Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme.

Jean Paul Sartre.

1.El nostre punt de partida s, en efecte, la subjectivitat de l'individu, i aix per raons estrictament filosfiques. No perqu siguem burgesos, sin perqu volem una doctrina basada en la veritat, i no un conjunt de belles teories, plenes d'esperances, per sense fonaments reals. No hi pot haver altra veritat, en el punt de partida, que aquesta: Penso, per tant existeixo, que s la veritat absoluta de la conscincia que s'assoleix a si mateixa. Tota teoria que pren l'home fora d'aquest moment en el qual s'assoleix a si mateix s d'antuvi una teoria que suprimeix la veritat, car fora d'aquest cogito cartesi, tots els objectes no sn ms que probables, i una doctrina de probabilitats que no s'aferra a una veritat, cau en el no-res; per definir el probable cal posseir el ver. Aix, doncs, perqu hi hagi una veritat qualsevol, cal una veritat absoluta; i aquesta s senzilla, fcil d'assolir, es troba a l'abast de tothom; noms cal captar-se sense intermediaris.
1

Lexistencialisme de Sartre defensa la subjectivitat, la prpia conscincia, com a nica veritat fora de tot dubte. Per a Sartre la subjectivitat s lnic fonament slid de coneixement. Tot lo altre, tot all que no sigui la prpia conscincia no ens ofereix proves de que sigui real i vera. Per tant la subjectivitat, la prpia conscincia, s la nica veritat absoluta a partir de la qual anar avanant en el nostre intent per a conixer i relacionar-nos amb el mn. Per aix lluny de tancar-nos en la pres de lautoconscincia i la subjectivitat el que fa es portar-nos a conixer laltre. La existncia de laltre es tan certa per a mi com la meva prpia existncia, fins al punt que per tal dobtenir una veritat qualsevol sobre mi mateix, em cal passar a travs de l'altre.2 Per tant podem parlar de intersubjectivitat. Sartre ho expressa aix:

Per la subjectivitat que abastem en aquest cas, a ttol de veritat, no s pas una subjectivitat rigorosament individual, car hem demostrat que en el cogito, hom no es descobreix noms a si mateix, sin els altres. Per aquest jo penso, contrriament a la filosofia de Descartes, contrriament a la filosofia de Kant, ens aconseguim nosaltres mateixos de cara a l'altre, i l'altre s tan cert, per a nosaltres, com nosaltres mateixos. Aix lhome que sabasta directament a travs del cogito descobreix tamb tots els altres i els descobreix com la condici de la prpia existncia. S'adona que no pot ser

SARTRE, J., Lexistencialisme s humanisme. http://www.nodo50.org/filosofem/IMG/pdf/sartreexistencialisme.pdf, Pg. 4 2 SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 13

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre.
res(en el sentit que hom diu que un s espiritual o que s dolent o que s gels) si els altres no el reconeixen com a tal.
3

Si jo soc duna manera, s perqu laltre em veu daquesta manera. Sartre el que ve a dir s: jo em conec, em trobo, mabasto a mi mateix sense intermediaris, directament, per al mateix temps tamb descobreixo als altres perqu els altres sn conditio sine qua non per a que jo existeixi. Jo no puc ser res si els altres no em reconeixen. Sartre diu que la nica veritat absoluta s la prpia conscincia coneixent-se i trobant-se amb ella mateixa, en definitiva la conscincia quan es percep a s mateixa, i que aquesta s la nica veritat que sabem cert que s aix, lo nic que sabem del cert que s real, la prpia autoconscincia. Per aquesta primera veritat necessita dels dems, per a comprovar que realment s veritat. Jo no puc ser res si els altres no em conceben dalguna manera. Amb aquesta presncia dels altres Sartre vol escapar de la pres del subjectivisme: jo no noms soc all que vull ser, el meu projecte de vida, ja que quan trio, actuo, en definitiva, quan defineixo el meu projecte de vida, la meva existncia, defineixo als altres, a la humanitat, ja que jo no soc res sense els dems. Per tant, quan em descobreixo a mi a travs de la meva conscincia, veig als dems. Soc sempre, per tant, en relaci als dems. Sartre transforma la subjectivitat en intersubjectivitat. En aquest sentit i donant resposta a les crtiques comunistes i estructuralistes: lhome, el subjecte, no nega la seva condici humana, no salla della, al contrari, ns part activa, contribueix al seu esdevenidor. Quan elegim, triem, actuem tamb estem contribuint al projecte collectiu de la humanitat, de com ha de ser, de com sha de construir. Els nostres actes individuals conformen la humanitat. I aquests actes, segons Sartre, sempre van dirigits al B, ja que res pot ser bo per a nosaltres si no ho s per al conjunt de la humanitat. Daquesta manera els actes individuals, tot i que plenament lliures, no sn egoistes, ni individualistes, ja que tenen per objectiu el b com de tota la humanitat, i aquesta, lAltre, es converteix en lobjectiu de la meva elecci i del meu projecte de vida. Qualsevol tria que faci, per individual i subjectiva que sigui, mimplica a mi per al mateix temps a la humanitat sencera car la suma de tries individuals conformen i caracteritzen la humanitat. Tot projecte, per ms individual que sigui, t un valor universal4. 2.-

3 4

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 12,13 SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 13

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre.
Qu significa aqu que lexistncia precedeix lessncia? Significa que de bell antuvi, lhome existeix, es troba, sorgeix en el mn, i que es defineix desprs.
5

Sartre entn que capgira la manera en que la tradici occidental compren i defineix lsser hum perqu amb la seva tesi sobre el vincle entre existncia i essncia contradiu, el que ell anomena la visi tcnica del mn. Sartre quan parla de la visi tcnica del mn fa referncia a la manera tradicional i occidental de com lhome ha estat definit i comprs al llarg de la histria. Aquesta visi tcnica del mn entn i concep lhome i el mn com a creacions o productes fets per Du, i que de forma anloga lessncia precedeix a lexistncia. Sartre per a explicar com s la visi tcnica del mn empra lexemple de lobridor de cartes: lartes (Du) sap quines sn el conjunt de propietats que ha de tenir un obridor de cartes, s a dir en coneix lessncia, i, per tant lessncia precedeix la seva existncia. Per tant Sartre s de lopini que la visi religiosa tradicional i occidental (visi tcnica del Mn) es basa en la idea de que existeix un Du, fabricant o artes, que de forma anloga al fabricant dobre cartes, dna a lhome la seva essncia. Sartre capgira aquesta manera dentendre la forma com lhome es concep i proposa que, car no hi ha una essncia prvia de lhome projectada i concebuda, pensada per un artes div, i que lhi hagus comunicat, podem concloure que en el cas de lhome, lexistncia s abans que la essncia. (Sartre entn per essncia el conjunt de caracterstiques i propietats determinades que fan possible una definici. Lessncia aix seria el conjunt de caracterstiques i propietats que fan que una cosa sigui aquella cosa. I entn per existncia la presncia efectiva, s a dir aquella que jo puc observar i comprovar, aquella que sem fa present a mi.)
Si, en efecte, lexistncia precedeix lessncia, mai no podrem explicar per referncia a una naturalesa humana dada i fixada; dit daltra manera, no hi ha determinisme, l'home s lliure, l'home s llibertat. Si, a ms, Du no existeix, no trobem davant nostre valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Per tant, no trobem ni darrera nostre, ni davant nostre, en el domini llumins dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses.
6

Per tant, no hi ha un conjunt de caracterstiques, ni de propietats que permetin definir a priori que s lhome, com ha de ser, no hi ha una naturalesa humana, no hi ha ni normes ni valors
5

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 3

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg.6, 7

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre. que legitimin la nostra conducta. Fora de lhome no hi ha res que em permeti mesurar els meus actes, no hi han normes ni barems morals, tics, ni religiosos universals. No hi ha una forma comuna desdevenir home. Cadasc es defineix a ell mateix i, per tant, no s possible definir lhome de forma definitiva. 3.
En primer lloc, qu entenem per angoixa? L'existencialista declara de bon grat que l'home s angoixa. Vet aqu qu significa: l'home que es compromet i que s'adona que no solament s aquell que ha elegit de ser, sin, a ms a ms, un legislador que escollia, al mateix temps que a si mateix, a la humanitat sencera, no sap com escapar del sentiment de la seva total i profunda responsabilitat.
7

La llibertat de la que gaudeix lhome comporta una responsabilitat i aquesta al seu torn li genera angoixa. Aquesta angoixa ve de la pressi que pateix a lhora de fer les seves tries, ja que no disposa de criteris slids que les guin. A ms, la tria o acte individual, tamb afecta a tota la collectivitat humana i aix, s clar, augmenta la angoixa. Per tant, langoixa s fruit de la conscincia de llibertat, i s quelcom inherent a la condici humana, com diu Sartre, lhome s angoixa. Si la llibertat s lessncia de lhome i langoixa s la presa de conscincia de la llibertat, aleshores langoixa est en el fons del nostre sser, car s el sentiment de nosaltres mateixos, de la nostra llibertat.
Langoixa aix fa referncia a la situaci del jo que pren una decisi i s conscient alhora de la seva insuficincia i de la seva responsabilitat. Langoixa apareix quan prenem conscincia de la responsabilitat vital i de la dificultat per fonamentar les prpies decisions. Viure en conscincia s viure en langoixa, en la radical insuficincia o contingncia de tota decisi; es haver descollir sense certesa.
8

Ens sentim sols al prendre decisions perqu no disposem de barems per a jutjar a priori aquestes decisions, decisions que per altra banda comprometen de forma directa la resta de la humanitat. Hom pren les seves decisions de forma totalment lliure i al mateix temps totalment sol. Aquest aband aquesta solitud acompanya langoixa. Sartre diu que una manera demmascarar langoixa s la mala fe.

7 8

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 5 ALCOBERRO, R., http://www.alcoberro.info/planes/sartre2.htm

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre.
Si hem definit la situaci de l'home com una elecci lliure, sense excuses i sense socors, tot home que es refugia darrera de les seves passions, tot home que inventa un determinisme s un home de mala fe.
9

Lhome empra la mala fe per tal devitar langoixa i per tal demmascarar la seva llibertat i la seva responsabilitat. Per, segons Sartre, aix no s possible, lhome no pot escapar de la seva responsabilitat i per tant tampoc de langoixa que aquesta li comporta. Intentar objectivar, explicar o defensar els actes o decisions a partir dels condicionants socials, o per qualsevol factor extern s actuar de mala fe. No podem substituir la llibertat per la facticitat. Fer-ho s una forma de mentida per amb la particularitat que es menteix a si mateix i que, a ms, hom arriba a convncer-se un mateix del fet que aquest deseixir-se de la llibertat s innocent. Retornem, per, ara, a langoixa produda per la llibertat individual. Una de les formes com sexpressa aquesta angoixa derivada de la conscincia de llibertat s la desesperana. Com que no podem comptar a un mn de veritats a priori hem de prendre conscincia de la nostra solitud en el mn. Aquesta desesperana per ens ha de portar a implicar-nos a comprometrens en les nostres decisions, ens ha de dur a situar-nos, a crear-nos la nostra prpia situaci . La llibertat es presenta en situaci perqu tot acte hum implica al mn, la producci i reproducci de la vida material. En altres paraules: a partir de la situaci, entenent per situaci certes condicions definides dordre biolgic, psquic i cultural, lindividu es projecta, tria els seus objectius, el seu projecte de vida, s enfront dels altres. Aquesta situaci en certa manera ha de dirigir la nostra actuaci, la situaci fa que ens comprometem ens impliquem. Tothom est inserit sempre en una o altre situaci, i la nostra acci ha de ser responsable envers ella. Per a Sartre la neutralitat no s possible, ni tampoc la inacci, ja que no actuar s tamb actuar. La relaci que explica Sartre entre la llibertat individual i langoixa causada per aquesta, la trobem tamb en el pensament de Kierkegaard, pensador que, per a molts, s precursor de lexistencialisme. Per a ell lnica cosa real existent s lindividu, que no est determinat per res ni ning, i que per tant tamb es troba sol davant la infinitud de possibilitats que pot escollir. Aquesta llibertat, aquesta absncia de guies on recolzar-se per a prendre les seves prpies decisions li generen angoixa tamb. De manera anloga a com ho explica Sartre, Kierkegaard creu que lindividu tot tractant de fugir daquesta angoixa prova dobjectivar, explicar i defensar els motius de la seva elecci, per al fer-ho el que realment fa s fugir de si mateix de la seva prpia mala conscincia.
9

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg.16

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre. 4.- Sartre insisteix reiteradament al llarg del text en el fet que Du no existeix i que per tant tampoc existeixen valors eterns i que lhome no pot recrrer a cap mena dexcusa per recolzar i validar els seus actes:
Efectivament, tot s perms si Du no existeix, i, en conseqncia, l'home queda deseixit, car no troba ni en ell, ni fora d'ell cap possibilitat on aferrarse. Dantuvi no troba cap excusa. Si, en efecte, lexistncia precedeix lessncia, mai no podrem explicar per referncia a una naturalesa humana dada i fixada; dit daltra manera, no hi ha determinisme, l'home s lliure, l'home s llibertat. Si, a ms, Du no existeix, no trobem davant nostre valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Per tant, no trobem ni darrera nostre, ni davant nostre, en el domini llumins dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses.
10

Sartre rebutja totalment la idea de naturalesa humana, si lhome s un sser que viu en un mn mancat de tota significaci prpia, ja que totes li sn atribudes mitjanant la seva prpia conscincia, no podem construir una tica metafsica; si declarem contradictria la idea de Du i en conseqncia afirmem la no existncia de cap sser div Suprem, no podem fonamentar la tica en la religi. Si tampoc admetem la hiptesis duns valors universals fora de la religi, perqu aquests valors els creem cadasc al actuar haurem de declarar que sn absolutament inviables els plantejaments tics i haurem de deixar a larbitrarietat i al caprici de cada individu el sentit de les seves accions. Sartre, per, tracta de salvar aquest obstacle afirmant que lhome ha dassumir la responsabilitat total de la existncia, no tan sols la individual sin la de tota la humanitat. Com que no hi ha una naturalesa humana, ni cap imatge prvia de lhome, hem de ser nosaltres els qui, a travs de les nostres tries i actes, creem a lhome. Quan actuem modelem una imatge de lhome i ho fem sense cap model: si Du no existeix, no hi ha idea ms arquetpica del que s ser hum que aquella que nosaltres, al actuar, inventem. Daquesta manera, estem condemnats a dissenyar nosaltres mateixos el model hum i hem dassimilar la responsabilitat dhaver creat aquest model. La responsabilitat dels actes individuals prov del fet que el valor noms es fonamenta en una elecci subjectiva, per all que elegim s sempre el b, i res pot ser bo per a nosaltres si no ho s per a tots. La nostra responsabilitat compromet per tant a la humanitat sencera. Quan jo faig una determinada tria, la estic imposant com a vlida per a la humanitat sencera; Sartre empra aqu lexemple de lhome que es decideix casar:

10

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 6,7

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre.
Si vull, amb un acte ms individual, casar-me, tenir fills, encara que aquest casament depengui nicament de la meva situaci o de la meva passi, o del meu desig, amb aquest acte no mencamino jo tot sol, sin que encamino tota la humanitat per la via de la monogmia. Per tant, sc responsable de mi mateix i de tots, i creo una certa imatge de l'home que jo elegeixo; tot elegint-me a mi mateix elegeixo l'home.

Ms endavant en el text Sartre compara la moral amb lactivitat artstica, ja que lhome quan pren les decisions ho fa de forma creativa; pren les seves decisions sense unes normes preestablertes on recolzar-se, per aix, segons lautor, no implica que totes les conductes puguin ser considerades com igualment vlides. Tot i que no podem jutjar dacord amb cap sistema de valors establerts a priori, aix no ha de suposar que estem mancats de tot criteri moral. En primer lloc no podem deixar delegir; si mhi nego estic elegint tamb. Lelecci suposa fer s de la llibertat individual de qu gaudim, i si tractem demmascarar aquesta llibertat, intentant sustentar les nostres eleccions en valors fora de nosaltres o b justificantles mitjanant factors que no depenen de nosaltres, en definitiva, refugiant-nos en alguna mena de determinisme, aleshores estem actuant de mala fe; la bona fe suposa, com a ltima significaci, la cerca de la llibertat com a tal; i no es pot prendre la llibertat com a fi o objectiu, si no es pren la llibertat dels altres.

Daquesta manera, tot i que el contingut de la moral sartreana s canviant i variable, certa forma de la moral s universal. Per tant, els judicis morals sn vlids si es basen en una voluntat de llibertat. Sartre en el text ho expressa de la forma segent:

Cert, la llibertat com a definici de l'home no depn pas d'altri, per aix que hi ha un comproms, tinc l'obligaci de voler al mateix temps que la meva llibertat la dels altres, no puc prendre la meva llibertat com a fi, si no prenc igualment la dels altres com a fi. En conseqncia, quan, en el pla d'autenticitat total, he reconegut que l'home s un sser en el qual lexistncia precedeix essncia, que s un sser lliure, que no pot fer altra cosa en circumstncies diverses, sin voler la prpia llibertat, reconec al mateix temps que no puc voler altra cosa que la llibertat dels altres Aix, doncs, en nom d'aquesta voluntat de llibertat, implicada en la llibertat mateixa, puc formar judicis sobre aquells que es proposen amagar la total gratutat de la prpia existncia i la seva total llibertat.
11

11

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg.16

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre.

Aquesta moral sartreana sassembla en certa manera a la moral kantiana, i al seu imperatiu categric, per Sartre assenyala que no nhi ha prou amb lo formal i lo universal, ja que la elecci moral sha de donar sempre en una situaci concreta.
Kant declara que la llibertat s vol a si mateixa i tamb la llibertat dels altres. D'acord, per ell estima que el formal i luniversal sn suficients per constituir una moral. Nosaltres pensem, en canvi, que els principis massa abstractes fracassen en voler definir l'acci. El contingut sempre s concret i, per tant, imprevisible; sempre hi ha invenci. L'nica cosa que compta s saber si la invenci que fem, la fem en nom de la llibertat.
12

Sartre es limita a remarcar el carcter concret que ha de tenir sempre lelecci moral. La legitimaci de les nostres accions es produeix a travs i en la mesura com, al concebre-les i realitzar-les, generem valors. En una moral del deure, com la kantiana, sestableixen mximes que poden tenir un valor universal. Per Sartre es desmarca daquesta tica del deure. La diferncia entre limperatiu categric kanti, expressat en la frase: obra noms segons aquella mxima que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal, i la moral de Sartre s que segons aquest ltim no hi pot haver una manera correcta dobrar i que ens serveixi sempre i per a tothom, o sigui universal, sin que el nostre obrar, el nostre acte, crea aquests valors al actuar, per de universals no tenen res perqu depenen de la situaci individual de cada individu i a ms un cop realitzat lacte tornem a comenar, s a dir no ens pot servir dir: laltre vegada vaig fer aix o sigui que ara tornar a actuar igual. No, cada cop que hem de fer una tria tornem a comenar, no tenim valors ni exemples passats on emmirallar-nos i on recolzar-nos. Podrem dir que els valors, com que es creen amb cada acte individual segons la situaci, es reactualitzen contnuament. 5.Sartre, ho deixa prou clar en el text, considera que no existeix una naturalesa humana. No hi ha uns trets caracterstics fsics que en determinin els possibles actes i comportaments humans. Sartre rebutja lexistncia de la naturalesa humana que pugui determinar el nostre sser, el nostre dest o la nostra conducta. Per tot i aix introdueix un concepte prou important, el de condici humana ents com el conjunt de lmits a priori que esbossen la seva situaci fonamental en lunivers13. Aquests lmits formen un marc o estructura general, i s en aquest

12 13

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 16,17 SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 13

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre. marc on es desenvolupa la vida humana. Per tant aquest marc determina o limita all que lhome pot o no pot fer. Tota la historia de la humanitat sha desenvolupat fixada en aquest marc. Aix lexistncia de la condici humana s la que ens fa comprendre els diferents moments histrics i les vides particulars, ja que, tot i que els projectes humans sn diferents no ens sn extranys perqu tots sn formes denfrontar-se als lmits que la condici humana fixa. s per aix que Sartre diu que tot projecte, per individual que sigui, t un valor universal: la universalitat de tot projecte existeix en la mesura que tot projecte s comprensible per a qualsevol home.14

6.- No mha agradat el text. Mha semblat que Sartre cau en contnues contradiccions amb ell mateix i que a ms empra les paraules de forma poc clara i difusa. El text en qesti, lautor mateix ho diu, hauria de servir per a respondre a les crtiques i objeccions, enumerades al principi del mateix text, per a lhora de la veritat no acaba donant-thi resposta i si ho fa cau en contnues contradiccions. Anem a veure quines sn aquestes contradiccions: .-Els comunistes li critiquen el fet que la seva filosofia:

invita la gent a romandre en un quietisme del desesper, car, ats que no hi

ha cap sortida oberta, cal considerar que lacci en aquest mn s totalment impossible i arribar finalment a una filosofia contemplativa, del que en resulta, si tenim en compte que la contemplaci s un luxe, una filosofia burgesa.
15

Sartre contesta a aquesta crtica que la seva filosofia comporta angoixa, i que aquesta angoixa, tal com lentn ell, no ens duu al quietisme ni a la inacci, sin al contrari promou lacci:
No es tracta pas d'una angoixa que ens ha de conduir al quietisme, a la inacci. Es tracta d'una angoixa simple, que tots aquells que han tingut responsabilitat coneixen. Quan, per exemple, un cap militar pren la responsabilitat d'un atac i envia un cert nombre d'homes a la mort, escull ferho, i en el fons s ell tot sol qui ho escull. s clar que hi ha ordres que vnen des de dalt, per sn massa amples i cal fer-ne una interpretaci, que ve d'ell, i d'aquesta interpretaci depn la vida de deu o catorze o vint homes. s impossible que no hi hagi, en la decisi que pren, una certa angoixa. Tots els caps coneixen aquesta angoixa. Aix no els priva d'actuar, tot al contrari, s

14 15

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 13 SARTRE, J., ., Op Cit., Pg. 1

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre.
la condici bsica de l'acci; car aix suposa que tenen en compte una pluralitat de possibilitats i quan n'elegeixen una, s'adonen que no t altre valor que la de ser aquella que han triat. I aquesta mena d'angoixa que s la que descriu lexistencialisme, veurem que sexplica, sobretot, per una responsabilitat directa respecte als altres homes que compromet. No s pas una cortina que ens separaria de l'acci, sin que forma part de l'acci mateixa.
16

Amb aquesta resposta Sartre vol demostrar que langoixa ens duu a lacci. Fa s de lexemple del militar, que ha de prendre una decisi que pot costar la vida de varis homes i que, a causa daquesta decisi que ha de prendre sent angoixa. Per com pot ser langoixa quelcom que ens mou a actuar a prendre decisions? Crec ms lgic pensar que la angoixa lluny de provocar lacci el que fa s obstaculitzar-la. Langoixa, en aquest cas, el que fa s dificultar la presa de decisi del cap militar. Al meu parer tota angoixa el que fa s frenar lacci. Si finalment el militar decideix du a terme lacci no ho far mogut per langoixa, sin que ho far per altres motius: voler obeir ordres de superiors, lamor a la ptria, afany de gloria, odi envers els enemics, etc... Segons el pensament de Sartre langoixa s fruit de la desesperana, del deseiximent. Val dacord, per no veig com aquest sentiment de desesperana i angoixa em puguin dur a actuar. Si jo perdo lesperana deixar dintentar-ho per tant deixar dactuar. En definitiva al meu parer langoixa s una de les traves amb les que ens trobem els humans a la hora dactuar, i no al contrari com diu Sartre. Noms podria entendre la manera de raonar de Sartre si entenem que lindividu que est desesperat del tot, i que ja no t res a perdre, s llena a actuar sense importar-li els possibles riscos. En aquest cas si que podria entendre a Sartre, si ja no tens res, no timporta assumir riscos, i per tant pot ser que no tho pensis gens abans dactuar.

.-Un altre punt que li retreuen a la seva filosofia s que considera a lhome allat i tancat en la pres de la subjectivitat pura. A aquesta crtica Sartre respon de la manera que he explicat en la primera pregunta de la PAC, s a dir, la subjectivitat, tal com ell lentn, implica una solidaritat amb tots els dems homes, i que tot i que comencem des de la prpia subjectivitat, la nostra conscincia, aquesta ens ha de dur necessriament a una intersubjectivitat. Per aix Sartre admet una espcie de condici universal humana comuna a tots els homes ja que diu que:

16

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg.6

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre.
Mai no podem elegir el mal; all que elegim s sempre el b, i no hi ha res que pugui ser bo per a nosaltres si no ho s per a tothom. Si, per altra banda, lexistncia precedeix lessncia i voldrem existir al mateix temps que afaionem la nostra imatge, aquesta imatge s vlida per a tothom i per a la nostra poca sencera.
17

Per tant observem com Sartre defensa que hi ha una imatge (uns valors) vlida per a tothom (universals). Per aix, el fet de defensar una condici universal humana, uns valors universals xoca o es contradiu amb una de les parts fonamentals del pensament de Sartre que diu que s impossible trobar en cada home una essncia universal que seria la naturalesa humana18. Per tant veiem com Sartre torna a caure en una contradicci amb ell mateix. No es pot negar que existeixi una essncia universal, que seria la naturalesa humana, i afirmar ms tard que existeix una condici universal humana. Si aquesta condici humana s independent dels homes i res podem fer per canviar-la, sin que la rebem feta, no puc veure quina diferncia hi ha entre aix i all que anomenem valors universals o naturalesa humana. Per altra banda hi ha un fragment del text en que diu:

No puc comptar amb homes que no conec amb l'nic fonament de la bondat humana o de linters de l'home pel b de la societat, tenint en compte que l'home s lliure i que no hi ha cap naturalesa humana sobre la qual jo podria fer peu.
19

De nou una altra contradicci, en qu quedem? Lhome elegeix sempre el b o no puc comptar amb la bondat humana daquell a qui no conec?

CONCLUSI Si lobjectiu del text era respondre a les crtiques que desde diferents posicions li havien fet al seu existencialisme, aleshores puc dir que fracassa. Si pretn salvar el seu existencialisme de caure en el relativisme o en lescepticisme no ho aconsegueix. El principi fonamental de la seva filosofia crec que est mancada de lgica, des del moment que nega el valor de les essncies i afirma que la existncia precedeix a la essncia, i que per tant no hi ha cap essncia, no trobem ni darrera nostre, ni davant nostre, en el domini llumins dels valors, justificacions o excuses20 que siguin normes objectives per ser i actuar. A partir daix ens s lcit treure la
17 18

SARTRE, J., ., Op Cit., Pg.4 SARTRE, J., ., Op Cit., Pg.13 19 SARTRE, J., ., Op Cit., Pg.10 20 SARTRE, J., ., Op Cit., Pg.7

Llus Bosch Vilanova. Pensament Filosfic i Cientfic Contemporani. PAC2. Data de tramesa 29/04/2013. Text: Existencialisme s un Humanisme. Jean Paul Sartre. conclusi que la seva filosofia cau en un escepticisme absolut, que no permet cap afirmaci general sin s que contradiem el primer principi sartre, aquell que diu que la existncia s abans que la essncia. Per aix la primera i ms gran contradicci en qu cau Sartre apareix quan afirma que lhome est condemnat a ser lliure; per aix dalguna manera vol dir que lhome tamb t la seva essncia, que s la destar condemnat a ser lliure, i per tant es contradiu clarament amb el principi fonamental a partir del qual basteix el seu pensament.

BIBLIOGRAFIA .-Sartre, J., Lexistencialisme s un humanisme.

http://www.nodo50.org/filosofem/IMG/pdf/sartre-existencialisme.pdf (27/04/13) .-Alcoberro, R., http://www.alcoberro.info/planes/sartre3.htm (25/04/13)