ADRIAN MACHO

El Mont Olimp s la muntanya ms alta de Grcia, amb una alada de 2.919 m al pic anomenat Mtikas Kc

La residncia dels dus

Al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze dus olmpics, els ms importants del pante grec. L'Olimp era una ciutat amb portes construda per Hefest i habitada per Zeus i altres dus. La ciutat era a la cimera del Mont Olimp, a Tesslia, sempre coberta de nvols. La ciutat sobresortia per damunt dels nvols i les seves portes eren considerades les portes del cel.

En aquest mn sagrat hi residien els dus i deesses olmpics

ZEUS
T el seu equivalent en la mitologia romana en el du JPITER. Zeus s el du suprem de l'Olimp. El seu regne s el cel. Fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de dus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. Els seus atributs sn el llamp, l'liga, el toro, i el roure.

HERA

DEESA DEL MATRIMONI

T el seu equivalent en la mitologia Romana en la deessa JUNO

Segona esposa i germana de Zeus. Mare amb aquest de : Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fria i l'nsia de venjana causades per les constants infidelitats del seu marit.

POSID, DU DEL MAR

T el seu equivalent en la mitologia romana en el du NEPT En Posid era un germ den Zeus. Era el du dels oceans. Els seus atributs sn el cavall i el trident. Estava casat amb Amfitrite.

DEMTER

DEESSA DE L' AGRICULTURA

T el seu equivalent en la mitologia Romana en la deessa CERES
Deessa de l'agricultura, filla de Cronos i Rea, est lligada estretament tant en el culte com en el mite amb la seva filla Persfone, nascuda de la uni amb Zeus. Els atributs de Demter sn l'espiga de blat i les torxes.

HESTIA

DEESSA DE LA LLAR
Identificada amb la romana VESTA

s la deessa del foc de la llar. Va romandre sempre verge i sense moure's de l'Olimp. Identificada amb la romana Vesta.

ATENA
DEESSA DE LES ARTS I DE LA GUERRA
Identificada amb la romana MINERVA

s la deessa de la guerra, la saviesa, i l'artesania, patrona d'Atenes. Filla de Metis i Zeus, va nixer del cap del seu pare ja amb l'armadura, el casc, l'escut i la llana. Altres atributs seus sn l'gida, l'olivera, l'liba i la serp. L'gida s un escut fet de pell de cabra i la duen Zeus i Atena.

APOLLO
El du llat tamb es diu APOLLO

Du de la msica, de l'endevinaci i del sol. Presideix el cor de les nou Muses, divinitats de les arts. Les fletxes que tira amb el seu arc provoquen la malaltia, per tamb s el du guaridor i purificador. La seva aparena s la d'un jove molt bell, imberbe i amb els cabells foscos rinxolats cenyits per una corona de llorer.

AFRODITA DEESSA DE L'AMOR

Identificada amb la romana VENUS

Deessa de la sexualitat, de l'amor i de la bellesa, simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida. Apareix generalment com una bella jove nua i els seus atributs sn les roses, la petxina, sobre la qual va navegar tot just desprs de nixer, la poma, smbol ertic a l'antiguitat, i el colom.

ARES DU DE
Non llat: MART

LA GUERRA
Du de la guerra, encarna la fora bruta i sanguinria enfront de la ms reflexiva Atena. Fill de Zeus i Hera. Va tenir nombroses aventures amorososes, entre les quals destaca la seva llarga relaci amb Afrodita. Sol ser representat amb cuirassa, casc, escut, llana i espasa. El seu animal s el gall. No era un du gaire estimat pels grecs, que el consideraven ms propi dels brbars.

HADES DU DELS INFERNS

NOM LLAT: PLUT o DIS
s el du dels inferns, el mn subterrani on van a parar els morts. Anava acompanyat per Crber, l'horrors gos de tres caps que vigila la porta dels inferns.

DU DEL FOC I DELS FERRERS

NOM LLAT: VULC
Hefest s el du del foc i dels ferrers. Els seus atributs sn les eines de ferrer. Casat amb la bella Afrodita, ha de suportar les seves contnues infidelitats.

HEFEST

HERMES
NOM LLAT: MERCURI

Missatger dels dus, guia dels morts fins als inferns i du dels viatgers, del comer i dels lladres.

EROS DU DE L'AMOR
NOM LLAT: CUPIDO

s fill de n'Afrodita. Era imaginat com un adolescent o nen alat i entremaliat que es diverteix inflamant d'amor els cors amb les seves fletxes.

DU DEL VI I DE LA VINYA
NOM LLAT: BACUS

DIONS

s representat com un jove coronat amb pmpols, amb una copa a la m, sovint sobre un carro tirat per panteres.

RTEMIS
DEESSA DE LA CAA
NOM LLAT: DIANA
Deessa de la caa i protectora dels animals i dels boscos. s representada com una donzella vestida amb una tnica curta que du un arc i un carcaix ple de fletxes. Sovint apareix acompanyada d'un crvol o d'un gos de caa. Quasi sempre s als boscos, caant en companyia de les seves nimfes.

Fi Esper que us hagi agradat.!!!!!!!