ÍNDEX

Contextualització del centre.........................................................................................pàg. 2

Introducció.......................................................................................................pàg. 2

Oferta educativa...............................................................................................pàg. 2

Característiques de l’alumnat...........................................................................pàg. 3

Principals programes d’actuació psicopedagògica...........................................pàg. 4

Context socioeducatiu en el que s’ubica el centre............................................pàg. 9

Unitats didàctiques.......................................................................................................pàg. 14

L’espot publicitari.............................................................................................pàg. 15

Viatge a les ciutats invisibles............................................................................pàg. 32

L’últim any del rodet........................................................................................pàg. 87

1
CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE

Introducció

L’IES Valles es troba ubicat al carrer valenti Almirall, en una zona relativement centrica de
Sabadell, a tocar de l’eix Màcia i el Parc Catalunya, anys enrrera gairebe tot el seu voltant
l’ocupaben industries, però bé, a poc a poc aquest sòl industrial s’anat convertint en sòl
residencial.

Oferta educativa

ESO:

Currículum

És un centre que imparteix tots els cursos d’ensenyament secundari obligatori ,ESO; 1er,
2on, 3er i 4rt, amb dos grups A i B per curs i un tercer C per aquells alumnes que no
superen el primer cicle, hi ha un darrer curs, 5é, que està pensat i creat per alumnes que no
superen el 2on cicle.

Batxillerat:

Currículum LOE (1r Bat)

• Científic-Tecnològic
• Humanístic
• Artístic

Currículum antic (2n Bat)

• Tecnològic
• Científic
• Humanístic
• Artístic

2
Caracteristiques de l’alumnat

L’IES del Vallès acull uns 550 alumnes repartits en els diferents nivells d’ESO i Batxillerat
(Humanitats / Ciències Socials, Artístic i Ciències / Tecnologies).

La procedència dels estudiants és generalment catalana, concretament sabadellenca. Els

alumnes nouvinguts ha augmentat en les últimes dècades però continúa sent un número
molt reduït. L’Aula d’Acollida rep una mitjana de 10-12 estudiants per curs, dels quals 4 o
5 són fixes i la resta hi va en hores concretes (depenent de l’origen i les diferències entre el
català i la seva llengua materna). Els països dels quals provenen són: països de Sud-
Amèrica de parla hispana en la seva majoria, Brazil, Rumanía, Xina, Marroc i altres països
africans.

Aquest Institut es pot considerar un centre no conflictiu. La tipología d’alumnes que hi

estudien respon a un perfil concret i té una relación directa amb el barri en el qual està
situat, al centre de la ciutat. Les mares i pares dels estudiants solen tenir nivells d’estudis
elevats, de professions lliberals o moltes vegades són docents (alguns professors de la
Universitat Autònama de Barcelona), del que es pot deduir que el medi en el qual es
desenvolupa el seu aprenentatge té, en principi, tots factors propicis per obtener un cert èxit
acadèmic.

A nivell actitudinal, els estudiants tenen un nivell homogèni. No hi ha tasses d’absentisme

rellevants i els casos conflictius són molt excepcionals.

A destacar, però, els resultats que obtenen des de fa uns anys i que són notablemente baixos
considerant les condicions favorables de què gaudeixen. El nivell d’aprovats és baix: 60%
durant l’etapa d’estudis obligatòris, inclús molt inferior en algunes modalitats del
Batxillerat (sempre depenent de l’any). Podem dir, també, que en els útlims temps hi ha
hagut canvis negativament en el grau d’implicació.

En el cas del Batxillerat Artístic tots aquests fenòmens s’han vist més acusats. Una de les

3
causes la podem tenir en la consideració que es té de ser un batxillerat fàcil. Així, molts
pares d’alumnes que no han obtingut bons resultats a l’ESO insiteixen per a que els seus
fills s’inscriguin a l’Artístic, tot i la recomanació del professorat d’optar per altres vies.

La majoría de les nenes i nens que comencen l’ESO a l’IES del Vallès provenen de l’escola
annexa CEIP Catalunya. Altres centres adscrits són el CEIP Creu Alta i CEIP Ribatallada.

Aproximadament un 10% dels alumnes dels primers cicles tenen currículum adaptat.
D’aquests, molts contiunuen estudiant Batxillerat al centre a petició dels pares.

Després del batxillerat aproximadamente el 25% dels estudiants es matriculen a Cicles

Formatius de Grau Superior.

Des del Batxillert Artístic continúen els seus estudis també cap a escoles com Esdi, Eina o
Elisava. El percentatge d’alumnes que estudien Belles Arts és el més petit.

Principals programes d’actuació psicopedagògica

La diversitat de l’alumnat és una realitat. En qualsevol aula de qualsevol institut es poden

trobar alumnes que requereixen d’una atenció personalitzada pel que fa als seus continguts i
metodologia, per diferents raons: tenir Necessitats Educatives Especials (amb dictàmen),
Necessitats Específiques (en el cas dels nouvinguts), problemes de conducta, entre d’altres.

Per cobrir amb aquest tipus de necessitats, l’IES Vallès consta amb diferents programes
d’actuació psicopedagògica, sobretot dirigits a l’atenció a la diversitat: Aula Oberta, Aula
d’acollida, atenció personalitzada portada per una psicòloga, etc…

Aula Oberta

4
L’Aula Oberta va dirigida a alumnes d’ESO que, per diferents raons, no poden seguir el
ritme del grup-classe i presenten, així, dificultats acadèmiques. Aquests alumnes es destinen
a aquest tipus de sessions després d’haver observat que no es tracta d’un alumne
simplement amb problemes de conducta, sinó que es té ganes d’aprendre, tot i que no
poden al nivell que els seus companys de grup-classe.

Aquests alumnes no deixen en totalitat al seu grup, sinó, com bé diu el nom, és una aula
oberta on els alumnes entren i surten depenent de la matèria que els toca amb el grup-
classe, complint només un cert nombre d’hores establertes. El número d’hores que s’han de
fer a l’aula oberta depèn del nivell acadèmic de cada cas.

Aquest programa funciona per projectes relacionats o no amb les matèries que donen. Per
lo tant, no són projectes exclusivament dissenyats per a un nivell, sinó que es poden
barrejar alumnes de diferents cursos, sempre que siguin del mateix cicle, o si es tracta d’un
projecte singular. Alguns exemples que s’han portat a terme son el de muntar un càtering o
portar un hort.

Els encarregats de portar l’Aula Oberta són els membres del Departament d’Orientació, que
consta d’una psicòloga de l’EAP, un psicopedagog, una terapeuta (només al primer cicle) i
altres professionals otorgats de l’administració.

Aula d’acollida

L’Aula d’acollida també la porta el Departament d’Orientació. És un programa dirigit a

aquells alumnes nouvinguts que tenen problemes d’adaptació i integració. Per lo tant, el
principal objectiu d’aquesta aula d’acollida és la integració social i cultural a través
d’aprenentatge de la llengua i aprofitant per a fer de les dues cultures (la que rep i la que
arriba) estiguin més properes. Junt amb aquest objectiu, òbviament, també està el d’adquirir
coneixements acadèmics.

5
Actualment, a l’IES Vallès hi ha uns 10-12 alumnes en aquesta aula d’acollida, tot i que no
tots necessiten assistir-hi amb molta continuïtat, ja que la majoria s’adapten força bé i el seu
nivell d’integració és alt. L’impediment més gran per a l’integració a un nou context i
cultura és la llengua, per lo tant, els alumnes nouvinguts de països on es parla castellà
(Sudamèrica) tenen més facilitat que els provinents de països com Romania, Brasil, Xina o
el Marroc.

Orientació

Als alumnes que cursen 4rt d’ESO se’ls ofereixen sessions d’orientació diversa, sobre
cicles formatius, carreres universitàries, com buscar feina, com fer el currículum vitae, etc...
Són unes sessions que porten els membres del Departament d’Orientació.

Atenció a la diversitat

Tot i que conten tots els programes d’actuació psicopedagògica anomenats anteriorment, on
millor es reflexa aquesta atenció a la diversitat és al Projecte Educatiu de Centre. Aquest
està en procés de renovació per al curs que ve, ja que portaven sense actualitzar-lo des del
1997.

El Projecte Educatiu de Centre es decideix canviar depenent de l’equip directiu i de la

realitat del centre, en aquest cas, tot i que no es tracta d’un centre conflictiu, es bassa en
l’atenció a la diversitat. Anys anteriors els resultats acadèmics eren molt bons, però
actualment el “grau d’excel·lència” ha baixat molt, tant a ESO com a Batxillerat.

Hem d’entendre el Projecte Educatiu de Centre com la filosofia del centre, aquella línia que
segueix. També contempla tots aquells aspectes que fan referència a l’estructura interna de
l’IES que contaria amb:

6
 - Els membres a l’equip directiu (cinc)
- Els coordinadors pedagògics per nivells (el de 1r d’ESO, el de 2n d’ESO, el de
3r d’ESO, el de 4t d’ESO, el de 1r de Batx. i el de 2n de Batx.)
- Els tutors (que n’hi ha un per cada grup)
- Els caps de departament
- El responsable de les activitats extraescolars
- El responsable dels riscos laborals.

També representa tot allò referent a les reunions i horaris d’aquestes:

- Comissió pedagògica (els caps de departament): on es tracten qüestions de
l’estructura general del centre.
- Reunions de departament: on es perfilen aquestes qüestions que han estat
tractades a les comissions pedagògiques.
- Claustres (amb tots els docents): on arriben aquestes qüestions una vegada han
estat parlades a les reunions de departament.
- Consell Escolar: on s’acaben resolvent totes les qüestions referents al centre.
- Reunions d’equip docent (els docents d’un mateix nivell): es tracten les
qüestions i problemàtiques d’un nivell concret, inclús casos d’alumnes.

Per lo tant, el que proposa l’equip directiu del centre amb el nou Projecte Educatiu de
Centre és canviar l’organització dels grups-classe per afavorir l’atenció a la diversitat d’una
manera més personalitzada.

Actualment, de les tres línies que té cada nivell, es fa un desdoblament en quatre grups per
nivells, sobretot a 3r i 4rt d’ESO (grup 1 i 2 = nivell alt/normal, grup 3 = amb alguna
dificultat, i grup 4 = rebent una atenció especial, amés alumnes amb un dictamen), a les
assignatures instrumentals (totes menys Educació Física, Música i Visual i Plàstica). No són
grups totalment tancats, ja que un alumne pot canviar de nivell depenent de l’evolució que
faixi, entre altres factors.

El que es proposa és distribuir els alumnes en grups tutoria d’uns 30 alumnes, i treure a les

7
assignatures instrumentals aproximadament uns 5 o 6 alumnes per a que rebin una atenció
concreta personalitzada.

També el que contempla el nou Projecte Educatiu és, davant el que proposa la nova llei
sobre les modalitats de batxillerat, reduïnt el batxillerat a tres modalitats, que cada
modalitat conti amb un grup classe, o els que calguin depenent del número de matriculats
en cada cas. Aquest curs, per exemple, els grups han quedat així:
- Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats  2 grups
- Batxillerat Artístic  1 grup
- Batxillerat de Ciència i Tecnologia  1 grup

Cada modalitat, alhora, es divideix per itineraris:

- Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats  3 itineraris (des de l’àmbit
social, passant per un més híbrid i fins arribar al lingüístic)
- Batxillerat Artístic  1 itinerari
- Batxillerat de Ciència i Tecnologia  4 itineraris (ciències pures, tecnologia,
matemàtiques, i medicina)

Adaptació curricular

Queda contemplat a la llei que s’ha de fer una adaptació als alumnes que no puguin assolir
els coneixements de manera “ordinària”, tant a ESO (adaptant els continguts als alumnes
corresponents) com a Batxillerat (repartint les assignatures de dos anys en tres). Per lo tant,
quan es prepara una unitat didàctica s’han de plantejar també una versió adaptada per
alumnes amb un nivell més baix, i una per alumnes amb un nivell més alt.

Context socioeducatiu en el que s’ubica el centre

8
La ciutat de Sabadell està dividida en set districtes. L'IES Vallès està ubicat a la zona
número u, en la qual viuen 50.000 habitants dels 200.700 que habiten a la ciutat de
Sabadell. En aquest barri les famílies són de classe mitjana i el barri està molt bé proveït de
recursos i comerços. Les ofertes educatives de la ciutat són les següents, a destacar tres
centres de secundària o s'imparteix el batxillerat artístic:

IES Ferrán Casablancas amb les seves ofertes educatives:

ESO
Batxillerat: Arts, Tecnologia, Ciències de la naturalesa i Salut, Humanitats i Ciències
Socials i Batxillerat nocturn.
(LOE): Afecta a primer de batxillerat del curs 2008-09 i posteriors.
(LOGSE): Afecta a segon de batxillerat del curs 2008-09 i anteriors.
Les matèries optatives d'ESO i Batxillerat estan pendents d'actualitzar.
CAMPUS ITACA: projecte educatiu de la Universitat Autonòmica de Barcelona (UAB).
L'objectiu d'aquest programa és animar els alumnes a continuar estudiant després de l'ESO.

IES Jaume Viladoms i les seves ofertes educatives:

ESO(concertat)
Batxillerat: Ciències i tecnologia, Humanitats i Ciències socials i Arts (concertat).

IES Vallès que està situat al Carrer Valentí Almirall núm. 40 i s'analitza en punts posteriors.

9
IES Vallès : Té tres línies en l'etapa de l'ESO i disposa de tres modalitats de batxillerat:
Humanitats Científic i Tecnològic i Artístic. Cada modalitat del batxillerat es divideix per
itineraris, i són els següents: Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats amb tres
itineraris. Batxillerat artístic amb un itinerari. Batxillerat de Ciència i tecnologia amb quatre
itineraris.

El museu d'Història de Sabadell desenvolupa activitats per les escoles.

Dues biblioteques: Vapor Badia i Miquel Carreras. Per la seva part la biblioteca Vapor
Badia és la més activa i organitza exposicions de centres culturals i escoles de la ciutat.

Quatre teatres: el teatre del Sol, el teatre Salesià, el teatre municipal La Faràndula i el
Teatre Principal.

Un centre de producció i creació artística: L'Estruch.

L' Estruch és un centre de producció i difusió de la creació artística i està gestionat pel
Departament d'Educació de l'Ajuntament de Sabadell. És un espai multidisciplinar en el

qual tant els artistes com els estudiants de diferents àmbits artístics tenen la possibilitat de
portar a terme els seus projectes.

10
Disposa de diversos tallers de música, teatre, escenografia i arts visuals. A més, L'Estruch
des de fa un parell d'anys proposa diverses activitats als centres educatius.

L'IES Vallès ha fet un apropament a l'Estruch, per tal d'adscriure's a alguns d'aquests
projectes. D'aquesta manera s'obre un camí cap al món artístic exterior i és un recurs en
marxa per motivar tant els estudiants com els professors.

Entre els projectes que L'Estruch ha proposat a l'IES Vallés i a altres centres educatius de la
ciutat destaquen:

Plataforma 0 on a cada centre els professors de batxillerat artístic s'hauran d'encarregar de

veure quins alumnes estan disposats a portar a cap un projecte personal. Aquest projecte
seria portat a cap dins de les instal·lacions de l'Estruch a la Nau. Però els professors i
professores s'hauran d'encarregar de fer un seguiment i mantenir el procés de tutorització.
En total 6 estudiants podran gaudir d'aquesta oportunitat.

Entrades un 50% percent més barates pels estudiants que vulguin assistir als espectacles
que organitzi Ca l'Estruch. Aquesta iniciativa tot i que, d'entrada, pot semblar irrellevant ja
que només es basa en un descompte, es basa en un aspecte fonamental el consum de cultura
i més concretament de les arts escèniques. Està clar que és un dels aspectes menys tractats i
més desatesos al nostra sistema educatiu.

L'Estruch a l'institut és una guia didàctica pels alumnes.

Una altra activitat seran els “Workshops” amb els estudiants, on un artista mostraria el
seu treball i podria apropar als estudiants el fet creatiu i l'espai de l'artista.

La Residència es tracta d'un projecte on un grup de teatre o una companyia disposa de les
instal·lacions de Ca l'Estruch per poder portar a terme la preparació d'una obra de teatre.
Allà tenen tallers per construir l'escenografia, sales per fer assajos i uns espais adequats per
poder viure, amb totes les comoditats possibles, el temps que tenen per preparar el projecte.

11
És durant aquesta estança que els estudiants podran col·laborar amb la companyia, ja sigui
en el projecte mateix o d'una manera paral·lela. Aquest punt encara està per aclarir.

Una altra opció és l'Estruch en viu la qual està vinculada amb el festival Event de
Barcelona, on l'eix fonamental és la performance. Aquí els alumnes entraran de ple en el
món performàtic, rebran classes sobre el tema i a la fi podran executar una performance que
formi part de les activitats vinculades al festival.

Finalment, tenim un projecte de recent creació que es podria adoptar als IES com un treball
de recerca: Cartografia sonora. Consisteix en fer un mapa sonor de la ciutat de Sabadell.
Així cada zona pot ser descrita com un espai sonor i no visual. Aquest projecte ja s'havia
dut a terme a d'altres ciutats com París o Barcelona.

Aquest és fonamentalment l'esquema d'activitats a les que pot accedir el centre i que el
professor Josep Moreno ens va transmetre. Segons ell és prou interessant i que algunes
d'elles es podrien implementar als curs. De totes elles ens va comentar que la de la
Residència podia ser interessant pel fet de poder treballar sobre una realitat propera.
Segons ell treballar al món real pot minimitzar una de les possibles causes del fracàs
escolar: el caràcter endogàmic del centre i de la manera d'impartir les matèries. El fet de
treballar mitjançant les competències, d'alguna manera, obliga a treballar d'una manera
interdisciplinar.

Des del Centre de Creació i Producció Artística l'Estruch el fet de llençar aquestes
propostes creuen que és una manera natural d'establir una xarxa a nivell educatiu en les arts
a la ciutat de Sabadell. Per aquesta raó volen que els centres s'impliquin d'una manera molt
més clara de com ho han fet fins ara. Així, nosaltres també considerem que el compromís
per part dels docents és un aspecte molt important, cosa que queda clara, sobretot, en el
projecte de Plataforma 0 on es demanarà que algú responsable, ja sigui el director o el
professor, del centre signi un contracte. Però aquesta exigència d'implicació també es farà
amb l'estudiant. A elles i ells se'ls tractarà com si fossin professionals, segons paraules de
la mateixa directora de l'Estruch.

12
Considerem que el fet d'introduir-los en aquestes dinàmiques trenca aquelles que tenen
assumides com “normals”, aquelles que segueixen al centre. Així si es descontextualitzen
els/les estudiants trobaran que s'hauran d'ajustar a les noves maneres de fer. Només creiem
que la selecció dels alumnes no ha de seguir un criteri d'excel·lència, es podria aprofitar
també per poder introduir alumnes que puguin entendre's com “problemàtics”. Seria una
manera de fer que ells mateixos entenguessin que també formen part d'un grup i que també
poden fer coses. Daniel Pennac menciona en el seu llibre “Mal d'Escola” que el mals
estudiants són els que han de desubicar-se i també entrar en noves dinàmiques. L'objectiu
de portar a terme un projecte personal des de la direcció de l'Estruch no ha de centrar-se en
aconseguir un resultat, sinó que allò important és el procés.

13
UNITATS DIDÀCTIQUES
L’espot publicitari
Viatge a les ciutats invisibles
L’últim any del rodet

14
Unitat didàctica

“L’espot publicitari”

Realitzat amb els alumnes de

3r d’ESO de l’IES Vallès de Sabadell.

Sonia Judith Sierra

Juana Villalonga

15
Unitat didàctica: L’espot publicitari

Descripció de la unitat didàctica

La unitat didàctica gira en torn a l’espot publicitari. En aquest cas, la temàtica de

l’espot ve marcada per la Mostra 2009, un concurs organitzat pel Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que vol estimular l’ús pedagògic dels
mitjans audiovisuals als centres docents de Catalunya, i fomentar l’aprenentatge
dels llenguatges propis d’aquests mitjans. El tema a tractar és el de “L’espai
educatiu: com el vius, com el veus”.

Per lo tant, tot i que l’objecte final és la realització d’un espot publicitari d’uns 20-30
segons, es treballarà, a més, tot allò que comporta la realització d’un espot:
l’anàlisi d’altres espots, la realització del guió tècnic, de l’story board, la gravació i
l’edició d’un vídeo digital.

Pel que fa a la distribució horària, el nou currículum contempla 1 hora setmanal

per a 3r. d’ESO. El centre ha optat per a tercer curs realitzar dues hores setmanals
al llarg d’un quatrimestre enlloc d’una hora al llarg del curs. Així doncs, en el primer
quatrimestre cursen Educació Visual i Plàstica dos grups i els altres dos Música,
que es troba en la mateixa situació que Educació Visual i Plàstica, que
s’intercanvien al segon quatrimestre.

Aquesta unitat didàctica té una duració de 6 hores, o el que és el mateix, tres

setmanes. En el cas de 3r A i C és la última unitat didàctica del crèdit, finalitzant a
finals de gener, però pels grups B i D és la primera del crèdit, ja que es va decidir
que era lo millor per a poder aprofitar que estàvem les alumnes del CAP, ja que
aquesta unitat didàctica requeria més d’un docent a l’aula. Per lo tant, amb els
grups 3r A i C la duració d’aquesta unitat didàctica és del 12 al 30 de gener, i amb
els grups de 3r B i D del 2 al 20 de febrer.

16
Objectius didàctics

- Expressar-se mitjançant l’aplicació de diferents tècniques, instruments i

materials.
- Identificar mitjançant l’observació i l’anàlisi recursos propis del llenguatge
audiovisual
- Desenvolupar procediments nous a través de la investigació i l’experimentació.
- Adquirir criteris propis i judicis de valors estètics tot respectant l’opinió dels altres.
- Utilitzar recursos informàtics i noves tecnologies per dissenyar i expressar-se.
- Diferenciar i reconèixer els processos, tècniques, estratègies i materials en les
imatges del nostre entorn audiovisual i multimèdia.
- Elaborar i participar activament en projectes de creació audiovisual
- Reconèixer i entendre imatges, obres i objectes dels entorns visuals respectant la
diversitat de formes expressives.

Conceptes

- La comunicació
- Funcions de la comunicació
- Mitjans de comunicació
- Imatges en moviment
- La fotografia
- Procediments i tècniques.

Competències bàsiques

Contribueix a l’assoliment de les competències bàsiques següents:

Competència artística i cultural. Coneixement dels principals recursos i
convencions del llenguatge audiovisual.

17
 Tractament de la informació i competència digital. Utilització de recursos
TIC per l’anàlisi de les imatges.
Aprendre a aprendre. Es proposen mètodes i accions relacionades amb el
mètode científic, ja que es basen en l’observació, la formulació d’hipòtesis,
l’experimentació i la reflexió posterior.
Autonomia i iniciativa personal. Presa de consciència de les pròpies
capacitats, el reconeixement dels altres i la identificació de les pròpies limitacions
com a instruments de millora. També aprenen a ser i a actuar de forma autònoma i
solidària.
Competència en el coneixement i al interacció amb el món físic. Es
proposen mètodes i accions relacionades amb el mètode científic, ja que es basen
en l’observació, la formulació d’hipòtesi, l’experimentació i la reflexió posterior.
Fenòmens: ritme, moviment..
Competència social i ciutadana. Es treballa amb eines pròpies del
llenguatge audiovisual que condueixen a la comprensió crítica. S’afavoreix el
reconeixement dels altres i la participació social.

Connexions amb altres matèries

- Observació, formulació d’hipòtesis, experimentació i reflexió. Estils

artístics: Socials.
- Utilització dels recursos TIC: Amb totes les matèries.

Metodologia

En aquesta unitat didàctica es treballa en grup gran, on tots els alumnes tenen veu
per opinar sobre el que s’està veient (en aquest cas, anuncis televisius, dels quals
intentem fer un anàlisi per a extreure aquells recursos utilitzats i que es podran fer
servir quan hagin de crear el seu propi espot) i a l’hora en que el docent ha

18
d’explicar conceptes relacionats amb la temàtica. Intervé sobretot per parlar de la
publicitat en general, de les passes a donar per a fer un espot (guió tècnic, story
board,...) i d’aquells aspectes més tècnics (en el cas de la utilització del programa
Movie Maker). Sobretot es treballa en grup gran les dues primeres sessions.

En gran part de la unitat didàctica es treballa en grups petits (d’unes 4 o 5

persones), sobretot durant la creació i la realització de l’espot. Tot i que els grups
són tancats des de començament fins al final de la unitat didàctica, tant les
docents com els propis companys d’altres grups col·laboren en diferents moments
puntuals per a aconseguir un resultat millor.

Tot i que normalment es treballa en grup petit, al començament de cada sessió el

docent recorda al grup-classe quina és la feina que s’ha de portar a terme damunt
de la planificació de les classes, i comprovar en quin punt del procés està cada
grup.

Seqüència d’activitats

1. Anàlisi d’anuncis televisius

Esquema d’anàlisi d’anuncis televisius:

1. La forma
1.1. Les paraules
Quants textos hi ha?
Quin té més importància?
Què diuen els textos?
1.2. Les imatges
Quantes imatges hi ha?
Com es distribueixen?

19
 Què representen?
Què simbolitzen?
1.3. Els sons
Hi ha música? De quin tipus?
Hi ha efectes sonors? De quin tipus?
Quin paper tenen la música o els efectes en l’anunci?
1.4. L’estructura
Quina relació hi ha entre text, imatge i sons?
Què predomina?
Què crida més atenció i es recorda més? Per què?
És un anunci original i que es recorda? Per què?

2. El contingut
2.1. El missatge
Quin és el producte i la marca que s’hi anuncien?
Apareix clarament la marca a l’anunci i es recorda?
Com resumiries el missatge que es vol transmetre? És fàcil
d’entendre?
Aquest missatge és adequat per al producte, és adequat per a la
marca, és interessant per al consumidor?
Quin creieu que és el posicionament que es vol per a la marca?
2.2. Els consumidors
A quin públic objectiu creieu que va dirigit aquest anunci?
Utilitza l’anunci la manera d’expressar-se pròpia del públic objectiu a
qui va dirigit? Com ?
Apareix a l’anunci el consumidor de la marca? Com es caracteritza?
2.3. Els valors
El món que reflecteix l’anunci s’assembla a la realitat? Per què?
Quina representació del món es desprèn de l’anunci?
Quin tipus de persones apareixen a l’anunci, quin paper hi fan i com
estan caracteritzades?

20
 Quins valors emocionals i simbòlics s’atribueixen al producte o servei
de l’anunci?

2. Fer un espot televisiu

http://www.xtec.cat/~lbartron/WQCiutadania/anunci.htm

2.1 Repartir les responsabilitats

Primerament cal que us reuniu tots els membres del grup (grups de 3/4) per veure
quines tasques cal fer i com us repartiu la feina.

Hauríeu de començar a practicar amb la càmera i amb l'editor de vídeo per veure
com podreu editar l'anunci.

Us anirà bé veure i analitzar diferents anuncis per treure idees i recursos, encara
que del món de la publicitat ja en sabeu molt, segur que us agradarà aquesta
plana:

http://www.edu365.cat/videofoto/publicitat/index.htm

Repartiu-vos la feina per parelles entre tots els membres del grup i trieu un
coordinador o coordinadora general.

2.2 Primers passos per a fer un espot

A continuació caldrà que els diferents departaments us poseu en marxa:

21
Els investigadors de camp consultaran la localització per realitzar l’spot
publicitari.

Els documentalistes buscaran aquestes dades a Internet. Podeu provar de trobar

més idees sobre publicitat i buscar més exemples d'anuncis.

Cal que sigueu ordenats amb el material. Una de les primeres coses que heu de
fer és guardar en les vostres memòries tot el material que aneu recollint i que us
servirà per fer el treball final.

Els cameres aniran practicant amb la videocamera. Ja sabeu, jugueu amb els
plans, enquadraments, moviments de la camera...

Mentrestant els redactors i els creatius s'hauran d’esprémer una mica el cervell i
buscaran una idea o s'inventaran una història que serveixi com a fil conductor del
missatge que volem transmetre...

" Sí, sí,... heu de participar, no us limiteu a mirar, podeu ser els protagonistes..."

http://es.youtube.com/
http://www.teachertube.com/

2.3 Guió de l’espot, l’story board, preparar detalls,...

- Reuniu-vos per recopilar tot el material i a partir de la informació recollida i la

idea dels creatius cal que:

- Elaboreu el guió de l’espot: la imatge (planificació, angulació...) i el text (diàlegs,

off, - rètols...).

22
- Dibuixeu el story-board.

- Trieu la música adequada i els efectes de so si ho creieu oportú. Recordeu els

anuncisque heu vist. El so és tan o més important que les imatges.

- Prepareu l’escenari i l’atrezzo.

- Assageu diverses vegades.

2.4 Gravació

Tot i que després ja el muntareu és convenient que feu la filmació el més acurada
possible. Us estalviareu molta feina a l'hora d'editar.

Si ja ho teniu tot a punt ja podeu passar a gravar l'anunci.

5, 4, 3, 2, 1, llums..., camera.... acció!

http://phobos.xtec.cat/ies-mediterrania-
castelldefels/intranet/documents/web/ActivitatsSortides/CS_4tESO/CS_4t_ESO_L
aPublicitat.htm

2.5 Edició de vídeo digital

Edició de vídeo digital.

Una vegada enregistrades les imatges cal editar l’espot publicitari. Per això farem
servir principalment el programa: Windows Movie Maker, que està instal·lat per
defecte en tots el entorns Windows. També es pot fer servir Adobe Premier o eI

23
Movie de Mac.

Cal investigar una mica el funcionament dels programes tot i que són
fonamentalment intuïtius.

Recursos materials

Espais:
- Aula de Visual i Plàstica (preparació del guió, l’story board, etc)
- Aula d’Audiovisuals (sobretot per a l’edició del vídeo)
- Centre en general (durant la gravació).
Materials:
- Llapis, pintures,... (per a realitzar el guió, l’story board, etc)
- Apunts, plannings, etc...
- Plantilles per a fer el guió i l’story board.
- Ordinadors (amb connexió a Internet i que constin d’un programa
d’edició de vídeos digitals)
- Càmera de vídeo digital

Altres materials (pel professorat):

- Accés a internet per l’anàlisi d’anuncis televisius (youtube).
- Guions de les sessions, apunts, etc...

Organització de l’espai i el temps

1a sessió:
Presentació de la unitat didàctica i del planning d’aquesta, explicant una mica quin
serà el treball que es té previst fer en cada sessió.

24
Anàlisi d’anuncis televisius a través de la web youtube, tant d’anuncis de
productes físics (variats en quant a producte, destinatari, duració, recursos
utilitzats...), com anuncis conceptuals (ja que l’espot que hauran de realitzar
posteriorment és d’un concepte/idea també).

Es tracta sobretot de que a partir dels anuncis que es veuen sortin tots aquells
recursos (música, eslògan, ús d’un famós com a protagonista,...) i que se’ls
plantegin com a recursos que han de tenir en compte quan ells tinguin que portar-
lo a terme.

2a sessió:
Repàs de tots aquells recursos vistos el dia anterior, i se’ls hi passa un resum per
a que puguin consultar-lo durant la realització del seu espot.

Explicació de conceptes clau: el guió tècnic, l’story board, tècniques de gravació,...

Tot això també se’ls hi passa en un petit dossier, on tenen exemples de tot allò
parlat a classe, i que els pot ajudar en moments de dubtes o confusió.

3a sessió:
Organització dels grups i repartir les responsabilitats: activitat 2.1
Primers passos per a fer un espot: activitat 2.2
Començarán a fer el guió de l’espot, l’story board, preparar detalls,...: activitat 2.3

4a sessió:
Finalització del guió de l’espot, l’story board, preparar detalls,...: activitat 2.3

5a sessió:
Gravació: activitat 2.4
S’ha de tenir el story board finalitzat, sinó no es pot començar amb les gravacions.

6a sessió:

25
Gravació: activitat 2.4

7a sessió:
Edició de vídeo digital: activitat 2.5

8a sessió:
Últims detalls (d’edició de vídeo) i visualització dels espots a classe.
Autoavaluació.

Adaptació curricular

Per atendre a les diferents necessitats que els alumnes presenten dintre d’un
mateix grup, la unitat didàctica s’adequa amb una activitat alternativa per aquest
petit grup d’alumnes que tenen una adaptació curricular.

Davant la impossibilitat de que realitzin un espot publicitari com a la resta del grup,
l’activitat pensada per ells consisteix en realitzar “fitxes” molt concretes i senzilles
sobre anuncis que hauran d’analitzar. Conten amb les fotocòpies passades a les
dues primeres sessions (en les quals participen com la resta del grup), que els hi
poden ser d’ajuda depenent de cada “fitxa”.

Cada exercici està pensat per ser començat i finalitzat a la mateixa sessió. De no
ser així, els alumnes tenen l’oportunitat d’acabar-lo fora de l’horari escolar, i
entregar-lo el següent dia.

Avaluació

Les avaluacions són grupals, ja que ha estat un treball en grup i no podem

controlar fins quin punt s’ha implicat un/a alumne/a concret/a en el treball. Per lo
tant, tots els membres d’un grup tindran la mateixa nota. Tot i així, som conscients

26
de que hi ha alumnes que han participat més que d’altres (tant en l’anàlisi
d’anuncis a classe, a l’hora de crear el guió tècnic i l’story board, a l’hora de
gravar, i d’editar).

Pel que fa al treball de la realització d’un espot publicitari, tindrem en compte:

1. Procés
· Treball durant l’hora de classe.
· Portar el material necessari per cada sessió (càmera, guió tècnic, vestuari
per la gravació de l’espot, etc...)
· Implicació de tots els membres del grup.
· Seguiment el ritme de treball establert al començament de la unitat
didàctica.

2. Portafoli
2.1 Guió tècnic
· Coherència amb el que ha acabat sent l’espot final.
· Realització correcta (saber omplir les caselles com cal).
· Netedat i claretat (bona presentació).

2.2 Story board

· Coherència amb el que ha acabat sent l’espot final.
· Realització correcta (dibuixos ben fets amb les explicacions que
calguin)
· Netedat i claretat (bona presentació).

2.3 Presentació en general

· Complet (amb tota la informació que han utilitzat: apunts,...)
· Portada (amb les dades dels membres del grup)

3. Resultat final (espot)

27
 · Originalitat de la idea.
· Claredat de la idea (que s’entengui quina és) / eslògan.
· Utilització de diferents plans.
· Música (adient a l’anunci) / veu en off.
· Transicions tant de música com de video, ben fets.

4. Entrega
· Entregar el dia pactat, si s’entrega més tard, en compatarà menys, per
respecte als companys que si han entregat a temps.

Avaluació dels alumnes amb adaptació curricular

Els alumnes amb adaptació curricular han de fer un total de quatre fitxes, de les
quals s’avalua l’entrega de totes elles ben completes. També s’avalua el procés de
treball i el comportament a l’aula.

Serem estrictes en quant a la puntualitat d’entrega, ja que es tracta d’unes

activitats molt senzilles que tots poden realitzar i entregar sense cap tipus de
problema.

Les notes d’aquest alumnes són d’aprovat (qui hagi entregat totes les fitxes ben
emplenades) o suspens (qui no ho hagi fet).

28
Reflexió sobre la Unitat Didàctica

La Unitat Didàctica va ser planificada amb una sèrie de pròposits que finalment no
van acabar complint-se tots. És complicat planificar-la sense conèixer als alumnes
a qui va destinada. Nosaltres som conscients, com a futures docents, que
qualsevol professor es troba amb aquesta dificultat constantment, i que una
vegada es coneix al grup d’alumnes es poden tenir en compte els seus interessos,
cosa que pensem que facilita que hi hagi motivació a l’aula.

Tot i que nosaltres no coneixíem als alumnes, vam tenir en compte la seva edat i
els possibles interessos d’aquests, per a portar a terme les primeres sessions, on
vam visualitzar anuncis publicitaris amb la finalitat de descobrir quins recursos
s’utilitzen a la publicitat actual, i que poguessin assolir com estratègies per a
realitzar el seu propi espot, com també a l’hora de preparar el material facilitat
(dossier d’apunts).

Quan vam planificar la unitat didàctica es tenia previst que seria pels grups de 3r. A
i C, els quals acabaven el crèdit amb aquesta. També, en un principi contàvem
amb vuit sessions, de les quals només vam ser factibles sis, ja que el crèdit
acabava una setmana abans del que pensàvem.

Posteriorment, amb la proposta de la tutora de realitzar un altre cop la unitat

didàctica amb els altres dos grups de 3r. (B i D), ens vam trobar amb una
problemàtica similar, ja que també contàvem amb vuit sessions, de les quals
algunes van tenir que ser dedicades a sortides o eren dies no lectius. Per lo tant,
també vam contar amb dues sessions de menys.

Pel que fa als objectius i les competències bàsiques, sempre hem pensat que és
important tenir-los presents des d’un començament, però una vegada estàs a
l’aula davant del grup d’alumnes sembla que s’obliden i passa a ser prioritària la
lògica i la intuïció.

29
Respecte a la metodologia, pensem que ha estat positiu treballar tant en grup gran
com en petits grups. Ens referim a grup gran a donar les sessions a tot el grup-
classe sencer.

Quan van estar en grup gran, van funcionar molt bé, i ens van sorprendre amb la
seva capacitat d’atenció i d’intervenció. Els grups petits (de 4 o 5 persones) els
van formar els propis alumnes i també, la majoria, van saber portar a terme
l’activitat proposada de manera correcta. Pel que fa a la posada en comú del
començament de cada sessió, on es tenia previst recordar per part de les docents
el que “tocava” fer en aquella sessió i per veure en quin punt estava cada grup,
ens vam adonar de que el temps no sobrava, i es podia suprimir, fent el mateix
mentre els grups ja estaven treballant. Per lo tant, això finalment no ho vam portar
a terme.

Així mateix, el planning que es va preparar de les sessions va acabar sent

orientatiu, ja que no tots els grups avançaven al mateix ritme, ja que cada grup
tenia un nivell d’aprenentatge diferent en cada pas del procés respecte al dels
altres grups, i a l’invers.

Un altre aspecte que ens sembla rellevant és el de l’adaptació curricular d’alguns

alumnes. Per començar, ens va sorprendre el gran número d’alumnes que tenien
aquesta adaptació per problemes de conducta als grups A i C, posat que només
vam coincidir amb un alumne amb NEE i una alumna amb necessitats
específiques per ser nouvinguda. L’inconvenient més gran amb el que ens vam
trobar va ser el de tenir que preparar una activitat alternativa per aquest grup, ja
que no els coneixíem ni sabíem que tenen unes necessitats diferents cadascun
d’ells/es.

L’entrega és un tema que ens ha cridat bastant l’atenció, ja que ha costat molt que
els alumnes entreguessin el dia establert i pactat, tant per problemes tècnics com

30
per falta de temps. Per lo tant, i com ja s’ha comentat, el planning i la data
d’entrega fixada va acabar sent molt flexible i es va tenir només en compte de
manera orientativa.

Finalment, hi ha un aspecte que pensem que podríem haver portat millor a terme:
l’avaluació. Tot i que nosaltres des d’un començament teníem clars quins eren els
criteris d’avaluació, no ho hem fet saber als alumnes en cap moment de manera
clara i precisa.

Per acabar, comentar que ha estat molt positiu poder portar a terme una unitat
didàctica d’aquestes característiques amb aquests grups de tercer de l’ESO.
Principalment volem destacar el fet de haver tingut que donar la mateixa unitat
didàctica amb uns altres dos grups, ja que ens ha permès rectificar en allò que
vam fallar amb les primeres pràctiques amb els grups A i C. A més, ha estat una
molt bona experiència el fet d’haver-nos tingut que enfrontar a uns grups amb un
percentatge tant alt d’adaptació curricular, i amb casos de NEE i problemes amb la
comunicació (en el cas de l’alumna nouvinguda).

31
Unitat didàctica del projecte

“Viatge a les Ciutats Invisibles”

Realitzat amb els alumnes de

1er de Batxillerat Artístic de
l’IES Vallès de Sabadell.

Lourdes Carmelo
Cèlia Prats
Montse Florensa
Diana Bernardos
Montse Duran
Índex

Introducció/ Descripció de la unitat didàctica

I. Objectius d’aprenentatge

Objectius generals

Objectius específics

II. Continguts

Fets i conceptes

Procediments

Valors normes i actituds

Àrees implicades

III. Competències

IV. Seqüència d’activitats

Activitats d’ensenyament

Activitats d’avaluació

Programació/seqüenciació de les activitats

V. Metodologia

VI. Recursos Materials

VII. Avaluació

Criteris d’avaluació generals

Criteris d’avaluació específics

Criteris de recuperació
 I. Introducció/ Descripció de la unitat didàctica

La seqüència didàctica que hem preparat i que aquí detallem, s’ha dut a
terme a la classe de volum de 1er de Batxillerat Artístic a l’IES Vallès de
Sabadell. Aquí hi hem estat fent les practiques del CAP, durant els últims
mesos, sota la tutela del professor Josep Moreno.
El grup consta de 27 alumnes, 7 nois i 20 noies, la gran majoria mostra
interès per aprendre i alguns tenen necessitats educatives específiques.
Creiem que s’ha de fer un ventall ampli d’activitats relacionades amb la
matèria d’estudi perquè els i les alumnes tinguin constants estímuls de
motivació, interès per allò que veuen i alhora, creem mecanismes més
efectius per afavorir la participació i l’aprenentatge significatiu.
Viatge a les ciutats invisibles, tot i que la tractem d’unitat didàctica, és un
projecte que va proposar en Miquel Albertí (professor de matemàtiques del
mateix institut en excedència) a en Josep Moreno. Aquest se’ns presenta
com un projecte interdisciplinari a les àrees de literatura, matemàtiques i
art. El procés comença per triar una ciutat de la selecció que n’havia fet el
Miquel Albertí. Llegir-la, interpretar-la, extreure’n els codis, construir-la
tridimencionalment, fer-ne fotografies i triar-ne un parell per publicar-les en
un nou article per la revista SUMA. La proposta ens va semblar un regal i
alhora un repte, es tractava d’anar més enllà, d’iniciar un viatge a través de
les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino.
La proposta es trobava emmarcada en un calendari amb numero de
sessions, temporització general i dates d’entrega que nosaltres havíem de
convertir en modulació (i desprès de modular molt i molt) arribar a tenir
una programació.
La proposta que havíem de fer als nostres estudiants era que duguessin a
terme la interpretació artística tridimensional d’algunes de les ciutats
descrites per Calvino. Alhora també havíem de tenir en compte el que
havien estat fent amb el Josep, és a dir quins coneixements previs tenien.
Per això ens va servir l’etapa d’observació, per apuntar, per observar,per
parlar, per inquietar-nos i sobretot per motivar-nos a voler intervenir de la
millor manera possible. És aquí on s’iniciaren les nostres reunions per
planificar el viatge.
CALENDARI I TEMPORITZACIÓ Hores Dx D Mes
* j Dv*

INICI Xerrada (M. 2h 2 Gener

Albertí) 2
1a Setmana 4h 2 30 Gener
9
DESENVOLUP. 2a Setmana 4h 4 6 Febrer
5
3a Setmana 4h 11 1 13 Febrer
2
4a Setmana 4h 18 1 20 Febrer
9
PRESENTACIÓ
I VALORACIÓ 5a Setmana 4h 25 2 Febrer
7
PRESENTACIÓ 5a Setmana 2h 2 Febrer
FOTOGRAFICA 6
6a Setmana 4h 4 5 6 Març
PRESENTACIÓ
I 7a Setmana 4h 11 1 Març
LLIURAMENT 2

32h Del 22 de gener al

TOTAL 12 de març
VALORACIÓ I
SELECCIÓ 8a Setmana (M. Del 16 al 19 de març
DELS Albertí i J.Moreno)
TREBALLS
XERRADA DE
PRESENTACIÓ A TOT EL CENTRE EL 23 D’ABRIL (SANT JORDI)

Tot el grup docent.

Diana Bernardos
Montse Duran
Montse Florensa
Lourdes Carmelo
Cèlia Prats
18 de febrer esquiar

*Grups partits Dibuix artístic/Volum

TEMPORITZACIÓ:

En la programació feta pel Josep Moreno el projecte consta de 32 hores. Les

quals es troben repartides de la següent manera:

Inici:

-2h. Xerrada de Miquel Albertí sobre la seva extracció de codis del

llibre Les ciutats Invisibles d’Italo Calvino amb referències matemàtiques i
la seva posterior publicació a la revista SUMA.

Desenvolupament:

- 2h. Presentació de l’activitat amb relació a nosaltres i inici del

viatge.

- 4h. Extracció de codis a partir del llibre, mitjançant una

representació bidimensional i un text.

- 2h. Presentació de referents que han treballat el llibre, el text, la

paraula en el món de l’art. Inici d’experimentació amb materials.

- 4h. Presentació del llibre com a possible llibre d’artista, escultura,

etc. Continuació amb l’experimentació amb materials i inici de les
ciutats tridimensionals.

- 2h. Presentació del caminar com a pràctica estètica. Continuació de

l’elaboració de les ciutats.

- 4h. Elaboració i finalització de la ciutat.

Presentació i valoració:

-4h. Presentació en grup de les ciutats.

Presentació fotografica:

-8h. Realització de fotografies de les ciutats finalitzades per a

posteriorment escollir les imatges que aniran a la revista SUMA.
II. Objectius d’aprenentatge

Objectius Generals

1. Mostrar sensibilitat per l'entorn natural i cultural, tractant-lo com a

contenidor d'espais i cossos, i entenent-lo com a lloc d'intervencions
tridimensionals.
2. Emprar de manera eficaç els mecanismes de percepció en relació
amb les manifestacions tridimensionals.
3. Desenvolupar la capacitat reflexiva i crítica, mitjançant l’estudi,
l’observació i l’anàlisi, per tal d’emetre judicis raonats de caire estètic
i/o artístic.
4. Conèixer i comprendre el llenguatge tridimensional, assimilant els
procediments artístics bàsics aplicats a la creació d'obres d'art i
objectes volumètrics.
5. Realitzar composicions volumètriques en baixa tecnologia utilitzant
mitjans d'expressió del llenguatge tridimensional.
6. Planificar i seguir, d'una manera activa i responsable, processos de
treball d'acord amb una intenció o proposta prefixada.
7. Expressar idees mitjançant la narració plàstica tridimensional, amb
materials objectes i referents diversos.
8. Analitzar les manifestacions plàstiques tridimensionals i reconèixer
els valors que aporten, especialment les obres del patrimoni artístic
proper, i la seva incidència social.
9. Harmonitzar les experiències cognoscitives i sensorials de les
diferents matèries afins que conformen la capacitat per emetre
valoracions constructives i potenciar la capacitat d'autocrítica per
desenvolupar el sentit estètic.
10.Emprar amb propietat la terminologia pròpia de la matèria, pel que
fa a materials, eines i tècniques per entendre i actuar amb la forma
tridimensional i l'espai.
11.Aplicar coneixements adquirits, de manera constructiva, per tal que
l’aprenentatge actual quedi consolidat i serveixi de base per al
següent i procurar així un aprenentatge complex i continu.
12.Comportar-se en l'aula taller de manera responsable, tenint cura
d'estris, materials i instal·lacions. Col·laborar de manera activa,
oberta i responsable en els treballs en grup i analitzar de manera
constructiva els resultats d'aquells treballs o dels treballs d’altra.

Objectius Específics

1. Expressar idees mitjançant la narració plàstica tridimensional, amb

materials objectes i referents diversos.
2. Mostrar sensibilitat per l'entorn natural i cultural, tractant-lo com a
contenidor d'espais i cossos, i entenent-lo com a lloc d'intervencions
tridimensionals.
3. Desenvolupar la capacitat reflexiva i crítica, mitjançant l’estudi,
l’observació i l’anàlisi, per tal d’emetre judicis raonats de caire estètic
o artístic.
 4. Harmonitzar les experiències cognoscitives i sensorials de les
diferents matèries afins que conformen la capacitat per emetre
valoracions constructives i potenciar la capacitat d'autocrítica per
desenvolupar el sentit estètic.
5. Analitzar les manifestacions plàstiques tridimensionals i reconèixer
els valors que aporten, especialment les obres del patrimoni artístic
proper, i la seva incidència social.

II. Continguts D’aprenentatge

Que aprendran?. Fets i conceptes: Que cal saber?

- L’espai com a significació estètica

- Aproximació a l’espai des de diferents àmbits cognitius: Espai
físic, espai psicològic, espai poètic, espai virtual, espai conceptual.

Com ho aprendran? Procediments. Procediments: Que cal saber fer?

- Observació d’imatges de diferents estils i èpoques.
- Aplicació dels mecanismes d’anàlisis
- Utilització de tècniques de relació, associació, comparació
analogia, amb diferents materials i referents.

Actituds. Actituds valors i normes: Com s’ha de saber?

- Despertar curiositat per aprendre en les aproximacions a les

diferents manifestacions artístiques.
- Adquirir hàbit de construir i justificar el procés creatiu.
- Entendre l’art com un espai per al diàleg, i com quelcom
accessible.

Àrees implicades:

- Matemàtiques
- Art
- Literatura

III. Competències

Competència comunicativa. En establir les bases del llenguatge

tridimensional perquè l'alumne/a expressi oralment, per escrit i amb l'ús del
llenguatge volumètric fets, conceptes, emocions, sentiments de forma
creativa i també reflexioni sobre la dimensió ètica d'aquest processos.

Competència en recerca i competència digital. La recerca es

desenvolupa a la part experimental de la matèria i en la ideació de
propostes artístiques, incorporant les noves tecnologies quan escaigui.
Competència en el coneixement i interacció amb el món. A partir de
l'observació i comprensió de l'entorn que ens envolta, tant a escala física
com de les relacions socials, podrem obrir-nos a la descoberta i implicació
en les manifestacions culturals i artístiques més properes, respectant la
diversitat cultural i de gènere i el patrimoni artístic

Competències personals i interpersonals. En establir un diàleg sobre

diferents propostes artístiques es contribueix a la formació de l'alumnat com
a persones i ciutadans i dóna pautes per a la seva orientació vocacional.

IV. Seqüència D’activitats

Activitats d’ensenyament/aprenentatge

- Treballar la rapidesa i la espontaneïtat a traves de la manipulació

o la intervenció del llibre com a objecte.

- Buscar referents d’artistes que treballin en l’àmbit de la

intervenció i manipulació.

- Presentació d’artistes que treballen el text com a obra, introduir a

artistes contemporanis i observar diferents llenguatges a traves
del text.

- Proposta de interpretació a partir de la reflexió i el consens d’un

text d’una forma bidimensional buscant nous materials que
s’adaptin a la idea de ciutat.

- Presentació d’autors que treballin amb el llibre d’artista com a

categoria artística.

- Observació i reflexió del passeig com a fet estètic

- Treballar amb rapidesa a partir de referents teòrics.

- Proposta constructiva tridimensional portàtil, d’interpretació de la

ciutat.

- Treballar a traves de propostes via blog, entrega de treballs i

material de consulta.

- Extracció de codis visuals a partir de la lectura d’un text.

Activitats d’avaluació

- Entrega d’exercicis puntuals sobre el concepte d’accionar o manipular

un objecte qualsevol, en aquest cas un llibre, i sobre l’estudi del
recorregut personal.

- Entrega d’un primer anàlisi de la ciutat en referència al llibre, en

quant a extracció de codis i representació bidimensional.

- Enviament d’un dossier al mail de Ciutats Invisibles o possible

entrega en mà, format a partir de l’anàlisi de la ciutat finalitzada, dels
materials utilitzats, del procés creatiu i d’una valoració personal.

- Entrega de la ciutat finalitzada, tenint en compte l’adequació als

criteris inicials; portabilitat, ús de nous materials, referències amb el
text literari, etc.

- Presentació publica en grup, de les ciutats finalitzades, i explicació

mitjançant PowerPoint del procés de treball, referents, materials,
resolució de problemàtiques, etc.

- Participació activa del blog i del mail, mitjançant la realització dels

treballs puntuals demanats per aquí, possibles comentaris o
propostes d’interès, etc.

Programació/seqüenciació de les activitats

SESSIÓ 0 :La Conferència

------------------------------------------------------------------------------
dia: 22/01/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup sencer)

Conferència a càrrec de Miquel Albertí que presenta el procés creatiu que el

va portar a interpretar matemàticament les ciutats invisibles d’Ítalo Calvino,
i que van ser publicats a la revista SUMA durant una temporada en una
secció que portava per nom “En las ciudades invisibles”. Convida als
estudiants a fer el mateix procés però utilitzant el seu llenguatge, l’art.

Durant la conferència els estudiants es trobaran amb unes targetes, que

hem distribuït prèviament per la biblioteca, en les que hi posa “Estàs
preparat per començar un viatge invisible?”
 1ª SESSIÓ: Iniciem el viatge
------------------------------------------------------------------------------
dia: 29/01/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup sencer)

Presentació a càrrec de totes cinc.

50’. Ens presentem amb unes maletes. 10’ per persona amb el següent
ordre: Montse Duran [caos, recol·lecció de materials, teles, el Petit
Príncep- cartes d’amor], Cèlia Prats [el viatge estàtic, des de la literatura a
les possibilitats de simulació del viatge (reportatges, guies…)], Diana
Bernardos [Viatge funcional, rutina, quotidià...] Montse Florensa [viatge,
fugida endavant, retrobament, viatge iniciàtic, absència...] Lourdes
Carmelo [El diari de viatge, afegir, acumulació, recolecció de records, pren
forma de llibre d’artista, ús del blog.]
10’. Pausa.
40’. Repartir els fulls d’una llibreta en la qual els grups de les ciutats han
d’escriure, dibuixar… les seves idees, sensacions, pors... al voltant del
projecte o de la ciutat, aquest full es convertirà en una maleteta secreta.
Cada grup ha de presentar la seva ciutat a la resta del grup i penjar la seva
maleta a la maleta-estenedor, no han de dir que hi ha posat. Es presentaran
tots els grups-ciutats. Nosaltres i el Josep Moreno també escollirem una de
les ciutats.
10’. Presentació del blog [www.ciutats-invisibles.blogspot.com] Hi haurà
una entrada que els posarà “deures” per la sessió següent.
5’. Els donem una estona per veure el material que ha dut la Montse i que
quedarà a la classe per utilitzar-lo per la construcció de les ciutats.
5’. Demanem que diguin una paraula sobre com se senten respecte el
projecte i el que els hem proposat.
 2ª SESSIÓ: Investigant els codis de la ciutat
------------------------------------------------------------------------------
dia: 30/01/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup partit)

A càrrec de Diana Bernardos.

20’ En un paper d’estrassa cada grup farà un “cadàver exquisit” de la seva
ciutat per veure quines son les primeres idees en torn de la ciutat que els
ha tocat. Mentre un dibuixa, els altres treballen el text i n’extreuen les idees
principals.
[aquesta part de la sessió va durar uns 45’]
20’ S’obre el cadàver exquisit, veure les relacions amb el text treballat, com
han utilitzat les idees... es presenta a tota la classe i es comparteixen idees.
20’ Es posa en comú amb tot el grup i es busquen idees i referents amb
què poder-ho relacionar. Treballen amb la música dels Beatles de fons.
10’ Pausa
10’. Projecció del vídeo “Leanor Rigby” The Beatles.
10’ Extracció dels codis d’interpretació, tria dels elements que es poden
utilitzar a partir del text... “Statu Quo” de les ciutats, primers esbossos
bidimensionals.
50’ Treball per grups, fer esbossos conjuntament, començar a pensar en els
materials i aspectes constructius. Se’ls ha portat materials per treballar i
experimentar amb ells.

Exercicis dels estudiants:

 3ª SESSIÓ investigant els codis de la ciutat.
------------------------------------------------------------------------------
dia: 04/02/2009 hora: 11’30 – 13’30 h. (Grup partit)

Sessió a càrrec de totes cinc.

A partir de l’observació del funcionament de la primera classe reformulem la
classe de la següent manera:
15’ Imatge del Roman Ondak. Bateria de preguntes: D’on és aquesta
imatge? Demanem anàlisi “formal”, Quins element la formen?... quins
comportaments veiem en els visitants de la sala que no son pròpies d’un
museu? Qui fa l’obra? Quin títol li posaríeu? (pregunta proposada després
de que una noia ens preguntés per la relació de l’obra amb el títol) Quina
importància te el títol de l’obra?... Això ens serveix per introduir el següent
apartat.
5’ Plantejar un esquema d’anàlisi a partir de tres elements relacionant-los
amb l’extracció de codis de cada una de les ciutats: Els estructurals (com
és?) personatges que hi viuen (surten al text? com ens els imaginem? com
es viu en la vostra ciutat?), elements sensitius (quines sensacions et dona
la ciutat? com t’hi sents?)
15’ Cada persona del grup agafa un dels elements a analitzar i fa una
relectura atenta del text per a treure’n els més importants i plasmar-los en
un esbós.
5’ Posada en comú entre el grup per sortir a presentar la ciutat.
20’ “Concurs” Grup per grup surten a explicar els tres aspectes de la ciutat.
Se’ls planteja que han de defensar la seva ciutat ja que es troben davant
del comitè de selecció (nosaltres) que decidirà on es faran les properes
olimpíades.
5’ Pausa
5’ Final del concurs, votacions per part dels alumnes i premis (són els
primers en agafar els materials comuns per a crear la seva ciutat)
55’ Treball a classe individual en el que fan una representació bidimensional
de la ciutat a partir dels tres punts anteriorment tractats. Aquí se’ls planteja
la possibilitat d’utilitzar tècniques mixtes i variades, aquesta representació
ens l’hauran d’entregar a més a més d’un text amb l’anàlisi del text.
Mentre treballen anem cridant grup per grup perquè ens expliquin quines
idees tenen per la ciutat, saber si tenen algun dubte, si utilitzen i consulten
el bloc, etc.

Roman ondak. My Summer Shoes Rest in Winter. Aquest artista crea la

seva obra a partir de la interacció del visitant. Parteix de la sala en blanc del
museu per créixer en el temps i en l’espai.
 SESSIÓ DEL BLOG. Manipulació/ Acció
------------------------------------------------------------------------------
dia: 02/02/2009

El dilluns 2 reben la proposta puntual pel bloc de fer durant tres dies
accions amb un llibre i portar-ne les fotografies per posar-les en comú a
l’aula el següent dijous (com a mínim 3 accions o manipulacions
realitzades). Se’ls dona com a font per consultar a partir d’enllaços, els
treballs de Mar Arza (Manipulació de llibres) o les accions de Erwin Wurm.
 4ª SESSIÓ: Art i literatura
------------------------------------------------------------------------------
dia: 05/02/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup sencer)

Sessió a càrrec de Montse Duran

30’. Presentació del tema Art i literatura. Amb un suport PowerPoint* es
farà una pluja de referent i idees d’artistes que hibriden la seva producció
amb la literatura, la poesia... artistes que utilitzen el text per sí mateix com
a obra... (Sophie Calle, Elena del Ribero, Mar Arza, Jenny Holzer,
Dadaísme....)
30’ Visualització de les accions amb llibres que han fet els alumnes i com es
relacionen amb les artistes que acaben de veure. Treball puntual a classe de
pensar més accions o treballar directament amb un llibre transformant-lo.
60’. Treball a classe.
*Consultar el CD per veure el PowerPoint. Inici de la construcció
bidimensional de la ciutat.

Barbara Kruger. Com des de el text, amb quatre

paraules, amb una imatge publicitària podem canviar el
concepte de la imatge i reflexionar sobre la feminitat.

Sophie Calle. Prenez soin de vous. A partir d’una carta

es crear un discurs en el què fer interactuar varis
personatges i reflexionar sobre la vida, l’art, les
emocions, etc.

Elena del Riviero. La perfecta casada. Utilitzar les

pàgines d’un llibre, cosir-les i formar el vel d’una núvia,
el vel de la perfecta casada. Performance i instal·lació
per parlar des de la dona sobre la dona.

Exercicis dels estudiants:

 5ª SESSIÓ: Que és un llibre d’artista?
------------------------------------------------------------------------------
dia: 06/02/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup partit)

Sessió a càrrec de Montse Florensa

30’ Presentació “Què és un llibre d’artista?”*. Història, idea de contenidor,
portàtil, kit d’acció... Bateria d’imatges; per ajudar-los a entendre perquè
els hem demanat que la ciutat sigui plegable, en quina genealogia artística
ens situem, donar-los idees que els puguin aportar solucions formals i
constructives per les seves ciutats. Passarem un parell de vídeos en els que
s’utilitza la idea del llibre desplegable en la publicitat i en el videoclip.
Alhora presentar-los-hi el llibre d’artista com una categoria artística més, el
museu portàtil de Duchamp, Edward Ruscha, Anish kapoor.
20’ Taula de treball al centre de la classe amb tots els materials
recol·lectats a més a més dels que aportarem nosaltres (caixes de cartrons,
teles, pedretes...) a sobre la taula també hi haurà exemples de construcció:
llibres infantils desplegables, mòbils, caixes, llibres d’artista... Els grups
hauran de començar a treballar en el muntatge de les ciutats.
10’ Pausa
60’ Treball a classe de la construcció tridimensional de les ciutats

*Consultar el CD per veure el PowerPoint.

Cai-Guo Quian, “Danger Book’” un llibre que conte

pólvora a punt d’explotar, la idea de llibre suïcida

Eduardo Chillida,”Reflections”, treballa la forma de

contenedor de la seva obra.

Anish Kapoor, “Ferida”, el llibre com una metàfora del

cos humà travessat per una profunda ferida
 6ª SESSIÓ: Què és un llibre d’artista?
------------------------------------------------------------------------------
dia: 11/02/2009 hora: 11’30 – 13’30 h. (Grup partit)

Sessió a càrreg de Lourdes Carmelo

30’ Presentació “Què és un llibre d’artista?”*. Història, idea de contenidor,
portàtil, kit d’acció... Bateria d’imatges; per ajudar-los a entendre perquè
els hem demanat que la ciutat sigui plegable, en quina genealogia artística
ens situem, donar-los idees que els puguin aportar solucions formals i
constructives per les seves ciutats. Passarem un parell de vídeos en els que
s’utilitza la idea del llibre desplegable en la publicitat i en el videoclip.
Alhora presentar-los-hi el llibre d’artista com una categoria artística més, el
museu portàtil de Duchamp, Edward Ruscha, Anish kapoor.
20’ Taula de treball al centre de la classe amb tos els materials recol·lectats
a més a més dels que aportarem nosaltres (caixes de cartrons, teles,
pedretes...) a sobre la taula també hi haurà exemples de construcció: llibres
infantils desplegables, mòbils, caixes, llibres d’artista... Els grups hauran de
començar a treballar en el muntatge de les ciutats.
10’ Pausa
60’ Treball a classe de la construcció tridimensional de les ciutats

*Consultar el CD per veure el PowerPoint.

Marcel Duchamp. Precursor del llibre d’artista i

de la idea de museu portàtil, portabilitat.

Eward Ruscha "Every Building on Sunset Strip“És el

primer que utilitza el llibre d’artista com a categoria
artística.

Eugenia Balcells “re-visió”, Revisa la cal·ligrafia de

forma critica experimenta amb la cal·ligrafia dels
quaderns escolars fins al límit de lo llegible.
 SESSIÓ DEL BLOG. Recorrent ciutats
------------------------------------------------------------------------------
dia: 09/02/2009
Es penja al blog la proposta del treball que hauran de portar a classe; una
representació dels seus recorreguts habituals, de casa a l’institut...

7ª SESSIÓ: l’artista recorrent ciutats

------------------------------------------------------------------------------
dia: 12/02/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup sencer)

Sessió a càrrec de Cèlia Prats

40’ Presentació PowerPoint, “El passeig com a pràctica estètica”*. En la

presentació hi haurà diferents exemples de com l’artista ha recorregut les
ciutats amb imatges i textos teòrics i de crítics d’art. En alguns moments de
la presentació revisarem els treballs dels seus recorreguts, amb els que
hauran d’establir relacions i crear ponts.
20’ Exercici ràpid de concreció d’idees, han de tornar a recrear el seu
recorregut observant si ha canviat la seva manera d’entendre’l, de quantes
maneres més el podríem fer? Pot ser una aventura? un viatge?... Recollir
exercici.
10’ Pausa
60’ Tutories grups, treball a classe.

*Consultar el CD per veure el PowerPoint.

Francis Alÿs explora l’espai públic i les relacions i problemàtiques que s’hi
esdevenen a partir de passejos i derives que juguen amb l’efimer i l’atzar.

Margarita Pineda A partir de les seves experiències vitals com a

treballadora immigrant l’artista broda sobre els seus uniformes de feina els
mapes dels propis espais incorporant l’experiència vital a la seva obra a
partir dels plànols.

Rotor Col·lectiu que desenvolupa el seu treball a Barcelona fent crítica dels
processos d’expansió i remodelació urbanística a partir de passejos
col·lectius i elaboració de mapes.

Exercicis dels alumnes

 8ª SESSIÓ: Aula taller
------------------------------------------------------------------------------
dia: 13/02/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup sencer)

Tot i ser una sessió de grup partit s’ha pactat amb una professora que
vindrà tot el grup així queda recuperada la classe del dia 18 de febrer. Falta
una professora i això permet que tinguin moltes hores de taller, per la qual
cosa les ciutats agafen molta embranzida.

Sessió a càrrec de totes 5.

90’ Aula taller, acabar ciutats.
10’ Pausa
20’ Exercici ràpid: Descriure la seva ciutat invisible.

no SESSIÓ
------------------------------------------------------------------------------
dia: 18/02/2009 hora: 11’30 – 13’30 h. (Grup partit)

No hi ha classe son a esquiar

 9ª SESSIÓ: La memòria del viatge
------------------------------------------------------------------------------
dia: 19/02/2009 hora: 8’00-10’00 h. (Grup sencer)

Sessió a càrrec de totes cinc.

10’ Aprofitant que tot just acaba de ser Arco (Madrid), i que una de
nosaltres hi ha anat, fem una mica de presentació sobre aquest
esdeveniment.
20’ La memòria del viatge com a tema d’estètica (viatge a Ítaca, l’etern
retorn d’Ulisses, poema de Kavafis... ) Introduirem aquest tema a partir de
la nostra experiència amb aquest projecte, barrejant l’aspecte més teòric i
d’introduint fotografies dels procés que ha fet cadascun dels grups a classe i
relacionant-ho amb altres artistes, PowerPoint*.
20’ Obrim la maleta perduda i llegim les maletes que ha escrit cada grup
contraposant i comparant les idees inicials amb les del final, reflexionar
sobre el procés... Valoració global.
10’ Explicar com volem que es facin les presentacions dels dies 25 i 27,
s’han de fer en grup, s’han de preparar una presentació de 15’, han de
parlar tots els del grup, els companys avaluaran aquesta presentació. Han
d’explicar com han treballat amb grup, quines dinàmiques han establert,
com han arribat a les solucions formals de la seva ciutat, referents, com els
han servit les classes... Repartim un full amb l’esquema del que han
d’introduir en el dossier individual final així com en la presentació en grup.
10’ Pausa
50’ treball a classe.

*Consultar el CD per veure el PowerPoint.

 10ª SESSIÓ: Aula taller
------------------------------------------------------------------------------
dia: 20/02/2009 hora: 08’00 – 11’00 h. (Grup partit)

En aquesta sessió una part del grup marxaran a fer tallers perquè és
carnestoltes, i per això mateix tenen una hora més.

50’ Treball a classe de les ciutats tutoritzades pel grup de practiques. El

tutor es recorda les dates d’entrega del dossier final i de les presentacions
orals
10’ Pausa
50’ Segueixen treballant amb les ciutats però alguns marxen a fer taller de
màscares.
10’ Pausa
60’ Segueixen treballant en la ciutat.

11ª i 12ª SESSIÓ: les ciutats invisibles dels estudiants

------------------------------------------------------------------------------
dia:25/02/2009 hora: 11’30 – 13’30 h. (Grup partit)
dia: 27/02/2009 hora: 08’00 – 10’00 h. (Grup partit)

Sessió a càrrec de totes 5

Presentacions de 15’ de tots els grups + 15’ d’avaluació per part de tot el
grup classe amb algun joc de dinàmiques per tal de que tots parlin i
comentin el treball dels altres.
Tot i que son sessions de grup partit es torna a pactar amb l’altra professora
perquè tothom hi pugui estar present durant les presentacions dels altres
grups.

Valoració de les presentacions dels grups:

Eudoxia:
Formada per la Clara, l’Albert i l’Ariadna. Ha estat una bona presentació.
Ens han explicat aquesta dualitat de l’infern i del cel, les escales al mig, el
caos, la idea de cub com visions múltiples de punts de vista.
Estaven relaxats, segurs del que deien en relació al seu procés i se’ls veia
contents amb el resultat de la seva ciutat.
Pel que fa al seu treball en grup, han comentat que ha estat quelcom
diferent ja que cadascú ha aportat el seu granet de sorra, han après els uns
dels altres, alhora que han recalcat que ha estat interessant treballar amb
el metacrilat i la idea de transparència.

Argia:
Formada per en Leonard, la Carme i la Eva. La presentació ha estat amb
poc contingut, mancant d’informació sobre el procés. Hi ha una bona
repartició de l’exposició oral però la Carme es la que te mes iniciativa.
Ens explica una mica com ha funcionat tot el procés i el treball en equip.
La Carme ens aclareix que ha tingut que assumir un rol mes directiu dins
del grup perquè funcioni. Pel que fa al Leonard i l’Eva han intervingut però
de forma més anecdòtica.
Han parlat del materials, i del que han après. Citant la Carme “el paper com
a material te moltes possibilitats”.

Valdrada:
Formada per en Lucas, Cirus, i Micael. En la presentació ha mancat
contingut i la posada en escena.
Estant molt descontents per que el gos se’ls ha menjat la ciutat i llavors
amb molt poc temps han hagut de improvisar una idea. Però almenys han
dut alguna cosa per presentar avui ...
Ens parlen dels materials, cartró, miralls,etc.
El Lucas esta enfadat, quant han acabat la presentació ha tirat la ciutat a la
brossa.
Els donem la possibilitat de refer la ciutat i presentar-la la setmana
següent.

Isaura:
Formada per Andy, Guillem i Ainna. La presentació ha estat fluixa, estaven
com avorrits. Ens diuen que lo millor ha estat experimentar amb materials
com sorra, vidre i alumini. Tot i que l’experimentació ha set enganxar-ho en
una superfície.
Tots tres van coincidir en fer una interpretació fosca i trista de la ciutat, o
sigui que com a grup s’han entès. No han utilitzat cap referent.

Zoe:
Grup format per la Marina, la Marina i Marta . Va ser una bona presentació,
una bona posada en escena amb un PowerPoint molt ben elaborat.
Denotant la bona organització en el procés, sentint-se així molt satisfetes
del projecte elaborat i demostrant-ho en la presentació.
Van incloure-hi moltes fotografies del procés.

Dorotea:
Grup format per Neus, Maria i Rocío. Van fer una bona posada en escena en
quant a un desplegament de la pròpia ciutat.
El PowerPoint estava molt elaborat i ens aportava molta informació dels seu
procés.

Leandra:
No vàren presentar durant aquesta sessió perquè no tenien el PowerPoint i
no havien portat la ciutat. Se’ls va donar la possibilitat de presentar la
semana següent.

Moriana:
Una bona posada en escena però es va notar la irregularitat del treball en
grup, hi havia poca preparació prèvia per l’exposició oral.
I ara rotllana ....

Ens asseiem tots junts en cercle per a realitzar una pluja d’idees, opinions,
reflexions, paraules.
Estan contents amb les presentacions, amb el treball amb grup, amb
l’experimentació de nous materials ...
Albert “cadascú vol una satisfacció personal, però a la vegada un aporta
això, l’altre allò”
Ainoa “costa molt plasmar les idees”
Marina “se m’ha fet com un repte molt gran treballar en grup, alhora de dir
les coses”
Anna “interessant una cosa que no he fet mai”

Aquestes son algunes de les moltes coses que van dir-nos els estudiants.
Els ha agradat treballar en grup per que ha esta un nova experiència, el
procés de negociació en el grup no ha estat fàcil en alguns casos però en
altres si.

I una paraula per acabar la sessió

Gratificant, elaborat, caos, interessant, estressant, desesperació, nou, únic,

repte, esforç, sinceritat, imaginació, creativitat, original, gos, morositat,
discussió, manualitat .

Últimes cinc SESSIONS. Fonamentació de fotografia.

------------------------------------------------------------------------------
Impartides per Josep Moreno. Del 26/02/2009 al 12 /03/2009

Durant aquestes sessions es tracta que els estudiants realitzin les

fotografies de les seves ciutats construïdes que posteriorment podran ser
escollides per a ser publicades a la revista SUMA (revista matemàtica on
Miquel Albertí hi ha publicat els seus textos sobre Les Ciutats Invisibles
d’Italo Calvino)
Objectius:
-Recrear fotogràficament l’objecte construït.
-Treballar la fotografia amb recursos creatius.
-Aconseguir realçar els aspectes de la peça que més us interessi.
-Crear a partir de la pràctica fotogràfica

Coneixements:
-Recursos elementals per a treballar la fotografia creativa.
-Exemples de fotografies d’interès.

Sobre els aspectes creatius a conèixer:

1. Enquadrament; Pla de detall, Gran primer pla, Primer pla, Pla mig,
Pla americà, Pla general, Gran pla general.
2. Punt de vista; Frontal, Contrapicat, Picat, Zenital.
3. Llum; Frontal, Lateral, Contrallum, Zenital i Contrapicat, Llum
natural, Llum artificial, Llum suau, Llum contrastada.
4. Matèria; volum, textures, color, etc.
5. Efectes icnogràfics.

Treball final:
-Construcció d’un dossier fotogràfic de 10 fotos artístiques.

Fotografies mostrades a l’aula;

(referent al Volum) (referent a la llum)

(referent als punts de vista. Contrapicat i Picat)

Treball fotogràfic dels estudiants:
Dorotea Esmeraldina

Argia Isaura
Eudòxia
Projecció del projecte:

Com que el treball proposat als nostres estudiants parteix del llibre d’Ítalo
Calvino i genera una proposta de portabilitat creiem possible la participació
a l’event Imagine Book “Reseña de libros ideados i realizados por sus
autors” a cura de Elisa Pellicani (www.ilde.info).

Se’ls hi planteja als estudiants i al tutor la possiblilitat de participació en

aquest event i per unanimitat accepten la proposta. Això vol dir que desprès
de la construcció de les seves ciutats hauran de fer una sessió fotogràfica
dels seus treballs i juntament amb el tutor consensuaran la forma de
realitzar el suport final del seu treball. Es parteix del llibre per apropar-se a
un altre llibre.

El resultat final de les ciutats es presentaran juntament amb altres instituts

i col·legis que participen en aquest event el dia de Sant Jordi a la Plaça Sant
Just amb el recolzament de l’Ajuntament de Barcelona i del Centre Cívic Pati
Llimona on serà exposat dos dies mes tard.

Alhora que també, com ja s’ha esmentat, es publicaran les fotografies de les
seves ciutats a la revista SUMA i el mateix dia de Sant Jordi es presentaran
les propies ciutats davant de tot l’IES VALLÈS en un acte al Centre Cívic Can
Rull de Sabadell.

Amb aquestes propostes els treballs dels estudiants viatgen fora de l’aula,
interactuant amb altres artistes, creant vincles amb altres estudiants i amb
diferents llenguatges visuals.
La nostra intensió és que donin valor al seu treball i vegin de prop el circuit
de l’art per un futur pròxim.
V. Metodologia

Pel que fa a la metodologia utilitzada en aquest petit projecte hem donat

especial protagonisme al procés en qüestió. Això s’evidencia amb un seguit
d’activitats puntuals que creiem que han servit per aglutinar teoria amb
practica, de forma que entenguessin l’art com espai per al diàleg i com
quelcom mes accessible. Tanmateix la nostra intenció es que els estudiants
siguin ells mateixos els responsables del seu aprenentatge i assumeixin un
paper més actiu en la construcció del coneixement i desenvolupin activitats
d’anàlisis, selecció, busqueda i avaluació de la informació,
A banda de tot això també varem decidir fer un bloc, com una estratègia
mes innovadora, fent així us de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TICs), de forma que poguéssim publicar noticies, que fos un
punt de reunió amb els estudiants fora de l’espai escolar,etc. Així doncs,
aquesta eina ens proporcionava de forma mes directa difondre continguts,
compartir coneixements personals i de la red, administrar continguts, donar
avisos, consells educatius per als estudiants, oferir conferencies , events
que estant passant , demanar exercicis i presentar-los al bloc. Una eina que
ens permet a nosaltres i als estudiants construir coneixements i compartir
experiències per mitja de textos, imatges, àudio, vídeo, enllaços ....
www. ciutats-invisibles.blogspot.com

VI. Recursos Materials

RECURSOS

De fonamentació prèvia:
• Documentació bàsica lectures ajustades a les propostes de treball.
Les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino i articles de la revista SUMA “ En
las ciudades invisibles” de Miquel Albertí.

D’ampliació de coneixements:
• Visualització de material gràfic (imatges, cd, etc.)
• Accés a Internet i Softwares (Power Point)
• Catàlegs, llibres, documentació, informació d’events,etc.
• Bloc

Performatius:

• Bloc
• Targetes de presentació
• Maletes. La maleta com a presentació del projecte, la maleta com a
receptacle per als materials d’utilització a l’aula i la maleta com a la
idea de viatge.

D’utilització a l’aula pels alumnes:

 • Materials diversos, quotidians per la seva experimentació; diaris,
teles, pedres, fustes, plàstics, etc.
• Material de dibuix; paper, llapissos de colors,etc
• Material per la construcció.

Recursos d’enregistrament:

• Càmara de fotografía
• Càmara de vídeo

VII. Avaluació

Criteris d’avaluació generals

1. Comprendre i solucionar la problemàtica que en la proposta de

treball o en els diferents projectes tridimensionals per generar a
l'aula es planteja.
2. Conèixer i aplicar els elements del llenguatge plàstic
tridimensional inherent a tota representació, valorant les relacions
que s'estableixen entre la forma i la comunicació.
3. Buscar informació de manera creativa i transformar-la en
coneixement propi, relacionant-la i integrant-la amb els
coneixements previs i la pròpia experiència personal.
4. Saber usar les eines, tècniques i recursos més adients per
expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees a través del
llenguatge plàstic tridimensional i d'acord amb una intencionalitat
comunicativa.
5. Elaborar projectes tridimensionals que combinin de manera
unificada i coherent la forma, la matèria i el significat.
6. Representar, dissenyar i construir de manera esquemàtica i
sintètica objectes tridimensionals amb la finalitat d'evidenciar-ne
l'estructura formal bàsica, prescindint dels aspectes superflus o
accidentals.
7. Utilitzar de manera creativa tècniques, materials bàsics,
acabats i tractaments cromàtics en l'elaboració de composicions
tridimensionals, establint una relació entre ells, en coherència amb
unes intencions plàstiques i comunicatives personals.
8. Generar respostes múltiples, creatives i originals davant un
problema de caràcter tridimensional, aprofitant diferents
estímuls verbals, visuals, sonors o tàctils i el propi bagatge personal.
9. Desenvolupar un procés coherent davant d'una proposta
artística, mostrant iniciativa i capacitat per aportar idees personals
en el treball en grup, respectant les idees dels altres, així com els
 espais i materials de l'aula taller.
10. Utilitzar amb creativitat les noves tecnologies com a eines
integradores dels diferents llenguatges artístics, tant pel que fa al
procés com en els resultats finals.

Criteris d’avaluació específics

1. Comprendre i solucionar la problemàtica que en la proposta

de treball o en els diferents projectes tridimensionals per generar
a l'aula es planteja.
2. Desenvolupar un procés coherent davant d'una proposta
artística, mostrant iniciativa i capacitat per aportar idees
personals en el treball en grup, respectant les idees dels altres,
així com els espais i materials de l'aula taller.
3. Generar respostes múltiples, creatives i originals davant un
problema de caràcter tridimensional, aprofitant diferents
estímuls verbals, visuals, sonors o tàctils i el propi bagatge
personal.
4. Elaborar projectes tridimensionals que combinin de manera
unificada i coherent la forma, la matèria i el significat.
5. Buscar informació de manera creativa i transformar-la en
coneixement propi, relacionant-la i integrant-la amb els
coneixements previs i la pròpia experiència personal.
6. Utilitzar amb creativitat les noves tecnologies com a eines
integradores dels diferents llenguatges artístics, tant pel que fa al
procés com en els resultats finals.

Criteris d'avaluació i percentatges de la nota final.

40% En grup
30% Formalització de les ciutats.
· Adequació i resolució de la problemàtica plantejada
· Elecció dels materials en funció de les necessitats
· Ús dels materials (resolució tècnica)
· Portabilitat
· Acabats (bona presentació)
· Com s’ha treballat a partir del referent del text literari
· Literalitat vs. Essència
· Ús dels referents donats a classe.
· Recerca i ús de nous materials

10% Presentació oral a la classe.

· Posada en escena.
· Ús del llenguatge adequat
· Com s’han organitzat el grup per presentar-ho

40% Individual:
10% Representació bidimensional i conceptes.
· Capacitat de síntesis en l’extracció de codis.
· Resolució plàstica (ús de noves tècniques i materials)
 · Adequació de la interpretació i la representació.
Segueix les pautes donades a classe
Interpretació del text literari (si/no)
Puntualitat (-0.5)

20% Dossier final

· Experimentació amb nous materials
· Recerca
· Elecció dels materials en funció de les necessitats.
· Atenció al procés i resolució dels problemes.
· Ús dels referents.
· Autocrítica.
· Descripció formal,
· Ús dels conceptes específics (anàlisi formal)

10% Exercicis puntuals: 5% Acció/ Manipulació 5% Recorregut

· Puntualitat de l’entrega (-0.5)
· Estableixen relació amb el contingut de la classe.
· Resolució problemàtica.
· Autonomia de treball.
· Capacitat de critica intervenció en el grup.
· Seguiment del bloc.

20% Personal:
· Seguiment del bloc.
· Participació activa en les sessions
· Capacitat de treballar en grup
· Atenció al procés.
· Aprendre a aprendre.
· Autoavaluació.
Notes del procés avaluades per nosaltres
 Reproducci Acció/ Recor Dossie Persona Grup. NOTA
Marquina 5
ó i extacció 5
manipu- 6
regut 6.5
r final 6.5
l 6.9
Ciutat i 6
FINAL
Casan, Marta 0.5
de codis.
10%
0.25
lació
5%
0.3
5%
1.3
20%
1.3 2.77
present..
40%
6.42
Moya Sole, 7 6 9 6 8
20% 7.3 7
Carme 0.7 0.3 0 1.2 1.6 2.93 7.18
Aguilar Bornay, 7'5 6 6
.45 8.6 6 8.7 8
Ingrid 0.75 0.3 0.3 1 1.2 3.47 7.74
Muñoz Gea, 5 6 6 6 6.5 9.3 7
.72
Ariadna 0.5 0.3 0.3 1.2 1.3 3.73 7.33
Alvarez Rozas, 6 9 6 8 7.5 9.4 8
Orenes Anguix, 6 7.5 9 6 8.5 9.3 8
Marina 0.6 0.45 0.3 1.6 1.5 3.75 8.2
Albert 0.6 0.38 0 1.2 1.7 3.73 8.06
Barbadilla 5.5 8 5
.45 5 6.5 7.3 6
Martinez, 0.55 0.4 0 1 1.3 2.93 6.43
Rico Mora, 7 7 7 8.3 8 8.7 8
Leonard .25
Anna 0.7 0.35 0 1.6 1.6 3.47 8.14
Beltran Bueno, 7 5 7
.35 6
7 6.5 7.3 7
Eva 0.7 0.25 0 1.2 1.3 2.93 6.73
Rifà Puig, Judit 6 5 7 7 7 6.9 7
.35
0.6 0.25 0 1.4 1.4 2.77 6.77
Bley Sanchez, NP NP NP
.35 NP 3 5.01 3
Elisabethsa 0 0 0 0 0.6 2.04 2.64
Samsó 4 9 NP NP 7 6.8 5
Busuldu
Malvesi, Farell, 7
0.4 6
0.45 6
0 8.6
0 7.5
1.4 8.7
2.72 8
4.97
Berta
Guillem 0.7 0.3 0.3 1.7 1.5 3.47 7.99
2
Valdeperez 5 6 5 6 7.5 5.5 6
Buxó
Cruz, Lucas 8
0.5 10
0.3 8
0 9
1.2 9.5
1.5 9.4
2.2 9
5.95
Casanovas, 0.8 0.5 0.4
.25 1.8 1.9 3.75 9.15
Marina
Vergés Torrella, 5 7 7 8 10 6.8 8
Creus
Aina Melis, 7
0.5 9
0.35 6
0 8
1.6 7.5
2 9.4
2.72 8
7.52
Marta 0.7 0.45 0.3
.35 1.6 1.5 3.75 8.3
Edwards Piera, NP
5 NP
NP 6.5
6 NP
NP 5.5
5 6.8
5.5 4
4
Andreu
Zamora Oliver, 0
0.5 0
0 0
0.3 0
0 1.1
1 2.72
2.2 4.15
4
Cirus .33
Embid Zorrilla, NP NP NP NP 6.5 5.01 3
Minerva 0 0 0 0 1.3 2.04 3.34
Escusa 8 5 6 8.6 7.5 8.7 8
Palazón, 0.8 0.25 0.3 1 1.5 3.47 8.04
Meritxell .72
Franco Castillo, NP NP NP NP 5.5 5.01 3
Ainoa 0 0 0 0 1.1 2.04 3.14
Grau Medina, 7 8 9 10 9 9.4 9
Neus 0.7 0.4 0 2 1.8 3.75 9.1
.45
Hernandez 8 10 9 9 9 9.4 9
Novell, Maria 0.8 0.5 0 1.8 1.8 3.75 9.1
.45
Katzman, 4 9 6 6 6 5.5 6
Micael Natan 0.4 0.45 0.3 1.2 1.2 2.2 5.75
Lòpez Serrano, 7 7 7 8 8 9.4 8
Rocío 0.7 0.35 0 1.6 1.6 3.75 8.35
.35
Lozano 5 10 8 6 9 9.3 8
Sanchez, Clara 0.5 0.5 0.4 1.2 1.8 3.73 8.13
Notes finals (adjuntada la valoració fotografica per Josep Moreno)
Criteris de recuperació del projecte

Entrega d’un dossier degudament complimentat amb l’explicació de la ciutat

construida juntament amb una representació bidimensional d’aquesta.

Criteris de recuperació de la matèria de volum

SUPERACIÓ DE LA MATÈRIA

Donada la condició teorico-pràctica de l’assignatura de VOLUM, per superar-

la, és indispensable la presentació de tots i cada un del treballs proposats
al llarg del curs. Aquesta matèria s’avalua de manera sumativa i
continuada, és a dir, la suma de tot el material d’avaluació en el trimestre
ha de ser igual o superior a 5. Un trimestre, en el cas d’estar suspès, es
recupera aprovant el següent. En el cas d’aprovar el primer i el segon però
suspendre el tercer, queda suspès el curs i s’ha de fer una prova
extraordinària de recuperació de tot el curs.

RECUPERACIÓ DE LA MATÈRIA EN LA PROVA EXTRAORDINÀRIA

Si queda suspesa la matèria al final de curs, l’alumnat té dret a una prova

extraordinària. Aquesta prova consta d’un examen per tal d’avaluar el
contingut conceptual de la matèria treballada durant el curs i també haurà
de desenvolupar un petit projecte de caire pràctic recollit en un dossier
degudament presentat.

RECUPERACIÓ DE LA MATÈRIA SUSPESA EN EL CURS ANTERIOR

En el cas que l’alumne promocioni al següent curs i tingui suspesa la

matèria de VOLUM, ha de superar la prova de recuperació presentades a
segon de batxillerat. Aquesta prova serà similar a la última unitat didàctica
del curs, és a dir, el desenvolupament d’un projecte d’ocupació a
l’espai públic, perfectament recollit en un dossier. Com és un projecte a
desenvolupar en un temps força perllongat, a la gent afectada,se li donarà
les indicacions del projecte a començament de curs i es recollirà la primera
setmana de classe després de Nadal.
Biliografia:

- Alberti, Miquel. En las ciudades invisibles. a la revista SUMA.

- Barbery, Muriel. L'elegància de l'eriçó. Edicions 62. Col. El balancí.

Barcelona, 2008

- Calle, Sophie. M'as-tu vue. Edicions du Centre Pompidou. Editions Xavier

Barral. Paris, 2003.

- Calvino, Ítalo. Las ciudades invisibles. Ed. Siruela. Col. Biblioteca Calvino.
Espanya, 2008.

- Careri, Francesco. El andar como práctica estética. Ed. Gustavo Gili. Col.
Land&Scapes Series: Walkscapes. Barcelona, 2004.

- Cortadellas, Montserrat. Tan a prop, tan lluny. Imatges d'un recorregut.

Cataleg fruit de la convocatòria "idensitat. Calaf/ Barcelona 01-02". Reus,
2002.

- Gopegui, Belen. La escala de los mapas. Ed. Anagrama Col. Compactos.

Barcelona. 2005

- Hernandez, Fernando. Espigador@s de la cultura visual. Otra narrativa

para la educación de las artes visuales. Ed. Octaedro. Col. Intersecciones.
Barcelona, 2007

- Pennac, Daniel. El mal de escuela. Ed. Mondadori. Barcelona, 2008

- Perec, Georges. Especies de espacios. Ed. Montesinos. Espanya, 2007

- Stoll, Fink, Earl. Sobre el aprender y el tiempo que requiere. Implicaciones

para la escuela. Ed. Octaedro. Col. Repensar la educación. Barcelona, 2004

- Vidiella, Judit. Actos indecentes para una teoria docente, Actos indocentes
para una teoria (in)decente. en Aula Abierta. a la web.

- Vila-Matas, Enrique. Dietario voluble. Ed. Anagrama. Col. Narrativa

Hispanicas. Barcelona, 2008
Webgrafia:

• MACBA. El museu portàtil. Projecte per a educació infantil i primària.

Disponible a internet desde:
http://www.macba.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_i
d=33&inst_id=22944

• Anna Thiel. Obres de l’artista en les que treballa el llibre com a

escultura a partir de la fusió de vidre sobre aquests.
Disponible a internet desde:
http://www.enfocarte.com/3.19/plastica.html

• Web de la artista Mar Arza. Artista que treballa el text i la literatura

com a obra artística.
Disponible a internet desde:
http://www.mararza.com/

• Alícia Martín i la seva obra Biografies com a referent d’experimentació

i creació a partir del propi llibre.
Disponible a internet desde:
http://analizarte.es/2007/09/16/alicia-martin-y-su-inundacion-de-
libros/

• Elena del Rivero com a artista que parteix del text per a les seves
creacions.
Disponible a internet desde:
http://carbularte.blogspot.com/2008/07/un-mapa-artstico-de-la-
sinrazn.html

• Sophie Calle. Vídeo sobre l’ultim treball d’aquesta en el que parteix

de la carta com a inici del seu projecte.
Disponible a internet desde:
http://www.youtube.com/watch?v=ySCw1IGDajU&feature=PlayList&
p=7E3F8AEB0A12CE92&playnext=1&index=48

• Resum sobre la trajectòria de Barbara Kruger i les seves imatges amb

breus frases abordades d’una manera casi publicitària però molt
contundent.
Disponible a internet desde:
http://www.babab.com/no08/barbara_kruger.htm

• Web de les Guerrilla Girls introduint el poder de les frases i les

paraules.
Disponible a internet desde:
http://www.guerrillagirls.com/

• Web de Jenny Holzer amb els seus projectes

Disponible a internet desde:
http://www.jennyholzer.com/list.php

• Obres d’Ingrid Siliakus. Artista que treballa el llibre desplegable.

 Disponible a internet desde:
http://librospopup.blogspot.com/2008/05/maravillosas-obras-de-
arte-pop-up-de.html

• Revista La mas bella. Revista Experimental d’Art i Creació editada a

Madrid desde 1993 per Diego Ortiz i Pepe Murciego
Disponible a internet desde:
http://www.lamasbella.org/Frameset_LAMASBELLA.html

• Informacions vàries sobre el llibre d’artista. Obres, autors, història,

etc.
Disponible a internet desde:
http://librosdeartista-historia.blogspot.com/
o també desde:
http://www.ivorypress.com/

• Wooden Library in Alnarp. Biblioteca de llibres creats a partir

d’arbres, per a catalogar-ne les seves espècies.
Disponible a internet desde:
http://www.bib.slu.se/bibliotek/alnarp/etradbilder.html

• Accions per fer a casa. David Bestué i Marc Vives. Recull de possibles
accions breus però no per això menys importants.
Disponible a internet desde:
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=JNXP1qu5RQA

• Entrevista a Erwin Wurm sobre les seves accions.

Disponible a internet desde:
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=-
y3RW9pwJfI&feature=related

• Construcció de llibres desplegables, anomenats POP-UP.

Disponible a internet desde:
http://librospopup.blogspot.com/

• Vídeo de creació d’edificis desplegables amb paper.

Disponible a internet desde:
http://www.youtube.com/watch?v=6B0GiD2iT-
0&feature=PlayList&p=D34A20DDED597C08&playnext=1&index=62

• “En la ciudad de silvia” Pilar López de Ayala i José Luis Guerin.

Videosecuència en la que es fa referència al viatge.
Disponible a internet desde:
http://www.youtube.com/watch?v=Nl4cgyddYZY&feature=related

• Projecte (en construcció) de Begoña Toledo sobre el viatge.

Disponible a internet desde:
http://betola-pro.blogspot.com/

• Treballs sobre fotografia arquitectònica.

Disponible a internet desde:
 http://www.taringa.net/posts/imagenes/1143452/Popurri-
[fotografia_arquitectura]-1.html

• Webs en les que es pot trobar informació sobre els treballs plàstics
realitzats a partir del llibre Les ciutats invisibles d’Italo Calvino.
Disponible a internet desde:
http://hayaraz1.blogspot.com/2006/09/la-ciudad-invisible.html
o també desde:
http://www.pieroweb.org/ciudades_invisibles.htm

• Proposta d’exercici trobada a internet realitzada també a partir del

llibre Les ciutats invisibles d’Italo Calvino.
Disponible a internet desde:
http://blog.educastur.es/cuadernoesfera/2%C2%BA-propuesta-de-
escritura/

• Tyukanov, artista grabador i dibuixant que treballa a partir de la

invensió de ciutats. Disponible a internet desde:
http://www.tyukanov.com/

• Fragment del documental “Rios y Mareas” d’Andy Goldsworthy artista

land art. Disponible a Internet desde:
http://mail.google.com/mail/?ui=1&view=att&th=12026042aec737a1
&attid=0.1&disp=vah&zwvv

• Web del col·lectiu d’acció urbana Rotor que fan acció critica a partir
de l’elavoració de mapes i passejos. Disponible a internet desde:
www.rotorrr.org.

• Audio Walks, obra de Jannet Cardif que consisteix en uns àudios que
acompanyen el passejant resinificant el recorregut. Disponible a
internet desde:
http://www.cardiffmiller.com/artworks/walks/muenster.html
Valoracions i Autocrítica.

Sessió rere sessió anirem reflexionant sobre la nostra pràctica

1ª SESSIÓ iniciem el viatge

------------------------------------------------------------------------------
dia: 29/01/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup sencer)

Bé pel que fa al grup en general la nostra presentació ha complert les

expectatives que teníem, però com sempre hi ha detalls a reflexionar.
Estem contentes i emocionades, amb ganes de tirat endavant aquest repte,
sembla que hem seduït als alumnes amb la nostra presentació, els hem
enganxat.

Tot ha començat amb l’entrada de la Montse Duran, espontània i propera,

no se la veia nerviosa mostrava confiança; pot ser l’únic a objectar de la
seva presentació era que anava un pel massa ràpid i feia preguntes als
alumnes i no deixava marge per que ells contestessin, però bé a banda
d’això creiem que ha estat una presentació molt positiva, i que la seva
entrada ha estat l’ham amb que hem pescat als alumnes.

A continuació ha entrat en joc la Cèlia amb una maleta carregada de llibres,

fantàstica i genial comunicadora, semblava estar “como pez en el agua”, la
seva presentació estava arrebossar de contingut, pot ser massa per a una
primera sessió. Un altre tret a destacar es que els ha parlat de l’art com
quelcom assequible.

La Diana es veu nerviosa, parla bastant ràpid i dóna la sensació que la

posició des de la que parla no està clara, vol ser molt propera, per això
utilitza un llenguatge vulgar, fins el punt d’utilitzar paraulotes o fer apologia
de pintades als lavabos.
Aconsegueix enganxar força els alumnes i mostra continguts web
interessants.

Un cop ha acabat la Diana, li ha tocat a la Montse Florensa, està molt

nerviosa, es nota accelerada tot i que transmet certa fredor i control. A
nivell de escenografia no ha jugat amb el factor sorpresa, ja estava tot
preparat i a la vista. S’ha vinculat l’experiència personal amb la teoria,
“partir de si” i és la primera que introdueix el llibre de les ciutats invisibles
relacionant-lo amb la seva experiència. De la posada en escena i la
comunicació cal millorar la mirada a l’hora de dirigir-se al grup, només
mirava una noia que havia d’anar assentint amb el cap.

Finalment la Lourdes, vital i entusiasta, ha estat la que més ha interaccionat

amb els alumnes i ells l’han respost bé. La seva sensació ha estat de
patiment però no s’ha transmès en la presentació. Transmet molta
proximitat i bona comunicació.

Així doncs crec que entre totes formem un formatget irresistible ...
Bé pel que fa a la resta de la sessió, oli en un llum! Hem presentat el bloc
com una eina de treball, un espai de relació fora de l’aula, idea de
comunitat d’aprenentatge. crec que la idea d’una avaluació continuada a
traves del blog, als estudiants els ha semblat atractiu. A continuació hem
repartit les maletes secretes i a partir d’aquí iniciem el nostre viatge junts.
Desprès de tot els hem demanat als joves, un paraula, per definir les
sensacions que els ha causat tot plegat, han sorgit paraules com; novetat,
difícil, repte, original. No esta gens malament per ser el primer dia.

2ª SESSIÓ investigant els codis de la ciutat

------------------------------------------------------------------------------
dia: 30/01/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup partit)

Valoració positiva del treball: Han treballat en grups col·laborant amb molta
motivació.
Potser s’hauria d’haver treballat més amb profunditat els codis i donar més
pautes per buscar-los i reconèixer-los.
Els estudiants van donar poca importància a la representació bidimensional
entregant treballs fets a cuita-corrents.
Com que aquest treball no es fa amb prou profunditat els grups ja pensen
en la ciutat tridimensional. Han portat molt de material i així com algun
grup és més reflexiu altres es dediquen a jugar amb els materials. La
sensació és de que ens estem saltant un pas important.
Fan preguntes sobre moments més avançats del projecte (la construcció
tridimensional) i no els hi podem respondre amb claredat perquè no ho
tenim clar.
Comprovem que algunes estudiants ja s’han mirat el bloc i que s’han trobat
amb problemes tècnics que solucionem a la classe mateix. Es recorda com
es fa per publicar comentaris en el bloc.

La idea de posar música mentre els estudiant treballen és interessant i crea

un bon clima de treball, potser es podria provar que fossin ells els que
triessin la música ja que pot ser una bona manera de conèixe’ls.

3ª SESSIÓ investigant els codis de la ciutat

------------------------------------------------------------------------------
dia: 04/02/2009 hora: 11’30 – 13’30 h. (Grup partit)

A partir de l’observació i la valoració de la classe del dia 30 es va

reestructurar la classe per millorar allò que crèiem que es podia millorar i
potenciar el que havia funcionat.

La participació del grup quan els vam presentar al Roman Ondak va ser
molt bona i es van mostrar molt interessats. Costava que parlessin però ho
van fer bastant. Vam quedar-nos amb la sensació que durant els petits
debats que hi va haver entorn d’aquest artista (com per exemple l’autoria
de l’art, que passa quan l’art fa interaccionar al públic, qui és l’artista quan
el que fa l’acció és un vigilant de sala?, Quina relació te el títol amb
l’obra?...) eren molt més interessant per treballar que el que “ens tocava
fer”.
L’extracció de còdis va estar més estructurada doncs els hi vam marcar
molt, i cadascú del grup de les ciutats tenir uns elements molt clars per
buscar.

Les presentacions orals dels codis extrets van estar molt bé i a més a més
els hi va servir per anar-s’hi acostumant ja que forma part de l’avaluació
final. De totes maneres el joc de fer-ho com un comitè olímpic de manera
competitiva creiem que es va quedar com una cosa anecdòtica i superficial,
es poden pensar altres estratègies no competitives per motivar.

Va estar molt bé quan ja treballaven individualment per tutories per grups

ja que així sabíem per on anaven les idees de les ciutats i podíem pensar
recursos per cada un dels grups que els poguessin ajudar.

Entre les docent comença una discussió sobre la pertinença de tutoritzar els
grups repartint-nos-els o fer-ho totes amb tots els grups per no condicionar
tant els resultats.

4ª SESSIÓ Art i literatura

------------------------------------------------------------------------------
dia: 05/02/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup sencer)

La presentació ha estat dinàmica i a interactuat amb els estudiants. Li ha

costat imposar-se ja que estaven molt inquiets.
En la primera part el contingut ha esdevingut molt interessant i els alumnes
s’hi han entregat. La idea de mostrar com altres artistes treballen el text
dins l’art contemporani fora del format del llibre ha estat atractiu pel
estudiants.

En els següents 30 minuts han posat en comú els treballs de la proposta

puntual en la que se’ls demanava interactuar amb un llibre. Fent-los
reflexionar sobre com un objecte tan senzill i quotidià pot esdevenir objecte
d’interactivitat. Es molt interessant la idea de veure i valorar els treballs de
tots els alumnes i sobretot que siguin ells mateixos els que parlin del que
han fet els altres.

Durant la resta de la classe han pogut seguir desenvolupant les seves

ciutats.
 5ª i 6ª SESSIÓ Que és un llibre d’artista
------------------------------------------------------------------------------
dia: 06/02/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup partit)
dia: 11/02/2009 hora: 11’30-13’00 h. (Grup partit)

El contingut de les sessions és interessant i mostra una visió prou ample

d’un tema difícil d’acotar. Les dues sessions estan molt ben lligades i ben
coordinades entre les dues que les han de fer i això es nota perquè dóna
estabilitat i tranquil·litat.
En el cas de la sessió de la Montse se la nota molt nerviosa i desbordada
amb ganes d’acabar. Alguna de les activitats on havien de participar més els
alumnes no acaba de funcionar per aquests nervis implacables. Un cop
acabada la presentació però, se la veu molt més relaxada i controla molt bé
el grup classe.
A la Lourdes se la veu més relaxada davant del grup, porta tota la
seqüència molt ben preparada explica les coses amb claredat i situant el
context. Treballa molt la interacció amb el grup, sempre els fa parlar.

7ª SESSIÓ: l’artista recorrent ciutats

------------------------------------------------------------------------------
dia: 12/02/2009 hora: 8’00 – 10’00 h. (Grup sencer)

La presentació és interessant i els té a tots molt interessats tota l’estona,

l’odre de la presentació és molt adequat i potser cau una mica en l’excés de
informació “ ets una metralladora”. La presencia davant del grup classe es
bona i tranquil·la. Bastant autoritària i magistral.

A l’hora de corregir els treballs demanats en el bloc simplement els recull i

no hi ha moment de visualització amb tot el grup, això es troba a faltar.

9a SESSIÓ Recuperem les maletes

------------------------------------------------------------------------------
dia: 19/02/2009 hora: 08’00 – 10’00 h. (Grup sencer)

Per començar aquesta sessió la varem pensar sobre el calendari que ens
havien donat i la temporització de les nostres pràctiques. El que per
nosaltres era el final del viatge per ells era la meitat del procés així que
d’entrada aquesta sessió està mal ubicada en el projecte. Pel que fa a la
sessió aquest desajust es va notar molt perquè nosaltres volíem fer
tancament i valoració... i ells deien “però si no hem acabat!”.
Havíem programat una sessió de dues hores i en va durar una, estàvem
molt poc coordinades i desanimades. Al principi de la classe ens van
preguntar si tindrien temps per construir ciutats i varem dir que no,
finalment la meitat de la sessió va ser de taller.
.
 11ª i 12ªSESSIÓ les ciutats invisibles dels estudiants
------------------------------------------------------------------------------
dia:25/02/2009 hora: 11’30 – 13’30 h. (Grup partit)
dia: 27/02/2009 hora: 08’00 – 10’00 h. (Grup partit)

Les presentacions dels estudiants van estar molt bé alguns ens van
sorprendre gratament sobretot per la seva capacitat de parlar en públic, les
ciutats que no havíem vist acabades ens van deixar també molt contentes
ja que durant el procés ens va agafar certa por als resultats. Les
presentacions no van tenir totes la durada que tocava i la intervenció de la
resta de grup per fer-ne una avaluació va ser mínima. Caldria pensar
maneres per fer-ho possible i rigorós, tenen pocs recursos per poder fer
critica, encara que sortien comentaris interessants.

Els dos dies varem acabar fent una rotllana, l’experiència va ser positiva
encara que sobretot el primer dia va ser molt difícil que es posessin tots en
una fila.
Annex I

Buidat de les enquestes que varem fer omplir als estudiants perquè
fessin una valoració del projecte i de la nostra activitat docent.

Perquè estàs fent aquest batxillerat?

És interessant i practico el dibuix
Perquè vull fer disseny gràfic
M’agraden les sortides professionals que ofereix
Perquè vull ser dissenyadora
Mira…
Per poder passar a un cicle superior
Vull fer alguna cosa relacionada amb l’art
Pel que vull estudiar il·lustració i multimèdia i perquè m’agrada dibuixar
M’agrada tot el que esta relacionat amb l’art
He vist que era el més apropiat per a mi
M’agrada l’art i em va interessar quan em van dir que existia aquest
batxillerat
Ho trobava interessant i preferia fer coses pràctiques més que teòriques
Perquè sóc un artista en potencia
Perquè és un Btx. amb assignatures i projectes que em motiven

Que voldràs fer desprès?

Disseny gràfic
Disseny
M’agraden moltes coses
Interiorisme, disseny, aparadorisme, escenografia
BOMBER!
Fotografia
Seguir estudiant
Publicitat
Disseny decoració d’interiors
No ho tinc clar
Traducció
Educació social
Psicología
Cinema o Comunicació audiovisual

S’ha d’omplir un quadre amb aquestes afirmacions a valorar de l’1 al 5.

S’han comunicat amb claredat els objectius del

projecte. 4
L’actitud de les docents motiva els estudiants 4,4
La metodología seguida fomenta el treball a classe 3,9
S’han comunicat amb claredat els criteris
d’avaluació. 4
El volum de feina és adequat a l’assignatura. 4
El contingut de les sessions s’adequa als objectius
proposats. 4,5
Les explicacions a classe són clares i entenedores. 4,3
Els treballs puntuals (acció/manipulació i 4,2
recorregut) han estat d’interes
La durada del projecte ha estat l’adequada 2,8

creus que el blog pot ser una eina útil en el procés d’aprenentatge?
perquè?
SI
perquè és una manera que els alumnes estiguin en contacte amb el
professorat
pots treballar des de casa i organitzar-te millor el temps
pots consultar dubtes si és necessari
en el nostre cas enllaçàvem amb molt temes i artistes d’interès desconeguts
fins al moment
es fa pràctic i diferent
així no gastem tinta
no s’ha d’imprimir
si tens l’hàbit de mirar-lo és una bona manera de proposar i fer activitats.
per una banda és pràctic a l’hora de presentar una feina, però molts cops
no te’n recordes de mirar-lo
si està ben comunicat pot ser força útil
si tot i que no estic acostumada a mirar els deures per internet, molts cops
m’oblidava d’entrar-hi
dóna la possibilitat de comunicar-nos en hores fora del “cole” i és una gran
eina d’aprenentatge.
depèn de l’acceptació del grup
així no s’han d’imprimir tantes coses i es poden consultar dubtes
depèn de cada persona, serveix per resoldre dubtes fora de classe. però si
no estàs acostumat i no el mires no “t’enteres”

NO
perquè és molt confús i no s’entén amb claredat.
seria millor que ho diguessin directament
és el mateix que donar-ho en ma
és un follón
moltes vegades no recordava de visitar-lo però crec que és còmode com a
material de consulta

Què es podria fer per motivar la participació activa de l’estudiant en

el blog?
Posar noticies
premis
el trauria
fer que interactuï, però no de forma obligatòria, començar de forma
obligatòria però després voluntària, depenent de l’alumnat.
no ho se
deixar-lo participar
ja em sembla correcte
els alumnes som mandrosos, així que no ho se
una mica més de teatre
mirar que tots els alumnes agafessin l’hàbit
Més informació o la possibilitat de que l’estudiant publiqui articles d’interès
per a la resta
Mostrar primer a classe d’es d’un ordinador el blog i explicar com funciona
que els alumnes proposin treballs, ensenyin artistes que els agradin per
ampliar coneixements

Els continguts treballats t’han semblat interessants?

si, perquè és nou
És diferent de tot el que hem fet fins ara
he trobat interessant que ens ensenyessin els diferents artistes, noves fonts
d’inspiració.
m’ha agradat el treball, s’ha treballat bé i la majoria estàvem motivats.
Han estat noves experiències i nous punts de vista que ens han enriquit
els artistes citats m’han semblat interessants
han estat bé per anar agafant idees per dins del projecte
és original

Que creus que s’ha de millorar?

les explicacions dels objectius i els criteris d’avaluació
les correccions de treballs i l’entrega de notes
l’organització
la claredat de les explicacions, a vegades no s’acabava d’entendre
la puntualitat d’algun professor
El temps
no gaire
la durada del projecte
el temps per realitzar els projectes
més temps
l’hàbit de treballar a classe
les exposicions orals (no m’agraden)
l’ús de blog
el bolg i que expliquin a classe la feina a fer.

Què no canviaries?
Els projectes que hem fet
’interès posat pel professorat
la motivació
l’ajuda
La manera que tenen les professores de motivar
la vostra motivació i interès en aquest projecte i el bon rollo que heu
transmès
la dinàmica, els treballs, els power points... el projecte en general
l’ús del blog
els treballs proposats
power points d’artistes
Annex II

Articles de Miquel Albertí a la Revista Suma

Unitat didàctica.
“L’últim any del rodet”

Realitzat amb els alumnes de

2n de Batxillerat Artístic de l’IES Vallès de Sabadell.

Víctor Martínez
Marina Estaña
Unitat didàctica. Laboratori fotogràfic.
1 Definició
1 Seleccionar la unitat didàctica: Explicar les raons.
En aquesta unitat didàctica treballarem, d’una banda, el
procés de revelat en blanc i negre al laboratori fotogràfic, i de
l’altra, farem evident que tota imatge genera un discurs
sempre en funció del seu context. Per tal d’inserir aspectes de
conceptualització dedicarem unes sessions al traspàs
tecnològic (de la fotografia tradicional a la fotografia digital) i al
lligam que existeix entre la fotografia i les nocions d’arxiu,
memòria, ficció i cultura del registre.
2 Marcar les línies de l'orientació general de la unitat: Si és
interdisciplinari, si s'emfatitza en algun aspecte poc usual, etc...
El plantejament del projecte pretén establir un pont amb totes
aquelles matèries que es relacionen amb la cultura visual. Es
treballarà la imatge però també l’elaborar d’un text de creació
pròpia per la qual cosa es tindran en compte continguts
lingüístics. D’altra banda, la pràctica al laboratori implica
entendre certs conceptes d’òptica, de física i de química (no
s’incidirà massa en ells).

2 Introducció
1 Situar la unitat dins d'un tema i/o trimestre.
La unitat correspon al temari de fotografia dins l'assignatura
d'Imatge de segon de Batxillerat. La pràctica al laboratori es
desenvolupa en la segona avaluació i es fa paral·lelament a la
unitat de cinema fent un desdoblament del gurp.
2 Justificar els continguts.
Fonamentalment el contingut principal és el treball dins del
laboratori seguint el procés de revelat. En aquest cas
passarem directament al positivat sense fer el revelat dels
negatius. Es fa inviable que els alumnes revelin els negatius
de forma autònoma i donat que el procés pot entendre’s
 sense aquesta fase prèvia optem per portar-los a un laboratori
professional. Així que partint del fet de treballar al laboratori i
com és l'últim any que es farà aquest contingut hem volgut
també emmarcar el paper de la fotografia com a disciplina que
és art i ciència a la mateixa hora.
3 Opció metodològica o enfocament didàctic.
Per vertebrar aquests continguts hem decidit moure'ns en tres
espais: l’aula, per a la comunicació dels objectius i la
transmissió de continguts; el laboratori, on es realitza la
pràctica es fa un treball en equip i el bloc, que representa un
nou espai de comunicació entre alumnes/professors i
alumnes/alumnes i que permet solucionar dubtes, expressar
opinions, etc. (en definitiva, involucració fora de l’aula).

3 Els continguts
1 Determinar el contingut eix, i seqüenciar-ho el que sigui
necessari.
La fotografia és llum i com ja hem esmentat és alhora art i
ciència. Així que hem volgut partir del treball que es fa al
laboratori, essencialment tècnic i lligat a la ciència, per
relacionar-lo amb altres qüestions: posicionament del fotògraf
envers la tècnica (com condiciona el seu treball) i la
conceptualització de la fotografia com a document (real o
fictici).
1.1 Es tracta d'un contingut seqüenciador de tipus
conceptual, procedimental o normatiu?
Farem un treball procedimental al laboratori per tal d’entendre
quina és la feina que es desenvolupa en aquest espai i assolir
un nivell bàsic d’autonomia dins el laboratori. Posteriorment
es treballaran continguts de caire conceptual per tal
d’construïr un discurs propi a través de les fotografies
revelades.
2 Seqüenciar els altres dos continguts.
(Anex)
4 Els objectius didàctics (ajudin a assolir competències)
1 Definir un màxim de 6 objectius didàctics a assolir.
• Assumir els passos a seguir en el procés de positivat
(exposició, revelat, bany d'atur i fixador).
• Saber reconèixer una fotografia ben revelada.
• Evidenciar la relació entre la tècnica i l’art en la fotografia.
• Mostrar els avantatges i els inconvenients que trobem en
la fotografia digital per tal d’elaborar un posicionament
crític.
• Treballar conceptes inherents a la cultura visual com són:
arxiu, registre, memòria, ficció i simulacre.
• Ser capaç de construir un discurs propi a través de les
fotografies i les narracions que en donaran contingut.

5 Activitats d'ensenyament/aprenentatge
1 Enumerar les activitats d'ensenyament/aprenentatge d'una
forma global, en grans famílies d'activitats o
exercicis.
Treball pràctic al laboratori (grupal – en equip).
Treball escrit en base a una, dos o tres fotografies, positivades
per cadascun d'ells/es (treball individual).
Participació en el blog.

6 Activitats i criteris d'avaluació

1 Descriure les activitats d'avaluació que es tindran en compte
durant la seqüència, tenint en compte les tres fases de tota
avaluació.
Farem una avaluació continuada. Tindrem en compte el treball
que es fa per part de cadascú al laboratori (25% de la nota).
Tots han d'haver positivat una fotografia (25% de la nota). Una
vegada finalitzada la pràctica farem un seguiment individual
(25%) de la contrucció de les narratives. Per últim la
 participació en el bloc també serà tinguda en compte (25%), hi
han de participar d'una manera activa ja sigui comentant les
entrades fetes o suggerint-ne de noves.
2 Explicitar els criteris d'avaluació, tant el que fa referència a la
distribució del pes específic dels diferents blocs a avaluar que
es reflectirà en la valoració de les activitats d'avaluació, com en
la forma d'aplicació dels diferents registres i controls.
Tindrem en compte que vagin adoptant una actitud
participativa a través de la qual entenguin el procediment,
assoleixin autonomia i s’impliquin en la feina. La dinàmica
grupal ha d'esdevenir també un element a tenir en compte.
Un cop positivat el negatiu mirarem que la còpia obtinguda
tingui el màxim de qualitat. És a dir que contingui el màxim de
grisos i vagi del blanc al negre. En cas d'obtenir una còpia mal
positivada (massa contrastada o massa poc, subexposada o
sobrexposada, etc) valorarem la justificació que en facin.
A l'exercici final mirarem que la relació entre text i imatge sigui
coherent. Per aquesta raó hauran de justificar tot els elements
que hagin posat en joc. Anirem fent un seguiment a les classes
en aquelles estones que no estan al laboratori.

7 Orientacions per la intervenció pedagògica

1 Explicitar aquelles orientacions que puguin afavorir una millor
intervenció pedagògica: Aplicació metodològica,
distribució dels alumnes o de les sessions, utilització del
material, etc...
Abans d'iniciar les classes passarem un qüestionari amb la
finalitat de començar a conèixer els alumnes. Farem una
observació durant un mes. A les classes teòriques volem
trencar la dinàmica que s'ha creat i s'ha instal·lat entre els
alumnes tendent a l’apatia, la falta de participació i
d’implicació personal. Per aquesta raó hem decidit canviar la
distribució de les taules i conseqüentment la disposició dels
alumnes a l'aula i la relació amb el professor. A més a més,
 per tal d'incitar a la participació en el blog volem fer una
campanya de promoció de l'activitat que s'ha dut a terme a
l'aula i al laboratori per part dels alumnes. Penjarem cartells al
centre per tal que la resta d’alumnes conegui la situació del
laboratori (enguany és l’últim any que estarà en funcionament)
tot facilitant l’adreça del blog.

8 Recursos didàctics del professor: Recull i organització

1 Recull de tots els materials utilitzats per l'elaboració de la
seqüència:
• Bibliografia
Benjamin, Walter. Pequeña historia de la fotografía. Arte y
Parte, 1999.
Buxó i de Miguel. De la investigación audiovisual. Fotografía,
cine, vídeo, televisión. Proyecto A, Ediciones, 1999.
García, Efrain i Osuna, Rubén. Fundamentos de la fotografia
digital. UNED, PDF.
Mirzoeff, N. Una introducción a la cultura visual Ed. Paidós.
Arte y Educación
Barcelona, 2003
Morley, D. El posmodernismo: una guía bàsica. Ed. Paidós.
Barcelona, 1998
Pipó, J. La confusión posmoderna. La Vanguardia/Culturas.
Barcelona, 2004
Burr, V. Introducció al construccionisme social. Què és un
discurs? Ed. Proa, Barcelona, 1997
Storey, J. Teoria de la cultura y cultura popular Octaedro.
Barcelona, 2002
VV AA Registros Imposibles: El Mal de Archivo. XII Jornadas
de Estudio de la Imagen de la Comunidad de Madrid

• Materials curriculars
Unitats didàctiques desenvolupades per Montserrat Planellas
http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/iunitats.htm
http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/laboratori/laboratori.htm
#1

• Videoteca
How they get there. Curtmetratge d'Spike Jonze per explicar
el treball teòric.
http://www.youtube.com/watch?v=i2hTt2FxIYw&feature=PlayL
ist&p=D77AD4CE721B568F&playnext=1&playnext_from=PL&
index=5
Ikea Lamp. Anunci publicitari d'Spike Jonze, per explicar
també la filosofia del treball.
http://www.youtube.com/watch?v=NRAhyl1fC4w
Fundación Sputnik. Aquest enllaç ens duu a un projecte del
fotògraf Joan Fontcuberta que fa ús de l'arxiu i la manipulació
fotogràfica per explicar un història, per crear una ficció/real.
http://www.fundacion.telefonica.com/at/sputnik.html
The LOMO camera. Shoot from the hip. Documental on es
mostra el moviment provocat per una càmera de fotografia
tradicional.
http://www.youtube.com/watch?v=Pd-fufbjeo0
Web del cineasta Alan Berliner el qual treballa amb material
d’arxiu en els seus documentals:
http://www.alanberliner.com
Fragment on Alan Berliner mostra el seu arxiu sonor:
http://www.youtube.com/watch?v=vaesDc70b3I

• Instal·lacions i material utilitzat: aula d’informàtica i

laboratori
Aula d'informàtica que disposa d'ordinadors amb connexió a
Internet i el software necessari per treballar imatges i textos
(Photoshop i Office). A més a més, disposem d'un ordinador
connectat a un canó per poder fer presentacions, el qual
 també està connectat a Internet.
El laboratori, per la seva part, disposa de dues
ampliadores (Optemus i Carranza). Totes dues tenen un porta
filtres per poder treballar amb papers multigrau. Tenim també
una pica, aigua corrent i tot el material necessari per poder
revelar.

• El blog i la web de l’institut

El darrer any del rodet és el blog on anirem penjant continguts
i propostes al llarg del desenvolupament de les pràctiques i
les classes teòriques.
http://pixel-i-emulsio.blogspot.com

9. Material per a l'alumne/a

1. Objectius de la seqüència
L'estudiant ha d'aportar uns negatius propis, que siguin
familiars. Partirem llavors d'un material que per una banda és
personal i que l'assumirà més facilment. Així tractarem els
conceptes que ja hem esmentat la memòria i l'arxiu, aspectes
propis de la fotografia.

2. Materials didàctics
• Apunts i fotocòpies que se’ls va donar en la primera part
del tema de fotografia.
• Orientació que se’ls fa al llarg de les sessions a través de
PowerPoint.
• Documents, instruccions, recomanacions... que es pengen
al blog.

10. Elaboració de les sessions

1. Temporització de les sessions

30 gener (60’): presentació del Víctor i la Marina com a

 alumnes de pràtiques (escollim dos projectes personals que
ens serveixen d’altra banda per començar a introduïr alguns
conceptes). Presentació de l’activitat i la pràctica al laboratori.
Primeres instruccions. Algunes orientacions per enfocar el
treball.

6 febrer (60’): sessió a càrrec del Víctor “El traspàs

tecnològic”.

11 febrer (60’+60’): primera pràctica al laboratori grup A i B.

Elaboració d’una escala de grisos i un full de contactes.

13 febrer (60’): primera pràctica al laboratori grup C.

Elaboració d’una escala de grisos i un full de contactes.

25 febrer (60’+60’): segona pràctica al laboratori grup A i B.

Positivat i ampliació de tres fotografies.

27 febrer (60’): segona pràctica al laboratori grup C. Positivat

i ampliació de tres fotografies.

4 març (60’): sessió a càrrec de la Marina “La cultura del

registre”.

6 març (60’): presentació de treballs i posada en comú.

13 març (120’): avaluació, comentaris i debat.

2. Elaboració de les activitats d'ensenyament/aprenentatge sessió

per sessió, concretant el tipus d'activitat i la seva organització.

30 gener: presentació del Víctor i la Marina com a alumnes

de pràctiques. Presentació del treball i la dinàmica grupal. Tots
ells s'han d'haver organitzat en grups de cinc persones.
Plantejarem el treball teòric i el blog.

6 febrer: sessió a càrrec del Víctor “El traspàs tecnològic”.

Sessiò teòrica on es presentarà una evolució tecnològica de
la fotografia des dels seus orígens fins al moment present.
Focalitzarem la nostra atenció en com han afectat els avenços
tecnològic en la part creativa i en els resultats fotogràfics.
A la classe farem ús d'un Powerpoint, que ens anirà
guiant pels avenços tecnològics. Presentaré el vídeo de la
càmera LOMO. I cada vegada que aparegui un nou tipus de
càmera presentaré una càmera real perquè la puguin tocar i
investigar.

11 febrer (60’+60’): primera pràctica al laboratori grup A i B.

Elaboració d’una escala de grisos i un full de contactes.
Directament es farà una petita explicació de com funcionen
les ampliadores i com és el procés de revelat. Tot seguit es
posaran tots ells per fer el fulls de contactes.

13 febrer (60’): primera pràctica al laboratori grup C.

Elaboració d’una escala de grisos i un full de contactes. Es
farà el mateix que la sessió dels grups Ai B.

25 febrer (60’+60’): segona pràctica al laboratori grup A i B.

Positivat i ampliació de tres fotografies. Reforçarem els
mateixos coneixements i processos apressos a la sessió
anterior, però ara amb l'objectiu de revelar tres fotografies que
s'han d'haver escollit prèviament.

27 febrer (60’): segona pràctica al laboratori grup C. Positivat

i ampliació de tres fotografies.Es farà el mateix que la sessió
dels grups Ai B.

4 març (60’): sessió a càrrec de la Marina “La cultura del

registre. Memòria, arxiu, col.lecció”. Aquesta seqüència està
planificada per a realitzar-se en la sessió del 4 de març.
Pretén donar un suport teòric als alumnes de cara a la
construcció de la narrativa. Treballarem diferents conceptes
entorn a la dita cultura del registre actual. Aquest serà l’eix
conductor a partir del qual es farà una introducció a la cultura
visual, a la postmodernitat, a la noció de discurs i de text. Es
veuran quatre artistes que treballen a partir de l’arxiu i el
registre: Sophie Calle, Pere Formiguera, Alan Berliner i
Boltanski. Reflexionarem entorn als sistemes de producció
actuals tot fent un pont amb la sessió sobre “El traspàs
tecnològic” del dia 6 de febrer.
Començarem amb una activitat pràctica que consistirà en
remenar i triar postals pertanyents a una col.lecció privada
durant un minut. Així entendrem la importància de l’acte de
seleccionar com a posicionament i construcció d’un discurs
propi. S’estimularà d’aquesta manera una postura activa per
part dels alumnes al llarg de la sessió.
A partir d’un PowerPoint s’aniran explicant els conceptes
anteriorment esmentats. Es planteja des d’una concepció
rizomàtica i hipertextual, en tant que parteix d’un esquema a
manera de constel.lació, ens permetrà anar endavant i
endarrera, linkar videos d’internet i deixarà algunes parts per
a construir in situ (com ara parlar de les pròpies pràctiques
dels estudiants).
Al final de la sessió hi haurà un temps per revisar les postals i
indagar sobre la seva procedència, destinatari, etc. Serà un
exercici induït a partir d’algunes preguntes que pretén
suggerir als estudiants la possibilitat d’elaborar un projecte
amb aquest material (reenviar les postals, investigar sobre el
propietari o el que se’ls pugui ocórrer en el moment).
Es deixarà temps per a recapitular i valorar les qüestions que
s’han parlat.
6 març (60’): presentació de treballs. Tothom haurà de portar
el seu treball final, acabat i es presentaran. Farem una
posada en comú.

13 de març (120’): Demanarem als alumnes una

autoavaluació, posteriorment repartirem els comentaris
particulars i la puntuació desglossada.

Un cop s'hagin revelat les tres fotografies i s'hagi de

començar a fer el treball escrit farem un seguiment via mail o
blog. Ells ens podran plantejar dubtes o fer propostes fent-ne
ús d'aquestes dues vies.
Seqüència didàctica. El traspàs
tecnològic.
1. Definició
1. La seqüència didàctica..

En aquesta seqüència didàctica treballarem, el traspàs tecnològic i de

com això afecta a l'actitud que hem d'adoptar davant de cada canvi i
de com influeix en els resultats. Aprofitarem que aquest és l'últim
any que el laboratori tradicional estarà present als continguts de la
matèria.

2. Línies d'orientació general de la unitat.

El plantejament de la seqüència és fer una història de la fotografia

des del punt de vista tecnològic, així de com cada fotògraf que ha
tingut un tipus de càmera ha fet un tipus de fotografia, adequada a
les possibilitats que li oferia la tecnologia.

2. Introducció
1. Situació de la seqüència dins del temari.

La seqüència està dintre de la unitat didàctica de laboratori al temari

de fotografia dins l'assignatura d'Imatge de segon de Batxillerat.
Farem la pràctica al laboratori es desenvolupa en la segona avaluació
i es fa paral·lelament a la unitat de cinema fent un desdoblament del
grup. Dintre de les classes d'una hora que es fan els divendres de
cada setmana es desenvoluparà aquesta seqüència.

2. Justificació dels continguts.

No és el mateix utilitzar una càmera reflex SLR, una de gran format,

o una càmera compacta digital. No feia les mateixes fotografies
Eugène Atget que Frank Cappa, ni tampoc els estudiants que tenen
 una càmera al mòvil.

3. Opció metodològica o enfocament didàctic.

La classe tot i que sigui eminentment de caire transmissiu, he tingut

en compte que puguin tenir entre les seves mans diferents càmeres
del tipus tradicional. A més a més, podran veure un fragment d'un
documental en anglès sobre una de les càmeres que podran tenir a les
mans.

3. Els continguts
1. Contingut eix.

“La fotografia és llum i com ja hem esmentat és alhora art i ciència.

Així que hem volgut partir del treball que es fa al laboratori,
essencialment tècnic i lligat a la ciència, per relacionar-ho amb
altres qüestions: posicionament del fotògraf envers la tècnica (com
condiciona el seu treball) i la conceptualització de la fotografia com
a document (real o fictici).” Aquest que és el contigut eix que ja està
esmentat a la unitat didàctica es manté en aquesta seqüència.

1. Tipus de contingut.

D'una banda tindré en compte que el blog serà un espai on anar

mostrant petits continguts que s'aniran assumint abans de fer la
sessió. Així d'una banda els/les estudiants faran una descoberta
individual i per una altra es farà d'una forma
transmissiva/participativa l'enunciació dels continguts.

4. Els objectius didàctics (ajudin a assolir competències)

1. Objectius didàctics a assolir.

 Veure que la tecnologia influeix en la manera de

fer.
 Assumir que les tecnologies conviuen i que s'han
de conèixer per tal d'aconseguir els resultats
 desitjats.
 Evidenciar la relació entre la tècnica i l’art en la
fotografia.
 Mostrar els avantatges i els inconvenients que
trobem en la fotografia digital per tal d’elaborar un
posicionament crític.
 Treballar conceptes inherents a la cultura visual
com són: arxiu, registre, memòria, ficció i
simulacre.
 Ser capaç de construir un discurs propi a través de
les fotografies i les narracions que en donaran
contingut.

* Els objectius han d'assolir-se a través dels tres blocs de continguts, pel que hi ha
d'haver objectius de tots els tipus, i han de contribuir a l'assoliment de les competències
bàsiques.

4. Activitats d'ensenyament/aprenentatge
1. Activitats d'ensenyament/aprenentatge d'una forma global, en grans
famílies d'activitats o exercicis.

Treball pràctic al laboratori (grupal – en equip).

Treball escrit en base a una, dos o tres fotografies, positivades per

cadascun d'ells/es (treball individual).

Participació en el blog.

4. Activitats i criteris d'avaluació

1. Activitats d'avaluació

Aquest contingut estarà inclòs en el bloc i queda llavors avaluat per

la seva participació en el mateix.

2. Criteris d'avaluació

Els criteris ja s'esmenten a la unitat didàctica.

4. Orientacions per la intervenció pedagògica
1. Explicitar aquelles orientacions que puguin afavorir una millor
intervenció pedagògica: Aplicació metodològica, distribució dels
alumnes o de les sessions, utilització del material, etc...

L'Aula es distribuirà d'una manera diferent. Es traurà una taula

central i els estudiants s'hauran d'apropar a allà on ens situem el
professors. A la taula central s'aniran mostrant les càmeres.
L'audiovisual que es mostrarà està en versió original i per tant, com
el nivell dels alumnes és molt deficient (en termes generals) s'anirà
fent una traducció simultània, fent-ho entre tots.

4. Recursos didàctics del professor: Recull i organització

1. Recull de tots els materials utilitzats per l'elaboració de la seqüència:

• Bibliografia

Benjamin, Walter. Pequeña historia de la fotografía. Arte y Parte,

1999.

Buxó i de Miguel. De la investigación audiovisual. Fotografía, cine,

vídeo, televisión. Proyecto A, Ediciones, 1999.

García, Efrain i Osuna, Rubén. Fundamentos de la fotografia digital.

UNED, PDF.

• Materials curriculars

Unitats didàctiques desenvolupades per Montserrat Planellas

http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/iunitats.htm

http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/laboratori/laboratori.htm#1

• Videoteca (fonts d’internet) i llibres de consulta de projectes fotogràfics,

 monogràfics, etc.

How they get there. Curtmetratge d'Spike Jonze per explicar el

treball teòric.
http://www.youtube.com/watch?v=i2hTt2FxIYw&feature=PlayList
&p=D77AD4CE721B568F&playnext=1&playnext_from=PL&index
=5

Ikea Lamp. Anunci publicitari d'Spike Jonze, per explicar també la

filosofia del treball.

http://www.youtube.com/watch?v=NRAhyl1fC4w

Fundación Sputnik. Aquest enllaç ens duu a un projecte del fotògraf

Joan Fontcuberta que fa ús de l'arxiu i la manipulació fotogràfica per
explicar un història, per crear una ficció/real.

http://www.fundacion.telefonica.com/at/sputnik.html

The LOMO camera. Shoot from the hip. Documental on es mostra el

moviment provocat per una càmera de fotografia tradicional.

http://www.youtube.com/watch?v=Pd-fufbjeo0

• Instal·lacions i material utilitzat: aula d’informàtica i laboratori

Aula d'informàtica que disposa d'ordinadors amb connexió a Internet

i el software necessari per treballar imatges i textos (Photoshop i
Office). A més a més, disposem d'un ordinador connectat a un canó
per poder fer presentacions, el qual també està connectat a Internet.

• El blog i la web de l’institut

El darrer any del rodet és el blog on anirem penjant continguts i

propostes al llarg del desenvolupament de les pràctiques i les classes
 teòriques.

http://pixel-i-emulsio.blogspot.com

9. Material per a l'alumne/a

1. Objectius de la seqüència

4 càmeres de diferents tipus que podran manipular.

2. Materials didàctics
 Apunts i fotocòpies que se’ls va donar en
la primera part del tema de fotografia.
 Orientació que se’ls fa al llarg de les
sessions a través de PowerPoint.
 Documents, instruccions, recomanacions...
que es pengen al blog.

9. Elaboració de la sessió
1. Temporització de la sessió

6 febrer (60’): sessió a càrrec del Víctor “El traspàs tecnològic”.

2. Activitats d'ensenyament/aprenentatge sessió per sessió.

6 febrer: sessió a càrrec del Víctor “El traspàs tecnològic”. Sessiò

teòrica on es presentarà una evolució tecnològica de la fotografia des
dels seus orígens fins al moment present. Focalitzarem la nostra
atenció en com han afectat els avenços tecnològic en la part creativa
i en els resultats fotogràfics.

A la classe farem ús d'un Powerpoint, que ens anirà guiant pels

avenços tecnològics. Presentaré el vídeo de la càmera LOMO. I cada
vegada que aparegui un nou tipus de càmera presentaré una càmera
 real perquè la puguin tocar i investigar.

Seqüència didàctica. La cultura del

registre.

2 Definició
1 La seqüència didàctica
En aquesta seqüència didàctica treballarem diferents
conceptes de cultura visual per tal d’entendre que vivim en
una societat del registre.

2 Línies d'orientació general de la seqüència

En aquesta seqüència relacionarem una sèrie de conceptes:
el discurs, el text, la postmodernitat, la cultura visual i la
cultura del registre. Veurem alguns exemples d’artistes que
treballen amb les nocions de memòria, registrem, arxiu i
col.lecció.

3 Introducció
1 Situació de la seqüència dins del temari
La seqüència està dintre de la unitat didàctica de laboratori al
temari de fotografia dins l'assignatura d'Imatge de segon de
Batxillerat. Farem la pràctica al laboratori es desenvolupa en
la segona avaluació i es fa paral·lelament a la unitat de
cinema fent un desdoblament del grup. Dintre de les classes
d'una hora que es fan els divendres de cada setmana es
desenvoluparà aquesta seqüència.

2 Justificació dels continguts

Per tal d’entendre les implicacions de la nostra producció
artística hem de conèixer el context en el qual vivim.
 Apropant-nos als estudis de cultura visual podem tenir més
eines per expressar el propi discurs i interpretar el món que
ens envolta.

3 Opció metodològica o enfocament didàctic

A partir d’un PowerPoint s’aniran explicant els conceptes
anteriorment esmentats. Es planteja des d’una concepció
rizomàtica i hipertextual, en tant que parteix d’un esquema
a manera de constel.lació, ens permetrà anar endavant i
endarrera, linkar videos d’internet i deixarà algunes parts
per a construir in situ (com ara parlar de les pròpies
pràctiques dels estudiants).

4 Els continguts
1 Contingut eix
Vivim en una cultura del registre, això ens porta,
paral.lelament a un procés de tecnificació, cap a
l’emmagatzematge massiu d’imatge, de música i també
d’informació. Cada arxiu, en tant que col.lecció, porta intrínsec
un discurs (ens informa d’aquell individu o comunitat que el
produeix). Dins la societat postmoderna gairebé tothom ens
convertim en productors per la facilitat d’accés a les
tecnologies. Molts artistes treballen i reflexionen entorn a
aquesta idea.

1.1 Tipus de contingut

El contingut d’aquesta seqüència és de caire teòrico-pràctic.
Farem un exercici per tal d’introduir la temàtica i reflexionarem
entorn als conceptes treballats.

9 Els objectius didàctics (que ajudin a assolir competències)

1 Objectius didàctics a assolir
• Entendre que darrera de qualsevol decisió hi ha implícit un
posicionament personal.
 • Comprendre els conceptes de discurs, text i hipertext.
• Reflexionar entorn a la societat en la qual vivim a partir de
l’anàlisi de les tecnologies del registre.
• Entrar en contacte amb les nocions de postmodernitat,
cultura visual i cultura del registre.
• Conèixer alguns artistes que treballen amb material d’arxiu,
amb el registre, la memòria, la ficció i el simulacre.
• Ser capaç de construir un discurs propi a través de les
fotografies i les narracions que en donaran contingut.

10 Activitats d'ensenyament/aprenentatge
1 Activitats d'ensenyament/aprenentatge d'una forma global, en
grans famílies d'activitats o exercicis
Treball pràctic al laboratori (grupal – en equip).
Treball escrit en base a una, dos o tres fotografies, positivades
per cadascun d'ells/es (treball individual).
Participació en el blog.

11 Activitats i criteris d'avaluació

1 Activitats d'avaluació
Aquest contingut estarà inclòs en el bloc i queda llavors
avaluat per la seva participació en el mateix.
2 Criteris d'avaluació
Els criteris ja s'esmenten a la unitat didàctica.

12 Orientacions per la intervenció pedagògica

1 Explicitar aquelles orientacions que puguin afavorir una millor
intervenció pedagògica: Aplicació metodològica,
distribució dels alumnes o de les sessions, utilització del
material, etc...
Disposarem les cadires al voltant d’una sola taula deixant
lliure la visió cap a la pantalla.
13 Recursos didàctics del professor: Recull i organització
1 Recull de tots els materials utilitzats per l'elaboració de la
seqüència
• Bibliografia
Mirzoeff, N. Una introducción a la cultura visual Ed. Paidós.
Arte y Educación

Barcelona, 2003

Morley, D. El posmodernismo: una guía bàsica. Ed. Paidós.

Barcelona, 1998

Pipó, J. La confusión posmoderna. La Vanguardia/Culturas.

Barcelona, 2004

Burr, V. Introducció al construccionisme social. Què és un

discurs? Ed. Proa, Barcelona, 1997

Storey, J. Teoria de la cultura y cultura popular Octaedro.

Barcelona, 2002

VV AA Registros Imposibles: El Mal de Archivo. XII Jornadas

de Estudio de la Imagen de la Comunidad de Madrid

• Materials curriculars
Unitats didàctiques desenvolupades per Montserrat Planellas
http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/iunitats.htm
http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/laboratori/laboratori.htm
#1

• Videoteca (fonts d’internet) i llibres de consulta de

projectes fotogràfics, monogràfics, etc.
Web del cineasta Alan Berliner el qual treballa amb material
d’arxiu en els seus documentals:
http://www.alanberliner.com
Fragment on Alan Berliner mostra el seu arxiu sonor:
http://www.youtube.com/watch?v=vaesDc70b3I
 • Instal·lacions i material utilitzat: aula d’informàtica i
laboratori
Aula d'informàtica que disposa d'ordinadors amb connexió a
Internet i el software necessari per treballar imatges i textos
(Photoshop i Office). A més a més, disposem d'un ordinador
connectat a un canó per poder fer presentacions, el qual
també està connectat a Internet.

• El blog i la web de l’institut

El darrer any del rodet és el blog on anirem penjant continguts
i propostes al llarg del desenvolupament de les pràctiques i
les classes teòriques.
http://pixel-i-emulsio.blogspot.com

11. Material per a l'alumne/a

1. Objectius de la seqüència
Col.lecció particular de postals.

2. Materials didàctics
• Apunts i fotocòpies que se’ls va donar en la primera part
del tema de fotografia.
• Orientació que se’ls fa al llarg de les sessions a través de
PowerPoint.
• Documents, instruccions, recomanacions... que es pengen
al blog.

12. Elaboració de la sessió

1. Temporització de la sessió
4 de març (60’): sessió a càrrec de la Marina “La cultura del
registre. Arxiu, memòria, col.lecció”.

2. Activitats d'ensenyament/aprenentatge sessió per sessió

4 de març: sessió a càrrec de la Marina “La cultura del
registre. Arxiu, memòria, col.lecció”. Aquesta sessió pretén
donar un suport teòric als alumnes de cara a la construcció de
la narrativa. Treballarem diferents conceptes entorn a la dita
cultura del registre actual. Aquest serà l’eix conductor a partir
del qual es farà una introducció a la cultura visual, a la
postmodernitat, a la noció de discurs i de text. Es veuran
quatre artistes que treballen a partir de l’arxiu i el registre:
Sophie Calle, Pere Formiguera, Alan Berliner i Boltanski.
Reflexionarem entorn als sistemes de producció actuals tot
fent un pont amb la sessió sobre “El traspàs tecnològic” del
dia 6 de febrer.