UNA TRADICI MOLT ESPECIAL

ESCOLA HEUROM PERAFITA

CURS 2012-13

AUTORS: Irene, Isnel, Emma, Aina, Laura , Oriol, Jlia. ILLUSTRADORS: Ona, Guim, David, Teo, Gens, Ral, Carla, Quim, Alba, Sara, Biel, Salomon, Laia i Isaac.

COM VAM FER EL CONTE?

El dia 19 de gener va venir la Lali Barenys per escriure un conte amb CM i CS. Entre tots vam decidir largument del conte.

Dun a un anvem escrivint el conte, fins acabar-lo.

El vam anar retocant fins tenir-lo enllestit.

EXPLIQUEM EL CONTE ALS PETITS!

Vam anar a explicar el conte als nostres companys perqu a lescoltar-lo pensessin com lhavien de representar en dibuixos. Vam donar-los unes quantes idees.

REPRESENTACI DEL CONTE

Els ms grans vam ajudar als petits a dissenyar i illustrar el conte. Vam agafar un cartr de la mida DinA3 i el vam folrar amb roba i decorar segons lexplicaci de les diferents parts del conte. Aquest conte el vam dividir en nou parts.

UN CONTE PUZLE
El conte dividit en nou parts es construeix com un puzle, mitjanant

un DAU TEXT.

Passem a explicar el conte...

UNA TRADICI MOLT ESPECIAL

En un pas molt lluny totes les persones eren verdes, quan estaven malaltes eren de color de caca doca, quan es mullaven es tornaven de color fluorescent, quan eren petits eren de color

verd clar i a mida que sanaven fent grans es tornaven dun verd ms fosc.

Cada 21 de desembre a les 11 de

la nit sajuntaven per

commemorar la seva tradici. Es

posaven un quimono taronja, que

portava el smbol duna pedra trencada, i marxaven a peu amb

torxes cap a la muntanya del

volc. Un cop all trencaven pedres amb el cap.

Per aix en aquell pas hi havia moltes fbriques de fer quimonos, de fer tiretes i de pastilles pel mal de cap. Daquelles pedres

trencades en sortia un suc, el color del suc era el color del quimono segent. que portarien lany

Quan eren a dalt de la muntanya es bevien el suc perqu el volc no es torns a despertar, feien una foguera i es posaven al seu voltant fent una msica amb les pedres. Un cop fet tot aix tornaven cap al poble tal com havien vingut.

Un dia va arribar en aquell poble un nen que es deia Manel.

Aquella mateixa nit, al punt de les

11, tothom es va posar el

quimono taronja i tot caminant es

van dirigir cap a la muntanya del

volc amb les torxes enceses.

En Manel i la seva famlia sho miraven des de casa seva molt estranyats i espantats, van tancar totes les finestres i es van amagar a sota el llit per por que hi hagus una revoluci.

Lendem al mat, en Manel tot

anant a lescola va comenar a veure que tota la gent portava

tiretes al cap i duien els quimonos a

la tintoreria. En Manel va decidir no anar a lescola i tornar cap a casa.

Els seus pares tamb estaven molt

espantats i van decidir que ja aniria a lescola un altre dia, potser quan

entenguessin el qu passava.

Desprs dun quants dies, el Manel va decidir danar a lescola i pel cam es va trobar un nen que es deia Jan, i li va preguntar qu passava la nit del 21 de desembre, i el Jan li va explicar:

-Mira cada 21 de desembre, en quest pas, ens reunim amb les torxes per pujar a la muntanya del volc, desprs all dalt agafem una pedra cadasc i la trenquem amb el cap.

I el Manel molt estranyat li va dir:- per qu feu aquestes coses tant rares?

I el Jan que li semblava dexplicar:

tan normal li va acabar

-Nosaltres commemorem que fa molts anys, el nostre volc va entrar en erupci i la gent del poble va evitar que explots grcies al soroll que van fer amb les pedres trencades.

En Manel va pensar que era una manera de recordar aquella data tan

important per la gent daquell pas.

Ho va explicar a la seva famlia i de mica en mica ho van anar assimilant i al final ja no els espantava ni els feia por. Al Manel li agradava i al final aquella tradici ja formava part de les seves vides. FI

QU HEM APRS?
Que les tradicions sn importants, ja que s un tret distintiu de cada
pas. Cal conixer b les nostres tradicions per entendre les dels altres i respectar-les. Intentar ajudar a les persones que venen de fora del nostre poble o pas, ensenyar les nostres maneres de fer i aprendre nosaltres de les seves. s molt important entendre que lintercanvi s bo i ens enriquim mtuament. El conte ens ha ajudat molt a reflexionar sobre les persones que emigren a un altre pas i tamb a nosaltres mateixos quan coneixem alg daquestes caracterstiques. Tota lescola ha participat del conte inventant, escrivint i illustrant les

imatges. Valorem molt positivament aquesta activitat que ens ha perms

fer un treball en equip i cohesionar-nos com a escola.