Tema 37: El debat historiogrfic sobre la Revoluci francesa

1 INTRODUCCI 2 VISI GENERAL DE LES APORTACIONS HISTORIOGRFIQUES. 3 LES INTERPRETACIONS HISTORIOGRFIQUES DE LA REVOLUCI. 3.1 3.1.1 3.1.2 3.1.3 3.2 3.3 3.4 3.5 La interpretaci conservadora La interpretaci conservadora anglesa La interpretaci conservadora francesa La interpretaci conservadora alemanya La interpretaci liberal La interpretaci socialista francesa La interpretaci marxista-leninista LEscola estructuralista

Bibliografia E. Schmitl, Introducci a la histria de la Revoluci francesa, Ctedra, Madrid, 1980 A.Tocqueville, LAntic Rgim i la Revoluci A.A.Soboul, La Revoluci francesa F.F.Furet, Pensar la revoluci francesa J.Jaurs, Causes de la Revoluci francesa, Critica J.Godechot, Les revolucions (1770-1790), Col. Nova Clio, ed.. Labor

Tema 37

1 INTRODUCCI El terme "Revoluci francesa" designa una poca de la histria de Frana en la que, a causa duna srie de fets violents, es va produir un canvi fonamental en lestructura de les relacions poltiques, socials, econmiques i culturals del pas i de tota Europa. La francesa no s la primera de les revolucions liberals, per si la que duu ms lluny la subversi contra lorde establert, la que aconsegueix canvis ms radicals i de major repercussi fora de les seues fronteres. Amb dit terme salludeix a tot un procs revolucionari l'evoluci del qual s una progressiva radicalitzaci que culmina en letapa del Terror per a iniciar-se des deixe moment la reacci. Aix, lpoca de la Revoluci francesa sol dividir-se en diverses fases: 1.Letapa pre-revolucionria (1787-88), amb un carcter preparatori. La Corona selimina a si mateixa de lescena poltica amb la fallida de 1788 i es formulen ja, en el context de preparaci de la reuni dels Estats Generals, tots els programes poltics que posteriorment es duran a terme. 2.La fase de la Revoluci burgesa (1789-92), tamb coneguda com dinstallaci de la monarquia constitucional i de la "Revoluci de la llibertat". Les seves fites fonamentals sn la "Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad" (26 dagost de 1789) i la primera Constituci escrita de Frana (3 de setembre de 1791). En aquesta fase es produeix el canvi destructura que comprn a tots els mbits de la vida pblica, des de la monarquia constitucional a la creaci del modern estat unitari constitucional. 3.Fase de la Convenci de girondins i jacobins (1792-94), tamb denominada de la Revoluci democrtica i de la Revoluci de la Igualtat. Comprn, en la seua segona meitat, la dictadura del Comit de Salut Pblica (El Terror, Setembre 1793-Maig 1794 i el Gran Terror, Juny-Juliol 1794) que finalitza el 9 de Thermidor de lany 11 (27 de juliol 1794); aquesta fase va transcrrer davall linflux dominant de la guerra contra la coalici internacional que es forma enfront de la Frana revolucionria, repercutint la tensa situaci de la poltica exterior en la desintegraci radical de lestat constitucional censatari al mateix temps que temporalment simposaven les reivindicacions econmiques, socials i poltiques dels sans-culottes. Al concloure aquesta fase molts historiadors consideren conclosa la Revoluci. 4.La major part dels historiadors inclouen, no obstant aix, dins de la histria de la Revoluci la fase de la Restauraci burgesa (1794-99) que va portar, davall la constituci del directori (1795) la reimplantaci de la democrcia censatria en linterior i lhegemonia de Frana en lexterior. 5.Lera de Napole Bonaparte (1799-1815), sol ser considerada una fase de la Revoluci per molt pocs historiadors encara que es solen assenyalar un bon nombre daspectes que parlen a favor de considerar una unitat tot el perode 1789-1815. Des del punt de vista del seu tractament historiogrfic, cal assenyalar que la Revoluci francesa s un tema lestudi del qual va estar sempre fortament marcat pels posicionaments ideolgics personals de cada historiador i pel context histric en qu cada aportaci cientfica va ser realitzada. Encara que s evident que la histria sempre sinterpreta a la llum del present i per homes i dones la capacitat de crtica cinetfica dels quals es filtra a travs delements tamisadors i distorsionadors com sn la prpia formaci acadmica i els seus posicionaments ideolgics, a s molt ms evident en el cas del tema que ens ocupa. Ho s dins de Frana, on el posicionament sobre al Revoluci es continua interpretant mimticament per lopini pblica com un posicionament sobre la situaci poltica actual del pas. I ho s tamb entre els

Tema 37

historiadors no francesos encara que, per descomptat, en molta menor mesura el que explica que les visions ms equnimes o presumptament imparcials sobre la Revoluci no siguen franceses. De tot all que sha exposat es dedueix, amb facilitat, que lanlisi del debat historiogrfic sobre la Revoluci francesa com el debat en tom al feudalisme es converteix en un estudi de les ideologies daquestos dos ltims segles. 2 VISI GENERAL DE LES APORTACIONS HISTORIOGRFIQUES. El silenci sobre la Revoluci durant letapa de la Restauraci va ser trencat per LA.Thiers, autor duna exposici coherent dels moviments revolucionaris des del punt de vista de la gran burgesia liberal. Aquesta exposici, realitzada encara a partir de testimonis presencials, va ser completada en 1824 per la del tamb liberal Mignet que es va ocupar fonamentalment dels aspectes ideolgics de la Revoluci. Th.Carlyle realitza en 1837 el primer acostament histric al tema; la seua obra est clarament marcada per lesperit del Romanticisme. Lempremta romntica saprecia tamb en altres visions de conjunt com les que realitzen Lamartine, Michelet i Blanc, les obres de les quals comencen a aparixer en 1847, just abans del moviment revolucionari del 48. Totes elles estaven mediatitzades per la comuna oposici a la monarquia de juliol dels seus autors: Lamartine glorifica els muntanyesos; Michelet crea el mite del "bon poble" que ha trencat les seues cadenes durant la Revoluci; Blanc realitza la primera interpretaci socialista de la Revoluci. Desprs del fracs del 48 va comenar una nova fase en la interpretaci de la Revoluci, la dels desillusionats. Histria del temps de la Revoluci de H.de Sybel, apareguda entre 1853-1879 s la primera obra daquest tipus; s tamb la primera exposici cientfica dels antecedents diplomtics de la Revoluci. En 1856 publica A.Tocqueville LAntic Rgim i la Revoluci, obra que canvia totalment lenfocament sobre el tema. Tocqueville arriba a la conclusi que la major part dels canvis que satribuen a la Revoluci francesa shavien iniciat ja en lAntic Rgim i, incls, shavien realitzat ja en part, sobretot en el captol de les mesures administratives. En 1865 apareix lobra de Quinet, qui presenta la Revoluci com una conseqncia del fracs de la Reforma a Frana. La segent fase en les aportacions historiogrfiques est marcada pels avatars de la III Repblica. H.H.Taine (1876) va ser el primer autor a condemnar obertament, des del punt de vista dels conservadors francesos, la Revoluci culpant a aquesta dels conflictes de la seva poca. El republic A.Aulard primer professor que va ocupar en la Sorbona la ctedra dhistria de la Revoluci, creada en 1885 es va encarregar de refutar a Taine. s ell qui crea el mite del "bon Danton" rival de Robespierre. Des dAulard, les interpretacions sobre el tema shan dissociat en diverses direccions. J.Jaurs va iniciar en 1901 lescola interpretativa socialista a qui es sumen en la dcada dels 20 tres dels principals historiadors de la Revoluci: Mathiez, Lefebvre i Soboul. Aquesta escola segueix una lnia dinterpretaci marxista modificada en els seus orgens. s encara hui la dominant a Frana agrupant autors com Labrousse, Reinhard, Rud, Cobb, Vovelle, Robin, etc. Conchin, per la seua banda, va iniciar la lnia dhistoriadors que atribueixen lesclat revolucionari a una conspiraci dels clubs de pensament. Han aparegut tamb visions de conjunt elaborades des de perspectives distintes: des del punt de vista de la histria de les idees (Sagnac), de lanlisi de lestructura (Godechot) o de la fase bonapartista de la Revoluci (Madelin). En les darreres dcades sha desenvolupat

Tema 37

un corrent que incideix en una interpretaci social-histrica de la Revoluci. s lalimentada per lobra de Cobban, Hampson, Furet i Richel. Fora de Frana cal assenyalar els treballs del conservador angls Acton (1910), de litali Salvemini (1905), de lanarquista rus Kropotkin (1893), del rus sovitic Manfred (1951), del conservador-liberal alemany Gohring (1950) i del marxista-leninista alemany Markov (publica amb Soboul en 1974). 3 LES INTERPRETACIONS HISTORIOGRFIQUES DE LA REVOLUCI. 3.1 La interpretaci conservadora La crtica conservadora de la Revoluci s, junt amb la liberal, la ms antiga de les interpretacions historiogrfiques. Va nixer alhora que la Revoluci i els seus primers portaveus van ser els poltics conservadors de lAssemblea Constituent. Des de 1792 fins a 1815 aquesta critica va provindre necessriament de lestranger, formulada tant per pensadors francesos exiliats com per alemanys i anglesos. Generalment estava en relaci directa amb les complicacions poltiques provocades a Europa per les guerres revolucionries iniciades en 1792. 3.1.1 La interpretaci conservadora anglesa

El primer representant daquesta escola s E. Burke, autor de la ms dura critica de la Revoluci fins al rebuig global de la mateixa per Taine. Burke escriu la seua obra en 1791, tres anys abans del Terror i, per tant, del punt lgid de la Revoluci. No obstant aix, la seua desqualificaci va resultar tan severa com si el poder jacob fra ja una realitat. Ho aconsegueix fent s d'un recurs que ser imitat per tota lescola conservadora: la idealitzaci de la Frana prerevolucionria. Segons ell, la monarquia francesa de lAntic Rgim possea una constituci bona i equilibrada els fidels guardians de la qual eren els parlaments; tenia una noblesa virtuosa i valenta, un clergat ntegre i un poble treballador i humil. Tot a va ser destrut el 17 de juny de 1789 per la declaraci del Tercer Estat. LAssemblea Nacional va estar dominada per advocats faltats descrpols que, sense respectar la dignitat del monarca, van destruir la Constituci i van erigir el seu propi rgim. Un rgim que Burke considera fet per a violar, per mitj de l'igualitarisme racionalista, la naturalesa humana i les experincies de la histria. La visi de Burke s necessriament parcial ja que tota la informaci sobre la Frana prerevolucionria lha rebut dels exiliats. Desconeix el bloqueig de loposici en lAntic Rgim, la poltica financera de la Corona i la fallida de lEstat, la corrupci de lAdministraci, la frivolitat de La Cort de Versalles i laugment del preu dels aliments de 1787 a 1789. Aquesta explicaci ha marcat la pauta de la interpretaci conservadora anglesa fins avui en dia. La seua columna vertebral s el respecte, en lmbit poltic, a les lleis vingudes del passat front les quals la Revoluci francesa representa el principi de la transformaci arbitrria i de la creaci de noves lleis socials i poltiques. 3.1.2 La interpretaci conservadora francesa Una visi semblant s la de la primera crtica conservadora dels emigrants francesos. Entre aquests ja havia sorgit en 1789 la "Tesi de la conspiraci" segons la qual la Revoluci hauria sigut planejada i desprs realitzada per cercles secrets dilluminats, maons i jacobins. s la idea sostinguda per Comte de Ferrand, Abb Barruel i Abb Duvoisin.

Tema 37

Aquesta visi es refora amb la teoria legitimista de la Restauraci els principals representants de la qual serien De Maistre, Lamartine i Bonald. Fins a la Primera Guerra Mundial representa de manera mpla la visi de la Frana catlica sobre la Revoluci. Aquesta es considerava com un castic enviat per Du al depravat i poc creient Antic Rgim. Aquest rebuig de la revoluci com a sinnim danarquia i de destrucci prov de les convulsions que va produir la ruptura de la Revoluci amb lEsglsia catlica, les persecucions de clergues i la proclamaci del culte al Ser Suprem com a religi dEstat. Aquesta interpretaci historiogrfica, molt mediatitzada per la religi, segueix plenament vigent avui a Frana a pesar que lEsglsia sha distanciat della des de principis de segle. En la dcada dels 20 va ser reforada pels treballs de Cochin qui atribueix un paper conspiratori als clubs poltics, les lgies maniques i els circules de pensament. s cert que aquestes societats van desenvolupar una intensa tasca poltica en el perode de preparaci de la reuni dels Estats Generals de 1788, per mai sha provat documentalment que eixa tasca fra conspiratria. A Frana hi ha una altra visi conservadora de la Revoluci diferent de la religiosa: s la crtica nacionalista sobre el poder de lEstat en la Revoluci exposada en primer lloc per Taine en la seua obra Els orgens de fa Frana contempornia (1876). Taine busca en lanlisi de lpoca revolucionria la soluci als problemes poltics de la Frana en plena decadncia que sorgeix de la desaparici del II Imperi. s el primer historiador que veu clarament el sorgiment de la Revoluci com el resultat de la successiva prdua dautoritat del govern amb Llus XVI i de la posada en discussi del vell orde social. Els revolucionaris, per a ell, no poden identificar-se amb tot el poble; eren noms bandits, contrabandistes, captaires i vagabunds. Qualifica als jacobins com a monstres socials sense principis. Taine considera que la Revoluci va obrir un cicle de decadncia per al pas. Tots els intents ulteriors de reconstruir la grandesa nacional van acabar en fracs. Lesplendor de lpoca del Rei Sol no es va tornar a aconseguir. s una visi en certa manera compartida per autors neorealistes com O.Aubry i G.Gaxotte. 3.1.3 La interpretaci conservadora alemanya

Comparteix els esbossos generals la visi de Burke, almenys fins a la Primera Guerra Mundial. Autors com Gentz, Mller, Maller, Sthal, Sybel i Ranke sesforcen a posar en relleu lescs respecte de les revolucions per lorde estatal i les institucions poltiques i socials regulades per la Constituci. Enfront de la capacitat destructora del pensament i lacci revolucionries, es trien en valedors duna Constituci orgnicament representativa, del principi monrquic i de lEstat com nic poder legtim. La major part daquestos autors eren austracs i prussians, membres, per tant, dEstats que havien combatut militarment la Revoluci. 3.2 La interpretaci liberal

Arranca tamb, com la conservadora, al mateix inici de la Revoluci. Contemporanis com Mirebeau, Seys, Bailly i Dumont de Genve van reconixer la importncia de la declaraci del Tercer Estat en Assemblea Nacional, acte que va liquidar dun colp la representaci particular dels interessos dels estaments privilegiats usurpant al mateix temps les prerrogatives de la Corona. El pensament burgs contemporani va assenyalar dos punts culminants en la Revoluci: la Declaraci dels Drets de lHome i el Ciutad i la promulgaci de la primera Constituci escrita de Frana.

Tema 37

Aquesta visi de la burgesia francesa triomfant en el procs revolucionari va trobar ampli eco fora de les seues fronteres, sobretot a Alemanya i Sussa (Fitchte, Von Gorres, Herder, Shiller, Kant, Hegel, Humbolt), per tamb a Anglaterra i Amrica on Fox, Paine i Jefferson es sostreien a la tnica dominant antirrevolucionria impulsada per Burke. Aquesta ressonncia positiva de la Revoluci fora de Frana es va convertir, quasi sense excepcions, en rebuig al comenament de lexpansi revolucionria i durant la dictadura jacobina. Aquesta etapa marca tamb la ruptura entre els pensadors liberals francesos que dara en avant es van a preocupar (a diferncia dels conservadors i els marxistes) per assenyalar amb molta cura els aspectes positius i negatius de la Revoluci. La interpretaci liberal va subratllar sempre el paper de la Illustraci com a element condicionant de la Revoluci. Montesquieu, a Voltaire i a Rosseau sn, per als historiadors liberals, els guies espirituals del procs revolucionari. Lanlisi de les relacions socials i poltiques els porta a formular una curiosa teoria per a explicar lesclat revolucionari: lAntic Rgim era un Estat florent per les irregularitats deixe Estat no podien suportar-se ja en 1789. Aix va fer inevitable el triomf dels "justos principis" del Tercer Estat sense els quals lEstat francs shaguera afonat. Al mateix temps es posava en relleu com els principis burgesos revolucionaris estaven basats en el dret natural i lligats a conceptes com la llibertat, la igualtat, la racionalitat, la transparncia i la moral. Michelet s un dels ms genuns representants daquesta tendncia. Per a el la Revoluci s lobra del "bon poble de Frana", qui ha trencat les seues cadenes i actua. Treballa amb conceptes abstractes com "tot Pars", "la Naci", lopini pblica ". Les personalitats passen a un segon pla, quan apareixen en la seua obra o sn simples intrprets dels desitjos del poble o sn enviats a la guillotina. Per a ell no compten els egoismes personals ni els condicionants institucionals. Considera atro, per inevitable, la dictadura jacobina; era una necessitat histrica tenint en compte el cercle de les potncies monrquiques europees a Frana. Aulard rescata, en certa manera, el protagonisme individual en letapa revolucionria al prcticament canonitzar Danton front de la crueltat que representa Robespierre. La seua posici es resumeix en una frase: "93, a s 89 que es defensa, per 94, a s Robespierre que ataca". Clemenceau formula la "Tesi del bloc". Tota la Revoluci constitueix i ha danalitzar-se com un bloc unitari. s una visi de sntesi que simbolitza el tancament de files del pensament liberal francs a finals del segle XIX enfront de les amenaces reaccionries del boulangisme i del neo-realisme. 3.3 La interpretaci socialista francesa

s una escola fortament cohesionada i independent de la del materialisme histric. Alguns dels seus representants, corn Jaurs, Mathiez, Lefevre i Soboul es troben entre els ms importants historiadors de la Revoluci. Les seues aportacions a lestudi dalguns aspectes concrets de la mateixa, com els antecedents del procs revolucionari, sn superiors a les de qualsevol altra escola historiogrfica. Aquest grup posseeix la seua prpia entitat cientfica, la "Societat dEstudis Robespierristes" i una publicaci trimestral, "Annals histrics de la Revoluci francesa". Cultiven tant la creena que la Revoluci s un cas nic en la histria del mn com de que unida a ella hi ha tota una herncia nacional que cal preservar. A pesar de la seva forta cohesi ideolgica, hi ha entre els representants desta escola nombroses controvrsies sobre la interpretaci daspectes concrets de la Revoluci.

Tema 37

El seu origen es remunta a mitjan segle XIX. En 1847 publica Blanc la primera visi socialista de la Revoluci en qu sapassionava davant de la dictadura de Robespierre. Blanc va veure en el Terror el primer pas cap al futur Estat de la "Fratemit" i, en Robespierre al primer socialista fracassat lobra del qual calia continuar. Esta visi va ser represa per Jaurs en 1901 en la seua Histria socialista de la Revoluci francesa. Per a ell la Revoluci francesa va ser el model histric de latac al poder poltic duna classe que ja dominava econmicament i, al mateix temps, el model duna democrcia social ja apuntada amb Robespierre. Mathiez, en els anys 20, inicia el redescobriment de Robespierre lactivitat desinteresada del qual i la seva immaculada actitud, es contraposa al carcter corromput de Danton. Va comparar el seu heroi (lIncorruptible) amb Lenin (el Robespierre que ha tingut xit) establint aix, per primera vegada, la relaci entre la Revoluci francesa i la russa doctubre de 1917. Es va obrir un debat sobre si la Revoluci de 1917 podia ser considerada una continuaci de la de 1792. Mathiez va sostindre els orgens, evoluci i fins idntics dambds revolucions: les dos aspiraven a transformar la societat. Si Robespierre va fracassar va ser perqu no tenia una doctrina coherent equiparable al marxisme, per la dictadura jacobina va ser la primera dictadura del proletariat, el primer experiment collectivista de la histria . Lefebvre i Soboul veuen, com Mathiez, trets igualitaris en la poltica de la dictadura jacobina, aix com principis duna socialitzaci dels bns de consum (Iegislaci sobre preus mxims, confiscaci de collites etc...), per no consideren que eixes siguen poltiques "socialistes" ja que com a tal noms han dentendres aquelles que donen el pas cap a lexpropiaci dels mitjans de producci, quelcom que mai es va realitzar en poca jacobina. Per tant, la Revoluci francesa no va ser socialista en cap de les seues fases; eixe qualificatiu noms pot aplicar-se a la "Conspiraci dels Iguals" de Babeuf. En aquest punt ambds autors estan molt prop de lopini de lescola marxista-leninista. Per a tota lescola socialista resulta evident que la Revoluci va ser el resultat de la lluita de classes, de lluita de la burgesia contra la noblesa feudal. La burgesia no desitjava la runa de laristocrcia, per la intransigncia daquesta i la contrarevoluci recolzada des de lestranger, van forar a liquidar tot lAntic Rgim, sense possibilitat de comproms. Per a aconseguir-ho, la burgesia es va aliar a les masses populars; aix va ser com es va arribar a la Revoluci popular de 1792-94, que suposa lestabliment de la democrcia. Els monopolis gremials van ser abolits, la propietat feudal destruda, es va promoure la llibertat dels xicotets productors i tota Frana es va fusionar en un gran mercat nacional. La producci capitalista es va alliberar daquesta manera de tots els obstacles i impostos feudals i mercantilistes, tant en el sector agrari com en la manufactura industrial. Assenyalen dos condicions per a aconseguir la societat capitalista: el repartiment de la propietat agrria feudal i lalliberament dels llauradors. Per aix, per a aquestos historiadors la qesti agrria constitueix l' "eix axial" de la Revoluci. Des deixa posici sentn que aquesta escola fra la primera a interessar-se pels aspectes socials i econmics de la Revoluci. Aix, Labrousse va estudiar les oscillacions ccliques i estacionals dels preus i salaris en lAntic Rgim i en la Revoluci iniciant una srie destudis quantitatius que seria seguida per altres autors; i Rud va aprofundir en la investigaci sobre lestructura i mentalitat de les masses revolucionries partint dels documents de la prefectura de policia de Pars.

Tema 37

En sntesi, lescola socialista francesa considera a la Revoluci com una etapa inevitable en el cam cap a la societat capitalista . Per una etapa especficament francesa. Eixa especificitat es materialitza en tres trets: La Revoluci de la Llibertat que crea el document ms important de les modernes llibertats burgeses, la Declaraci dels Drets de lHome i el Ciutad. La Revoluci de la Igualtat que introdueix un sistema de seguretat social i la igualtat doportunitats en leducaci, que ajuden a construir una autntica democrcia social. La Revoluci de la Unitat que va generar el model dEstat nacional unitari. 3.4 La interpretaci marxista-leninista

Fins als anys 60 va ser sostinguda exclusivament per autors sovitics i dels pasos europeus De lEst; des deixa data va trobar eco a Europa occidental. El seu punt de partida sn manifestacions allades sobre la Revoluci realitzades per Marx, Engels i Lenin les afirmacions teriques de la qual estaven lligades a la concepci materialista de la histria. La Revoluci francesa constitueix per a ells lexemple clssic duna revoluci democrtica burgesa consumada. s el resultat duna lluita victoriosa de la burgesia capitalista que shavia unit temporalment amb els llauradors, la xicoteta burgesia, el proletariat i els pobres de la ciutat, contra el "sistema feudal absolutista reaccionari" de la Frana daquell moment. Posa laccent en el carcter de conflicte social de la Revoluci que es produeix com resultat duna lluita de classes. K. Marx es va acostar al tema de la Revoluci en un primer moment des del punt de vista filosfic, en el context duna reflexi sobre lalienaci humana. En 1843 estudia les Declaracions dels Drets de lHome i el Ciutad de 1789 i 1793, a les que considerava el smbol de les aspiracions de la Revoluci. Va partir de la idea que hi ha una diferncia entre lemancipaci poltica per mitj de lEstat i lemancipaci humana total. Les Declaracions de la Revoluci francesa noms aconsegueixen la primera deixes emancipacions. Al llarg del procs revolucionari lEstat va ser separat de la societat burgesa i allat; ciutad i home privat, organitzaci social i estatal van ser arrancades una duna altra. Lapologia sense lmit de la persona privada va portar a una total materialitzaci de la societat i a un individualisme extrem entre els homes. A aquesta situaci contraposava Marx la duna emancipaci humana; per a aconseguir-la el requisit previ era labolici de la propietat privada, quelcom que noms es podia aconseguir amb una revoluci proletria, no burgesa. A partir de 1844 Marx va estudiar lpoca jacobina arribant a la conclusi que lenfrontament entre jacobins i girondins representava linici de la lluita de classes entre la burgesia i el proletariat. A ms, basantse en lexemple de la revoluci francesa, va reconixer que lEstat poltic sempre defenia els interessos de la classe dominant i que noms es podien aconseguir transformacions poltiques i socials profundes per mitj de les ms dures lluites revolucionries. Aquestos canvis no poden aconseguir-se amb la simple aplicaci de models ideolgics: "les idees mai poden imposar-se a una situaci establerta, noms a les idees deixa situaci establerta". Considera tot el procs revolucionari -que ell porta fins a 1830- com essencialment burgs, inclosa la fase jacobina. Lerror de Robespierre hauria consistit a enfortir lexecutiu de lEstat mentre es desentenia daltres tasques socials. La seua caiguda sexplica per la divergncia entre els seus interessos poltics i els de la burgesia: el mateix succeeix en el cas de Napole. En tot cas, Marx sempre va veure en la Revoluci francesa un esdeveniment histric de dimensi europea que responia a les necessitats del mn en aquella

Tema 37

poca. La historiografia marxista es va centrar fonamentalment en lanlisi dels elements activistes de la Revoluci. Els temes predominants sn Babeuf, els Enraqs, els sansculottes, els llauradors i els elements de pensament comunista en la Revoluci. Entre els historiadors de lex-URSS cbria citar a Volgin, Tarle, Dalin, Adic i Manfred. A Europa occidental les figures ms assenyalades sn lalemany Markow i el francs Mazauric. Per a tota lEscola, la causa ms profunda de la Revoluci residia en la circumstncia que el sistema feudal absolutista de la vella Frana ja no es corresponia amb les relacions econmiques i socials del pas a finals del segle XVIII, sin que constitua una condici per al desenvolupament i el creixement de les forces productives. Al llarg del procs revolucionari es transforma al mateix temps la base socioeconmica (el mode de producci) i la superestructura ideolgica, s a dir; la poltica, lEstat, les idees dels homes. La Revoluci s el resultat de lesclat duna tensi que existeix sempre entre les classes que formen una societat. La classe social dominant en la vella Frana era laristocrcia. En la segona meitat del segle XVIII va entrar en tensi amb la classe econmicament ascendent, la burgesia. Aquest antagonisme va portar en 1789 a un conflicte obert entre ambdues classes; per a enfrontar-se a ell la burgesia es va assegurar, per mitj duna srie de concessions, el suport dels llauradors i de les classes urbanes inferiors. Aix va derrotar a laristocrcia, es va convertir en classe dominant en la societat i lEstat i, va poder eliminar tots els obstacles en el cam cap al mode de producci capitalista. Aquesta revoluci burgesa va conixer una fase ascendent i una descendent. La primera es va caracteritzar per una aliana de classe entre la burgesia i les masses contra laristocrcia. Per a aquestos historiadors la Revoluci sinicia el 14 de juliol de 1789 amb lassalt a la Bastilla, primer acte en qu intervenen les masses populars. La gran burgesia seria la immediata beneficiria, tant des del punt de vista econmic (venda de bns nacionals) com a poltic (Constituci censatria de 1791). Desprs de la promulgaci de la Constituci, lalta burgesia es va separar dels altres sectors burgesos i de les masses populars buscant com havia succet a Anglaterra en 1688 un comproms amb laristocrcia. Aix provoca la reacci dels qu es senten trats: es produeix lalament popular del 10 dagost de 1792 i la derogaci de la Constituci. El procs revolucionari es radicalitza durant la dictadura jacobina per sempre sense perdre el seu carcter essencialment burgs. Al juny de 1794, amb la caiguda de Robespierre. sinicia la fase descendent de la Revoluci que es defineix per una labor de consolidaci, primer davall el Directori i desprs davall el poder de Napole, dels xits revolucionaris de lalta burgesia. Les aspiracions de la xicoteta i la mitjana burgesia i de les masses populars sn desateses. De fet, per als materialistes histrics la revoluci burgesa no triomfa plenament fins juliol de 1830 i en benefici exclusiu dun xicotet sector burgs: lelit financera. Aquesta escola nega qualsevol vincle entre la Revoluci francesa i la russa doctubre de 1917. La primera es va limitar a substituir la dominaci dun grup explotador per la dun altre grup explotador; la segona va suposar la victria del mode de producci socialista i leliminaci de tota explotaci de lhome per lhome.

Tema 37

3.5

LEscola estructuralista

Des de la dcada dels 30 sorgeix amb fora un corrent historiogrfic que busca arribar a una sntesi entre els plantejaments existents al mateix temps que pretn omplir amb els seus treballs les llacunes que quedaven en la investigaci. La bandera daquesta escola s una investigaci basada en l'anlisi cientfic estructural independent de postulats ideolgics . s un plantejament que enllaa amb lobra del constitucionalista Bamave (1792) i amb la de A. de Tocqueville (1856). Els principals representants sn Brinton, Gortschalk, Ferrero, Cobban, Godechot, Palmer, Richet, Furet, Taylor i Vien. Intenten arribar a noves afirmacions sobre la Revoluci a travs de mtodes exercitats en la resoluci de qestions sobre histria econmica, del dret, de les institucions, social, de les mentalitats i sobre conceptes histrics. Parteixen dun examen de les investigacions realitzades fins al moment unit al nou estudi o reinterpretaci de determinats fenmens de la Revoluci descuidats fins llavors o vistos duna manera unilateral; en segon lloc, intenten una interpretaci de conjunt a la qu, segons ells, s factible arribar desprs de dcades dinvestigaci. Es preocupen per la precisi del vocabulari buscant, abans de res, objectivar la discussi cientfica. Encara que comparteixen amb lEscola socialista i la marxista-leninista la seua preocupaci cientfica i la necessitat sentida daconseguir una visi global del procs revolucionari, es separen della en les seues tesis bsiques. Aix, Palmer i Godechot han negat lespecificitat del la Revoluci situant-la dins dun procs molt ms ampli, a qu denominen "revolucions atlntiques", que sestn entre 1770 i 1799. Goltschalk i Cobban han refutat la idea que la Revoluci fra el resultat de la lluita de classes. Per, sens dubte, el ms radical atac contra les tesis del materialisme histric i les dels socialistes francesos ho dirigixen Furet i Richet, membres de lEscola dAnnales. 3.6 L'escola dels Annales

Per a ambds la Revoluci francesa va ser un procs molt ms complex del que suposava lescola marxista-leninista. En si mateixa contenia elements progressistes i regressius. En 1789 van sorgir duna manera parallel tres revolucions diferents: la dels diputats de Versalles, la de les capes baixes i xicotetburgeses de les ciutats i la dels llauradors. Les revoltes llauradora i urbana, encara que influenciades pels esdeveniments de Versalles, estan lligades a les tradicionals revoltes de llauradors i artesans de la Frana de lAntic Rgim. Per a Furet i Richet la Revoluci noms va ser "burgesa" en la mesura que va suposar un moviment de reforma liberal dirigit per les elits dels tres estaments. Aquesta revoluci burgesa es va desenvolupar durant la fase de la monarquia constitucional duna manera adequada (1789-92) mentre que durant la fase de la Convenci, fins la caiguda de Robespierre, es va desviar no tornant a recobrar la seua identitat fins al colp de Thermidor. Des daquest punt de vista, per consegent, lacte decisiu en 1789 no s lalament de les masses, sin la posada en marxa de la reestructuraci constitucional de lEstat per mitj de lAssemblea Nacional. No van lluitar la classe burgesa i laristocrcia sin que el xoc es va produir entre les elits illustrades i liberals dels tres estaments; especialment de la burgesia contra els representants de lAntic Rgim, majoritriament nobles, per tamb burgesos propietaris de terres. Desprs de la revoluci de les elits no hi ha lluita de classes sin una reacci davant del fracs de totes les mesures governamentals reformadores i davant de la

10

Tema 37

fallida financera de lEstat que genera un buit de poder. La reuni dels Estats Generals en 1789 posa a les elits en situaci de dur a terme les seves idees sobre un estat controlat per les capes superiors i illustrades de la societat, les que ostenten la propietat i la formaci. Aix es formula el programa poltic de la revoluci burgesa: parcial derogaci dels drets feudals, Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad, Constituci Civil del clergat, venda de bns nacionals, abolici dels Estats i dels gremis, prohibici de qualsevol associaci doficis, tribunals de jurats, etc. Els revolucionaris del 89 no pensen mai en lexclusi del monarca ni en el sufragi universal . Els alaments de les capes mitges i baixes de la ciutat i del camp en lestiu del 89 els resulten inesperats encara que prompte es van aprestar a dirigir-los per a instrumentalitzar-los a favor seu i tindre baix control. La progressiva radicalitzaci de les masses populars unida a la guerra internacional iniciada en 1792 i, sobretot, al fracs de la conversi de la monarquia en constitucional, expliquen el parntesi revolucionari de lpoca de la Convenci (1792-94). Furet i Richet no veuen en les lluites poltiques deixos anys el punt culminant de la revoluci burgesa, sin una interrupci de la mateixa. Eixes lluites sn simples enfrontaments pel poder entre grups poltics que tenen la mateixa base social i els mateixos objectius. La Revoluci es reinicia davall el Directori aconseguint el seu mxim esplendor entre 1795 i 1798.

11

Tema 37