1

Els sistema voclic del catal central i ladaptaci dels manlleus

1. INTRODUCCI
Sabem que totes les llenges manlleven i adapten el vocabulari que necessiten, tant de
mots comuns relacionats amb termes populars que shan introdut per contacte o per moda,
o de termes tcnics que shan introdut per necessitats especfiques dins un mbit cientfic
com de noms propis, sigles, topnims i antropnims, necessaris en la difusi del coneixement i
la cultura. El fenomen de l'adaptaci de mots foranis no afecta noms les llenges minoritries.
Segurament les llenges minoritzades, amb una pressi d'una llengua dominant ms forta,
desenvolupen unes estratgies d'adaptaci aparentment allunyades de la gramtica prpia de la
llengua. En qualsevol cas, totes les llenges naturals desenvolupen estratgies d'adaptaci.
Quan una llengua manlleva mots d'una altra llengua hi ha un conflicte entre la
preservaci de la informaci (en aquest cas fonolgica) del mot d'origen i la satisfacci de les
condicions que fan que un mot soni com a tal en la llengua d'arribada. Els parlants tendeixen a
preservar aquells trets l'absncia dels quals seria molt notria i fan canvis quan cal, substituint
un so pel que sembla ms prxim a l'original (Steriade 2001, Kenstowicz 2001). Sembla que les
adaptacions fonolgiques tenen lloc ja durant la percepci i es deuen a un procs automtic que
projecta els sons no natius sobre els natius ms prxims fonticament (Kenstowicz 2001,
Peperkamp i Dupoux 2003).
Un dels aspectes decisius en la preservaci de la llengua dorigen s la forma escrita
amb qu arriben els manlleus, quan aquesta s la via d'adopci majoritria. Els parlants intenten
ser fidels a la llengua d'origen a travs del que hi ha reflectit en la forma escrita, per tamb a
travs de la idea fonolgica que se n'han fet. Centrant-nos en ladaptaci de les vocals, el
sistema del catal central converteix les cinc vocals diferenciades ortogrficament en set en
posici tnica, per noms tres en posici tona (1). La reducci drstica de lespectre voclic
en posici tona representa un allunyament massa important, una desviaci massa significativa
de la forma escrita del manlleu. No obstant aix, molts prstecs lingstics que s'han incorporat
al catal durant el segle XX (Bruguera 1985) s'han adaptat completament a la fontica catalana
(p.e. robo, stano, bulto, enterro, polvos, relleno, bolero, laringe, desaige, ingle, equnime,
etc.) i a la posici no marcada de l'accent del catal (p.e. merci, xassis, popurri, croquis, tiquet,
boicot, futbol).
(1) Vocalisme del catal central i representaci ortogrfica:
Representaci ortogrfica: a e i o u
Vocalisme en posici tnica: a e i o u
Vocalisme en posici tona: i u
2
Quan el prstec lingstic es produeix a gran escala (aix passa principalment en
llenges minoritzades com el catal), la llengua donant pot passar o traspassar aspectes de la
seva fonologia al sistema natiu o L1. Les modificacions que apareixen en la fonologia de L1
coincideixen amb processos naturals i condicions atestades en moltes llenges. s factible,
doncs, atribuir les condicions que provoquen aquests processos a la Gramtica Universal (GU).
Des dun punt de vista teric, aix implica que els parlants hi poden recrrer (a la GU) en l'estat
adult i no noms en letapa de ladquisici lingstica (Kenstowicz 2001).
A partir de les dades de (2), podem observar que el vocalisme tnic i ton que shi
reflecteix no es correspon amb el vocalisme genu del catal central, independentment de la
llengua dorigen de cada manlleu: duna banda, les vocals mitjanes tones tenen noms reducci
parcial i sempre es pronuncien tancades, i, de laltra, les vocals mitjanes que apareixen en
posici tnica tamb es pronuncien tancades (Cabr 2002).
(2) pesto [pesto] Boston [boston]
gueto [geto] Oslo [oslo]
judo [uo] Volvo [bolo]
Tere [tere] Pollock [polok]
Montse [monse] secre (secretria) [sekre]
cole (collegi) [kole] demo (demostraci) [demo]
Essex [eseks] Rotko [rokko] / [rotko]
jefe [xefe] Irene [irene]
sine die [sineie] container [kontainer]
Penlope [penelope] Sfocles [sofokles]
UNESCO [unesko] grosso modo [grosomoo]
Beethoven [betoen] cicerone [siserone] / [OiOerone]
alter ego [altereyo] Gestapo [xestapo]
ESADE [esae] divertimento [diertimento]
ergo [eryo] suter [sweter]
Aquests dos fenmens han estat atributs habitualment a la influncia de l'espanyol. Tot
i que aquesta influncia no es pot negar, trobem molts castellanismes (cf. relleno, enterro,
polvos, etc) que no contenen ni rastre del fenomen que apareix de (2). Aix vol dir que una
explicaci dels fets no es pot reduir exclusivament a la influncia de l'espanyol. Aquesta
influncia s molt forta, per noms algunes de les caracterstiques daquesta llengua arriben a
infiltrar-se en la fonologia dels manlleus.
3
L'objectiu i l'inters d'aquesta comunicaci s donar una explicaci lingstica interna
de la distribuci del vocalisme tnic i ton que apareix en els manlleus del catal central sobre
la base d'una mostra suficientment ampla de mots.
2. VOCALS MITJANES TANCADES EN POSICI TONA
La reducci parcial de les vocals mitjanes en posici tona s un fenomen ben conegut
en catal central, atribut en general a la influncia castellana (p.e. Recasens, 1993). s per aix
que, en la proposta de l'estndard oral, l'Institut d'Estudis Catalans explicita que no s
recomanable "la pronunciaci, en els parlars orientals, d'una e tancada en comptes d'una vocal
neutra en la sllaba final de mots cultes com frase, examen, cncer, classe, etc." (IEC, 1990: 14-
15). A la gramtica del 1912, Fabra proposa de representar amb a final alguns d'aquests mots
(base, calvicie, catstrofe, classe, especie, fase, frase, peste, serie, sstole, superficie, tarde) i els
transcriu amb [a] que sinterpreta com a neutra; per especifica que la mayor parte de esas
voces son escritas comunmente con e final (Fabra, 1912: 34). No s si s massa agosarat
interpretar que Fabra havia detectat el fenomen i proposava corregir-lo a travs de lescriptura.
Com tamb s'ha dit, molts d'aquest mots sn d'origen culte i, per tant, resulta
excessivament reduccionista atribuir exclusivament la causa del fenomen a la influncia
castellana. D'altra banda, trobem molts castellanismes adaptats completament a la fontica
catalana, sobretot els masculins acabats en o. Per exemple, mots com: pago, regalo estreno,
relleno, timo, paro, fallo, enredo, barco, caldo, enterro, envio, abono, etc. o com Francisco,
Rossendo, Fernando, Celestino, Jacinto, etc. (que han produit l'hipocorstic truncat
corresponent: Cisco, Sendo, Nando, Tino, Cinto, justament a partir del manlleu i no de la forma
genuna) s'han adaptat completament i formen junt amb els genuns acabats en -o un grup de
mots fonticament indestriables.
La varietat d'exemples que fan excepci a la reducci voclica i la variaci entre parlars
i entre parlants s tamb un fet conegut. Segons Mascar (2002:110) el fenomen apareix en
mots concrets sense que el context fonolgic sigui l'element determinant, (...) dorigen culte o
de tipus tcnic o neologismes, per no nicament aquests". Trobem excepcions a la reducci
voclica tant en posici posttnica com en posici pretnica (p.e. cin[e], d[e]m, v[e]det, erg[o],
clx[o]n, c[o]llage). D'altra banda, cal recordar que l'anomenat dialecte central inclou zones
(com el camp de Tarragona) on moltes de les excepcions a la reducci voclica com Balm[e]s,
fras[e], vt[e]r, Ir[e]n[e], P[e]dralb[e]s, cin[e], inform[e], cnc[e]r, cruc[e], ocr[e], cell[o],
cred[o], all[e]luia, v[e]det, d[o]ssier, etc. sonen com a pronncies acastellanades. No obstant
aix, la generalitzaci del fenomen que es reflecteix a (2) s que s'hi produeix, sense que aix
afecti els mots ja adaptats.
El primer que sorprn s la dificultat de trobar un criteri clar amb el qual es pugui
separar el grup de mots afectats pel fenomen del que no ho est, sobretot si es t en compte la
4
gran variaci existent. Per exemple, no hi ha manera de dilucidar per qu les e escrites en
posici tona de mots cultes i neologismes com: enorme, efemride, catstrofe, calibre,
calvcie, eclipse, dolmen, pollen, ter, pquer, cadver, slex, ltex, bsquet, es pronuncien
habitualment tancades, mentre que en altres mots com: palmpede, xode, node, logaritme,
equnime, laringe, grmen, aborgen, quadrilter, colepter, adlter, eptet, vrtex, ndex, la
pronncia generalitzada s amb vocal neutra. Sembla que els primers sn idntics a la forma
castellana cosa que no ocorre en el segon grup, per hi ha excepcions.
Respecte als mots amb o escrita en posici tona, la caracteritzaci com a mots cultes es
ms problemtica i trobem molts ms casos de reducci voclica. No obstant aix, podem
comprovar que mots com: tornado, lumbago, ergo, banjo, cosmos, allegro, esperanto, bravo,
saxo, gueto, que habitualment es pronuncien sense reduci voclica, contrasten amb altres de les
mateixes caracterstiques (tot i que ja sabem que, segons els parlants, un mot pot caure a un
cant o a l'altre) alto, lavabo, halo, bolero, eco, comando, trio, moto, foto, gaspatxo. Malgrat
tot, la pronncia de les vocals mitjanes en posici tona que s'ha generalitzat en els prstecs
lingstics s una vocal tancada [e, o] i no la vocal reduda que trobem en el lxic genu [c, u]:
Xile, Penlope, ndole, Pinotxo, Oslo, Pedralbes, ergo, tndem, bsquet, lser, hiprbole,
sndrome, best-seller, Versalles, Dickens, Ibsen, Nixon, Byron, Ferrari, Petrarca, Copenhague,
omeprazol, peron, consom, Berln, Per, Pequn, dossier, Nepal, Bombai, etc.
A la vista dels exemples que hem aportat, sembla que el nombre de casos de mots cultes
que no redueixen les vocals mitjanes segons el patr genu s molt ms gran en el cas de les e
que no pas en el cas de les o. D'altra banda, es pot deduir que la no reducci a vocal neutra [c]
de les e escrites sembla precedir en el temps als casos de no reducci a [u] de les o escrites.
Aquest fet refora la idea que la influncia castellana no pot haver estat la causa nica de
l'origen ni, sobretot, de l'evoluci i desenvolupament del fenomen.
La a ortogrfica passa habitualment a [c] (ms o menys neutra) tant en posici pretnica
com en posici posttnica: Chanel, Marroc, canap, Jaguar, Karamazov, Berna, Armani,
Almax, Atlanta, Varsvia, Philadelphia; i pot coaparixer en el parlar de Barcelona (no en altres
parlars) amb altres vocals mitjanes en mots com: alelluia, omeprazol, paracetamol, aloe, nihil
obstat, Antgona. Aquest fet s interessant de remarcar perqu la vocal neutra s sentida com la
ms prxima a la [a] i sovint es produeix una pronncia intermdia. Fonolgicament, aquesta
correspondncia s illustrativa de la separaci que el parlant ha internalitzat entre la vocal baixa
[a] i les vocals mitjanes [e, c], i que es posa de manifest, per exemple, en la primera etapa de
l'escriptura en qu les vocals neutres sn representades sistemticament per a; o b en parlants
adults, que pronuncien amb vocal neutra o amb [e] molts noms propis segons la vocal que
apareix en la forma escrita (p.e., Queralt [keral] / Caralt [kcral], Torres [tores] / Torras [torcs].
5
Podem trobar encara alguns exemples de neologismes amb realitzacions de vocal neutra
no provinents de a. Es tracta, en general, de casos d'epntesi inicial que pot ser reflectida o no
en la llengua escrita (espnsor, estreo, Slasenger), de vocals finals epenttiques en mots que
tinguin una forma idntica a algun morfema productiu o una terminaci comuna de la llengua
(p.e. deixebl[c], opuscl[c], macabr[c], simulacr[c]; per bucl[e], rifl[e], salubr[e], ocr[e]) i els
casos restringits a l'rea de Barcelona en qu el parlant aplica la reducci voclica parcialment
dins el mot (p.e. p[c]rceb[e], f[o]vism[c]).
3. VOCALS MITJANES EN POSICI TNICA
La tendncia a l'obertura de les vocals mitjanes en posici tnica ha estat un fenomen
molt estudiat; els treballs de Fabra (1906), Badia (1968, 1970; cito a partir de l'edici de 1988) i,
ms recentment, Pi (1997) en sn un exemple. Tots els autors fan referncia explcita a
cultismes o estrangerismes i remarquen la tendncia a adaptar els mots obrint les vocals
mitjanes en posici tnica. La mejor prueba de que la pronunciacin espontnea de e y o es
hacerlas abiertas nos la dan los nombres comerciales (ej. Profiden pronunciado [prufidcn], Omo
[5mu]), o los recin incorporados, como jet [tjct], robot [rub5t], etc. (Badia, 1988: 213). D'altra
banda, Fabra afirma que Les noms emprunts possdant un e tonique, sont prononcs par rgle
gnral avec un e ouvert (Fabra, 1906:22); per Badia (1970) fa notar algunes divergncies i
dna mots com idea, panacea o platea per mostrar que la pronncia tancada, si ms no en
determinats contextos, est prenent terreny a la pronncia oberta.
La preferncia per [c] i per [5] en posici tnica es fa evident en les normes
daccentuaci grfica que Fabra presenta en la Gramtica Catalana (1956: 4): sescriu en les
terminacions verbals (...) i, fora daquest cas, sescriu, com a regla general, i en els mots
aguts (...), i i en els mots plans i esdrixols. Tot i que noms es refereix als mots que
saccentuen grficament, el subconjunt dna una idea del fenomen en el vocabulari genu
(cinqu, marqus, carb, boirs, dbil, indit, mbil, slid, poca, hiptesi). Unes lnies ms
endavant dna la relaci de mots plans i esdrixols que no sajusten a la generalitzaci, una
vintena de mots que no fan minvar el valor de la generalitzaci.
Si fem una interpretaci lxica daquests fets, ens trobem que la llengua ha produt una
mena despecialitzaci: [e] tancada sidentifica duna manera general amb desinncia verbal,
mentre que [c] oberta i, en menor mesura [5], sidentifica amb radical, amb morfema lxic.
Per, contra el que safirma en les obres esmentades, les dades recents sobre la
pronncia de prstecs lingstics mostren la tendncia contrria, si ens fixem en les dades
presentades a (2). Com que aquestes dades mostren noms mots plans i alguns esdrixols, que
sn els que ms sistemticament haurien de tenir vocals obertes segons el que acabem de veure,
6
el contrast es fa ms xocant. En el cas dels mots aguts trobem diversitat de resultats. Vegem-ho
tot seguit.
Els manlleus que sn mots aguts acabats en e majoritriament gallicismes s'han
adaptat amb [e] tancada, llevat dalguns casos com caf[c], comit[c], obo[c], contrriament al que
era previsible i amb independncia de la pronunciaci en la llengua dorigen: beb[e], canap[e],
consom[e], neglig[e], jaqu[e], pur[e], cup[e], frivolit[e], clix[e], pat[e], ximpanz[e], quinqu[e],
moar[e]. (Vegeu ms exemples a Bruguera 1985). En tots els casos, es tracta de mots que
constitueixen excepcions morfolgiques perqu no tenen /n/ final a la forma fonolgica i, per
tant, no apareix [n] a la forma de plural, com ocorre en les paraules genunes homlogues (mor
morens vs. clix clixs). En aquest context, la pronncia dels manlleus divergeix de la del
vocabulari genu. Quan el prstec acaba en consonant segueix el patr general de la llengua:
minu[c]t, ved[c]t, Budap[c]st, sk[c]tch, estr[c]s, Queb[c]c, Ever[c]st, Flauv[c]rt, p[5]nx, Nova
Y[5]rk, cowb[5]y, ad h[5]c, esn[5]b, Net[5]l, Reps[5]l, sh[5]rts. Aquest comportament es mant
encara que les vocals tniques siguin precedides de vocals tones no redudes, cosa que ocorre
especialment en lrea de Barcelona (per exemple, [keck], [reps5l]).
En mots plans i esdrixols, les vocals mitjanes en posici tnica es pronuncien obertes
seguint el patr de la llengua, si en posici postnica apareixen les vocals a, i, u: Calif[5]rnia,
T[c]xas, B[c]rna, Vars[5]via, t[5]fu, Z[c]us, [c]du (Eduard), V[c]nus, lato s[c]nsu, [5]NU,
b[5]dy, Art[c]mis, [c]mi (Emlia), Tr[5]tsky, Dostoi[c]vsky, a posteri[5]ri, in extr[c]mis, urbi et
[5]rbi, vox p[5]puli. Quan la a no es redueix a neutra, lobertura de la vocal tnica no s
sistemtica, sobretot en noms propis (Minnes[o]tt[a], J. C[o]nr[a]d).
Per contra, les vocals mitjanes en posici tnica es pronuncien tancades en els mots
paroxtons si en posici posttnica apareixen les vocals e, o, pronunciades tancades. El fenomen
s sistemtic si hi ha coincidncia del tret labial (lnic contraexemple que he trobat en algun
parlant de lrea de Barcelona s r[c]qui[e]m): Goethe [gete], h[e]rpes, [e]FE, for[e]nse, Ir[e]ne,
imb[e]rbe, [e]ssex, s[e]cre, t[e]lex, best-s[e]ller, poli[e]ster, Eut[e]rpe; Boston [boston], [o]slo,
c[o]smos, Ki[o]to, V[o]lvo, Ap[o]llo, l[o]go, gr[o]sso m[o]do, c[o]lon, esp[o]nsor, motu
pr[o]prio, T[o]quio. Cal dir, doncs, que els accents grfics oberts, que segueixen la norma
general dels mots genuns, no reflecteixen en cap cas la pronncia real, que s sistemticament
una vocal mitjana tancada. Quan no hi ha coincidncia del tret labial entre la vocal tnica i la
postnica, hi ha ms variaci si ens circumscrivim a l'rea de Barcelona. En aquesta zona
trobem casos com (sempre amb variaci): rep[5]rter, c[5]ctel, t[5]tem, r[c]cord; al costat de:
UN[e]SCO, M[o]ntse, [e]rgo, p[o]ster, tr[o]le, L[e]sbos, all[e]gro, def[o]rme, vade r[e]tro,
N[e]stor, Citr[o]n, etc. Fora d'aquesta rea, s ms difcil trobar variaci i, en general, quan
7
tenim vocals mitjanes tancades en posici tona, les vocals mitjanes en posici tnica es
pronuncien sistemticament tancades.
En els mots esdrixols tamb hi ha molta variaci a l'rea de Barcelona. Les vocals
mitjanes tniques es poden pronunciar obertes en presncia de vocals mitjanes tancades en
posici tona. Aix trobem exemples com: S[5]crates, S[c]neca, C[5]rcega, H[c]rcules,
G[5]lgota; al costat de casos com: Pen[e]lope, S[o]focles, H[o]lderlin, [e]merson, [e]verest,
pronunciats amb vocal tancada. Aquesta situaci no s possible, en general, fora de l'rea de
Barcelona, en qu, quan hi ha vocals mitjanes tancades en posici tona, les vocals mitjanes
tniques es pronuncien igualment tancades.
Com veiem, hi ha una estreta relaci entre la presncia de vocals neutres i vocals altes
en posici tona i la promncia de les vocals mitjanes obertes en posici tnica: euro [c wru] /
[e wro], Renfe [rc pfc] / [re pfe], suter [swc tcr] / [swe ter], pquer [p5 kcr] / [po ker], credo
[krc u] / [kre o]. Kennedy [kc nci] / [ke nei], sui generis [c ncris] / [xe neris]. Laccent en
una posici marcada o no marcada s moltes vegades l'element decisiu, en el sentit que les
posicions no marcades afavoreixen ladaptaci al sistema voclic genu, mentre que les
marcades condicionen laparici de vocals mitjanes tancades: Kev [kic f] / [ki ef], Tlstoj
[tolst5 j] / [to lstoj], Ggol [goy5 l] / [go yol], Txkhov [t jcx5 f], [t jex5 f] / [t je xof], Everest
[ccrcst] / [eeres] (Cabr 2002).
4. ASSAIG D'EXPLICACI
El catal ha desenvolupat un mecanisme intern d'adaptaci de mots estrangers que
afecta les vocals mitjanes tones i tniques. La influncia del castell es troba en l'origen
d'aquest del fenomen, per no pot constituir-ne l'explicaci. Elements lingstics interns que no
s'havien posat de manifest en el lxic genu han emergit i han donat lloc al sistema voclic que
es manifesta en la pronunciaci dels prstecs lingstics del catal central.
El sistema voclic que trobem en els prstecs lingstics s el mateix que tenem per al
lxic genu, per amb una distribuci i uns patrons d'aparici diferents. Aix tenim en posici
tnica: [i, e, , a, , o, u], amb restriccions especfiques sobre l'aparici de les vocals mitjanes
obertes; i un sistema ton: [, e, i, o, u], amb la vocal neutra que noms pot representar la /a/.
Les vocals mitjanes tones no redudes estan atestades en el parlar de Barcelona com a
mnim des de comenament del segle XX, en particular les e posttniques de diversos mots
cultes.
Respecte als mots aguts, cal fer una distinci entre els que acaben en consonant, que
segueixen el patr general de la llengua (cf. minu[c]t, ved[c]t, Budap[c]st, sk[c]tch, estr[c]s,
8
Queb[c]c, Ever[c]st, Flauv[c]rt, p[5]nx, Nova Y[5]rk, cowb[5]y, ad h[5]c, esn[5]b, Net[5]l,
Reps[5]l, sh[5]rts), i els que acaben en -e, que no segueixen el patr de la llengua i es
pronuncien amb [e] tancada (cf. beb[e], canap[e], consom[e], neglig[e], jaqu[e], pur[e], cup[e],
frivolit[e], clix[e], pat[e], ximpanz[e], quinqu[e], moar[e]). Aquesta pronncia especfica t un
efecte diferenciador d'aquest tipus de mots de la resta del lxic. La fonologia ens ajuda a
destacar-los com a mots que lxicament sn prstecs i morfolgicament sn marcats perqu no
tenen /n/ final i no poden fer derivats (cf. mor, morens, morenor vs. clix, clixs).
Respecte al vocalisme ton, la interpretaci com a tancades de les vocals mitjanes en
posici tona representa un intent d'acostament i de fidelitzaci a la llengua d'origen (sigui
quina sigui) a travs de la forma escrita. s a dir, els parlants entenen que la neutralitzaci en
posici tona de tres possibles vocals (com ocorre en els mots genuns) representa un
allunyament excessiu de la llengua d'origen, la fontica de la qual s'interpreta a partir de la idea
que se n'han fet els parlants a travs de la forma escrita. L'explicaci que se'n dedueix s que la
condici de fidelitat que impedeix la reducci voclica de les vocals mitjanes domina la que
fora aquest procs. Aix, una condici de fidelitat a la base (en aquest cas, la forma escrita)
domina la condici que rebutja la realitzaci tancada de les vocals mitjanes en posici tona
(Fid [e, o] >> * e, o).
La presncia de vocals mitjanes tancades en posici tona comporta la realitzaci tamb
com a tancades d'aquestes vocals en posici tnica quan aquesta posici precedeix l'tona, tal
com hem vist a (2), per no a l'inrevs, ja que els mots aguts segueixen o no el patr de la
llengua segons les caracterstiques fonolgiques i morfolgiques dels manlleus.
Com que laparici de vocals mitjanes tancades en posici tnica depn de la realitzaci
com a tancades de les vocals mitjanes en posici posttnica, podem dir que el tret [+AA] (arrel
avanada), que distingeix les vocals mitjanes tancades respecte a les obertes [-AA], s'escampa
cap a l'esquerra a la posici tnica. Aquest procs saplica inicialment sobre les vocals mitjanes
amb el mateix valor del tret labial, ats que trobem una certa variaci quan no es dna aquesta
identitat, per s clar que el procs sha generalitzat i ja no es t en compte aquesta especificaci
(h[e]rpes, Ir[e]ne, [e]ssex, best-s[e]ller, s[e]cre, Eut[e]rpe; B[o]ston, V[o]lvo, Ap[o]llo, gr[o]sso
m[o]do, c[o]lon, T[o]quio, UN[e]SCO, M[o]ntse, [e]rgo, p[o]ster, tr[o]le, L[e]sbos, all[e]gro,
def[o]rme, N[e]stor, Citr[o]n). La tendncia s a expandir aquest procs i afectar tamb els
esdrixols (Pen[e]lope, S[o]focles).
Partint del fet que s en els mots plans on ms sistemticament sobserva el fenomen a
l'rea barcelonina, podem dir que l'mbit d'aplicaci del procs s el peu trocaic, el mateix que
saplica a l'harmonia voclica de l'alacant, en la variant dialectal ms coneguda (Jimnez
1998), per en sentit invers.
9
En totes les llenges naturals, la sllaba tnica s ms prominent que la sllaba tona i,
com a tal, s habitualment el desencadenant dun procs i no el receptor. Per en el cas que ens
ocupa, el tret [+AA] s'escampa des de la posici feble (la sllaba tona) a la posici forta (la
sllaba tnica) del peu. Aquest fenomen s atestat en moltes llenges i s'anomena harmonia
voclica o metafonia. El marcatge que suposa que el desencadenant del procs sigui una posici
feble es justifica perqu s'aplica sobre un tipus de lxic marcat: els manlleus (Walker, 2005).
L'harmonia voclica que sobserva en els manlleus comporta un efecte destacador
daquest tipus de mots sobre el lxic general de la llengua. Aquesta s la funci i la justificaci
del fenomen. Des del punt de vista intern, tots els requeriments que lexpliquen pertanyen a la
gramtica del catal. Encara que els mots tradicionals (no es pot establir una frontera precisa
entre mots genuns i mots nou o manlleus) ja oferien senyals daquests requeriments, no eren
prou explcits. La fonologia dels manlleus els ha fet emergir duna manera evident.
Referncies
Badia 1988: Antoni M. Badia i Margarit, Predominio de las vocales abiertas e y o en el cataln
de Barcelona, Les vocals tniques E i O en el catal de Barcelona, Sons i fonemes de la
llengua catalana, Universitat de Barcelona.
Bonet/Lloret 1998: Eullia Bonet / Maria-Rosa Lloret, Fonologia Catalana. Barcelona, Ariel.
Bruguera (1985): Jordi Bruguera, Histria del lxic catal, Barcelona, Enciclopdia Catalana.
Cabr 2002: Teresa Cabr, "Altres mecanismes de formaci de mots", Gramtica del catal
contemporani, Joan Sol et alii eds, vol 1, 889-932, Barcelona, Empries.
Fabra 1906: Pompeu Fabra, Les E toniques du Catalan Rvue Hispanique, XV, 9-23.
Fabra 1912: Pompeu Fabra, Gramtica de la lengua catalana, Barcelona, LAven.
Fabra 1956: Pompeu Fabra, Gramtica catalana, Barcelona, Teide.
IEC 1990: Institut dEstudis Catalans, Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana,
Barcelona, IEC.
Jimnez 1998: Jess Jimnez, Valencian vowel harmony, Rivista di Linguistica, 10.1, 137-
161.
Kenstowicz 2001: Michael Kenstowicz The role of perception in loanword phonology
Linguistique africaine 20.
Mascar 2002: "El sistema voclic. Reducci vaclica", Gramtica del catal contemporani,
Joan Sol et alii eds, vol 1, 89-123, Barcelona, Empries.
Peperkamp/Dupoux 2003: Sharon Peperkamp / Emmanuel Dupoux Reinterpreting loanword
adaptations: the role of perception Proceedings of the 15th International Congress of Phonetic
Sciences, 367-370.
Pi 1997: Josep Pi-Mallarach, L'obertura de les vocals mitjanes en una mostra de neologismes
del catal, Tesi doctoral, Universitat Autnoma de Barcelona.
10
Recasens 1993: Daniel Recasens, Fontica i fonologia, Barcelona, Enciclopdia Catalana.
Steriade 2001: Donka Steriade Directional asymmetries in place assimilation: a perceptual
account, The role of speech perception in Phonology, E. Hume i K Johnson eds., 119-150, San
Diego Academic Press.
Walker 2005: Rachel Walker, Weak triggers in vowel harmony Natural language and
Linguistic Theory, 23, 917-989.
Teresa Cabr Monn
Universitat Autnoma de Barcelona
teresa.cabre@uab.cat