3.CONSTRUCCI 3.

1 Introducci En la construcci duna lnia ferroviria es poden distingir clarament dos fases consecutives: la construcci de la plataforma i del muntatge de via. Sha de tenir en compte que en lmbit de les lnies de metro els mtodes de construcci utilitzats sn anteriors als utilitzats en les lnies dAlta Velocitat. 3.2 Construcci de la plataforma La construcci de la plataforma consta de les segents fases: 1. Determinaci i replanteig del traat. 2. Consolidaci del terreny dassentament de les obres de terra. 3. Construcci de ponts i tnels. 4. Realitzaci de les obres de fbrica. 5. Realitzaci de les obres de terra. 6. Execuci dels Pals delectrificaci, cunetes, canalitzacions, pous i presses de terra. Aquestes fases es porten a terme tant en lnies de metro com en les dAlta Velocitat. En quant al procediment dexecuci de les diferents fases, ambdues lnies acostumen a utilitzar els mateixos mtodes. Per s que es poden trobar diferencies en la qualitat i la quantitat. s a dir, en les lnies dAlta Velocitat ser necessari un major nombre dobres de fbrica i de terra. En quant a qualitat, sexigeixen materials i installacions superiors. 3.2.1 Construcci de ponts i tnels Els requisits funcionals i mediambientals establerts en les noves lnies dAlta Velocitat imposen traats amb grans exigncies, tant en planta com en alat. Aix es tradueix, en general, en la construcci de nombrosos ponts de grans longituds i grans altures de piles. Amb aquest rang resulta idoni la utilitzaci dels sistemes dempenya de ponts. Aquesta tcnica consisteix en muntar lestructura metllica en un dels extrems i posteriorment empnyer el tram ja muntat fins al seu emplaament definitiu. Pel que fa a la construcci de tnels, cal destacar que amb el temps la tecnologia i els mtodes constructius han anat millorant, de tal forma que en la construcci de les lnies de lAlta Velocitat shan utilitzat les tcniques ms avanades. En les lnies de metro els tnels varen ser executats mitjanant mtodes ms tradicionals, com el mtode tradicional o el mtode austrac. En les lnies dAlta Velocitat sutilitza una tuneladora, essent aquest el mtode ms rentable, degut a la gran longitud que solen tenir els tnels.

3.2.2 Obres de fbrica Un dels aspectes que distingeix la construcci de les lnies de lAlta Velocitat amb les de metro s la seva tendncia a millorar les tcniques constructives relacionades amb la integraci paisatgstica i mediambiental. 3.2.3 Moviments de terra La rigidesa del traat duna lnia de lAlta Velocitat, sobre tot amb radis de corba en planta i pendents de perfil longitudinal, on no saconsellen valors superiors a vint-i-cinc millsimes, exigeix uns moviments de terres molt importants, superiors als que suposaria el traat duna lnia de metro.

3.3 Muntatge de via El muntatge de via es considera una obra singular perqu hi ha un nmero molt redut doperacions per amb molts cicles que cal dur a terme. Bsicament, el muntatge duna via requereix les operacions de: a. b. c. d. e. Base de muntatge i subministra de materials Collocaci de via auxiliar Descrrega de materials (travesses, subjeccions, carrils, etc.) Extensi de la capa de balast. Anivellaci i estabilitzaci.

El muntatge de via es pot classificar en funci del tipus de secci de via que sha de construir: via sobre balast o via amb placa. La via sobre balast s la secci ms utilitzada en la construcci de lnies dAlta Velocitat, mentre que la via amb placa requereix una gran precisi en el posicionament geomtric dels diferents elements que la componen i s la ms utilitzada en lnies de metro.

3.3.2 Replantejament topogrfic En el replanteig topogrfic del traat duna nova lnia sn part dels vrtex geodsics ms propers per a poder crear una ret al llarg de la plataforma de la via. A partir daquesta ret es pot anar fent un replanteig de la posici dels diferents elements que shan dubicar sobre la plataforma: Pals de la catenria, capes prvies al balast, canaletes per a collocar els cables de comunicaci i senyalitzaci, eix de la via, etc. El marcatge se sol fer amb estaques o altres elements significatius. En les lnies dAlta Velocitat simplanten bases de replanteig sobre la plataforma que perduraran durant totes les fases de les obres i quedaran operatives per al futur manteniment de la lnia.

3.3.3 Extensi de las capes La capa de balast posseeix un espessor major , uns 35 cm, en lnies dAlta Velocitat. Es per aquest motiu que en Alta Velocitat sacostumi a realitzar una primera descarrega de balast, duns 12 a 20cm, abans diniciar el muntatge de la via. La segona descrrega es realitza una vegada ja sha executat el muntatge de la via, estenent la resta del balast fins a arribar als 35cm.

3.3.4 Descarrega dels materials La descrrega dels materials es realitza de la mateixa manera que shavia fet tradicionalment mitjanant una via auxiliar, tant per a les lnies del metro com per a les lnies dAlta Velocitat. A Espanya, el muntatge es realitza habitualment mitjanant una via auxiliar o b mitjanant prtics, o b mitjanant retroexcavadores. El transport i la descrrega de carrils es realitzen normalment mitjanant els anomenats trens carrilets, y la descarrega de travesses, anterior a la dels carrils, mitjanant prtics o retroexcavadores de tipus vaiacar deixant a aquestes acoblades als costats.

3.3.5 Anivellaci i estabilitzaci Una vegada realitzat el muntatge de la via sobre la primera capa, es va aportant ms balast per a poder anar aixecant la via fins a lespessor dissenyat, sempre mesurant en el carril ms baix. La anivellaci de la via sempre es realitza mitjanant aixecaments i grimpats que executen les batedores. Per a fer arribar la via des de la primera capa de balast fins a la primera anivellaci es realitzen diversos llevants i s necessari un equip topogrfic. Aqu succeeix el mateix que en el replanteig: els mtodes utilitzats en les lnies dAlta Velocitat sn ms precisos i exactes. El procs destabilitzaci dinmica es realitza mitjanant una mquina especfica per a realitzar aquesta funci i equival al pas duna gran quantitat de crregues sobre la via, fet que obliga a que aquesta sassenti rpidament. Lestabilitzador dinmic compacta el balast i homogenetza aquesta compactaci al llarg de la via. Des de laparici daquesta mquina la estabilitzaci dinmica sha utilitzat cada cop ms en la construcci de lnies dAlta Velocitat. Inicialment noms sutilitzava desprs de lltim llevant de la via, per avui en dia es realitza desprs de cada un dels llevants.

3.3.6 Acabats del carril Una vegada la via es troba a la primera anivellaci, es pot procedir a soldar les barres i a alliberar les tensions internes. Les brides, que provisionalment havien unit les barres es retiren i es van soldant els extrems de les mateixes.

Soldadures i alliberaci de tensions La alliberaci de les tensions t com a objecte que la temperatura de fixaci dels carrils estigui entre certs lmits, amb lobjectiu de minimitzar els esforos posteriors del carril deguts a la variaci trmica. Les soldadures elctriques tenen una tolerncia de 0.5 mm mentre que les aluminotrmiques admeten altures menors als 0.6 mm per a vies amb velocitats mximes inferiors als 200 km/h. En vies amb velocitats superiors als 200 km/h la tolerncia de les soldadures aluminotrmiques es redueix als 0.4 mm. Una de les tcniques per a verificar la qualitat de les soldadures s el control visual mitjanant lajuda de lquids penetrants, que aporta informaci del estat de la superfcie del carril. Una altra metodologia consisteix en la regla de inducci elctrica, que realitza 100 mesures, una per centmetre i les emmagatzema en un suport informtic per a desprs analitzar-les. Y per ltim, la tcnica ms precisa que s el anlisi de la soldadura mitjanant ultrasons, amb lobjectiu de projectar possibles porus i inclusions dins de la prpia soldadura. En lAlta Velocitat i en les lnies de metro es solen utilitzar tots aquestes mtodes. Perfilat Es realitza un perfilat dels carrils nous per sanejar la superfcie de rodament i la seva cara activa de possibles danys relacionats amb els trens de treball. Es realitza mitjanant un tren dotat de molles de esmeril, on la diferencia dangle datac perfila el cap. Resulta imprescindible aquesta fase en les lnies dAlta Velocitat. La rectificaci longitudinal i transversal del carril t com a objectiu, entre daltres, millorar les condicions que permeten altes velocitats de circulaci i reduir el soroll produt per la interacci roda-carril, que es la predominant.

3.3.7 Muntatge daparells de via La diferencia en quant al muntatge de desviaments de lAlta Velocitat davant al de les lnies de metro radica en el seu transport. Degut a la gran longitud dels desviaments de lAlta Velocitat, aquests es solen traslladar fins al seu punt de collocaci fraccionats en diverses parts. Poden ser traslladats mitjanant prtics o grues ferroviries. 3.4 Anivellaci En lnies dAlta Velocitat amb velocitat mxima superior als 200 km/h, es sol realitzar, a ms de la primera i segona anivellaci, una anivellaci prvia amb lobjectiu daconseguir una millor precisi de la situaci definitiva de la via.

3.4.1 Primera anivellaci La primera anivellaci consisteix en realitzar les descarregues de balast i els llevants necessaris per a deixar la via en planta en una situaci definitiva i per aconseguir un primer nivell de cota

del carril. Es diu que una via est en la primera anivellaci quan shan verificat els segents fets: - Les subjeccions de les travesses estan treballant amb lajust provisional. - La banqueta de balast esta prcticament completada. - Shan collocat els Pals hectomtrics, quilomtrics i de rasant. - La via compleix les tolerncies senyalades.

3.4.2 Segona anivellaci La primera anivellaci ha de ser rectificada degut a lassentament del balast per el pas dels trens. Es diu que una via esta en la segona anivellaci quan sha verificat: - La via ha estat comprovada en la primera anivellaci. - Sha realitzat ja la alliberaci de tensions. - Ha passat com a mnim un mes i han circulat un mnim de 200.000 tones. - La banqueta de balast est perfilada i completada. - La via compleix amb las tolerncies senyalades.