Conferència Nacional 2013. Ponència Política

ponncia poltica
APROVADA EL 6 de juLIOL De 2013
6 i 7 de juLIOL 2013 LA FARGA, L'hospitalet de llobregat
ponncia poltica
aprovada el 6 de juliol de 2013
6 i 7 de juLIOL 2013 LA FARGA, L'HOSpitalet de llobregat
ndex
Bloc 1. Introducci: el context de la transici nacional................................................................................. 7
1. Diagnstic de la situaci als Pasos Catalans: la societat i leconomia............................................................................................................................................ 8 2. La transici nacional a Catalunya........................................................................................................................................................................................................................................................ 9 2.1. Lencaix impossible i els cops de porta de lEstat: la sentncia del TC 2010 i la negaci de la sobirania fiscal....................................................................................................................................................... 9 2.2. La majoria social de l11S del 2012: limpuls del pas cap a la independncia............................................................................. 10 2.3. La necessitat dun pacte social i econmic ampli: el comproms del Govern i loposici............................................. 11 2.4. La vinculaci de la consulta a les demandes socials...................................................................................................................................................... 12 El Pas Valenci en la transici nacional................................................................................................................................................................................................................................................ 14 3.1. La fallida del model econmic i social auspiciat pel PP............................................................................................................................................. 14 3.2. Les dificultats de construir una alternativa real.................................................................................................................................................................... 15 3.3. Impactes i incerteses de leventual independncia de Catalunya............................................................................................................... 15 4. Les Illes Balears en el procs de transici nacional................................................................................................................................................................................................ 16 4.1. El paper de lindependentisme....................................................................................................................................................................................................................... 17 4.2. Acords pel canvi democrtic............................................................................................................................................................................................................................. 17 4.3. Guanyar el dret a decidir........................................................................................................................................................................................................................................ 18 5. La transici nacional a la Catalunya del Nord................................................................................................................................................................................................................ 18 5.1. La realitat poltica i social de la Catalunya del Nord.............................................................................................................................................................................................. 18 5.2. Lesquerra independentista a la Catalunya del Nord..................................................................................................................................................... 19
Bloc 2. Les propostes poltiques per assolir la independncia de Catalunya: agendes i escenaris del procs......................................................................................................................... 21
1. La 4a onada de processos dindependncia: de lautoderminaci al dret a decidir................................................................................................. 21 1.1. La doctrina Wilson i la Carta de les Nacions Unides: lautodeterminaci dels pobles com a dret fonamental......... 22 1.2. El dret a decidir com a paradigma dels processos dindependncia en pasos moderns i societats avanades del segle xxi................................................................................................................................................................ 23 1.2.1. Cas Quebec Canad............................................................................................................................................................................................................................................... 23 1.2.2. Cas Kosovo Srbia..................................................................................................................................................................................................................................................... 23 1.2.3. Cas Esccia Regne Unit.................................................................................................................................................................................................................................... 24
2. Objectiu 2014: la creaci dun Estat.............................................................................................................................................................................................................................................. 24 2.1. La generaci dun mandat democrtic.............................................................................................................................................................................................. 25 2.1.1. El referndum o consulta....................................................................................................................................................................................................................... 25 2.1.2. Unes eleccions plebiscitries............................................................................................................................................................................................................ 26 2.1.3. La declaraci del Parlament............................................................................................................................................................................................................... 26 2.2. El procs constituent: la declaraci dindependncia al Parlament de Catalunya.............................................................. 26 3. Les agendes del procs.................................................................................................................................................................................................................................................................................. 27 3.1. Agenda catalana................................................................................................................................................................................................................................................................. 27 3.1.1. Les eines de legitimaci democrtica.................................................................................................................................................................................... 27 A) Resoluci 5/X, de declaraci de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, de 23 de gener de 2013................................................................................................................................................................ 28 B) Llei 4/2010, del 17 de mar, de consultes populars per via de referndum........................................................................ 28 C) Llei de consultes populars no referendries.................................................................................................................................................................... 28 D) Llei electoral de Catalunya........................................................................................................................................................................................................................ 28 3.1.2. La mobilitzaci social per lEstat propi................................................................................................................................................................................ 28 3.2. Agenda espanyola: dileg i negociaci amb lEstat........................................................................................................................................................ 29 3.2.1. Eines en clau espanyola: el tercer cop de porta de lEstat?.................................................................................................................. 29 3.2.2. Fase constituent: la negociaci posterior al referndum o la consulta............................................................................. 30 3.3. Agenda internacional........................................................................................................................................................................................................................................................................ 31 4. Els escenaris del procs................................................................................................................................................................................................................................................................................. 32 4.1. Hiptesi I: lescenari de pacte amb lEstat espanyol i la consulta en el marc de la legalitat espanyola.......... 32 4.2. Hiptesi II: lescenari de la consulta amb intervenci europea........................................................................................................................ 32 4.3. Hiptesi III: lescenari de prohibici de la consulta, sense garanties mnimes ni intervenci europea........... 33
Bloc 3. Les eines de la transici nacional: les estructures destat................... 35

1. La construcci de les estructures dEstat............................................................................................................................................................................................................................ 35 2. El Consell Assessor per a la Transici Nacional i la preparaci de les estructures dEstat.......................................................................... 36 3. La hisenda prpia.................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 37 3.1. 1a fase: assumpci de competncies delegades................................................................................................................................................................. 38 3.2. 2a fase: perode intermedi .................................................................................................................................................................................................................................. 39 3.3. 3a fase: creaci duna Agncia nica................................................................................................................................................................................................... 40 4. La creaci dun banc pblic.................................................................................................................................................................................................................................................................... 40 5. Larticulaci del sistema monetari i financer..................................................................................................................................................................................................................... 41 6. El sistema de pensions: la Seguretat Social catalana.......................................................................................................................................................................................... 42 7. Les mnimes infraestructures de la transici nacional: aigua, energia i comunicacions, transport i mobilitat.................. 45 7.1. Recursos hdrics................................................................................................................................................................................................................................................................. 45 7.2. Pel que fa al subministrament energtic......................................................................................................................................................................................... 47 7.3. Comunicacions electrniques....................................................................................................................................................................................................................... 48 7.4. Transport i mobilitat.................................................................................................................................................................................................................................................... 50 8. La garantia de la seguretat........................................................................................................................................................................................................................................................................ 51 9. La validesa i eficcia jurdica dels contractes: la llei de transitorietat jurdica................................................................................................................. 52 10. Nou ordenament jurdic i administraci de justcia prpia.......................................................................................................................................................................... 54 11. El paper de la insubordinaci, la rebelli cvica i la desobedincia civil.................................................................................................................................. 56
Bloc 4. Els fonaments de la Repblica catalana.............................................................................................................. 59

1. Un estat sobir que garanteix els drets i llibertats duna naci global...................................................................................................................................... 59 2. Els vincles primordials del pas.......................................................................................................................................................................................................................................................... 60 3. Estructures dEstat i poltiques a desenvolupar amb relaci als Pasos Catalans....................................................................................................... 61 4. La Repblica Catalana com a nou actor internacional....................................................................................................................................................................................... 62 5. Els valors republicans com a constructors de la democrcia, lEstat i la forma de Govern.......................................................................... 64 5.1. Els valors republicans................................................................................................................................................................................................................................................. 64 5.2. La democrcia i lEstat, la forma de Govern............................................................................................................................................................................... 64 6. Lorganitzaci territorial: descentralitzaci en vegueries i apoderament del mn local................................................................................... 65 7. El sistema electoral: una nova llei electoral mpliament consensuada i que suposi un aven democrtic.......................... 66 8. El control constitucional i la reforma constitucional.............................................................................................................................................................................................. 67 9. La viabilitat del model econmic, social i cultural................................................................................................................................................................................................... 68 9.1. La viabilitat econmica de la Repblica catalana............................................................................................................................................................. 68 9.2. Una nova economia i un nou model de desenvolupament................................................................................................................................. 70 9.3. Un nou model de relacions laborals i economia social................................................................................................................................................ 71 10. El model de creixent sostenible, una economia verda...................................................................................................................................................................................... 72 11. Un model de benestar que asseguri la dignitat, a partir del dret desigual.......................................................................................................................... 73 12. La ciutadania, la identitat, els drets i les obligacions compartides................................................................................................................................................... 77
Bloc 1 Introducci: el context de la transici nacional

Els models poltics, econmics i socials existents a Europa es troben en una crisi, en diferents graus de profunditat, que afecta molt especialment els estats del sud. Aquest ha estat el context general en el qual shan fet progressivament evidents els mecanismes de la subordinaci poltica, econmica i cultural dels Pasos Catalans, aix com el malestar creixent i la capacitat de mobilitzaci damplis sectors ciutadans. Aquest procs ha estat particularment intens i dinmic a Catalunya, on ara mateix es planteja una oportunitat real que esdevingui un estat sobir, lliure i complet. Una oportunitat que es consolida a causa de les actuals circumstncies, tenint present que la sobirania del poble catal enfonsa les seves arrels en la seva histria, que el legitima per construir el seu propi futur a partir de la voluntat dels seus ciutadans. Encara que la gent dEsquerra Republicana entenem que la naci catalana completa inclou el conjunt dels Pasos Catalans, tamb pensem i defensem que cadascun dels seus territoris histrics constitueix un subjecte poltic especfic i ha de disposar de la plena capacitat dexercir el dret a decidir el seu futur. Daltra banda, s especficament a Catalunya on el suport a la independncia ha guanyat un espai central en el debat pblic i ha estat vinculat estretament a les aspiracions de transformaci social i de construcci dun nou estat. Per aix, el procs de canvi que shi ha encetat pot produir un veritable capgirament democrtic i, en conseqncia, pot afectar de manera decisiva les expectatives poltiques dels altres territoris. Sens dubte, leventual independncia de Catalunya ampliaria les oportunitats i les capacitats per reforar els lligams de carcter econmic, social, cultural i poltic entre els diversos territoris. Avui, la transformaci poltica que viu Catalunya ja suposa un estmul per als moviments demancipaci del Pas Valenci, de les Illes, de la Franja i de la Catalunya del Nord. La democrcia i lexercici del dret a decidir daquestes comunitats, cadascuna amb el seu propi ritme i procs, s, en definitiva, lnic procediment que pot completar larticulaci poltica de la naci. Lorientaci emancipadora que guia la mobilitzaci popular a Catalunya, en plena crisi econmica i enmig de la crisi poltica de relacions amb lEstat, apunta a quatre direccions, indestriables les unes de les altres: 1. Eixamplar i fer valer la voluntat majoritria, articulada a lentorn dels moviments socials i la societat civil, per encetar un procs de transformaci i daprofundiment democrtic. 2. Assolir la plena sobirania i la construcci dun estat propi capa de garantir-la. 3. Conformar una societat del benestar viable i sostenible, basada en la disponibilitat dels recursos propis i en un model econmic incompatible amb la injustcia i la desigualtat flagrants. 4. Establir un marc de drets i deures inspirat en la justcia social i la llibertat, respectus amb la diversitat, de ciutadania compartida i didentitat electiva, capa dun confortable encaix en el mn global. Lassoliment daquests objectius es planteja, avui, en el marc de la Catalunya estricta, que s on el procs poltic democrtic ha perms articular una majoria social.
ponncia poltica i esmenes
LEstat va tancar la porta de lEstatut (2010). Desprs, va tancar la porta del pacte fiscal i el concert econmic (2012). I tot indica que t la intenci de negar-nos la consulta per fer efectiu el dret a decidir. LEstat ja ha parlat. Ara ens toca parlar a nosaltres, al poble de Catalunya. Des dEsquerra Republicana, volem aportar la nostra perspectiva per contribuir a posar en marxa una etapa nova, duna gran ambici social i de plenitud nacional.
1. Diagnstic de la situaci als Pasos Catalans: la societat i leconomia

Els Pasos Catalans han viscut, els darrers anys, una transformaci humana i social molt profunda que els han convertit en uns territoris molt ms diversos, amb vincles familiars, econmics i culturals globals. Den del canvi de segle, factors com ara el salt tecnolgic, les corresponents modificacions dels comportaments i les formes dorganitzaci, les intenses migracions procedents darreu o la terciaritzaci de leconomia han radicalitzat, encara, el perfil excepcionalment obert i dinmic del pas. Tanmateix, la coincidncia de la crisi financera internacional, lesclat de la bombolla immobiliria espanyola amb lensorrament del sector de la construcci, la reorganitzaci i el desballestament del sistema local de bancs i caixes i la contracci de la despesa pblica i privada han tingut unes greus repercussions. Tot i que disposem dunes economies avanades, amb una base industrial diversificada i dorientaci exportadora, amb sectors especialitzats molt innovadors i competitius, amb alguns segments professionals dalta qualificaci, o encara que el Pasos Catalans shagin refermat com una gran potncia turstica, el sistema productiu pateix mancances, dependncies i desequilibris importants. Aquests desequilibris, mancances i dependncies ens han fet ms vulnerables davant la crisi. Catalunya, el Pas Valenci i les Illes han quedat severament perjudicats per lefecte acumulat de tants anys despoli fiscal i de desatenci inversora de lEstat espanyol, per la caiguda dels ingressos propis i per la manca dinstruments dactivaci econmica. Per aix, un pas que havia estat tradicionalment receptor dimmigraci i lloc doportunitats, on tothom volia anar-hi, sha convertit en molt poc temps en un espai en recessi, que condemna molta gent jove i ben formada a marxar a la recerca dhoritzons ms engrescadors. Desprs danys de creixement fcil i de disponibilitat de capital, de generar llocs de treball descassa qualificaci, ens trobem davant la descapitalitzaci que suposa la prdua de joves preparats. Aquest s un del pitjors efectes, a curt i a llarg termini, de la crisi que patim. El dficit de recursos, dinfraestructures necessries i de capacitat poltica per impulsar un model propi de desenvolupament ha abocat a una retallada contnua de prestacions i serveis i a lafebliment de les bases del model social de benestar. La laminaci dels pressupostos pblics ha encongit rees bsiques de les poltiques socials, com ara els serveis assistencials, el sistema sanitari o lensenyament, i ha afectat greument el funcionament econmic general (supressi de lnies de subvenci, bloqueig de la inversi pblica, retard en els pagaments als provedors, desmantellament destructures de tota mena). La fragilitat financera, la ineficincia dalguns sectors, el posicionament tecnolgic desigual en altres sectors i linsuficient suport pblic i privat a la recerca i la innovaci shan combinat amb la subordinaci imposada i la ingerncia de les poltiques espanyoles relatives al marc laboral, el model comercial o el model universitari. En general, les poltiques de lEstat han afavorit unes opcions contrries als interessos del conjunt de les nostres economies obstruint projectes (corredor del Mediterrani), diferint inversions (connexions ferroviries als ports), impedint la gesti de grans infraestructures (aeroport del Prat), incomplint compromisos dinversi pressupostats, boicotejant mesures fiscals a Catalunya (impost sobre les operacions bancries), etc. Lexigncia externa, den del 2010, de la reducci del dficit pblic, la impossibilitat de controlar els propis recursos fiscals i de recrrer als mercats de crdit i, en el cas de Catalunya, la instrumentalitzaci de lEstat de les transferncies de partides pendents per exercir pressi sobre la Generalitat, han derivat en una alarmant manca de liquiditat de les nostres administracions autonmiques. En aquest sentit, cal remarcar lespecificitat al Pas Valenci derivada duna poltica deliberada del PP durant 18 anys, amplificant els efectes perniciosos de la bombolla immobiliria i laposta insensata pel turisme residencial de masses, juntament amb una poltica de grans esdeveniments i equipaments finanada a crdit.
conferncia nacional per la repblica catalana
En general, la falta de crdit a les empreses i als particulars, lendeutament privat acumulat en letapa expansiva, lincrement de latur, les retallades salarials, la caiguda del consum, lalentiment general de lactivitat econmica i la falta dexpectatives immediates de millora han generat un palpable desnim i un clima dincertesa. La proliferaci del pessimisme i el temor han acompanyat lextensi de la pobresa i lamenaa de la indigncia entre un ampli ventall de sectors socials. En aquestes condicions, amb uns serveis pblics aprimats i desbordats, noms lacci del voluntariat solidari, les xarxes de suport comunitari i els vincles damistat i familiars impedeixen que les esquerdes es facin ms profundes i que es trenquin les bases de la cohesi social.
2. La transici nacional a Catalunya

En el terreny especficament poltic, el rerefons mostra les tensions creixents entre lEstat i la Generalitat de Catalunya, el malestar ciutad aqu davant duna discriminaci cada vegada ms reiterada i indissimulada i els efectes intoxicants all de la persistent distorsi informativa dels mitjans espanyols sobre la situaci catalana. La desconfiana de la poblaci catalana en el model dautogovern pactat a linici de la transici shavia aguditzat en la mesura que es feia evident la subordinaci fonamental de la poltica catalana en la dinmica espanyola, aix com les raons i els procediments del corresponent sotmetiment econmic. Des daquest punt de vista, el nou Estatut aprovat el 2006 no suposava canvis gaire substancials. Per la reacci hostil de lespanyolisme i el detonant de la sentncia del Tribunal Constitucional van determinar lesgotament de la via estatutria. La conseqncia immediata va ser la gran manifestaci popular de rebuig de la sentncia (10 de juliol de 2010) que, de fet, es va convertir, tamb, en la demostraci palpable que el sobiranisme havia esdevingut hegemnic dins del catalanisme. La mobilitzaci per reivindicar el dret a decidir i laflorament desacomplexat del sobiranisme en el centre de lescena poltica feien, de cop, visible un procs llargament covat entre la gent i afavorit per la inoperncia de les classes dirigents tradicionals: a Catalunya sestava completant un procs profund de desplaament de lhegemonia i de constituci dun nou bloc social i histric de base popular i capa de liderar el pas. La vocaci cvica, democrtica i propositiva del moviment popular ha contrastat, durant aquests anys, amb el progressiu descrdit de la poltica institucional, agreujat pels casos de corrupci, pel burocratisme, pel tacticisme partidista i per la reducci habitual de lactivitat poltica en la seva dimensi ms formal i previsible. Una poltica mancada dautenticitat, un simple espectacle meditic, un mercat dinfluncies al servei del lobbisme, un espai fet a la mida de lestricte clcul electoral. En el marc de lesfor per no malmetre lenergia exhibida el juliol de 2010, per anar ms enll de la poltica institucional i per mantenir viva la illusi transversal pel procs demancipaci nacional i de construcci de lestat, es va produir la constituci de lAssemblea Nacional Catalana. Al seu voltant, i al del mn cvic i associatiu, es va gestar la convocatria de la decisiva manifestaci multitudinria de lOnze de Setembre de 2012. Limpacte de la manifestaci va resultar decisiu. Va alterar completament lescenari poltic catal i va introduir la reivindicaci catalana de la sobirania en lagenda dels organismes i els grans mitjans de comunicaci internacionals. Aquell va ser el punt dinflexi que encetava el cicle poltic que ara mateix estem vivint.
2.1. Lencaix impossible i els cops de porta de lEstat: la sentncia del TC 2010 i la negaci de la sobirania fiscal
Larticulaci del moviment social per la independncia saccelera a Catalunya com a conseqncia de la inviabilitat manifesta del procs estatutari, iniciat el 2003. LEstatut va tenir una primera formulaci en lampli acord de setembre de 2005 al Parlament, en qu es plantejava una posici gradualista dincrement de la sobirania, es corregia el model fiscal i sobria la possibilitat dencetar una via federalitzant. Per, malgrat les retallades introdudes (acords Mas-Zapatero a la Moncloa) en el text que el poble de Catalunya va ratificar en referndum el 2006, aquests plantejaments acabarien sent expeditivament rebutjats. Desprs dun procs deliberatiu vergonyant, el Tribunal Constitucional va emetre una decisi, el 2010, en contra de lautogovern de Catalunya, ratificant la supremacia de les lleis espanyoles per damunt de qualsevol llei orgnica emanada del Parlament de Catalunya.
Aquest menysteniment de lEstat del consens bsic de la majoria de catalans, aglutinats polticament a lentorn de CiU i el PSC, els partits centrals, majoritaris i gradualistes, va propiciar les condicions per a un canvi poltic transcendental: el desplaament del gruix del catalanisme cap a posicions sobiranistes. El rebuig definitiu del Govern espanyol del PP a qualsevol forma de sobirania fiscal catalana malgrat lacord CiUPP al Parlament de Catalunya (2011-2012), juntament amb el cansament social davant de la inoperncia de les administracions i els casos reiterats de corrupci poltica no han fet sin augmentar el descrdit i deteriorar els fonaments de lactual model de democrcia. Parallelament, la persistncia de la crisi econmica ha fet manifesta la relaci de causalitat, a Catalunya, entre lespoli fiscal i lespoli social, i ha reforat el convenciment majoritari que mantenir-nos com una comunitat autnoma dins de lEstat espanyol ens aboca al collapse i a una lenta agonia com a poble.
2.2. La majoria social de l11S del 2012: limpuls del pas cap a la independncia
El suport social a la independncia ha experimentat un augment decisiu els darrers anys, fins al punt de situar la qesti del futur poltic de Catalunya en el centre de lagenda i del debat pblic. La proposta de lestat propi apareix com lnic projecte complet de reorientaci de la poltica sencera dun pas i com un lnia plausible de superaci de la crisi, tant en clau espanyola com europea. Per aix mateix, el debat social respecte a la crisi no es pot abordar sense tenir en compte la qesti de la sobirania i especialment desprs de loperaci Monti a Itlia i les altres imposicions antidemocrtiques de la troica la qesti de la qualitat i la radicalitat democrtiques. Si b l11S de 2012 marca un punt decisiu en la demostraci al carrer del suport social a la independncia, en lmbit demoscpic, aquest suport majoritari ja es va constatar quan es va incorporar a les enquestes i als barmetres dopini poltica la pregunta simple sobre la intenci de vot (un s o un no) davant dun eventual referndum sobre la independncia. Segons les dades del CEO, el mxim de suport al s es va registrar la tardor de 2012 (57 %), coincidint amb la convocatria deleccions al Parlament del 25N. Actualment, el suport estimat assoleix el 55,6%, un percentatge similar al daltres enquestes dutes a terme els darrers dos anys i que tendeixen a mostrar un patr sorprenentment estable: al voltant dun 55 % de suport al s, un 25 % de suport al no, un 15 % dabstenci. La consistncia duna majoria a favor del s a la independncia es confirma amb levoluci de les preferncies de la ciutadania davant duna pregunta multiopci sobre el model darticulaci juridicopoltica que desitja per a Catalunya. Lopci de ser un estat independent serigeix com la preferida (47 %), gaireb 26 punts ms que lestat federal (21,2 %) i 24 punts ms que lautonomia (22,87 %), que era encara, a finals de 2010, lopci que comptava amb ms suport a Catalunya (38,2%). Den de llavors, sobserva un procs accelerat de conversi de les posicions autonomistes i federalistes en independentistes, aix com lafebliment de les regionalistes, relacionat directament amb el cop de porta de lEstat al procs estatutari i a les demandes de ms sobirania del poble catal. Aquest desplaament de posicions ha afectat molt considerablement les bases electorals de CiU, per tamb les dICV i del PSC. Desprs de la fulminaci de lEstatut, sha anat configurant una nova centralitat poltica a Catalunya, expressada en el resultats de les eleccions del 25N de 2012, que fan dERC la segona fora del Parlament. El gruix del cos electoral es va moure cap a lesquerra i cap a posicions sobiranistes i de contestaci i es va configurar una nova majoria al Parlament favorable al procs de creaci dun estat propi, a lempara dun referndum que ha de tenir lloc el 2014. Les eleccions tamb van suposar lentrada de la CUP al Parlament i un creixement considerable de Cs, que disputa obertament al PP lespai unionista i que obt els seus millor resultats amb la incorporaci dun electorat jove dins dels feus tradicionals del PSC de lrea metropolitana. Entre les conclusions i llions que es poden extreure dels darrers resultats, podem assenyalar: 1. que lespai preferent dampliaci del suport social al s sha de basar en la inclusi de les posicions federalistes i en latracci duna part de labstenci; i 2. que el descens del suport al no i de la negativa a la consulta est relacionat amb el carcter molt minoritari de lunionisme desquerres, fragmentat en diverses formacions (ICV, PSC i Cs), i la creixent complexitat de lunionisme de dretes, concentrat en el PP, per tamb present a Cs i en sectors influents dUni.
10
2.3. La necessitat dun pacte social i econmic ampli: el comproms del Govern i loposici
La causa interna que pot posar en risc el procs endegat s la degradaci social. En poltica social i econmica, la primera responsabilitat del Govern davant la crisi s posar-se al costat del poble i dels ms desafavorits. Lasfxia econmica i financera ha anullat lautogovern en matria pressupostria. Lespoli fiscal, limpagament de deutes de lEstat i la negativa a distribuir els esforos dels ajustaments pressupostaris de forma equitativa obliguen la Generalitat a ser lexecutora de les retallades. El pacte CiU i PP que obria legislatura els ltims dies de 2010 va significar un aposta per les receptes dausteritat i la retallada de les estructures destat que realment existien. En molts aspectes, es va tractar duna veritable contrareforma que carregava contra lobra feta pels governs desquerres (2003-2010). Fins poc abans de cloure aquella legislatura a mig mandat, desprs de gaireb dos anys de retallades, el govern Mas no es va adonar que continuar per aquesta via era socialment inassumible. LEstat, cada vegada ms belligerant contra les institucions i el Govern catal, lha ofegat econmicament, ha incomplert els seus compromisos, ha diferit les transferncies i, amb el bloqueig de les iniciatives per obtenir ms recursos (impost bancari), ha impedit lincrement dels ingressos propis via impostos com a frmula per evitar ms retallades. Daquesta manera, el Govern espanyol tot i que sap que Catalunya s a la cua de les comunitats autnomes (CA) i dEuropa en nombre de treballadors pblics per habitant fora la Generalitat a executar la seva descapitalitzaci i la dels serveis pblics i socials del benestar. s absolutament imprescindible que les forces i els moviments socials que lluiten contra les retallades acabin dincorporar com a factor fonamental de la seva anlisi i de les seves propostes la qesti de la sobirania, i que completin la seva adhesi a la demanda social majoritria de celebrar una consulta per decidir un nou horitz de futur. Davant del drama hum de latur i la crisi, o de leixamplament de la pobresa, ning no pot ignorar ja la necessitat imperiosa i el dret que t la societat catalana de controlar els seus recursos, els seus impostos i, al capdavall, el seu dest. Lefecte combinat de la prdua dels aproximadament 16.000 milions deuros (MEUR) de lespoli fiscal, els que sn evadits o els que no es recapten per causa del frau fiscal, els corresponents als deutes de lEstat no satisfets els acumulats i els corresponents al 2013, afegit a la distribuci tan poc equitativa dels objectius de dficit que lEstat ha fixat a les CA, estrangulen les poltiques socials, el suport a locupaci i a lactivitat productiva i els pagaments als provedors i de les nmines dels treballadors pblics. s de tota evidncia que qualsevol poltica progressista ha de canviar aquesta forma flagrant de sotmetiment. 900.000 persones sense feina, moltes ms en situaci de vulnerabilitat, empobriment generalitzat, deteriorament del teixit productiu, poc dinamisme econmic i molts esforos per, simplement, no haver de tancar, escasses o nulles oportunitats per als joves, caiguda del consum, manca de crdit La factura social de la crisi s terrible i el pas s en recessi. Aquelles mesures que havien destabilitzar les finances pbliques i privades han causat molt patiment i han tingut un efecte contrari. Malgrat les retallades que ja shan produt, la pressi fiscal, el dficit pblic, el deute, latur i leconomia submergida continuen augmentant. Les jubilacions sallunyen i generen incerteses, els estalvis en preferents shan volatilitzat, moltes pimes tanquen i massa autnoms pleguen. Les receptes de la poltica econmica espanyola i europea han fallat estrepitosament. En comptes de rescatar els desnonats, shan destinat els recursos a rescatar els qui desnonen. I els diners frescos obtinguts a baix inters, en comptes danar dirigits a les pimes i als emprenedors, sn prestats a un Govern espanyol que lidera els rnquings dels pasos ms endeutats i amb ms atur del mn. Les finances de la Generalitat es troben en situaci de collapse. En les circumstncies actuals, les perspectives de recuperaci econmica i de sosteniment de lestat del benestar es troben greument amenaades. Per aix, cal prendre decisions amb urgncia i amb el punt daudcia i valentia que la situaci requereix, sabent que les nostres opcions i oportunitats particulars van associades a la capacitat dactuar collectivament que demostrem com a pas. Fer efectiu el dret a decidir, disposar de la gesti de tots els nostres impostos i determinar les nostres poltiques sn objectius inajornables. La via autonmica ja no proporciona cap possible soluci ni alternativa. s morta. Lemancipaci s ja una necessitat fins i tot per a la majoria dels que no la volen.
11
En la conjuntura actual, Catalunya hauria de poder establir un marc de concertaci social estable que inspirs el programa econmic que ha de tenir la transici nacional i, alhora, li garants un ampli suport social. No podem perdre loportunitat de forjar un pacte que garanteixi la prioritat de la defensa de lestat del benestar i la superaci dels factors de desigualtat i dinjustcia evidenciats per la crisi, en el transcurs del procs constituent que volem endegar. La justcia social i la igualtat social doportunitats, de drets i de responsabilitats sn en el fonament mateix de la llibertat nacional que volem assolir. Ara mateix, Catalunya noms pot aprovar uns pressupostos si els diversos agents econmics, les forces parlamentries favorables al dret a decidir i el conjunt dactors socials i institucionals ms compromesos som capaos dacordar un contracte programa entre la societat i el Govern que fixi prioritats, que estableixi un calendari realista a la sobirania fiscal, que determini la magnitud i la incidncia dels ajustaments, i que estableixi els mecanismes de reversi dels sacrificis econmics i socials que recauen sobre els treballadors i empresaris. Catalunya ha de bastir un procs propi de concertaci social sabent que lautonomia ha estat anorreada per lEstat i administrar els mecanismes dintervenci. Noms si compta amb un ampli consens, el Govern podr incorporar-se a la reivindicaci dun canvi en la poltica europea que dessacralitzi lausteritat i que prioritzi un creixement econmic al servei del progrs social. Aquest consens tamb permetria ms fermesa del Govern davant de Madrid per evitar la caiguda dels pressupostos i el consegent empitjorament de latur i la capacitat de controlar el dficit. El conjunt de forces poltiques i agents socials podrien aspirar a posar fi a la prrroga dels pressupostos si sacorda un contracte programa que comprometi el conjunt dels agents socials i les forces poltiques a: Actuar conjuntament i decididament contra el frau fiscal i la morositat. Canviar la lgica de la Llei destabilitat pressupostria (fins i tot estudiant mecanismes per desobeir la imposici dajustaments en situaci de crisi), i vincular la recuperaci dels ingressos pblics a la reversi de les retallades de lestat del benestar, en lloc de prioritzar el retorn del deute, atenent la incidncia que t en els collectius socials ms vulnerables i amb ms risc dexclusi social. Concertar els ajustaments amb criteris de progressivitat i segons la seva consideraci de serveis pblics preferents per preservar el principi digualtat doportunitats. Prioritzar lajust de la despesa per la via de laugment de leficincia com ara la compra pblica, ls dels actius immobiliaris o la reducci de les partides de compres de bns i de serveis, aix com de la reducci i minimitzaci de despeses ms prescindibles, com ara les despeses de representaci i protocol, la despesa generada per rgans superiors i organismes independents, etc. Establir un ordre de prioritats en la recuperaci dels ingressos, dcima a dcima del PIB, que restableixi les cobertures socials perdudes en els mbits educatiu, sanitari i social i que restitueixi lajustament practicat en els sous dels treballadors pblics. Establir un comproms de prioritzaci dels recursos dendeutament a la morositat de les administracions envers les pimes catalanes, el suport a lactivitat econmica, la productivitat i locupaci en la lnia de lacord estratgic entre Govern, sindicats i patronals. Catalunya no pot deixar cap ciutad al marge ni perdre de vista el nord de la recuperaci de lactivitat econmica i locupaci. Perqu, si democrticament ens guanyem la sobirania, sabem que hi ha diners: la societat catalana genera 36.000 MEUR en impostos. Davant la urgncia econmica i social, ens cal posar la democrcia en mans dels ciutadans i procurar que la situaci no desbordi la capacitat dacci i representaci del conjunt dagents i institucions econmiques i socials del pas.
2.4. La vinculaci de la consulta a les demandes socials

Leixamplament i laprofundiment dels arguments de tota mena que avalen laposta per lestat propi. La clau econmica, la clau cultural. Els drets i les llibertats. La vinculaci de la consulta i de lopci sobiranista a la renovaci i la regeneraci democrtiques. La vinculaci de la consulta i el procs emancipador a les transformacions econmiques i socials. Una gran experincia democrtica dinnovaci i modernitzaci.
12
En un marc de tensions creixents, que interpellen i obliguen a replantejar la qesti de la sobirania i la de la legitimitat democrtica, les poltiques antisocials imposades per les autoritats europees han fracassat en lobjectiu de sanejar les finances pbliques dels estats i les seves administracions. Les finances pbliques shan vist perjudicades per la caiguda dels ingressos i de lactivitat econmica, agreujada per les retallades, mentre els dficits es mantenen i el volum dels deutes sacumula. La clau del conflicte entre els pasos del nord i del sud europeus consisteix, en essncia, en la imposici dunes regles del joc per solucionar un conflicte dinteressos entre els creditors i els deutors europeus. Itlia exemplifica com la troica s capa dimposar un govern tecnocrtic sense passar per les urnes. Portugal exemplifica lalumne obedient que, malgrat haver aplicat fil per randa tot el que li han demanat des de la UE, veu com la seva situaci empitjora. El cas espanyol illustra un malbaratament ingent de recursos en infraestructures radials i runoses i un abocament de recursos al sistema bancari, que mant una srie dentitats de forma artificial, sense solucionar el problema de la provisi de crdit al teixit productiu. Simultniament, la problemtica social de latur o dels desnonaments ha posat al descobert la injustcia de certes normatives i les vergonyes de certs partits que actuen al dictat de les grans corporacions financeres. Aquests sn exemples de falles de la democrcia, que han fet reaccionar la ciutadania i que han generat nous moviments socials de contestaci. La contestaci davant les injustcies i les desigualtats, que sestn fins a les classes mitjanes i que s molt crtica amb la poltica convencional, encara que, en general, demana una profunda regeneraci democrtica, tamb mostra, espordicament, plantejaments i comportaments amb trets de naturalesa antipoltica. A Catalunya, a ligual que al Pas Valenci o a les Illes, aquestes injustcies i desigualtats sagreugen per lefecte multiplicador de la subordinaci poltica i econmica que patim. De fet, el disseny del receptari europeu en matria de poltica econmica, contraindicat per a la recuperaci econmica, es complementa amb uns ajustaments imposats per lEstat espanyol, que aprofita la crisi per procedir a una involuci autonmica, recentralitzadora, laminadora de competncies, que anulla de facto lautogovern. La redistribuci dels marges de dficit, el manteniment de la mquina burocrtica i del pressupost de defensa i lanunci de la suspensi de transferncies per finanar els serveis datenci a la dependncia sn noms alguns exemples de la concepci general que inspira lactuaci de lEstat. Conquerir la sobirania per disposar de les eines i dels recursos indispensables per fer front als reptes i a les adversitats s urgent i necessari; i s possible. Disposar dhabitatge, arribar a final de mes, tenir cura dels infants i dels avis, trobar feina, estudiar sn actes que un nombre creixent de famlies no pot dur a terme. Els talls de subministraments bsics o els desnonaments de famlies al llindar de la pobresa sn actes indignes i reprovables. Cal atacar immediatament i decididament les causes principals conegudes daquests problemes, per dignitat poltica i per imperatiu moral. En aquest sentit, el clam catal per la consulta s la forma ms legtima de posar la democrcia en mans de la societat, de totes les persones. Sobretot quan loportunitat descollir lliurement i conscientment el futur poltic va directament lligada a loportunitat de forjar un nou sistema econmic, ms prsper i socialment ms just, i de procedir a una profunda regeneraci democrtica i institucional que enforteixi els ciutadans davant dels poders pblics. Estem convenuts que, avui, el projecte independentista desquerres s el que pot respondre ms b a les necessitats dels ciutadans: En un temps de desprestigi de la poltica, els republicans proposem incrementar el protagonisme, la participaci i el poder dacci i de decisi de la ciutadania; estem compromesos amb la gesti pblica honesta i transparent, amb leliminaci de situacions de privilegi, amb la cura i leficincia en lassignaci dels recursos pblics i amb la radicalitat democrtica. En una poca de crisis sistmiques dabast europeu, un cop disposem dels nostres recursos, podrem afrontar la crisi i les reformes estructurals que necessitem, per forjar un sistema econmic obert, sostenible i competitiu, amb feina i oportunitats per a tothom. En un context damenaa del capital i dels mercats cap a lestat del benestar, propugnem un model social propi duna societat moderna, que aposta pel reconeixement dels drets subjectius inherents a la condici de ciutad, que no deixa ning enrere i que proporciona oportunitats per a tothom. Una societat on laven dels drets socials guia lacci poltica i les institucions, en qu els ciutadans tenen accs universal a leducaci, la sanitat, els serveis socials i la cultura, i esdevenen responsables de la consecuci del benestar com.
13
3. El Pas Valenci en la transici nacional

El context econmic i social del Pas Valenci s molt semblant al de la resta de territoris del sud dEuropa, els principals afectats per la crisi a la UE. No obstant, lacci del Govern del PP de forma ininterrompuda des de fa 18 anys, fa que la situaci al Pas Valenci tinga unes caracterstiques especfiques.
3.1. La fallida del model econmic i social auspiciat pel PP

Des de finals dels anys noranta del segle passat i durant el que portem del segle xxi, els governs del PP a la Generalitat Valenciana han impulsat una poltica econmica i social que ha deixat en fallida el Pas Valenci. El model econmic basat en la construcci i el turisme residencial de masses, a la zona litoral del pas, van succionar gran part dels recursos que necessitaven la resta de sectors productius per modernitzar-se i adaptar-se als nous reptes als quals havien de fer front, grcies a la promesa de grans beneficis a curt termini que oferia lespeculaci urbanstica, permesa i fomentada per la Generalitat, tant amb lleis especfiques que afavorien lespeculaci com amb les fortes inversions fetes des de les caixes destalvi valencianes, que han estat, en gran part, un dels motius de la inevitable fallida i posterior absorci. Aquesta poltica econmica ha deixat desballestat tant el sector de la indstria com el de lagricultura i el financer autcton, a ms densorrar un incipient sector que havia apostat per la recerca i la investigaci que podien aportar valor afegit. Aquest model va atraure al Pas Valenci milers de persones que han treballat en ocupacions poc qualificades i que han quedat a latur i sense expectatives de trobar una nova feina una vegada ha explotat la bombolla immobiliria, mentre que bona part del jovent format a les universitats valencianes han hagut demigrar a la recerca dunes oportunitats que el model econmic valenci era incapa de donar-los. Al Pas Valenci, paradoxalment, conviuen dues realitats pregones: un alt nombre de desnonaments i ms de 500.000 habitatges buits. A banda de la fallida del model, que ha deixat milers de persones a latur, els governs del PP han portat a terme una poltica basada, com el seu model econmic, en la inversi en obres faraniques i grans esdeveniments, com la Ciutat de les Arts i les Cincies, Terra Mtica, la Frmula 1, mentre han desballestat lestat del benestar, privatitzant la sanitat i lensenyament i posant-los en mans dinteressos amics. Cal recordar que la primera experincia dhospitals de titularitat pblica i gesti privada fou al Pas Valenci, amb lhospital dAlzira, que sha anat estenent a altres hospitals del Pas Valenci, amb uns resultats pssims per al sistema sanitari valenci. Tamb sha avanat en la privatitzaci de lensenyament mitjanant lampliaci dels concerts educatius, fins al punt que aquesta modalitat ha esdevingut la prioritria per a la Generalitat en els centres de nova construcci. Privatitzaci encoberta tamb dels mitjans de comunicaci pblics com lens RTVV, que ha patit un ERO mitjanant el qual shan acomiadat 1.200 persones treballadores. Les partides pressupostries destinades a protecci social o dependncia han estat redudes a la mnima expressi. La demostraci de la fallida del model es demostra a partir duna taxa datur que ja frega el 30%, (amb zones com la dAlacant que freguen el 45% datur) sense que cap indici ens faci pensar que no el superar, i una Generalitat Valenciana asfixiada econmicament, el deute de la qual supera el seu pressupost anual. El model del PP ha agreujat el problema estructural del Pas Valenci, la dependncia de lEstat espanyol. Una dependncia que en el plnol econmic es tradueix en un espoli fiscal de ms de 6.000 milions deuros anuals que, tot i ser un territori pobre de lEstat espanyol, ens pren Espanya i desprs ens cobra interessos quan ens en presta una part, com ocorre amb el FLA; aix com una manca dinversions en les infraestructures bsiques per al futur de leconomia valenciana, com s el corredor Mediterrani que mai no arriba, mentre es liciten milers de milions deuros dAVE cap a Madrid i Saragossa. Per primera vegada, des del sector empresarial es comena a reconixer la necessitat de replantejar els termes de la relaci amb lEstat espanyol, una vegada sha fet evident que lactual sistema de finanament ofega la Generalitat Valenciana i sescolten les primeres veus que reclamen un concert econmic i ms collaboraci amb la Generalitat de Catalunya en la defensa de les infraestructures. Aquesta fallida del model econmic del PP, que havia creat una illusi de riquesa en bona part de la societat valenciana, aix com els escndols de corrupci que esguiten diriament el PP arreu del pas (Grtel, Brugal, Emarsa, Fabra, Nos) i la inacci del Govern valenci, ofegat per la manca de recursos de la Generalitat, i amb una influncia mnima en el Govern central, com ha quedat demostrat amb la prdua de tot el sistema financer valenci a mans del Banc dEspanya, obren la porta al canvi en la Generalitat Valenciana en 2015, desprs de 20 anys de governs del PP, segons indiquen totes les enquestes fins al moment.
14
3.2. Les dificultats de construir una alternativa real

Des dEsquerra Republicana entenem que el canvi en el Govern de la Generalitat Valenciana, s una condici necessria per eixir de la crisi econmica, social i poltica del Pas Valenci, per no s una condici suficient. La crisi del Pas Valenci no es resoldr tan sols canviant el PP per un hipottic tripartit amb PSPV, Comproms i Esquerra Unida; la crisi del Pas Valenci respon a un factor estructural que haur denfrontar el proper Govern de la Generalitat, com s la relaci amb lEstat espanyol. Una de les majors crtiques que rep el president Fabra, incls des de les seues prpies files, s la incapacitat de plantar cara al Govern espanyol en temes tan cabdals com el finanament o el corredor Mediterrani, com va fer el govern Camps quan el PSOE manava al Govern de Madrid, a causa de la dependncia del PP valenci de la seua central de Madrid. Aquest nou Govern es trobar amb la caixa buida, sense cap tipus de marge econmic per fer virar la poltica de la Generalitat Valenciana cap a lesquerra, per la qual cosa hauran dafrontar el repte de la relaci amb lEstat duna manera immediata. Tots tres partits que, presumiblement, podrien formar part del proper Govern valenci shan declarat en els darrers mesos com a federalistes. Per en un moment de majoria absoluta del PP i duna percepci generalitzada que explica que les autonomies sn les responsables de bona part de la crisi, dubtem que cap intent federalista pugui tenir xit. Ms encara si afegim la sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut de Catalunya, la qual va tallar, de retruc, la via federal per a qualsevol altre territori de lEstat. Ms aviat la tendncia va en sentit contrari: la poltica de dualitzaci social ha vingut acompanyada duna forta embranzida recentralitzadora que, de no aturar-se, acabar deixant les autonomies en meres estructures administratives sense capacitat de decisi poltica autnoma i dependents, ms que mai, del deute amb lEstat. Davant daquesta situaci, el nostre partit es troba amb un dilema al Pas Valenci: sumar-se, via coalici electoral, a alguna de les opcions que formaran part del tripartit que derroti el PP o concrrer en solitari.
3.3. Impactes i incerteses de leventual independncia de Catalunya

Per al Pas Valenci, la possibilitat cada cop menys remota duna Catalunya independent obre tot un seguit de possibilitats de difcil previsi. Que sincrementaran els atacs a la llengua i la cultura s ben segur. Tan segur com que lespanyolisme no necessita la independncia de Catalunya com a excusa per atacar. El ridcul del LAPAO, o de MAHN, o els atacs continus a la llengua catalana al Pas Valenci o al propi nom del Pas demostra que no els calen excuses. Actuen dofici. Linterrogant, per a gran part dels valencians, no s la reacci dEspanya, sin la de Catalunya. Qu succeir amb els altres connacionals de fora del Principat si aquest esdev un estat independent? Des dEsquerra Republicana, en la mesura de les nostres possibilitats, haurem de donar el mxim de certeses i claredat al respecte, i demostrar la nostra irrenunciable voluntat de lluita per la reunificaci del conjunt dels Pasos Catalans, desplegant una legislaci en concordana amb aquesta voluntat, que doni cobertura legal a les nostres reivindicacions i a la lliure voluntat de la ciutadania del conjunt dels territoris. Igualment, per a gran part de la ciutadania valenciana, les preocupacions derivades de la independncia de Catalunya provenen de les incerteses provocades per com puguin alterar-se les relacions econmiques entre Catalunya i el Pas Valenci. Per al Pas Valenci, Catalunya suposa el principal comprador dels seus productes (a ms de ser el territori per on transiten les exportacions valencianes cap a la resta dEuropa) i alhora s el principal consumidor, dins lEstat espanyol, dels productes catalans. Ms de 40% dels productes consumits al Pas Valenci es produeixen al Principat de Catalunya. Un hipottic tancament de fronteres a Vinars-Ulldecona seria letal per al conjunt de leconomia valenciana. Sigui com sigui, la independncia de Catalunya provocar, amb tota certesa, canvis, tant econmics com poltics, a tot lEstat espanyol i tamb a la resta dels Pasos Catalans. El Regne dEspanya no podr mantenir lactual model poltic i econmic sense la concurrncia de Catalunya. I aix implica la possibilitat de canvis i oportunitats per a la resta dels nostres territoris. Si b s cert que el conjunt de la naci catalana ha empentat per aconseguir un Estat catal en una part del territori, el nou Estat haur dempentar per aconseguir la refeta completa de la resta de la naci, b sigui amb la incorporaci dels altres territoris al nou Estat constitut, b sigui via la federaci posterior dels territoris sota dominaci francesa o espanyola, prvia constituci de noves Repbliques.
15
4. Les Illes Balears en el procs de transici nacional

Les Illes Balears viuen, com passa en altres territoris dels Pasos Catalans, un moment econmic, poltic i social de forts canvis i contrasts. Les Illes, que havien experimentat un creixement dun 25% de la seva poblaci en noms deu anys den de 2002, han aturat de cop aquest creixement poblacional. En aquest sentit, lesfor econmic del darrer Pacte de Progrs va aconseguir que sacompanys la inversi educativa, social i sanitria a aquest increment poblacional. Ara b, la manca de finanament derivat de lespoli fiscal que pateixen les Illes Balears no ha perms en cap moment sortir de la cua estatal dinversi en aquestes rees que representen la major part del pressupost de la CAIB. Ara, la crisi econmica, el fre absolut del sector de la construcci i la contracci de la despesa pblica i privada han aturat en sec aquesta tendncia poblacional alcista. No obstant aix, el sector turstic ha presentat xifres rcord els darrers anys en dependre de pasos emissors que es troben en una situaci de creixement. El sector comercial autcton, estretament lligat al turisme, resisteix amb dificultats, ja que lafavoriment de centres comercials forans, els imposts estatals de Rajoy i els imposts autonmics que ha introdut Jos Ramn Bauz, representen un fort llast per a les pimes illenques. A ms, les exportacions, tot i que representen una part petita de leconomia illenca, noms han caigut un 2% enguany. El dinamisme econmic de les illes es blasma en els indicadors econmics que assenyalen que la comunitat de les Illes Balears ser la primera de lEstat a sortir de la recessi econmica. Enguany i lany passat la contracci econmica ha estat menor que a la resta de territoris de lEstat i per al 2014 es preveu un creixement de l1,4%. Amb tot, la societat illenca no es beneficia daquest dinamisme. Les Balears sn la segona comunitat amb ms famlies sota el llindar de la pobresa, latur duplica el de comunitats com la basca, amb percentatges que arriben al 30% i larxiplag lidera el fracs escolar. El creixement econmic no afecta substancialment els illencs perqu el 48% dels imposts que sen deriven no retornen ni en infraestructures ni en serveis. La tmida millora del sistema de finanament durant el Govern de Zapatero, sense que les Balears arribessin a la mitjana, es veu contrarestada per unes inversions de lEstat que no noms es situen a la cua sin que, den de laprovaci del sistema, Balears ha rebut dels Pressuposts Generals de lEstat la meitat de recursos de la mitjana i enguany noms un ter. A ms, lEstat deu a Balears prop de 2.000 milions deuros de convenis i inversions estatutries. Per si aix fos poc, les Balears hauran dassolir un lmit de dficit de l1,2% i suposar haver de fer ajustos de prop de 100 milions deuros, que afectaran els serveis bsics ja malmenats econmicament per retallades, tot per arribar a complir objectius que el Govern de lEstat no compleix. No deixa de ser paradoxal que territoris com Extremadura, receptora neta de la solidaritat dels illencs, pugui disposar duns pressuposts pels quals destinen 1.000 euros ms per cada ciutad en comparaci de Balears i que, lluny dhaver de fer cap ajust per assolir un lmit de dficit, decideixi abaixar els imposts. Pel que fa a la situaci poltica originada desprs de la derrota del Pacte de Progrs, la branca ms nacionalista espanyola i submisa del Partit Popular ha actuat sota les ordres de Gnova en una gesti de la crisi que noms ha servit per seguir usurpant recursos als illencs i laminar cada vegada ms els serveis socials i sanitaris provocant fortes tensions i mobilitzacions dins els sectors professionals i dusuaris. Aquest model dissenyat per la FAES sha centrat tamb en lintent multilateral deliminar la llengua catalana com a llengua de vertebraci i cohesi social de les Illes Balears. Leliminaci del requisit de catal a la funci pblica, la minoritzaci del catal als mitjans pblics i a lescola han generat mobilitzacions massives com la que va dur 50.000 mallorquins als carrers de Palma, en una de les manifestacions ms multitudinries que ha viscut Mallorca den de la Guerra dIrak. La resposta dun 93% de pares que han triat el catal com a primera llengua a les escoles ha retardat el Govern Bauz en la seva intenci de decantar el catal com la llengua de lensenyament a les Illes Balears fins a laprovaci del Decret de Tractament Integral de Llenges que ha acabat definitivament amb el Decret de Mnims que garantia lhegemonia de la llengua catalana als centres. A ms, lofensiva del Govern, per fer callar la societat civil illenca ha dut a fer servir els mecanismes de la Delegaci de Govern per multar i imputar gaireb un centenar de persones que shan manifestat contra el Govern a lilla de Mallorca. Aquesta repressi tamb lest vivint de manera especial la comunitat educativa, on el Govern est qestionant lautonomia dels centres i la llibertat de ctedra dels professors mitjanant el Decret de Smbols. El Govern del Partit Popular tamb ha provocat el rebuig i la mobilitzaci dels sectors proteccionistes desprs de facilitar limpuls de projectes territorials amb noves urbanitzacions, complexos hotelers, camps de golf, centres comercials i ports esportius. La nova Llei de turisme, la Llei de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sosteni-
16
ble i la reforma de la Llei de costes sn lariet legal daquests projectes, que en molts de casos noms persegueixen lespeculaci territorial i cobrar indemnitzacions o lucres cessants. La importaci de fems dEuropa per cremar a Mallorca i una gesti de residus que va en direcci contraria al reciclatge, la reutilitzaci i la reducci ha generat tamb una forta oposici al carrer. Aquesta realitat, sumada a les divisions en el si del Partit Popular, que han vingut provocades pel decantament dels sectors ms autctons per part de Bauz i a una crisi del bipartidisme en lmbit estatal, deixa entreveure un panorama incert. El 79% de la poblaci, segons el CIS, opina que Bauz s un president ineficient. El que queda clar s que hi ha la possibilitat que el bipartidisme quedi molt debilitat i que un canvi de Govern sigui possible.
4.1. El paper de lindependentisme

Les alternatives a la situaci poltica, social i econmica necessitaran, per consolidar-se, donar una resposta clara i duradora en el temps que no es limiti a la crtica del sistema. LEstat espanyol ha quedat obsolet. Econmicament, no hi ha possibilitats de sortida seguint un model despoli que cap dels actors de la poltica estatal vol mutar i, democrticament, lEstat espanyol s cada dia ms asfixiant. Voler la independncia i la reunificaci dels territoris dels Pasos Catalans des del respecte mutu i atenent el principi de subsidiarietat, amb lobjectiu de construir una democrcia real des de zero, s la darrera etapa de la soluci que planteja Esquerra Republicana. La independncia s una soluci. Totes les propostes contrries al Govern de Bauz que no plantegin com reduirem el deute de la Comunitat Autnoma o com ho farem per no seguir retallant drets o simplement com aconseguirem que les lleis educatives, sanitries, del Govern de Madrid no ens afectin com ens estan afectant ara mateix sn propostes que poden fomentar el desallotjament del Govern del PP per difcilment serviran per millorar el benestar i la prosperitat dels ciutadans de les Illes Balears, ja que el dia desprs de Bauz seguirem amb el mateix espoli, amb la mateixa taxa datur i amb el mateix nombre de famlies sota el llindar de la pobresa. Per tot aix, sha de reforar el missatge pblic de lindependentisme, sense deixar de ser del tot reactius, hem dexplicar que hi ha una soluci a la situaci que vivim. s evident que ning no safegeix a projectes que desconeix. Cal que reforcem la idea que lindependentisme s integrador i defensa tots els ciutadans, els nascuts als Pasos Catalans i els nascuts a fora. En aquest sentit, caldr que fem saber als ciutadans de les Illes Balears, amb independncia del seu lloc dorigen i de la llengua que parlin, quin s el nostre missatge. Caldr ajudar lANC de Mallorca i les organitzacions anlogues que sorgeixin a les altres illes o que remin en la mateixa direcci, perqu sestructurin i arrelin, ja que el seu discurs i la seva actuaci ajudar, en aquest cas cvicament, a fer calar dins la societat illenca el mateix missatge que defensem. Hem daconseguir que lalternativa al Govern Bauz es fonamenti en una esperana que possibiliti canvis reals.
4.2 Acords pel canvi democrtic

Lindependentisme haur dadaptar la seva tctica i estratgia a la realitat que pretn transformar. Al Principat ja fa uns anys que es va aconseguir una majoria social favorable a la independncia. En aquest sentit, ser molt important que lindependentisme majoritari, articulat polticament, que representa Esquerra Republicana, cerqui frmules dacord que ajudin a fer penetrar aquest missatge dins plataformes i coalicions poltiques estables que en siguin permeables. La debilitat de lesquerra espanyola i la inconsistncia de posicions de caire federalista obren la possibilitat clara que una esquerra autctona, amb un missatge compatible amb el dEsquerra Republicana, augmenti suports i es pugui plantejar assolir el lideratge de lespai progressista tal com ha passat al Principat, a Galcia o a Euskadi. La participaci dEsquerra Republicana en futurs acords ha de possibilitar un canvi de Govern per tamb una presncia institucional al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars de veus que plantegin que les Illes Balears necessiten ser sobiranes per poder decidir sobre els seus recursos i les seves poltiques. Els ritmes i la participaci poltica a cada illa sn diferents i la complexitat dels panorames poltics pot provocar que cap formula dacord sigui homognia en el conjunt, fins i tot que a qualque illa els acords preelectorals no siguin necessaris.
17
4.3 Guanyar el dret a decidir

La participaci dEsquerra Republicana en un nou Pacte de Progrs i en el si de les coalicions que es puguin produir ha de tenir com a objectiu guanyar el dret a decidir. En aquest sentit, caldr tenir present diferents actuacions relacionades amb el procs de transici nacional que viu el Principat: El finanament La rectificaci de les poltiques de Bauz i un canvi dordre de prioritats haur de fer-se amb la mxima celeritat possible, per haur danar associat amb una recapitalitzaci de les nostres administracions que ha de passar indefectiblement per una exigncia dels nostres recursos i una inevitable confrontaci democrtica amb lEstat. Caldr donar a conixer profusament la situaci financera que patim i elaborar una estratgia que passa, en primer lloc, perqu lAgncia Tributria de les Illes Balears vehiculi el pagament dimposts estatals dadministracions i de ciutadans de les Illes Balears. Apoderament insular Atesos la naturalesa de les diferents illes i el sentiment de pertinena singularitzat que hi ha, un dels objectius haur de ser lapoderament poltic de cada illa. Cal desenvolupar al mxim lEstatut de les Illes Balears transferint les competncies que preveu, evitant duplicitats i, fins i tot, anar ms enll, amb lobjectiu que cada illa pugui ser subjecte de dret i decidir el seu marc de relaci amb el mn i amb el nou Estat catal, quan aquest hagi finalitzat el seu procs. Democrcia plena Les institucions governades pel nou Pacte hauran dimpulsar la democrcia participativa i emparar les consultes populars que sorganitzin des de la societat civil. Cal implicar la ciutadania en els afers que lafecten superant les conteses electorals estrictes. La independncia haur de servir per aprofundir ms en aquesta democrcia, per per arribar a aquest estadi abans shaur dimpulsar que la societat participi amb normalitat de processos decisoris. rgans de relaci Lestmul i la creaci drgans de relaci econmica, social, cultural i poltica de les diferents illes i daquestes amb el seu conjunt, amb el futur nou Estat catal ser una prioritat de la participaci dEsquerra en un nou pacte. A ms, shauran de teixir complicitats amb les entitats de la societat civil i estimular les entitats que, des daquesta perspectiva, participin del mateix projecte.
5. La transici nacional a la Catalunya del Nord

5.1. La realitat poltica i social de la Catalunya Nord
Les comarques de la Catalunya del Nord, juntament amb loccitana Fenolheda, configuren la divisi administrativa francesa (i comunitat poltica) del Departament dels Pirineus Orientals, englobada dins duna regi prou artificial, com el seu mateix nom demostra, del LlenguadocRossell. Els seus 450.000 habitants (tan sols el 0,6% del total de lEstat) es distribueixen territorialment de forma molt desigual. De les seves 197 comunes, avui nicament 5 superen els 10.000 habitants i 12, els 5.000, totes al voltant de Perpiny (115.000 habitants) i entorns o costa, amb les excepcions de Ceret i Prada, capitals del Vallespir i del Conflent, respectivament. La transformaci de lactivitat econmica sevidencia amb el creixent pes del turisme i els serveis, en detriment de la prdua de pes de lagricultura, que fins fa poques dcades havia estat el motor econmic del pas, vctima duna crisi endmica i estructural, que tan sols ocupa un 4% dels assalariats contra un 20% fa pocs anys. Amb una indstria escassa (6% del total dassalariats) i una construcci que voreja el 8%, s el sector lligat al turisme, el comer i els serveis, que ocupen gaireb la meitat de la poblaci laboral activa, amb un 47%. El 35% restant socupa en ladministraci, leducaci, la salut i lacci social. Aquesta manca de diversitat es tradueix en un elevat ndex datur, un 15%, el ms elevat de
18
lHexgon, 1 punt per sobre de la mitjana regional i 4 per sobre de lestatal. Amb menor intensitat que fa poques dcades, en qu generacions de joves nord catalans abandonaven el pas en cerca de treball al mateix temps que arribaven milers de persones procedents de Frana o, en un moment precs, els anomenats potes negres, que van provocar un important canvi demogrfic, avui hi continua havent una arribada regular de nous habitants i si b s menor la sortida dels nostres joves en termes quantitatius, tot i que continua sent important, s ms gran la dels joves en formaci o ja formats, que per manca dexpectatives professionals en aquest teixit econmic opten per marxar, un fenomen que es pot veure incrementat amb el projecte de llei dEnsenyament Superior i de la Recerca del Govern de Pars, que preveu la cooperaci i les reagrupacions duniversitats, i que es pot traduir en una integraci a la universitat de Montpeller, que suposaria una reducci de mitjans i diniciatives i, a mig termini, la mort de la universitat a Perpiny. Aquest exemple de recentralitzaci regional no s ms que un mirall que reflecteix el centralisme i el jacobinisme de la Repblica francesa amb el conjunt de pobles i nacions que la conformen negant-ne la seva existncia, la de les seves cultures, llenges i identitats. Cal recordar que encara avui, i malgrat les promeses electorals del president de la Repblica Franois Hollande, Frana es nega a ratificar la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries amb el pretext que la Constituci, en larticle 2, estableix que la llengua de la Repblica s el francs; una ratificaci que s requisit indispensable a tot nou estat que vulgui adherir a la Uni Europea. Aix doncs, cap reconeixement jurdic ni poltic, cap dret, cap llei, empara la llengua catalana a la Catalunya del Nord, i les declaracions de reconeixement del carcter del catal fetes pel Consell General o per lAjuntament de Perpiny sn poc ms que actes simblics, amb escassa o nulla traducci real. La situaci de crisi econmica, que afecta molt especialment les famlies de classes populars i mitjanes, el desballestament de bona part de lestat del benestar, els dubtes sobre el futur i una enyorana duna grandeur passada en qu lEstat tenia el rol del pare protector, les tensions socials, unit tot plegat al descrdit general de la poltica, tacats els grans partits per casos de corrupci, poltiques clientelars i personalismes sectaris, han obert les portes a laparici de moviments populistes, aix com a la consolidaci de lextrema dreta. Amb un sistema electoral pensat per excloure les opcions minoritries sota el pretext de garantir lestabilitat, amb eleccions a dues voltes i, en el cas de les municipals, amb una certa representaci a la proporcional amb prima a la majoria, lobtenci delegits de lindependentisme s molt complicada, a excepci de municipis on es presenten dues llistes, tradicionalment una de dretes i una desquerres; o tres, en el cas de la presncia del Front National.
5.2. Lesquerra independentista a la Catalunya del Nord

Esquerra Republicana ha participat tradicionalment en diferents aliances electorals segons els casos: en llistes desquerres als municipis, o amb Europa Ecologia en eleccions regionals o europees, amb resultats diversos. ERC, com a membre fundador de la Federaci de Regions i Pobles Solidaris s tamb membre fundador dEuropa Ecologia a la Regi LlenguadocRossell. Malauradament, s de constatar que els membres de Les Verts de la Catalunya del Nord sn, molt probablement, el corrent ms jacob daquest partit a lEstat francs, fet que dificulta molt el treball com. Cal afegir que lactitud de Les Verts per intentar dirigir el moviment Europe Ecologie, unida a les discrepncies internes, han restat suport a una dinmica que es presentava com a alternativa a lhegemonia del PS a lesquerra. Per a Esquerra Republicana, ens agradaria tenir la possibilitat diniciar una nova dinmica, de treball estable en el quotidi, amb altres partits i moviments amb qui compartim un denominador com nacional i una certa sensibilitat social, iniciatives que ja funcionen amb bons resultats, com per exemple a Iparralde, amb la coalici Euskal Herria Bai. Ara b, la inexistncia de cap organitzaci formalment constituda a la nostra esquerra, aix com les apostes de CDC i Unitat Catalana, que han optat per aliances electorals amb la dreta francesa que representa lUMP, impossibilita ara per ara aquesta via, restant ERC com nic referent de lesquerra independentista a la Catalunya del Nord. Una Catalunya del Nord que, malgrat els intents dallament que practica i practicar lEstat francs, no restar indiferent a la proclamaci duna Repblica catalana al Principat. s cert que cal preveure un fort increment en les reaccions jacobines ms profundes, per laparici duna alternativa atractiva per a aquestes terres ser una realitat que caldr anar consolidant, ja des dara, amb lenfortiment de tot tipus de collaboracions i poltiques transfrontereres. Tot i que el sentiment didentitat catalana s encara ben viu, sequivoca aquell que pensi que amb aix ja nhi ha prou. Caldr temps, pacincia i esforos en el cam de teixir complicitats que cusin aquestes comarques a la resta del pas.
19
Bloc 2. Les propostes poltiques per assolir la independncia de Catalunya: agendes i escenaris del procs
El procs per decidir el futur poltic que proposa la ciutadania de Catalunya no s un fet gens singular, s un fet habitual. Abans que nosaltres, lhan volgut fer centenars de pasos al mn. Fins a vint-i-quatre dels actuals estats europeus van assolir la independncia durant el segle xx. La histria de Polnia, Noruega, Finlndia, Hongria, Irlanda, Estnia, Letnia, Litunia, etc. ens illustra el fet que la llibertat i lautodeterminaci dels pasos s un fenomen habitual en les nostres contrades. La celebraci dun referndum per desvincular-se de Sucia va portar la llibertat a Noruega, el 1905, que el va guanyar amb un 99,95 % dels vots i amb una participaci del 85 %. El 1944, Islndia es va independitzar de Dinamarca amb un referndum que va guanyar amb un 98 % de vots a favor. Un dels referndums ms recents s el de Montenegro, que va guanyar amb el 55,5 % dels vots a favor. La Uni estatal de Srbia i Montenegro permetia que, en un termini de 3 anys, accedissin a la independncia. Fou aix com aquest referndum va establir un precedent important perqu hi va intervenir la UE, posant condicions per a la legitimitat dels resultats: es requeria un mnim de participaci del 50 % i un resultat mnim del 55 % a favor del s. Daltra banda, des de la perspectiva histrica de lEstat espanyol, fins a 23 territoris se nhan segregat els darrers segles. El 1640, Portugal sindependitz de la Corona Espanyola, que el 1648 perdia Flandes. Durant el segle xix, un total de 17 territoris, des de les colnies americanes fins a Filipines, Puerto Rico i Cuba, el 1898. Al segle xx, el Shara Occidental i Guinea Equatorial van sortir de la jurisdicci espanyola.
1. La 4a onada de processos dindependncia: de lautodeterminaci al dret a decidir

El segle xx ha produt tres grans onades de creaci destats: Desprs de la Primera Guerra Mundial (Polnia, Hongria, Irlanda, etc.). Desprs de 1945, vinculada als processos de descolonitzaci.
21
Lesfondrament de lURSS, amb la caiguda del mur de Berln, la independncia de les Repbliques bltiques i els pasos de lEst, genera un reguitzell de nous estats: 1988-1991: Estnia, Letnia i Litunia; 1990: Eslovnia; 1991: Gergia, Crocia, Macednia, Ucrana, Uzbekistan; 1992: Eslovquia, Bsnia i Hercegovina, Eritrea; 2003-2006: Montenegro; 2008: Kosovo. Des duna perspectiva jurdica, la tercera onada de processos dindependncia, derivada de lesfondrament de lURSS, representa la transici entre lapellaci al dret a lautodeterminaci i el dret a decidir com a figura jurdica emergent en el si de la jurisprudncia internacional. Actualment, alguns experts en cincia poltica teoritzen lanomenada quarta onada de creaci destats: a ms de lexemple de Groenlndia, actualment Esccia t plantejat un procs dindependncia respecte del Regne Unit; i un procs similar es troba en estat de letargia al Quebec, desprs de 2 referndums (1980 i 1995). I tamb al Pas Basc i Flandes la ciutadania expressa cada cop amb ms intensitat la seva voluntat daccedir a la independncia. Es tracta dun seguit de processos que no responen als esquemes autodeterministes postcolonials. Sn comunitats inserides en societats occidentals avanades, en les quals la voluntat ciutadana vol decidir el seu futur i viure en plenitud democrtica.
1.1. La doctrina Wilson i la Carta de les Nacions Unides: lautodeterminaci dels pobles com a dret fonamental
Lanomenada Doctrina Wilson s el precedent del principi del dret a lautodeterminaci dels pobles com la facultat essencial dels pobles a decidir lliurement. Fou formulada per primer cop el 1919, dins Els catorze punts del president nord-americ Woodrow Wilson, i foren recollits en el Tractat de Versalles que posava fi a la Primera Guerra Mundial. La Societat de Nacions recollia aquest principi com a mecanisme internacional per resoldre pacficament els conflictes vinculats a les aspiracions poltiques dels pobles. La Carta de les Nacions Unides de 1945 (art.1.2.), la Declaraci Universal dels Drets Humans (ONU, 1948) i el Pacte Internacional de Drets Civils de 1966 (art. 1.1.) estableixen que lautodeterminaci s un dret fonamental, individual i col lectiu, de les persones i els pobles a decidir lliurement el seu estatus poltic, econmic, social i cultural. Assentada sobre la idea de llibertat, lautodeterminaci ha esdevingut una de les normes fonamentals de les relacions internacionals del mn contemporani (s. xx). Es considera una norma ius cogens, s a dir, una norma de dret imperatiu en el ms alt nivell de les lleis internacionals. Larticle 1 del Document fundacional de la Carta de les Nacions Unides (1945) estableix la necessitat de fomentar relacions damistat entre les nacions basant-se en el respecte del principi de la igualtat de drets i el dautodeterminaci dels pobles, i prenent les mesures adequades per enfortir la pau internacional. Aix, en virtut del dret a lautodeterminaci dels pobles, es va auspiciar internacionalment la independncia de les excolnies de les potncies europees a partir de 1945, aix com les dels pasos bltics i de lEuropa de lEst en els anys noranta del segle xx. Completades les onades histriques segona i tercera, amb els seus condicionants, contextos, lluites, raons i moviments, laplicaci del dret a lautodeterminaci fou restringida per un cert consens de les grans potncies en el si de lONU. Hi ha dos elements que van suscitar la reacci dels estats que, davant lauge del dret a lautodeterminaci, volien evitar la secessi de comunitats i territoris. Duna banda, esgrimien el dret a la integritat territorial dels estats, de manera que qualsevol conflicte nacional esdev una qesti interna en qu la ingerncia externa no s benvinguda. De laltra, sha atacat jurdicament la indefinici del terme poble (el subjecte poltic), sovint identificat com una naci sense estat o com una comunitat cultural dins el territori dun estat naci. s aix com la doctrina internacional (Resoluci de Nacions Unides 1514XV, de 1960, i 2625XXV, de 1970) considera que la possibilitat dexercir el dret a lautodeterminaci (constituir un estat independent ex novo o per secessi dun estat que ja existia) queda reservada noms als pobles en situaci de sotmetiment colonial, docupaci militar estrangera o dintegraci en un estat que no respecta els drets humans i mancat dun govern representatiu del conjunt dels ciutadans del territori. Per tant, malgrat que siguem una naci (cosa que lEstat espanyol sapressa a negar sempre) i malgrat que tinguem tot el dret a lautodeterminaci, el fet de disposar dun sistema autonmic, dun Parlament i dun Govern representatius, dificulta enormement la tasca de fer comprensible i indiscutiblement legtim, a ulls de la comuni-
22
tat internacional, ls efectiu daquest dret. Com demostrem que estem sotmesos colonialment o ocupats per una fora militar estrangera? La comunitat internacional pot sentenciar que avui lEstat espanyol conculca els drets humans als ciutadans de Catalunya? Malgrat que molts ciutadans catalans independentistes haguem viscut les darreres dcades amb el sentiment destar ocupats, colonitzats i espoliats, i que tinguem la sensibilitat democrtica ferida, aquesta no havia estat fins ara la percepci majoritria a Catalunya.
1.2. El dret a decidir com a paradigma dels processos dindependncia en pasos moderns i societats avanades del segle xxi
El dret a decidir es defineix com el dret de les persones i dels pobles a ser sobirans. s la proclamaci de la voluntat popular com a instrument dels ciutadans per determinar-se i valer-se polticament per si mateixos. El dret a decidir s el dret que t una comunitat poltica a expressar democrticament la seva voluntat en relaci al seu futur poltic collectiu. El dret a decidir connecta amb el principi democrtic, que presideix tots els textos fonamentals tant del Dret Internacional, com del Dret Constitucional intern o dels tractats constitutius de la Uni Europea. El principi democrtic estableix el dret dels ciutadans a participar en qualsevol decisi que els incumbeix, sense restriccions i en igualtat de drets entre les persones. El dret a decidir s una figura jurdica en construcci que comena a ser reconeguda per la Jurisprudncia internacional. I s en virtut de la normaci i cristallitzaci de costums que el dret a decidir troba lespai jurdic dins la legalitat internacional. Actualment, el reconeixement efectiu del dret a decidir i la seva connexi amb el principi democrtic el trobem en tres processos recents, dins aquesta quarta onada de processos dindependncia. Parlem del Quebec-Canad, Kosovo-Srbia i Esccia-Regne Unit. 1.2.1. Cas Quebec Canad Les autoritats federals canadenques van autoritzar dos referndums al Quebec. El 1980 se celebra el primer referndum al Quebec, amb un ndex de participaci del 85,6 %. El no es va imposar amb el 59,56 % del vots, per un 40,44 % de partidaris del s. El 1995 va tenir lloc el segon referndum. El no va obtenir un 50,56 % del vots i el s, el 49,44 %, amb un ndex de participaci espectacular del 94,5 %. Posteriorment, el 1998, el Tribunal Suprem del Canad va afirmar que el Quebec no tenia dret a la secessi, ni pel Dret Internacional ni pel dret constitucional intern, per que si optava per la independncia en un referndum fet amb totes les garanties, aquesta decisi havia de ser respectada en virtut del principi democrtic i obligaria a obrir una reforma constitucional al Canad per fer-la efectiva. Per regular aquesta eventualitat, el Parlament del Canad va aprovar lany 2000 la Llei de la claredat (Clarity Act), que estableix les condicions per les quals el govern federal hauria dentrar en negociacions que podrien conduir a la secessi duna de les seves provncies desprs dun referndum. 1.2.2. Cas Kosovo Srbia El 17 de febrer de lany 2008, lAssemblea de crrecs electes de Kosovo va aprovar la Declaraci Unilateral dIndependncia respecte de Srbia. La Cort Internacional de Justcia (Resoluci de 22 de juliol de 2010, del Tribunal de lHaia) va resoldre (sense entrar a valorar el dret a lautodeterminaci ni el dret de secessi) que la Declaraci unilateral dindependncia de lAssemblea de crrecs electes Kosovar de lany 2008 no era contrria al Dret Internacional en el sentit que no vulnerava cap llei internacional, perqu era la manifestaci duna cambra elegida lliurement pels ciutadans i, per tant, lexpressi del principi democrtic. Lopini del Tribunal, formulada a conseqncia de la pregunta de lAssemblea General de les Nacions Unides a proposta de Srbia, va ser clara: El Dret Internacional general no preveu prohibicions sobre les declaracions dindependncia i, per tant, la declaraci del 17 de febrer de 2008 no viola el Dret Internacional general. Davant tota mena de pressions internacionals, un total de 10 dels 14 membres del Tribunal Internacional de Justcia van confirmar la proclamaci dindependncia de Kosovo, indicant tamb en la sentncia que la illegalitat lligada a les declaracions dindependncia no derivava del seu carcter unilateral, sin del fet que estaven lligades a ls illegal de
23
la fora o shavien coms altres violacions de la Llei Internacional. La Cort internacional tamb afirmava que:durant la segona meitat del s. xx, shan donat casos de nous estats que han exercit el dret dautodeterminaci sense que lexercici del dret vingus motivat per la descolonitzaci o la fi de limperialisme. Per aquest motiu, la sentnciaconclou que el dret a lautodeterminaci dels pobles ha evolucionat i que en contra daquesta evoluci no ha sorgit cap norma, ni costum, en ordre internacional, que hagi prohibit aquestes noves prctiques. La sentncia establia de forma clara i concisa que el principi democrtic no pot ser coartat per cap marc legal existent. 1.2.3. Cas Esccia Regne Unit El cas escocs i britnic illustra de manera inequvoca com la voluntat poltica, el dileg, la negociaci i lacord poden acompanyar el reconeixement de lexercici del dret a decidir, com a mecanisme escaient per modificar els marcs legals vigents a les nacions britniques. Aix, en virtut de lAcord dEdimburg signat el 15 doctubre de 2012, entre el Govern escocs de lAlex Salmond (SNP) i el Govern britnic de David Cameron, el 18 de setembre de 2014 es realitzar un referndum dindependncia a Esccia. LAcord tamb estableix que els detalls del referndum seran acordats pel Parlament escocs. Aix, ledat legal per votar ser de 16 anys i la pregunta que es formular ser tan clara com: Esccia hauria de ser un pas independent? La voluntat poltica dAlex Salmond s la de rescindir el Tractat de la Uni de 1707 i proclamar la independncia el mar de 2016. Aix, durant el maig de 2016 se celebrarien les primeres eleccions constituents del nou Estat escocs. Entre el resultat del referndum i, si escau, fins al mar de 2016, es negociaran els termes de la secessi amb el Regne Unit, aix com els termes de la permanncia dins la UE. La voluntat del Govern escocs s la de propiciar una negociaci amb la UE des de dins, amb totes les garanties i amb seguretat jurdica. Malgrat certes similituds generals i la coincidncia dels camins jurdics i poltics, el procs cap a la constituci de la Repblica catalana ser nic i propi. Les caracterstiques del procs no responen a un esquema de secessi pactada des dels governs, sin que s un procs democrtic, de baix a dalt, protagonitzat per la societat civil, i que compta amb loposici frontal del Govern de lEstat espanyol. A Catalunya sha optat per un procs que vol posar en valor tota la crrega de legitimitat democrtica possible. Per aix, cal explorar i esgotar totes les opcions i, si cal, crear-ne de prpies per guanyar a les urnes la majoria democrtica que permeti mostrar al mn la voluntat majoritria de la ciutadania. s per aix que no es renuncia de cap manera a fer valer, davant lEstat espanyol, aquesta voluntat democrtica de la ciutadania catalana, bo i esgrimint els referents politicojurdics internacionals dels processos escocs i quebequs. Aquests models, basats en el pacte i en una manifestaci democrtica inapellable de la ciutadania, gaudeixen del reconeixement de la comunitat internacional i sn la millor frmula per aspirar a un mxim reconeixement immediat del nou estat. Laltre condicionant del procs s, per, la voluntat de pacte de lestat originari. Aquestes voluntats dacord i de respecte democrtic a les decisions ciutadanes, que sn clares i presents al Canad i al Regne Unit, no semblen existir a Espanya. Lintent dels catalans, per, de fer servir les vies de la negociaci i lacord amb lEstat espanyol s i ser una necessitat per a la legitimitat del procs. Tanmateix, la negativa de lEstat espanyol a obrir un procs de negociaci sobre el procediment per exercir el dret a decidir s noms un escull, i en cap cas s insalvable. Perqu, encara que la UE hi assisteix expectant des de fora, les implicacions europees del procs, tant dordre poltic com econmic, aix com la possibilitat que es coarti la democrcia, poden fer inevitable larbitratge de les institucions europees i que lEstat espanyol hagi dacceptar la celebraci duna consulta. En qualsevol cas, limportant s la magnitud de la majoria, la cohesi social, la perseverana i la pulcritud democrtica, en virtut de les quals qualsevol soluci pot ser possible, factible i reconeguda per la legalitat internacional.
2. Objectiu 2014: la creaci dun Estat

Organitzar una consulta o fer una declaraci des del Parlament no conformen prpiament un objectiu en si mateix, sin que sn eines al servei de la creaci del nou Estat. La finalitat s la de constituir Catalunya com un nou Estat dEuropa el 2014.
24
La creaci dun nou Estat Lestabliment dun nou Estat rau en la constituci formal de lEstat en termes jurdics i legals a partir dun mandat democrtic dels ciutadans. Aquest procs formal requereix duna transici nacional, en termes reals i tangibles, que doti el pas de les estructures dEstat per poder exercir totes les competncies necessries de forma efectiva i cobrir les necessitats dels ciutadans (infraestructures, espai radioelctric, aparell judicial, hisenda, etc.) Un cop obtingut el mandat democrtic de la ciutadania, la constituci formal dun estat es produeix a partir de la confluncia de: 1. Un acte jurdic i poltic de proclamaci de la independncia des del Parlament, democrticament escollit i establert per a aquesta finalitat. 2. El reconeixement internacional per part daltres estats, com a base del reconeixement dels organismes internacionals.
En aquest sentit, quan la comunitat internacional aborda aquests processos demana que es respecti sempre el principi democrtic i es disposi de la mxima legitimitat, per obtenir el mxim de suport i reconeixement internacionals, i que en cap cas, es produeixin actes contraris a cap norma o tractat internacional. En el cas de Montenegro, per exemple, la UE va intervenir fixant uns criteris de legitimitat per als resultats de la convocatria del referndum: un mnim del 50 % de participaci i un mnim dun 55 % de suport al s per fer-se efectiu. Tanmateix, per als casos del Quebec o dEsccia no hi ha cap condici de participaci ni de resultat. En qualsevol cas, per crear un nou estat cal tenir capacitat de fer efectiu lacte jurdic i poltic de constituci de lestat, vetllar per lordre pblic i fer respectar el nou marc legal generat, donant continutat i validesa als actes i contractes jurdics, tant pblics com privats.
2.1. La generaci dun mandat democrtic

La generaci dun mandat democrtic en favor de la independncia constitueix la pedra de toc de tot el procs, perqu sen deriva la necessitat dacomplir-lo seguint la voluntat ciutadana, que s qui ostenta la sobirania de qualsevol comunitat poltica democrtica. Les eines per generar un mandat democrtic poden ser diverses. 2.1.1. El referndum o consulta El referndum o consulta s linstrument idoni a lhora dobtenir la legitimitat democrtica i el posterior reconeixement internacional, perqu genera un mandat democrtic que tot el mn entn. Un referndum o consulta produeix una resposta explcita a una pregunta clara i concreta formulada a tot el conjunt del cos electoral, sense marge per als dubtes i altres interpretacions. Curiosament, lEstat espanyol s lnic estat del mn que diferencia referndum i consulta. Les lleis de lEstat estableixen que noms el mateix Estat pot fer referndums de carcter vinculant o els ha dautoritzar expressament, i sn de naturalesa consultiva si els fa una comunitat autnoma o un ens local. Aix, una consulta s un procs per saber lopini dels ciutadans, que pot produir-se en lmbit autonmic o municipal fins i tot. En qualsevol cas, tant si parlem de referndum com si parlem de consulta, sempre es genera el mateix resultat: un mandat democrtic. En relaci amb el debat interessat que proposen alguns sobre el carcter vinculant o no duna consulta, cal entendre que el carcter vinculant dun referndum o duna consulta depn de la voluntat poltica i del context amb qu es produeix la convocatria, com sobretot, de la legitimitat que deriva del resultat obtingut. Per tant, un referndum consultiu o una consulta sempre seran polticament vinculants. Els estats que es vanten de ser democrtics no poden obviar la voluntat democrtica dels seus ciutadans. A tall dexemple, podem recordar les conseqncies del rebuig ciutad a Frana o Holanda en els referndums consultius per a la ratificaci de la Constituci europea celebrats el 2005. De referndums vinculants jurdicament tan sols hi ha els de ratificaci de la Constituci i de lEstatut. I, pel que fa a la resta de referndums o consultes, un resultat inequvoc fruit duna pregunta clara s el que obliga i vincula ulteriors actes de transcendncia jurdica i legal, adoptats quan convingui i es cregui oport, en seu parlamentria pels representants dels ciutadans.
25
Per tant, un mandat democrtic, lliurement expressat a les urnes amb totes les garanties, sempre s previ i superior a qualsevol norma interna o marc legal existent de qualsevol estat. Les lleis o els marcs legals no poden coartar mai el principi democrtic. Els estats democrtics, finalment, davant de processos poltics daquesta naturalesa, no poden utilitzar la fora o la violncia contra els seus propis ciutadans, quan aquests volen expressar democrticament el seu parer sobre el futur poltic. Perqu en cas ds de la fora, prohibici expressa o violncia, el Dret Internacional empararia i permetria automticament lexercici del dret a lautodeterminaci de la part agredida. La comunitat internacional s qui actuaria de mediadora davant la tensi poltica derivada del procs. Per tant, el dret a decidir permet a qualsevol comunitat poltica independitzar-se de qualsevol estat no democrtic, segons el marc legal internacional i en virtut del principi democrtic. 2.1.2. Unes eleccions plebiscitries La convocatria dunes eleccions plebiscitries pot representar una opci substitutiva, per imperfecta, del referndum o consulta, que pot tenir com a resultat un nou Parlament habilitat per proclamar la independncia. Unes eleccions plebiscitries, a diferncia del referndum, no generen un mandat democrtic explcit ni una resposta concreta a una pregunta, sin que estableixen una correlaci de forces determinada, segons unes posicions manifestades pels partits que es presenten amb un programa determinat. En unes eleccions plebiscitries sempre hi jugaran consideracions ideolgiques al marge de la voluntat popular vers lestatus jurdic i poltic desitjat per la comunitat de ciutadans. Per tant, els resultats sempre estaran subjectes a interpretacions poltiques posteriors, interessades o no, de les posicions contrries al procs. La comunitat internacional noms toleraria succedanis al mandat democrtic explcit dun referndum o consulta en els casos en qu, havent esgotat les vies democrtiques, la tensi poltica entre les parts no els permeti resoldre la situaci amb la negociaci i el dileg. 2.1.3. La declaraci del Parlament Una declaraci feta pels parlamentaris podria ser un mecanisme per generar un mandat democrtic indirecte, sempre que provingui dun Parlament escollit i legitimat democrticament, per a tal efecte. Malgrat aix, la comunitat internacional ha de saber que no hi ha hagut alternatives ms democrtiques basades en el consens i lacord poltic entre les parts en tensi. La declaraci unilateral s inviable des del punt de vista internacional si abans no shan esgotat totes les vies legals i democrtiques establertes que hi ha a labast per fer un referndum o una consulta, i que justifiquen haver hagut de recrrer a aquest mecanisme de menor participaci democrtica.
2.2. El procs constituent: la declaraci dindependncia al Parlament de Catalunya

La proclamaci de la independncia es basa en un acord poltic majoritari previ entre les forces poltiques parlamentries, que passa al terreny jurdic per crear una nova legalitat. La traducci de la voluntat poltica en la fundaci dun marc legal es pot produir de diverses formes: Un referndum proporciona un mandat democrtic per modificar lestatus poltic. Aquest mandat permet obrir el procs constituent en el qual sescull un nou Parlament, es redacta la nova Constituci i es proclama la independncia, o viceversa. Un Parlament democrticament escollit proclama la independncia i saprova una llei de reforma poltica que crea una legalitat transitria. Mentrestant, es produeixen eleccions constituents que determinaran un nou Parlament, que tindr la missi de redactar i aprovar una constituci que podr ser ratificada en referndum al final del procs constituent.
26
El reconeixement internacional El nou Estat ha dobtenir el reconeixement internacional daltres estats, especialment dels ms rellevants en lescena internacional. Com a argument favorable a la independncia en clau internacional, hi ha la consideraci dels nostres drets histrics, ja que Catalunya fou fins el 1714 subjecte poltic internacional. Tanmateix, la legitimitat democrtica del procs a ulls de la comunitat internacional s la clau del reconeixement. Aqu s fonamental comptar amb ressorts comunicatius importants, amb instruments valuosos per a la paradiplomcia, i amb el bagatge dhaver teixit una xarxa de complicitats amb la causa democrtica dels catalans. En els mbits econmic i empresarial, tamb s important comptar amb efectius al servei de la geoestratgia catalana, beneda per la ubicaci del pas en una situaci privilegiada al cor de lEuropa occidental. Per tant, s important establir una agenda internacional de carcter institucional, tant pblica com privada, per fer entendre i fer valer les nostres posicions arreu. Caldr, doncs, desenvolupar les actuacions encaminades a rebre el futur reconeixement internacional dels estats, obtenir lencaix en els organismes internacionals, i falcar leventual permanncia de Catalunya i dels seus ciutadans dins el territori i les institucions de la UE.
3. Les agendes del procs

Les agendes del procs preveuen els intervals temporals que van des davui fins a la celebraci del referndum (fase referendria), linterval que va des de lobtenci del mandat democrtic fins a la proclamaci de la independncia (procs constituent) i el perode posterior que inaugura una etapa inicial de lEstat catal, en la qual els poders pblics assumeixen totes les competncies i funcions prpies dun estat. Les agendes catalana, espanyola i internacional es realitzen de forma simultnia. El seu contingut cerca la seqencia idnia daccions, en el mnim temps possible, per intentar convocar un referndum dacord amb la legalitat espanyola vigent, o b dacord amb la legalitat catalana vigent i en construcci. En lmbit internacional, es procura la difusi internacional del procs, aix com la cerca de suports i complicitats (institucions, organismes i lders), tant en el cas eventual duna mediaci internacional de la tensi poltica derivada del procs com de cara al posterior reconeixement. En el cas eventual que lEstat espanyol impeds la celebraci dun referndum a Catalunya, lacompliment del principi democrtic obligaria de facto a la mediaci internacional, que es podria resoldre amb un referndum tutelat internacionalment, o b amb unes eleccions plebiscitries i/o una declaraci unilateral, segons les circumstncies i laquiescncia de la comunitat internacional.
3.1. Agenda catalana

Lagenda catalana, en la fase referendria, t la missi de legitimar democrticament el procs a Catalunya i cercar les vies dexpressi de la majoria social. Per aix esdev clau la capacitat de concertar socialment el procs, contribuint a fer extensible a la societat civil la reivindicaci per a lexercici del dret a decidir. El Pacte Nacional per al Dret a Decidir busca el foment de la participaci i el debat en el si de la societat catalana. Lexecuci de lagenda catalana es va iniciar el passat 23 de gener i t per objectiu dotar-nos de les eines jurdiques per poder celebrar una consulta, en el cas que lEstat espanyol no autoritzi a la Generalitat la convocatria dun referndum o una consulta. 3.1.1. Les eines de legitimaci democrtica Les eines de lagenda catalana sn les resolucions i les lleis que pot generar el Parlament, que tamb configuren la legalitat vigent:
27
A) Resoluci 5/X, de declaraci de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, de 23 de gener de 2013 La Declaraci de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya fou aprovada al Parlament de Catalunya amb 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions. Representa el punt de partida, en el context dun nou Parlament, en el qual les forces partidries del dret a decidir van obtenir una majoria de representaci a la Cambra. Linici daquesta legislatura es caracteritza per la signatura dun Acord destabilitat parlamentria entre les dues forces principals, que inclou una consulta per la independncia abans dacabar el 2014. Aix, la Resoluci 5/X s linstrument que anunciava linici del procs cap a la independncia de Catalunya, basat en el dret a decidir, en connexi amb el principi democrtic. Afirma que el poble de Catalunya t, per raons de legitimitat democrtica, carcter de subjecte poltic i jurdic sobir. La declaraci anuncia que sutilitzaran tots els marcs legals per fer efectiu lenfortiment democrtic i lexercici del dret a decidir. Ms enll dun primer acord inicial que delimita el camp jurdic del dret a decidir, ara ens cal dotar-nos dun marc normatiu que doni rigor, imparcialitat i legitimitat tant a la consulta com a la globalitat del procs. B) Llei 4/2010, del 17 de mar, de consultes populars per via de referndum La Llei 4/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya permet la celebraci de referndums a Catalunya. La norma fou recorreguda pel Govern espanyol al Tribunal Constitucional, per a finals de 2012 se naixec la suspensi, de forma que actualment s plenament vigent. En virtut de la Llei 4/2010, Catalunya podria convocar un referndum a partir de lautoritzaci de lEstat, previ requeriment del Govern o el Parlament catal. s la constataci que, segons la legalitat constitucional vigent, i amb la voluntat poltica del Govern espanyol, es podria permetre celebrar un referndum amb tota normalitat, havent de negociar conjuntament els termes de la consulta. C) Llei de consultes populars no referendries La Llei de consultes populars no referendries est en tramitaci. Ja estava en trmit parlamentari durant lanterior legislatura i va decaure en anticipar-se les eleccions catalanes del 25N de 2012. La voluntat dels partits majoritaris s la daprofitar la feina feta anteriorment, havent-se constitut en ponncia conjunta de tots els partits. Es treballa amb lobjectiu que al final de lestiu la Llei pugui estar aprovada. En virtut de la Llei de consultes populars no referendries del Parlament, Catalunya podr celebrar una consulta legal sobre el seu futur poltic, organitzada per la Generalitat. El debat sobre la legalitat o la vinculaci jurdica del resultat de la consulta es considera un tema intranscendent, perqu sabem que el carcter vinculant sempre escau en el terreny poltic. Per tant, el seu carcter vinculant aniria ntimament lligat a la legitimitat proporcionada per la magnitud de la participaci i per les caracterstiques del resultat obtingut, aix com per lnim poltic de la convocatria. D) Llei electoral de Catalunya Durant el mes de febrer de 2013 sha constitut la ponncia de la Llei electoral, amb lobjectiu de tenir-la aprovada a la tardor. Catalunya no t Llei electoral prpia. Actualment, qui tutela els processos electorals a Catalunya s la Junta Electoral Central, que depn del Govern de lEstat. Aquestes dues lleis, la de consultes populars i la Llei electoral, tamb serveixen per establir, a ulls de la comunitat internacional i dels estaments de tutela internacional que observarien el procs catal, un marc de rigor, seriositat i garanties electorals per a tots els ciutadans. 3.1.2. La mobilitzaci social per lEstat propi La mobilitzaci social per lestat propi consistiria en dues etapes: duna banda, la concertaci social del procs, exemplificada en el Pacte Nacional del Dret a Decidir, i de laltra, la campanya del referndum o consulta que ja interpellaria directament els partidaris del s.
28
La Concertaci social del procs: el Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) La societat civil t, ha tingut i tindr un paper molt destacat en el procs cap a la independncia de Catalunya. Es tracta dun procs que va de baix a dalt, legitimat des de la base ciutadana i impulsat pels moviments socials per la independncia aglutinats en organitzacions com lANC, mnium, lAMI i moltes altres plataformes especfiques. Tanmateix, s clau que aquest impuls sestengui a la societat civil, incloent-hi els agents socials i les entitats de carcter empresarial, municipalista, cvic, cultural, professional, acadmic, deducaci en el lleure, etc. Esquerra Republicana defensa que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir sigui el marc de trobada i dimpuls de la consulta i del dret a decidir del pas. Un espai liderat pel Govern de Catalunya, per amb una forta implicaci dels diferents grups parlamentaris que donen suport al dret a decidir, i amb una participaci molt mplia de les entitats de la societat civil catalana i de les administracions locals. El PNDD es va iniciar el 6 de maig de 2013, i ha dincloure la major part de la societat catalana, entitats cviques, culturals, agents socials, etc. El missatge s que el procs catal s un projecte compartit per tot el pas. La campanya del s Una de les preocupacions bvies del procs s la capacitat de mobilitzar el cos electoral en favor del s. Ser una campanya en qu totes les forces poltiques, les institucions i les organitzacions socials, culturals i econmiques shauran de posicionar davant duna pregunta clara. Esquerra Republicana defensa la necessria coordinaci entre les principals entitats sobiranistes perqu la campanya pugui comenar enguany, degudament compassada amb el ritme del tempo poltic i social del pas, del Govern i del Parlament. Ser una campanya llarga i intensa, en la qual tots serem interpellats, en el marc duna consulta o en el marc dunes eleccions plebiscitries, segons les circumstncies i els escenaris del procs. Sens dubte, ser important compartir el relat, dosificar els esforos i socialitzar-ne els costos. Ser la campanya de la nostra vida, en qu el pas es jugar per primer cop en la seva histria la possibilitat de decidir en llibertat qu vol ser. Tots i cadascun de nosaltres ens hi haurem dimplicar al mxim.
3.2. Agenda espanyola: dileg i negociaci amb lEstat

Lagenda espanyola, en la fase referendria del procs, persegueix que lEstat abordi la qesti que la ciutadania de Catalunya li planteja: o b autoritza el referndum o b genera el tercer gran cop de porta de lEstat en tres anys. Hem de ser conscients que una eventual negaci del dret a decidir dels catalans s la negaci de la sobirania del poble catal i, en essncia, la mutilaci del dret fonamental de les persones a viure en democrcia. Les eines de lagenda espanyola sn el dileg i la negociaci amb lEstat. Lobjectiu s que durant el primer semestre de 2013 es pugui encetar la via del dileg amb lEstat per arribar a un acord poltic que permeti celebrar un referndum dindependncia. En el cas dun eventual i previsible nou cop de porta que tanqui la via del dileg i la negociaci, haurem assolit una fita necessria dins el cam: ens haurem carregat de ms raons i podrem abordar de forma legtima, a ulls de la comunitat internacional, la celebraci de la consulta sobre la base de la legalitat catalana. 3.2.1. Eines en clau espanyola: el tercer cop de porta de lEstat? Les eines en clau espanyola sn diverses, i no depenen, com assenyalen alguns, de la inevitable reforma constitucional. LEstat podria convocar un referndum consultiu a Catalunya per conixer la voluntat dels catalans sobre el seu futur poltic, dacord amb una srie de mecanismes vigents: La Llei 2/1980, de 18 de gener, Llei Orgnica reguladora de les diferents modalitats de referndum (LOMR) Aquesta llei espanyola desenvolupa lart. 92 de la CE sobre la possibilitat de consultar als ciutadans qestions despecial transcendncia, fins i tot en lmbit local. La convocatria correspon al Govern de lEstat. Com es pot veure, les forces vives de la transici espanyola, des de la dictadura, van voler amarrar de seguida aquesta qesti, reservar-sen la potestat, bandejant la nova arquitectura constitucional de les nacionalitats i regions en comunitats autnomes i lincipient poder municipal.
29
Tamb hi ha qui propugna una modificaci daquesta Llei Orgnica per permetre que la convocatria del referndum recaigui sobre Catalunya. Tanmateix, els exemples escocs o quebequs ens assenyalen la supremacia dels acords poltics, per damunt dels matisos i les minscules disquisicions jurdiques, a lhora de vehicular les demandes ciutadanes. La voluntat poltica de les parts s el que compta, al cap i a la fi. La reforma constitucional Alguns autors i partits defensen que un referndum vinculant noms s possible per preguntar sobre la reforma constitucional i sobre el conjunt del cos electoral espanyol. s per aix que sostenen que caldria fer un procs de reforma constitucional de lEstat espanyol, que permeti facultar les comunitats autnomes per a lexercici del dret a decidir. Tals afirmacions no sn correctes. Hi ha mecanismes per autoritzar un referndum a una CA sense haver de tocar la Constituci espanyola. El Govern espanyol t fins a tres opcions: autoritzar-lo en virtut de la Llei 4/2010, del 17 de mar, de consultes populars per via de referndum del Parlament de Catalunya; en segon lloc podria, per la via del trasps de la competncia, permetre que el Govern catal convoqus la consulta, o fins i tot, per simple decisi del Govern espanyol, interpretant la LOMR 2/1980. En conclusi, s tan sols una qesti de voluntat poltica del Govern de lEstat. Per tant, hem de considerar una prdua de temps intencionada la pretensi de reformar la Constituci, sabent que la decisi requereix el vot dels dos grans partits espanyols (PP i PSOE) en el Congrs, on els representants catalans sn minoria permanent, sense poder decidir el que els incumbeix de manera especfica. Els intents a Madrid per obtenir el perms per fer un referndum a Catalunya El 9 doctubre de 2012, el Ple del Congrs espanyol va refusar lapropostadERC-RCat-Catalunya S que demanava que es transfers a la Generalitat, en un termini mxim de mig any, la competncia de convocar referndums, segons larticle 150.2 de la CE. El 26 de febrer, al Congrs dels diputats, es van rebutjar, per 275 vots en contra de PP i PSOE i 60 vots a favor, tres propostes de resoluci (CiU, Esquerra Plural i Esquerra Republicana de Catalunya) sobre el dret a decidir de Catalunya, que instaven el Govern de lEstat a negociar amb Catalunya la celebraci dun referndum per poder decidir el seu futur collectiu. Lintent final pendent o el tercer cop de porta En la lgica desgotar vies, i de carregar-nos de raons que consolidin la majoria favorable al dret a decidir, es considera primordial que, de forma solemne, el president de la Generalitat, acompanyat de les forces parlamentries i de la societat civil, solliciti pblicament lautoritzaci a lEstat per fer el referndum o consulta. Una eventual negativa suposaria el tercer cop de porta de lEstat a les aspiracions legtimes de Catalunya desprs dels cops de porta que van significar la sentncia del Tribunal Constitucional de 2010 i la negativa al concert econmic. Daquesta manera es crearien les condicions poltiques necessries per reforar la majoria social a Catalunya en favor del dret a decidir i en favor del s, i es legitimaria, a ulls de la comunitat internacional, lopci de celebrar una consulta amb la legalitat catalana. 3.2.2. Fase constituent: la negociaci posterior al referndum o la consulta En el cas dhaver obtingut el mandat democrtic, simposa una fase negociadora amb lEstat per fer efectiva la secessi dins la fase constituent del procs. Es tractaria dacordar la restituci de sobirania, aix com el repartiment dactius i passius. Respecte a la restituci de la sobirania, caldria acordar la subrogaci de convenis, la gesti de les fronteres amb lEstat, el traspassos de funcionaris i organismes i aspectes clau pel que fa al sistema energtic, la conca de lEbre o lespai radioelctric, entre molts daltres. En relaci als acords de repartiment de bns caldria negociar tots els bns materials que Espanya administra actualment a Catalunya, (per exemple, infraestructures com ara carreteres, ports i aeroports, immobles, etc.). Els bns que Espanya t a lestranger i que sn compartits i els bns econmics i financers, que inclouen els actius (fons de la Seguretat Social, fons de compensaci, etc.) i els passius (deutes de Catalunya avalats per Espanya i deutes dEspanya que podrien correspondre a Catalunya).
30
3.3. Agenda internacional

Lobjectiu de lagenda internacional se centra en la difusi i legitimaci del procs de la causa dels catalans en lmbit internacional. Lagenda internacional consta de la campanya europea i de les accions de paradiplomcia internacional per explicar i cercar complicitats vers el procs dindependncia basat en el dret a decidir. Les eines de lagenda sn preferentment de carcter comunicatiu i diplomtic. La Llei dacci exterior ha de permetre, entre daltres, donar cobertura a lactivitat del president de la Generalitat, dels membres del Govern, del Parlament, aix com dels eurodiputats i parlamentaris del Congrs en lmbit internacional. s tan important actuar en lmbit de les institucions que configuren el marc legal internacional (ONU, Consell dEuropa, Cort Internacional) com incidir en els actors internacionals rellevants en les matries prpies del dret a decidir (organitzacions internacionals en matria de pau, valors democrtics i drets humans, etc.). Aquests darrers actors sn clau com a eventuals agents mediadors i dobservaci del procs, en el cas de la previsible intensificaci de la tensi poltica al voltant del procs, o duna conculcaci dels drets democrtics dels ciutadans de Catalunya. Posteriorment a lobtenci del mandat democrtic per la via oportuna, cal intensificar la diplomcia i la negociaci per obtenir el reconeixement internacional dels estats, aix com leventual permanncia de Catalunya en la UE i els organismes internacionals. Les eleccions europees de 2014: una palanca de difusi internacional de la causa catalana Les primeres eleccions amb un calendari de convocatria previst seran les eleccions europees. El Parlament europeu va acordar-ne la celebraci entre el 22 i el 25 de maig de 2014 a tots els territoris de la Uni. Durant el proper any i de forma parallela al nostre procs nacional, prendran un gran protagonisme els debats a Europa sobre quin ha de ser el futur de la Uni Europea, aix com el capgirament de les poltiques dausteritat, la gesti de la crisi del deute i les tensions de leuro. En un context deuroescepticisme creixent, Esquerra Republicana i els partits catalans tindran loportunitat de donar a conixer el seu projecte europeu. Sempre hem defensat la pertinena de la Repblica catalana a la UE, i hem sostingut la necessitat davanar cap a la uni poltica dels pobles lliures, fugint de la preponderncia mercantilista que domina avui la lgica de funcionament de les institucions comunitries. Esquerra Republicana advoca per un aprofundiment del projecte europeu que permeti establir un nou disseny institucional, amb mandataris escollits per sufragi directe, obligant el BCE a vetllar pel creixement econmic i que pugui actuar en poltica monetria, com ho fa la Reserva Federal nord-americana, o que es puguin harmonitzar les poltiques fiscals i de solidaritat interterritorial a escala europea. Les eleccions europees seran una bona oportunitat per al debat sobre la mateixa UE i el seu model de desenvolupament, com tamb sobre la participaci que hi ha de tenir Catalunya. Aquests comicis tamb serviran per revifar el debat sobre la relaci que tindrem amb la Uni un cop siguem independents. Esquerra republicana ha impulsat la idea de lampliaci interna, mitjanant la qual la pertinena de Catalunya a la UE hauria de ser automtica, perqu no hi ha mecanismes per expulsar ciutadans europeus. En qualsevol cas, es constata que si deixs Catalunya fora, seria la mateixa UE qui hi perdria. Respecte al possible veto espanyol a un eventual reconeixement de Catalunya com a nou Estat membre de la UE, es parteix de la convicci del fet que la pertinena de Catalunya com a membre de ple dret s la millor garantia per mantenir intactes els vincles econmics i comercials amb lEstat espanyol, i tamb s la millor garantia de no dificultar els vincles personals i afectius entre la ciutadania catalana i la de molts territoris espanyols. Tanmateix, dentrada, no cal tmer el plantejament dalgun altre tipus de relaci amb la UE que no sigui la de la plena pertinena. Els ciutadans de Catalunya decidiran si, com altres estats europeus, volen negociar formar part de la zona euro i de lespai Schengen, salvaguardant el marge de llibertat per fer poltiques econmiques i fiscals en benefici del pas. Esquerra Republicana t molt clara loferta poltica que proposa de cara a les eleccions europees, si b la conjuntura derivada de la situaci nacional concreta i el punt del procs en qu ens trobem al maig de 2014 tindr, sens dubte, un impacte molt rellevant en la significaci daquestes eleccions. Com tamb ser rellevant el ventall de candidatures i coalicions que hi concorrin, els debats pblics que suscitin i els missatges que com a naci vulguem difondre als ciutadans i a les institucions europees.
31
En aquest sentit, i amb tota la precauci obligada pel desconeixement del punt exacte on es trobar el procs, ser una oportunitat per internacionalitzar la causa dels catalans. Esquerra Republicana concorrer a les eleccions europees amb plantejaments europeistes i de defensa dels interessos de la Repblica catalana, per crtics i reivindicatius vers la necessitat dalternatives i canvis en les poltiques dausteritat, en benefici de les poltiques de creixement i de progrs.
4. Els escenaris del procs

La combinaci de les agendes, aix com ls de les eines a labast en cadascuna, genera tres grans escenaris de cara a la consecuci del mandat democrtic de la ciutadania i la posada en marxa del perode constituent (que seria com en cadascun dels escenaris)
4.1. HIPTESI I: lescenari de pacte amb lEstat espanyol i la consulta en el marc de la legalitat espanyola
Per respecte democrtic, de cara a esgotar totes les vies a labast, i actuant sempre prenent en consideraci lobservaci de la comunitat internacional dels passos que fem com a pas en aquest procs, no es descarta lescenari remot de pacte amb lEstat espanyol per celebrar un referndum. La inevitabilitat del procs, aix com la certesa que no t marxa enrere, obliga lEstat espanyol a haver dabordar de bon grat o no aquest escenari. Ms enll de la gesticulaci i dels episodis descalada de la tensi poltica entre les parts, hi ha la convicci que, en democrcia, no es pot obviar la realitat i la tenacitat del poble. Al cap i a la fi, es tracta de permetre que el poble i la democrcia parlin. Es tracta de propiciar la pura racionalitat i el normal desenvolupament democrtic dun procs que volem exemplar i polticament impecable, davant la mirada atenta de la comunitat internacional. Daltra banda, cal ser conscients que el suport social a la independncia sempre creix a mesura que sintensifica la negaci de la sobirania de Catalunya i amb els comportaments antidemocrtics de lEstat espanyol. I en la mesura que configurem una majoria ms reforada, la inevitabilitat del procs ser ms manifesta. En conseqncia, cal preveure la possibilitat que el dileg i la negociaci amb lEstat, amb un carcter ms o menys pblic o discret, produeixin un acord com el dEdimburg, que regeix el procs escocs. En aquest marc, llavors, s on sabordarien tots els termes rellevants de la consulta. Aquest escenari, doncs, es pot produir tant si lEstat autoritza un referndum a Catalunya com si autoritza de facto la celebraci de la consulta a lempara de la Llei de consultes, actualment en trmit, en no presentar recurs dinconstitucionalitat ni impugnar la convocatria de la consulta.
4.2. HIPTESI II: lescenari de la consulta amb intervenci europea

Lescenari de la consulta amb intervenci europea representa una derivaci de lanterior, en el sentit que es produeixen els fets amb un nivell superior de tensi poltica entre les parts. Aix, lEstat prohibeix i tanca les vies constitucionals per celebrar la consulta i pretn avortar lalternativa de fer-ho amb la Llei de consultes del Parlament. Ho faria presentant un recurs dinconstitucionalitat a la Llei catalana, que rebria una suspensi cautelar del Tribunal Constitucional, que la deixaria en quarantena. Tal vegada, aquesta reacci negativa de lEstat que molts ciutadans perceben com a probable no significa en absolut que la consulta no es pugui convocar ni celebrar. En aquest escenari de tensi, la fora de la posici catalana favorable al dret a decidir, insistint en la celebraci del referndum, provindria precisament del guany de legitimitat a ulls de la comunitat internacional fruit del comportament antidemocrtic de lEstat. Una situaci daquesta naturalesa podria provocar una actitud condescendent de la comunitat internacional vers les solucions democrtiques que plantegi la part
32
catalana. I podria facilitar la intervenci europea en un afer que ja deixaria de ser intern i que requeriria laplicaci del principi democrtic en termes de Dret Internacional. s en virtut de la intervenci europea i internacional, doncs, que lEstat espanyol podria veures obligat a acceptar una consulta catalana sota la tutela i supervisi dels organismes i actors internacionals, que provessin les garanties mnimes i suficients per celebrar la consulta. No cal dir que un escenari com aquest no ens caur del cel, sin que shaur de forjar amb una acci persistent, decidida i clara, dexplicar a Europa la determinaci dels catalans i el seu comproms radical amb els procediments i els drets democrtics. En aquest sentit, la factibilitat daquest escenari depn en gran mesura de la voluntat de no tancar-nos com a pas en nosaltres mateixos i de la intensitat de la campanya internacional, davant un eventual comportament antidemocrtic de lEstat, com a font de legitimitat per tesar la legalitat en favor de la democrcia.
4.3. HIPTESI III: lescenari de prohibici de la consulta, sense garanties mnimes ni intervenci europea. Eleccions plebiscitries i declaraci dindependncia
El tercer escenari, en un marc de tensi poltica ms alt, es produeix a partir del fet que el Govern espanyol fa inviable completament la celebraci duna consulta, nega explcitament la sobirania del poble catal o interv i/o suspn lautonomia. Aquest escenari seria una derivaci de lanterior, en el fet que malgrat els esforos diplomtics, paradiplomtics, comunicatius i institucionals de tota mena, apellant a lelemental sentit democrtic de la comunitat internacional, i malgrat la denncia del comportament antidemocrtic de lEstat espanyol, les institucions europees es neguessin a prendre part arbitral en el procs, considerant-lo un afer intern espanyol. El tercer escenari s de difcil concreci i ple de contradiccions. Si els catalans actuem amb determinaci defensant la nostra causa, es fa difcil comprendre la no-intervenci i la renncia a larbitratge europeu davant duna restricci tan flagrant de les llibertats democrtiques, i duna conculcaci explcita i evident dels drets fonamentals de 7,5 milions de ciutadans europeus. Tanmateix, ara que hem conegut el laberint dinteressos europeus, no podem descartar aquesta eventualitat. Daquesta manera, el procs es veuria abocat a lescenari de les eleccions plebiscitries, el resultat de les quals podria permetre una declaraci dindependncia. Aquest tercer escenari t una virtut. Encara que la UE decids no intervenir directament i romandre expectant, almenys sabria els motius exactes que haurien obligat la part catalana a haver de recrrer a una declaraci dindependncia, derivada dun mandat democrtic procedent dunes eleccions plebiscitries. Per tant, almenys shauria recorregut molt de cam procurant comptar amb laquiescncia de la comunitat internacional, a lhora de propiciar el reconeixement de lEstat catal. Si lEstat espanyol, malgrat tot, persists en la pretensi de no reconixer la nova situaci, estaria acostant jurdicament el cas catal al cas de Kosovo, respecte al qual hi ha el precedent favorable del pronunciament de la Cort Internacional de Justcia (Resoluci de 22 de juliol de 2010 del Tribunal de lHaia). La Cort internacional va reconixer la independncia de Kosovo i la va sancionar considerant-la ajustada al Dret Internacional, malgrat que havia estat declarada unilateralment, sense mandat democrtic previ, i adoptada per una simple assemblea de crrecs electes. Per tant, en lextrem que el Govern espanyol intervingus el Govern de la Generalitat o el Parlament, i que la UE en rests al marge, una assemblea de crrecs electes podria proclamar la independncia sense que hi interfers la legislaci espanyola.
33
Bloc 3. Les eines de la transici nacional: les estructures destat, les actituds
1. La construcci de les estructures dEstat
El procs de transici nacional cap a la independncia que hem endegat requereix larticulaci dunes estructures legals, socials i econmiques que garanteixin el benestar ciutad, la seguretat jurdica, la cohesi social i la continutat de la vida quotidiana en el perode de transici. Al mateix temps, la mobilitzaci social en defensa daquests objectius s la garantia que aquest procs esdevingui irreversible. Una de les responsabilitats prioritries duna administraci estatal o protoestatal s assegurar el provement dun conjunt de serveis bsics imprescindibles per al correcte funcionament de lestat del benestar i tot lentrellat econmic i social del pas, i fer-ho en condicions dassequibilitat econmica per als ciutadans i de competitivitat per a les empreses, tot garantint la sostenibilitat ambiental. En un estat modern, entre aquests serveis es troben, en lloc destacat, la garantia dels drets, llibertats i serveis socials, el manteniment de lordre pblic, el subministrament daigua, electricitat i energia en general, el transport i la mobilitat, les telecomunicacions i els mitjans de comunicaci audiovisual. Tamb cal assegurar un sistema financer slid i eficient, amb capacitat per mitjanar entre lestalvi i la inversi i, sobretot, per dirigir el crdit cap a sectors de leconomia real que contribueixin a la generaci de riquesa i ocupaci. Molts daquests serveis depenen duns recursos econmics i dinfraestructures que requereixen ls del domini pblic i dels recursos naturals comuns, que tradicionalment havien estat gestionats des del sector pblic. Per raons histriques, i sobretot per lonada de liberalitzaci i privatitzaci promoguda per lideari neoliberal en les darreres dcades, el sector privat ha assolit una participaci determinant en la gesti de molts daquests serveis i en el desenvolupament de les corresponents infraestructures. Tanmateix, i atesa lestructura econmica daquests sectors, que fa que tinguin la consideraci de monopolis naturals, reals o potencials, lEstat continua regulant-ne la provisi, de tal manera que lAdministraci no pot defugir la responsabilitat ltima dexercir les seves funcions en defensa dels interessos generals per deixar-ho tot en mans dels mercats. La creaci de nou diner en forma de crdit, que sha delegat en el sistema bancari, tamb s un recurs pblic que cal posar al servei de tota la comunitat, per finanar prioritriament les iniciatives particulars o pbliques que tinguin ms rendibilitat social. Per complir amb aquesta missi del nou Estat, cal que el Govern acceleri la posada en marxa de lAgncia Tributaria Catalana i de tots els altres instruments imprescindibles per garantir els recursos necessaris per assumir les actuals funcions de lEstat espanyol, sens perjudici per a les persones i les empreses, i completant-les amb les funcions que vulgui assumir la nova administraci estatal catalana. Noms amb el control de tots els recursos econmics que generem podrem aplicar-los al b de la ciutadania i edificar el nou estat del segle xxi.
35
Per tot plegat, hem diniciar prioritriament la construcci dels fonaments sobre els quals assentarem el nou Estat catal, que sha de convertir, amb lajuda de la societat civil organitzada, en un element dinamitzador i determinant de la Catalunya que volem entregar a les noves generacions. Aquest procs de transici cap a una Catalunya independent, innovadora i oberta al mn, i el disseny i la construcci de les noves estructures dEstat que la definiran han dincloure, necessriament, plans detallats de com organitzar els sectors vitals per a leconomia i les persones que hem esmentat, amb lavantatge que podem fer-ho sense les rmores del passat, amb una visi de futur lliure de prejudicis i errors histrics, i lliures tamb de les pressions que determinats grups han exercit i exerceixen sobre lEstat espanyol. Aquesta s una feina que hem de fer a conscincia, guiant-nos pel marc legal europeu al qual, ja sigui directament o indirectament, seguirem vinculats. Aquest marc est format per un conjunt de directives que haurem de traslladar a la legislaci catalana i que, mentrestant, han dorientar totes les passes que anem fent. A ms, pel que fa a algunes daquestes infraestructures, i per raons tcniques, geogrfiques o reguladores, haurem de seguir cooperant amb els estats vens, igual com ho fan tots els estats europeus, en condicions digualtat i defensant els nostres interessos. No es tracta ara dabastar la globalitat daquest projecte de construcci de les infraestructures i els serveis bsics de lEstat catal que, lgicament, hauran demprendre el futur Govern i el Parlament de la Repblica catalana, sin que cal, primer, analitzar i detectar els elements clau que podrien entorpir el funcionament de la nostra societat en el perode immediatament segent a la proclamaci de la independncia. Cal fer una anlisi dels punts forts i de les debilitats que tenim avui pel que fa a aquests serveis bsics, i plantejar les mesures que caldria prendre en un primer moment per assegurar la viabilitat de la transici cap a la independncia, i per evitar que veiem entorpides les activitats normals del dia a dia de la nostra societat. Per dir-ho ras i curt, hem dassegurar que tindrem aigua i llum lendem de la independncia, i que continuaran funcionant el metro i els trens, els telfons mbils i la televisi, i que els bancs estaran oberts, per poder continuar treballant en la construcci del nou Estat amb totes les garanties de normalitat social, econmica i democrtica.
2. El Consell Assessor per a la Transici Nacional i la preparaci de les estructures dEstat

El Consell Assessor per a la Transici Nacional (CATN) ha estat un pas important en la configuraci dun rgan consultiu i collegiat del Govern, adscrit al Departament de Presidncia, per a lassessorament pel que fa a la identificaci i limpuls destructures dEstat, com tamb dels aspectes que cal tenir en compte per desenvolupar la consulta amb les mximes garanties jurdiques i democrtiques. Aix mateix, la preparaci de qualsevol negociaci hauria de comptar amb una anlisi tcnica prvia que poltics i societat civil hauran de valorar. Els integrants del Consell Assessor sn experts, acadmics i professionals destacats en els seus mbits, que han consagrat la seva trajectria a la causa del dret a decidir i la independncia. Els seus informes han de guiar lacci del Govern en el propsit desdevenir un nou estat europeu segons el mandat del Pacte dEstabilitat subscrit entre les forces majoritries del Parlament. Les funcions encomanades al Consell Assessor per a la Transici Nacional sn: Analitzar i identificar totes les alternatives jurdiques disponibles sobre el procs de transici nacional. Assessorar el Govern sobre la identificaci de les estructures estratgiques per al funcionament futur del Govern i de les institucions catalanes, i optimitzar-ne els recursos disponibles. Proposar actuacions i impulsar la difusi del procs de transici nacional entre la comunitat internacional i identificar-ne suports. Assessorar el Govern per desplegar les relacions institucionals a Catalunya per garantir el conjunt del procs.
36
En conclusi, no es tracta de fer recaure el pes del procs a un consell consultiu, sin de disposar dun instrument rellevant i expert a lhora didentificar les eines i estructures mnimament imprescindibles per poder garantir el procs des duna perspectiva jurdica, com tamb de poder garantir que no sentorpeixen el trfec ordinari i les necessitats de la vida quotidiana de la ciutadania.
3. La hisenda prpia
La creaci de la hisenda prpia s un element fonamental per garantir la suficincia financera de la Generalitat i les Administracions Pbliques des del moment actual en qu estan plantejades les coses. El seu carcter crtic obliga a prioritzar aquesta estructura dEstat, ja no tan sols pensant en lendem de la independncia, sin com a mecanisme per solucionar lasfxia financera i lofec fiscal que propicia actualment lEstat espanyol. En aquest sentit, i malgrat que tot seguit exposem les vies per implementar-la, no cal descartar que se nhagi de precipitar la creaci, noms a efectes de recaptaci simple, i diferir altres funcions, com ara el control i la revisi dels actes de liquidaci, en perodes posteriors. Situaci actual El desenvolupament de lEstatut dAutonomia de Catalunya va comportar, entre daltres, un canvi en la forma dorganitzaci de lAdministraci Tributria a la Generalitat de Catalunya. En compliment del que fixa lEstatut, es va crear lAgncia Tributria de Catalunya l1 de gener de 2008. La posada en marxa daquest nou organisme no ha comportat fins ara una reforma de lAdministraci Tributria a Catalunya. La creaci de lAgncia ha consistit nicament en un canvi de la forma dorganitzaci de les funcions tributries de la Generalitat. No ha variat el contingut essencial perqu les competncies sn exactament les mateixes que abans. Cal entendre la creaci de lAgncia Tributria de Catalunya, doncs, com un exercici de la capacitat dautoorganitzaci de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, una capacitat que ja tenia la Generalitat fins i tot abans de laprovaci del nou Estatut. La Generalitat recapta actualment al voltant del 5 % dels impostos dels catalans, mentre que el 95 % restant continua en mans de lEstat mitjanant lAgncia Estatal dAdministraci Tributria (AEAT). Les competncies tributries de la Generalitat estan condicionades pel sistema de finanament. Veiem, doncs, que actualment la Generalitat t competncies sobre diversos impostos estatals (Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats, Impost sobre successions i donacions, Tributaci sobre el joc, Impost sobre el Patrimoni), a banda de les figures impositives prpies. Daltra banda, la Generalitat ha assumit certa capacitat normativa sobre lIRPF que no ha comportat la cessi de cap capacitat de gesti. s a dir, lEstat es reserva la inspecci, la recaptaci, la gesti i la revisi dels impostos parcialment cedits (IVA, IRPF, IIEE). LAdministraci Local disposa tamb de competncies en administraci tributria que, majoritriament, executen les diputacions provincials per delegaci del ajuntaments mitjanant una xarxa doficines desplegades per tot el territori de Catalunya. El model dhisenda prpia catalana El desenvolupament duna nova hisenda prpia s una oportunitat per poder millorar els aspectes que no funcionen prou b del nostre sistema de gesti tributria. El primer i principal problema que caldria abordar s el del baix nivell de compliment fiscal que hi ha tant a lEstat espanyol com a Catalunya. Estudis recents, com lelaborat per Arrazola, De Hevia, Maulen i Snchez1 (2011) estimen que leconomia submergida no sotmesa al marc fiscal vigent representava
Arrazola, De Hevia, Maulen i Snchez (2011). Estimacin del volumen de economa sumergida en Espaa. Cuadernos de Informacin Econmica 220.
37
entre el 20 % i el 23 % de leconomia espanyola entre els anys 2005 i 2008. Per a lany 2010, les estimacions2 se situaven en xifres similars (19 %). El fenomen del frau fiscal no noms comporta una minva de recursos pblics molt significativa una prdua de recaptaci potencial al conjunt de lEstat espanyol de poc ms de 30.000 milions deuros anuals3, sin tamb una vulneraci dels principis dequitat horitzontal: els contribuents han de suportar tipus impositius molt ms alts dels que caldria o, la ciutadania, unes prestacions pbliques molt inferiors del que correspondria. El disseny de la hisenda prpia catalana s un factor clau a lhora de millorar-ne el compliment. En aquest sentit, s bo tenir en compte els avenos i les evidncies recents en gesti tributria per aconseguir els millors resultats. Tal com palesen autors com Alm (2012), el control del frau no noms sassoleix mitjanant poltiques dinspecci intensiva, sin tamb per la millora dels serveis dinformaci i gesti tributria, com tamb millorant la confiana del contribuent en ladministraci tributria i el conjunt del sector pblic. Aix doncs, un sector pblic eficient, una hisenda prpia gil, efica, amb una forta vocaci de servei i que sigui capa de premiar els comportaments fiscalment responsables poden ser factors tant o ms determinants per eradicar el frau que el poder dissuasiu i la implacabilitat del cos dinspectors. Cap a una hisenda prpia en tres fases Des de la perspectiva del marc vigent, les competncies que pot assumir lATC legalment (sense atenir cap procs constituent que modifiqus lestat de coses) estan regulades en larticle 204.1 de lEstatut: La gesti, la recaptaci, la liquidaci de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i tamb, per delegaci de lEstat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a lAgncia Tributria de Catalunya. Al mateix temps, tamb es preveu la creaci dun Consorci. Observem que no sha acomplert el manament de lEstatut de crear un Consorci entre lAgncia catalana i lAgncia de lEstat. De moment, lAgncia Tributria de Catalunya (ATC) no ha optat per un model organitzatiu propi i independent del model estatal, adaptat a les competncies singulars de la Generalitat de Catalunya, sin que sha optat per un model continuista i de mimetisme de lorganitzaci de lEstat espanyol. Per assolir la plena sobirania fiscal, s imprescindible un canvi en lorganitzaci de lATC orientada al que sanomena hisenda prpia. Aquest canvi en lorganitzaci es podria fer sota la legalitat vigent, en virtut del principi dautoorganitzaci de la Generalitat: convindria dotar lATC de les eines per assumir les noves competncies tributries i esdevenir lAgncia Tributria nica a Catalunya. Per aconseguir-ho, caldria abordar les segents fases. A lhora dabordar aquestes fases s previsible que lactitud del Govern de lEstat no sigui de cooperaci i, en conseqncia, caldr establir vies paral leles o alternatives a les previstes en el marc legislatiu vigent, en la direcci de dotar-se de mecanismes executius propis.
3.1. 1a FASE: ASSUMPCI DE COMPETNCIES DELEGADES

Actualment, lATC exerceix les competncies en gesti tributria de la Generalitat de Catalunya noms a les quatre capitals de les demarcacions provincials. A la resta del territori de Catalunya, les competncies tributries no les fa lATC, sin que estan delegades en el cos de funcionaris de lEstat anomenat Registradores de la Propiedad mitjanant les oficines liquidadores. Aix, mentre els contribuents de les capitals de provncia veuen com les seves liquidacions tributries les fa lATC mitjanant el seu cos de funcionaris, a la resta de poblacions de Catalunya sn les oficines liquidadores les que sencarreguen de la gesti dels tributs cedits per lEstat (Impost sobre el Patrimoni, Successions i Donacions i Transmissions Patrimonials i Actes Jurdics Documentats) mitjanant personal laboral contractat pel registrador. Actualment, a Catalunya hi ha 53 oficines liquidadores repartides per tot el territori. Un model de gesti tributria dacord amb la hisenda prpia seria que lATC desenvolups una estructura territorial amb els seus mitjans i amb personal funcionari de la Generalitat. Cal que la Generalitat recuperi les competncies de gesti tributria que actualment t cedides als registradors de la propietat. En aquest sentit, sha de tenir present que el Govern va renovar el conveni de collaboraci amb el registradors de la propietat en data 30 doctubre de 2012 per un termini de tres anys, la qual cosa pot condicionar severament el desplegament duna veritable hisenda prpia.
2 3
SCHNEIDER (2011). Shadow Economy in Europe 2011. ATKEARNEY/VISA. SCHNEIDER (2011). Shadow Economy in Europe 2011. ATKEARNEY/VISA.
38
Per tal daprofitar els recursos i eliminar els costos dimplementaci, lATC podria aprofitar el desplegament territorial dels consells comarcals, que assumirien les competncies territorials de lATC en matria de tributs. Al mateix temps, cal aprofundir en el desplegament del conveni marc entre lATC i les diputacions provincials en matria tributria, constituir un consorci per a lexercici de les competncies tributries en matria de tributs locals i avanar en la integraci dambdues xarxes territorials (consells comarcals i diputacions) per garantir una bona cobertura territorial i evitar duplicitats. Al mateix temps, es facilitaria la cooperaci amb la gesti de les corporacions locals en matria tributria. La competncia tributria sobre els ens locals s una altra de les que preveu lEstatut en larticle 204.5 i que tampoc no ha estat desenvolupada en tota la seva potencialitat. Assumpci de competncies tributries Hi ha dues competncies fonamentals que lATC no ha assumit encara i que, sense cap canvi normatiu, podria fer de forma immediata. La primera fa referncia a la recaptaci en via executiva; la segona, a la revisi dels actes administratius en matria de liquidaci de tributs. Lassumpci de les competncies que amb lactual ordenament jurdic pertanyen a la Generalitat s el primer pas que haurem destar en condicions de fer necessriament abans dassumir la gesti tributria de tots els impostos de Catalunya. 1. Recaptaci en via executiva Una competncia a qu lATC renuncia tot i que pot exercir-la amb els seus mitjans s la recaptaci en via executiva, que consisteix en el cobrament de tots els tributs que el contribuent no ha ingressat dintre del perode voluntari. Aquesta recaptaci en via executiva dels deutes tributaris de tots els impostos (fins i tot dels tributs propis de la Generalitat) actualment la fa lEstat mitjanant lAEAT, perqu la Generalitat va subscriure un conveni amb lEstat. A canvi, lEstat cobra una comissi per la recaptaci a la Generalitat. Caldria que la Generalitat de Catalunya, mitjanant lATC, es fes crrec de la recaptaci en via executiva de tots els impostos que gestiona (propis o cedits). Si lEstat disposa de ms mitjans (bases de dades, sistemes informtics) cal exigir, en virtut del principi de collaboraci, que permeti a lATC utilitzar-les per poder exercir les seves competncies, tal com preveu lEAC. Alternativament, en cas de negativa de lEstat, aquests mitjans (especialment pel que fa a les bases de dades) es poden assumir fomentant que els contribuents catalans satisfacin voluntriament les seves obligacions tributries a lATC en comptes de fer-ho directament a lAEAT. 2. Els Tribunals economicoadministratius Hi ha, per, una altra competncia que la Generalitat no ha acabat dassumir del tot: la participaci en els tribunals de revisi economicoadministrativa. Aquests rgans autnoms sencarreguen de la revisi dels actes de liquidaci tributria prvia a la reclamaci davant la justcia ordinria, una competncia, fins i tot pel que fa als tributs totalment cedits, exclusiva de lEstat. La Generalitat, amb lanterior sistema de finanament, tenia potestat per nomenar un membre en aquest Tribunal economicoadministratiu, i no es va fer mai. La Generalitat pot optar per assumir les competncies sobre la revisi dels tributs totalment cedits, ara en mans de lEstat. En el moment que la Generalitat gauds de plena sobirania tributria, hauria dassumir les competncies plenes sobre el Tribunal Econmic Administratiu Regional de Catalunya. Cal preveure, doncs, el trasps daquest organisme o, alternativament, sistemes per desenvolupar les mateixes funcions per una via parallela a lactual.
3.2. 2a FASE: perode intermedi

En una segona fase, i de forma prvia a lassumpci de competncies sobre la totalitat dels tributs de Catalunya, la Generalitat, mitjanant lATC, i lEstat, mitjanant lAEAT, han de constituir el consorci previst en larticle 204.1 de lEstatut. Aquest organisme assumiria, temporalment, totes les competncies tributries a Catalunya i es convertiria en lAdministraci Tributria nica a Catalunya.
39
Aquesta segona fase pressuposa una predisposici de lEstat a desplegar lactual marge legal que atorga lEAC, un supsit ms que discutible en ple procs de secessi. Alternativament, semblaria ms raonable que lATC assums progressivament les funcions recaptatries del conjunt dimpostos estatals, encara que siguin legalment imprpies, per acumular lexperincia i el conjunt de dades fiscals dels contribuents per poder completar lltima fase.
3.3. 3a FASE: creaci duna Agncia nica

En aquesta ltima fase, lAgncia Tributria de Catalunya esdevindria lnica agncia tributria de Catalunya. Per tant, tots els recursos materials i humans que actualment depenen de lEstat haurien de ser traspassats a la Generalitat de Catalunya, que els assumiria mitjanant lAgncia Tributria de Catalunya, que tamb gestionaria les competncies tributries de les administracions locals que actualment efectuen les diputacions provincials.
4. La creaci dun banc pblic

La contracci del crdit originada el 2007 i les successives poltiques de reordenaci han provocat canvis estructurals de gran transcendncia en el sistema financer catal de dubtosa efectivitat. Assolir plenes competncies del sector financer en un marc europeu s, sens dubte, una oportunitat per canviar el que no ha funcionat prou b. Aquests canvis es poden propiciar amb una intervenci directa la creaci dun banc pblic o b amb nova regulaci del sector financer. A lhora de parlar de banc pblic, pot ser que ens referim indistintament a un o a diversos instruments per desenvolupar diverses funcions que seran, sens dubte, rellevants en alguns casos, imprescindibles en el sistema financer de la Repblica catalana. Un banc pblic pot respondre fonamentalment a dues funcions: A) Banca comercial. Consistiria a suplir les funcions creditcies que actualment no desenvolupa de forma satisfactria la banca comercial, ja sigui mitjanant poltiques de nacionalitzaci o en parallel a altres agents privats. En principi, no es considera que sigui linstrument adequat per garantir el bon funcionament dels mercats, per no es descarta que pugui ser una alternativa per desenvolupar-la ms endavant. B) Banca de desenvolupament. La seva finalitat seria la dactuar com a garant del finanament dactivitats productives i de la liquiditat necessria per al teixit productiu, de manera similar a com ho fan les banques de desenvolupament regional o les antigues banques industrials. En lmbit autonmic, ho ha comenat a desenvolupar lInstitut Catal de Finances (ICF) i en lmbit estatal sn funcions desenvolupades per lInstituto de Crdito Oficial (ICO) o ENISA. De fet, la creaci duna banca pblica de desenvolupament podria pivotar sobre lactual estructura de lInstitut Catal de Finances (ICF). Dotar lICF, actualment configurat com a entitat de dret pblic que t com a objectiu aportar finanament al sector empresarial i contribuir a la reactivaci de leconomia catalana, de la naturalesa jurdica dentitat de crdit, perqu pugui actuar com a banca pblica catalana, s una de les principals propostes de poltica econmica dEsquerra Republicana per a aquesta legislatura. Aix, creiem desitjable que el seu funcionament respongus a criteris de banca tica, inversi de proximitat i socialitzaci de beneficis. Amb aquesta finalitat, es proposa la modificaci de la legislaci dmbit estatal que regula les entitats de crdit per incloure-hi lInstitut Catal de Finances, dotant-lo de la corresponent fitxa bancria, equiparant-lo a les altres entitats de crdit que operen en el mercat financer, com ara els bancs, les caixes destalvi, les cooperatives de crdit, els establiments financers de crdit o lICO. Al costat duna hisenda amb capacitat de gesti, recaptaci, liquidaci i inspecci sobre els tributs, una banca pblica s un element essencial per al desenvolupament duna poltica financera i econmica el ms autnoma possible en el marc de la Uni Europea i de la regulaci actual dels mercats financers i els comptes pblics. Les principals millores que aportaria levoluci de lInstitut Catal de Finances cap a una estructura prpia de la banca pblica sn la mxima facilitat per captar capital (tant operant en els mercats financers com captant dipsits de persones jurdiques i fsiques i dinstitucions pbliques i obrint la possibilitat daccedir a les subhastes de liquiditat del Banc Central Europeu), la capacitat
40
per fer operacions financeres prpies de lactivitat tradicional de la intermediaci bancria i la seva exclusi del cmput de dficit pblic establert en les normes SEC-95, amb la qual cosa saconsegueix que les operacions financeres de lInstitut no afectin els objectius destabilitat pressupostria establerts en la legislaci. Daquesta manera, es disposaria dun model de banca de desenvolupament regional assimilable al que hi ha a Alemanya i que opera amb resultats notables.
5. Larticulaci del sistema monetari i financer

Larticulaci del sistema financer tamb depn de lactuaci dels organismes reguladors. Independentment de quina sigui larquitectura institucional de la Repblica catalana que desenvolupi aquestes funcions actualment desenvolupades fonamentalment pel Banc dEspanya i la Comissi Nacional del Mercat de Valors, es considera necessari actuar dacord amb els segents tres principis: Increment de la protecci al dipositari i al client minorista de productes financers, a partir duna supervisi efectiva dels processos de comercialitzaci, i reforar el rol i la presncia de lAgncia Catalana de Consum en el sector com a organisme pblic de defensa del consumidor. Redacci i implementaci dun nou marc legislatiu que afavoreixi el desenvolupament de mtodes alternatius a la banca convencional, la democratitzaci de laccs al crdit i la recuperaci de la seva funci social i de desenvolupament territorial. En consonncia amb lesperit de lactual Directiva de Serveis europea, laplicaci de poltiques que, alhora, fomentin models financers alternatius amb importants externalitats positives, garanteixin la lliure competncia i evitin situacions de domini monopolstic al sector bancari. La poltica monetria i la pertinena a leuro Lactual poltica monetria europea s un llast per al futur desenvolupament dels territoris de la riba nord del Mediterrani, que pateixen els efectes contraproduents de la devaluaci interna. Malgrat que es reconeixen les bondats i els avantatges que ha suposat ladopci de leuro en termes de convergncia europea, destabilitat i dinternacionalitzaci, tamb cal posar en evidncia els perjudicis que comporta una poltica monetria que no sadequa a les actuals necessitats de leconomia catalana. Aix com es consideren indiscutibles els avantatges que planteja estar en un espai de lliure circulaci de persones, capitals i mercaderies per al nostre desenvolupament, sorgeixen cada vegada ms dubtes sobre si la pertinena a leuro s el millor dels escenaris possibles a curt i mitj termini. En aquest aspecte, caldr (en el cas darribar a situacions excepcionals) ser poc dogmtic i estudiar alternatives que permetin un increment de loferta monetria: des de monedes alternatives referenciades amb divises internacionals fins a sistemes de pagament que actun a la prctica com a moneda complementria. Aix, el dret a decidir inclou tamb la possibilitat de fer-ho respecte dels instruments monetaris i fiscals del nou Estat sobir. Tot i que la prosperitat econmica dun pas a llarg termini no depn principalment de la moneda que utilitzi, sin de la productivitat i leficincia del seu sistema econmic o de la poltica fiscal que implementi, a curt termini, el comportament de leconomia es pot veure molt influenciat pel tipus de canvi, el tipus dinters i loferta creditcia, variables que dependran de lentorn monetari en qu se situ leconomia catalana. El futur de la moneda nica depn de la construcci europea, aix com de la capacitat de resoldre satisfactriament la crisi financera actual dins el marc de leuro. Avui per avui, per, sembla que a Catalunya hi ha consens social i poltic sobre el desig de continuar amb leuro com a moneda i de delegar en el BCE la poltica monetria. El debat sobre la inclusi de Catalunya dins la UE va fortament vinculat a aquest aspecte, de manera que avui Europa no sembla que estigui en una posici de fora com per jugar a prescindir duna de les regions motor dEuropa. Aix mateix, veient la deriva dels pasos del sud dEuropa, cada dia ms actors perceben que els costos econmics dutilitzar una moneda prpia podrien resultar inferiors en comparaci amb els costos de la situaci actual, en qu no hi ha els beneficis de la devaluaci competitiva de la moneda prpia que ressitun els preus i els salaris de cara a lexterior. Com ha assenyalat lexpert Jordi Gal, des daquesta perspectiva podem preveure quatre escenaris possibles, en funci de quin sigui en nostre calendari dintegraci dins la zona euro:
41
I. II. III. IV.
Plena integraci simultnia a la constituci com a Estat. Integraci posterior a la constituci com a Estat per amb continutat de facto. Bloqueig de ladmissi a la UE. Abandonament de la zona euro de lEstat espanyol.
El Banc Central de Catalunya A efectes prctics, el nou Estat catal necessitar un banc central propi, el Banc de Catalunya (BC), que haur de supervisar els bancs establerts al nostre territori aix com, segons lescenari que sacabi fent realitat, implementar la poltica monetria del BCE o dissenyar i posar en prctica una poltica monetria prpia. En qualsevol cas, el desenvolupament dun embri de BC i la formaci de personal per fer-se crrec de les seves tasques ha de ser una de les prioritats a lhora de construir les estructures dEstat que necessitem. La principal missi del BC haur de ser la supervisi de la creaci de crdit, de tal manera que, si hi ha restriccions monetries, afectin el mnim possible a les activitats de leconomia real, per aconseguir un creixement equilibrat sense tensions inflacionistes. s a dir, el crdit de nova creaci ha de ser prioritriament per a les activitats que tinguin un impacte directe en la generaci de PIB, ats que la creaci de crdit per a activitats no productives o per al consum privat genera inflaci, b sigui dactius o de preus al consum, i a la llarga provoca bombolles i crisis financeres com la que estem vivint. A ms, si la poltica fiscal no es coordina amb la creaci de crdit productiu, no pot ajudar a la recuperaci econmica, ja que els dficits pblics redueixen el capital disponible per a les empreses privades. Tamb haurem dactuar envers lestructura del nostre sistema bancari perqu sigui competitiu i eficient. Per aconseguir-ho, ens caldr emmirallar-nos en altres pasos i en especial en el cas dAlemanya. A diferncia del sistema bancari que resultar desprs de la reestructuraci que ha gestionat el Govern espanyol, en el qual quatre o cinc entitats controlaran ms del 80 % dels dipsits catalans, a Alemanya, el 70 % del sector est basat en petites caixes i cooperatives de crdit que sn propietat de les administracions locals i actuen en lmbit comarcal sense nim de lucre. Aquesta estructura fa que puguin avaluar ms b els riscos i que gestionin els recursos financers amb molta ms responsabilitat, fent un tipus de banca molt ms sostenible i que no t incentius a participar dels excessos del mn financer que han dut a la fallida de bancs i caixes a Catalunya. Tot i que pugui semblar paradoxal, es tracta de recuperar les nostres caixes evitant que tornin a caure en lafany lucratiu i els excessos de la construcci, i promoure el crdit cooperatiu i les entitats financeres sense nim de lucre, arrelades al territori, per dedicar-les al finanament de projectes amb valor social afegit de la petita i mitjana empresa local, potser, fins i tot, refundant algunes de les caixes fallides i capitalitzant-les des del sector pblic, seguint, per exemple, lesquema promogut per economistes de lFMI basat en una actualitzaci de lanomenat Pla Chicago dels anys 1930 ideat per Richard Simon i Irving Fisher. Sigui com sigui, lEstat catal ha de comptar amb un sector financer que es correspongui amb la nostra capacitat de generaci de riquesa, per superar la tradicional mancana que hem patit en aquesta eina fonamental de gesti econmica del pas.
6. El sistema de pensions: la Seguretat Social catalana

Un dels missatges que se senten entre els contraris a una Catalunya independent s que la Seguretat Social catalana no tindria prou recursos per poder pagar les pensions als jubilats. s una afirmaci que pot fer molt mal, perqu va en contra del dret fonamental que t tota persona de poder percebre una pensi desprs duna vida laboral durant la qual ha cotitzat per fer efectiu aquest dret. Va en contra dun collectiu fora vulnerable. Tanmateix, tamb es tracta duna qesti fonamental en la negociaci dels actius i passius de leventual secessi, perqu els pensionistes catalans tenen tot el dret a exigir la seva pensi a lEstat en el qual han cotitzat i, per tant, on han generat el dret.
42
El guany fiscal que es derivaria de la independncia (Bosch i Espasa, 2012) abasta tamb el sistema de la Seguretat Social. Per tant, una Catalunya independent no tindria problemes per pagar les pensions i la resta de contribucions de la Seguretat Social. No obstant aix, val la pena dedicar-hi un apartat sencer, a tractar aquesta qesti, especialment per conixer els efectes estructurals i el procs de transici duna secessi de la caixa de la Seguretat Social espanyola. La naturalesa de la Seguretat Social espanyola. El sistema de repartiment i la seva sostenibilitat El sistema actual de pensions sanomena de repartiment. Aix vol dir que les pensions actuals es paguen amb les cotitzacions pagades per les empreses i els treballadors que ara estan en actiu. No s que els nostres jubilats cobrin dun fons format per la capitalitzaci del que van anar pagant mentre treballaven, sin que la quantia pagada en la seva etapa laboral va servir per pagar les pensions dels que llavors estaven jubilats. Aix doncs, si Catalunya esdev un Estat, les pensions dels jubilats les pagaran els treballadors catalans mitjanant les seves cotitzacions socials. La sostenibilitat de lactual sistema s, doncs, molt sensible a la rtio cotitzant/pensionista que, lgicament, dependr tant de variables demogrfiques (envelliment de la poblaci) com de variables econmiques (taxa dactivitat i docupaci) i de variables dimposici fiscal (possible imputaci de complements de mnims a imposici general i no a cotitzants). Aix doncs, caldr posar els nostres esforos a millorar aquestes variables per garantir la sostenibilitat del sistema.
Viabilitat econmica de la Seguretat Social catalana Una Catalunya independent podr pagar totes les prestacions de la Seguretat Social (pensions, atur, etc.). Per fonamentar aquesta afirmaci, shan de comptabilitzar tots els ingressos i totes les despeses del sistema de la Seguretat Social, entre les quals sinclouen la Tresoreria General de la Seguretat Social i les seves entitats gestores, els organismes autnoms que gestionen prestacions socials, com ara el que gestiona la prestaci datur, i les mtues, com la MUFACE, dels funcionaris de lEstat.
Quadre I. Saldo acumulat de la Seguretat Social, 19952010 Saldo = Ingressos Despeses Catalunya M (preus reals de 2010) per habitant (preus reals de 2010) 19952010 19952010 24.774 3.286 Espanya sense Catalunya 86.332 2.177 Espanya 61.558 1.304
Font: Liquidaci del pressupost del sistema de la Seguretat Social i liquidaci del pressupost dels organismes autnoms, agncies estatals i altres organismes pblics, i INE. Generalitat de Catalunya (2012): Informe sobre les aportacions de Catalunya a la Seguretat Social.
Com mostra el quadre anterior, a Catalunya, el saldo acumulat de la Seguretat Social del perode 1995-2010, s a dir, la diferncia entre els ingressos i les despeses daquests anys, va presentar un supervit de 3.286 euros per habitant en termes reals, mentre que a la resta de lEstat espanyol, un dficit de 2.177 euros per cpita. Durant aquests setze anys, la resta de lEstat va tenir onze anys de dficit i noms cinc de supervit (del 2003 al 2007). En canvi, Catalunya noms va experimentar dficit els anys 1995, 1996, 2009 i 2010, a causa de les conseqncies de la crisi que dispara les prestacions datur i disminueix la quantia de les cotitzacions (quadre II).
43
Quadre II. Saldo de la Seguretat Social Saldo Ingressos Desepeses. M (preus reals 2010) Espanya Espanya 13.221 9.642 3.637 3.144 2.749 1.000 2.601 2.552 Espanya Espanya 4.213 3.739 4.303 6.165 5.013 5 23.183 28.459
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Catalunya 1.045 358 678 1.050 1.690 2.197 2.727 2.866
Catalunya 12.176 9.284 4.315 4.194 4.439 3.197 126 5.418
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Catalunya 3.092 2.807 2.957 3.536 3.379 2.591 1.252 2.142
Catalunya 1.121 931 1.346 2.628 1.634 2.596 21.932 26.317
Ara b, tamb sha de dir que el dficit de Catalunya en termes relatius s molt ms redut que el de la resta de lEstat. Aix, la mitjana catalana del dficit 2009-2010 s de 450 euros per habitant en termes reals, mentre que el de la resta de lEstat arriba fins a 1.217 euros (quadre III). Per tant, amb supervit o dficit, aquestes xifres demostren que Catalunya s contribudora neta al sistema de la Seguretat Social de la resta de lEstat; s a dir, per les empreses i els treballadors catalans, mitjanant les seves cotitzacions, ajuden a pagar les pensions dels jubilats de la resta de lEstat, i no al revs com diuen alguns. En conclusi, els ciutadans catalans poden estar tranquils, perqu una futura Catalunya independent podr pagar les seves pensions i latur. Ms aviat, de les dades ofertes aqu, el que es desprn s que no ho podran cobrar si els catalans continuem gaire temps ms formant part de lEstat espanyol.
Quadre III. Saldo acumulat de la Seguretat Social, 20092010 Saldo = Ingressos Despeses Catalunya M (preus reals de 2010) per habitant (preus reals de 2010) 20092010 20092010 3.394 450 Espanya sense Catalunya 48.248 1.217 Espanya 51.642 1.094
Una altra qesti molt diferent s la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini, que depn en gran mesura de variables de carcter demogrfic, econmic i fiscal. Cada vegada hi ha ms pensionistes perqu les persones viuen ms i, per tant, el sistema de repartiment que tenim implica que la poblaci que treballa (cotitzants) hagi de pagar les pensions de ms jubilats cada vegada. En aquest sentit, el nou Estat hauria danalitzar la sostenibilitat del nostre sistema a llarg termini i garantir-ne la viabilitat.
44
Procs de trasps de la Seguretat Social Lactual sistema de repartiment de la Seguretat Social espanyola condiciona el seu procs de trasps en la mesura que el pagament de les actuals prestacions es financen amb les actuals cotitzacions. Hi ha diversos aspectes que caldria abordar a curt termini: Garantir els drets dels cotitzants. El procs de secessi crear un nou marc constitucional que haur de garantir el respecte als drets adquirits pels cotitzants en el sistema de Seguretat Social espanyol, que no significa que shagi destablir exactament el marc de prestacions que probablement es mantindrien inalterades en un perode transitori sin que els drets adquirits actuarien com una garantia de mnims. Lequilibri de tresoreria de la Seguretat Social catalana. Segons les dades del Quadre III, per poder fer front al conjunt de prestacions a Catalunya es requeriran recursos extraordinaris que b poden sortir dun saldo fiscal catal favorable o del fons de reserva de la Seguretat Social espanyola que correspondria a Catalunya. Per garantir aquest equilibri, s imprescindible negociar la segregaci del fons de reserva de la seguretat social i assegurar un sistema de cobrament de les cotitzacions socials des del mateix moment de la secessi. Per tant, esdev urgent la creaci de la Tresoreria de la Seguretat Social Catalana i que assumeixi al ms aviat possible el registre de cotitzants. A mitj termini, caldr construir un pacte dEstat que, dins els postulats duna societat justa, vetlli per la sostenibilitat del sistema de Seguretat Social catal, amb els ajustos necessaris per garantir la igualtat doportunitats i els resultats, sota criteris de solidaritat intergeneracional i redistribuci de riquesa entre els ciutadans.
7. Les mnimes infraestructures de la transici nacional: aigua, energia, comunicacions, transport i mobilitat
7.1. Recursos hdrics
A lhora de prendre el control dels recursos hdrics, cal tenir en compte la realitat de la qual partim, que s diferent a les conques internes, on el Govern de la Generalitat t les actuals competncies en gesti de laigua, i a les conques compartides, que estan limitades i condicionades per la regulaci i planificaci que executa actualment el Govern Central espanyol: el cas de lEbre i de la conca alta del Garona. A les conques internes de Catalunya (CIC) la disponibilitat de recurs s menor i, per tant, la garantia dabastament per als usos que en fem, majoritriament urbans i industrials, entra en risc de sequera amb una freqncia relativament elevada (es produeixen alertes i prealertes cada 5-10 anys). En aquest mbit geogrfic, lAgncia Catalana de lAigua (ACA) podria prendre el control total sobre els recursos hdrics lendem de la independncia. De fet, actualment ja exerceix aquest paper dautoritat amb competncies exclusives en lmbit de la gesti i la planificaci, tot i que la planificaci ha de ser aprovada finalment pel Govern espanyol mitjanant el Consejo Nacional del Agua. En el cas de les CIC tenim, doncs, garantida la font del recurs, que s pblic i es genera dins el nostre territori, tot i que la distribuci i la gesti en baixa de laigua urbana/industrial es troba majoritriament en mans privades en rgim de prestaci del servei sota competncia municipal. Caldria, doncs, analitzar a fons si aquesta participaci privada en la gesti de laigua pot generar algun problema de subministrament (o de qualitat) lendem de la independncia. A priori, no ho sembla pas, perqu el sector privat voldr continuar tenint ingressos, per no podem descartar que les empreses dobedincia espanyola (com podria ser el cas dATLL) puguin tenir pressions que generin dificultats. En aquest sentit, recuperar la plena gesti pblica de laigua eliminaria incerteses durant la transici. Despecial importncia per a labastament de lrea Metropolitana pot arribar a ser la dessalinitzadora del Prat (tamb gestionada per ATLL) si la independncia arriba en un any de forta sequera. Tot i aix, les empreses concessionries estan lligades a uns contractes de prestaci del servei, ja que la titularitat de la gesti s municipal o a mitjanant enti-
45
tats mancomunades com ara lEntitat Metropolitana i, per tant, en el cas de no-abastament, incorrerien en greus conseqncies econmiques i judicials. A la conca catalana de lEbre (CCE), es poden separar dues zones: duna banda, les conques del Segre i les dues Nogueres (Ribagorana i Pallaresa) amb recursos (abundants) recollits dins de Catalunya, i daltra banda, leix final del riu Ebre, amb una forta dependncia (en un 70 %) de recursos generats fora de Catalunya i, per tant, una forta dependncia del Govern espanyol que s, de fet, qui t gaireb totes les competncies en planificaci i gesti de laigua en aquest mbit. En el cas de la conca baixa de lEbre (Terres de lEbre) continuarem tenint una forta dependncia dels nostres vens, amb els quals caldr negociar un tractat de repartiment de laigua de lEbre al ms aviat possible. Hi ha, en aquest cas, el precedent de Portugal, que actualment comparteix les conques del Duero i el Tajo i que es regula pel Conveni dAlbufeira. Tanmateix, durant el perode de transici, hi pot haver riscos dabastament insuficient per als regadius de la vall de lEbre i del Delta, per que noms es donarien en perodes de forta sequera, perqu la disponibilitat actual de recurs s suficient per garantir el usos fins i tot en anys poc pluviosos. Cal tenir en compte, per, que uns 3.500 Hm3 dels 14.000 que actualment aporta el baix Ebre provenen del Segre i, alhora, que lembassament de Mequinensa que pertany a la Franja i que t com a principal client la generaci hidroelctrica, fortament demandada per a la regulaci elctrica espanyola, on per produir electricitat han dalliberar cabal al baix Ebre. Hi ha la possibilitat que el Govern espanyol decids reduir molt el cabal de lEbre a lestiu per dificultar labastament daigua als conreus, la qual cosa podria tenir tamb efectes notables sobre lecosistema de lEbre. Aquesta situaci, en principi, no hauria dafectar labastament urb/industrial del Consorci dAiges de Tarragona, perqu la quantitat de recurs utilitzat s petita en relaci amb el cabal de lEbre, fins i tot a lestiu. El cas de la conca alta del Garona (Val dAran) s una mica especial, perqu es tracta duna conca compartida amb Frana i, per tant, les competncies sn del Govern espanyol. Tanmateix, per les caracterstiques daquest territori, amb alta disponibilitat de recursos, no es preveu que hi hagi cap problema dabastament, tot i que a mitj termini segurament caldria negociar les competncies amb els nostres vens francesos. No cal dir que el nou Estat independent haur de debatre molt a fons quin ha de ser el nou model de gesti de laigua i quin pes ha de tenir el sector privat, per aix s una matria que haur de considerar el futur Parlament de la Repblica que, en tot cas, shaur dalinear amb les poltiques europees, basades en la protecci del recurs i en el seu s sostenible. Com a esquema de partida per al treball que caldr fer, podem assenyalar les segents qestions: Aspectes relacionats amb lEstat espanyol Canvi del marc territorial Ladveniment de lEstat propi comportar duplicar el marc territorial actual de la gesti de laigua a Catalunya, en incorporar les conques catalanes de lEbre. Aix significa passar dun territori de 16.600 km2 a un de 31.930 km2, afegir-hi 570.000 nous habitants, incorporar-hi 312 nous municipis i gestionar 217 noves masses daigua. Canvi competencial Catalunya passar a tenir plenes competncies en matria de poltica daigua i planificaci hidrulica integral en tot el seu territori, tot i que, dacord amb el criteri de la Directiva Marc de lAigua (DMA), shaur de coordinar amb lEstat espanyol, amb relaci a la gesti de lEbre, el Xnia i la Noguera Ribagorana, i amb lEstat francs, amb relaci a la conca del Segre i el Garona. Necessitat dun nou marc legal Catalunya deixar destar sotmesa a les lleis de lEstat espanyol i, per tant, haur de tramitar en el Parlament un nou marc legal en matria daigua aplicable a tot el seu territori (llei dAigua, reglament dels espais fluvials, reglament de planificaci, etc.). Concessions afectades Hi haur implicacions administratives per als aprofitaments situats a les conques catalanes de lEbre, que hauran dinscriures en el registre daiges de Catalunya i tributar els cnons hdrics que els siguin daplicaci. Implicaci sobre la disponibilitat del recurs Caldr assegurar les disponibilitats daigua per a les concessions situades a les conques catalanes de lEbre (aprofitaments del riu Segre i del riu Ebre). Cal fer esment, en particular, a la concessi de 4 m3/s que t el CAT a lEbre, que actualment serveix gaireb el 50 % de la demanda del Sistema Sud.
46
Implicacions sobre els cabals de manteniment Caldr assegurar els cabals ambientals del riu Segre i del tram catal del riu Ebre. Titularitat dels serveis bsics La recent privatitzaci dATLL, fruit de lofegament econmic a qu est sotmesa Catalunya, ha posat en mans dun grup empresarial espanyol la xarxa bsica dabastament en alta del Sistema Ter-Llobregat. Caldr proposar la recuperaci de la gesti pblica daquest sistema. Costos financers Lampliaci del programa de mesures i dels programes de control i seguiment a les conques de lEbre implicaran una ampliaci de les actuacions necessries i, per tant, un possible increment tant de costos dels serveis i de gesti del cicle de laigua, com tamb ms volum de recurs a gestionar. Respecte a la Uni Europea Autoritat competent Catalunya, com a nou Estat membre de la CE, haur de comunicar a la Comissi la designaci dautoritat competent amb relaci a les conques hidrogrfiques de tot el seu territori. Revisi de la planificaci Per incorporar-hi tot el territori, Catalunya haur de revisar el pla de gesti, el programa de mesures, els programes de control i seguiment i els programes especfics, i tramitar-los a la CE. Noves conques hidrogrfiques transfrontereres Per a la deguda coordinaci i tutela, caldr comunicar a la UE la consideraci de lEbre, el Xnia, el Segre, el Garona i la Noguera Ribagorana com a conques transfrontereres. La DMA estableix que els objectius mediambientals i les lnies dactuaci shauran de planificar i gestionar en tota la demarcaci hidrogrfica, mitjanant la coordinaci de tots els nivells administratius competents i entre ambds pasos, la qual cosa shaur de materialitzar en un pla de gesti especfic per a aquestes conques. Per tant, lEstat propi haur de negociar aquests aspectes amb lEstat espanyol i lEstat francs i establir els respectius organismes de collaboraci.
7.2. Pel que fa al subministrament energtic

Catalunya est mancada de recursos energtics primaris propis i, per tant, la poltica energtica del pas sempre ser un dels pilars bsics de qualsevol escenari de futur. En aquests escenaris, leficincia, lestalvi i la reducci de la intensitat energtica de la nostra economia han de ser objectius prioritaris i permanents. Com altres pasos del nostre entorn, depenem un 75 % dels combustibles fssils, un 20 % de lenergia nuclear i un 4 % denergies renovables. El 69 % de consum energtic final, el destinem al transport i la indstria; el 16 %, a lmbit domstic; el 13%, al sector serveis, i el 3,5% al sector primari. Lestructura energtica, tant per la part de loferta com per la de la demanda, s rgida i no es pot canviar significativament en el curt termini. Per tant, shaur danar millorant en el decurs de dcades, en connivncia amb les empreses del sector, per complir la Directiva del 20/20/20. El sistema energtic troncal est operat fsicament per tres entitats privades responsables del transport energtic a la Pennsula: Red Elctrica de Espaa, que opera el sistema elctric; Enags, el gas natural, i la Compaa Logstica de Hidrocarburos, per als productes petrolfers. En principi, aquestes empreses es deuen als seus clients majoristes, que sn les companyies que subministren a lusuari final (Endesa, Gas Natural, Cepsa, Repsol, etc.) i amb les quals tenen contractes que hauran de respectar en qualsevol circumstncia. En tractar-se de sectors regulats per la legislaci espanyola i europea, que no preveu en cap cas la negativa de subministrament, sin que es basa en promoure lexistncia dun mercat interior que funcioni en condicions de mxima competncia possible, no s de preveure que hi hagi problemes de subministrament que, daltra banda, serien directament denunciables a les instncies judicials europees i, fins i tot, a lOrganitzaci Mundial del Comer, a la qual el nou Estat shauria dadherir. En aquest sentit, cal tenir presents els interessos de les multinacionals establertes a Catalunya que de cap manera tolerarien estratgies poltiques que derivessin en un mal servei. Com a primeres actuacions en el procs dindependncia, lEstat catal haur de crear les institucions reguladores corresponents (comissi nacional de lenergia o similar) per fixar una normativa prpia que reguli el sector energtic, i
47
per negociar la propietat i la gesti dels actius de transport en territori catal. En un primer moment, es pot assumir la continutat de la normativa espanyola, en tant que no fem la translaci del marc de regulaci europeu a la legislaci catalana. En aquest sentit, i com a primera mesura de control, el nou Govern catal haur de negociar la presncia de personal tcnic qualificat en els centres operatius de gesti de les xarxes energtiques i haur de negociar tamb els convenis dinterconnexi amb les xarxes de Frana, Andorra i Espanya. Molt possiblement ens convingui continuar formant part del MIBEL, que s el regulador del sistema elctric de la Pennsula Ibrica. Cal destacar que Catalunya disposa dins el seu territori de prou capacitat de generaci elctrica i de terminals martims de recepci dhidrocarburs per assegurar el subministrament general. Tamb tenim capacitat dinterconnexi de xarxes per complir amb escreix els requisits de la UE. Caldr prendre el control de la seguretat de les centrals nuclears dAsc i Vandells, crear el germen dun organisme nacional de seguretat nuclear i reclamar a lEstat espanyol la part corresponent del fons per al desmantellament i lemmagatzematge de residus que ara mateix controla Enresa. A mig termini, haurem de decidir la poltica nuclear catalana, ats que les centrals en territori catal compliran els 40 anys de funcionament a mitjan de la prxima dcada. Les perspectives nuclears globals aconsellen seguir els passos dAlemanya o Jap i apostar per lescenari dun tancament controlat del parc nuclear catal amb la corresponent substituci daquesta font energtica per daltres amb ms futur i menys inconvenients mediambientals. En tot cas, haurem de fer-nos crrec del residus radioactius generats per aquestes centrals, b negociant-ne el trasllat, b triant la ubicaci dun dipsit geolgic permanent, com tamb elaborar plans de reconversi econmica de les zones afectades. Tamb shaur de negociar amb el Govern espanyol lassumpci de part del dficit de tarifa, a canvi de recuperar tamb aquella part de les primes a les energies renovables que hem pagat els catalans per que shan invertit en territoris espanyols. A les empreses subministradores delectricitat, gas i benzina, caldr exigir-los la creaci de subsidiries catalanes amb un CIF del nou Estat, amb el qual hauran de liquidar els seus impostos i altres gravmens del nou Estat. Cal destacar limpost especial sobre els hidrocarburs, que pot suposar fins a un 40% del preu final. Sha de procurar que en el curt termini, i en tant que no hi hagi una normativa prpia, es mantinguin preus equiparables als anteriors perqu els consumidors no puguin atribuir un increment de preus al procs dindependncia. En resum, no s de preveure que hi hagi massa dificultats en el procs immediat a la independncia, ms enll dhaver de negociar diversos assumptes econmics i legals amb lEstat espanyol. Les empreses provedores de serveis energtics seran les primeres interessades a continuar el subministrament dun mercat molt atractiu de la dimensi del catal, i el marc legislatiu europeu ens protegeix pel fet de formar part del mercat interior. Ats que caldran actuacions immediates, s aconsellable la preparaci dun grup dexperts en les diferents matries que puguin tenir un nivell adequat dinterlocuci, tant en lmbit de lEstat espanyol com en el de les empreses privades del sector i tamb en el de les autoritats europees.
7.3. Comunicacions electrniques

Els serveis de telecomunicacions, i en general els de la Societat de la Informaci, han esdevingut elements de primera importncia en el normal funcionament de la nostra societat, per aix el manteniment de la continutat daquests serveis s un objectiu de primer ordre en el perode de transici. I ho s per diversos motius: en primer lloc, perqu la poblaci interpretaria com una indicaci de fracs del procs independentista la interrupci o el mal funcionament del servei; en segon lloc, perqu dificultaria el normal funcionament de moltes activitats bsiques, com ara els serveis durgncies, la banca, la utilitzaci de targetes de crdit, la comunicaci personal, etc., i finalment, perqu es privaria el Govern catal de leina fonamental per arribar al conjunt de la ciutadania. Els principals canals fsics de comunicaci sn dos: les xarxes telefniques i dInternet fixes i lespectre radioelctric, que s un b de domini pblic estratgic. Les xarxes fsiques terrestres sn propietat dempreses privades que en la normativa europea no estan subjectes a cap mena dautoritzaci ni prohibici per part dels estats i, per tant, s de preveure que segueixin oferint el seu servei en condicions equivalents a les actuals, atesos els seus interessos econmics que estan lligats a lexplotaci dunes
48
infraestructures en territori catal. Noms caldr que constitueixin una filial amb CIF catal per continuar operant amb tota normalitat. Ara b, com veiem en altres zones del planeta, aquestes xarxes estan del tot interconnectades i poden ser objecte dinterrupcions externes en forma de ciberatacs o dinterferncies radioelctriques. Per tant, caldr treballar amb les operadores en sl catal, fonamentalment amb Telefnica, per tamb amb Vodafone, Orange i Ono per assegurar la integritat de les seves xarxes catalanes. Fins que no disposem duna unitat policial especialitzada, es traslladar transitriament aquesta responsabilitat a les mateixes operadores, com una obligaci de qualitat del servei. Lespectre radioelctric s un altre element crtic, per amb caracterstiques diferents, ja que s un b pblic cedit temporalment a les operadores que lexploten comercialment, principalment les de telefonia mbil i les cadenes de televisi. Tamb t importants aplicacions en els mbits de la seguretat policial, laeroportuari i el militar, que precisen dun tractament especfic. Actualment, la titularitat de lespectre radioelctric s exclusiva de lEstat espanyol, que s qui nha fet la planificaci i lassignaci als diferents actors que lutilitzen. El nou Estat catal haur de prendre possessi immediata de lespectre catal mitjanant les lleis oportunes i seguint les indicacions dens internacionals com ara la UIT i la normativa de la UE, i haur destar en condicions de defensar aquesta possessi davant possibles tctiques dinterferncia. El cas de la torre de Collserola, que t una cobertura de poblaci molt important, s especialment significatiu i caldr assegurar-ne la continutat. La concessi despectre per a activitats comercials genera importants recursos econmics a lestat que el controla. De fet, els operadors actuals han pagat a lEstat espanyol per la utilitzaci de lespectre catal. Aquesta s una qesti a resoldre en el marc de les negociacions globals econmiques. En un primer moment, no haurem de gravar per duplicat els actuals concessionaris i no es descarta haver de respectar les assignacions i els terminis establerts per lEstat espanyol, a canvi que les operadores continun els seus serveis amb un plus de qualitat, si conv. Un cas a part sn les reserves despectre per a sistemes de seguretat i militars que, com ja hem dit, haurien de tenir un tractament especfic. Aquest manteniment provisional de les assignacions, sha danalitzar fins a quin punt es fa extensiu a totes les cadenes de televisi o noms a unes quantes. Una possible forma doperar per protegir els interessos generals seria cancel lar totes les autoritzacions per, a continuaci, convalidar les que es considerin adients, desprs de negociar oportunes condicions dinters general amb els propietaris daquestes cadenes. En aquest procs, s fonamental poder comptar amb la participaci dAbertis, que s qui en ltima instncia gestiona les transmissions. Abertis haur de reconixer la nova legalitat catalana si linteressa difondre el senyal de televisi a Catalunya. Actualment, Abertis t contractes signats amb els canals de televisi que lobliguen a cobrir el territori catal, per aquests contractes suposen que qui demana el servei de difusi t atorgada loportuna llicncia legal que, arribat el moment, noms podria atorgar el Govern catal. En conclusi, no es preveuen dificultats insuperables en el cas de les comunicacions electrniques, si b la qesti esdev ms complexa en el cas de lespectre en mans dels cossos de seguretat de lEstat i dels militars espanyols, aix com les radiocomunicacions aeronutiques, que caldr considerar amb relaci a tots els altres aspectes de la seguretat nacional. En tot cas, i com a primera actuaci en aquest mbit, lEstat catal haur de prendre possessi del domini espectral i crear les institucions de regulaci que exigeix el marc europeu, amb un o ms reguladors que supervisin les comunicacions electrniques, els medis audiovisuals i lassignaci de lespectre. En aquest sentit, es pot seguir, per exemple, el model britnic, que els fusiona en un nic organisme.
7.4. Transport i mobilitat

Catalunya sempre ha estat una crulla de camins i, amb poltiques prpies de planificaci i gesti de les nostres infraestructures viries, ferroviries, porturies i aeroporturies, podr esdevenir un important nus de comunicacions logstiques de significaci internacional. Ms enll dafavorir el desenvolupament econmic i comercial, aquestes infraestructures ens sn necessries tamb per a la millora social, cientfica i cultural. La planificaci i execuci de les grans infraestructures, com ara el port, laeroport, les autopistes i els trens de rodalia i
49
de llarg recorregut, han estat supeditades a les prioritats poltiques dels successius governs espanyols i a la seva concepci radial i centralista, que ha concentrat les inversions en la connexi amb la resta de la Pennsula, ms que cap a Europa i el mn, fent prevaldre criteris poltics per damunt de la rendibilitat econmica i comercial. La tardana en la connexi del tren dalta velocitat i la parlisi del corredor del Mediterrani sn dos exemples que visualitzen aquesta situaci irracional. El nou Estat catal necessitar un pla nacional dinfraestructures de transport i mobilitat que prioritzi i dimensioni adequadament les necessitats del pas, tot aplicant criteris dequilibri territorial, que posi en el lloc que li correspon la interconnexi de les xarxes catalanes i europees, i que faci del corredor del Mediterrani un projecte europeu. Aquest pla ha de situar Catalunya en primera lnia internacional servint-se de la posici geogrfica privilegiada que tenim per connectar Europa, sia i el Nord dfrica. Catalunya ha desdevenir la porta dentrada al sud dEuropa que vehiculi els intercanvis comercials amb els pasos emergents del nord dfrica i dsia. El nou Estat haur dassumir la titularitat de totes les infraestructures i els contractes de les que siguin de gesti privada, i haur de crear els corresponents organismes gestors i supervisors. Ats que molts recursos econmics catalans han estat invertits en actius que sn titularitat de lEstat, caldr valorar-ne i negociar-ne el repartiment. El Govern de Catalunya haur de legislar amb relaci al funcionament dels ports i aeroports de Catalunya, dacord amb les directrius de la UE, i establir els corresponents controls i acords fronterers, assumint-ne inicialment els actuals i desenvolupant-ne de nous envers Espanya. En aplicaci del tractat de Cel nic Europeu, ens regirem per la normativa de lAgncia Europea de Seguretat Aria pel que fa als serveis de navegaci i seguretat, i es crear lagencia catalana de seguretat aria per supervisar i validar les normes especfiques. El model ferroviari ha de ser un element clau de la mobilitat a Catalunya. Cal una bona xarxa ferroviria per aplicar poltiques dequilibri territorial i de sostenibilitat dels assentaments i els hbitats urbans. Consolidant loferta dinfraestructura ferroviria en tots els mbits (urb, metropolit i catal), promourem el canvi modal per assolir els objectius de reducci demissions en la mobilitat. Vertebrarem la mobilitat quotidiana amb un sistema de rodalies global al conjunt de les rees metropolitanes de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona. La xarxa ferroviria de transport de mercaderies, segregada de la xarxa convencional, sarticular al voltant de corredor del Mediterrani, amb connexions directes als ports principals de Tarragona i Barcelona, i tamb als de la Rpita, Vilanova i Palams. El Govern de Catalunya assumir la titularitat de tota la xarxa viria i de tots els contractes de concessions, que seran renegociats, amb lobjectiu destablir un nou sistema de peatges tous pensat sota criteris de mobilitat i manteniment, que plantegi la gratutat per als casos locals de mobilitat obligada. Caldr redactar un nou Pla de carreteres de Catalunya que desenvolupi un disseny de xarxa i trenqui lactual estructura radial, amb un sistema de vies rpides dalta ocupaci que tingui en compte el conjunt de les infraestructures de transport, la nova conjuntura econmica, els terminis de concessi de les autopistes i els parmetres mediambientals i paisatgstics. Aquesta xarxa viria ha de ser integrada, segura, sostenible, territorialment equilibrada i econmicament viable, i ha de garantir laccessibilitat a tot el territori i la interconnexi amb les xarxes dels pasos vens, amb criteris de qualitat de servei, seguretat i qualitat ambiental. Un cop assumides la titularitat, la gesti i la planificaci de tot el sistema aeroportuari catal i de totes les competncies en matria de navegaci aria, es crear un sistema aeroportuari de gesti descentralitzada sota el paraigua de lempresa pblica aeroports de Catalunya, que tindr com a principal objectiu la consolidaci de tot el sistema aeroportuari actual i, en especial, la potenciaci de lAeroport de Barcelona com a aeroport de connexi internacional (hub) amb vols transocenics i la millora de les infraestructures ferroviries daccs a tots els altres aeroports per potenciar la distribuci de laviaci comercial a Reus, Girona i lAlguaire. Catalunya compta amb una xarxa de 52 ports i clubs nutics, per el transport martim es concentra majoritriament en els ports de Barcelona i Tarragona. El Port de Barcelona s el primer port de creuers dEuropa i la Mediterrnia, i el quart del mn. Lany 2011, els ports de Barcelona i Tarragona van suposar el 3,6% del PIB catal. Les previsions de futur apunten que el port de Barcelona es pot convertir en el primer hub logstic euromediterrani. El nou Estat catal assumir la titularitat de tots els ports catalans i legislar una nova Llei de Ports de Catalunya per millorar lordenaci del litoral catal, promoure un s eficient, sostenible i racional dels recursos portuaris i potenciar el transport martim de curta distncia.
50
8. La garantia de la seguretat
Lactiu ms important del procs cap a la independncia que estem duent a terme s la legitimitat democrtica, a partir de la lliure voluntat de la ciutadania. La normalitat democrtica, la seguretat de les persones i de les institucions, lordre pblic i la no-violncia sn el marc imprescindible perqu aquesta voluntat democrtica continu sent el motor del procs i tamb la condici necessria per a laval i el reconeixement internacionals. Aquest factor esdev cabdal, perqu lxit del procs requereix el manteniment de lordre pblic davant de qualsevol aldarull greu, ja que una de les possibles estratgies per fer fracassar el procs ser lexacerbaci de les divisions entre els catalans per esquerdar la cohesi i posar en risc la pau social. s fonamental que tot el procs es desenvolupi pacficament. Un procs en qu el paper de la Policia de Catalunya sigui el de complir el seu deure dobedincia al Govern de Catalunya i a les lleis democrtiques: la defensa dels drets de la ciutadania i de les institucions. I fer-ho de forma escrupolosa, independentment da qui shagin daplicar les lleis del Parlament de Catalunya. s evident que la recuperaci i lexercici de la sobirania sha de fer a lempara dels valors de la no-violncia, del respecte, del dileg i de la cooperaci, fonaments duna cultura de pau que Catalunya assumeix com a propis. Els mitjans que emprem per assolir el nostre objectiu de sobirania prefiguraran les caracterstiques i els fonaments de les estructures del nou Estat.
El model de seguretat ciutadana i defensa La transici cap al model de seguretat propi s, difcil de preveure. Durant aquesta transici, Catalunya haur dassumir plenament la lluita contra el crim organitzat, els delictes econmics i contra la hisenda pblica, el contraterrorisme, el control fronterer i les duanes, o la seguretat de ports i aeroports dins de les competncies en vigilncia i control aeri i martim, documents didentitat, control i perms darmes, etc. s obvi que caldr pensar en la retirada dels cossos i les forces de seguretat de lEstat i comptar amb la possibilitat de la integraci voluntria dalguns dels seus efectius a la Policia de Catalunya. Aix, la negociaci dels actius existents, installacions, edificis i material, haur de formar part de la negociaci global entre ambds estats. s important pensar en com pot continuar millorant el Cos de Mossos dEsquadra en la Catalunya independent. s desitjable avanar cap a una policia moderna i que reflecteixi la societat que serveix. Cal avanar molt ms encara en la presncia de persones a la nostra policia que reflecteixin els diferents orgens de la Catalunya real. En lmbit de la participaci internacional, caldr plantejar la plena integraci dels Mossos dEsquadra en la Interpol i lEuropol. Pel que fa a lestructuraci del servei policial, seria convenient elaborar una Llei de Policia de Catalunya que organitzs el sistema policial del pas i propicis la integraci efectiva de les policies locals i els Mossos dEsquadra en un nic cos. Daltra banda, la Repblica catalana haur de tenir un servei dintelligncia propi, la configuraci i lestructuraci del qual shauran danalitzar i proposar en el marc duna iniciativa legislativa en matria de seguretat. Avui, el paper de Catalunya en la poltica de defensa de lEstat espanyol s inexistent. La defensa s una competncia exclusiva de lEstat. s important, doncs, preparar les estructures necessries per assumir les competncies en matria de seguretat i defensa i poder avanar en la configuraci del model a adoptar en la Repblica.
Cap a la integraci europea, en un marc complex de poltiques de seguretat i defensa La Repblica catalana haur de garantir la seguretat dels seus ciutadans i el ple exercici dels seus drets i llibertats, i haur de disposar dels mecanismes i recursos adequats per defensar-los. No hi ha cap estat al mn que no disposi de poltiques de defensa i seguretat. I caldr bastir un sistema que garanteixi, tant a linterior com a lexterior, la seguretat i es coresponsabilitzi en la resoluci dels conflictes dabast internacional. Partint de la voluntat poltica desdevenir un Estat dins la UE, cal considerar les diverses situacions en qu es troben els pasos europeus amb relaci a les poltiques de defensa i les relacions internacionals en matria de seguretat. La totalitat dels estats europeus pertanyen a lOrganitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa (OSCE), com a organitzaci regional reconeguda per NNUU, i participen en la definici de la Poltica Com de Seguretat i Defensa (PCSD)
51
que sestructura en diversos organismes com el Comit Poltic i de Seguretat, lAgncia Europea de Defensa, el SitCen (agrupaci de serveis dintelligncia) o lInstitut dEstudis i de Seguretat. Tanmateix, no tots els estats estan inserits en lestructura militar de lOTAN, de forma que la seva participaci, el seu comproms i la seva collaboraci sn variables, com tamb ho s la seva poltica de defensa i la despesa i els recursos que hi destinen. Tenim loportunitat que Catalunya opti de manera decidida per un model de seguretat i pau que se centri en cobrir les necessitats quant a seguretat de les persones. Per garantir la defensa de les persones i del pas no pressuposa necessriament estructures militars convencionals. Sobren davant nostre diversos escenaris entre els quals podrem escollir, en funci del model de sobirania, de pas i, tamb, en funci dels costos, interessos i compromisos que es vulguin assumir, dacord amb la poltica internacional que sadopti. Aix doncs, es podria optar per una poltica de defensa activa, amb capacitat prpia dintervenci a lexterior, com la que desenvolupen estats com el Regne Unit o Frana; o b una poltica de defensa passiva, ms centrada en la seguretat a linterior de les fronteres com la que segueixen la majoria de pasos europeus. Tamb es podria optar per a una poltica de defensa orientada a la cooperaci, a la comunitat internacional davant reptes comuns amb matria de seguretat, protecci dels drets humans, manteniment de la pau i resoluci de conflictes. Tanmateix, amatents a la futura evoluci i definici europea de la qesti, tampoc cal renunciar dentrada a estudiar el desenvolupament dun model propi. En conclusi, lelecci dependr del model destat i de sobirania. Cal evitar la rplica mecnica destructures caduques prpies dels estats naci dels segles xix i xx, i ms aviat actuar amb pragmatisme, atents al procs europeu dintegraci de les poltiques de defensa. Volem un Estat construt damunt duna societat democrtica, solidria, inclusiva, dialogant i pacfica que hauria de ser capa dafrontar els conflictes i de garantir la seguretat pblica emprant mitjans civils no-violents, i collaborant amb les organitzacions internacionals en operacions humanitries i de manteniment de la pau, sota el mandat de Nacions Unides. Finalment, la configuraci del sistema propi de defensa i de collaboraci internacional, en el marc de la UE, haur de tenir una clara orientaci de foment del dileg. Catalunya advocar per donar suport a la poltica de desarmament global (amb especial mfasi a larmament nuclear, qumic i de destrucci massiva), de defensa dels valors democrtics i de la pau, tal com quedin definits en la Constituci de la Repblica catalana.
9. La validesa i leficcia jurdica dels contractes: la llei de transitorietat jurdica

Des duna perspectiva internacional, la declaraci de successi de lEstat espanyol t dues dimensions: Dimensi interna: t per objectiu assegurar la continutat de les disposicions de lordenament jurdic espanyol a lEstat catal mentre no siguin modificades mitjanant el procediment legislatiu habitual. Sinclou laplicaci transitria de lEstatut (2006) tal com saprov al Parlament de Catalunya. Dimensi externa: t per objectiu assegurar la recepci automtica en lordenament jurdic catal i el compliment ntegre dels tractats que no siguin constitutius dorganitzacions internacionals. Per tant, una vegada declarada la independncia, shauria dobrir un perode de transici durant el qual, sense deixar daplicar les disposicions del Dret Comunitari i les seves normatives, Catalunya hauria de negociar-ne ladhesi. No ens podran aplicar cap mena de restricci a la lliure circulaci de persones, mercaderies i capitals, perqu el Tractat de Schengen no s constitutiu de la UE i, per tant, shauria daplicar directament. La creaci dun Estat implicar dotar-se dun ordenament jurdic de nova planta. La complexitat inherent a aquesta nova arquitectura comporta, tanmateix, temps i mitjans, de manera que, fins a linici del procs constituent prpiament dit i laprovaci de la Constituci de lEstat catal, gran part de lordenament estar integrat per normes preexistents, tant catalanes com espanyoles, que obligaran a adoptar una Llei de Transitorietat que reguli amb carcter transitori
52
aquesta situaci de trasps. Lobjectiu suprem s la garantia del funcionament regular i estable de lestat de dret, aix com la resoluci dels conflictes que es puguin plantejar davant de lAdministraci o de la jurisdicci. Aquesta norma transitria, a ms de preveure les regles interpretatives i daplicaci, que garanteixin el principi de plenitud i coherncia, haur de suposar una srie daspectes per evitar qualsevol possible buit normatiu. Aquesta norma, no cal dir-ho, hauria de tenir una vigncia determinada per evitar al mxim la inseguretat jurdica, de manera que, superat el termini expressat, en una segona fase, caldr entrar a analitzar les matries (institucions fsiques o jurdiques) que, per raons estratgiques o durgncia, requereixin laprovaci de normes ad hoc del rang que siguin. Lestabliment del nou Estat obliga a la reestructuraci del Govern del sistema judicial, de manera que el Consell de Justcia de Catalunya assumeixi les funcions del Consell General del Poder Judicial, es cre la Fiscalia de Catalunya i el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya assumeixi les funcions del Tribunal Suprem. Daltra banda, la nova Constituci determinar la creaci de lrgan que reguli la constitucionalitat jurdica.
Ordenament jurdic transitori Lordenament jurdic transitori ha de preveure: Les fonts del dret, atribuint el valor que correspongui a la legislaci preexistent, al costum i als principis generals del dret. El valor que satorga a les normes contingudes als tractats ratificats per Espanya, aix com clarificar el lloc que ocuparan dins el sistema de fonts i decidir com la jurisprudncia del Tribunal Europeu de Drets Humans vincular el nou Estat, amb el reconeixement ntegre i suprem de la Declaraci Universal dels Drets Humans. Una clusula dobertura de lordenament jurdic a les fonts del dret externes al sistema; s a dir, tractats internacionals, costums internacionals, recomanacions dorganismes internacionals i, molt especialment, lacceptaci automtica i immediata dels reglaments de la Uni Europea i la forma de transposici de les directives comunitries. El valor de la jurisprudncia del Tribunal Suprem espanyol i del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, i lestabliment del nou intrpret durant la situaci de transitorietat, que hauria de ser el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya. Els criteris dinterpretaci de les normes. Laplicaci analgica de les normes. Les normes de dret internacional privat. Per garantir la seguretat jurdica, aquesta norma tamb haur de contenir una llista de les lleis espanyoles i autonmiques que es consideraran vigents totalment o parcialment. Tamb es regular el funcionament de les institucions judicials catalanes. Aix requeriria la consegent reforma normativa, que situaria el cim del sistema judicial catal en el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, amb atribuci de les competncies del Tribunal Suprem tot dotant-lo adequadament de recursos. Des de la perspectiva de les garanties, caldr instaurar: La doble instncia judicial. La cooperaci judicial internacional. El Govern de la justcia i, per tant, lassumpci de les funcions que corresponen al Consell General del Poder Judicial. Les mesures transitries per substituir jutges i magistrats en el cas que el nombre de vacants pugui alterar el funcionament correcte del sistema. El control de la Fiscalia a Catalunya i, per tant, crear una fiscalia general catalana. Atribuci de les funcions de lAudincia Nacional al tribunals ordinaris. En totes les especialitats del dret caldr fer una anlisi de quines matries sn, per raons estratgiques, especialment rellevants i requereixen la preparaci de normes per aprovar-les. Aquest procs dadequaci legislativa haur danar estretament lligat a lestabliment dels ens i rgans pblics que es facin crrec de la supervisi, el control i la sanci de la legalitat vigent en cada mbit.
53
Per consegent, caldr garantir el funcionament dels registres civil, mercantil i de la propietat, de les notaries, dels tribunals, dels jutjats i de la fiscalia, tant des del punt vista de normatiu com des del punt vista de la dotaci de recursos i de la provisi dels llocs de treball. A ms, tamb caldr crear, amb carcter urgent, dins del Departament de Justcia, la direcci general de registres i notariat.
10. Nou ordenament jurdic i administraci de justcia prpia

A Catalunya, urgeix un ordenament jurdic basat en el principis i els valors democrtics i republicans, una administraci de justcia erigida com a servei pblic bsic, gil, efica, de proximitat i de qualitat, que doni solucions a una societat complexa i moderna i que sigui garant dels drets i les llibertats de la ciutadania. Lordenament jurdic ha de contenir totes les normes necessries per donar resposta als supsits que se li plantegin (principi de plenitud de lordenament jurdic), dacord amb el principi de coherncia. Lordenament jurdic en el nou Estat, social, democrtic i de dret, ha de garantir: La seguretat jurdica, especialment en el compliment dels contractes i en el respecte de la propietat i de les transaccions entre particulars. Els drets i les llibertats, com ara els drets civils, la participaci poltica o el sistema electoral. La viabilitat econmica: la gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci dimpostos i la regulaci i el control del mercat i dels riscos mitjanant organismes especialitzats. Lestat del benestar, garantint la prestaci de determinats serveis als ciutadans, com ara leducaci i la salut. La definici i implementaci del model de Funci pblica catalana. La creaci dun Estat implicar necessriament repensar i redissenyar el conjunt del sistema normatiu, en totes les especialitats. Un nou Estat ha de mirar al futur amb una legislaci gil, transparent, capa dadaptar-se als canvis econmics, jurdics i socials, que incorpori plenament les tecnologies. Ara b, la complexitat del marc normatiu requereix, duna banda, analitzar lactual marc normatiu i aprofitar el que tenim, almenys de forma transitria, i de laltra, comenar avui a legislar aprofitant lmbit de competncies i autogovern que tenim, actuant amb mentalitat dEstat. Nova estructura judicial La creaci del nou Estat tamb fora ladaptaci de les estructures de Govern de la Justcia i, especialment, que el funcionament daquesta sigui gil, efica i eficient i es desvinculi de la poltica i dels processos burocrtics. Una nova estructura judicial passa per democratitzar laccs a la carrera judicial, com a garantia que tota persona pugui accedir a la condici de jutge i magistrat en igualtat doportunitats, i estrictament en funci de les seves capacitats i mrits. Caldr superar lendogmia corporativa que tenalla la funcionalitat del sistema. LAdministraci de Justcia manifesta deficincies que es poden sintetitzar de la manera segent: Lexcessiva polititzaci de determinats rgans judicials, en especial dels tribunals adscrits a lAudincia Nacional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. La lentitud de lAdministraci de Justcia, que provoca que, sovint, quan arriba la resoluci judicial, ja sigui massa tard per satisfer les expectatives dels ciutadans. La progressiva burocratitzaci i la manca de comproms dun bon nombre dels operadors jurdics que integren lAdministraci de Justcia. La instauraci de taxes judicials abusives que dificulten lexercici del dret a la tutela judicial efectiva a tots els ciutadans, on laccs al sistema judicial depn de la renda dels usuaris. Tampoc no seria imaginable un canvi absolutament radical del sistema judicial, per s algunes modificacions rellevants, principalment les que operin en la direcci de flexibilitzar, desburocratitzar i agilitar la justcia:
54
Per a la despolititzaci de la justcia, caldria: Suprimir els tribunals dexcepci, com ara lAudincia Nacional. Valorar quin ha de ser el model de control constitucional del nou Estat. Per a lagilitaci dels processos, ser necessari: Augmentar els recursos destinats a lAdministraci, incrementant-ne el pes relatiu sobre el PIB amb lobjectiu dassolir la rtio dun jutge per cada cinc mil habitants. Limitar la capacitat de recurs i augmentar la discrecionalitat del Tribunal Suprem catal per pronunciar-se dacord amb la importncia de la matria o la significaci processal, per disminuir el bloqueig en segona instncia. Per avanar en la desburocratitzaci de la justcia, caldria: Reformar les actuals demarcaci i planta judicials, adaptant-les al nou model territorial de la Repblica. Incrementar lautonomia i la responsabilitat de loficina judicial. Distingir entre loficina judicial i el poder judicial. En la primera, que no s prpiament poder judicial, cal introduir-hi reformes per garantir-ne la qualitat, com ara lavaluaci, la selecci per competncies i el rendiment de comptes. Introduir mecanismes de selecci fonamentats en lexperincia com a jurista i en el prestigi, per descorporativitzar i democratitzar la instituci de la Judicatura i afavorir lingrs dadvocats i juristes sense passar necessriament per proves memorstiques exclusivament. Laccs per oposici no hauria de ser requisit suficient per exercir com a jutge en solitari, sin que caldria fer-ho prviament com a adjunt dins un jutjat, per adquirir lexperincia necessria. Potenciar el jurat com a mecanisme de democratitzaci de la justcia. Declarar el catal llengua vehicular de lAdministraci de Justcia, sens perjudici del dret dels ciutadans a fer servir lespanyol o altres llenges. Per al bon funcionament de la justcia, shaur de posar en funcionament: Lrgan de Govern de lAdministraci judicial, sobre la base del Consell de Justcia de Catalunya, haur dassumir les competncies del Consell General del Poder Judicial. La fiscalia general de Catalunya. El tribunal suprem, sobre la base del TSJC. Finalment, seria recomanable optar per un tribunal especialitzat i centralitzat, en detriment dun control difs de la constitucionalitat; aix, caldr establir tamb el tribunal constitucional de Catalunya.
55
11. El paper de la insubordinaci, la rebelli cvica i la desobedincia civil

El respecte de tothom a les regles del joc democrtic, aix com a les lleis que en resulten, s fonamental perqu la democrcia funcioni. Tanmateix, perqu es pugui reclamar respecte per les regles del joc democrtic, aquestes han de donar peu a un joc net. Davant la voluntat amplament majoritria daquesta societat de decidir per si mateixa si vol o no vol constituir-se en Estat independent, el nacionalisme espanyol contesta dient que tal intent s illegal, que la independncia de Catalunya precisa duna reforma de la Constituci espanyola i que, per a tal fi, cal seguir el procediment marcat per la mateixa Constituci, en qu s imprescindible comptar amb una majoria de dos teros de les Corts espanyoles. s a dir, a la prctica, amb el suport del PP i del PSOE. Al marge que fins i tot des dun punt de vista constitucional aix no s aix, sintenta imposar de forma antidemocrtica unes regles del joc arbitrries, en qu lEstat s alhora jutge i part. En el context de les disputes sobre la relaci Catalunya-Espanya, la majoria de Catalunya s una minoria permanent dins una Espanya a la qual pertany sense que mai ning no li hagi preguntat si aquesta s la seva voluntat. Quan societats com la quebequesa o lescocesa han decidit engegar un debat sobre la convenincia o no de constituir-se en estats independents, shan trobat amb una oposici raonable i civilitzada destats amb una llarga tradici democrtica com el canadenc i el britnic. No shan hagut de plantejar la necessitat de trencar amb lestat central perqu aquest, tot oposant-se a la independncia, ha acceptat, tanmateix, que els governs daquests pasos consultessin les seves societats sobre quina era la seva voluntat al respecte, i shan comproms a negociar un procs de secessi en el cas que una majoria clara opts per la sobirania. En el cas del Quebec, el mateix Tribunal Suprem del Canad va afirmar ja fa ms duna dcada que cap govern canadenc no podria ignorar una majoria quebequesa clarament sobiranista expressada en un referndum, amb un argument irrebatible: aquells que es preocupen de la importncia de mantenir limperi de la llei, no poden obviar la necessitat dactuar conforme als principis i els valors constitucionals i, per tant, de complir amb la part que els pertoca pel que fa a contribuir al manteniment i el foment dun ambient en qu limperi de la llei pugui florir. En el nostre cas, els dos principals partits espanyols neguen la possibilitat de propiciar el dileg i el joc net, sense els quals limperi de la llei es converteix en una baralla de cartes marcades. Hi ha un risc real que el seu tancament en banda arribi fins al punt de voler ignorar un resultat afirmatiu de la consulta sobre la independncia o, fins i tot, de prohibir-la. Si aquest fos el cas, tant el poble de Catalunya com els seus representants poltics hauran de decidir entre democrcia i legalitat vigent. El nostre partit, en aquest sentit, t clara la seva elecci: la democrcia sempre va per davant. Fins al punt dinterpretar que la legalitat es pot tensar, si s en benefici de la democrcia. Aqu, la responsabilitat principal lafrontaran sens dubte els representants poltics del poble de Catalunya, que hauran de ser els que liderin els actes de sobirania que trenquin amb la legalitat espanyola en el cas que aquesta es resisteixi a adequar-se al principi democrtic. Per responsabilitat principal no vol dir responsabilitat nica: de res servir un acte de sobirania del Parlament de Catalunya si no compta amb el suport actiu i visible de la ciutadania catalana. Quina forma concreta pot prendre aquest suport actiu i visible? Histricament, en els pasos on les lleis no sn fruit dun procs democrtic, o all on sn el resultat dun procs democrtic viciat, la ciutadania ha tingut una eina de primer ordre per oposar-se a les lleis: la desobedincia civil. Sota aquest concepte saixopluguen tot un seguit daccions de lluita i protesta que tenen en com el fet de ser tan pacfiques com transgressores duna legalitat que demostra ser antidemocrtica o profundament injusta. La idea no s noms no acatar aquesta legalitat que es rebutja, sin forar-ne labolici i la substituci per unes regles de joc ms raonables. Exemples com lindependentisme indi, el moviment dels drets civils dels afroamericans o el sufragisme feminista han sigut alguns dels moviments que han protagonitzat, amb xit, aquesta forma de lluita pacfica. A Europa recordem lepisodi de la caiguda del mur de Berln en mans de la ciutadania, un fet impensable per a la majoria vint-iquatre hores abans que succes. A casa nostra, tamb en tenim exemples: des de la insubmissi contra el servei militar obligatori fins a la recent campanya dimpagament dels peatges o el moviment per a la sobirania fiscal que ha assolit fer efectiu el pagament dels impostos a lAgncia Tributria de Catalunya.
56
La desobedincia civil a Catalunya pot prendre diverses formes, des de la insubmissi fiscal fins a laixecament de peatges, passant per la retirada de smbols de lEstat espanyol dels edificis oficials o per la convocatria de concentracions davant les seus dorganismes del Govern Central a Catalunya. Siguin quines siguin les formes que prengui una campanya de desobedincia civil, mai no haurien de ser fruit de la improvisaci i el voluntarisme sin, sobretot, dun esfor coordinat des de la societat civil. Lobjectiu s garantir lxit de les accions de desobedincia, definides i estudiades a fons, amb uns objectius clars, dacord amb tres principis: la no-violncia, lefectivitat i la minimitzaci dels riscos per als participants. Lexigncia del carcter pacfic dels actes de desobedincia ha de ser absolut per no tacar la imatge i la conscincia del procs sobiranista, i afavorir-ne la simpatia vers els observadors internacionals del procs catal. Al mateix temps, per, significa exposar-se a sancions i, eventualment, a la repressi, de manera que si sha dinterpellar la ciutadania no sigui per entusiasme frvol i temerari, sin sobre la base dun clcul realista dels guanys a obtenir per al conjunt de la causa, comparats amb els potencials perjudicis que poden ocasionar als qui la protagonitzen. El coratge ser necessari en aquest procs; els sacrificis intils seran, en canvi, sempre contraproduents. Tant la desobedincia civil com els actes pacfics de suport popular a la independncia i al dret de decidir (manifestacions, concentracions...) com, tamb, els actes de sobirania dels representants del poble al Parlament sn les tres potes sobre les quals cal bastir una autntica rebelli cvica, pacfica i democrtica, en contra de lintent de lEstat espanyol de conculcar el nostre dret a decidir democrticament el nostre futur. Lobjectiu daquesta rebelli no ha de ser la rebelli en si mateixa, sin assegurar que el Govern de Madrid no podr perjudicar-nos sense que el mn se nassabenti. Un dels elements clau que decidiran el resultat daquest procs dindependncia ser el suport internacional i, per aconseguir-lo, ha de quedar clar que aquesta rebelli cvica s completament pacfica i democrtica, i que es produeix per la negativa de Madrid a abordar la independncia de Catalunya mitjanant un dileg raonable, vertebrat sobre el respecte al principi democrtic, i tradut en el dret del poble catal a decidir per si mateix el seu futur collectiu.
57
Bloc 4. Els fonaments de la Repblica catalana

1. Un estat sobir que garanteix els drets i les llibertats duna naci global
LEstat catal s el poder institucional sobir concebut per assegurar el desplegament dels drets i les llibertats de totes les persones que, electivament, han determinat formar part del projecte catal de naci global o b participar en la seva vida comunitria. Haver estat reivindicada, impulsada i proclamada per lesfor duna majoria popular, democrticament, pacficament, cvicament, seria la marca dorigen ms significativa de la Repblica catalana, juntament amb el seu carcter inclusiu, la principal caracterstica de la seva especfica naturalesa poltica. LEstat catal, bastit de baix a dalt, a iniciativa de la gent, s la instituci que ha de protegir i garantir tots els drets i les llibertats de la naci. La Repblica i tota la seva arquitectura institucional es conceben i es vertebren, en primera instncia, al servei de la ciutadania i de lexecuci efectiva dels seus objectius i les seves aspiracions; en segona instncia, com lautoritat darbitratge i la garantia de compliment dels deures i les responsabilitats ciutadanes, aix com daprofundiment de la cohesi social i, en tercera instncia, com el blindatge i el mecanisme ms adequat dhomologaci de la sobirania catalana de cara a lexterior. Catalunya s part duna naci global. En condicions histriques adverses i sense disposar durant segles dels instruments propis dun estat, la seva poblaci ha pogut mantenir, defensant-lo i actualitzant-lo, bona part del seu llegat histric distintiu, incloent-hi un notable patrimoni cultural i lingstic. El desplegament daquest patrimoni continua constituint una pea bsica de la proposta cvica i poltica catalana, com ho s tamb la capacitat histrica permanent de rebre i incloure persones daltres procedncies, amb el bagatge de les seves experincies i les seves concepcions. La combinaci de continutat i renovaci, de permanncia i transformaci, de fermesa i ductilitat ha estat tamb una de les constants en la trajectria del pas que, sens dubte, ha activat la seva capacitat de perdurar. En aquestes condicions, la plena conscincia de ser un pas en construcci, un procs histric permanentment obert, ha contribut a fer possible una proposta poltica de futur basada en la invitaci i no en lobligaci. Una proposta que inclou la igualtat fonamental que deriva duna ciutadania compartida, la mateixa per a tothom, amb idntics drets i deures. I una proposta identitria de lliure adopci, compatible amb les ms variades tries personals. Des daquesta perspectiva, entre els vincles primordials i els factors de cohesi que proporcionen consistncia a la proposta nacional catalana i que haurien dinspirar el seu model republic destat, consignem: el comproms de la inversi social per assegurar lequitat en laccs universal i de qualitat a la sanitat, a leducaci i a les ms diverses fonts i plataformes de provisi de la informaci, la formaci, el coneixement i la cultura;
59
el comproms de respectar i tenir cura del territori, la natura i els seus recursos; el comproms de respectar el llegat histric catal, particularment el seu patrimoni cultural i lingstic, aix com les diverses aportacions en aquest mbit de les persones que contribueixin o puguin contribuir a eixamplar i enriquir la diversitat humana interna, caracterstica del pas; lafirmaci de constituir, junts, un subjecte histric i poltic, font de sobirania i de legitimitat democrtica; els comproms de defensa de les mximes llibertats, personals i collectives; el comproms de respecte a totes les persones i, especficament, a les que siguin quines siguin les seves identitats electives optin per ubicar al pas la seva ciutadania, fer-hi efectius els seus drets i exercir-hi la seva sociabilitat; el comproms internacional amb la governana democrtica i el dileg pacfic entre els pobles i les seves institucions, amb la voluntat de participar en els reptes globals de pau, drets humans, desenvolupament i sostenibilitat. el comproms amb la justcia i les relacions igualitries entre pobles i persones, especialment a lhora davanar en la justcia universal i establir les bases del model econmic, jurdic i de relacions socials a desenvolupar; que contribueixi a reparar les desigualtats i lespoli cap a les nacions ms pobres. el comproms de garantir unes condicions de vida dignes a tota la poblaci, independentment de les seves circumstncies i condicions particulars, establint uns ambiciosos objectius compartits de benestar social i de qualitat de vida; Lestmul de la cooperaci i la lliure iniciativa per a lassoliment de les fites dinters general, de servei pblic i dintenci social; el comproms de respectar el pluralisme i dafavorir la convivncia i la prctica de diversos sistemes de creences, valors i confessions, en el marc del rgim laic de ciutadania i de drets i llibertats acordat; el desplegament dun sistema democrtic basat en la participaci poltica multitudinria i la permanent capacitat dintervenci cvica en el processos rellevants de presa de decisions.
2. Els vincles primordials del pas

La Catalunya cosmopolita, diversa, complexa i oberta del segle XXI es proposa laprofundiment dels seus vincles amb les altres terres de parla catalana, constatant les arrels histriques comunes; lempelt hum, cultural i lingstic; la tradici de lligams comercials, poltics i institucionals; les interrelacions, els afectes, els suports i les solidaritats. Catalunya sofereix a compartir un fons nacional que considera com i que vol desenvolupar amb vocaci cooperadora i sense pretensi dexclusivitat, a partir del respecte a la voluntat de cada territori. Per a una part substancial del sobiranisme catal, els Pasos Catalans constitueixen la naci catalana sencera; per cada part de la naci ha de poder decidir lliurement quina transcendncia actual i quina traducci poltica vol atorgar a aquest fet. El passat ofereix un ventall doportunitats i possibilitats. Per la mena de collaboraci que es pugui establir i els lligams de futur hauran de dependre sempre de la lliure voluntat poltica de les parts. Aquesta Catalunya polidrica en translaci, que ha hagut de fer-se simultniament ms flexible i inclusiva per poder sobreposar-se als intents de liquidaci i adaptar-se al nou entorn global, ha acumulat lexperincia i la intelligncia necessries per oferir-se com un actor internacional rellevant i com un espai privilegiat de dileg, dintercanvi de concepcions i de propostes de civilitat. Per aquestes raons, sentint-nos emparentats amb el mn, mantenint relacions econmiques i culturals i vincles fraternals amb gent de tots els continents, encuriosits per totes les meravelles i els secrets que contenen les seves diverses cultures, la Repblica catalana procurar: Assegurar la mxima collaboraci amb Espanya i els seus ciutadans, amb qui el pes de les relacions familiars, econmiques i culturals de segles ens vincula estretament. Loportunitat de lemancipaci catalana, haver passat de la subordinaci al bon venatge, ha de permetre laprofundiment dunes relacions entre iguals, basades en la confiana mtua i la voluntat de cooperaci. La persistent aposta europea de Catalunya, tantes vegades decebuda per la indiferncia i el pragmatisme dels
60
seus principals estats, ha de continuar sent leix de les relacions internacionals de la nova Repblica. Som europeus. I volem ser actors destacats en la construcci duna Europa polticament vertebrada, complexa i plural. Una Europa que sigui capa de superar la fragmentaci i les profundes desigualtats que cont i deixar de banda aquesta poltica desplegada davant la crisi, al servei dels interessos dels estats dominants, les institucions financeres i el gran capital. Des de la ubicaci europea, la Repblica catalana shaur de plantejar una ambiciosa intervenci a lrea mediterrnia. Som, tamb, substancialment i materialment mediterranis. Dorigen i de tradici. Per necessitat i per vocaci. Continuadament. La Mediterrnia ens ha configurat. Som porta i via daccs i darribada del pont de mar blava. I hem daspirar a estrnyer els lligams amb totes les societats i cultures que conformen aquest espai histric i poltic que va contenir algunes de les civilitzacions antigues ms influents en el desenvolupament de la humanitat i que, avui, en plena transformaci i maldant per superar conflictes crnics, espera poder ser redefinit com un dels possibles grans conglomerats poltics de lera de la globalitzaci. Barcelona hauria daspirar a exercir de capital o com una de les capitals de referncia daquest immens espai, entre Europa, frica i sia, de ms de 500 milions dhabitants, de forma que la Repblica catalana pugui convertir-se en referent, i en mediadora i ambaixadora de la Pau entre les diverses cultures que hi conviuen. Tamb per raons de carcter histric i cultural, i pel pes que han tingut i tenen en la nostra configuraci les migracions daqu cap all i dall cap aqu, la nostra Repblica haur destablir vincles fraternals amb els pobles dAmrica. La Catalunya moderna i contempornia no es pot explicar sense la presncia constant dAmrica. I no podem renunciar a fer de cap de pont en les relacions entre Europa i lAmrica Llatina, amb qui els ciutadans catalans mantenim forts vincles emocionals. De manera similar, la nostra condici de poble avesat al comer, potncia turstica indiscutible i amb una composici social i cultural extraordinriament cosmopolita, ens ha dhabilitar per ser una bona plataforma per a la presncia dels pasos i les empreses de lfrica i lsia tant a Europa com a la Mediterrnia. El fet de ser un pas obert al mn, i la voluntat de construir una democrcia avanada, ens esperona a construir un projecte nacional vinculat a la construcci dun ordre internacional ms just i solidari en larena internacional. La governana global i la defensa dels drets humans i la pau, la lluita contra el canvi climtic, juntament amb la recerca dun desenvolupament just i equitatiu dels pobles, sn els principals reptes i compromisos vers la comunitat internacional de la que formem part.
3. Estructures dEstat i poltiques a desenvolupar amb relaci als Pasos Catalans

En el procs encetat al Principat, que ha de culminar amb la constituci dun nou Estat catal en el marc de la Uni Europea, ni les Illes Balears, ni el Pas Valenci, ni la Catalunya Nord, ni la Franja, com tampoc Andorra, en seran protagonistes, per hi han de ser presents. Ser presents en el procs significa deixar clares les bases de la futura relaci entre la naci catalana lliure i la que continuar sota jurisdicci espanyola o francesa (o andorrana). Tamb cal pensar quin paper haur de tenir el nou Estat catal en la resta de territoris catalans i quins drets han de tenir els ciutadans dadscripci nacional catalana que quedin fora de lmbit territorial del nou Estat. En aquest sentit, caldr que durant les negociacions amb lEstat espanyol i amb la resta dagents internacionals quedin clars els vincles culturals, sentimentals, socials, geogrfics, histrics i econmics entre els territoris histrics dels Pasos Catalans. I expressar la voluntat que aquests vincles esdevinguin poltics quan la resta de territoris coincideixin, democrticament, amb aquesta voluntat. Per aix, tamb conv que persones i entitats representatives dels diversos territoris siguin presents en el procs de la transici nacional i que les estructures dEstat que shagin de crear tinguin present la possibilitat que qualsevol altre territori histric de la naci catalana pugui, en qualsevol moment, decidir de manera democrtica afegir-se a la futura Repblica o crear-ne un altre i confederar-shi. En aquest sentit, tamb caldr fixar objectius que hi ajudin, com ara:
61
El reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris de la naci catalana didentificar-se i ser acceptats i protegits com a catalans, com a espanyols o dambdues nacionalitats. Caldr definir un marc especial de drets (ciutadania, atenci sanitria, accs a les universitats, condicions especials en transports i altres serveis). Facilitar la presncia de la resta de territoris histrics en les institucions de lEstat lliure mitjanant les seves organitzacions, entitats o associacions. Lestabliment dun ministeri o departament que socupi especficament de les relacions amb els diversos territoris dels Pasos Catalans i impulsi poltiques i convenis amb institucions, entitats o empreses per promoure i desenvolupar el patrimoni compartit. LEstat catal promour la llengua catalana a tots els territoris que els s prpia, com tamb promour la llengua occitana a la Val dAran. Aix, qualsevol atac a la llengua, en qualsevol lloc, ha de ser respost polticament i jurdicament, si escau, pels organismes pertinents. La simbologia histrica i tradicional compartida per tots els territoris de la naci no pot ser ds exclusiu de la nova Repblica. Tant el nou Estat com els seus mitjans i organismes pblics difondran i divulgaran aquesta realitat comuna, mostrant les seves arrels i vicissituds amb exigncia de rigor i respecte a la veritat histrica. Per aix mateix caldr impulsar larticulaci de lespai comunicatiu catal, format pels mitjans de comunicaci de Catalunya i els mitjans de comunicaci de la resta de territoris histrics dels Pasos Catalans. Caldr tamb negociar amb els estats espanyol, francs i andorr i impulsar la creaci drgans comuns de relaci transfronterera per facilitar els intercanvis culturals i la imprescindible cooperaci i especialitzaci en mbits com ara el de les infraestructures (porturies, viries, ferroviries i aeroporturies). A partir de la creaci de les institucions del nou Estat catal, simpulsar la creaci dalguna instncia on puguin coincidir i estrnyer vincles crrecs electes de tots els Pasos Catalans. El nou Estat posar a disposici dels creadors culturals i artstics de la resta de Pasos Catalans els seus organismes de projecci exterior. El nou Estat promour el reconeixement a totes les persones que han lluitat per la llibertat de la nostra naci, en qualsevol del seus territoris. En funci del model que sadopti, la futura Constituci catalana haur dincorporar la definici i el marc complet de la naci, tenint en compte especialment aspectes com ara el reconeixement de la condici nacional als ciutadans dels altres territoris que lliurement ho reclamin o la inclusi duna clusula de reunificaci (com van fer al seu moment les constitucions de la Repblica Federal Alemanya art. 23 o de la Repblica dIrlanda de 1937 art. 3.
4. La Repblica Catalana com a nou actor internacional

Com a Estat independent, Catalunya sollicitar la immediata adhesi a les Nacions Unides i es comprometr a respectar i mantenir tots els compromisos i les obligacions que sen derivin. Amb tota la legitimitat de ser un Estat independent, demanar ladhesi i/o sintegrar provisionalment en les principals organitzacions internacionals de les quals s actualment membre mitjanant Espanya. La pertinena de la Repblica catalana a les organitzacions i institucions internacionals no essencials hauran de ser validades i referendades pel poble catal. Com a Estat membre de la Uni Europea, la Repblica catalana defensar un model dEuropa federal, especialment en els mbits de la fiscalitat, la poltica exterior i la defensa. Transformar les actuals delegacions en ambaixades i establir els convenis necessaris amb el Servei Europeu dAcci Exterior per garantir la representaci dels interessos catalans i lassistncia consular als ciutadans de Catalunya all on no arribi la representaci directa. En lmbit de la defensa, la Repblica catalana sacollir als plantejaments de la poltica europea de seguretat i defensa, assumint tots els compromisos i les obligacions internacionals que sen derivin. La pertinena al sistema de defensa i la collaboraci internacional en el marc de la UE ha de tenir una clara orientaci de foment del dileg, de la resoluci no violenta dels conflictes i de foment duna poltica de pau i desarmament global.
62
Catalunya simplicar i aportar la seva experincia en missions de pau i impulsar la resoluci pacfica de conflictes, el foment de la democrcia, la defensa dels Drets Humans i de la igualtat entre homes i dones. El paper de Catalunya al mn ha de ser de comproms amb la tradici pacifista, essent part activa en la intermediaci en els conflictes i daval dels processos de pau. Catalunya tamb ha de fer seus els tractats internacionals contra la proliferaci darmes i el respecte a la legalitat internacional, i ha de donar suport al multilateralisme actiu. Per aix, el nou Estat signar acords de collaboraci amb organismes multilaterals de desenvolupament i participar en el debat sobre el nou multilateralisme, potenciant una reforma en profunditat dels seus instruments i ms democratitzaci del sistema de Nacions Unides. La Repblica catalana teixir una xarxa de relacions amb pasos mitjans i petits econmicament i ambientalment eficients, tecnolgicament innovadors i socialment avanats, abonant laposta europea per una economia productiva sostenible, financerament estable i socialment justa, que eviti els desequilibris i les turbulncies provocats per lexcessiu protagonisme atorgat a lespeculaci i als mercats financers. En aquest marc, participar com a Estat independent en les cimeres iberoamericanes i reforar les seves relacions amb els pasos de lAmrica Llatina, que viuen una etapa dexpansi, com tamb endegar i consolidar relacions amb els pasos emergents del continent afric, especialment les nacions del Nord dfrica i les de lfrica Occidental per la seva proximitat, el seu creixement i les seves potencialitats futures. La diplomcia cultural i latenci a la dispora sn qestions que caldr situar en el centre de lacci exterior del nou Estat catal, tal com fan els estats ms avanats que atorguen a aquests temes una rellevncia creixent. Una dispora organitzada ha de ser una eina fonamental a lhora de teixir aliances amb governs i institucions daltres estats. Aix mateix, les comunitats a lexterior podran actuar dintermediries i acompanyar les empreses catalanes que pretenguin obrir nous mercats. Les ambaixades seran centres de formaci i divulgaci de la llengua i la cultura catalanes, comptaran amb el suport de les institucions de lmbit i contribuiran a fer accessible a catalans, catalanfils i tothom que hi estigui interessat el nostre patrimoni distintiu. La diplomcia cultural, juntament amb les poltiques de suport a la projecci exterior dels nostres creadors i les nostres indstries culturals, ha de constituir un dels eixos bsics de lacci internacional de la Repblica catalana. Aquesta acci diplomtica a partir de la cultura haur de potenciar lInstitut Ramon Llull i comptar amb lingrs immediat a la UNESCO, assumint laplicaci dels tractats i les convencions internacionals en matria de cultura. Amb relaci a lhomologaci internacional de la llengua, la constituci de la Repblica catalana ser el factor definitiu per a lobtenci de loficialitat del catal a la Uni Europea i als organismes internacionals. Per aix, a banda de sollicitar el reconeixement com a llengua oficial, el nou Estat signar la Carta Europea de les Llenges Minoritries o Regionals i assumir els principis que la inspiren com a defensor de les llenges minoritries; requerir la inclusi del catal als organismes internacionals en els quals participi i defensar larans i la consideraci de loccit com a llengua de treball de la UE. En el camp de la cooperaci al desenvolupament, un cop Catalunya disposi de tots els seus recursos, procurar incorporar-se a lavantguarda de la comunitat internacional per al desenvolupament. En la mesura del possible, havent estabilitzat leconomia del nou Estat, la Repblica catalana augmentar els recursos destinats a lAjuda Oficial al Desenvolupament fins assolir el 0,7 %, augmentar la cooperaci bilateral amb els pobles i els estats socis i mantindr i incrementar el suport a les iniciatives de les organitzacions no governamentals per al desenvolupament (ONGD) i altres actors no governamentals. El fet de no tenir un passat dantiga metrpoli colonial i no arrossegar vicis daltres estats, hauria de permetre a la Repblica catalana avanar de forma rpida i decidida en lagenda dacci sobre leficcia de lajuda, potenciant la cooperaci delegada mitjanant la UE i en coordinaci amb la resta dactors internacionals. La Repblica catalana adoptar el principi de coherncia de poltiques en la seva acci internacional, procurant que les poltiques comercials, industrials i mediambientals siguin coherents amb el desenvolupament i lequitat social de tercers pasos. Tamb participar en el debat sobre el nou multilateralisme potenciant una reforma en profunditat dels instruments de desenvolupament, i ms democratitzaci del sistema de Nacions Unides.
63
5. Els valors republicans com a constructors de la democrcia, lEstat i la forma de Govern

5.1. Els valors republicans
Als Pasos Catalans, evocar el republicanisme significa parlar de Narcs Roca i Farreras, de Valent Almirall, de Francesc Pi i Margall, dAntoni Rovira i Virgili, com tamb de Vicent Marco Miranda, Gaet Huguet, Emili Gmez Nadal, Miquel Duran i Tortajada, o dels insulars Emili Darder, Pere Oliver Domenge, Antoni Maria Sbert, Francesc de Sales Aguil i, s clar, parlar de les arrels ideolgiques del catalanisme i el valencianisme desquerres, del nostre partit, i dels desapareguts partits Esquerra Valenciana i el partit Valencianista dEsquerres. s des daquestes arrels ideolgiques i la tradici poltica que han inspirat que posarem les bases per construir la Repblica que volem. La preocupaci central del republicanisme s assegurar que les persones sn lliures i amb drets iguals dins una comunitat poltica lliure. El republicanisme entn que hi ha dues causes principals per les quals una persona perd la llibertat: perqu depn duna altra persona per sobreviure o perqu es troba governada per institucions poltiques en les quals no pot participar ni influir. La llibertat duna comunitat poltica est en risc quan hi ha massa poder (econmic, poltic o de qualsevol altre tipus) concentrat en poques mans. El poder sempre ha destar socialment distribut perqu la comunitat poltica pugui ser cosa de tothom, res publica, en lloc de res privata, cosa dalguns. La preocupaci per la independncia econmica dels individus, per la participaci ciutadana en la poltica, pel control de les desigualtats i per la dispersi del poder, entronca el republicanisme amb les altres tradicions poltiques que han compartit en major o menor mesura alguna o vries daquestes causes; tradicions com ara el socialisme democrtic, el liberalisme progressista, el patriotisme cvic, el pensament llibertari, el sindicalisme de classe, el lacisme, lecologisme social o el feminisme, entre altres corrents que han influt en la formaci del projecte dEsquerra Republicana. A les causes compartides amb aquestes tradicions, el republicanisme nhi suma una de distintiva: la defensa dun model de ciutadania responsable, vigilant amb els excessos del poder i involucrada en la defensa prioritria de linters general. Aquesta ciutadania es vincula a la Repblica per un sentiment de lleialtat i fraternitat que esdev patriotisme cvic, respectus amb la diferncia i, alhora, preocupat per la cohesi necessria, tant per a lautogovern collectiu com per a lexercici de la llibertat individual. Construir avui una Catalunya sobre aquests valors de llibertat, igualtat, fraternitat i virtut cvica significa treballar en diversos fronts. Particularment (encara que no exclusivament) en quatre: 1. Per una societat socialment justa i ms igualitria, en qu la qualitat de vida de la immensa majoria de la societat no estigui en mans duna minoria privilegiada, i en qu el dest de les persones depengui tant del seu esfor i dels seus mrits com de la inversi social, la igualtat doportunitats i la redistribuci de la riquesa. 2. Per la defensa i millora de lestat del benestar, un dels instruments ms importants de cara a aconseguir la justcia social. 3. Per laprofundiment democrtic, tant en el sentit daconseguir una democrcia ms participativa i un Estat ms transparent i fiscalitzat com en el sentit dacabar amb la submissi de la democrcia als grans centres de poder econmic. 4. Per una societat cohesionada, unida per una conscincia i una identitat cultural, social o nacional que celebra la diferncia i alhora li dna un espai de convivncia en el marc duna cultura pblica compartida, en qu es garanteixi la llibertat de conscincia de les persones mitjanant la lacitat de les institucions que configuren la Repblica.
5.2. La democrcia i lEstat, la forma de Govern

Esquerra Republicana aposta per ladopci duna forma destat prpia duna Repblica constitucional i democrtica. Caldria escollir-ne la variant especfica: un model presidencialista, amb els poders executiu i legislatiu separats (com als EUA), un model parlamentari, amb el primer poder lexecutiu escollit pel segon poder el legislatiu (com a Alemanya) o un model hbrid semipresidencialista, amb un president escollit directament pel poble i un primer ministre escollit pel poder legislatiu (com a Frana).
64
Segons la nostra tradici, allunyada de lopci presidencialista, el model que ms sajustaria a les caracterstiques prpies de la poltica catalana seria, sens dubte, el parlamentari (vigent en lactualitat a la Catalunya autonmica), per pel mateix motiu caldria no descartar la possibilitat duna repblica semipresidencial, que conservaria algunes de les caracterstiques prpies del sistema parlamentari al qual estem habituats. A ms, la Repblica catalana haur de complir totes les exigncies duna democrcia moderna: un estat de dret que asseguri limperi de la llei, organitzat segons els principis del constitucionalisme democrtic, i que incorpori en lordenament constitucional la defensa dels Drets Humans. Un altre punt de definici de la Repblica catalana consisteix a determinar si sorganitzar segons un model de democrcia majoritria, com la del Regne Unit, o segons un model de democrcia de consens, com la de Sussa. Podrem dir que, si la democrcia s el govern del poble, quan ens preguntem qui s, el poble que ha de governar?, les democrcies majoritries diuen la majoria de la gent, mentre que les de consens responen tanta gent com sigui possible. El disseny institucional de les primeres sol permetre a forces poltiques particulars, normalment organitzades en partits poltics, dirigir el pas en solitari, mentre que el de les segones est pensat per promoure ms aviat grans coalicions, el dileg entre formacions i decisions de govern basades en els consensos que puguin obtenir. En una societat com la nostra, que ja presenta un alt grau de diversitat i pluralisme intern amb tendncia a crixer durant les properes dcades, entenem que resultaria ms adequat bastir una democrcia de consens, ms preparada per garantir la cohesi dun pas divers i per incorporar tots els grups socials a la presa de decisions. Finalment, un ltim punt a considerar s el que contraposa la democrcia representativa a la democrcia participativa. Al nostre entendre, les institucions representatives sn insubstitubles: tant les dimensions dels estats moderns (fins i tot dun Estat relativament petit com ser la Repblica catalana) com el carcter altament especialitzat de la poltica moderna fan necessria lexistncia drgans representatius que socupin delaborar, executar i vetllar les lleis. Tanmateix, considerem perills limitar la participaci ciutadana al vot peridic a unes eleccions, ats que fomenta lallunyament entre la ciutadania i la poltica, incrementa la capacitat de pressi dels poders fctics sobre els representants de la ciutadania i, en definitiva, posa en risc tant el cultiu de la responsabilitat cvica com la solidesa i la legitimitat de la democrcia. En aquest sentit, cal que el disseny institucional de la Repblica catalana prevegi la complementaci de les institucions representatives amb mecanismes forts de democrcia participativa, que facilitin a la ciutadania la capacitat danullar i fer lleis o aprovar reformes constitucionals, mitjanant les iniciatives legislatives populars i els referndums vinculants.
6. Lorganitzaci territorial: descentralitzaci en vegueries i apoderament del mn local

El nou model dorganitzaci territorial de Catalunya, necessriament, sha de basar en la proximitat, la racionalitzaci, leficcia i leficincia, i tamb ha de contribuir a resoldre els problemes que plantegen els desequilibris demogrfics amb relaci a qestions tan diverses com els serveis o la representaci plural a les institucions. Triar o decantar-se per un determinat model dorganitzaci territorial est condicionat per la voluntat dassolir objectius de carcter tcnic i poltic. Duna banda, tenim la necessitat de racionalitzar el poder poltic per permetre un funcionament efica i eficient de lEstat al territori que governa i, de laltra, tenim la necessitat dacostar les institucions i les seves decisions a la ciutadania per buscar la mxima legitimitat en la presa de decisions i augmentar la capacitat de control poltic i fiscalitzaci per part de la ciutadania. Aix mateix, cal establir un sistema de pesos i contrapesos entre les diverses institucions. Hi ha diferents models dorganitzaci territorial: model centralitzat (desconcentraci del poder administratiu per no del poltic), model regional (model centralitzat previ, descentralitzaci poltica reversible i amb uns principis clars com sn la unitat, lautonomia amb capacitat normativa i executiva i la centralitzaci del poder judicial), model federal (autogovern de les parts federades ms un govern federal compartit, pacte entre les parts federades que permet preservar la integritat i la llibertat de cadasc, i un govern central que administra de manera compartida competncies i funcions amb les seves variacions). El model dorganitzaci territorial duna Catalunya independent hauria de tenir en compte, sobretot, els criteris de simplificaci, eficincia i eficcia, els criteris daprofundiment democrtic i de protagonisme de la ciutadania, i els criteris
65
de carcter territorial o dacomodaci de minories historicoculturals (Aran). Catalunya heretar una divisi i organitzaci territorial preexistent i aix requerir treball de reorientaci per tendir cap a un model dorganitzaci territorial propi. La Repblica catalana reconeixer el dret a lautodeterminaci dAran i el seu dret a decidir quina autonomia i encaix t dins lEstat catal. El nou model dorganitzaci territorial requerir un triple nivell administratiu: municipis, vegueries i Estat. Significar la desaparici de les provncies i la confluncia dels consells comarcals i les diputacions en les vegueries, que caldr dotar progressivament de les competncies convenients per apropar ladministraci a la ciutadania i fer un pas ms equilibrat; aix com el manteniment dalguns rgans supramunicipals dutilitat, com ara lrea Metropolitana de Barcelona. A lhora darticular concretament aquesta divisi, es considera adient un model regional estructurat en vuit vegueries que representen el punt de trobada de la territorialitzaci de ladministraci de la Generalitat i la representaci del poder local, que acorda i concerta les poltiques i actuacions amb el poder local, on les comarques es conceben com a consells dalcaldes per a la mancomunaci de serveis municipals. Tanmateix, cal ser amatents, de cara al futur, als models territorials dels estats europeus amb dimensions similars al nostre, que han forjat una administraci a dos nivells: lestatal i el municipal. El paper de Barcelona Barcelona s la capital de Catalunya. El magnetisme i la capacitat datracci de la ciutat, la seva projecci global com a centre de negocis, convencions, turisme o cultura, o la seva imatge de qualitat ens proporcionen una oportunitat magnfica dinternacionalitzaci de la nostra naci. Barcelona ha de ser la principal porta de connexi de la Catalunya independent amb el mn. Barcelona, al mateix temps, des de la seva nova condici de capital del nou Estat i disposant de tot el seu suport, veur millorades les condicions dexercici del seu lideratge mediterrani i reforat el seu paper com una de les principals capitals europees. Per aix, en el marc dunes poltiques dequilibri territorial i demogrfic, laprofitament estratgic de la posici de Barcelona, garantint les infraestructures que permetin ampliar el seu potencial, ha de ser una prioritat de la Repblica Catalana. De la mateixa manera, els impactes positius de la captaci de talent i dinversi estrangera de Barcelona han de poder disseminar-se cap al conjunt del pas, generant noves oportunitats de creixement i prosperitat al territori. Barcelona fa possible la fusi entre identitat singular i universalitat cosmopolita, una de les claus distintives de la nova mena de naci global que ja s Catalunya, i de la nova mena destat que ens proposem construir. Barcelona s la marca i lespai de referncia que presentar la catalanitat com un punt de trobada i com un projecte de futur compartit. Amb el pes poltic, econmic i social duna capital destat, Barcelona acollir part de limpacte transformador de la independncia i incorporar presncia diplomtica i seus empresarials darreu del mn. I Catalunya disposar de la plataforma que li garantir les imprescindibles rellevncia i visibilitat que qualsevol gran projecte nou necessita.
7. El sistema electoral: una nova llei electoral mpliament consensuada i que suposi un aven democrtic
Els sistemes electorals intenten buscar un equilibri entre diversos objectius que no sempre resulten compatibles i sovint sn contraposats: representativitat, proporcionalitat, territorialitat, governabilitat, legitimitat democrtica, claredat, estabilitat i transparncia. Per tant, no hi ha sistemes electorals perfectes i triar un sistema o un altre haur danar lligat a la seva adequaci a la realitat en qu saplicar. Hi ha dos grans grups de sistemes electorals, els anomenats sistemes majoritaris i els proporcionals. Els sistemes electorals tenen uns components bsics: circumscripci o districte electoral, tipus de candidatura, tipus de vot, llindar mnim de vots en el cas dels sistemes proporcionals i la corresponent frmula electoral. Uns i altres sistemes tenen defensors i detractors, al marge daltres consideracions determinants, com ara el cens electoral, la paritat, lobligatorietat o la voluntarietat del vot. Catalunya no t llei electoral i constitueix un veritable repte poder comptar amb una llei prpia, com tamb amb una sindicatura que permeti no haver de dependre de la Junta Electoral Central Actualment es troba constituda la
66
Ponncia parlamentria per debatre la Llei Electoral. Totes les eleccions celebrades fins ara shan regit per la Llei espanyola, que es basa en un sistema proporcional amb un pes important de la representaci territorial, en detriment de la proporcionalitat. Lany 2007 una comissi dexperts va elaborar un informe sobre una futura Llei electoral catalana. Ara, altra vegada, shan iniciat els treballs al Parlament per fer possible una Llei electoral i un sistema electoral propi a Catalunya. Linforme de 2007 optava per una modificaci dels sistema actual i establia els eixos bsics de la futura Llei: participaci electoral, representaci proporcional i representaci territorial, proximitat entre electors i representants i transparncia del procs electoral. El districte electoral era la vegueria, el lmit mnim proposat era del 5 %, les llistes eren obertes, el vot podia ser ems per Internet, es preveia un equilibri de gnere en les candidatures i la limitaci temporal de les precampanyes. Les despeses electorals eren limitades i es proposava obligar els partits a fer publicitat del procediment delecci dels candidats. Tamb deia, linforme, que shavia de tenir en compte lheterognia distribuci poblacional de Catalunya, aix com la concentraci de la poblaci a lrea Metropolitana de Barcelona. De fet, cap pas europeu compta amb un 70 % de la seva poblaci a lentorn de lrea metropolitana de la seva capital. Partint daquest valus informe dels experts, entenem que Catalunya ha de disposar dun sistema electoral fonamentat en els objectius de democrcia, representaci del pluralisme social i cultural, territorialitat, governabilitat i comprensibilitat del sistema per part de la ciutadania. Esquerra Republicana defensa un nou sistema electoral proporcional que garanteixi un mnim descons assignats a cada territori, que assigni a les vegueries un paper primordial en aquesta assignaci descons per al territori, i que mantingui un nivell de proporcionalitat similar a lactual. Des de la perspectiva de laprofundiment democrtic, i amb lobjectiu dafavorir el trencament del clientelisme dels aparells dels partits, som partidaris de desbloquejar les llistes, permetent una alteraci de lordenaci dels candidats a partir dun determinat percentatge de preferncies dels ciutadans. A banda del model que finalment generi el consens entre forces poltiques, cal que la futura Llei electoral reguli la sindicatura electoral amb activitat permanent entre eleccions per garantir la millora del sistema des dun punt de vista tcnic i daprofundiment democrtic.
8. El control constitucional i la reforma constitucional

Catalunya voldr, com tota democrcia liberal, fonamentar el seu sistema democrtic en una llei o conjunt de lleis fonamentals dacord amb les quals es governi lEstat: una Constituci. Per evitar contradiccions entre les lleis, els actes del govern i la Constituci, els estats democrtics incorporen mecanismes. El ms important s lanomenat control de constitucionalitat, un procediment que posa en mans dalgun rgan, normalment un tribunal, la revisi de la constitucionalitat de les lleis i els actes del govern. Podem distingir-ne tres models: absncia de control, control difs (model EUA, amb control del Tribunal Suprem ordinari) i control de constitucionalitat concentrat (model europeu continental, per part dun Tribunal Constitucional separat de la judicatura ordinria). Creiem que el model de control constitucional per a Catalunya hauria de ser el concentrat, atesa la nostra tradici jurdica ms propera al dret continental. Aix comportaria la creaci dun tribunal constitucional catal. Aquest model, basat en lespecialitzaci i la divisi de funcions entre judicatura ordinria i tribunal constitucional, comportaria ms seguretat jurdica i ms congruncia amb lesperit del dret catal. Entenem que lexistncia dun tribunal constitucional que controli la constitucionalitat de les lleis i dels actes del govern constitueix una garantia per a la democrcia. La democrcia no es pot reduir a la presa de decisions per majories circumstancials, sin que ha dincorporar en el seu disseny un sistema de pesos i contrapesos que garanteixi que la presa de decisions respecta els drets, lopini i els interessos tant de les majories com de les minories. El sistema delecci del futur tribunal constitucional haur de fugir, per, dels vicis i les mancances del sistema emprat per lEstat espanyol en termes de protecci de les minories i independncia respecte dels partits. Caldr preveure, doncs, mecanismes delecci que els evitin (reforament de les majories per lelecci dels membres, control de la ciutadania, limitaci dels mandats). Caldr tamb arbitrar un sistema corrector de les tensions entre el poder constituent (sobirania popular) i la supremacia constitucional, que remet al poder constitut i al control de governants i governats dacord amb una llei suprema.
67
Els procediments de reforma constitucional, pensats per gestionar aquestes tensions, tenen com a funci adequar la realitat jurdica a la realitat poltica i social, establint la continutat jurdica quan es duu a terme ladequaci, atorgant legitimitat a la reforma des de la mateixa Constituci i establint un sistema diferenciat de reforma de lordenament constitucional, tot distingint-la de la modificaci de la resta de lordenament jurdic. En aquest sentit, la Constituci catalana haur de preveuren la reforma, quin ser el procediment per efectuar-la i qui ostentar la iniciativa i la possible moratria en el procediment de reforma, com tamb la previsi dadopci de tractats internacionals i el tipus de relacions de futur amb la resta de territoris que conformen els Pasos Catalans. Amb relaci a qui ostenta la iniciativa, es pot optar per una doble via: iniciativa parlamentaria (nombre de diputats mnim), duna banda, i participaci ciutadana mitjanant una iniciativa legislativa popular (nombre de signatures que representin un percentatge determinat del cens electoral), duna altra. Des dEsquerra Republicana creiem convenient apropar-nos als models en qu la ciutadania t ms pes a lhora de promoure modificacions constitucionals, com s el cas de Sussa. Pel que fa al procediment daprovaci de la reforma, hauria de requerir unes majories parlamentries mnimes, diferenciades en funci de si la reforma afecta o no aspectes fonamentals (drets i llibertats fonamentals, forma de govern, separaci de poders, etc.), aix com la corresponent ratificaci de la reforma via referndum.
9. La viabilitat del model econmic, social i cultural

La viabilitat econmica de la Catalunya independent s una de les raons de pes creixent dels partidaris pragmtics de la independncia. Un procs dindependncia pacfic i democrtic s el cam ms curt tant per encarar la sortida de la crisi com per construir un model econmic i social resistent, just i sostenible. Els beneficis econmics de la independncia permetrien finanar un estat del benestar destndard nord-europeu, aix com propiciar poltiques i infraestructures orientades a la potenciaci de les indstries actuals (agroalimentaci, biomedicina, automoci, turisme, cultura, audiovisual, etc.) i a limpuls de nous models industrials basats en el coneixement, la sostenibilitat i leconomia verda.
9.1. La viabilitat econmica de la Repblica catalana

La Catalunya independent disposar, dentrada, de tots els impostos que paguen els catalans i, a igualtat de pressi fiscal, de molts ms recursos. La llarga srie histrica disponible de la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central ens indica una prdua neta anual mitjana, en els darrers 24 anys, del 8 % del PIB. Aix vol dir que Catalunya pateix un dficit fiscal estructural constant, tot i que creixent en termes absoluts: el 1986 representava 1.076 euros per habitant, mentre que el 2009 havia augmentat a 2.251 euros. El dficit fiscal acumulat entre el 1986 i el 2009 s de 289.724 milions deuros, la qual cosa suposa 44.935 euros per catal. Aix, una famlia de quatre membres, en 24 anys, ha fet una contribuci afegida neta a lEstat espanyol daproximadament 180.000 euros. Sense considerar la Seguretat Social, entre 1986 i 2009, Catalunya ha representat el 19,73 % dels ingressos de lEstat i noms ha rebut l11,17 % de les despeses: per cada euro que Catalunya aporta a lEstat, 0,43 no retornen en forma de despesa pblica. I obtindrem dades similars en els territoris dels Pasos Catalans, fins i tot ms exagerades a les Illes Balears, don no disposem de dades oficials. En termes comparatius, aquesta situaci no t equivalent. Els quatre estats dels EUA, que tenen un nivell de renda similar al catal, tenen un dficit fiscal mitj del 3 %; les tres provncies canadenques amb dficit fiscal, el tenen entre el 0,89 i el 3,25 %, i Flandes, respecte a lEstat belga, arriba al 4,4 %. En lapartat dingressos addicionals que tindria la independncia respecte a la situaci actual, cal consignar-hi tots els impostos i taxes que avui recapta lEstat, aix com les cotitzacions a la Seguretat Social i la part corresponent daltres ingressos de les empreses pbliques. Si mantingussim els mateixos impostos i la mateixa pressi fiscal, en el perode 2006-2009, si hagussim estat independents, el Govern de Catalunya hauria ingressat en concepte dim-
68
postos entre 41.000 i 54.000 milions deuros, al marge dels recursos via endeutament. Quant a despeses addicionals, cal tenir en compte les competncies que encara estan en mans de lEstat (pensions, infraestructures de lEstat, beques destudiants, administraci tributria...), les transferncies que lEstat fa a la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments i les funcions que sn prpies dun estat (com ara la poltica exterior, la defensa, el deute pblic o els programes dalta direcci). Entre els anys 2006 i 2009, les despeses addicionals que hauria dhaver assumit un Govern duna Catalunya independent hauria augmentat de manera considerable en passar dels 30.304 milions deuros lany 2006 als 38.870 lany 2009, a causa de laugment de transferncies i prestacions socials derivades de la crisi. A ms, cal afegir el fet que la Catalunya independent no hauria generat dficit i en podrem detreure el cost que aquest genera. Si tenim en compte aquest efecte, el guany mitj fiscal per la mitjana del 2006 al 2009 hauria estat de 16.662 milions deuros, un 8,5 % del PIB cada any. s a dir, dues vegades el pressupost actual de la Generalitat de Catalunya en Salut o quatre vegades el dEducaci. I ens quedem curts. La Repblica catalana podr pagar les seves pensions i latur. Ms aviat, de les dades proporcionades per un informe de Nria Bosch (2013) es desprn que les pensions perillen si continuem gaire temps ms formant part de lEstat espanyol. Finalment, el volum del deute actual del sector pblic catal (50.000 milions deuros) es podria amortitzar i refinanar amb relativa facilitat i a cost baix (alguns experts pronostiquen una prima de risc del deute catal a mig termini per sota dels 150 punts), a causa de lelevada capacitat de retorn del deute, associada a la capacitat de generar ingressos pblics, mercs al dinamisme econmic duna regi motor dEuropa. El guany fiscal de la independncia de Catalunya tindria un efecte multiplicador sobre leconomia catalana gens menyspreable. Els ms de 16.000 milions deuros de guany fiscal anual es podrien dedicar a incrementar la despesa pblica per refundar lestat del benestar, a rebaixar els impostos per incentivar lactivitat econmica o a eixugar deute per reduir la despesa financera present i futura. O a totes tres coses en graus diferents. Lincrement de la despesa pblica (o la rebaixa dimpostos) augmentaria el consum i la inversi, la qual cosa generaria un efecte positiu sobre leconomia, que incrementaria la capacitat productiva i crearia llocs de treball. Pons i Tremosa (2005) van suposar, per exemple, que els recursos fruit de la desaparici del dficit fiscal de Catalunya es dedicaven a la inversi en infraestructures, i desprs analitzaven el seu impacte sobre leconomia catalana. Els resultats obtinguts mostren que, si en tots els anys del perode 2002-2010 el dficit fiscal de Catalunya amb lEstat espanyol shagus redut en un 1 % del PIB catal, el 2010, el PIB catal per cpita hauria augmentat un 9,8 % o, amb una reducci del 5 % del PIB catal, el 2010, el PIB catal per cpita hauria estat superior en un 58,3 % respecte el del 2002. Un estudi recent sobre limpacte de la reducci del dficit fiscal sobre la renda i locupaci a Catalunya (Ramos, Suriach i Vay, 2012) estima que una eliminaci total del dficit fiscal podria generar un augment de la producci dentre 19.902 MEUR i 33.808 MEUR (10,1 % i 17,2 % del PIB, respectivament), i un augment dentre 229.096 i 382.854 llocs de treball, que faria caure latur actual del 24 % de la poblaci activa al 16 % (un nivell similar al del Pas Basc). Si b lestudi demana prudncia en la validaci de les hiptesis i afirma que lefecte no seria immediat, lordre de magnitud dels guanys s espectacular. En un context proteccionista i dun comer poc liberalitzat, pertnyer a un pas de grans dimensions pot ser un avantatge, per aix deixa de ser aix en mercats oberts, on les fronteres esdevenen irrellevants. I leconomia catalana t un extraordinari grau dobertura: lany 2007, Catalunya va exportar en bns i serveis una quantitat equivalent al 52,20 % del PIB, un grau equivalent al de pasos com Dinamarca (amb unes exportacions del 52,22 % del seu PIB) i Sucia, amb el 51,87 %, molt per damunt de les exportacions dEspanya, una vegada exclosa Catalunya, on noms representen el 27,29 % del PIB, tot i comptar en aquest percentatge les exportacions corresponents al Pas Valenci i les Illes Balears. Lefecte frontera entre Catalunya i Espanya no s desperar que sigui gaire intens, ats que el marc normatiu seria el comunitari, les llenges no canviarien, es mantindria la mateixa moneda i, partint de la base que Catalunya continuar dins la UE, tampoc no hi hauria aranzels. Fins i tot en el supsit que, temporalment, Catalunya queds fora de la UE, no hi hauria cap inters racional de cap estat fronterer a restablir aranzels. Guinjoan i Cuadras (2011) analitzen les possibles conseqncies dun possible boicot comercial dEspanya sobre el PIB de Catalunya amb diferents escenaris. En el ms pessimista dels imaginables, si el boicot provoqus una
69
disminuci dun 40 % dels productes de consum venuts al mercat espanyol i dun 20 % dels productes intermedis venuts a empreses, la disminuci del PIB seria del 4 %, hiptesi compensada amb escreix pel guany experimentat per la desaparici del dficit fiscal, dun 8 % del PIB. De tota manera, tamb sha de dir que lexperincia demostra que la durada dels boicots s curta i es concentra en productes emblemtics representatius del pas en qesti. Cap de les experincies comercials de processos de secessi no demostren cap efecte nefast sobre el comer a mitj i llarg termini. En el perode 2000-2011, Catalunya va rebre 30.605 milions dinversi estrangera directa (IED), la qual cosa representa el 15,7 % de la IED aconseguida per a tot lEstat, mentre que entre els anys 1993 i 2001 la IED va suposar el 20,8 % del total espanyol. Aquesta caiguda sexplica per limportant creixement de la inversi estrangera directa global absorbida per Espanya, duna manera molt singular per lefecte de capitalitat de Madrid en lera de la plena globalitzaci, seu social de la majoria dempreses estrangeres inversores. La independncia podria augmentar latracci de les inversions estrangeres amb lefecte seu a Barcelona. Pel que fa a les inversions a lestranger, Catalunya presenta una inversi a lestranger fora diversificada, molt ms que la del conjunt de lEstat, on la banca i les telecomunicacions suposen la meitat de la inversi a lestranger. Catalunya combina la presncia de serveis, tant intensius com no intensius, en coneixement, amb la indstria de diferents intensitats tecnolgiques. Leconomia catalana sha convertit en inversora neta en els darrers 10 anys, amb lexcepci dels dos darrers anys de crisi. Per tant, disposem duna economia ms diversificada que lespanyola en la relaci de capitals amb lexterior, i aquest s un actiu a fer valer per teixir les futures relacions internacionals. Finalment, conv assenyalar que la identitat econmica dels Pasos catalans sha construt sobre la seva condici deconomies espoliades, integrades i exportadores, de base industrial per amb un pes important dels serveis turstics. La realitat actual ens dibuixa un panorama en el qual Valncia comercia el triple amb Catalunya que no pas amb Madrid, i on les Illes Balears mantenen una relaci comercial recproca de primer ordre amb el Principat. Un Estat independent que inverteixi en larticulaci dun pol logstic a lentorn del corredor del Mediterrani, juntament amb poltiques despecialitzaci dels ports de Valncia, Tarragona i Barcelona, ofereix unes perspectives i una capacitat de creixement potencial que reforar encara ms la integraci econmica i comercial dels territoris. Aquesta integraci econmica i el reforament de posicions vers les regions ms dinmiques dEuropa representen una oportunitat per impulsar una marca rerepas (hinterland) de catalanitat que pot beneficiar la internacionalitzaci de les empreses catalanes i esdevenir un important avantatge competitiu.
9.2. Una nova economia i un nou model de desenvolupament

La Repblica catalana haur de bastir un nou model econmic i social de desenvolupament que faci front als problemes sorgits de la crisi econmica, la crisi financera i del deute illegtim, causada per lembat depredador del capitalisme especulatiu. El repte exigeix guanyar competitivitat i seguir sent una economia oberta, amb vocaci de participar en la soluci de problemes globals com ara els lmits fsics del creixement, la crisi energtica, la necessitat destendre el benestar i els drets socials, o la governana i la regulaci del sistema financer mundial. Les respostes a aquests reptes seran ms eficaces si estan alineades amb les dEuropa i amb el conjunt dactors socials interns, com a expressi democrtica de la voluntat de les classes mitjanes, treballadores i populars dels estats membres. Per aix proposem desenvolupar-les a lentorn de tres prioritats, coherents amb lEstratgia europea 2020, per adaptades a la realitat catalana i a les opcions poltiques fundacionals de la nova Repblica. El canvi de paradigma que ha de fomentar el nou Estat apuntar a una superaci de la crisi per la via dun creixement intelligent, un creixement sostenible i un creixement integrador. Digual manera, caldr alinear-se amb els moviments i corrents de pensament i poltics que, ms enll de les fronteres europees, advoquin per nous paradigmes econmics i socials innovadors i alternatius. La Repblica que proposem buscar construir un cercle virtus entre un estat del benestar, orientat a la competitivitat sostenible, i una economia productiva que permeti finanar-lo. Un model en expansi vers lequitat, la llibertat i la fraternitat. Un model solidari i competitiu alhora, en el qual la correcci de les desigualtats reforci la competitivitat del pas i la competitivitat proporcioni ms feina i oportunitats. Es tracta dapostar per una competitivitat basada en el coneixement i la qualitat de vida, en una poblaci culturalment desenvolupada i professionalment creativa, capa dinnovar.
70
La creativitat, el talent i la innovaci sn la base de la competitivitat. Levidncia emprica demostra que la dimensi dun pas no t gaire influncia en el seu creixement econmic i el seu progrs, sin que altres factors com la poltica econmica i la qualitat de les institucions socials hi tenen ms influncia. Per s condici necessria disposar duna economia competitiva i oberta al mn. Com els pasos europeus ms competitius com Sucia, Finlndia o Dinamarca, amb una demografia i un grau dobertura semblant al de Catalunya, ens hem de proposar assolir alts nivells de productivitat i desenvolupament a partir de la innovaci i abandonar la via dincrementar la competitivitat, com fa lEstat espanyol, a partir de la devaluaci de les condicions laborals i de vida. El model espanyol de competitivitat shavia basat tradicionalment en la devaluaci de la moneda, prpia duna economia amb dficit comercial que genera necessitats de finanament constants, amb elevats nivells dendeutament pblics i privats. Un cop inserit en la zona euro, lEstat espanyol que bat el rcord en lndex europeu de la misria (suma datur i dficit pblic) tan sols pot guanyar competitivitat a partir de la devaluaci interna: aconseguir baixar preus rebaixant els costos laborals, dunes activitats productives intensives en treball de mitjana i baixa qualificaci i amb un estancament endmic de la productivitat. Lanterior etapa de creixement fonamentada en la bombolla de la construcci i el crdit barat va esclatar. Nha resultat una destrucci massiva de llocs de treball, un atur rcord del 26 %, el collapse del sistema financer i la insolvncia dels comptes pblics, agreujada pels rescats milionaris del sistema financer. Com a alternativa al model de devaluaci interna, Catalunya ha de prendre el control dels recursos i encarar la recuperaci i el canvi de model productiu afavorint tots els factors que impacten positivament en la productivitat: lR+D+I, la transferncia de coneixement, el sistema educatiu i la formaci professional, les indstries culturals, les infraestructures, els instruments de capitalitzaci de les pimes, la poltica industrial i la internacionalitzaci, la creaci i la captaci de talent. La productivitat i la competitivitat requereixen agents socials i institucions fiables, serveis pblics eficients i autoritats reguladores justes. Per esdevenir un pas innovador, cal ser un pas emprenedor i assumir reptes com ara el refor de la base del coneixement, el finanament empresarial, lR+D empresarial, la transferncia de coneixement al mercat, o estendre la innovaci cap a les indstries culturals i creatives, el turisme i els serveis socials. Aix requereix actuacions com la millora de la nostra connexi permanent amb els nodes generadors de coneixement, o ser actius promotors de lespai europeu de recerca.
9.3. Un nou model de relacions laborals i economia social

El primer objectiu de la poltica econmica de la Repblica haur de ser la lluita contra latur i per locupabilitat de les persones. La formaci continuada, el foment de lemprenedoria, la participaci dels treballadors en la marxa de lempresa, el foment de leconomia social i la concertaci seran instruments prioritaris. La construcci del nou Estat s una oportunitat nica per construir un model catal de relacions laborals transparent, de collaboraci i concertaci. Un model que garanteixi la participaci de tothom en els beneficis socials i en leradicaci de lexclusi social en la distribuci de la riquesa. La legislaci laboral de la Repblica haur de garantir el dileg social i la concertaci, la democratitzaci de la presa de decisions a lempresa, coresponsabilitzar els treballadors en la bona marxa de lempresa, introduir flexibilitat en lorganitzaci i la seguretat en el treball. Aquest model requeriria una millora de la representativitat dels agents socials patronals i sindicats mitjanant un augment de lafiliaci i la representaci real dempresaris i treballadors que condicions la capacitat de negociaci de patronals i sindicats i els efectes dels seus acords. En el terreny de la democratitzaci econmica, seria desitjable caminar en la direcci del model alemany, de forta base industrial i gran coresponsabilitat empresari-accionista-treballador, en el qual els sindicats formen part dels consells dadministraci de les grans empreses. La construcci del nou Estat s tamb una ocasi per replantejar els models tradicionals dorganitzaci del treball i les empreses. Catalunya t un problema en la poca grandria de les seves empreses i un pes molt marcat del seu carcter familiar. Sense posar en dubte les virtuts daquest model, conv, igualment, no desconixer les dificultats que t per assolir economies descala, incorporar innovaci, ms concertaci social, accs al finanament, a ms de les nombroses prdues de teixit productiu que ocasionen els buits successoris en aquest model dempresa. Per aix caldr desenvolu-
71
par instruments i poltiques basats en la clusteritzaci, el foment dels acords de collaboraci i la cooperaci empresarial per enfortir les indstries i la pime. Respectant les altres formes, la Repblica ha de veure en el tercer sector, leconomia social i el treball cooperatiu unes frmules empresarials dun gran potencial, en sintonia amb valors necessaris en la societat postcrisi, com ara la responsabilitat social o la generaci de riquesa vinculada a objectius socials i lorientaci de leconomia cap a les necessitats de les persones i la democratitzaci de la presa de decisi en les empreses. Per aix, els integrants de leconomia social i el tercer sector han de ser reconeguts com un interlocutor social ms, a banda dun actor decisiu en la generaci de cohesi i benestar social, i un creador de nova ocupaci en tots els sectors productius, i especialment en lmbit dels serveis a les persones. Amb aquesta finalitat, cal apostar per la professionalitzaci de les entitats i empreses socials, sense deixar de fomentar el voluntariat, passant de la cultura de la subvenci i el clientelisme a veritables poltiques de concertaci amb el sector pblic.
10. El model de creixement sostenible, una economia verda

La constataci dels lmits fsics del creixement econmic i la necessitat dintroduir futurs elements de competitivitat fan que la sostenibilitat i leconomia verda esdevinguin motor dels nous models econmics industrials. El canvi climtic, la prdua de biodiversitat, lexhauriment de loz, lacidificaci dels oceans, la disponibilitat daigua dola, ls abusiu del sl o la contaminaci sn lmits sovint traspassats i amb efectes sensibles. Catalunya vol participar en la soluci a escala global de reptes que tenen impactes concrets al territori, com ara la planificaci deficient, el malbaratament del sl o els elevats costos energtics i de mobilitat. Perqu leconomia verda tingui possibilitats, cal que penetri en tota leconomia productiva, que ajudi a transformar les activitats tradicionals perqu guanyin en competitivitat a llarg termini i que sincorpori a tots els sectors emergents. En lagricultura, cal introduir tcniques que permetin produir amb menys consum daigua i superfcie ocupada, que limitin les prdues en la distribuci i lemmagatzematge i reduir ls dagroqumics o aprofitar ms b els subproductes. Aquests canvis permetran la introducci de noves possibilitats dactivitat econmica o de valoritzaci de lactual. Igualment, la regularitzaci de la biotecnologia vegetal, basada en el principi de precauci i laposta per lagricultura ecolgica i tradicional haurien de marcar els reptes del sector agrcola, fixant com a horitz desitjable la sobirania alimentria. En el sector energtic hi ha una de les grans revolucions pendents: superar la baixa eficincia tant en la producci com en el consum. Hi ha un enorme camp a crrer en la conservaci de lenergia, en lautoconsum i en les alternatives de generaci ms netes. Tamb en la construcci dedificis energticament eficients i en les regulacions que redueixen els subsidis als combustibles fssils, recompensen la reducci demissions de CO2 i creen incentius fiscals. A mitj termini, la connexi entre consum, generaci, distribuci en xarxa denergia solar en qualsevol habitatge o installaci empresarial representa un nou paradigma de democrcia energtica per superar la crisi actual, en la lgica de substituci progressiva de lenergia nuclear per energies netes i renovables. Leconomia verda s tamb una nova activitat industrial. Duna banda, per la transformaci de la indstria convencional i, de laltra, per la nova activitat industrial generada. En lautomoci, per exemple, veurem que la indstria anir introduint la fabricaci de vehicles alternatius als que consumeixen gasolines (hbrids, elctrics, dhidrogen) i, tamb, com la implantaci daquests vehicles requerir la producci de nous components (bateries, endolls, transformadors, carregadors, etc.) o el reciclatge de vehicles i components usats. En definitiva, noves oportunitats industrials. La mobilitat s, probablement, un dels mbits que ms pot aportar a lestalvi energtic mitjanant un planejament ms acurat del territori, laposta per les formes de transport collectiu, els increments en leficincia energtica i la introducci denergies renovables, per exemple, mitjanant el vehicle elctric. En el tan malms sector de la construcci, sens obre un ampli ventall de possibilitats: des de lobtenci de nous materials fins al disseny i ls eficient dedificis i infraestructures. A banda de les noves edificacions, aturades sobta-
72
dament en els darrers anys, les possibilitats shan de centrar especialment en la rehabilitaci i el manteniment amb criteris de sostenibilitat. Al turisme, laposta moderna per la qualitat lha portat a leconomia verda de forma ms preco que en altres sectors. Tant des del punt de vista de les installacions com de les activitats que sofereixen, ja sha produt una gran inflexi exitosa. En comer, la promoci del comer urb i dels models de proximitat t un impacte elevat en la mobilitat, la logstica i el transport tant en la demanda com en loferta. Leconomia verda s, per definici, una economia innovadora, perqu implica la transformaci cap a activitats amb nous valors afegits i perqu significa passar a visions ms holstiques que incorporen el coneixement sobre lactivitat principal, amb les seves interrelacions amb altres activitats o amb el medi. s un procs permanent dincorporaci de coneixement. Tamb perqu implica la creaci dempreses en rees emergents, sovint provinents de la recerca, sempre amb un alt contingut de coneixement. Vegem-ne tres exemples. En primer lloc, en el camp de la biotecnologia aplicada a la indstria amb aplicacions com ara la substituci de processos qumics, per obtenir materials amb noves propietats i fer ms nets els procediments de fabricaci o per substituir derivats del petroli. Es preveu que lany 2030 les biotecnologies estiguin implicades en el 35 % de la producci industrial de lOCDE. Un altre cas s el de la nanotecnologia, que ser rellevant per a leconomia verda tant des de la perspectiva de la sntesi de materials nous com des de la potenciaci de noves tecnologies conegudes mitjanant ls de processos o elements descala nanomtrica. I el mateix succeeix amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci, presents en gaireb tots els processos de millora de lecoeficincia, tant per instrumentar sistemes intelligents que sostenen projectes com les ciutats intelligents o digitals (smart cities), per a la captaci en lnia dinformaci rellevant i la seva anlisi per optimitzar la gesti dels recursos o per establir sistemes de prevenci i prospectiva.
11. Un model de benestar que asseguri la dignitat, a partir del dret desigual
Les democrcies modernes han tingut en lestat del benestar (EB) el conjunt deines ms poders per dibuixar un triangle virtus entre la llibertat, la igualtat doportunitats i la solidaritat. De cara a lobjectiu de desenvolupar lEB catal, resulta particularment inspirador lexemple socialdemcrata, propi dels pasos nrdics europeus, caracteritzat per tenir com a objectiu la reducci de les desigualtats socioeconmiques mitjanant la universalitzaci de transferncies i de determinats serveis a les classes mitjanes i treballadores. Comparat amb la resta de models dEB identificats pels experts en la matria (liberal, conservador i mediterrani), lEB socialdemcrata sobresurt de la resta a lhora de combinar equitat social amb eficincia econmica. Si ens proposem desenvolupar lEB de la Catalunya independent inspirats en aquest model socialdemcrata nrdic, cal tenir en compte que ja no vivim en societats industrials, amb una pirmide dedats jove, on les dones socupen de manera gratuta de la prctica totalitat del treball reproductiu, on la classe mitjana i treballadora s relativament homognia i on la carrera laboral dels individus tendeix a ser relativament estable. Vivim en una societat basada en el coneixement i la producci de serveis, amb poblacions ms envellides, amb les dones incorporades en el mercat laboral, una classe mitjana i treballadora fora heterognia (i sovint dualitzada) i on el pas per latur s freqent en la vida laboral de qualsevol persona. Tot plegat significa que els individus depenen ms sovint de les provisions de lEB que en poques anteriors, i que el sentiment de solidaritat propi de la classe treballadora industrial sha debilitat amb el pas a una societat terciaritzada i heterognia. Per aix, aquells pasos que havien desenvolupat un EB socialdemcrata han assajat en les darreres dcades diverses reformes conduents a passar dun model dEB infermer, centrat en la reparaci de desigualtats, a un EB inversor, centrat en la promoci activa de la igualtat doportunitats.
73
Aix, els EB socialdemcrates han desenvolupat al llarg de les darreres dcades una especial atenci a leducaci, que esdev no noms una eina per maximitzar la igualtat doportunitats, sin tamb per potenciar la productivitat dun pas abocat a leconomia del coneixement: es tracta de formar un capital hum qualificat que augmenta la productivitat i fa ms sostenible lEB. Finlndia, que combina un dels millors sistemes educatius del mn amb una de les economies del coneixement ms prsperes i desenvolupades, ns un bon exemple. Laltra branca essencial dels EB ha estat histricament la configuraci dun sistema sanitari pblic com a eina indispensable de cohesi social, a partir dels principis dequitat i universalitat de lassistncia sanitria. Els avenos en matria de promoci, protecci i prevenci de la salut han estat possibles grcies a la inversi pblica i a la universalitzaci assistencial prpia de lEB. En la segona meitat del segle XX, els pasos nrdics tamb incorporen un seguit dobjectius culturals en les poltiques socials, amb la doble finalitat que la cultura arribi a totes les capes socials i arreu del territori. Anteriorment, la intervenci estatal es limitava a lalta cultura, per amb el desenvolupament de lEB sinclou la cultura popular. Aix mateix, pel que fa a latur, les experincies recents de ms xit als pasos amb un EB socialdemcrata apunten a una combinaci entre flexibilitat pel que fa a la contractaci de personal, seguretat per al treballador o la treballadora en el cas que perdi el seu lloc de feina mitjanant una provisi generosa de recursos de lEstat i poltiques actives docupaci en qu els servidors pblics sesforcen a procurar que la persona aturada estigui el mnim de temps possible en situaci datur, estimulant el reciclatge professional. Dinamarca s un bon exemple daquesta combinaci. En relaci amb aix i observant la generaci de nova pobresa entre les classes mitjanes, ens sembla especialment prometedora la proposta dimplantar una renda mnima universal. Aquesta renda permetria assegurar a les persones en situaci de pobresa sobrevinguda un ingrs mnim que garants els elements ms bsics de la seva subsistncia, tot assumint la responsabilitat de retornar als seus conciutadans la solidaritat percebuda, sigui en forma de treball comunitari o de treball per millorar la seva ocupabilitat, incloent-hi la formaci, laprenentatge de llenges, per trobar feina al ms aviat possible i alliberar recursos per a qui els necessiti. Malgrat que, a la Catalunya independent, aquest model dEB shaur de desenvolupar mitjanant lactivitat legislativa ordinria, entenem igualment que cal que el nostre partit treballi perqu lesquelet bsic daquest EB introdueixi un conjunt de drets socials, econmics i culturals garantits constitucionalment, tot comprometent el Govern catal, sigui del color que sigui, a dedicar els mxims recursos possibles per aplicar-lo duna manera efectiva. Aspirem a construir una Repblica catalana lliure, socialment justa i solidria, i per a aix ens cal un EB fonamentat en la poltica fiscal redistributiva, inspirat en els millors models europeus, que prepari els individus per ser ciutadans de ple dret, aix com professionals competents en una economia en qu el canvi s la norma i la innovaci s la via de lxit. La cohesi social s el b ms preuat duna societat Una societat es troba ms cohesionada quan tots els seus membres gaudeixen destndards de vida acceptables i tenen accs a fonts dingressos que, segons ledat de lindividu, es materialitzen en un lloc de treball adequat a la seva capacitat. La millor manera destar integrat en la societat s disposar de lautosuficincia econmica que, en general, deriva dels ingressos que proporciona un lloc de treball. Lndex dexclusi social de la UE-27 s del 23,1 % i Catalunya es troba al 20 %, en la franja de pasos com Blgica, Alemanya i el Regne Unit, amb qui tamb comparteix nivells de PIB per cpita comparables. En canvi, la taxa de risc de pobresa a Catalunya s un 12 % superior a la de la UE-27 i la taxa datur de llarga durada s un 23 % ms alta. Es veu clarament que, malgrat que no tenim uns ndexs de cohesi acceptables en cap parmetre (haurem daspirar als nivells dequitat dels pasos nrdics i no conformar-nos amb la mitjana UE-27) pel que fa a locupaci, la situaci s molt greu. La realitat actual dna uns nivells dexclusi creixents en els quals lacci pblica cada cop s ms important per garantir lequitat. Pel que fa als collectius ms afectats, sobserva una disminuci relativa dels nivells dexclusi dels ms grans de 65 anys (per la millora de les pensions ms baixes) i, en canvi, un drstic increment de lexclusi entre la poblaci de menys de 16 anys, de la de menys de 30 anys, de les llars amb representants ms joves, de les de baixos nivells destudis i de les llars amb menys intensitat docupaci. Daquestes dades es desprn que les primeres poltiques a mitj i llarg termini per combatre lexclusi social sn leducaci i la cultura, i que la ms rellevant a curt termini s locupaci, per que les transferncies de rendes pbliques tamb tenen un important efecte en termes de reducci de la desigualtat.
74
Les poltiques bsiques dun nou estat del benestar 1. Educaci Leducaci constitueix, per a un projecte republic, un dels eixos primordials de la seva acci poltica. Leducaci s el motor principal de construcci de la pea central de la Repblica: la ciutadania. El llegat del Pacte Nacional per a lEducaci, pres com el punt de partida de la construcci dun nou Sistema nacional deducaci, podr desenvolupar-se sense cap condicionant de la legislaci espanyola. La trajectria a seguir s la de lestructuraci dun veritable servei pblic deducaci, concebut com un projecte educatiu de pas, que partint de la realitat actual descola pblica i escola concertada, impliqui una igualtat de drets i de deures dels centres cap a la comunitat educativa i cap al pas, que proporcioni la igualtat doportunitats a totes les capes socials del pas. Lassumpci de quotes creixents de responsabilitat pblica per part de tots els centres educatius, amb independncia de la titularitat i del projecte educatiu de cada centre, permetr avanar cap a la integraci del conjunt del sistema educatiu en un nic model educatiu pblic, laic, universal i en catal. El nou sistema educatiu catal haur de tenir per objectiu garantir que tota la poblaci escolar pugui assolir lxit, tant en les etapes obligatries com en els estudis postobligatoris. Es tracta de bastir un sistema inclusiu i no-segregacionista, que faciliti als centres educatius els serveis i els mitjans que permetin fer una diagnosi preco de lalumnat amb dificultats, assegurar lequitat per a tot lalumnat, compensant les desigualtats inicials, comptant amb un professorat ben considerat socialment, ben format i, tamb, comptant amb la participaci de les famlies i lentorn escolar com a principals aliats. Lassoliment de lxit educatiu per a tothom ser el primer objectiu de les poltiques pbliques de la Repblica i, per assolir-lo, ser imprescindible una poltica de centres, de continguts i metodologies, basada en les prctiques cientficament contrastades com a prctiques dxit. Ser una poltica que impliqui la societat sencera i que, al mateix temps, ajudi a construir una societat de ciutadanes i ciutadans responsables i compromesos. s per aix que es potenciaran els lligams de la comunitat educativa amb lentorn de lescola, tant per la seva incidncia en la millora de resultats com pel seu efecte vertebrador de la societat, tot permetent prou autonomia de centre perqu puguin decidir el seu model pedaggic. 2. Salut Per a la Repblica, laccs universal i el dret a la protecci de la salut ser garantia imprescindible dequitat i de solidaritat ciutadana. Igualment, far el ciutad coresponsable de la seva prpia salut i subjecte actiu en la promoci de la salut. Una societat amb bona salut t ms confiana en si mateixa, proporciona una seguretat que fa possibles nivells ms alts de benestar i genera un sentiment de pertinena que millora la cohesi. Bastirem un sistema de salut igual per a tothom, sense exclusions ni discriminacions de cap tipus, capa de detectar els sectors ms desafavorits per implementar poltiques equitatives, que prioritzi la promoci dhbits saludables, en un pas on la ciutadania sigui capa dentendre i de decidir responsablement sobre la seva salut. Aquest repte, el del ciutad responsable, saludable, exigent, sha danar executant comptant amb un teixit professional i associatiu competent, en constant adaptaci a les noves tecnologies, lders en la seva especialitat, obert al mn i enllaat amb els sistemes sanitaris punters darreu. Caldr incentivar la vocaci i el reconeixement professionals en lmbit mdic i sanitari, facilitant possibilitats de promoci, de formaci i dinnovaci, tant en la tasca assistencial com en la de recerca. El nou sistema nacional de salut es basar en la regeneraci democrtica, la simplicitat administrativa, lequitat, la proximitat, la sostenibilitat, lexcellncia, la internacionalitzaci, la transparncia i el rendiment de comptes. Un sistema transparent, just i obert, que potenciar la recerca i el desenvolupament en lmbit biomdic i de les cincies de la salut, com una eina ms per fer ms eficient i sostenible la despesa sanitria, contribuint al desenvolupament industrial daquest sector clau de leconomia productiva, creador de llocs de treball i de riquesa. Un nou sistema de salut de qualitat, que dignifiqui el pas, amb un model adaptat a la realitat nacional i del qual tothom es pugui sentir coresponsable i satisfet. 3. Acci Social Els objectius socials compartits inclouen la socialitzaci de les oportunitats, la redistribuci equitativa dels recursos i el suport als que es queden enrere, amb una poltica fiscal efica i redistributiva. La nova Repblica catalana combatr la
75
feminitzaci de la pobresa. Per aix haur de prestar especial atenci a les dones grans i soles, incrementar la pensi de vidutat, fer inserci laboral i tenir prestacions per als caps de famlies monoparentals, incorporar les dones en la societat de la informaci, impulsar lequiparaci de les condicions laborals i de cobertura social de les relacions laborals del servei domstic, com tamb desenvolupar poltiques de conciliaci de la vida laboral i familiar, i de reconeixement legal del valor econmic del treball reproductiu en lmbit familiar, i adoptar una perspectiva de gnere en totes les seves poltiques. Els bns pblics que pugui aportar la societat, per mitj del tercer sector, seran promoguts, per la qualitat del treball aportat i pels nexes socials que crea. La Repblica catalana ha de crear un sistema de pensions pblic i universal per garantir un nivell de vida digne a les persones grans. Com a estat social, la Repblica catalana ha de garantir el dret de les persones dependents a ser ateses, fer realitat la Convenci Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitats i disposar dun model dinserci laboral que garanteixi laccs, la permanncia, la promoci i lacompanyament als llocs de treball. La Repblica ha de tenir com a principi fundacional vetllar per la igualtat doportunitats de tots els infants i no ha de permetre que hi hagi nens i nenes en risc dexclusi social, per motius de pobresa, de discapacitats o perqu sn vctimes silencioses de maltractaments en lmbit familiar. Una infncia digna s condici necessria per a una societat lliure. Els serveis socials de la Repblica, que sn necessaris per fer una societat inclusiva, hauran de ser pensats com la xarxa bsica que tothom pot necessitar en un moment de la seva vida i, tamb, com una forma dinversi en una societat ms cohesionada i prspera amb futur. Per aix cal que els serveis socials de la Repblica siguin flexibles, transversals i dinmics. Una democrcia i una societat fortes es basen en la llibertat, la responsabilitat, leducaci i la justcia social. En la cultura de lesfor i el comproms amb la vida pblica i collectiva. La vocaci de la Repblica s construir una ciutadania social i altruista, responsable amb la comunitat, participativa en la gesti dels problemes de lentorn i implicada en el benestar de les persones del seu voltant. El voluntariat i el teixit associatiu ha de ser un marc dexecuci dels valors altruistes de la ciutadania, capa daportar grans beneficis, tant a la comunitat com als mateixos individus. 4. Cultura Cal considerar la poltica cultural una poltica destat, un servei pblic bsic i una prioritat de pas. La cultura ha de ser leina que ens cohesioni en el si de la collectivitat i ens proporcioni les eines per crixer, desenvolupar-nos i projectar-nos com a pas. Les poltiques culturals han de poder integrar totes les sensibilitats socials i culturals que sestableixen arreu dels Pasos catalans. La inversi cultural s inversi social, formaci de capital hum i capital social, forjadora de ciutadans lliures, crtics i compromesos dins una societat oberta. La cultura pateix a Catalunya un dficit inversor estructural. Malgrat el valor afegit brut del sector, representa ms de 6.500 milions deuros. La rtio per ciutad en inversi cultural s a la cua dels pasos europeus. Mentre que a Catalunya la despesa pblica per ciutad en cultura s duns 149 , a Noruega o Sussa supera els 300 per habitant. Les indstries culturals sn un motor econmic del pas i una garantia de cohesi social, coneixement, formaci i riquesa. La cultura, juntament amb leducaci, la sanitat i les prestacions socials, s un element fonamental per a la igualtat doportunitats, i ha de ser considerada com la quarta pota de lestat del benestar, de manera que es reflecteixi aix en el corpus legislatiu corresponent. La poltica cultural de la Repblica catalana sha de centrar en els segents eixos bsics: 1. Accs democrtic a la cultura. Qualsevol ciutad, sense discriminaci de cap tipus, ha de tenir loportunitat daccedir al coneixement i la cultura. 2. La cultura com a eina de transformaci i cohesi social. El fet cultural no es pot allar del fet social. Catalunya t importantssims reptes en matria social derivats del fenomen migratori i de desigualtats crniques no resoltes. 3. La vertebraci del sistema cultural de la Repblica catalana. Catalunya ja disposa en matria cultural de les principals estructures dEstat operatives, pel que fa als grans equipaments culturals. Per falta articular una veritable poltica dEstat que vehiculi i cohesioni les xarxes i els equipaments territorials i nacionals. Sens dubte, representa una gran oportunitat leventual dissoluci de les diputacions i la integraci dels seus serveis i recursos en lestructura territorial de la Generalitat al servei dels ajuntaments.
76
4. La internacionalitzaci de la cultura catalana mitjanant la diplomcia cultural. La cultura del nostre pas t prou fora creadora combinada amb una potentssima indstria cultural capa de ser exportable internacionalment i de difondre el nostre patrimoni. 5. El valor econmic de la cultura i el desenvolupament de pblics. La Repblica catalana ha de posar en valor laportaci de la cultura a leconomia del pas, des de lactivitat de les indstries culturals fins al valor afegit que, per al sector turstic representa una oferta cultural potent, variada i equilibrada en el territori. Caldr apostar per la creaci i la producci, i desenvolupar estratgies per incrementar els consums culturals dels ciutadans a tot el territori.
12. La ciutadania, la identitat, els drets i les obligacions compartides

La identitat electiva: la garantia de la llibertat. La cultura pblica comuna entesa com a espai compartit en una societat oberta i diversa. La Catalunya actual acull moltes formes de diversitat social i cultural. Els processos migratoris recents no han fet altra cosa que enriquir la tradicional pluralitat destils de vida del pas. Tanmateix, s responsabilitat conjunta dels poders pblics i de totes les persones les nascudes i les no nascudes a Catalunya i del conjunt dels actors socials, econmics i poltics, aconseguir que aquesta pluralitat sacomodi al procs, mai no acabat, de democratitzaci de la societat i que la diversitat sapreci, es manifesti i sexpressi de forma enriquidora en una nica societat grcies al model catal dacollida. Aquest procs dincorporaci de la diversitat en una societat oberta com la nostra sha de fer garantint lexistncia duna cultura pblica comuna com a realitat i com a projecte de pas. Entenem per cultura pblica comuna lespai compartit de comunicaci, convivncia, reconeixement i participaci de la nostra societat diversa diferenciada, perqu la naci catalana sigui el referent permanent de tota la poblaci que hi viu i hi treballa. Les bases daquesta cultura pblica comuna sn els valors democrtics, el respecte dels drets humans, la igualtat i el pluralisme, aix com laportaci cultural i lingstica singular que fa Catalunya a la diversitat mundial. Entenem, tamb, que el pluralisme i la diversitat no han de portar en cap cas a expressions institucionals separades o a una societat dividida per les seves diferncies i en la qual sestableixin relacions de desigualtat entre formes de diversitat. En un mn cada cop ms globalitzat, s imprescindible establir espais compartits i nexes duni on coincideixin i dialoguin les diverses realitats socials de casa nostra. Aqu, la poltica cultural ha dassumir aquesta responsabilitat i convertir-la en potencialitat. Sha de reconixer qualsevol forma de diversitat que respecti els valors de convivncia democrtica i sha de respectar que la identitat de cadasc s electiva i diversa, la pertinena a la societat catalana es configura pel conjunt de drets i deures que comporta la ciutadania, i la cultura pblica comuna s un espai compartit que sofereix a la lliure disposici de tota la ciutadania. Cal ser conscients, per, que la construcci duna cultura pblica comuna no s una decisi puntual sin un procs en qu la ciutadania s la protagonista, amb les seves genunes formes dorganitzaci. Tant els poders pblics com la societat civil la posen a disposici de totes les persones que viuen juntes, tot respectant la seva particular identitat electiva, ja sigui de carcter nacional, cultural, lingstic, religis o daltres tipus. Igualment, la Repblica ha dafavorir la igualtat doportunitats i la cohesi oferint una cultura pblica comuna mitjanant els seus instruments directes (serveis socials, sistema educatiu, sanitat pblica, serveis de projecci laboral i professional...) i, sobretot, mitjanant la societat civil que construeix la mateixa ciutadania i lequiparaci de drets civils que sn els que confereixen la ciutadania i converteixen les persones en iguals davant la llei. Daltra banda, cal ser conscients que en el procs dincorporaci hi ha un perode de desigualtat jurdica i administrativa per a la poblaci estrangera darribada recent, que cal regular de manera coherent amb els principis republicans digualtat, llibertat i fraternitat. Perqu sigui un perode breu, amb drets i deures clarament regulats, i durant el qual es doni suport al procs dacomodaci a la nova societat. Per aconseguir que totes les persones contribueixin i facin seva una cultura pblica comuna com a projecte de convivncia i de cohesi, cal que se situn en un pla digualtat doportunitats i
77
que els estereotips i prejudicis que limiten la cohesi i el racisme social i institucional siguin categricament rebutjats. La complexitat i la diversitat, la barreja i la fusi, la permeabilitat i la curiositat sn, per a nosaltres, veritables caracterstiques tradicionals i, al mateix temps, constitueixen la nostra millor aposta i estratgia de futur. Des de la ferma voluntat de preservar i homologar el nostre patrimoni cultural i lingstic distintiu, assumim el comproms de respectar, donar suport i protegir els altres patrimonis presents al pas, resultat de lexperincia del mn i laportaci cultural daltres societats. Havent assolit la plena capacitat dimpulsar la nostra aportaci cultural i lingstica singular, la presncia i laportaci daltres patrimonis culturals i lingstics esdev un tresor i ens obre un camp immens de possibilitats. La nostra emancipaci en aquest mbit cultural, amb la plena homologaci de la llengua catalana als parmetres i les condicions de les llenges europees equivalents, coincidir amb la nostra ms intensa exposici i connexi a les xarxes i a les cultures de lespai global. Havent estat, en les pitjors condicions histriques, els ms esforats per mantenir i actualitzar el nostre llegat, serem ara, en llibertat, els ms oberts, permeables i generosos a lhora dadministrar-lo, mentre continuem lesfor que encara caldr per superar lefecte secular de la subordinaci lingstica i cultural dins del propi territori i el propi mercat.
78

Conferència Nacional 2013. Ponència Política

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Conferència Nacional 2013. Ponència Política

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ponncia poltica

APROVADA EL 6 de juLIOL De 2013

6 i 7 de juLIOL 2013 LA FARGA, L'hospitalet de llobregat

6 i 7 de juLIOL 2013 LA FARGA, L'HOSpitalet de llobregat

Bloc 3. Les eines de la transici nacional: les estructures destat................... 35

Bloc 4. Els fonaments de la Repblica catalana.............................................................................................................. 59

Bloc 1 Introducci: el context de la transici nacional

ponncia poltica i esmenes

1. Diagnstic de la situaci als Pasos Catalans: la societat i leconomia

conferncia nacional per la repblica catalana

2. La transici nacional a Catalunya

ponncia poltica i esmenes

conferncia nacional per la repblica catalana

ponncia poltica i esmenes

2.4. La vinculaci de la consulta a les demandes socials

conferncia nacional per la repblica catalana

ponncia poltica i esmenes

3. El Pas Valenci en la transici nacional

3.1. La fallida del model econmic i social auspiciat pel PP

conferncia nacional per la repblica catalana

3.2. Les dificultats de construir una alternativa real

3.3. Impactes i incerteses de leventual independncia de Catalunya

ponncia poltica i esmenes

4. Les Illes Balears en el procs de transici nacional

conferncia nacional per la repblica catalana

4.1. El paper de lindependentisme

4.2 Acords pel canvi democrtic

ponncia poltica i esmenes

4.3 Guanyar el dret a decidir

5. La transici nacional a la Catalunya del Nord

conferncia nacional per la repblica catalana

5.2. Lesquerra independentista a la Catalunya del Nord

ponncia poltica i esmenes

1. La 4a onada de processos dindependncia: de lautodeterminaci al dret a decidir

ponncia poltica i esmenes

conferncia nacional per la repblica catalana

ponncia poltica i esmenes

2. Objectiu 2014: la creaci dun Estat

conferncia nacional per la repblica catalana

2.1. La generaci dun mandat democrtic

ponncia poltica i esmenes

2.2. El procs constituent: la declaraci dindependncia al Parlament de Catalunya

conferncia nacional per la repblica catalana

3. Les agendes del procs

3.1. Agenda catalana

ponncia poltica i esmenes

conferncia nacional per la repblica catalana

3.2. Agenda espanyola: dileg i negociaci amb lEstat

ponncia poltica i esmenes

conferncia nacional per la repblica catalana

3.3. Agenda internacional

ponncia poltica i esmenes

4. Els escenaris del procs

4.2. HIPTESI II: lescenari de la consulta amb intervenci europea

conferncia nacional per la repblica catalana

ponncia poltica i esmenes

ponncia poltica i esmenes

2. El Consell Assessor per a la Transici Nacional i la preparaci de les estructures dEstat

conferncia nacional per la repblica catalana

ponncia poltica i esmenes

3.1. 1a FASE: ASSUMPCI DE COMPETNCIES DELEGADES

conferncia nacional per la repblica catalana

3.2. 2a FASE: perode intermedi