HISTORIA, TROBALLES I CONCLUSIONS DE LA INVESTIGACI ARQUEOLGICA DEL PORTS ILLICITANUS

Bernat MONTOYA RUBIO Universitat d'Atacant

LINTRODUCCI

La histria de la investigaci arqueolgica de 1' antic Ports Illicitanus t ja ms de cent anys d'antiguitat. Des de llavors s'ha produt un notable desenvolupament del coneixement del poblament antic d'aquesta ciutat, que va ser un dels ports ms dinmics d'Hispnia, especialment durant els primers anys de domini rom. Aix s'ha produt grcies al fet que Santa Pola va ser el portus d'una de les primeres colnies romanes de la pennsula Ibrica: Illici, fundada a partir de l'assentament d'un grup de veterans de les guerres cntabres.' No obstant aix, ac no anem a parlar noms del poblament rom de Santa Pola, sin tamb de l'ibric, breu i d'escassa entitat poblacional, per de gran importncia per al coneixement d'aquesta cultura. D'altra banda, no ens centrarem noms en la histria de la investigaci, sin que tamb tractarem les principals troballes i conclusions realitzades per les investigacions ms recents. I, finalment, tamb hem intentat de fer una tasca de sntesi i d'interpretaci del conjunt de troballes i conclusions realitzades per cada grup investigador. Una tasca que no ha resultat fcil, a causa de la ingent quantitat de material publicat i la dispersi dels jaciments. Encara que, d'altra banda, grcies a aquesta s possible establir avui una detallada histria del poblament antic de Santa Pola.
2. HISTRIA DE LA INVESTIGACI

La investigaci del poblament antic de Santa Pola consta d'una llarga tradici. Des de l'inici de l'edat moderna coneixem els noms d'alguns autors que ens parlen de les antiguitats de la zona, com ara P. A. Beuter (1558), G. J. Escolano (1610) o C. Sanz (1621), i entre els quals es troben alguns illustrats coneguts com Mayans i Cavanilles. Entre ells est Gaspar Escolano, qui el 1610, en les seues Dcadas de la historia LaRella,\9 (2006), 247-262 247

' L. ABAD CASAL, El

Portus

Illicitanus y la romanizacin, / Congreso de Historia Local, Ajuntament do Santa Pola, Santa

Pola, 1997, p. 37-44.

Bernat MONTOYA de la insigne y coronada ciudady Reyno de Valenci, reflexionava ja sobre algunes de les principals qestions al voltant de les quals ha girat la investigaci recent de l'emplaament: En este sitio estaba el famoso puerto a quien llamaron los antiguos llamaron Ilicitano, que dio nombre al seno: y aqu mismo tuvo su asiento Ilice la Vieja (...) Descbrese hoy dia aquel puerto a tiro de arcabuz del Castillo de Santa Pola, un gran aljibe (...) donde estaba sita la ciudad. Y cerca del aljibe, al poniente, muchos rastros del puerto seco, mas de quinientos pasos la tierra adentro, por haberse retirado el mar como cada dia lo experimentamos en la costa.^ Com podem observar, Escolano ja situava el nom de Ports lUicitanus a Santa Pola, i tamb tenia clara la ubicaci de l'antic port, com tamb que el mar havia retrocedit des d'poca antiga. Segons J. C. Mrquez Villora, la investigaci del Ports lUicitanus pot dividir-se en tres etapes: 1) Etapa constituda per les aportacions puntuals que van tenir lloc abans de la publicaci de l'obra d'Aurlia Ibarra i Manzoni Illici, su situaciny antigedades (1879). Aquesta etapa es caracteritza per l'aparici de cites i notcies de la m de cronistes la principal preocupaci dels quals era argumentar la ubicaci de topnims apareguts en les fonts clssiques a Santa Pola (sn els autors de l'edat moderna citats ms amunt, com tamb alguns autors de la primera meitat del segle xix). 2) Amb l'aparici de l'esmentada obra d'Ibarra, que Mrquez Villora considera fonamental, perqu s el primer autor que: presenta una construccin cientfica slidamente cimentada que identifica el Ports lUicitanus de las fientes clsicas con el emplazamiento de la moderna Santa Pola, aportando, asimismo, evidencias arqueolgicas de la presencia romana en este enclave a partir de los restos hallados en lafincadenominada La Cenia, hoy en el solar del parque El Palmeral,^ comenaran a aparixer els estudis arqueolgics de les restes romanes de l'enclavament, entre els quals destaquen F. Figueres Pacheco (1916), P. Ibarra i Ruiz (1926), C. Visedo Molt (1943) i A. Ramos Folqus (1974). 3) A partir de les excavacions d'Enric A. Llobregat (1973, 1977, 1980), primeres intervencions arqueolgiques modernes realitzades a Santa Pola, fins a l'actualitat. Ac s'inicia ja l'etapa ms recent de la investigaci. Desprs de Llobregat, es produirien les intervencions de M. J. Snchez Fernndez (1983, 1986, 1990 i 1991), A. Gonzlez Prats (1977, 1984), J. M. Abascal (1989), l'equip hispanofrancs Casa Velzquez (1990-1994), A. M. Poveda (1997), el mateix Mrquez Villora (1999-2004), J. 248

^ApudM. J. SANCHEZ FERNNDEZ,

La factoria romana de salazones de Santa Pola (Alicante). Historia de la investigacin, /// Congreso internacional de estudis histricos. El Medierrneo: la cultura
del mary la sal, J. MOLINA VIDAL - M. J. SNCHEZ FERNNDEZ (eds.).

Ajuntament de Santa Pola, Santa Pola, 2005, p. 89.

' J. C. MRQUEZ VlLLORA, El

comercio romano en el Ports lUicitanus. El abastecimiento exterior de productos alimentarios (siglos I aC - V dC), Universitat d'Alacant, Alacant, 1999, p. 6.

Histria, troballes i conclusions de la investigaci arqueolgica... Molina Vidal (1999-2005) i l'empresa Trabajos de Patrimonio Cultural, SL (2003, 2004), entre d'altres. s, per tant, una intensa activitat arqueolgica que ha donat lloc a una no menys important producci bibliogrfica, i a un important avan del coneixement del poblament antic de Santa Pola. A pesar d'aix, ens ha cridat l'atenci el fet que un important nombre de troballes arqueolgiques es troben actualment desaparegudes, disperses en diversos museus i descontextualizades.'' Aix s'ha produt a causa de la falta de mtode de les primeres excavacions i de les nombroses espoliacions que s'han produt i segueixen produint-se.^
3 . L A INVESTIGACI MODERNA I ELS PRINCIPALS JACIMENTS* 3.1. LA PICOLA-POLGON DE SALINETES

Conegut des de l'edat moderna, com demostra Gaspar Escolano, i conegut popularment com el Bancal dels Xavos. Ha estat objecte de nombroses intervencions arqueolgiques, entre les quals podem destacar: - 1987-1990 Museu del Mar de Santa Pola (M. J. Snchez) - 1990-1994: Museu del Mar - Casa Velzquez - CNRS (Equip hispanofrancs). - 1997-2006: Museu del Mar - Universitat d'Alacant (Mrquez Villora i J. Molina des de 1999). s destacable la participaci de l'equip hispanofrancs, que va excavar la zona entre els anys 1990 i 1994, i estava format per: Eric Gailledrat, Pierre Moret, Pierre Rouillard, Ma. Jos Snchez, i Pierre Silliers. Aquests van aportar un gran avan a la investigaci del Ports Illicitanus grcies a l's de la interdisciplinarietat, la qualitat dels mitjans utilitzats i les seues publicacions,' que han difs el coneixement del poblament antic de Santa Pola a escala internacional. Tamb cal destacar la participaci de Ma. Jos Snchez, qui ha supervisat totes les activitats arqueolgiques a Santa Pola de les ltimes dues dcades. I, finalment, la participaci dels investigadors de la Universitat d'Alacant J. Molina i M. Villora, que s'han centrat en les restes d'poca romana. Aquests sn responsables del desenvolupament de la investigaci ms recent del Ports Illicitanus, que es mant encara activa. s important destacar que, mentre l'equip hispanofrancs es va fixar en la investigaci del poblament d'poca ibrica, les excavacions actuals s'estan aplicant nicament a les fases romanes. A ha perms que els treballs realitzats en aquest jaciment gaudisquen d'un alt nivell de precisi.

* Scgn M. J. SNCHEZ FERNNDEZ,

op.C7.,p. 89-94. ' Si b en la actualitat semblen produir-sc nicament a nivell de Ics troballes marines que segueixen realitzant peridicament els pescadors de Santa Pola, cosa que ens parla del trfec intens que va tenir aquesta localitat durant l'cpoca romana. 'Vegeu la figura 3. ' Hi ha una mplia bibliografia, entre la qual cal destacar la publicaci d'una monografia; A. BADIE el al.,Lesite anque de La Picola Santa Pola (Alicante-Spagne), Pars-Madrid, 2000; l'article que potser ha difs mes cl jaciment a escala intemacional; P. MORET et al., The fortificd scttlcment of La Picola (Santa Pola, Alicante) and the Grcck influcncc in Southeast Spain, Social Complexity and the Development of Towns in Iberia (Procecdings of British Academy, 86), Londres, 1995; i l'article que hem emprat ac: E. GAILLEDRAT et. al, Mil afios en La Picola (Santa Pola; Alicante): del poblado ibrico fortificado al barrio romano de salazoncs, / Congreso de Historia Local, Ajuntament de Santa Pola, Santa Pola.p. 19-35.

249

Bernat MONTOYA
3.2. PLAA DELS ALJUBS

Ac va ser realitzada una excavaci d'urgncia entre els anys 1976 i 1977 per part d'A. Gonzlez Prats, qui va datar les troballes entre els segles I aC i V dC, unes cronologies que desprs han estat discutides i redudes per altres autors, als segles i dC i iv dC. Aquestes restes es troben actualment enterrades sota construccions recents.
3.3. CARRER DELS GERMANS IBARRA

Excavat entre 1982 i 1986 per M. J. Snchez i les arquelogues E. Blasco i A. Guardiola. Hi van trobar estructures porturies d'poca romana, situades entre l'poca d'August i el s. iv dC. L'esquema bsic d'aquestes estructures roman avui visible grcies a la tasca de reconstrucci i conservaci que ha realitzat l'Ajuntament de Santa Pola.
3.4. PARC DEL PALMERAR

Entre 1983 i 1990 es van excavar en el parc del Palmerar les restes d'una casa suburbana amb un cert nivell arquitectnic, entre les quals destacaven un conjunt de mosaics geomtrics policroms. Aquesta casa va ser excavada tamb per M. J. Snchez, Blasco i Guardiola, i actualment es troba reconstruda i visible per a qualsevol visitant del parc del Palmerar. 4. BICAa GEOGRFICA DE
SANTA P O L A

I ELS SEUS JACIMENTS

L'actual Santa Pola s una ciutat costanera del sud-est de la pennsula Ibrica, situada a escassa distncia de les ciutats d'Alacant i Elx (figura 1). Es tracta d'una poblaci creada a partir d'un port natural a recer del cap que duu el mateix nom. A ja ens parla de la seua importncia estratgica en l'mbit martim, ja que si observem el litoral proper, descobrim com la segent ciutat del litoral cap al nord s Alacant, situada tamb a recer d'un cap (el cap de l'Horta); mentre que cap al sud, la primera localitat que ens trobem s Guardamar, emplaada en la desembocadura del riu Segura. Aix, doncs, ens trobem en un mbit geogrfic molt concret, la significaci del qual en el poblament es fonamenta en la importncia estratgica del mar i les comunicacions, s a dir, del comer. Per tant, es pot establir una relaci, des d'poca antiga, entre el poblament d'aquest territori i la importncia del comer per a les societats que resideixen en la zona. Aquest valor estratgic augmenta si tenim en compte que el riu Vinalop desapareix en una zona d'hortes i salines situada entre la ciutat d'Elx i la de Santa Pola, cosa que palesa que som al punt final (o inicial) d'una ruta comercial (figura 2). 250

Histria, troballes i conclusions de la investigaci arqueolgica,.

Figura 1. Vista per satllit del Sinus Ilicianus, i les ciutats d'Alacant, Torrevella i Guardamar (aquesta darrera visible en la desembocadura del Segura). Font: Google Earth. D'altra banda, tamb s important destacar la presncia de les salines en la badia de Santa Pola (figura 2). Aix tamb atorga un alt valor estratgic a aquesta zona i explica clarament la presncia de certes activitats econmiques, com ara la factoria de sala. Pel que fa als jaciments, cal destacar, en primer lloc, el de la Picola-Polgon de Salinetes, ja que s ac on s'observa el primer poblament antic de Santa Pola: el poblat ibric (figures 3 i 4). Aquest jaciment es troba a l'oest del nucli urb tradicional de Santa Pola, en una zona que comena a ser habitada darrerament, com a conseqncia del creixement urbanstic lligat al turisme de la zona. Cap a l'oest del jaciment es troben les salines, i al sud, a uns 500 metres, el mar. No obstant aix, avui sabem que la lnia de costa arribaria fins a les mateixes muralles del poblat ibric (grcies als sondejos realitzats per l'equip hispanofrancs). Tamb cal dir que l'actual carretera que enllaa Santa Pola amb Elx est situada en el costat nord del jaciment, i la carretera antiga no havia de ser molt diferent, amb la qual cosa aquest jaciment podria controlar aquesta important via de comunicaci amb el mar. D'altra banda, aquesta s tamb la ubicaci de bona part de les installacions porturies (magatzems) conegudes d'poca romana, a ms d'algunes residncies, i posteriorment, de la factoria de sala. 251

Bernat MONTOYA

i > v

* c
* . ' -

f
-

' .-'
-,.'-

" " ' - '

-,'' -*'.' -- '''y's

J. - ' . ' .

5r^-.
r ;
Jn-'f !..<,

?'.y*,--!
, j * ^

^*^
,.'

Ifrav .^*
v :-^! =:?=r::;i-:r;->^tEffja ? T I M V - ' " '

'"'Gocgle
: ";;:~^^'^ Evtih"; - r t a^r

Figura 2. Vista per satllit de la desembocadura del riu Vinalop: Elx i la seua horta, i Santa Pola i les seues salines. Font: Google Earth. A escassa distncia, unes desenes de metres cap a l'est (en direcci al nucli urb de Santa Pola), hi ha la resta de jaciments. Els dos primers es troben als dos costats d'una mateixa illa de cases. Es tracta dels jaciments de la plaa dels Aljubs i el del carrer dels Germans Ibarra. Ambds jaciments semblen formar un continu amb les installacions porturies de la Picola, ja que ac tamb trobem habitatges i magatzems vinculats a l'activitat porturia. El segent jaciment est tamb molt prxim: nicament hem de creuar l'avinguda del Ports Illicitanus per accedir al parc del Palmerar, on hi ha el quart i ltim jaciment d'poca antiga. Ac es va descobrir una casa suburbana d'poca tardoimperial, juntament amb algunes restes d'poca altimperial. Ambdues poques ens mostren continutats amb la resta de jaciments d'poca romana esmentats, que en el segent apartat veurem amb ms atenci. Per el que ac hem de destacar s que tots els jaciments d'poca antiga guarden una estreta relaci entre si, ja que formen part d'un mateix conjunt (llevat del poblat ibric). A queda corroborat tant per la coherncia entre les restes oposades en cadascun dels jaciments com per la gran proximitat que existeix entre aquests. Tot sembla indicar que si no s'haguera construt el cementeri, actualment podrem observar un 252

Histria, troballes i conclusions de la investigaci arqueolgica.. jaciment noms (tal com sembla que albirava Gaspar Escolano quan descrivia el port sec). En el mateix sentit apunta Mrquez Villora: a pesar de esta distribucin espacial, consecuencia de sucesivas intervenciones arqueolgicas provocadas, en buena parte, por el crecimiento urbano de esta localidad, hoy est comrunente aceptado que el Ports Illicitanus es un nico asentamiento en poca romana.^
5. EVOLUCI DEL POBLAMENT ANTIC 5.1. EL POBLAT IBRIC

El primer poblament d'poca antiga a Santa Pola, segons la informaci arqueolgica de qu actualment disposem^ correspon al poblat ibric de la Picola, excavat per l'equip hispanofrancs.' Es tracta d'un poblat de gran significaci per bastant mal conservat, a causa de la realitzaci de tasques agrcoles en la zona durant els ltims segles, i que, des de fa un cert temps, un carrer i diverses canonades travessen el jaciment (figures 3 i 4). Tot aix ha fet que es perdera ms de la meitat del jaciment. D'altra banda, l'escassa altura sobre el nivell del mar (tres metres) i la seua proximitat, provoquen constantsfiltracions,cosa que impedeix excavar a partir de certa profinditat (un problema generalitzat per a tota l'rea urbana de Santa Pola). A pesar d'aquestes dificultats, l'equip del CNRS-Casa Velzquez va arribar a una srie de conclusions importants.

* J. C. MRQUEZ VILLORA, op.

cit., p. 8. ' Els primers pobladors del terme municipal de Santa Pola sn d'poca prehistrica i corresponen a Ics restes pertanycnts al tercer milleni aC en la Cova de les Aranyes o Cova dels Frares. '"Ac seguirem la sntesi que van
elaborar en E. GAILLEDRAT ei. al.,

Figura 3. Vista per satllit dels jaciments de Santa Pola. Font: Google Earth. 253

op. cit.,p. 19-35.

Bernat MONTOYA La primera conclusi que cal destacar s la curta durada de l'assentament, ja que aquest es va datar entre el 450/430 aC i el 350/330 aC. Aquest seria realitzat en una sola fase de construcci, molt homognia, que a ms manifesta un planejament previ (com demostra la regularitat de la planta). En segon lloc, conv subratllar que es tracta d'un establiment de poca grandria (3.350 m^), i envoltat d'una potent fortificaci, fins al punt que duplica la seua grandria (6.100 m^, incloent-hi la fossa). A ms, l'equip excavador va trobar una porta en el centre de la cortina nord-oest, protegida per una torre (i probablement una altra, segons s'ha dedut de l'estructura de construcci), i una tercera torre que ocupa l'angle nord de la muralla (figures 4 i 8). Tot aix envoltat per una potent muralla constituda per un mur (1,6 a 1,8 m), un glacis (5 a 5,5 m), una escarpa rematada per un antemural, una fossa i una contraescarpa (12 a 13 m d'ample en conjunt). La tercera conclusi que cal destacar d'aquest equip d'investigaci sn els percentatges cermics. Segons ells. Las nforas representan la cuarta parte del total de la cermica. En su gran mayora son nforas ibricas (58,1%). En menor proporcin, encontramos nforas pnicas de Ibiza, nforas andaluzas de la zona del Estrecho y nforas pnicas africanas (35,9%). El porcentaje de nforas griegas, procedentes de Marsella y Corinto, es muy bajo (2,6%). La cermica tica (...) alcanza sin embargo el 10,1 % del total de la vajilla (exceptuando las nforas), lo que representa una cifra alta en comparacin con otros contextos de hbitat (...) Son principalmente vasos para beber (...) a los que cab afiadir aigunos vasos grandes de figuras rojas (crteras y nforas) y vasos contenedores de perfume." Aquest s, potser, l'element que ms informaci ens aporta d'aquest curis jaciment. A partir de les dades exposades, l'equip del CNRS-Casa Velzquez va extraure les conclusions segents: Dos hechos nos inducen a pensar que Santa Pola no era un mero poblado. El primer hecho es lo que podria llamarse hipertrfia de las defensas (...) El segundo hecho es la regularidad de la planta, que implica que la construccin se plante y realiz de una sola vez (...) Su ubicacin, a orillas del mar, apunta a otra hiptesis: la de un establecimiento comercial, que necesitara fuertes defensas para proteger las mercancas almacenadas.'^ A continuaci relacionen aquestes conclusions amb la relacin que siempre ha existido entre el rea porturia de Santa Pola y la ciudad de Elche,^' fet que els duu a interpretar la Picola com una avanada comercial de Vlllici ibrica. El comer, segons ells, el realitzarien amb mercaders grecs, tal com demostren els elements segents: 254

" E. GAILLEDRAT et. al,

op.

cit.,

p.29. '^ Ibidem. " Ibidem.

Histria, troballes i conclusions de la investigaci arqueolgica... La complexitat de les defenses, que rebasa todo lo que se conoce en los yacimientos ibricos contemporneos." - La varietat existent de vaixella fina tica.

No obstant aix, admeten que l'escassesa d'mfores gregues impedeix que es puga parlar d'una colnia grega, i per aix aposten per la seua interpretaci com un assentament indgena vinculat a Illici. Personalment considerem que aquestes conclusions sn encertades, llevat que la poblaci de l'assentament tractar principalment amb comerciants grecs. L'anlisi de les quantitats percentuals d'mfores trobades al jaciment sembla apuntar ms a un comer amb mercaders de l'mbit fenicipnic, com demostren les procedncies: zona de l'Estret, Eivissa i Nord d'frica, a ms de possibles intercanvis amb altres poblacions ibriques properes. Cal recordar que les mfores sn vasos contenidors, per tant resulten uns indicadors msfiablesde la procedncia del comer que la vaixella fina tica, que podria ser portada per comerciants d'altres procedncies, com a objecte de luxe. A tamb encaixa amb l'ambient indgena en el qual ens trobem, de tradici filopnica, tal com ens demostra la presncia de la colnia fencia de la Fonteta, a escassa distncia del jaciment, que encara que en aquells dies haguera deixat ja d'existir, marcaria un mbit d'influncia clar per a comerciants de l'mbit pnic. I en el mateix sentit sembla actuar el posterior assentament de tropes cartagineses en el primer port al nord de Santa Pola: el Tossal de Manises. Per ms enll d'aquestes qestions, el ms interessant d'aquest jaciment s que ens aporta noves dades per a la comprensi del mn ibric. s indubtable que un assentament d'aquestes caracterstiques tindria un carcter eminentment militar i estaria vinculat a una entitat poltica major de certa rellevncia. De fet, nosaltres interpretem les caracterstiques hellenstiques de la fortificaci com la demostraci que, al seu darrere, existeix una entitat ibrica amb un important poder poltic, i profundament immersa en la cultura de les principals potncies mediterrnies de l'poca (la qual cosa tamb encaixa amb la singularitat escultrica de la Dama d'Elx). Aix tamb explica amb la importncia posterior que tindr Illici durant l'poca romana. D'altra banda, la seua curta durada ens demostra que estem en un lloc i una poca de transformacions en l'ordre poltic i economicosocial, que guarden relaci amb els canvis en el mn mediterrani en general (caiguda de Tir, irrupci de Grcia, i posteriorment de Cartago, etc), i l'ibric en particular.
5.2. PRIMERA FASE DEL PORTS ILLICITANUS

" E. GMLLEDRAT el. al,

op.

ei!.,

p. 30.
" J. MOLINA VIDAL, La celaria

L'ocupaci romana de Santa Pola es produeix desprs d'una interrupci del poblament des de la desocupaci de la fortificaci ibrica en la segona meitat del s. iv a C ' A ha quedat demostrat per les excavacions realitzades en la Picola, on no s'ha trobat cap vestigi posterior al s. iv aC, ni anterior a les primeres restes romans del s. i aC.'^ 255

de Picola y la cvolucin del Porlus lUicilanus (Santa Pola, Alicantc), /// Congreso internacional..., p. 99.
' ' Ibidem, i en E. GAILLEDRAT el.

al., op. cil., p. 22.

Bernat MONTOYA

-N")

'
"X

t 1 E

ima

\
-.-, ^-.>vv:

^ ^

?N

/> / \ /
V \
^ ^ -

> >

s
N

/
-^y

Figura 4. Plnol de la situaci i estructures principals del jaciment de la Picola. Font: J. MOLINA VIDAL, La celaria de Picola...

" 3. MOLINA VIDAL, op. cit. ' J. MOLINA VIDAL, op. cit., p. cit.,

100.
" E. GAILLEDRAT et. ai., op.

p.22.

L'inici del poblament rom ha estat situat, pels diferents grups d'investigadors que han treballat a Santa Pola, entorn dels segles i aC i i dC, dates discutides, com hem vist, en la plaa dels Aljubs, excavada per Gonzlez Prats, qui apostava pel s. i aC, cosa que feia avanar aix una cronologia que en la resta de jaciments no es concretava abans del s. i dC. En l'ltima publicaci que s'ha realitzat sobre el poblament antic de Santa Pola, J. Molina ha aportat probablement la soluci a aquest debat.'^ Ell assenyala que l'inici del poblament rom est estretament vinculat a la creaci de la colnia 'Illici, entre el 43 i 27 aC, com la seua eixida al mar. I a aix afegeix que en el anlisis de los niveles fundacionales de poca romana (...) predominan los materiales del ultimo tercio del siglo I aC y principios del i dC.'^ D'altra banda, l'equip hispanofrancs va apuntar clarament que la fundaci es produiria abans del canvi d'era: La cermica sigillata itlica (...) fechan la nueva ocupacin del yacimiento a principios del reinado de Augusto, hacia 20-10 aC.'' I en el mateix sentit apunten T. Crespo i R. Gonzlez, com a conseqncia 256

Histria, troballes i conclusions de la investigaci arqueolgica... de la troballa dels tipus amfrics Pascual 1 i PE-18, que abunden entre finals de l'poca republicana i principis de l'poca imperial.^"

Figura 5. Fases constructives de la Picola. Font: J. MOLINA VIDAL, La celaria de Picola... [Fase i: estructures d'habitaci corresponents a la primera ocupaci romana (finals s. i aC-principi s. ii dC), fase ii: estructures d'emmagatzematge (s. ii-iv dC), fase iii a i b: factoria de sala (s. iv- principis del vi dC)] El fet s que a mitjan segle i dC ja existeix a Santa Pola un port comercial important, com demostra la troballa, per a aquesta poca, d'estructures d'habitaci, magatzems, i una gran abundncia d'mfores (trobades tant en els jaciments, com en tota la superfcie martima de la badia de Santa Pola). En tots els jaciments s'han trobat restes d'aquesta primera fase del Ports Illicitanus, i en tots es troba bastant malament conservada, especialment en la vila del Palmerar. Aquesta fase perduraria fins a comenament del segle iv dC, data en qu es produeix l'aband de moltes d'aquestes estances i l'aparici d'unes noves construccions d'un carcter bastant diferent. En la Picola, aquesta fase, que s'ha definit com altimperial, s'ha dividit en altres dues fases, a causa del fet que s'ha descobert l'aband d'unes estructures (que, segon sembla, eren d'habitaci) entre finals del segle r dC i principis del s. n dC, i la seua substituci per unes altres de diferent tipus, que semblen ser d'emmagatzematge (figura 5). Segons T. Crespo i R. Gonzlez a es pot explicar per dos tipus de causes: ja siga per un cessament de l'activitat porturia, ja siga per una reorganitzaci de l'espai com a conseqncia d'un canvi en l'activitat econmica del port. Fos com fos, ells relacionen el canvi amb la crisi que en dates similars pateixen Cartago Nova i Lucentum, fet que ens parlaria d'un procs de canvi generalitzat per a aquesta poca.^^ Aquesta divisi en dues fases coincideix parcialment amb els resultats de la resta d'investigacions, ja que, mentre que Gonzlez Prats parla d'activitat ininterrompuda en la plaa dels Aljubs des del s. i aC fins al s. IV dC, altres investigadors, com M. J. Snchez, si que detecten el que

^ T. CRESPO MAS - R. GONZLEZ,

Los primcros nivclcs de ocupacin romana de Picola-Portus Illicitanus (Santa Pola, Alieante). Fases i y ii, ;;/ Congreso..., p. 232.
^' T. CRESPO MAS - R. GONZLEZ,

op. cil., p. 233.

257

Bernat MONTOYA han interpretat com un descens de l'activitat comercial en els segles ii i rii dC. Ifinalmenttenim les dades aportades per l'estudi numismtic realitzat per J. M. Abascal,^^ que donen suport a la tesi de Crespo i Gonzlez.
5.3. SEGONA FASE DEL PORTS ILLICITANUS

En el segle iv dC es produeix un canvi radical en l'estructura de poblament que fins aleshores havia existit a Santa Pola. Desapareixen la gran majoria de magatzems i estances d'habitaci i sn substituts per dos edificis completament distints en dos punts separats entre si: una factoria de sala (en la Picola) i una luxosa vila (en el Palmerar). A concorda amb el procs generalitzat d'estancament i transformaci de l'economia romana a partir del segle iv, que duu a un progressiu aband de les ciutats en favor del camp, l'aparici de la vila com a unitat econmica principal, la fortificaci dels centres urbans, etc. Els canvis a Santa Pola guarden relaci amb tot a, per tamb ho matissen. En efecte, la desaparici d'habitatges i de magatzems ens indica un descens de l'activitat comercial, per, d'altra banda, resulta sorprenent que en una poca d'estancament econmic sorgisca un tipus de producci tan especfic com s una factoria de sala i de garum. 5.3.1. LA
FACTORIA DE SALA

En la Picola l'aband de les estances de magatzems a principis del s. IV ve seguit de la construcci d'una factoria de sala, a la qual corresponen les restes ms ben conservades de la Picola, i sobre les quals ms ha avanat la investigaci recent sobre el Ports lUicitanusP Segons l'estat actual de la qesti, la factoria seria un complex de grans dimensions destinat a una producci important de garum i sala. Una producci que gaudiria d'una bona demanda, ja que en el jaciment s'ha detectat, a ms de la fase de construcci de la factoria, una segona fase d'ampliaci. En la seu fase final, el conjunt ocuparia uns 1.400 m l L'equip d'investigaci actual ha identificat una srie d'estances diferenciades dins de la factoria, aix com les seues diferents funcions (figures 6 i 7). J. Molina ha establit l'esquema segent: 1) Sala de vendes i comercialitzaci: aix s'ha interpretat la sala on va aparixer el marc d'un mosaic ben interessant, que al comenamet no se sabia molt b com interpretar. Aquesta interpretaci sembla bastant adequada tenint en compte la vinculaci que mostra la sala amb la resta del complex.
^ J. M. ABASCAL, La circulacin

monetria del Ports Illicitanus, Valncia, 1989. ^^ Exposats en una de les obres que ms hem utilitzat: /// Congreso...

2) rea productiva: ocupa la major part de la superfcie construda i, dins, s'hi poden distingir una srie d'espais destinats a les diferents fases de producci: Sala de treball i especejament. - Cisternes d'aigua dola. 258

Histria, troballes i conclusions de la investigaci arqueolgica... - Forn. - Basses de decantaci. - Faana meridional porticada. En all que s'ha interpretat com un pati, al costat de les basses de decantaci, es va realitzar una troballa que va demostrar clarament que el complex va estar destinat a la producci de garum: el fragment d'una mfora que encara contenia restes de garum a l'interior.

i:"M0SA'CO?i ;',o*=-'^-TfOr" s??^^

PATIO

STERiA

-fS wt
Figura 6. Planta de les estructures de la factoria de sala. Font: J. MOLINA VIDAL, La celaria de Picola...

J. Molina estableix la segent conclusi per a l'evoluci histrica d'aquesta ltima fase del poblament antic de Santa Pola: En conclusin la factoria de salazones se construiria en la segunda mitad del siglo iv dC (...) En tomo a mediados del siglo V dC la celaria se amplia anadiendo un nuevo conjunto de balsas y abriendo la fachada meridional porticada. Finalmente el conjunto se abandona en un momento indeterminado entre la segunda mitad del siglo v y el siglo vi. Presumiendo un cierto periodo de funcionamiento, habra que acercarse a una datacin final ms cercana al siglo vi.^'' Aquesta conclusi aporta noves dades interessants per a l'estudi del mn rom, ja que s'observa la pervivncia d'una activitat industrial molt activa per a una poca concebuda generalment com d'estancament i involuci de l'economia romana (ja que es toma a formes d'explotaci ms prpies del mn prerom). No obstant aix, s molt probable que existiren ritmes distints de transformaci econmica per a diferents parts 259

" J. MOLINA VIDAL, op. cit., p.

110.

Bernat MONTOYA de l'Imperi, i d'altra banda, pot ser que a guarde alguna relaci amb el fet que aquest fra un dels territoris d'Hispnia que passaria sota el control de Bizanci en el s. vi dC.

Figura 7. La factoria de sala. Proposta de reconstrucci en 3D de J. Molina. Font: J. MOLINA VIDAL, La celaria de Picola... 5.3.2. LA
VILA DEL PALMERAR

Les restes que es van trobar en aquesta zona corresponen majoritriament al segle iv dC, i formen part del que s'ha interpretat com una vila de carcter suburb amb pati peristil. Ac es va descobrir un conjunt de mosaics geomtrics policroms que formaven part de diverses de les seues estances, i que actualment sn visibles per a qualsevol visitant de la vila. En el mateix lloc es va detectar una etapa altimperial molt alterada, clarament pertanyent a una fase distinta (a aquesta corresponen els materials trobats del s. i i n dC), mentre que per a la ubicaci de la vila tenim materials dels segles iii al v, entre els quals predominen els del segle iv dC. Tant per la proximitat temporal com per la geogrfica, s possible pensar que aquesta vila pertanguera al propietari de la factoria de garum. En tot cas, el que s que est clar s que ambdues estructures van formar part del que va ser el paisatge de l'ltima fase del poblament antic del Ports Illicitanus.
6. CONCLUSIONS

En l'estat actual de la investigaci s ja possible realitzar una reconstrucci bastant detallada de la histria del poblament antic del Ports Illicitanus. s sorprenent la gran quantitat d'estudis realitzats i la importncia de les seues troballes. Vegem, per, d'establir unes conclusions. 260

Histria, troballes i conclusions de la investigaci arqueolgica..

Figura 8. El poblat ibric. Proposta de reconstrucci de l'equip hispanofrancs. Font: A. BADIE, et al.: Le site antique de La Picola Santa Pola (Alicante-Spagne), Pars-Madrid, 2000. La primera conclusi s que la investigaci arqueolgica de Santa Pola ha experimentat un notable avan des del seu inici en la segona meitat del segle xix. No obstant aix, tamb ha comportat la desaparici i dispersi d'una gran quantitat de peces, especialment durant l'poca de les primeres excavacions. A aix cal sumar el continu avan urbanstic de la ciutat, que ha obligat a delimitar molt b les excavacions, de tal manera que les restes actualment visibles de l'antic Ports Illicitanus s possible que corresponguen nicament a un 40% o un 50% de la seua antiga extensi. A ms, l'rea que se segueix excavant s molt ms limitada (potser un 20%). s important destacar aquestes qestions perqu, com s'haur pogut observar en el treball, les dades aportades pel jaciment de la Picola sn molt superiors a les de tots els altres, i aix est motivat, entre altres raons, pel fet que all s'ha realitzat una investigaci continuada durant quasi 30 anys d'histria. Tamb cal destacar, en aquest sector, el fet que hagen treballat dos importants equips d'investigaci en dos punts distints del mateix jaciment, en els quals estaven especialitzats. La segona conclusi s que, grcies a aqueix desenvolupament de la investigaci, podem tenir ja un coneixement bastant exacte de quina va ser l'evoluci del poblament antic de Santa Pola. Aix, podem dir que, desprs d'una poca d'inexistncia de poblament (almenys que tinguem documentat), apareix un jaciment ibric que s'ha identificat com un empori fortificat, el qual, no obstant aix, amb prou faenes arribaria a existir durant un centenar d'anys. Aix ens condueix a un segon periode de despoblament que perdura fins a la fi del s. i aC, quan la conquesta romana d'Hispnia comena a produir canvis significatius en Illici i la seua rea d'influncia. A duria a l'aparici d'un important centre de 261

Bernat MONTOYA comer i redistribuci de productes, en aix que a partir d'aquell moment es diria Ports IlUcitanus. Aquesta fase de poblament perdurariafinsal segle IV, quan es comencen a produir canvis econmics i urbanstics significatius. D'aquesta poca sn una luxosa domus i una factoria important de garum, que ens aporten noves dades d'una poca de transformacions que dur a la desaparici de l'Imperi rom. En definitiva, podem dir que la grandria dels poblaments i la seua importncia varien segons poques i contextos distints. Aix, l'estudi d'aquesta localitat en diferents poques es converteix, d'una banda, en un estudi de les transformacions historicopoltiques, i, d'una altra banda, en una anlisi dels canvis en el poblament, l'economia i la societat. Aix, se'ns presenta l'arqueologia com una eina efica per a conixer el nostre passat, un passat que se'ns mostra de vegades misteris, unes altres vegades esplendors o decadent i d'altres estrany, per que no deixa de parlar-nos de qui vam ser i qui som. Per aix, no hem de deixar de protegir el nostre patrimoni histric.
BIBLIOGRAFIA ABAD CASAL, L., El Ports IlUcitanus y la romanizacin, / Congreso de Historia Local, Ajuntament de Santa Pola, Santa Pola, 1997, p. 37-44.
CRESPO MAS, T. - R. GONZLEZ, LOS primeros niveles de ocupacin romana de

Picola-Port5 IlUcitanus (Santa Pola, Alicante). Fases i y ii, /// Congreso internacional de estudis histricos. El Mediterrneo: la cultura del mar
y la sal, J. MOLINA VIDAL - M. J. SNCHEZ FERNANDEZ (eds.). Ajuntament de

Santa Pola, Santa Pola, 2005, p. 227-234. GAILLEDRAT, E. e.al., Mil afios en La Picola (Santa Pola: Alicante): del poblado ibrico fortificado al barrio roman de salazones, / Congreso..., p. 19-35. MRQUEZ VILLORA, J. C , El comercio romano en el Ports IlUcitanus. El abastecimiento exterior deproductos alimentarios (siglos laC-v dC), Universitat d'Alacant, Alacant, 1999.
MARQUEZ VILLORA, J. C. - J. MOLINA VIDAL, El aceite btico en el Sur de la

Tarraconense. Distribucin y consumo en el territorium de Illici, Congreso Internacional Ex Baetica Amphorae, cija, 2000, p. 557-564. MAS I MIRALLES, A., Toponmia de Santa Pola (Una aproximaci lingstica). Ajuntament de Santa Pola, Santa Pola, 1998. MOLINA VIDAL, J., La cetaria de Picola y la evolucin del Ports IlUcitanus (Santa Pola, Alicante), /// Congreso internacional..., p. 95-112. SANCHEZ FERNANDEZ, M . J., La factoria romana de salazones de Santa Pola (Alicante). Historia de la investigacin, iii Congreso internacional..., p. 89-94.

262