Anem a inventar ms!

Materials daprenentatge dinvents

per

clubs

 Anem a inventar ms! Material d'aprenentatge per a clubs d'invents Un manual per a monitors, 2 Autors: Esa-Matti Jrvinen i Tina Karhuvirta Grup de treball: Teknokas, Oulu Southern Institute, University of Oulu Esa-Matti Jarvinen Arto Karsikas Esko Piippo Heli Vaara University of Jyvaskyla Pasi Ikonen Aki Rasinen Timo Rissanen Sonja Virtanen Kerhokeskus - Koulutyon tuki ry Tiina Karhuvirta Merike Kesler Ratia Brand Co Ristomatti Ratia Contingut dels exercicis: Teknokas and Technology Education NOW! Portada, disseny i illustracions: Esko Piippo, Teknokas Fotografies: Ratia Brand Co Traducci de la versi anglesa: Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

NDEX
Per als monitors del club
Prleg Seguretat 4 5
3

Inventar ms
Anem a inventar ms, va dir Ristomatti Smbol del club 6 8

Entorn habitable del futur

Entorn construt Estructures darc Estructures de bigues Estructures triangulars 11 12 13 14

Mquines meravelloses
Fora amb palanques! Cigonyals 15 17

Taller delectricitat
Taller dinterruptors Interruptor de membrana Interruptor de pndol Interruptor dequilibri Brunzidor de miols Interruptor fotocllula 19 20 21 22 23 24

Energia
Aprendre a conixer Mquina meravellosa de moviment 25 26

Taller de coses velles

Botiga de reparaci de joguines Tunejant un peluix 27 28

Fundaci per a les Invencions i Patents de Finlndia

Consells als inventors 29

Informaci complementria
Materials i instruments per als clubs dinvents 33

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

Per als monitors del club

Prleg
D'on sorgeixen les innovacions? Ens poden influir? Alguna vegada hem pensat sobre l'entorn on vivim, all que portem posat o quin tipus d'objectes o coses necessitem en la nostra vida diria? El manual "Anem a inventar ms" se centra en l'examen de l'entorn urbanitzat, per exemple, de les seves estructures bsiques, com ara les estructures triangulars. Les habilitats apreses permeten realitzar exercicis per solucionar certs problemes o cercar solucions per a les nostres prpies necessitats. En aquest manual, els exercicis s'agrupen segons diferents temes, per tamb s possible elegir exercicis concrets i crear unitats adaptades a les necessitats de cada un. Es pot comenar aprenent el que s bsic o generant idees per als entorns futurs amb l'ajuda d'estructures i circuits de commutaci. Els dissenys de cases del futur amb funcions intelligents realitzats pels alumnes poden arribar a sorprendre el monitor/professor ms experimentat. Al mn modern, el medi ambient sovint ofereix una rica varietat d'estmuls per no sempre s fcil trobar espai per a les idees prpies, nous invents o solucions creatives. Tanmateix, encara cal la creativitat i la inventiva, i sn aquestes valuoses habilitats les que s'haurien de desenvolupar. L'objectiu d'aquest material s proporcionar instruments als monitors per crear una atmosfera d'invenci i ensenyar els estudiants. El monitor del club d'invents no necessita ser o convertir-se en un expert, per pot participar inventant coses i generant idees. El monitor ha de ser creatiu quan usi aquest material. Les activitats del club a l'escola ofereixen una excellent oportunitat per combinar coneixement i habilitats en diferents camps d'una manera natural i senzilla. Les instruccions del manual es poden usar o adaptar al grup, als materials disponibles o altres necessitats. Les activitats del club a les escoles poden tenir diversos objectius segons el pas. L'alta qualitat de les esmentades activitats influeixen en el benestar individual dels alumnes i tamb en el de tota la comunitat escolar. Les principals caracterstiques d'aquestes activitats sn: Orientaci de metes: objectius de coneixement, habilitats i experincia. Enfocament metdic: les activitats del club d'invents es basen en plans d'acci i plans de treball Regularitat: temps/dies regulars de reuni al club. Visi a llarg termini: els clubs estan disponibles per a tots els nivells educatius. Els clubs sn un bon recurs on tant els nens com els adults poden pensar creativament. .
4

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

Per als monitors del club

Seguretat
El monitor del club d'invents s sempre responsable dels alumnes al club. Un pedagog expert entn l'entorn com una entitat fsica, mental i social. Cada club pot establir les seves prpies regles de funcionament, la qual cosa garanteix la seguretat de tots els seus membres. Alhora, les normes de l'escola i el pla de seguretat han de tenir en compte les activitats del club. Si el club es reuneix fora de les installacions de l'escola, la persona adulta s la responsable de les qestions de seguretat. En principi, durant les activitats del club, s'han de seguir les mateixes instruccions de seguretat bsiques que durant l'activitat escolar. Una atmosfera tranquilla, senyalitzacions clares i l'equip de primers ajuts garanteixen la seguretat bsica dels membres del club. A ms de la seguretat general, el monitor i els membres del club necessiten seguir les instruccions sobre l's segur de materials i eines, tal com es detallen en aquest manual. Les qestions de seguretat bsiques al manual fan referncia a l's d'instruments tallants punteguts i seguretat elctrica. Fins i tot en el cas d'eines i dispositius simples i familiars per als alumnes, el monitor s'ha d'assegurar que tots coneixen com usar-los de manera segura.

Emmagatzematge i registre de resultats

El treball de les activitats del club deriven en resultats. Un resultat pot significar diferents coses per a cada alumne. Per a alguns pot significar aprendre una nova habilitat, per als altres, adquirir un nou coneixement. Les activitats del club sovint permeten crear productes concrets o per exemple jocs. El principal propsit dels clubs "Anem a inventar ms" no s crear nous objectes sin que cal crear alguns encara. Els alumnes poden decidir junts qu fer amb les idees, models i objectes creats al club. Especialment si el club s nou, valdria la pena presentar els productes i resultats a altres persones, la qual cosa es pot fer de diferents maneres: Els membres del club poden organitzar una mostra del treball realitzat. Es pot gravar el treball del club mitjanant fotografies o vdeo. Cada membre del club pot realitzar un pster del seu treball. Els membres del club poden fer una presentaci del club per a altres alumnes. Els cmics sn una forma divertida d'explicar les prpies experincies al club. Els membres del club poden participar amb les seves idees en concursos nacionals.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

Inventar ms

Anem a inventar ms, va dir Ristomatti

Hi ha molta gent al mn que pensa que ja est tot inventat. Per tamb hi ha una altra gent, com ara Ristomatti Ratia, que pensa que amb prou feines no s'ha inventat cap cosa.
6

En primer lloc, un pensament pot ser tmid. Shi vol amagar. T por de l'esquerda ms diminuta i est llest per escapar de tota avaluaci o crtica. La Por, la por de l'avaluaci, s lobstacle ms gran de la creativitat. Cal enfrontar-se al problema de manera valenta. L'espurna de la idea s tan forta que no es pot amagar, encara que aix signifiqui ser la riota de tothom. Quan es va inventar l'imperdible, la gent es preguntava per a qu era til aquest objecte.

Moltes invencions sn normals i senzilles, brillantssims descobriments com ara l'imperdible, el clip o la goma de cautx. Tot el temps s'inventen nous materials i aplicacions, sense necessitat de conixer les idees d'un gran inventor, tu. Els invents sorgeixen a tots els racons del mn.

Don vnen les idees?

Al comenament semblava una idea estpida desenvolupar una estufa de sauna freda. Vaig decidir, tanmateix, treballar en la idea perqu les mares tenien por que els seus fills es cremessin amb el vapor calent de les estufes de sauna. La soluci per evitar el problema de les cremades era un bon allament. Des del punt de vista mascul, les estufes de sauna han d'abrasar; en canvi al mn de les mares, aquestes han de ser segures.

Estufa de sauna Tonttu (Elf) RATIA Brand Co

.
Inventar ms

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

A linrevs/de cap per avall

Alhora, vaig descobrir un nou angle dels cullerots de sauna. En lloc de llanar aigua sobre pedres calentes, vaig decidir deixar que l'aigua llisqus pel mnec. El meu mnec s un exemple d'una cosa que es colloca al revs. S'han trobat moltes solucions posant al revs matries o objectes, fent-los ms grans o ms petits, canviant els materials o el propsit d's. Els estenedors s'usen per a ms coses per posar la roba a assecar. La sola de les sabates esportives i un carrer humit van servir d'inspiraci per a les bosses la base de les quals s una sola de sabata. Moltes coses es desenvolupen amb l's i amb temps, com ara les peces de Lego. L'emoci d'inventar s intensa! Experimentem el mn a la nostra manera. Alguns tenen l'habilitat de l'escriptura i daltres, l'habilitat d'actuar; potser tu tens l'habilitat d'inventar. La meva amiga Ellen cridava i saltava d'alegria. Li vaig preguntar qu passava. He resolt un gran problema, i no podia expressar la meva alegria de cap altra manera que saltant d'alegria. L'entusiasme per inventar s la major recompensa una recompensa de la ment!

Cullerot de sauna

Bossa de sola de sabata, RATIA Brand Co

Pijama per a nens, RATIA Brand Co

Inventar ms

El smbol del club

Comencem a donar idees:
Crear el smbol del club
Paper, llapis, llapis de colors Pst-it Argila Cinta adhesiva Plstic polimorf

Tots els alumnes del club es reuneixen per realitzar una pluja didees. Abans de comenar a donar idees, el monitor explica als alumnes els objectius de la sessi de planificaci. En aquesta reuni, l'objectiu s proposar idees per al smbol del club. Comenar amb un tema com s el ms senzill per dirigir el fluix d'idees. Un tema podria ser, per exemple, Einstein, el gran inventoro Linvent ms important que coneguis. Els membres dels grups tamb poden suggerir temes. La pluja didees es pot realitzar amb grups petits (de 2 a 3 alumnes) o plantejarse com un treball individual.

AL COMENAMENT UN PENSAMENT S TMID. SHI VOL AMAGAR. T POR DEL MS MNIM COMENTARI NEGATIU I EST PREPARAT PER A FUGIR DE LAVALUACI I LA CRTICA. -RISTOMATTI-

La pluja didees en grups de 2 a 3 persones: el grup aporta tres o quatre suggeriments sobre el tema en qesti. Les idees es plasmen en paper. El grup tria dos dels seus suggeriments i les penja a la paret. Quan tots els grups hagin penjat els seus suggeriments, es vota la millor proposta. Cada alumne etiqueta mitjanant un pst-it quina s la seva proposta favorita. Es tria el suggeriment a desenvolupar que hagi aconseguit ms etiquetes. Si exists un empat entre dos o ms suggeriments, es votaria de nou o b el grup podria debatre si les idees poden ser combinades. Si fos necessari, la votaci basada en la idea o idees elegides es repetiria una o dues vegades.

Inventar ms

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

Quan el procs d'elecci del smbol del club hagi finalitzat i s'hagi triat una idea, cada alumne a partir d'aquesta idea realitzar el seu propi smbol usant plstic polimorf o b es realitzar un nic smbol per a tot el club. El plstic polimorf s un tipus de plstic que pot ser modelat quan est calent i que s'endureix quan es refreda. El plstic s'escalfa en aigua a 60C i es pot modelar per realitzar el smbol.

Exercici extra: s'ha perdut el tap de la banyera. Dissenya un tap que sigui fcil d'usar i que no es pugui perdre. Pensa qui usar el tap: els usuaris sn grans, joves o nens? Si el tap pogus ser usat per recollir energia, com t'agradaria que fos? Plasma les teves idees en paper i fes un model usant argila o plstic polimrfic.

Inventar ms

Objectes intils amb algun cop

Un objecte intil amb algun cop pot ajudar a afinar un pensament al nivell que la creativitat i la innovaci exigeixen: no existeixen respostes correctes, noms solucions ms o menys apropiades. Els objectes intils amb algun cop poden ser duts a terme, per exemple, a l'inici de la lli, al final de la setmana o com una tasca silenciosa. Si els contenidors d'objectes intils poguessin romandre permanentment a l'aula, les idees per a objectes intils podrien sorgir fins i tot dies o setmanes desprs del cop. Recollir coses i material a l'aula que podrien ser d'un sol s o que podrien ser intils, per exemple, les anelles de les llaunes, bobines de fil buides, vells botones Repartir els "objectes intils", un per a cada alumne. Pensar sobre quins objectes puden ser usat i escriure les idees. Pensar tamb sobre usos originals dels objectes Posar en prctica les idees

10

Explicar contes
Explicar contes s un mtode que s'usa de manera comuna a l'inici d'un procs creatiu. Pots comenar la sessi de pluja didees amb una histria que sigui apropiada per al tema en qesti. Per exemple, Alicia al Pas de les Meravelles: com puc ajudar Alicia? La histria tamb pot ser un retall de diari relacionat amb el problema: una inundaci a Bangla Desh o un tornado a Texas. La tasca podria consistir llavors a planificar cases d'emergncia mbils o un pont. De vegades s bo fixar la tasca en un entorn completament estrany, per exemple, un dissenyar un apartament en una estaci espacial o en el fons del mar. Sovint el pensament creatiu s ms fcil quan els plans i dissenys tenen relaci amb el futur que et semblaria que els mobles fossin ms lleugers que l'aire en el 2030?. Escriu una histria sobre una sala d'estar del futur. Desprs d'escriure les histries, s hora de proposar idees perqu els mobles siguin ms lleugers que l'aire.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

Entorn habitable del futur

Entorn construt
Els clubs poden comenar el seu treball amb un debat sobre els conceptes de l'entorn habitable i un entorn construt. L'entorn habitable s un concepte molt ampli que es pot examinar des de diferents nivells: des del nivell personal al nivell local i fins i tot a nivell global. Pots comenar amb la teva prpia habitaci, continuar amb el teu venatge, barri, municipi o ciutat o fins i tot a escala nacional, continental o global. Existeixen semblances i diferncies entre nivells. L'abast de l'entorn habitable tamb es pot estrnyer centrant-se en, per exemple, l'entorn construt, i ms enll, les estructures usades en la construcci de l'entorn. A les pgines segents es far un cop dull ms proper a les estructures que semblen tenir usos similars des del punt de vista global. Com a base del debat es poden usar els temes 1 i 2 que es poden presentar als alumnes durant una reuni prvia del club. En debatre sobre l'entorn construt i examinar els exemples sobre diferents nivells daquest entorn podrem trobar estructures simples que es repeteixen a tot arreu, ja sigui a l'entorn construt producte de la m de l'home com a la naturalesa. Tamb podrem descriure les estructures trobades (estructures triangulars, estructures d'arc, i estructures, estructures de bigues). Aix mateix podrem centrar la nostra atenci als materials de construcci usats a diferents llocs i situacions i debatre per qu es van triar.

11

Exercici 1: Observa l'entorn ja existent. Quins tipus d'estructures trobes de cam a casa teva? Exercici 2: Observa la naturalesa. Quins tipus d'estructures pots trobar a la naturalesa? Poden ser aplicades en l'entorn fet per l'home?

Cal familiaritzar-se amb les estructures en les activitats prctiques. La tasca s construir una torre tan alta com sigui possible o un pont usant papers premsa i cinta adhesiva. Els productes dels grups tamb es podran testejar, per exemple, amb pesos. El club podr debatre sobre el procs de construcci i els productes acabats aix com sobre els sentiments dels alumnes durant el procs de construcci, el mtode usat o com podrien canviar els grups la forma de treballar si poguessin comenar el projecte de nou. Altres possibles exercicis: 1. Un pla d'emergncies domstic per a rees de desastres s fcil de construir i de moure. Per exemple, es poden usar les histries de retalls de diari per generar idees. 2. La construcci d'un marc o un esbs d'una casa mbil en una estaci d'investigaci del pol Sud. 3. Un moble del futur que canvis segons les nostres necessitats i el cicle de vida. 4. Un pont que sigui divertit de creuar.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

Entorn habitable del futur

Estructures darc
On pots trobar arcs al teu entorn ms immediat? Com es poden millorar les estructures existents? On pots utilitzar-les? Com pots fer un pont darc que sigui slid tot usant un simple full de paper?

Paper, cartolina o cartr Full de correx o corriflute Boles de cellulosa, terrs de sucre Argila per modelar Blocs de fusta Poliestir extrut Eines per treballar aquests materials

12

DOBLEGA UN FULL DE PAPER DIN-A4. COM RECOLZES ELS EXTREMS A LA BASE? TESTEJAL AMB PES

Quins materials es poden utilitzar per a fer peces que ens ajudin a donar la forma d'arc? Intenta construir un arc amb peces de diferents formes i mides. Quant mesura el pont que has construt? Quina s l'altura mnima perqu un arc sigui funcional?

INTENTA CONSTRUIR UN ARC AMB BLOCS DE DIFERENTS MIDES I FORMES.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

 Entorn habitable del futur

Estructures de bigues

On pots trobar estructures de bigues en el teu entorn ms immediat? Com es poden millorar les estructures existents? On pots utilitzar-les? Com pots recolzar una estructura de bigues (cordes de suport, columnes de suport)? De quina manera podries usar l'estructura triangular en connexi amb l'estructura de bigues?

Cartr ondulat, paper o un diari Caixes de cartr Cola/cola calenta Cinta adhesiva

13

2. DOBLEGA EL PAPER DE DIFERENTS MANERES. QUINA 1. COLLOCA DOS CARTRONS BUITS DE LLET DE MANERA QUE HI PROU ESPAI ENTRE TOTES DUES; POSA A SOBRE UN FULL DIN-A4. ESTRUCTURA S LA MS SLIDA?

El concurs de ponts i torres sn formes divertides daprendre sobre diferents estructures. Per exemple, es poden usar a lexercici algunes de les histries que apareixen ms endavant.
3. COLLOCA LA TEVA

s possible construir un pont! Pots construir un pont que sostingui un cert pes o alguna altra estructura que sigui slida (vegeu estructura triangular). Es pot fixar ls de determinats materials: paper premsa, cinta adhesiva o fulls DIN-A4 o cartr i cola.

ESTRUCTURA/PONT ENTRE DUES TAULES PER TESTEJAR EL PES DE L ESTRUCTURA.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

Entorn habitable del futur

Estructures triangulars
Les estructures triangulars sn estables i normalment es poden usar de diferents formes. On pots trobar estructures triangulars al teu entorn ms immediat? Com es poden millorar les estructures existents? On podries utilitzar-les?

Paper o cartr Fulls de correx o corriflute Broquetes de fusta, escuradents de dents Psols, boles de cellulosa Argila Poliestir extrut
14

Usa diferents materials per construir estructures triangulars de diferents formes i mides. Desprs, pots comenar a pensar com i on es podrien utilitzar aquestes estructures.
1. CONSTRUEIX UN QUADRAT USANT TIRES DE CARTR. EXAMINA LESTRUCTURA. QU HAS NOTAT? COM POTS FER QUE LESTRUCTURA SIGUI MS SLIDA?

2. EXAMINA LESTRUCTURA TRIANGULAR. QUIN TIPUS DESTRUCTURES POTS USAR PER CONSTRUIR UNA TORRE AMB PSOLS I ESCURADENTS?

3. PLUJA DIDEES: QU TAGRADARIA QUE FOS? UN SEIENT MS LLEUGER QUE LAIRE, UN PARAVENT, UNA ESTACI ESPACIAL

UNA CASA QUE PROTEGEIXI DEL VENT I DE LA PLUJA (I EMMAGATZEMI CALOR) A REES DE DESASTRES?

O FER UN PONT PER AL NEN?

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

 Mquines meravelloses

Fora amb palanques!

Qu s una palanca? On necessitem les palanques? Com funcionen les palanques? Defineix el concepte de bra simple i palanca de dos braos. Quins exemples pots trobar: alaprem, carret, rem, tisores ? s cert que com menys longitud ms fora? Comprova-ho tu mateix amb dos bosses escolars tal com mostra el dibuix. Fes 2 o 3 mecanismes simples que canvin la quantitat o la direcci de la fora (pots usar per exemple, les idees que mostren els dibuixos segents).
Cartr Full de correx o corriflute Tatxes Materials de decoraci

15

ALL QUE ES GUANYA EN FORA ES PERD EN LONGITUD TESTEJA-LO!

COM AFECTA EL CANVI DE PUNT DE SUPORT EN EL MOVIMENT DE LA PALANCA?

En el primer dibuix, les parts de l'estructura en forma de tisora tenen la mateixa longitud. Es pot canviar el moviment fent que aquestes parts tinguin menys longitud? Qu passa si canvies de lloc l'eix o el punt fix de les tatxes? Intenta-ho. Per a qu podem usar aquestes estructures?

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

Mquines meravelloses

Explora, testeja i desenvolupa

Mou les diferents parts dels mecanismes, treballa en grups i fes circular els mecanismes entre la resta dalumnes. Quins moviments et recorden (per exemple, capsa de sorpreses, serp, bot de rems)
16

En quines situacions es podrien usar les palanques desenvolupades? Es podrien usar com a subjectadors dobjectes, rem auxiliar o tanques?

SI INTENTES COMBINAR LES PALANQUES AMB PNEUMTICS O

COMPONENTS ELECTRNICS, EL RESULTAT SER UNS INTERRUPTORS DE MEMBRANA

Es poden enllestir, decorar i agrupar els productes segons una temtica: una jungla, una animaci dun conte de fades, coses per a laula

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Mquines meravelloses

Cigonyals
Les preguntes principals en el tema de les mquines meravelloses van des de quin tipus de mquines sn, per qu existeixen les mquines i qu sn aquestes mquines. Ens faciliten la feina. Amb mquines simples podem canviar la quantitat o la direcci de la fora usada, o totes dues.

Filferro Caixes de cartr Cola calenta Escuradents de fusta Materials de decoraci

17

Aquestes mquines simples sn la base de totes les mquines que coneixem. Es poden usar per moures, per elevar un objecte, aterrar o fer circular un avi, per exemple, mitjanant pressi, manivelles, llanament, excavaci, aixecament, lliscament o rotaci. 1. Doblega els extrems dun filferro fins enrotllar-los tal como mostra el dibuix (un bra de cigonyal).

1A. DOBLEGA UN EXTREM DEL FILFERRO FINS AL BRA DEL CIGONYAL I ENROTLLAL. 1B. DOBLEGA LALTRE EXTREM I ENROTLLAL. COM CANVIA EL MOVIMENT?

2. Colloca el filferro entre les dues cares duna caixa de cartr (per exemple, un cartr de llet buit). Doblega el Filferro i dnal la forma que vulguis. Testeja el el moviment amb fines tires de paper. Es poden doblegar les parts externes del filferro aix com les que hi ha a linterior. Quin tipus de moviment et recorda?

2. DOBLEGA EL FILFERRO DES DE FORA O DINS DE LA CAIXA. COM CANVIA EL MOVIMENT?

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Mquines meravelloses

3. Qu altra cosa podries posar en el filferro en comptes duna tira de paper?

CMO CAMBIA EL MOVIMIENTO CUANDO SE CAMBIA EL LUGAR DEL EJE? 18

Com es pot crear un moviment vertical, de dalt a baix? Qu podries moure amb el mecanisme de cigonyal? Coneixerem el principi d'excentricitat tallant cercles i ellipses de cartolina. Els testejarem clavant-los un filferro o un escuradents de fusta tal com es mostra als dibuixos.

PROVA-HO TAMB AMB ALTRES FORMES

POTS FER QUE ELS PALETS ES MOGUIN CAP AMUNT O CAP AVALL O FER-LOS GIRAR MITJANANT LA ROTACI DEL CIGONYAL?
QUIN TIPUS DE MQUINA MERAVELLOSA SERIEN I QU FARIEN?

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Taller delectricitat

Taller d'interruptors
Com funciona una llanterna? Com encens el llum de la teva habitaci? Pots trobar interruptors al teu entorn habitable? On sn o per a qu es poden usar? Al club els alumnes aprendran a construir simples interruptors i a utilitzar-los en la seva vida diria. Com a temes es podrien triar per exemple la seguretat, la comunicaci, party games.

19

Taller d'interruptors (de 2 a 3 reunions del club)

Els alumnes tenen accs a LED i fonts d'alimentaci. La tasca consisteix a tenir dos LED i obrir-los i tancar-los. El debat del grup se centrar en com s'ha fet aix. Com s possible tancar els LED? I com es tanquen els llums de casa? En el debat possiblement sorgiran conceptes com ara circuits oberts i tancats aix com connexi en parallel o connexi en srie. Cal definir el concepte d'interruptor.

5 min.

Introducci al tema del taller d'interruptors, debat sobre els temes: on es poden trobar interruptors a botigues, a casa, telfons, etc.

Es distribueix els alumnes en grups ms petits (de 2 a 3 persones)

5 min.

S'ensenyen els conceptes de circuits oberts i tancats. Els grups tenen accs a peces de filferro elctric, LED i fonts d'alimentaci. La tasca dels grups consisteix primer a obrir un LED i desprs dos LED. El significat dels interruptors i els seus usos. Cada grup construeix tres interruptors. Presentaci dels productes acabats.

30-60 min.

5 min.

5 min.

Debat (tot el grup): com es pot obrir i tancar un circuit? Es podria tancar llenant-lo alguna cosa, usant les mans, bufant? Pluja didees en grups petits: on es pot usar un interruptor? Tasca per a la prxima reuni: pensar en un dispositiu que faci la nostra vida ms fcil. Desenvolupar la idea i construir el dispositiu.

10 min.

50 min.

10 min.

Presentaci de la idea als altres alumnes.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Taller delectricitat

Interruptors de membrana

POTS OBRIR UN LED O FER SONAR UN BRUNZIDOR? CONSTRUEIX UN CIRCUIT!

Cartolina/paper Paper d'alumini Bateries amb conductors elctrics Components que permetin controlar per exemple LED o brunzidors. Barreja de cola calenta o cola Grapadora i tisores

20

POTS INFLUIR EN LA SENSIBILITAT DEL TEU INTERRUPTOR? COM AFECTA AL

UNEIX LES PECES DE PAPER DALUMINI; UNEIX-LES ALS CABLES ELCTRICS (P. E. MITJANANT GRAPES)

MTODE DETANCAMENT DEL CIRCUIT (LLENANTLO, BUFANT) LA TEVA ELECCI DE MATERIALS?

TESTEJA EL FUNCIONAMENT DEL TEU INTERRUPTOR DE MEMBRANA!

INVENTA NOVES FORMES DINTERRUPTORS DE MEMBRANA I UTILITZA MATERIALS DIFERENTS, PER EXEMPLE, PLSTIC, CARTOLINA, TEIXIT, PELL O METALL.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Taller delectricitat

Interruptor de pndol
Doblega el filferro conductor delectricitat i fical en un interruptor que reacciona als canvis en equilibri. 1.
USA PER EXEMPLE UN FILFERRO I DOBLEGAL EN PARTS TAL I COM MOSTRA EL DIBUIX. UNEIX-LOS A LA BASE TAL I COM ES MOSTRA AL DIBUIX.

Filferro conductor d'electricitat Bateries amb conductors elctrics Components com LED o brunzidors Cola calenta Cartolina/full de correx o corriflute Pinces de depilar Soldador i soldadura d'estany

21

2. POSA UN FILFERRO QUE PENGI DUN GANXO (FET PER EXEMPLE DE FERRO). DOBLEGA ALTRE FILFERRO EN FORMA DE CERCLE DINS DEL QUAL ES TROBI EL FILFERRO PENJANT.

3. CONNECTA EL LED, EL BRUNZIDOR I LA FONT DALIMENTACI I UNEIX-LOS A LA BASE. TESTAJA LACOBLAMENT. 4. CONSTRUEIX DIFERENTS CONNECTORS PER A DIFERENTS CIRCUITS I COLLOCALS DINS DE LREA DE MOVIMENT DEL PNDOL.

On es podrien usar aquest tipus d'interruptors? Quines mquines podrien funcionar amb l'interruptor? Basant-se en el mateix principi, quin tipus d'interruptor es podria usar segons els nostres propis plans? Fabrica un interruptor que sadeqi als teus plans i utilitza'l segons la teva elecci.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Taller delectricitat

Interruptor dequilibri
Cobreix la bola de cellulosa amb paper dalumini o usar una bola metllica. Doblega la bola de una transparncia en forma de cilindre (tub) i fica a dins la bola de paper dalumini. Fixa la transparncia amb clips a tots dos extrems i mantn-la doblegada. Es pot usar tamb cinta.
DOBLEGA CAP AMUNT LEXTREM DEL CLIP PER EVITAR QUE LA BOLA SURTI DEL TUB UNEIX ELS

Paper, transparncies Bateries amb conductors elctrics Components de senyalitzaci per exemple LED, brunzidor Paper d'alumini Boles de cellulosa o metlliques Clips,cinta i cola Cartolina, correx o full de corriflute (una base)

22

CONDUCTORS AMB CLIPS

Es pot comprovar el funcionament de linterruptor tot connectant el circuit al LED o al brunzidor. Tamb es pot usar boles metlliques, paper o qualsevol tub .

TESTEJA EL FUNCIONAMENT

Tamb es pot usar un condensador en la teva aplicaci. Quines possibilitats haur d'usar-lo en la teva aplicaci i en el teu sistema? I si afegeixes un pndol o interruptor de membrana al teu acoblament? Quines condicions d's de la teva aplicaci cal tenir en compte? Com es pot aplicar el principi de l'interruptor d'equilibri? Podria ser un joc o un sistema de seguretat? Planifical i construeix-lo.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Taller delectricitat

Brunzidor amb so de miols

Un brunzidor piezoelctric amb un circuit oscillant produeix un so de xiscle o udol quan sacobla a un circuit. Quan sobre el circuit, el so satura immediatament. Amb un condensador, es pot prolongar el so que pot ser audible fins i tot quan sobre el circuit.
Fonts de so (un brunzidor piezoelctric amb un circuit oscillant) Condensador (2.200 /25V) Interruptors de lmines Fonts dalimentaci 9V Magatzem de bateries (9V) Soldador i soldadura destany

23

Un condensador emmagatzema energia elctrica, i pot actuar, per tant, com una bateria. Aquesta qualitat dels condensadors s'usa en moltes aplicacions. Els condensadors s'usen, per exemple, per igualar les variacions del corrent elctric. 1. Construeix un acoblament. Cal tenir en compte la polaritat del condensador i el brunzidor piezoelctric. Connecta l'interruptor de lmines entre el pol positiu (+) del brunzidor piezoelctric i el pol negatiu (+) de la font d'alimentaci.

CONNECTA L INTERRUPTOR DE LMINES ENTRE LA FONT DALIMENTACI I EL BRUNZIDOR PIEZOELCTRIC

CONNECTA EL POL (+) DEL BRUNZIDOR PIEZOELCTRIC AL CABLE ELCTRIC VERMELL

EL POL (-) NEGATIU DEL CONDENSADOR NORMALMENT VA ETIQUETAT AMB UNA TIRA BLANCA I UN SIGNE MENYS TESTEJA EL FUNCIONAMENT DEL REL DE LMINES. AGAFA UN IMANT I POSAL A PROP DEL REL. QU PASSA AMB LACOBLAMENT?

Principi de funcionament de l'interruptor magntic, del rel de lmines acoblat magnticament: l'interruptor t dos fulls metllics collocats una al costat de l'altre. Un imant fa que els fulls es toquin i tanca el circuit. Quan s'elimina el camp magntic, els contactes metllics reboten de manera separada i el circuit s'obre. On es pot usar un interruptor com a aquest? Podria funcionar com a interruptor d'alarma o per obrir alguna cosa?

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Taller delectricitat

Interruptor de fotocllula
Com es tanquen els llums que estan a una certa distncia o als carrers quan es fa fosc? El tema de la reuni del club s conixer els principis del funcionament de linterruptor de fotocllula (de vegades denominat PECU) i idear diferents invents per a linterruptor i les seves aplicacions. Construeix un simple acoblament tal com mostra la figura adjacent. La quantitat de corrent ve limitada per la base del transistor amb resistors. Testeja un resistor ajustable. Qu passa? Un resistor separat d1 k protegeix el transistor quan el valor de la resistncia ajustable s de 0 . El resistor depenent llumins (fotoresistor) LDR entre la base i lemissor permet que el corrent flueixi quan est encs. A la foscor, la resistncia del LDR augmenta i la base del transistor sobre. La font de voltatge pot ser de 3 V, 4,5 V o 9 V. Cal destacar que l'ndex del resistor estabilitzador d'un LED depn del nivell de potncia de la font de voltatge i de les propietats del LED.
Fotoresistors i un led Transistors (p. ej. NPN bc547) 2 AA bateries per a acoblar Magatzem de bateries (2XAA) Soldador i soldadura de destany

24

Pluja didees
Acoblament LED: l'node del LED (l'extrem ms llarg) es connecta al cable positiu (vermell) i al ctode (sovint senyalat amb un punt pla en el LED) es connecta al cable negatiu (blau/terra). Amb un LED, es pot usar un resistor estabilitzador per prevenir la ruptura. El valor del resistor pot calcular-se usant la llei d'Ohm (R=V/I). (R=resistncia, V=voltatge i I= corrent.

Quan es poden usar els LDR i els LED? Pensa on es podria usar una aplicaci que usi els canvis dintensitat lumnica. El tema podria ser, per exemple, la seguretat. Qu passa si hi ha un dispositiu que reaccioni a la intensitat lumnica i actu com un dispositiu de seguretat? Quin tipus de dispositiu seria? Nidea un i crea la teva prpia versi.
ALS ENCANTS POTS TROBAR COSES VELLES I COSES NOVES LES COSES RETRO AMB LA TECNOLOGIA QUE HAS DESENVOLUPAT.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Energia

Aprendre a conixer
Qu s lenergia? Qu necessitem de lenergia o la necessitem del tot? Don obt lsser hum lenergia? I els cotxes i les cases? Exercici: Pensa com tenir begudes fredes, prendre una dutxa calenta o carregar la bateria del mbil en una casa destiu sense electricitat. Desprs aprendrem com generar energia elctrica usant panells solars i un motor elctric.
UNA DUTXA CALENTA BEGUDES FREDES

Panell solar (5 v/ 100 MA) Motors solars Supercondensadors (p. ej. 10F/2,5 V) Materials reciclats per a construcci
25

CARREGAR LA BATERIA DEL MBIL

Adquireix plafons solars de qualitat i motors solars per al club. L'energia s'emmagatzema en un supercondensador (p. e. 10 F/ 2,5 V). En generar energia, el propsit fonamental s normalment la rotaci al generador. Les plantes d'energia normalment produeixen calor que s'usa per evaporar aigua. El vapor calent s'usa, al seu torn, per rotar el generador. En una planta elica i planta hidrolgica, el flux elic i d'aigua s'usen directament per rotar el generador. La planta elctrica es transmet als consumidors amb cables d'energia. Els condensadors emmagatzemen rpidament energia elctrica, que s una propietat que s'usa en moltes aplicacions. Els condensadors s'usen, per exemple, per igualar la variaci del corrent elctric. Com es pot fer que roti un generador?

DODE 1N4001 4 PECES Pont de dode: per carregar caldr un circuit pont que converteix lenergia alterna (AC) produda pel generador de corrent directa (CD).

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Energia

La mquina meravellosa de moviment

Construeix un vehicle que es mantingui en moviment com ms temps millor o que es mogui com ms lluny possible a partir d'un punt donat. Pots construir una criatura esttica per que mogui les seves parts com ms temps millor. Testeja el funcionament del plaf solar connectant-lo a un motor solar. Es pot carregar el condensador amb, per exemple, un plaf solar. Connecta el condensador al panell solar i testejal; o b pots carregar el condensador amb un motor solar. Amb un pont de dode rectificador del corrent altern produt pel motor (generador) pot convertir-se en corrent directe.
CARREGA AMB EL PANELL SOLAR

26

QU POTS POSAR EN MOVIMENT AMB UN GENERADOR I UN CONDENSADOR? AGAFA EL RECTIFICADOR PONT QUE EST CONNECTAT AL GENERADOR, CONNECTAL AL CONDENSADOR I TESTEJA CONNECTA EL GENERADOR

TESTEJA AMB UN PANELL SOLAR

AL RECTIFICADOR PONT TAL COM MOSTRA EL DIBUIX. (CONSULTA EL DIAGRAMA DEL PONT A LA PGINA SEGENT)

LAIGUA?

COM ES POT USAR EL VENT?

LENERGIA SOLAR?

O LA FORA MUSCULAR?

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Taller de coses velles

Botiga de reparaci de joguines

Al taller de coses velles sexaminen les joguines velles, desmuntades i reparades i sen construeixen de noves. Es poden pintar les joguines velles, combinar-se amb altres o es poden usar per fer noves joguines (per exemple, un osset de peluix de rodes). Un ninot de peluix que sillumini quan es prem el nas. Pots tamb examinar joguines: com funciona la caixa dengranatge? Com es transmet la fora a aquesta caixa?

Joguines mecniques Nines Cases de nines i edifici daparcament

27

Compte! Els dispositius que usen corrent no shan de desmuntar ni reparar

APRN SOBRE LA TRANSMISSI DE POTNCIA I REPARA EL COTXE SI S POSSIBLE. ES PODEN APROFITAR PARTS DUN ALTRE COTXE?

EN LLOC DE BATERIES, ES POT USAR UNA ALTRA FONT DENERGIA COMO A FUENTE DALIMENTACI? P. E. UN CONDENSADOR O UN PANELL SOLAR?

PODRIES TUNEJAR EL TEU COTXE?

LES FLAMES DIBUIXADES AL MORROL FAN MIRACLES EN UN VELL COTXE DE CARRERES.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Taller de coses velles

Tunejant peluixos
Podries construir un sistema en el qual el teu ninot reaccions amb els canvis a lentorn? Quin tipus de canvis el poden fer reaccionar? Com se li poden comunicar els canvis? Podries posar el teu os de peluix en moviment o que fes moviments? (vegeu el captol de Mquines meravelloses).

Joguines Ossos de peluix Marionetes Ninots de peluix

28

COM PODRIES TUNEJAR UN OS DE PELUIX? PODRIES AFEGIR-LI PER EXEMPLE UN DISPOSITIU ELECTRNIC?

PODRIES FER QUE EL TEU OS DE PELUIX VISQUS AMB PALANQUES I BRAOS?

EL TEU OBJECTE POT SER UNA PEA DE ROPA O UNA BOSSA? PODRIA SER UNA BOSSA INTELLIGENT? I UNA BOSSA ESBORRAJADA?

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Fundaci d'Invents de Finlndia

Consells per als inventors

La Fundaci d'Invents de Finlndia assessora i finana invents i ajuda tots els inventors. La Fundaci recolza i promou els invents a Finlndia aix com el desenvolupament i explotaci d'aquests invents. Experts de la Fundaci assessoren, avaluen els invents i ajuden a desenvolupar-los. Tamb es proporciona aquesta ajuda en matries relacionades amb la protecci i la comercialitzaci de l'invent.

29

LLISTA DE CONSELLS PER A INVENTORS

NO PRESENTAR L'INVENT PBLICAMENT A FIRES, MITJANS DE

COMUNICACI O INFORMES ABANS DE SOLLICITAR LA PROTECCI DE L'INVENT A TRAVS DELS DRETS DE PROPIETAT INDUSTRIAL, PER EXEMPLE, UNA PATENT. AVALUAR ELS AVANTATGES, L'INTERS I LA COMERCIALITAT DE L'INVENT. PENSAR QUE PROBLEMES RESOL L'INVENT, COM ES POT FER UN PRODUCTE A PARTIR DE L'INVENT I QUI NECESSITAR AQUEST PRODUCTE. AVALUAR LA NOVETAT I PATENTABILITAT DE LA INVENCI. AVALUAR LA SOLUCI TCNICA, FUNCIONALITAT, EFICCIA DE COST, COSTOS I FINANAMENT AIX COM LES OPCIONS DE FABRICACI COMPARADES AMB PRODUCTES QUE JA ESTAN AL MERCAT. CONSIDERAR SI ES VOL MANTENIR L'INVENT O VENDRE ELS DRETS DE L'INVENT. CONSIDERAR SI CAL DESENVOLUPAR MS L'INVENT O DEIXAR QUE ALG MS SIGUI RESPONSABLE DEL DESENVOLUPAMENT. CLARIFICAR QUI S EL PROPIETARI DELS DRETS DE L'INVENT. S L'INVENT D'UN EMPLEAT? CONSIDERAR SI ES VOL FABRICAR L'INVENT O VENDRE ELS DRETS. CONSIDERAR QUI SER EL RESPONSABLE DEL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE L'INVENT. PENSAR A COM TRACTAR EL TEMA DE LA VENDA I EL MRQUETING DE L'INVENT.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Fundaci d'Invents de Finlndia

Els escolars poden fer invents, per exemple en els seus treballs d'estiu, i tamb tenen el dret d'obtenir una recompensa o remuneraci pel seu invent, com els passa als adults. Pot ser difcil valorar la patentabilitat d'un invent sense l'ajuda dels experts. Tanmateix, la novetat d'un invent es pot examinar, per exemple, mitjanant motors de recerca comuns a Internet o a travs de la base de dades de patents Espacenet, una base de dades en lnia gratuta que funciona de forma similar als motors de recerca. Podria ser molt til fer una recerca en diferents idiomes. Si l'invent s clarament diferent de tots els resultats de la recerca, llavors es pot considerar un nou invent. En aquest cas, cal contactar amb un especialista perqu realitzi un examen i avaluaci ms profunda.

30

EL PROCS D INVENCI
IDEA AVALUACI PATENT DESENVOLUPAMENT DEL PRODUCTE
COMERCIALITZACI

Finanament per al desenvolupament de l'invent

Des de la Fundaci d'Invents de Finlndia, es pot rebre finanament per a la protecci, el desenvolupament del producte i la comercialitzaci de l'invent aix com ajuda per trobar fabricants i altres socis. L'objectiu de la Fundaci s fer que els invents finesos tinguin xit al mercat. Protegir un invent ajuda a comercialitzar-lo.

Invents protegits
Els invents nous i creatius i l'activitat econmica beneficien la societat. La societat estimula els inventors perqu es comprometin amb els drets de propietat intellectual: l'inventor fa pblic el seu invent i en canvi obt un dret exclusiu de durada determinada pel qual se beneficiar financerament del seu invent. Aquest dret exclusiu es podr vendre o s'autoritzar vendrel a alg. Una vegada expiri la protecci, alg pot fer explotar l'invent. Els drets de propietat immaterial, considerats com a part dels actius intangibles, tamb coneguts per les seves sigles angleses IPR (drets de propietat intellectual/industrial/immaterial). Aquests drets inclouen els drets de propietat industrial, el copyright i els noms de domini. A Finlndia, el National Board of Patents and Registration s l'organisme responsable de vetllar pels drets de la propietat; el Ministeri d'Educaci, del copyright; i la Finnish Communications Regulatory Authority, dels noms de domini. Els drets de propietat immaterial tamb protegeixen els productes i les operacions comercials del treball creatiu fins i tot si no impliquen invencions com a tal. .

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Fundaci d'Invents de Finlndia

Quins drets inclou?

1. Drets de propietat industrial Inclouen les marques, el dret sobre dibuixos i models, el model d'utilitat, la patent i el nom comercial. La marca s el smbol que distingeix a un b o a un servei davant altres similars. Es pot mantenir vigent una marca pagant una tarifa de renovaci cada deu anys. El dret sobre dibuixos i models protegeix l'aparena d'un producte. s una forma barata i rpida de protecci, per no implica una protecci slida. Aquest tipus de dret s vlid per 25 anys. El model d'utilitat protegeix a un producte o un equip, per no a un mtode. Un model d'utilitat recorda una patent, per exigeix menys invenci i les aplicacions es processen ms rpid. No s'examina la novetat d'una invenci. La novetat de la invenci s'ha de garantir per altres mitjans, perqu els drets del model d'utilitat garantits a un invent conegut prviament poden ser declarats invlids. Un model d'utilitat s vlid per 10 anys com mxim. Omplir una sollicitud de model d'utilitat garanteix una protecci similar a la d'una sollicitud de patent i amb aquesta prioritat un model d'utilitat o patent d'un invent tamb es pot sollicitar a l'estranger. La patent protegeix a un producte, un dispositiu o un mtode. Perqu un invent sigui patentable, ha de ser nou, que impliqui una fase d'invenci i ha de ser aplicable de manera industrial. Un invent s nou noms quan no s'ha presentat en pblic en cap lloc. Una fase d'invenci significa que l'invent no pot ser una soluci bvia per a una persona familiaritzada amb el camp en qesti i ha de ser diferent de manera substancial de les solucions conegudes prvies. L'invent s aplicable industrialment quan ofereix una soluci funcional i factible a un problema tcnic. Les patents noms sn vlides al pas que les garanteix, per es pot patentar un invent a molts pasos. Si una patent registrada es mant en vigor pagant quotes anuals, normalment s vlida per un mxim de 20 anys des del moment de completar la sollicitud. El nom comercial protegeix el nom d'una empresa o companyia. Un nom comercial s vlid tant temps com funcioni l'empresa. 2. Copyright El copyright el t l'autor a travs d'una obra artstica o literria sense que hagi estat sollicitat ni hagi estat registrat. No existeixen requeriments a nivell de qualitat o naturalesa artstica. Una obra dins de l'abast del copyright s un producte independent i original fruit del treball creatiu d'un autor. Per exemple, l'objecte, una pintura o un text d'un alumne a l'escola es pot considerar una obra creativa malgrat l'edat del creador.

31

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Fundaci dInvents de Finlndia

La protecci s vlida per 70 anys calculats des del final de l'any de la mort de l'autor. Quant al copyright, existeixen drets relacionats on se satisf el criteri d'originalitat. En aquests casos cal incloure les execucions d'obres artstiques o literries, fonogrames, enregistrament de pellcules, emissions de rdio i televisi, registres/taules/bases de dades, i fotografies que no sn considerades obres creatives. La protecci en aquest cas s vlida per 50 anys desprs de l'acabament de l'any en qu van ser realitzades.
32

3. Nom de domini Els noms de domini sn actius intangibles. Sn vlids per tant temps com sigueu renovats. 4. Secret comercial Un secret comercial s qualsevol informaci significativa des del punt de vista financer que s'ha de mantenir en secret. Considerar un invent com un secret comercial s una forma alternativa de protegir als invents. Un secret comercial s vlid fins que es fa pblic.

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!


Informaci complementria

Materials i eines dels clubs dinvents

S'hi inclouen tots els materials i eines que sesmenten en aquest manual. El monitor del club pot triar altres materials que no apareixen en la llista segent.
33

paper (A4, A3, de colors) cartolina o caixes de cartolina (materials reciclats) fulls de correx/corriflute transparncies paper premsa poliestir extrut (XPS) tatxes clips escuradents de dents o broquetes, escuradents de fusta (300 mm de longitud aproximadament) psols cola cinta adhesiva paper d'alumini xeringues, tubs de silicona cable (pg. i. 1,6 mm aproximadament.) eixos (cable 2 mm) filferro estanyat (pg. i. 0,8 mm) bateries 1,5 V AA magatzem de bateries 2 x AA cable elctric (cable parell) LED (de diferents colors: vermell, verd, groc, taronja) resistors (p.e) - 100 - 1 k - resistor ajustable 100 k brunzidors fotoresistors LDR transitor, 547 (npn) brunzidor piezoelctric (incloent un circuit oscillant) condensador (100 F, 16 V o 2.200 F/ 25 V depenent del brunzidor piezoelctric) rel magntic

imants panell solar (5 V /100 mA) supercondensador (10 F/2,5 V) motor solar dodes (p.e. 1N4001) interlnia de terminals caixa de connexi politja per a corretges banda de goma ninots trencats dels alumnes plstics polimorfs material tunejat (material de decoraci) colors materials de reunions del club anteriors objectes intils (anelles de llaunes, etc.)

Eines tisores cter grapadora i grapes soldador i soldadura d'estany tenalles per doblar i tallar cable pistola d'encolar de baixa temperatura i cola (pistola d'encolar escalfi) cola (tot tipus d'adhesiu) fulls de ganivets trencats punxons tornavisos petits tenalles pelacables escalfador elctric d'aigua

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!

34

La part ms difcil de la invenci sovint s trobar un problema que necessiti ser resolt. Sembla com si tot estigus ja inventat, que el mn est preparat. El propsit d'aquest material s proporcionar als professors i als monitors dels clubs d'invents les eines per crear una atmosfera creativa i instructiva en un club d'invents. Al material incls a "Anem a inventar ms", coneixerem l'entorn cosntrut examinant les estructures bsiques. El coneixement i les habilitats apreses s'apliquen a problemes diferents resolent exercicis o solucions que es desenvolupen basades en necessitats prpies. Els clubs escolars proporcionen temps i oportunitats per trobar problemes, que els examini amb conscincia i idear solucions creatives. .

TEKNOKAS,TechnologyeducationNOW!