Data: 03.09.

2009

LANY PLUVIOMTRIC 2008-2009 A CATALUNYA rea de Climatologia - Servei Meteorolgic de Catalunya Introducci
Quan es vol fer el balan de les reserves hdriques dun territori, generalment sutilitza lanomenat any pluviomtric o any hidrolgic, que correspon al perode comprs entre linici de la tardor dun any i el final de lpoca estival de lany segent. Aquest informe t com a objectiu fer un resum de la precipitaci recollida al pas entre l1 setembre de 2008 i el 31 dagost de 2009 a partir, sobretot, de les dades de les Estacions Meteorolgiques Automtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorolgic de Catalunya (SMC). Lestudi sestructura en cinc apartats: 1. 2. 3. 4. 5. Trets generals de la pluviometria de lany pluviomtric 2008-2009 Balan de la precipitaci acumulada durant lany pluviomtric 2008-2009 Episodis de precipitaci ms importants durant lany pluviomtric 2008-2009 Evoluci histrica de la precipitaci als observatoris de lEbre i Fabra Precipitaci estacional durant lany pluviomtric 2008-2009: 5.1 Tardor 2008 5.2 Hivern 2008-2009 5.3 Primavera 2009 5.4 Estiu 2009

Cal esmentar que al llarg de tot linforme sexpressen les quantitats de precipitaci en millmetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Per tal de no alterar els resultats, aquelles EMA que disposen duna cobertura temporal de dades inferior al 80% de la informaci en algun dels perodes analitzats i/o no han enregistrat algun episodi de pluja destacat, no han estat considerades en lestudi. En tot linforme es comparen els totals pluviomtrics amb els seus respectius valors mitjans climtics, que shan obtingut a partir de les dades de lAtles Climtic de Catalunya, 1961-19901. Quan sefectua aquesta comparativa sadopten els criteris segents, i sassigna a cadascun dells un determinat codi de color: Es considerar que el perode ha estat molt plujs si els totals registrats han estat per damunt dun 190% respecte a la mitjana climtica. El perode es considerar plujs si la precipitaci ha estat entre un 110 i un 190% respecte a la mitjana climtica. Es considerar normal si els totals registrats shan situat entre un 90 i un 110% respecte a la mitjana climtica. El perode es considerar sec si ha plogut entre un 30 i un 90% respecte a la mitjana climtica. Es considerar molt sec si les quantitats registrades han estat per sota del 30%.

Martn-Vide, J. i Raso Nadal, J.M. (2008): Atles Climtic de Catalunya, 1961-1990. Servei Meteorolgic de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

1. Trets generals de la pluviometria de lany pluviomtric 2008-2009

A continuaci, es destaquen els trets principals que han caracteritzat la pluviometria durant el perode comprs entre setembre de 2008 i agost de 2009: 1. En conjunt, lany pluviomtric 2008-2009 es pot qualificar de normal a bona part del territori, amb escassos sectors on la precipitaci acumulada ha estat clarament per sota de la mitjana climtica. En aquest sentit, noms lmbit a cavall de les comarques del Montsi i el Baix Ebre ha concentrat els dficits pluviomtrics ms destacats, amb totals que shan situat per sota del 70% respecte a la mitjana climtica del perode. La resta del pas sha mogut en valors molt propers a la mitjana climtica o, en tot cas, lleugerament superiors (fins al 120%) o inferiors (fins al 80%) a aquesta. 2. Com en anys pluviomtrics precedents, malgrat que el balan del conjunt de lany pluviomtric 20082009 es situa proper a la normalitat, cal fer esment de la marcada irregularitat pluviomtrica interestacional i espacial enregistrada. Aix, mentre la tardor de 2008 fou seca o molt seca a les comarques de lextrem nord-est del pas i normal o plujosa a les comarques ms occidentals, durant lhivern 2008-2009 sinvertiren els termes i fou aquest darrer sector lnic que mostr dficits pluviomtrics, mentre que la resta del territori, en especial el litoral i pre-litoral central i nord, rest afavorida per les precipitacions abundants. La primavera torn a tenir una distribuci pluviomtrica irregular, essent el Pirineu ms occidental i les comarques centrals i de Ponent les que presentaren acumulacions de precipitaci per damunt de la mitjana. Finalment, lestiu de 2009 fou lestaci amb un comportament ms uniforme, essent a gaireb tot el pas sec o molt sec, sobretot a les comarques litorals. nicament el sector proper a les comarques del Montsi i del Baix Ebre enregistr precipitacions inferiors a la mitjana en totes les estacions. 3. Lany pluviomtric 2008-2009 continua la tendncia iniciada lany pluviomtric precedent, envers la normalitzaci dels totals pluviomtrics. En aquest sentit, i per primer cop des de lany 2003-2004, el darrer amb supervits pluviomtrics arreu, apareixen sectors amb balanos positius dextensi destacada i es redueix de manera drstica lamplitud de les rees amb dficits assenyalats (s a dir, amb totals inferiors al 70% respecte a la mitjana climtica). Cal destacar que la pluviometria del Pirineu ms oriental, de gran importncia estratgica per les reserves hdriques del pas i que havia acumulat precipitacions inferiors a la mitjana en els darrers dos anys pluviomtrics, enguany ha recuperat la normalitat.

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

2. Balan de la precipitaci acumulada durant lany pluviomtric 2008-2009

En el perode comprs entre el setembre de 2008 i lagost de 2009, els totals pluviomtrics acumulats al conjunt del territori han tingut una distribuci espacial fora propera a la tpica, tot recollint lelevada variabilitat dels rgims climtics del pas (figura 1). Aix, els mxims pluviomtrics shan concentrat en aquelles rees de relleu ms marcat, com ara el Pirineu ms occidental, el sistema Cad Port del Comte, el Pirineu del Ripolls i, en menor mesura, el sistema Montseny-Guilleries, la serra de Prades i els Ports. Cal indicar que lmbit de muntanya del Ripolls ha tornat a superar totals de precipitaci superiors als 1.000 mm, fet que no shavia produt en els darrers dos anys pluviomtrics. Tot seguit es mostra la taula 1 amb les quantitats mximes recollides a la xarxa dEMA gestionada per lSMC i que han superat els 1.000 mm.

NOM DE LEMA
Espot (2.520 m) Ulldeter (2.367 m) Certascan (2.400 m) Cad Nord (2.200 m) - Prat d'Aguil Bonaigua (2.250 m) Bo (2.540 m) Nria (1.971 m) Port del Comte (2.300 m) Sasseuva (2.200 m) Sant Pau de Segries Moll

COMARCA
el Pallars Sobir el Ripolls el Pallars Sobir la Cerdanya el Pallars Sobir lAlta Ribagora el Ripolls el Solsons la Val dAran el Ripolls el Ripolls

PPT (mm)
1.431,3 1.252,7 1.236,1 1.124,6 1.097,0 1.089,0 1.083,2 1.016,8 1.014,8 1.010,0 1.004,0

Taula 1. Llistat dEMA que han superat els 1.000 mm de precipitaci acumulada durant lany pluviomtric 2008-2009

Pel que fa als sectors ms secs, novament han estat les terres de Ponent les que han recollit les precipitacions ms minses (inferiors als 400 mm), juntament amb lrea a cavall de les comarques del Montsi i del Baix Ebre. Malgrat tot, noms una EMA ha presentat un valor de precipitaci inferior als 300 mm, aspecte que en els darrers anys era un fet fora ms habitual. La taula 2 presenta el llistat amb les precipitacions totals ms baixes i inferiors als 400 mm.

NOM DE LEMA
Amposta Sers Torres de Segre Riba-roja d'Ebre Alcarrs l'Aldea el Perell Aldover Maials els Alfacs Aitona

COMARCA
el el el la el el el el el el el Montsi Segri Segri Ribera dEbre Segri Baix Ebre Baix Ebre Baix Ebre Segri Montsi Segri

PPT (mm)
294,6 316,5 333,6 336,4 347,3 349,4 386,3 389,0 390,4 394,6 398,4

Taula 2. Llistat dEMA que no han superat els 400 mm de precipitaci acumulada durant lany pluviomtric 2008-2009

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

Per tal davaluar si els totals pluviomtrics obtinguts han estat per sota o per damunt dels valors mitjans, esdev imprescindible comparar-los amb les seves respectives mitjanes climtiques. Per al conjunt del pas, lany pluviomtric 2008-2009 es pot qualificar de normal, ats que els totals de precipitaci shan situat al voltant del 90-110% respecte a la mitjana climtica (figura 2). Amb tot, hi hagut sectors on aquests percentatges han estat lleugerament superiors. Aquest ha estat el cas del nord del Pallars Sobir, una estreta franja que sestn des del centre de la Noguera fins al cap de Salou i alguns daltres sectors molt ms puntuals i repartits de manera ms anrquica sobre el territori. A laltre costat de la balana, sha apreciat noms un sector on la precipitaci ha estat de manera ms evident inferior a la mitjana: lextrem ms meridional del pas, s a dir, les comarques del Baix Ebre i Montsi. En aquest mbit la precipitaci acumulada ha estat inferior al 70% respecte a la mitjana climtica. Tot seguit sindiquen a les taules 3 i 4 respectivament, les EMA que han mesurat els percentatges ms elevats i els ms baixos respecte a la corresponent mitjana climtica.

NOM DE LEMA
Miralcamp Constant Golms Vilanova de Mei Vinebre Prades

COMARCA
el el el la la el Pla dUrgell Tarragons Pla dUrgell Noguera Ribera dEbre Baix Camp

Percentatge respecte a la mitjana climtica (%)

138 133 129 125 124 124

Taula 3. Llistat dEMA que han registrat els percentatges ms elevats de precipitaci respecte a la mitjana climtica durant lany pluviomtric 2008-2009

NOM DE LEMA
Amposta Ulldecona - els Valentins lAldea els Alfacs el Perell Aldover Mas de Barberans - Abocador

COMARCA
el Montsi el Montsi el Baix Ebre el Montsi el Baix Ebre el Baix Ebre el Montsi

Percentatge respecte a la mitjana climtica (%)

52 62 63 66 66 67 68

Taula 4. Llistat dEMA que han registrat els percentatges ms baixos de precipitaci respecte a la mitjana climtica durant lany pluviomtric 2008-2009

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

Figura 1. Distribuci geogrfica de la precipitaci acumulada durant lany pluviomtric 2008-2009 (expressat en mm)

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

Figura 2. Distribuci geogrfica de la precipitaci durant lany pluviomtric 2008-2009, expressat com a percentatge respecte a la mitjana climtica 1961-1990.

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

3. Episodis de precipitaci ms importants durant lany pluviomtric 20082009

Durant lany hidrolgic 2008-2009, shan produt diversos episodis de precipitaci que han acumulat quantitats destacades. Tot seguit, se nindiquen els ms rellevants.

Del 9 al 13.09.2008
Moll Gisclareny Nria (1.971 m)

el Ripolls el Bergued el Ripolls el Pallars Sobir lAlta Ribagora el Ripolls la Cerdanya lAlt Empord el Pla de lEstany la Garrotxa la Garrotxa el Priorat el Tarragons el Baix Camp el Pallars Sobir la Val dAran el Pallars Sobir la Val dAran Osona lAlt Urgell Osona

99,2 mm 81,2 mm 71,4 mm 263,4 242,5 222,6 213,2 185,2 177,3 155,7 154,4 mm mm mm mm mm mm mm mm

Del 31.10.2008 al 2.11.2008

Espot (2.520 m) Bo (2.540 m) Nria (1.971 m) Cad Nord (2.149 m) Espolla Banyoles Olot la Vall den Bas Falset Torredembarra Prades

Del 26 al 29.12.2008

Del 6 al 8.04.2009

112,8 mm 99,0 mm 71,6 mm 124,6 mm 119,3 mm 94,7 mm 85,4 mm 89,6 mm 84,3 mm 63,9 mm

Del 14 al 22.04.2009

Certascan (2.400 m) Lac Redon (2.247 m) Bonaigua (2.266 m) Sasseuva (2.226 m)

Del 4 al 7.07.2009
Ors Organy Montesquiu

Cal assenyalar que en alguns daquests episodis shan assolit acumulacions destacades de precipitaci en noms vint-i-quatre hores. La taula 5 assenyala aquelles EMA que han enregistrat valors superiors als 90 mm en 24 hores.

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

NOM DE LEMA
Espolla Mas de Barberans Prades Bo (2.540 m) Espot (2.520 m) Montsec dAres (1.571 m) Banyoles la Vall den Bas Cad Nord (2.200 m) Olot Torredembarra Sant Pau de Segries Mas de Barberans Aboc.

COMARCA
lAlt Empord el Montsi el Baix Camp lAlta Ribagora el Pallars Sobir el Pallars Juss el Pla de lEstany la Garrotxa la Cerdanya la Garrotxa el Tarragons el Ripolls el Montsi

Data
26/12/2008 18/10/2008 02/11/2008 02/11/2008 02/11/2008 02/11/2008 26/12/2008 27/12/2008 02/11/2008 27/12/2008 07/04/2009 02/11/2008 18/10/2008

PPT acumulada en 24 h (00-24 h) en mm

139,6 131,5 129,9 107,2 106,3 104,6 101,3 98,2 94,3 93,6 92,7 91,4 91,2

Taula 5. Llistat dEMA que han superat els 90 mm de precipitaci acumulats en 24h durant lany pluviomtric 2008-2009

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

4. Evoluci histrica de la precipitaci als observatoris de lEbre i Fabra

Un cop analitzat el comportament de lany pluviomtric 2008-2009 en el conjunt del pas, tot seguit sexaminen quines han estat les seves caracterstiques en dos observatoris que disposen de sries climtiques de gran continutat i cobertura temporal: lObservatori de lEbre (Roquetes, el Baix Ebre) i lObservatori Fabra (Barcelona, el Barcelons). LObservatori de lEbre va iniciar les seves observacions lany 1905, mentre que lObservatori Fabra ho va fer lany 1913. Ambdues sries permeten contextualitzar lany hidrolgic 2008-2009 amb els seus precedents. A lObservatori de lEbre, lany es pot considerar com a sec si es compara amb la mitjana 1961-1990 (figura 3). Concretament, shi han recollit 406,6 mm, fet que suposa un 27,5% per sota de la mitjana. Aquest dficit pluviomtric trenca amb la tendncia apuntada en els dos anys anteriors, els quals varen registrar una precipitaci per sobre de la mitjana. A lObservatori Fabra tamb sha registrat una precipitaci total inferior a la mitjana climtica, per b que duna magnitud molt ms modesta (figura 4). Concretament shan recollit 597,9 mm, s a dir, un 8% per sota de la mitjana i que porta a qualificar lany pluviomtric 2008-2009 com a normal. Malgrat tot, en aquest observatori s el cinqu any consecutiu que sexperimenta dficit pluviomtric, i noms dos dels darrers dotze anys han registrat balanos positius. Cal destacar finalment el carcter extremadament sec del mes dagost de 2009 en aquest Observatori, recollint-se noms 0,4 mm, fet que situa aquest mes dagost com al ms sec de la srie.
120 100 80 60 40 20
% PPT

0 -20 -40 -60 -80 -100 -120 1905-1906 1908-1909 1911-1912 1914-1915 1917-1918 1920-1921 1923-1924 1926-1927 1929-1930 1932-1933 1935-1936 1938-1939 1941-1942 1944-1945 1947-1948 1950-1951 1953-1954 1956-1957 1959-1960 1962-1963 1965-1966 1968-1969 1971-1972 1974-1975 1977-1978 1980-1981 1983-1984 1986-1987 1989-1990 1992-1993 1995-1996 1998-1999 2001-2002 2004-2005 2007-2008
Anys hidrolgics

Figura 3. Anomalies de precipitaci dels anys pluviomtrics a lObservatori de lEbre (1905-2009). Els valors sexpressen com a percentatge de la precipitaci de cada any hidrolgic respecte a la mitjana climtica dels anys hidrolgics 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, s a dir, anys ms plujosos, mentre que les barres taronges indiquen anys ms secs. La lnia negra contnua expressa la mitjana mbil de cinc anys de perode.

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

120 100 80 60 40 20
% PPT

0 -20 -40 -60 -80 -100 -120 1913-1914 1916-1917 1919-1920 1922-1923 1925-1926 1928-1929 1931-1932 1934-1935 1937-1938 1940-1941 1943-1944 1946-1947 1949-1950 1952-1953 1955-1956 1958-1959 1961-1962 1964-1965 1967-1968 1970-1971 1973-1974 1976-1977 1979-1980 1982-1983 1985-1986 1988-1989 1991-1992 1994-1995 1997-1998 2000-2001 2003-2004 2006-2007

Anys hidrolgics

Figura 4. Anomalies de precipitaci dels anys pluviomtrics a lObservatori Fabra (1913-2009). Els valors sexpressen com a percentatge de la precipitaci de cada any hidrolgic respecte a la mitjana climtica dels anys hidrolgics 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, s a dir, anys ms plujosos, mentre que les barres taronges indiquen anys ms secs. La lnia negra contnua expressa la mitjana mbil de cinc anys de perode.

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

10

5. Precipitaci estacional durant lany pluviomtric 2008-2009

Un cop analitzat el comportament de la precipitaci per al conjunt de lany pluviomtric, tot seguit sindiquen els trets ms caracterstics a nivell estacional.

5.1 Precipitaci durant la tardor de 2008

La distribuci dels totals pluviomtrics durant els mesos de tardor de 2008 va ser fora irregular, convivint rees on la precipitaci va estar lleugerament per damunt de la mitjana climtica amb daltres on pass exactament linrevs. Aix, amplis sectors del pre-Pirineu central i occidental, sector central i ms septentrional de la depressi Central i al voltant de la serra de Prades i el cap de Salou registraren una precipitaci superior a la mitjana (en ms del 150%), en especial al voltant de la serra del Montsec i el referit cap de Salou. Per contra, les comarques de lextrem nord-est del pas enregistraren dficits pluviomtrics dentitat, especialment el sector de la costa Brava ms septentrional. Cal indicar que aquest sector del pas fou lnic que acumul precipitacions inferiors a la mitjana en els tres mesos de tardor. El figura 5 mostra la precipitaci acumulada a Catalunya durant la tardor de 2008 a la xarxa de les EMA gestionades per lSMC (mapa de lesquerra), aix com la comparativa daquests mateixos valors amb els mitjans climtics pel mateix perode (mapa de la dreta). Els sectors ms elevats del Pirineu i pre-Pirineu central i occidental registraren acumulacions de precipitaci que superaren els 350 mm i, de manera menys extensa, en sectors de la capalera del riu Ter i al voltant de la conca del riu Francol. Algunes de les EMA que assoliren els mxims pluviomtrics foren: Espot 2.520 m (el Pallars Sobir), 489,2 mm; Montsec dAres 1.574 m (el Pallars Juss), 445,7 mm i Bo 2.540 m (lAlta Ribagora), 411,1 mm. Com es deia anteriorment, al nord-est del pas les precipitacions foren minses, en alguns casos fins i tot inferiors als 100 mm, caracterstica que tamb es va apreciar en alguns punts de la comarca del Segri. Aix, les EMA que acumularen els totals pluviomtrics ms baixos foren totes a la comarca de lAlt Empord: Portbou, 70,8 mm; Roses, 79,5 mm; Castell dEmpries, 91 mm i Espolla, 95 mm. Pel que fa a la traducci daquests totals de precipitaci en forma de percentatges respecte la mitjana climtica, tal i com sha indicat prviament, la tardor de 2008 va ser seca en un mbit fora ben delimitat: les comarques del nord-est. En aquest sector, algunes EMA registraren percentatges que en alguns casos eren inferiors al 40% respecte la mitjana climtica, s a dir, menys de la meitat de la precipitaci que caldria esperar. Les EMA que mesuraren els percentatges ms escassos foren: Portbou, 29%; Roses, 34%; Espolla, 38% i Castell dEmpries, 39%, totes elles a la comarca de lAlt Empord. Per contra, les comarques pre-Pirinenques, determinats sectors de la depressi Central i lrea prxima a la vall del riu Francol es caracteritzaren per supervits pluviomtrics marcats, en especial a la serra del Montsec i al voltant del cap de Salou, on la tardor fou molt plujosa. Les EMA amb els majors percentatges foren: Montsec dAres 1.571 m (el Pallars Juss), 206%; Constant (el Tarragons), 194%; Miralcamp (el Pla dUrgell), 161% i la Quar (el Bergued), 150%.

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

11

Figura 5. Distribuci dels totals de precipitaci durant la tardor de 2008 (esquerra) i la distribuci, en forma de percentatges, daquests totals respecte la mitjana climtica (dreta)

5.2 Precipitaci durant lhivern 2008-2009

Com en el cas de la tardor, la pluviometria de lhivern 2008-2009 es caracteritz per la seva irregular distribuci espacial. Si b amplis sectors del quadrant nord-est, litoral i pre-litoral centrals i comarques situades en leix configurat per la serra de Prades i els Ports registraren precipitacions superiors a la mitjana, al Pirineu i pre-Pirineu central i occidental, aix com a determinats sectors de les comarques del Montsi i del Baix Ebre la pluviometria present totals lleugerament inferiors. Aquesta distribuci va afavorir la recuperaci pluviomtrica dels sectors que havien estat afectats pels dficits ms severs durant la tardor, com s el cas sobretot, de la costa Brava nord, on la precipitaci hivernal va ser propera al doble de la climtica. Cal remarcar que un percentatge important de la precipitaci dhivern es concentr en el mes de desembre, i en menor mesura en el mes de gener, mentre que el febrer fou majoritriament sec, especialment a les comarques meridionals del pas. El figura 6 en el seu mapa esquerre illustra la distribuci dels totals de precipitaci enregistrats durant lhivern 2008-2009 a la xarxa dEMA de lSMC i en el dret la respectiva distribuci expressada en forma de percentatge respecte la mitjana climtica. Les EMA que superaren els 300 mm es localitzaren a les comarques de lAlt Empord, i sectors de ms relleu de les comarques dOsona, el Maresme i el Pallars Sobir: Portbou (lAlt Empord), 331,4 mm; Espolla (lAlt Empord), 323,2 mm; Dosrius PN del Montnegre-Corredor (el Maresme), 315,7 mm i Certascan 2.400 m (el Pallars Sobir), 305,7 mm. Les rees ms eixutes es concentraren a les comarques de Ponent i a determinats punts de les comarques limtrofes amb el delta de lEbre, on shi acumularen menys de 75 mm. En sn alguns exemples: Torres de Segre (el Segri), 53,6 mm; Alcarrs (el Segri), 60 mm; Sers (el Segri), 60,7 o el Perell (el Baix Ebre), 69,4 mm. Les rees del pas amb els percentatges de precipitaci sobre la mitjana climtica ms baixos es concentraren al fons de la vall del curs alt del Segre, lrea dinfluncia de la Noguera Ribagorana i a
C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

12

lrea ms continental del delta de lEbre. En aquests punts lhivern fou sec amb percentatges inferiors al 70%. En sn alguns exemples: Das (la Cerdanya), 48%; la Seu dUrgell (lAlt Urgell), 61%; Bo 2.540 m (lAlta Ribagora), 61%; el Perell (el Baix Ebre), 61%; Amposta (el Montsi), 63% o Montsec dAres 1.571 m (el Pallars Juss), 66%. Lrea litoral central i septentrional va rebre quantitats de precipitaci importants durant lhivern 2008-2009, fet que comport que els percentatges sobre la mitjana climtica fossin fora elevats. Curiosament, lEMA de Portbou (lAlt Empord) que a la tardor anterior fou percentualment la ms afectada per la secada, durant lhivern experiment exactament lefecte oposat i pass a ser la ms plujosa amb un percentatge de 217% sobre la mitjana climtica, s a dir, ms del doble. Daltres EMA amb similars caracterstiques foren: Espolla (lAlt Empord), 207%; Dosrius PN Montnegre Corredor (el Maresme), 201% i Cass de la Selva (el Girons), 183%.

Figura 6. Distribuci dels totals de precipitaci durant lhivern 2008-2009 (esquerra) i la distribuci, en forma de percentatges, daquests totals respecte la mitjana climtica (dreta)

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

13

5.3 Precipitaci durant la primavera de 2009

Des del punt de vista pluviomtric, la primavera de 2009 present una elevada variabilitat espacial i temporal. Si b el mes dabril fou plujs a gaireb tot el territori, amb totals de precipitaci que resultaren ser en alguns punts els ms elevats dels darrers quinze anys, el mes de maig es va caracteritzar pel fenomen invers essent sec o molt sec arreu i, fins i tot, superant-se els mnims pluviomtrics en algunes EMA dels darrers quinze anys. El mar present una elevada irregularitat espacial on els extrems nord i sud registraren dficits de precipitaci, mentre que lrea central del Principat gaud duna pluviometria per sobre de la mitjana. Tenint present aquesta variabilitat, la primavera de 2009 present una distribuci pluviomtrica amb certs trets assimilables a la tardor de 2008. Aix, es pot considerar plujosa en els segents sectors: lrea de Ponent, les comarques del Priorat, el Baix Camp i el Tarragons, el Pirineu occidental, punts del Ripolls i del Girons, lrea del Cad i el sector litoral del Baix Llobregat i part del Barcelons. Per contra, la primavera fou especialment eixuta a la comarca de lAlt Empord i, novament, a les comarques de lextrem ms meridional: Baix Ebre i Montsi. La figura 7 mostra la distribuci territorial de la precipitaci caiguda durant la primavera de 2009 a la xarxa destacions automtiques gestionada per lSMC en forma de totals pluviomtrics (esquerra) i com a percentatge respecte la mitjana climtica (dreta). Els mxims es van concentrar a lrea pirinenca, en especial en el seu sector ms occidental, aix com en determinats punts del pre-Pirineu occidental, lrea propera a les Guilleries i al sistema Prades Montsant. Aqu les quantitats de precipitaci van superar els 250 mm i en els sectors ms elevats els totals van superar els 400 mm: Lac Redon 2.236 m (la Val dAran), 439 mm; Certascan 2.400 m (el Pallars Sobir), 430 mm; Espot 2.500 m (el Pallars Sobir), 423 mm i Ulldeter 2.367 m (el Ripolls), 401,5 mm. Malgrat tot, no tot el pas va poder gaudir de les precipitacions abundants i el sector de la costa Brava ms septentrional i lrea al voltant del delta de lEbre van acumular totals pluviomtrics inferiors als 90 mm: Amposta (el Montsi), 77,6 mm; Mas de Barberans (el Montsi), 81,5 mm; Espolla (lAlt Empord), 83,4 mm; Mas de Barberans Abocador (el Montsi), 84,2 mm. Com sindicava, el mapa 5.3. en la figura dreta compara els valors de precipitaci acumulada durant la primavera de 2009 amb els valors mitjans climtics del mateix perode. Els sectors que van enregistrar els supervits de precipitaci ms destacats presenten certa similitud amb els que van enregistrar les acumulacions mximes de precipitaci, per amb matisos. Aix, si b el Pirineu ms occidental supera el percentatge del 110%, tamb ho fan daltres sectors, com ho sn bona part de les comarques de la depressi Central, lrea propera al sistema Prades Montsant, la costa del Tarragons i daltres rees repartides pel pas i de menor extensi territorial. Els supervits pluviomtrics ms marcats es registraren a les segents EMA: Falset (el Priorat), 178%; Torredembarra (el Tarragons), 171%; Certascan 2.400 m (el Pallars Sobir), 163% i Golms (el Pla dUrgell) i Prades (el Baix Camp), 161%. Novament, lAlt Empord i el Montsi foren les comarques amb els percentatges ms modestos i, clarament inferiors a la mitjana. Aquest s el cas de Mas de Barberans Abocador (el Montsi), 40%; Mas de Barberans (el Montsi), 42%; Espolla (lAlt Empord), 42% i Amposta (el Montsi), 55%.

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

14

Figura 7. Distribuci dels totals de precipitaci durant la primavera de 2009 (esquerra) i la distribuci, en forma de percentatges, daquests totals respecte la mitjana climtica (dreta)

5.4 Precipitaci durant lestiu de 2009

Com sol ser freqent durant aquesta poca de lany, la precipitaci durant lestiu de 2009 va estar marcada pels diferents episodis de tempesta que es van produir, especialment durant els mesos de juny i juliol. La naturalesa convectiva daquestes precipitacions fa que la distribuci dels totals pluviomtrics sigui fora irregular i sense un patr espacial definit. Malgrat tot, el comportament de lestiu de 2009 ha estat el ms uniforme de totes les estacions de lany pluviomtric 2008-2009, enregistrant-se dficits de precipitaci gaireb generalitzats. La figura 8 illustra la distribuci dels totals de precipitaci durant lestiu de 2009 (mapa esquerre) i la distribuci geogrfica dels percentatges de precipitaci estival respecte a la mitjana climtica (mapa dret). En el primer cas, queda manifest un ampli sector meridional i costaner on els totals de precipitaci foren clarament inferiors als 50 mm durant lpoca estival. En alguns casos, fins i tot, la precipitaci total no assol ni el valor dels 20 mm: Castell dAro (el Baix Empord), 7,3 mm; Sant Pere de Ribes PN del Garraf (el Garraf), 15,4 mm; lAldea i Aldover (el Baix Ebre), 16,2 mm; Amposta (el Montsi), 16,6 mm; Cunit (el Baix Peneds), 17,2; Vinyols i els Arcs (el Baix Camp), 18 mm; Malgrat de Mar (el Maresme), 19,1 mm i Tarragona Complex Educatiu (el Tarragons), 19,2 mm. Noms la comarca del Ripolls i el nord dOsona i Bergued es van veure afavorides per la freqent visita de les tempestes i varen acumular precipitacions superiors als 250 mm. En aquest sentit, les EMA que van enregistrar els totals ms destacats foren: Ors (Osona), 415,9 mm; Montesquiu (Osona), 350,6 mm; Guardiola de Bergued (el Bergued), 288 mm i Ulldeter 2.367 m (el Ripolls), 268,3 mm. Com sindicava anteriorment, lestiu sha de qualificar de sec a ms del vuitanta per cent del pas i de molt sec a gaireb tota la faana litoral. Els percentatges de precipitaci acumulada respecte la mitjana sn, en aquest darrer sector, irrisoris essent-ne noms una mostra els segents: Castell dAro (el Baix Empord), 7%; Sant Pere de Ribes PN del Garraf (el Garraf), 14%; Malgrat de Mar (el Maresme), 16%
C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

15

i Cunit (el Baix Peneds) i Amposta (el Montsi), 17%. Fruit de les tempestes i de la seva irregular distribuci, noms alguns reduts mbits repartits errticament han registrat un estiu pluviomtricament normal o, fins i tot, lleugerament plujs. Els casos ms evidents sn els segents: Ors (Osona), 162%; Canaletes (lAlt Peneds), 124%; Montesquiu (Osona), 122%; Gimenells (el Segri), 118% i Organy (lAlt Urgell), 117%.

Figura 8. Distribuci dels totals de precipitaci durant lestiu de 2009 (esquerra) i la distribuci, en forma de percentatges, daquests totals respecte la mitjana climtica (dreta)

C. de Berln, 38-48 08029 Barcelona Telfon 93 567 60 90 Telefax 93 567 61 02 A/e: smc@meteo.cat

16