Professional Documents
Culture Documents
Llibre Blanc de L'us Del Valencià II
Llibre Blanc de L'us Del Valencià II
Supervisi general: Secci de Foment de ls del Valenci Coordinador: Honorat Ros Pardo Disseny i maquetaci: Espirelius Impressi: Grfiques Vimar
Competncies
Vetlar per ls normal del valenci i elaborar les observacions i propostes pertinents en qualsevol de les seues manifestacions, les quals hauran delevar-se, principalment, al Consell de la Generalitat i a les Corts Valencianes
s un bon moment per a fer balan i una nova oportunitat per a insistir en laplicaci dels manaments de la LUEV
(Declaraci del Ple de lAVL)
Participaci directa dentitats cviques i de persones rellevants compromeses amb la promoci del valenci, a fi de propiciar
noves iniciatives
que milloren lestatus del valenci.
63 collaboradors
professors universitaris, tcnics en poltica lingstica, representants dentitats cviques, tcnics en Administraci educativa, periodistes, escriptors, cantautors, directius del mn editorial, llibreters, telegs, cooperativistes, tcnics en immigraci, periodistes, actrius, autors teatrals, productors daudiovisuals, socilegs...
Des de la seua responsabilitat i la plena llibertat dexpressi, presenten les seues anlisis en relaci amb el procs que fa vint-i-cinc anys va iniciar la LUEV i aporten elements per a introduir innovacions urgents.
SATORRES CALABUIG, V.
SIRERA TUR, JOSEP LLUS SOLER MARCO, VICENT TORR FERRERO, TUDI VIVES MONJO, BALTASAR
260 iniciatives
Hem volgut mostrar-les Conjuntament, fent com un recull sinttic de valoracions i esperances que plantegen
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
El marc constitucional i estatutari Aprofundir en la LUEV El valenci, un valor didentitat El valenci, llengua prpia i compartida El protagonisme de la societat valenciana Plurilingisme i foment del valenci El comproms de tots, la Generalitat al capdavant 8. Cap a un futur millor
Una interpretaci directa del precepte constitucional que, a ms, integre el principi digualtat davant de la llei i el de remoci dels obstacles que dificulten la plenitud de la igualtat, ens permet concloure la possibilitat dequiparar la llengua prpia amb el castell, amb lestabliment de lobligaci de conixer-la i el dret dusar-la.
(I.2., Alcaraz Ramos)
Situar el valenci com la llengua prpia requerix equilibrar ls de les llenges oficials en un espai bilinge i, tamb, plantejar-nos el fet plurilinge de lEstat espanyol, i el multilinge del mn globalitzat com els nous paradigmes en qu hem demmarcar la poltica lingstica del futur immediat.
(II.2.2, Moreno)
La LUEV significava la devoluci histrica de lestatus juridicopoltic del valenci. La commemoraci dels 25 anys de vigncia invita a reflexionar sobre un dels processos de ms transcendncia i complexitat que la societat valenciana ha experimentat al llarg de la seua histria: lempresa de rehabilitaci social de la llengua prpia. (I.1, Ninyoles)
La qesti de la llengua ha estat conduda amb pols dubitatiu per les diferents administracions. Compten amb els pressupostos adequats? I el ms important, sha renovat la voluntat de fer possible el compliment de la lletra i lesperit de la llei?
(II.7.3, Pastor)
El valenci ha arribat al segle XXI grcies als valors positius que li atorguen els seus parlants. La utilitat real no pot quedar reduda als mbits de la identitat ms prxima. Nosaltres apostem perqu siga, efectivament, el dret i el smbol de tots els valencians.
(II.10, Mas)
La societat es vertebra i madura grcies a ladhesi dels seus integrants als trets identitaris que la defineixen, que la fan prpia,diferent, que li atorguen entitat de poble entre els pobles del mn. I la llengua s el tret ms important.
(II.6.2,Serrano)
No podem limitar-nos a considerar el valenci nicament com un vehicle de comunicaci. s una cosa molt ms profunda: un b patrimonial i, des deixe punt de vista, respectar i usar el valenci s defendre el nostre patrimoni i la nostra histria. Eixe missatge hauria darribar a tots els nostres pobles.
(II.10, Cronistes Oficials del Regne de Valncia)
Si compartim problemes i parlem la mateixa llengua som dintre la xarxa comuna. Aix, vistes les coses, les diferncies i suspiccies amainen. (II.10.4, Mart)
Cal que lAVL consensue amb altres intitucions normatives del nostre domini lingstic estndars comuns i integradors que servisquen per a tothom i en els quals es troben cmodes totes les varietats dialectals.
(II.13.1,Soler)
Esperem que algunes definicions avanades per lAVL com la de denominar la llengua catal/valenci en determinants contextos puguen servir per a progressar a poc a poc per la senda de la sensatesa.
(I.2, Alcaraz Ramos)
El paper estellar del redreament lingstic i cultural valenci lha de tenir la societat valenciana, des de totes les comarques, sense renegar de cap aliana ni de cap somni
(II.10.4, Mart)
Les idees que impulsaren, des dels seus inicis, el procs de normalitzaci, sn aquelles que han contribut a portar endavant lempresa: una imatge prospectiva del valenci lligada al progrs social, econmic i cultural i de transformaci democrtica. s amb aquest ideal que, comptant amb el suport social dels sectors ms dinmics, sha pogut materialitzar el canvi.
(I.1, Ninyoles)
Cal promoure, entre les persones immigrants, mesures explcites de foment del valenci, orientades a lacollida, a la promoci de la igualtat, i a la incorporaci activa a la societat.
(II.9, Garcia /Die)
Caminem cap a societats multilinges i multiculturals. Si volem garantir la integraci i la participaci de la poblaci immigrant sens plantegen nous reptes: educar en actituds favorables cap a la diversitat i potenciar una poltica lingstica dirigida a fer del valenci el lligam.
(II.9.3, Morell)
Un dels reptes ms importants de la nostra societat s larribada de persones de molts llocs del mn. Si el valenci esdev llengua comuna dinteracci social, sense necessitat que ning deixe arrere la seua cultura i les seues tradicions, farem una societat valenciana ms cohesionada.
(II.9.2, Simn)
Lesfor continuat de moltes persones i collectius ha fet que la LUEV siga un projecte viu pel qual hem de seguir apostant i treballant amb illusi, amb un comproms ferm.
(II.3.2, Mar)
Una llengua no pot sobreviure i desenvolupar-se si noms es caracteritza per ser asimtricament oficial i parcialment escolar. s imprescindible que lAdministraci valenciana es prenga ben seriosament la legislaci vigent.
(II.3.1, Torr)
Perqu avance ls del valenci cal la participaci de lAdministraci pblica valenciana duna manera clara i decidida.
(II.4.1, Ochoa)
s hora de demanar un gest poltic, un gest decidit en defensa de la llengua. En este punt, el nostre Govern no pot tornar a perdre el pas.
(II.7.3, Pastor)
Les expectatives de futur del valenci dependran que siguen superats amb lajuda duna poltica lingstica decidida que, ara com ara, no es veu per enlloc: la baixa proporci de lnies en valenci, el contingent redut de valencianoparlants de primera llengua i el seu agreujament als nuclis urbans valencians ms importants.
(II.1.1, Montoya):
El nostre objectiu s generar una xarxa de professionals de lmbit local que continue creant materials de promoci del valenci
(II.2.3, Cerd)
s el moment propici per a qu la comunitat educativa valenciana briga un procs de debat i dileg per tal de corregir les mancances i els desequilibris que ara es presenten i dissenyar el futur que volem per a lescola pblica, popular i valenciana. (II.3.4, Gmez).
(II.5.1, Castellano).
Les institucions pbliques hauran dajudar a incrementar la visibilitat del teatre en valenci mitjanant campanyes als media, molt en especial a la RTVV, que sha dimplicar en la promoci no sols de forma directa sin tamb indirecta (II.7.1, Sirera).
Caldria establir una quota mnima que assegurara la presncia de la msica en valenci als mitjans de comunicaci pblics i privats. Rdio Televisi Valenciana hauria dexercir el lideratge que li atorga la seua llei de fundaci.
(II.8.1, Frechina)
No s suficient permetre ls del valenci, sin promoure entre les persones immigrants, mesures explicites de foment, orientades a lacollida, a la promoci de la igualtat, a la incorporaci activa a la societat. (II.9.1, Garcia / Die):
Militem en la utopia perqu som associacionistes al voltant duna llengua menyspreada pels qui fan poltiques i diuen fer tot el contrari. (II.10.4, Mart) Molta de la literatura festiva que sinclou en llibrets, revistes i programes de festes es realitza en valenci. Tanmateix, encara resta cam per a poder constatar lexistncia dun escenari de plena normalitat.
(II.11.3, Alcaraz Santonja)
Sabem que lAVL t preparat el Missal Rom en valenci. Que el publique ja amb la mateixa llibertat i responsabilitat davant la jerarquia eclesistica amb qu capellans i seglars catlics hem actuat durant molt anys.
(II.12.4, Comes)
Cal collaborar amb les empreses, comeros i indstries, que tenen la seua activitat en la CV, perqu siguen part activa de la normalitzaci de ls social del valenci.
(II.13.4, Cambres de Comer)
Podem dir que el valenci est en una posici excellent quant a lexistncia de tecnologies de traducci automtica, i que este potencial no sest usant encara completament.
(II.14.4, Forcada)
Ara s un bon moment per a valorar el que t de positiu la tasca feta en els ltims 25 anys. I el Consell de la Generalitat i la resta de nivells de govern haurien de fer un esfor per a garantir plenament la igualtat lingstica i els drets lingstics dels valencians.
(II.2.1, Bodoque)
continuar avanant,
persistix en les conclusions i propostes del Llibre blancI, ara ms explicades, fonamentades, estudiades i eampliades des de la diversitat plural enriquidora dels autors-collaboradors.
(Secci de Foment de ls del Valenci)
Sn documents fonamentals per a continuar avanant: El Dictamen del Consell Valenci de Cultura sobre les qestions lingstiques (1998) i el Pacte pel Valenci dels grups majoritaris de les Corts Valencianes (2001), convergents en la necessitat dactuacions urgents. Les mesures globals en ells plantejades, tenen plena vigncia.
Les aportacions dels colaboradors sn valuoses i plurals. Sn paraules compromeses amb el foment del valenci. A partir destes aportacions, es preveu que lAVL elabore propostes davant de les Corts i del Govern, amb la confiana que noves poltiques reincidiran, amb ms fora, en el foment del valenci.
Totes les administracions pbliques haurien de prendre en consideraci que encara no shan aplicat satisfactriament algunes disposicions de la LUEV i que s imprescindible concretar, desplegar i actualitzar els seus manaments.
Sn urgents actuacions unitries de les nostres institucions dirigides a potenciar lestima de la societat valenciana per ella mateixa i per la seua llengua prpia.
s urgent que les administracions valencianes, les organitzacions poltiques, sindicals i ciutadanes i com ms millor, assolisquen un nou pacte cvic pel foment del valenci.
Continuem avanant!
Avant i avant!