Dario Fo (Varese, 1926), autor-director-actor i Premi

Nobel de Literatura 1977, exponent d’un teatre

polític que el va dur a la presó, creà un gènere de
farsa surrealista agafant com a punt de partida la
comèdia francesa de boulevard i de vodevil, plena
de personatges delirants: lladres, pintors, taxistes,
vídues consolades... immersos en un carrusel
esbojarrat de divertides situacions.

Les obres que us presentem, dues farses escrites

als anys cinquantes, al principi de la seva carrera,
són una mostra d’allò que hem esmentat abans.
“Els pintors...” és una farsa per a un clown en què la
història i el diàleg arriben a un grau de surrealisme i
absurd que fan que la diversió hi sigui present fins
el final. Pel que fa a “No hi lladre...” ens trobem
davant d’un vodevil embogit amb embolics
d’amants, banyes, confusió d’identitats... que es
burla, juntament amb l’espectador, de la hipocresia
de la societat en què es desenvolupa.
 ELS PINTORS NO TENEN RECORDS NO HI HA LLADRE QUE PER BÉ NO VINGUI

REPARTIMENT REPARTIMENT

VÍDUA Maria José Qui

PINTOR Joep Maria Fontan LLADRE Francesc Rull
CAP Pere Martí DONA DEL LLADRE Anna Miralles
SENYOR MILVI Juan Carlos Parejo / Joan Viñas HOME Jaume Real
ANNA Carme Allona DONA Antònia Luna
DAINA Alfonsa Gómez ANNA Maria Calzada
SÒNIA Maria Carcolse ANTONI Alfons Higuero
MANIQUÍ Maria José Olmo SEGON LLADRE Juan Carlos Parejo / Joan Viñas

DECORATS: Fusteria i decoració juvenil

(Alumnat 3r i 4t ESO Aula Oberta)
IL·LUMINACIÓ José Luis Iriarte
SO Joaquim Salvador
DIRECCIÓ Pere Martí