Treu del pou aquesta fressa, buida l'esperit de tanta pols.

Sigues tu, no ho deixis perdre, mira, olora, i viu la vida a fons. Sega arran la no ginesta trenca amb tot all que tant confon. Si ets pacient i ms honesta, ja veuras que et menjars al mn. Trobars deserts, penyassegats, forats i rius. sentirs la veu de dins teu que alguna terra et diu. Que no podrs mai despertar d'aquest bonson que acabes d'inventar, i no sabrs pas com tornar del teu tresor tan clar. Tot curtint la senzillesa vestirs amb poc tenint de tot. Sommiant i amb la tendressa aconseguirs saber-ho tot. Surt al sol sense roba, deixa que t'escalfi tot el dors. Pren i aprn, la terra et dona tot all que tant demana el cos. Trobars deserts, penyassegats, forats i rius, sentirs la veu dins teu que alguna terra et diu.

Que no podrs mai despertar d'aquell bonson que acabes d'inventar, i no sabrs pas com tornar del teu tresor tan clar Que la vida res et diu si no ets tu qui somriu. mira el curs del teu riu. Que la vida res et diu si no ets tu qui somriu. mira el curs del teu riu. i no podrs mai despertar d'aquest bonson que acabes d'inventar, i no sabrs pas com tornar del teu tresor tan clar i no podrs mai despertar, del teu tresor tan clar.