SESSI 1

Observa i completa el dibuix arrossegant les etiquetes ns al lloc corresponent:

rgan tom cllula aparell teixit molcula

SESSI 1

Relaciona les paraules segents amb la seva denici:

Unitat estructural i funcional dels ssers vius. teixit Conjunt drgans especialitzat a dur a terme una funci determinada.

aparell o sistema

cllula

Agrupaci de teixits que constitueixen una unitat estructural capa de dur a terme una funci determinada.

rgan

Conjunt de cllules amb la mateixa morfologia i funci.

SESSI 1

Mira el vdeo sobre la reproducci per esqueixos.

Ara, marca les armacions correctes:

En la reproducci asexual no calen rgans reproductors especialitzats. En la reproducci asexual s necessari produir cllules asexuals. En la reproducci asexual no cal el reconeixement i lencontre dels dos sexes. La reproducci asexual depn dun nic individu.

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 1

Completa les frases amb les paraules segents:

rgans espcie sexual funci vital reproducci per esqueixos cllula ou o zigot La reproducci s la pluricellulars, asseguren la continutat de la seva masculina

grcies a la qual els ssers vius, tant unicellulars com .

La reproducci dels organismes pluricellulars pot ser asexual, com en el cas de la dalgunes plantes, o b , com en el cas de lespcie humana. ,

En la reproducci sexual suneixen dues cllules sexuals, una de femenina i una de la qual cosa genera una les cllules, tots els teixits, els , que, en dividir-se i diferenciar-se, produir totes , els aparells i els sistemes del nou individu.

SESSI 2

Observa aquest dibuix. Quins canvis perceps entre el noi i la noia i el nen i la nena?

Quan es veuen ms les diferncies entre els dos sexes?

SESSI 2

Busca en lenciclopdia.cat la paraula pubertat i contesta les preguntes segents: Quan comena la pubertat?

Quan sacaba la pubertat?

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 2

Com deniries la relaci entre les persones de les fotograes?

SESSI 2

Escriu la paraula corresponent a cada denici:

Funci de relaci en qu hi ha involucrats els sentits

i les sensacions corporals i que afecta lequilibri psicolgic, afectiu i emocional de la persona.

Funci vital mitjanant la qual els ssers vius asseguren

la continutat de la seva espcie.

SESSI 2

Contesta: Quines sn les caracterstiques principals en la reproducci humana?

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 2

Llegeix aquestes parelles de frases i marca les armacions correctes:

La sexualitat implica reproducci. La reproducci implica sexualitat.

La sexualitat s una funci vital. La reproducci s una funci vital.

La reproducci s una opci que comprn una determinada etapa de la vida. La sexualitat comprn una etapa de la vida.

SESSI 2

Llegeix el text segent:

s evident que hi ha diferncies morfolgiques, siolgiques i psicolgiques entre sexes. Respecte de les psicolgiques, la inuncia cultural i, ms concretament, leducaci rebuda sn molt rellevants. s molt difcil distingir quines diferncies sn innates (instintives) i quines sn fruit de laprenentatge, de la identicaci sexual establerta pels models culturals. Cada cultura i cada societat t la seva forma dexpressar les diferncies entre els dos sexes. Generalment, es posa de manifest en les actituds i els costums, que indiquen la pertinena a un o altre sexe. El conjunt daquests comportaments, reconeguts per la societat com a tpicament masculins o femenins, s el rol sexual. Les diferncies existents entre homes i dones no haurien de ser en cap cas motiu de discriminaci. Tot i aix, la desigualtat s un fet que de vegades es manifesta en la relaci de parella, lentorn familiar, el mn laboral, lmbit poltic i jurdic, etc. En realitat, tot i que es considera que als pasos desenvolupats hi ha un grau elevat digualtat, encara queda molt per a assolir.

Ara, contesta: Quin paper (o rol) creus que sadjudica a un i altre sexe?
Hi ests dacord?

Creus que els rols sexuals estan canviant? Qu tho fa pensar?

Posa diferents exemples de desigualtat entre sexes que es poden donar en diversos mbits: a casa,
a lescola, a la feina, en la poltica, en la religi, etc.

1.La reproducci de les persones

activitats

Fixat, per exemple, en els anuncis televisius. Pensa tamb en la publicitat adreada als ms petits, especialment en la de joguines, i contesta: Quins rols satribueixen al sexe femen i quins satribueixen al mascul?

Creus que estan justicats? Per qu creus que passa aix? Debat aquestes qestions amb els teus
companys i companyes.

Qu creus que pots fer tu per a aconseguir la igualtat?

SESSI 2

10

Relaciona:
testicles

eixamplament dels malucs sn presents en el naixement canvi de la veu Carcters sexuals primaris

aparici de pl a diferents parts del cos: aixelles, pubis, etc.

ovaris apareixen durant la pubertat desenvolupament de la musculatura Carcters sexuals secundaris maduren durant la pubertat vagina

penis

eixamplament de lesquena i el pit

desenvolupament dels pits

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 2

11

Llegeix el text segent i, desprs, contesta les preguntes:

En entrar a la pubertat els hbits higinics han de mantenir-se, i ns i tot cal augmentar-ne la freqncia, ja que els canvis hormonals fan crixer lolor corporal, se sua ms i pot aparixer acne juvenil (grans i barbs). A ms, linici de lactivitat sexual porta associat el risc de contraure malalties de transmissi sexual. Les malalties de transmissi sexual sn malalties infeccioses de gravetat variable que es transmeten o es contagien durant les relacions sexuals, malgrat que algunes es poden transmetre tamb daltres maneres. Les ms freqents sn lherpes genital, la slis, la gonorrea, la candidiasi, la tricomoniasi i la sida, que tamb es pot transmetre en compartir xeringues en casos de drogoaddicci. La majoria daquestes malalties es curen amb certa facilitat (per a la sida encara no hi ha cap remei efectiu), i absolutament totes es poden evitar si es compleixen les normes adequades de prevenci. s important anar a lespecialista quan es nota qualsevol smptoma anmal, com lceres als genitals, secrecions imprevistes o dolors durant la micci, lejaculaci o lacte sexual.

Creus que el teu cos necessita una atenci higinica especial durant la pubertat?

Coneixes quins controls i precaucions sn necessaris per a prevenir possibles malalties relacionades
amb laparell reproductor?

Busca informaci sobre cadascuna de les malalties de transmissi sexual esmentades en el text.

Discutiu a classe sobre la necessitat destar informats daquestes malalties per a poder-les prevenir i, si cal,
anar al metge si sen detecten els smptomes.

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 2

12

Les hormones tenen una importncia cabdal en tots els processos relacionats amb la sexualitat i la reproducci. Observa i analitza la taula segent sobre les principals hormones que intervenen en la sexualitat i la reproducci i la seva funci.
Glndula (localitzaci) Hipotlem (cervell) Hormona Oxitocina Funci Estimula les contraccions uterines durant el part i la producci de llet. Controla el creixement. Estimula la secreci de llet. Estimula el follicle ovric i la maduraci despermatozoides. Estimula lovulaci i la producci de testosterona per part dels testicles i la de progesterona per part del cos luti. Mantenen els carcters sexuals primaris i secundaris en lhome. Relaxa el coll de lter i els lligaments de la pelvis per al part. Mantenen els carcters sexuals primaris i secundaris en la dona. Juntament amb lhormona anterior, prepara lter per a una possible gestaci.

LE PEDIR A MONTSE LA creixement TABLA Hipfisi (cervell) H. del DEL LIBRO Y LA REEMPLAZAR, HE COLOCADO ESTA PARA CALCULAR Prolactina EL ESPACIO

H. estimulant del follicle

H. lutenitzant Testicles ter i placenta Follicles (ovari) Cos luti (ovari) Testosterona (i altres estrgens) Relaxina Estradiol (i altres estrgens) Progesterona

Contesta: Quina o quines hormones mantenen els carcters sexuals primaris i secundaris en la dona?
On es produeix/en?

Quina o quines hormones mantenen els carcters sexuals primaris i secundaris en lhome?
On es produeix/en?

Hi ha cap hormona que contribueixi al relaxament del coll de lter i dels lligaments de la pelvis
per a permetre el part? On es produeix?

Quina hormona estimula el follicle ovric (follicle de Graaf) i la maduraci dels espermatozoides?
On es produeix?

1.La reproducci de les persones

activitats

 Quines hormones preparen lter per a una possible gestaci? On es produeixen?

Durant el part, quina o quines hormones estimulen les contraccions uterines? On es produeix/en?

Quan neix el nad, quina o quines hormones estimulen la producci de llet per a alimentar-lo?
On es produeix/en?

SESSI 3

13

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom dels rgans, les glndules i els conductes de laparell reproductor mascul.
prstata prepuci epiddim glndules de Cowper uretra penis testicles escrot gland conducte deferent vescules seminals
budells

VISTA LATERAL DE LAPARELL REPRODUCTOR MASCUL

bufeta urinria

SESSI 3

14

Relaciona les glndules, els rgans i els conductes de laparell reproductor mascul amb la seva denici. Tingues en compte que diversos noms poden estar relacionats amb una mateixa funci.
prstata epiddim glndules de Cowper uretra penis testicles escrot gland conducte deferent vescules seminals lquid seminal prepuci Glndules que produeixen el lquid seminal. Eixamplament a lextrem del penis. Conducte que travessa el penis i condueix lorina durant la micci i el semen durant lejaculaci. rgan que diposita el semen a la vagina. Replegament epitelial a lextrem del penis. Lquid que transporta i nodreix els espermatozoides. Gnades on es formen els espermatozoides. Bossa cutnia que protegeix els testicles. Conducte on semmagatzemen i maduren els espermatozoides. Conducte per on surten els espermatozoides en produir-se lejaculaci.

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 3

15

Arrossega les etiquetes ns al lloc corresponent del dibuix:

vagina trompa de Fallopi vulva coll de lter o crvix cltoris ter ovaris
VISTA LATERAL DE LAPARELL REPRODUCTOR FEMEN

SESSI 3

16

Completa les frases amb les paraules corresponents:

vagina trompa de Fallopi vulva coll de lter o crvix cltoris ter ovaris

La

s el conducte que comunica lovari amb lter. . .

Lrgan erctil molt sensible situat prop dels llavis menors s el Les gnades on es formen i maduren els vuls sanomenen

Els replecs de la pell que protegeixen lobertura externa de laparell copulador femen i lobertura urinria sn la . .

Lrgan muscular buit on es desenvolupa lembri s l El

s la part inferior de lter, que comunica lter amb la vagina. .

El conducte muscular que comunica lter amb lexterior s la

SESSI 3

17

Observa la fotograa. Quines sn les diferncies ms rellevants entre els vuls i els espermatozoides? Justica-les.

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 4

18

Descriu el viatge que recorre un espermatozoide des que es produeix al testicle ns que fecunda lvul. Pots veure els vdeos sobre laparell reproductor mascul i laparell reproductor femen.

SESSI 4

19

Mira aquesta animaci sobre el cicle menstrual i ovric. Explica qu sn el cicle ovric i el cicle menstrual.

1.La reproducci de les persones

activitats

Ara, contesta les preguntes segents: Quines sn les fases del cicle menstrual i ovric?

Quant dura la menstruaci? Per qu es produeix?

Quan t lloc lovulaci dins el cicle menstrual?

SESSI 4

20

Observa lesquema del cicle menstrual, el cicle ovric i el grc de producci de progesterona i estrgens:

1.La reproducci de les persones

activitats

Ara, contesta les preguntes segents: Qu sn la progesterona i els estrgens?

Per qu durant els cicles menstrual i ovric hi ha un increment de progesterona? Quan es produeix?
Quin efecte deu tenir en el cicle?

Per qu durant els cicles menstrual i ovric hi ha un increment destrgens? Quan es produeix?
Quin efecte deu tenir en el cicle?

SESSI 4

21

Llegeix i contesta:

En cada coit, el penis diposita a la vagina uns tres-cents milions despermatozoides.

A quina part de laparell reproductor femen seria possible que es trobs lvul de la fotograa?

Quants espermatozoides fecunden lvul? Per qu?

Per qu sen produeixen tants?

1.La reproducci de les persones

activitats

 Per qu generalment es produeix un sol vul en cada ovulaci?

Quants dies pot viure un espermatozoide dins les vies genitals femenines?

Quan pot ser fecundat lvul?

SESSI 4

22

Relaciona cada concepte amb la seva denici.

fecundaci vul fecundat Perforaci de la membrana de lvul i introducci del cap i la pea intermdia de lespermatozoide Uni dun vul i un espermatozoide Fecundaci que t lloc dins laparell genital femen Fusi del nucli de lvul i el nucli de lespermatozoide Erecci i introducci del penis dins la vagina i ejaculaci del semen

cpula

fusi dels nuclis

fertilitzaci

cllula ou o zigot

fecundaci interna

SESSI 5

23

Assenyala la resposta correcta:

Qu s el desenvolupament embrionari? s el procs de formaci dun nou organisme. s el procs de formaci de lvul. s la uni dun vul i un espermatozoide. Com sanomena aquest procs en els animals vivpars? Sanomena ovulaci. Sanomena fecundaci. Sanomena gestaci. Quines sn les etapes de la gestaci? Sn dues, la segmentaci i la diferenciaci. Sn tres, la segmentaci, la diferenciaci i la morfognesi. Sn tres, la fertilitzaci, la segmentaci i la diferenciaci.
1.La reproducci de les persones activitats

Quan sinicia i quan nalitza el desenvolupament embrionari? Sinicia en el moment de la fecundaci i nalitza en completar-se la diferenciaci. Sinicia durant lejaculaci i nalitza quan lespermatozoide fecunda lvul. Sinicia quan es formen els diferents teixits i rgans de lembri.

SESSI 5

24

Relaciona les etiquetes amb les frases corresponents, segons letapa del desenvolupament embrionari en qu es produeixen les accions:
Es forma lendoderma, la capa interna, que generar laparell digestiu i els pulmons. El zigot comena a dividir-se. Segmentaci La blstula simplanta a lendometri. Es forma lectoderma, la capa externa, que generar la pell i el sistema nervis. Es forma la mrula. Diferenciaci Es diferencien tres capes anomenades fulls embrionaris. Totes les cllules formades sn idntiques. Es forma la blstula. Es forma la gstrula. Morfognesi Es formen els diferents teixits, rgans, aparells i sistemes. Es forma el mesoderma, la capa intermdia, que generar els ossos, els msculs, la sang i laparell reproductor.

SESSI 5

25

Observa el dibuix, que representa com es diferenciaran els teixits i els rgans a partir de les tres capes germinatives de lembri. Descriu el procs i els teixits, els rgans i els aparells que es formen en cada cas.
Ectoderma

gstrula

Mesoderma

Endoderma

SESSI 5

26

Arrossega les etiquetes amb el nom dels annexos embrionaris ns al lloc corresponent de la illustraci:

crion lquid amnitic cord umbilical placenta

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 5

27

Completa la taula amb el nom dels annexos embrionaris:

amni crion placenta

allantoide i sac vitell

Annex embrionari Funci Formen el cord umbilical Alimenta lembri i elimina els productes de rebuig de lembri Cont el lquid amnitic i protegeix lembri de possibles cops s lembolcall extern de lamni

SESSI 5

28

Explica el desenvolupament embrionari, des de la fecundaci ns a la diferenciaci en fulls embrionaris. Utilitza els conceptes segents:
espermatozoides diferenciaci rgans mesoderma zigot blstula ectoderma fecundar segmentaci endoderma mrula gstrula teixits vul

morfognesi

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 5

29

Contesta les preguntes segents: Quant dura aproximadament un embars?

Quines etapes es distingeixen en un embars?

Explica-les.

Per qu s especialment important dur una vida saludable

durant lembars?

SESSI 5

30

Ordena cronolgicament aquestes imatges:

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 6

31

Contesta les preguntes segents: Qu s el part?

Quins sn els smptomes que anuncien linici o proximitat del part

i en qu consisteixen?

Quines sn les etapes del part?

Quant acostuma a durar un part?

Qu s la cesria i quan saplica?

SESSI 6

32

Arrossega les etiquetes amb el nom de les diferents etapes del part ns a la illustraci corresponent:

Dilataci Deslliurament Expulsi

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 6

33

Relaciona els conceptes segents amb la seva denici:

involuci uterina pediatre/a test dApgar calostre prolactina puerperi prdues sanguinolentes loquis Restes de mucosa uterina i de la cicatritzaci de la zona on hi havia la placenta. Especialista que atn el nounat. Lquid groguenc molt ric en protenes i substncies que proporcionen defenses al nounat. Perode de sis setmanes que succeeix el part. Contracci de lter per a recuperar la mida dabans de lembars. Valoraci de ladaptaci del nounat a la vida extrauterina. Expulsi de loquis durant el puerperi. Hormona que estimula la secreci de calostre i posteriorment de llet.

SESSI 7

34

Contesta les preguntes segents:

La maternitat i la paternitat sn una opci ms en la vida de les persones, una decisi que sha de prendre amb responsabilitat.

En quin moment creus que s ms adequat tenir lls?

Quin s lobjectiu de la planicaci familiar?

Per qu determinades prctiques com, per exemple, el coit interromput o el rentat vaginal
sn considerades falsos mtodes anticonceptius? I s veritat que durant el perode dalletament matern o els dies de la menstruaci una dona no pot quedar embarassada?

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 7

34

Observa la taula i contesta:

MTODES ANTICONCEPTIUS Un contraceptiu o anticonceptiu s un instrument o frmac destinat a evitar la fecundaci o la implantaci de lembri Mtode. Pndola Pegat drmic Eficcia Molt alta Mecanisme Impedeixen lovulaci. Avantatges No interfereixen en les relacions sexuals. Inconvenients Poden tenir efectes secundaris. s imprescindible una visita al ginecleg. Cal no oblidar-se de prendre les pndoles diriament o de posar-se el pegat un cop a la setmana. Exigeixen un llarg perode daprenentatge i requereixen labstenci de relacions sexuals completes durant el perode frtil. Cal collocar-los abans de cada coit. La seva activitat dura una hora.

Calendari Ogino Temperatura basal Canvis del moc cervical Espermaticides

Molt baixa

No es poden mantenir relacions sexuals durant el perode frtil. Destrueixen els espermatozoides. Impedeix el pas dels espermatozoides.

No tenen contraindicacions.

Baixa

Sutilitzen fcilment. No tenen contraindicacions.

Preservatiu: femen/mascul

Alta. Molt alta si es combina amb espermaticides

Pot reduir la sensibilitat. No t contraindicacions. Cal collocar-lo abans Sutilitza en la prevenci de malalties de transmissi de cada coit. sexual. Econmic i fcil dobtenir. No t contraindicacions. Cal assessorament del ginecleg. Sha de deixar posat vuit hores desprs del coit.

Diafragma

Mitjana. Alta combinada amb espermaticides Alta

Impedeix el pas dels espermatozoides. Impedeix la implantaci de lembri.

Dispositiu intrauter (DIU)

Lha de collocar un metge. Pot causar complicacions. Augmenta el perill dinfeccions. Cal comprovar desprs de cada menstruaci que no ha estat expulsat. s molt efica. s permanent. Cal una intervenci quirrgica. s irreversible. Requereix controls mdics.

Esterilitzaci femenina (lligament de trompes)

Total

Lvul no pot baixar per les trompes a causa de la seva obstrucci.

Esterilitzaci masculina (vasectomia)

Total

Cal una intervenci quirrgica. s molt efica. Es bloquegen s reversible (vasostomia). els conductes deferents. Lesperma no cont espermatozoides. Dificulta la fecundaci Evita lembars no intencionat si durant el coit no shan pres mesures protectores. Pot provocar vmits ocasionals i una possible irregularitat menstrual.

Anticoncepci demergncia o postcoital (pndola del dia desprs)

Alta (80 %)

Quina s la funci dels mtodes anticonceptius?

1.La reproducci de les persones

activitats

 Quin sn els mtodes anticonceptius amb una eccia alta o molt alta?

Dels mtodes anticonceptius amb una eccia alta o molt alta, quins poden tenir efectes secundaris
o causar complicacions?

Dels mtodes anticonceptius amb una eccia alta o molt alta, quins no tenen efectes secundaris
ni complicacions?

Quins avantatges t el preservatiu?

Quins mtodes tenen una eccia total?

Quines diferncies hi ha entre el lligament de trompes i la vasectomia? I qu tenen en com?

SESSI 7

35

Tria algun mtode anticonceptiu o contraceptiu i buscan ms informaci. Pots consultar la pgina web del Centre Jove o adrear-te a alguna biblioteca.

1.La reproducci de les persones

activitats

SESSI 7

36

Quines poden ser les causes de lesterilitat? Quines solucions coneixes per a fer front a aquest problema?

SESSI 7

37

Observa lesquema segent, que fa referncia a un procs de reproducci assistida per fecundaci in vitro, i descriu el procs.

trompa obstruda obtenci dvuls madurs

Ara, contesta: Quina diferncia hi ha entre la inseminaci articial i la fecundaci in vitro respecte al lloc on es produeix
la fecundaci?

1.La reproducci de les persones

activitats