La renovaci del paisatgisme en els nous parcs metropolitans

SUMARI

Introducci 1. El planejament i els parcs urbans 2. Els boscos de la metrpoli 3. Les agricultures urbanes 4. Els drenatges dels territoris 5. Els entorns amb valor afegit 6. La continutat urbana, ecolgica i metropolitana

24 / Papers 47 / LA RENOVACI DEL PAISATGISME EN ELS NOUS PARCS METROPOLITANS

Enric Batlle i Durany Arquitecte

La renovaci del paisatgisme en els nous parcs metropolitans

Introducci
La natura a la ciutat, representada habitualment pels parcs, s lexponent ms clar de lesperit popular que associa a lespai pblic la imatge dels paisatges desitjats. Joseph Rykwert, en larticle El jard del futur, entre lesttica i la tecnologia,1 ens convida a resoldre una de les reivindicacions ms clares del nostre temps: Portar la natura a la ciutat, i fer til la natura al ciutad. La relaci entre ciutat i natura ha donat lloc a multitud dexemples despai pblic, producte de la complexitat de transportar literalment models naturals per a utilitzaci ciutadana o de la contradicci evident entre aquests usos urbans i uns espais o unes imatges naturals que es volen preservar. Aquest article tamb vol incidir en aquest paradigma clau de lespai pblic i vol intentar ajudar a trobar els significats urbans, ecolgics i esttics que els nostres espais lliures futurs requeriran. Trobar un nou significat per a lespai lliure metropolit pot permetre projectar la ciutat des dun nou model de continutat; ja no es tractar de la ciutat compacta tradicional amb els seus carrers, places, avingudes i parcs, sin duna nova lectura de la ciutat dispersa, on el nou espai lliure pot permetre cohesionar, fer comprensible, ser la nova estratgia que defineixi la forma de la metrpoli, i potser donar lloc a un nou estrat que se superposar a la multitud destrats de construcci i de significat que constitueixen el fet metropolit. En aquesta nova relaci entre ciutat i territori, on la ciutat s metrpoli i lespai lliure un dels estrats bsics que la componen, caldr ser respectuosos amb les lleis ecolgiques, ser necessari reinventar alternatives mediambientals, buscar nous camins per al mn agroforestal en els mbits metropolitans i, per descomptat, saber integrar aquestes operacions en els projectes urbans i territorials dels quals generalment formaran part.

Un estrat que juga des del paisatge i que es mou en totes les escales, des de lescala de la metrpoli a la de la ciutat o a la de barri, sia revitalitzant els grans signes geogrfics del nostre paisatge, o rescatant o inventant els petits fenmens de paisatge que tot lloc cont o pot contenir. Els professionals de larquitectura del paisatge treballen amb una actitud que se situa en una tercera via, intentant buscar les seves possibilitats entre la prepotncia de la societat industrial i la ingenutat dels moviments ecologistes. Una actitud que no es vol rendir a les visions catastrofistes que anuncien el final de lespai pblic, la destrucci dels vertaders espais urbans democrtics, com molt b argumenta Margaret Crawford en les Narratives of loss (Narratives de la prdua),2 on anuncia que els nics espais lliures possibles del futur sn els espais lliures privats (centres comercials, doci, temtics, de turisme...) o els espais de la mobilitat (autopistes, estacions, ports, aeroports...). Una actitud que dna lloc a uns nous paisatges que tampoc volen ser el resultat de la conservaci artificial duna natura o duna relativa naturalitat histrica de lagricultura que est condemnada a perdre el carcter que avui li atribum, com reclama per a la cultura urbana Oriol Bohigas en el text La ciutat, refugi del paisatge.3 Lactual renovaci del paisatgisme utilitza angulacions molt diverses de la realitat, categories en principi molt heterognies disseny de lespai pblic, medi ambient, ordenaci territorial, gesti agroforestal, control dels recursos naturals que se superposen per intentar definir un nou model despai lliure per a una ciutat sostenible. Per tal dacostar-nos al possible paper dels espais lliures en el context dels mbits metropolitans, aquest article sha estructurat en tres parts: El planejament i els
2 Crawford, M. Contesting the public realm: struggles over public space in Los Angeles (setembre 1995), Journal of Architectural Education, vol. 2, nm. 1, Southern California Institute of Architecture. 3 Bohigas, O. (1985); Reconstrucci de Barcelona, Barcelona, Edicions 62.

1 Rykwert, J.; El jardn del futuro, entre la esttica y la tecnologa, Rasegna, nm. 8.

LA RENOVACI DEL PAISATGISME EN ELS NOUS PARCS METROPOLITANS / El repte del paisatge en mbits metropolitans

/ 25

parcs urbans, Els nous espais lliures metropolitans i La connectivitat urbana, ecolgica i metropolitana. En la primera part saborda una anlisi de les vinculacions entre el model de planejament utilitzat i els tipus de parcs obtinguts. En la segona part es presenten exemples de noves tipologies despais lliures, des dels boscos de la metrpoli a les agricultures urbanes, des dels drenatges del territori als entorns amb valor afegit. En la tercera part es planteja la recuperaci de la continutat urbana, ecolgica i metropolitana a travs del projecte de lespai lliure com a nou instrument per a lordenaci del territori enfront de lacceptaci generalitzada de la dispersi com a fenomen urb insalvable.

agrupada de tots els espais lliures dun nou sector, hauria de trobar una disposici en el territori que foments lintercanvi entre la ciutat ja construda i el paisatge proper, hauria daprofitar els elements geogrfics o paisatgstics existents com a generadors dels nous espais lliures i hauria dintentar connectar aquests espais amb els possibles corredors ecolgics que vinculen els diferents espais dinters natural de la metrpoli. Per tal dillustrar la possibilitat daquest tipus de desenvolupament en el marc dels entorns urbans ms prxims, podem utilitzar dos exemples realitzats des de lrbita municipal, per que sn una bona contribuci per complementar la matriu ecolgica metropolitana. Es tracta del sistema de parcs de Sant Cugat del Valls i del corredor urb de la riera de Sant Climent a Viladecans. En ambds casos es tracta de propostes que intenten establir un sistema de parcs a linterior de la ciutat aprofitant els buits que la mateixa ciutat ha generat en locupaci del territori. Aquests buits, rieres en ambds casos, esdevenen els nous espais lliures de la ciutat i donen lloc a unes continutats per a vianants abans inimaginables. Aquests sistemes de parcs constitueixen el millor pla dordenaci per comenar el desenvolupament futur daquestes ciutats i ofereixen en una sola operaci tres avantatges clars: en primer lloc, sobtenen molts espais lliures per a la ciutat i es conserven els valors naturals del territori original; en segon lloc, es permet el creixement controlat de la ciutat amb uns nous barris que completen el continu urb previ i que defineixen la forma perimetral del sistema de parcs i, en tercer lloc, saconsegueix una seqncia despais que connecta linterior de la ciutat amb els espais naturals prxims. La vinculaci entre els nous creixements de la ciutat i lestabliment dels sistemes despais lliures urbans presenta un altre avantatge evident perqu possibilita el finanament conjunt de tot lmbit. A Sant Cugat del Valls, lembri del sistema de parcs permet un recorregut que, des del centre de la ciutat, arriba, duna banda, fins al parc agrcola de Torre Negra i el parc de Collserola i, de laltra, fins a Sant Lloren del Munt a travs de lhipottic corredor verd del Valls. A Viladecans, els espais lliures generats al voltant de la riera de Sant Climent permeten establir un recorregut mar-muntanya que talla i uneix simultniament tot el municipi. Duna banda, es vinculen al sistema del parc natural del Garraf i, de laltra, cap al mar, es posen en contacte amb el parc agrari del Llobregat i amb els espais naturals del delta. A Sant Cugat del Valls, diversos espais lliures procedents doperacions urbanstiques independents acaben formalitzant un sistema de parcs malgrat la inexistn-

1. El planejament i els parcs urbans

El model urbanstic ms com en el nostre pas durant els ltims anys ha estat i encara ho s el desenvolupament dun sector relativament petit a travs duna figura urbanstica pla parcial o similar que aborda els problemes concrets de lindret a partir duns parmetres i directrius prviament establerts. Les cessions per a espais lliures i equipaments se situen entre un 30% i un 50% de la superfcie del sector. El procs habitual de desenvolupament ha centrat el tipus dordenaci seguint la lgica dels nous carrers plantejats o la de trobar la millor implantaci immobiliria. La disposici dels espais lliures i dels equipaments es realitza generalment de manera molt secundria i fragmentada en relaci amb les lgiques anteriors. s com tamb el fet de considerar aquests espais des duna lgica molt local, vinculada als teixits urbans ja existents o com a nou centre del nou teixit urb plantejat. En aquests desenvolupaments urbanstics es fomenta la disgregaci dels espais lliures en diverses peces que es disposen de manera perifrica a la perfecta ubicaci dels aprofitaments immobiliaris. s habitual renunciar a laprofitament dels elements geogrfics o paisatgstics que existien prviament en el lloc, per aix poder establir un nou ordre que es construir des de les lgiques dels carrers i de les edificacions, i en el qual els nous espais lliures shauran de dissenyar a partir de nous criteris que es desconeixen en el moment de planejar el sector. El model de desenvolupament en peces autnomes ha obviat habitualment lentorn, tant el de la ciutat ja construda com el del paisatge proper, i ha renunciat a les possibilitats dels espais lliures com a intercanviadors entre unes ciutats denses que necessitaven zones verdes i uns paisatges naturals o agrcoles propers que estaven perdent sentit i qualitat. Un model de desenvolupament urbanstic ms sostenible hauria de plantejar el tractament unitari i de manera

26 / Papers 47 / LA RENOVACI DEL PAISATGISME EN ELS NOUS PARCS METROPOLITANS

Lantic torrent existent a lindret es va convertir en lelement que defineix lestructura del nou parc

Font: Batlle i Roig, arquitectes

cia dun pla municipal sobre aix. Espais de tipologies diferents acaben trobant la unitat en la continutat i en la vegetaci, fins a aconseguir unificar una vall agrcola reconvertida en parc (el parc Central) els espais lliures dun eixample (el parc del Monestir) i el parc que acompanya una riera (el parc de la Rambla del Celler). En el cas del parc Central i del parc de la Rambla del Celler, el fet geogrfic primigeni la riera esdev el centre del parc i lelement que ordena tot el sector. En el cas del parc del Monestir, un model urbanstic convencional elimina tots els trets paisatgstics anteriors i fomenta la disgregaci dels espais lliures en peces molt fragmentades que noms recuperen quelcom dunitat a travs de la fora de la vegetaci. A Viladecans, limpuls municipal per recuperar la riera de Sant Climent esdev un pla marc que ordena totes les intervencions que shan de realitzar al llarg del seu curs. Un parc que es dissenya des de la lgica dels sistemes naturals de les rieres i que aconsegueix dibuixar un sistema de parcs que travessa tota la ciutat. Un parc que aprofita tots els espais que troba i que es converteix en una uni verda entre la muntanya i el mar. En els dos exemples, el planejament superior no preveia aquestes opcions i els planejaments parcials optaven per uns espais lliures disgregats i ubicats a partir dunes lgiques ms urbanes. El resultat s una mostra de la capacitat que tenen aquestes idees de ser transformades mantenint tots els altres parmetres urbanstics. Els dos sistemes de parcs han estat finanats per la promoci privada, per el municipi en controlava lexecuci. En el cas de Viladecans s molt exemplificatiu recordar que amb anterioritat a aquest pla hi havia hagut una proposta de lorganitzaci ecologista Depana que promovia un corredor verd entre el Garraf i els aiguamolls del delta de Llobregat, que se situava entre els nuclis urbans de Sant Boi de Llobregat i del mateix Viladecans. Aquest corredor aprofitava un interstici buit que existia entre els dos nuclis urbans i es convertia en el lmit natural que justificava la possible ampliaci de laeroport de Barcelona.

Aquest corredor no es va poder fer realitat i diversos polgons industrials que ja estaven previstos en el planejament el van fer impossible i van cosir les trames urbanes dambds municipis. Quan Viladecans va considerar la possibilitat duna idea similar, ja era massa tard per desenvolupar opcions daquesta escala, per una anlisi molt ms acurada i una mentalitat molt ms oberta van centrar la discussi sobre un petit fet geogrfic que hi havia al bell mig del municipi: la riera de Sant Climent. La riera no tenia la dimensi del corredor plantejat per Depana, per era contnua entre el Garraf i el delta i constitua el fet geogrfic amb ms vinculaci entre les valls del parc natural del Garraf i els aiguamolls de les vores de laeroport. Un treball urbanstic i paisatgstic molt ms detallat va determinar la possibilitat de transformar aquest petit fil, que les ordenacions urbanstiques previstes quasi esborraven, en el fet geogrfic ms important del sector, capa de liderar lordenaci urbanstica ms ambiciosa del municipi i dobtenir fora suficient per aconseguir ser el sistema despais lliures urbans que la ciutat cercava.

2. Els boscos de la metrpoli

Locupaci urbana del sl noms representava el 16% de la superfcie de lrea de Barcelona4 lany 1992 i el 25% en funci de locupaci urbana potencial segons el planejament vigent lany 1998. Tot i la important superfcie lliure, aquesta tampoc s la sensaci que es percep quan es viatja per la metrpoli, ja que en el 75% restant hi ha una gran part de zones ocupades per usos no controlats, per espais agrcoles abandonats o per espais agrcoles de molt baixa qualitat. Aix mateix, les infraestructures trituren els espais lliures resultants i accentuen aquesta sensaci de disposar de poc espai. Per lespai existeix i podria ser utilitzat en planejaments coherents que intentessin evitar els continus urbans indiferenciats, que a la llarga impossibilitaran la connexi entre les diverses rees naturals o entre les diverses rees que es podrien integrar en el conjunt despais lliures de la metrpoli. La ciutat pot utilitzar el bosc com a material bsic per recuperar els intersticis urbans degradats. A gran escala com un instrument que permet omplir grans superfcies i establir tot tipus de connexions ecolgiques. A petita escala com a resposta testimonial de la memria duns boscos que enyorem. Els boscos de la metrpoli es poden compatibilitzar amb diversos tipus dagricultures urbanes, des de les agricultures integrades al concepte de bosc explotaci controlada del bosc, plantacions tradicionals de les clarianes a les agricultures productives ms intensives que puguin ocupar rees de major dimensi vinyes amb denominaci dorigen, vivers darbres, parcs agrcoles.
4 Acebillo, J., i R. Folch (2000); Atles ambiental de lrea de Barcelona, Barcelona, Ariel Ciencia.

LA RENOVACI DEL PAISATGISME EN ELS NOUS PARCS METROPOLITANS / El repte del paisatge en mbits metropolitans

/ 27

Els boscos de la metrpoli i les agricultures urbanes sn rendibles a escala local perqu shi pot obtenir fusta, aliments o oci i poden ser rendibles a escala global perqu capturen el dixid de carboni i contraresten el canvi climtic, perqu retenen laigua, controlen lerosi i eviten les riades, i perqu es converteixen en reserves de biodiversitat. Els boscos urbans requereixen un sistema de gesti ds mltiple, que promocioni simultniament la utilitzaci social daquests mbits i la producci de primeres matries en el mateix indret. Per dur a terme un sistema daquestes caracterstiques, cal superar el dilema tradicional entre producci i conservaci. No es tracta dimplantar sistemes de gesti forestal productiva intensius, per tampoc de promocionarne la conservaci esttica sense realitzar cap tipus de gesti. Els sistemes de gesti forestal intensius promouen la implantaci darbres de creixement rpid, amb un rejoveniment continuat dels boscos i una preferncia pels espais regulars i duna sola espcie. Enfront daquest plantejament es poden implantar sistemes que promoguin la diversitat i la complexitat estructural dels boscos, amb masses irregulars compostes per espcies diferents i grandries variades. En aquest tipus de gesti es pot promoure un aprofitament important dels recursos naturals que respecti la bellesa i les funcions ambientals del bosc. El parc de Sausset, a la banlieue de Pars, s un brillant exemple de parc til construt a partir de la recuperaci dels sistemes agroforestals com a sistemes urbans capaos de ser emprats en els espais pblics del nou context metropolit. El parc, dissenyat per un equip encapalat per Michel Corajoud, no intenta definir la imatge final, sin que estableix un procs de construcci del parc que encara continua. A Sausset lagricultura no s quelcom situat en la memria romntica del dissenyador, sin que s el motor del parc i dna lloc a un sistema de boscos metropolitans. No es planteja la conservaci dalgun valor natural existent, sin que es fabrica una nova natura. No sutilitza laigua com un artifici esttic, sin que aquesta esdev la resposta als nous problemes mediambientals i dna lloc a la creaci de nous ecosistemes humits. No sutilitza la geometria per establir nous elements arquitectnics, sin per crear un nou paisatge. Es tracta de poblar darbres la metrpoli a travs de sistemes de gesti potents i de noves idees que tractin dobtenir uns boscos rics i bells. Uns boscos de la metrpoli autosuficients que puguin continuar generant beneficis ambientals i socials. Uns boscos que no considerarem com un valor residual, sin com un valor afegit. El bosc, com diu Mart Boada,5 no s marginal.

3. Les agricultures urbanes

Lagricultura urbana s la resposta que donem a la fascinaci per uns espais naturals i agrcoles que valorem, per uns espais que han format la imatge dels paisatges que volem preservar. Les imatges de lagricultura poden esdevenir les imatges de les nostres intervencions, poden ser la base de les noves imatges que podem generar a travs de les noves estratgies. Els processos de lagricultura formen part de la cultura de la terra, sn el sistema ideal de gesti per a aquests paisatges, lestratgia que permet lorganitzaci daquests espais en funci del seu tipus de gesti, que dna lloc a unes noves imatges variables en el temps que ens permeten noves vinculacions amb la ciutat on se situen. El desig de lhome de controlar la natura, ja sigui com a instrument alimentari, medicinal o contemplatiu, ha produt el desenvolupament de multitud de tcniques agrcoles i delements de servei, que posteriorment han evolucionat des de lagricultura cap als elements decoratius o de ls cap a loci, des dels sistemes de rec fins a les fonts monumentals, des dels bancals agrcoles fins a les terrasses dels jardins, des dels sistemes de protecci fins a les tanques, des de les podes per millorar la producci fins a la topiria decorativa. Si lagricultura s un dels orgens del jard, s lgic que desprs dun llarg perode de mxima artificialitat i de prdua dels orgens, es pensi que els parcs poden retornar cap a lagricultura, que poden ser agricultura, que poden recuperar el carcter hortcola de les seves imatges primignies. Un cas especial dagricultura urbana s el dels horts individuals situats en terrenys pblics en els territoris periurbans. Considerats com a marginals en mbits com el de la metrpoli de Barcelona, es tracta duna activitat que, convenientment regulada i fins i tot degudament estimulada, pot contribuir a estructurar el territori periurb, a generar paisatges admirables i a donar satisfacci a moltes opcions personals, tal com Cada sector del jard botnic de Bordeus est dedicat a reflectir els diversos ecosistemes de lentorn de la ciutat

5 Boada, M.; El bosque no es marginal, El Pas, 8 dagost de 1999.

Font: Catherine Mosbach, Bordeus, 2002

28 / Papers 47 / LA RENOVACI DEL PAISATGISME EN ELS NOUS PARCS METROPOLITANS

succeeix en nombroses perifries urbanes centreeuropees i nrdiques. Els horts individuals poden ser compatibles amb els espais lliures tradicionals o poden inserir-se en els nous espais lliures metropolitans. La reconversi daquesta activitat, eradicant-la dels espais marginals i reubicant-la en indrets apropiats on es pugui regular i normalitzar, s una necessitat, per tamb ho podem considerar com una bona soluci per configurar els nostres espais lliures. En diverses ciutats europees es tornen a incloure horts individuals en els parcs pblics i es recupera aix la tradici iniciada a Alemanya a la fi del segle xix .

ecolgica daquestes actuacions una clara potencialitat econmica que les convertiria en possibles i, potser fins i tot, en imprescindibles. Redescobrir la continutat de laigua a travs dels drenatges del territori ens permet recuperar un concepte que locupaci indiscriminada del territori havia eliminat: la continutat dels espais exteriors. Si redescobrim la continutat de laigua podrem recuperar la continutat ecolgica dels drenatges del territori i haurem posat la primera pedra per obtenir les continutats cviques que la nostra metrpoli requereix. Si en lactual ciutat dispersa lnic estrat amb continutat s el de les infraestructures, recordar que els drenatges del territori poden ser un sistema continu ens ajuda a comenar correctament la construcci dun nou estrat compost per tots els espais lliures de la metrpoli. Recuperar els drenatges del territori permet fer visibles per al ciutad els processos de laigua i al mateix temps es dissenya un cicle hidrolgic raonable i es dna lloc a un nou ecosistema urb que pot integrar basses de retenci, petits embassaments, dipsits dacumulaci, drenatges secundaris, xarxes alternatives de subministrament daiges diverses, plantes de tractament daiges residuals, filtres verds... i una infinitat despais possibles que, conjuntament amb els rierols principals, els rius i la lnia de costa, poden definir el sistema hdric metropolit. La continutat del sistema de drenatges permet la recuperaci duns fets geogrfics primigenis en la construcci de la ciutat. La gesti de laigua des dels nous parmetres enunciats i el projecte dels espais vinculats a aquesta gesti permetr obtenir un sistema continu per definici que no sols prendr en consideraci els grans cursos daigua rius i rieres, sin que podr ser visible a totes les escales i podr incloure qualsevol petita depressi topogrfica que passar a ser una pea ms daquest projecte imprescindible. Els drenatges del territori esdevindran autntics recorreguts verds perqu podran garantir en un mateix fil la ineludible continutat de laigua i les continutats de la biodiversitat, que un treball adequat dels marges del drenatge podr fer possible. La continutat de laigua i de la biodiversitat podr ser complementada amb les possibles continutats per als ciutadans a travs de camins que segueixin el drenatge o que permetin les connexions amb els teixits urbans prxims. El projecte dels drenatges del territori ens far visible la continutat duna gota daigua, dun ocell, dun senglar perdut, duna biodiversitat guanyada, de laire net, dun ciutad verd i de tot all que pugui ser compatible amb aquests principis.

4. Els drenatges dels territoris

Els projectes de drenatges del territori parteixen del reconeixement que laigua s un recurs bsic i tenen com a primer objectiu netejar i protegir el curs de laigua. Es tracta de reconsiderar un fet que ja coneixem: que sense la presncia i la histria del riu o el drenatge, la vall fluvial no existiria. s important considerar les iniciatives dels corredors fluvials estudiant tot lmbit de la conca. La comprensi de la totalitat del sistema natural ens permet fer una aproximaci ecolgica ms completa i ens pot ajudar a determinar les solucions ms correctes per als punts de conflicte que habitualment trobarem a les zones ms urbanitzades. Retenir laigua i humidificar el territori pot contribuir a resoldre els problemes hidrulics del nostre pas, per tamb pot donar lloc a uns nous paisatges. En primer lloc, es tractar de laplicaci destratgies hidruliques de petita escala, de retenci de laigua per acumular-la, per reduir-ne la velocitat, per humidificar el territori i per al control hidrolgic en els entorns forestal, agrcola i urb. En segon lloc, el foment del manteniment de tots els drenatges del territori i lacumulaci a totes les escales dels cabals daigua disponible donar lloc a uns nous paisatges humits, lligats als boscos, als espais agrcoles, a les noves rees urbanes. En tercer lloc, laplicaci de les mesures enunciades comportar, en cas de fortes pluges, la disminuci dels cabals daigua en els troncs principals dels rius i les rieres, aix com una evident disminuci de la seva velocitat i la millor prevenci de tot tipus dinundacions. Shauran minimitzat els problemes actuals per al mateix temps shauran obtingut unes qualitats paisatgstiques i mediambientals afegides, com s el cas de laugment de la massa forestal, laprofitament per a rec de les aiges, la millora de les capes fretiques, la disminuci de lerosi dels sls, la creaci de noves rees humides amb possibles nous ecosistemes i la possibilitat de donar lloc a nous paisatges a lentorn dels nostres rius i rieres. I, en quart lloc, laplicaci de mesures diverses simultniament pot ser, en la nostra situaci, la millor estratgia hidrulica per evitar projectes sense sentit i aconseguir aix que tot el pas participi dels problemes de laigua i es pugui afegir a levident potencialitat

5. Els entorns amb valor afegit

Els entorns amb valor afegit sn el resultat del millor estudi dimpacte ambiental que podem elaborar sobre

LA RENOVACI DEL PAISATGISME EN ELS NOUS PARCS METROPOLITANS / El repte del paisatge en mbits metropolitans

/ 29

les intervencions que volem portar a terme en el territori. Sn el resultat positiu duna bona interacci entre el programa concret que hem dimplantar i les capacitats naturals del paisatge que lha de suportar. Sn un espai lliure que pot complementar el conjunt despais naturals i despais pblics de la metrpoli. Aquests entorns poden ser un valor afegit a la intervenci concreta que sest realitzant. Habitualment es considera que aquest tipus dintervenci sempre s nociu per al paisatge que lha de suportar i que, per tant, cal determinar limpacte ambiental que produeix per aix, desprs, poder practicar les correccions necessries que, com comenta Ramon Folch en el llibre Que lo hermoso sea poderoso,6 es desenvolupen de la manera segent:
El ltimo episodio de este proceso comienza cuando la obra civil se est terminando, si bien puede continuar largo tiempo despus de que sta est terminada: es la restauracin de las heridas causadas. Se trata de fijar taludes, de regenerar zonas afectadas por acopios e instalaciones temporales, de construir pasos para animales que efectan desplazamientos a travs de la traza, etc. Este proceso se reduce demasiado a menudo a una sumaria jardinera de circunstancias que poco tiene que ver con una verdadera restauracin global y que, adems, suele ser cara de implantacin y carsima de mantenimiento: se ha destruido innecesariamente lo que ya haba y no costaba nada y se ha colocado lo que no exista, vive mal y cuesta mucho.

El projecte del Mechtenberg Landscape Park es va basar en lanlisi cartogrfica del lloc i de les estructures mineres del subsl

Font: P. F. Strauss, H. Solmsdorf i B. Stricker. Bochum, Essen i Gelsenkirchen. Iba Emscher Park, 1999

Dissenyar la natura ens permet resoldre aquests programes a partir dun coneixement atent als valors socials i culturals del paisatge i preocupat per aconseguir una planificaci capa dincorporar el que lecologia ja sap. La recuperaci dels indrets degradats o dels antics recintes industrials permet aplicar aquests coneixements per intentar aconseguir nous paisatges que sincorporaran a la imatge de la metrpoli. Podrem tornar enrere i pensar que podem dipositar els nostres meravellosos productes sobre una natura encara verge, per ja sabem que els nostres productes no sn sempre agradables i que la natura prxima est ms aviat degradada. Els valors afegits daquestes intervencions podrien ser els espais lliures que permetessin de fer una correcta integraci de lobjecte corresponent en el marc del projecte de paisatge daquell indret. Aquests espais lliures podrien ser lentorn adequat que fa la correcci necessria de limpacte produt o podrien ser el resultat de projectar la intervenci prevista com si es tracts dun espai lliure. En ambds casos, es tracta de considerar el conjunt com una sola unitat de paisatge que agrupa la intervenci concreta i el seu entorn. Aquesta unitat hauria de gestionar simultniament la intervenci i lentorn, de manera que es consideressin elements indestriables. Els entorns amb valor afegit serien els espais lliures daquestes intervencions, per tamb estarien en relaci amb el sistema global despais lliures metropolitans i complirien funcions cviques i ecolgiques que complementarien el conjunt. El projecte de les infraestructures i dels equipaments necessaris des de la voluntat dobtenir aquests valors afegits dna lloc al que anomenem infraestructures verdes, uns hbrids de programa concret i paisatge, una nova tipologia despai lliure.

Els entorns amb valor afegit volen tenir sentit per si mateixos, esdevenir un fet paisatgstic superior a la intervenci concreta que acompanyen. Es tracta dactuar amb energia amb els materials propis del paisatge, i aix evitar desastres i dissenyar la natura amb confiana, sabent que sest buscant un mn millor. Lewis Mumford ho explicava aix en la introducci del fams llibre Design with nature,7 dIan L. McHarg:
Aunque se presenta como una llamada a la accin, no est destinado a los que creen en los programas intensivos o en las soluciones inmediatas, sino ms bien, lo que nos ofrece es un fresco sendero de piedrecitas sobre un paisaje ya existente. En esta obra encontramos los cimientos de una civilizacin que, sin duda, reemplazar un mundo contaminado, de terrenos maltratados por los grandes desplazamientos de tierras, dominado por las mquinas, deshumanizado, amenazado por las explosiones y que, en estos momentos, se est desintegrando y desapareciendo ante nuestros ojos. Al presentarnos esta impactante visin de la exuberancia de los elementos orgnicos y del deleite humano que la ecologa y el diseo ecolgico prometen desentraar, McHarg reaviva la confianza en un mundo mejor.

6 Folch, R. (1990); Que lo hermoso sea poderoso, Barcelona, Editorial Altafulla. 7 Mumford, L. (1967); Introducci. A: McHarg, I. L. (2000); Design with nature, Barcelona, Gustavo Gili.

30 / Papers 47 / LA RENOVACI DEL PAISATGISME EN ELS NOUS PARCS METROPOLITANS

Els entorns amb valor afegit poden ser projectes coordinats amb les idees generals sobre els espais lliures metropolitans o potser noms seran actuacions fragmentades relacionades amb el problema concret desenvolupat, per en les dues situacions sestar contribuint a la construcci del millor paisatge metropolit. El cementiri metropolit de Roques Blanques i labocador del Garraf sn dos exemples dequipaments que disposen dentorn amb valor afegit. Tots dos es desenvolupen sobre rees naturals que formen part del sistema despais lliures metropolitans. El cementiri desenvolupa un complex programa de sepulcres sobre unes zones boscoses situades a les vores de Collserola, mentre que labocador, que va ocupar una vall profunda i tancada del masss del Garraf, recentment ha estat objecte duna restauraci paisatgstica. El cementiri metropolit de Roques Blanques s un conjunt de jardins dins el bosc. Cada jard s un petit cementiri on la imatge de les sepultures queda superada pel carcter paisatgstic del conjunt. El tipus de cementiri permet preservar els boscos perimetrals i intersticials que mantenen la seva funci i estableix aquests nous jardins-cementiri que amb el pas del temps queden absorbits pel conjunt del bosc. Labocador del Garraf va ocupar indiscriminadament una vall del parc natural del Garraf. El projecte dacabament de lexplotaci defineix la topografia final que sobtindr i estableix les possibilitats de laprofitament dels gasos produts per obtenir una energia alternativa. El projecte de restauraci pretn retornar aquest lloc al parc natural a travs de la creaci dun nou paisatge que es defineix com a jard agrcola. Una successi de diverses feixes agrcoles defineix el paisatge projectat i estableix tots els ordres necessaris per regular des de la finalitzaci dels abocaments fins a les plantacions que shan de realitzar. El parc del nus de la Trinitat i el parc del Tramvia, situats a les rondes de Barcelona, sn dos exemples que mostren les dificultats que poden sorgir a lhora de transformar les infraestructures en infraestructures verdes. Es tracta de dos exemples de lrea de Barcelona en qu el projecte dels entorns de les infraestructures aconsegueix corregir les mancances inicials del projecte de la infraestructura. El primer desenvolupa un parc a linterior dun gran nus viari, mentre que el segon intenta aconseguir un nou paisatge sobre la traa coberta duna autopista. El parc del nus de la Trinitat s lentorn duna infraestructura i un paisatge per si mateix. Es podria explicar que el parc s el resultat dun bon estudi dimpacte ambiental de la complexa infraestructura que shavia dexecutar, per el parc s el resultat dun projecte de paisatge que busca referncies ms globals amb lobjectiu de superar la complexitat del problema i amb la pretensi dobtenir

un parc pblic per als barris propers. El parc s un paisatge construt des de la topografia i lagricultura, per tamb s una estructura complexa que t la pretensi dorganitzar-se com un espai lliure al bell mig del nus viari. La soluci adoptada pretn vincular aquest indret a un suposat sistema superior despais exteriors a travs de la continutat de les diverses fileres darbres que entren a la ciutat acompanyant les diferents autopistes. El parc s una infraestructura verda i s el resultat dun projecte que ha intentat resoldre un difcil punt de conflicte. El parc del Tramvia ocupa els espais que el planejament havia reservat per al pas duna autopista. En el moment de lexecuci daquesta infraestructura, les insistents reivindicacions municipals van aconseguir que lautopista es construs semisoterrada, la qual cosa va possibilitar la construcci dun parc en els terrenys que quedaven alliberats. El parc ocupa uns espais desmanegats entre ells que estaven molt mal relacionats amb els teixits urbans prxims. El parc vol ser un element de connectivitat urbana entre les diferents parts i pretn transformar aquest lloc en un bosc metropolit que podria resseguir tota la traa de lautopista. El resultat final s un recorregut verd que permet les connexions entre dos municipis i un bosc metropolit que es pot anar engrandint: un entorn duna infraestructura amb uns valors afegits que els municipis poden continuar consolidant. Els dos projectes ens permeten veure les possibilitats de les infraestructures per aportar espais lliures als entorns urbans que travessen. Les solucions adoptades noms mostren una part de les immenses possibilitats que es podrien aprofitar si es tingus loportunitat de poder projectar les grans infraestructures des de lptica de les infraestructures verdes. El projecte conjunt de les infraestructures i dels seus entorns urbans pot oferir molts valors afegits a la ciutat i pot ajudar a consolidar el sistema despais lliures de les nostres metrpolis.

6. La continutat urbana, ecolgica i metropolitana

Els nous sistemes verds es construeixen a partir de la idea de recuperar les connectivitats perdudes, per tamb es construeixen sobre la base de cadascun dels nous espais lliures que es poden establir. Aquests nous espais lliures marge de ciutat compacta o interstici metropolit no poden ser dissenyats exclusivament des del programa local que els fa possibles, sin que han de recollir i assumir el rol que els correspon dins dun suposat sistema ideal. Aquests espais lliures podran formar part duna successi despais que intentin establir alguna connectivitat o podran ser imprescindibles per recuperar algun indret natural degradat. Aquests nous parcs tamb podran vincular-se als sistemes naturals potencials que encara es troben en el lloc o als nous sistemes naturals que es podran establir per fer emergir els valors ecolgics anteriorment anullats.

LA RENOVACI DEL PAISATGISME EN ELS NOUS PARCS METROPOLITANS / El repte del paisatge en mbits metropolitans

/ 31

La consolidaci daquests nous sistemes verds requereix la realitzaci de mltiples connexions o unions verdes entre els diferents mbits de la ciutat i entre els diferents espais lliures existents. Les unions verdes sn una nova versi de les vies-parc dels vells system park dOlmsted. Aquestes unions promouen el passeig, presenten un elevat inters metropolit perqu permeten la comunicaci dels ciutadans entre tots els espais lliures disponibles, ja que estableixen una xarxa que ofereix la possibilitat descollir i dallargar els recorreguts que es vulguin desenvolupar. Les unions verdes sentenen bsicament com a espais arbrats que tamb poden fer funcions de drenatge de les aiges de la ciutat. La continutat dels recorreguts per a vianants i bicicletes s essencial, de manera que s molt important la bona resoluci de tots els encreuaments que es produeixen amb les altres infraestructures. Les unions verdes poden ser simples passeigs urbans o poden aproximar-se al concepte de corredor ecolgic que garanteix les continutats naturals. La reconversi daquests espais en drenatges vistos de la ciutat permet aprofitar laigua de pluja, per crear espais humits que converteixen les unions verdes en part del sistema de parcs i en sistema natural per si mateix. Les unions verdes sn una pea ms del sistema de recorreguts urbans que es pot establir a les nostres ciutats.

El paisatge metropolit sha de construir a partir de laprofitament simultani dels valors de les connectivitats urbanes, les connectivitats ecolgiques i les connectivitats metropolitanes. La connectivitat urbana que saconsegueix a partir del projecte de lespai pblic urb, que recupera els millors valors de la ciutat compacta que encara voldrem conservar. La connectivitat ecolgica que es pot construir des del projecte dels intersticis metropolitans a partir de lineludible utilitzaci dels nous valors ecolgics. La connectivitat metropolitana que hem daprendre a projectar atesa la necessitat de desenvolupar correctament els valors de la inevitable ciutat dispersa en la qual vivim. La superposici intencionada daquestes continutats s la primera eina de la renovaci del paisatgisme en els nous parcs metropolitans, el millor instrument per construir un paisatge metropolit millor. Els espais pblics poden ser la imatge visible de la continutat de la metrpoli. La seva composici pot ser dispersa i fragmentada, conseqncia lgica de la diversitat delements que cont, per tamb pot ser coherent i contnua, conseqncia directa de les noves idees que hem destablir.

El parc departamental de Sauset, dunes dimensions intermdies entre un parc urb i un bosc, ha esdevingut, grcies a un intelligent joc destructures, un ecosistema urb i un nou espai pblic al servei dels ciutadans

Font: Claire i Michel Corajoud, Jaques Coulon

32 / Papers 47 / LA RENOVACI DEL PAISATGISME EN ELS NOUS PARCS METROPOLITANS