ANLISI DAFO DE LA MSICA EN VALENCI: MS CREATIVITAT QUE MAI, TANTA VULNERABILITAT COM SEMPRE Josep Vicent Frechina Des

que Raimon la inaugurara el 1962 amb la primera interpretaci en un acte pblic de la can Al vent, la msica moderna en valenci viu una pertina anormalitat que la condemna a una situaci de desigualtat permanent doportunitats amb la resta de msiques de consum. En efecte, si descomptem lestat dexcepci que significaren, en tots els sentits, els primers anys deufria democrtica, la manca de suport institucional o, dit de forma ms matisada, la manca duna discriminaci positiva que compense la seua condici dexpressi cultural en una llengua minoritzada, ha recls la msica en valenci en una mena de clandestinitat de facto on noms la persistent tossudessa dels msics i dalguns segments altament conscienciats i mobilitzats de la societat civil explica la seua supervivncia. Resulta bastant sorprenent, doncs, que en els darrers anys i, sobretot, des de la creaci el 2003 del Collectiu de Msics i Cantants en Valenci Ovidi Montllor (COM), la msica en valenci visca el que s, sens dubte, el millor moment artstic de la seua histria. Per fer-ne una recensi articulada i objectiva daquest escenari actual, hem volgut aplicar-hi la tcnica DAFO, un instrument descrutini ben popular, especialment en lmbit del mrketing i els negocis, per la seua senzillesa funcional i la seua eficcia analtica. Consisteix en examinar lobjecte destudi des duna perspectiva interna (Fortaleses i Debilitats) i externa (Oportunitats i Amenaces). Les inicials de tots quatre aspectes donen nom a aquesta tcnica que, a nosaltres particularment, ens resultar molt til per fer un mapa de present de la situaci de la msica en valenci i aventurar-ne una prospectiva de futur.

Fortaleses Ning no discutir que la fortalesa ms important de la msica en valenci avui s la seua inaudita efervescncia creativa. Una efervescncia que es tradueix en la major producci discogrfica que ha conegut mai i un ventall estilstic duna diversitat i qualitat desconegudes fins ara. Aix, als tres puntals habituals de lescena can dautor, folk i ska, ben representats encara amb noms com Pau Alabajos, scar Briz, Rafa Xamb, Feliu Ventura, Verdcel, Carles Dnia, Pep Botifarra, Mara Aranda i Solatge, Urblia Rurana, Al Tall, Sitja, Aljub, Obrint Pass o La Gossa Sorda, per citar noms uns quants dels noms ms coneguts sels uneixen el pop en totes les seues mltiples varietats (Miquel Herrero i Els Autmats, Sant Gatxo, Amanida Peiot, Arthur Caravan, 121 dB, Les Deesses Mortes, Litoral), el soul (Soul Atac), el tecno (Orxata Sound System), el hip hop (Rapsodes, MC Fabre, Ender, Jezie), lamericana (Senior i el Cor Brutal), el metal (Voltor, Inpia, Gtaca, Enderrocks), el rock urb (Red Roja), el post-grunge (El Corredor Polons) o lelectrnica (Dneu, We Are Not Brothers). El grfic 1 mostra levoluci de la producci discogrfica en els darrers quinze anys i resulta del tot eloqent, amb un salt quantitatiu notable justament lany de fundaci del COM:

Grfic 1 Producci discogrfica en valenci

Nota: La producci discogrfica per a lany 2010 inclou els discos publicats fins el mes doctubre daquest any.

Amb una diversitat i una riquesa de propostes tan gran no resulta estrany que comencen a arribar reconeixements en forma de premis importants o que alguns dels artistes ms destacats transcendesquen les fronteres autonmiques o lingstiques, ni que siga per mitj de circuits molt especialitzats o dun marcat caire alternatiu. Aix, darrerament, la cantautora dOliva Clara Andrs sha emportat el primer premi Miquel Mart i Pol a la millor poesia musicada per la seua can Personatges escrita a partir dun poema de Josep Pedrals; Compartir Dna Gustet i Aljub+Krama guanyaren dos dels Premis Mediterrnia 2008 instaurats per la Fira Mediterrnia de Manresa; Carles Dnia sha fet mereixedor del Premi Altaveu 2010 de Sant Boi de Llobregat; Pep Gimeno Botifarra ha guanyat el Premi al Millor Disc de Folk 2009 de la revista Enderrock i el XIII Premi Puig-Porret de la Crtica Musical de Catalunya, en la categoria de msica folk; i, en fi, Arthur Caravan han aconseguit el Premi Club Tr3sC de Fira de Msica al Carrer de Vila-seca 2010. I pel que fa a la incidncia internacional, noms cal recordar les continues gires dObrint Pas per Europa i Sudamrica; la persistent activitat de Pau Alabajos dins del circuit universitari que lha portat a actuar a diversos pasos europeus i, molt recentment, a Panam, Estats Units i Canad; les eixides puntuals dOrxata Sound System Viena, Berln, Lieja; lanomenada creixent de Mara Aranda primer amb LHam de Foc i ara amb Al Andaluz Project i Solatge en molts pasos de lEuropa Central, especialment Alemanya; o les continuades aparicions de la prpia Mara Aranda i de Miquel Gil en el prestigis panell radiofnic World Music Charts Europe.

Tot aix segurament no seria possible sense la feina constant i rigorosa del ja citat Collectiu Ovidi Montllor, una experincia exitosa dautogesti que comen la seua activitat per la via reivindicativa per que, progressivament, ha anat derivant les seues prioritats cap a iniciatives de caire constructiu, encaminades a la visibilitzaci del collectiu de msics que agrupa. Les ms importants, sens dubte, sn la instauraci dels Premis Ovidi lany 2006 que shan convertit en la gran gala anual de la msica en valenci, amb un important ress als mitjans de comunicaci i una incidncia dinamitzadora considerable i la creaci lany 2008 del circuit estable So de Sons, un projecte que, malgrat els esforos esmerats, no acaba dacomplir les expectatives generades ni dexplotar el seu presumible potencial com a eina de promoci. Aquesta autogesti propicia alguns inconvenients importants sn inevitables les friccions internes i el desgast dels msics que hi assumeixen el lideratge per, com a contrapartida, comporta certs avantatges incontrovertibles: una cohesi organitzativa que es tradueix en fructfers intercanvis i collaboracions artstiques, un apadrinament natural de les noves propostes que troben dimmediat una estructura hospitalria on desenvolupar-se, una comunicaci intergeneracional fluda i enriquidora que uneix lexperincia dels ms veterans amb el dinamisme i la manca de prejudicis dels ms joves, una veu sindicada i prpia que, en la seua mateixa condici collectiva, es fa sentir amb major intensitat, etc. Lenumeraci de les fortaleses de la msica en valenci restaria incompleta sin ponderrem en la justa mesura el paper bsic que hi desplega la societat civil organitzada en infinitat dentitats, associacions, ateneus, collectius, casals, etc. Un teixit associatiu poders i ben distribut per tot el territori, integrat pel segment ms conscienciat i actiu de la societat, que proporciona a la msica en valenci, duna banda, un circuit de petits locals i de trobades, festivals i aplecs, inexistent en altres mbits, i duna altra, una clientela fixa que actua com a canal de distribuci i de divulgaci, des dun voluntarisme, irregular si es vol en el temps, per tremendament fidel. En aquest sentit, sobresurt, en primer lloc, per les dimensions de lentitat i la transcendncia de la seua activitat, la Federaci Escola Valenciana que, des de lany 2006 i vinculada a les multitudinries Trobades dEscoles en Valncia, organitza el festival itinerant La Gira, un esdeveniment que reuneix cada any vora una trentena de bandes i solistes al seu cartell i arriba a unes vint localitats. Ja de menors dimensions, cal citar el Tourbolet Show, exitosa experincia dautogesti que passeja els sons ms durs de lescena musical valenciana al llarg i lample del territori; la Llotja de Msica Urbana de Vila-real, primera fira valenciana de contractacions musicals creada per de lassociaci Aigua Fresca i que sobreviu sense assolir els seus objectius fundacionals davant la manca de recursos econmics i de suport institucional adient; el Marock, circuit per sales i pubs de la Marina Alta; el Xbia Folk, que es consolida de la m de la Romntica del Saladar; Una Nit Folk, que persisteix des de Quart de Poblet com el ms representatiu del ball folkie; la trobada de cantadors Cant al Ras de Massalfassar; el Monitic Festival, punt de trobada de la cultura alternativa meridional que se celebra a Dnia el juliol i a Alcoi i Muro el setembre; els cicles de concerts que organitzen el Teatre la Clau i la Casa Cantonera a Algemes; el Folkhivern, una iniciativa semblant al Tourbolet en aquest cas auspiciada

per grups de folk; els cicles que organitza regularment el Centre de Cultura Contempornia Octubre de la ciutat de Valncia; la Trobada de Rondalles de Biar organitzada per Sagueta Nova; lAplec de Sonadors Tradicionals de Mutxamel, sorgit de limpuls del Grup Alacant; el cicle de Cantautors que organitza l'associaci Fum de Botja en collaboraci amb Cambra Records al caf-bar El Rac d'Alfarb; el cicle Temps de Can que celebra el Caf lInfern de Massalfassar; el Pop al Carrer que programa el collectiu La Casa Calba a Tavernes de la Valldigna; lEscudella Mestissatge a Callosa dEn Sarri; el Fesfolk de Torreblanca; el Llobera Festival de Beneixama; el Festimor de Sagunt; el Cabrerock de Jess Pobre; el Ms que Rock de Benifair de la Valldigna; el Bellota Rock de Manuel; el Falaguera Rock dAlfarb; el Feslloch de Benlloch; el recuperat Aplec de la Plana; i els centenars de Nits de Rock, de Can o de Folk que se celebren anualment per tota la geografia valenciana. Tots aquests festivals es nodreixen majoritriament dun pblic jove i fidel, que ha estat educat en valenci i que busca en la msica en valenci un component identitari que manca en la resta de loferta musical. El creixement sostingut del nombre de joves amb aquest perfil fa vint-i-cinc anys estudiaven en valenci uns 10000 xiquets i xiquetes; ara ho fan ms de 200000 augura un futur, si ms no, prometedor. Debilitats Les primeres debilitats que emergeixen de lanlisi sn, necessriament, les que vnen associades a les fortaleses: peatges que cal pagar de bestreta perqu les unes susciten les altres. En aquest cas, ja hem alludit abans a algun dels desavantatges de lautogesti. Ara caldria incidir en la tendncia a lendemisme que implica aquesta forma organitzativa; i ms encara quan sacompanya duna inevitable actitud resistencialista davant un clima dadversitat fossilitzada quan no de franca hostilitat institucional. Aquest endemisme t dues conseqncies nocives: en primer lloc, la cobertura de totes les propostes, independentment del seu estil i de la seua qualitat, davall el mateix paraigua de msica en valenci, fa sovint difcil destriar el gra de la palla i si les propostes de nivell ms baix es beneficien de larrossegament que els proporcionen les propostes ms interessants, aquestes poden, eventualment, rebre daquelles la influncia contrria. I, en segon lloc, s evident que la categoritzaci idiomtica de les msiques, segurament positiva en situacions de resistencialisme, acaba resultant contraproduent quan es vol ampliar el cercle de consumidors ms enll de la prpia circumpscripci lingstica: si la msica en valenci noms sescolta en programes de rdio especialitzats en msica en valenci, noms apareix en revistes i diaris escrits en valenci i noms es programa en cicles i festivals lingsticament compromesos, difcilment creixer ms enll i difcilment se la considerar a la mateixa alada que les altres msiques. La resta de debilitats obeeixen a factors ambientals ms que organitzatius. La primera s, bviament, la conformaci del mercat; acabem dexplicar que el mercat de la msica en valenci s un mercat quantitativament petit i sense expectatives dampliaci ms enll de lmbit lingstic. Aquest mbit lingstic, per, compta amb unes barreres autonmiques bastant infranquejables i sn ben pocs els grups i intrprets valencians que arriben a tindre alguna incidncia important a Catalunya o les Illes

Balears: noms Feliu Ventura, Verdcel, scar Briz i Pau Alabajos en lmbit de la can dautor; Miquel Gil, Carles Dnia, Urblia Rurana, la Romntica del Saladar i Pep Gimeno, Botifarra, en el del folk i Obrint Pas en el del pop-rock, actuen amb una certa regularitat ms amunt del Snia. La resta, en la seua majoria, sn uns perfectes desconeguts fins i tot per al pblic consumidor habitual de msica en catal. A tot aix cal afegir la tendncia institucional a tancar el mercat dins lmbit autonmic en comptes dajudar els productors culturals a arribar a la totalitat del seu pblic potencial: no hi cap poltica comuna en este sentit entre els governs valenci, catal i balear, bsicament per les reticncies del valenci a fer visible la unitat lingstica. Malgrat tot el que acabem dexposar, resulten molt cridaneres les xifres de vendes assolides per alguns grups i intrprets. La taula 1 mostra els discos en valenci ms venuts del 2003 al 2009 segons les dades fetes pbliques als anuaris que edita regularment el Grup Enderrock: Taula 1. Discos ms venuts de msica valenciana en valenci (2003-2009) Any 200 9 200 9 200 8 200 8 200 8 200 7 200 7 200 6 200 5 200 5 200 4 200 4 200 3 200 Intrpret Pep Gimeno, Botifarra Miquel Gil & Manel Camp Al Andaluz Project La Gossa Sorda Pau Alabajos Obrint Pas Pep Gimeno, Botifarra Feliu Ventura Llus Llach & Feliu Ventura Obrint Pas Obrint Pas Miquel Gil Obrint Pas Raimon Ttol Ten cantar ms de mil Miquel Gil & Manel Camp Trio Al Andaluz Project Sa Teoria del Caos Benvinguts al Parads Si em pose a cantar canons Alfabets de futur Que no sapague la llum En moviment! La flama Kat Terra Salvador Espriu. Poesia cantada Exemplars venuts 4.750 1.100 6.500 3.550 1.700 14.450 6.000 6.210 15.464 15.394 15.400 2.600 12.000 10.000

3 200 3

Raimon

Clssics i no

7.000

Hi destaca clarament la regularitat comercial dObrint Pas que, amb el seu darrer disc, el CD-DVD Benvinguts al parads (2007), va aconseguir estar algunes setmanes entre els discos ms venuts a la botiga FNAC de la ciutat de Valncia i entre els DVDs ms venuts de tot lestat. Aquestes xifres prenen una major rellevncia si les comparem amb les vendes anuals mitjanes de les produccions discogrfiques en catal que rarament superen els 5000 exemplars i sn moltssimes les que es queden per davall dels 3000. I ms encara si les situem en un context general marcat per la greu recessi que pateix la indstria musical les xifres publicades per Promusicae, lassociaci que aglutina la major part de productors discogrfics de lEstat, sn ben explcites: entre el 2000 i el 2008, la venda de discos havia caigut un 64%; en el primer semestre del 2009, caigu un 30,5% addicional1; i en el primer semestre del 2010, shan tornat a veure redudes en un 12%. A la debilitat estructural del mercat cal afegir dos factors negatius addicionals. Primerament la precarietat de la indstria cultural que ha dexercir el paper de mitjancer entre productors i consumidors. Una indstria que, afortunadament, millora lentament sobretot durant els darrers cinc anys on han comenat a consolidar-se algunes agncies de management la Sibilla Valenciana, 7 Claus, Servifolk, moltes de les quals han creat el seu propi segell discogrfic Comboi Records, La Casa Calba, Ms de Mil. Totes elles sobreviuen ofegades per la conjuntura econmica poc propcia, la crisi interna de la prpia indstria discogrfica i les limitacions del mercat que acabem denumerar. Malgrat aix, per, la seua aportaci s transcendental perqu introdueixen elements professionals imprescindibles en un mbit caracteritzat sempre pel voluntarisme, lamateurisme i la manca de continutat. Laltre factor advers s el desinters dels mitjans de comunicaci, especialment els pblics, que ignoren la msica en valenci contradint descaradament els seus pressupsi ts fundacionals mentre alberguen espais dedicats a msiques fornies amb audincies limitadssimes i minvants2. En el moment descriure aquestes ratlles (octubre 2010) la msica en valenci noms apareix a la rdio pblica amb regularitat en els programes El Musicari, de Josemi Ortol, Alta Fidelitat, dAmlia Garrigs i El mn de la msica de Carles Sanchis, aquest a S Rdio i, com els anteriors, en horaris poc apropiats. En la rdio privada el panorama no s ms falaguer: tan sols el programa A Vivir Que Son Dos Dias-Comunidad Valenciana que dirigeix i presenta Quique Lencina a Rdio Valncia-Cadena Ser, dedica sistemticament un espai a la msica en valenci; en la resta del dial, llevat dalguna presncia excepcional en el veteranssim programa Discomoder que Enrique Gins condueix a la 97.7, el desert s la norma. Linteressat ha de recorrer a les rdios locals, comarcals i universitries per a trobar programes que no facen discriminaci idiomtica o consagren espais especfics a la producci discogrfica
1 2

El Pas, 17/09/2009 Com lespai Alma de copla, ems per Canal 9 durant la primavera de 2008 amb un share que en el seu millor moment no super el 9%. (Cf. Levante, 23/5/2008).

autctona. En la premsa escrita la situaci s una mica millor i, a poc a poc, la msica en valenci ha guanyat una presncia considerable, tant en les pgines de la premsa musical Mondo Sonoro, Beat, Rock de Lux com en les de la premsa generalista: La Cartelera, suplement del diari Levante, el Quadern de ledici valencian dEl Pas, El Temps, etc. En tot cas, un mercat tan precari, capa, per, de donar xifres com les exposades, evidencia unes potencialitats comercials que podrien aflorar noms amb una mica dactitud proactiva per banda de les institucions pbliques i els mitjans de comunicaci que gestionen facilitant lobertura de mercats, impulsant la creaci de circuits de msica en viu, dedicant recursos econmics a la projecci exterior, etc. Si el mercat t dficits estructurals, per les seues dimensions, per la seua fragmentaci, per la pressi meditica del castell, perqu pertany a una llengua minoritria i minoritzada, per la manca dindstria especialitzada i de plataformes de difusi, calen mesures correctores que els esmenen per a que aquesta part tan important de la cultura valenciana ocupe la posici que li correspon tant a dins del territori valenci com en lexterior. Amenaces Lamenaa principal que fa perillar el futur del sector s la seua extrema vulnerabilitat davant de la precarietat del mercat i la seua dependncia absoluta de la creativitat duns msics que, ateses les circumstncies, no poden assolir un estatus professional. Les xifres de consum cultural tampoc conviden a lesperana: ja hem explicat que per molts i diversos factors entre ells, la inexistncia duna cultura de masses en valenci el mercat musical noms es pot configurar amb aquella part de la poblaci que shi adhereix activament. Aquest fet explica, per exemple, les xifres fetes pbliques a linforme La dieta meditica i cultural dels joves (Fundacc, 2007), un treball realitzat sobre una mostra de 4.531 joves catalans, valencians i balears que revelava dos fets inquietants: en primer lloc, que el consum meditic i cultural daquestos joves es realitza majoritriament en castell i, en segon, que malgrat la implantaci de lensenyament del valenci a lescola, el consum de mitjans de comunicaci i de cultura en valenci s ms baix entre els joves que entre els adults. Concretament, la msica en valenci s una de les manifestacions culturals que resultava ms malparada en linforme: noms un 0,3% dels joves valencians entrevistats respongueren que la llengua de lltima can que havien escoltat era el valenci. Un percentatge que es pot posar en parallel als desoladors ndex de lectura que, any rere any, ens proporcionen les enquestes: segons dades de la Federacin de Gremios de Editores de Espaa, noms un 4.6% de valencians declaren, duarnt el primer quadrimestre del 2010, llegir habitualment o ocasionalment en la llengua prpia3 una xifra bastant millor que la de lany anterior (2,5%) per no per aix menys preocupant. Davant daquestes dades, hom esperaria una reacci immediata de ladministraci per ajustar les xifres de consum cultural a les de competncia lingstica, per sembla evident que les institucions es mouen en direcci contrria: en els darrers mesos, per exemple, la televisi pblica valenciana ha redut en un 70% el pressupost del doblatge al valenci; els pressupostos per al 2011 de la Generalitat Valenciana shan aprovat amb
3

Levante, 27/05/2010

una retallada de vora un mili deuros en la partida dedicada a la promoci del valenci, la qual, sumada a la retallada del 2009, suposa una disminuci dun ter dels diners destinats a aquesta partida en noms dos anys; linforme anual del Sndic de Greuges segueix denunciant les continues vulneracions de la Llei ds i Ensenyament del Valenci per banda de ladministraci pblica; etc. I pel que fa concretament al suport a la msica en valenci, totes les mocions presentades pels grups de loposici (juny de 2006, abril de 2008, mar de 2009) demanant obrir lnies dajuda econmica especfiques o adoptar mesures concretes per a la seua promoci han estat rebutjades de forma sistemtica per la majoria governant. Ja hem expressat anteriorment la importncia de lactuaci pblica per corregir els desajustos entre lexcellent moment artstic que viu la msica en valenci i la seua minsa incidncia social. Tots els indicadors apunten, per, que aquesta actuaci no arribar de moment i el sector haur de continuar espabilant-se pel seu compte com ha vingut fent fins ara, amb els riscos i la vulnerabilitat a qu lexposa la seua obligada autogesti. Oportunitats La crisi de la indstria discogrfica i la simultnia irrupci dels canals de difusi i promoci en lnia descrregues gratutes, xarxes socials, blogs, etc. iguala les oportunitats duns i altres i, pel que fa a la disponibilitat de la xarxa, colloca en el mateix punt de sortida lintrpret ms consagrat i el darrer debutant. Un s intelligent daquestos instruments esdev un arma promocional valuosssima si se sap crear i articular adecuadament una comunitat multimdia entorn del propi projecte. La msica en valenci t aqu tot un terreny verge per a crixer, un terreny que ja fa anys que exploten amb xit determinats intrprets i formacions que es moeuen per circuits alternatius i especialitzats Obrint Pas, Pau Alabajos, Orxata Sound System i que la xarxa posa a labast de tothom. El futur, i el futur de la msica en valenci en concret, si aconsegueix mantenir lextraordinria qualitat artstica actual, passa indiscutiblement per ac.