Ja des de lEdat Antiga es coneixien i es feien servir els efectes curatius de la msica per no va ser fins la segona meitat

del segle XX que la musicoterpia es va consolidar com a professi en pasos com Estats Units, Alemanya, Regne Unit o Argentina, entre daltres.

A casa nostra la musicoterpia sha consolidat els darrers anys fins a ser una terpia complementria a molts hospitals i centres de dia. Des de fa pocs anys vries universitats ofereixen tamb un master en Musicoterpia. Una de les capdevanteres daquesta corrent psicoteraputica al nostre pais s Catherine Clancy. Aquesta anglesa afincada a BCN ja va organitzar un taller a la nostra escola lestiu de lany 2000. Enguany s Ral Planas, un jove musicoterapeuta de la comarca, qui ens ofereix un parell de tallers de musicoterpia i estimulaci musical, dirigits en aquest cas a discapacitats per una banda i a nadons i nens petits per laltra.

I qu s exactament aix de la musicoterpia? Doncs s una disciplina que utilitza la msica per a millorar la qualitat de vida de les persones. El seu objectiu principal s crear un espai on lusuari pugui tenir una ex perincia musical que li aporti no noms plaer, sin tamb uns beneficis teraputics determinats. Segons els ltims estudis neurocientfics, prcticament totes les rees del cervell es posen en acci quan realitzem activitats musicals i aix fa que les aplicacions de la musicoterpia siguin molts nombroses. A MusicArea, per, ens centrarem en les persones discapacitades (tan nens com adults) i lestimulaci musical primerenca (per a nadons i nens fins a 3 anys acompanyats pels pares). En el camp de les persones discapactades es parteix d e lidea de que la msica s un llenguatge universal i, com a tal, s un excel.lent mitj per facilitar la comunicaci, la interacci, laprenentatge i la mobilitat sigui quina sigui la condici de lindividu. Aix, doncs, la msica esdev una eina ideal p er a promoure el seu desenvolupament fsic, cognitiu i emocional, aconseguir una ms bona integraci amb el mn que lenvolta i, en definitiva, millorar la seva qualitat de vida. Tots aquests objectius sassoleixen a travs de diferents tcniques (sense necessitat de tenir coneixements musicals) com el cant, la prctica instrumental, el ball, la percussi corporal, laudici, o la improvisaci/composici, entre daltres. Pel que fa a lestimulaci musical en letapa de 0 a 3 anys, sha de tenir present que a partir del cinqu mes de gestaci el fetus ja t totalment desenvolupat el sentit de loda, de manera que, al nixer, el nad est totalment preparat per rebre estmuls musicals. Aix fa que poguem afirmar que la msica s el seu primer llenguatge. De fet, en nombroses ocasions lenten millor el llenguatge verbal i daqu es conclou que tots els ssers humans passem per una etapa pre-verbal per no per una etapa pre-musical. A partir de canons, jocs de falda, moixaines, exploraci dinstruments o

massatges, entre daltres, es desenvolupen la motricitat i els sentits de la vista, el tacte i, sobretot, loda, sestimulen aspectes cognitius com la percepci, latenci o ladquisici del llenguatge i es crea un espai per potenciar les habilitats comunicatives i establir vincles afectius. Aquestes dues propostes es duran a terme a partir del curs 2013/14 per qui vulgui fer un tastet amb el seu fill o filla, pot viure l experiencia als tallers destiu de MusicArea.