TEST: ERES UNA PERSONA RACISTA ESTS DE ACUERDO CON LAS SIGUIENTES AFIRMACIONES: 1.

- Los inmigrantes se llevan todas las ayudas Si No

2.- Las personas extranjeras quitan el trabajo a los nacionales Si No

3.- Existen diferentes razas entre los seres humanos Si No

4.- Ser una persona inmigrante es lo mismo que ser una persona inmigrada Si No

5.- Las personas inmigrantes sin papeles son ilegales Si No

6.- Muchos inmigrantes son delincuentes Si No

7.- Los medios de comunicacin influyen en la nuestra observacin e interpretacin de la realidad. Si No

8.- El racismo social es el racismo de la vida cotidiana Si No

9.- La ley de extranjera es la mayor muestra del racismo institucional. Si No

10.- La discriminacin conduce a la desigualdad Si No

FC/UEC/100/12.01.04

Sant Pere Mitj, 81 08003 Barcelona tel: 93 319 52 76 fax: 93 310 35 73 uec@comtal.org

11.- A travs de la Declaracin Universal de los Derechos Humanos reconocemos e identificamos en tota persona sus derechos y libertades fundamentales. Si No

12.- Ser ciudadano quiere decir disfrutar de todos los derechos i cumplir con todos los deberes que el estado garantiza a travs de las leyes Si No

13.- Las culturas se tienen que tratar con igualdad. Si No

14.- Los musulmanes favorecen el terrorismo. Si No

FC/UEC/100/12.01.04

Sant Pere Mitj, 81 08003 Barcelona tel: 93 319 52 76 fax: 93 310 35 73 uec@comtal.org

INFORMACI 1.- F La sanitat o leducaci sn drets i no privilegis, i qualsevol persona pot exigir-los. LAdministraci t lobligaci de garantir-los sense cap tipus de discriminaci, per tamb t lobligaci de garantir que totes les persones que ho necessitin hi puguin accedir. La immigraci la formen sobretot persones en edat de treballar, per tant aquest collectiu aporta proporcionalment ms diners a lestat en relaci als ajuts que pot arribar a rebre. A ms, la Llei destrangeria fa que moltes persones immigrades no puguin treballar i depenguin de les ajudes socials. Aix vol dir que als collectius ms pobres ja existents, se nhi ha de sumar un altre i, en canvi, les ajudes socials no han augmentat, fet que crea competncia per a lobtenci daquests recursos. 2.- F Els immigrants ocupen els llocs de treball que els nacionals no volen, perqu estan poc reconeguts o mal pagats, sobretot els dels sectors de la indstria, lhostaleria, lagricultura o la construcci. Els treballadors estrangers vnen perqu hi ha oferta de feina, tant legal com illegal. 3.- F No farem servir mai el terme raa per definir els collectius tnics. No hi ha prou diferncies biolgiques remarcables entre els ssers humans que ens ho permetin; noms podem parlar de raa humana. 4.- F Una persona immigrant s una persona nascuda en un pas estranger que est fent el procs de migraci. Parlem de persones immigrants quan ens referim a les persones que arriben a la frontera, a les que estan en un centre dacollida o quan volem referir-nos al seu origen. Una persona immigrada s aquella persona que ja ha fet el procs migratori i resideix al territori. Ens referim amb aquest terme als vens i venes dun municipi, als treballadors i a les treballadores, a qualsevol persona que ja hi resideixi. 5.- F No farem servir el terme immigrant illegal per tal de definir una persona immigrant en situaci administrativa irregular. El concepte illegal noms pot adjudicar-se a coses (drogues, armes...) o accions (robatoris, assassinats, detencions), per no pas a persones. Aquest concepte promou la criminalitzaci del collectiu immigrant. 6.- F Els immigrants representen una gran heterogenetat de cultures, de procedncia, de motivacions i oportunitats per a emigrar, de trets demogrfics, de temps de residncia i de situacions legals, i no t sentit fer generalitzacions sobre els seus comportaments com a grup de relaci a la delinqncia. Daltra banda, la majoria de poblaci considerada autctona del nostre pas, per motius histrics, geogrfics i poltics, t els seus orgens ben diversos. Sant Pere Mitj, 81
08003 Barcelona tel: 93 319 52 76 fax: 93 310 35 73 uec@comtal.org

FC/UEC/100/12.01.04

7.- V TV, rdio, premsa , llibres i cmics poden transmetre estereotips i prejudicis, ja que tenen un poder de difusi que els permet arribar a tota la poblaci. Els mitjans de comunicaci tenen la clau per crear opini pblica i, tot i que alguns sesforcen per oferir visions positives del fet migratori, daltres fomenten la visi negativa i els tpics sobre determinades realitats i collectius socials, quan utilitzen titulars i dades que fan pensar en la immigraci o en el collectiu gitano com una amenaa. 8.- V El racisme social s el que provoca interferncies en la vida quotidiana de les persones discriminades, sigui en el seu entorn laboral, familiar, venal o en lespai pblic. Es pot percebre a lescola, a les botigues, al carrer, en espais doci... Sn manifestacions de racisme que provenen de persones que viuen la immigraci com si fos una amenaa, que discriminen un altre ve o vena per qestions dorigen, de religi o de cultura, que atribueixen la culpa dels conflictes i problemes de la seva comunitat a les diferncies culturals 9- V Una de les mostres ms importants de racisme institucional s la Llei dEstrangeria. Per a SOS Racisme, qualsevol llei destrangeria per si mateixa s discriminatria i injusta perqu reconeix drets diferents a les persones en funci del seu origen. Per tant, rebutgem la llei i totes les seves reformes, i no parlarem de lleis destrangeria bones o dolentes. 10.- V La discriminaci condueix a la desigualtat, tant en un pla general de la societat (social, educatiu, laboral, legislatiu) com en les relacions interpersonals. En moltes ocasions, les persones que pateixen la discriminaci i sn objecte de prejudicis, acaben assumint i encarnant la visi negativa que sen t. 11.- V Sentn que a tota persona, pel simple fet de ser-ho, li sn reconeguts tots els drets i llibertats de la Declaraci, sense cap tipus de distinci ni excepci. Aquests drets ni es compren, ni es venen, ni es guanyen, ni shereten. Ning t la potestat de privar-ne a cap altra persona, per cap motiu: ni els governs, ni els grups poltics, ni els grups religiosos, ni les famlies, ning. La Declaraci va ser aprovada per lAssemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948 i estableix una llista de drets bsics per a totes les persones, sense cap distinci de raa, color, sexe, llengua, religi, opini poltica, origen nacional o estatut poltic, jurdic o internacional del pas (article 2). 12.- V El concepte de ciutadania ha anat variant al llarg de la histria i sha anat adequant a 81 Sant Pere Mitj, la realitat social del moment, de tal manera que ara est lligat a la nacionalitat. 08003 Barcelona
tel: 93 319 52 76 fax: 93 310 35 73 uec@comtal.org

FC/UEC/100/12.01.04

Reconixer com a ciutadanes les persones immigrades significa apostar perqu tothom tingui els mateixos drets i oportunitats; aix doncs, aquest reconeixement sha de donar tant per part de lEstat com en el pla social. Ara que, cada vegada ms, la societat est formada per persones de diferents orgens i nacionalitats, i que anem cap a un mn cada cop ms globalitzat, el concepte de ciutadania sha dampliar per no exclouren molta de la gent que treballa i viu al pas. El concepte de ciutad i ciutadana ha de lligar-se a la residncia, al fet de viure en un lloc, i no pas a la nacionalitat. 13.- V Lencontre cultural entre minories i societat dacollida no podr suposar enriquiment mutu si la societat dacollida parteix de la idea de la seva superioritat cultural. Lenriquiment cultural en lencontre ha de ser tant per aportaci duns nous valors com per adaptaci duns altres, i ha de ser fruit dun dileg en condicions digualtat. 14.- F Existeix una discriminaci especfica contra la poblaci musulmana basada en estereotips i informaci distorsionada sobre lislam. Es pensa que lislam s una religi autoritria i violenta i que els llocs de culte afavoreixen el terrorisme. Aquest pensament negatiu sobre lislam provoca por i rebuig de la poblaci musulmana, i ocasiona conflictes als barris on grups de vens rebutgen la existncia de mesquites i oratoris. No podem parlar de terrorisme islmic quan ens estem referint a un fonamentalisme que pot existir a qualsevol religi i que s condemnable en totes les seves formes. De la mateixa manera, no podem parlar de terrorisme basc per referir-nos a ETA, ni de terrorisme catlic quan parlem de lIRA.

FC/UEC/100/12.01.04

Sant Pere Mitj, 81 08003 Barcelona tel: 93 319 52 76 fax: 93 310 35 73 uec@comtal.org