T-8 La composici qumica dels ssers vius

Tots sabem que estem formats de cllules. Les cllules sn unitats de vida microscpiques, s a dir, es mesuren en micres ()(una millsima de millmetre). Si b s veritat que hi ha organismes vius que estan formats per una sola cllula i que realitzen les tres funcions vitals, nutrici, relaci i reproducci, la natura ha fet evolucionar formes noves dorganitzaci ms complexes. Les cllules que tenen la mateixa funci sagrupen formant teixits (com el muscular, nervis, epitelial ...) i els teixits formant rgans (cor, estmac, fetge, cervell ...) i els rgans formant aparells o sistemes (com el circulatori, respiratori, nervis, reproductor...). I aquests sorganitzen per formar organismes (home, insectes, cucs, algues ...) Per les cllules de qu estan formades? Bsicament la seva massa s daigua, al citoplasma, on shi banyen una srie dorgnuls que coneixerem ms endavant. Per aquests orgnuls estan formats duna srie de molcules ms o menys complexes: Unes sn les macromolcules orgniques o Principis immediats (Glcids, Lpids, Protenes i cids nucleics). I altres sn inorgniques com laigua i les sals minerals. Com ja sabem les molcules estan formades delements qumics. Als elements qumics i a les molcules que formen part dels organismes vius els anomenem: Bioelements i Biomolcules respectivament. Els bioelements Sn aquells elements qumics de la Taula Peridica que trobem en els ssers vius. Encara que alguns hi siguin en molt petita quantitat (oligoelements) sn indispensables per a la vida. Els dividim en tres grups:

Elements molt abundants : C, H, O, N ............................................... 96% Elements poc abundants : Ca, P, Na, Cl, K, Mg i S .......................... 3.9% Oligoelements (oligo=poca quantitat) : Fe, Cu, Mn, I, Zn, Co ..... 0.1%

Les Biomolcules Sn molcules que formen part dels ssers vius. Majoritriament dominen aquelles formades per C i H. Les dividim en dos grans grups: Biomolcules inorgniques: Bsicament aigua i sals minerals. Laigua s la molcula majoritria de la vida i les sals les trobem en estructures ssies i dissoltes en aigua. Tot i que no aporten energia als organismes sn indispensables. Biomolcules orgniques : Sn macromolcules que trobem als ssers vius. En distingim quatre grans grups: Glcids o Sucres o Hidrats de carboni o carbohidrats :Sn molcules constitudes de C, H i O. Si sn petites sn solubles en aigua i sn dolces, si sn grans no. Sn la principal font energtica de tots els tipus de cllules i en les vegetals a ms en mantenen lestructura. Segons el tamany les classifiquem en : Monosacrids : Amb 6 o menys carbonis. Per exemple : Glucosa, Fructosa, Ribosa, desoxiribosa ... Disacrids : Formats per la uni de dos monosacrids. Per ex: sacarosa (sacarina) Polisacrids : Formats per la uni de nombrosos monosacrids (bsicament glucoses) Per ex: Mid a les cllules vegetals (funci energtica) Glucgen a les animals (energtica) Cellulosa a les vegetals (estructural)(Paret cellular)

Glucosa i ribosa Sacarina

Cellulosa

 Lpids o greixos : Constituts bsicament per C, H i O. Sn llargues

molcules insolubles en aigua ja que sn hidrfobs. Tenen importncia perqu sn una reserva energtica de les cllules i perqu formen part de la membrana plasmtica.

Segons la seva composici les classifiquem en tres grans grups: Triglicrids o greixos neutres : Sn molcules molt llargues que semmagatzemen en el teixit adips (greix) de lorganisme. Tenen funci de reserva energtica i dallament trmic. Per ex: En Animals(slids): Mantega, Llard ... En vegetals(lquids) : Oli doliva, de soja, de coco, de girasol, datmetlles dolces ...

Fosfolpids: Sn molcules molt llargues que tenen un extrem hidrofbic i laltre hidroflic la qual cosa els fa ideals per formar part de la membrana plasmtica. Contenen fsfor a la seva molcula. Per ex: Lecitina Altres: Calaix de sastre de lpids. Per ex: Ceres (a la superfcie de les fulles), Carotens

(Pigments pastanaga), Vitamines ( A, E K ), Esteroides ( Hormones sexuals, Colesterol, Vitamina D ...)

Protenes : Molcules constitudes per C H O N i

sovint tamb S i P. Sn llargues molcules formades de la uni dunes unitats anomenades aminocids. Coneixem uns 20 aminocids (Leucina, Metionina, Glicina, Prolina, Alanina ...). Els aminocids els podem trobar formant part de les protenes o be solts pel citoplasma.

Cada protena t una seqncia (ordre) daminocids concreta i que est determinada genticament (informaci gentica del nucli). Les protenes es sintetitzen (fabriquen) als ribosomes (orgnul del citoplasma), que van escollint els aminocids segons la seqncia de la proteina que est sintetitzant. Els ribosomes escullen els aminocids a afegir depenent del missatge que llegeixen de lARNmissatger. Les protenes tenen funcions diverses que les

fan molt importants per a la vida.

Segons la seva funci les classifiquem en protenes de funci: a) Estructural: Mantenen lestructura cellular (protenes de membrana). Tamb ajuden a mantenir lestructura de lADN (p.ex Histones). b) De reserva energtica: p ex: Les protenes de les llavors, la llet, els ous, la sang ... (p.ex :albumina ... c) De contracci: Les dels msculs, dels microtubuls del citoesquelet durant la Mitosi (divisi cellular).(p.ex: miosina,actina ...) d) De transport: Algunes protenes sencarreguen del transport d O2 (Hemoglobina), de Fe (Ferritina) i tamb del transport de substncies a travs de la membrana plasmtica. e) Enzimtica : Els enzims sn protenes que ajuden a que es produeixin moltes reaccions qumiques. Els podem trobar a linterior de la cllula o be fora ( p. ex. : Al tub digestiu) f) De defensa : Els anticossos sn protenes que inutilitzen moltes substncies estranyes. g) De regulaci : Les hormones sn protenes secretades per les glndules endocrines i que circulen per la sang per controlar el funcionament dels teixits del cos.

cids nucleics : Dcids nucleics nhi ha dos:

L'cid desoxiribonucleic (ADN), i l'cid ribonucleic (ARN). LADN est format per una doble cadena de nucleotids que en el moment de la divisi cellular (Mitosi) formar els cromosomes (grcies a les Histones). Es troba al nucli de la cllula i cont la informaci gentica de la cllula. LARN est format per una sola cadena de nucletids i, tot i que es sintetitza al nucli (a partir de lADN), surt pels porus de la membrana nuclear i es queda al citoplasma. Hi ha tres tipus dARN, el que ms ens interessa s lARNmissatger. Els c. nucleics sn llargussimes molcules formades de la uni dunes unitats anomenades nucletids. Coneixem 5 nucletids : Citosina a lADN i a lARN Guanina a lADN i a lARN Adenina a lADN i a lARN Timina (noms a lARN) Uracil (noms a lARN). La seqncia de nucletids de lADN de les cllules dun individu shereten quan es reprodueix. Es la informaci gentica

Dos processos molt importants ocorren a lADN del nucli (mai ocorren a lhora): Replicaci de LADN : Durant la divisi de la cllula (Mitosi) es fa una cpia exacta de lADN, una per cada nova cllula. Sintesi de ARNmissatger : s un tipus dARN que es sintetitza a partir duna part de lADN ,i que sortir al citoplasma i viatjar fins als Ribosomes que llegiran el seu missatge per decidir quins aminocids aniran agafant per sintetitzar la protena. Per tant al nucli es sintetiza ARNmissatger diferent per cada protena.