1

Tema no acabat
10 ANTENES...............................................................................................................................................1
1 INTRODUCCI........................................................................................................................................1
2 CAMP RADIAT EN FUNCI DEL CORRENT EN UNA ANTENA, POTENCIAL VECTOR....................................2
3 CAMPS RADIATS PER UNA ANTENA, CONDICI DE CAMP LLUNY..........................................................5
3.1 Antena elemental, petita................................................................................................................7
3.2 Dipol elctric ..............................................................................................................................10
3.3 Antena dAro...............................................................................................................................12
3.4 Reflectors parablics ..................................................................................................................14
4 AGRUPACIONS DANTENES, ARRAYS ...................................................................................................15
5 EFECTE DEL TERRA SOBRE EL DIAGRAMA DE RADIACI DE LANTENA.................................................16
10 Antenes
1 Introducci
La funci de lantena s radiar/captar lenergia electromagntica qu propaguem
per lespai amb la finalitat de comunicar dos punts separats per una certa distncia.
Aquesta manipulaci energtica per lantena pot tenir caracterstiques de variables
segons la direcci de propagaci. Aix a radiodifusi o comunicacions mbils interessa
radiar per igual a totes direccions (omnidireccional), mentre que a comunicacions fixes
interessa qu les antenes siguin molt directives (repetidors).
En aquest captol, primer veurem la teoria electromagntica qu estudia la
radiaci de les ones electromagntiques per lespai i desprs analitzarem un conjunt
dantenes elementals per extreuren conclusions ms generals. A ms analitzarem tamb
lefecte del terra sobre lantena.
2
2 Camp radiat en funci del corrent en una antena, potencial vector
Estem interessats a calcular els camps elctrics i magntics en un punt qualsevol
de lespai produts per una distribuci arbitrria de corrent elctric. Vegeu la figura 10.1
Fig. 10.1 Distribuci de corrent qu produeix uns camps en el punt P.
Per solucionar aquest problema suposant distribucions qualsevol de crrega i
corrent dedum de les equacions de Maxwell unes equacions dona el ms generals
possibles.
t
J
t
E
E

+ =

2
2
2
(1)
J
t
H
H =

2
2
2
(2)
Ats qu el clcul dels camps en una estructura arbitrria sn de difcil soluci
resoldrem aquestes equacions utilitzant el mtode del potencial escalar () i del
potencial vector (A)
/ 0 A B = A B = (3)
A H =

1
Substituint aquesta darrera frmula a les equacions de Faraday tenim
A
t t
B
E

=
3
/ 0 ) ( =

+ A
t
E A
t
E

+ = (4)
Si substitum el potencial vector i el potencial escalar, equacions (1) i (2), a
lequaci dAmper-Maxwell desprs dalgunes operacions arribem a
t
D
J H

+ =
t
E
J
A

+ =

2
2
2
) (
t
A
t
J A A

+ = (5)
Aplicant loperador divergncia () a lequaci (4) i tenint en comte qu =
2

arribem a

+
t
A
2
(6)
Si a les equacions (1) i (2) fem el canvi anomenat norma de Lorentz
t
A

=
Aquestes equacions queden de la segent manera
J
t
A
A =

2
2
2
(7)

2
2
2
t
(8)
Aquestes equacions dona per a els potencials sn ms senzilles qu les
equacions (1) i (2) ats qu separen els potencials i les seves fonts. Les equacions (7) i
(8) ens diuen qu el potencial vector depn del corrent J i qu el potencial escalar depn
de les crregues . Aix qu A i siguin independents sin qu la norma de Lorentz els
relaciona. Recordant la teoria electrosttica sabem qu el potencial creat per una
distribuci arbitrria en un punt P s la soluci de lequaci

=
2
4
s
v d
r r
r
r
V

) (
4
1
) (

Les solucions sn formalment les mateixes qu en electrosttica per amb la

diferncia que alhora de fer la integraci de les contribuci de cada diferencial es t en
compte el retard des del diferencial de font fins al punt P a on calculem el potencial
r r
c
r r
v
d
t =

= =
0
Com qu les dues equacions sn molt semblants podem posar les solucions de
les dues equacions
v d
r r
r r r
r
V

) , (
4
1
) (

v d
r r
r r r J
t r A
V

) , (
4
) , (

A treballar en rgim sinusodal i emprant la notaci fasorial arribem a les

equacions dels potencials segents
J A A = +
2 2

= +
2 2
I la norma de Lorentz
= j A
I els potencials qu queden compleixen les equacions (7) i (8) en rgim sinusodal
v d
r r
e r
r
V
r r jk

) (
4
1
) (

v d
r r
e r J
r A
V
r r jk

) (
4
) (

(9)
5
Per calcular els camps produts per una antena trobarem el potencial vector A,
utilitzant la frmula (9) i desprs el camp magntic B i el camp elctric E per mitj de
les equacions de Maxwell.
3 Camps radiats per una antena, condici de camp lluny
Suposem una antena amb una distribuci de corrent formada per infinits
elements de corrent J i volum dv situats en punts r. Cada dv provocar un diferencial
de vector magntic en un punt P de lespai
v d
r r
e r J
r A d
r r jk

=

) (
4
) (

Per trobar el potencial vector radiat apliquem el principi de superposici i

sumem totes les contribucions.
v d
r r
e r J
r A
v
r r jk

=


'
) (
4
) (

Aplicant les condicions de conductor perfecte podem suposar qu tots els

corrents estan a la superfcie pel qu la integral de volum es transforma en una integral
de superfcie
'
) (
4
) ( ds
r r
e r J
r A
s
r r jk

(10)
Si calculem els camps elctric i magntic de la mateixa manera qu ho hem fet
en lelement de corrent, tamb ens ha sortiran termes en 1/r, 1/r
2
i 1/r
3
. Depenent de la
importncia qu tingui cada zona hi haur tres regions.
a) Regi de camp prxim. Zona propera a lantena a on dominen els termes 1/r
2
i 1/r
3
b) Regi de camp prxim radiant. Regi entre el camp prxim i el camp lluny.
Aquesta zona est compresa entre 0,62(D
3
/) r 2(D
2
/). Essent D la dimensi ms
gran duna antena.
c) Regi de camp lluny o de Fraunhofer. Aquesta zona s la ms important perqu
s a on es posa lantena receptor. La condici de camp lluny s r 2(D
2
/) i r>> .
Dara endavant suposarem qu treballem a la zona de camp lluny, en aquesta
zona fem algunes aproximacions geomtriques
6
| |
2
1
2 2
2
2
1
2 2
' 2 '
1 ' 2 ' '
(
(

+ = + = =
r
r r
r
r
r r r r r r r R
Aquesta expressi per a distncies grans, r >> r
mx
, es simplifica
' )
'
2
1
1 (
' 2
1
2
2
1
2
r r r
r
r r
r
r
r r
r R =
(
(

=
En el clcul del potencial vector el terme ' r r es molt petit enfront dr i es
compleix qu R r.
Pel qu fa a la fase aquest terme no s pot negligir doncs noms cal qu sigui
comparables a la perqu la fase vari de manera apreciable.
Aplicant totes aquestes consideracions tenim un valor simplificat de la funci
potencial vector magntic qu s la base per calcular els camps a la zona de radiaci
' ) (
4
) (

ds e r J
r
e
r A
S
r r jk
S
jkr

El mxim error de fase s fa a la distncia qu podem veure a la figura 10.3

Fig. 10.3 Error de fase en una antena
r
D
k r
r
D
r k r
D
r k
fase
8
...
4 2
1
1 (
4
2
2
2 2
2

+ + =
(
(

+ =
Aquest error per a la distncia mnima a on comena el camp lluny val
fase
= /8.
A efectes de clcul de qualsevol radioenlla, laproximaci de camp lluny es pot
considerar exacte. Suposant, com s el cas ms normal, lantena transmisora i lantena
receptora estan separades per una distncia ms gran qu la distncia de camp lluny.
A la zona de camp lluny es pot demostrar qu els vectors E i H sn
perpendiculars
7
) (
1
A r
j
A H = =

| | r A r j H
j
E ) (
1
= =

De forma general podem dir qu els camps radiats per una antena compleixen els
segents apartats.
a) La dependncia dE i H amb la distncia s la duna ona esfrica , e
-jkr
/r.
b) Els camps E i H depenen de les direccions angulars i , com qu lona s esfrica
la seva propagaci no s homognia
c) Lona esfrica radiada es comporta localment com a plana, s a dir E i H sn
perpendiculars entre ells i amb la direcci de propagaci
d) Els camps E i H no tenen components radials
3.1 Antena elemental, petita
Tot seguit veurem camps radiats per una antena petita. Les antenes petites sn
aquelles qu tenen les seves mides petites en comparaci amb la seva longitud dona (
>> d). Suposem un element de corrent (fil curt) de longitud dl pel qu passa un corrent
uniforme I
0
qu t una variaci sinusodal. Lelement de corrent est posat en la direcci
de leix z com podeu veure a la fihura 10. 2.
Fig. 10.2 Elment de corrent posat segons la direcci z
Per calcular els camps en un punt P allunyat una distncia r , calculem el
potencial vector. Tot seguit trobem el camp magntic amb la frmula del rotacional i
8
desprs per mitj de lequaci de Maxwell tenim el camp elctric. Com qu el
diferencial de longitud dantena s dl, en aquesta geometria el potencial vector s.
l d
r r
e I
r A
C
r r jk

=


'
0

4
) (

En aquesta estructura es compleix

z z r = i
2
1
) cos 2 (
2 2
z r z r r r + =
z d
z r z r
e
z
I
r A
C
r r jk

+
=


2
1
) cos 2 (

) (
2 2
0

Per pogu calcular amb facilitat la integral del potencial vector fem tres supsits,
daltra banda molt reals.
r >> r

>> h r >> h
La primera suposici ens diu qu podem substituir el denominador de la integral
que ens dona el potencial vector per r i treure la de la integral.
El tractament de la fase de la integral necessita una anlisi ms acurat
2
1
2
1
) cos 2 (
1
) cos 2 (
2 2
2
2 2
(

+ = + = z r z r
r
kr z r z r k r r k
Tenint en compte
( ) ..
8 8 2
1 1
3 2
2
1
x x x
x + + = +
Podem posar
)
2
1
cos 1 (
2
) cos 2 1 (
2
2
2
1
2
2
r
z
r
z
r
r
z
r
z
r k

+ =

En el problemes de radiaci es compleix qu els diferents termes en ordre

decreixent de la fase es poden negligir quan sn ms petits qu els precedents i molt
ms petits qu . Sin ho mirem podem fer grans errors.
h

2
<<
r
h
2
2
1 2

<<
Qu es poden escriure com
9
h<<
2
h
2
<< r
La primera condici s equivalent a h << . Mentre qu la segona, fent servir la
primera ens diu qu r >> h.
Amb tot aix el potencial vector s
z e
r
h I
z d e
r
z
I
r A
r jk
h
h
r jk

4
1

) (
0
2
2
0

= =

Per a veure la seva variaci elctrica fem

| | z kz t
r
h I
e r A t r A
t j
) cos(
4

) ( Re ) , (
0
= =

Com qu el vector unitari z , en coordenades esfriques val, vegeu lpendix 1

sin r z

cos =
El potencial vector en coordenades esfriques s
)

cos (
1
4

) (
0

sin r e
r
I
r A
r jk
=

Em arribat a una frmula qu ens diu qu lona generada s una ona esfrica .
Per calcular el camp magntic i el camp elctric trobarem

)
1
(
4
) ) ( (

1
0 r jk
r
e
r
jk sin
r
dl I
A rA
r
A H

+ =

= = (11)
(

+ + + + = = )
1
(
2

)
1
( cos
2
1
3 2
2
3 2
0
r r
jk
r
k sin
r r
jk
r
k
dl I j
H
j
E

(12)
A on =

= 120
A les frmules veiem qu per a camps llunyans predomina el terme 1/r, mentre
qu per a camps prxims predomina el terme 1/r
3
. Per a camps llunyans es compleix
qu kr >> 1 i les frmules (11) i (12) es converteixen en

0
sin dl
r
e I jk
H
r jk
=

4
0
sin dl
r
e I j
E
r jk
=
10
Noteu qu els camps E i H en zona llunyana sn perpendiculars entre ells i amb
la direcci de propagaci. Localment lona s com si fos plana.
Per acabar la densitat de potncia per unitat de superfcie ens la subministra el
vector de Poynting i val
| |
2 2
2 2
2 2
0
32

) ( * Re
2
1
r
sin k
dl I r H E S

= =
A antenes curtes respecte a la longitud ona els camps es distribueixen com un
sin i la densitat de potncia com un sin
2
. Aquestes consideracions fan pals qu s
impossible una antena de radiaci isotropa (de la mateixa manera en totes direccions)
3.2 Dipol elctric
Per calcular els camps electromagntics dantenes llargues, per exemple en /2 i
en /4, hem de conixer la seva distribuci de corrent. Si suposem una antena
alimentada en el seu centre es com si tingussim una lnia de transmisi en circuit obert
qu ha estat modificada separant els dos trossos finals. Si excitem lantena amb un
rgim sinusodal tindrem dos nodes al extrem (amb el corrent igual a zero en el seu
extrem), vegeu la figura 10.4
Fig. 10.4 Dipol amb alimentaci central. Cada bra sanomena monopol
Tenint en compte la frmula (10) podem posar lexpresi del potencial vector en
un punt P produt per lelement de corrent Idz.
z d
R
e
A d
jkR

11
A on R s la distncia des de lelement fe corrent al punt P. El potencial vector
en el punt P causat per tots el elements de corrent s
dz
R
e
z H sink I dz
R
e
z H sink I A
H
jkR
H
jkR
z

+ + =
0
0
) (
4
) (
4

Per arribar a aquesta frmula hem suposat qu per a camps llunyans el facto 1/r
es pot posar coma 1/r.
Pel qu fa a lexponent qu s el qu porta la informaci del desfasament, al ser
prcticament iguals totes les distncies qu van del dipol al punt P es compleix qu
cos z r R =
I posant tot aix a la frmula qu calcula el potencial vector
dz e z H sink I dz e z H sink
r
e I
A
H
jkz jkz
H
jkR
z

+ + =

0
cos cos
0
) ( ) (
4

Per al cas dH = /4, tenim qu 2/(H z) = /2 2/

kz z H sink z H sink cos ) ( ) ( = = +
La integral val
dz e e kz
r
e I
A
jk jkz
H
jkR
z
) ( cos
4
cos cos
0

+ =

Desprs dalgunes transformacions
{ } { } | |dz kz kz
r
e I
A
jkR
z

+ + =

4
0
) cos 1 ( cos ) cos 1 ( cos
4

| | | |
4
0
) cos 1 (
) cos 1 (
) cos 1 (
) cos 1 (
4

)
`

+
+
+
=

k
kz sin
k
kz sin
r
e I
jkR
(

+ +
=

2
2 2
cos )cos cos 1 ( cos )cos cos 1 (
4 sin r
e
k
I
jkR
(

2
2
) cos cos(
2 sin r
e
k
I
jkR
Com qu el corrent I noms est en la direcci z noms tenim component del
camp magntic
12


sin
r
A
H
z

=
El camp magntic en un punt lluny s
(

sin r
e jI
H
jkR
) cos cos(
2
(

= =

sin r
e I j
H E
jkR
) cos cos( 60

2
I el vector de Poynting
(

2
2
2
2 2
) cos ( cos
8

sin r
I
P
av
3.3 Antena dAro
Una antena daro o de quadre petita s aquella qu el seu radi o el seu a costat s
a << i s alimentada per un corrent I. Lantena daro s equivalent a un dipol petit ats
qu t el mateix diagrama de radiaci
Fig. 10.5 Aro circular
En general el potencial vector el podem posar
N
r
e
A
jkr
=

4
' ) (
'

dv e r J N
V
r r jk
S

= (13)
13
Com qu la font de corrent no t dimensi z, el corrent t la orientacio
' '

2
0

d a e I N
r r jk

=
| | ) ' cos( ' cos cos ) ' cos( ' ' ) '( ' = + = = asin sin sin r r r r r r
Sent els components dels vectors unitaris r (sincos, sin sin, cos), ' r (sincos,
sin sin, cos),
En el cas de lantena daro el vector ' r te = /2 i r t les coordenades (cos,
sin, 0)
El vector unitari es pot posar en funci del tredre esfric en el punt (r, , )
com

'

'

( ) '

( '

+ + = r r (14)
Recordant qu el vector unitari en coordenades polars s
y x sin cos

+ =
z sin y sin x cos cos cos

+ =
z y sin x sin r cos cos cos + + =
= = = ' ( ) cos , , cos )( 0 , ' cos , ' (

sin sin sin sin sin sin r

Operant de la mateixa manera per els components

i z de la frmula (1)
= + + = z sin r sin sin ) ' cos(

) ' ( cos ) ' ( '

I anant a la frmula (14) tenim qu els tres components del vector N sn
' ) ' (
2
0
) ' "cos(

d sin e sin I a N
jkasin
r
' ) ' ( cos
2
0
) ' "cos(

d sin e I a N
jkasin
' ) ' (
2
0
) ' "cos(

d sin e I a N
jkasin
De la teoria del clcul integral sabem qu N
r
= N

= 0, perqu perles funcions a

integrar son imparelles i qu N

s una funci de Bessel ats qu

2
0
cos
cos
2
) ( d n e
j
x J
jx
n
n
14
) ( 2
1

sin ka J I a j N =
Qu val per qualsevol aro alimentat amb un corrent uniforme. Pel cas qu laro
sigui petit, a << , es compleix |kasin| << 1 i a ms podem utilitzar el valor
assimpttic de J
1
(x) x/2. Per tant la frmula dabans queda

sin I a j N
2
=
Com qu 0 =

N
r
e
j E
jkR
4

N
r
e
jk H
jkR
4

=
La densitat de potncia radiada (wats/m
2
) en general val
| | ) (
0
0

Re
2
1
* Re
2
1
* *
* *




H E H E r
H H
E E
r
H E Pav = = =
Tenint en compte qu E

= H

i E

= - H

queda
| |
2
2
2
4

E E
r
Pav + =
Pel cas particular de laro en qu noms hi ha component N

2 2 2 2
2
2
2

4 4
sin I k N Pav = =
3.4 Reflectors parablics
A mesura qu augmentem la freqncia s possible tenir antenes ms grans i
molt directives. Aix saconsegueix amb geometries qu focalitzen lenergia. La
focalizaci sobt amb reflectors i lents. Els reflectors i les lents sn unes parets, de
diferents geometries qu es posen al davant dun radiador primari (dipol, botzina etc.) i
qu converteixen les ones cilndriques o esfriques en ones planes. Els reflectors
concentren la radiaci en una direcci de lespai. Vegeu la figura 10.6
15
Fig. 10.6 Antena parablica i el seu diagrama de radiaci
La directivitat D es defineix com la relaci entre la potncia radiada i la densitat
de potncia qu radia una antena omnidireccional i istropa
efectiva
mx
A
r P
P
D
2 2
4
4

= =

geomtrica efectiva
A A = i 1 0 < <
4 Agrupacions dantenes, arrays
Quan necessitem qu una antena sigui ms directiva qu una nica antena fem
servir agrupacions dantenes. Una agrupaci dantenes o array s un conjunt dantenes
iguals i amb la mateixa orientaci. Les agrupacions dantenes aprofiten les
interferncies de les ones produdes per les radiacions de les antenes de lagrupaci.
Suposem lestructura de lagrupaci dantenes de la figura 10.7
Fig. 10.7 Array de dues, 0 i 1, antenes
16
Un punt molt lluny P complir les segents relcions
cos
0 1
d r r = i
0 1
r r
La diferncia de fases entre les radiacions de les dues antenes s
+ = cos kd
A on k = 2 i s el desfasament entre el corrent I
0
i I
1
. Cada un del camps s
funci de langle i del corrent i la seva suma fasorial s
) 1 (
0 0
0
1
0
j j
T
e k E e E
I
I
E E + = + =
A on E
0
s la intensitat de camp produda per lantena 0 i k=I
1
/I
0.
Desenvolupant la
frmula qu hem vist
) cos 1 ( ) 1 (
0 0

sin jk k E e k E E
j
T
+ + = + =

2 2 2
0
) cos 1 ( sin k k E E
T
+ + =
En el cas particular per important en qu I
0
= I
1
i k= 1
)
2
cos

cos( 2
2
cos 2
0 0

+ = =
d
E E E
T
5 Efecte del terra sobre el diagrama de radiaci de lantena
Els diagrames de radiaci vistos fins ara shan calculat amb el supsit de qu
lantena est situada a lespai allunyada de qualsevol cos conductor. A la prctica les
antenes estan situades sobre el terra o qualsevol superfcie conductora a una distncia
dalgunes longituds dona.
Com qu sha de complir qu el camp elctric ha de ser normal a la superfcie i
el camp magntic ha de ser tangencial cada antena t la seva imatge respecte del terra .
A la figura 10. 8 es pot veure antenes verticals i horitzontals per les qu hi passa el
corrent en un determinat sentit.
17
Fig. 10.8 Corrents deguts a la presncia de terra
Noteu qu els corrents a lantena real i a la seva imatge tenen el mateix sentit per
a antenes verticals i sentit contrari en les antenes horitzontals.
Ls de les imatges ens permet trobar el diagrama de radiaci vertical. Per trobar
els diagrames de radiaci horitzontals substitum el terra per una antena imatge a una
distncia 2h. El camp total ser la suma dels dos camps de les dues antenes . Aleshores
el diagrama de radiaci vertical de lantena varia molt, mentre qu el diagrama de
radiaci horitzontal ho fa poc. Vegeu la figura 10. 9
Fig. 10.9 Diagrames de radiaci dantenes horitzontals i verticals
18
Per trobar el diagrama saplica el principi de superposici de diagrames. Aquest
principi ens ajuda a trobar diagrames de radiaci darrays, multiplicant el diagrama de
radiaci de lantena o de larray per un diagrama omnidireccional.