XV Jornades

de Comunicació Feed
Blanquerna:
L’audiència, a examen BACK
09

MAIG 2009

Publicació de la
Facultat de
Comunicació
Blanquerna

UNIVERSITAT
RAMON LLULL

NOTÍCIES,
ENTREVISTES,
EXPERIÈNCIES
I OPINIONS
DELS ANTICS
ALUMNES DE
LA FACULTAT

ENTREVISTA

Marc Martínez Amat

Cap de política i economia de RAC1

EMPRENEDORS
Sapristi
MAKING OF
Facultat de
La Memòria de la terra Comunicació
Blanquerna
Antics Alumnes
 Feed

SUMARI
EDITORIAL 3

2
BACK
EMPRENEDORS: 4
Sapristi, estudio creativo

LA JORNADA DE: Almudena Fernández

“Visc entre veus” 5

LA JORNADA DE: Toni Castro

“Rigor i passió” 6

CRÒNICA DES DE PEQUÍN: Cristian Segura

“Atrapat a Pequín” 7

ENTREVISTA: Marc Martínez Amat

“No veig capacitat de seducció en els polítics catalans” 8

Edita:
Antics Alumnes EL REPORTATGE: Jornades de Comunicació Blanquerna
Facultat de la Comunicació Quinze són quinze 10
Blanquerna

UNIVERSITAT
RAMON LLULL NOVETATS EDITORIALS
13
Valldonzella, 23
08001 Barcelona MAKING OF: Daniel López
“La memòria de la terra” 14
Consell d’edició:
Toni Aira, Joan Bosch,
Xescu Canosa, David
Casals, Ingrid Casasús, ALTER EGO: Cristina Mañà
Sònia de Jaime, Elena “He coordinat un projecte contra la violència domèstica a la República Dominicana, 16
Gelabert, Enric Xicoy. premiat pel Banc Mundial”

Fotografia portada:
Marta Pérez NOTÍCIES
Disseny:
17
Servei de Disseny i
Publicacions Blanquerna NOMENAMENTS
18
Correcció:
Marta Esteller

Impressió:
Pasder BCN

Depòsit legal:
B-22.165/2008

MAIG 2009

Responsable de publicitat:
Javier Suárez
publicitatNCV@blanquer-
na.url.edu

Per a més informació:

aa_fcc@blanquerna.url.edu
93 253 31 08
 Editorial

3
Noves oportunitats

É
s ben cert que el context de crisi econòmica afec-
ta el sector de la comunicació de forma especial-
ment cruel. Igualment, és ben cert que tots
coneixem companys de promoció que n'estan
patint les conseqüències, quan no som nosaltres
mateixos els qui ens hi trobem. Però també és ve-
ritat que situacions comparables a la d’enguany ja
han existit abans, i no per això el sector de la
comunicació ha deixat de créixer i de guanyar
protagonisme en el nostre entorn. Vivim en una
societat mediàtica que necessita cada dia més dels
mitjans de comunicació per mirar de fer-se una
idea de tot allò que l'envolta o, com a mínim, d'a-
llò que els mitjans interpreten com a rellevant.
Això continuarà sent així, i s'expressarà per les
actuals vies o per algunes de noves. També ha pas-
sat així abans. Les nostres són professions en
canvi constant, com ho són les tecnologies de la
comunicació. Els seus espectaculars salts enda-
vant també ho són per a nosaltres, per als comu-
nicadors audiovisuals, per als periodistes, per als
publicitaris i relacions públiques. I això conti-
nuarà sent així.
Davant d'una crisi, d'un moment de dificultat,
els qui millor aprofiten la sotragada per agafar
impuls són els qui més garanties tenen de sortir-
ne reforçats. Aquest és l'esperit. Aquesta és l'opció,
ja que l'alternativa és la resignació o, pitjor, el
desengany. Però tirar la tovallola no és l'opció. El
repte està a fer allò per a què ens han format:
comunicar. I això ha de començar per nosaltres
mateixos. Ho podem fer en millors condicions
que d'altres, i el link que vam començar a fer amb
el món de l'empresa quan estudiàvem a la
Facultat, és ara quan més ha d'esprémer-se.
Perquè, després d'un punt i final, ve una nova
oportunitat. Ens ho demostren alguns dels pro-
tagonistes d'aquest nou número de la nostra
revista, de la revista dels professionals
Blanquerna.

Tots
som “ex”,
però tenim
un punt de
trobada

aa_fcc@blanquerna.url.edu
Facultat de
Comunicació
Blanquerna
Antics Alumnes
 Emprenedors

D'esquerra a
dreta: Míriam
Arbonés, David
Adelantado,
Alfred Pavía,
Gemma Cots.
Empresa: SAPRISTI Estudio creativo Clients: Caja Mediterráneo, Zurich Seguros,
Fotografia: Any de creació: 2004 Abertis Telecom, Ajuntament de Dènia,
Rumikel, “un Serveis: Publicitat, disseny gràfic i comunicació online. Generalitat Valenciana, Reed exhibitions, Garmol.
membre de la
Adreça: Av. Diagonal, 313-315, entl. 2a. 08009, Bcn.
família Sapristi
que també va Web: www.sapristi.es | Tel: 93 458 52 32 Fundadors: David Adelantado, Míriam Arbonés,
sortir de la URL” Email: miriam@sapristi.es Gemma Cots i Alfred Pavía.

“Quan presentes la teva proposta i el teu pressupost,

els clients es pregunten si potser altres agències els
estan prenent el pèl”

S
apristi són quatre: el David, la
Míriam, la Gemma i l'Alfred. Tres d'ells
són exalumnes de la Facultat, de llicen-
ciatura i de postgrau, però de promo-
cions diferents. Així que, com a molt,
van coincidir en algun moment als pas-
sadissos, però res més. On sí que van
coincidir va ser com a equip a l'agència
Clouseau, que després passaria a ser
Draft Worldwide.
És en aquell equip on neix la primera
idea de Sapristi: en un viatge a Chigago,
“davant unes cerveses”, l'any 2001. El
cop de cap, però, no arribaria fins a uns
anys més tard, al 2004. Reconeixen que
va ser una decisió un xic “inconscient”,
ja que començaven sense cap client i
amb el compromís de “no tocar” els
clients que deixaven. A més, es
trobaven amb la inexperiència de no
saber res de tasques comercials per a la
recerca de clients, ni de com es gestio-
nava una agència.
Dels inicis destaquen el gran esforç
que requereix guanyar-se la confiança
dels clients. En el mercat actual, “segons
quins clients, pensen que perquè no
tinguis un nom en anglès i agafis tu el
telèfon, no ets capaç de fer una cam-
panya per a la seva empresa. Però
després, quan els presentes la teva pro-
posta i el teu pressupost, es pregunten si
potser altres agències els estan prenent
el pèl”.
Cinc anys després, l'empresa s'ha
consolidat i ha crescut. Ha crescut en
nombre i en tipus de clients, també en
la dimensió dels projectes, però segue-
ixen treballant-hi els mateixos quatre
fundadors, recolzats per un equip de
col·laboradors externs. Destaquen per
oferir uns serveis a preu d'agència peti-
ta, però amb uns plantejaments de
creativitat i estratègia similars als de les
gran agències.
Aquest creixement els ha permès d'o-
brir una oficina a Dènia, terra natal de
l'Alfred, on l'agència té molts clients,
“gràcies a les noves tecnologies i a la
Renfe, treballem en equip com si tots
fóssim al mateix lloc”.
És precisament un client d'aquesta
seu, Caja Mediterràneo, qui els ha por-
tat a un dels projectes dels quals estan
més orgullosos. Una campanya corpora-
tiva d'àmbit nacional, i amb una gran
inversió en mitjans.
Avui en dia, tots confien plenament
en aquest projecte tan consolidat, “tots
sabem per què vam muntar Sapristi,
com volem treballar i com entenem la
comunicació”. I l'entenen amb rigor, i
fent honor al seu nom Sapristi, una
expressió utilitzada per Mortadelo i
Filemón per mostrar sorpresa i impacte.
Consulteu la seva web. Hi ha un
espai, El Recreo, que és una font de
grans estones i descobriments sobre el
món de la comunicació i la publicitat
des d'un punt de vista molt amè.
 La jornada de…
Fotografia:
Flavia Andrea
Aguirre
ALMUDENA
FERNÁNDEZ,
“Visc entre veus”
DEPARTAMENT DE
F
PRODUCCIÓ DE
CRISTAL MEDIA a tres anys que visc rodejada de veus: agudes,
clares, profundes, greus, peculiars, diferents ...
Centenars d'elles m'acompanyen en tots els àmbits
7a promoció
Comunicació de la meva vida; des de què entro a treballar pel
Audiovisual matí, fins a què arribo per la nit a casa i descon-
necto mentre miro la tele.
almudenafernan-
dezizquierdo@hot- No. No pateixo cap tipus de paranoia, sinó que
mail.com treballo en el sector del doblatge. I en aquest sector
és difícil desconnectar del gran univers sonor.
Costa anar al cinema i enganxar-se a la pel·lícula,
parar-se a “veure-la” en lloc “d'escoltar-la”.
Centrar-se en l'argument, en els plans, el vestuari i
allunyar-se de les veus pot convertir-se en un repte.
Les veus, i les cares, que hi ha darrera dels
dobladors t'atrapen en un joc continu, on la gràcia
rau a esbrinar “qui és qui”.
I aquest és un dels aspectes que primer em va
“”
Els tons, les
atrapar quan vaig entrar a treballar fa tres anys a
Cristal Media: posar cara a les veus de tants actors
inflexions i mil cops escoltats en pantalla. I és que, darrera
la projecció d'una veu bonica, moltes vegades hi ha una cara
de la veu lletja. Sí, sí, lletja. El doblatge sembla ser un d'a-
diferencien quests pocs àmbits de l'audiovisual on la lletjor del
un locutor rostre, i sobretot de la veu, no està renyida amb
amb una veu l'exercici de la professió. Perquè veus les hi ha
bonica d'un d'haver de tots els tipus: estridents, nasals, greus i,
veritable fins i tot, per què no dir-ho, incòmodes de sentir. I
actor de aquí sorgeix la qüestió dels matisos. Els tons, les
doblatge inflexions i la projecció de la veu diferencien un
locutor amb una veu bonica d'un veritable actor de
doblatge. Saber projectar, interpretar i donar el to
adequat, és molt més important que tenir una veu
agraïda.
Però de res servirien aquestes veus, tot aquest
treball artístic, sense una bona organització. Sota
aquest món sonor, s'estén l'entramat d'una indús-
tria que necessita de la millor producció per a què
les pel·lícules tirin endavant i l'espectador se les
cregui. Darrera d'una pel·lícula, una sèrie de
dibuixos o un documental doblat, està el treball de
moltes persones. Des dels traductors, passant pels
ajustadors de guió, ajudants de producció, tècnics
de sala, directors i mescladors. Tots contribueixen
en un treball coral on, al final, allò que ressalta és
“la veu”.
El doblatge és un gran engany. La majoria de les
vegades, la veu amb la que es dobla un actor és
molt diferent de l'original. Però estem tan acostu-
mats a veure pel·lícules doblades, que veure-les en
versió original sol ser l'opció menys escollida als
cinemes. A Espanya, la cultura de la versió original
és molt diferent de la dels altres països. Una indús-
tria que va néixer de la mà de la dictadura i que
s'ha convertit en la més popular dins dels hàbits de
consum dels espectadors. Hi ha qui prefereix la VO
i rebutja el doblatge, i a l'inrevés. És una qüestió de
preferències, però les xifres parlen per si soles. En
recaptació en taquilla, les versions doblades
guanyen de carrer.
I en aquest món m'he ficat. Entre l'anar i venir
de guions, la preparació de traduccions, ajusta-
ments i càstings, transcorre el meu dia a dia. Donar
a cada client, a cada televisió, agència de publicitat
(perquè, al final, el client és el que mana) el pro-
ducte que espera: un doblatge on les veus són el
colofó a un gran treball d'equip.
I quan acaba el dia, al final de la darrera convo-
catòria, te'n vas a casa flotant entre veus de galants
i heroïnes, malvats i superherois. I entre actors,
sales de doblatge, i efectes sonors, discorre el meu
dia a dia. Per això quan em pregunten a què em
dedico, responc: visc entre veus.
 La jornada de…
Fotografia:
Radio Marca
TONI CASTRO,
PERIODISTA Rigor i passió
ESPORTIU
Q
10a promoció
Periodisme uan l'estiu passat, el director de COM Ràdio em
va oferir passar de la redacció d'informatius a la
tonicastro5@
hotmail.com d'esports, vaig veure davant meu l'oportunitat
que sempre havia somniat. Evidentment, no
m'ho vaig haver de pensar ni un minut. El món
del periodisme esportiu no era nou per a mi, ja
portava uns quants anys retransmetent partits
de futbol català a Ràdio Marca, fent de cap de
premsa d'un club de futbol sala i exercint com a
corresponsal dels partits del Barça al Camp Nou
per al diari digital DiarioSigloXXI.com i, és clar,
tot això sense oblidar l'intens i profitós seminari
“”
Visc escenaris
d'esports que vaig fer a la Facultat amb en
Ramon Besa.
tan diversos L'ofici de periodista esportiu exigeix un gran
com domini i seguiment de l'actualitat, per allò d'in-
perseguir tentar “saber de tot més que ningú” o bé per
Maradona especialitzar-te en un esport concret i convertir-
per Barcelona te en referent. Per dedicar-se al periodisme
o narrar un esportiu, també cal tenir una bona agenda de
gol del Sant contactes i coneguts i, sobretot, estar disposat a
Andreu. treballar moltes hores, a sacrificar els caps de
setmana i a lliurar-te per complet a una profes-
sió que convertiràs en la teva vida i que, per
tant, més val que t'agradi.
No us enganyo, aquesta és una feina absorbent,
molt intensa, però agraïda, que permet seguir de
prop el dia a dia d'un equip i els seus jugadors i
que et converteix en la veu que explica a milers
de seguidors, potser a quilòmetres i quilòmetres
de distància, les victòries i les derrotes, les alegries
i els desenganys del seu equip.
Per sort, he pogut continuar compaginant la
feina a la redacció d'esports de la COM amb
algunes col·laboracions a d'altres mitjans, quel-
com força habitual al periodisme esportiu, com
per exemple, fer de tertulià els dilluns al vespre
a Gavà Televisió, escriure una columna d'opinió
els dimarts a DiarioSigloXXI.com, retransmetre
partits de futbol català els diumenges al matí a
Ràdio Marca, indexar partits pel departament de
documentació de Gol TV o coordinar i presentar
les retransmissions dels partits del Barça a
RadioMD, un nou projecte de la web del diari
Mundo Deportivo que funciona des del passat
mes de febrer.
Aquest reguitzell de feines em permet estar
obert a un ampli ventall de possibilitats laborals,
m'obliga a seguir l'actualitat de tot l'esport, des
del futbol més modest fins al futbol interna-
cional, des de l'entrenament del primer equip
del Barça fins a un partit de tennis taula, i em
possibilita escenaris tan diversos com perseguir
Maradona per Barcelona, narrar un gol del Sant
Andreu, reflexionar sobre les possibilitats de sal-
vació de l'Espanyol, veure i indexar imatges d'un
Twente - Groningen, o cantar un gol de Leo
Messi.
En definitiva, el periodisme esportiu és un
ofici sacrificat, però meravellós, necessitat de
rigor i de molta passió pels esports i pel mateix
periodisme.
 Crònica des de
Pequín
7
Fotografia:
Andrea Rodés
CRISTIAN
SEGURA Atrapat a Pequín
3a Promoció
L
Periodisme
a mare recorda que amb, 7 anys, jo ja deia que
volia ser periodista. De petit llegia i escrivia a tota
http://teori- hora. En arribar a l'adolescència, col·laborava amb
adeliceberg.blogs revistes i, només començar la carrera, els estudis
pot.com passaren a un segon pla i em vaig centrar en acu-
mular experiència laboral. Considero el perio-
disme una professió que requereix poca teòrica i,
en canvi, molta pràctica i “curiositat universal”*.
El 2000, vaig fitxar, per 600 euros mensuals, com
a delegat a Catalunya de la revista d'economia
suposadament més prestigiosa d'Espanya,
Actualidad Económica. 3 anys més tard, estava fart
“”
El periodisme
de cometre errors que ningú em corregia i discu-
tir-me amb empreses acostumades a una premsa
és una servil. Vaig marxar a Alemanya com a col·labo-
professió que rador/corresponsal dels diaris Avui i La Gaceta de
requereix los Negocios. Vaig passar a Alemanya 4 anys enri-
poca teòrica quidors i, a principis del 2007, em vaig traslladar
i, en canvi, a Pequín amb la voluntat de conèixer la civi-
molta lització asiàtica i cobrir el xou dels Jocs Olímpics.
pràctica i Fins al setembre del 2008, vaig col·laborar per a
'curiositat l'Avui i El Mundo Deportivo. En aquell moment, va
universal' esclatar la crisi econòmica global que va deixar el
periodisme en una situació encara més precària
del que és habitual i a mi tècnicament sense
feina.
La part positiva dels meus anys a l'Àsia és que
m'he tret de sobre l'eurocentrisme que em feia
interpretar el món des d'una moral poc flexible i
massa particular. A la vida, hi ha pocs blancs i
negres o bons i dolents. La part negativa és que,
24 anys després de dir per primer cop que volia
ser periodista, amb 12 anys d'experiència profes-
sional, encara no em puc guanyar la vida decent-
ment amb el que m'agrada. Continuo a la Xina
perquè l'Andrea, la meva parella, té una ocupació
ben remunerada i un bon ambient de feina com a
corresponsal del diari Público. Amb l'Andrea, he
confirmat que per ser un bon comunicador no cal
estudiar ciències de la informació. L'Andrea és
bona i només fa dos anys que exerceix de peri-
odista. Però està ben formada: ha estudiat
Administració d'Empreses i Història de l'Art. A
Alemanya, qualsevol periodista que es preui té
dos títols universitaris i més de 30 anys. Els meus
errors han estat no haver estudiat més i no haver
intentat d'aprendre l'ofici treballant per mitjans
de països més presentables, informativament par-
lant. Per davant de tots, els Estats Units.
El problema de Catalunya i Espanya no és que
hi hagi periodisme de poca qualitat –d'aquest,
n'hi ha a tot arreu–, el problema és que no hi ha
cap mitjà de qualitat en el seu conjunt.
Recentment, un diplomàtic madrileny em desta-
cava la hipocresia dels mitjans espanyols, i s'es-
plaiava defensant els Drets Humans, quan la pre-
carietat a les seves redaccions és insultant, quan
et fan firmar com a corresponsal per 60 euros la
pàgina de diari publicada, o et paguen 30 euros
per una crònica de ràdio. Cal gent valenta que
canviï la situació. Tinc l'esperança que part de la
societat ho agrairia.
*Segons Manel Ibáñez Escofet, el bon periodista ha de tenir
“humilitat, neguit literari i curiositat universal”.
 Entrevista
Entrevista:
Eva Comas
Fotografia:
Marta Pérez
ENTREVISTA A MARC MARTÍNEZ AMAT, CAP DE POLÍTICA I ECONOMIA DE RAC1
LLICENCIAT EN PERIODISME, 8a PROMOCIÓ
“No veig capacitat de seducció en els polítics catalans”
Marc Martínez Amat va començar a
treballar als serveis informatius de
RAC-1 al 2004, tot just la temporada
en què va llicenciar-se en Periodisme
a la Facultat de Comunicació
Blanquerna amb el premi extraordi-
nari de llicenciatura. Al llarg d'aquest
temps, s'ha especialitzat en el segui-
ment de l'activitat política catalana i,
des de fa un parell d'anys, és el cap
de la secció de política i economia de
l'emissora generalista del Grup Godó.
Quin polític català parla millor?
Miquel Iceta és dels polítics que fan
discursos més clars i que saben anar
millor al punt del que volen dir. En
aquest sentit, crec que és l'orador
més hàbil. Fa anys, Josep Lluís
Carod Rovira també va demostrar
que era un bon orador, però ara no
utilitza la tribuna del Parlament
com feia llavors.
Quin polític dóna més titulars?
Inevitablement, el president Montilla.
Tot i així, es reserva molt quan ha
de parlar.
Quin és el polític més seductor de
cara als mitjans?
… No sé si ha perdut amor propi, però el
O seductora?
… frustració, en general. Tot l'alè de
Se'm fa difícil de dir. No veig capacitat
de seducció en els polítics catalans.
No hi ha un Obama català. El nos-
tre sistema de partits és diferent del
nord-americà: aquí el líder és qui
controla l'aparell de partit i això fa
que, per bé i per mal, qui acabi sent
el cap visible d'un partit no sigui el
qui té més oratòria, el qui té més
atracció.
Bona part de la població té una
imatge molt denostada de la
classe política catalana. Tu que et
mires els polítics catalans de
prop, digue'n coses positives.
La classe política catalana no perd les
formes i en això és molt millor que
la de Madrid o la d'Itàlia o d'altres
països. Crec que aquí s'aconsegueix
mantenir un cert respecte institu-
cional.
Has estat seguint la política catalana
des de l'inici del procés d'elabo-
ració de l'Estatut de Catalunya.
Diries que durant aquest temps el
catalanisme polític ha perdut
amor propi?
que sí que crec és que guanya en
canvi que es va sentir quan hi va
haver el canvi de govern a la
Generalitat, amb partits d'esquerra i
també amb el canvi a la Moncloa,
amb Zapatero, semblava que havia
de portar a un escenari d'entesa
inèdita entre els dos governs. Tot i
així, a mesura que evolucionen els
fets, es va veient que la relació es
complica. Això ja es va començar a
veure en el debat de l'Estatut i fins
ara amb el debat del model de
finançament. I, si en algun moment
podria haver semblat que canviant
la persona al capdavant del govern
de la Generalitat la cosa podria can-
viar, també s'ha vist que això no ha
estat així. Per tant, la política cata-
lana en general, jo crec que ha
guanyat en frustració.
Si no s'aconsegueix un model de
finançament beneficiós per a
Catalunya, la sensació que es tin-
drà és que tota la feina feta des de
llavors no haurà servit de res?
Si acaba valorant-se que el sistema de
finançament no és bo, l'Estatut, que
ja té una certa falta de credibilitat,
 “Cada dia és una batalla entre el polític que
intenta colar el seu discurs i el periodista que
ha d'aconseguir anar-hi més enllà”
9
encara tindrà més desprestigi.
Aconseguir un bon model de
finançament és una oportunitat per
prestigiar l'Estatut. Però serà una
amenaça si no surt bé, perquè la
política catalana està bebent d'això.
De fet, l'etapa “postpujol” és l'etapa
Estatut. Des del 2003, vivim l'etapa
estatutària, que és repensar
Catalunya i com es relaciona amb
Espanya.
Els periodistes polítics han sabut trans-
metre bé aquest procés estatutari?
Tenim un problema i és que necessitem
treure titulars cada dia. Ara, amb el
finançament, ho estem notant. Amb
una negociació que s’està portant
d'una manera diferent que la de
l'Estatut, hi ha més sequera. També
hi ha declaracions de la classe políti-
ca que no van enlloc, però que es
fan. Podem sentir un dia un con-
seller dient una cosa i al cap d'uns
dies el Consell de Govern no en diu
res. Quina validesa tenen les
paraules del conseller que després no
són refermades per tot el Govern? I,
d'altra banda, la simplificació:
l'Estatut és un volum amb molts arti-
cles i acabem reduint-lo moltes ve-
gades a la definició de nació que hi
ha al preàmbul, a la citació dels drets
històrics, al nombre de competències
que es traspassen… Per tant, amb el
finançament passa el mateix: es
redueix a una qüestió de data, de
xifra i, a l'hora de parlar del model,
necessitem icones per poder
explicar-ho.
A diferència del periodisme de so-
cietat, en el periodisme polític les
fonts són habitualment les matei-
xes. Això té aspectes positius i
negatius. Creus que pesen més els
negatius?
Segurament sí, perquè es crea una
xarxa de relacions personals que
inevitablement influeix en la infor-
mació. La barrera entre periodista i
polític és molt més feble. No és la
“La classe política catalana ha guanyat en frus-
tració durant l'elaboració de l'Estatut i la nego-
ciació del finançament”
mateixa que entre el científic i el
microbi. L'objecte d'estudi del pe-
riodista implica una relació personal.
I sí, en el cas del periodista polític, la
relació personal és més estreta que
en d'altres casos.
En els mitjans catalans falta aquest
esperit fiscalitzador cap al polític?
Sempre n'hi podria haver més. Cada dia
és una batalla entre el polític que
intenta colar el seu discurs i el pe-
riodista que ha d'aconseguir anar
més enllà d'aquest discurs.
Els periodistes polítics usen prou bé
la llengua?
No hi ha prou zel en l'ús de la llengua.
No es busca prou el llenguatge
genuí. Moltes vegades, un teletip en
català és una traducció d'un teletip
en castellà i és un simple calc. Falta
un esforç de creativitat lingüística a
l'hora de fer servir expressions
col·loquials.
En quins periodistes polítics t'emmi-
ralles o prens com a model?
Quan estudiava, una persona de referèn-
cia era en Francesc-Marc Àlvaro, que
és qui impartia periodisme polític i el
primer peu que vaig posar en aquesta
feina va ser amb ell, al seu seminari.
Va ser just acabar-lo, que vaig
començar a fer política a RAC-1. D'ell,
n'admiro la capacitat de fer un zoom
out i dibuixar un mapa de tot el que
està passant al moment. Quan ja esta-
va a RAC-1, una altra persona que em
va influir va ser l'Anna Figuera, en
aquell moment cap de política a la
SER Catalunya i ara redactora dels
Matins de TV3. És una persona molt
inquieta i inconformista amb el dis-
curs oficial i que sempre mira de tro-
bar altres versions del que està pas-
sant. També l'Isabel García, cap de
política de La Vanguardia, que busca
sempre un feed-back amb la font per
posar-la en qüestió.
De la teva formació, què és el que més
t'ha servit per saber interpretar i
saber tenir una mirada pròpia?
Per una banda, dels meus estudis de
periodisme, en destaco la capacitat
de ser conscient de tot el que pots
arribar a dir i a titular, quantes ver-
sions pots donar d'un mateix fet. I
després, també, saber quins són els
límits ètics del periodista. Finalment,
conèixer el context, el marc de joc
en el que actua el periodista, és a dir,
l'espai dels mitjans, el sistema de
relació entre polítics i periodistes…
Jo crec que aquests tres són els
coneixements que, després de la for-
mació, m'han permès exercir.
 Reportatge
10
Text: Enric Xicoy
Fotografies:
Silvia Coma,
Andrea Gassió,
Sara Jiménez,
Lali Muntané,
Judith Pelejero,
Enric Quadrada.
Jornades de Comunicació Blanquerna
Quinze
són quinze
Quinze són les Jornades de Comunicació Blanquerna que ha
organitzat la Facultat. Tres, els dies que van durar, 17, 18 i 19
de març. Cinquanta, els professionals que hi van participar,
entre ells Màrius Carol, Jaume Roures, Miquel Mas, Vittorio
Sabadin, Jordi Barbeta, José Zaragoza, Joan Fontcuberta, Mònica
Terribas, Montse Abbad, Niko o Manuel Campo Vidal.
Vint-i-set, els actes celebrats, moderats molts d'ells per
exalumnes com ara Toni Aira, Susana Pérez, Rosa del Amo i Leo
Garriga (Periodisme); Isabel Ponti, Mireia Tomàs, Joan Morera
Ortega, Joan Romeu i Bàrbara Náter (Publicitat i Relacions
Públiques); i Rafa Puga, Joan Sabaté, l'Iván Gómez i Germán
García (Comunicació Audiovisual).
Catorze, els alumnes premiats amb els seus treballs. Dos, els
premis al reconeixement professional: el Millor Comunicador de
l'Any a la campanya de Barack Obama i el Premi Extraordinari a
Roberto Saviano. Centenars, les persones que hi van assistir,
entre estudiants, professors, PAS i professionals del sector. I un
l'homenatge, amb presentació de llibre inclòs, a Josep Maria
Huertas Clavería.
Aquestes són només algunes de les dades d'unes Jornades en
què, precisament, es va parlar molt de xifres, ja que estaven
dedicades a l'Audiència amb el subtítol “El poder d'un per-
centatge”.
Si una cosa va quedar clara és que ens trobem en un moment
de transició. Les noves tecnologies són també noves eines de
comunicació que estan transformant la nostra manera d'arribar
a l'audiència. Es va parlar dels perills i, alhora, dels beneficis que
això comporta, amb la incertesa d'un futur immediat més
imprevisible que mai.
"Un personatge curiós, amb la corbata i el rellotge a joc
amb el logo de la seva empresa. Un tema interessant pre-
sentat de forma diferent, amb un toc de show business
americà, però amb un llenguatge proper. Una audiència
atenta i participativa, amb ganes d'escoltar i de fer-se
escoltar. I una exalumna contenta de tornar per un
moment a viure el bullici de la Facultat."
Bàrbara Nàter. Creativa d'EuroRSCG 4D.
Publicitat i Relacions Públiques (6a promoció)
“Una gran experiència, el participar en la taula de debat
sobre la immigració com a audiència. Va ser interessant no
només escoltar les opinions dels col·lectius, sinó el que
creuen i pensen els futurs comunicadors de la Facultat
sobre el tema. Crec que és interessant fer que es puguin
sentir totes les veus per tal d'arribar a conclusions i, si
aquestes ajuden a millorar el que hi ha, aquestes Jornades
encara són més profitoses.”
Leo Garriga. Conductora de l'espai Oberts a la Música
(Cel Obert), de RNE. Periodisme (1a promoció)
“Des que sóc alumna de la Facultat, he assistit tots els anys
a les Jornades Blanquerna, perquè trobo que els diversos
debats que es fan són molt enriquidors per als estudiants.
Aquesta edició vaig estar a l'altra banda de la barrera. Vaig
haver de presentar el llibre Professor Huertas, la qual cosa
em va fer molta il·lusió. Abans de començar l'acte, estava
molt nerviosa, però tenia clar que la presentació del llibre
havia de sortir bé. Una vegada davant del faristol, em vaig
llançar. Va ser un plaer presentar una taula en la qual van
parlar tres persones que coneixien personalment Josep
Maria Huertas Claveria.”
Susana Pérez. Periodisme (11a promoció)
11

“Vaig tenir l'oportunitat de participar en la ponència "Els

joves també són audiència, però com són?", on vàrem par-
lar sobre l'actitud i els comportaments dels joves d'avui dia
davant el consum, les marques i els mitjans.
Les ponències són realment molt interessants per apropar
el món professional als joves estudiants, ja que molts d'ells
dominen la teoria, però tenen una visió molt més "i-
dealista" de la pràctica, sobretot pel que fa referència a la
inversió publicitària a Internet, que es troba encara en un
moment embrionari.
És, alhora, una molt bona experiència per als ponents, ja
que ens ajuda a conèixer el perfil dels futurs comunicadors
i com són de diferents respecte dels actuals.
Moltes gràcies per haver-me convidat i espero que les
meves experiències professionals ajudin als estudiants a
encaminar el seu futur”.
Mireia Tomàs, supervisora de planificació d'Universal
McCann. Publicitat i Relacions Públiques (1a promoció)

“Haver pogut moderar la taula rodona "Audiència de pro-

ximitat" ha estat una experiència molt positiva per poder
fer una mica de pedagogia de l'àmbit local, normalment
tan desprestigiat. Hem passat alguns nervis, però crec que
l'experiència ha estat molt positiva per a tots/es. Espero
haver pogut fer reflexionar els alumnes sobre els reptes de
l'audiència en l'àmbit local.”
Germán García. Cap de platós de BarcelonaTV.
Comunicació Audiovisual (4a promoció)

“Ha estat una experiència inoblidable, ja que per una part

he recordat vells temps de quan era alumne i per l'altra,
estic molt satisfet d'haver assistit a les Jornades, ja que sem-
pre pots extraure bones conclusions de les ponències i
aprendre més o veure el que tenim tant a prop els anun-
ciants i no ho acabem d'explotar.”
Joan Morera Ortega. Departament de màrqueting
de PepsiCo. Publicitat i Relacions Públiques
(10a promoció)
“Reunir en un espai tan reduït de
temps, personalitats tan importants
del món del periodisme i de la comu-
nició està a l’abast de molt poca
gent. Per tant, cal aprofitar-ho”

“Per mi sempre és un plaer tornar a la Facultat i, com no,

gaudir d'unes Jornades que els que som de les primeres pro-
mocions hem vist créixer i madurar. Sobretot madurar,
perquè, més enllà de l'èxit de convocatòria i de partici-
pants, el que sobta realment als que ho hem viscut des de
dins és l'alt grau de professionalització de tota l'orga-
nització. A més, un cop que acabes d'estudiar a la Facultat,
pots veure que reunir en un espai tan reduït de temps,
només tres dies, personalitats tan importants del món del
pe-riodisme i de la comunicació està a l'abast de molt poca
gent. Per tant, s'ha d'aprofitar al màxim.”
Rosa del Amo. Directora del setmanari Sóc periodista.
Periodisme (4a promoció)

“El fet de participar a les Jornades Blanquerna d'enguany

m'ha semblat una experiència molt excitant. Posar-te a l'al-
tra banda d'allà on eres abans mai és fàcil, però em seduïa
molt la idea de fer-ho, perquè el concepte de l'audiovisual
que et fas a la universitat i com funciona realment la
indústria desprès, no té res a veure. A la universitat, et for-
men segons uns continguts determinats, però no et formen
en com gestionar-los. De la mateixa manera que els
alumnes poden fer un curt i poden quedar-ne prou satisfets
amb el resultat, falten les eines de com treure-li profit
quant a la seva explotació i/o comercialització. Al cap i a la
fi, han fet una feina de la qual s'ha de derivar una rendibi-
litat econòmica, i això sovint s'oblida. En aquest sentit,
posar a la mateixa taula un productor, un distribuïdor i un
agent de màrqueting especialitzat en cinema, ajudava molt
als alumnes a veure una pel·lícula com un producte que no
acaba quan la pel·lícula ja està rodada, muntada i exhibida,
sinó que hi ha molta feina a fer després. La vida d'una
pel·lícula mai acaba.”
Rafa Puga. Màrqueting i Vendes de Cinema,
col·laborador de WAW. Comunicació Audiovisual
(10a promoció)

“Participar a les Jornades ha estat una experiència molt

positiva, una gran oportunitat!”
Joan Romeu. Fundraising, màrqueting i comunicació
de les institucions. Publicitat i Relacions Públiques
(10 promoció)
 Novetats editorials
13

La Barcelona pecadora, Què pensa Joan Carrera,

de Francesc Canosa de Francesc Romeu

Ja podeu trobar a les llibreries el nou lli-
bre de Francesc Canosa (1a promoció)
“La Barcelona pecadora”, publicat per
l'editorial A Contravent. Francesc Canosa
és periodista i editor de la revista
Trípodos.
El llibre descobreix el personatge de
Domènec de Bellmunt, “el primer
reporter modern de Catalunya”, a través d'un recull d'articles
sobre la Barcelona de la Mala Vida, una novel·la breu i un
assaig sobre el periodista i els reporters de la Catalunya
republicana.
El passat mes d'abril, en un acte conduït
per Jordi Pujol, es va presentar el llibre
“Què pensa Joan Carrera”, escrit per
Francesc Romeu (1a promoció). El llibre,
publicat per Dèria Editors, recull un
seguit d'entrevistes entre el bisbe Carrera
i el periodista Francesc Romeu. A través
d'aquest llibre, Joan Carrera reflexiona
sobre la seva pròpia vida i recorda què
pensava i “per què pensava com pensava”.
Global Public Relations: trends and challenges

La revista Trípodos, editada per la

El nacimiento de un producto,
de Glòria Almirall i Mónica Perpiñá-Robert
L'editorial Planeta ha publicat aquest lli-
bre de l'exalumna Glòria Almirall (1a
promoció), sobre les claus de la comuni-
cació per llançar amb èxit un producte al
mercat. El llibre planteja un paralel·lisme
entre el procés de l'embaràs i el procés
de l'aparició d'un nou producte, incidint
en la importància de les relacions
públiques per crear una marca consis-
tent. Glòria Almirall és llicenciada en Publicitat i Relacions
Públiques i senior associate a Burson-Marsteller Barcelona,
agència on també treballa la coautora d'aquest llibre, Mónica
Perpiñá-Robert.
Facultat de Comunicació Blanquerna,
dedica el volum 24 a la professió de les
relacions públiques, abordant els reptes
que aquesta afronta de cara al futur a
escala internacional. Aquest volum ha
estat coordinat pel professor Enric
Ordeix i compta amb una desena d'arti-
cles que tracten temes com les relacions
públiques internes, la relació amb el consumidor, o les rela-
cions públiques en contextos internacionals. Han col·laborat
en aquest llibre les exalumnes i periodistes Laura Ruano (7a
promoció) i Elena Yeste (9a promoció).

Què pensa Max Cahner,

de Xavi Mora

Xavi Mora (5a promoció) ha publicat

“Què pensa Max Cahner”. El llibre
reflecteix l'experiència vital de Cahner
com a iniciador de projectes editorials i
culturals de tot tipus, i també els seus
records de la seva etapa política al
Govern de la Generalitat. Xavier Mora és
llicenciat en Periodisme i Història i ha
estat coordinador de continguts del diari
Elsingulardigital.cat. Actualment es dedica a la docència.
 Making of
14
Text:
Joan Bosch
Fotografia:
Alkimia
DANIEL LÓPEZ, realitzador de “La memòria de la terra”
LLICENCIAT EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (7a PROMOCIÓ) I MÀSTER EN FICCIÓ EN CINEMA I TELEVISIÓ.
PRODUCCIÓ I REALITZACIÓ (2008)
“A València, encara no s’han digerit
els afusellaments”
En Dani López va realitzar l'any
2008 el documental La Memòria
de la terra, produït per Alkimia.
Un documental de 50 minuts de
durada, que descobreix les
tragèdies de les fosses comunes
del cementiri municipal de
València, a través de la memòria
dels familiars.
Com sorgeix el projecte?
Tot va començar quan l'Enric Calpena,
en una estada a València, contacta
amb la gent del Fòrum per la
Memòria del País Valencià. A partir
d'aquí, Alkimia rep l'encàrrec de fer
un documental que reculli els
records de les persones que van viure
la tragèdia dels afusellaments fran-
quistes, ja fossin testimonis propers
o bé familiars dels represaliats.
Com es va desenvolupar el rodatge?
El rodatge va ser bastant complicat,
totes aquestes petites històries
estaven localitzades al País
Valencià, i moure l'equip cap allà
per una llarga temporada era
impracticable. Així que vam optar
per fer escapades de pocs dies i
complir el pla de rodatge establert.
Però, a més de les dificultats logís-
tiques esmentades, n'hi va haver
una altra que va ser la que real-
ment va complicar la producció del
documental. És un factor que quan
ens vam adonar ens va semblar que
era impossible. A València, encara
no s'han digerit els afusellaments,
ni la repressió franquista. Ni tan
sols els organismes oficials estan
disposats a col·laborar amb un pro-
jecte com el nostre, i la gent que,
d'una manera o altra, va patir la
repressió, tampoc: encara hi ha
molta por. Ens van fer fora d'algun
espai públic només per estar fent
fotos acompanyats de gent del
Fòrum. En el cap, encara hi tinc la
sensació que el documental va per-
dre una gran història perquè el qui
la va protagonitzar no va voler par-
lar, precisament per por.
Quin paper ha tingut el Fòrum per
la memòria en el projecte?
Ha estat un factor determinant en el
resultat final del documental. Ells
hi han posat esforços i diners per a
què el projecte veiés finalment la
llum. Cal dir que hem treballat
còmodament amb ells i han sabut
deixar-se guiar en tot allò relacionat
amb el guió, la imatge, etc. Ells
vénen d'un camp completament
diferent al nostre i, clar, en un prin-
cipi veien el documental com una
recopilació de dades, però, poc a
poc, els personatges i les seves
històries van anar emergint.
Com ha estat el treball amb l'equip
professional?
En el projecte, hi hem participat diver-
sos exalumnes i això té els seus
avantatges. A més, la majoria érem
companys de promoció i ja ens
coneixíem. Va ser divertit tornar-
nos a trobar i treballar junts. Crec
que el fet de treballar junts després
d'un parell d'anys d'haver acabat va
ser força enriquidor, vam poder
sumar l'experiència que cadascú de
nosaltres ha acumulat fins ara.
“El documental s'ha vist
en actes a tot l'Estat i ha
estat traduït a diversos
idiomes, fins i tot a
l'àrab”

15
I, un cop enllestit el projecte, quina
reflexió en fas?
La valoració que tots fem del docu-
mental és satisfactòria. A la gent
que s'interessa pels temes de
memòria històrica i que, a més,
tenen una situació familiar similar,
els encanta. Ara bé, jo sóc molt
crític amb el resultat final, crec que
hagués necessitat més convivència
amb els personatges, més quoti-
dianitat. Però també penso que és
bo que ens n'adonem, és la prova
que hi ha hagut un aprenentatge.
D'altra banda, el documental s'ha
vist en actes a tot l'Estat i ha estat
traduït a diversos idiomes, fins i
tot a l'àrab. Un parell de canals de
TV han mostrat cert interès en el
projecte. Ja veurem.
Què ha significat per a tu dirigir
aquest projecte?
Per a mi ha estat un bateig de foc
com a realitzador, era un encàrrec
complicat i llarg. M'ha permès
prendre consciència de tot el que
encara em queda per aprendre. En
la propera feina, implementaré
moltíssimes coses que hi he après.
A més, també m'ha permès endin-
sar-me en un terreny i en uns fets
passats que no coneixia en primera
persona, és sorprenent la intensitat
amb la que encara es viu el passat
Fitxa Tècnica
La Memòria de la terra
Alkimia, 2008
Guió: Anna Justo
Realització: Daniel López
Música original: Pere Jou
Muntatge: Daniel López
Direcció de producció
Anna Tejada
Direcció de fotografia
Jonathan Blasco
recent de la Guerra Civil en llocs
com València. L'Ajuntament de
València i el Govern es desentenen
de tot allò que té a veure amb
l'Espanya republicana. Avui, any
2009, encara hi ha gent que té por
dels seus veïns. Per a mi, ha estat
una immersió en una realitat molt
i molt allunyada de la meva, crec
que a Catalunya parlem d'aquest
tema amb més llibertat. “Alkimia és molt
important, et dóna
Com ha estat l'experiència de treba-
oportunitats que no
llar amb la productora de la
Facultat ALKIMIA?
són gens fàcils d'acon-
Crec que, amb el temps, es transfor- seguir en un món tan
marà en una eina molt important competitiu i saturat
en l'aprenentatge dels futurs llicen-
ciats. A ser guionista, muntador o
com el nostre”
director només s'aprèn escrivint,
muntant o dirigint en un entorn
cada cop més professional i sem-
blant a la realitat del nostre sector
a Catalunya. Penso que a més, pot
ser un bon lloc de trobada per gent
que acaba de llicenciar-se o gent
amb una petita trajectòria profes-
sional. La diferència entre una per-
sona que acaba de sortir de la car-
rera i una d'altra que porta un any
treballant és abismal. Per a mi,
Alkimia és molt important, et
dóna oportunitats que no són gens
fàcils d'aconseguir en un món tan
competitiu i saturat com el nostre.
 alter ego
16
Entrevista:
David Casals
Fotografia:
Gaspar Cabrera
CRISTINA MAÑÀ, LLICENCIADA EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES (8a Promoció)
“He coordinat un projecte contra la violència domèstica a la
República Dominicana, premiat pel Banc Mundial”
Després d’estudiar Publicitat i
Relacions Públiques, la Cristina
Mañà va fer un màster de comerç
exterior. Va treballar a l’ambaixada
espanyola a Santo Domingo i, des
de fa un any i mig, viu a
Washington DC, la capital política
de la primera potència del món.
Com es veu el món des de
Washington?
És un lloc molt interessant per viure,
on hi ha gent de tot el món, on he
pogut presenciar esdeveniments
històrics, com els debats entre
McCain i Obama per aconseguir
arribar a la Casa Blanca.
La victòria d'Obama, com la vas
viure?
Vaig viure la campanya democràtica
d’Obama a Florida, perquè la meva
parella hi treballava d'staff. Dec ser de
les poques catalanes que va tenir
entrades per assistir a la cerimònia
d’inauguració del President al
Capitoli i a un dels balls que el
President i la seva esposa van fer al
vespre.
Com és la gent de Washington?
Allà pots conèixer gent molt diferent,
de moltes procedències i de tots els
àmbits. Des de joves professionals que
treballen als lobbies, fins a advocats de
Harvard, periodistes i els que treballen
a ONGs, al Congrés, al Senat, al
Govern i a organismes internacionals.
Al Banc Mundial, com vas entrar-hi
a treballar?
Després d’acabar la universitat, vaig
passar les proves de l’Instituto de
Comercio Exterior Espanyol (ICEX)
per estudiar un màster en comerç
exterior i gestió empresarial interna-
cional i després, dos anys d’experi-
ència. Després, vaig treballar a l'am-
baixada espanyola a Santo Domingo,
i allà em vaig interessar per fer car-
rera en institucions multilaterals.
Vaig fer una entrevista per treballar al
Banc Mundial, on em van selec-
cionar.
Quines tasques desenvolupaves, al
Banc Mundial?
Vaig coordinar un projecte per millo-
rar l'educació d'estudiants amb poc
accés a les noves tecnologies en vuit
països d'Hispanoamèrica. També
m'ocupava de la millora de l'efectivi-
tat de la unitat de desenvolupament
sostenible.
Del teu pas pel Banc Mundial, quin
és el teu millor record?
Quan la meva proposta de projecte
contra la violència domèstica i de
gènere a la República Dominicana
fou premiada i finançada amb 20.000
“Estic interessada
en la feina en
els països en vies de
desenvolupament”
dòlars.
T'ha canviat la teva percepció sobre
l'estat del món, després de fer a-
questes feines?
Ara estic més interessada en la feina
en els països en vies de desenvolupa-
ment. El Banc Mundial ofereix, a
més, molts seminaris i conferències
sobre tota mena de temes: crisi ali-
mentària, canvi climàtic o la
importància dels microcrèdits en els
països més pobres.
Del que vas aprendre a Barcelona,
què és el que més t'ha servit?
A la meva feina, hi ha tasques que
tenen molt a veure amb la comuni-
cació, i tenir coneixements sobre
aquest àmbit m’ha ajudat molt en el
meu dia a dia.
“En el Banc Mundial,
vaig coordinar un
projecte per millorar
l’educació d’estu-
diants”
 Notícies
17
Desè aniversari
de la segona promoció
Tots els exalumnes de la segona pro-
moció (1995-1999) estan convidats a
assistir a la celebració del desè
aniversari de la promoció.
La Facultat acollirà la trobaba el
proper divendres 12 de juny de
2009.
Podeu confirmar la vostra assistència
via e-mail:
aa_fcc@blanquerna.url.edu
Mor el professor Toni Díaz
Malauradament, us hem de comu-
nicar la mort del professor Toni Díaz
el passat mes de gener. Molts de vo-
saltres el recordareu per les seves
classes de Disseny, així com per les
del màster de Direcció d'Art. En Toni
Díaz era també coordinador del
Servei de Disseny i Publicacions de la
Facultat.
Raül Fernández, premi Ciutat de Barcelona
Raül Fernádez, exalumne de la primera promoció i ànima de Refree, ha estat
guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de música.
L'organització dels premis ha volgut destacar “la diversitat, la quantitat i la quali-
tat del conjunt de la seva obra al llarg del 2008”. El jurat ha reconegut especial-
ment el concert que va oferir dins el cicle Digressions de l'Auditori i el disc com-
pacte “Música para el exilio”. El número 5 del Feedback (desembre, 2007) publi-
cava una entrevista amb aquest reconegut cantautor. Foto: Mar Girona
I Premi periodístic Fundació Ictus
S'ha convocat el I Premi Periodístic Fundació Ictus a la millor peça periodística
sobre l’ictus, sigui quin sigui el seu enfocament, que sigui publicada i/o emesa a
la premsa, radio i televisió espanyola d'àmbit general entre el 4 de desembre de
2008 i el 25 de setembre de 2009. El premi té una dotació de 3.000 euros. Es
poden consultar les bases d'aquest premi a
http://www.ictus-mitjans.cat/cat/home.asp.
Pàgina web recomanada
Us recomanem la nova pàgina web de la productora audiovisual Alephlab:
www.alephlab.com
Destaca per la seva immediatesa. Hi trobareu una secció amb actualitzacions
constants sobre novetats tecnològiques en el camp audiovisual, i un xat online,
una assessoria audiovisual, on podeu realitzar les vostres consultes.
A banda, a la pàgina web, hi trobareu exemples dels projectes que la productora
Alephlab ha dut a terme, ofertes per als clients, les bobines de presentació
anuals, etc. Recordeu que, tal i com informaven al núm. 3 del Feedback (Abril
2007), Alephlab és una productora creada per, entre d'altres, l'exalumne Guillem
Barceló (llicenciat en Comunicació Audiovisual, 6a promoció). Per a més infor-
mació: echellion@gmail.com .
 Nomenaments

18

Marcos Heredia (2a promoció) és el nou director de màrque-

ting de Basicalia, agència de comunicació interactiva,
www.Basicalia.com. En Marcos és llicenciat en Publicitat i
Relacions Públiques i màster en Direcció de Màrqueting i Gestió
Comercial. marcos@basicalia.com
Foto: Elena Gelabert

Eva Caballero Casas (11a promoció) és la nova executiva de

comptes de Trigital, agència especialitzada en comunicació interacti-
va, on assumeix les tasques d' account planner i de periodista.
Llicenciada en Periodisme, fins al moment havia treballat amb
beques a La Vanguardia, al gabinet de premsa de "La Caixa", a
revistes de decoració i al departament de premsa del Patronat
Catalunya-Món, entre d'altres.
Ha estat coautora, en col·laboració amb la Facultat, del llibre ho-
menatge al professor Huertas Clavería. Actualment, compagina la
seva nova feina amb el Màster oficial en Periodisme Avançat i Marina Oliva (7a promoció) s'ha incorporat a la cadena hote-
Reporterisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna. lera RIU Hotels & Resorts com a responsable de premsa per a
evacaballero85@hotmail.com Europa. Des d'aquest càrrec, s'encarrega de gestionar el departa-
Foto: Trigital ment de premsa, atendre les peticions dels mitjans de comuni-
cació europeus, organitzar viatges de premsa als hotels de l'empre-
sa, actualitzar la sala de premsa de la web, redactar i preparar
Asier Marquina (4a promoció) és el nou CR & AMF regional comunicats i material corporatiu, etc.
manager Africa d'ArcerlorMittal, càrrec des del qual es responsabi- Llicenciada en Periodisme, ha treballat durant els darrers dos anys
litzarà dels projectes de la Fundación ArcerlorMittal a l'Àfrica, així a l'agència Grup Segura Comunicació, gestionant el gabinet de
com de l'estratègia i el control de la responsabilitat corporativa a premsa tècnica de l'empresa Schneider Electric.
les fàbriques de l'empresa en aquest continent. RIU Hotels & Resorts compta actualment amb més de 100 hotels
Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i llicenciat en a 16 països, que acullen cada any més de 2,7 milions de clients.
Economia, fins al moment s'encarregava de l'estratègia d'e-marke- marinaoliva_framis@hotmail.com
ting del grup ArcelorMittal, en el sector de la construcció.
asier.marquina@arcelormittal.com
.
 Nomenaments

19

Laura Malone ha estat nomena-

da gerent de premsa per Mèxic i
Llatinoamèrica de la cadena
d'hotels RIU Hotels & Resorts.
Llicenciada en Periodisme per la
Universitat del País Basc, l'any 2003 va cursar el Postgrau en
Comunicació política i relacions institucionals de la Facultat de
Comunicació Blanquerna.
Fins al moment, havia desenvolupat la seva tasca professional
com a cap de premsa de Riu Hotels & Resorts per a Espanya i
Portugal i, amb anterioritat, havia estat cap de comunicació per a Ana Vida Lucea (10ª promoció) s'ha incorporat a Batllegroup
Sol Melià. lmalone@riu.com; lmaloneguillen@hotmail.com com assistant account, on treballarà als comptes de marques com:
Danone, Panrico Pa de motlle i Donuts, Minute Maid,
Roser Serra (11a Comodynes, Sensilis, Gallo, Ligeresa, Dodot, Lanjarón, Digestive
promoció) és la Cola-Cao, Granja San Francisco i d'altres marques de gran consum.
nova assistant de Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, fins al moment
màrqueting i comu- havia desenvolupat la seva tasca professional a agències com
nicació de l'empresa McCann Healthcare, A-Mida, Think 3D i Co&Cos.
Tourline Express Enric Batllegroup, S.L., és una agència de disseny gràfic especia-
Mensajería. litzada en imatge corporativa, packaging i branding.
Llicenciada en ana@batllegroup.com Foto: Laia Saura
Periodisme, s'encar-
regarà de donar
suport al departament en les àrees d'organització i coordinació
d'esdeveniments, redacció i edició de publicacions corporatives,
relacions públiques, gabinet de mitjans, gestió de la imatge corpo-
rativa i desenvolupament de campanyes publicitàries. roserser-
ra_@hotmail.com Foto: Susana Borromeo

Laura Riu (9a promoció) és la nova presentadora del programa

Albert Martínez Font (4 promoció) és el nou gerent de publicitat
de Llatinoamèrica i EEUU per RIU Hotels & Resorts amb seu a
Playa del Carmen, Mèxic. L'Albert és llicenciat en Publicitat i
Relacions Públiques, i ha cursat a la Facultat el Postgrau en
Planificació estratègica de la comunicació empresarial (2001), i el
Postgrau en Anàlisi i redacció de textos periodístics, literaris i pu-
blicitaris (2001). Anteriorment, havia treballat com a account plan-
ner a Planners Estrategias de Marca, com executiu de comptes a
JWT i, fins fa uns mesos, com a coordinador de publicitat a la seu
de RIU a Palma de Mallorca. amartinezf@riu.com
“En construcción” que emet La2 de TVE. Llicenciada en
Periodisme, fins al moment havia treballat com a guionista i
redactora per a TVE i, amb anterioritat, a la redacció d'informatius
de 8tv.
“En construcción” és un programa adreçat al públic jove que
s'emet per a tota Espanya de dilluns a divendres de sis a dos
quarts de nou del vespre. Es tracta d'un programa interactiu, on
s'emeten videoclips i curts realitzats pels telespectadors, actua-
cions musicals, videoblogs, etc. “En Construcción” inclou també
entrevistes a grups musicals, actors i actrius de renom.
laura.riu@rtve.es