LA CONSOLACI DE LA FILOSOFIA / BOECI Libre IV Prosa Primera / Elisabet Andreu i Martell

El comentari que em disposo a fer s sobre un fragment de l'obra Consolatione Philosophiae, o De la Consolaci de la Filosofia, escrit per Boeci 1 entre el 523 i el 524. El context en el que va ser escrit s summament important, ja que ser l'espurna que el dur a les reflexions: el rei Teodoric acusa a Boeci de traci i el tanca a la pres de Pavia. Ser llavors quan es comenar a plantejar certs temes: per qu els bons pateixen i per qu els dolents surten victoriosos; mesclant poesia i prosa, reflexions i dilegs de la m d'una dona, de gran bellesa i fora interior, a la que anomena Filosofia. Boeci organitza l'obra en diferents llibres dins els quals hi trobem dues parts que es van repetint, les proses i els metros. A les proses es mant un dileg sobre el tema que s'est tractant en aquell moment i en els metros, Filosofia reflexiona sola, donant a entendre els seus pensaments ms profunds a Boeci. Seria la part que cal que Boeci escolti amb deteniment per seguir parlant seguidament. El paper que tindr la Filosofia al llarg de l'obra s, tal com diu el ttol, el de consoladora del patiment de Boeci. L'obra, com ja hem dit, es divideix en cinc llibres. El primer s el llibre de presentaci, en ell hi apareix per primera vegada la Filosofia i Boeci es lamenta de la seva tristesa i exposa la seva pena. La Filosofia, com a consoladora, li explica que l'home ha de retrobar-se amb la seva vertadera finalitat en el mn, arribar a la felicitat; en el segon dels llibres es parla de la fortuna i dels bns, de perqu no s millor alg amb molta fortuna, i com s'ha de fer per aprofitar millor el que un t; en el tercer explica l'anterior problema i ens diu que la bonaventura i la fortuna no es troba en l'home sin en Du i en el cinqu, dialoga sobre la relaci de la voluntat humana amb la omnipresncia divina. El que anem a comentar seguidament s el quart llibre, a on es reflexiona sobre el perqu del cstig als bons i la recompensa que reben les males persones, i del perqu de l'existncia d'un Du, bo, que permet aix. s a dir, perqu hi ha mal si Du s la bondat? Boeci est desconsolat, no entn el perqu de la seva mala sort, el perqu de la seva situaci desesperant. La Filosofia no s que pensi gaire diferent d'ell, per si que hi ha un contrast entre les
1 Boeci (Roma, ca. 480 Pavia, 524-525) s considerat un dels autors medievals ms importants de la filosofia. Va intentar consolidar diverses corrents de pensament gregues, el platonisme i l'estocisme, adaptant-les al seu temps, i creant una doctrina nica, molt acceptada posteriorment pel cristianisme.

opinions i la visi del mn d'una persona desesperada, com seria la d'ell, amb el punt de vista d'una dona llesta, lliure i d'actitud serena. Ms que trobar-hi dos punts de vista determinats, trobem preguntes i respostes, com ell pregunta ara que se sent desesperat pel seu context (el fet d'estar tancat a la pres i de no tenir res) i les respostes d'ella, que seran el punts que ajudaran a Boeci a retrobar la felicitat. Hem de pensar que s ell mateix els dos personatges de l'obra, s a dir, els dilegs podrien ser considerats com a introspectius, ell es lamenta i alhora s'autoajuda a redimir la seva pena i desconsolaci. En el primer punt de la prosa, Boeci atura les paraules de la Filosofia, que es diposava a continuar desprs de cantar, dolos i armoniosos cants, sense perdre res de la dignitat del seu rostre ni de la majestuositat del seu continent. Seguidament parla Boeci, elogiant exaltat les paraules que li ha procurat la Filosofia, retrobant per elles l'esperana divina que havia oblidat per la injustcia que havia rebut per part del govern, anteriorment amists. Aleshores, segueix Boeci, enunciant el que havem dit abans, per qu hi ha maldat en el mn si Du s bo, i ho s tot. En el quart punt de la prosa, segueix amb els dubtes, considera encara ms greu que la maldat en el mn, que la perversitat prosperi i s'enriqueixi, mentre que la virtut s ensorrada per part dels malvats, i privada aix de qualsevol recompensa. Es lamenta, doncs, de que tot aix pugui realment estar succeint en el que ell anomena regne de Du, la Terra, si aquest noms vol el b. A tot aix, la Filosofia contesta que no es pot pensar com ho est fent ell, que si tots ho fssim seria horrible. Ens diu, que no es pot concebre el fet que a la casa tan ben organitzada del gran pare de famlies, s'estimes all dolent i es deixessin abandonades les coses de valor positiu. Per tant, malgrat tota la maldat que es pot trobar en el mn, no es pot entendre que realment s'estimi all dolent, i es deixi de banda all bo. Ens dir, que tots, tant bons com dolents han de ser provats, i per tant, han de ser portats a l'altre banda, per veure si realment ho sn tant, de bons o de dolents. En el punt 7 trobem una tesi en resposta al que acabem de dir: la veritable validesa es troba en els bons, i per altra banda, el malvat s despreciable i baix, i podem considerar-la com a provada per la Filosofia ja que com diu al comenament del punt, ja han arribat anteriorment a les conclusions que la determinen. En els primers llibres, l'I, el II i el III, ella i Boeci discuteixen sobre els bons i els dolents, sobre la baixesa dels bns materials i la falsedat de la felicitat d'alguns (els hedonistes), per tant, segons Boeci, els bons, els que no es deixen emportar per les coses banals, seran recompensats en major grau que no pas ho haurien de ser els perversos. Arriben a la conclusi de que si hom actua de manera bona, predicant la virtut en contraposici al vici i a les males arts, arribar a moltes ms

veritats i aix alleujar les seves lamentacions, el seu patiment, i s'omplir de fora i d'esperana. En aquest moment, la Filosofia diu a Boeci que a on realment ha d'arribar s a la ptria, s a dir, al cel, amb Du, noms aix sentir la felicitat plena: Donar ales al teu esperit perqu s'aixequi fins els cims; i disipada tota inquietut retornars sa i salvi a la ptria Ll. IV, prosa primera, punt 9. Aquest Du, per, no ha de ser considerat com el Du cristi, sin que ms aviat agafa el paper del Du platnic, deista, el de B suprem, en cap cas associat a una persona. En el segent punt, la Filosofia fa referncia a la mansi, d'on Boeci ha marxat. s a dir, la Filosofia est anomenant mansi a la ment relaxada i lliure, de la qual Boeci s'ha perdut. Ella el vol ajudar a retornar finalment a l'estat mental correcte, a la plena felicitat. Podrem dir, doncs, que en aquest moment Boeci no mant cap relaci ni amb la ptria, ja que el desconsol i la desesperaci han fet que caigus en la infelicitat, fet que fa que se senti totalment allunyat del propsit primer de l'home, ser feli. Tampoc podem donar per fet que existeixi en aquest moment una relaci amb la casa, referint-se al mn terrenal, d'alguna manera ents com a propietat legtima de Du, i per tant, aquell lloc en el que ell s completament omnipresent. En aquesta prosa en concret, i en tot el conjunt l'obra es parla molt del tema justcia, sobretot fent referncia al seu contrari, la injustcia. Veiem com Boeci considera injusta la seva reclusi a la pres i creient-se home de b, considera injustos aquells que l'han tancat. Com que se sent desprotegit i privat de la fortuna que havia assolit anteriorment, sent que la justcia no l'ha acompanyat, i es desconsola al considerar-se vctima injusta per part del poder. Finalment, la Filosofia anima i encoratja a Boeci, dient que grcies a les seves ensenyances li ensenyar el cam i aix podr arribar a la vertadera felicitat, ja que el primer pas, saber qu s la vertadera felicitat i a on es troba ja l'ha fet.