I.

LGICA DENUNCIATS
A. SINTAXI
1. Determineu quines de les expressions segents sn frmules de la lgica denunciats:
1. pq
2. ((p)q)
3. (r(pq)t)
4. (ppp)
5. (pq)(qr)
6. q((rt)s)
7. (((pr)((st)u))p)
8. (pr)(q(tp))s)
9. ((st)(pq))t
10. ((st)(rq))
2. Inseriu algun dels signes p, , , per tal de convertir les expressions segents
en frmules de la lgica denunciats:
1. pq
2. p
3. (pp)r
4. ((pq)(rt))
5. (p(qr))
6. (st)
7. (s)t
8. p()
9. (((pq)r)t)
10. ((pr)t)p)
Exemples:
a. Lexpressi (pq)(t) es pot convertir en una frmula de la lgica denunciats
inserint-hi la variable enunciativa p i el condicional: (p
q)(pt).
b. Lexpressi ((t)) es pot convertir en una frmula de la lgica denunciats
inserint-hi la variable enunciativa p i el condicional: ((p
t)p).
3. Indiqueu el connector principal de cadascuna de les frmules segents:
1. (ps)r
2. ((ps)r)
3. p(sr)
4. ((qp)(ts))p
5. q(((pt)s)p)
6. (qp)((ts)p))
7. ((qp)t)(sp)
8. (rp)(tp)
9. (r(p(tp)))
10. ((rp)t)p
Exemples:
a. Marquem el connector principal de la frmula: ((pq)(r(ts)))
r.
b. Marquem el connector principal de la frmula:
1

((p(qr))
((t(qq)))(q(r(ts))).
4. Afegiu parntesis a les expressions segents de manera que la frmula resultant sigui
una conjunci:
1. pqr
2. rpq
3. qrps
4. qtpqs
5. pqrt
6. pqrrq
7. pqrs
8. sqrts
9. pqrs
10. prqt
Exemples:
a. Es pot convertir lexpressi prqst en una conjunci de la manera segent,
entre daltres: (p(r(qs)))t.
b. Es pot convertir lexpressi pqrqstqs en una frmula de la
manera segent, entre daltres: ((pq)(rq))((s(tq)s)).
5. Afegiu parntesis a les expressions segents de manera que la frmula resultant sigui
una disjunci:
1. pqrs
2. spqr
3. sqr
4. qpspst
5. pqstp
6. rpstsp
7. prttr
8. stprp
9. pqrtqs
10. prrstr
Exemples:
a. Podem obtenir una disjunci a partir de lexpressi prtst de la manera
segent, entre daltres: ((pr)t)(st).
b. Podem obtenir una disjunci a partir de lexpressi prstqrp de la
manera segent, entre daltres: p(r((st)((qr)p))).
6. Afegiu parntesis a les expressions segents de manera que la frmula resultant sigui
un condicional:
1. rpq
2. qps
3. pts
4. pqrts
5. ptrst
6. trts
7. prtpq
8. srrpt

9. qstpq
10. pqrstur
Exemples:
a. Podem obtenir un condicional a partir de lexpressi prtst de la manera
segent, entre daltres: p((rt)(st)).
b. Podem obtenir un condicional a partir de lexpressi qrptst de la
manera segent, entre daltres: (q(rp))(t(st)).
7. Afegiu parntesis a les expressions segents de manera que la frmula resultant sigui
un bicondicional:
1. pqr
2. qrt
3. pqr
4. pqr
5. strrt
6. prps
7. qrpqp
8. rstptr
9. ptrttrs
10. psrtsptrs
Exemple:
a. Podem obtenir un bicondicional a partir de lexpressi prtst de la manera
segent, entre daltres: (pr)(t(st)).
b. Podem obtenir un bicondicional a partir de lexpressi prstsqt de la
manera segent, entre daltres: (pr)((st)((sq)t)).
8. Afegiu parntesis a lexpressi:
pqrp
de forma que en resulti:
1. la conjunci de la negaci dun condicional
2. la conjunci duna frmula atmica amb un condicional, el consegent del qual s
una negaci
3. un condicional
4. una disjunci dun condicional amb una frmula atmica
5. la conjunci duna frmula atmica amb una disjunci
6. la disjunci duna conjunci
Exemples:
a. Podem obtenir la conjunci duna frmula atmica amb un condicional, el
consegent del qual s una disjunci, a partir de lexpressi pqrp de la manera
segent: p(q(rp)).
b. Podem obtenir la conjunci duna frmula atmica amb un condicional, el
consegent del qual s una negaci, a partir de lexpressi pqrp de la manera
segent: p(q(rp)).
9. Afegiu parntesis a lexpressi:

qrpst
de forma que en resulti:
1. un bicondicional
2. la conjunci duna negaci amb un bicondicional
3. la negaci dun condicional, el consegent del qual s una conjunci duna disjunci
amb un bicondicional
4. la negaci dun condicional, el consegent del qual s la disjunci duna negaci
amb un bicondicional
5. la negaci dun condicional, el consegent del qual s la disjunci duna negaci
amb un conjunci
6. la negaci dun condicional, el consegent del qual s una conjunci duna negaci
amb un bicondicional
7. un condicional, el consegent del qual s una negaci
8. un condicional, el consegent del qual s un bicondicional
9. la conjunci dun condicional amb un bicondicional
10. la disjunci dun condicional amb una conjunci
Exemples:
a. Podem obtenir la conjunci dun condicional amb una negaci a partir de lexpressi
qrpst de la manera segent: (q(rp))(st).
b. Podem obtenir la conjunci duna disjunci amb un bicondicional a partir de
lexpressi qrpst de la manera segent: ((qr)p)(st).
10. Escriviu totes les frmules que es poden obtenir afegint parntesis a les expressions
segents:
1. pqr
2. qrt
3. pstq
4. pqst
5. pstrrq
Exemple:
Frmules que es poden obtenir afegint parntesis a lexpressi ptrt:
p(t(rt))
p(t(rt))
p(t(rt))
p((tr))t)
(pt)(rt)
(pt)(rt)
(pt)(rt)
(p(tr))t
((pt)r)t
11. Escriviu frmules de la lgica denunciats que siguin:
1. La conjunci del condicional que t com a antecedent p i com a consegent la
disjunci de r amb la negaci de t, amb la negaci ds.
2. La doble negaci de la disjunci de p amb la conjunci del condicional amb
antecedent q i consegent (rt).

3. Un bicondicional que connecta un condicional que t com a antecedent la disjunci

de dues frmules atmiques i com a consegent la negaci de la conjunci de p amb
la negaci de q.
4. La disjunci de dues conjuncions, la primera de les quals s la conjunci de la
negaci dun condicional amb antecedent p i consegent q amb la negaci de la
disjunci de p amb q, i la segona de les quals s la doble negaci de la conjunci dr
amb la negaci de la conjunci de p amb q.
5. La negaci dun condicional que t com a antecedent un bicondicional que connecta
la conjunci de t amb la negaci de la disjunci de r amb la negaci de p amb un
condicional lantecedent del qual s la triple negaci de la disjunci de r amb t, i el
consegent del qual s la negaci de p, conjuntada amb q.
Exemple:
La frmula consistent en la doble negaci dun condicional lantecedent del qual s la
disjunci de p amb la conjunci de q i la negaci de r, i el conseqent del qual s el
bicondicional que connecta la negaci de la conjunci de p amb q amb la negaci de s
s la segent:
((p(qr))(pq)s).
12. Descriviu en catal les frmules segents:
1. p(qr)
2. (pq)r
3. (tp)r
4. (pq)
5. pq
6. (rs)(qr)
7. (sp)(q(ps))
8. (pq)(pr)
9. q((rt)(ps))
10. (tp)((tv)s))
Exemple:
La frmula ((p(qt)(rs))t s la conjunci de certa frmula complexa amb
la negaci de t, on la frmula complexa en qesti s el bicondicional que connecta la
disjunci de p amb el condicional que t com a antecedent la negaci de q amb t, amb la
disjunci de la negaci dr amb s.
13. Feu larbre genealgic de les frmules segents:
1. (pt)s
2. (pr)(qt)
3. (pr)((sp)(qs))
4. ((rp)((r(ss)))(qq)
5. ((qr)(pr))(rt)
6. (((pr)(qp))(st))(pt)
7. (st)((ts)(qt))
8. (((rp)(qr))(qp))s
9. p(((qp)(tp))r)
10. ((pr)(st))(sp)

Exemples:
a.
( p ( q r ) ) t
( p ( q r ) )

( q r )

p
q

r
r

b.
((pq)(rt))((pr)t)
(( ( p q ) ( r t ) ) ( ( p r ) t ))
( ( p q ) ( r t ) )
(rt)

(pr)

(rt)

(rt)

(pq)
p

((pr)t)

t
r
r

14. Indiqueu quines sn les subfrmules de les frmules segents

1. p(qr)
2. (rp)(qp)
3. p((st)(pr))
4. (st)((rs)p)
5. (((pp)(qr))(st))p
6. (((sp)t)(q(pp)))
7. (p(rt))(p(pr))
8. (p(qr))((rt)(pq))
9. ((qt)(p(st)))(pr)
10. (p(ts))(pt)
Exemple:
Les subfrmules de la frmula
(p(qr))((rs)(tv))
sn les segents:

p,
q,
r,
s,
t,
v,
s,
(qr),
(rs),
(tv),
(qr),
(p(qr),
((rs)(tv)),
((rs)(tv)),
(p(qr)),
(p(qr)),
(p(qr))((rs)(tv)).
Les subfrmules de la frmula (p(qr))((rs)(tv)) poden obtenir-se a
partir de larbre genealgic de la frmula:
( p ( q r ) ) ( ( r s ) ( t v ) )
( p ( q r ) )

((rs)(tv))

( p ( q r ) )

((rs)(tv))

( p ( q r )

(rs)

(qr)

(qr)
q

(tv)
t

s
r

Totes les frmules que apareixen en algun node de larbre sn subfrmules de la

frmula en qesti.
El conjunt de les subfrmules pot tamb obtenir-se mecnicament aplicant la definici
recursiva de subfrmula com segueix:
SUB((p(qr))((rs)(tv))) =
{(p(qr))((rs)(tv))}SUB((p(qr)))SUB(((rs)(tv)
)) =
{(p(qr))((rs)(tv))} {(p(qr))} SUB((p(qr)))
{((rs)(tv))} SUB(((rs)(tv))) =

{(p(qr))((rs)(tv))} {(p(qr))} {(p(qr))}

SUB((p(qr))) {((rs)(tv))} {((rs)(tv))} SUB((rs))
SUB((tv)) =
{(p(qr))((rs)(tv))} {(p(qr))} {(p(qr))}
{(p(qr))} SUB(p) SUB((qr)) {((rs)(tv))} {((rs)(tv))}
SUB((rs)) SUB((tv)) =
{(p(qr))((rs)(tv))} {(p(qr))} {(p(qr))}
{(p(qr))} {p} {(qr)} SUB((qr)) {((rs)(tv))}
{((rs)(tv))} {(rs)} SUB(r) SUB(s)) {(tv)} SUB(t) SUB(v) =
{(p(qr))((rs)(tv))} {(p(qr))} {(p(qr))}
{(p(qr))} {p} {(qr)} {(qr)} SUB(q) SUB(r)
{((rs)(tv))} {((rs)(tv))} {(rs)} {r} {s} SUB(s))
{(tv)} {t} {v} =
{(p(qr))((rs)(tv))} {(p(qr))} {(p(qr))}
{(p(qr))} {p} {(qr)} {(qr)} {q} {r} {((rs)(tv))}
{((rs)(tv))} {(rs)} {r} {s} {s} {(tv)} {t} {v} =
{p, q, r, s, t, v, s, (qr), (rs), (tv), (qr), (p(qr)), ((rs)(tv)),
((rs)(tv)),(p(qr)),(p(qr)), (p(qr))((rs)(tv))}

15. Deriveu les expressions segents de les regles sintctiques de formaci de frmules:
1. (pq)
2. (pt)q
3. ((pq)(qt))
4. p(rs)
5. ((pq)(rp))
6. (st)(p(qs))
7. (((sp)t)(pq))
8. ((st)(qr))((pr)t))
9. (((rs)(tp))(qt))
10. t((((q(pr))(s(tt)))r)t)
Exemple:
Lexpressi ((pq)(rt))s s una frmula. Derivaci:
Com tota variable enunciativa s una frmula, p, q, r, s i t sn frmules. Com q s una
frmula, per la regla de la negaci, q s una frmula. Aix, com p i q sn frmules,
per la regla del bicondicional (pq) s una frmula. A ms, com r i t sn frmules,
per la regla del condicional, (rt) s una frmula. Ara, com (pq) i (rt) sn
frmules, per la regla de la disjunci, lexpressi ((pq)(rt)) s una frmula.
Com, a ms, s s una frmula, per la regla de la conjunci, lexpressi
(((pq)(rt))s) tamb ho s. Finalment, per la regla de relaxaci de parntesis
exteriors, ((pq)(rt))s tamb s una frmula.

B. SEMNTICA
1. Determineu amb taules de veritat parcials el valor de veritat de les frmules segents,
suposant que p s vertadera, i que q i r sn falses:
1. p(qr)
2. (pr)
3. r(pq)
4. (pq)(pr)
5. (qr)((q(rp))
6. (pp)(rq)
7. ((pr)(qp))(pq)
8. (pq)((p(qr))
9. ((rp)(qp))((p(qr))
10. ((rp)((pq)(qr)))
Exemple:
En primer lloc, posem a sota de cada variable enunciativa el valor de veritat
corresponent:
((qp)(qr))(pq)
0 1
0
0
1
0
En segon lloc, posem el valor que correspon a les negacions de variables enunciatives:
((qp)(qr))(pq)
1 0 1 0 10
1 10
En tercer lloc, posem el valor que correspon a les subfrmules compostes obtingudes
aplicant alguna de les regles relatives als connectors binaris (condicional i disjunci) a
les subfrmules ja avaluades en el pas anterior:
((qp)(qr))(pq)
1 0 11
0 1 10
1 110
En quart lloc, posem el valor que correspon a les subfrmules compostes obtingudes
aplicant alguna de la regles relativa al conjuntor a les subfrmules avaluades en el pas
anterior:
((qp)(qr))(pq)
1 0 11 1 0 1 10
1 1 10
Finalment, obtenim el valor de veritat de la frmula proposada aplicant la regla del
bicondicional:
((qp)(qr))(pq)
1 0 11 1 0 1 10 1 1 1 10
2. Deriveu el valor de veritat de les frmules segents a partir de les regles semntiques
de la lgica denunciats, suposant que p i r sn vertaderes, i que q i s sn falses:
1. p(q(rs))

2. (sp)(qr)
3. (qr)(p(sr))
4. r((s(qp))r)
5. ((rp)(s(qr)))(sq)
6. (p(q(rs)))((sr)(pq))
7. (q(pq))(r(sp))
8. (s(p(tq)))((p(qr))(pq))
9. ((((q(rp))(qs))q)(sp))q
10. (qs)((p(rs))(p(sr)))
Exemples:
a. Considerem la frmula:
(pq)(rs)
(i) Obtenim primer el valor de la subfrmula pq. Com que q s, pel supsit, falsa, per
la regla de la negaci, q ha de ser vertadera. A ms, pel supsit, p tamb s vertadera.
Com que tant p com q sn vertaderes, per la regla de la conjunci pq ha de ser
vertadera.
(ii) Obtenim ara el valor de la subfrmula rs. Pel supsit, r s vertadera. Aix, per la
regla de la disjunci, rs tamb ha de ser vertadera.
(iii) Finalment, com que tenim que tant pq com rs sn vertaderes, per la regla del
bicondicional, la frmula (pq)(rs) tamb ha de ser vertadera.
b. Considerem la frmula:
((pr)(qs))((pr)s)
(i) Obtenim primer el valor de la subfrmula pr. Com que r s, pel supsit,
vertadera, per la regla de la negaci, r s falsa. A ms, pel supsit, p s vertadera.
Aix, per la regla del condicional, pr s falsa.
(ii) Obtenim ara el valor de veritat de la subfrmula (pr)(qs). Per b que
encara no hem derivat el valor de veritat de (qs), no ens cal fer-ho. La ra s que la
subfrmula pr s falsa, i per la regla de la conjunci, aix s suficient perqu la
frmula (pr)(qs) sigui tamb falsa.
(iii) Obtenim el valor de veritat de la subfrmula pr. Com que p s falsa, per la regla
de la negaci, p s vertadera. Ara, com p i r sn vertaderes, pr tamb ha de ser
vertadera, dacord amb la regla de la conjunci. A ms, per la regla de la disjunci, aix
vol dir que (pr)s s vertadera.
(iv) Finalment, com (pr)(qs) s falsa, per (pr)s s vertadera, per la regla
del bicondicional, la frmula ((pr)(qs))((pr)s) ha de ser falsa.

3. Construu les taules de veritat corresponents a les frmules segents:

1. pp
2. p(pq)
3. pp
4. (pq)p
5. (pq)q

10

6. (pq)(pq)
7. (pq)(pq)
8. (pq)(pq)
9. (pq)(pq)
10. (pq)(pr)
11. p(qr)
12. (pq)((pr)(qr))
13. (p(qr))((pq)(pr))
14. (pq)((pr)q)
15. ((pr)(pq))(qp)
16. (r(pq))(pr)
17. ((rq)(pq))(pp)
18. ((sr)(sr))(pp)
19. ((pq)(rs))((qs)(pr))
20. ((pq)(rs))((pr)(qs))
Exemples:
a. Taula de veritat de la frmula:
(pq)(qp)
Construm la taula de veritat daquesta frmula pas a pas:
1)
(pq)(qp)
0
0
0 0
0
1
1 0
1
0
0 1
1
1
1 1
2)
(pq)(qp)
10 10
0 0
10 01
1 0
01 10
0 1
01 01
1 1
3)
(pq)(qp)
10 1 10
0 0
10 0 01
1 0
01 0 10
0 1
01 1 01
1 1
4)
(pq)(qp)
10 1 10
010
10 0 01
100

11

01 0 10
01 1 01

011
111

5)
(pq)(qp)
0 10 1 10
010
1 10 0 01
100
1 01 0 10
011
0 01 1 01
111
6)
(pq)(qp)
0 10 1 10
0010
1 10 0 01
1100
1 01 0 10
0011
0 01 1 01
0111
7)
(pq)(qp)
0 10 1 10 10 0 1 0
1 10 0 01 01 1 0 0
1 01 0 10 10 0 1 1
0 01 1 01 10 1 1 1
8)
(pq)(qp)
0 10 1 10 0 10 0 1 0
1 10 0 01 1 01 1 0 0
1 01 0 10 1 10 0 1 1
0 01 1 01 0 10 1 1 1

b. Taula de veritat de la frmula:

((pr)s)(ps)
Construm la taula de veritat daquesta frmula pas a pas:
1)
((pr)s)(ps)
0 0 0
0 0
0 0 1
0 1
0 1 0
0 0
0 1 1
0 1
1 0 0
1 0
1 0 1
1 1
1 1 0
1 0
1 1 1
1 1
2)

12

((pr)s)(ps)
0 10 0
10 0
0 10 1
10 1
0 01 0
10 0
0 01 1
10 1
1 10 0
01 0
1 10 1
01 1
1 01 0
01 0
1 01 1
01 1
3)
((pr)s)(ps)
0 010 0
10 0
0 010 1
10 1
0 001 0
10 0
0 001 1
10 1
1 110 0
01 0
1 110 1
01 1
1 001 0
01 0
1 001 1
01 1
4)
((pr)s)(ps)
0 010 0
1010
0 010 1
1011
0 001 0
1010
0 001 1
1011
1 110 0
0100
1 110 1
0111
1 001 0
0100
1 001 1
0111
5)
((pr)s)(ps)
0 010 0 0
1010
0 010 0 1
1011
0 001 0 0
1010
0 001 0 1
1011
1 110 0 0
0100
1 110 1 1
0111
1 001 0 0
0100
1 001 0 1
0111
6)
((pr)s)(ps)
1 0 010 0 0
1010
1 0 010 0 1
1011
1 0 001 0 0
1010
1 0 001 0 1
1011
1 1 110 0 0
0100

13

0 1 110 1 1
1 1 001 0 0
1 1 001 0 1

0111
0100
0111

7)
((pr)s)(ps)
1 0 010 0 0 1 1010
1 0 010 0 1 1 1011
1 0 001 0 0 1 1010
1 0 001 0 1 1 1011
1 1 110 0 0 0 0100
0 1 110 1 1 0 0111
1 1 001 0 0 0 0100
1 1 001 0 1 1 0111
c. Taula de veritat de la frmula:
((q(rp))(qs))(p(qr))
Construm la taula de veritat daquesta frmula pas a pas:
1)
((p(qp))(rs))(p(qr))
0
0 0
0 0
0
0 0
0
0 0
0 1
0
0 0
0
0 0
1 0
0
0 1
0
0 0
1 1
0
0 1
0
1 0
0 0
0
1 0
0
1 0
0 1
0
1 0
0
1 0
1 0
0
1 1
0
1 0
1 1
0
1 1
1
0 1
0 0
1
0 0
1
0 1
0 1
1
0 0
1
0 1
1 0
1
0 1
1
0 1
1 1
1
0 1
1
1 1
0 0
1
1 0
1
1 1
0 1
1
1 1
1
1 1
1 0
1
1 1
1
1 1
1 1
1
1 1
2)
((p(qp))(rs))(p(qr))
10 0 10
0 0
0
0 10
10 0 10
0 1
0
0 10
10 0 10
1 0
0
0 01
10 0 10
1 1
0
0 01
10 1 10
0 0
0
1 10
10 1 10
0 1
0
1 10
10 1 10
1 0
0
1 01
10 1 10
1 1
0
1 01

14

01
01
01
01
01
01
01
01

0
0
0
0
1
1
1
1

01
01
01
01
01
01
01
01

0
0
1
1
0
0
1
1

0
1
0
1
0
1
0
1

1
1
1
1
1
1
1
1

0
0
0
0
1
1
1
1

10
10
01
01
10
10
01
01

3)
((p(qp))(rs))(p(qr))
10 01 10
0 0
0
0 10
10 01 10
0 1
0
0 10
10 01 10
1 0
0
0 01
10 01 10
1 1
0
0 01
10 11 10
0 0
0
1 10
10 11 10
0 1
0
1 10
10 11 10
1 0
0
1 01
10 11 10
1 1
0
1 01
01 00 01
0 0
1 0 10
01 00 01
0 1
1
0 10
01 00 01
1 0
1
0 01
01 00 01
1 1
1
0 01
01 11 01
0 0
1
1 10
01 11 01
0 1
1
1 10
01 11 01
1 0
1
1 01
01 11 01
1 1
1
1 01
4)
((p(qp))(rs))(p(qr))
10
01 10
000 0
0 10
10
01 10
001 0
0 10
10
01 10
100 0 0 01
10
01 10
111 0
0 01
10
11 10
000
0
1 10
10
11 10
001 0
1 10
10
11 10
100 0
1 01
10
11 10
111
0
1 01
01
00 01
000 1
0 10
01
00 01
001 1
0 10
01
00 01
100 1
0 01
01
00 01
111 1
0 01
01
11 01
000
1
1 10
01
11 01
001 1
1 10
01
11 01
100 1
1 01
01
11 01
111 1
1 01
5)
((p(qp))(rs))(p(qr))
10
01 10
000
0 0110

15

10
10
10
10
10
10
10
01
01
01
01
01
01
01
01

01 10
01 10
01 10
11 10
11 10
11 10
11 10
00 01
00 01
00 01
00 01
11 01
11 01
11 01
11 01

001
100
111
000
001
100
111
000
001
100
111
000
001
100
111

0
0
0
0
0
0
0
1
1
1
1
1
1
1
1

0110
0001
0001
1110
1110
1101
1101
0110
0110
0001
0001
1110
1110
1101
1101

6)
((p(qp))(rs))(p(qr))
10 1 01 10
000
0
0110
10 1 01 10
001
0
0110
10 1 01 10
100
0 0001
10 1 01 10
111
0
0001
10 1 11 10
000
0
1110
10 1 11 10
001
0
1110
10 1 11 10
100
0
1101
10 1 11 10
111
0
1101
01 1 00 01
000 1
0110
01 1 00 01
001
1
0110
01 1 00 01
100
1
0001
01 1 00 01
111
1
0001
01 1 11 01
000
1
1110
01 1 11 01
001
1
1110
01 1 11 01
100
1
1101
01 1 11 01
111
1
1101
7)
((p(qp))(rs))(p(qr))
10 1 01 10
000
0 1 0110
10 1 01 10
001
0 1 0110
10 1 01 10
100
0 1 0001
10 1 01 10
111
0 1 0001
10 1 11 10
000
0 1 1110
10 1 11 10
001
0 1 1110
10 1 11 10
100
0 1 1101
10 1 11 10
111
0 1 1101
01 1 00 01
000
1 1 0110
01 1 00 01
001
1 1 0110
01 1 00 01
100
1 0 0001
01 1 00 01
111
1 0 0001
01 1 11 01
000
1 1 1110

16

01 1 11 01
01 1 11 01
01 1 11 01

001
100
111

1 1 1110
1 1 1101
1 1 1101

8)
((p(qp))(rs))(p(qr))
10 1 01 10 0 000
0 1 0110
10 1 01 10 0 001
0 1 0110
10 1 01 10 0 100
0 1 0001
10 1 01 10 1 111
0 1 0001
10 1 11 10 0 000 0 1 1110
10 1 11 10 0 001
0 1 1110
10 1 11 10 0 100
0 1 1101
10 1 11 10 1 111
0 1 1101
01 1 00 01 0 000
1 1 0110
01 1 00 01 0 001
1 1 0110
01 1 00 01 0 100
1 0 0001
01 1 00 01 1 111
1 0 0001
01 1 11 01 0 000
1 1 1110
01 1 11 01 0 001
1 1 1110
01 1 11 01 0 100
1 1 1101
01 1 11 01 1 111
1 1 1101
9)
((p(qp))(rs))(p(qr))
10 1 01 10 0 000 1 0 1 0110
10 1 01 10 0 001 1 0 1 0110
10 1 01 10 0 100 1 0 1 0001
10 1 01 10 1 111 1 0 1 0001
10 1 11 10 0 000 1 0 1 1110
10 1 11 10 0 001 1 0 1 1110
10 1 11 10 0 100 1 0 1 1101
10 1 11 10 1 111 1 0 1 1101
01 1 00 01 0 000 1 1 1 0110
01 1 00 01 0 001 1 1 1 0110
01 1 00 01 0 100 0 1 0 0001
01 1 00 01 1 111 1 1 0 0001
01 1 11 01 0 000 1 1 1 1110
01 1 11 01 0 001 1 1 1 1110
01 1 11 01 0 100 1 1 1 1101
01 1 11 01 1 111 1 1 1 1101

4. Classifiqueu les frmules dels tres exercicis anteriors en termes de: tautologies,
contradiccions i frmules contingents.
Exemple:
Les tres frmules de lexemple anterior sn contingents, ats que hi ha assignacions que
les satisfan i daltres que no les satisfan.

17

5. Per cadascuna de les frmules segents, definiu una assignaci de valors de veritat a
les variables enunciatives que les satisfaci:
1. pq
2. p(qr)
3. (pr)(pq)
4. (q(pr))(ps)
5. (q(rt))(pp)
6. ((rs)(pr))(qp)
7. ((tp)(tr))(pt)
8. (p(qt))(r(tp))
9. (qp)((ps)(qp))
10. ((pq)(rq))((pq))
Exemples:
a. (pr)(qs). Sigui v assignaci que satisf a p, a q, i a s. Com v satisf a p, per la
regla semntica de la disjunci, v satisf a pr. (Observis que el valor de veritat de r
s irrellevant per al valor de pr un cop est fixat que el valor de p s 1.) A ms, com
v satisf a q i a s, per la regla semntica de la conjunci, v satisf a qs. Finalment, com
v satisf a pr i v satisf a qs, per la regla semntica del bicondicional, v satisf a
(pr)(qs).
b. (((qp)(sr))p)s. Sigui v assignaci que no satisf a s. Aix, per la regla
semntica del condicional, v satisf a s. Finalment, per la regla semntica del
condicional, v satisf a (((qp)(sr))p)s. (Observis que el valor de veritat
de la frmula ((qp)(sr))p resulta irrellevant pel valor de
(((qp)(sr))p)s un cop sha fixat el valor del consegent s com a
vertader.)
c. (((pr)(rq))s)(p(sr)). Sigui v assignaci que satisf a r, i que no
satisf a p, a q, i a s. Com v no satisf a p, per la regla semntica del condicional, v
satisf a pr. A ms, ats que v satisf a r, per la regla semntica de la negaci, v no
satisf a r. Aix, com v no satisf a r i v no satisf a q, v satisf a rq. Aix, v
satisf a pr i v satisf a rq, v satisf a (pr)(rq). Tamb sabem que v
satisf a s, pel fet que v satisf a s i per la regla semntica de la negaci. Aix, com v
satisf tant a (pr)(rq) com a s, per la regla semntica del bicondiconal, v
satisf a ((pr)(rq))s. Daltra banda, com v no satisf a p, per la regla
semntica de la negaci, v satisf a p. I, com v satisf a r, per la regla semntica del
condicional, v satisf a sr. Aix, com v satisf tant a p com a sr, per la regla de la
conjunci, v ha de satisfer a p(sr). Finalment, com tenim que v satisf tant a
((pr)(rq))s com a p(sr), per la regla semntica de la conjunci, v
satisf a la fmula (((pr)(rq))s)(p(sr)).
6. Per cadascuna de les assignacions segents, escriviu dues frmules que continguin les
variables p, q i r, el condicional i el negador, una que sigui satisfeta per ella, i una altra
que no (cal evitar que una de les frmules sigui la negaci de laltra):
1. v1, que satisf a p i a q, per no a r
2. v2, que satisf a p, per no a q ni a r
3. v3, que satisf a r, per no a p ni a q
4. v4, que satisf a q, per no a p ni a r
5. v5, que satisf a p, a q i a r
6. v6, que no satisf ni a p, ni a q, ni a r

18

7. v7, que satisf a p i a r, per no a q

Exemples:
La frmula p(qr) no s satisfeta per v1.
La frmula r(qp) s satisfeta per v1.
7. Per cadascuna de les assignacions segents, escriviu una frmula que contingui les
dues variables enunciatives p i q, la conjunci, la disjunci i el negador que sigui
satisfeta per ella, i una altra que no (cal evitar que una de les frmules sigui la negaci
de laltra):
1. v1, que satisf a p, per no a q
2. v2, que satisf a q per no a p
3. v3, que satisf a p i a q
4. v4, que no satisf ni a p ni a q
Exemple:
La frmula (pq)p no s satisfeta per v1.
La frmula (pq)p s satisfeta per v1.
8. Determineu quines de les frmules segents sn tautologies, quines no ho sn, i
justifiqueu la resposta com correspongui en cada cas (si es tracta duna tautologia,
presenteu un argument per reducci a labsurd per justificar que ho s; si es tracta duna
frmula no tautolgica, definiu una assignaci que ho mostri):
1. pp
2. p(qp)
3. q(qp)
4. (pq)(pq)
5. (((pq)(pq)r))r)
6. p(pq)
7. (rp)(pr)
8. p(pp)
9. ((pq)(rs))(ps)
10. (pq)(pq)
Exemples:
a. La formula p(qq) s una tautologia. Suposem, efectuant una prova indirecta, que
p(qq) no s una tautologia. Aix, hi ha almenys una assignaci que no satisf a
aquesta frmula. Sigui v aquesta assignaci. Com v no satisf a p(qq), per la regla
semntica del condicional, v ha de satisfer a p per no satisfer a qq. Tanmateix, com
v no satisf a qq, per la regla semntica del condicional, v ha de satisfer a q i no
satisfer a q alhora. Per aix s impossible. Per tant, p(qq) ha de ser una tautologia.
b. La frmula ((pq)q)p no s una tautologia. Sigui v assignaci que no satisf a p
per que satisf a q. Com v satisf a q, dacord amb la regla semntica del condicional,
v ha de satisfer pq. Com v satisf tant a pq com a q, per la regla semntica de la
conjunci, v ha de satisfer a (pq)q. Ara b, com v satisf a (pq)q i v no satisf a
p, v no satisf, ((pq)q)p. Per aleshores aquesta frmula no s una tautologia.
9. Determineu quines de les frmules segents sn contradiccions, quines no ho sn, i
justifiqueu la resposta com correspongui en cada cas (si es tracta duna contradicci,
presenteu un argument per reducci a labsurd per justificar que ho s; si es tracta duna
frmula no contradictria, definiu una assignaci que ho mostri):
1. pp
19

2. p(pp)
3. (pr)(pr)
4. ((pq)(qp))p
5. ((pq)(qp))q
6. (pq)(pq)
7. pp
8. ((qp)(pq))
9. p(qp)
10. (p(qr))((qr)p)
Exemple:
a. La frmula p(qq) no s una contradicci, ja que existeix una assignaci que la
satisf. Sigui v una assignaci que no satisf a p. Aix, v satisf a p(qq).
(Observis que, per la regla del condicional, podem obviar el valor de veritat del
consegent qq a lhora de determinar que v satisf p(qq) un cop sabem que v
no satisf a q.)
b. La frmula (p(p(pp))) s una contradicci. Suposem, tot fent una prova
indirecta, que existeix una assignaci, posem v, que satisf a la frmula. Per la regla
semntica de la negaci, ha de ser que v no satisfaci a p(p(pp)). Per la regla del
condicional, aix vol dir que v ha de satisfer a p, per no satisfer a p(pp). A ms,
com v no satisf a p(pp), per la regla del condicional, v no pot satisfer a pp.
Anlogament, com v no pot satisfer a pp, v no pot satisfer p. Per tant, tenim que v ha
de satisfer a p i no satisfer alhora a aquesta frmula. Per aix s impossible.
10. Suposem que sabem que s una tautologia i que s una contradicci. Digueu
quin tipus de frmules sn les segents i justifiqueu la resposta:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9. ()()
10. ()()
Exemple.
Si i sn tautologies, aleshores:
a. s una tautologia. Justificaci: Cal justificar que tota assignaci satisf a .
Sigui v una assiganaci qualsevol i vegem que v satisf a . Com s tautologia,
v ha de satisfer a . Per aleshores no pot satisfer a . Pertant, ha de satisfer a
.
b. ()() s una contradicci. Justificaci: Cal justificar que cap assiganci
satisf a ()(). Sigui, a tal efecte, v assignaci arbitrria, i vegem que v
no satisf a ()(). Notem que, en ser una contradicci, v no pot
satisfer a . Per aleshores v tampoc pot satisfer a , de forma que v ha de
satisfer a (). A ms, v no pot satisfer ni a ni a . Duna banda, ja hem vist
que v no pot satisfer a . Daltra banda, com s una tautologia, v satisf a , per
aleshores, v no satisf a . Ara b, com v no satisf ni a ni a , v no satisf
20

. Finalment, com v satisf () i v no satisf , v no satisf a

()().
11. Suposem que sabem que s una tautologia, s una contradicci i que i sn
frmules contingents. Digueu, si s possible determinar-ho, quin tipus de frmules sn
les segents i justifiqueu la resposta:
1.
2.
3.
4.
5. ()()
6. ()()
7. ()()
8. ()
9. (())
10. (())
Exemple:
a. La frmula ()() s una tautologia. Justifiquem aquesta afirmaci per
reducci a labsurd. Suposem que hi ha una assignaci, diguem-ne v, que no satisf a
()(). Aix, ha de ser que v satisf a , per v no satisf a . Com v no
satisf a , ha de ser que v satisf a per v no satisf a . Tanmateix, v ha de
satisfer a , ja que a s una tautologia.
b. ()(). No s possible determinar-ho. Depenent de quines frmules siguin
i , la frmula ()() pot ser tant una tautologia com una frmula contingent.
Tanmateix, no pot ser una contradicci. Vegem perqu:
Observem primer que tota assignaci ha de satisfer tant a (que s una tautologia),
com a (ja que s una contradicci)
i) Suposem que = p = . Aix, ()() = (p)(p), i aquesta frmula
s una tautologia. Sigui v una assignaci qualsevol i vegem que v satisf a
(p)(p). Com p s una variable enunciativa, tenim dos casos possibles: o b
v satisf a p (*), o b v no satisf a p (**).
Cas (*): Suposem que v satisf a p. Com, a ms, v ha de satisfer a , v ha de satisfer
a p, de forma que tamb haur de satisfer a (p)(p).
Cas (**): Suposem que v no satisf a p. Aleshores v no pot satisfer a p, i per
tant, v ha de satisfer a (p)(p).
Per tant, en ambds casos, v satisf a (p)(p).
ii) Suposem que = p i = q (amb p q). Ara, ()() = (p)(q), i
aquesta frmula s contingent. Cal justificar que existeix una assignaci que satisf a
(p)(q), i que existeix una assignaci que no satisf a (p)(q).
Pel que fa a lexistncia de la primera assignaci, noms cal considerar una
assignaci, diguem-ne v, que no satisfaci a p. Aleshores v no satisf (p) i , per
tant, satisf a (p)(q).
Pel que fa a lexistncia de la segona assignaci, notem que com p i q sn variables
enunciatives diferents, hi ha almenys una assignaci, diguem-ne v, que satisf a p
per que no satisf a q. Com v satisf a p, i tamb a , v satisf p. A ms, com
v no satisf a q, v no satisf q. Ara b, com v satisf a p i v no satisf a q,
v no satisf a (p)(q).

21

iii) La frmula ()() no pot ser una contradicci. La ra s que en ser

contingent, hi ha almenys una assignaci, diguem-ne v, que no la satisf. Per
aleshores, v no pot satisfer a la conjunci , i, consegentment, v haur de
satisfer al condicional ()().

12. Determineu si els conjunts segents de frmules sn satisfactibles i justifiqueu cada

resposta com correspongui (si cert conjunt s satisfactible, definiu una assignaci que el
satisfaci; si s insatisfactible, argumenteu per reducci a labsurd que ho s):
1. 1 = {p, q, pq}
2. 2 = {p, q, pq}
3. 3 = {pq, p, q}
4. 4 = {pq, pq}
5. 5 = {(pr)q, p, q}
6. 6 = {pq, qp, pq}
7. 7 = {pt, p(qr), (qs)t, s}
8. 8 = {pq, (qr)s, (st)}
9. 9 = {(pq), pr, qr}
10. 10 = {(pq)((rs)t)), (pr)t}
Exemples.
a. El conjunt {p, pq, pr, (rq)p)} s satisfactible. Per justificar-ho cal
definir una assignaci que satisfaci a cadascuna de les frmules del conjunt. Sigui v
assignaci que satisf a q i a r, per que no satisf a p. Comprovem que v satisf a totes
les frmules del conjunt. Com que v no satisf a p, va satisf a p i tamb als
condicionals pq i pr. A ms, v satisf a la frmula (rq)p. Duna banda, ja
sabem que v satisf a p, i, de laltra, tamb tenim que que v satisf a rq, ja que v
satisf a r i a q. Aix, com v satisf a ambdues frmules, rq i p, v ha de satisfer al
bicondicional construt a partir delles, (rq)p.
b. El conjunt {(pr)s, tp, ur, (tu)s} s insatisfactible. Per justificarho cal mostrar que no hi ha cap assignaci que satisfaci al conjunt. Ho farem per
reducci al absurd. Suposem, en contra del que volem provar, que existeix una
assignaci, diguem-ne v, que satisf a totes les frmules del conjunt. Aix tenim que:
i)
v satisf a (pr)s,
ii)
v satisf a tp,
iii)
v satisf a ur, i que
iv)
v satisf a (tu)s.
Per iv), ha de ser que v satisfaci a tu i a s. Com v satisf a tu, v ha de satisfer a t i a v
ha de satisfer a u. Com v satisf a t, per ii), va ha de satisfer a p. A ms, com v satisf a
u, per iii) v ha de satisfer a r. Com v satisf a r, v no ha de satisfer a r, i,
per tant, va ha de satisfer a r. Per tant, tenim que v satisf a p i a r, de forma que v
satisf pr. Aleshores, per i) tenim que v ha de satisfer s, de forma que v no ha de
satisfer s, en contra del que havem dit.
13. Justifiqueu que els conjunts segents no impliquen lgicament les frmules
corresponents, definint una assignaci que satisfaci el conjunt, per no la frmula:
1. 1 = {pq, p}; 1 = q
2. 2 = {p(qr), p}; 2 = r
3. 3 = {(pq)(rs), (pq)(rs), p}; 3 = s

22

4. 4 = {pq, rs, p}; 4 = s

5. 5 = {(pq)}; 5 = (pq)
6. 6 = {qr, ps, (pq)t}; 6 = rs
7. 7 = {(pq)(ts), t}; 7 = p
8. 8 = {(pq)r, p}; 8 = r
9. 9 = {(ps)(pt), t} ; 9 = p
10. 10 = {(pq)(qr), qs, ps, r}; 10 = p
Exemples.
a. Siguin = {rp, qp} i = r. Justificarem que s lgicament independent de
. A tal efecte, definirem una assignaci que satisfaci , per que no satisfaci a .
Sigui v assignaci que satisf a q i a r, per que no satisf a p. Vegem primer que v
satisf a :
(i) Com v satisf a r, v no satisf a r. Aix, tenim que v no satisf ni a r ni a p, de
forma que v satisf a rp.
(ii) A ms, com v satsif a q, v ha de satisfer a qp.
Aix, v satisf totes les frmules de , de forma que v satisf .
Com ja hem dit, v no satisf r, de forma que v no satisf .
Ats que v satisf , per v no satisf , s lgicament independent de .
b. Siguin = {p(qr), q(st), r(st)} i = {p(st)}. Justificarem que
s lgicament independent de . A tal efecte, definirem una assignaci que satisfaci A
, per que no satisfaci a .
Sigui v assignaci que satisf a p, per que no satisf ni a q, ni a r, ni a s, ni a t. Vegem
primer que v satisf a :
i) Com v no satisf a r, va satisf a r, e forma que v satisf qr. Per tant, v satisf al
condicional p(qr).
ii) Com v no satisf s, v no satisf st. Aleshores, com, a ms v no satisf a q, v satisf
q(st).
iii) Com que v no satisf a t, v ha de satisfer a t, de forma que v ha de satisfer a st.
Per aleshores, v ha de satisfer tamb a r(st).
Aix, v satisf a totes les frmules de , de forma que v satisf a .
Vegem finalment que v no satisf a :
iv) Com que v no satisf a s, v no satisf a st. Com, a ms, v satisf a p, v no ha de
satisfer a p(st).
Ats que v satisf , per v no satisf , s lgicament independent de .
14. Justifiqueu que els conjunts segents impliquen lgicament les frmules
corresponents:
1. 1 = {pq, qr}; 1 = pr
2. 2 = {p(qr), pq}; 2 = pr
3. 3 = {p, p(qr), (rs)(tu), q}; 3 = t
4. 4 = {p(rs), (rs)t, r}; 4 = st
5. 5 = {pq, p(rs), q(rs)}; 5 = t
6. 6 = {pq, (pq)r, st, (st)u}; 6 = ur
7. 7 = {pq, r(st)}; 7 = p(r(qs))
8. 8 = {(pq)(rs), q(rt)}; 8 = pt
9. 9 = {(pq)(rs), q} ; 9 = ps
10. 10 = {(pq)(rs), qt}; 10 = (pr)(ts)
Exemples:
23

a. El conjunt = {(pq), (qr)t, p(rs)} t per conseqncia lgica a = t.

Per justificar aquesta afirmaci cal mostrar que tota assignaci que satisf al conjunt de
frmules tamb satisf a . Sigui, a tal efecte, v assignaci que satisf a i vegem
que v satisf a . Ats que v satisf a , tenim que:
i)
v satisf a (pq),
ii)
v satisf a (qr)t, i que
iii)
v satisf a p(rs)
Per i), v no pot satisfer a (pq) i, per tant, ha de satisfer a pq. Aix tenim que v
satisf a p i que v satisf a q. Com v satisf p, per iii), v ha de satisfer a rs, de forma
que v ha de satisfer tamb a r. Com satisf a q i a r, v satisf a qr. Aleshores, per ii), v
ha de satisfer a t. Per tant, v no ha de satisfer t, de forma que ha de satisfer a t.
b. El conjunt = {(qs)(u(tk)), (qu)(ut), kw, (pw)q}
t per conseqncia lgica la frmula = p. Per justificar aquesta afirmaci cal
mostrar que tota assignaci que satisf al conjunt de frmules tamb satisf a . Sigui,
a tal efecte, v assignaci que satisf a i vegem que v satisf a . Ats que v satisf a ,
tenim que:
i)
v satisf a (qs)(u(tk)),
ii)
v satisf a (qu)(ut) (s a dir que: iia) v satisf a qu, i que
iib), v satisf a ut),
iii)
v satisf a kw, ) (s a dir que: iiia) v satisf a k, i que iiib), v satisf a w),
i que
iv)
v satisf a (pw)q.
Com hem dit, cal establir que v satisf a p. Ho farem per mitj duna reducci a
labsurd. Suposem, doncs, que v no satisf a p i cerquem una contradicci amb i)-iv).
Aix, ha de ser que v satisf p. A ms, per iiib), v satisf a w. Aix, v satisf a pw. Ara,
per iv), v ha de satisfer a q. Com v satisf a q, va satisf a qs. Aleshores, per i), v
ha de satisfer a u(tk). A ms, com v satisf a q, per iia), ha de ser que v satisfaci
a u, de forma que v no ha de satisfer a u i, per tant, ha de satisfer a u. Com v satisf
a u, i tenim que va satisf a u(tk), v ha de satisfer a tk. A ms, del fet que v
satisfaci a u se segueix, per iib), que v ha de satisfer a t. Ara b, com v satisf a t i a
tk, v ha de satisfer a k, en contradicci amb iiia).
15. Determineu si els conjunts segents impliquen lgicament les frmules
corresponents o no, i justifiqueu la resposta segons convingui:
1. 1 = {p(qr), q}; 1 = r
2. 2 = {p(qr)}; 2 = pr
3. 3 = {pq, qr, (pr)s}; 3 = p(qs)
4. 4 = {qp, (pr)s}; 4 = s
5. 5 = {pq, rs }; 5 = (pr)(qs)
6. 6 = {pq, q, sp}; 6 = s
7. 7 = {(pq)r, (rs)}; 7 = pq
8. 8 = {(pq)(rs), (st)u }; 8 = pu
9. 9 = {pq, (qr)s, (ts)u} ; 9 = tu
10. 10 = {(pq)r, sq}; 10 = q
16. Justifiqueu les equivalncies segents:
1. pq qp
2. (pq) pq
24

3. pq (pq)
4. pq pq
5. pq (pq)(pq)
Exemples:
a. pq pq
Cal establir dos fets:
i) pq implica lgicament pq, i
ii) pq implica lgicament pq.
Vegem primer i). Sigui v assignaci que satisf a pq i vegem que v satisf a pq.
Suposem, per reducci a labsurd, que v no satisf a pq. Aix, v no satisf ni a p ni
a q. Com v no satisf a p, v ha de satisfer p. Aix, tenim que v satisf a p, per no a q,
de forma que v no pot satisfer el condicional pq, contra el que havem suposat.
Vegem ara ii). Sigui v assignaci que satisf a pq i vegem que v satisf a pq.
Suposem, per reducci a labsurd, que v no satisf a pq. Aleshores ha de ser que v
satisf a p, per no a q. Ara b, com v satisf a p, v no satisf a p. s aix que tenim
que v no satisf ni a p ni a q. Per tant, v no pot satisfer pq, contra el supsit.
b. pq (pq)(pq)
Cal establir dos fets:
i) pq implica lgicament (pq)(pq), i
ii) (pq)(pq) implica lgicament pq.
Vegem primer i). Cal mostrar que tota assignaci que satisf a pq tamb satisf a
(pq)(pq). Sigui v assignaci que satisf a pq i verifiquem que v satisf a
(pq)(pq). Suposem, efectuant una prova indirecta, que v no satisf a
(pq)(pq). Aix, ha de ser que v no satisf ni a pq, ni a pq. Com v no
satisf a pq, tenim que v no satisf a p o v no satisf a q.
Suposem primer que v no satisf a p. Observem que, com que v tampoc no satisf a
pq, tenim que v no a satisf p o v no satisf a q. Per com v no satisf a p, ha de
ser que v no satisf q (altrament, si v no satisfs a p, tindrem que v hauria de satisfer
a p i no satisfer a p alhora.) Per, com v no satisf a q, v ha de satisfer a q. Tanmateix,
com v satisf a q i v no satisf a p, v no pot satisfer a pq, contra el que havem
suposat.
Suposem ara que v no satisf a q. Per aleshores, semblantment al cas anterior ha de ser
que v no satisfaci p, ja que tenim que v no satisf a pq (altrament, si v no satisfs
a q, aleshores tindrem que v hauria de satisfer a q, per ja tenim que v no satisf a q.)
Ara b, com v no satisf a p, v ha de satisfer a p. De manera que v satisf a p, per no
satisf a q, i aix implica que v no pot satisfer a pq, en contra del supsit.
Vegem ara ii). Cal mostrar que tota assignaci que satisf a (pq)(pq) satisf a
pq. Com que v satisf a (pq)(pq), tenim que v satisf a pq, o que v satisf a
pq. Suposem primer que v satisf a pq. Aix, v satisf a p i v satisf a q. Llavors,
v satisf a pq. Suposem ara que v satisf a pq. Aix, v satisf a p i v satisf a
q, i, per tant, v no satisf ni a p ni a q. Aleshores, v ha de satisfer a pq.

17. Poseu en forma normal disjuntiva i en forma normal conjuntiva les frmules
segents:
1. (pq)r
2. r(pq)
3. p(qr)
25

4. (pq)(rq)
5. (p(qr))p
6. (p(qr))r
7. (pr)q
8. (p(qr))(pr)
9. (qr)(qr)
10. (p(qr))(pr)
Exemples:
a. (pq)r
Obtenim la forma normal disjuntiva de la frmula (pq)r per passos.
Primer, obtenim primer la taula de veritat de la frmula:
(pq)r
000 1 10
000 1 01
011 1 10
011 0 01
110 1 10
110 0 01
111 1 10
111 0 01
Ara ens fixem en les assignacions (fileres) que assignen el valor 1 a la frmula
(pq)r
000 1 10
000 1 01
011 1 10
011 0 01
110 1 10
110 0 01
111 1 10
111 0 01
i en les assignacions que reben les variables enunciatives en aquestes fileres:
(pq)r
000 1 10
000 1 01
011 1 10
011 0 01
110 1 10
110 0 01
111 1 10
111 0 01
Fem abstracci de la resta de la taula i ens quedem noms amb les fileres que atorguen
valor 1 a la frmula (pq)r:
(pq)r

26

0
0
0
1
1

0
0
1
0
1

1
1
1
1
1

0
1
0
0
0

i anem filera per filera (assignaci per assignaci) descrivint amb frmules les
assignacions de valor de veritat a les variables enunciatives p, q i r.
Aix, en la primera filera, tenim que les tres variables, p, q i r reben el valor 0. Per dir
que p rep valor 0, escrivim p. Per dir que q rep el valor 0, escrivim q. I per dir que r
rep valor 0, escrivim r. Ara, per dir que les tres variables reben valor 0 escrivim:
pqr. Qu descriu aquesta frmula? Descriu un dels casos en els quals la frmula
(pq)r rep valor 1, a saber, el cas en el qual p rep valor 0, q rep valor 0 i r rep valor
0. La resta de casos en qu (pq)r rep valor 1 apareixen en la resta de fileres de la
darrera taula.
Per descriure les assignacions a p, q i r fetes a la segona filera, escrivim pqr.
Per descriure les assignacions a p, q i r fetes a la tercera filera, escrivim pqr.
Per descriure les assignacions a p, q i r fetes a la quarta filera, escrivim pqr.
Per descriure les assignacions a p, q i r fetes a la cinquena filera, escrivim pqr.
Observem que la frmula (pq)r rep valor 1 si i noms si alguna de les frmules
que hem escrit (pqr, pqr, pqr, pqr, pqr) rep valor 1.
Per aix equival a dir que la frmula (pq)r rep valor 1 si i noms si la disjunci
de les frmules que hem escrit rep valor 1. s a dir que la frmula (pq)r rep valor
1 si i noms si la frmula:
(pqr)(pqr)(pqr)(pqr)(pqr)
rep valor 1.
La frmula
(pqr)(pqr)(pqr)(pqr)(pqr)
est en forma normal disjuntiva i s equivalent a loriginal.
En resum, el procs s el segent:
1) Fem la taula de veritat de la frmula original.
2) Considerem noms les fileres que assignen valor 1 a la frmula original.
3) Descrivim, per mitj, de conjuncions de frmules atmiques, o de negacions de
frmules atmiques, les assignacions de valor de veritat que reben les variables
enunciatives de la frmula original a cada filera.
4) Connectem per mitj de disjuncions les conjuncions obtingudes en la fase anterior.
De la taula de veritat de la frmula original ens fixem noms en les fileres que assignen
el valor 1 a la frmula, i anem descrivint per mitj de conjuncions de frmules
atmiques, o negacions daquestes, cadascuna daquestes fileres. Com cadascuna
daquestes conjuncions descriu algun dels casos en qu la frmula original rep valor 1,
la disjunci de totes aquestes conjuncions descriur exactament la totalitat de les
condicions sota les quals la frmula original rep valor 1. Aix, la disjunci obtinguda
ser equivalent a la frmula original.
b. Obtenim la forma normal disjuntiva de la frmula (pq)r per passos.
Primer, obtenim la taula de veritat de la frmula:

27

(pq)r
000 1 10
000 1 01
011 1 10
011 0 01
110 1 10
110 0 01
111 1 10
111 0 01
Ara, ens fixem en les assignacions (fileres) que assignen el valor 0 a la frmula
(pq)r
000 1 10
000 1 01
011 1 10
011 0 01
110 1 10
110 0 01
111 1 10
111 0 01
i en les assignacions que reben les variables enunciatives en aquestes fileres:
(pq)r
000 1 10
000 1 01
011 1 10
011 0 01
110 1 10
110 0 01
111 1 10
111 0 01
Fem abstracci de la resta de la taula i ens quedem noms amb les fileres que atorguen
valor 0 a la frmula (pq)r:
(pq)r
0 1 0 1
1 0 0 1
1 1 0 1
i anem filera per filera (assignaci per assignaci) descrivint amb frmules les
assignacions de valor de veritat a les variables enunciatives p, q i r.
Aix, a la filera 1 obtenim: pqr,
a la filera 2 obtenim: pqr,
i a la filera 3 obtenim: pqr.
Observem que cadascuna daquestes tres frmules descriu cadascun dels casos en els
quals la frmula original rep valor 0. Aix, la disjunci daquestes conjuncions s
equivalent a la negaci de la frmula original:
28

(pqr)(pqr)(pqr) ((pq)r).
s a dir, que la negaci daquesta disjunci s equivalent a la frmula original:
((pqr)(pqr)(pqr)) (pq)r.
Conv notar que la frmula
((pqr)(pqr)(pqr))
no est en forma normal conjuntiva, ja que s la negaci de disjuncions de conjuncions
de frmules atmiques, o de negacions daquestes. Ara b, si apliquem les lleis de
Morgan a aquesta frmula obtenim la frmula equivalent:
(pqr)(pqr)(pqr).
Aplicant altra vegada les lleis de Morgan, obtenim la frmula equivalent:
(pqr)(pqr)(pqr).
Eliminant dobles negacions, obtenim la frmula equivalent segent, que est en forma
normal conjuntiva:
(pqr)(pqr)(pqr).
En resum el procs per obtenir la forma normal conjuntiva duna frmula s el segent:
1) Fem la taula de veritat de la frmula original.
2) Considerem noms les fileres que assignen valor 0 a la frmula original.
3) Descrivim, per mitj de conjuncions de frmules atmiques, o de negacions de
frmules atmiques, les assignacions de valor de veritat que reben les variables
enunciatives de la frmula original a cada filera.
4) Connectem per mitj de disjuncions les conjuncions obtingudes en la fase anterior.
5) Neguem la frmula obtinguda a 4) i apliquem les lleis de Morgan i leliminaci de la
doble negaci.

18. Expresseu amb negacions i disjuncions les frmules segents:

1. pq
2. pq
3. (pq)
4. (pq)r
5. (p(qr))
6. p(qr)
7. (pq)(p(qq))
8. ((pq)(qr))t
9. (s(pq))(pq)
10. (p(qr))(qs)

29

Exemples:
a. ((pq)r) =
((pq)) (r) =
((p) (q)) r =
(pq) r
b. ((pq)(rp)) =
(((pq))((rp)))((pq)(rp)) =
(((p)(q))((r)(p)))( ((p)(q)) ((r)(p))) =
((p(q))(r(p)))( (p(q)) (r(p))) =
((pq)(rp))( (pq) (rp))
19. Expresseu amb negacions i conjuncions les frmules segents:
1. pq
2. qp
3. (rq)
4. (pr)
5. (qp)r
6. (pr)q
7. (r(st))(pq)
8. (r(p(qs))(ps)
9. (pq)((rs)t))
10. (t(qr))(qs)
Exemples:
a. ((pq)r) =
(((pq))(r)) = (((p)(q))r) =
((p(q))r) = ((pq)r)
b. ((pq)(rt)) = (((pq))((rt)))(((pq))((rt))) =
(((p)(q))((r)(t)))(((p)(q)) ((r)(t))) =
((p(q))(r(t)))((p(q)) (r(t))) =
((pq)(rt))((pq) (rt)) =
20. Expresseu amb negacions i condicionals les frmules segents:
1. pq
2. (pq)
3. p(qr)
4. p(qr)
5. p(qr)
6. (q(rs))
7. p(qr)
8. p(s(rt))
9. (pq)(rs)
10. (pq)(rs)
Exemples:
a. ((pq)(rs)) =
((pq)(rs)) =
((pq))((rs)) =
((p)(q))((r)(s)) =
(p(q))(rs) =
30

(pq)(rs)
b. ((ps)(qr)) =
( (((ps))((qr))) (((ps))((qr))) ) =
( (((p)(s))((q)(r))) (((p)(s))((q)(r))) ) =
( ((ps)(q(r))) ((ps)(q(r))) ) =
( ((ps)(qr)) ((ps)(qr)) ) =
21. Expresseu amb la barra de Sheffer () les frmules segents:
1. pq
2. pq
3. (pq)
4. pq
5. pq
6. p(qr)
7. q(pr)
8. p(qr)
9. p(qr)
10. (pr)
Exemples:
a. pq
Obtenim, primer, (pq)
(pq) =
((p) (q) ) =
((p) (q) ) =
(p q)
(Aqu es podria simplificar la frmula, eliminant les dobles negacions, per no ho
farem.)
Ara obtenim:
(pq) =
((p q)) =
((pq) (pq))) =
((((p) (p)) ((q) (q))) (((p) (p)) ((q) (q))))
=
(((((p)(p))((p)(p)))(((q)(q))((q)(q))))(((((p)(p))
((p)(p)))( ((q)(q)) ((q)(q))))) =
((((((p)(p))((p)(p)))(((p)(p))((p)(p))))((((q)(q))((q)(q)))(((
q)(q))((q)(q)))))((((((p)(p))((p)(p)))(((p)(p))((p)(p))))((((q
)(q))((q)(q))(((q)(q))((q)(q)))))) =
(((((pp)(pp))((pp)(pp)))(((qq)(qq))((qq)(qq))))(((((pp)(p
p))((pp)(pp)))(((qq)(qq)((qq)(qq)))))

31

22. Expresseu amb la fletxa () les frmules segents:

1. pq
2. pq
3. pq
4. pq
5. p(qr)
6. q(pr)
7. p(qr)
8. p(qr)
9. (pq)r
10. (pr)
Exemple:
a. (pq).
Obtenim primer ((pq)).
((pq)) =
((p)(q)) =
(p(q)) =
(pq)
Simplificant dobles negacions tenim:
(pq).
Ara obtenim:
((pq)) =
(((pq))((pq))) =
((((p)(p))((q)(q)))(((p)(p))((q)(q)))) =
(((((p)(p))((p)(p)))(qq))((((p)(p))((p)(p)))(qq))) =
((((pp)(pp))(qq))(((pp)(pp))(qq)))
23. Traduu a la lgica sense parntesis les frmules segents:
1. (pr)
2. ((pr)q)
3. (p(rq))
4. ((pr)(ts))
5. (p(r(ts)))
6. (((qs)(tp))(pt))
7. ((qs)((tp)(pt)))
8. ((pr)((q(ts))(tp)))
9. (((pr)(q(ts)))(tp))
10. (p(r((q(ts)))(tp)))
Exemples:
a. (((pq)(rs)))SP =
((pq))SP((rs))SP =
((pq))SP(r)SP(s)SP =
(p)SP(q)SPr(s)SP =
pqrs
b. (((s(rt))((pq)(qr))))SP =
32

((s(rt)))SP(((pq)(qr)))SP =
(s)SP((rt))SP((pq))SP((qr))SP =
(s)SP(r)SP(t)SP(p)SP(q)SP((qr))SP =
(s)SPr(t)SPp(q)SP(q)SP(r)SP =
srtpq(q)SPr =
srtpqqr =
24. Traduu a la lgica amb parntesis les frmules segents:
1. pq
2. pq
3. pq
4. rpq
5. pqpr
6. pqrrpt
7. ptsqr
8. ptrtps
9. pqrts
10. tspttpsq
Exemples:
a. (pqrt)AP =
((p)AP(qrt)AP) =
(p((q)AP(rt)AP))
(p((q)AP((r)AP(t)AP))) =
(p((q)AP((r)APt))) =
(p(q(rt)))
b. (prqpstqrt)AP =
((prq)AP(pstqrt)AP) =
((prq)AP((pst)AP(qrt)AP)) =
((prq)AP(((p)AP(st)AP)((qr)AP(t)AP))) =
(((p)AP(rq)AP)((p((s)AP(t)AP))((qr)AP(t)AP))) =
((p((r)AP(q)AP))((p((s)APt))(((q)AP(r)AP)t))) =
((p((r)APq))((p(st))(((q)APr)t))) =
((p(rq))((p(st))((qr)t)))

C. CLCUL DEDUCTIU
Regles primitives:
Eliminaci de la Negaci (E):

____

Eliminaci de la Conjunci (E):

____
____

33

Eliminaci del Condicional (E):

____
_____

Eliminaci del Bicondicional (E):

_____
____

Introducci de la Conjunci (I):

____
____

Introducci de la Disjunci (I):

____
____

Introducci del Bicondicional (I):

_____

_____

Introducci del Condicional (I):

(*)
.
.
.

_______
*
Introducci de la Negaci (I):
(*)
.
.
.

_______
*

34

Eliminaci de la Disjunci (E):

(*)
.
.
.

(*)
.
.
.

_______
*
1. Exemples bsics de deduccions (que tan sols requereixen les regles E, E, E,
E, I, I, I):
a.
p
____
p
b.
pq
_____
p
c.
pq
p
______
q
d.
pq
______
q
e.
p
q
______
pq
f.
p
____
pq

35

g.
pq
p
______
q
h.
(pq)
_________
q
i.
p(rq)
p
__________
qr
j.
(qr)q
s(qr)
__________
q
k.
p
qr
______
p(qr)
l.
qr
______
(qr)s
m.
pq
qp
_______
qp
n.
(pq)
q(rp)
__________
pr
o.
(rp)s
r

36

____________
s
p.
p(rq)
p(qr)
___________
(qr)t
q.
rp
(pr)(tq)
p(qt)
________________
tq
r.
r
(qp)t
(rt)(sq)
_____________
sp
s.
p(qs)
s(ru)
ps
___________
ur
t.
p(ts)
rt
rs
___________
pu

Completeu on calgui:
a.
1. p
2. p

P
E, 1

b.
1. pq
2. p

P
E, 1

c.

37

1. pq
2. p
3. q

P
P
E, 1,2

d.
1. pq
2. pq

P
E, 1

e.
1. p
2. q
3. pq

P
P
...

f.
1. p
2. pq

P
...

g.
1. pq
2. p
3. pq
4. q

P
P
...
...

h.
1. (pq)
2. pq
3. q

P
...
...

i.
1. p(rq)
2. p
3. ...
4. qr

P
P
E, 1,2
...

j.
1. (qr)q
2. s(qr)
3. qr
4. q

P
P
...
...

k.
1. p
2. q
3. pq

P
P
...

l.
1. qr
2. (qr)s

P
...

38

m.
1. pq
2. qp
3. qp

P
P
I, 1,2

n.
1. (pq)
2. q(rp)
3. pq
4. ...
5. rp
6. pr

P
P
...
E, 3
...
...

o.
1. (rp)s
2. r
3. ...
4. rp
5. ...
6. s

P
P
E, 1
...
E, 3,4
...

p.
1. p(rq)
2. p(qr)
3. p
4. p
5. ...
6. ...
7. qr
8. (qr)t

P
P
...
...
E, 2,4
E, 1
...
I, 8

q.
1. rp
P
2. (pr)(tq) P
3. p(qt)
P
4. p
E, 3
5. p
...
6. pr
...
7. r
...
8. ...
I, 5,7
9. ...
E, 1,8
10. tq
...
11. qt
...
12. tq
...
r.
1. r
2. (qp)t

P
P

39

3. (rt)(sq)
4. t
5. rt
6. ...
7. sq
8. qp
9. q
10. ...
11. s
12. sp

P
E, 2
...
E, 3
E, 5,6
...
E, 7
E, 8,9
...
I, 10,11

s.
1. p(qr)
2. s(ru)
3. ps
4. p
5. ...
6. ru
7. or

P
P
P
...
E, 3,4
...
...

t.
1. p(ts)
2. rt
3. rs
4. ...
5. s
6. ts
7. ...
8. p
9. pu

P
P
P
E, 2
E, 3
...
E, 1
...
...

2. Completeu les deduccions segents, emprant tan sols les regles E, E, E, E,

I, I, I:
a.
1. pr
2. rq
3. p
4. r
5. q

P
P
P
E, 1,3
...

b.
1. (pq)
2. pq
3. q

P
...
E, 2

c.

40

1. qp
2. p
3. pr

P
...
I, 2

d.
1. p(qr)
2. rq
3. qr
4. ...

P
P
E, 1
I, 2,3

e.
1. ps
2. t
3. t
4. t(ps)

P
P
E, 2
...

f.
1. r
2. (pq)r
3. r(pq)
4. pq

P
P
...
...

g.
1. p(qr)
2. t(qr)
3. qr
4. ...
5. t

P
P
...
E, 2
E, 3,4

h.
1. q
2. (rs)p
3. (pq)t
4. t(rs)
5. p
6. p
7. pq
8. ...
9. rs
10. t(rs)

P
P
P
P
...
E, 5
...
E, 3,7
E, 2
I, 8,9

i.
1. p(qt)
2. tr
3. sp
4. p(qt)
5. ...

P
P
P
E, 1
...

41

6. qt
7. t
8. ...
9. tu

E, 4,5
E, 6
E, 7
...

j.
1. p
2. (rp)q
3. p(rt)
4. (su)(pr)
5. p(rt)
6. rt
7. r
8. rp
9. ...
10. pr
11. (pr)(su)
12. su
13.qs

P
P
P
P
E, 3
...
E, 6
...
E, 2,7
I, 1,7
...
E, 10,11
...

k.
1. (pq)r
2. rs
3. st
4. u(vq)
5. r
6. ...
7. t
8. pq
9. ...
10. vq
11. (vq)u
12. u
13. ut
14. (ut)r

P
P
P
P
...
E, 2,5
...
E, 1
...
I, 9
...
E, 10,11
...
...

l.
1. p
2. (rp)(qs)
3. t(qu)
4. (sp)v
5. ...
6. p
8. rp
9. qs
10. ...
11. qu
12. (qu)t

P
P
P
P
...
...
...
E, 2,8
E, 9
...
E, 3

42

13. t
14. s
15. sp
16. v
17. v
18. tv

...
...
I, 6,14
E, 4,15
...
...

3. Feu les deduccions segents, emprant tan sols les regles E, E, E, E, I, I,

I (es poden fer amb un mxim de quatre lnies, sense comptar les premisses):
1.

(pq)r
p
________
r

2.

q
p
(pq)r
_______
r

3.

(pq)(sr)
p
___________
r

4.

pq
(qr)s
p
_______
s

5.

p(qr)
p
_______
q

6.

(pq)r
pq
s
_______
rs

7.

q(pr)
s((pr)q))
s
____________
(pr)q

43

8.

p
q
____
(pr)q

9.

pq
((pq)r)t
____________
t

10.

(pq)
r
_______
qr

11.

pq
______
pr

12.

p
q
____
(qr)p

13.

pq
(rs)
((pq)(rs))t
______________
t

14.

p
q
r(pq)
____
r

15.

pr
pq
_______
r

16.

(pq)
(pq)((rs)(tu))
___________________
tu

17.

pq
p
44

____
qr
18.

q
p
____
(pq)r

19.

p(rq)
((rq)p)
_______________
((rq)p)(qr)

20.

(pq)(rs)
(rs)(pq)
p
_________________
(rs)((pq)(rs))

4. Feu les deduccions segents, emprant tan sols les regles E, E, E, E, I, I,

I:
1.

p
p(qr)
(qs)t
s
_______
t

2.

pq
(qr)s
_______
st

3.

(pq)r
(pr)s
_________
s

4.

p(qr)
pq
_________
r

5.

(pq)((rs)t)
p
r
45

_______________
t
6.

(pq)
(qr)t
p(rs)
_______
t

7.

pq
(pq)r
s
t
(st)u
_______
ur

8.

pq
rs
pr
______
qs

9.

p
p(qr)
(rs)(tu)
q
__________
t

10.

p(rs)
(rs)t
r
_________
st

11.

(pq)(rs)
(pq)(ts)
((ts)(ts))u
__________________
u

12.

(pq)
(pq)(r(st))
(s(qu))(ut)
r
_________________
u

46

13.

(pq)
((pq)(rs))(tu)
v(rt)
v
____________________
u

14.

(pq)(qr)
(st)(uv)
((qr)w)s
(pq)
((qr)w)t)
______________
v

15.

((pq)(rs))((tu)p)
(tv)q
t
______________________
rs

16.

((pq)(rs))((tu)v)
(pq)t
______________________
rv

17.

p((qs)((tv)u))
tp
(qv)t
v(ps)
_____________________
uw

5. Exemples de deduccions que requereixen regles bsiques amb introducci i

cancelaci de premises auxiliars (I, I, E). Completeu on calgui:
a.
1. (pr)(qs)
2. p
3. r
4. pr
5. qs
6. ...
7. rs

P
P
Supsit Auxiliar (cancelat a lnia 7)
I, 2,3
...
E, 5
I, 3-6

b.
1. p

47

2. p
3. pp
4. p

SA (4)
I, 1,2
I, 2-3

c.
1. (pq)
2. q
3. p
4. pq
5. (pq)(pq)
6. p

P
P
...
I, 2,3
I, 1,4
...

d.
1. pr
2. sp
3. s
4. p
5. p
6. r
7. sr

P
P
...
E, 2,3
E, 4
...
...

e.
1. pq
2. qs
3. pt
4. p
5. t
6. st
7. q
8. ...
9. st
10. st

P
P
P
SA (10)
EC, 3,4
...
SA (10)
E, 2,7
...
E, 1, 4-6, 7-9

f.
1. p
2. (rt)(ps)
3. r
4. ...
5. ps
6. p
7. pp
8. r

P
P
SA (8)
I, 3
E, 2,4
...
I, 1,6
...

g.
1. p(qr)
2. qt
3. tr
4. p

P
P
P
...

48

5. qr
6. q
7. r
8. t
9. r
10. r
11. pr

E, 1,4
...
E, 5,6
...
E, 3,8
...
I, 4-10

h.
1. pq
2. (tr)p
3. (st)q
4. s
5. tr
6. t
7. ...
8. q
9. p
10. q
11. q
12. sq

P
P
P
...
SA (11)
...
I, 4,6
...
SA (11)
E, 1,9
E, 2, 5-8, 9-10
I, 4-11

i.
1. (ps)(qr)
2. (qp)t
3. (rs)u
4. ps
5. (ps)(qr)
6. ...
7. q
8. qp
9. t
10. tu
11. r
12. s
13. ...
14. u
15. ...
16. tu
17. (tu)v

P
P
P
P
...
E, 4,5
...
I, 7
...
I, 9
...
E, 4
I, 11,12
E, 3,13
I, 14
...
I, 16

j.
1. (rp)(qs)
2. t(qp)
3. (su)t
4. p
5. rp
6. ...

P
P
P
...
I, 4
E, 1,5

49

7. q
8. qp
9. (qp)t
10. ...
11. s
12. su
13. t
14. tt
15. p
16. p

...
I, 7
E, 2
E, 8,9
...
I, 11
E, 3,12
I, 10,13
...
...

6. Completeu les deduccions segents, emprant tan sols les regles I, I, E:

a.
1. r(qp)
2. q(sr)
3. pr
4. r
5. qp
6. q
7. q(ss)
8. sr
9. r
10. p
11. r
12. r
13. rr

P
P
P
...
E, 1,4
...
E, 2
E, 6,7
E, 8
...
E, 3,10
...
...

b.
1. p(qr)
2. qt
3. rs
4. (ts)u
5. p
6. qr
7. q
8. t
9. ts
10. r
11. s
12. ts
13. ts
14. (ts)u
15. u
16. pu

P
P
P
P
...
E, 1,5
...
E, 2,7
I, 8
...
E, 3,10
I, 11
...
E, 4
E, 13,14
...

50

c.
1. p(ts)
2. tr
3. su
4. (ur)q
5. pq
6. p
7. ts
8. t
9. tr
10. r
11. ur
12. s
13. u
14. ur
15. ur
16. q
17. q
18. qq
19. (pq)

P
P
P
P
...
E, 5
E, 1,6
...
E, 2
E, 8,9
I, 10
...
E, 3,12
I, 13
...
I, 4,15
E, 5
I, 16,17
...

d.
1. ps
2. (su)v
3. (vs)(rp)
4. p
5. q
6. r
7. ps
8. s
9. su
10. v
11. vs
12. rp
13. p
14. pp
15. ...
16. qr
17. p(qr)

P
P
P
...
...
...
E, 1
E, 4,7
I, 8
E, 2,9
I, 8,10
E, 3,11
E, 6,12
I, 4,13
...
...
...

e.
1. pt
2. q(ru)
3. s(uv)
4. t(vw)
5. pq
6. r
7. p

P
P
P
P
...
...
...

51

8. pt
9. t
10. vw
11. v
12. uv
13. q
14. ru
15. u
16. uv
17. uv
18. (uv)s
19. s
20. rs
21. (pq)(rs)

E, 1
E, 7,8
E, 4,9
E, 10
I, 11
...
E, 2,13
E, 6,14
I, 15
...
E, 3
E, 17,18
...
...

f.
1. t(qr)(su)
2. u(ps)
3. (((qr)s)p)((qr)s)
4. p
5. qr
6. t(qr)
7. su
8. s
9. sp
10. s
11. u
12. ps
13. s
14. s
15. (qr)s
16. p((qr)s)
17. (qr)s
18. p
19. ((qr)s)p
20. ((qr)s)
21. ((qr)s) ((qr)s)
22. p
23. p
24. ((qr)s)p
25. p((qr)s)

P
P
P
...
...
I, 5
E, 1,6
...
I, 4,8
E, 9
...
E, 2,11
E, 4,12
...
...
...
...
...
I, 17,18
E, 3,19
I, 19,20
...
E, 22
...
I, 16,24

g.
1. s(up)
2. rt
3. qt
4. p(su)
5. ur

P
P
P
P
P
52

6. p(qr)
7. s
8. up
9. p
10. qr
11. q
12. qt
13. t
14. r
15. t
16. t
17. st
18. (p(qr))(st)
19. st
20. p
21. su
22. s
23. t
24. tq
25. q
26. qr
27. u
28. r
29. qr
30. qr
31. p(qr)
32. (st)((p(qr))
33. (p(qr))(st)

...
...
E, 1,7
E, 8
E, 6,9
...
E, 3
E, 11,12
...
E, 2,14
...
...
...
...
...
E, 4,20
...
E, 19,22
E, 3
E, 23,24
I, 25
...
E, 5,27
I, 28
...
...
...
I, 18, 32

7. Feu les deduccions segents, emprant les regles primitives que calgui:
1.
pq
______
(pr)q
2.
pq
(qr)t
________
pt
3.
p(qr)
s(tu)
________
(pr)(su)

53

4.
u(ps)
(ps)(t(rq))
________________
ut
5.
qs
st
t(uv)
__________
v
6.
p
(pq)r
p(qs)
_________
r
7.
p(qr)
q(vt)
(uv)w
__________________
(pr)(u(tw))
8.
(pq)
q
_______
p
9.
((pq)r)(st)
ur
u
_________________
((pq)s)t
10.
(pr)(qs)
(pr)s
____________
st
11.
(pq)((rs)t)
54

(tu)v
________________
p(rv)
12.
(ts)p
p(qr)
q
rt
__________
(pr)t
13.
p(qr)
((qr)s)t
(pu)(sv)
_____________
(pu)t
14.
p(qr)
q(rs)
_________
p(qs)
15.
(pq)(rs)
(qt)(pu)
(rv)(sw)
_____________
(tu)(vw)
16.
s(qu)
(sp)(tv)
q
______________
p(uv)
17.
p(qr)
((rs)t)((qs)u)
(tu)v
____________________
v
18.
p(qr)

55

(rs)t
_________________
(up)(s(tv))
19.
(pq)(rs)
(pt)(uv)
_____________
p(ru)
20.
pq
r(st)
qu
tv
(wr)p
_______________
w(r(vu))
21.
p(qr)
r(st)
____________
(pq)(st)
22.
t(qr)
(pq)
p
__________
tr
23.
up
t(p(rs))
r(vw)
uv
pw
s
____________
t
24.
p(qr)
st
(ut)v
______________
(pq)(uv)

56

25.
q(ru)
ru
u
s(vw)
wt
w(sv)
_______________
p(q(st))
26.
p(qr)
(qs)t
(tu)v
((pt)v)w
______________
pw
27.
qt
ts
q((tu)r)
u(qs)
_______________
s(pr)
28.
(tu)(qr)
(tv)(rq)
p(uv)
(rq)(sw)
p(sq)
w(pp)
______________
p(qr)
29.
t(qv)
ur
s(vr)
_______________
s((tu)(qr))
30.
s(qr)
(qr)((tu)v)
((tu)v)v

57

_______________
sv
31.
(pr)(qt)
qs
(ps)t
_____________
t
32.
(rp)(qs)
t(vs)
(ur)(up)
(qv)r
____________________
ut
33.
(ur)(pt)
(ut)(pq)
(uq)s
rt
_________________
p(qs)
34.
(sp)(uv)
vr
s
(sr)p
______________
rp
35.
(qs)(u(tv))
(qu)(ut)
vw
(pw)q
_____________________
p
36.
(q(st))(s(uv))
tp
(uv)q
p
______________________

58

p(qr)
37.
(pt)
(ts)u
ps
(su)w
_____________
w
38.
s(pq)
p(v(q(tu)))
t(v(qs))
(tp)u
_____________
s
39.
p(q(st))
(pu)(vw)
tu
(vm)(mp)
w(nm)
qw
________________
n
40.
q(pr)
q(ut)
u(sv)
s(pp)
v(pt)
rs
_____________
t

Regles derivades:
1. Modus Tollens (MT):

_____

2. Contraposici (C):
59


_________

________

3. Repetici (R):

___

4. Doble Negaci (DN):

_____

5. Contradicci (Co):

______

6. Transitivitat del Condicional (Tr):

_____

7. Transitivitat del Bicondicional (Tr):

_____

8. Commutativitat de la Conjunci (Com):

____

9. Commutativitat de la Disjunci (Com):

60


____

10. Associativitat de la Conjunci (Ass):

()
________
()
11. Associativitat de la Disjunci (Ass):
()
________
()
12. Associativitat de la Conjunci respecte la Disjunci (Ass):
()
___________
()()
()()
___________
()
13. Associativitat de la Disjunci respecte la Conjunci (Ass):
()
___________
()()
()()
___________
()
14. Sil.logisme Disjuntiu (S):

____

____

61

15. Definici del Condicional (D):

_________
()
()
_________

_________
)

_________

16. Definici de la Conjunci (D):

_________
()
()
_________

_________
()
()
_________

17. Definici de la Disjunci (D):

_______

_______

_________
()
62

()
_________

18. Lleis de Morgan (DM):

()
_______

_______
()
()
_______

_______
()

8. Exemples ds de regles derivades. Completeu on calgui:

a. p(pq) pq
1. p(pq)
2. p(pq)
3. p
4. pq
5. pq
6. pq
7. pq

P
...
SA(7)
I, 3
SA(7)
...
E, 2, 3-4, 5-6

b. (pq), p q
1. (pq)
2. p
3. pq
4. p
5. q

P
P
...
DN, 2
...

c. p(pq) p
1. p(pq)
2. p(pq)

P
...
63

3. p
4. p
5. pq
6. p
7. p

SA(7)
E, 3
SA(7)
E, 5
E, 2, 3-4, 5-6

d. (pq)r, r q
1. (pq)r
2. r
3. r
4. (pq)
5. pq
6. q
7. q

P
P
...
...
...
E, 5
E, 6

e. (pq)r, q r
1. (pq)r
2. q
3. (pq)r
4. (pq)
5. pq
6. q
7. qq
8. r
9. r
10. r
11. r

P
P
...
SA(11)
E, 4
E, 5
I, 2,6
...
SA(11)
...
E, 3, 4-8, 9-10

f. pq, (pr)(ps), tq t
1. pq
2. (pr)(ps)
3. tq
4. p(rs)
5. p
6. pq
7. q
8. qq
9. t

P
P
P
...
E, 4
E, 1
E, 6
I, 7,8
...

9. Feu les deduccions segents emprant regles primitives i derivades:

1.
((pq)r)r
pr

64

_________________
p
2.
p(qr)
qs
__________
(ps)
3.
pq
qr
rs
_________
ps
4.
p(qr)
p
(qr)s
____________
s
5.
pr
(qr)s
_________
ps
6.
p
____________
q(pq)
7.
(pq)r
(rp)
qr
___________
q
8.
p
(pq)
(qs)
____________
s
9.

65

pq
(st)p
s
___________
qr
10.
pq
((sq)r)
p
_____________________
r
11.
qp
(rq)
r
__________
p
12.
(pq)(pr)
q
____________
r
13.
p((qr)s)
(s(qr))t
_____________
pt
14.
pq
(pq)r
_____________
r
15.
(tq)
ts
((ts)(qr))
(qr)(rq)
____________________
qr
16.
(pq)(q(pq))
(r((pq)q)))
66

p
_____________________
q(pq)
17.
(pq)(rs)
(q(ps))
__________________
(pq)(qs)
18.
(p(qr))
p
(qr) s
_______________
st
19.
(pq)
(pr)(qs)
_______________
rs
20.
p((qr)(st))
s(sr)
___________________
p(qt)
21.
p((qr))
s(qt)
sp
_______________
sr
22.
(pq)r
(sp)q
pq
___________
r
23.
pq
(rs)
qs
(ru)(uq)
_____________________
67

p
24.
(pq)((st)(ts))
(ts)p
_____________________
q(st)
25.
(pq)((rt)(uv))
uv
(qt)s
_______________________
(rp)s
26.
p((sq)(sr))
(qr)t
(su)
________________
p(tu)
27.
(ps)(tu)
(pq)(pr)
________________
(qr)(tu)
28.
pq
rs
sr
t(pu)
t(qv)
___________
(tr)(uv)
29.
(pq)r
(pq)s
st
r
___________
t
30.
p(qr)
(ps)(qt)
___________
68

rs
Exemples de justificaci de regles derivades:
1. Modus Tollens:
1.
2.
3.
4.
5.
6.

P
P
SA(6)
E, 1,3
I, 2,4
I, 3-5

2. Contraposici:
1.
2.
3.
4.

P
SA(4)
MT, 1,2
I, 2-3

3. Repetici:
1.
2.
3.
4.
5.

P
SA(5)
I, 1,2
I, 2-3
E, 4

4. Doble Negaci:
1.
2.
3.
4.
5.

P
SA(4)
I, 1,2
I, 2-3
E, 4

5. Contradicci:
1.
2.
3.
4.
5.

P
SA(4)
R, 1
I, 2-3
E, 4

10. Completeu les segents justificacions dalgunes regles derivades. (Observeu que
podeu emprar les regles derivades que shagin justificat prviament, a banda de les
primitives):
1. Transitivitat del Condicional:
69

1.
2.
3.
4. ...
5. ...
6.

P
P
...
E, 1,3
...
...

2. Associativitat de la Conjunci respecte la Disjunci:

1. ()
2.
3.
4. ...
5.
6. ...
7.
8.
9. ...
10. ()()

P
E, 1
E, 1
...
...
...
...
...
...
...

3. Sil.logisme Disjuntiu:
1.
2.
3. ...
4.
5.
6.
7. ...
8. ...

P
P
...
...
...
...
...
...

4. Definici del Condicional:

1.
2. ...
3. ...
4.
5.
6. ...
7. ()

P
SA(...)
...
...
...
...
...

5. Definici de la Conjunci:
1.
2. ...
3.
4.
5. ...

P
SA(...)
...
E, 1
...
70

6. ...
7.
8. ...
9. ...
10.
11. ()

...
...
...
...
...
...

6. De Morgan:
1.
2. ...
3.
4. ...
5. ...
6. ...
7.
8. ...
9. ...
10. ...
11. ()

P
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

11. Justifiqueu la resta de les regles derivades introdudes.

12. Exemples de deduccions sense premisses. Completeu on calgui:
a. p(qp)
1. p
2. q
3. p
4. qp
5. p(qp)

SA(5)
SA(4)
R, 1
I, 2-3
I, 1-4

b. ((pq)((pr)(qr)))r
1. (pq)((pr)(qr))
2. (pr)(qr)
2. pq
3. ...
4. pr
5. r
6. q
7. qr
8. ...
9. r
10. ((pq)((pr)(qr)))r

SA(10)
E, 1
E, 1
SA(9)
E, 2
...
...
E, 2
E, 6,7
E, 2, 3-5, 6-8
I, 1-9

c. (pq)(qp)

71

1. pq
2. q
3. p
4. q
5. ...
6. p
7. ...
8. (pq)(qp)

...
...
...
E, 1,3
I, 2,4
I, 3-5
...
...

d. ((pq)r)(qr)
1. (pq)r
2. q
3. r
4. (pq)
5. p
6. pq
7. pq
8. (pq)(pq)
9. p
10. p
11. q
12. pq
13. pq
14. (pq)(pq)
15. q
16. pq
17. q
18. qq
19. r
20. r
21. qr
22. ((pq)r)(qr)

SA(22)
SA(21)
SA(19)
MT, 1,3
SA(9)
...
...
...
...
...
SA(15)
...
...
...
...
...
...
...
I, 3-18
E, 19
I, 2-20
I, 1-21

e. (pq)(pq)(pq)
1. pq
2. ((pq)(pq))
3. (pq)(pq)
4. pq
5. pq
6. pq
7. p
8. p
9. q
10. pq
11. q

SA(23)
SA(22)
...
...
...
...
SA(21)
...
...
...
...

72

12. qq
13. q
14. q
15. p
16. p
17. qp
18. p
19. pp
20. qq
21. qq
22. ((pq)(pq))
23. (pq)(pq)(pq)
24. (pq)(pq)
25. (pq)
26. pq
27. p
28. q
29. pq
30. q
31. p
32. qp
33. pq
34. (pq)
35. pq
36. p
37. p
38. pp
39. q
40. pq
41. q
42. q
43. qq
44. p
45. qp
46. pq
47. pq
48. ((pq)(pq))(pq)
49. (pq)((pq)(pq))

...
SA(21)
...
...
...
...
...
...
...
E, 6, 7-12, 13-20
I, 2-21
I, 1-22
SA(48)
SA(47)
...
SA(29)
...
I, 27-28
SA(32)
...
I, 30-31
I, 29,32
SA(47)
...
SA(40)
...
...
...
I, 36-39
SA(45)
...
...
...
I, 41-44
I, 40-45
E, 24, 25-33, 34-46
I, 24-47
I, 23,48

13. Feu les segents deduccions sense premisses:

1.
2.
3.
4.
5.
6.

pp
(pp)p
(pp)p
p(qp)
(pq)(qp)
(pq)(qp)

73

7. p(qr)(pq)r
8. p(qr)((pq)(pr))
9. (pp)p
10. (p(pq))p
11. (p(qr))((pq)r)
12. pp
13. (pp)
14. (pp)p
15. (pq)((pq)(pq))
16. (pq)(p(pq))
17. p(pq)
18. ((pq)(pq))
19. p(pq)
20. (pq)(qp)
21. (p(qq))p
22. (pq)((pq)(pq))

C. SIMBOLITZACI

Simbolitzeu amb la lgica denunciats els arguments segents i determineu si sn

lgicament vlids o no:
1. Si els animals tenen els mateixos drets que els humans, i els humans tenen dret al
treball, aleshores els animals tenen dret al treball.
2. Si s veritat que si els humans tenen dret al treball aleshores els animals tamb tenen
dret al treball, aleshores, ats que els homes tenen dret al treball, els animals tamb
tenen dret al treball.
3. Ni en Pere ni en Francesc aniran al concert diumenge. Si la Maria o lAnna van al
concert diumenge, en Pere o en Francesc tamb hi aniran. Per tant, ni la Maria ni lAnna
aniran al concert diumenge.
4. Si arribo a ser rica ser feli. Noms podr arribar a ser una empresria reexida si sc
perseverant, ambiciosa i perdo alguns escrpols. Si no vaig a menys festes que en
Carles, mai no arribar a ser ms rica que ell. Ser rica si i noms si arribo a ser una
empresria reeexida o arribo a ser ms rica que en Carles. Ni sc perseverant, ni vaig a
menys festes que en Carles, per sc una dona amb molta sort. Per tant, ser feli.
5. Si els cavalls volen, el president del govern catal mana als Estats Units. Si el
president del govern catal mana als Estats Units, hi ha diners per als casals catalans
nordamericans. A ms, hi ha diners per als casals catalans nordamericans. Per tant, els
cavalls volen.
6. Si em vols fer creure que Du existeix, s que thas begut lenteniment o s que em
vols prendre el pl. Em vols prendre el pl si i noms si et penses que sc curt de
gambals. Si thas begut lenteniment, no et faig cap cas. Tanmateix, et faig cas i no et
penses que sc curt de gambals. Per tant, no em vols fer creure que Du existeix.
7. Si venim del mico i la sodomia no s un pecat, aleshores el mn no va ser creat. Per
si el mn no va ser creat, aleshores Du no existeix. Ara b, podem actuar correctament
noms si Du existeix. Per tant, o no podem actuar correctament o la sodomia s un
pecat.

74

8. Si el feminisme radical imposa les seves idees, aleshores neix un nou masclisme. Si
neix un nou masclisme, la humanitat fa un pas enrere. Si la humanitat fa un pas enrere,
ja podem plegar. Com que encara no podem plegar, el feminisme radical no imposa les
seves idees.
9. Si hi ha conflicte, o es pacta o es lluita. Tant si es pacta com si es lluita, sest
disposat a perdre part del que es desitja. Per tant, si no sest disposat a perdre part del
que es desitja, no hi ha conflicte.
10. Si la globalitzaci augmenta, aleshores els rics sn ms rics, els pobres sn ms
pobres i les particularitats tniques es perden. Si els rics sn ms rics i els pobres sn
ms pobres, el mn s menys just. Si les particularitats tniques es perden, el mn perd
diversitat cultural. Si el mn s menys just i perd diversitat cultural, aleshores cal fer
alguna cosa. Per tant, si la globalitzaci augmenta, cal fer alguna cosa.
11. El masclisme costa de vncer si i noms si s culpa dels homes o de les dones.
Tanmateix, si el masclisme costa de vncer no s pas per culpa de les dones. Si s culpa
dels homes, aleshores els homes fan alguna cosa per arreglar la situaci o les dones fan
alguna cosa per arreglar la situaci. Els homes no fan res per arreglar la situaci. Per
tant, el masclisme costa de vncer.
12. Si el que diu el Papa va a missa, aleshores no utilizem preservatiu i fem abstinncia.
No utilitzem preservatiu i fem abstinncia noms si no entretenim el cos. No entretenim
el cos si i noms si entretenim lnima. I si anem a missa entretenim lnima. Per tant, si
el que diu el Papa va a missa, anem a missa.
13. Si la filosofia analtica noms es preocupa de laspecte formal del llenguatge,
aleshores la filosofia continental s un bla bla bla. Per si la filosofia continental s un
bla bla bla, aleshores els filsofs continentals sn encantadors de serps. Tanmateix, els
filsofs continentals no sn encantadors de serps, o hi ha molta gent equivocada. I no hi
ha molta gent equivocada. Per tant, no s veritat que la filosofia analtica noms es
preocupa de laspecte formal del llenguatge.
14. La diferncia entre un mico i un hum s menor que la diferncia entre un mico i
una mosca. A ms, la diferncia entre un mico i un hum s menor que la diferncia
entre un mico i una mosca noms si la diferncia entre els drets dun mico i dun hum
s menor que la diferncia entre els drets dun mico i una mosca. Si la diferncia entre
els drets dun mico i dun hum s menor que la diferncia entre els drets dun mico i
una mosca, aleshores, si els humans tenim drets que els micos no tenen, els micos tenen
drets que les mosques no tenen. Ara b, els humans tenim drets que els micos no tenen,
encara que no sigui veritat que els micos tenen drets que les mosques no tenen. Per tant,
la diferncia entre un mico i un hum no s menor que la diferncia entre un mico i una
mosca, o els micos sn criatures extraordinriament divertides, tot i que una mica
peluts.
15. Si alg va assassinar lamo de la casa, va ser el majordom, o en Pere, o en Jaume, o
lAnna o la Meritxell. Si lamo de la casa sentenia amb lAnna, aleshores en Pere va
assassinar a lamo de la casa. En Jaume va asssassinar a lamo de la casa noms si
aquest havia trat la Meritxell. La Meritxell va assassinar a lamo de la casa si i noms si
aquest la volia despatxar de lempresa. Si lAnna va assassinar a lamo de la casa,
aleshores va vessar el cianur a la tassa de caf desprs de sopar. LAnna, que sentenia
amb lamo de la casa, va vessar el cianur a la tassa de caf desprs de sopar. Lamo de
la casa havia trat la Meritxell, i, a ms, la volia despatxar de la feina. bviament, el
majordom va assassinar a lamo de la casa. Per tant, si alg va assassinar lamo de la
casa, aleshores el majordom, en Pere, en Jaume, lAnna i la Meritxell el van assassinar.
16. Tens nvio o no tens no nvio. Si no tens nvio, et poses nerviosa i vas a moltes
festes i trobades. Si vas a moltes festes i trobades, perds molt el temps i et sents intil.

75

Si tens nvio, fas moltes coses per complaurel i moltes delles no tagraden. Si moltes
delles no tagraden, aleshores perds molt el temps i et sents desgraciada. Per tant, perds
molt el temps, i et sents intil o desgraciada.
17. Si en Jofre va fer testament, aleshores lherncia ser per la seva segona esposa. En
canvi, si en Jofre no va fer testament, lherncia ser pels fills. En Jofre va fer testament
o no en va fer, i lherncia no ser pels fills. Per tant, lherncia ser per la seva segona
esposa.
18. Tindrem un gos si i noms si tindrem un Rotweiller, un Cocker o un Pequins. Si
tenim un Rotweiler, sens menjar el nad. Si tenim un pequins, laixafar la sogra. I si
tenim un Cocker, ens matar el gat. Si el cocker ens mata el gat, tindrem la casa plena
de ratolins. Podrem fer fora la sogra si i noms si ens aixafa el pequins. Si el
Rottweiler sens menja el nad, lhaurem de sacrificar. Per tant, si tenim un gos,
aleshores lhaurem de sacrificar, o tindrem la casa plena de ratolins o podrem fer fora a
la sogra.
19. Si lHelena ve al sopar, aleshores la Merc i la Mireia tamb vindran. A ms, si la
Mireia, en Pere i en Jaume vnen al sopar, la Gemma tamb hi vindr. LHelena, en
Pere i en Jaume vindran al sopar. Aix, la Gemma vindr al sopar.
20. Si lHelena o en Jaume es matriculen a Econmiques, aleshores no s veritat que la
Mireia i en Pere es matriculen a Psicologia. Si en Carles o la Isabel es matriculen a
Medicina, aleshores en Llus o la Isabel es matriculen a Medicina. Si en Llus es
matricula a medicina, aleshores lHelena es matricula a Econmiques, i si la Isabel es
matricula a Medicina, aleshores en Jaume es matricula a Econmiques. Si no s veritat
que la Mireia i en Pere es matriculen a Psicologia, aleshores ni en Carles ni la Isabel es
matriculen a Medicina. Per tant, aleshores ni en Carles ni la Isabel es matriculen a
Medicina.
21. Si la Glria sha separat del Jordi, ha estat per culpa dell. La Glria s immadura,
asocial, inestable, egosta, insolidria, agressiva i terriblement possessiva. La Glria
sha separat del Jordi. Per tant, sha separat per culpa dell.
22. Si lAnna o la Rosa van a veure una pel.lcula de Rohmer, en Carles en va a veure
una dSpielberg. Si en Carles va a veure una pel.lcula dSpielberg, aleshores, si la
Maria va a veure una pel.lcula de Woody Allen, la Teresa en va a veure una de Tati. Si
la Gemma va a veure una pel.lcula de Hitchcock, aleshores lAnna va a veure una
pel.lcula de Rohmer. La Gemma va a veure una pel.lcula de Hitchcock, i no s veritat
que la Maria no va a veure una pel.lcula de Woody Allen. Per tant, la Teresa en va a
veure una de Tati.

76