Que es la osteopatia practicada pels metges osteopates?

Històric:
Les teràpies manuals han estat utilitzades pels metges des de l’antiguitat (Xina, Egipte,
Hipócrates, Avicenne...)
El Doctor Andrew Taylor Still (Estats Units d’Amèrica, finals del segle XIX) va crear la
primera escola d’Osteopatia.
Va ésser introduïda a França pel Dr Moutin (1910)
El primer diploma universitari d’osteopatia per metges va ésser creat a la facultat de
medicina de Bobigny (Paris) l’any 1982.

Principis:
El metge osteopata realitza un diagnòstic mèdic, una detecció de les perdues de
mobilitat tissulars i articular (diagnòstic osteopatic) i finalment una correcció d’aquestes
per tècniques manuals, seguint els conceptes bàsics de l’osteopatia que son:
- la globalitat de l’individu
- la interacció entre estructura i funció
- l’homeostasia
l’objectiu final de l’acte osteopatic serà recuperar la mobilitat de les estructures que
pateixen una disfunció mecànica

Del diagnòstic mèdic al tractament osteopatic:

Desprès d’eliminar les possibles lesions orgàniques, de realitzar un examen manual dels
teixits i zones afectades, dels exàmens morfològics estàtic i dinàmic, el metge osteopata
du a terme el tractament osteopàtic amb l’objectiu de restablir la mobilitat mitjançant
tècniques musculars, fascials, i/o manipulacions i mobilitzacions articulars, sempre
respectant el concepte de globalitat de l’individu.
Les diferents tècniques tenen en compte les característiques del pacient (gent gran,
embaràs, nadó, esportista...)
El tractament pot necessitar una o varies sessions.

Indicacions:
Patologia funcional, traumàtica o crònica.

Contra indicacions:
Malalties inflamatòries en fase aguda, infeccioses, tumorals evolutives, lesions
orgàniques.
Manera d’actuació d’un metge osteopata:
La primera consulta consta d’un interrogatori complert, examen clínic, petició si s’escau
de proves complementaries, que ens permet un diagnòstic médic (que tots sabem que
només un metge està habilitat per fer-ho). Gracies a aixó podem eliminar les possibles
contraindicacions, per poder aplicar un tractament osteopàtic posteriorment.

Marc legal en els països veïns i a Andorra

* A Catalunya
La Generalitat de Catalunya ha fet un decret regulant l’osteopatia (aquest decret ha estat
recorregut pels col.legis de metges en considerar-lo excessivament permissiu i poc
precis)
* A França : decret 2007-435
Crea la professió d’osteopata, establint diferents nivells: metges osteopates, osteopates
professionals de salut (fisioterapeutes), osteopates no professionals de salut ,no metges
article 3
Pels actes d’osteopatia realitzats per osteopates no metges:
Obligació d’un certificat de no contra indicació medica, fet per un metge per tractar els
nadons de menys de sis mesos i per tractar la columna cervical (això posa en joc la
responsabilitat del metge que prescriu aquell acte)
Les manipulacions ginecològiques i tactes del sol pelvic estan prohibits als osteopates
no metges, no professionals de salut, aquestes disposicions però no son aplicables als
metges ni als professionals de salut quan estan habilitats a realitzar aquests actes en el
marc del seu exercici professional i dins del respecte de les disposicions relatives al seu
exercici professional.
Actualment a Andorra, els actes osteopatics no estan reemborsats per la CASS, i tampoc
existeixen els actes codificats “hors nomenclature”

Quins avantatges te dirigir-se a un metge osteopata:

- Sistematització a l’hora de realitzar un diagnòstic
- L’experiencia i el coneixement global de la medicina i de l’osteopatia.
- La serietat d’una formació universitaria i post-universitaria, més les formacions
continuades.
- La complementarietat amb altres branques médiques
- El seguiment del pacient de manera coordinada.