PYRENAE, nm. 44, vol. 1 (2013) ISSN: 0079-8215 (p.

5-8)
M.D. Lpez; I. Ollich, 2013 CC BY-NC-ND REVISTA DE PREHISTRIA I ANTIGUITAT DE LA MEDITERRNIA OCCIDENTAL JOURNAL OF WESTERN MEDITERRANEAN PREHISTORY AND ANTIQUITY

JOS IGNACIO PADILLA LAPUENTE

Una vida dedicada a larqueologia medieval
Donostia, 10 de desembre de 1953 Sant Pere de Ribes, 7 de desembre de 2012

Obrim aquest nou nmero de Pyrenae quan tan sols fa pocs mesos que el professor Jos Ignacio Padilla Lapuente ens va deixar. El 7 de desembre de 2012, a lIaki, company i amic, el va sorprendre la mort i com un vent fred sens va glaar lnima. Va marxar de sobte, injustament, i des del trasbals i el dolor s molt difcil trobar les paraules adients per al seu record. La prdua personal s, certament, imponderable, i ens consolem pensant que ens queda la seva obra, s, per escapada, perqu tot just arribava a la seva maduresa. Nascut a Donostia, per format a la Universitat de Barcelona, va iniciar-se en el mn de larqueologia a la dcada dels anys setanta de la m del Dr. Alberto del Castillo, catedrtic de la Universitat de Barcelona. Amb ell va participar en les excavacions que el professor, ja gran, duia a terme als jaciments altmedievals de la vall del Duero Palacios de la Sierra, Duruelo, Cuyacabras, Revenga i que tenien com a denominador com lestudi dels conjunts funeraris. Paradoxalment, lltim projecte del Dr. Padilla, dins del programa del Pla Nacional, La formacin del paisaje medieval: el origen de la red aldeana en el Alto Arlanza (HAR2012-33673), recentment atorgat pel Ministeri dEconomia i Competitivitat,

suposava el seu retorn a la vall de lAlto Arlanza, on va comenar la seva passi per larqueologia. El bagatge adquirit durant ms de trenta anys dexperincia com a arqueleg i professor universitari li havia perms afrontar molts dels problemes encara per resoldre daquests jaciments burgalesos des duna nova i innovadora perspectiva. Amb la seva esposa, la Dra. Karen lvaro, havia comenat a analitzar les formes i lorganitzaci del poblament als jaciments de Cuyacabras, Cueva Andrs, La Cerca i Revenga. Molt menys visibles en el registre arqueolgic que les necrpolis, el Dr. Padilla confiava, a partir de lexcavaci daquests assentaments altmedievals, de poder estudiar i comprendre la gnesi del paisatge medieval, una recerca que havia comenat a donar resultats espectaculars, per que malauradament ha quedat inacabada. Malgrat els seus inicis vinculats a larqueologia funerria, el Dr. Padilla va derivar molt aviat els seus interessos cap al camp de la ceramologia, de la m de qui va ser el seu professor i mestre, el Dr. Manuel Riu. La seva tesi doctoral La cermica gris en el mbito de la Catalua Medieval: Los hornos de cermica de Casampons (1983) polaritzava el seu inters en el centre productor de Cabrera dAnoia i en lanlisi de les produccions recuperades dels seus tallers i forns. Excavacions fetes posteriorment li van permetre aprofundir en la temtica de la tecnologia de producci i el sistema dorganitzaci daquest taller baixmedieval, recerca que va ser objecte dun projecte del Pla Nacional El alfar medieval de Cabrera dAnoia: Balance actual de las investigaciones arqueolgicas y de laboratorio (HUM2007-61551) i realitzada en estreta collaboraci amb la Dra. Gabrielle Dmians dArchimbaud i el Dr. Jacques Thiriot, ambds pertanyents al Laboratoire dArchologie Mdivale Mditerranenne (UMR 6572, Universit dAix-Marseille-CNRS). Reconegut com a investigador i molt estimat com a professor, la seva vinculaci amb el Departament dHistria Medieval, Paleografia i Diplomtica de la Universitat de Barcelona va comenar el 1980, com a collaborador de la ctedra dHistria Medieval i, a partir del 1981, com a professor ajudant. El 1984 va obtenir la plaa de professor titular contractat, lloc que va ocupar fins que lany 1987, un cop va guanyar una plaa de titular a les oposicions, es va traslladar a la Universitat de Lleida. Desprs de tres anys dexercir la docncia en aquesta universitat va tornar a Barcelona, on la seva trajectria acadmica va quedar definitivament vinculada al Departament dHistria Medieval, Paleografia i Diplomtica. La seva incorporaci va suposar una empenta decisiva per a la consolidaci de larqueologia medieval a la Universitat de Barcelona. El retrobament amb el seu mestre, el recordat Dr. Riu, i amb antics companys i amics de facultat, com les que signem aquestes lnies, va esperonar la creaci i posada en marxa dun equip de recerca que sha convertit en referent en lmbit de larqueologia medieval. Reconegut per la Generalitat de Catalunya, el Grup de Recerca dArqueologia Medieval i Postmedieval (GRAMP-UB, 2009SGR00469), del qual nera director, ha potenciat des de la seva creaci lany 1995 la realitzaci de nombroses excavacions i ha servit com a mitj de difusi i divulgaci de resultats. Amb aquest objectiu concret va impulsar la collecci Monografies dArqueologia Medieval i Postmedieval, on es recullen algunes de les aportacions ms importants del Grup.

PYRENAE, nm. 44, vol. 1 (2013) ISSN: 0079-8215 (p. 5-8)

Una part considerable de lactivitat desenvolupada pel Dr. Padilla durant aquests anys es va centrar en la realitzaci dexcavacions al Pallars Sobir i al Pas Basc. Lorganitzaci de lespai i lestructura del poblament continuaven sent una de les seves preocupacions prioritries, com ho reflecteixen les intervencions en el despoblat medieval de Sant Miquel de la Vall o en els conjunts arqueolgics de Valncia dneu, Pal Vell de Coma (Cardona), Ausa Gaztelu i Mendicute. Metdic i rigors en la seva feina, es va saber guanyar lestimaci i ladmiraci de tothom qui participava a les seves campanyes dexcavaci. Molt proper i afable, el Prof. Padilla, lIaki com li deia gaireb tothom guanyava en el tracte directe. El professor donava pas a lamic, al company sempre disposat a ajudar, que mai no tenia un no per resposta. No escatimava gens de temps quan es tractava dajudar, densenyar, de transmetre all que per a ell era la seva vocaci, larqueologia. Aix ho saben molt b els seus deixebles, alguns ja doctors, daltres encara en procs delaboraci de la tesi doctoral, i que ja no poden comptar amb lajuda del mestre. Sens dubte que el trobaran a faltar. Durant uns quants anys, des del 1993 al 1996 i del 2002 al 2009, va ser director de Departament, una tasca que va exercir amb absoluta dedicaci, fins i tot posant-la al davant de la seva activitat investigadora. Amb un carcter fort, sabia defensar les seves opinions amb una vehemncia que no deixava indiferent ning. Molt comproms amb la situaci laboral dels seus companys, va lluitar per aconseguir la consolidaci de les places i assegurar-ne la continutat dins lmbit universitari, un temps i un esfor que no sempre van ser reconeguts amb gratitud i lleialtat. Els qui hem compartit amb ell hores de conversa, preocupaci i treball coneixem b la seva enorme qualitat humana. Aix encara fa ms dolorosa una prdua incomprensible, que arriba precisament quan es trobava en el seu millor moment professional i personal. No feia encara dos mesos que se li havia atorgat lhabilitaci per a ctedra, un reconeixement just i merescut a la seva trajectria, que ell va assumir des de la humilitat i tenint sempre en compte el seu equip de recerca. Ens proporciona la tranquillitat per a poder seguir treballant, deia, pensant en els projectes que tenia endegats: la seva estimada vall dArlanza, i tamb la Mediterrnia. Ja feia temps que havia redescobert el plaer dels arxius, dinterrogar els documents i no nicament les pedres. Les relacions amb el mn musulm lhavien arribat a apassionar i shavien obert pas com una de les lnies de recerca preferent del grup de recerca que dirig. Seguia present la seva preocupaci pel problema de lorganitzaci del territori, per des duna perspectiva diferent. Els ports mediterranis i el seu paper com a espais influents i determinants en les economies de les rees rurals de lentorn, i la configuraci de xarxes dintercanvi entre centres europeus cristians i els nuclis magrebins sn aspectes que aborda en alguns dels seus darrers treballs, encara en premsa. Pocs dies desprs de la seva mort, se li notificava lacceptaci a la revista Mediterranean Historical Review dun article que sintetitzava les seves darreres investigacions: Mallorcan merchants in the Medieval Maghrib: mercantile strategies in the port of Hunayn in the mid-fourteenth century. Sobre Arlanza tamb ens deixa un treball pstum, redactat amb la seva esposa: Los asentamientos altomedievales del Alto Arlanza (Burgos).

PYRENAE, nm. 44, vol. 1 (2013) ISSN: 0079-8215 (p. 5-8)

El despoblado medieval de Revenga, que Pyrenae publica tot seguit en aquest nmero com a sincer homenatge de la seva implicaci, tant docent com investigadora, amb el Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia. Qualsevol recordatori intenta resumir la carrera cientfica i docent daquell mestre i amic que ens ha deixat i acaba recordant els deixebles, els honors, els premis en definitiva, la seva petjada cientfica i humana al llarg de tota una vida; per aix, justament, no ho podem fer. La vida de lIaki Padilla va ser truncada quan encara no tocava. Des del Departament dHistria Medieval, Paleografia i Diplomtica i del Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona ens afegim al dol dels seus familiars i amics. Amb aquest escrit Pyrenae vol retre homenatge, en el sentit ms medieval del terme, al qui ha estat durant molt de temps professor del mster dArqueologia, i noms volem consignar que, si nosaltres hem perdut un amic i un noble company, larqueologia medieval ha perdut un dels seus puntals. Ignatius, sit tibi terra levis! M. Dolores Lpez Imma Ollich

PYRENAE, nm. 44, vol. 1 (2013) ISSN: 0079-8215 (p. 5-8)