Catal Ricard Rotllan

http://mentecalmada.wordpress.com/catala/

Ricard Rotllan
Catal

El buddhisme no s un dogma.
El budisme, no es un dogma o una religi, sin un art de viure, una font de felicitat, de pau interior i de saviesa. Desperta en nosaltres la bondat i lamor, ensenyant-nos a protegir tot el que viu damunt daquesta terra. Ens exhorta a desenvolupar el potencial de bondat i damor que tots possem. Apellant a la nostra experincia quotidiana, ens mostra com convertir-nos en ssers de cor, donant sentit a la nostra vida. El buddhisme ha de ser ensenyat de forma senzilla perqu es pugui entendre clarament la manera de transformar la nostra ment i la nostra existncia, aconseguint la finalitat ms interna que tots els ssers tenim: Ser Felios. Gens complicat, per generalment de fet el que noms experimentem , en lloc de la felicitat que realment anhelem, s la insatisfacci. Necessitem doncs dun mtode correcte que ens dugui a eliminar completament el sofriment o estat dinsatisfacci que experimentem per lestat de la totalitat en la plenitud de la nostra alegria i felicitat. Quan ens posem a reflexionar en com complir completament amb les nostres expectatives, ens adonarem que hi ha molts tipus dactivitats i mtodes que ens poden produir una felicitat temporal i immediata, per tamb si analitzem en profunditat i amb un criteri ms ampli que transcendeixi el que normalment percebem al nostre voltant, trobarem mtodes ms profunds que produeixen felicitat interminable i plena a llarg, potser a molt llarg termini, per segura i infalliblement si saplica de manera correcta el mtode a seguir. No hi ha dubte que posats a triar escollirem aquells mtodes prctics que poden produir una felicitat plena i interminable en lloc daquells que solament ens donen de tant en tant una alegria curta, per a lamentablement finalitzar acabant-se tard o dhora. Buddhisme. En Buddhisme el sofriment es considera el motiu principal que fa als ssers buscar un refugi on poder actualitzar prctiques amb les quals aconseguir superar tot tipus de problemes, conflictes, dolor, patiments

1 de 7

18/09/2011 23:06

Catal Ricard Rotllan

http://mentecalmada.wordpress.com/catala/

i sofriments en general. El mateix Buddha histric, lasceta Gautama, mes conegut per Buddha Sakyamuni,

no hagus obtingut la plenitud de la seva ment illuminada, si no hagus estat agullonat per la forta impressi que va produir en ell lexperincia real del sofriment. Buddha no s un sser que independentment des del principi hagi estat sempre Buddha. Va obtenir la Buddheitat per mitj de causes i condicions. Era un sser hum com qualsevol altre. Va nixer fa 2546 anys aproximadament en el regne Sakya (actual zona del Nepal i nord de la ndia). El seu pare era el rei, ell era el prncep. Vivia a palau expressament apartat pel seu pare de tot el que impliqus dolor o sofriment. En una ocasi va trobar gent malalta, ancians i cadvers, anteriorment mai els havia vist, aix va produir en ell una forta impressi. Prometent-se trobar la soluci a aquest patiment pel qual tard o dhora tots hem de passar, va deixar per complet la vida palatina, es va endinsar en la jungla per a, segons el costum daquella poca, sotmetres a tota sort de prctiques asctiques, proposades pels seus exponents com alliberadores. En aix gaireb li va la vida, i adonant-se que no era el cam adequat ho va abandonar, optant per un cam mig lliure dambds extrems: la complaena indulgent cap als plaers sensuals (vida de palau) i la mortificaci o negaci a les necessitats de la vida (ascetisme extrem). Seguint aquest cam mig assegut sota un arbre Bodhi a Gaya va assolir la Buddhitat. Passats quaranta-nou dies de la seva illuminaci, veient que igual que ell tots els ssers desitgen obtenir lestat de plenitud o completa felicitat lliure de tot sofriment, per la fora de la seva gran compassi va decidir ensenyar el cam recorregut per ell mateix, cam que havia estat recorregut pels anteriors Buddhas, cam que pot ser recorregut per tots els

2 de 7

18/09/2011 23:06

Catal Ricard Rotllan

http://mentecalmada.wordpress.com/catala/

ssers, cam que duu infalliblement mes all del sofriment. Aquests ensenyaments o mtodes densinistrament estan disponibles perqu puguin ser utilitzats per tots els ssers sense excepci. s aix per una ra bsica: tots els ssers desitgen en el ms profund la felicitat. Aix s quelcom instintiu que no requereix provar la seva existncia. La felicitat s el que tots aspirem assolir i s natural que tots tinguem dret a satisfer aquesta aspiraci. La felicitat s el motiu bsic pel qual nosaltres i els altres actuem. Encara que optem per seguir diferents procediments, mentre linstint fonamental dexperimentar felicitat no hagi estat totalment satisfet, deurem anar adoptant mtodes, fins a trobar aquell que la produeix per complet. El mtode proposat pel Buddha s el Dharma, el seu ensenyament, i els que mitjanant una diligent practica apliquen aquest ensenyament en els seus continus mentals sn la Sangha o comunitat de practicants. Aquests sn coneguts per les Tres Joies, en sentit comparatiu, doncs quan es troben realment, un es pot sentir veritablement afortunat. Coneixent les qualitats alliberadores daquestes Tres Joies, sabent que mai defraudaran cal emparar-se o refugiar-se en elles. Quan es pren refugi en el Buddha, no solament es fa en el mestre fundador de lescola buddhista, a ms cal emparar-se en el propi potencial de plenitud present per naturalesa prpia en la ment, i en el seu resultat de plena maduresa: la Buddhitat. Quan es pren refugi en el Dharma es fa en els ensenyaments que duen mes all del sofriment i et mantenen en la completa felicitat. Lensenyament Dharma s l autntic refugi. El refugi en la Sangha s emparar-se en tots aquells que han assolit la visi directa de la real naturalesa de la ment o veritat ltima. Veritat convencional es percebre lunivers, els ssers que ho habiten i la ment com existint inherentment, aquesta es una percepci errnia, falsa, convencional o relativa. Veritat ltima es que no res ni ning a cap lloc hi te res que la fa ser inherentment ell mateix. Veritat convencional i ltima, les dues veritats sn la base, el desenvolupament de la gran compassi i la saviesa s el cam i el resultat s lobtenci de lalliberament del sofriment i la illuminaci. Tradicionalment la presa de refugi en les Tres Joies es compara al fet dacudir al metge quan sexperimenta alguna molstia o malaltia. El primer s el reconeixement daquesta situaci anmala, s el moment que comenarem a pensar a restablir la normalitat, a buscar un mtode de curaci adequat que produeixi un resultat precs, no qualsevol cosa que mitigui o dissimuli els smptomes, sin la plena eradicaci de la malaltia. Segurament no disposarem daquest mtode o no estarem capacitats per a aplicar-lo correctament per nosaltres mateixos, s quan pensarem en alg que ens ho pugui proporcionar: el metge. Desprs dinvestigar curosament les causes de la malaltia, el metge podr prescriure un mtode adequat de curaci: la medicina. Quan tenim la medicina i volem comenar la terpia de curaci, necessitarem alguna ajuda per a posar en practica correctament el tractament prescrit pel metge. Si de nosaltres depengus, desprs de llegir el prospecte del medicament s possible que ho deixem sobre la taula i no fem s dell, si no fem res no ens en guarirem, s necessari que alg estigui a cura de nosaltres constantment: les infermeres. El Buddha s com el metge, el Dharma com la medicina i la Sangha com les infermeres. El primer ensenyament que el Buddha va donar desprs dhaver obtingut la plenitud o illuminaci va ser lensenyament que mostra les Quatre Nobles Veritats: la Noble Veritat de lexistncia del sofriment, la Noble Veritat de lautntic origen del sofriment, la Noble Veritat de la completa cessaci del sofriment i la Noble Veritat del ctuple cam que condueix a la veritable cessaci del sofriment i les seves causes. Perqu susa la denominaci Noble Veritat?. Perqu sn les veritats que perceben els ssers Nobles. Sn els ssers que han obtingut especficament una realitzaci directa de la realitat, de com les coses i esdeveniments existeixen en realitat, com realment sn, no tenen una comprensi distorsionada. Buddha ens ensenya que la primera Noble Veritat deu ser compresa, devem reconixer lexistncia del sofriment en totes les maneres que es manifesta i la seva funci. Lexistncia no illuminada est composta pels cinc agregats que sn el conjunt del nostre cos i ment, vers ells desenvolupem una forta afecci que ens condiciona a estar sempre insatisfets. s lafecci als cinc agregats que s sofriment, no els cinc agregats en si mateixos, que igual que qualsevol fenomen manifest en lunivers est regit per lleis naturals. Amb aquesta comprensi realitzarem la naturalesa fonamental del sofriment. El sofriment pot analitzar-se de diverses maneres, per totes elles poden incloures en els tres tipus de sofriment. El primer s el sofriment del dolor, ja sigui fsic o mental, el segon s el sofriment del canvi que sorgeix a causa de les situacions canviants de la nostra vida, en la qual la nostra percepci dobjectes i esdeveniments tamb

3 de 7

18/09/2011 23:06

Catal Ricard Rotllan

http://mentecalmada.wordpress.com/catala/

canvia. Tot per naturalesa s transitori, encara que ens aferrem per mantenir les coses permanentment com creiem que sn. Sabem que tot canvia per no ho considerem seriosament, i s quan la transitorietat ens afecta. La transitorietat s una caracterstica important de la veritat del sofriment. El tercer tipus de sofriment s el sofriment penetrant o de tot el que s compost, aquest sofriment deu ser comprs analitzant la naturalesa dels cinc agregats que no sn ms que el nostre cos i ment.. El primer s lagregat de la forma, inclou tot el nostre cos fsic i els seus cinc sentits. El segon s el de la sensaci, tot el que percebem pels nostres sentits produeix un tipus de sensaci, podent ser agradable, desagradable o neutra, s a dir ni agradable ni desagradable. El tercer s la discriminaci, s el que interpreta, distingeix o diferencia la sensaci. El quart s anomenat factors mentals o volici, desenvolupa impressions o conceptes en la nostra ment formant les tendncies volitives i les facultats imaginatives que vnen de la voluntat. El cinqu s la conscincia, que inclou les cinc conscincies sensorials i la conscincia mental. Els ssers amb una comprensi distorsionada de la realitat, perceben aquests cinc agregats permanentment canviants, com una realitat permanent unitria i indivisible, etiquetant-los com jo. Aquesta sensaci dindividualitat o de jo es fa de dues maneres: la idea dun jo independent i inalterable, com existint a part dels cinc agregats i sent el que els controla, o com un jo que s un dels cinc agregats i aquest mana per sobre dels altres. En ambds casos el jo ordena als altres agregats, la diferncia estreba en el lloc on sel situa. Aquest concepte erroni dun jo independent i unitari, substancial i autosuficient, ens duu a formar el pensament dual de jo i laltre, el meu i el seu, creant en la nostra ment una srie democions aflictives per les quals actuem amb la parla i el cos, obtenint per aix resultats dinsatisfacci dolor i sofriment. La segona Noble Veritat, la veritat de lautntic origen del sofriment, ens mostra precisament com aquest concepte erroni i les emocions aflictives sn la veritable causa del nostre sofriment. Lorigen del sofriment deu ser abandonat, per a aix cal actuar adequadament i amb aix obtenir la desaparici completa de la insatisfacci. Les delusions sn lorigen del sofriment. La confusi fonamental o ignorncia s la delusi principal que enfosqueix la correcta comprensi de la manca dauto existncia de les persones i els fenmens. Aix duu a la creaci de les emocions aflictives, afecci i aversi. A travs delles, creem les accions mentals, verbals i corporals, que sn causa de sofriment. Lenfosquiment de la ignorncia s de dos tipus: la ignorncia de la naturalesa ltima de la realitat, i la ignorncia de la llei de causa i efecte. Aquesta confusi fonamental pot ser innata o adquirida. La ignorncia innata s una tendncia natural per a veure les coses errniament. La ignorncia adquirida s la qual no ocorre de forma natural, la qual adquirim i vam assumir daltres persones o cultures. La confusi fonamental causa nsia pels objectes dels sentits, els ssers tenim les cinc conscincies sensitives, estant envoltats pels objectes dels sentits la recerca pel plaer sensual s constant, necessitem actuar constantment per a obtenir el seu gaudi, les nostres accions sn causa de sofriment. Tamb sentim nsia pels nostres agregats transitoris, mentre ens sentim b amb ells desitgem conservar-los, per arribat el moment que la joventut i la salut desapareixen, anhelem desfer-nos dells, produint-se lnsia per una millor existncia en el futur. Aquest anhel va acompanyat de les emocions aflictives, sn enganyoses perqu no veuen el seu objecte correctament. Les emocions arrel sn sis: la delusi, la afecci, laversi, lorgull, el dubte pertorbador i les idees aflictives. Aquestes emocions aflictives arrel produeixen les vint emocions aflictives secundries. La ment indisciplinada est sotmesa al poder de les emocions aflictives, amb elles es crea una intenci que canvia per complet els processos naturals; s quan comena a operar el karma, aix s acci causa i efecte. El karma no solament funciona amb la intenci negativa, tamb ho fa amb la positiva, per aquesta no s causa de sofriment. La primera etapa de karma s aquesta intenci o desig de fer quelcom conscient o inconscientment, li segueix lacci verbal i corporal, s la segona etapa, sent la tercera el sentir-se satisfet amb lacci realitzada. Quan aquestes etapes es compleixen s quan les accions produeixen resultats definitius, els quals poden augmentar no desapareixent per si mateixos de forma espontnia, doncs tota acumulaci de karma requereix dun procs particular per a la seva eliminaci. El karma o causalitat pot ser comprs comparant-lo amb una llavor, la llavor s la causa principal del creixement dun arbre, i les condicions que cooperen en el creixement de larbre sn les causes contribuents. Com en la naturalesa una llavor de pomer solament produir pomes, una acci realitzada amb la ment confosa i amb emocions aflictives solament crear les causes enrgiques de la forta producci de dolor problemes i sofriment. La tercera Noble Veritat s la veritat de la cessaci, Buddha diu: La Noble Veritat de la cessaci del

4 de 7

18/09/2011 23:06

Catal Ricard Rotllan

http://mentecalmada.wordpress.com/catala/

sofriment s la completa cessaci de lnsia mateixa, abandonant-la, renunciant a ella, emancipant-se un mateix della, desafeccionant-se un mateix della. Millorant les qualitats benfiques dun bon cor i comprenent lautentica naturalesa de la realitat, es redueixen les emocions aflictives que porten problemes i dificultats, disciplinant a poc a poc la ment fins a dominar-la per complet. La cessaci del sofriment s la veritat ltima, lalliberament, el Nirvana. Podem comprendre la cessaci pensant en com la majoria de les vegades que ens empipem tractem deliminar per tots els mitjans lempipament. Aix s aix perqu ens sentim malament, si del desig es tracta, fins i tot ho desenvolupem encara mes doncs ens resulta grat. En qualsevol cas posarem soluci al nostre conflicte i possiblement durant un temps aconseguim no empipar-nos, per al no haver suprimit per complet aquesta emoci aflictiva estem exposats que torni a sorgir de nou. Aix s cessaci temporal que demostra la possibilitat deliminar per complet les emocions aflictives de la ment. Les delusions poden suprimir-se de la ment per la ment no s suprimida, aix s signe clar que les delusions sorgeixen en la ment per no sn la ment, si fossin la mateixa entitat, quan vam tractar de reduir les delusions la ment tamb es reduiria, aix no s aix. La completa cessaci del sofriment pot assolir-se de dues maneres: mitjanant la practica de lalliberament individual, vencent els enfosquiments de les delusions, o seguint la practica de lalliberament universal, en la qual a ms de vncer els enfosquiments de les delusions cal vncer els enfosquiments del coneixement. Amb aix sobt la naturalesa fonamentalment pura de la ment, que es converteix en el cos de la veritat ltima, el Dharmakaya, els ssers que han seguit la practica de lalliberament universal simultniament obtenen el cos de la forma, que est format pel cos de suprem gaudi Sambhogakaya i el cos demanaci Nirmanakaya. Aquests dos cossos sn la ment omniscient dun Buddha manifestant-se entre els ssers per a mostrar la senda de lalliberament, El Buddha Sakyamuni fou un suprem cos demanaci. La quarta Noble Veritat, la veritat del cam deu tenir la qualitat de conduir a la completa cessaci. La ment indisciplinada s causa de sofriment, la cessaci del sofriment solament podr assolir-se disciplinant la prpia ment, per a aix el cam a seguir s el triple ensinistrament dtica, concentraci i saviesa que abasta el Noble Cam ctuple. Si volem practicar ltica que s la base per al desenvolupament de concentraci i saviesa, devem basar-nos en la compassi, es aquest sentiment altruista de voler que tots els ssers estiguin lliures de sofriment i gaudeixin de felicitat, a mesura que es desenvolupa ltica anir incrementant-se tamb la compassi. No existeix res immoral per si mateix, doncs tot depn dels sentiments, drets i pensaments dels altres, si contemplem aix amb compassi la nostra vida es desenvolupar amb comportament tic. Tres dels vuit camins formen part de la disciplina tica. El primer s la parla correcta que significa comprendre les conseqncies del que diem i com ho diem, evitant completament dir mentides, calumniar, insultar i escampar enraonies. El segon cam s lacci correcta, no causar dany als altres amb el cos, evitant matar, robar i practicar una sexualitat nociva. La manera de vida correcte s el tercer, devem obtenir tot el que necessitem per a viure de la forma ms pura i honrada possible, sense danyar ni enganyar conscientment als altres. Lensinistrament de la concentraci, s la disciplina mental que permet enfocar la ment amb claredat i plena conscincia en qualsevol objecte virtus que vulguem. Aquest ensinistrament t al seu torn tres camins, el de lesfor correcte que ens fa practicar alegre i perseverantment laband de tot el nociu abstenint-nos daix, a ms de fer la nostra actitud no nociva ms slida. El cam de la conscincia correcta s molt important, necessitem saber clarament el que est succeint en la nostra ment i observar el que ocorre en la nostra vida. La concentraci correcta en si s el tercer cam, la ment enfocada en un sol punt s necessria per a desenvolupar la calma i la visi clara que podr eliminar els enfosquiments i mantenir-se en el desenvolupament de la compassi i la saviesa de labsncia dun jo. Lensinistrament de saviesa creix eliminant progressivament els conceptes erronis de la ment i desenvolupant el coneixement intutiu, per a aix devem recrrer els dos camins restants dels vuit, el cam del enteniment correcte amb el qual anem obtenint la comprensi conceptual correcta i el cam de la visi correcte al qual veiem directament que tant el jo com totes les coses i esdeveniments estan buits o manquen dexistncia inherent. El procs pel qual recorrem aquest Noble Cam ctuple sanomena el dels cinc camins. El primer s el de lacumulaci de tota la informaci necessria per a lassoliment de la Illuminaci, al mateix temps que

5 de 7

18/09/2011 23:06

Catal Ricard Rotllan

http://mentecalmada.wordpress.com/catala/

sacumula gran quantitat denergia virtuosa. El cam de la preparaci en el qual utilitzem tot el que hem acumulat ensinistrant la ment a romandre en calma i amb penetraci especial assolint aix el segent cam el de la visi, en el qual no solament sha abandonat tot concepte erroni sin tamb la seva llavor. Eliminat el vel de la confusi fonamental, assolida la visi directa de la realitat s necessari romandre constantment en ella, saconsegueix seguint el cam de la meditaci, pel qual gradualment anirem eliminant les empremtes que els conceptes erronis han deixat en la ment, amb aix la nostra realitzaci estar completament lliure de qualsevol enfosquiment subtil, entrant en el cam de no ms aprenentatge, aix s la Illuminaci.

Deja una respuesta

Acceder

Acceder

Recibir siguientes comentarios por correo. Recibir nuevas entradas por email.

Publicar comentario

Home Actividades Aprenent a estimar Catal El libro prctico del Yoga. Meditaciones Minuts de meditaci. Prensa y TV Meditacions

Subscribir
Ricard Rotllan syndicates its weblog posts and Comments using a technology called RSS (Real Simple Syndication). You can use a service like Bloglines to get notified when there are new posts to this weblog.

6 de 7

18/09/2011 23:06

Catal Ricard Rotllan

http://mentecalmada.wordpress.com/catala/

Archivos
noviembre 2007

Categoras
General (1)

Blogroll
Enlace un minut de meditaci (Catal) Jin-pa. Generosidad. Programa Lofici de viure. Un minuto de meditacin Catalunya Rdio. Web oficial Dalai Lama

Meta
Registrarse Acceder Valida XHTML XFN WordPress.com Blog de WordPress.com. Theme: Sapphire by Michael Martine.

7 de 7

18/09/2011 23:06