Num.

Giner 2010

73

Revista n 73 - Giner 2010

EDITORIAL
Per intentar-ho que no quede! Sentem-nos junts i comencem a parlar - Tenim molt que oferir, pero ms que oblidar! Vaig tindre el plaer de ser invitat pel Colectiu per la Dignitat de la Comunitat Valenciana, aixina com assistir junt a dos membres ms de lAssociaci Cultural Castell dels Sorells, dAlbalat delsSorells a la taula oberta per la dignitat valenciana que es present el passat 18 de decembre, a les 19 h., en el sal Constant Llombart de Lo Rat Penat, de Valncia. Com tant el president i els ponents de la taula eren ben coneguts i els punts a debatre, el primer Anlisis de la situaci actual de la SocioEconomia, la Cultura en la societat valenciana i de la presncia de la nostra Comunitat en Espanya i Europa i, el 2on. Proposta per a la possible creaci dun moviment dUnitat Valenciana, no deixaven lloc a dubte de que lassunt poda ser interessant, Constant Llombart segur que qued satisfet, incls potser sorprs, puix que la seua sala result plena de gom a gom. I cosa important a tindre en conte, per persones verament involucrades en el mn del valencianisme; aix s, com prou a sovint ocorre, en manques de personalitats ben cridaneres que no cal nomenar En definitiva i baix el meu parer, els ponents de la taula, Hector Gimeno (empresari), Fernando Milln (escritor i poltic), Victoria Sousa (mestra de cant destil), Joan Ramrez (professor titular de lUniversitat de Valncia-Facultat de Medicina) i Manuel Marzal (restaurador del Museu de Belles Arts de Valncia) estic convenut que sabien perfectament lo expost duna tal proposta; en tot cas, pense que saberen explicar per activa i per pasiva les seues idees, sempre obertes a tantes atres com pogueren arribarlos de part dels assistents, aixina com noves propostes que conduren a la fi, al mateix dest: Iniciar parlaments en tots els estaments valencians que perseguixen un mateix fi, s dir, la defensa de la Llengua Valenciana, prpia dels valencians i diferent de qualsevol atra, lo mateix que la nostra cultura i senyes didentitat. Sabent, de bestreta, que existixen diferents maneres dentendre lassunt; i eixe s el nostre problema. Tant s aixina, que durant la tanda de qestions a la taula per part dels assistents, es pos de manifest lo recent dit, cadasc donava els seus motius pels quals sempre hi havia ad alg a qu tirar-li les culpes da o dall ocorregut en temps passats, lluntants o propencs sempre! Segur estic de que en prou o incls mols casos estes persones que aixina sexpliquen tindran ra o les seus raons. Pero ac no es tracta da, encara que tamb, pero, com els ponents digueren una i atra volta i crec que en ra, lidea que ells proposen, coneguent com coneixen el nostre problema, s precsament una manera dentendrens per tal de desatascar-lo; i aix no podrem conseguir-ho mai mentrimentres no deixem baix la taula nostres problemes, eixos sempre els tindrem; incls hi hagu un assistent que a la fi de la reuni plantej una srie de qestions sense poc de trellat i que dfcilment se li poda llevar la paraula, lo que evidenci palesament que es tractava dun element que sol volia reventar la reuni Tenim de convencer-nos que el Regne de Valncia, hui, sol que t un problema i eixe s el nacionalisme absorvent catal de Catalunya i el pancatalanisme valenci. No atre, ni atres! (independentment de que els nostres poltics valencians en el poder, dretes i esquerres, nos usen com a moneda de canvi per tal dobtindre el poder, fent-nos ms mal que be en lassunt que ac nos interessa. Adems de no tindre, com caldria, un partit emimentment valencianiste en identitat suficient). Encara hi ha alguna part del valencianisme genu que no estiga dacort en lo que acabe de dir? A m magradaria que no en hi havera ning. Tamb magradaria que molta gent assistent a esta taula oberta on sobr un clavill de llum per a luni del valencianisme, de tot tipo, tinguera a be assistir novament a la segona reuni de dita taula prevista durant este ms de Giner. En esta segona reuni podrem comprovar la llnea que seguixen i lo poquet o molt que signific ledici de la primera. Hi ha molts assunts de qu parlar, comparar, expondre, discutir si cal, pero donem a este Colectiu un vot de confiana en la seua difcil tasca, per atra banda, magnfica llabor digna dencomi. No tots estem disposts a ser sacrificats per amor a lArt. Per una atra banda, el diari Levante del dia 21 donava noticia de dita reuni fent la seua interpretaci i posant pel mig a Fernando Giner com a possible incitador-creador de la Taula per la Dignitat Valenciana i atres perles per lestil; lo que dona a entendre que lassunt no li ha caigut en terra a lesquerra valenciana.

PARLEM COM CAL - EL VERP - LO RAT

(Donat limportncia i extensi dest apartat, lanirem explicant durant varis captuls, dels quals hui s el dcim).

Irregularitats en limperfete
Com sempre trobem una srie de verps irregulars que no seguixen del tot la flexi i varien en alguns aspectes. Estos verps corresponen en la seua totalitat al segon grup, per tant ni la primera ni la tercera conjugaci presenten, en este temps, cap irregularitat. Vejam a continuaci qunes sn les variacions: Verps que canvien la u- > -v- (beure, escriure, viure, etc.): Eixemple: Miquel de chicotet bevia molta llet. Pere i Maria escrivien una carta als seus yayos. En el camp vivem millor. Verps acabats en dre, lleven tota esta terminaci per a fer limperfecte (estendre, prendre, oldre, valdr, caldre, vendre, vindre, tin dre, etc.): Eixemples: Mentres Lola estenia la roba Carles prenia caf. Ya thavia dit que ell no tenia la culpa. * Pensava que perdies el temps fent aix. ** *Els verps vindre i tindre canvien, a ms, la vocal del radical (venia, tenia).

**El verp perdre conservar la d- del radical per a construir limperfecte. Verps que eliminen la u- del radical (creure, plaure, caure, traure, jaure, coure, etc.). Faran limperfecte en una - (en diresis): Eixemple: Pau no crea lo que havia vist. La ferida li coa tant que no se la va poder curar. Nosatres riem tot el temps i ell no sabia per qu.* *El verp riure s una excepci. A continuacin et presentem els verps dir, dur, ser i fer que poden presentar alguns dubtes: DIR dia, dies, dia, dem, deu, dien DUR duya, duyes, duya, dyem, dyeu, duyen. FER feya, feyes, feya, fyem fyeu, feyen. SER era, eres, era, rem, reu, eren. *Les formes deya, deyes, deya sn arcaiques i per tant poc recomanables. RACONET DE LA CULTURA -- El valenci: Llengua viva - ORIGE I EVOLUCI En 1989, la llavors ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA edit el llibre de la srie filolgica, nmero 4, colaboradors del qual foren destacades personalitats del mn del valencianisme actiu. Entre elles, hui comenarm un treball desenrollat en dit llibre a crrec de leminent Pare J. Costa i que es referix a lenunciat deste quart artcul i que continuarm en prximes revistes. Val la pena. Ya, per lo tant, en les ltimes dcades del sigle XIV tenim els valencians no solament una llengua perfectament formada, sino una conscincia general, reiteradament manifesta, de que s llengua prpia del Regne de Valncia i, per eixa ra, valenciana. Desprs desta generaci, esclata en Valncia una primavera lliterria com no havia conegut lEspanya cristiana en mil anys. No sn figures soltes dexcepci, s una autntica legi de grans escritors que broten duna societat rica i

culta en plena expansi, que anega els dominis de la Corona Aragonesa i traspassa les fronteres cap a Castella, Portugal i la mateixa Italia. s el gran Sigle dOr de la Llengua Valenciana. Valncia s sense dubte en el XV la capital lliterria de tota la Pennsula, i els autors valencians sn coneguts en tots els pasos de lrea mediterrnea occidental. Dos papes valencians, els dos de la familia Borja, posen de moda el valenci en la mateixa Roma. Ausias March ser imitat per Garcilaso de la Vega i pel portugus Montemayor. Dos expressions dun bell sonet de Sor Isabel de Villena, msica callada i solitud sonora les trobarm un sigle ms tart en San Joan de la Creu. Tirant lo Blanch ser un digne predecessor de la novela realista de Cervantes i particularment lloat per est autor en el Quixot. LEspill, o Llibre de les Dones, de Jaume Roig marca en vers un digne precedent a la novela picaresca de Castella. Durant el sigle XV, i encara una part del XVI, Valncia la Gran i la llengua valenciana omplin casi exclusivament lespai cultural de tots els territoris de la Corona dArag. Fra del barcelon Bernat Mege, al qui presenten hui com a princip de la prosa catalana, no hi ha ning realment important i gran ms all de les fronteres valencianes. En poesa, ning que es puga comparar, ni de llunt, a Ausias March, Roi de Corella, Bernat Fenollar, Jaume Gaull, Miquel Prez i una dotzena ms. Ara digueu-me si, davant deste grandis panorama podem oblidar els valencians qun s el nom que t la nostra llengua i a qu li perteneixSi podem dir, en un mnim de ra i de trellat, que el valenci s dialecte, o variant, o modalitat duna atra llengua que ha vixcut durant casi cinccents anys a lombra de la gran lliteratura valenciana, de la qual no pot ni pareix disposta a prescindir. Qu precedix a qu?- Quna s branca i quna s tronc, si s que es vol parlar de tronc i branca?Pareix mentira que una cosa tan evident, tan clara com el sol de ple migdia, lhagen poguda regirar com una cala i fer vore lo blanc negre, lo gran menut, lo important sense importncia. Els tcnics de la puiblicitat i del marketing, els experts en image i propaganda, o els charradors de fira podrien donar-nos tal volta una explicaci. (continuar) MOMENT POTIC --- Te vullc (fragment) --- (Elena Casas) Recorde com si fora latre dia aquell vespre de mar, front a la plaja, a on tu me confessares que em volies sense mirar-me als ulls i en veu molt baixeta. rem els dos esclats de vida nova, reblits deixa energa que avassalla, vestida de carn tersa com la seda que es creu lama del mn, per ignorancia, pensant que el seu vigor va a ser etern, que mai estar frvol ni malalta. Els nostres besos foren com les purnes que brollen incansables duna flama, cremant cada retall de nostra pell que ms i ms suplici demanava. Mes, pronte descobrrem que lamor darrere del desig carnal reclama deixar a lesperit nu degoisme i viure dins dun cos i en atra nima, que creix com un manal daigua valenta i arrambla del teu pit lorgull en rbia. A duo mamprengurem laventura deixir al mn real, sense cuiraa, passant pel dur rodell del brut diner en tal daix bastir la nostra casa. La ferma voluntat destar units pogu en les privacions, com lona brava que bota per damunt de lescollera desfent en fina arena a la rocalla, i torna adins la mar per a renixer en nova fora i ms mpetu encara. I quntes, quntes voltes vida meua! desprs duna ridcula baralla nos despertm nugats per un abra abans que alara el vol el trenc de lalba. Els fills no han adornat nostra parella, mes yo no mai els he trobat en falta perque s la teua veu el vent que espenta la vela desta nau ya prou gastada i sap entre tempestes conduir-la al port de nostra llar, a on trova calma.

COLABORACIONS Joan Vanrell, Llicenciat en Filologia i Catedrtic de llengua francesa. President de SAcadmi de sa Llengo Bal. (Roda de prensa en Madrid, del passat ms de Novembre, (en part)) SEGUNDA REALIDAD.- La verdad objetiva de la Historia y de la Filologia. La verdad de la Historia es tozuda e incuestionable No entrar en pocas antiguas. Me ceir exclusivamente en el ao 1229. 1.- Ningn mapa que describe la Europa de 1229 contiene ningn reino o pas con el nombre de Catalua. Ah est el mapa de Europa en el ao 1235. Cretiante dOccident lan de grce de 1235, que lo demuestra. 2.- Histricamente, este mapa es completamente fidedigno. En 1229, el territorio que hoy llamamos Catalua no era ni reino, ni nacin, ni estado poltico, ni tena este nombre. Era solo un territorio integrado por ocho condados feudales autnomos que tenan nombre, conde y lmites bien consignados, ninguno con el nombre de Catalua (Barcelona, Urgell, Besal, Ausona, Pallars, Ampurias, Cerdaa, que conformaban la Marca Hispnica. Adems, TODOS ELLOS PERTENECIAN AL REY DE FRANCIA. Y as fue hasta el ao 1258, Tratado de Corbeil. Lo que hoy llamamos Catalua fue soberana francesa durante 456 aos, desde 802, conquista de Barcelona por Carlomagno, hasta 1258, Tratado de Corbeil. 3.- Esta verdad histrica desenmascara tres grandes falacias: -Si Catalua no exista en 1229, NO PODA SER CORONA CATALANO-ARAGONESA, ni pudo repoblar Mallorca. Si Catalua no exista en 1229, NO PUDO TRAERNOS LA LENGUA CATALANA. Si Catalua no exista en 1229, NO PUDO TRAERNOS LA RELIGIN. Adems, si buceamos en la Historia, nos encontramos con que Palma, en 1229, triplicaba a Barcelona en habitantes; que Jaime I no necesit interpretes para negociar con los mallorquines nativos, solo los necesit para negociar con los Jeques rabes (Alvaro Santamaria); que ya existan de tiempo iglesias abiertas al culto cristiano. La de San Lorenzo es la actual cripta de la parroquia de Santa Creu. La Historia objetiva derriba por su base la mentira anexionista de que Las Baleares son producto cataln. En una atra part de les seues declaracions i respecte de la poltica nacional, el seor Vanrell apunta lo segent: La estrategia pancatalanista es perfecta: Consigue la claudicacin total de los poderosos mediante importantes ddivas, sabiendo que el pueblo bueno y sencillo sufrir las consecuencias. El silencio de los buenos (Martin Lutero King). El silencio de los corderos. Tienen adems otra baza. Si Felipe Gonzlez, Aznar, Zapatero o Rajoy precisan de los votos pancatalanistas, deben pasar por las horcas caudinas del chantaje de que valenciano y balear son cataln En nuestra actual partitocracia, las milenarias lenguas antctonas de Valncia i Baleares son la vil moneda de cambio que la derecha o la izquierda tienen que aceptar para obtener el gobierno de Espaa. Llibre recomanat: Los Ciudadanos (Antiguos linajes del Reino de Valncia) V, de Pascual Guardiola y Spuche, RACV-2009 Associaci Cultural Castell dels Sorells