Num.

Febrer 2010

74

Revista n 74 - Febrer 2010

EDITORIAL - ALS MEMBRES QUE SE N'EIXIREN DE LA TAULA - FBU Caminant, no hi ha cam; anant sen fa. (En tot cas hi haur que anar poc a poc, sense corruixes ni parar-se, pero no pretenent arreglar-ho tot deixida, fins a les provincies Vaja per davant, en principi, donar-los lenhorabona a tots els membres que han presidit fins a la segona reuni del passat 16 de Giner, la TAULA PER LA DIGNITAT VALENCIANA. Per una part, tant en la primera del 18 de Decembre de 2009, en la seu de Lo Rat Penat, com a presentaci del seu programa, com en la segona recent apuntada en el Restaurant Bergamonte, de la plaja de Pobla de Farnals, lassistncia fon total de gom a gom; prova evident de linters despertat dins del mn del valencianisme. Per latra i contant de bestreta en que els importants assunts a tractar per tot el conglomerat asimtric dassistents (valga el smil), aixina com les diferents maneres dentendre dit mn poda dificultar el desenroll de les reunions, com en alguns moments aixina fon, dic, en principi, hi ha que donar-los lenhorabona. Han demostrat representar a una TAULA i un programa seriosos i molt dignes en pretensions darribar a una meta fins a hui no alcanada. Han sabut defendre els seus postulats programtics i en casos concrets la idiosincrsia personal deixant la seua postura palesa; han estat oberts a rebre tantes quantes propostes en trellat shan presentat pels oferents al temps que han desestimat les que estaven fra de lloc. Per tot lo dit i fins ac, tot positiu i en bones sensacions de cara al futur. Tamb perque, adems dhaver interessat al mn de la cultura i a les diferents associacions valencianistes, en esta segn reuni feu acte de presncia en molt bona representaci, referents de partits poltics valencianistes genuns. I aix s important. No s si bo pero, repetixc, important. No entenc, per contra, ni me ho puc explicar per molt que me diguen que, deixant apart a un dels membres que hi haur que comprendre per raons obvies, dels cinc representants de la TAULA, a la fi de dita segona reuni, uns atres tres abandonaven el lloc mants, deixant a soles al portaveu com a rest de la TAULA. Aix no est gens clar. I no me diguen que per ad aix deixaren que entraren 18 nous membres assistents i ya coneixedors del programa que vosts, els que se nixen crearen. No me val. S que nentraren de nous, pero quedantse els iniciadors de la idea per tal dacaronar-la en la seua esncia. Per a que, a la primera de canvi i donat el temperament i idiosincrcia que patim, no sen vinga cap avall lespirit que els un per a crear-la. Com vosts han pogut comprovar, les seues dos cridaes han segut ateses per golejada. La seua idea i propostes han despertat inters, incls pels poltics. Sels supon identificats totalment en lideal que preconicen. Home, desprs dhaver conseguit una tal resposta i una vegada posats en el fregat per a tractar de desatascar limmovilisme on sencontrem, -Cm satrevixen a deixar-nos orfens a mitan cam, sense que les bases fonamentals de lo que pretenien crear siguen suficientment slides per a que remonten el vol prets? Necessitem en la TAULA a empresaris involucrats en el valencianisme, aixina com a defensors actius de la nostra historia i tradicions valencianes; com no, hui ms que mai, a professors i catedrtics de la Universitat Valenciana, com vosts, els que han dit que se nixen de la TAULA, ho sn; no estara mal, per tant, que ho repensaren de nou i es quedaren dins della. Segur que els 18 nous membres els ho agrarien de cor. Nosatres, des de la nostra associaci, tamb.

PARLEM COM CAL - EL VERP - LO RAT (Donat limportncia i extensi dest apartat, lanirem explicant durant varis captuls, dels quals hui s el undcim). EL PRETRIT PERFECTE SIMPLE.- Un poc de teora El pretrit perfecte simple s, com limperfecte, un verp simple que ens indica una acci ya passada. La diferncia en aquell s que el pretrit perfecte simple mostra una acci molt ms puntual, ms concreta, ms llimitada en el temps que limperfecte. Aixina com aquell lutilisavem per a accions en el passat que es produen en una certa frequncia, el pretrit perfecte simple lutilisarem per a accions en el passat que sn puntutals: Eixemple: Abans anavem ms al cine. Yo an a Londres el ms passat. (acci contnua) (acci puntual)

Com podem vore sn accions alluntades del moment present. Este temps verbal utilisar uns marcadors temporals com poden ser: anit, el ms passat, la semana passada, una data en passat (eix.: El 12 doctubre de 1680), etc. La conjugaci del Pretrit Perfecte Simple Com ve sent habitual, prendrem larrel del verp per a formar este verp. Ad ella li afegirem les terminacions que li corresponen. En este cas concret cada grup tindr els seus propis morfemes, no obstant pronte vorem que la diferncia entre les diferents terminacions la marcar la vocal temtica de cada grup. Terminacions primer grup: arrel + - ares rem reu aren segon : - eres rem reu eren tercer : - ires -rem reu iren Com sempre vorem la conjugaci dels cinc models que hem estat prenint fins al moment per a vore duna manera ms obvia de cada verp. Hem de recordar ac que els verps velarisats trobaran part del seu protagonisme, ya que no oblidem que afigen una consonant velar a la terminaci. Cantar = Cant, cantares, cant, cantrem, cantreu, cantaren Temer = Tem, temeres, tem, temrem, temreu, temeren Correr = Corregu, corregueres, corregu, corregurem, corregureu, corregueren. Sentir = Sent, sentires, sent, sentrem, sentreu, sentiren Engolir = Engol, engolires, engol, engolrem, engolreu, engoliren Partir = Part, partires, part, partrem, partreu, partiren Atenci.- No hem doblidar els canvis ortogrfics que poden produir-se quan conjuguem el pretrit perfecte simple. Eixemples: Pecar > pequ, caar > cac. Pegar> pegu, pujar > pug, adequar > adeq. Algunes formes particulars A pesar de que este temps verbal s majoritriament regular, hem de tindre en conte algunes modificacions grfiques a lhora de flexionar el verp. Una delles ya lhem vista quan alertavem sobre els possibles canvis ortogrfics de c> qu, > c, g> gu, j> g, qu> q. Unes atres consideracions sn: -Els verps que sn velarisats tindran o be una c- (so (k)), o be una gu- Aixina trobem

eixemples del tipo: yo estigu, yo corregu, yo naixqu, yo creixqu, etc. i la majoria de verps acabats en dre, caldre, valdre,vendre,vindre etc. -Els verps en canvi de radical, com el verp viure que pareix afegirt un infix incoatiu (vixqu, vixqueres, vixqu,) o el verp caure que canvia la u- per una i- per a conjugar este verp (caigu, caigueres, caigu,). -Els verps completament irregulars, que en este cas noms en sn dos: fer, ser. Verp fer.- fiu, feres, feu, frem, fren, feren. Verp ser.- fon, fores, fon, frem, freu, foren. Atenci La forma fon portar accent nicament quan s del verp fondre. El pretrit perfecte perifrstic s una forma composta que en relaci al temps de lacci s equivalent al pretrit perfecte simple. s un temps verbal complementari al pretrit perfecte en el sentit en que no solen utilisar-se indistintament els dos, sino que depn de la zona geogrfica a la que se pertany que se diu duna manera o duna atra. El pretrit perfecte simple sutilisa en el sur de la Plana, Morvedre, Camp de Lliria, Horta de Gandia, Vall dAlbaida i en el Camp dElig. En el restant del territorio utilicen la forma perifrsica. Esta es construx utilisant el verp anar ms linfinitiu del verp que estem conjugant. Eixemple: Maria compr un regal per a Pere Maria va comprar un regal per a Pere. (continuar). RACONET DE LA CULTURA -- El valenci: Llengua viva - ORIGE I EVOLUCI En 1989, la llavors ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA edit el llibre de la srie filolgica, nmero 4, colaboradors del qual foren destacades personalitats del mn del valencianisme actiu. Entre elles, hui comenarem un treball desenrollat en dit llibre a crrec de leminent Pare J. Costa i que es referix a lenunciat deste quint artcul i que continuarem en prximes revistes. Perdoneu est inevitable comentari i tornem al fil del nostre tema. A ligual que passar un sigle ms tart en la llengua castellana, la nostra llengua dels Furs, de Desclot, de Vicent Ferrer, evoluciona i senriquix extraordinariament durant el sigle XV. I da on trau les paraules? Indubtablement del llat. Perque tota persona culta daquell temps seguix formantse en lescola del llat. El llat s encara la llengua de les universitats i els autors llatins la font dinspiraci de moltes obres lliterries. No hi ha a penes autor valenci que no haja tradut alguna obra llatina, o que no cite algun text llat, sobretot si pertany a lestament eclesistic. En un sigle dantelaci al castell, es donen en Valncia les dos corrents tpiques del cultisme i del vulgarisme. Nos ha aplegat un fullet de poques pgines, en vers, La brama dels llauradors, en el que Jaime Gaull, carregat de grcia, li pren el pel a son amic mossen Bernat Fenollar, que havia atacat, per lo vist, ab excessiu purisme, el parlar dels llauradors de lhorta. Cap al final li diu: I contra tals gents, prohomens e savis/aquestes empreses, monsenyer, deixeu-les, puix los ho mostraren sos pares e avis/i hu han heretat de sos rebesavis. Dexau-los usar tals mots i paraules. Tenim la paraula aquestes, dus general encara, tant en el valenci com en el castell, que ve del llat eccu iste = este dac. Pero en el mateix llibret i del mateix autor, tenim tamb el segent vers: a totes les gents dea desta banda. Lo qual nos indica com, encara que siga per raons mtriques, la simplificaci del aquest per este, forma igualment derivada del llat, ya comena a tindre lloc en el sigle XV. En LEspill, de Jaume Roig, trobem: Esta vegada. En Lo proces de les olives, llegim: i aixi son estos. En Tirant lo Blanch, queda escrit: en esta illa dAnglaterra. A poc a poc aniran aumentant les formes simplificades i, ya en el sigle XVIII, ning dir en Valncia aquest, sino este.

La paraula prohomens, plural, t una n entre la e i la s. La t des dels primers escrits coneguts, i la seguix tenint en tots els escrits valencians de tots els sigles, com la t ara en el parlar de tots els valencians no normalitzats. Les paraules avi i rebesavi, sn, com es pot vore, tamb valencianes.Venen del llat avus. Shan perdut molt recentment, sustitudes per agelo, yayo, bisagelo, etc. Agelo, en realitat ve tamb de avus, del seu diminutiu avunculus = agelet. El seu us en valenci s indubtablement una influncia del castell. Yo encara he sentit dir a ma mare el meu rebesavi. En lltim vers trobem mots i paraules, que signifiquen lo mateix. El primer ve del llat muttu, i s casi segur que nos arriba a travs del catal o de loccit. Tamb s idntic en francs, mentres que no es troba en castell. El segon tamb ve del llat, pero directament de parbola, i s com a la majoria de llenges romniques: palabra, parole, parola. En valenci, mot es pert prcticament a partir del sigle XVII. Estos eixemples nos mostren com una llengua s algo viu, que evoluciona, selecciona i canvia les paraules, afig sentits nous que abans no tenien, en tria unes i en deixa atres, ne pren de llenges de fra, o de llenges que conviuen ab ella i que arriben incls a dominar-la i a sustituir-la. (seguir). MOMENT POTIC --- Argila Nova --- (Josep Meli Castell)
Torneu-me aquell regal dels anys dinfncia que fon balc dispost a les primicies, pantalla on desfilava el film diari dels nous descobriments i les sorpresas. Torneu-me aquell regal, que sem va caure de colp i sens remei per la barana, com un joguet que no es subjecta ab fora i es fa, sobre lasfalt, esclat de peces. Torneu-me linocncia que vaig perdre, aquella que fuiggu sense barreres, com laigua que sesmuny i borbolleja entrant en lalbell fosc, suicida Torneu-me el goig obert de vorem jove partint pinyons de nous plaers corpreus, i encara aquells ms dolos dels etreus ensomis adornats de fantasia. Torneu-me el temps perdut en que quallaren els dies dilusions en sa incerta, per ms que grats rebrots ab vida propia vingu a sembrar gusts en terra frtil. Torneu-me al meu ahir, a limperfecte ahir que sen va anar sense collita, que s ara quan, si mire al passat, trobe estril el camp sec de lexistncia. I s ara quan vos dic, forces ignotes que aneu marcant el ritme de la vida: torneu-me aquelles hores delectoses, que an cremant com a cigarrets intils. Perque he perdut el temps sense distncies. No aprofit el regal de poder viure, i mai no vaig deprendre a tindre infncia, ni joventut fragant, ni edat madura. No vaig deprendre a ser ni fill, ni pare, ni amic dels meus amics, ni esps perfecte. Noms una lli tragu ab notable: aquella de ser home i egoiste No s si s massa tart per demanar-vos la volta al temps feli daprenentage, perque s que vullc tornar-me argila nova per ser lhome que mai quall en el mole. Un home que no siga sols materia com estos sers annims que em rodegen, que em donen molta por quan es barallen i inventen noves morts i violncia. Em dona molta por haber danar-men, no s si pronte o tart, pero en lidea de no haver sabut viure, omplint la sria noms dodis, enveges i misries. I vullc, quan vinga lhora presentida, deixar almenys lespill del meu eixemple, que pot ser la lli que ensenye a viure ad alg que aprove, al fi, lassignatura

Llibre recomanat: Estudio de lenguas i epigrafa antigas A.L.E.A. nm. 9 - XXII seminario, ponencias- RACV 2009 (seccin de estudios ibricos D. Fletcher Val