Professional Documents
Culture Documents
Las Uvas
Las Uvas
Repartiment: Any:
1940 Henry Fonda Tom Joad Jane Darwell Ma Joad John Carradine Casy Charley Grapewin Abuelo Joad Dorris Bowdon Rosaharm Russell Simpson Pa Joad John Qualen Muley Graves O.Z. Whitehead Al Joad Zeffie Tilbury Abuela Joad Frank Sully Noah Joad Frank Darien Oncle John Joad Darryl Hockman Winfield Joe Shjirley Mills - Ruthie Joad
Msica:
Alfred Newman
Muntatje:
Robert Simpson
Director:
John Ford
Director artstic:
Richard Day i Mark Lee Kirk
Gui:
Nunnaly Johnson
Decorats:
Thomas Little
Productor:
Darryl F. Zanuck (20th Century Fox)
So:
George Leverett i Roger Herman
Fotografia:
Gregg Toland
Efectes sonors:
Robert Parrish
ARGUMENT
En eixir de la pres amb llibertat condicional, Tom Joad (Henry Fonda) torna a la llar familiar, a la vall de Dust Bowl (Oklahoma) i es troba en que la granja de la famlia, igual que tantes altres granges de la regi, est abandonada. Ocorreguts uns anys de sequera, els propietaris de les terres han decidit reemplaar els camperols per tractors , obligant aix que marxen. Els Joad han pres la decisi demigrar al sl de Califrnia a la recerca dun treball i duna nova oportunitat, seduts per uns pamflets que ofereixen treball segur. Tom suneix al grup familiar composat per dotze membres, encapalat per la mare, Ma Joad (Jane Darwell), ms el pare, els avis, germans, nebots, en el seu viatge cap a un futur millor. A bord dun vell i atrotinat cami, els Joad solquen muntanyes deserts i, rere un viatge fastigs, arriben a la somiada Califrnia, on la realitat est lluny de ser tal i com sanuncia a lanunci . Descobreixen que lexplotaci i els salaris miserables, el rebuig social i la marginaci estan recolzats per les autoritats . Quan troben treball com a recollectors, a dures penes guanyen per menjar donat que lnic lloc on poden comprar aliments costa tant com el que guanyen. Tom descobreix, mitjanant Casy (John Carradine), un vell amic predicador, ara cap de les vaguistes, que ell i la seua famlia han acceptat un treball com a esquirols. Mentre parlen damagat a la nit, els gurdies del lloc els descobreixen i dun cop al cap, maten Casy. Tom reaccion dimmediat i de la mateixa manera colpeja el gurdia assass, acabant amb la seua vida. Fugint del lloc, els Joad tenen la sort de trobar un campament governamental on sn rebuts amb delicadesa. All hi ha
feina remunerada, aigua corrent, metges, lleis que decideixen els propis habitants i, fins i tot, sessi de balls dissabtes a la nit . Una deixes nits, va ser boicotejada pels agents que consideren que el campament s un centre
El cami dels Joad s reconegut com el del responsable de la mort del policia a qui Tom va atacar. Aquest decideix abandonar el campament per no donar-li ms problemes a la seua famlia. Al acomiadar-se de la seua mare, Tom la tranquillitza i li diu:
Voldria estar amb vosaltres, per ara no tinc eixa oportunitat. He estat pensant en Casy, en el que deia i en com va morir, i he pensat en nosaltres i en milers de persones que viuen com porcs, i he estat pensant que si tota la nostra gent sunira Fins aleshores, pot ser puga descobrir qu s el que no va b, com es podria arreglar Un home no t nima prpia, sin un trocet dun nima gran que pertany a tots. Estar a tots llocs, on vulgues mirar, on hi haja una baralla perqu la gent famolenca menge, all estar jo; on hi haja un policia colpejant alg, all estar I tamb on la gent estiga menjant el que va cultivar a les cases que van construir All estar.
Simbiosi REALITAT-FICCI
Obra HISTRICA
ANAGNRISI
Efecte CATRTIC
OBRA LITERRIA
PRESA DE CONSCINCIA
Coy, J. J.: Introduccin, a Steinbeck, J.: Las uvas de la ira, Ctedra, 2012, pp. 9-42
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES Algunes idees del pensament de Marx reflectides a lobra dSteinbeck:
S, claro, gritaban los arrendatarios, pero es nuestra tierra. Nosotros la Algunos portavoces eran medimos y la dividimos. Nacimos en ella, nos mataron aqu, morimos aqu. Aunque no sea buena sigue siendo nuestra. Esto es lo que la hace nuestra: nacer, trabajar, morir en ella. Esto es lo que da la propiedad no un papel con
otros
porque
estaban
no
enfadados
ser
nmeros.
Lo sentimos. No somos nosotros, es el monstruo. El banco no es como un hombre. S, pero el banco no est hecho ms que de hombres. No, ests equivocado, ests muy equivocado. El banco es algo ms que hombres. Fjate que todos los hombres del banco detestan lo que el banco hace, pero aun as el banco lo hace. El banco es algo ms que hombres, creme. Es el monstruo. Los hombres lo crearon pero no lo pueden controlar (p. 88).
queran
haban descubierto haca ya mucho tiempo que no se puede ser propietario si no se es fro. Y todos se sentan atrapados en algo
CRTICA CINEMATOGRFICA
7 NOMINACIONS : Pellcula Director Gui Actor Actriu secundria Muntatge So 2 OSCARS: Millor director: John Ford Millor actriu secundria: Jane Darwell http://www.diasdecine.com/index.php?pag=seccion&seccion=59
Tot i que el director i els guionistes feren per pullir i suavitzar un poc les parts ms dures del text, la pellcula no deixa de ser un dels melodrames ms importants de la histria del cinema.
TREBALL ALIENAT
OBJECTIVACI DE LHOME PER LHOME > MERCADERIA
(1557)
LLIBERTAT CONDICIONAL
(24)
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
La desvalorizacin del mundo humano crece en razn directa de la valorizacin del mundo de las cosas. El trabajo no slo produce El trabajo es externo al trabajador, es decir, no
fsica y espiritual, sino que mortifica su cuerpo y arruina su espritu. Por eso el trabajador slo se siente en s fuera del trabajo, y en el trabajo fuera de s (p. 109).
ALIENACI
Front a lauto-realitzaci de lindividu, si el resultat del seu treball no li pertany, aquest no es pot auto-realitzar. De manera que el treball deixa de ser expressi de lhome i passa a ser un mitj per a sobreviure.
Si la vida s el treball, la vida mateixa es torna mitj de vida i ja no s vida genrica. No es tracta de viure la vida, sin de sobreviure-la.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
en dos aspectos: 1) la relacin del trabajador con el producto del trabajo como con un objeto
ajeno y que lo domina. Esta relacin es, al mismo tiempo, la relacin con el mundo exterior
sensible, con los objetos naturales, como con un mundo extrao para l y que se le enfrenta con
hostilidad; 2) la relacin del trabajo con el acto de la produccin dentro del trabajo. Esta relacin es la relacin del trabajador, con su propia actividad como con una actividad extraa que no le pertenece, la accin como pasin, la fuerza como impotencia, la generacin como castracin, la propia energa fsica y espiritual del trabajador, su vida personal (pues qu es la vida sino actividad) como una actividad que no le pertenece, independiente de l, dirigida contra l. La enajenacin respecto de s mismo como, en el primer caso, la enajenacin respecto de la
Qui socupa del treball perd el seu objecte perqu passa a mans del capitalista.
HUMILIACI
El producte s hostil al productor, estan enfrontats. Acabat sent un poder independent de qui el crea.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
La alienacin era la distancia entre el trabajador y el producto y su actividad o, ms profundamente, entre el hombre y su esencia. Del s. XIX al XXI la alienacin ha dejado paso a una distancia an ms abismal: la que se abre entre el individuo y su mundo. No poder tocarlo, no poder cambiarlo, no poder crearlo Limitarse a ser
HUMILIACI
Menysprea, rebaixa la confiana en les possibilitats prpies. Genera la creena que un no val res i uns altres (els qui ocupen posicions davantatge al sistema social) valen ms. (1h13) Des-activadora de tota temptativa de canviar la prpia sort que provoca lacceptaci i passivitat davant duna situaci insuportatble.
HOME GENRIC
Al concebre lhome com a sser genric, com a totalitat, lhome sidentifica amb la societat. Lindividu s lent social. Lhome, tot i ser un individu particular s tamb la totalitat lexistncia subjectiva de la societat sentida i pensada per a ell (1h549) Marx suprimeix tota idea de dependncia i es queda solament amb lhome, absolutitzant-lo i radicalitzant-lo; amb un home, a ms, creador, actiu.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
El hombre es un ser genrico no slo porque en la teora y en la prctica toma como objeto suyo el
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
El animal es inmediatamente uno con su actividad vital. No se distingue de ella. Es ella. El hombre hace de su actividad vital misma objeto de su voluntad y de su conciencia. Tiene actividad vital consciente. No es una
determinacin con la que el hombre se funda inmediatamente. La actividad vital consciente distingue
inmediatamente al hombre de la actividad vital animal. Justamente, y slo por ello, es l un ser genrico.
O, dicho de otra forma, slo es ser consciente, es decir, slo es su propia vida objeto para l, porque es un ser
genrico. Solo por ello es su actividad libre. El trabajo enajenado invierte la relacin, de manera que el hombre, precisamente por ser un ser consciente, hace de su actividad vital, de su esencia, un simple medio para su existencia (p. 112-113) [] El trabajo enajenado, al arrancar al hombre el objeto de su produccin, le arranca su vida genrica (p. 114).
Marx, K.: Manuscritos de economa y filosofa, Alianza, 2005
Creguem que aquest fragment s el que millor resumix la relacin entre l'home com a sser genric i
l'alienaci que patix. Per una banda es distingix a l'home com a sser genric de la resta d'animals i, per altra,
es posa de manifest quan es produx l'alienaci: d'alguna manera all que fa a l'home sser genric la seua
activitat conscient que li permet crear tot tipus d'obres exclusivament humanes i segons la seua mesura
(cientfiques, artstiques, manuals, etc.) es convertix en mitj de vida mitjanant el treball alienat.
Text adicional
Las relaciones burguesas de produccin e
intercambio,
el
rgimen
burgus
de
propiedad, la moderna sociedad burguesa que ha sido capaz de crear como por
incapaz
de
dominar
los
poderes
DEBATIM?
Es pot prendre conscincia des de la precarietat? Podria el poder poltic prescindir el poder econmic? Hi ha alternativa factible al capitalisme? Es possible un treball no alienat? De quin tipus de llibertat disposem en aquest context social (53)?
Responem?
Es pot fer alguna cosa per canviar la situaci? Per qu malgrat haver estat realitzada als anys 40, la pellcula no deixa de ser actual? Es pot considerar un pensament envellit el de Marx?
Voldria estar amb vosaltres, per ara no tinc eixa oportunitat. He estat pensant en Casy, en el que deia i en com va morir, i he pensat en nosaltres i en milers de persones que viuen com porcs, i he estat pensant que si tota la nostra gent sunira Fins aleshores, pot ser puga descobrir qu s el que no va b, com es podria arreglar Un home no t nima prpia, sin un trocet dun nima gran que pertany a tots. Estar a tots llocs, on vulgues mirar, on hi haja una baralla perqu la gent famolenca menge, all estar jo; on hi haja un policia colpejant alg, all estar I tamb on la gent estiga menjant el que va cultivar a les cases que van construir All estar.