Sava Savanovi, reclam turstic

A finals del passat novembre la premsa internacional va publicar la notcia 1 que les autoritats locals de Zaroje, un poblet duns 1.000 habitants de la municipalitat de Bajina Bata, a loest de Srbia, havien advertit la poblaci que es previngus contra els possibles atacats de Sava Savanovi2, un vampir del segle XVIII. La causa daquesta advertncia seria lenfonsament fa uns mesos del mol dels Jagodii situat a la riba del Rogaica, cau del revingut segons la tradici. El diari britnic The Sun recollia les paraules de Miodrag Vujeti, membre del consell municipal de la poblaci: la gent est preocupada, tothom coneix la llegenda daquest vampir i pensen que est cercant una nova llar i possiblement altres vctimes. Estem tots espantats (Morrison 2012). Vujeti argumentava que les bromes i especulacions estaven molt b per a la gent que no vivia a la zona i que sen podia riure de les seves pors, per que ning a la regi dubtava que els vampirs existien. Vujeti confirmava que el consell municipal havia recomanat als pobletans posar alls a les portes i finestres per protegirse del vampir, ats que s ben conegut que no poden suportar-ne la seva olor a ms dafegir que els hem recordat que posin una creu beneda a cada habitaci de la casa (Morrison 2012). Un dies desprs Miodrag afegia que cinc persones havien mort feia poc a la nostra petita comunitat, una delles es va penjar, per acabar dient que aix no havia estat un accident (Stojanovic 2012). La tradici diu que Sava Savanovi vivia en aquest mol on matava
Portada: Recreaci de David Digbeau del mol dels Jagodii a Zaroje. 186

els camperols que anaven a moldre el gra. Ara, sense un lloc on romandre, el vampir estaria buscant un nou indret per establir-se, fet que justificaria les mesures de protecci recomanades a la poblaci. Lalarma shauria disparat com a conseqncia que algunes persones haurien sentit sorolls estranys al bosc. Turisme Ara b, sembla que les coses no sn exactament aix. Tot i que la creena en els vampirs com a revinguts ms o menys corporis encara roman viva a Srbia (Ardanuy 2004; 2009), ladvertncia municipal respon ms aviat a un intent daconseguir publicitat de cara a atreure turisme. Hi ha diversos indicis que aix ho indiquen. Duna banda el mol, tot i que deteriorat, segueix tenint part de les parets en peu segons les fotografies capturades recentment i es troba en un estat mot deteriodat, per no gaire diferent que lagost de 2011, quan linvestigador Jordi Ardanuy va visitar lindret (Ardanuy 2012b). Fins i tot sembla que es prepara la seva reconstrucci a la primavera (MEP 2012). Un segon motiu per no prendres seriosament ladvertncia s la imatge grfica que projecten del vampir i que es troba en un cartell a Zaroje: un camperol serbi amb un somriure gens aterrador revelant dos incisius no gaire afilats3. Segons Milka Proki, una mestressa de 55 anys de Zaroje la histria Sava Savanovi s una llegenda, per antany van passar coses estranyes, segons recollia Dusan Stojanovic, de lagncia Associated Press. Proki afegeix que hem heretat aquesta llegenda dels nostres ancestres i lhem mantingut viva per a les joves generacions (Stojanovic 2012). Mico Mati, de 65 anys, i amb casa a prop del mol comentava que hom sempre ha de mantenir la calma, s important no espantar-lo, ni tampoc burlar-se dell. I afegia amb un somriure que es tracta noms dun ve, cal fer el millor per mantenir-se en termes amigables amb ell (Stojanovic 2012). El propi Miodrag Vujeti, del consell municipal admetia que el que s cert sobre Sava s que hem dutilitzar la llegenda per promoure el turisme. Doncs si els romanesos poden treure profit de la llegenda
187

de Drcula amb els turistes, per qu no haurem de fer el mateix amb Sava? (Stojanovic 2012). De fet el dret dexplotaci comercial del vampir ja es van convertir en notcia (Garcs 2010). Labril de 2010 algunes agncies dinformaci van distribuir la notcia que a laldea de Zaroje havia comenat una batalla legal contra la vena Valjevo, ciutat duns 60.000 habitants. La disputa havia comenat quan la darrera havia utilitzat la imatge del vampir com a reclam publicitari en una fira de turisme. Laldea de Zaroje considerava que els havien robat una llegenda prpia. Branko Stevanovi, director del Centre Turstic de Bajina Bata, municipalitat a qu pertany la poblaci, va declarar que els habitants de Zaroje protesten i no entregaran al seu vampir (Garcs 2010). Per la seva banda, la ciutat de Valjevo allegava que la histria del

Recreaci de Sava Savanovi en un cartell informatiu a Zaroje -a dalt- i en un anunci de la cervesa de Valjevo (esquerra). 188

vampir est vinculada tamb a la seva. Sava Savanovi es movia per les muntanyes de la zona. A ms, va ser a Grada, a prop de Valjevo, on va nixer Milovan Glii, responsable dhaver immortalitzat el vampir amb un seu relat Noranta anys desprs, de manera que tots els habitants de la ciutat han crescut coneixent els recorreguts del vampir com una cosa prpia. La idea dusar la imatge del vampir com a figura per promocionar el turisme de la regi va partir de Vladimir Krivosejev, de lassociaci turstica Valjevo per a vosaltres, qui afirmava que havia sentit moltes histries sobre Sava Savanovi a ciutadans de Valjevo i la contornada. En unes declaracions a lagncia EFE acusava els paisans de laldea de Zaroje de voler usar aquesta controvrsia com una manera de promocionar-se ells mateixos quan es van adonar de lxit que va tenir la idea dutilitzar el vampir com a imatge de loferta turstica de Valjevo (Garcs 2010). El Mol Sava Savanovi va viure en el segle XVIII. En vida treballava en un mol daigua situat en el rierol de Rogaica. Desprs de la seva mort, hauria retornat en forma de vampir, rondant pels llocs que va freqentar en vida i causant estralls entre els llauradors que sapropaven al mol per moldre el gra. El mol s propietat des de fa diverses dcades de la famlia Jagodii, de la qual pren nom ledifici actualment: Jagodia vodenica (el mol dels Jagodii). El mol va deixar de funcionar als anys 50, quan el propietari era Milo Jagodi, avi de Radoslav Jagodi. En una entrevista lany 2008 declarava: No tinc por de Sava Savanovi. No hi ha vampirs aqu. I continuava: La llegenda de Sava Savanovi fa temps que existeix a la nostra terra i alguns narraven histries, especialment antigament, quan es creia en els vampirs. Jo he pernoctat en aquest mol unes cinquanta vegades almenys i mai no mha passat res (Pejovi 2008). Radoslav tenia la seva prpia teoria sobre com va prosperar aquesta llegenda: Va ser per aquestes contrades on els bandits es dedicaven a robar i a coses pitjors. Recordo que quan jo era nen no passaven
189

dues o tres setmanes sense que aparegus alg amb el coll retorat... (Pejovi 2008). Segons Radoslav els bandits feien crrer que hi havia vampirs per propalar la por i evitar que es penss en ells com a causants dels crims que es cometien en la regi.

190

Literatura i cinema El personatge de Sava Savanovi es va fer popular a lantiga Iugoslvia grcies a lescriptor (Milovan Glii, 1847-1908), una de les figures principals del moviment del realisme serbi. Glii es va inspirar en les histries que narraven els llauradors sobre el vampir per escriure el 1880 el seu conte (Noranta anys desprs). El relat de Glii serviria de base per a la pellcula Leptirica (, arna o dona papallona), una producci de la televisi iugoslava emesa el 15 dabril de 1973 amb gui i direcci de (Djordje Kadijevic). Forma part tamb de la llegenda que el film va tenir un enorme impacte perqu va ser emesa en un horari de gran audincia, en un pas on no eren gaire normals aquests tipus de films4. Fins i tot sarriba a explicar que un espectador va morir de por veient la pellcula a Skopje, lactual capital de Macednia (Garcs 2010). Savanovi apareix tamb de forma fuga en lobra (La Por i el seu criat) de lautora de Belgrad (Mirjana Novakovi, nascuda el 1966), novella traduda al francs i a langls.

Jaume Albiol

A l'esquerra, el mol l'any 2010. A la pgina anterior, dues imatges actuals. Fotos procedents d'agncies. 191

Notes 1 La primera notcia de la qual tenim constncia es va publicar a The Sun el 23 de novembre (Ardanuy 2012a). 2 En cirllic, a. 3 Aquesta imatge sembla que tamb apareix de vegades en la propaganda de la marca de cerveses (Valjevsko). 4 Leptirica formava part duna srie de quatre pellcules per a la televisi de Iugoslvia amb temtica dhorror. Les altres eren Devicanska svirka, Sticenik i Zakletva, totes de Djordje Kadijevic. Kadijevic era un enamorat del cinema de terror i de fet la seva pellcula Darovi moje rodjake Marije de lany 1969 va ser la primera producci totalment iugoslava que saproxims al gnere (Riviera 2012). Referncies

- Jordi Ardanuy (2004). Sobre la supervivncia del vampirisme a Srbia. LUpir 1 (setembre), p. 1-4. - Jordi Ardanuy (2009). Un nou cas de vampir a Srbia. LUpir 22 (desembre), p. 61 - 65. - Jordi Ardanuy (2012a). Senfonsa el mol de Sava Savanovi. Vampirs [llista de distribuci] (2 de desembre). <http://fr.groups.yahoo.com/group/ vampirs/message/397>. - Jordi Ardanuy (2012b). Sobre lensorrament del mol de Sava Savanovi. Vampirs [llista de distribuci] (4 de desembre). <http://fr.groups.yahoo.com/ group/vampirs/message/398>. - [Joan Garcs] (2010). Sava Savanovi. Vampirisme ( 6 de juny) <http: //vampirisme.blogspot.com/2010/06/sava-savanovic.html>. Consulta 14 de desembre. - MEP. Serbia revive la leyenda de un vampiro. Mundo Esotrico y paranormal < http://www.mundoesotericoparanormal.com/serbia-revivela-leyenda-de-un-vampiro> . Consulta 14 de desembre de 2012. - Karen Morrison (2012). Vampire on the loose, Serbs are warned. The Sun - Branko Pejovi (2008). Sava Savanovi jo eka da postane brend. Online (30 doctubre). Disponible a: <http://www.politika.rs/ rubrike/Srbija/Sava-Savanovic-josh-cheka-da-postane-brend.lt.html>. Consulta 14 de desembre de 2012. - J. Luis Riviera (2012). Leptirica (1973). El cine es sueo (22 de novembre). Disponible a: <http://elcineessueno.blogspot.com.es/2012/11/leptirica1973.html>. Consulta 14 de desembre de 2012. - Dusan Stojanovic (2012). Vampire on the loose in Serbia?. Associated Press (1 de desembre). 192