Problemes Clau Història Mates

Estudis i activitats sobre problemes clau de la Hist` oria de la Matem` atica
Ramon Nolla
Estudis i activitats sobre problemes clau de la Hist` oria de la Matem` atica
Ramon Nolla
c Ramon Nolla i Sans, 2001 Edici o de 2002 La realitzaci o daquest llibre i el CD-ROM annex ha estat possible gr` acies a una llic` encia per estudis concedida pel Departament dEnseyament de la Generalitat de Catalunya (DOGC n um.:3163 de 19.6.2000) Portada: El vol de Desargues, Ramon Nolla Disseny i elaboraci o de les imatges del llibre: Ramon Nolla
A la Marta, la Rebeca i la Rosa.
A tots els que estem en proc es daprenentatge.
Si tingu es el do de profecia, i entengu es tots els misteris i tota ci` encia; i tingu es una fe de moure muntanyes: si no tinc caritat, no s oc pas res. Sant Pau, primera ep stola als de Corint, 13.
Prefaci
Els conceptes i les idees matem` atiques que es tracten en els curr culums de Secund` aria Obligat` oria i Batxillerat, s on presentats als alumnes, m es sovint del que seria desitjable, duna forma tancada i acabada. Soblida que han sorgit despr es dun llarg proc es de gestaci o, en el que han aparegut plegades les intu cions m es fecundes amb daltres dest` erils, les quals han congurat les seves presentacions successives. Al llarg de la Hist` oria, aquestes idees han estat generades per diversos tipus de problemes, de caire pr` actic o te` oric, pertanyents a la pr` opia matem` atica o a daltres disciplines. El coneixement daquests problemes, i lestudi de levoluci o del seu tractament i dels nous problemes que han generat, proporciona els fonaments per a la comprensi o de les idees i conceptes que nhan resultat. La reexi o al voltant daquest fet, i les caracter stiques del binomi ensenyament/aprenentatge, ha portat a molts professionals de les matem` atiques i de la seva doc` encia, a assumir amb m es o menys matisos que: La immersi o en el fer matem` atic i el seu aprenentatge reprodueix, a grans trets, en una s` erie resumida, totes les etapes del desenvolupament general daquest fer al llarg de la Hist` oria. Aix` o ha condu t, en les u ltimes d ecades, a la consideraci o duna inversi o en la metodologia usada pel professorat en la seva tasca. El m` etode resultant daquesta inversi o, el qual rep la denominaci o de m` etode gen` etic, pot ser caracteritzat per: ancia de lestudi dels problemes clau de la Hist` oria de la Ma La rellev` tem` atica que han provocat laparici o i el desenvolupament de les idees matem` atiques. Aquest estudi comporta el descobriment de la illaci o entre els or gens daquestes idees i la seva evoluci o posterior. Aix` o es essencial de cara a la comprensi o de les intu cions inicials i de les idees que en sorgeixen, les quals queden amagades en els estadis nals de la seva evoluci o, sota una presentaci o for ca m es rigorosa i formalitzada. La comprensi o de les dicultats de lalumne, a partir de les dicultats aparegudes al llarg de la Hist` oria en aquest proc es evolutiu. Lelaboraci o duna guia de treball, des del marc de reexi o originat en els dos primers apartats. Aquesta hauria de permetre a lalumne, ladquisici o i
ii
Prefaci
dels conceptes i idees, mitjan cant la recreaci o simplicada de les diferents etapes devoluci o dun problema inicial, en un proc es de recerca personal.1 Aquestes caracter stiques ens aboquen al tema objecte daquesta obra: Lestudi dels tractaments inicials duna collecci o de problemes i q uestions implicades en les idees i conceptes matem` atics que s on tractats a les aules de Secund` aria Obligat` oria i Batxillerat, i del camp m es extens que ha de con` eixer el professorat per tenir-ne una perspectiva prou ` amplia. Amb els estudis realitzats i les activitats desenvolupades es pret en fer una aportaci o que faciliti lacc es del professorat a materials que tractin levoluci o de les idees matem` atiques en el domini de la Geometria i la Trigonometria, i en algunes q uestions de lAritm` etica. Daquesta manera safavoreix la realitzaci o dexperi` encies a laula en qu` e sadopti el m` etode gen` etic, i que es pugui valorar la conveni` encia dintegrar aquesta metodologia, amb daltres metodologies innovadores, en el proc es densenyament/aprenentatge. Des daquesta posici o sha cregut convenient la inclusi o dactivitats que admetessin un tractament amb eines inform` atiques que explicarem una mica m es avall. Per ampliar el marc de reexi o sobre linter` es daquest enfoc, en qu` e satorga un paper protagonista a lobservaci o i estudi de la gestaci o de les idees, presento una mostra dels escrits dalguns professionals que han meditat sobre el tema: etode gen` etic es troben impl ciDavid Hilbert (1899) Tot i que les bases del m` 2 tes o enunciades en treballs m es antics, la primera vegada que hem trobat el terme gen` etic per designar-lo es a Hilbert, en lap` endix 6 de Hilbert [1899], 244 de ledici o de 1991. All explica que en lAritm` etica, el nombre real sintrodueix a partir de successives ampliacions provocades per exig` encies de generalitzaci o en la pr` actica de les operacions, del concepte de nombres m es senzills. Anomena expl citament m` etode gen` etic aquesta manera de procedir. El contraposa al m` etode axiom` atic, el qual presenta en el terreny de la Geometria; nalment expressa la seva opini o sobre la conveni` encia de cadascun dells i, concretament, la del primer en el camp de la ogic i heur stic del m` etode gen` etic, pedagogia: Malgrat el gran valor pedag` mereix la prefer` encia el m` etode axiom` atic per a la presentaci o denitiva del nostre coneixement i la seva plena seguretat l` ogica .
1 Aquestes caracter stiques concreten el signicat del terme gen` etic en el sentit de generaci o o gestaci o de les idees. 2 Transcrivim una cita de Phillip. S. Jones ,vegeu The role in the History of Mathematics e atribueix a Pedro N un ez [1502of Algorithms and Analogies , OC.Lfm [1995], 13, en qu` 1578] matem` atic portugu` es conegut per Nonnius i que va idear el n` onius, instrument de mesura de precisi o, les paraules seg uents: Oh que b e hagu es estat, si aquells autors que han escrit matem` atiques ens haguessin lliurat les seves invencions . . . de la mateixa manera i amb el mateix discurs tal com les van descobrir.
Prefaci
iii
, [1908], 99 de ledici Henri Poincar e (1908) En el cap tol II de Poincare o de 1963, en qu` e tracta sobre les denicions matem` atiques i lensenyament, arma: Els zo` olegs pretenen que el desenvolupament embrionari dun animal resumeix en un temps molt curt tota la hist` oria dels seus avantpassats des dels temps geol` ogics. Sembla que passa el mateix amb el desenvolupament dels esperits. Leducador ha de fer passar el nen per on han passat els seus pares; m es r` apidament per` o sense saltar-se cap etapa. Daquesta manera, la hist` oria de la ci` encia ha de ser la nostra guia primera. Felix Klein (1908) (Extret de Kline [1972], 49 de ledici o de 1992). Referintse al m` etode gen` etic, a la seva obra Klein [1908] diu: Un obstacle essencial per a una difusi o daquest m` etode, natural i veritablement cient c, es la falta de coneixements hist` orics que sovint es fa notar. Per combatre aix` o, he intentat que el text inclogui notes hist` oriques. En fer-ho cono haver posat de relleu amb quina lentitud shan produ t totes les idees matem` atiques; com, quasi sempre, han aparegut primer en esb os i nom es han cristallitzat despr es de llarg temps en la forma denitiva que resulta familiar en lexposici o sistem` atica. George Polya (1962) En el seu escrit Polya [1962], aquest autor es fa la culum de les pregunta seg uent: ns a quin punt i de quina manera el curr matem` atiques a lensenyament secundari es parallel a levoluci o hist` orica de les Matem` atiques? . Tot seguit concreta la seva pregunta en el paper de les demostracions. Arriba a la conclusi o que, en establir el curr culum, shauria de fer un estudi sobre els diferents nivells de demostraci o i que per aix` o caldria una combinaci o ben equilibrada dalmenys tres elements: encia aut` entica de les recerques matem` atiques. 1) Una experi` 2) Lobservaci o amigable de persones com nosaltres mateixos i de nois dedats diverses a les classes on pugnen per comprendre les proposicions matem` atiques. 3) El coneixement dalmenys certes fases de la hist` oria de les Matem` atiques, sucient per fer-nos recon` eixer el nivell de la demostraci o tractada i informar-nos sobre ella. Seria daltra banda u til, poder considerar els diversos nivells de demostraci o com les etapes successives duna s` erie evolutiva. Harold M. Edwards (1977) En el prefaci de Edwards [1977] proporciona una denici o del m` etode gen` etic com lexplicaci o o avaluaci o duna cosa o esdeveniment en termes del seu origen i desenvolupament . Recoltzantse en Otto Toeplitz, vegeu el prefaci de Toeplitz [1949], arma que less` encia del m` etode gen` etic consisteix en observar els or gens hist` orics duna idea per tal de trobar la millor manera de motivar-la, i estudiar el context en el qual lintroductor de la idea treballava per tal de trobar la q uesti o essencial que ell sesfor cava a resoldre . Finalment, despr es de defensar la import` ancia
iv
Prefaci
de les preguntes davant les respostes, arriba a dir: He trobat que la millor manera de superar la dicultat daprenentatge duna teoria matem` atica abstracta es seguir el consell de Toeplitz i ignorar els tractats moderns ns que hagi estudiat la g` enesi de cara a con` eixer les preguntes . Joan Girbau (1984) En la confer` encia Girbau [1984], parlant de la nostra formaci o matem` atica armava resumeixo: Primer apren em a resoldre problemes de car` acter pr` actic sense pretendre cap mena de rigor en la introducci o dels conceptes i propietats necess` aries per resoldrels, i aix` o corresponia al per ode egipci i babil` onic; m es endavant, a partir dels criteris de congru` encia i semblan ca de triangles, an` avem bastint ledici geom` etric tot demostrant teoremes cada cop m es complicats, i aix` o corresponia a l` epoca dels Elements dEuclides; una mica m es grans, ens adon` avem de la falta de rigor de molts dels conceptes i demostracions fetes, representant aix` o una situaci o parallela a la que van travessar els matem` atics posteriors. M es endavant sens comen cava a introduir les idees de Descartes, i descobr em com l` algebra podia esdevenir una eina preciosa en la resoluci o de problemes geom` etrics. Jo s oc de lopini o que, sempre que es pugui, sha de respectar, en lensenyament, lordre hist` oric en qu` e les idees shan desenvolupat. . n [1992] arma que: NormalMiguel de Guzm an (1992) A larticle Guzma ment la hist` oria ens proporciona una guia magn ca per emmarcar els diferents temes, els problemes dels quals han sorgit els conceptes importants de la mat` eria, i fa llum per entendre la ra o que ha portat l esser hum` a a ocupar-sen amb inter` es. Si coneixem levoluci o de les idees de qu` e pretenem ocupar-nos, sabrem perfectament el lloc que ocupen en relaci o a les diferents conseq u` encies, les diferents aplicacions interessants que nhan pogut sorgir, la situaci o recent es endavant, a lapartat Sobre de les teories que se nhan derivat, etc. . M el paper de la hist` oria en el proc es de formaci o del matem` atic, diu: El professorat hauria de saber com han passat les coses per: Comprendre les dicultats de lhome gen` eric, de la humanitat, en lelaboraci o de les idees matem` atiques, i a trav es daix` o, les dels seus propis alumnes. Entendre millor la illaci o de les idees matem` atiques, dels motius i variacions de la simfonia matem` atica. Utilitzar aquest saber com una guia sana per a la seva pr` opia pedagogia. Camino Ca n on (1993) Toeplitz i Edwards, citats anteriorment, coincideixen en que cal no confondre aquest m` etode amb fer Hist` oria de la Matem` atica. Fer Hist` oria exigiria una acurada i exhaustiva descripci o i estudi de les persones, les circumst` ancies, els intents infructuosos de resoluci o dels problemes, les conjectures fallides, etc. El m` etode gen` etic est` a m es dacord o n [1993], 404, compartida amb la setena tesi de Camino Ca n on, a Can
Prefaci
en el pr` oleg de lobra per leminent mestre de matem` atics, doctor Albert Dou,3 en qu` o dun problema no requereix, nee diu: La comprensi cess` ariament, rec orrer el seu proc es hist` oric, ni familiaritzar-se amb els diversos llenguatges en qu` e va ser formulat, aix com amb els diferents m` etodes de demostraci o que aquests llenguatges portaven annexos. Per` o el llenguatge m es perfecte, per si sol, pot no descobrir la complexitat del problema. Pot requerir el complement de llenguatges menys precisos, que van vehicular el seu proc es de gestaci o . Aix , el m` etode gen` etic fa u s de la hist` oria, escollint les maneres de fer, les conjectures, les situacions que li poden ser de prot de cara a la consecuci o de lobjectiu perseguit: trobar la pregunta essencial que genera les idees i seguir-ne el l ns la presentaci o nal m es obscura i tancada. Tot aix` o no impedeix que per motius psicol` ogics o pedag` ogics, aproti, quan conv e, els desenvolupaments est` erils, lestudi del context i de les persones, amb la nalitat de donar noves dimensions a la comprensi o de les idees estudiades. Shmuel Avital (1995) A larticle History of Mathematics Can Help Imoprove Instruction and Learning , OC.Lfm [1995], 312, defensa que la formaci o dels futurs professors de Matem` atiques ha de passar pel coneixement del desenvolupament hist` oric de la matem` atica, per tal de contribuir al feina nostra organitzar seu aprenentatge i doc` encia. Diu textualment: Es leducaci o de manera que transmeti als nostres estudiants els atributs b` asics de les matem` atiques com a part de la cultura humana. Podem aconseguir-ho relacionant els temes que impartim amb els seus desenvolupaments hist` orics. Com hem vist: 1) El desenvolupament hist` oric pot alli conar-nos sobre les possibles dicultats de laprenentatge. 2) Ens pot ajudar a perfeccionar la tasca docent del proc es de creaci o en les matem` atiques. 3) Pot induir a la creaci o dun clima de recerca i investigaci o i no tan sols de transmissi o dinformaci o. 4) Ens conduir` a a l us dexercicis en qu` e hi ha una recerca progressiva dun objectiu, el qual pot ser assolit gr` acies a lacumulaci o de dades. 5) Ens ensenyar` a a incloure problemes en qu` e la reposta es Aix` o no es possible. 6) Si exposem els nostres alumnes a problemes oberts, els mostrarem que la matem` atica es un camp obert en qu` e lesfor c per resoldre problemes pot ser una activitat emocionant.
3 Albert Dou es membre de la Real Academia de Ciencias Exactas, F sicas y Naturales i professor em` erit de la Universitat Aut` onoma de Barcelona. Sempre ha manifestat gran inter` es en lestudi de levoluci o de les idees matem` atiques i dels seus fonaments. Trobem dinter` es de cara a la formaci o dels professors de Secund` aria, les publicacions Dou [1967, 1970, 1986, 1992].
vi
Prefaci
7) Ens ajudar` a a humanitzar les q uestions mitjan cant la presentaci o als nostres estudiants dels aspectes afectius de lactivitat humana. Ernst Hairer i Gerhard Wanner (1996) Emmarquen el prefaci de la seva obra HairerWanner [1996], en tres cites. Una delles es de F elix Klein, qui explica que la seva presentaci o a lobra Klein [1908] saparta de les presentacions cl` assiques dels llibres de text, entre daltres coses, per l` emfasi que posa en el desenvolupament hist` oric, advertint als futurs professors que haurien de prendre nota de les seves indicacions al respecte. Seguint el seu consell Hairer i Wanner presenten lAn` alisi amb lintent de restaurar lordre hist` oric, i remarquen que aquest treball es fruit dun llarg per ode de doc` encia. Marc referencial i justicaci o Lelaboraci o daquesta obra ha estat emmarcada per les consideracions que hem exposat i per lestat actual dels materials existents, relacionats amb lestudi i comprensi o de la g` enesi de les idees matem` atiques. Fer una aportaci o per a la superaci o daquest marc, es lobjectiu dels estudis i activitats que es presenten. Esquematitzar e la situaci o en dos apartats referents, respectivament, al professorat i a lalumnat:
Professorat
La formaci o de professors de matem` atiques a lensenyament secundari presenta deci` encies greus des dels seus primers estadis: Una gran part dels professors formats a les Facultats de Matem` atiques hem rebut una preparaci o en qu` e ha dominat la l nia de la dedicaci o a la recerca fonamental. Les q uestions relacionades amb la psicologia de laprenentatge matem` atic i la Hist` oria de les Matem` atiques, entre daltres, han ocupat en general un lloc secundari. o En el cas dels professors provinents de lEnsenyament Primari, la situaci es pot agreujar per l nm nombre dhores dedicat a qualsevol tipus de formaci o matem` atica en els seu estudis.4 Tampoc es pot ser optimista de la formaci o rebuda per la resta de professors, provinents de les diverses Facultats de Ci` encies i Escoles T` ecniques; en la majoria dels casos es centren en ladquisici o de m` etodes i habilitats algor tmics, o b e en la memoritzaci o de teories mai relacionades amb els estudis del seu inter` es.
En relaci o a aquests dos apartats, vegeu linforme AAVV [1999] de la reuni o convocada per la Real Academia de Ciencias Exactas, F sicas y Naturales els dies 5 i 6 de febrer de 1999.
4
Prefaci
vii
Aix` o planteja la necessitat duna formaci o continuada del professorat en qu` e es treballin les parts decit` aries. En aquest punt, si estem dacord en la consideraci o del m` etode gen` etic, com a una eina v` alida en la pr` actica del fer matem` atic, ens trobem amb una dicultat essencial: els textos originals dels moments clau de la Hist` oria de les Matem` atiques, els estudis existents i el material elaborat segons la l nia gen` etica abunden en llengua estrangera per` o no en la nostra llengua.5 Aquests textos no sempre s on f` acils daconseguir i, en cas de poder-ho fer, no es gens senzilla la labor dordenar-los, seleccionar-los, traduir-los, fer-ne una reexi o acurada i elaborar un material aprotable per a la nostra tasca docent. Un dels motius principals daquesta dicultat rau en que la magnitud de lempresa requereix, a part de la vocaci o, una disponibilitat temporal dif cilment compatible amb la total dedicaci o que requereix la tasca docent i tutorial a lensenyament secundari. Des daquesta perspectiva, es dindubtable inter` es lelaboraci o dun ventall ampli i compacte destudis i activitats del camp de les idees relacionades amb el curr culum de la Secund` aria Obligat` oria i del Batxillerat, i del camp de les idees, m es ampli, sobre el que ha de treballar el professorat per tal de tenir perspectiva sobre aquest curr culum. Aix , amb aquesta obra, sha pret` es facilitar lacc es a materials, en llengua catalana, que permetin apropar el professorat al fer matem` atic i docent, dacord amb les perspectives presentades, amb un estalvi sensible de temps i esfor c. Daltra banda, aix` o estaria en la l nia de contribuir a la satisfacci o dalgunes de les necessitats del professorat que planteja Alan J. Bishop. Aquest autor defensa, a partir duna an` alisi dels tipus dactivitats daprenentatge que necessiten els alumnes,6 que el que els professors necessiten no s on llibres de text [tal com s on concebuts actualment] sin o: Idees per ensenyar diferents temes matem` atics. Un banc dactivitats matem` atiques. Materials per copiar o modicar segons l us espec c que sen faci. Recursos per a lavaluaci o. P` agines web, ordinadors, calculadores. Exemples de models curriculars daltres escoles.
Alumnat
Una an` alisi des del punt de vista dels materials amb que tracten els alumnes en la seva tasca daprenentatge, permet destablir les consideracions seg uents:
En els u ltims anys es percep un esfor c per trencar aquesta in` ercia per part dalgunes editorials i la Societat Catalana de Matem` atiques. 6 Vegeu Bishop [2000].
5
viii
Prefaci
a) Materials amb suport impr` es: Els manuals dels cursos regulars, la manera dutilitzar-los, i el sistema de creences que envolta el m on de lalumne, no es caracteritzen, en general, per creure en la bondat i els avantatges que comporten la presentaci o o la utilitzaci o de situacions inspirades en les que van originar els nous conceptes i les noves idees que lalumne troba en el cam de laprenentatge. Una bona prova ens la proporciona el fet que els nous alumnes que arriben a les nostres classes confonen laprenentatge de fer Matem` atiques, amb laprenentatge dif memor stic dels m` etodes de resoluci o de problemes. Es cil fer Matem` atiques sense, primerament, haver esbrinat i ent` es b e quines s on les preguntes i haver-se submergit en levoluci o daquestes i les seves respostes. En aquest obra shan elaborat materials que pretenen afavorir aquesta recerca i reexi o sobre les preguntes clau de cara a la comprensi o dels problemes i les idees que contenen. Sha pret` es que part dels materials, en alguns casos puguin ser directament utilitzats pels alumnes, i en daltres sen pugui fer una adaptaci o per part del professorat. Finalment, tamb e poden servir dinspiraci o a la creaci o de nous materials amb aquesta orientaci o gen` etica, i dest mul en la recerca per part del professorat. Tot aix` o reverteix directament sobre lalumnat, amb actuacions i propostes metodol` ogiques que estaran m es dacord amb la l nia exposada. b) Materials amb suport electr` onic: Existeix abund` ancia de programari inform` atic per a la realitzaci o de tasques relacionades amb les matem` atiques. Concretament, CABRI II per a Windows es un programa que la Generalitat ha proporcionat als centres de secund` aria, i DERIVE per a Windows es un programa dun cost econ` omic acceptable per a leconomia dels centres dEnsenyament Secundari i dun u s amable per als usuaris. La creu de la moneda es que, tot i existir aplicacions desenvolupades amb aquest programari en qu` e es pot percebre el seu valor com a eina vehicular en la tasca denseyament/aprenentage, no s on massa nombroses, i moltes vegades es mouen al voltant dels mateixos t` opics. Daltra banda, en un context m es general, el r` apid desenvolupament de les noves tecnologies, i la indiscriminada i abundant informaci o a la que donen acc es de manera simple i immediata, oculten les possibilitats reals de la de la seva integraci o en el proc es densenyament/aprenentatge. Cal redescobrir el valor daquesta eina en aquest proc es, i trencar amb les concepcions ing` enues basades en lopini o que les m` aquines ho solucionen tot, nom es cal pr emer un parell de tecles, les quals condueixen a fer-ne un u s supercial i no creatiu. Aix` o moltes vegades reverteix en una desmotivaci o en laprenentatge del seu u s, sigui perqu` e es pensa que es un afer trivial o, molt al contrari, que la m` agia que permet el miracle daquest funcionament, que es creu tan simple, es incomprensible. Aix el tractament amb eines inform` atiques es convenient per a que els alumnes senfrontin a aquestes creences i: 1) Abandonin els prejudicis irracionals envers aquestes eines. 2) Diferenci n i identiquin els diferents tipus de programes que possibiliten els tractaments num` erics, formals, de representaci o gr` aca i din` amica, dels
Prefaci
ix
problemes matem` atics. 3) Reexionin sobre el paper de la inform` atica com a eina que pot ser utilitzada en la tasca de captar les idees essencials de la matem` atica, gr` acies al tractament que fa dels seus problemes, i de lestalvi que proporciona en lexecuci o de tasques rutin` aries que nom es requereixen laplicaci o repetida dautomatismes, els quals, un cop compresos i adquirits, no aporten res a laugment de la comprensi o. 4) Copsin els avantatges de fer tractaments interactius i din` amics i siguin capa cos dinclourels en activitats de recerca i de resoluci o de problemes. Amb la creaci o i desenvolupament dactivitats susceptibles de ser tractades amb el programari CABRI de geometria din` amica, i DERIVE de c` alcul num` eric i formal dotat amb un senzill i ecient llenguatge de programaci o, sha pret` es incidir en cadascun daquests aspectes.7 Materials que es presenten Aquest llibre ha estat redactat i editat amb el programari associat al sistema A o cient ca. Per a la part gr` aca, sha utilitzat el programa L TEX 2 dedici Corel-Draw en lelaboraci o de totes les imatges que shi presenten. Quant al seu contingut, lobra es compon de: Set cap tols que presenten el desenvolupament dels estudis fets, classicats en els apartats que sindiquen a l ndex, i la proposta de 183 activitats que shi relacionen. Aquestes es presenten amb una icona que suggereix els diferents nivells a qui van dirigides:
E1 : Alumnes de 1r. cicle dESO. E2 : Alumnes de 2n. cicle dESO.
B P
: :
Alumnes de Batxillerat. Professorat
Un cap tol que cont e transcripcions i traduccions duna mostra de les fonts utilitzades. tol amb indicacions i desenvolupaments de totes les activitats pro Un cap posades. Un recull bibliogr` ac amb 198 entrades. En el CD-ROM que acompanya el llibre shi troba la carpeta Activitats amb set subcarpetes Actx una per a cadascun dels set primers cap tols del
Les activitats desenvolupades amb DERIVE s on en nombre inferior que les tractades amb el CABRI, per` o for ca illustratives, degut al redu t tractament de q uestions de c` alcul num` eric i formal que sha dut a terme.
7
Prefaci
llibre, 1 x 7 en qu` e hi ha els txers amb les versions de les activitats que han estat tractades amb el programari CABRI i DERIVE. Els txers CABRI tenen les extensions FIG i MAC, i els txers DERIVE lextensi o MTH; les refer` encies a aquests txers es troben en el cap tol 9 del llibre, el qual est` a dedicat a la resoluci o de les activitats proposades en els cap tols anteriors. Tamb e hi trobem les carpetes Altres i Tra car de les quals informem a linici del cap tol 9. El nombre total de txers elaborats es de 200. dels materials Us Tots aquests materials poden constituir una refer` encia important en la generaci o de recursos did` actics per als curr culums que utilitzin estrat` egies metodol` ogiques basades en el m` etode gen` etic. Daltra banda, el professorat pot fer un u s directe a les aules de les activitats proposades i desenvolupades, independentment de les estrat` egies metodol` ogiques emprades. Dos exemples en poden ser, lutilitzaci o de: Les representacions pas a pas fetes amb el CABRI, amb lajut dinterruptors, per a la presentaci o de teoremes com el de Pit` agores, o construccions com la del pent` agon regular i la quadratura del cercle.8 Les funcions de c` alcul aproximat darrels num` eriques, creades amb el DERIVE, per a la visualitzaci o gr` aca dels algoritmes utilitzats.9 Una part important dels estudis fets poden ser consultats per lalumnat de Batxillerat de manera directa. La seva utilitat consisteix en qu` e proporciona una visi o alternativa dels continguts curriculars. Tamb e, poden constituir una refer` encia important en la proposta i elaboraci o de treballs de recerca centrats en el terreny del tractament dels problemes i les idees matem` atiques, i en el dalgunes direccions transversals de relaci o amb daltres disciplines. Laportaci o que es fa en aquest domini pot contribuir al treball interdisciplinar entre departaments interessats en una visi o integradora del fet cultural, i es concreta en els punts seg uents: oria i g` enesi de les idees matem` atiques, que enlla ca la Matem` atica, la Hist` Filosoa i la Hist` oria. Tot el treball est` a immers en aquesta relaci o duna manera impl cita, essent els cap tols 1, 3 i 6, on trobem m es expl cit aquest triple enlla c. Construccions geom` etriques planes i perspectives, que enllacen la Matem` atica, el Dibuix lineal i el Disseny Art stic i Gr` ac. A tots els cap tols, excepte el quart, hi trobem exemples. Mereixen consideraci o especial els
Vegeu els txers Eui47tr.FIG del cap tol 1, Pentapto.FIG del cap tol 2 i Quadc.FIG del cap tol 6. 9 Vegeu el txer Codiarre.MTH del cap tol 2.
8
Prefaci
xi
cap tols 6 i 7, en els quals es pot copsar un camp immens de possibilitats de relaci o entre aquestes disciplines. En el cap tol 5 i en una q uesti o del cap tol 4, shan tractat algunes relacions amb lAstronomia. Quant al programari inform` atic, a les activitats es potencia el seu u s, mitjan cant les aplicacions inform` atiques creades en el seu desenvolupament. Aix , es pret en que quedi palesa la seva rellev` ancia com a eina de presentaci o i de recerca de les q uestions m es diverses. Agra ments Finalment, voldria expressar el meu agra ment als qui han contribu t a la gestaci o i elaboraci o daquest text. Al Departament dEnseyament de la Generalitat de Catalunya que em va proporcionar el temps necessari amb la concessi o duna llic` encia retribu da per a un any. Al doctor Josep Pla, professor del Departament de L` ogica, Hist` oria i Filosoa de la Ci` encia de la Universitat de Barcelona, que va accedir a la seva supervisi o duna manera totalment desinteressada. Sense el seu suport i consell al llarg dels anys, aquest treball tindria molts m es defectes que els que ara t e. Al doctor Albert Dou que em va introduir als Elements dEuclides, i per qui sento una gran admiraci o i amistat. Als professors i amics Paco Alejandre i Carme Gir o de qui vaig aprendre, ja fa alguns anys, a trobar el meu lloc en la feina de professor dInstitut. Al professor Ramon Masip amb qui he collaborat aquests u ltims anys i en qui he trobat un suport professional incondicional que sha convertit en amistat. A tots els professors i professores de Matem` atiques dels Instituts Pons dIcart i Mart Franqu` es que han sabut escoltar i discutir les q uestions que els plantejava, aix com a la resta del professorat del Institut Pons dIcart que sempre mha animat. Al professor i amic Josep Maria Jornet que mha proporcionat un ajut insubstitu ble en les meves relacions amb la inform` atica. A lantic company destudis Albert Armenteras, a qui vaig retrobar despr es dun bon grapat danys, en qu` e es va encetar un nou per ode damistat i collaboraci o. A tots els alumnes i ex-alumnes, font de motivaci o de moltes idees, i, en especial, al Jordi Tutusaus i al Dani Mart nez als qui muneix una gran amistat. A tots els professors que van dedicar una part del seu temps a la meva formaci o. I molt especialment, a la Marta, la Rebeca i la Rosa, que sempre han estat all , al meu costat, i als meus pares que van accedir amb el seu esfor c, a que tingu es la meva oportunitat. Ramon Nolla i Sans Tarragona, setembre de 2001
Index
Prefaci 1 Or gens del m` etode axiom` atic deductiu. El llibre I dels Elements dEuclides 1.1 Lorigen de la Geometria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.1 L` area del cercle en el papir de Rhind. . . . . . . . . . . . 1.1.2 El teorema gougu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.3 Larrel quadrada de 2 en els Sulvasutra . . . . . . . . . . 1.2 De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia . . . . . . 1.2.1 Tales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.2 Els pitag` orics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.3 El descobriment de les magnituds incommensurables . . . 1.2.4 Plat o [428347 aC] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.5 Arist` otil [384322 aC] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 Els Elements dEuclides. Denicions i axiomes del llibre I. . . . . 1.3.1 Observacions sobre els postulats i les nocions comunes. . . 1.3.2 Mancances axiom` atiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4 An` alisi del postulat 5 i lexist` encia de paralleles . . . . . . . . . 1.4.1 Intents de demostraci o del postulat 5. Les geometries no euclidianes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5 Congru` encia de triangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6 El regle i el comp` as . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.1 Els teoremes I.1 a I.3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.2 Breu apunt sobre eines de construcci o equivalents. . . . . 1.7 Algunes construccions del llibre I . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.8 An` alisi del transport dangles. Teorema I.23 . . . . . . . . . . . . 1.9 Comparaci o i aplicaci o d` arees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.9.1 Comparaci o d` arees. Teoremes I.33 a I.41 . . . . . . . . . 1.9.2 Aplicaci o d` arees. Teoremes I.42 a I.45 . . . . . . . . . . . xiii i
1 1 3 4 5 11 13 14 16 20 21 22 25 28 33 37 41 44 44 45 48 50 53 54 57
xiv
Index
1.10 El teorema de Pit` agores. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Els llibres II, III i IV dels Elements 2.1 Del merkhet egipci al gn` omon euclidi` a. . . . . . . . . . . . . . 2.2 La llei distributiva, la pot` encia dun binomi i els teoremes II.1, II.4 i II.7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 Els nombres costat i diagonal i el teorema II.10 . . . . . . . . . . 2.3.1 Nombres costat i diagonal . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.2 Relaci o entre II.10 i els nombres costat i diagonal . . . . . 2.3.3 Tractament num` eric de laproximaci o de 2 . . . . . . . . 2.3.4 Generalitzaci o per al c` alcul de A, amb A N . . . . . . 2.3.5 Optimitzaci o de les aproximacions de A . . . . . . . . . 2.4 Els teoremes II.5, II.6, II.11 i II.14 . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1 El teorema II.11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2 Proposta general dan` alisi per als problemes de segon grau i els teoremes II.5, II.6 i II.14 . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3 Resoluci o de lequaci o x2 + ax = b2 , a > 0, b > 0, i II.6 . 2.4.4 Resoluci o de lequaci o x2 ax = b2 , a > 0, b > 0 . . . . . 2.4.5 Resoluci o de lequaci o ax x2 = b2 , a > 0, b > 0, i II.5 . 2.4.6 Resoluci o de lequaci o x2 = ab, a > 0, b > 0, i II.14 . . . 2.5 M es enll` a del teorema de Pit` agores. Els teoremes II.12 i II.13 . . 2.5.1 La demostraci o de Saint Vincent . . . . . . . . . . . . . . 2.5.2 El teorema de Thabit ibn Qurra . . . . . . . . . . . . . . 2.5.3 El teorema de Thabit Ibn Qurra i el teorema II.12 . . . . 2.6 El llibre III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.1 Relacions entre angles inscrits i centrals. Els teoremes III.20 i III.21 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.2 Generalitzaci o de III.21 per a angles en la circumfer` encia amb un costat tangent. Teorema III.32 . . . . . . . . . . 2.6.3 An` alisi de la construcci o de larc capa c. Teorema III.33 . 2.6.4 Els teoremes III.35III.37. La pot` encia dun punt . . . . . 2.7 Construcci o de pol gons regulars. El llibre IV . . . . . . . . . . . 2.7.1 El pent` agon regular. Teoremes IV.10 i IV.11 . . . . . . . 2.7.2 Construcci o del pent` agon regular a lAlmagest . . . . . . 2.7.3 Un intent de construcci o del pent` agon regular amb un comp` as dobertura xa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.4 El pentadec` agon regular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Lan` alisi geom` etrica grega
61 65 66 70 72 73 75 77 78 81 83 84 88 91 92 94 95 97 98 99 100 102 105 107 108 109 112 113 116 117 118 121
Index
xv
3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 3.7
Els precursors. El m` etode de reducci o i el raonament La concepci o de lan` alisi en Pappos . . . . . . . . . . Un exemple dan` alisi problem` atica . . . . . . . . . Un exemple dan` alisi teor` etica . . . . . . . . . . . Lan` alisi geom` etrica com a eina generadora . . . . . . Els diorism os o determinacions . . . . . . . . . . . Valor heur stic de lan` alisi geom` etrica . . . . . . . .
per hip` otesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
121 129 130 134 137 139 143 145 147 150 155 155 165 165 168 171 174 175 178 182 183 185 189 192 201 204 205 209 213 217 222 225 234
4 Aritm` etica 4.1 Sistemes de numeraci o. Or gens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.1 Numeraci o escrita no posicional. Sistemes additius . . . . 4.1.2 Numeraci o escrita no posicional. Sistemes multiplicatius . 4.1.3 Sistemes de posici o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Els terns pitag` orics. De la tauleta Plimpton 322 al teorema de Fermat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1 La tauleta Plimpton 322 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2 Els terns pitag` orics en el m on grec . . . . . . . . . . . . . 4.2.3 El teorema de Fermat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 El c` alcul darrels dordre n i la pot` encia dun binomi . . . . . . . 4.3.1 Breu recorregut per les diferents tradicions . . . . . . . . 4.3.2 An` alisi per a la recerca dun algoritme del c` alcul darrels . 4.3.3 Part fraccion` aria de larrel dun nombre enter . . . . . . . 4.4 Lalgoritme dEuclides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5 An` alisi lineal indeterminada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5.1 Resoluci o de ax by = c mitjan cant el kutakka . . . . . . 4.5.2 Les fraccions cont nues i lan` alisi de les equacions lineals indeterminades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Semblan ca i trigonometria 5.1 La teoria de la proporci o i la semblan ca . . . . . . . . . . . . . . 5.1.1 El llibre VI i la semblan ca . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.2 Els teoremes VI.9 a VI.13. Els or gens de la representaci o algebraica de la geometria. . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.3 El teorema VI.3 i la circumfer` encia dApolloni . . . . . . 5.2 El naixement de la trigonometria . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3 La taula de cordes. El teorema de Ptolemeu . . . . . . . . . . . . 5.3.1 An` alisi de la construcci o de la taula de cordes . . . . . . . 5.4 Trigonometria esf` erica. El teorema de Menelau . . . . . . . . . .
xvi
Index
5.5 5.6 5.7 5.8
5.4.1 C` alcul de lascensi o recta i declinaci o dun punt de lecl ptica235 5.4.2 C` alcul de les hores de llum solar . . . . . . . . . . . . . . 236 5.4.3 El teorema de Menelau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241 Apunt sobre levoluci o posterior de la trigonometria . . . . . . . 244 Representaci o de corbes mitjan cant funcions trigonom` etriques . . 247 5.6.1 Els epicicles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248 Ap` endix 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253 Ap` endix 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259
6 Els problemes cl` assics 261 6.1 La quadratriu de H pias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266 6.1.1 La quadratriu generada per moviments sincronitzats. La quadratura del cercle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 269 6.1.2 Quadratriu concebuda mitjan cant intersecci o de superf cies 271 6.2 La quadratura de llunes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274 6.2.1 Les llunes del fragment dEudem . . . . . . . . . . . . . . 275 6.3 La duplicaci o del cub . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281 6.3.1 Origen del problema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282 6.3.2 Sobre la resoluci o del problema . . . . . . . . . . . . . . . 283 6.3.3 Soluci o dArquites interpretada algebraicament . . . . . . 285 6.4 Les tr ades de Menecm i els or gens de les seccions c` oniques . . . 286 6.4.1 An` alisi de Menecm. Construcci o punt a punt de les seccions c` oniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289 6.4.2 De la construcci o per punts a la concepci o com a seccions del con . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292 6.4.3 Recerca, sobre el con, del sympt oma de les c` oniques . . . 293 6.5 Introducci o al tractament de les c` oniques per Apolloni . . . . . . 298 7 La perspectiva lineal i els or gens de la Geometria projectiva. 311 7.1 Or gens. Alberti i la construzione legitima . . . . . . . . . . . . . 311 7.1.1 La nestra o vel dAlberti . . . . . . . . . . . . . . . . . . 314 7.1.2 Construzione legittima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317 7.1.3 Legitimaci o del m` etode dAlberti . . . . . . . . . . . . . . 323 7.2 Els m` etodes de representaci o de Piero della Francesca . . . . . . 325 7.2.1 La proposici o I.XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325 7.2.2 El m` etode del punt de dist` ancia. La proposici o I.XXIII . 326 7.2.3 La doble projecci o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 329 7.3 De la perspectiva a la geometria projectiva . . . . . . . . . . . . 331
Index
xvii
7.4
7.5
7.3.1 Els punts de linnit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.3.2 Els m` etodes de demostraci o . . . . . . . . . . . . . . . . . Algunes q uestions i teoremes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.4.1 Sebastiano Serlio. Una pr` actica equivocada. . . . . . . . . 7.4.2 El teorema de lhexagram de Pascal . . . . . . . . . . . . 7.4.3 Brook Taylor. El teorema fonamental i la t` ecnica de labatiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.4.4 Lambert. La perspectiva i les construccions amb regle sol. Dos teoremes de Desargues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.5.1 El teorema de Desargues dels dos triangles . . . . . . . . 7.5.2 La involuci o. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
332 334 337 337 338 341 344 346 346 351 363 363 363 364 364 365 365 366 366 367 368 369 369 370 371 372 372 373 373 373 373 374 374 374 375
8 Fonts 8.1 Arist` otil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.1.1 Fragment 76a 3176b 23 delsSegons Anal tics . . . . . . . 8.2 Michel Chasles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.2.1 Fragment de lAper cu sobre les C` oniques dApolloni . . . 8.3 Ren e Descartes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.3.1 Fragment de la Regla IV de Descartes . . . . . . . . . . . 8.4 Euclides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.4.1 Denicions del llibre I dels Elements . . . . . . . . . . . . 8.4.2 Proposici o I.47 dels Elements dEuclides . . . . . . . . . . 8.4.3 Proposici o II.11 dels Elements dEuclides . . . . . . . . . 8.4.4 Proposici o II.14 dels Elements dEuclides . . . . . . . . . 8.4.5 Proposici o IV.2 dels Elements dEuclides . . . . . . . . . 8.4.6 Proposici o IV.10 dels Elements dEuclides . . . . . . . . . 8.4.7 Proposici o IV.11 dels Elements dEuclides . . . . . . . . . 8.5 Pierre de Fermat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.5.1 Observacions sobre Diofant, 45 . . . . . . . . . . . . . . . 8.6 Halayudha . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.6.1 Fragment sobre el triangle aritm` etic . . . . . . . . . . . . 8.7 Jean-Henri Lambert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.7.1 Problema V de les Notes et additions ` a la perspective affranchie de lembarras du plan g eom etral . . . . . . . . . 8.8 Pappos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.8.1 Introducci o del llibre VII de la Collecci o Matem` atica . . 8.8.2 Proposici o VII.106 de la Collecci o Matem` atica . . . . . . 8.8.3 Proposici o VII.107 de la Collecci o . . . . . . . . . . . . .
xviii
Index
8.9
Plutarc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.9.1 Fragment de la Vida de Marcel . . . . . . . . . . . . . . . 8.9.2 Fragment 718ef de la q uesti o segona de Moralia: Quaestiones convivales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.10 Ptolemeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.10.1 Cap tol 5, llibre I del Almagest . . . . . . . . . . . . . . . 8.11 Erwin Schr odinger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.11.1 Fragment de Nature and the Greeks. . . . . . . . . . . . . 8.12 Te o dEsmirna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.12.1 Dels nombres laterals i dels nombres diagonals de lExpositio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Indicacions i resoluci o de les activitats 9.1 Activitats del cap tol 1 . . . . . . . . . 9.2 Activitats del cap tol 2 . . . . . . . . . 9.3 Activitats del cap tol 3 . . . . . . . . . 9.4 Activitats del cap tol 4 . . . . . . . . . 9.5 Activitats del cap tol 5 . . . . . . . . . 9.6 Activitats del cap tol 6 . . . . . . . . . 9.7 Activitats del cap tol 7 . . . . . . . . . Bibliograa
375 375 376 376 376 377 377 378 378 381 381 405 419 436 456 480 497 519
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
Cap tol 1
Or gens del m` etode axiom` atic deductiu. El llibre I dels Elements dEuclides
1.1 Lorigen de la Geometria
El contingut dels documents m es antics que fan refer` encia a la geometria, fa pensar que aquesta neix i es desenvolupa estretament lligada a les exig` encies pr` actiques de lorganitzaci o social en aspectes diversos: des de la construcci o daltars i monuments, ns a la mesura de superf cies per als repartiments de terres o el c` alcul de volums per al emmagatzemament de cereals o daltres mat` eries. Sen troben testimonis en totes les civilitzacions, tauletes babil` oniques, papirs egipcis, tractats xinesos i indis, i relats dels historiadors grecs. Herodot [v aC] relata que el fara o Sesostris (Ramses II) [ca. 1300 aC] distribu a la terra entre els egipcis en parcelles rectangulars; a canvi, aquests li lliuraven unes taxes anuals. Quan el Nil inundava una part dels terrenys, els agrimensors del fara o certicaven la rebaixa que shavia de fer en la taxa, daes en la meva cord amb la superf cie inundada. Finalment arma que aquest opini o lorigen de la geometria la qual va passar als grecs . Segons Climent dAlexandria1 , Dem` ocrit, l` osof i matem` atic del segle v aC, armava que ning u el superava en tra car l nies en les gures i provar les seves propietats, ni tan sols els anomenats tibadors de corda2 a Egipte . Aquest terme evoca igualment lapropament emp ric dels egipcis a la Geometria. Les tauletes babil` oniques presenten en gran part llistes de nombres consistents, entre daltres coses, en taules dinversos i productes, i tamb e dalgoritmes de resoluci o dequacions, les quals venen sovint originades pels problemes geAquesta cita i lanterior es poden trobar a Heath [1921], 121 de ledici o de 1981. Del terme grec harpedonaptae. Es pot seguir el rastre etimol` ogic des del terme arpentage, en llengua francesa, que signica agrimensura.
2 1
1. Or gens del m` etode axiom` atic deductiu. El llibre I dels Elements dEuclides
om` etrics de c` alcul d` arees i volums. Una de les tauletes m es espectaculars per la seva complexitat, la qual es exemple de la profunditat dels coneixements babil` onics, es la Plimton 322.3 Aquesta proporcionava, juntament amb la part que hi falta, una collecci o de terns pitag` orics, la qual cosa invita a creure en la seva assumpci o del teorema de Pit` agores prop de 2000 anys abans de Crist. Les dues obres capitals m es antigues que es conserven de les matem` atiques xineses s on el Zhoubi Suanging dedicada a les matem` atiques i lastronomia, i el Jiuzhang Suanshu, en qu` e es presenten solucions de problemes matem` atics de la vida quotidiana, com ara repartiments proporcionals i c` alculs d` arees i volums on dues obres de dif cil dataci o, representatives del entre daltres.4 Aquestes s desenvolupament de la matem` atica xinesa en el per ode xi aC ii dC. A lantiga India els textos matem` atics m es antics els trobem en els Sulvasu5 tra, i tres dels m es importants van ser escrits, per ordre dantiguitat a partir del 800 aC, per Baudhayana, Apastamba i Katyayana. Tracten amb molts tipus de q uestions geom` etriques elementals, com la construcci o de perpendiculars, quadrats, trapezis, transformaci o d` arees, quadratura de cercles, etc.; tamb e shi troba una formulaci o general del teorema de Pit` a gores i el c` a lcul aproximat de 2. Moltes daquestes q uestions s on presentades sota la forma de procediments per a la construcci o daltars. Els continguts s on similars en els tres autors, essent el nombre de construccions del segon menor que el del primer, i la presentaci o del tercer m es sistem` atica.6 El denominador com u de totes aquestes obres es labs` encia de demostracions, si m es no, tal com avui les entenem hereus de la tradici o grega nascuda amb els l` osofs presocr` atics. No sabem si els preocupava lexist` encia dalguna forma de veritat matem` atica i, en cas armatiu, de quin tipus podia ser aquesta. Calien demostracions dels m` etodes exposats? Calia conv` encer de la correcci o dels m` etodes? No sembla que aix` o fos important, com a m nim per al lectors dels textos escrits, encara que hi ha indicis dinter` es en aquest tema entre alguns autors. Algunes resolucions presentades en el textos escapen a la simple classicaci o de recepta i deixen entreveure una ombra de justicaci o, de necessitat de conv` encer, de llavor del que m es endavant sentendr` a per demostraci o.7 Mostrarem dos exemples que escapen al model de presentaci o de resoluci o
Ser` a estudiada en el cap tol 4. Martzloff [1987], 13, tradueix Zhoubi Suanging com Canon de c` alculs gnon` omics de la dinastia Zhou, sent en canon com a conjunt de regles, mentre que cita la traducci o proposada per Needham [1959], 19, i adoptada per Li YanDu Shiran [196364], 25 de ledici o de 1987, LAritm` etica cl` assica del gn` omon i de les traject` ories circulars del Cel, les dues justicades sobre la doble accepci o del mot zhou, el qual es pot referir a la dinastia Zhou, per` o tamb e t e el signicat de per metre. Quant al Jiuzhang Suanshu es tradu t per Li YanDu o de 1987, com Els nou cap tols sobre lart matem` atic. Shiran [196364], 33 de ledici 5 Sulva : corda per efectuar mesures; sutra : regla relativa a una ci` encia; sulvasutras : regles de la corda. 6 Una presentaci o de la geometria en els Sulvasutra la trobem a Datta [1993], Bag [1979], 103135, i Gheverghese [1991], 308322 de ledici o espanyola de 1996. 7 Per a un comentari sobre aquest tema vegeu Boyer [1968], 66-68 de ledici o de 1986.
4 3
1.1. Lorigen de la Geometria
de problemes com a simple recepta. El primer est` a extret del papir de Rhind, i tracta de la quadratura del cercle; el segon est` a extret del Zhoubi Suanging i tracta del teorema gougu (teorema de Pit` agores). Tamb e presentarem un problema aritm` etic del qual es f` acil conjecturar lorigen geom` etric de lalgoritme de resoluci o, la qual cosa ve a refor car el paper original de la geometria com a eina lligada a les aplicacions, en aquest cas lligada al c` alcul de 2. 1.1.1 L` area del cercle en el papir de Rhind.
Lescriba Ahmes va redactar aquest papir lany 1650 aC, el qual segons ell mateix arma, es una c` opia dun escrit duna ` epoca datada entre 1800 i el 2000 aC i consta duna collecci o de vuitanta-set problemes.8 Alguns daquests tracten amb ` arees de cercles, concretament en el problema 50 es considera un camp circular de 9 khets9 de di` ametre i es demana la seva ` area. La soluci o que dona sense cap mena de justicaci o es la seg uent:10
Restem 9 [ es a dir 1/9] del di` ametre, es a dir un khet. El romanent es 8. Multipliquem 8 per 8, aix` o fa 64. Conseg uentment l` area es 64 setat.
O sigui que el m` etode per quadrar el cercle consisteix en construir un quadrat 8 de costat 9 1 es el di` ametre del cercle 9 9 = 9 9 = 8 i, en general, si d 1 8 2 de costat d 9 d = 9 d. Daqu resulta l` area del cercle A = ( 8 el valor 9 d) . Aix aproximat que sha considerat de manera impl cita per al quocient entre l` area 2 A del cercle i el quadrat (d/2) del radi es =
8 2 (9 d) = (d/2)2
16 9
= 3.1605 . . .
Fins aqu , la presentaci o de la soluci o del problema ha estat feta de la manera est` andard, sense cap tipus de demostraci o. Tanmateix, aix` o no passa en el problema 48, en qu` e es demana comparar l` area dun cercle de di` ametre 9 amb la del seu quadrat circumscrit de costat 9. La primera part la resol igual que en el problema 50, i obt e una ` area de 64 setat per al cercle. Quant al quadrat, actua calculant el quadrat de 9 igual a 81. La novetat de la presentaci o consisteix en que aquests c` alculs venen acompanyats duna gura en la qual apareixen un quadrat i un oct` agon inscrit amb la inscripci o de la xifra 9 en escriptura 11 o escapa a hier` atica en el seu interior. Es conjectura que aquesta presentaci la qualitat de simple recepta i pret en mostrar un perqu` e de la resoluci o. Lany 1952, K. Vogel12 interpreta que es calcula l` area del cercle comparant-la amb la dun oct` agon.
Vegeu RobinsShute [1987]. Un khet = 52.3 metres. Un setat = un khet quadrat. 10 Vegeu Beckman [1971], 2225, Delahaye [1997] 139146, Gillings [1972], 139146, Eno de 2000. gels [1977], BerggrenBorweinBorwein [1997], 16 de ledici 11 Forma abreujada de lescriptura jerogl ca. 12 Vegeu Gillings [1972], 142143.
9 8
Aquest resultaria de dividir el quadrat en 9 subquadrats iguals, agafant com a v` ertexs de loct` agon els dos v` ertexs interiors de cada costat del quadrat principal. Hi ha maneres diverses de justicar la q uesti o; una delles consistiria en calcular l` area de loct` agon 92 2 32 = 63, la qual coincideix aproximadament amb la 2 del quadrat ( 8 ormula coneguda del babilonis 9 9) = 64; una altra utilitzaria la f b a2 b a 2a ,13 de la qual no es t e const` ancia del seu coneixement per part 18 = 9 1 = 8. dels egipcis, don sobt e 63 = 81 18 9 18
1.1.2
El teorema gougu
En el Zhoubi Suanging ve representat el diagrama adjunt sense cap m es comen14 tari, en qu` e es representa el teorema gougu, o teorema de Pit` agores, en el cas particular de costats 3, 4 i 5. Uns segles m es tard un comentarista afeg el text explicatiu seg uent:15
Aix , tallem [diagonalment] un rectangle [ABCD] damplada 3 [unitats] i longitud 4 [unitats]. La diagonal [AC] entre els v` ertexs [oposats] ser` a llavors de 5 [unitats]. Tot seguit, despr es de tra car un quadrat [ACPQ] sobre aquesta diagonal, li circumscrivim semirectangles com el que hem tallat per formar la l` amina [quadrada]. Aix els altres [quatre] semirectangles damplada 3, longitud 4, i diagonal 5, fan conjuntament dos rectangles [d` area 24]. Llavors [quan aix` o es resta de la l` amina quadrada d` area 49], el romanent es d` area 25. Aquest [proc es] sanomena apilament de rectangles.
Vegeu una conjectura sobre lorigen geom` etric daquesta aproximaci o a lactivitat 1.1 4. Trobem a Li YanDu Shiran [19631964], 29 de ledici o de 1987, la seg uent explicaci o: Aqu la mesura vertical sanomena Gu i signica mesura o escala. Lombra daquesta mesura projectada pel sol sobre un pla sanomena Gou i la hipotenusa es coneix com a Xian, la corda dun arc. Aix el triangle rectangle sanomena forma gougu. 15 Lhem trobat tradu t a Katz [1993], 30, i Van der Waerden [1983], 27, que lhan extret de Needham [1959], 22.
14
13
Evidentment, tant si agafem el diagrama a lladament com si li adjuntem el comentari, no es comA N D pleixen els requisits que demanem actualment a una demostraci o. Tanmateix queda clara la intenci o en B oferir quelcom m es que una simple recepta en la C P presentaci o dels valors dels costats del triangle rectangle. Es cerca una justicaci o visual basada en la quadr cula per tal de conv` encer de la veritat del M L Q fet que si els catets tenen valors 3 i 4, la hipotenusa t e valor 5. Amb el concurs del simbolisme algebraic actual es immediat convertir lexposici o anterior en una demostraci o. Efectivament, considerem a = amplada AB, b = longitud BC, c = diagonal AC .
Si comparem les ` arees de les gures obtenim, N M LD = 4 ACD + ACP Q = (a + b)2 = 2ab + c2 = = c2 = (a + b)2 2ab = a2 + b2 . No cal rec orrer a la nostra ` algebra per extreure una demostraci o convincent del diagrama anterior. Nom es cal considerar la part del diagrama inclosa entre els v` ertexs del quadrat AP QC .
A J I P J P Q C I J C A=Q I
Si fem girar P JQ, amb centre P , un angle de 90 [o 270 ], i CIQ, amb centre C un angle de 90 [o 270 ], obtenim la superf cie del quadrat de costat P Q com a suma de les superf cies dels quadrats de costats, respectivament, P J i IC .16 1.1.3 Larrel quadrada de 2 en els Sulvasutra En els Sulvasutra trobem un c` alcul de 2 que exemplica molt b e les especulacions dels historiadors sobre els or gens geom` etrics del problema i dels procediments utilitzats. Es creu que el problema shagu es pogut originar en el planteig de la construcci o dun altar d` area doble que un altar donat. Si considerem un altar quadrat de costat unitat el procediment, per aconseguir un quadrat d` area
El matem` atic indi Bhaskara [xii] suggereix quelcom de semblant quan presenta el diagrama de lesquerra i afegeix com a u nic comentari contempleu.
16
doble que es troba en els tres autors citats, consisteix en augmentar la mesura del costat en la seva tercera part, i aquesta tercera part en la seva quarta part menys la trenta-quatrena part daquesta quarta part, don en resulta el valor a dir es proposa que aproximat per exc es del nou costat. Es 2 Tenint en compte que, 1.4142135 < 2 < 1.4142136 , 1+ 1 1 1 + = 1.4142156 . . . 3 3 4 3 4 34
lerror com` es es menor que 2.2 106 . Shan proposat algunes conjectures sobre la manera darribar a aquest resultat. Una delles es presenta amb un procediment totalment geom` etric:17 Considera dos quadrats Q1 i Q2 de costat unitat i fa successives i adequades diseccions dun dells per afegir-les a laltre. La nalitat es aconseguir un quadrat que aproximi per defecte el quadrat doble, i posteriorment un gn` omon que tamb e laproximi per defecte. Llavors completa ns a un quadrat aquest gn` omon i obt e una primera aproximaci o per exc es. Concretament:
R3 Q R1 R2
R2
Ti
Q2
R1
Ti
quadrat(Q1)
1/3 1/(34)
Descompon el quadrat Q1 en tres rectangles Ri de costats 1 1/3. Afegeix dos dels rectangles obtinguts R1 i R2 al quadrat Q2 , fent coincidir els costats unitat, i obt e un gn` omon. Parteix el tercer rectangle R3 en tres quadrats iguals Q, i nutilitza un per completar un quadrat de costat 1 + (1/3) a partir del gn` omon anterior. Parteix el rectangle R3 Q, contingut en el quadrat Q1 , en vuit rectangles Ti iguals, i els afegeix als costats del quadrat de costat 1+(1/3) per obtenir un altre gn` omon que tindr` a` area doble que el quadrat inicial. A partir daquest gn` omon completa un quadrat utilitzant un quadrat de costat 1/(3 4).
17
Vegeu Datta [1993], 192194.
Amb aquest procediment ha constru t un quadrat que excedeix l` area 2 en aquest petit quadrat de costat 1/(3 4). Conseg uentment al costat daquest quadrat completat aproxima per exc es 2 amb el valor 1 1 2 1+ + . 3 34 Per corregir lexc es, retalla dues tires rectangulars de costat x del quadrat completat de manera que l` area de les dues tires sigui aproximadament igual a lexc es. Actua observant que si fos exactament igual shauria de complir 2x 1 + i llavors, x=
1 2 34 1 +1 3 + 34
1 1 + 3 34
x2 =
1 34
2 1
x2 2 1+
1 3
1 34
.
x 1+ 1/3 +1/(34)
Si es prescindeix del segon sumand en resulta, x 1 1 = 2 (12 + 4 + 1) 3 4 3 4 34
i sobt e laproximaci o per exc es 1 1 1 2 1+ + 3 3 4 3 4 34
Activitats 1.1 orrer a la trigonometria, una acotaci o dels valors de , 1. Trobeu, sense rec imposant que l` area dun cercle es major que la del seu oct` agon regular inscrit i menor que la del circumscrit. 2. En el Baudhayana trobem diverses construccions geom` etriques que recorden lestil de presentaci o que fa la matem` atica grega dels problemes de transformaci o d` arees. En triarem dues relacionades amb el teorema de Pit` agores:18 Construcci o 1: Construir un quadrat com a difer` encia de dos quadrats. Per sostreure un quadrat P QRS dun quadrat ABCD, tallem daquest u ltim un rectangle AF ED, amb un costat AF igual al del quadrat P QRS que es vol restar. Transportem el costat llarg EF daquest rectangle diagonalment ns laltre costat AD, i all on cau [el punt G] tallem el tros GD. Amb aquest tros tallat la deducci o sha acabat.
Vegeu Datta [1993], 78 i 8384. Vegeu tamb e, per a la segona construcci o, Gheverghese [1991], 315316 de ledici o de 1996, i Boyer [1968], 271 de ledici o de 1986.
18
E2
A P Q G
F X
Construcci o 2: Transformar un rectangle en un quadrat. Si desitges transformar un rectangle ABCD en un quadrat, agafa el seu costat CD com el costat dun quadrat CDEF ; parteix el que resta EF AB en dues parts [iguals] EF HG i GHBA, i canvia el lloc [de la superior GHBA] invertint-la, i afegeix-la sobre laltre costat F D del quadrat. Llavors afegint una porci o [quadrada F H P H ] omple aix` o [lespai buit de la cantonada]. Sha explicat [abans] com deduir el nal. i) Completeu el nal de la segona construcci o.
A G E F
B H P H0
G0
ii) Feu una an` alisi dels dos problemes que porti a aquestes construccions. iii) Creeu un txer amb el CABRI que presenti la segona construcci o pas a pas. 3. Trobeu una primera aproximaci o per exc es de 3 actuant de manera similar al cas 2 de la secci o 1.1.3, despr es dobservar el gr` ac adjunt.
R3 R4 Q1 R1 R2 Q2 R3 R4 Q3 Q4 Ti quadrat(C1) quadrat(C 2) 1 C3
Q1 Q3
Q2 Q4 Ti
R1
R2
1/3
1/3 1/(35)
Amb el resultat obtingut, trobeu una segona aproximaci o utilitzant el procediment de retallar dues tiretes rectangulars del quadrat obtingut. 4. Observeu que, en els c` alculs de 2 i 3, la segona part del proc es seguit consistia en retallar dues tires rectangulars del quadrat que resultava despr es de
fer la primera aproximaci o, de manera que lamplada x de la tireta retallada era aproximada prescindint del sumand m es petit. Aquest procediment es pot generalitzar per calcular larrel quadrada de qualsevol nombre. Suposem que volem calcular N , en qu` eN es natural, i que tenim una aproximaci o per exc es a2 N del quadrat d` a rea N . Si retall essim dues tiretes 0 rectangulars, damplada x i llarg` aries a0 i a0 x, del quadrat a2 0 amb la seva 2 suma igual a lexc es a0 N . llavors 2xa0 x2 = a2 0N
2
i x=
x2 a2 0N + . 2a0 2a0
a2 N
x 0 Si prescindim del valor 2 a0 i retallem les tiretes de costats a0 i x = 2a0 , a0 x i x, obtindrem una altra aproximaci o per exc es, m es ` optima que a0 ,
a1 = a0 x = a0 del costat
a2 + N a2 0N = 0 2a0 2a0
N del quadrat d` area N . Efectivament, a2 0N > =

2 (a0 x)2 N = a2 1 N = (a0 x) N =
a2 0+N 2a0
N =
a2 0N 2a0
>0 .
i) Quina ser` a laproximaci o del valor de 2, si apliquem aquest procediment 1 1 al resultat 1 + 1 o 1.1.3? 3 + 34 3434 obtingut a la secci ii) Analitzeu el procediment anterior si partiu duna aproximaci o a0 per defecte. iii) Deniu una funci o amb el DERIVE que apliqui iteradament el procediment anterior per tal daproximar larrel de qualsevol nombre N . Les variables seran el nombre N , el valor de la primera aproximaci o i el nombre de repeticions del proc es. iv) Deniu una funci o que permeti visualitzar gr` acament el proc es iteratiu. Indicaci o: Heu de construir la successi o de punts . . . , [xk , xk+1 ], [xk+1 , xk+1 ], [xk+1 , xk+2 ], . . . , en qu` e x0 es una primera aproximaci o i xk+1 = f (xk ) tal que f (x) = representar-los connectats per segments.
x2 +N 2x ,
2 5. A partir duna aproximaci o a0 per defecte de N tal que a2 0 < N < (a0 +1) , es pot aconseguir una altra aproximaci o per defecte de la manera seg uent:
10
Afegim dues tiretes rectangulars a0 x i un quadrat x2 al quadrat a2 0 , de manera que la suma de totes les ` arees sigui igual a N , es a dir
2 a2 0 + 2a0 x + x = N .
x x x2 a0 x
(1.1)
a0 x
2 a0
Per la condici o de sortida ha de ser x < 1, i de la igualtat (1.1) obtenim: x= N a2 N a2 0 0 > . 2a0 + x 2a0 + 1
N a2 0 2a0 +1
a0
a1
a0
O sigui que si considerem x = compleix
obtindrem laproximaci o a1 per defecte que N a2 0 < N. 2a0 + 1 (1.2)
a0 < a1 = a0 + x = a0 +
i) Apliqueu aquest procediment al c` alcul de 2, partint del valor aproximat a0 = 7 5. ii) Quin tipus daproximaci o de N obtindr em si part ssim de a0 tal que 2 (a0 + 1) < N . iii) Quin tipus daproximaci o obtindr em si apliqu essim a a0 > N el procediment anterior denit per la igualtat (1.2). 6. Pretenem acotar lerror en el c` alcul de N , utilitzant que aquest ser` a menor que la difer` encia entre una aproximaci o per exc es una per defecte. Deniu amb el DERIVE tres funcions: i) Una que proporcioni aproximacions per defecte de N aplicant iteradament el m` etode explicat, i una altra que les visualitzi. ii) Una altra que proporcioni el valor de N amb un error menor que 10k , utilitzant parelles daproximacions per defecte i per exc es.
2 Indicaci o: Haureu de partir dun valor inicial a0 tal que a2 0 < N < (a0 + 1) . 7. Considereu a0 > 0 i la successi o daproximacions de N
ap+1 = ap
a2 pN 2ap
denides com a lapartat 4 daquestes activitats. Pretenem acotar lerror com` es en aquestes aproximacions, les quals sabem que a partir de a1 seran per exc es. i) Demostreu que 0 < ap+1 N < ap ap+1 , p 1. ii) Utilitzeu el resultat o amb el DERIVE que anterior per denir una funci proporcioni el valor de N amb un error menor que 10k . P
1.2. De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia
11
1.2
De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia
Hem presentat alguns elements que presenten lorigen pr` actic de la geometria en les antigues civilitzacions. Tot i trobar alguns indicis dinter` es en la justicaci o de la veritat de les seves proposicions i procediments, els documents que tenim permeten armar que els seus autors no creien necessari o convenient de deixar const` ancia escrita de cap mena de demostraci o si es que aquestes existi en la civilitzaci en. Es o grega, que guarda estrets contactes amb les citades anteriorment, on apareix a partir del segle vii aC, una nova manera dentendre la matem` atica i, m es concretament, la geometria. Els grecs senfronten a la geometria des duns par` ametres no tan pendents de les aplicacions i m es lligats a la recerca de certeses, de veritat, i ho fan des dun punt de vista que nom es compta amb les capacitats pr` opiament humanes per aconseguir-ho. Aquest canvi va lligat amb el naixement de la losoa grega,19 caracteritzada per la recerca de causes u ltimes a trav es de la ra o. Sabem que els antics grecs, com totes les altres civilitzacions ve nes, creien en un coneixement que rebien dels d eus, a trav es de persones que shi podien comunicar com ara sacerdots i mags. Aquesta comunicaci o sestablia en estats especials de consci` encia, indu ts per rituals, en els oracles, o per les pr` opies capacitats dels interlocutors. Els missatges rebuts eren guardats en forma de mites, llegendes i narracions dels diferents sistemes religiosos, capa cos de provocar el despertar de la consci` encia daquells que ho desitjaven sincerament. Al voltant del segle vii aC sobserva una clara tend` encia a considerar que lhome podia adquirir coneixement per altres vies, sense una intervenci o directa dels d eus. Sha especulat molt sobre els motius daquest nou moviment i les conclusions no s on denitives.20 Entre les possibles causes sapunten el trencament de valors de tipus aristocr` atic i feudal, provocat per les migracions dels segles ix al vii aC. Amb aix` o es propici` a lactivitat comercial amb les civilitzacions ve nes i, aquests contactes deixaren al descobert contradiccions, com a m nim aparents, entre els seus sistemes de creences, i els dels seus interlocutors. Daltra banda tenim la peculiaritat, del car` acter grec, datracci o per la controv` ersia de cara a consolidar les opinions pr` opies, pensem en l` agora, lloc p ublic de reuni o on sintentaven organitzar les relacions ciutadanes. Aquest car` acter els podria haver condu t a la recerca de noves formes de coneixement, que shaurien dobtenir amb l us de les facultats humanes de percepci o, intu ci o, raonament, per` o lluny de la intervenci o dels d eus que semblaven introduir confusi o. O sigui que, independentment que els d eus posse sin i manifestessin o no la veritat, es van posar a buscar-la amb els mitjans humans que havien adquirit de la naturalesa o daquests mateixos d eus. Notem que aix` o no representa una ruptura total amb lantiga concepci o del mite com a via de coneixement, sin o lacceptaci o de vies
19 [1993], 3146, i pel lligam amb el En relaci o al naixement de la losoa vegeu Torello canvi alludit vegeu Mart nez [1986]. 20 Vegeu Torell o i Mart nez
12
complement` aries o, ns i tot, alternatives. Reexionem sobre el relat que Te o dEsmirna [ii] fa duna consulta feta pels delis a loracle:21
Erastotenes [iiiaC] en el seu treball titulat Platonicus relata que quan els d eus proclamaven al delis, mitjan cant loracle, que si volien lliurarse de la plaga, haurien de construir un altar c ubic doble en volum que lexistent, els artesans van quedar perplexos en els seus esfor cos per descobrir com un s` olid podia ser doblat a partir dun s` olid similar i van preguntar a Plat o sobre aix` o; ell va replicar que loracle signicava no que els d eus volguessin un altar de doble volum, sin o que desitjaven, posantlos la feina, avergonyir-los per la seva neglig` encia de les matem` atiques i el seu menyspreu de la geometria.
Aquest fragment illustra sobre la possible complementarietat de les dues vies, en poder-se interpretar que loracle ens introdueix subtilment a la consci` encia que hi ha coses que es poden con` eixer per la mena de raonaments que fan les matem` atiques, i que de cap manera es poden negligir. O sigui que els d eus proporcionaven el coneixement que no es pot prescindir de cercar coneixement amb mitjans humans. Sigui com sigui, el fet clar es que els grecs dels segles viivi aC es van enfrontar a la recerca de coneixement per la via de la ra o. Els tres representants principals daquesta ` epoca s on de Milet:22 Tales [ 630-546]. Creu que laigua es la subst` ancia primordial susceptible de transformar-se per condensaci o en s` olids i per evaporaci o en aire, el qual engendra el foc. Tamb e es suport material perqu` e la terra oti sobre della. Aquestes idees estaven for ca inuenciades per descripcions mitol` ogiques precedents, per` o labandonament de la formulaci o m tica converteix Tales en un dels primer l` osofs que cerca el coneixement a trav es de la ra o. Anaximandre [ 610547]. En paraules de Di` ogenes Laerci: Armava que el principi i lelement es lapeiron (indenit), sense distingir laire, aigua o qualsevol altra cosa . Aquest autor sendinsa m es en la via de la ra o. En ser aquesta una assignaci o m es abstracta, hagu es pogut ser elaborada mitjan cant una argumentaci o que q uestion es els predicats de Tales: Com podia el foc provenir de laigua si els dos es destrueixen m utuament i acabarien per extingirse? Calia que la subst` ancia primera tingu es una naturalesa diferent que qualsevol element constitutiu del nostre m on. Anax menes [ 588-524]. Estableix laigua com a primer element. La seva raricaci o i condensaci o produeixen els altres elements. En aquesta producci o laigua no perdia la pr` opia naturalesa i, daquesta manera, resolia
21 22
Vegeu Heath [1921], I, 245246 de ledici o de 1981. Vegeu KirkRaven [1966], 111232 de la traducci o espanyola de 1974.
13
la possible argumentaci o dAnaximandre en front de la concepci o de Tales, tornant a considerar un component del m on sensible com a primer element. Aix doncs la crisi intellectual creada per la p` erdua de creences provocada per lenfrontament de cultures, juntament amb el car` acter grec, sembla un dels principals motius daquesta entrada en escena de la ra o com a via de coneixement. natural que sigui aix Evidentment la matem` atica no escapa a aquest model. Es si observem la peculiaritat dels objectes matem` atics. Aquests es presentaven com a no canviants, mentre que els objectes del m on subjectes a la nostra percepci o canvien, i dif cilment shi pot esbrinar la veritat. Els grecs podrien doncs, comen car amb lestudi de la veritat en les matem` atiques. Aix` o caldria que es fes a partir de raonaments rigorosos, perqu` e els objectes matem` atics podien provocar laparici o de situacions tan o m es o confuses que les provocades pels objectes sensibles; un dels exemples m es dram` atics seria el de la crisi provocada pel descobriment de magnituds incommensurables en la geometria. Tot aix` o conduiria a la recerca dun m` etode que fos una eina v` alida per a lestabliment de la veritat cercada, i desembocaria en la creaci o del m` etode axiom` atic deductiu. L us daquest m` etode distingiria la manera dentendre i de presentar la matem` atica, de la que tenien les civilitzacions ve nes, i es leina que valida la veritat de les proposicions matem` atiques ns el dia davui. Els Elements dEuclides [300 aC] es el primer text que conservem, en qu` e es presenta la geometria seguint aquest model. Abans dendinsar-nos en lestudi del primer llibre, dels tretze que constitueixen lobra, ens referirem a alguns dels protagonistes del proc es destabliment del m` etode. 1.2.1 Tales
Es considera Tales el primer representant daquest moviment. No tenim cap document escrit per ell, i no sabem en qu` e podien consistir les seves demostracions. Fins i tot, podien guardar certa similitud amb algun del exemples de les civilitzacions m es antigues citats a la secci o 1.1; podria ser que els arguments per conv` encer de la veritat de les proposicions geom` etriques consistissin en lelaboraci o de diagrames m es que en cadenes de deduccions.23 Procle [410485] al principi del seu Comentari al primer llibre dels Elements dEuclides introdueix un fragment dun resum perdut duna part duna Hist` oria de la Matem` atica 24 perduda escrita per Eudem [. 320 aC] en qu` e parlant de Tales diu:
Tales que viatj` a a Egipte, fou el primer a introduir aquesta ci` encia a Gr` ecia. Descobr per si mateix moltes proposicions, i va instruir els seus
Vegeu Neugebauer [1957], 147148 de ledici o de 1969, per a una opini o en contra que Tales utilitz es el m` etode deductiu en les demostracions de les seves proposicions, i Van der o a favor. Vegeu tamb e, Heath [1921], I, 130131 de Waerden [1961], 8789, per a una opini ledici o de 1981. 24 Vegeu Morrow [1970], 52.
23
14
successors en els principis ens el qual es basen moltes altres, essent els seu m` etode datac en alguns casos m es general i en daltres m es emp ric.
Les proposicions que se li atribueixen s on: ametre parteix el cercle en dues parts iguals. Tot di` Els angles a la base dun triangle is` osceles s on iguals. Els angles oposats pel v` ertex, que es formen en tallar-se dues rectes, s on iguals. El criteri digualtat de triangles anglecostatangle. Langle inscrit en un semicercle es recte. 1.2.2 Els pitag` orics
Pit` agores [. 530 aC], i els seus seguidors tenien una concepci o de lUnivers com un cosmos, es a dir com un tot ordenat. Veien en el nombre el principi a trav es del qual aquest tot era manifestat a lhome, ns i tot, creien que tot era nombre. Possiblement, un dels descobriments que determinaren ladopci o daquest punt de vista fou que les proporcions que apareixien a les escales musicals podien ser explicades amb els nombres i que les teories creades amb aquests servien per explicar altres tipus de fen` omens. Arist` otil ho explica en el llibre A de la Metaf sica, 985 b:
A l` epoca daquests [els l` osofs atomistes] i abans que ells, els anomenats pitag` orics es dedicaren a les matem` atiques i foren els primers en fer-les progressar; absorts en el seu estudi van creure que els seus principis ho eren de totes les coses. I com que els nombres s on per naturalesa els primers daquests principis, i en els nombres creien contemplar moltes semblances amb els essers existents i amb els que estan en formaci o m es que en el foc, la terra, o laigua (essent tal modicaci o dels nombres la just cia, tal altra l` anima i la ra o, una altre loportunitat, i quasi b e de manera semblant totes les altres coses); i com que veien que els atributs i les relacions de les escales musicals eren expressables en nombres, i semblava que totes les altres coses estaven constitu des de manera similar, en tota la seva naturalesa, als nombres, i aquests semblaven ser els primers de tota la naturalesa, van suposar que els elements dels nombres eren els elements de tots els essers existents, i 25 que els cels tots eren harmonia i nombre.
Aqu veiem reectida una experi` encia per la qual hem passat molts de nosaltres i dels nostres alumnes: el fet que una abstracci o num` erica feta en lestudi dun
25
Extret de KirkRaven [1966], 333334 de ledici o de 1974.
15
fenomen f sic, amb la conseg uent elaboraci o te` orica de labstracci o, sigui aplicable en camps que en principi no tenen res a veure amb els camps de lestudi inicial. Lexperi` encia, sens dubte, impressiona i f` acilment indueix a qui la viu, a dotar els objectes matem` atics datributs en un terreny que transcendeix el sensible i les aparences, i atorgar-los un lloc principal en la concepci ou ltima de la realitat. Tanmateix, les coses no s on tan simples, i tot aix` o podria ser conseq u` encia de la pr` opia naturalesa del pensament matem` atic. 26 Una altra q uesti o digna de ser notada que trobem en aquest fragment es la menci o dels quatre mathemata ( ), terme que es troba en lorigen de la paraula matem` atica, els quals constitueixen des del temps dels primers pitag` orics els cos de la ci` encia, i que serien presentats per Boeci [ 480524] sota el nom de Quadrivium. Aquests s on laritm` etica, la geometria, lastronomia i la m usica. La paraula matem` atica t e el seu origen en el terme mathema ( ). Entre els pitag` orics existien dues classes de membres els mathematikoi ( o ), els quals rebien i aprofundien en els coneixements i creences de la comunitat, i els akousmathikoi (o o ), els quals participaven daquests coneixements i creences sense aprofundir-ne. Aix , els termes mathema i mathemata tenien, en aquell temps, el signicat ampli de tot all` o que es tema dinstrucci o o estudi. M es endavant Plat o arma que el mathema o objecte destudi suprem es la Idea del B e:27
. . . la Idea del B e es lobjecte de lestudi suprem, a partir del qual les
coses justes i totes les altres coses es tornen u tils i valuoses. I saps b e que estic per parlar-ne i, a m es, que no ho coneixem prou b e. Per` o tamb e saps que si no ho coneixem, encara que conegu essim les altres coses, sense all` o res en seria valu os, de la mateixa manera que si posse m alguna cosa sense el B e.
M es endavant en el llibre VII de la Rep ublica fa una descripci o extensa i raonada de les disciplines que ens poden conduir envers aquesta idea. Aquestes s on les quatre ja citades i afegeix la geometria de lespai, la qual nosaltres, igual que Boeci, considerem dins la geometria.
26 dinger[1996], 5960 de ledici Vegeu Schro o espanyola de 1997, text que trobareu a la secci o 8.11.1. Vegeu tamb e RicardThuan[2000], 261274 de ledici o espanyola de 2001; all Matthieu Ricard arma que:
En estudiar les matem` atiques, els matem` atics no fan sin o estudiar el mode de funcionament del seu cervell, de quina manera el nostre pensament elabora poc a poc una f ormula de lectura dels fen` omens. Aquesta f ormula es presta naturalment a ser aplicada a tot fen` omen nou que es presenti, ja que es la seva ra o de ser. Per tant, no es destranyar que aquest instrument mental polivalent, de vegades savanci a les nostres observacions i pugui ser utilitzat amb nalitats que encara no hem imaginat. Les matem` atiques poden contemplar tot tipus de possibilitats l` ogiques que encara no han trobat o no trobaran mai equivalents en la naturalesa, sense que aix` o confereixi una exist` encia aut` onoma a aquestes idees.
27
Vegeu el llibre VI de la Rep ublica, 505 a.
16
Dentre els pitag` orics es conserva un fragment dArquitas, contemporani de Plat o, en que fa una de les primeres presentacions dels mathemata:28
Crec que tots aquells implicats en els mathemata han arribat a conclusions correctes, i no es sorprenent que tinguin una concepci o verdadera sobre la naturalesa de cada cosa particular: perqu` e havent assolit conclusions correctes sobre la naturalesa de lunivers, estaven en posici o de veure en la seva veritable llum la naturalesa de cada cosa. Aix , han deixat a la nostra disposici o un coneixement clar sobre la velocitat del cossos celestes, les seves aparicions i ocultacions, i sobre geometria, aritm` etica, esf` erica i, no menys, sobre m usica; perqu` e aquestes mathemata estan relacionades.
Quant a laportaci o dels pitag` orics a lestabliment del m` etode axiom` atic deductiu, sels van plantejar algunes q uestions greus, les quals possiblement van impulsar-los a aprofundir en el plantejament de com shavien de discernir les propietats verdaderes dels objectes matem` atics amb independ` encia de la seva simple contemplaci o: o de magnituds incommensurables, la qual atemptava contra el Laparici nombre com a principi i mesura de totes les coses, i deixava fora del seu abast lestudi general de la geometria. Els arguments de Zen o [. 450 aC] de lescola dElea. Aquest procedia per raonaments indirectes. Partia de les premisses que defensava el seu oponent i arribava a una contradicci o. Aix aconsegu q uestionar les concepcions pitag` oriques: dun cant o la consideraci o que les magnituds estaven formades dindivisibles punts, instants i, de laltre, que es podien dividir tantes vegades com es volgu es. Des de qualsevol dels dos sup` osits, Zen o era capa c de trobar contradiccions. Aquests problemes estaven estretament lligats amb la concepci o de punts i rectes com a termes primitius, amb lestructura cont nua de la recta i podrien ser els causants del rebuig a l us de 29 procediments compostos dinnites etapes. 1.2.3 El descobriment de les magnituds incommensurables
El descobriment de segments incommensurables satribueix als pitag` orics en les seves investigacions sobre el quadrat i el pent` agon regular, concretament en lintent de comparar la diagonal i el costat daquestes gures. Per` o abans dentrar m es a fons en aquesta q uesti o esbrinarem el signicat de la commensurabilitat i les seves implicacions.
Vegeu Heath [1921], 11, i FauvelGray [1987], 56. Vegeu Caveing [1982]. Per a una mostra dun tipus de raonament en qu` e sintenta contradir, mitjan cant un procediment dinnita divisibilitat de segments, els postulats de la geometria vegeu la secci o 1.4.1.
29 28
17
Mentre saccepta, entre el pitag` orics, que tots els segments s on commensurables, no es un problema massa complex el denir la ra o o relaci o entre dos segments, elaborar una teoria de la proporci o i relacionar-la amb la mesura de superf cies de pol gons. Efectivament, segons la denici o X.2 dels Elements,
Dues magnituds s on commensurables quan s on mesurades per una mateixa mesura.

Amb unes altres paraules, si tractem amb segments, dir em que: Dos segments AB i CD s on commensurables si existeix un segment s tal que AB = p s i CD = q s , en qu` e p i q s on nombres naturals.30 A partir daqu , mentre ens mantenim en el domini dels commensurables, es pot denir la relaci o o ra o entre els segments AB i CD com la ra o entre els nombres p i q , la qual es simbolitza amb la notaci o AB p = , CD q la qual es llegeix AB es a CD com p es a q .
Donats quatre segments AB , CD, EF i GH , la igualtat AB EF = CD GH (1.3)
signicar` a que existeixen dos segments s is tals que AB = m s , CD = n s , EF = m s i GH = n s , en qu` e m i n s on naturals. Si tenim en compte que n (m x) = (n m) x, en qu` e n i m s on nombres naturals i x es un segment, la igualtat de raons equival a dir que existeixen m i n naturals tals que n AB = m CD i n EF = m GH .
Quan es d ona aquesta igualtat diem que les parelles AB, CD i EF, GH s on proporcionals. Tamb e podem relacionar la igualtat de raons amb la igualtat de les ` arees duns rectangles adequats: Si considerem els rectangles de costats s i s , AB i GH , CD i EF , els representem amb el simbolisme s s , AB GH i CD EF , i considerem s s com a unitat de mesura de superf cies, llavors la igualtat (1.3) implica31 AB GH = (m n) ( ss ) CD EF = (m n) ( s s ) i, per tant, AB GH = CD EF .
30 La notaci o p x, en qu` e p es un nombre i x es un segment o una superf cie substitueix lexpressi o p vegades el segment o superf cie x. Si s on nombres es el producte de nombres. 31 El signe digualtat entre rectangles signica igualtat d` arees.
18
s A C E G s0 s 0 s B D F H ss 0
=
ABGH=6 ss 0 CDEF= 6 s 0 s
Tamb e, si no sortim daquest domini, es f` acil demostrar que dos triangles amb els angles iguals entre si tenen els costats proporcionals. Llavors, en el terreny de les magnituds commensurables, podem deduir el teorema de Pit` agores utilitzant 32 aquests resultats. Efectivament, AHC AHB Llavors, b2 i BAC i BAC c2 semblants = b m = , a b c n semblants = = . a c
A c b h m n C H a
=am i
= a n, i, per tant,
b2 + c2 = a m + a n = a (m + n) = a a = a2 . Per` o, com hem dit al principi, aquesta mateixa gura porta la llavor de la crisi. Se suposa que els pitag` orics intentaren trobar una unitat comuna de mesura entre la diagonal i el costat del quadrat. En no trobar-la, sobr linterrogant sobre lexist` encia de magnituds incommensurables. La resposta armativa invalidaria la demostraci o anterior a no ser que selabor es una teoria de la proporci o en el nou domini, la qual shauria de fonamentar rigorosament. Aquesta teoria ` va ser elaborada per Eudox [iv aC] i es presentada per Euclides en el llibre V dels Elements. Daltra banda Euclides deixa clar en el teorema I.47 que no cal rec orrer a aquesta teoria per demostrar el teorema de Pit` agores, la qual cosa segurament era coneguda dels pitag` orics. La marxa del descobriment hagu es pogut ser la seg uent: Suposem que existeix un segment s que mesuA ra la diagonal AB i el costat BC dun quadrat. Llavors s mesura el costat AC i el segment diB0 fer` encia AB = AB BB = AB BC , en qu` e B es la intersecci o de la circumfer` encia (B, BC ) C0 amb la diagonal AB . Si constru m el quadrat de costat AB , es evident que AB = B C = CC , la qual cosa implica que el segment s mesura AB i B C la difer` encia AC = AC CC = AC AB . En denitiva, en el cas dexistir la unitat comuna de mesura s del costat i la diagonal dun quadrat, aquesta tamb e mesuraria la diagonal i el costat dun altre quadrat m es petit. Aquest proc es es podria repetir tantes vegades com es
De fet, aquesta es una de les possibles resolucions que atribueix Heath [1908] I, 353 de ledici o de 1956, als pitag` orics.
32
19
volgu es, no tindria nal, la qual cosa implica que no arribar em a determinar la unitat de la qual sha suposat lexist` encia. Per` o, per als grecs, lexist` encia de s sha destablir a partir de la seva construcci o en un nombre nit de passos. En no haver-ho aconseguit, linterrogant de lexist` encia de s segueix en peu, encara que han aparegut indicis prou grans a favor de la resposta negativa. Est` a clar que si es pogu es establir que el costat del quadrat es fa tan petit com es vulgui, en particular m es petit que s , obtindr em una contradicci o. Aquesta es lalternativa ` dEudox, que Euclides desenvolupa en el teoremes X.1 i X.2 dels Elements, encara que cal justicar-la amb la introducci o del postulat dArquimedes que Euclides presenta sota la forma de la denici o V.4. Hagu es pogut ser que els pitag` orics arribessin a aquestes conclusions sense tan de rigor, o que ho fessin per una altra via de raonament indirecte apuntada per Arist` otil:33
Tots els raonaments que arriben a una conclusi o mitjan cant el que es impossible proven el que es fals, i la proposici o del principi la demostren, per hip` otesi, quan resulta alguna cosa falsa des de lassumpci o de la contradicci o; com, per exemple, que la diagonal es incommensurable es prova perqu` e el que es senar es fa igual al parell, en suposar que sigui commensurable.
Aquest passatge es bastant fosc i cal fer-ne una interpretaci o a partir de lacceptaci o del teorema de Pit` agores. Actuem mitjan cant limpossible i suposem que la diagonal AB i el costat AC fossin commensurables. Llavors AB/AC = p/q en qu` e p i q s on naturals, amb q > 1, i podem suposar que no tenen divisors comuns.34 En ser, pel teorema de Pit` agores, p2 AB 2 2 AC 2 = = = 2, q2 AC 2 AC 2 p2 es parell i, per tant, p es parell. Llavors q es senar, en no tenir cap divisor com u amb p. Daltra banda 2q 2 es m ultiple de 4, es a dir q 2 es parell i, per tant, q es parell. Llavors, com diu Arist` otil, el senar es fa igual al parell , i ha resultat alguna cosa falsa des de lassumpci o de la contradicci o , la qual era suposar que eren commensurables. Sigui com sigui, la q uesti o incontrovertible es que, duna manera o altra, els pitag` orics descobriren les magnituds incommensurables, les quals trencaven la limitaci o del tot es nombre . Aix` o comport` a la necessitat dexaminar les seves creences i dincorporar les magnituds geom` etriques com a independents del nombre. Caldria, doncs, avan car en la via de la ra o per tal destablir el marc adequat per al seu estudi. Tot aix` o contribu a a la maduraci o del m` etode axiom` atic deductiu.
Vegeu Primers anal tics I. 23. 41a. Que q no pot ser igual a 1, es evident perqu` e en aquest cas la diagonal AB seria igual un nombre enter p de vegades el costat AC , i aix` o no pot ser. Quant ha suposar que p i q no tenen divisors comuns est` a justicat pel fet que si en tinguessin nom es caldria dividir pel seu m` axim com u divisor per eliminar-los; Euclides mostra el procediment a X.3.
34 33
20
1.2.4
Plat o [428347 aC]
Viu en el per ode de decad` encia dAtenes i funda lAcad` emia [ 377 aC], la qual consagrada a la recerca los` oca i cient ca dominar` a la vida intellectual de la ciutat durant un segle i no ser` a tancada ns lany 529 per lemperador cristi` a Justini` a. Atorga un lloc important a les matem` atiques en el seu sistema educatiu i en la seva pr` opia obra trobem diversos passatges matem` atics.35 Els plat` onics distingeixen entre el m on sensible i el m on de les Idees. Mentre els objectes sensibles estan subjectes al canvi, all` o que representen del m on de les Idees es immutable i permanent, i el coneixement veritable sha de buscar all . Les Idees s on eternes i anteriors a tota experi` encia; a trav es de la nostra ` anima immortal podem elevar-nos al coneixement de les Idees mitjan cant la reminisc` encia provocada pels objectes sensibles. En ser els objectes matem` atics duna naturalesa no sotmesa al canvi, es considera que pertanyen a un m on que transcendeix el sensible, intermedi entre aquest i el de les Idees. Arist` otil, en el llibre A 6 de la Metaf sica, quan contrasta el sistema plat` onic amb el pitag` oric, ho expressa aix :
A m es, entre els objectes sensibles i les Idees, Plat o admet una classe interm` edia, els essers matem` atics, diferents dels objectes sensibles en ser eterns i imm` obils, i diferents de les Idees en ser molts dells semblants, mentre que cada Idea es l unica de la seva esp` ecie.
En denitiva, Plat o considera que el m on sensible es conforma segons les lleis de la Matem` atica; per con` eixer el m on nom es cal con` eixer el model que en d ona la Matem` atica, la qual, per lestatus assignat als seus objectes, proporciona necess` ariament proposicions verdaderes. Quant a la seva aportaci o personal a lestabliment del m` etode axiom` atic deductiu no sabem si va existir. El que s es clar es laportaci o que va signicar per a la seva evoluci o, limpuls que va donar a lestudi i lensenyament de les Matem` atiques a trav es de lAcad` emia. Veurem en el cap tol 3 que coneixia el raonament per hip` otesi, i probablement va formalitzar o coneixia la seva formalitzaci o i la seva ec` acia en la recerca. Finalment, per a ell la veritable geometria estava restringida a les construccions amb regle i comp` as. Si fem cas a Plutarc [iii] en la Vida de Marcel era contrari a la incorporaci o, en la geometria, de noves eines que ampliessin el camp de construccions geom` etriques possibles; considerava que els problemes que no admetien demostraci o l` ogica i o nom es intervinguessin rectes convenient en el sentit que en la seva resoluci i circumfer` encies no podien ser considerats en el terreny de la geometria:36
` Van ser, es cert, Eudox i Arquitas els que van comen car a posar en moviment lart tan apreciat i aplaudit de la maquin` aria, ornant amb certa eleg` ancia la geometria, i conrmant, mitjan cant exemples senzills
Vegeu Heath [1921], I, 284308 de ledici o de 1981. Vegeu tamb e la traducci o de la Fundaci o Bernat Metge a la secci o 8.9.1, i tamb e un fragment del mateix autor a la secci o 8.9.2.
36 35
21
i mec` anics, certs problemes que no admetien la demostraci o l` ogica i convenient com, per exemple: el problema no subjecte a demostraci o de les dues mitjanes proporcionals, principi i element necessari per un gran nombre de gures, que els portaren a una inspecci o material mitjan cant l nies interm` edies collocades entre l nies corbes i segments. Per` o despr es que Plat o es va indisposar i es va indignar contra ells, perqu` e degradaven i feien malb e, el m es excellent de la geometria al traslladar-la de lincorpori i intellectual al sensible i utilitzar-la en els cossos que s on objecte docis ordinaris manuals, va decaure la mec` anica separada de la geometria i menyspreada dels l` osofs, venint a ser, per tant, una de les arts militars.
El perqu` e daquesta posici o de Plat o no es clar, tot i que sapunten diverses es argumentades. La primera seria hip` otesis.37 Dues delles estarien entre les m la consideraci o de que la recta i el cercle eren les gures m es simples amb una conguraci o en qu` e dominava la idea de simetria. Per aquest motiu ocuparien un lloc preeminent en el reialme dels objectes matem` atics i a ells shauria de reduir la veritable geometria. Laltre, es defensada per Carrega aix :
Es pot doncs pensar, per` o aix` o no es m es que una hip` otesi, que les construccions amb regle i comp` as han estat posades per davant de les altres, per poder donar tractament geom` etric als nous nombres posats en evid` encia pel teorema de Pit` agores. A m es, prohibint daltres tipus de construcci o es defensaven davant de noves crisis.
interessant aquesta u Es ltima armaci o pel fet que, realment, la limitaci o imposada per l us exclusiu del regle i del comp` as, la qual deixava fora de la geometria els problemes que necessitaven daltres tipus de corbes per ser constru ts, impedia laparici o de noves magnituds. Aix , aquestes, no podrien posar en crisi ledici de la geometria tal com shavia concebut, i sevitaria una nova revisi o de fonaments com la provocada pel descobriment dels incommensurables. 1.2.5 Arist` otil [384322 aC]
Arist` otil no era matem` atic de professi o, per` o estava assabentat dels coneixements elementals de l` epoca i dels seus m` etodes.38 Es planteja el problema del tipus dexist` encia dels objectes matem` atics, i no accepta lestatus que els donen ni els 39 pitag` orics ni Plat o. Defensa que els objectes matem` atics nombres i gures geom` etriques no tenen exist` encia pr` opia independent dels objectes sensibles, no estan separats dells ni es confonen amb ells. Tampoc en s on principi, encara que s on permanents i immutables. S on abstraccions dels objectes sensibles i,
Vegeu Lebesgue [1950], 1920 de ledici o de 1987, i Carrega [1981], 46 de ledici o de 1989. 38 Vegeu Heath [1949]. 39 mez Pin [1998], 83107. Vegeu els llibres M i N de la Metaf sica i, tamb e, Go
37
22
tot i no tenir exist` encia pr` opia i separada, es pot arribar a resultats excellents armant com a separat all` o que no existeix com a separat, i aix ho fan laritm` etic i el ge` ometra . En perdre els objectes matem` atics la posici o ontol` ogica del discurs plat` onic, la certesa de les seves proposicions dep` en u nicament de que puguin ser demostrades amb un m` etode rigor os i ben establert. Aix la contribuci o dArist` otil a la Matem` atica se centra principalment en el terreny epistemol` ogic destabliment daquest m` etode, distingint-ne i classicant-ne les nocions b` asiques. Un dels textos m es rellevants en aquest aspecte es els Anal tics segons, cap tol I.10,40 del qual sextreu que els termes amb qu` e tracta la matem` atica s on: Termes primitius: aquells dels quals sadmet el signicat i lexist` encia sense demostraci o. Termes derivats i propietats: aquells dels quals sadmet el signicat sense demostraci o, per` o no lexist` encia del terme o la veritat de la propietat, les quals han de ser demostrades. atica (postulats), i els comuns a totes les Axiomes: els propis de la matem` ci` encies (nocions comunes).41 Per exemple, en els Elements dEuclides, la recta ser` a un terme primitiu. La circumfer` encia i el quadrat seran termes derivats dels quals sadmet que entenem el signicat per` o lexist` encia sestablir` a, en el primer cas, mitjan cant un postulat el tercer dels cinc que proposa i, en el segon cas, mitjan cant una demostraci o la del teorema I.46. Quant a les demostracions, haurien de consistir en cadenes darmacions sobre els objectes matem` atics, establertes de manera que cadascuna delles hauria de ser autom` aticament certa si ho eren totes les anteriors. Arist` otil va iniciar lestudi de les lleis que regien la formaci o daquestes cadenes; concretament en els Primers Anal tics tracta el sillogisme i la deducci o. En denitiva, amb laportaci o dArist` otil queden establerts tots els components que permetran establir el m` etode axiom` atic deductiu com a eina de certicaci o de la veritat matem` atica.42
1.3
Els Elements dEuclides. Denicions i axiomes del llibre I.
Poca cosa se sap de la vida dEuclides. Es diu que Ptolemeu I, el qual va governar en el per ode 306285 aC, el va invitar a ser professor del Museu dAlexandria, centre cultural principal en aquells moments. Els seus Elements 43 no s on tan una
Vegeu la secci o 8.1.1 i Dou [1986], 6566. En aquell temps la paraula axioma es reservava per a les nocions comunes. Nosaltres quan parlem daxiomes ens referirem tant a les nocions comunes com als postulats. 42 Per a una extensa reexi o sobre les creences pitag` oriques i les seves conseq u` encies, lontologia i lepistemologia de les matem` atiques en Plat o i la caracteritzaci o del m` etode axiom` atic o n [1993], 193. en Arist` otil consulteu Can 43 Sobre els manuscrits, escolis i edicions dels Elements fetes ns a nals del segle xix, vegeu Heath [1908], 46113. En lestudi que farem utilitzarem la traducci o anglesa de Heath en
41 40
1.3. Els Elements dEuclides. Denicions i axiomes del llibre I.
23
obra de creaci o com de compilaci o de resultats obtinguts des del temps de Tales; els resultats que shi recullen tenen un car` acter fonamental, aix sent en la seva enorme inu` encia sobre Galileo, Newton, Kant i molts daltres, ns arribar al mateix segle xix, quan Hilbert va poder establir-ne denitivament els postulats. Sobre aquesta obra Procle arma:44
Per` o admirem especialment el seu treball sobre els elements de la geometria, per lordre que hi regna, per lelecci o dels teoremes i problemes que resol per a la instrucci o dels principiants. No ha incl` os tots aquells que estava en condicions de donar, sin ou nicament aquells capa cos de funcionar com una introducci o. Tamb e ha incl` os raonaments que s on condu ts de totes les maneres possibles, ja partint de les causes, ja remuntant els fets, per` o sempre s on convincents i irrefutables, exactes i dotats del to m es cient c.
Lestructura de lobra sadapta a lideal de sistematitzaci o deductiva que proposa el m` etode axiom` atic-deductiu. Aix en el llibre I trobem: Els termes primitius disfressats de denicions. Aquestes solen ser defectuoses perqu` e es basen en termes primitius no denits. Els axiomes (postulats i nocions comuns), proposicions de partida de les que saccepta la veritat sense cap tipus de demostraci o. Recordem que per a Arist` otil les nocions comunes s on convenients i comunes a totes les ci` encies, mentre que els postulats nom es es refereixen a la mat` eria que tractem . Els teoremes o proposicions derivades que sestableixen a partir de laplicaci o rigorosa de regles l` ogiques sobre els termes primitius, els objectes denits a partir dells, els axiomes, i les proposicions ja demostrades. El llibre I compr` en, a m es de les denicions, nocions comunes i postulats, quaranta-vuit teoremes que giren al voltant de les congru` encies i propietats dels triangles, construccions elementals com bisectrius, punts mitjans, perpendiculars, teoria de les paralleles i comparaci o i aplicaci o d` arees, acabant amb una demostraci o del teorema de Pit` agores i el seu rec proc.
lobra citada, juntament amb lespanyola de Puertas de 1994. La primera es va fer a partir del text grec establert per Heiberg [18831886], el qual va compilar de c` opies extretes duna edici o feta per Te o dAlexandria [iv], la c` opia m es antiga data de lany 888 i es troba a la Bodleian Library de la Oxford University, i dun manuscrit de la Biblioteca Vaticana del segle x, el qual es c` opia duna edici o m es antiga que la de Te o. La segona est` a tradu da del text de Heiberg i duna revisi o daquesta feta per Stamatis [19691973]. Tamb e hem disposat e no estan incloses totes les demostracions. Quant als escolis, de Vera [1970], 689980, en qu` Heath explica que Heiberg nhavia aplegat al voltant de mil cinc-cents, per` o que el seu inter` es no es podia comparar als Commentarii de Procle que trobem tradu ts a Morrow [1970]. 44 Vegeu Rey PastorBabini [1984], 80 , i Morrow [1970], 57.
24
Comencem la seva an` alisi observant algunes de les 23 denicions:45 D1. Un punt es all` o que no t e parts. D2. Una l nia es una longitud sense amplada. D3. Els extrems duna l nia s on punts. D4. Una l nia recta es aquella que descansa duna manera igual sobre els seus punts. Fem notar que: En lloc destablir el punt com un terme primitiu, fa refer` encia al terme partsque no deneix. Refereix la l nia als termes longitud i amplada no denits. No deneix la l nia com formada de punts sin o no caldria que digu es que els extrems de la l nia s on punts aix evita la consideraci o de la l nia pensada com una suma de magnituds indivisibles, la qual ens portaria a una de les contradiccions de Zen o. nia, aqu hi ha amagat un altre concepte En canvi parla dels punts de la l primitiu el de relaci o entre punts i l nies. Hilbert resoldr` a la q uesti o dels 46 conceptes primitius aix :
Pensem tres tipus diferents dens. Anomenem els del primer sistema, punts, i els designem amb A, B, C, ..., els ens del segon sistema els anomenem rectes i els designem amb a, b, c, ..., els ens del tercer sistema, els anomenem plans, i els designem amb , , , ... [...] Concebem els punts, rectes i plans en certes relacions rec proques i expressem aquestes relacions amb paraules tals com estar situat, entre, congruent, parallel, continu. La descripci o completa daquestes relacions feta exactament i amb ns matem` atics resulta dels axiomes de la Geometria.
Quant als postulats i nocions comunes, sen troben a moltes edicions cinc de cada classe, algunes vegades reunits en una sola categoria. Postulats: car una recta des de qualsevol punt a qualsevol altre. P1. Es pot tra P2. Es pot prolongar en l nia recta una recta delimitada. car un cercle. P3. Per cada centre i radi es pot tra P4. Tots els angles rectes s on iguals entre s .
45 46
Trobareu totes les denicions a la secci o 8.4.1. Vegeu Hilbert [1899], edici o espanyola de 1991, 3.
25
P5. Si una recta incident sobre dues rectes fa angles interns i del mateix costat m es petits que dos rectes, llavors les dues rectes indenidament prolongades es trobaran en aquest mateix costat. Nocions comunes: NC1. Coses iguals a una tercera s on iguals entre s . NC2. Si a coses iguals safegeixen coses iguals els totals s on iguals. NC3. Si de coses iguals sextreuen coses iguals els romanents s on iguals. NC4. Coses congruents entre s s on iguals. NC5. El tot es m es gran que la part. Algunes versions dels Elements nafegeixen algunes m es: NC6. Si a coses desiguals safegeixen coses iguals, les totals s on desiguals. NC7. Les coses dobles que una mateixa cosa s on iguals entre s . NC8. Les coses meitat que una mateixa cosa s on iguals entre s . De vegades sinclou una altra noci o comuna que sutilitza en la demostraci o del 47 teorema I.4: NC9. Dues rectes no tanquen regi o. 1.3.1 Observacions sobre els postulats i les nocions comunes.
En el postulat 1, quan diu que es pot tra car una recta ho diu en el sentit que aquesta es u nica, daquesta manera ho utilitza en la demostraci o de I.4 que veurem m es endavant, i si es aix , es pot prescindir de NC9 que segurament es una interpolaci o posterior en el text. Procle en els seus Comentaris diu al respecte:48
Per tant dues l nies rectes no tanquen regi o i era amb coneixement daix` o que lautor dels Elements deia en el primer dels seus postulats, es pot tra car una l nia recta des dun punt a un altre punt, implicant que es una la recta que passa per dos punts i no en s on dues.
A m es, P4 evita que la recta per dos punts es pugui prolongar de dues maneres diferents en el sentit que els segments resultants de la prolongaci o no estiguin sobre la mateixa recta, perqu` e si aix fos existirien angles rectes desiguals. Efectivament,
47 El nombre en xifres romanes representa el llibre i el nombre en xifres ar` abigues representa el nombre del teorema; aix VI.3 signica teorema tres del llibre sis. 48 Vegeu Morrow [1970], 187.
26
Sigui AB que pot ser prolongada pel costat de B de dues maneres diferents, ns a M i ns a N . Considerem la perpendicular r per B a AM , en qu` e= s on els angles rectes resultants. Llavors langle que forma r amb BN verica > = i la perpendicular a AN per B ser` a una recta s, diferent de r, continguda a la regi o determinada per . Daix` o resulta que langle recte que forma s amb AB es major que langle recte contra larmaci o de P4.
r A B M A B r M N A r 0 B s N
Daqu tamb e es despr` en que es impossible que dues rectes tinguin un segment en com u. El postulat 2 no assegura que la recta sigui innita. Es defuig constantment el parlar de linnit. Les rectes sempre s on nites; l unica cosa que assegura es que si tenim la recta AB podem considerar un punt C sobre la mateixa recta m es enll` a del B seguint lordre (A, B ). Segons aquest postulat les rectes es poden prolongar per` o en resulta una altra recta nita. El postulat 3 nom es assegura que es pot tra car qualsevol circumfer` encia, per` o no que es pugui traslladar en el sentit que es pugui construir una circumfer` encia de radi igual a la donada en un altre lloc. Aix` ou ltim es demostrar` a en els dos primers teoremes daquest llibre. Quant al postulat 4 es interessant discutir el que Heath diu:49
El postulat 4 es moltes vegades classicat com un teorema. Per` o, en qualsevol cas, es posa abans del postulat 5 per la senzilla ra o que el postulat 5 no seria cap tipus de criteri a no ser que els angles rectes siguin magnituds determinades; el postulat 4, llavors, declara aquests com a tals. Per` o aix` o no es tot. Si es volgu es provar el postulat 4 com un teorema, aix` o tan sols seria possible aplicant un parell dangles rectes adjacents en un altre parell. Aquest m` etode no es v` alid a no ser que sassumeixi la invariabilitat de les gures, que shauria per tant, dintroduir com un postulat anterior.
Abans dentrar en lan` alisi del comentari, observem com actua Euclides en el teorema I.4, en qu` e demostra el criteri de congru` encia de triangles costatangle costat, la qual cosa tindr` a incid` encia en larmaci o inicial sobre la classicaci o com un teorema del postulat 4. Teorema I.4
Si dos triangles ABC i DEF tenen dos costats AB i AC respectivament iguals a DE i EF , i tenen els angles BAC i EDF , continguts pels
49
Vegeu Heath [1921], edici o de 1981, I, 375.
27
dos costats iguals, iguals, llavors tindran la base BC igual a la base EF , el triangle ABC ser` a igual al triangle DEF , i els altres angles seran respectivament iguals als altres angles, a saber els subtendits pels costats iguals.
Euclides aplica el triangle ABC sobre el triangle DEF , collocant el punt A sobre el punt D i el segment AB sobre el segment DE , la qual cosa el porta a armar que:
A D
C E
El punt B coincidir` a amb el punt E perqu` e AB = DE . La recta AC coincidir` a amb la recta DF perqu` e BAC = EDF . El punt C coincidir` a amb el punt F perqu` e AC = DF . Llavors conclou que BC = EF ,50 que tot el triangle ABC coincidir` a amb el a igual, i que tots els altres angles seran iguals, ABC = DEF triangle DEF i li ser` i ACB = DF E . P En la seva demostraci o, Euclides aplica una gura sobre una altra, la qual cosa ve a suposar un transport i superposici o sense deformaci o de gures. Se suposa impl citament que la gura despr es de ser aplicada es igual que abans de laplicaci o i, per tant, que coses iguals poden ser portades a ser coincidents. Relacionada amb aquesta q uesti o trobem la noci o comuna NC4, la qual arma que coses coincidents, sent en per aplicaci o duna sobre laltra, s on iguals, per` o no trobem laxioma rec proc del qual es fa u s impl cit en I.4. Llavors, si no sestableix la validesa daquest transport, podria ser que en aplicar una gura sobre una altra digual, la inicial i laplicada no fossin iguals en haver patit una deformaci o en el transcurs de loperaci o. En aquest cas la demostraci o de I.4 no es pot dur a terme tal com es fa. Cal establir algun postulat de congru` encia que solucioni el tema. Daltra banda si acceptem els m` etodes dEuclides, de validesa no declarada expl citament, assumint, en paraules de Heath, la invariabilitat de les gures, es 51 cert que es pot demostrar P4 com un teorema i es podria excloure del grup de postulats. Finalment, tenint en compte aquest fet i que, a m es, P4 no sutilitza en el llibre I ns arribar al teorema I.47 sembla encertat opinar que P4 sha introdu t abans que P5 per donar-li sentit a aquest u ltim postulat. Del postulat 5 nom es direm, de moment, que el seu enunciat no comparteix la caracter stica de simplicitat dels altres. Es veu clarament que t e a veure amb
Aquesta igualtat va acompanyada del comentari: perqu` e si quan B coincideix amb E i C amb F , la base BC no coincideix amb la base EF , dues rectes tancarien una regi o, la qual cosa es impossible . Heath [1908], I, 249 de ledici o de 1956, explica que segons Heiberg aix` o es una interpolaci o posterior, fet que justica perqu` e en una versi o dan-Naziri [ ca. 922] sinclou despr es dacabada la demostraci o. 51 Vegeu lactivitat 1.2.1
50
28
lexist` encia de paralleles. De fet es aix i ho analitzarem m es a fons en les seccions posteriors. 1.3.2 Mancances axiom` atiques
Que els cinc postulats dEuclides no s on sucients per desenvolupar la seva geometria ha quedat en evid` encia quan hem considerat el teorema I.4 en qu` e utilitza de forma impl cita una mena de transport sense deformaci o. Aquesta no es l unica mancan ca axiom` atica i, tot seguit, en tractarem dues m es. Continu tat Quan estudiem el teorema I.1 en la secci o 1.6 en qu` e es planteja la construcci o dun triangle equil` ater de costat donat, veurem que tot anir` a b e ns que considerem que existeix el punt de tall de dues circumfer` encies de radi igual al costat donat i amb els centres separats per aquest costat. Per assegurar aix` o cal postular-ho de sortida, i una manera de fer-ho seria imposant algun axioma de continu tat de les l nies.52 Es podria argumentar contra aquesta observaci o que en un estat inicial de desenvolupament del sistema axiom` atic seria natural no incloure aquest axioma per la seva evid` encia, per` o el mateix hagu essim pogut dir dalgun dels altres, no sembla igual devident que les rectes es puguin prolongar?. A m es, qualsevol que estigu es sotm` es a la limitaci o pitag` orica del tot es nombre podria rebatre molt f` acilment la construcci o del teorema I.1, si abans no shagu es establert un axioma que tir es per terra aquesta hegemonia num` erica tal com lentenien els primers pitag` orics. La seva creen ca implicava que donats dos segments existia una unitat comuna de mesura, en el sentit que aquesta amidava un nombre enter de vegades cada segment, i per tant existia una unitat m` axima de mesura per a cada parella de segments. Llavors des daquest punt de vista i utilitzant el teorema de Pit` agores largumentaci o pitag` orica hagu es pogut ser aix : A Sigui BC el segment donat, suposem que existeix el punt A dintersecci o de les circumfer` encies (B, BC ) s i (C, BC ), i sigui O el punt mitj` a de BC . a Sigui s la unitat comuna m` axima de mesura de OA i OB , i siguin a i b els nombres que donen la mesura b C B daquests segments. Llavors pel teorema de Pit` agores O a2 = OA2 = AB 2 OB 2 = (2 OB )2 OB 2 = 3 OB 2 = 3b2 . Aix` o implica que a2 es m ultiple de 3 i, per tant, a tamb e. O sigui que a2 es 2 m ultiple de 9 i, per tant 3b tamb e; la qual cosa implica que b2 es m ultiple de 3 i, per tant, b tamb e. Per` o llavors, 3s tamb e ser` a unitat comuna de mesura i aix` o no pot ser perqu` e s era la m` axima. Conseg uentment, cap unitat de mesura
52
Parlarem daquest tema a la secci o 3.6.
29
que mesuri OB pot mesurar OA i si, segons la limitaci o pitag` orica, el nombre ho mesura tot, no pot existir A perqu` e no hem pogut establir la mesura de OA comparada amb la de OB . Una manera devitar aquest desenlla c i de trencar amb la limitaci o pitag` orica seria la dimposar lexist` encia del punt A a partir dalgun axioma de continu tat de l nies. Parallelisme Presentarem uns objectes que compleixen els cinc postulats i en canvi no veriquen el teorema I.31 que arma lexist` encia de parallela per un punt exterior a una recta. Considerem la superf cie duna esfera i ens plantegem de cercar quines l nies podrien ser pensades com a rectes sobre ella. Si pensem que la dist` ancia m es curta entre dos punts sobre la superf cie duna esfera ve donada per les circumfer` encies m` aximes circumfer` encies que resulten de la intersecci o de lesfera amb un pla que passi pel seu centre,53 es natural considerar aquestes circumfer` encies com les rectes sobre lesfera. En denitiva, pensem un model sobre e els objectes primitius s on: lesfera de centre O en qu` Punts: Els punts P de la superf cie de lesfera. Rectes: Les circumfer` encies m` aximes C de lesfera. Altres objectes: Els segments seran arcs P A de circumfer` encia m` axima. Donat un punt P i un arc de circumfer` encia m` axima P A, considerem la l nia que cont e tots els punts X de lesfera tal que larc P X de circumfer` encia m` axima es igual a P A. El punt P sanomena centre i larc P A radi de la circumfer` encia determinada pels punts X . Langle format per dos segments ser` a langle format pels dos semiplans que passen pel centre de lesfera i contenen els segments.
X O C P
B A O
53
Vegeu lactivitat 1.2.2.
30
Observem que es veriquen els cinc postulats: P1. Donats dos punts de lesfera existeix una circumfer` encia m` axima que els cont e. Efectivament, nom es cal considerar un pla que passi pels dos punts i el centre de lesfera. Notem que si els dos punts no estan alineats amb el centre no s on diametralment oposats llavors la circumfer` encia es u nica i, per tant, ns i tot es verica lunicitat de la recta.54 P2. Un arc P A de circumfer` encia m` axima es pot prolongar sempre, malgrat ser nita la seva llarg` aria. Es a dir, podem trobar un punt B m es enll` a del A seguint lordre (P, A). P3. Donat un punt P de lesfera i un arc P A es pot construir una circumfer` encia de centre P i radi larc P A. Nom es cal considerar un pla per A, perpendicular al di` ametre P P per P ; la intersecci o daquest pla amb lesfera es la circumfer` encia cercada.
P Q A O P0 X O O A P Q P X
Efectivament, si Q es projecci o de A sobre el di` ametre P P , per a tots els punts X de la intersecci o es compleix que els triangles AQO i XQO s on iguals en ser rectangles amb un catet QO i la hipotenusa iguals. Per tant, AOP = XOP i conseg uentment els arcs P A i P X s on iguals. P.4 Tots els angles rectes s on iguals. immediat en ser tots els angles determinats per plans perpendiculars Es iguals. cert perqu` P.5 Es e dues circumfer` encies m` aximes sempre es tallen en punts diametralment oposats, es a dir es tallen dels dos costats duna circumfer` encia m` axima que la talli i, per tant, del costat daquesta tal que la suma dangles interiors es menor que dos angles rectes. En canvi, tot i complir-se el cinc postulats, les rectes paralleles no existeixen perqu` e dues circumfer` encies m` aximes sempre es tallen sobre lesfera en els punts de la recta intersecci o dels plans que les contenen. Llavors el teorema I.31 que arma lexist` encia duna parallela per un punt exterior a una recta no
Si s es molt escrupol os en aquest punt i es vol exigir lunicitat per a qualsevol parella de punts, cal modicar el model. Veurem una manera de fer-ho al nal de la secci o.
54
31
es verica, i aix` o deixa al descobert una mancan ca axiom` atica, la qual ser` a analitzada en la secci o seg uent. Si volem anar el model presentat, per tal daconseguir la unicitat de la recta per dos punts, nom es cal identicar cada punt de lesfera amb el seu punt diametralment oposat. Aix aconseguim eliminar els u nics casos en qu` e podien existir m es duna recta per dos punts.

s O r O r
Es pot donar un model geom` etric que permet visualitzar aquesta situaci o. Utilitzem el fet que dos punts diametralment oposats venen determinats per una u nica recta r que passa pel centre O de lesfera, i que una circumfer` encia m` axima est` a continguda en un u nic pla que passa per aquest centre. Llavors considerem els objectes primitius seg uents: Punts: Les rectes r que passen per un punt xat O de lespai. Rectes: Els plans que passen pel punt xat O.
s r recta punt segment r
Notem que: Els segments s on recintes del pla continguts entre dues rectes r i s que passen pel punt O. Les circumfer` encies s on els cons de doble full amb el v` ertex en el punt O i que t e per generatriu una recta l per O i per eix una altra recta t per O, de manera que el segmentrecinte lt, i la recta t s on respectivament el radi i el centre de la circumfer` encia en el nou model.
32
l t O
l t
l t
t
cercle
radi
centre
Activitats 1.2
B
1. Considereu v` alida la suposici o dEuclides que les gures iguals poden portarse a ser coincidents. Demostreu que tots els angles rectes s on iguals seguint els passos seg uents: i) Demostreu que si i s on dos angles iguals, tamb e ho s on els seus adjacents s i s . Indicaci o: Observeu la gura adjunta i considereu A, B , C i A , B , C tals que AM A M , M C M C i BM B M .55 Aquesta es una operaci o v` alida gr` acies a les proposicions I.2 i I.3, les quals permeten traslladar segments.56
B B0
A M
s C A
0
M
0
s C0
ii) Demostreu que si , s es una parella dangles adjacents iguals i , s n es una altra, llavors = i, conseg uentment, tots els angles rectes s on iguals. Indicaci o: Suposeu = .
E2
2. New York i Tarragona es troben aproximadament sobre el mateix parallel, les dues tenen una latitud pr` oxima als 41 . i) Esbrineu, observant el gr` ac, quin ser` a el cam m es curt per anar duna ciutat a laltra, el que segueix el parallel o el que segueix el cercle m` axim que passa per les dues ciutats. Justiqueu la resposta. Indicaci o: Feu girar el parallel un angle , al voltant de la corda T NY . Els dos cercles quedaran representats en un mateix pla. Dibuixeulos agafant els mateixos radis que a la gura i observeu-los.
55
T NY 41o
El s mbol t e el signicat de congru` encia en el sentit de coincid` encia per superposici o. Quan el context no porti a confusi o utilitzarem el s mbol = en lloc de , i utilitzarem amb el mateix signicat els mots igualtat i congru` encia. 56 Vegeu la secci o 1.6.1.
1.4. An` alisi del postulat 5 i lexist` encia de paralleles
33
ii) Comproveu sobre un globus de la Terra, la veracitat del resultat de lanterior apartat, utilitzant un cordill per mesurar els dos arcs. Estimeu quina es cadascuna de les dist` ancies si sabem que el radi de la Terra mesura 6367 KM. 3. Si considereu la geometria sobre lesfera, trobeu algun fet rellevant sobre: i) El conjunt de rectes perpendiculars a una recta donada. ii) La suma dangles dun triangle. 4. Considereu el seg uent conjunt daxiomes on esports, persones i la relaci o entre persones i esports que llegim la persona A practica lesport B o lesport B es practicat per la persona A s on termes primitius: A1 : Tot esport t e unes persones que el practiquen. A2 : Considerats dos esports qualsevol, sempre hi ha quatre persones i no m es de quatre persones que coincideixen en la seva pr` actica. A3 : Qualsevol persona practica dos esports i nom es dos. A4 : Es practiquen un total de cinc esports. i) Esbrineu si algun axioma es pot demostrar a partir dels altres, i demostreu que les seg uents proposicions s on teoremes que es dedueixen dels axiomes: T1 : Hi ha exactament quaranta persones. T2 : Cada esport t e exactament setze practicants. ii) mes A5 : dels Sabr eu enunciar algun teorema que impliqu es el concurs dels quatre axiojunt amb el axioma A5 seg uent? Existeix una persona tal que unes altres catorze persones no practiquen cap dos esports practicats per aquella. P
1.4
An` alisi del postulat 5 i lexist` encia de paralleles
Es tracta desbrinar en quin teorema parla per primera vegada de rectes paralleles, quan utilitza per primera vegada el postulat 5 i quina relaci o guarda amb lexist` encia de paralleles. Veurem que el primer lloc on trobem una refer` encia a les rectes paralleles es en el teorema I.27, en qu` e d ona una condici o sucient de parallelisme, i amb el seu ajut construeix, en el teorema I.31, una parallela a una recta donada. De quina manera ho aconsegueix, si hem vist que amb aquests postulats es podien construir geometries sense paralleles? La resposta la trobarem en qu` e per demostrar el teorema I.27 ha utilitzat el teorema I.16 que suposa un postulat no establert. Daltra banda cal notar que per demostrar aquests teoremes no ha utilitzat en cap moment el cinqu` e postulat. La primera vegada que lutilitza es en el teorema I.29, el qual servir` a per establir mitjan cant una reducci oa
34
labsurd que no es pot tra car m es duna recta parallela a una recta per un punt exterior a ella. Resumint: El teorema I.16 li permetr` a assegurar, mitjan cant I.27 i I.31, lexist` encia, com a m nim, duna parallela, sense la intervenci o del cinqu` e postulat. El postulat 5 li permetr` a assegurar, mitjan cant I.29, la no exist` encia de m es duna parallela. Comprovem totes aquestes armacions estudiant els teoremes implicats.57 Teorema I.16
En tot triangle ABC , si prolonguem un dels costats BC , langle extern DCA es major que cadascun dels angles interns i oposats CBA i CAB .
Per provar-ho Euclides prolonga BC ns D, A considera el punt mitj` a E per I.10 de AC Z i prolonga BE ns Z de manera que BE = E EZ . Despr es considera el triangle ZEC i prolonga AC ns H . Com que AE = EC , B D C BE = EZ i per I.15 AEB = ZEC , obt e H per I.4 que BAE = ZCE < ACD. Acaba dient que si fa el mateix a partir de la divisi o de BC en dues parts iguals sortiria que ACD = BCH > ABC . P 58 Aqu hi ha una operaci o no declarada en els axiomes inicials. Sha suposat que Z no cau entre B i E , la qual cosa en el model presentat sobre lesfera no passa. All les rectes, quan es prolonguen, tornen sobre elles mateixes. Aix` o vol dir que es podria presentar una situaci o com la de la gura adjunta, en qu` eZ torna i se situa entre B i E . Llavors, BAE = ECZ > ACD.59
A E Z B C Z
Farem constar els teoremes utilitzats en les demostracions. Aix , per exemple, lexpressi o per I.10 voldr` a dir que el teorema I.10 justicar` a lexecuci o del pas efectuat. Molts dels teoremes implicats seran utilitzats sense haver estat presentats i sestudiaran m es endavant. Tamb e, hem deixat algunes q uestions relacionades amb la secci o present per ser estudiades a les activitats 1.7. 58 Vegeu Dou [1970], 31 i Dou [1967], 157159. 59 La primera igualtat es certa perqu` e sha obtingut de I.4 que tamb e es compleix sobre lesfera. Notem, tamb e, que Euclides diu que les rectes es poden prolongar, per` o no diu que, en prolongar-se, no puguin tornar sobre elles mateixes.
57
35
Si Euclides simaginava un pla de manera que un punt m` obil sobre una recta no pogu es tornar sobre la seva posici o primitiva, si no canviava el sentit del seu moviment, ho tenia que haver dit, de la mateixa manera que va proposar el cinqu` e postulat per evitar lexist` encia de m es duna parallela. Lacceptaci o de loperaci o realitzada en la demostraci o de I.16 es essencial de cara a eliminar un model com el de lesfera en qu` e no hi han paralleles. Efectivament, ara veurem que es pot demostrar lexist` encia de paralleles en I.31 mitjan cant l us de I.16 en I.27. Teorema I.27
Si una recta r, en incidir sobre dues rectes s i t fa angles alterns AEZ i EZD iguals entre si, aquestes rectes seran paralleles entre si.
r E A D Z t Z t s A E r s H
Euclides fa una reducci o alabsurd. Suposa que s i t no s on paralleles. Si es em que langle AEZ extern al trobessin del costat de D en el punt H tindr o per I.16 no pot ser. Llavors, triangle seria igual a langle intern EZH i aix` diu que es podria demostrar de manera semblant el mateix per a laltre costat de la secant. Conseg uentment les rectes s on paralleles perqu` e no es tallen. P Ara, ja t e tot el que li fa falta per demostrar lexist` encia de paralleles. Teorema I.31 Per un punt donat A tra car una parallela a una recta donada BC . Euclides agafa un punt qualsevol D sobre BC i tra ca la recta AD. Construeix langle DAE igual a = BDA per I.23 i prolonga EA, pel costat de A ns a Z . Llavors per I.27 ZE i BC s on paralleles.
Z A E
P Passem a analitzar la responsabilitat del postulat cinqu` e en la impossibilitat de lexist` encia de m es duna parallela per un punt exterior a una recta. Teorema I.29 La recta r que incideix sobre dues rectes paralleles, fa angles alterns AHT i HT D iguals entre si i langle extern EHB igual a lintern i oposat HT D i els angles interns del mateix costat iguals a dos angles rectes. Comen ca amb una reducci o a labsurd. Suposa, per a la primera part, que els dos angles s on diferents i considera AHT > HT D. A m es per I.13 els angles
36
adjacents aixecats sobre una mateixa recta sumen dos rectes.60 Llavors, = AHT + BHT > HT D + BHT . Aix` o, pel postulat 5, implica que AB i CD es trobarien del costat de B , la qual cosa contradiu el fet que AB i CD s on paralleles. La segona armaci o es certa perqu` e per I.15 AHT = EHB i, per tant, EHB = HT D. Finalment per I.13 sabem que EHB + BHT = , per tant DT H + BHT = .
r A C T Z E H B D A 0 t s r
P Daquest resultat obtenim immediatament que no poden existir dues paralleles diferents, a una recta s, pel punt exterior A considerat. Efectivament, si hi hagu es dues paralleles r i t, a s, pel punt A exterior a s, llavors vegeu la gura adjunta + = i > = + > + = ,
la qual cosa contradiu el fet que, en ser r i s paralleles, + = . Conclusions sobre lexist` encia de paralleles per un punt exterior a una recta: encia del postulat 5 i el que totes les rectes es puguin doblar sense Labs` tornar sobre elles mateixes, possibilita lexist` encia de geometries amb m es duna parallela. De fet, es poden construir models daquest tipus i la geometria que en resulta sanomena hiperb` olica. La pres` encia del postulat 5 i lexist` encia de rectes que en doblar-se tornin sobre elles mateixes , invalida la demostraci o de I.31 i possibilita lexist` encia de geometries sense paralleles, de la qual nhem vist un model en la secci o anterior. La geometria que en resulta sanomena ell ptica. La pres` encia del postulat 5 i el que totes les rectes es puguin doblar implica lexist` encia duna u nica parallela. La geometria que en resulta sanomena euclidiana. Quant a la geometria euclidiana plana, a la presentaci o feta per John Playfair el 1795 apareix el teorema I.31 en substituci o del postulat 5. Tamb e es la forma
60
A partir dara indicarem el valor de la suma de dos angles rectes pel s mbol .
37
que li va donar Hilbert quan va presentar lany 1899 un sistema daxiomes que determinaven aquesta geometria duna manera completa.61 Va assolir aquesta ta a partir de quinze axiomes distribu ts en cinc grups:62 I. Tres axiomes dincid` encia. II. Quatre axiomes dordre. III. Cinc axiomes de congru` encia. IV. Laxioma de les paralleles. V. Dos axiomes de continu tat. 1.4.1 Intents de demostraci o del postulat 5. Les geometries no euclidianes.
Hem esmentat que la pres` encia o abs` encia de P5 possibilitava lexist` encia duna parallela o m es duna. Per` o, i si P5 es pogu es demostrar a partir dels altres postulats sense afegir-ne cap de nou? En cas armatiu no hi podria haver geometries amb m es duna parallela. Al llarg de la hist` oria, ns a nals del segle xvii i tot el xviii, aquest intent de demostraci o va ocupar linter` es de molts 63 e, matem` atics. Presentarem lintent de Procle en els seus Comentaris,64 perqu` entre daltres coses, posa pr` eviament, al nostre abast una demostraci o de la falsedat de P5, la qual permetr` a meditar sobre els m` etodes de Zen o per criticar els m` etodes dels ge` ometres. Concretament: Adaptarem el raonament de la falsedat de P5 que fa Procle, a un cas concret. Comentarem, en la nostra opini o, algunes les seves mancances i implicacions Estudiarem la demostraci o de Procle de la veritat de P5, que t e lobjectiu de refutar el tipus de raonament que ha presentat en primer lloc i li permet armar que P5 no hauria destar entre els postulats. Adaptaci o de la prova de falsedat de P5 Suposem que tenim una recta A0 B0 i dues rectes A0 C i B0 D tals que CA0 B0 = DB0 A0 = 60 , es a dir CA0 B0 + DB0 A0 = 120 < . Constru m:
Vegeu Hilbert [1899], 337 de ledici o espanyola de 1991. Es pot trobar una presentaci o axiom` atica de la geometria euclidiana plana, simplicada s [1993]. amb el sup` osit del coneixement de lestructura dels nombres reals, a Revento 63 Una selecci o de lectures per treballar aquest tema podria ser: Saccheri [1733], Bonola [1906] el qual inclou una traducci o a langl` es de les obres fonamentals de Bolyai i Lobachevski, Heath [1908] I, 202220 de ledici o de 1921, Meschkowski [1964], Fauvel Gray [1987], Houzel [1991], Dou [1992], Montesinos [1992], Chabert [1993] i Greenberg [1993]. 64 Vegeu Morrow [1970], 289292.
62 61
38
El punt mitj` a M0 de A0 B0 . Els punts A1 i B1 que resulten dintersecar les circumfer` encies (A0 , A0 M0 ) i (B0 , B0 M0 ) amb A0 C i B0 D, respectivament. El punt mitj` a M1 de A1 B1 . Els punts A2 i B2 que resulten dintersecar les circumfer` encies (A1 , A1 M1 ) i (B1 , B1 M1 ) amb A1 C i B1 D, respectivament. Els punts Mk , Ak i Bk que resulten de repetir aquesta operaci o tantes vegades com vulguem.
A0 A1 M0 M1 B1 B2 A2 C D
B0
Observem que sha format una collecci o de trapezis is` osceles Ak Bk Bk+1 Ak+1 en qu` e Ak Ak+1 i Bk Bk+1 no tenen punts en com u, perqu` e Ak+1 Bk+1 = Ak Bk /2 > 0. Per tant, les rectes A0 A1 i B0 B1 han estat prolongades a cada pas sense tallar-se i, en poder-se repetir aquesta operaci o tantes vegades com es vulgui sense trobar un punt en com u, el postulat es fals. Mancances i implicacions de la prova de falsedat Aquesta prova cont e una argumentaci o del tipus utilitzat per Zen o, concretament en el seu Aquilles:65 El corredor m es lent no ser` a mai avan cat pel m es r` apid; perqu` e es necessari que abans arribi el perseguidor al punt des don part el perseguit, de manera que es necessari que el m es lent, cada vegada, tingui quelcom osof neoplat` onic comentador dArist` otil, ho descriu davantatge . Simplici [vi], l` amb m es detall i ho expressa dient que Aquilles no agafar` a mai la campiona de la lentitud que es la tortuga, en un exemple en qu` e el primer porta una velocitat deu vegades m es gran que la segona.66 Aquest tipus dargumentaci o es caracteritza per lacceptaci o de lexist` encia a dir, una operaci dun innit potencial i el rebuig de linnit actual. Es o es pot repetir de manera reiterada despr es dexecutada, per` o no es pot considerar el conjunt de les innites repeticions; en geometria podem prolongar i partir els segments tantes vegades com vulguem, per` o no acceptem la s` erie innita de prolongacions acabada, amb exist` encia actual. Els grecs no admeten que una suma dinnites magnituds pugui ser una magnitud nita. De fet, admetre aix` o, signicaria admetre el l mit com a eina per actualitzar una suma innita. Per a nosaltres, que acceptem la partici o actual dun segment en innits segments, no presenta cap dicultat establir que les prolongacions dels segments A0 A1 i B0 B1 es tallen en un punt P tal que, si A0 B0 = a, a a a a + + + + n = 2a . 2 22 23 2
A0 P = B0 P = lim a +
n
65 66
` til F Vegeu Aristo sica 239b 14. Vegeu Simplici [vi dC], 116 de ledici o de 1989.
39
Procle no est` a dacord amb la demostraci o de falsedat, perqu` e sap de casos en qu` e dues rectes A0 C i B0 D, tals que CA0 B0 + DB0 A0 < , es troben. Nom es cal considerar, segons ell, en lexemple anterior com a rectes de sortida A0 C i B0 D, les rectes A0 B1 i B0 B1 , les quals es tallen en B1 .
A0 A1 M0 B1 C D
B0
Per` o, tot i aix , es conscient que li cal establir una demostraci o per a la converg` encia de totes les parelles de rectes possibles amb la propietat de tenir la suma dangles menor que , com indica el postulat. Abans de presentar aquesta demostraci o, notem que un dels efectes que aconsegueix Euclides amb la introducci o de P5 es declarar fora de la geometria l us dels arguments en qu` e sadmet lentrada en joc de linnit potencial, per` o no la de linnit actual. Aix` o implica el rebuig a rec orrer a procediments innits. De fet, aquesta es la t` onica de lobra i de la geometria grega en general, la qual cosa conduir` a a la recerca duna via per atacar els problemes que podrien ser tractats amb aquests tipus de procediments, com ara b e el tractament de les ` arees i els volums. Aquesta recerca els portaria a la creaci o del m` etode dexhausti o. Demostraci o de P5 per Procle Siguin AB , CD i EF tals que BEF + DF E < i aquests angles estan pel ca, pel mateix costat, EH tal que CF E = HEF . mateix costat de EF . Tra Llavors per I.31, que no necessita de P5 A E H EH i CD s on paralleles. En poder-se separar AB i EH una magnitud x major que qualsevol x . dist` ancia, en particular major que la dist` ancia B de separaci o entre les paralleles EH i CD, les D C F rectes AB i CD shauran de tallar La demostraci o est` a acabada, per` o no sha aconseguit lobjectiu de no introduir cap postulat nou i lintent ha fracassat. Efectivament, ha introdu t, a m es 67 dun terme no denit com es el de dist` ancia, el postulat:
Si des dun punt es tracen dues rectes que formen angle, llavors la dist` ancia entre les dues creix, a mesura que es prolonguen, m es enll` a de tota magnitud xada.
Daltra banda, quan parla de dist` ancies sent en que les determina a partir de les rectes per B perpendiculars a EH , les quals pressuposa perpendiculars a la parallela CD. Per establir aquest sup` osit caldria P5 que es el que vol demostrar o una proposici o equivalent.68 Els intents de demostraci o seguiran en els segles seg uents i a nals del segle xvii i al llarg del xviii, Saccheri [16671733], Lambert [17281777], Wachter
` til De caelo, I5 217b 2830. Es equivalent a una armaci o dAristo Vegeu lactivitat 1.7.6 en qu` e es demostra a partir de P5 que si una recta es perpendicular a una altra, tamb e es perpendicular a les seves paralleles.
68 67
40
[17921817], Schweikart [17801859] i Taurinus [17941874], van trobar el cam que havia de conduir Bolyai [18021860] i Lobachevski [17931856], de manera independent, a la certesa de la impossibilitat daquesta demostraci o amb el descobriment i desenvolupament de la geometria hiperb` olica, a partir de la negaci o l` ogica de P5. Es for ca segur que Gauss [17771855] conegu e aquests resultats abans que ells dos, per` o no ho va fer p ublic tot i estar conven cut de la seva validesa; possiblement la falta duna demostraci o rigorosa que la nova geometria no portava a contradicci o el va desanimar denfrontar-se amb el corrent de pensament dominant en el seu temps, el qual donava als principis de la geometria euclidiana una exist` encia a priori, i que, per tant, lestablia com l unica geometria necess` ariament verdadera. Activitats 1.3
E2
1. El teoremes I.17 i I.32 tracten del valor de la suma dangles dun triangle. Teorema I.17 En tot triangle dos angles qualsevol agafats junts s on menors que dos rectes. Teorema I.32 En tot triangle, si es prolonga un dels costats, langle extern es igual als dos angles interns i oposats, i els tres angles interns del triangle s on iguals a dos rectes. i) Demostreu I.17 a partir de I.1369 i I.16, mitjan cant la prolongaci o dun costat. ii) Demostreu I.32 a partir de I.13, I.29 i I.31. 2. Calculeu la suma dangles interns dun pol gon convex amb dos m` etodes diferents. Si alguns angles s on c` oncaus serveix el resultat dabans? (En cap cas els costats es tallen interiorment) 3. Disposeu dun escaire, una plomada que podem penjar del v` ertex de langle recte, i un semicercle graduat. i) De quina manera procedir eu per trobar, amb laproximaci o que proporciona el semicercle, langle delevaci o sobre lhoritz o de la part m es alta dun edici, o dun estel, o de qualsevol altre objecte que no es trob es al nivell de lhoritz o? ii) Establiu raonadament la relaci o entre dos angles de costats perpendiculars en els casos: Agutagut, agutobt us i obt usobt us.
I.13 arma que la suma dangles formats per una recta que saixeca sobre una altra es igual a dos angles rectes. Vegeu a la p` agina 49, lactivitat 1.7.3
69
1.5. Congru` encia de triangles
41
4. Considereu el problema de la persecuci o de la tortuga per part dAquilles, en qu` e aquest porta una velocitat de 10 metres per segon, i la tortuga de 1 metre per segon, essent la dist` ancia que els separa de 90 metres.
A1
T1 A2 T2 A3 T3 A4 T 4
i) Actueu com dicta lexposici o de lAquilles a la F sica i calculeu la suma de totes les dist` ancies recorregudes per Aquilles, amb lajut dun pas al l mit, la qual cosa implica la consideraci o actual de linnit en contra del pensament grec. ii) Suposeu que Aquilles agafa la tortuga, i anomeneu x lespai que recorre ns aconseguir-ho. Feu un raonament algebraic que us permeti calcular el valor de x, i comproveu que coincideix amb el resultat del primer apartat. P
1.5
Congru` encia de triangles
Hem vist sota quins sup` osits el teorema I.4 estableix el criteri de congru` encia de triangles costatanglecostat. En el teorema I.8 Euclides estableix el criteri costatcostatcostat. Ho aconsegueix a partir de I.7, el qual demostra mitjan cant I.5, en qu` e sutilitzen nalment I.4 i I.3. Estudiarem doncs aquests teoremes, o amb lexcepci o de I.3 que deixarem per a la secci o 1.6. Veurem que la demostraci de I.7 no considera tots el casos possibles i que, per tant, el criteri costatcostat costat en I.8 no queda ben establert.70 Teorema I.5
En els triangles is` osceles els angles de la base ABC i ACB s on iguals entre si, i si es prolonguen els dos costats iguals AB i AC [ns els punts D i E pel costat de B i C respectivament], els angles CBM i BCN de sota la base tamb e s on iguals entre si.71
El cas m es complex que falta per demostrar a I.7 es pot deduir de I.21, per` o aix` o no serveix perqu` e aquest u ltim utilitza I.16 el teorema de langle exterior que dep` en de I.7. Quant als criteris, a partir dara els identicarem amb les seves inicials, per exemple CAC representa el criteri costatanglecostat. 71 Es coneix aquest teorema sota lexpressi o Pons asinorum [pont dels ases], la qual t e interpretacions diverses, des de la que diu que representa una frontera pels no aptes per a la geometria, ns la que diu que el passa millor un ase lent per` o segur, que no pas un cavall ` agil o de 1956. que shi queda clavat. Vegeu Heath [1908], 413414 de ledici
70
42
Euclides considera un punt M de BD i per I.3 construeix N sobre AE de manera que AM = AN . Tra ca M C i BN , i llavors per I.4 els triangles AM C i AN B s on congruents i BN = CM . A m es, en ser M B = M A BA = N A CA = N C i BM C = CN B , es compleix per I.4 que els triangles BM C i CN B s on congruents, i CBM = BCN . I tamb e, ABC = ABN CBN = ACM BCM = ACB .
B M D
C N E
Teorema I.7 No es poden construir sobre la mateixa recta AB dues rectes AD i DB respectivament iguals a dues rectes AC i CB donades, de manera que es trobin en dos punts diferents C i D pel mateix costat i amb els mateixos extrems A i B que les rectes donades. Si es poguessin construir C i D es tindria per I.5 AC = AD = CDB > ADC = ACD > DCB , BC = BD = CDB = DCB , la qual cosa es contradict` oria.
C D
P Est` a clar que queden per estudiar els casos en qu` e D cau sobre un dels costats 72 AC o BC , o b e es es interior al triangle ABC . Un cop demostrat aquest teorema, Euclides estableix immediatament el criteri CCC de la manera seg uent. Teorema I.8 Si dos triangles ABC i DEF tenen dos costats AB i AC dun respectivament iguals a dos costats DE i DF de laltre, i iguals les bases BC i EF respectives, tindran iguals els angles compresos pels costats iguals.
A D G
E C
Per veure-ho fa una reducci o al absurd. Aplica el triangle ABC sobre el triangle DEF , fent coincidir els costats BC i EF . Llavors diu que si no coincidissin BA sobre ED, i CA sobre F D, tindr em dos segments GE i GF respectivament iguals a uns altres dos DE i DF amb els extrems en un mateix segment EF . Aquests sajuntarien en dos punts D i G diferents pel mateix costat de la recta EF , i aix` o per I.7 no pot ser. P Sobserva aix que si I.7 es cert per a tots els casos, llavors I.8 estableix tamb e el criteri per a tots els casos.
72
Vegeu lactivitat 1.4.1 en qu` e utilitzareu la segona part de I.5.
1.5. Congru` encia de triangles
43
de notar que la demosEls criteris ACA i AAC es presenten a I.26. Es traci o es una mica complexa, perqu` e es basa en I.4 i evita rec orrer al transport dangles que utilitza all . L us daquest transport la faria, potser, m es intu tiva.73 Teorema I.26 Si dos triangles ABC i DEF tenen dos angles ABC i ACB dun iguals respectivament a dos angles DEF i DF E de laltre, i un costat dun igual a un costat de laltre, estigui aquest costat entre els dos angles iguals o oposat a un dels angles iguals, tindran els altres costats dun iguals al de laltre i laltre angle BAC dun igual a laltre angle EDF de laltre.
A H K D
En els dos casos fa una reducci o a labsurd. En el primer cas els costats iguals s on BC i EF . Suposa AB > DE i considera per I.3 BH , igual a ED, sobre BA. Llavors per I.4, els triangles HBC i DEF s on congruents i HCB = DF E = ACB , la qual cosa no pot ser perqu` e HCB < ACB . Conseg uentment AB = DE , i en ser BC = EF i ABC = DEF , tots els altres elements dels on per I.4 iguals. triangles ABC i DEF s En el segon cas considera iguals els costats AB i DE . Suposa BC > EF i considera per I.3 BK , igual a EF , sobre BC . Llavors per I.4, els triangles ABK i DEF s on congruents i BKA = EF D = BCA, la qual cosa no pot ser perqu` e per I.16 BKA > BCA. Per tant, BC = EF i, en ser AB = DE i ABC = DEF , els elements dels dos triangles ABC i DEF s on iguals. P Activitats 1.4 1. Completeu la demostraci o del teorema I.7 per als casos en qu` e el v` ertex D cau sobre un dels costats AC o AB del triangle ABC , o b e es interior a aquest triangle. [Utilitzeu la segona part de I.5] 2. Demostreu I.26 utilitzant el transport dangles i segments. 3. Estudiarem en quines condicions CCA proporciona un criteri de congru` encia de triangles. i) Considereu donats un segment AB i un angle BAH . Considereu, tamb e, un segment BC de longitud donada i el punt C variable. Estudieu quants triangles es poden construir amb aquests elements i establiu els casos en qu` e CCA es un criteri digualtat de triangles.
73
E2
44
B
E2
ii) Feu una presentaci o amb el CABRI de lestudi de lapartat anterior. 4. El teorema I.6 es el rec proc del teorema I.5, i en la seva demostraci o sutilitza per primera vegada la reducci o a labsurd en els Elements. Teorema I.6
Si dos angles ABC i ACB dun triangle ABC s on iguals entre s , els costats AC i AB que subtendeixen els angles iguals tamb e s on iguals entre s .
Suposeu que no es cert i que, per tant, un dels costats, per exemple el AB , es major que el AC . Demostreu que aix` o condueix a una contradicci o. P
1.6
El regle i el comp` as
Segons els tres primers postulats dEuclides disposem per a la representaci o dels objectes geom` etrics dun regle que nom es serveix per tra car rectes, no t e marques i per tant no serveix per traslladar segments, i dun comp` as, el qual donat un punt i un radi permet tra car una circumfer` encia per` o no permet traslladar-la, es a dir que el comp` as es tanca quan aixequem les seves puntes del paper. La pregunta que es planteja es si aquests postulats permeten utilitzar un comp` as modern, el qual a primera vista es m es potent perqu` e en aixecar les puntes del paper conserva lobertura. La resposta es armativa gr` acies als dos primers teoremes dels Elements, els quals permeten construir un segment a partir dun o, donada una circumpunt donat igual a un altre segment donat.74 Amb aix` fer` encia podrem construir-ne una altra amb lus de I.1 i I.2 de mateix radi i un altre centre, amb un comp` as que es collapsi. Llavors, totes les construccions fetes amb comp` as modern es poden executar amb el comp` as euclidi` a, i els dos compassos s on equivalents. El teorema I.3 ana el trasllat de segments que fa I.2, construint el traslladat sobre una semirecta donada. 1.6.1 Els teoremes I.1 a I.3
Presentem aquests teoremes comen cant pel I.1, del qual ja hem discutit la mancan ca axiom` atica principal. Aquest permetr` a establir el teorema I.2 del trasllat de segments. Teorema I.1
Construir un triangle equil` ater ABC sobre una recta nita AB donada
Les construccions que es poden fer amb el regle i el comp` as euclidi` a, o en el seu lloc el comp` as modern, sanomenen construccions euclidianes.
74
1.6. El regle i el comp` as
45
La construcci o consisteix en tra car dues circumfer` encies (A, AB ) i (B, BA). Llavors, des del punt C dintersecci o de les dues, es tracen els segments CA i CB , i en resulta el triangle equil` ater ABC . Euclides ho prova dient que BC = BA = AB = AC , en ser C un punt de les dues circumfer` encies digual radi. Teorema I.2
En un punt A donat construir una recta AK igual a un altra recta BC donada.

Primerament construeix un triangle ABD equil` ater sobre AB . Prolonga DB ns a Z i DA ns a E . Talla el cercle (B, BC ) amb DZ , don en resulta el punt H . Finalment, considera el punt K dintersecci o entre el cercle (D, DH ) i la recta DE , llavors AK es el segment cercat. La prova resulta de considerar que BH = BC i DH = DK impliquen BC = DH DB = DK DA = AK . Teorema I.3
D A B K E H
Donades dues rectes desiguals, restar de la major una recta igual a la menor.75
Activitats 1.5 1. Trobeu la construcci o demanada a I.3 i demostreu-la. 2. Feu una presentaci o pas a pas amb el CABRI de la construcci o de I.2. P 1.6.2 Breu apunt sobre eines de construcci o equivalents.
B
En diferents moments de la hist` oria han aparegut autors que per motivacions diverses, tant de tipus pr` actic com te` oric, shan plantejat si les construccions euclidianes es podien assolir amb un comp` as menys potent, o amb un sol dels dos instruments euclidians. Una de les conclusions a la que sarriba en primer lloc, es que el domini dels punts constru bles amb el regle sol es m es restringit que el domini de punts constru bles amb eines euclidianes. Un dels arguments m es utilitzats en la demostraci o daquest fet, es el de la impossibilitat de construir el punt mitj` a de dos punts donats. Actuem mitjan cant una reducci o a labsurd:
75
46
Suposem que sigui possible construir el punt mitj` a M de dos punts P i Q donats, tra cant un nombre nit de rectes amb el regle sota les condicions donades pels dos primers postulats dels Elements : Sempre que tenim dos punts podem tra car la recta que els cont e. Sempre que tenim un segment podem prolongar-lo. Llavors, si projectem totes les l nies constru des, des dun punt A exterior al pla de construcci o, sobre un altre pla que no passi per A i tal que la recta no tingui la mateixa direcci o que P Q, obtenim: Els punts P , Q i M es projecten sobre els punts P , Q i M , els quals estan alineats perqu` e es troben sobre la intersecci o dels plans AP Q i . Totes les rectes de la construcci o sobre es projecten sobre rectes de .
A P M Q Q0 M0 P0 0
Per tant, si la construcci o de M amb regle sol fos correcta la qual cosa vol dir que es independent dels punts P i Q triats, M hauria de ser el punt mitj` a de P i Q ; perqu` e la collecci o de rectes en el pla es pot construir amb els o, la realitat es que mateixos passos que la construcci o de rectes en el pla . Per` M no es el punt mitj` a de P i Q ,76 i hem obtingut una contradicci o. Fins aqu hem establert la no equival` encia de les construccions amb regle sol i les construccions euclidianes. Abul Wefa [940998], matem` atic persa que va estudiar a lIrak i va ser professor a Bagdad on va morir, fou un dels primers en plantejar-se la reducci o de la pot` encia de les eines euclidianes. Sinteress` a en les construccions amb el regle i un comp` as r gid o dobertura xa. En un manuscrit, que es una c` opia duns apunts dun alumne seu, shi troben tot un seguit de construccions amb aquestes eines. Es creu que el seu inter` es en el tema era de caire pr` actic, motivat per les aplicacions a la mec` anica, larquitectura i la fabricaci o deines per a lastronomia.77 Presentarem dues de les seves construccions, en qu` e anomenem r el radi del comp` as. AW.1
Construir la perpendicular per lextrem de la recta AB .

Tra ca les circumfer` encies (A, r) la qual talla AB en C i la circumfer` encia (C, r). Considera el punt D dintersecci o de les dues i construeix la circumfer` encia (D, r). El punt E dintersecci o de la recta CD amb la circumfer` encia (D, r), determina la recta AE que es la perpendicular buscada. P
76 77
Vegeu lactivitat 1.6.1. Vegeu Geppert[1929].
1.6. El regle i el comp` as
47
E r D r C A r B
A r
r B C
AW.2 Dividir la dist` ancia AB en dues o en n parts iguals. Tra ca les circumfer` encies (A, r) i (B, r) les quals es tallen en els punts CD. Llavors, el punt M dintersecci o de AB i CD es el punt buscat. Per dividir en n parts, tra ca les perpendiculars per A i B , a AB , en sentits oposats. Despr es, mitjan cant el comp` as, marca sobre aquestes perpendiculars els punts Ai i Bi , amb i = n1 tals que AA1 = Ai1 Ai = r = Bi1 Bi = BB1 . Les rectes Ai Bni tallen AB en els punts Qi que parteixen AB en n parts iguals.
A r Q1 Q2 r r B B2 B1 r A1 A2
P Lequival` encia entre aquest u ltim tipus de construccions i les euclidianes va ser enunciada per JeanVictor Poncelet [17781867] i tractada duna manera completa per Jacob Steiner [17961863]. Finalment, apuntem que les construccions euclidianes es poden aconseguir amb l us del comp` as i prescindint del regle. Aquest resultat era, en un principi, atribu t a Lorenzo Mascheroni [1750-1800] per la seva publicaci o, lany 1797, 78 o als voltants del 1928 el matem` atic a lobra La geometria del compasso ; per` dan` es Johannes Hjelmslev va descobrir una c` opia del llibre Euclides Danicus, publicat el 1672, de Georg Mohr, en qu` e establia aquesta equival` encia. Activitats 1.6 1. Demostreu, fent una reducci o a labsurd i utilitzant coneixements de semblan ca de triangles, que en una projecci o del tipus presentat a linici de la secci o, els punts mitjans no es transformen en punts mitjans. 2. i) Constru u les interseccions duna recta i un cercle, utilitzant u nicament un comp` as modern, si coneixeu dos punts A i B de la recta i el centre O i un punt P del cercle, en qu` e P no pertany a la recta.
Vegeu els problemes 110112 de Mascheroni [1797], 7074 de la traducci o francesa de 1980. Aquesta es una edici o corregida de la traducci o que Bonaparte va encarregar, el 1798, a locial M. Carette. Per a algunes notes hist` oriques i un tractament complet del problema de diversos tipus deines equivalents i no equivalents a les euclidianes vegeu Carrega [1981], Eves [1963], Eves [1976], Lebesgue [1950], 2535.
78
48
ii) Feu-ne una visualitzaci o amb el CABRI. P
1.7
Algunes construccions del llibre I
El grup de teoremes I.9I.12 presenta les construccions de la bisectriu dun angle, del punt mitj` a de dos punts, i de les perpendiculars a una recta per un punt interior i per un punt exterior. Comen carem amb la presentaci o de la construcci o de I.12 la qual ens plantejar` a la necessitat dintroduir I.10 i I.9. Per a les demostracions vegeu lactivitat 1.7.1. Teorema I.12
Donada una recta innita r, tra car una perpendicular des dun punt C exterior a ella.
Primerament tra ca la circumfer` encia (C, CK ) en que K es un punt de laltre costat de la recta r. Despr es construeix el punt mitj` a M de les seves interseccions A i B amb la recta r, i construeix el segment CM . Aquest es el segment perpendicular buscat.
C
A r M K
La construcci o del punt mitj` a dun segment la trobem a I.10. Teorema I.10 Dividir en dues parts iguals una recta nita donada. Comen ca amb la construcci o per I.1 dun triangle equil` ater AHB sobre el segment AB i despr es tra ca la bisectriu de langle AHB . El punt D dintersecci o daquesta u ltima amb el segment AB es el punt mitj` a buscat. La construcci o de la bisectriu dun angle la trobem a I.9. Teorema I.9 Dividir en dues parts iguals un angle DHE rectilini donat. Considera per I.3 D sobre HA i E sobre HB tals que HD = HE , i construeix per I.1 el triangle equil` ater DEF sobre DE del costat contrari de H . Llavors, la bisectriu es HF .
D A
E F B
P Finalment presentem I.11, la construcci o del qual no guarda cap relaci o directa amb les anteriors.
1.7. Algunes construccions del llibre I
49
Teorema I.11 Tra car una l nia recta que formi angles rectes amb una recta donada r des dun punt C daquesta. Considera D = C sobre la recta r, i E sobre r tal que CE = DC . Construeix el triangle equil` ater DF E , i F C es el segment buscat.
r D
Activitats 1.7 1. i) Proveu que les construccions dels quatre teoremes anteriors s on correctes utilitzant, per a cada teorema, els teoremes ja demostrats, i per a: I.9, els triangles HDF i HEF . I.10, els triangles ADH i BDH . I.11, els triangles DCF i ECF . I.12, els triangles AM C i BM C . ii) Elaboreu una visualitzaci o, amb el CABRI, del tra cat duna perpendicular per un punt exterior a una recta, inspirada en I.12, 2. Feu an` alisis diverses que us permetin construir una recta perpendicular pel punt extrem A dun segment donat AB , si aquest segment no es pot prolongar a partir de A. 3. Demostreu els teoremes I.13, utilitzant I.11, i I.15, utilitzant I.13. Teorema I.13 Si una recta aixecada sobre una altra recta forma angles, o b e formar` a 79 dos angles rectes, o b e formar` a angles iguals a dos rectes. Teorema I.15 Si dues rectes es tallen, formen angles en el v` ertex iguals entre si.80 4. Demostreu el teorema I.28: i) Directament a partir de I.13, I.15 i I.27. (Aix ho fa Euclides) ii) Fent una reducci o a labsurd i utilitzant I.13 i I.16. Teorema I.28 Si una recta t en incidir sobre dues rectes r i s fa langle extern igual a langle intern i oposat del mateix costat, o els dos interns del mateix costat iguals a dos angles rectes, les rectes s on paralleles entre si.
79 80
E2
Es refereix a que els dos angles s on rectes o b e que sumen dos rectes. Sent en que s on angles oposats pel v` ertex.
50
5. Demostreu el teorema I.30. Teorema I.30 Les paralleles a una mateixa recta s on tamb e paralleles entre si.
P
6. Lobjectiu daquesta activitat es analitzar una demostraci o de la primera Comberousse [1883], la qual presentem a part de I.29 que es troba a Rouche l ultim apartat. Aquesta es desenvolupada amb lajut dels postulats i teoremes no posteriors a I.16, tenint en compte que I.26 sobt e daquests teoremes. i) Demostreu que per un punt interior o exterior a una recta donada, existeix una u nica recta que li es perpendicular. ii) Demostreu que tota recta perpendicular a una recta r donada, es perpendicular a qualsevol recta parallela a r. iii) En la p` agina 32 de lobra citada a linici de B G lactivitat, trobem la demostraci o seg uent sobre I A la igualtat dangles alterns interns determinats O per dues paralleles AB i CD tallades per una H D K secant. Si G i H s on les seves interseccions amb C la secant, procedeix aix : Sigui O el punt mitj` a de GH i tracem, per O, la perpendicular comuna IK a les paralleles AB i CD; OI caur` a dins langle agut OGA i OK caur` a dins langle agut OHD. A m es, els triangles rectangles OGI i OHK tenen les seves hipotenuses OG i OH iguals, en ser O punt mitj` a de GH , i els angles IOG i KOH iguals, en ser oposats pel v` ertex: s on llavors iguals [els triangles] i, conseg uentment, langle OGI es igual a langle OHK . Feu la recerca de tots els teoremes ns el I.16 implicats en la demostraci o. P
1.8
An` alisi del transport dangles. Teorema I.23
Presentem una an` alisi per a la construcci o dun angle sobre una recta r donada, dorigen P , igual a un angle donat = T OS , inspirada en la construcci o i s ntesi dEuclides a I.23. Teorema I.23
Sobre una recta i en un punt della construir un angle rectilini igual a un angle rectilini donat.
El l que conduir` a lan` alisi ser` a la consideraci o de dos triangles congruents en qu` e un dels angles sigui langle donat. Suposem doncs el problema resolt. O sigui que hem constru t un punt H tal que QP H = , on Q es un punt qualsevol de la semirecta r.
1.8. An` alisi del transport dangles. Teorema I.23

H X T A P
51
S X
Considerem X , X i A respectivament dels segments P H , OS i OT tals que OX = P X = P Q = OA. Llavors, pel criteri CAC, teorema I.4, en ser P Q = OA, P X = OX i QP X = = AOX , els triangles QP X i AOX s on congruents i tenen QX = AX .81 Per` o els punts Q, A i X s on coneguts i, conseg uentment, tamb e es coneix QX en magnitud; i es coneixen P Q en posici o, i P X en magnitud. Aix` o ens indica que lan` alisi sha acabat perqu` e, mitjan cant I.22, podem construir un triangle a partir de les magnituds dels tres costats. A es donat. Aix construirem: m es es podr` a fer en la posici o desitjada perqu` e PQ
S X AX O A T P OA Q r P Q P Q X X
La circumfer` encia (O, OA), en qu` e A pertany a OT , i la seva intersecci o X sobre OS . La circumfer` encia (P, OA) i la seva intersecci o Q sobre r. La circumfer` encia (Q, AX ) i la seva intersecci o X amb la circumfer` encia (P, OA). Langle QP X cercat. La s ntesi es immediata, a partir del criteri CCC [I.8] i del teorema I.22, el qual hem estudiat en la secci o 3.6 junt amb el diorism os que li proporciona el teorema I.20; ens limitarem, doncs, ha donar-ne expl citament lenunciat. Com que I.20 dep` en, directa o indirectament, de I.18 i I.19, tamb e donarem els enunciats daquests u ltims i la citaci o dels teoremes que sutilitzen en la seva demostraci o. Teorema I.18
En qualsevol triangle ABC el costat AC m es gran subtendeix langle ABC m es gran.

Utilitza els teoremes I.2, I.5 i I.16 en la seva demostraci o. Lestrat` egia daquesta consisteix en considerar BD tal que D est` a sobre AC i AD = AB , i comparar els angles adequats. Teorema I.19
No caldria considerar OX = OA i OA = P Q; ho hem fet de cara a la construcci o nal, perqu` e en result es el tra cat duna circumfer` encia menys.
81
52
En qualsevol triangle ABC langle ABC m es gran es subtendit pel costat AC m es gran.
Fa una reducci o a labsurd que el porta a contradir, en un cas el teorema I.5, i en laltre el teorema I.18. Teorema I.20
En qualsevol triangle ABC , dos costats qualsevol agafats junts s on m es grans que laltre.
En lestudi esmentat daquest teorema a la secci o 3.6, es pot comprovar que sutilitzen I.5 i I.19 en la seva demostraci o. Teorema I.22
Construir un triangle amb tres rectes que siguin iguals a tres rectes donades: conseg uentment es necessari que dues de les l nies agafades juntes de qualsevol manera, siguin m es grans que laltra que queda.
Per a la demostraci o nom es utilitza I.3, per` o per poder-la dur a terme cal que compleixi la condici o que ha establert a I.20. Finalment, abans dentrar en un nou grup de teoremes que tracten amb la comparaci o d` arees, farem la presentaci o dels enunciats de tres teoremes que falten per completar el conjunt denunciats ns el teorema I.32, els quals no intervenen en lestabliment dels teoremes posteriors del llibre I. Aquest s on els teoremes I.21, I.24 i I.25: Teorema I.21
Si a partir dels extrems dun dels costats dun triangle es construeixen dues rectes que es trobin en el seu interior, les rectes aix constru des seran menors que els altres dos costats del triangle, per` o formaran un angle major.
Euclides demostra aquest resultat amb la participaci o dels teoremes I.16 i I.20. Teorema I.24
Si dos triangles tenen dos costats respectivament iguals a dos costats, per` o un t e langle format per les rectes iguals major que laltre, tamb e tindr` a la base major que laltra.
En aquest cas els teoremes que utilitza en la demostraci o s on I.4, I.5, I.19 i I.23. Teorema I.25
Si dos triangles tenen costats respectivament iguals a dos costats, per` o un t e la base major que laltra base, tamb e tindr` a langle format per les rectes iguals m es gran que laltre.
Aquest u ltim teorema el demostra a partir de I.4 i I.24.
1.9. Comparaci o i aplicaci o d` arees
53
Activitats 1.8
P
1. Feu una presentaci o pas a pas de la construcci o del teorema I.23 amb el CABRI; creeu una macro amb lajut daquest teorema tal que donat un angle determinat per tres punts, i un segment AB com a objectes inicials, produeixi un angle BAH = 2. Representeu, pas a pas amb el CABRI, la construcci o duna parallela per un punt exterior a una recta, del teorema I.31. P
1.9
Comparaci o i aplicaci o d` arees
A partir del teorema I.33 comen ca una secci o dedicada a la comparaci o i aplicaci o d` arees entre parallelograms i triangles, la qual es pot generalitzar a pol gons en general. Per fer-nos una idea pr` evia dels tipus de tractament utilitzat per Euclides presentem una comparaci o d` arees inspirada en els seus teoremes. Si considerem un parallelogram ABCD, li retallem el triangle AHD en qu` eH es interior a CD i apliquem ADH sobre BC , en resulta el parallelogram ABGH que t e la mateixa ` area.
D H C G D C H G
Ens preguntem si aquesta invari` ancia de les ` arees tamb e es produeix quan constru m un parallelogram ABGH en que HG est` a sobre la recta suport de CD i es exterior a aquest segment. Una observaci o atenta ens d ona una resposta armativa perqu` e, en ser els triangles ADH i BCG congruents pel criteri CAC.82 ABCD = ABGD BCG = ABGD ADH = ABGH . Una consequ` encia immediata daquest resultat es que les ` arees dels triangles que tenen la mateixa base i el v` ertex oposat sobre una l nia parallela a aquesta, s on iguals. El problema de quadrar superf cies resulta for ca accessible amb l us de t` ecniques associades a aquestes observacions.83 Per exemple, si el que es pret en es construir un quadrat d` area igual a un quadril` ater donat, els ge` ometres grecs
A partir dara quan parlem digualtat de gures ens referim a igualtat d` arees. El terme quadrar sutilitza en el sentit de construir un quadrat digual ` area que la superf cie donada.
83 82
54
construirien en primer lloc un rectangle d` area igual a la donada i, a continuaci o, construirien el quadrat igual tal com es fa en el teorema II.14.84 La primera fase seria realitzada, a partir del quadril` ater ABCD, amb les construccions seg uents: El triangle ABM igual al quadril` ater ABCD. El parallelogram AHJM igual al triangle ABM . El rectangle P QJM igual al parallelogram AHJM . La construcci o m es complexa es la primera, la qual es pot resoldre si tenim en compte, com ja hem observat anteriorment, que triangles amb la mateixa base i situats entre paralleles s on iguals. Efectivament, considerem la recta BD i una parallela r pel punt C . Si prolonguem AD ns tallar r, el triangle BDM es igual al BDC i, per tant, ABM = ABD + BDM = ABD + BDC = ABCD . Els passos de la totalitat del proc es es presenten en el gr` ac adjunt.
M C D N J M J M J M
r C
A D M
A P
1.9.1
Comparaci o d` arees. Teoremes I.33 a I.41
Aquest primer grup de teoremes proporciona una idea clara de les t` ecniques en qu` e es fonamentaria la comparaci o d` arees, en abs` encia duna teoria de la proporci o, en el primer per ode pitag` oric.85 Farem una presentaci o dels tres primers i deixarem els altres en forma dactivitat. Teorema I.33
Les rectes AC i BD que uneixen rectes AB i CD iguals i paralleles [amb extrems] en la mateixa direcci o, s on tamb e iguals i paralleles.
Veurem el teorema II.14 a la secci o la secci o 2.4.6. n [1986], 2426, situa el teorema I.44, el qual dep` Guzma en del grup I.33I.41, entre algunas de las porciones de los elementos que parecen provenir de fuentes pitag` oricas, a juzgar por diversos testimonios y por razones l ogicas internas . Eves [1963], 2425 de ledici o espanyola de 1969, proposa referint-se al problema de construir, a partir dun pol gon donat, un altre pol gon amb un costat menys i de mateixa ` area la t` ecnica que hem presentat al principi de la secci o pel cas dun quadril` ater, i diu della que probablement era coneguda dels pitag` orics .
85 84
55
Lestrat` egia de la demostraci o passa per considerar la diagonal AD i en comparar els triangles CDA i BAD. Tenim, per I.29 i ser AB i CD paralleles, CDA = BAD, AD com u i, per hip` otesi, AB = CD; llavors per I.4 AC = BD. A m es per I.4 ADB = DAC ; llavors per I.27 AC i BD s on paralleles.
A B
Teorema I.34 En les ` arees dels parallelograms els costats i els angles oposats s on iguals entre si, i la diagonal les divideix en dues parts iguals. Actua de manera semblant a la de I.33, amb els triangles ABC i DCB . Tenim, per I.29 i els costats parallels entre si, CBA = BCD i ACB = DBC i BC com u; llavors per I.26 tots els altres elements s on iguals, i per tant, ACD = ACB + BCD = DBC + CBA = DBA .
C A B
A m es, AB = CD, BC com u i ABC = DCB impliquen, per I.4, que els on iguals. P triangles ABC i DCB s Teorema I.35 Els parallelograms ADBC i EF BC que estan sobre la mateixa base BC i entre les mateixes paralleles AF i BC s on iguals entre s . En aquest cas, la seva estrat` egia est` a en demostrar la congru` encia dels triangles EAB i F DC , perqu` e llavors ADBC = AF BC F DC = = AF BC EAB = EF BC
B C A D E F
Estableix la igualtat dels triangles, a partir de I.4, de la manera seg uent: AE = DF en ser per I.34 AE = AD + DE = BC + DE = EF + DE = DF . AB = DC tamb e per I.34. EAB = F DC en ser per I.29 AB i DC paralleles tallades per la secant AF . P Activitats 1.9 1. Demostreu els teoremes I.36 a I.41 a partir dels teoremes que els precedeixen en els Elements. Teorema I.36 Els parallelograms ADBC i EHF G que estan sobre les bases BC i F G iguals i entre les mateixes paralleles s on iguals entre si.
E2
56
Indicaci o: Considereu els segments BE i CH .

A I.36 D E H I.37 C D
Teorema I.37 Els triangles ABC i ABD que estan sobre la mateixa base AB i entre les mateixes paralleles AB i CD s on iguals entre si. Teorema I.38 Els triangles ABC i DEF sobre bases AB i DE iguals i entre les mateixes paralleles AE i CF s on iguals entre si.
C I.38 F I.39 C D
Teorema I.39 Els triangles ABC i ABD iguals que estan sobre la mateixa base AB i en el mateix costat, estan tamb e entre les mateixes paralleles. Indicaci o: Feu una reducci o al absurd. Suposeu que AB i CD no s on paralleles i apliqueu I.31 al punt C i la recta AB . Teorema I.40 Els triangles ABC i BDE iguals que estan sobre bases iguals AB i BD i en el mateix costat, estan tamb e entre les mateixes paralleles. Indicaci o: Actueu de manera semblant a I.39.
C I.40 E I.41 C D E
Teorema I.41 Si un parallelogram ABCD t e la mateixa base AB que un triangle ABE i est` a entre les mateixes paralleles, el parallelogram es el doble del triangle.
B
2. Visualitzeu en un txer CABRI la construcci o de la difer` encia de dos triangles, seguint les indicacions adjuntes:
57
Considereu els triangles BAC i AP Q, en qu` e P pertany a la prolongaci o de AC . Expresseu la difer` encia mitjan cant BHC = BAC AP Q, en qu` e H es interior al segment AC . Tingueu en compte les l nies auxiliars del gr` ac, i el teorema I.37.
C H
B A P Q
3. Es tracta de dividir un triangle en dues gures d` area igual, mitjan cant una recta que passi per un punt donat del seu per metre. i) Feu-ne una an` alisi que us permeti elaborar un m` etode de construcci o. ii) Creeu una visualitzaci o i una macro, amb el CABRI, que proporcionin la soluci o. 4. Suposeu que treballeu sota les hip` otesis seg uents: H1: A cada segment se li pot associar un sol nombre al qual anomenarem longitud del segment. H2: Es pot identicar l` area dun rectangle amb el nombre resultant de multiplicar les longituds dels seus costats. i) Establiu f ormules per al c` alcul de les ` arees dels parallelograms, triangles, trapezis i pol gons regulars. ii) Suposeu que es poden tractar els cercles com a pol gons de molts costats, i que la relaci o entre el per metre i el di` ametre de cada cercle es un valor constant que anomenem . Trobeu una f ormula per al c` alcul de l` area. P 1.9.2 Aplicaci o d` arees. Teoremes I.42 a I.45
E2
Els teoremes I.42 a I.45 constitueixen un cos en qu` e es troba per primera vegada el concepte daplicaci o d` arees, concretament en el teorema I.44. En aquest es proposa daplicar un parallelogram, d` area i angles coneguts, sobre un segment
58
donat; aix` o signica construir el parallelogram de manera que un dels seus costats coincideixi exactament amb el segment donat. Es torna a trobar el concepte daplicar un parallelogram sobre un segment, en les proposicions VI.28 i VI.29, en qu` e es planteja aquesta aplicaci o, respectivament, amb un defecte o un exc es dun parallelogram semblant a un parallelogram donat. Per fer-ne una interpretaci o, tradu m el signicat de tots aquests termes al llenguatge de l` algebra moderna, estudiant el cas m es senzill en qu` e el parallelogram d` area S donada que es vol aplicar es un rectangle, i que lexc es o defecte sobre el segment AB donat es un quadrat. Fem AB = a i el costat perpendicular AB del rectangle aplicat igual a x:
x x S a x S a x x a S
Aplicar exactament trobar x tal que a x = S . Aplicar amb defecte trobar x tal que x (a x) = S . Aplicar amb exc es trobar x tal que x (a + x) = S . Hem trobat una equival` encia entre els problemes daplicaci o d` arees i la resoluci o de determinats tipus equacions algebraiques de primer i segon grau. Daltra banda, veurem en el cap tol pr` oxim que algunes proposicions del llibre II permetran establir la soluci o daquests problemes de segon grau, amb unes t` ecniques que satribueixen als antics pitag` orics, sense haver de rec orrer com es fa en el llibre VI a una teoria de la proporci o. Amb aquest motiu sha agrupat I.44 juntament amb els resultats del llibre II i amb alguns altres de posteriors, en o dalguns historiadors, aquest un cos anomenat ` algebra geom` etrica.86 En opini nom es justicaria perqu` e Euclides, realment, estaria fent ` algebra en el domini de les magnituds geom` etriques, les quals no podien ser explicades amb el nombre degut a lexist` encia de magnituds incommensurables.87 Per aquest motiu calia utilitzar el llenguatge de la geometria i shavien dinterpretar en el camp de les magnituds geom` etriques, les lleis de l` algebra, perfectament conegudes 88 per la matem` atica babil` onica, com ara la distributiva, quadrat del binomi, difer` encia de quadrats, i els m` etodes de resoluci o dequacions quadr` atiques i sistemes reductibles a equacions quadr` atiques. Les magnituds geom` etriques podien representar els nombres, per` o no podien ser representades duna manera exhaustiva per aquests. Tanmateix aix` o incorporava una nova limitaci o, la de les tres
Segons DahanPeiffer [1986], 76, el nom d` algebra geom` etrica sutilitza des de Tannery, a l ultim quart del segle passat. 87 Vegeu Van der Waerden[1961], 125126. Aquesta opini o ha estat molt debatuda i no hi ha acord en aquest punt. Vegeu Unguru [1975] i un fragment de larticle dUnguru a FauvelGray [1987], 142. 88 Vegeu BashmakovaSmirnova [2000], 110.
86
59
dimensions de lespai geom` etric. No hi havia interpretaci o geom` etrica possible per a problemes que impliquessin un producte de m es de tres nombres. Aquests fet represent` a un condicionament molt fort en la resoluci o de molts tipus de problemes, com per exemple els equivalents a la resoluci o general de lequaci o de tercer grau, el qual implica la resoluci o duna equaci o de sis` e grau. Finalment, abans de centrar-nos en els quatre teoremes daquesta secci o, apuntem que si en els tres problemes daplicaci o d` arees presentats considerem l` area S igual a la dun quadrat y 2 variable, obtenim tres fam lies de parelles de segments (x, y ) que han de complir respectivament: Aplicaci o exacta : a x = y2 .
Aplicaci o amb defecte: a (a x) = y 2 . Aplicaci o amb exc es : a (a + x) = y 2 . Si representem aquestes parelles duna en una, en una refer` encia determinada, determinen una collecci o de punts situats sobre unes corbes que Menecm va introduir en el seu estudi sobre la resoluci o del problema de la duplicaci o del cub.89 Aquestes serien identicades amb les seccions planes dun con, lestudi de les quals adquiriria una import` ancia capital en la tradici o de la geometria grega. Tornem al teorema I.44 i observem que per a la seva construcci o Euclides necessita un teorema i una construcci o pr` evies, els quals presenta en I.43 i I.42. Teorema I.42
Construir en un angle rectilini D donat, un parallelogram ECF G90 igual a un triangle ABC donat.
Pot construir per I.10 el segment AE en qu` eE es el punt mitj` a de BC . Llavors, construeix amb I.23 CEH igual a langle D donat. Finalment construeix el parallelogram ECF G determinat per EH , EC i les paralleles constru des per I.31 per C a EH , i per A a EC . Aquest parallelogram per I.41 i I.38 verica
A F H G
ECF G = 2 ECA = ECA + EBA . Teorema I.43 P
En qualsevol parallelogram, els complements EH i GF dels parallelograms AK i KD situats al voltant de la diagonal AD s on iguals entre si.
Vegeu la secci o 6.4. Per representar un parallelogram de v` ertexs E , C , F i G, en qu` e E i G s on oposats, utilitzarem indistintament la notaci o ECF G o EG.
90 89
60
Es compleix per I.34 ADB = ADC , AKE = AKG i KDH = KDF i, per tant,
E
G K
C F
D
EBKH = ADB AKE KDH = = ADC AKG KDF = GKCF .

B H
P Teorema I.44 Aplicar a una recta donada AB , en un angle rectilini D donat, un parellogram igual a un triangle C donat. Lestrat` egia de la resoluci o passa per utilitzar I.42 per construir un parallelogram BEF G, d` area C sobre la prolongaci o del segment AB , en langle donat i, amb 91 la construcci o del gn` omon determinat per aquest parallelogram i el segment AB , obtenim el parallelogram ABLM que t e la superf cie desitjada com assegura I.43. Vegem la construcci o amb detall, en qu` e es tra ca:
F E K
C
D
B G H A
L M
El parallelogram BEF G, en qu` e E cau sobre la prolongaci o de AB i GBE = D. El punt dintersecci o H de la prolongaci o de F G amb la parallela per A a BG. o K de les rectes suport de F E i HB . El punt dintersecci Els punts dintersecci o L i M de les prolongacions de GB i HA amb la parallela per K a EB . Per totes les consideracions anteriors, el parallelogram desitjat es ABLM . Activitats 1.10
P
o pas a pas amb el CABRI, de la construcci o del teore1. Feu una representaci ma I.44. Comproveu amb les eines de mesura que quan D = /2, la construcci o proporciona la soluci o de lequaci o de primer grau AB x = C . 2. El teorema I.45 es una generalitzaci o del teorema I.42, en el sentit que la gura d` area donada es un pol gon qualsevol un quadril` ater en la presentaci o
El recurs a aquesta gura es una constant en el llibre II dels Elements on est` a denida, i de la que ens ocuparem amb detall. Valgui de moment dir que el gn` omon, en aquest cas, es podria denir com la gura que queda del parallelogram quan li restem un parallelogram semblant, es a dir que el gn` omon es el pol gon de sis costats HM LBEF .
91
1.10. El teorema de Pit` agores.
61
dEuclides en lloc dun triangle. Se situa en aquesta posici o perqu` e utilitza I.44 en la construcci o. Teorema I.45 Construir en un angle rectilini donat, un parallelogram igual a una gura rectil nia donada. Descriviu la construcci o, suposant que la gura donada es un quadril` ater, partintla en dos triangles i aplicant I.42 i I.44. P
1.10
El teorema de Pit` agores.
Hem tingut oportunitat de veure que el teorema de Pit` agores era conegut de totes les civilitzacions de lOrient, en ` epoques anteriors o contempor` anies a la civilitzaci o grega del temps de Pit` agores. L unic dubte es presenta en el cas dEgipte, en el qual no tenim const` ancia escrita daquest coneixement. Gillings es mostra esc` eptic davant del testimoni de Turnbull, el qual arma:92
Els seus agrimensors eren coneguts com a tibadors de cordes, perqu` e utilitzaven cordes amb nusos o marques, en intervals iguals, per mesurar els seus terrenys. Amb aquests mitjans senzills eren capa cos de construir angles rectes, perqu` e coneixien que les tres cordes de longituds, tres, quatre i cinc unitats respectivament, es podien disposar en forma de triangle rectangle.
Tanmateix Van der Waerden es mostra favorable a acceptar que els egipcis coneixien alguns terns pitag` orics, encara que no hi ha cap menci o a la seva associaci o amb triangles rectangles.93 En els Elements trobem el teorema de Pit` agores i el seu rec proc en les proposicions I.47 i I.48. Se suposa que la demostraci o de I.47 es del propi Euclides, i shan proposat conjectures diverses sobre com els pitag` orics o el mateix Pit` agores podrien haver establert aquest resultat. Sespecula des dalgun tipus de demostraci o visuala lestil de la presentada en lapartat 1.1.2,94 ns a una demostraci o en qu` e hi particip es la semblan ca de triangles, la qual per estar ben fonamentada necessita duna teoria de la proporci o.95 El que saccepta ` ampliament, malgrat labs` encia de documentaci o original, es que els primers pitag` orics tenien una demostraci o que incorporava, potser duna manera primitiva, elements del patr o axiom` aticdeductiu. La demostraci o dEuclides es constructiva, es a dir que construeix sobre el quadrat de la hipotenusa dos rectangles que el parteixen i tals que les seves
Vegeu Vegeu 94 Vegeu 95 Vegeu
93 92
Gillings [1972], 238 en qu` e cita Turnbull [1951]. lactivitat 1.11.2 i Van der Waerden [1983], 24. lactivitat 1.11.3. la secci o 1.2.3.
62
` arees s on respectivament iguals a cadascun dels quadrats sobre els catets. Per demostrar-ne la veritat utilitza els teoremes I.4, I.14, I.31, I.41 i I.46. Teorema I.46
Tra car un quadrat sobre una recta donada.

Construeix per I.11 AC perpendicular a AB per A i considera D sobre AC tal que AD = AB . Tra ca per I.31 una parallela a AB per D, i una parallela a AD per B . Aquestes es tallen en E i el quadrat buscat es ABDE , la qual cosa justica amb I.29 i I.34. Teorema I.47
C D E
En els triangles rectangles el quadrat sobre el costat que subtendeix langle recte es igual als quadrats sobre els costats que formen langle recte.96
Siguin ABC el triangle rectangle, Q1 i Q2 els quadrats AB1 i BC2 sobre els catets AB i BC , i Q3 el quadrat AC3 sobre la hipotenusa AC. Euclides comen ca construint aquests quadrats i laltura des del v` ertex B de langle recte utilitzant I.46 i I.31, i justica per I.14 que els catets estan alineats respectivament amb els costats BB1 i BB2 dels quadrats Q1 i Q2 . Llavors estableix que si prolonga laltura BM corresponent al v` ertex B ns tallar en N el costat A3 C3 m es allunyat del quadrat Q3 , el quadrat Q1 es igual al rectangle A3 M i el quadrat Q2 al rectangle C3 M . Conseg uentment Q1 + Q2 = Q3 . Ho justica aix :
B2 B1 Q2 Q1 A1 A M Q3 A3 N C3 C B C2
Q1 es el doble del triangle A1 AC , per I.41. Els triangles A1 AC i BAA3 s on congruents, per I.4. El rectangle A3 M es el doble del triangle BAA3 , per I.41. El quadrat Q1 i el rectangle A3 M s on iguals. Diu que passaria el mateix per Q2 i C3 M . Q1 + Q2 = A3 M + C3 M = Q3 .
Finalment el teorema I.48 estableix que la propietat de Pit` agores sobre les ` arees dels quadrats dels costats dels triangles determina els triangles rectangles.
96
Trobareu la transcripci o de la demostraci o dels Elements a la secci o 8.4.2.
1.10. El teorema de Pit` agores.
63
Teorema I.48 Si en un triangle ABC el quadrat sobre un dels costats BC es igual als quadrats sobre els altres dos costats AB i AC del triangle, langle format per aquests dos costats del triangle es recte. Lestrat` egia dEuclides consisteix en construir un triangle rectangle ADC a partir del triangle ABC donat, i demostrar que els dos s on congruents amb el teorema I.8, criteri CCC.
C
Actua construint per I.11 una perpendicular a AC en A. Sobre ella considera per I.3 el punt D tal que AD = AB . Llavors per I.47 AD2 + u als triangles ABC i ADC , AC 2 = DC 2 ; per tant, en ser AD = AB i AC com 2 2 2 2 sobt e AB + AC = DC . Per hip` otesi AB + AC 2 = BC 2 i, conseg uentment, 2 2 DC = BC i DC = BC . Per tant els triangles ABC i ADC tenen els tres costats iguals entre si i, per I.8, langle BAC = DAC = /2. P Activitats 1.11 1. Considereu una corda amb dotze nusos, tals que la dist` ancia entre cada dos nusos consecutius es constant, un dels nusos es troba en un dels seus extrems, i la dist` ancia de laltre extrem al primer nus es igual a la que hi ha entre dos nusos consecutius. Uniu els extrems de la corda i poseu la corda tibant, mentre estireu per tres nusos a la vegada. Amb aquest procediment, quants triangles diferents, de v` ertexs els nusos pels quals estireu, es poden construir? Algun dells es rectangle? Justiqueu la vostra resposta.
E1
2. La transcripci o de Van der Waerden del primer problema del papir Berlin 6619 de lImperi Mitj` a [ca. 21001700] diu:
E2
Un quadrat i un segon quadrat de costat una meitat i una quarta part del primer quadrat, tenen conjuntament ` area 100. Mostreu-me com calcular aix` o.
Utilitzeu el simbolisme algebraic actual per reduir el problema a la resoluci o dun sistema dequacions, i comproveu que shi troba implicat un tern pitag` oric.97 3. Observeu els dos gr` acs adjunts i establiu el teorema de Pit` agores comparant les ` arees dels triangles i quadril` aters que hi apareixen.
97
E1
Per al tractament dels terns pitag` orics, vegeu la secci o 4.2.
64
E2
4. Proveu que de la demostraci o dEuclides a I.47, podem treure el teorema del catet, es a dir que: El quadrat constru t sobre un catet es igual al rectangle contingut per la seva projecci o sobre la hipotenusa i la hipotenusa.
5. Constru u un txer amb el CABRI en qu` e es visualitzin les transformacions d` arees que converteixen el quadrat sobre un catet dun triangle rectangle, en el rectangle sobre la hipotenusa que presenta el teorema I.47. 6. Elaboreu un puzle amb el CABRI, inspirat en el gr` ac de la demostraci o de la p` agina 5, per visualitzar el teorema de Pit` agores. P
Cap tol 2
Els llibres II, III i IV dels Elements

En el cap tol anterior sha posat de manifest el tipus de tractament que fa Euclides, en els Elements, de les q uestions que estudia. Ara, presentarem alguns teoremes dels llibres II, III i IV, des de perspectives diverses. En alguns casos purament descriptives, en daltres, des de la relaci o que guarden amb altres q uestions de la geometria, o altres parts de la matem` atica. Tamb e, en algun casos, cercarem els problemes que els van originar i alguna aplicaci o. El llibre II es pot considerar com la continuaci o natural dels problemes tractats en l ultima part del llibre I. Els seus teoremes tenen a veure amb la transformaci o i aplicaci o d` arees, en qu` e les gures implicades s on rectangles i quadrats. Com ja hem explicat a la secci o 1.9.2, els seus resultats pertanyen a l` algebra geom` etrica. Sestableixen, entre daltres q uestions, en llenguatge geom` etric i amb el rigor que proporciona el m` etode axiom` atic deductiu, els coneixements algebraics coneguts des de molts segles abans, a nivell num` eric i no simb` olic, pels babilonis. Tractarem concretament la llei distributiva, el quadrat dun binomi, una propietat lligada amb el problema de la incommensurabilitat de la diagonal i el costat dun quadrat, aix com amb un conjunt de solucions de x2 2y 2 = 1, i una generalitzaci o del teorema de Pit` agores. El llibre III est` a dedicat a la geometria del cercle. En farem una presentaci o descriptiva, i aprofundirem una mica m es en alguns resultants interessants de cara a la resoluci o de problemes i a lestudi dels teoremes del llibre IV. Des daquest punt de vista s on remarcables els teoremes relacionats amb angles inscrits en el cercle, i aquells que originen el concepte posterior de pot` encia dun punt.1 El llibre IV tracta principalment de la inscripci o i circumscripci o de pol gons
Trobem a Eves [1963], 102103 de la traducci o espanyola de 1969, que el terme pot` encia dun punt no fou introdu t ns el segle XIX per Jacob Steiner. Abans que ell, lany 1813, Louis Gaultier public` a un article en el Journal de lEcole Polytechnique en qu` e no utilitzava aquest terme, per` o en desenvolupava el concepte i introdu a, per primera vegada, els termes eix radical i centre radical.
1
65
66
2. Els llibres II, III i IV dels Elements
regulars en una circumfer` encia, amb regle i comp` as. Estudiarem, principalment, la inscripci o del pent` agon regular. No ho farem perqu` e tingui un inter` es pr` actic, sin o per veure el tipus dan` alisi que comporta la no disposici o duna teoria de la proporci o.
2.1
Del merkhet egipci al gn` omon euclidi` a
La primera vegada que vam trobar el gn` omon en aquest treball fou en la presentaci o del teorema I.44, en la secci o 1.9.2. Euclides el deneix en la segona denici o del llibre II. Veurem que una part del seu inter` es raur` a en qu` e proporciona una representaci o gr` aca de la difer` encia de dos quadrats. Aix` o servir` a per relacionar ` arees de rectangles amb ` arees de quadrats, amb el concurs del teorema de Pit` agores. En donem una primera mostra en la gura adjunta, en qu` e ALGC es un quadrat, LM = M B i HM BD = ECGF . Si en fem una inspecci o visual, i tenim present el teorema I.47, observem que el rectangle ABCD, sha transformat en dues gures digual ` area: el gn` omon AM HGF E i, despr es, en el quadrat HP QR.
E C D C F G K H D E F K P
G H M R
L M
Presentarem la denici o dEuclides i, tenint en compte que un dels signicats de la paraula gn` omon del grec signica all` o que t e o porta coneixeo del seu signicat. ment ,2 revisarem lorigen i levoluci Denici o II.2
En qualsevol recinte parallelogram` atic sanomena gn` omon a qualsevol dels dos parallelograms travessats per la diagonal junt amb els seus dos complements.
Sembla ser que el terme gn` omon es una traducci o literal del terme egipci merkhet. Se sap que en temps de la dinastia 18a all` a pels segles xivxvi aC els egipcis utilitzaven un instrument anomenat merkhet per mesurar les hores del dia. El signicat literal daquesta paraula era instrument de coneixement. Aquest era un objecte amb forma de L. Nexistien models diferents, i un dells consistia en dues peces rectangulars, una vertical m es curta, i una altra horitzontal m es llarga, de la mateixa amplada. Una plomada certicava lhoritzontalitat. Per fer-ne la lectura shavia dorientar, abans del migdia, en direcci o a lEst, i despr es en direcci o a lOest. La dist` ancia de la l nia dombra ST del costat
2
gnom e es
coneixement
2.1. Del merkhet egipci al gn` omon euclidi` a
67
superior P Q del rectangle vertical a la base de la pe ca vertical determinava lhora del dia.3 Les hores extremes de sortida i de posta de Sol no es podien determinar perqu` e les ombres eren massa llargues. Aix` o es correg inclinant el rectangle horitzontal, de manera que form es un angle agut amb el vertical. En temps de la dinastia 19a xiii aC, aquests objectes evolucionaren cap als rellotges consistents en un estilet, vareta, obelisc o qualsevol altre objecte plantat perpendicularment al terra o superf cie horitzontal. El punt de contacte amb el terra era el centre duna circumfer` encia amb dotze radis gravats al llarg de mitja circumfer` encia. La seva lectura shavia de fer orientant-lo sempre en una mateixa direcci o.
Q T S P P
Ideograma del Merkhet Q
Plomada
M es endavant, entre els cronistes dels cient cs grecs, trobem alguns testimonis sobre la invenci o o introducci o daquest instrument:4 Di` ogenes Laertes atribueix la invenci o a Anaximandre [vi aC]:
[. . . ] fou el primer en inventar un gn` omon i el situ` a sobre els rellotges de Sol en Lacedem` onia, segons diu Favorinus en la seva Historia varia, per marcar els solsticis i els equinoccis, i va construir un indicador dhores.
Daltra banda lenciclop` edia Suda 5 no li atribueix la invenci o sin o la introducci o:
Fou el primer en descobrir lequinocci, els solsticis, un indicador dhores i que la terra est` a situada en el centre. Va introduir el gn` omon i, en general, don` a a con` eixer un esb os de geometria.
I, nalment, Herodot sexpressa dient:
Els grecs van adquirir dels babilonis el coneixement de lesfera celeste, del gn` omon i de les dotze parts del dia.
[1999], 67, en qu` Hem trobat aquesta descripci o a Gazale e estudia objectes de la natura i de les matem` atiques als que si safegeix un cert objecte o gn` omon, conserven la forma original. nchez [2000], 96101. Lideograma que es presenta Una descripci o m es detallada es troba a Sa a la gura adjunta est` a tret de PavanelloTrinchero [1998], 39. 4 Vegeu KirkRaven [1966], 145152 de la traducci o espanyola de 1974. 5 Enciclop` edia bizantina del segle x sobre el m on mediterrani antic.
3
68
De tot aix` o es despr` en que possiblement Anaximandre va introduir aquest instrument a Gr` ecia, per` o no va ser el seu inventor. Tanmateix tenim cites que armen que Tales [vi aC] va mesurar laltura de les pir` amides a partir de les seves ombres i les ombres duna vareta vertical, i que va predir solsticis. Aix` o podria implicar el coneixement del gn` omon per part de Tales i, en ser aquest de m es edat que Anaximandre, podria haver-ne sigut el seu introductor. Plutarc escriu:6
Tamb e a tu tadmira per altres coses, per` o sobretot ell [Amasis7 ] es va sentir profundament satisfet amb la teva manera de mesurar la pir` amide, quan sense dicultat ni assist` encia de cap instrument, simplement posant un bast o dret en lextrem de lombra projectada per la pir` amide, i havent-se fet dos triangles amb la intersecci o dels raigs del sol, vas mostrar que la pir` amide t e amb el bast o la mateixa ra o que lombra amb lombra.
Amb tot aix` o, podem entendre com el terme gn` omon, estretament lligat en un principi amb el terme coneixement, es pren com a traducci o literal de merkhet instrument de coneixement, i sutilitza per designar una vareta perpendicular a una superf cie i, per extensi o, alguna mena descaire o tra cador dangles rectes en forma de L. Des daquesta observaci o sent en la denici o dArist` otil:8
El signicat m es estricte de la paraula [gn` omon] es el que resta dun quadrat quan se li treu un altre quadrat m es petit.
Des daquesta concepci o es pot entendre la denici o dEuclides com una extensi o general a parallelograms. Efectivament, el gn` omon euclidi` a, constitu t pels parallelograms P1 , P2 i P3 , coincideix amb la gura que resta de treure a un parallelogram, un parallelogram semblant amb un angle coincident.9
P 2 P 1 P 3
Escaire
Gn` omon aristot` elic
Gn` omon euclidi` a
Evoluci o del signicat del terme gn` omon

Vegeu el fragment 147a de Plutarc [i-ii]. Rei dEgipte (570526), pen ultim de la dinastia sa ta. 8 ` til [iv aC]. Vegeu el fragment 203a de la F sica dAristo 9 Aquesta concorda amb la denici o m es general dHer o [iii]. Arma que un gn` omon es una gura G que, afegida a una altra F , proporciona una gura F semblant a la gura F .
7 6
2.1. Del merkhet egipci al gn` omon euclidi` a
69
Activitats 2.1 1. Presentem una versi o alternativa dun rellotge dombra, inspirada en un merkhet. En aquest cas, lestructura est` a formada, igual que abans, per dues peces rectangulars, una vertical i laltra horitzontal; la difer` encia rau en qu` e, en a la nova versi o, la lectura es fa orientant el rellotge en la direcci o del Sol. Es dir, si mireu la gura, fent que el pla de cada raig parallel QT , P S , etc., i la seva ombra respectiva siguin perpendiculars a la pe ca vertical. Imaginem la pe ca horitzontal dividida en sis regions Mi per cinc l nies perpendiculars al rectangle vertical. Unes l nies Hk travessen, amb inclinacions diferents, les regions Mi . Aquestes u ltimes determinen els mesos cadascuna serveix per a dos mesos separats per mig any; cada mes sha dobservar la posici o de lombra en una daquestes regions. Les l nies Hk determinen les hores al voltant del migdia solar en el nostre model set hores. Lhora es llegeix a partir de la intersecci o de la l nia dombra ST amb les l nies Hk , dins de la regi o del mes corresponent Mi . A la gura adjunta les l nies de separaci o de les regions Mi representen el 21 de cada mes.10 Les l nies Hk representen les hores solars que van de les 9 del mat a les 3 de la tarda. Per exemple, si ens trobem a M1 entre el 21 de maig i el 21 de juliol, la l nia dombra ST indica que no sha arribat a les 9 h. del mat o que sha passat de les 3 h. de la tarda.
E2
C
H4 = 9
D Q
H3=10 H2 =11 H1 =12
D N T
M6 M5 M4 M3 M2 M1
T C
H4 H3 H2 H1
P S
M S
i) Imagineu que us trobeu entre el 14 i el 21 dabril. Aproximeu lhora que marca el merkhet? ii) En quins mesos podem trobar que la l nia dombra ST coincideix amb M N a alguna hora del dia? I amb la l nia CD?
Nhem elaborat un gr` ac simulat, representant la posici o de les ombres per a les diferents altures del Sol sobre lhoritz o, en intervals de 15 del seu recorregut circular diari, dels dies 21 dels mesos de desembre a juny. Les lectures dels altres mesos es fan sim` etricament; per exemple, el 21 de novembre i el 21 de gener es llegeixen sobre la mateixa l nia, encara que aix` o produeix una mica derror.
10
70
iii) Quina zona rectangular estar` a sempre a lombra, el 21 de gener? 2. Elaboreu un txer amb el CABRI que presenti un merkhet amb la l nia del migdia, i que indiqui els possibles mesos de lany en qu` e us trobeu, segons la posici o de lombra projectada. P
2.2
La llei distributiva, la pot` encia dun binomi i els teoremes II.1, II.4 i II.7
Enfocarem aquests tres teoremes des de la perspectiva de l` algebra simb` olica, amb la nalitat de veure que proporcionen una excellent presentaci o geom` etrica dalgunes de les seves propietats.11 No ens cansarem dadvertir i recordar, amb el perill de fer-nos pesats, que aquest enfoc comporta la identicaci o biun voca de cada segment amb un nombre positiu, i de cada superf cie rectangular amb el producte dels dos nombres identicats amb els seus costats. Aquesta identicaci o implica lacceptaci o que la crisi de la incommensurabilitat est` a resolta amb la introducci o de nous tipus de nombres, i aix` o no es un afer trivial. Un cop fet ladvertiment, presentem la propietat distributiva, i les expressions per al quadrat dun binomi, en farem una interpretaci o geom` etrica i veurem que proporcionen els teoremes citats: Llei distributiva: Pot` encia dun binomi: a(b + c + d + ) = ab + ac + ad + (a + b)2 = a2 + b2 + 2ab (a b)2 = a2 + b2 2ab
b a a b a+b a{b a a+b a
a{b
La llei distributiva manifesta que el rectangle de costats a i b + c + d + , t e la mateixa ` area que els rectangles de costats a i b, a i c, a i d, . . . , agafats conjuntament. encia dun binomi, pel cas de la suma, expressa la descomposici o La pot` dun quadrat de costat a + b, en dos quadrats de costats respectius a i b, i dos rectangles de costats a i b. Aix` o es pot demostrar tra cant una
Aquest fet pot ser interessant de cara a la pr` actica docent, en una primera aproximaci oa la presentaci o de l` algebra simb` olica.
11
2.2. La llei distributiva, la pot` encia dun binomi i els teoremes II.1, II.4 i II.7
71
perpendicular sobre cadascun de dos costats a + b adjacents del quadrat, que els parteixi en dos segments a i b. encia dun binomi, per al cas de la difer` encia, considerem a > b, La pot` tamb e es pot expressar com a2 + b2 = (a b)2 + 2ab . a dir la descomposici Es o duna suma de quadrats en un quadrat i dos rectangles. Es pot demostrar aquest resultat, considerant el quadrat de costat a i tra cant una perpendicular sobre cadascun de dos costats adjacents de manera que quedin partits en els segments a b i b. Finalment, podem veure que aquestes interpretacions s on, exactament, els teoremes que presenta Euclides. Teorema II.1 A P R C Si hi ha dues l nies rectes AC i AB , i una delles AC es talla en un nombre qualsevol de segments AP , P R i RC , el rectangle contingut per les dues rectes AC i AB es igual als rectangles continguts per la recta B S D Q AB no tallada i cadascun dels segments. a dir, AC AB = AP AB + P R AB + RC AB . Es Teorema II.4 Si es talla una l nia recta AB , el quadrat sobre la recta sencera es igual als quadrats sobre els segments AC i CB , i dues vegades el rectangle contingut pels segments. a dir, AB 2 = AC 2 + CB 2 + 2 AC CB . Es Teorema II.7 Si es talla a latzar una l nia recta AB , el quadrat sobre la l nia sencera i el quadrat sobre un dels segments KB , agafats conjuntament, s on igual a dues vegades el rectangle contingut per la recta sencera i el segment citat, i el quadrat sobre el segment AK que resta. a dir, AB 2 + KB 2 = 2 AB KB + AK 2 . Es Activitats 2.2 1. Considerem lexpressi o (a+b+c)2 , la qual podem interpretar geom` etricament com un quadrat de costat a + b + c, en qu` e a, b i c s on tres segments donats.
A H C G B K
A R
K Q
B P
72
E1 E2
i) Trobeu una descomposici o gr` aca del quadrat (a + b + c)2 en qu` e nom es 2 estiguin implicats els quadrats a , b2 i c2 , i els rectangles a b, a c i b c. ii) Feu una demostraci o algebraica del resultat obtingut, utilitzant el quadrat del binomi i les lleis distributiva, associativa i commutativa. iii) Elaboreu una presentaci o amb el CABRI, que plantegi la descomposici oa nivell geom` etric per alumnes de primer cicle de ESO. 2. Tracteu de generalitzar lestudi anterior, amb llenguatge algebraic, mitjan cant les seg uents etapes: i) Trobeu una expressi o algebraica per a (a + b + c + d)2 . ii) Trobeu una expressi o per a (a1 + a2 + + an )2 , i demostreu-la per inducci o. iii) Observem que del desenvolupament de (a1 + a2 + + an )2 , resulten tants sumands com parelles ai aj , amb elements repetits o no, es puguin construir. a dir n2 sumands, dels quals n corresponen als quadrats a2 , i n2 n correspoEs k nen als productes ai aj , amb i = j . Observem, tamb e, que el nombre de sumands sn = n2 del desenvolupament es pot expressar en forma recurrent: s1 = 1, sn = sn1 + 2(n 1) + 1 = sn1 + 2n 1 ,
en qu` e 2(n 1) es el nombre de sumands ai an , amb i < n que safegeixen en cada etapa, al qual hem dafegir 1 sumand a2 , hem trobat una expressi o n . Aix no recurrent per a sn . Ara volem generalitzar aquesta q uesti o, i us plantegem que trobeu una expressi o no recurrent per a la successi o, sn = sn1 + an + b . P
2.3
Els nombres costat i diagonal i el teorema II.10
Presentem el teorema II.10 des del punt de vista de la relaci o que guarda amb les propietats dels nombres costat i diagonal, descoberts amb motiu de les investigacions entorn de la incommensurabilitat. Veurem que aquest teorema es podria haver generat en lintent de daproximar, en nombres enters, la relaci o entre la diagonal i el costat dun quadrat. Una conseq u` encia de lestudi ser` a la recerca dun algoritme per al c` alcul aproximat darrels. Teorema II.10 Si es divideix una l nia recta AB en dues parts iguals AC i CB i se li afegeix, en l nia recta, una altra l nia recta BD, el quadrat de la l nia sencera AB amb lafegida BD, i el quadrat de lafegida BD agafats conjuntament, s on el doble del quadrat sobre la meitat AC i el quadrat sobre la l nia CD constru da a partir de la meitat CB i la l nia afegida BD, agafades conjuntament.
2.3. Els nombres costat i diagonal i el teorema II.10
73
Amb la notaci o que proporciona la nostra ` algebra, escriur em AD2 + BD2 = 2 AC 2 +2 CD2 o, tamb e, AD2 2 CD2 = 2 AC 2 BD2 . (2.1)
AD + BD
=
A C B D A C B D
2AC + 2CD
La demostraci o dEuclides utilitza els resultats del llibre I. En el seu lloc presentem la demostraci o gr` aca adjunta, for ca accessible a una primera intu ci o. Es tracta de retallar i comparar convenientment els quadrats implicats.12 2.3.1 Nombres costat i diagonal
Quan f` eiem la recerca duna unitat comuna de mesura, a la secci o 1.2.3 entre la diagonal i el costat dun quadrat, vam observar que, per a cada quadrat de diagonal d2 i costat c2 , es podia construir un quadrat m es petit de diagonal, d1 i costa c1 , tals que c2 = c1 + d1 d2 = 2c1 + d1 . (2.2)
D
A c1 d2 d1 B d1 c2 c1 c1 C d1 c1 c1
A m es, segons el teorema de Pit` agores, aquests segments compleixen

2 d2 1 = 2c1
2 d2 2 = 2c2 .
(2.3)
La possibilitat de repetici o indenida daquesta construcci o comportava la no exist` encia daquesta unitat comuna. Aix` o implicava la no exist` encia duna relaci o, en nombres enters, entre la diagonal i el costat dun quadrat. Un dels problemes que, en conseq u` encia, es plantejaren, fou el de trobar una aproximaci o, en nombres enters, daquesta relaci o.13 Els nombres que resultaran daquesta recerca van ser anomenats pels grecs, nombres costat i diagonal. En trobem una presentaci o en la Expositio de Te o dEsmirna [ca. 125],14 en qu` e els deneix i en d ona una propietat essencial. El fet que guardin una relaci o estreta amb el teorema 10 del llibre II dels Elements i que naparegui la parella (5,7) en el fragment 546c de la La Rep ublica, origina que satribueixi el seu descobriment als pitag` orics. Estudiarem aquest problema seguint el cam , de construcci o de quadrats, invers al que hem utilitzat per establir la incommensurabilitat.
12 13
Vegeu lactivitat 2.3.1. Aix` o equival al c` alcul daproximacions racionals del nombre irracional 2. 14 dEsmirna [II], 7175, i la secci Vegeu Teo o 8.12.1.
74
Constru m un quadrat de costat c i diagonal d. Considerem c amb mesura entera c1 , i aproximem d amb un segment de mesura entera d1 . Despr es, constru m el quadrat de costat c2 , sota les condicions de les equacions (2.2), i considerem laproximaci o entera d2 de la seva diagonal. Si agafem c com a unitat de mesura, es a dir c1 = 1, laproximaci o entera ` optima per a d1 haur` a de ser, pel teorema de Pit` agores, d1 = 1 o d1 = 2. Agafem d1 = 1 perqu` e proporciona un error m es petit en la vericaci o de les equacions (2.3).15 Efectivament, 12 = 2 12 1 i 22 = 2 12 +2 .
Daquesta manera obtenim les dues parelles de nombres costat i diagonal c1 = 1 c2 = c1 + d1 = 1 + 1 = 2 = d =1 d = 2c + d = 2 1 + 1 = 3 , 1 2 1 1 els quals compleixen les condicions
2 d2 1 2c1 = 1 2 = 1
d2 2c2 2 = 9 8 = 1.
(2.4)
Aquestes indiquen que lincopliment per exc es o per defecte de les relacions (2.3) es mant e, en valor absolut, en una difer` encia igual a 1. Per tant, en ser el quadrat de costat c2 de dimensions m es grans que el quadrat de costat c1 , les mesures enteres c2 = 2 i d2 = 3 aproximen millor que les mesures c1 = 1 i d1 = 1, tal com es veu al gr` ac adjunt. Aquesta optimitzaci o de laproximaci o suggereix la conveni` encia de repetir el proc es. Crearem la collecci o de quadrats de costats cn i les parelles corresponents (cn , dn ) de nombres costat i diagonal tals que
cn+1 = cn + dn dn+1 = 2cn + dn , i estudiarem les difer` encies

2 d2 n 2cn .
(2.5)
Es interessant fer la lectura del fragment de Te o per tal dobservar i contrastar la motivaci o diferent que manifesta per agafar c1 = d1 = 1.
15
75
1 1
3
2 2 : j dn | 2c n j
Si aquestes es mantenen constants, en valor absolut, cn i dn aproximaran, en ser creixents, cada vegada millor la relaci o entre la diagonal i el costat dels quadrats. En aquest cas la collecci o de nombres costat i diagonal (1, 1), (2, 3), (5, 7), (12, 17), (29, 41), . . . determinar` a, cada vegada millor, la relaci o 2 entre els dos segments. Aix , daquestes parelles obtenim les aproximacions, 1 3 7 17 41 = 1, = 1.5, = 1.4, = 1.41666 . . . , = 1.41379 . . . 1 2 5 12 29 2.3.2 Relaci o entre II.10 i els nombres costat i diagonal
2 La resposta a la q uesti o de lestudi de les difer` encies d2 n 2cn , la trobem en el teorema II.10. Aix ho declara Procle en els Comentaris sobre la Rep ublica de Plat o :16
La propietat dels nombres costat i diagonal es provada gr` acament en el segon llibre dels Elements per ell. Perqu` e si una l nia recta es afegida a una altra, el quadrat sobre tota la l nia, inclosa lafegida, i el quadrat sobre aquesta u ltima, s on el doble del quadrat sobre la meitat de la l nia inicial i del quadrat sobre la l nia constru da ajuntant aquesta meitat i la l nia afegida.
16
Vegeu Heath [1908], I, 400 de ledici o de 1956.
76
Efectivament, veiem que aquest es lenunciat del teorema II.10. Llavors, si anomenem en la igualtat (2.1)
A
c n+1 cn cn C d n+1 B dn D
cn = AC = CB
dn = BD ,
aquest teorema implica en el nostre cas que, per a qualsevol n N,

2 2 2 d2 n+1 2cn+1 = (2cn + dn ) 2(cn + dn ) = 2 = AD2 2 CD2 = 2 AC 2 BD2 = (1) (d2 n 2cn ) .
Finalment, per les condicions inicials (2.4),

2 2 2 2 2 2 d2 n 2cn = (1) (dn1 2cn1 ) = (1) (dn2 2cn2 ) = = 2 n = (1)n1 (d2 1 2c1 ) = (1)
En resum, la recerca duna aproximaci o, en nombres enters, de la relaci o entre la diagonal i el costat dun quadrat ha originat la successi o de parelles (cn , dn ) de nombres costat i diagonal, de la qual interessava estudiar el comportament 2 de d2 e: n 2cn . Es a dir, sha generat un problema en qu` otesis de sortida s on les mateixes que les de II.10.17 Disposem dels Les hip` segments cn = AC = CB i dn = BD, i considerem els segments cn+1 = cn + dn = CB + BD = CD dn+1 = 2cn + dn = AC + CB + BD = AD . La q uesti o que es planteja, es lestudi que soluciona II.10 de la relaci o entre les difer` encies
2 2 2 d2 n 2cn = BD 2 AC
2 2 2 d2 n+1 2cn+1 = AD 2 CD .
Sembla doncs natural, conjecturar que II.10 es podia haver generat amb motiu de lestudi de les propietats dels nombres costat i diagonal. Tanmateix, cal notar que el seu car` acter m es general permet considerar parelles (cn , dn ) amb c1 = d1 ; llavors les difer` encies e es mantenen constants i es tornen a obtenir (2.5) tamb aproximacions de 2. Per exemple, si c1 = 1 i d1 = 3, obtenim les relacions 3 5 13 31 75 = 3, = 1.25, = 1.44444 . . . , = 1.40909 . . . , = 1.41509 . . . 1 4 9 22 53
17
Amb la restricci o que, aqu , els segments cn i dn s on commensurables.
77
2.3.3
Tractament num` eric de laproximaci o de
El fet de treballar amb nombres, ens invita a utilitzar les propietats conegudes des de les tradicions m es antigues, distributiva, quadrat del binomi, etc., per completar lestudi dels nombres costat i diagonal i les aproximacions que proporcionen de la relaci o 2. En denitiva, es tracta de provar, sense rec orrer a la geometria, que els nombres costats i diagonal cn i dn , denits per c1 = d1 = 1 dn+1 = 2cn + dn cn+1 = cn + dn ,
2 2c2 = (1)n , i estudiar el grau daproximaci compleixen d o que ofereix n n dn /cn respecte 2, en funci o de n. 2 En primer lloc, d2 1 2c1 = 1 i 2 2 2 d2 n+1 2cn+1 = (2cn + dn ) 2(cn + dn ) = 2 2 2 = (4c2 n + dn + 4cn dn ) (2cn + 2dn + 4cn dn ) = 2 2 2 = (2c2 n dn ) = (1) (dn 2cn ) , 2 n impliquen d2 n 2cn = (1) . Quant al quocient dn /cn , si dividim la u ltima igualtat per c2 n , tenim
d2 (1)n d2 1 n n 2 = = 2 = 2 . 2 2 2 cn cn cn cn Llavors, cn = cn1 + dn1 cn1 + cn1 = 2cn1 = 1 1 ; per tant, cn 2cn1
1 d2 1 1 1 1 n 2 = 2 2 = n1 . 4 2 2( n 1) cn cn 4 4cn1 16cn2 4n1 c1 Daqu , nalment, podem obtenir la mesura i converg` encia de les aproximacions: dn + 2 cn dn 2 cn dn 2 cn 1 4n1
dn cn
1 = 4n1
1 < 4n1 2 . + 2
Per exemple, si considerem la successi o de nombres costat i diagonal, (1, 1), (2, 3), (5, 7), (12, 17), (29, 41), (70, 99) ,
78
tenim lacotaci o de lerror, produ t per laproximaci o 99/70, 99 1 1 2 < 5 = < 4.9 104 . 70 4 2 2048 a dir, com que 99/70 = 1.4142857 . . . , Es 2 < 1.4142857 + 4.9 104 < 1.41478 . De fet sabem, per altres mitjans, que 2 = 1.4142136 . . . , i lerror com` es es, en 5 realitat, menor que 7.3 10 . 1.41379 < 1.4142857 4.9 104 < 2.3.4 Generalitzaci o per al c` alcul de A, amb A N
Sabem que podem resoldre el problema de duplicar el quadrat de costat a1 , construint el seu costat a2 que coincideix amb la diagonal del quadrat a2 1 . Utilitzant el teorema de Pit` agores, podem triplicar el quadrat a2 , construint el seu costat 1 a3 el qual coincideix amb la diagonal del rectangle de costats a1 i a2 . En general, podem construir un quadrat tal que la seva ` area sigui n vegades la de a2 1, a partir del seu costat an que coincideix amb la diagonal del rectangle a1 i an1 . Efectivament, pel teorema de Pit` agores,
2 2 2 2 2 2 2 a2 n = an1 + a1 = an2 + 2a1 = . . . = a1 + (n 1)a1 = na1 .
Si agafem a1 com a segment unitat de mesura, hem obtingut, en el llenguatge de la nostra aritm` etica, la construcci o de n, en qu` e n N.18 En efecte, 2 2 a2 an = n . n = na1 = n 1 = n = Ara, generalitzarem lestudi de les seccions anteriors. Podem pensar A com la diagonal d1 dun rectangle de costats c1 = 1 i A 1, del qual hem presentat una possible construcci o. A m es, es compleix d2 = A = A 1 = Ac2 1 1. Actuem com en el cas del quadrat i constru m un altre rectangle amb un costat c2 = c1 + d1 , amb la seva diagonal d2 sobre la recta suport del costat c1 del primer rectangle.
c1 d2 c2 y t
18
d1 c1 c1
Per a una representaci o gr` aca vegeu lactivitat 2.3.3.
79
Ara, cerquem una expressi o per a d2 en funci o de c1 i d1 , utilitzant el teorema de Pit` agores, el quadrat dun binomi, i la notaci o de la gura adjunta:19
2 2 2 (d2 c1 )2 = y 2 z 2 = c2 1 + t (d1 c1 ) = 2 2 2 2 = c2 1 + (d2 (d1 + c1 ) ) (d1 c1 ) = 2 2 = c2 1 + d2 2d1 2c1 d1 .
Desenvolupant i cancellant termes, obtenim

2 2 2 2 d2 2 2d2 c1 + c1 = c1 + d2 2d1 2c1 d1 , 2 d2 c1 = d2 1 + c1 d1 = Ac1 + c1 d1 ,
d2 = Ac1 + d1 . Si busquem la relaci o entre els quadrats sobre c2 i d2 , obtenim

2 2 2 2 d2 2 = (Ac1 + d1 ) = A c1 + 2Ac1 d1 + d1 = 2 2 2 = Ad2 1 + 2Ac1 d1 + Ac1 = A(c1 + d1 ) = ac2 .
En resum, hem constru t dos rectangles tals que entre els costats ci i les diagonals di hi ha les relacions seg uents: c2 = c1 + d1 d2 = Ac1 + d1
2 d2 1 = Ac1 2 i d2 2 = Ac2
La situaci o es id` entica a la presentada en el cas A = 2, quan d1 i c1 eren incommensurables. Ens plantegem la q uesti o de trobar aproximacions en nombres enters a la relaci o d1 /c1 = A. Actuem com en aquell cas: o entera Prenem c1 com a unitat de mesura. Considerem d1 una aproximaci a la diagonal, la qual de moment no ens preocupar` a que sigui la millor. Per exemple, agafem d1 = 1. Constru m les parelles de nombres enters, c1 = d1 = 1 cn+1 = cn + dn dn+1 = Acn + dn .
19 No utilitzem la semblan ca de triangles, en no tenir denida la ra o entre magnituds incommensurables. Si sassumeix la teoria de la proporci o tamb e sassoleix lobjectiu: 2 d2 1 = Ac1
d2 d2 d2 d1 = = = d1 c1 + d2 d2 = 1 + d1 = Ac1 + d1 . 1 = c1 d2 = c1 c2 c1 + d1 c1
80

2 Estudiem les difer` encies d2 erica, en no n Acn , des de la perspectiva num` disposar duna generalitzaci o del teorema II.10, per a A = 2:20 2 2 2 2 2 2 2 2 d2 n+1 Acn+1 = (Acn + dn ) A(cn + dn ) = A cn + dn Acn Adn = 2 n+1 = (1 A)(d2 n Acn ) = = (1 A)
Les difer` encies no s on constants en valor absolut i, a m es, creixen per sobre de qualsevol l mit. No queda clar que de les seves raons en resultin unes aproximacions que convergeixin a A. Estudiem si dn /cn convergeix a A. En ser, per a n 2, 1 A n 2 c1 , n senar cn > dn1 > Acn2 > A2 cn4 > > 2 A n 2 c , n parell ,
1
se nobserva la converg` encia, 2 n dn |1 A| A < = c2 c2 n n
|1A| A |1A| A
n1 n2
|1 A| |1 A|2
0 ,
n senar
0 , n parell ,
Observem que es d ona la converg` encia per` o amb velocitat decreixent conforme agafem valors de A m e s elevats i m e s allunyats de la unitat. Per exemple, si pretenem aproximar 7, obtenim les primeres parelles (1, 1), (2, 8), (10, 22), (32, 92), les quals proporcionen les aproximacions, 1 8 22 92 316 = 1, = 4, = 2.2, = 2.875, = 2.548 . . . . 1 2 10 32 124 Veiem que convergeix m es lentament que per al cas 2. Si partim de valors inicials m es convenients, com ara c1 = 1 i d1 = [ A], soptimitza el rendiment per` o no de manera molt signicativa. Per exemple, en el cas de 7 obtenim, (1, 2), (3, 9), (12, 30), (42, 114), (156, 408), i les aproximacions que en resulten, 9 30 114 408 2 = 2, = 3, = 2.5, = 2.71428 . . . , = 2.6153 . . . . 1 3 12 42 156
A| El responsable daquest alentiment es el factor |1 e valors m es propers A , el qual t a la unitat a mesura que considerem A m es gran, i la converg` encia de les seves es elevat detapes. pot` encies cap a 0 requereix un nombre m
20 No creiem dif cil aconseguir laproximaci o, amb el procediment gr` ac suggerit quan hem enunciat II.10. A m es les igualtats daquest apartat queden justicades per a magnituds geom` etriques a partir dels teoremes del llibre II.
81
2.3.5
Optimitzaci o de les aproximacions de
Una manera daconseguir la transformaci o del radicand A en un altre de valor proper a la unitat, per tal daccelerar la converg` encia, es la de treballar amb a= A . En aquest cas podem escriure, A= a2 + b = a 1 + b , a2 en qu` e b = A a2 .
Ara podem aplicar el m` e tode, desenvolupat en laproximaci o de A, a la proximaci o de A1 , en qu` e A1 = 1 + ab2 . Prescindim desbrinar la seva viabilitat des del punt de vista geom` etric, ara A1 no es enter, sin o racional, i fem un apunt del tractament des de laritm` etica. Denim, c1 = d1 = 1 dn+1 = A1 cn + dn cn+1 = cn + dn , b n o < 3,21 indica una acceleraci a2 del proc es de converg` encia. Per a lexemple de 7 tenim,
2 n Llavors, el fet que |d2 n A1 cn | = |1 A1 | =
3 7= 4+3=2 1+ . 4 Llavors, les primeres parelles serien, (1, 1), (2, 11/4), (19/4, 25/4), (44/4, 233/16), (409/16, 541/16), i sobserva que les aproximacions convergeixen m es r` apidament, 2, 2.75, 2.631 . . . , 2.6477 . . . , 2.6454 . . . Per tancar aquestes disquisicions, apuntem que es f` acil comprovar la igualtat a dn+1 =a+ cn+1 b dn a+a cn .
21
En ser a =
A 1, la desigualtat queda justicada de la manera seg uent, a+1 a

2
(a + 1)2 a2 b A a2 = < = 2 2 a a a2
1=
1+
1 a
1 (1 + 1)2 1 = 3 .
82
Aix` o permet presentar
A sota una expressi o del tipus, A=a+ 2a + b b 2a + b 2a . . .
Activitats 2.3
E1
1. Completeu la demostraci o gr` aca suggerida despr es de lenunciat del teorema II.10 de la p` agina 72. 2. A partir de la denici o de les parelles (cn , dn ) c1 = 1, d1 = k cn+1 = cn + dn dn+1 = Acn + dn .
E2
E1
i) Considereu k = 2 i A = 2, i constru u una taula amb les deu primeres parelles i els seus quocients dn /cn . Compareu aquests quocients amb els valor de 2 que proporciona la calculadora. Feu el mateix amb k = 10. ii) Considereu k = 5 i A igual a un valor convenient per aproximar 21. Elaboreu una taula amb les deu primeres parelles i els valors dn /cn corresponents. Doneu, a partir della un valor aproximat de 21 i una cota de lerror com` es. 3. Considereu A, en qu` e A N. i) Constru u geom` etricament A, per a 2 A 13, amb lajut del teorema de Pit` agores. ii) Constru u una macro amb el CABRI que permeti construir un triangle rectangle a partir de dos segments qualsevol agafats com a catets. Utilitzeu-la per a la construcci o de lapartat anterior. 4. Sigui la successi o (cn , dn ) denida com a lapartat 2. Denim la nova successi o xn = dn /cn .
E2
E2
A + xn1 . 1 + xn1 ii) Deniu amb el DERIVE: i) Justiqueu que xn = Una funci o que a partir de c1 , d1 i A N, proporcioni les k primeres parelles (cn , dn ).
2.4. Els teoremes II.5, II.6, II.11 i II.14
83
Una funci o que a partir dun valor inicial x1 Q i A N, proporcioni la parella daproximacions xk i xk+1 successives de A i una cota de lerror daquestes. Una funci o que permeti visualitzar el proc es de converg` encia de xn , amb lajut de la funci o A+x f (x) = . 1+x e a = 5. Sabem que A = a2 + b = a 1 + ab2 , en qu` A . Anomenem o (cn , dn ) que aproxima A1 , mitjan cant A1 = 1 + ab2 i considerem la successi dn /cn . Sigui nalment la successi o xn = a i) Justiqueu que xn = dn . cn
A + axn1 . a + xn1 ii) Deniu amb el DERIVE: Una funci o que calculi A , sense utilitzar les funcions arrel quadrada i part entera del DERIVE. Una funci o que a partir dun valor inicial x1 Q i A N, proporcioni la parella daproximacions xk i xk+1 successives de A i una cota de lerror daquestes. Una funci o que permeti visualitzar el proc es de converg` encia de xn , amb lajut de la funci o A + ax f (x) = . a+x 6. Feu una comparaci o visual dels processos daproximaci o de A, en el cas concret en qu` e A = 21. Utilitzeu les dues funcions del DERIVE que heu creat en els apartats 4 i 5 anteriors, a partir de f (x) = A+x 1+x i f (x) = A + ax . a+x P
2.4
Els teoremes II.5, II.6, II.11 i II.14 i lequivalent geom` etric de lequaci o de segon grau
Plantejarem lestudi daquests teoremes des de la doble perspectiva de lan` alisi geom` etrica de II.11, i del problema geom` etric equivalent a la resoluci o duna equaci o de segon grau. Decidim fer aquest tractament perqu` e els teoremes II.5 i II.6 proporcionen els mitjans per establir lequivalent geom` etric de la resoluci o de certs tipus generals dequacions de segon grau, mentre que els teoremes II.11
84
i II.14 equivalen a la construcci o geom` etrica de la soluci o dun tipus particular daquestes equacions.22 Concretament, si considerem a, b > 0, podem presentar aquestes equival` encies de la manera seg uent: II.5 II.6 II.11 II.14 ax x2 = b2 x + ax = b
2 2 2 2
(2.6) i x ax = b
2 2
(2.7) (2.8) (2.9)
a ax = x x = ab .
2
Tamb e veurem que una conseq u` encia directa tant del teorema II.5 com del II.6, despr es de fer-ne la traducci o al llenguatge algebraic, es la igualtat23 a2 b2 = (a + b)(a b) . En aquests teoremes, com a la resta dels Elements, la presentaci o es sint` etica. Les proposicions brollen unes de les altres amb gran claredat. Tanmateix, em permeto utilitzar la met` afora pict` orica de Pla i Viader,24 aquesta mateixa claror produeix zones de clarobscur i de penombres . En aquesta secci o es pret en dispersar les penombres aixecades pel tipus de presentaci o sint` etica. Aquesta provoca que quedin ocultes les vies de recerca i descobriment. Per tal de revelar-les, es far` a una proposta dan` alisi estrictament geom` etrica. Aquesta es podr` a aplicar als problemes de segon grau esmentats i, permetr` a establir les proposicions anteriors, sense rec orrer a leina m es sosticada que representa la teoria de la proporci o. Aquesta an` alisi no es basar` a en cap analogia aritm` etica, contr` ariament a lan` alisi que presenta Knorr a II.11 citant Van der Waerden, la qual sexpoltima es basa en manipulacions aritm` etiques hereves sar` a m es avall.25 Aquesta u de la cultura babil` onica que comporten impl citament la identicaci o de nombres i segments. Daltra banda es mostrar` a que la nostra an` alisi portar` a, atiats per la llum del teorema de Pit` agores, a la consideraci o del gn` omon com a una eina valuosa per a la seva marxa. Aix` o donar` a ple sentit a la introducci o que fa Euclides daquesta gura a la denici o II.2. 2.4.1 El teorema II.11
Iniciem el discurs amb lan` alisi de la proposici o II.11. All es construeix la secci o 26 ` auria dun segment, la qual tenia gran rellev` ancia entre les pitag` orics. Aquests
De sortida, ha de quedar ben clar que Euclides no fa ` algebra, amb totes les implicacions dabstracci o contingudes en aquest terme respecte de les magnituds implicades en les seves operacions, sin o que fa geometria. Construeix magnituds geom` etriques i en demostra propietats. Presentem lequival` encia entre els problemes que ell tracta i els de l` algebra per treure un prot de la doble perspectiva, sense oblidar mai que la perspectiva dels Elements es geom` etrica. 23 Vegeu lactivitat 2.4.1 24 Vegeu la seva introducci o a La G eom etrie de Pla, Viader [1999], X n. 3. 25 Vegeu Knorr [1986], p. 91 n. 48 de ledici o de 1993. 26 El nom de secci o` auria sembla ser relativament modern [segle xix]. Tamb e se lha anomenat divina proporci o, vegeu Pacioli [1509].
22
85
estaven interessats en la construcci o del pentagrama, s mbol de reconeixement mutu, constitu t per les cinc diagonals del pent` agon regular. Lan` alisi daquesta construcci o constata que les diagonals es tallen segons el c` anon de la secci o ` auria. Aix podem veure que Euclides utilitza II.11, en les proposicions IV.10 i IV.11, per inscriure un pent` agon regular en un cercle donat. Daltra banda sembla que aquesta construcci o va jugar un paper important en el descobriment de les magnituds incommensurables.27 Aquestes van colpejar de manera fulminant la concepci o pitag` orica que el nombre es el principi material de les coses,28 la qual cosa constitu a en el terreny de la geometria, all` o que Pla anomena la limitaci o pitag` orica.29 Finalment notem que aquesta proposici o reapareix a VI.30 sota lenunciat de tallar una recta nita donada en extrema i mitjana ra o , un cop presentada la teoria de la proporci o. Aquesta trenca amb la limitaci o pitag` orica i permet estendre els resultats de la geometria del commensurable a les noves magnituds incommensurables. Amb aix` o saconsegueix incorporar uns procediments alternatius i enriquidors a lan` alisi dels problemes i proposicions. Teorema II.11
Dividir una recta AB donada de manera que el rectangle compr` es per la recta sencera i una de les parts BX sigui igual al quadrat sobre laltra part AX .
An` alisi segons Knorr Nom es comen car lexposici o de la seva construcci o,30 Euclides ens situa sense pre` ambuls davant dun fet clau que conduir` a de manera inexorable, pas a pas i sense sobresalts, a la construcci o del punt X sobre el segment AB donat, tal que el quadrat de costat AX es igual al rectangle de costats AB i XB . El fet clau consisteix en la consideraci o del punt mitj` a G dun dels costats del quadrat constru t sobre el segment AB que es vol partir. Euclides, amb la seva presentaci o sint` etica, amaga com sha concebut la consideraci o daquest punt G. Knorr diu que lan` alisi daquesta construcci o no presenta cap dicultat:
Vegeu Von Fritz [1945]. ` til [iv aCb ] 986a 15. Vegeu Aristo 29 A partir daquell moment caldria incorporar un nou tipus de magnituds no susceptibles de ser amidades. Vegeu Pla [1998], 44. 30 Vegeu la construcci o dEuclides a la secci o 8.4.3.
28
27
86
Aix` o resulta f` acilment duna an` alisi basada en la completaci o del quadrat. Assumint que AX 2 = AB XB sobt e AX 2 + AX AB = AB 2 , o
AX + 1 AB 2
2
= AB 2 +
1 AB 2
(2.10)
daquesta manera AX + 1 es la hipotenusa 2 AB del triangle rectangle de catets AB i 1 2 AB . Si 1 considerem AG = 2 AB i HG = BG, obtenim AX = HA que es la longitud buscada.
Des del punt de vista geom` etric aquesta an` alisi no descobreix completament la idea clau amagada a la igualtat (2.10). No descobreix lan` alisi que condueix lautor al fet de considerar 1 AB , tot i que una l nia m e s avall diu: 2
Aquesta forma dan` alisi ha sigut proposada en base als c` omputs conservats en els tauletes mesopot` amiques del segon milleni abans de Crist.
En resum ve a dir que es basaria en els coneixements adquirits per la transmissi o de t` ecniques de tipus aritm` etic, com la completaci o del quadrat, des de la ve na Babil` onia. Tanmateix, cal recordar una vegada m es que per als grecs el m on de la geometria ultrapassava el m on dels nombres, els segments constitu en un tipus de magnituds que en principi no estaven associades a cap nombre, Euclides no parla mai de longitud num` erica dun segment, i el seu tractament era totalment independent dels tractaments num` erics. Llavors no es acceptable pensar en una an` alisi basada en laritm` etica babil` onica, a no ser que aprofund ssim en les possibles arrels geom` etriques daquesta aritm` etica. An` alisi alternativa Reiniciem lan` alisi tot prescindint del ress` o dels coneixements aritm` etics i algebraics. Ens situem sota la perspectiva que proporciona el teorema de Pit` agores I.47 i I.48 en forma de relaci o entre les ` arees de tres quadrats. Suposem el problema resolt, es a dir tenim constru t el quadrat HX igual al rectangle XD. Llavors, si considerem el quadrat AD sobre AB , HK = HX + AK = XD + AK = AD . El nostre objectiu es expressar el rectangle HK com a suma o difer` encia de dos quadrats, els quals quedaran, aix , relacionats amb el quadrat AD.
H
Tenim dues opcions per seguir endavant, descompondre HK en una suma de quadrats o b e en una difer` encia de quadrats. Triem la segona opci o perqu` e ens
87
sembla m es accessible a una an` alisi. Suposem el problema resolt, es a dir que hem constru t dos quadrats HZ i XZ tals que HZ XZ = HK . Obtenim el gn` omon QHGM XT , el qual es igual a la superf cie del quadrat HZ que excedeix el quadrat XZ . Ara, per construir un rectangle HK equivalent al gn` omon, nom es cal aplicar un rectangle M E = QX sobre el segment GZ , a partir de G, i tenim HK = QHGM XT = HZ XZ .
Q T X Z K M
Lan` alisi sha acabat perqu` e el rectangle HK i els punts A i G s on coneguts. Ha quedat al descobert la clau de la construcci o: G es el punt mitj` a dels punts A i E , en qu` e, si HE i EK s on els costats del rectangle, llavors HA = EK . Ara es pot refer el cam enrere, i expressar un rectangle HK qualsevol com a difer` encia de dos quadrats: Constru m el punt A sobre el costat HE tal que HA = EK . m el punt mitj` a G del segment AE . Constru Constru m els quadrats HZ sobre HG, i XZ de costat igual a AG. Conclusi o: El rectangle HK es igual al gn` omon QHGM XT difer` encia dels quadrats HZ i XZ . Aquesta manera de procedir, per expressar un rectangle com a difer` encia de dos quadrats, lanomenarem t` ecnica del gn` omon, la qual aplicarem al desenvolupament de lan` alisi de la proposici o II.11. Hav em deixat lan` alisi de II.11 en el punt en qu` e ten em un rectangle HK igual al quadrat AD. Aplicar la t` ecnica del gn` omon al rectangle HK , requereix considerar el quadrat HX de costat HA = EK , i el punt mitj` a G del segment AE .31
31
Aqu saclareix el punt fosc de la s ntesi dEuclides.
88
Llavors, si HZ es el quadrat sobre HG i XZ es el quadrat sobre ZT = AG: AD = HK = HGM XT Q = HZ XZ . AB 2 = AD = HZ XZ = HG2 AG2 . AX = GH AG. En aquest punt lan` alisi sha acabat perqu` e podem construir el punt X , en ser els punts G, A i H punts coneguts. Concretament,
B T
G es el punt mitj` a del costat AE del quadrat sobre AB . es lextrem del segment AB donat. A H ve determinat pel segment GH , el qual es igual per I.48 a la hipotenusa del triangle rectangle de catets AG i AB , es a dir GH = GB . La construcci o del punt X que resulta daquestes observacions, coincideix amb la dEuclides i consta de les etapes seg uents: a del costat AE del quadrat sobre AB . Punt G mitj` Punt H dintersecci o de la prolongaci o de AE amb la circumfer` encia (G, GB ). Punt X dintersecci o de AB amb la circumfer` encia (A, AH ). 2.4.2 Proposta general dan` alisi per als problemes de segon grau i els teoremes II.5, II.6 i II.14
Els problemes geom` etrics equivalents a la resoluci o dequacions de segon grau comparteixen la caracter stica comuna de poder ser redu ts a una de les q uestions seg uents: Trobar un rectangle de suma o difer` encia de costats coneguda, igual a un quadrat donat, [equacions (2.6), (2.7), (2.8), p` ag. 84]. Trobar un quadrat igual a un rectangle conegut, [equaci o (2.9), p` ag. 84]. Efectivament, ax x2 = b2 equival a trobar un rectangle de costats x, y , amb x + y = a i` area x y = b2 , a > 0. x2 + ax = b2 i x2 ax = b2 equivalen a trobar un rectangle de costats x, y , amb |x y | = a i ` area x y = b2 , a > 0. a2 ax = x2 hem vist que equival a trobar un rectangle HK de costats x = EK i y = HE , amb y x = a = AE = AB i ` area xy = AB 2 = a2 .
89
x2 = ab equival a trobar un quadrat de costat x tal que la seva ` area es la dun rectangle de costats a i b. A la secci o anterior hem generat una forma met` odica de portar lan` alisi. Aquesta ser` a utilitzada en els problemes de segon grau que resten, i permetran, a m es, establir les proposicions II.5, II,6, i II.14. Pot ser esquematitzada aix : 1) Expressar el rectangle desconegut o conegut com un gn` omon o difer` encia de quadrats, amb la t` ecnica del gn` omon descrita a la p` agina 87. 2) Imposar la condici o digualtat entre les ` arees del gn` omon o difer` encia de quadrats i el quadrat conegut o desconegut. 3) Determinar el segment buscat amb el concurs de I.48. Exemple daplicaci o Abans daplicar el m` etode a lestudi dels casos generals presentem un exemple dactuaci o, resolent lequaci o x2 + 2x = 15. Una primera versi o geom` etrica daquest enunciat podria ser: Construir un segment x tal que el rectangle de costats x i x + 2 tingui una superf cie de 15 unitats quadrades. Una altra manera denunciar el problema es la utilitzada en la proposici o VI.29 dels Elements, on es fa u s del llenguatge daplicaci o d` arees. Lenunciat equivalent, incorporant les dades concretes de la nostra equaci o, vindria a ser:32 Sobre un segment AB de longitud 2, aplicar un rectangle XC [x2 +2x] d` area Q = 15, de manera que excedeixi del rectangle BC [2x] sobre el segment AB , en un quadrat DX [x2 ]. Suposem constru t el rectangle soluci o XC de costats AX [x + 2] i AC = BX [x].
N H D C H
1 D
K C
x x 2 x
x 1 1
X
32
All es resol una q uesti o equivalent per a parallelograms amb lajut de la teoria de la proporci o. Afegim la notaci o algebraica entre claud` ators per facilitar-ne la lectura.
90
1) Pel punt mitj` a M de AB determinem dos rectangles iguals M C i M D, i apliquem sobre HD un rectangle N D = M C . Tot seguit, completem el quadrat de costat XM i obtenim XC = gn` omon(XM DN ) = XK DK .
2) Imposem la condici o digualtat entre el gn` omon i el quadrat Q = 15 conegut: XK DK = XC = Q = 15 = XM 2 M B 2 = 15 . (2.11)
3) El segment soluci o XB = x ve determinat per la igualtat XB = XM M B , en qu` e M B i XM compleixen: MB = MA = 1 es el segment meitat del segment donat AB = 2. XM es per I.48 i la igualtat (2.11) la hipotenusa del triangle rectangle de catets BM = 1 i b = 15 .
Lan` alisi sha acabat perqu` e podem determinar x = XB , a partir de dades un segment conegudes. Per fer la construcci o de la soluci o x = XB , considerem unitat s i les dades inicials AB = 2s i l` area dun quadrat de costat 15 s:33 Representem A, M i B sobre una recta tals que AM = M B = s = 1. Tracem una recta r perpendicular, per B , a AB , i determinem sobre r un punt P tal que BP = 15. Tracem M P , el qual compleix M P 2 = M B 2 + 15 = XM 2 . Conseg uentment M P = XM . Finalment x = XM M B = M P M B = P Q, en qu` eQ es la intersecci o de la circumfer` encia (M, M B ) amb el segment M P .
r
P
x
p 15
Q A 1
1
En les seccions seg uents, aplicarem el m` etode als casos generals relacionats amb II.6, II.5 i II.14.
Fem la identicaci o s = 1 i recordem que sabem representar 15 utilitzant el teorema de Pit` agores, encara que m es endavant ho podrem aconseguir aplicant II.14.
33
91
Finalment, notem que la traducci o al llenguatge de l` algebra, proporciona les etapes de lalgoritme algebraic per resoldre lequaci o: BX 2 + 2BX =15 XM 2 M B 2 = 15 = = (x + 1)2 12 = 15 x2 + 2x =15 XM 2 = 15 + M B 2 XM = 15 + M B 2 = = = (x + 1)2 = 15 + 12 = 16 x + 1 = 16 = 4 XB = XM M B = x =41=3 2.4.3 Resoluci o de lequaci o x2 + ax = b2 , a > 0, b > 0, i II.6
Aquest problema equival a trobar un rectangle XC de costats x i x + a , i d` area igual a la dun quadrat Q de costat b. Utilitzant el llenguatge dEuclides a VI.29 en termes daplicaci o d` arees, el problema es pot enunciar aix : Aplicar sobre un segment AB [a] donat, un rectangle XC [x2 + ax] d` area donada Q[b2 ], de manera que excedeixi del rectangle BC [a x] sobre el segment AB , en un quadrat DX [x2 ]. Suposem constru t el rectangle soluci o XC de costats AX [x + a] i AC = BX [x]. Seguim lesquema en tres apartats de la nostra proposta: 1) En el pas (1) de la gura apliquem la t` ecnica del gn` omon al rectangle XC per obtenir el gn` omon que li es igual. Partim el rectangle BC en dos rectangles iguals M C i M D, els quals sapliquen N D i M D sobre dos costats adjacents del quadrat XD. En el pas (2) es visualitza el gn` omon com a difer` encia dels quadrats a 2 a 2 XK x + 2 i DK 2 , es a dir XC = gn` omon(XM DN ) = XK DK . (2.12)
2) Imposem la condici o digualtat entre el quadrat Q de costat b conegut, i el gn` omon: a 2 a 2 XK DK = Q x + = b2 . 2 2 3) El segment soluci o XB ve determinat per la igualtat XB = XM M B , en qu` e M B i XM compleixen: MB = MA es el segment meitat del segment donat AB .
92
D x x X B a
N D
a/ 2 x x
N
C
K D
(1)
A
X
(2)
x
B M A
Rectangle= XC [x2 + ax]
Gn` omon= XM DN [x2 + ax]
Gn` omon= XK DK x+
a 2 2
a 2 2
Primera part de la resoluci o de x2 + ax = b2 .
XM es per I.48 la hipotenusa del triangle rectangle de catets BM i b, perqu` e XK DK = Q = XM 2 BM 2 = b2 . Aix , podrem construir la soluci o amb regle i comp` as, restant la meitat a/2 del segment a donat, de la hipotenusa del triangle rectangle de catets a/2 i el costat b del quadrat donat. Observem nalment que es compleix el teorema II.6. Teorema II.6
Si es divideix una l nia recta AB en dues parts iguals AM i M B i se li afegeix en l nia recta una altra recta qualsevol BX , el rectangle XC compr` es per la recta sencera i lafegida AX , i per lafegida BX , junt amb el quadrat DK sobre la l nia meitat BM , es igual al quadrat XK sobre la l nia M X composta de la l nia meitat M B i de lafegida BX .
A C
B X D
Efectivament, en el transcurs de lan` alisi, a la igualtat (2.12) de lapartat (1), ha quedat establert aquest teorema. All hem aconseguit, amb el recurs dun gn` omon, la relaci o entre el rectangle XC i els quadrats XK i DK , que enuncia II.6: XC = XK DK o b e XC + DK = XK . 2.4.4 Resoluci o de lequaci o x2 ax = b2 , a > 0, b > 0
Aquest problema equival a trobar un rectangle XC de costats x i x a d` area igual a la dun quadrat Q de costat b. Igual que en el cas anterior podr em enunciar aquest problema aix :
93
Aplicar sobre un segment AB [a] donat, un rectangle XC [x2 ax] d` area donada Q[b2 ], de manera que excedeixi del rectangle BC [a (x a)] sobre el segment AB , en un quadrat DX [(x a)2 ]. Suposem constru t el rectangle soluci o XC de costats AX [x] i AC = BX [x a]. La marxa de lan` alisi ser` a parallela a la del cas anterior: 1) En el pas (1) de la gura, apliquem la t` ecnica del gn` omon al rectangle XC . Partim el rectangle BC en dos rectangles iguals M C i M D, els quals despr es sapliquen N D i M D sobre dos costats adjacents del quadrat XD. En el pas (2) es visualitza el gn` omon com a difer` encia dels quadrats a 2 a 2 i DK 2 , es a dir XK x 2 XC = gn` omon(XM DN ) = XK DK . (2.13)
N D
a/ 2 x-a
N
C
K D
x-a x-a X B a A
(1)
X x-a
(2)
X
x-a/2 x-a/2 B M
B M A
` Area= XC [x2 ax]
Gn` omon= XM DN [x2 ax]
Gn` omon= XK DK x
a 2 2
a 2 2
Primera part de la resoluci o de x2 ax = b2 .
2) Imposem la condici o digualtat entre el quadrat Q de costat b conegut, i el gn` omon: a 2 a 2 XK DK = Q x = b2 . 2 2 3) El segment soluci o XA ve determinat per la igualtat XA = XM + M A, en qu` e M A i XM compleixen: MA = MB es el segment meitat del segment donat AB . XM es per I.48 la hipotenusa del triangle rectangle de catets AM i b, perqu` e XK DK = Q = XM 2 AM 2 = b2 .
94
Aix , podrem construir la soluci o amb regle i comp` as, sumant la meitat a/2 del segment a donat, amb la hipotenusa del triangle rectangle de catets a/2 i el costat b del quadrat donat. Observem tamb e, que en el transcurs de lan` alisi, a lapartat (1), ha quedat establerta la proposici o II.6 de la mateixa manera que en el cas anterior. 2.4.5 Resoluci o de lequaci o ax x2 = b2 , a > 0, b > 0, i II.5
Aquest problema equival a trobar un rectangle XC de costats x i a x d` area igual a la dun quadrat Q de costat b. Euclides utilitza la teoria de la proporci o per resoldre una q uesti o equivalent per a parallelograms a VI.28, amb una condici o que aquest cas es traduiria com a b < a 2 . Lenunciat en el seu estil seria: Aplicar sobre un segment AB [a] donat, un rectangle XC [ax x2 ] d` area donada Q[b2 ], de manera que sigui decient del rectangle BC [a x], sobre el segment AB , en un quadrat BT [x2 ]. Suposem constru t el rectangle soluci o XC de costats AX [a x] i AC = BX [x]. En aquest cas tindrem: 1) En la gura considerem X en el segment AX tal que AX = BX . Obtenim el quadrat AD = BT de base AX , i el rectangle XD de base XX . Apliquem, en el pas (1) de la gura, la t` ecnica del gn` omon al rectangle XC partint el rectangle XD en dos rectangles iguals EX i EX . Els apliquem M D i N D sobre dos costats adjacents del quadrat AD. En el pas (2) es visualitza el gn` omon com a difer` encia dels quadrats 2 a 2 a AK 2 i DK 2 x = b2 , es a dir XC = gn` omon(XM DN ) = XK DK . (2.14)
H
x x
a T
C D
x
(1)
A
D a/2
x
N C
K D D
N a/ 2 A
(2)
A
X0
X M X0
x a/ 2
` Area= XC [ax x2 ]
Gn` omon= AM DN [ax x2 ]
Gn` omon= AK DK
a 2 2
a 2
Primera part de la resoluci o de ax x2 = b2 .
95
2) Imposem la condici o digualtat entre el quadrat Q de costat b conegut, i el gn` omon:

2 a 2 a x = b2 . 2 2 3) El segment soluci o BX = AX ve determinat per la igualtat AX = AM X M , en qu` e AM i X M compleixen:
AK DK = Q
AM es el segment meitat del segment donat AB . XM es per I.48 un catet del triangle rectangle de hipotenusa AM i catet b, perqu` e AK DK = Q = AM 2 X M 2 = b2 . Aix , podrem construir la soluci o amb regle i comp` as, restant a la meitat a/2 del segment a donat, el catet del triangle rectangle amb hipotenusa a/2 i laltre catet igual al costat b del quadrat donat.34 Observem nalment que es compleix el teorema II.5. Teorema II.5
Si es divideix una l nia recta AB en parts iguals BM, M A i desiguals BX , X A, el rectangle X H compr` es per les parts desiguals de la recta total m es el quadrat DK sobre el segment M X entre els dos punts de secci o, es igual al quadrat AK sobre la meitat AM de la recta donada.
X0
E H K
D C N
Efectivament, en el transcurs de lan` alisi, a lequaci o (2.14) de lapartat (1), hem aconseguit, amb el recurs dun gn` omon, la relaci o entre el rectangle XC = X H i els quadrats AK i DK , de lenunciat del teorema: X H = XC = AK DK 2.4.6 o b e X H + DK = AK .
Resoluci o de lequaci o x2 = ab, a > 0, b > 0, i II.14
Aquest problema es del tot equivalent a la construcci o que demana II.14. Teorema II.14 Construir un quadrat igual a una gura rectil nea donada.35
Fem notar que lestudi no es complet, perqu` e hem suposat x < x> a , hagu e ssim obtingut la condici o 2
34 a . 2
Si hagu essim suposat
a 2 a 2 x = b2 . 2 2 Llavors, la soluci o shagu es obtingut sumant en lloc de restant, com en el cas estudiat el segment a/2 donat, i el catet del triangle rectangle dhipotenusa a/2 i laltre catet igual a b. 35 Euclides agafa la gura rectil nia rectangular. Vegeu la secci o 8.4.4.
96
1) En el pas (1), apliquem la t` ecnica del gn` omon al rectangle P R[a b] donat. Obtenim el gn` omon partint el rectangle M T , en qu` eM es un punt de P Q tal que M R es un quadrat, en dos rectangles LT i LS iguals, els quals sapliquen LS i SN sobre dos costats adjacents del quadrat M R[b2 ]. En el pas (2) visualitzem el gn` omon com a difer` encia dels quadrats QK a+b 2 ab 2 i SK . 2 2
N R
T b
a{b S b
(a+b)/2 S (a{b)/2
(1)
M Q
(a+b)/2 P L M Q
(2)
L M
` Area= PR [a b]
Gn` omon= QLSN [a b]
Gn` omon= QK SK
a+ b 2 2
a b 2 2
Primera part de la resoluci o de x2 = ab. 2) Suposem el quadrat X [x2 ] constru t i imposem que sigui igual al gn` omon: X = QK SK x2 = a+b 2
2
ab 2
3) Sobserva que el segment LQ, costat del quadrat QK , es la meitat de la suma dels costats del rectangle P R inicial, nom es cal aplicar un quadrat congruent amb QS a lesquerra del costat P T del rectangle P R. Tamb e es veu que el segment LM , costat del quadrat SK , es la meitat de la difer` encia P M dels costats del rectangle P R inicial. Per tant, en ser x2 = LQ2 LM 2 , es pot construir x com un catet del triangle rectangle dhipotenusa la meitat de la suma dels costats del rectangle P R, i laltre catet igual a la meitat de la difer` encia daquests costats. Amb aix` o sestableix la construcci o que es demana a II.14. Euclides lassoleix considerant:
2.5. M es enll` a del teorema de Pit` agores. Els teoremes II.12 i II.13
97
Una semicircumfer` encia de di` ametre P R igual a la suma dels costats P Q i QR del rectangle P R, i centre O. Una recta perpendicular per Q a P R . La intersecci o H de la semicircumfer` encia amb la perpendicular. El segment QH .
H (a+b)/2 P b x
b R0 O Q (a{b)/2 a R (a+b)
Llavors, pel teorema de Pit` agores, el segment QH es el costat x del quadrat X buscat. Aix` o es justica perqu` e el radi de la semicircumfer` encia es la meitat de la suma dels costats del rectangle P R, i el segment QO es la meitat de la difer` encia daquests costats. Activitats 2.4 1. Obteniu la identitat algebraica a2 b2 = (a + b)(a b), aplicant un canvi de llenguatge sobre el teorema II.5. Feu el mateix actuant sobre el teorema II.6. 2. Elaboreu una visualitzaci o pas a pas, amb el CABRI, de la construcci o del teorema II.11. 3. Prepareu una presentaci o amb el CABRI, del tema de la construcci o de la 2 soluci o de lequaci o de segon grau x + ax = b, tal que a, b > 0, en qu` e: Es plantegi i visualitzi el problema gr` acament i sen pugui fer una resoluci o aproximada. Es visualitzi el procediment de recerca de soluci o, mitjan cant l us dun gn` omon. o amb regle i comp` as de la soluci o, Es visualitzi pas a pas una construcci conseq u` encia del procediment anterior, a partir de les dades inicials a i b. P
E2
B
P
2.5
M es enll` a del teorema de Pit` agores. Els teoremes II.12 i II.13
Els teoremes II.12 i II.13 enllacen directament amb el teorema del cosinus. De fet, aquest u ltim es una versi o posterior i unicada en el llenguatge m es sosticat de la trigonometria. Com a rerefons, hi trobem el teorema de Pit` agores, perqu` e II.12 i II.13 constitueixen la resposta a la necessitat de generalitzar I.47, en el sentit de trobar relacions entre els quadrats constru ts sobre els costats dun triangle qualsevol. Tractarem a fons el teorema II.12, el qual es la versi o per a triangles obtusangles, i deixaren II.13 per a les activitats. Ho farem presentant la demostraci o dEuclides simplicada amb el llenguatge de l` algebra. La
98
seva estrat` egia passa per reduir el problema a un altre en qu` e es troben implicats triangles rectangles, als quals pot aplicar el resultat demostrat a I.47. Per poder assolir el seu objectiu, li caldr` a utilitzar lexpressi o per al quadrat duna suma demostrada a II.4. Despr es estudiarem la demostraci o de Gregory de Saint Vincent, publicada lany 1647 a lOpus geometricum quadraturae circuli et sectionum coni.36 Finalment, farem una an` alisi del teorema de Tabhit ibn Qurra [826901],37 i establirem la seva equival` encia amb els teoremes dEuclides. Teorema II.12
En els triangles obtusangles, el quadrat sobre el costat BC , que subtendeix langle obt us BAC , es m es gran que els quadrats sobre els costats AB i AC que contenen langle obt us, en dues vegades el rectangle contingut per un dels costats AC de langle obt us, sobre el que cau la perpendicular BD, i la recta exterior AD tallada per la perpendicular ns langle obt us.
a dir, BC 2 = AB 2 + AC 2 + 2 AC AD. Es Euclides ho prova aplicant I.47 als triangles rectangles BDC i BDA, i amb lauxili de II.4 per descompondre el quadrat sobre CD: I.47 = BC 2 = CD2 + BD2 . II.4 = CD2 = (AC + AD)2 = AC 2 + 2 AC AD + AD2 . I.47 = AB 2 = AD2 + BD2 . Per tant, BC 2 = AC 2 + 2AC AD + AD2 + BD2 = AC 2 + 2 AC AD + AB 2 . 2.5.1 La demostraci o de Saint Vincent
Aquest autor proporciona una prova en qu` e no utilitza els resultats del llibre II. La seva estrat` egia est` a inspirada en la demostraci o I.47 dEuclides, es a dir en els m` etodes de comparaci o i transformaci o d` arees del llibre I, utilitzats a partir de I.33. Presentem el cas del triangle obtusangle, en qu` e considera, de sortida, els quadrats KA, F A i BE , sobre els costats del triangle BAC donat, obt us en A. Comen ca partint el quadrat BE en dos rectangles BP i CP , mitjan cant la perpendicular a BC per A. La seva estrat` egia consisteix en trobar dues superf cies equivalents a aquests dos rectangles, en qu` e es trobin implicats els quadrats sobre els altres dos costats AB i AC . Actua igual que a I.47, observant que els triangles ABD i KBC s on congruents, de la mateixa manera que ACE i F CB . Conseg uentment, si es consideren els punts N i M dintersecci o, respectivament, de AB i AC amb les altures del triangle ABC des de C i B , tenim les relacions seg uents entre ` arees: BP = 2 ABD = 2 KBC = KN .
36 37
Lhem trobat a Heath [1908], 404405 de ledici o de 1956. La refer` encia es de Boyer [1968], 304305 de ledici o espanyola de 1986.
99
CP = 2 ACE = 2 F CB = F M .
G F H N K M A K A B C B H N B C
+
G F C
=
P E
M A D P E
Aix , ha aconseguit relacionar els quadrats de la manera seg uent: BC 2 = BP + CP = KN + F M = AB 2 + HN + AC 2 + GM . Ara, caldr` a observar els rectangles HN i GM . Aqu , se nadona que hi ha dos triangles clau per relacionar-los amb els costats del triangle BAC de sortida. Efectivament, els triangles HAC i BAG s on congruents, pel criteri CAC, i llavors, GM = 2 BAG = 2 HAC = HN = HA AN = AB AN . a dir, que podem aconseguir el resultat dEuclides, Es BC 2 = AB 2 + AC 2 + 2 HN = AB 2 + AC 2 + 2 AB AN .
2.5.2
El teorema de Thabit ibn Qurra
En aquest autor trobem una presentaci o diferent de la generalitzaci o del teorema de Pit` agores per a triangles no rectangles, la qual relacionarem amb els resultats dEuclides. El seu enunciat es general i no el demostra. La seva presentaci o consisteix en armar que si P i Q s on dos punts de BC tals que AP B = AQC = BAC , llavors AB 2 + AC 2 = BC (BP + CQ) .
A A B P Q C
Si ho expressem en funci o dels quadrats sobre els costats de ABC , tenim els
100
dos casos: Cas obtusangle : AB 2 + AC 2 = BC (BC P Q) = BC 2 BC P Q . Cas acutangle : AB 2 + AC 2 = BC (BC + P Q) = BC 2 + BC P Q . Per establir el resultat general, una an` alisi basada en lacceptaci o de lexist` encia duna teoria de la proporci o es bastant accessible.38 Per abreujar les notacions escriurem BC = a, AB = c i AC = b. Es tracta destablir una relaci o entre els 2 2 2 quadrats a , b i c . Cerquem, com a I.47, dos rectangles iguals als quadrats a dir, dos punts P i Q sobre BC tals que sobre AB i AC . Es c2 = a m , b2 = a n , en qu` e m = BP , en qu` e n = CQ .
Aix` o equival a determinar la posici o dels segments m i n tals que c m = a c i b n = . a b
En ser ABP = CBA i ACQ = BCA, les igualtats anteriors impliquen la semblan ca dels triangles BAC , BP A i AQC . Conseg uentment, es compleix AP B = CAB = CQA. Daquesta manera, les posicions de m, n i, per tant, de P i Q han quedat determinades de la manera enunciada per Ibn Qurra. Si es ref` a tot el proc es en sentit contrari queda demostrat el teorema.
2.5.3
El teorema de Thabit Ibn Qurra i el teorema II.12
Establirem la relaci o entre aquests dos teoremes, xant latenci o en la versi o del 39 teorema de Ibn Qurra per a triangles obtusangles. Aix , el que tenim es,
38
Aix` o ens permetr` a utilitzar el concepte de semblan ca i lequival` encia a c = a d = b c , b d
entesos a d i b c com les ` arees duns rectangles de costats a i d, b i c. 39 La relaci o amb II.13 sobtindria de la versi o per a triangles acutangles.
101
Teorema II.12 BA2 + AC 2 + 2 AC AT = BC 2 Teorema de Thabit Ibn Qurra BA2 + AC 2 = BC 2 P Q BC . Per tant pretenem establir la igualtat, 2 AC AT = BC P Q .
B
P H Q
Intentarem aconseguir-ho mitjan cant la recerca de triangles semblants. La implio del triangle rectangle BT A. Daltra caci o del segment AT suggereix lobservaci banda el segment P Q pertany al triangle is` osceles AP Q. Aquest u ltim no es eH es el punt mitj` a de P Q. Llavors rectangle, per` o si que ho es el AHP , en qu` observem els triangles AHP i BT A, i veiem que s on semblants. Efectivament, BT A = AHP = /2. AP H = AP B = CAB = BAT . AT BA Llavors, = . PH AP BA BC A m es, = , perqu` e ABP i CBA s on semblants. AP CA Per tant, de les dues igualtats obtenim, AT BA BC = = = 2 AC AT = 2 P H BC = P Q BC . PH AP CA
Activitats 2.5 agores i del teo1. Demostreu el teorema II.13 amb lajut del teorema de Pit` rema II.7 del quadrat duna difer` encia. Teorema II.13 En els triangles acutangles el quadrat sobre el costat BC que subtendeix langle agut ABC es menor que els quadrats sobre els costats AB i AC que contenen langle obt us, en dues vegades el rectangle contingut per un dels costats AC de langle agut, sobre el que cau la perpendicular BD, i la recta interior AD tallada per la perpendicular ns langle agut.
B
2. Representeu gr` acament amb el CABRI, el teorema de Thabit ibn Qurra, i `rea del quadre deines Mesura per comprovar-lo. utilitzeu leina A
102
3. Demostreu que II.12 i II.13 sexpressen, en el camp de la trigonometria, mitjan cant el teorema del cosinus. P
2.6
El llibre III
Els 37 teoremes daquest llibre tracten, en la seva totalitat, sobre la geometria del cercle. De les 11 denicions que trobem a la introducci o, presentem aquelles que trobem m es interessants de cara a la presentaci o que farem, i a una possible lectura posterior.
D2. Es diu que toca [ es tangent] a un cercle, la recta que troba el cercle i que quan es prolonga no talla el cercle. D7. Un segment dun cercle es la gura compresa per una recta i una circumfer` encia del cercle D8. Angle en un segment es langle que quan sagafa un punt sobre la circumfer` encia del segment i es tracen rectes des dell ns els extrems de la recta que es la base del segment, est` a contingut per les rectes tra cades. D11. Segments semblants de cercles s on aquells que admeten angles iguals, o aquells en qu` e els angles s on iguals entre s .
Segments semblants de cercles
Tangent
Segment de cercle
Angle en un segment
La denici o D2 anomena tangent a la recta que t e un u nic punt en com u amb el cercle, per` o no en demostra lexist` encia ns el teorema III.16. La denici o D7 es refereix a la gura que nosaltres coneixem com a segment circular. Quan utilitza el terme una circumfer` encia del cercle vol dir un arc de circumfer` encia. En la denici o D8 es refereix als angles inscrits en un cercle que subtendeixen una corda donada per un mateix costat daquesta. Euclides anomena aquesta corda base del segment. Lexist` encia dels segments semblants de la denici o D11 no queda assegurada ns que en el teorema III.21 demostra que:
En un cercle, els angles en un mateix segment [els angles inscrits que subtendeixen una mateixa corda pel mateix costat] s on iguals entre si.
2.6. El llibre III
103
Com ja hem dit farem una breu descripci o dels teoremes i un tractament una mica m es profund dalguns dells de cara a una comprensi o m es clara dels estudis de posteriors seccions i cap tols: Les proposicions 1, 3, 4 i 9 tracten sobre algunes propietats del centre del cercle, i la seva construcci o. La proposici o 2 tracta la concavitat del cercle. Les proposicions 7 i 8 comparen els segment tra cats des dun punt exterior o interior del cercle, que tenen laltre extrem sobre la circumfer` encia del cercle. Les interseccions i tang` encies entre cercles s on tractades en els teoremes 5, 6, 10, 11, 12 i 13. Els teoremes 14 i 15 comparen les cordes en relaci o a les seves dist` ancies al centre del cercle. encia i propietats de les rectes tangents. Con El grup 1619 tracta lexist` cretament del teorema III.16 sobt e la propietat seg uent: Una recta BT perpendicular a un di` ametre AB , per un extrem B daquest, es tangent a la circumfer` encia. La demostraci o t e les seves peculiaritats. Per exemple tracta amb angles de banya, que tenen un costat recte i laltre un arc de circumfer` encia.40 En la seva part principal fa una reducci o a labsurd en qu` e suposa que BT talla, en un altre punt K = B , la circumfer` encia. Llavors, si O es el centre de la circumfer` encia, en ser OB = OK tindr em per I.5 OBK = OKB = /2 en el triangle OBK , la qual cosa no pot ser.
A
O K B
Citem, tamb e, que III.18 estableix el rec proc del resultat anterior. Mitjan cant una reducci o a labsurd i amb lajut de I.17 i I.19, demostra la perpendicularitat entre la recta tangent i el radi pel punt de contacte. Els teoremes 20 i 21 estableixen respectivament que langle en el centre41 que subtendeix un arc de cercle es el doble que langle inscrit que subtendeix el mateix arc, i que els angles en un mateix segment [circular] s on iguals.
Una caracter stica interessant daquestes magnituds es que permeten denir una estructura additiva com la dels segments i la dels angles rectilinis amb la u nica difer` encia de no ser a dir que donats dos angles de banya a i b, es pot donar el cas que sumant-ne arquimediana. Es un dells, tantes vegades com vulguem a si mateix, mai arribem a superar en magnitud laltre, en llenguatge simb` olic na < b per a qualsevol n N. Vegeu un exercici relacionat amb o espanyola de 1976. aquesta q uesti o, proposat a Eves [1963], 380381 de ledici 41 Es refereix a angles que tenen el v` ertex en el centre del cercle. Nosaltres els anomenem angles centrals.
40
104
El teorema 22 estableix que els angles oposats dun quadril` ater inscrit en un cercle sumen 180 . Euclides no d ona el teorema rec proc, el qual es molt u til de cara a la resoluci o de problemes. Aquest pot ser demostrat per reducci o a labsurd, considerant el cercle que passa per tres punts del quadril` ater amb les condicions donades.42 Aix , aquests dos teoremes proporcionen una condici o necess` aria i sucient per a que un quadril` ater sigui inscriptible en un cercle. Els quatre v` ertexs daquests quadril` aters sanomenen punts conc clics. En el grup 2329 aconsegueix establir que: En cercles iguals, arcs iguals subtendeixen i s on subtendits per arcs centrals iguals, arcs inscrits iguals i cordes iguals.
R D S A O M N P C
a dir, si els cercles tenen el mateix radi, Es AOB = CP D ARB = CSD AM B = CN D ARB = CSD AB = CD ARB = CSD En el teorema 30 biseca un arc, i en el 31 estableix que els angles inscrits s on aguts, rectes o obtusos, segons que els arcs subtendits siguin m es petits, iguals o m es grans que mitja circumfer` encia. El teorema 32 es for ca important. All generalitza la relaci o III.20 entre angles inscrits i els angles centrals que subtendeixen els mateixos arcs, al cas en qu` e un dels costats de langle inscrit ha esdevingut tangent a la circumfer` encia. En els teorema 33 construeix larc capa c dun angle sobre un segment, i en el 34, la corda dun cercle tal que larc que determina sobre el cercle sigui larc capa c dun angle donat.43
Vegeu lactivitat 2.6.3. Recordem que larc capa c dun angle sobre un segment AB , es el lloc geom` etric dels punts P tals que AP B = . Aquest lloc est` a constitu t per dos arcs sim` etrics respecte de AB , i Euclides nom es en construeix un.
43 42
2.6. El llibre III
105
Un altre grup important de teoremes es el 3537. All sestableixen les relacions entre els segments determinats pels punts dintersecci o entre una circumfer` encia i les rectes tra cades per un punt interior o exterior. Aquestes seran una eina valuosa per a les an` alisis dun gran nombre de problemes. Tamb e permetran, en el segle xix, establir el concepte de pot` encia dun punt. La circumfer` encia per tres punts no alineats no es constru da ns arribar al teorema IV.5. El seu procediment nom es requereix informaci o del llibre I, i consisteix a determinar el centre de la circumfer` encia mitjan cant les mediatrius que aquests punts determinen. Aix , shagu es pogut incloure entre els teoremes del llibre III, i en alguna activitat en farem u s. 2.6.1 Relacions entre angles inscrits i centrals. Els teoremes III.20 i III.21
En el teorema III.20, Euclides estableix la relaci o entre un angle inscrit i un angle central que subtendeixen el mateix arc de circumfer` encia. Teorema III.20 En un cercle, langle BOC en el centre O es el doble de langle BAC en la circumfer` encia, quan els angles tenen la mateixa circumfer` encia BC com a base. Teorema III.21 En un cercle els angles en el mateix segment BC s on iguals entre si. La demostraci o de III.20 es dividida en dos casos, i el pas principal consisteix a reduir el problema al cas en qu` e un dels dos costats de langle inscrit passa pel centre:
B K O A C A O A D C B K O C B
Cas 1: El centre O de la circumfer` encia es interior a langle inscrit BAC . Euclides tra ca el di` ametre AK per A. Llavors: OA = OB = OBA = OAB, per I.5. per I.32.
2 KAB = OBA + OAB = AOB = KOB,
Si apliquem el mateix raonament al triangle AOC , haurem obtingut les dues igualtats: 2 KAB = KOB i 2 KAC = KOC .
106
Finalment, si reunim els dos resultats tenim BOC = KOB + KOC = 2(KAB + KAC ) = 2 BAC . Cas 2: El centre O de la circumfer` encia es exterior a langle inscrit BAC . Diu que shauria dactuar de la mateixa manera i llavors obt e BOC = KOC KOB = 2(KAC KAB ) = 2 BAC . Quant al teorema III.21, n es una conseq u` encia immediata, perqu` e 2 BAC = BOC = 2 BDC = BAC = BDC . Finalment fem dues observacions: Una conseq u` encia de III.20 que Euclides no inclou m es que quan arriba a III.31, dins dun enunciat m es general, es que els angles en un di` ametre s on rectes. Aix` o es immediat en ser langle central corresponent igual a dos angles rectes. de comprovaci Es o immediata veure pel teorema I.12 de langle exterior que qualsevol angle BP C , tal que P es interior al cercle, es major que langle inscrit BAC . En el cas que P es exterior, llavors BP C < BAC .
B C
P P A
Activitats 2.6
E2
1. Anomenem angle interior dun cercle, qualsevol angle que t e el seu v` ertex a linterior del cercle. Anomenem angle exterior dun cercle, qualsevol angle que t e el v` ertex a lexterior del cercle. i) Demostreu que un angle interior es la semisuma dels angles centrals corresponents als arcs de cercle subtendits per langle interior. ii) Demostreu que un angle exterior es la semidifer` encia dels angles centrals corresponents als arcs de cercle subtendits per langle exterior. iii) Visualitzeu i comproveu amb el CABRI els resultats anteriors, amb leina Angle del quadre deines Mesurar. 2. Tot i que el teorema III.17 proporciona un m` etode per a la construcci o de les rectes tangents a un cercle des dun punt exterior, farem una proposta diferent. i) Constru u les rectes tangents a un cercle des dun punt exterior, utilitzant que: La tangent i el radi pel punt de contacte s on perpendiculars.
2.6. El llibre III
107
El teorema III.20 en el cas particular en qu` e langle inscrit que subtendeix un di` ametre es recte.
B
ii) Constru u una macro amb el CABRI que proporcioni, a partir duna circumfer` encia i un punt exterior, les dues tangents pel punt, i els punts de contacte. 3. Es pret en estudiar el teorema III.22, el seu rec proc, i aplicar aquest u ltim a la resoluci o dun problema. i) Demostreu el teorema III.22 i el seu rec proc. Teorema III.22 Els angles oposats dels quadril` aters [inscrits] en els cercles s on iguals. ii) [Problema 4 de la primera sessi o de la fase catalana de lOlimp ada Ma44 tem` atica 199596]. Sigui AB el di` ametre duna circumfer` encia, O el punt mitj` a dun dels arcs que van de A a B , i C un punt qualsevol de larc OB . Dibuixem les rectes AC , OC , i sigui D la intersecci o de OC amb AB . Sigui o amb AC . Demostreu que els DE perpendicular a AD, i E la seva intersecci segments BD i DE tenen la mateixa longitud.
O C D A B E
2.6.2
Generalitzaci o de III.21 per a angles en la circumfer` encia amb un costat tangent. Teorema III.32
Aqu sestableix que un angle T CB amb el v` ertex C a la circumfer` encia, el costat CB secant en B i el costat CT tangent, es la meitat de langle central COB . Teorema III.32
Si una recta ST toca [ es tangent a] un cercle, i des del punt C de contacte es tra ca una recta BC que talli el cercle, els angles T CB i SCB que forma amb la recta tangent seran iguals als angles CAB i CDB en els segments alterns del cercle.
Vegeu OC.Ses [2000], 139. La idea dutilitzar punts conc clics en lan` alisi daquest problema li dec al professor i amic Paco Alejandre.
44
108

P
Quan diu segments alterns, es refereix als dos segments CAB i CDB determinats per BC sobre el cercle. Sha de veure que CAB = T CB i que CDB = SCB . Sigui CP el di` ametre pel centre O del cercle. Pel teorema III.18, T CP = /2. Llavors,
S
O D C
B T
T CB = T CP BCP = /2 BOP /2 = BOC/2 = CAB , SCB = T CP + BCP = /2 + BOP /2 = (2 BOC )/2 = CDB 2.6.3 An` alisi de la construcci o de larc capa c. Teorema III.33
Teorema III.33
Sobre una l nia recta AB tra car un segment AP B dun cercle que admeti un angle igual a un angle rectilini donat.
l s B A Q A O B K P
Farem una an` alisi per al cas en que langle sigui agut. Implicarem un di` ametre del cercle, perqu` e aix podrem obtenir el seu centre i larc cercat. Pel cas obt us, nom es caldria construir larc capa c de langle suplementari, el qual es agut, i larc capa c cercat seria el que li falta, a larc trobat, per completar la circumfer` encia. Suposem larc AQB constru t de manera que per a tots els seus punts Q, es compleix AQB = . Per a que quedi implicat un di` ametre, tracem, per B el e P est` a sobre larc soluci o. segment BP perpendicular al segment AB , en qu` Llavors, en ser ABP = /2, AP es un di` ametre. Aix , la seva intersecci o amb la mediatriu s de AB determina el centre O del cercle. Llavors, si tracem una perpendicular AK , per A, al di` ametre AP obtenim, KAB = /2 P AB = AP B = . En aquest punt lan` alisi sha acabat, en ser AB i KAB = coneguts. Podem refer el cam enrere per elaborar la construcci o. Efectivament, Constru m KAB = , sobre AB .
2.6. El llibre III
109
Tracem, per A, la perpendicular l a AK . Tracem la mediatriu s de AB . Amb centre el punt O dintersecci o de l i s tracem la circumfer` encia (O, OA). Larc soluci o es AP B, en qu` eP es la intersecci o de la recta l amb la circumfer` encia tra cada. Efectivament, per a qualsevol punt Q de AP B es compleix AQB = AP B = KAB = .
Activitats 2.7 1. Un vaixell V veu, des duna posici o V1 , dos punts A i B coneguts sota un angle conegut. Es despla ca segons un segment s donat en magnitud, direcci oi sentit. Des de la nova posici o V2 veu els dos punts sota un altre angle conegut. i) Constru u les posicions V1 i V2 , les quals sabem que es troben en un mateix semipl` a dels dos que determina la recta AB . ii) Feu una presentaci o del problema i la seva soluci o amb el CABRI. P 2.6.4 Els teoremes III.35III.37. La pot` encia dun punt
B
Acabarem els estudis del llibre III, amb el grup III.35III.37. Tractarem el primer daquests teoremes des de dos punts de vista. Primerament, suposarem establerta una teoria de la proporci o que permeti considerar el concepte de semblan ca. Despr es, ho farem a la manera dEuclides que no utilitza aquesta teoria i es recolza, entre daltres, en els resultats d` algebra geom` etrica del llibre II. Ho fem aix per fer palesa la simplicitat que comporta l us de la teoria de la proporci o en front del segon tractament. Aquesta, un cop establerta i justicada en els llibres V i VI constituir` a, conjugant-la amb les relacions m` etriques establertes en els quatre primers llibres, una eina valuosa per a la resoluci o de problemes i la demostraci o de teoremes. Teorema III.35
Si en un cercle es tallen dues rectes AC i BD entre si, el rectangle contingut pels segments P A i P C duna es igual al rectangle contingut pels segments P B i P D de laltra.
110
D D

D
A P B
A P B
A P H
Tractament 1: Suposem establerta una teoria de la proporci o, i que s on coneguts els criteris de semblan ca de triangles. Els triangles P AB i P DC s on semblants en pert` anyer A i D a larc capa c de CDB sobre BC , i B i C a larc capa c de DCA sobre AD. Per tant, PA PB = PD PC o tamb e, P A P C = P B P D .
Tractament 2: A la manera dEuclides. Sutilitza el teorema de Pit` agores, i la bisecci o duna corda per una recta perpendicular pel centre de la circumfer` encia III.3. Tamb e perseguim utilitzar la conseq u` encia immediata de II.5, que en forma algebraica sescriu a2 b2 = (a + b)(a b). Per aconseguir-ho expressarem P B P D i P A P C , com el producte duna suma per una difer` encia. Siguin G i H els punts mitjans de les cordes AC i BD. Observem que: P B = BH + HP, P D = DH HP = BH HP, P A = AG GP, P C = CG + GP = AG + GP . Per tant, per II.5 i I.47, P B P D = (BH + HP )(BH HP ) = BH 2 HP 2 = = BH 2 (OP 2 OH 2 ) = OB 2 OP 2 . P A P C = (AG GP )(AG + GP ) = AG2 GP 2 = = AG2 (OP 2 OG2 ) = OA2 OP 2 . Llavors, en ser OA i OB iguals al radi, tenim P A P C = P B P D. P Quant al teorema III.36, seguim la presentaci o dEuclides i deixem el tractament amb semblances per a lactivitat 2.8.1. Teorema III.36
Si sagafa un punt P fora dun cercle i des dell cauen dues rectes sobre el cercle, i una delles talla el cercle i laltra el toca, el rectangle contingut per la recta sencera P A que talla el cercle i la recta P C interceptada fora daquest, entre el punt P i la circumfer` encia convexa, ser` a igual al quadrat sobre la tangent P T .
2.6. El llibre III
111
La demostraci o dEuclides distingeix dos casos: primer, quan P C passa pel centre O i, segon, quan no hi passa.
A A O C P T T O P M C
Primer cas: Per III.18 langle P T O es recte. Llavors, per II.5 i I.47, P A P C = (P O + OA)(P O OA) = P O2 OA2 = P T 2 + OT 2 OA2 = P T 2 . Segon cas: Sigui M el punt mitj` a de AC . Llavors, per II.5 i I.47, P A P C = (P M + M A)(P M M A) = P M 2 M A2 = = P M 2 OA2 + OM 2 = P O2 OA2 = P = P O2 OT 2 = P T 2 . Daquest dos teoremes es despr` en la invari` ancia del producte P AP C , quan es tracen secants, en A i C , a una circumfer` encia per un punt P interior o exterior. El valor constant daquest producte sanomena, des del segle xix, pot` encia del punt P respecte de la circumfer` encia. Hem vist que, en els dos casos, la pot` encia es igual a la difer` encia dels quadrats constru ts sobre el radi i sobre el segment encia. Finalment, presentem el que separa el punt P del centre de la circumfer` teorema III.37, el qual es el rec proc de III.36. Teorema III.37 Si agafem un punt P fora dun cercle i des dell cauen dues rectes sobre el cercle, i una delles talla el cercle i laltra cau sobre ell i, a m es, el rectangle contingut per la recta sencera P A que talla el cercle i la recta P C interceptada fora daquest, entre el punt i la circumfer` encia convexa, es igual al quadrat de la recta P T que cau sobre aquest, la recta que cau tocar` a el cercle. La seva demostraci o parteix de la construcci o de dues l nies: La tangent P Q des de P , per tal de comparar els triangles P OQ i P OT . Una secant P A a la circumfer` encia, que la talla en A i C . Llavors, P OQ i P OT s on congruents pel criteri CCC, en ser OQ = radi = OT , P O com u, i P T 2 = P A P C = P Q2 la primera igualtat per hip` otesi i la segona per III.36. Per tant langle P T O es recte i, conseg uentment per III.16, P T ser` a tangent.
Q A C O T P
112
Activitats 2.8
B
1. Utilitzeu la semblan ca de triangles per demostrar que: Donat un punt P exterior a un cercle i dues secants P A i P D, les quals tornen a tallar el cercle en C i B , es compleix PC PA = PB PD .
D C B A P
2. El problema que proposem en aquesta activitat, el podr em anomenar el problema del cinema, del futbolista, de lestatua, i daltres maneres. Aix` o es degut a que es presenta en els llibres de text revestit delements relacionats amb aquests noms. El seu enunciat es: Donats els punts O, A i B sobre una recta de manera que A estigui entre O i B , i una altra recta OM , es tracta de construir un punt axim. X sobre OM tal que langle AXB sigui m`
B
A M O X X
Aquest problema sacostuma a plantejar en els cap tols dedicats al c` alcul diferencial i es resol amb les seves t` ecniques. Tamb e sacostuma a imposar la restricci o M OB = 90 . Aqu es pret en la seva resoluci o amb les eines euclidianes, per a qualsevol valor de M OB . i) Proposeu una an` alisi geom` etrica que us permeti construir la soluci o. ii) Feu una visualitzaci o amb el CABRI de la construcci o de la soluci o, de manera que aquesta es pugui comprovar amb les eines del quadre deines Mesura. P
2.7
Construcci o de pol gons regulars. El llibre IV
El llibre IV consta de 16 teoremes, la major part dels quals t e a veure amb la construcci o de pol gons regulars. El problema de la construcci o, amb el regle i el comp` as, daquests pol gons es pot enunciar de maneres diverses, totes elles equivalents.
2.7. Construcci o de pol gons regulars. El llibre IV
113
Construir un pol gon regular de n costats, a partir dun costat conegut. gon regular de n costats, inscrit en una circumfer` encia Construir un pol donada. Construir langle 2/n. Qualsevol daquestes construccions proporciona les altres. Hem vist que en el llibre I, es resolen dos casos de lenunciat primer: el del triangle equil` ater, en el teorema I.1, i el del quadrat en el teorema I.46. El llibre IV resol alguns casos de lenunciat segon. Concretament resol les inscripcions del quadrat a IV.6, del pent` agon a IV.10, de lhex` agon a IV.15 i del pentadec` agon a IV.16. La inscripci o del triangle no la fa, encara que es dedueix de manera immediata de I.1 i IV.2, i la utilitza per construir el pentadec` agon. Est` a clar que a partir dels pol gons cant biseccions, de nombre de costats n = 3, 4, 5, 6, 15, es poden construir, mitjan pol gons de costats n = 2k 3, 2k 4, 2k 5, 2k 15. Ara b e, pol gons com els de 7, 9, o 11 costats no mereixen cap atenci o per part dEuclides. Podem dir que no els sabia construir. Per` o hi havia un motiu, com es va poder demostrar m es de vint segles m es tard. Aquests tres pol gons, i una innitat m es daltres, no s on constru bles amb regle i comp` as. De fet, a la llista dels pol gons que sabien construir els grecs, no sen va afegir cap ns lany 1796. En aquell any el jove Gauss va aconseguir la construcci o de lheptadec` agon, amb uns m` etodes for ca allunyats dels utilitzats per Euclides. Lany 1801 en les seves Disquisitiones Arithmeticae don` a una condici o necess` aria i sucient de constructibilitat de pol gons regulars.45 2.7.1 El pent` agon regular. Teoremes IV.10 i IV.11
Presentarem una an` alisi de la construcci o del pent` agon per part dEuclides. Una de les nalitats ser` a observar la diversitat de q uestions referents al cercle que genera i que han sigut tractades en el llibre III. Tamb e, podrem apreciar la seva complexitat, provocada per no tenir a m` a una teoria de la proporci o, i per la restricci o a l us del regle i el comp` as. Teorema IV.11
Inscriure un pent` agon equil` ater i equiangle en un cercle donat.

F A A A
E B
H C D C D C D
Per a la resoluci o Euclides construeix:

45
Vegeu Gauss [1801], 643644 de ledici o catalana de 1996.
114
Un triangle is` osceles F GH tal que F GH = GHF = 2 GF H . [Aquesta es precisament la construcci o que fa a IV.10.] Un triangle is` osceles ACD inscrit en el cercle donat dangles iguals als del triangle F GH . [Aix` o es pot fer a partir de IV.2.] Les bisectrius CE i DB de ACD i ADC , en qu` e B i E s on les seves interseccions amb la circumfer` encia donada. El pent` agon cercat ABCDE . La demostraci o dEuclides es, com sempre, sint` etica. Pretenem fer-ne una an` alisi que ens hi condueixi. An` alisi de la construcci o del pent` agon Suposem, doncs, que hem constru t el pent` agon inscrit ABCDE . Primera fase: Les diagonals EC i BD del pent` agon s on bisectrius dels angles ACD i ADC . cert perqu` Es e, en ser els costats del pent` agon A iguals, es compleixen, per III.28, les igualtats seg uents entre els arcs subtendits pels angles bisecats: AB = BC = CD = AE = ED .
B E
Llavors, el teorema III.27 assegura que els angles soC D bre la circumfer` encia que subtendeixen arcs iguals s on iguals. Segona fase: Reducci o del problema a la construcci o del triangle ACD. Es pot fer aquesta reducci o perqu` e un cop constru t ACD, per determinar els v` ertexs B i E , nom es caldr` a tra car les bisectrius esmentades i tallar-les amb la circumfer` encia. Tercera fase: Estudi dels angles del triangle ACD. Per comparar-los, podem utilitzar els arcs de circumfer` encia subtendits per cada angle del triangle. ADC subtendeix larc AC = AB +BC. ACD subtendeix larc AD = AE +ED. CAD subtendeix larc CD. on iguals els angles En ser AB = BC = CD = AE = ED, llavors per III.27 s que subtendeixen aquests arcs i, concretament AC = AD = 2 CD = ADC = ACD = 2 CAD . Quarta fase: Reducci o de la construcci o del triangle ACD.
115
Podem reduir el problema de la construcci o del triangle ACD, al de construir un triangle qualsevol F GH que tingui els mateixos angles que el ACD, amb lajut del teorema IV.2. Cinquena fase: Construcci o del triangle F GH . Es tracta de construir F GH tal que HGF = GHF = 2 GF H . Aix` o es el que fa Euclides a IV.10 i en farem lan` alisi per aconseguir-ho. Suposem el triangle F GH constru t. Si tracem la bisectriu GK , en qu` eK pertany al segment F H , de langle HGF tenim, amb la notaci o de la gura: Els angles iguals. 2 = . Els angles iguals. GH = GK = F K .
G F K H
Llavors, si considerem la circumfer` encia que passa per G, K i F , resulta que
HGK = = GF K = HG es tangent a la circumfer` encia.46 Ara, si apliquem el teorema III.36, tenim HK HF = GH 2 = GK 2 = F K 2 . En resum, a partir dun dun segment F H conegut, hem determinat un punt K que el parteix en extrema i mitjana ra o. O sigui que el punt K es conegut. uentment la del Per tant, lan` alisi de la construcci o del triangle F GH i, conseg pent` agon, sha acabat. Podem determinar-ne el punt G construint: La circumfer` encia (F, F H ). La circumfer` encia (H, F K ). El punt G dintersecci o de (F, F H ) i (H, F K ). Per completar la construcci o del pent` agon, caldr` a inscriure en la circumfer` encia un triangle is` osceles amb els mateixos angles que el F GH , i determinar els dos v` ertexs que falten a partir de les bisectrius de F GH i F HG.
Aquesta es la proposici o inversa de III.32, la qual es pot demostrar a partir del porisma de III.16 que diu: La recta tra cada per lextrem del di` ametre dun cercle formant angles rectes amb ell, toca el [ es tangent al] cercle. Notem, tamb e, que la construcci o de la circumfer` encia per G, K i F es feta per Euclides a IV.5, pel m` etode de les mediatrius dels segments determinats pels tres punts.
46
116
2.7.2
Construcci o del pent` agon regular a lAlmagest
Claudi Ptolemeu [ii] va escriure la Sintaxi Matem` atica, obra en tretze llibres que sintetitzava el conjunt de coneixements grecs sobre astronomia i trigonometria. La seva inu` encia es va estendre a tot el m on ` arab i a lEuropa medieval. Aquest tractat es conegut sota el nom dAlmagest, el m es gran , que li va proporcionar la cultura ` arab, per diferenciar-lo dels altres tractats menors dastronomia. Aqu ens interessa presentar la construcci o que fa del pent` agon regular,47 des del punt de vista dels resultats demostrats en els teoremes XIII.9 i XIII.10 dels Elements. Teorema XIII.9
Si posem junts el costat de lhex` agon i del dec` agon inscrits en el mateix cercle, la recta resultant queda dividida en extrema i mitjana ra o, i el segment m es gran es el costat de lhex` agon.
Teorema XIII.10
Si un pent` agon equil` ater es inscrit en un cercle, el quadrat sobre el costat del pent` agon es igual als quadrats sobre el costats de lhex` agon i del dec` agon inscrits en el mateix cercle.
immediat demostrar que el costat de lhex` Es agon inscrit en un cercle es igual 48 al radi del cercle. Llavors, si d, r i p s on els costats, respectivament, del dec` agon, de lhex` agon i del pent` agon, essent r el radi del cercle, es compleix: XIII.9 r2 = (r + d) d XIII.10 p = r + d . A partir daqu es pot produir la construcci o de Ptolemeu. Efectivament, el costat p del pent` agon es pot considerar, per I.48 i XIII.10, com la hipotenusa dun triangle rectangle de catets el radi r de la circumfer` encia i el costat d del dec` agon. En ser r conegut nom es cal determinar d. Aix` o es el que fa XIII.9, es el segment m es petit que resulta de tallar r + d del qual es despr` en que d en extrema i mitjana ra o. Llavors, a partir de la construcci o de II.11, es f` acil construir r + d perqu` e d coincideix amb el segment m es gran que resulta de tallar r en extrema i mitjana ra o.49 Ara, ja podem veure que els passos per obtenir el costat del pent` agon inscrit en un cercle (O, OA), consistiran a construir:
47 La construcci o de Ptolemeu ve motivada pel c` alcul de la corda duna circumfer` encia corresponent a langle de 72 . Vegeu Ptolemeu [II]. 48 Euclides deixa establerta aquesta propietat en el teorema IV.15. 49 Vegeu el tercer apartat de lactivitat 3.3.1. Tamb e es pot comprovar en la igualtat 2.15:
(2.15)
r2 = (r + d) d = rd + d2 = d2 = r(r d) .
117
Un radi OB perpendicular al radi OA. El punt mitj` a M de OA. El punt P dintersecci o del cercle (M, M B ) amb la prolongaci o de OA pel costat de O. Llavors, OP = d perqu` e d2 = r(r d), i BP = p, en ser BP la hipotenusa del triangle rectangle de catets BO = r i OP = d. El punt Q dintersecci o del cercle (B, BP ) amb el cercle donat.
B p r Q P d O M A
Aix , el segment BQ es un costat, en magnitud i posici o, dun pent` agon inscrit en el cercle. 2.7.3 Un intent de construcci o del pent` agon regular amb un comp` as dobertura xa
Albrecht D urer dedica unes p` agines dels seus Underweysung a la construcci o de pol gons regulars.50 Proporciona una construcci o del pent` agon, amb regle i comp` as euclidians, igual que la de Ptolemeu. Tamb e sinteressa, com molts daltres matem` atics, en les construccions amb comp` as dobertura xa.51 Presentarem el seu intent de construcci o del pent` agon amb aquest comp` as, i proposarem lavaluaci o de lerror que comet a lactivitat 2.9.4. Construcci o de D urer:
Vols construir un pent` agon amb un comp` as dobertura constant, llavors procedeix com segueix. Descriu dos cercles secants tals que un passa pel centre de laltre. Uneix els dos centres A i B per una l nia recta. Aquesta ser` a la longitud del costat del pent` agon. Els punts dintersecci o dels dos cercles, designals el de dalt per C i el de sota per D, i tra ca una l nia recta CD. Agafa llavors el comp` as dobertura constant, posa una de les seves puntes sobre el punt D i descriu des de laltre un [tercer] cercle que passi pels dos cercles i els seus centres A i B . Designa els seus punts dintersecci o amb els dos [primers] cercles, per E i F . Anomena G la seva intersecci o amb la vertical CD. Tra ca tot seguit una l nia recta EG i prolonga-la ns que talli el cercle en un punt que sanomenar` a H. Tra ca una recta F G, la qual, prolongada ns el cercle, el tallar` a en un punt designat per I . Unim I i A, H i B per rectes, i haur` as obtingut tres costats del pent` agon. Fes que es tallin dos costats digual longitud que surtin de I i de H , i tindr` as un pent` agon, com el que he representat aqu sota.
50 51
rer [1525], 204210 de la traducci Vegeu Du o francesa de Peiffer de 1995. Recordeu Abul Wefa, el qual vam citar a la secci o 1.6.2.
118
T I
G A B
2.7.4
El pentadec` agon regular
En el teorema IV.16, u ltim del llibre IV, Euclides construeix el pentadec` agon regular inscrit en un cercle donat. La construcci o que fa, pot apar` eixer fent una an` alisi com la seg uent: Considerem el problema resolt, la qual cosa implica que tenim la circumfer` encia dividida en 15 arcs iguals. El fet que 15 sigui divisible per 3 i per 5, fa pensar en agrupar aquesta arcs en 3 grups de 5 i en 5 grups de 3. Aix podem implicar les gures conegudes del triangle equil` ater i el pent` agon regulars inscrits.
A B P C D E Q
Efectivament, en agrupar en 3 grups de 5 arcs queda determinat el costat AP del triangle, i en agrupar en 5 grups de 3 arcs queda determinat el costat AB del pent` agon. O sigui que queda determinat larc difer` encia AP AB = 2 2 2 =2 . 3 5 15
El problema ha quedat redu t al de bisecar larc BP = AP AB, el qual sabem resoldre tra cant la mediatriu del segment BP . Lan` alisi sha acabat, i aquest es el cam que utilitza Euclides per a la construcci o. Notem que podr em prescindir de l ultim pas, si consider essim directament larc P C = AB +BC AP . Llavors, la corda P C es el costat del pentadec` agon cercat. La construcci o resultant consistiria en tra car: El costat AP del triangle equil` ater AP Q inscrit en el cercle. (Una manera de fer-ho es a partir de lhex` agon regular, el qual t e el costat coincident amb el radi del cercle.) El costats AB i BC del pent` agon regular ABCDE inscrit en el cercle, amb el v` ertex A coincident amb el un v` ertex del triangle.
119
El segment P C , el qual ser` a el costat del pentadec` agon. Finalment, notem que en el llenguatge de l` algebra sha intentat resoldre lequaci o 2 2 2 =x +y , es a dir 5x + 3y = 1 15 3 5 i sha trobat la soluci o a = 1, b = 2. Aix` o suggereix una manera de trobar pol gons constru bles, amb regle i comp` as, a partir daltres pol gons constru ts. Efectivament, si tenim constru ts o del pol gon de dos pol gons, un de p costats i laltre de q costats, la construcci p q costats es podr` a obtenir de la recerca de solucions enteres de lequaci o px + qy = 1 . Sabem, i estudiarem m es endavant, que aquesta equaci o t e solucions enteres si i nom es si p i q s on primers entre si. En resum Si els pol gons regulars de p i q costats s on constru bles, i el M.C.D.(p, q ) = 1, llavors el pol gon regular de p q costats tamb e es constru ble. Aquest resultat lliga amb les construccions conegudes dels grecs. Sabien construir tots els pol gons de 2n costats, amb n 2, i 2n 3 , 2n 5 i 2n 15 costats per a n 0. Activitats 2.9 alisi que permeti resoldre la construcci o del teorema IV.2. 1. Feu una an` Teorema IV.2 Inscriure en un cercle donat un triangle dangles iguals als dun triangle donat. 2. La inscripci o dun cercle en un triangle donat es resolta per Euclides en el teorema IV.4. Feu una an` alisi que us permeti dur a terme la construcci o. 3. Feu una visualitzaci o pas a pas, amb el CABRI, de la construcci o de Ptolemeu. 4. Considereu la construcci o de D urer, del pent` agon, amb el comp` as dobertura xa. i) Cerqueu, utilitzant la trigonometria, si aquest pent` agon es regular. ii) Feu una visualitzaci o pas a pas daquest construcci o amb el CABRI. 5. Donat un quadrat, constru u amb regle i comp` as loct` agon regular que es pot obtenir retallant quatre triangles rectangles is` osceles iguals, dels cantons del quadrat. P
E2
Cap tol 3
Lan` alisi geom` etrica grega

Lobservaci o dels mecanismes que condueixen a la comprensi o de les idees matem` atiques, ens involucra en lestudi dels problemes que les originen i en el terreny de lheur stica, la qual es denida per Polya1 com la disciplina que estudia les operacions mentals t picament u tils en els processos de resoluci o de problemes. Estem dacord amb l` emfasi que fa aquest autor de la relaci o de lan` alisi geom` etrica grega amb aquesta disciplina.2 Aquesta relaci o es la que ens ha emp` es a dedicar un cap tol daquest treball al seu estudi. Daquesta manera podrem percebre el paper que pot jugar com a eina de resoluci o de problemes, i ser-nos dutilitat de cara a comprendre la g` enesi de les idees tractades en els diferents cap tols daquest treball. De cara a una valoraci o de la potencialitat daquesta disciplina, farem u s i refer` encia de resultats de la geometria, els quals o b e ja han sigut tractats, o b e ho seran en cap tols posteriors. Aix` o, que pot semblar un inconvenient per la introducci o dun cert grau de complexitat en el desenvolupament del cap tol , t e la gran avantatge dapropar-nos duna manera estimulant a lestil grec en el terreny de la resoluci o de problemes geom` etrics.
3.1
Els precursors. El m` etode de reducci o i el raonament per hip` otesi
Quasi b e totes les obres dels ge` ometres grecs que shan conservat fan una presentaci o sint` etica dels seus teoremes i construccions. Parteixen daxiomes i procedeixen, fent deduccions l` ogiques a partir dels axiomes i daltres resultats obtinguts, a la construcci o dels resultats que basteixen ledici de la geometria. La q uesti o de com es descobreixen aquests resultats queda amagada i, u nicament, en el llibre VII de la Collecci o Matem` atica de Pappos [iv]3 trobem informaci o del m` etode de lan` alisi que, segons aquest autor, era utilitzat en la recerca de teoremes i en
Vegeu Polya [1945] edici o de 1994, 102. El paper principal de lan` alisi en la resoluci o de problemes en el per ode grec es tractat a fons en lestudi de Knorr [1986]. 3 Vegeu Eecke [1933], edici o de 1982.
2 1
121
122
3. Lan` alisi geom` etrica grega
la resoluci o de construccions geom` etriques. Introduirem lestudi donant una ullada a alguns tractaments, els quals es consideren precursors del m` etode, i seguirem amb la presentaci o de la concepci o de Pappos en el llibre VII de la seva Collecci o. Una de les estrat` egies que sadopten en la resoluci o de problemes es la de reduir la q uesti o plantejada a una altra de la qual o b e coneixem la resoluci o, o b e podem sotmetre a un tractament amb el qual estem m es familiaritzats. Segons Procle [v], comentador del primer llibre dels Elements dEuclides,4 Hip` ocrates [v aC] fou el primer ge` ometra que va aplicar el m` etode de reducci o (apag og e ) a la investigaci o denigm` atics diagrames, es a dir, en paraules de Knorr,5 a complexos problemes de construcci o. Efectivament, si seguim el relat que fa Eutoci [vi] en els comentaris a lobra dArquimedes,6 trobem la carta que Erat` ostenes [iii aC] dirig a Ptolemeu. En ella explica que Hip` ocrates de Quios va reduir el problema de la duplicaci o del cub al dinserir dues mitjanes proporcionals entre dos segments donats. Una an` alisi daquesta q uesti o permet conjecturar com podrien haver anat les coses. Tenint en compte que els cubs s on gures semblants, se sabia que la relaci o entre els seus volums es igual al cub de la relaci o entre els seus costats. El cub de volum doble no sembla f` acil daconseguir, per` o el de volum ` octuple s . Nom es cal duplicar la longitud de laresta inicial. Llavors, si designem laresta inicial amb la lletra a, tenim dos cubs darestes i volums respectius,7 a, 2a i a3 , 8a3 .
Per aconseguir el cub de volum 2a3 , interpolem geom` etricament dos cubs de manera que sobtenen cubs de volums i costats respectius, a3 , 2a3 , 4a3 , 8a3 en qu` e x i y s on desconeguts. i a, x, y, 2a,
a3 a
4 5
x x
y3 y
8a3
2a
Vegeu Morrow [1970], 167. Vegeu Knorr [1986], edici o 1993, 23. 6 Vegeu Eecke [1960], 609615. 7 Amb la nalitat dabreujar lexposici o, utilitzem les notacions a b i a2 per indicar ` arees, a b c i a3 per indicar volums, i a + b, a b per indicar que afegim o sostraiem, un segment, una ` area o un volum a un altre segment, ` area o volum respectivament.
3.1. Els precursors. El m` etode de reducci o i el raonament per hip` otesi
123
Per la relaci o entre els costats a, x, y, 2a daquests cubs i els seus volums corresponents, obtenim a 1 = 2 x
3
x y
y 2a
a x y = = . x y 2a
Tot i que, a continuaci o, Erat` ostenes sembla restar m` erit a Hip` ocrates en aquesta troballa en armar que l unic que aconsegueix es convertir un trencaclosques en un altre, el cert es que aquest u ltim obra la porta a l us de la t` ecnica de laplicaci o d` arees ben coneguda pels grecs del seu temps. Efectivament, el problema ha quedat redu t al de la recerca de dos segments x, y tals que el quadrat sobre x sigui igual al rectangle a y , i el quadrat sobre y sigui igual al rectangle x 2a; o b e, alternativament a una de les dues condicions anteriors, que el rectangle x y sigui igual al rectangle 2a a. En llenguatge algebraic actual es tracta de la resoluci o de: x2 = a y x2 = a y o b e y 2 = 2a x x y = 2a2 . Tornarem m es endavant sobre aquest problema, perqu` e ara el que ens interessava era enfocar latenci o sobre el signicat de reduir una q uesti o a una altra. El tractament que farem en el cap tol 6 anir` a dirigit a comprendre el cam seguit per arribar a la conclusi o que el problema es pot reduir a la construcci o de les interseccions de dues par` aboles o duna par` abola i una hip` erbola.
y x2= a y x y = 2 a2 x x2= a y y2= 2 a x y
Alguns historiadors suggereixen que el mateix Hip` ocrates hagu es pogut introduir els m` etodes indirectes de demostraci o, concretament una derivaci o particular del m` etode de reducci o, la reducci o a labsurd.8 Citen un teorema que, segons lhistoriador Eudem [iv aC], hauria fet servir per quadrar llunes i per a un intent de quadrar el cercle, el qual diu: Segments semblants de cercles guarden la mateixa relaci o que els quadrats constru ts sobre les seves bases.
8
Vegeu Boyer [1968], p` ag. 99 de la edici o espanyola de 1986.
124
La conjectura que es fa sobre la manera destablir aquest resultat, es que, si Eudem t e ra o en armar que Hip` ocrates en tenia una demostraci o, aquesta hagu es pogut ser del tipus aquesta relaci o es la mateixa que la dels dos quadrats o no ho es; si no ho es arribo a una contradicci o i per tant ho ha de ser. El motiu de la creen ca a favor daquesta armaci o, es que si realment hagu es tingut una demostraci o, aquesta no shagu es pogut basar en arguments que impliquessin la pres` encia dun innit en acte (en aquest cas la inscripci o dun pol gon amb un nombre innit de costats), perqu` e els grecs, i m es concretament els pitag` orics, no ladmetien.9 Llavors, largumentaci o hagu es tingut que anar per la via indirecta; tanmateix no es gens clar que shagu es arribat a nivells tan rigorosos en els m` etodes de demostraci o. Activitats 3.1
E1
1. Considerem el problema de la duplicaci o del quadrat: Donat un quadrat construir-ne un altra de superf cie doble. i) Redu u-lo a un problema de construcci o de mitjanes proporcionals. Inspireuvos en la reducci o feta en el problema de la duplicaci o del cub. ii) Consulteu el di` aleg Men o de Plat o, 82B85B, i esbrineu com resol aquest problema. Utilitzeu la construcci o que proporciona per fabricar una visualitzaci o i una macro amb el CABRI, la qual donat un quadrat ABCD i una semirecta M r, proporcioni un altre quadrat de superf cie doble, amb un v` ertex situat en el punt M i un costat sobre la semirecta M r. iii) Estudieu la construcci o que proporciona Euclides en la proposici o II.14 dels seus Elements, i utilitzeu-la per crear una visualitzaci o i una macro amb el CABRI per duplicar el quadrat que tingui els mateixos objectes inicials i nals que la de lapartat anterior. 2. Feu successives reduccions del problema de construir un oct` agon regular a partir dun costat, que us permetin idear una construcci o daquest pol gon amb regle i comp` as. Creeu una macro del CABRI que, donat un segment, construeixi un oct` agon regular que el tingui per costat.
9 Per a una primera aproximaci o al problema consulteu la proposici o XII.2 dEuclides [300 aC], per exemple a Heath [1908] reedici o del 1956, en qu` e demostra que els cercles s on entre ells com els quadrats dels seus di` ametres . Veureu les dicultats que comporta en la demostraci o el prescindir del pas al l mit. Primerament, per tractar les raons entre magnituds i resoldre el problema de la incommensurabilitat, Euclides ha tingut que crear en el llibre V una teoria de la proporci o basada en un principi dexist` encia de raons i una denici o de igualtat entre elles. Aquestes s on utilitzades, m es endavant en el llibre VI, per tractar la semblan ca de gures, i per demostrar la proposici o XII.1 com a lema previ. En segon lloc, ha dutilitzar un m` etode de demostraci o, anomenat dexhausti o, que li permet, mitjan cant una doble reducci oa labsurd, establir lequival` encia entre gures i entre raons daquestes. Vegeu lexposici o de Rey PastorBabini [1984], vol. 1, 6466.
125
3. Es vol tancar, amb tanca met` allica, un terreny rectangular de 8 Dam2 de superf cie, i de costats no determinats. Un dels costats limita amb un riu, de manera que el terreny es tancar` a per tots els costats amb excepci o daquest. Quina longitud tindr` a la tanca si es pret en que sigui m nima?
8 Dam2
E2
i) Redu u-lo primerament a un problema algebraic, i despr es a un problema geom` etric de tang` encies entre una recta i una hip` erbola, (no utilitzeu el c` alcul diferencial): ii) Redu u el problema de tang` encies a un dalgebraic i resoleu-lo. iii) Generalitzeu lestudi anterior a la resoluci o del problema seg uent: Siguin a, b, K nombres positius. De tots els nombres x, y positius tals que el seu producte es K , trobeu aquells tals que lexpressi o ax + by t e un valor m nim. Deniu una funci o amb el DERIVE tal que introduint valors a les variables a, b, K proporcioni els valors de la soluci o x, y , i les funcions af i de proporcionalitat inversa que els originen. Utilitzeu el resultat per fer una visualitzaci o gr` aca del punt soluci o, la recta i la hip` erbola que loriginen. Feu una representaci o gr` aca del problema amb el CABRI. 4. Siguin a, b R i K > 0. Repetiu un estudi semblant al de lactivitat anterior per cercar dos nombres x, y > 0 tals que la suma dels seus quadrats sigui K , i ax + by sigui m` axima. 5. Redu u a un problema sobre geometria del cercle la q uesti o seg uent: El moviment dun m` obil ve determinat per les equacions v (t) = pt t2 i s(0) = 0, en qu` e v (t) i s(t) s on respectivament la seva velocitat i la seva posici o en linstant t. Calculeu s(p). P Tamb e trobem entre els escrits dels antics grecs una altra manera dexaminar les q uestions. Lanomenem raonament per hip` otesi, i el que fa es cercar una hip` otesi que sigui u til per a lestabliment o el rebuig dun enunciat. Aix` o es el que trobem en el di` aleg plat` onic del Men o 86E87C:
B
Et demano, al menys, que la teva omn moda autoritat em concedeixi dexaminar per hip` otesi si la virtut es pot ensenyar o no. I prenc aquestes paraules per hip` otesi en el sentit dels ge` ometres quan sels pregunta, per exemple, sobre una ` area, si aquesta pot ser inscrita com un triangle en un cercle donat. La resposta del ge` ometra podria ser: Encara no s e si aquesta es una superf cie daquesta classe, per` o penso que puc suggerir una hip` otesi la qual ser` a dutilitat per al nostre prop` osit; em refereixo
126
al que segueix. Si l` area donada es tal que quan saplica a la l nia donada sobre el cercle, es decient per la duna gura tal com la de la gura que es aplicada, llavors se seguir` a un resultat, mentre que el resultat ser` a un altre si aix` o es impossible. Aix doncs per hip` otesi, puc dir-te el que passar` a respecte la inscripci o de la gura en el cercle, si el problema es possible o no.
Desenredar el discurs de Plat o no ha sigut simple per als historiadors, per` o sembla existir acord en qu` e les parts del passatge m es fosc, el que hem escrit en cursiva, es poden interpretar aix :10 Quan diu que l` area donada saplica a la l nia, sent en que saplica o construeix un rectangle sobre la l nia. La l nia donada sobre el cercle es refereix al seu di` ametre. Que l` area aplicada es decient signica que el costat del rectangle que saplica no cobreix tot el di` ametre. es aplicada, una gura semblant Entenem per una gura tal com la que a laplicada. Es podria pensar que aquest tal com signiqu es igualtat, per` o aix` o implicaria una restricci o molt forta i nom es proporcionaria una condici o sucient per a la construcci o i de cap manera necess` aria. Ara podem fer una an` alisi per tal desbrinar la veritat de la condici o. No es perd generalitat si considerem is` osceles el triangle d` area S donada que volem inscriure.11 . El triangle is` osceles AP Q que es vol construir t e la mateixa ` area que el recP R T tangle AM P R i, a m es, en ser P M 2 = AM M B per estar P sobre la circumfer` encia, tenim que els rectangles A M B AM P R i P M BT s on semblants. Refent el cam enrere es comprova que la Q condici o del Men o es necess` aria i sucient. Resumint:
Si es pot aplicar un rectangle AM P R, d` area S , sobre el di` ametre AB de manera que la seva deci` encia [el rectangle P M BT ] sigui un rectangle semblant a AM P R, llavors P est` a sobre el cercle i considerant el seu sim` etric Q respecte el di` ametre AB , podrem construir el triangle is` osceles AP Q d` area S .
10 Consulteu Heath [1921], edici o de 1981, vol. I, 298303, Knorr [1986], edici o de 1993, 7174. 11 Vegeu lactivitat 3.2.2
127
De fet, el raonament per hip` otesi consisteix a reduir el problema a un altre i armar que el problema t e soluci o si la hip` otesi proporcionada per la reducci o es certa. En aquest problema concret del Men o es podria fer una recerca duna hip` otesi m es elemental en el sentit de no utilitzar el concepte daplicaci o d` arees. Es pot comprovar que la inscripci o es possible quan l` area es menor o igual que la del triangle equil` ater inscrit en la circumfer` encia.12 El defecte daquesta condici o es que no proporciona un cam per a la construcci o efectiva del triangle; en canvi, la hip` otesi del Men o obra una via de construcci o, a m es, tamb e, de proporcionar la condici o esmentada del triangle equil` ater. Efectivament, utilitzem el llenguatge actual de l` algebra per simplicar les exy pressions. Sigui a2 l` area que volem insx y = a2 criure, i d el di` ametre de la circumfer` encia. Hem de construir un rectangle x y tal que y 2 = x (d x) xy = a2 .
(3.1)
y 2= x ( d { x )
Aquest problema, actualment, est` a totalment compr` es, i es pot interpretar que la soluci o ve donada per la intersecci o duna hip` erbola equil` atera i una circumfer` encia. En el temps de Plat o la q uesti o de trobar els segments x, y amb les condicions (3.1) era un repte total. Es creu que va ser Menecm (ca. 370 aC), pocs anys despr es de la redacci o del Men o, un dels primers a idear el m` etode de represen2 tar les condicions del tipus xy = a pel m` etode de construcci o punt a punt, i que aix va introduir les corbes c` oniques. Aquestes haurien sigut relacionades amb les seccions del con posteriorment per ell mateix o algun altre ge` ometra.13 Daquesta manera, shagu es pogut construir la soluci o reduint el problema al de la intersecci o duna circumfer` encia i una corba tra cada punt a punt. Aquesta construcci o hagu es sigut possible gr` acies a la concatenaci o de dues reduccions, la de Plat o i la de Menecm. Fem notar que aquesta construcci o no es podia fer amb el tra cat dun nombre nit de l nies usant exclusivament el regle i el comp` as. Per a nosaltres la reducci o del problema podria anar m es enll` a gr` acies als nostres coneixements algebraics. Caldria resoldre el sistema (3.1), la qual cosa ens permet armar que, sense especicar-ne les eines, la construcci o es possible si a4 = dx x2 , es a dir x4 dx3 + a4 = 0 , x2 t e soluci o.14
Vegeu lactivitat 3.2.1 i 3.2.3 Vegeu Knorr [1986] edici o de 1993, 6166, i la secci o 6.4. 14 Vegeu lactivitat 3.2.3.
13 12
128
Activitats 3.2
E2
1. Demostreu que el triangle d` area m` axima que es pot inscriure en un cercle es el triangle equil` ater, utilitzant resultats de geometria elemental del cercle i del triangle. 2. Justiqueu, utilitzant intu tivament el concepte de continu tat, que si un triangle de superf cie S es pot inscriure en un cercle, existeix un triangle is` osceles digual superf cie que tamb e shi pot inscriure. 3. Examineu gr` acament amb el DERIVE el polinomi x4 dx3 + a4 per a d = 2 i d = 3, i diferents valors de a per a cadascun daquests dos valors de la d. Examineu, tamb e, els gr` acs de y 2 = x (d x) i xy = a2 conjuntament. i) Conjectureu a partir daquest examen quina es laltura x i l` area a2 del triangle is` osceles d` area m` axima que es pot inscriure en la circumfer` encia de di` ametre d i centre (0, d/2). Comproveu si es correspon amb la del triangle equil` ater inscrit en la circumfer` encia. Finalment comproveu si la vostra conjectura es bona utilitzant el c` alcul diferencial. ii) Feu una representaci o gr` aca amb el DERIVE en qu` e es visualitzi la soluci o del cas d = 4, a = 2, mitjan cant el tra cat de la circumfer` encia, la hip` erbola i el triangle soluci o. 4. Considereu que el triangle is` osceles d` area S que es vol inscriue en el cercle de radi r, t e els costats iguals de longitud x i langle desigual damplitud . Comproveu, utilitzant la trigonometria, i sense rec orrer a lequaci o de la circumfer` encia, que la soluci o del problema es pot obtenir de lequaci o: x8 4r2 x6 + 16S 2 r4 = 0 .
M x r x r N 2
Examineu el polinomi de lesquerra de lequaci o anterior i dedu u-ne, mitjan cant el c` alcul diferencial, que el triangle inscriptible d` area m` axima es lequil` ater i que el problema t e soluci o sempre que 2 27r S . 4 5. Feu una representaci o din` amica , amb el CABRI, de tots els triangles inscrits en una circumfer` encia que tenen la mateixa ` area que un triangle is` osceles donat, inscrit en la circumfer` encia.
3.2. La concepci o de lan` alisi en Pappos
129
6. Utilitzeu el CABRI per fer una representaci o din` amica del problema de la inscripci o del triangle is` osceles, d` area donada a2 , en una circumfer` encia, a partir de la intersecci o daquesta amb la la representaci o del lloc geom` etric dels punts (x, y ) tals que xy = a2 . P
3.2
La concepci o de lan` alisi en Pappos
Pappos, lexponent matem` atic m es gran de l ultima ` epoca de lEscola dAlexandria,15 visqu e a nals del segle iii i principis del iv. La Collecci o Matem` atica es composta de vuit llibres, dels quals shan perdut el primer i part del segon. La seva import` ancia, a part de la presentaci o de lan` alisi, rau en la informaci o u nica que proporciona de moltes parts de la Hist` oria de la Matem` atica grega, i en qu` e ofereix noves demostracions, extensions i aplicacions a nous problemes dels teoremes llegats pels antics matem` atics grecs, aix com un gran nombre de noves proposicions. En el llibre VII de la Collecci o, anomenat tamb e el Tresor de lAn` alisi, presenta la seva concepci o del m` etode de lan` alisi, i constitueix l unica font de documentaci o sobre algunes obres perdudes dels antics grecs que pertanyen al seu camp daplicaci o. Aquestes obres s on segons Pappos: les Mitjanes, obra perduda dEratostenes; les Dades dEuclides; la Secci o de la Ra o obra perduda dApolloni de la qual existeix una traducci o duna versi o` arab incompleta; les ` , la Secci obres dApolloni tamb e perdudes, la Secci o dArea o Determinada, les Inclinacions, les Tang` encies i els Llocs Plans ; les C` oniques dApolloni, de les quals ens falta el llibre vuit` e; els Porismes i els Llocs Supercials, obres perdudes dEuclides; i nalment, els Llocs S` olids, obra perduda dAristeu el Vell. En la introducci o, Pappos explica al seu ll Hermodore la seva concepci o de lan` alisi i la s ntesi grega.16 La interpretaci o est` andard de la descripci o de Pappos es que lan` alisi consisteix a suposar assolit el que es vol demostrar o construir, i treuren conseq u` encies ns arribar a un principi acceptat o a un resultat establert anteriorment; o b e ns arribar a un resultat fals, la qual cosa implicaria que la proposici o a demostrar es falsa o la construcci o impossible. Llavors la s ntesi consistiria a refer, a partir daquest punt, el cam recorregut
Es xa la desaparici o de lEscola amb la mort de la matem` atica Hip` atia lany 415, lla del tamb e matem` atic Te o dAlexandria. A Katz [1993], 157, trobem la seg uent descripci o daquest tr` agic nal extreta de Gibbon,The Decline and Fall of the Roman Empire, 1952, cap. 47: Alexandria, mar c, 415 dC: Entre els cristians va c orrer la veu que Hip` atia, la lla de Te o, era l unic obstacle per a la reconciliaci o del prefecte [Orestes] i larquebisbe [Ciril]. Un dia fat dic, en lestaci o sagrada de la Quaresma, Hypatia va ser arrabassada del seu carruatge, despullada, arrossegada a lesgl` esia, i salvatgement assassinada a mans de Pere el lector i una multitud de fan` atics salvatges i despietats. . . Lassassinat dHipatia va imprimir una taca inesborrable en el car` acter i la religi o de Ciril dAlexandria. 16 Vegeu la secci o 8.8.
15
130
per lan` alisi, en ordre invers, ns a establir el teorema o construcci o proposada.17 Aquesta interpretaci o tan lineal no es compartida per tots els estudiosos. Aquesta situaci o es veu afavorida pels pocs exemples daplicaci o del m` etode que ens han arribat, els quals, a m es, de vegades presenten algunes llacunes que ens fan dubtar que illustrin duna manera precisa la denici o de Pappos. Una mostra del que diem es pot trobar a la proposici o 107 del llibre VII de la Collecci o 18 quan, en comen car lan` alisi, es considera una recta tangent BZ al cercle donat, sense que de la suposici o de tenir el problema resolt sen dedueixi com a conseq u` encia la consideraci o del punt Z .19 Per tot aix` o, el camp dinterpretaci o del m` etode roman obert als investigadors.20 No es estrany, doncs, linter` es que va despertar a Europa, a partir del segle xv, lestudi del seu signicat i la reconstrucci o de les obres perdudes dels grecs. Trobem, per exemple, Fran cois Vi` ete [15401603] que intenta identicar lan` alisi grega amb l` algebra, i m es tard Ren e Descartes [15961650] explica molt b e aquest inter` es a la Regla IV de Descartes [1628].21 Lexposici o de Pappos de la seva concepci o de lan` alisi acaba remetentnos a lexist` encia de dos tipus dan` alisi, la teor` etica i la problem` atica. La nalitat de la primera seria la destablir la veritat duna proposici o, i la de la segona seria la de produir una construcci o que sens demana.
3.3
Un exemple dan` alisi problem` atica. La construcci o del pent` agon regular
Tot i que en el VII llibre de la Collecci o Matem` atica trobem alguns exemples dan` alisi problem` atica, en farem una illustraci o amb una construcci o m es familiar i en la qual els primers pitag` orics tenien molt dinter` es, la del pent` agon regular. Sembla ser que lestrella de cinc puntes, formada per les seves diagonals, era lemes del tot segur que es blema que els identicava,22 i van interessar en la seva construcci o. Es poden fer an` alisis diverses daquesta construcci o. Una que satribueix als primers pitag` orics, es la que porta a descobrir la relaci o entre els segments determinats per la intersecci o de dues diagonals i la diagonal. A partir della es pot aconseguir una construcci o amb regle i comp` as.23 Lan` alisi que farem aqu est` a inspirat en el treball dHip` ocrates de Quios, del qual ja hem parlat
Notem que an` alisi ve del grec an alysis , paraula composta de an` a, amunt, enrere, de nou, contra, ens d ona una idea de desfer un cam fet en les seves parts, i l ysis, dissoluci o. O sigui que seria la dissoluci o dun conjunt en les seves parts. 18 Vegeu la secci o 8.8.3. 19 A la secci o 3.5 aprofundirem lestudi daquesta situaci o concreta. 20 Podeu trobar diverses interpretacions i una aportaci o al tema, a Behboud [1994]. 21 Vegeu la secci o 8.3.1. 22 n [1986], 16. Vegeu Guzma 23 Vegeu lactivitat 3.3.2.
17
3.3. Un exemple dan` alisi problem` atica
131
com a introductor del m` etode de reducci o. No sabem si va pert` anyer a lescola pitag` orica per` o va adoptar els seus conceptes i va escriure uns Elements de Geometria que no shan conservat.24 En tenim un fragment que Simplici [vi]25 va copiar duna Hist` oria de la Matem` atica dEudem tamb e perduda. Aquest fragment tracta de la quadratura de les llunes. Per primera vegada apareix una construcci o feta mitjan cant la t` ecnica de la neusis 26 en una de les quadratures, de la qual es pot obtenir un pent` agon regular.27 Si consultem Pappos entendrem aquesta t` ecnica i la utilitzarem per elaborar una an` alisi de la construcci o del pent` agon regular sota la guia del treball dHip` ocrates. En la introducci o del llibre VII de la Collecci o, quan presenta els dos llibres de les Inclinacions dApolloni, parla de la neusis en els seg uents termes:
Es diu que una recta sinclina cap a28 un punt, quan prolongada arriba sobre aquest punt. Aix doncs, com el problema general senuncia: donades dues l nies en posici o, posar en el seu interval una recta dextensi o donada que sinclini cap a un punt donat, i com pel que fa a aquesta recta, . . .
Si observem lexpressi o remarcada podem entendre el signicat de la pr` actica de la neusis. Es tracta de situar un segment donat amb els seus extrems sobre dues l nies donades, de manera que la recta que li fa de suport passi per un punt donat.
l1 M1 P A B l2 M2
La seva aplicaci o material comporta donades dues l nies l1 , l2 , un segment AB i un punt P practicar dues marques M1 , M2 en un regle, tals que M1 M2 = AB , i fer coincidir respectivament cadascuna delles sobre l1 i l2 , fent lliscar el regle pel punt P . Una primera aproximaci o al problema de la construcci o dun pent` agon regular ABCDE ens permet veure que es pot reduir al de la construcci o dun triangle ABC tal que AB = BC i ABC = 3 BAC .29 Fixarem el nostre objectiu en lan` alisi i la s ntesi de la construcci o del triangle. Per assolir-ho utilitzarem les proposicions seg uents dels Elements dEuclides:
Vegeu Boyer [1968], edici o espanyola 1986, 98. Vegeu Heath [1921], vol. 1, 191200. 26 En grec : inclinaci o, tend` encia. 27 Knorr [1986], 48, cita lexist` encia de defensors de la creaci o daquest m` etode pels primers pitag` orics. 28 En grec : inclinar-se cap a. 29 Vegeu lactivitat 3.3.1
25 24
132
I.5: En un triangle, soposen angles iguals a costats iguals. I.6: En un triangle soposen costats iguals a angles iguals. I.32: Langle exterior a un triangle es igual a la suma dels dos angles interns oposats.
D
M1=C
C t K B A
E
t M2 =K B
An` alisi: (1) Suposem ABC constru t en les condicions donades. (2) Tracem la mediatriu t del segment AB i considerem el punt K = t AC . Obtenim KBA = BAC per I.5.30 (3) Llavors per (1), (2) i I.32 tenim: CBK = ABC KBA = ABC BAC = 3 BAC BAC = = 2 BAC CKB = KBA + BAC = 2 BAC . (4) O sigui que, CBK = CKB .
(5) Finalment per I.6, AB = BC = CK . S ntesi: Constru m la circumfer` encia C de centre B i radi BA, la mediatriu t de AB , i practiquem la neusis amb el segment M1 M2 de longitud AB que sinclina cap a A entre t i C . En resulten el punt K sobre la mediatriu i el punt C sobre la circumfer` encia. El punt C es el tercer v` ertex del triangle que es vol construir. Efectivament, per la construcci o feta tenim CK = BC = AB , la qual cosa, per I.5, implica CBK = CKB . Com que, per I.5, KBA = BAC , llavors per I.32, CKB = 2 BAC , i per tant CBK = 2 BAC . Finalment, CBA = CBK + KBA = 2 BAC + BAC = 3 BAC .
Si considerem lan` alisi des de la perspectiva del pent` agon regular, potser hagu es sigut m es natural tra car langle ABE constru t sobre BA amb el v` ertex a B , el costat del qual coincideix amb la diagonal BE .
30
3.3. Un exemple dan` alisi problem` atica
133
La marxa de lan` alisi i de la s ntesi queda esquematitzada en els diagrames seg uents: I.5 Direcci o de (1) lan` alisi
E (2)
I.6
c E (3) T
E (4)
c E (5)
I.32 I.5 Direcci o de (5) la s ntesi

E (2)
c E (4)
c E (3) T
E (1)
I.32
Activitats 3.3 1. Construcci o del pent` agon regular a partir del costat, via neusis. i) Demostreu que es pot reduir al de construir un triangle ABC tal que AB = BC i ABC = 3 BAC . ii) Constru u amb el CABRI el pent` agon, amb la neusis indicada. 2. Considereu un pent` agon regular com el de la gura adjunta: i) Demostreu, utilitzant semblances, que si K es el punt dintersecci o de la diagonal AC amb una altra diagonal, llavors AK KC = . KC AC (3.2)
C A B K
E2
ii) En la proposici o II.11 dels Elements dEuclides, trobem demostrada en forma sint` etica,31 la divisi o dun segment AC per un punt K tal que es compleix
31
Vegeu la secci o 8.4.3.
134
la relaci o de proporcionalitat (3.2).32 Feu una construcci o del pent` agon regular, conegut un costat, utilitzant el regle sense marques i el comp` as, i fent servir la construcci o daquesta proposici o. Indicaci o: Es pot comen car fent la construcci o dun pent` agon regular qualsevol, i despr es construir el pent` agon demanat, utilitzant la semblan ca. iii) Observeu el gr` ac que illustra la proposici o II.11, i dedu u del resultat de la proposici o 2 que F C F A = AC . Utilitzeu aquest fet per simplicar la construcci o de lapartat anterior, i elaborar una macro amb el CABRI que a partir dun segment com a objecte inicial retorni un pent` agon regular que el tingui per costat. 3. Siguin dues semirectes r, s de mateix origen O i un punt P interior a langle que determinen. Constru u un segment que tingui P de punt mitj` a, i amb un extrem a cadascuna de les semirectes. Partireu de dues an` alisis diferents i fabricareu una macro de cada construcci o amb el CABRI:
F H G
A E C
P O r
i) La primera considerar` a, un cop suposada feta la construcci o, la recta parallela a r que passa pel punt P . ii) La segona considerar` a la circumfer` encia de centre P i radi P O. P
3.4
Un exemple dan` alisi teor` etica. La propietat dels punts de la recta polar dun punt respecte duna circumfer` encia.
Farem lan` alisi duna proposici o important per les seves implicacions en el desenvolupament de la geometria projectiva que sinicia amb el Brouillon project de Desargues [1639]. Es tracta de la proposici o VII.154 de la Collecci o Matem` atica la qual estableix la propietat dels punts de la recta polar dun punt o aix : respecte duna circumfer` encia.33 Podem enunciar la proposici Siguin una circumfer` encia C , un punt exterior P , els punts de tang` encia S i T de la circumfer` encia i les seves rectes tangents des de P , i una
Euclides anomen` a, en la proposici o VI.30 del Elements, divisi o en extrema i mitjana ra o , aquesta divisi o. M es tard, Luca Paccioli, li va de dedicar el tractat Divina Proportione (vegeu Pacioli [1509]), i la va anomenar divina proporci o . Posteriorment se li don` a el nom de secci o ` auria del segment. En el cap tol dedicat a l` algebra geom` etrica dels Elements proposarem una an` alisi daquesta proposici o que mirar` a daclarir el punt m es fosc de la demostraci o dEuclides, la consideraci o, com a punt de partida de la construcci o, del punt mitj` a del costat del quadrat constru t sobre el segment sencer. 33 La proposici o III.37 de les C` oniques dApolloni estableix la versi o per a seccions c` oniques.
32
3.4. Un exemple dan` alisi teor` etica
135
recta r per P que es secant a la circumfer` encia. Demostrarem que si M = r ST , llavors MA PA = . (3.3) MA PA Assolirem lobjectiu utilitzant les proposicions dels Elements dEuclides seg uents:34 I.47: Teorema de Pit` agores. II.1 : Distributivitat del producte respecte de la suma. II.5 : Difer` encia de quadrats com a producte duna suma per una difer` encia.
S M K T r A0 O P
III.35: M S M T = M A M A , en la gura adjunta. III.36: P A P A = P S 2 , en la gura adjunta.
An` alisi: Suposem que la igualtat (3.3), equivalent a M A P A = M A P A, es certa. Llavors per II.1 : M A P A = M A P A = M A (P M + M A ) = = M A (P M M A) = (3.4) = M A P M M A M A M A P M = M A M A .
En ser P A = P M M A i P A = P M + M A , lexpressi o de lesquerra de la o amb P A P A , es a dir, segons igualtat (3.4) suggereix la recerca dalguna relaci III.36, amb P S 2 . Observem, per II.1 que: P S 2 = P A P A = (P M M A) (P M + M A ) = = PM2 + PM MA MA PM MA MA Llavors, si seguim amb lan` alisi, de les igualtats (3.4) i (3.5) obtenim P S2 P M 2 = M A M A . I aplicant III.35, arribem a la igualtat P S2 P M 2 = M S M T . (3.7) (3.6) (3.5)
Aquesta es certa, i lan` alisi es acabada, com es veu si expressem els segments M S i M T en funci o de ST i M K , amb la nalitat de poder aplicar II.5 i, tot
34
Hem indicat amb un (*) les proposicions de les quals utilitzem una conseq u` encia immediata.
136
seguit, el teorema de Pit` agores als triangles P KM i P KS . Efectivament, MS MT

1 = (2 ST M K ) ( 1 ST + M K ) = ( 1 ST )2 M K 2 = 2 2
= (1 ST )2 (P M 2 P K 2 ) = 2 = P S2 P K2 P M 2 + P K2 = P S2 P M 2 f` S ntesi: Es acil construir-la refent el cam . P S 2 P M 2 = M S M T = P S 2 P M 2 = M A M A = = P M M A M A P M M A M A = M A M A = = M A P M M A M A = M A P M + M A M A = = M A (P M M A) = M A (P M + M A ) = = M A P A = M A P A . En els diagrames seg uents hem resumit la marxa de lan` alisi i de la s ntesi: III.36
d d d
II.1

d d
II.1 Direcci o de lan` alisi
(3.5)
III.35
(3.3)
c E (3.4)
c E (3.6)
c E (3.7)
III.36
d d d
II.1

d d
I.47 Direcci o de la s ntesi
III.35
(3.5)
II.1
(3.7)
T
c E (3.6)
c E (3.4)
c E (3.3)
II.5
3.5. Lan` alisi geom` etrica com a eina generadora . . .
137
Activitats 3.4 1. El matem` atic su s Leonhard Euler [17071783] va fer un descobriment que demostr` a amb lajut de la geometria de coordenades,35 i que de manera sorprenent no es troba entre els ge` ometres grecs. La proposici o diu: El ortocentre H , el baricentre G, i el circumcentre O, dun triangle qualsevol es troben sempre en l nia recta, de manera que G pertany al segment HO, i GH = 2 GO.
E2
H G O
En honor del seu descobridor aquesta recta rep el nom de recta dEuler. interessant considei) Feu una an` alisi utilitzant la semblan ca de triangles. Es rar les parelles de triangles remarcades en les gures adjuntes.
ii) Fabriqueu una macro del CABRI que tingui com a objecte inicial un triangle i com a objectes nals la recta dEuler i els tres punts H , G i O que la determinen. P
3.5
Lan` alisi geom` etrica com a eina generadora de noves hip` otesis i problemes
El m` etode de lan` alisi a m es de proporcionar mitjans per aconseguir una prova o construcci o duna hip` otesi donada, es presenta com un m` etode molt potent per generar noves hip` otesis i nous problemes.36 Ali Behboud defensa aquesta interpretaci o a partir dun problema tret de lobra desapareguda dApolloni sobre les Tang` encies : Donats un cercle C i dos punts B i T en posici o, construir un cercle C que passi per B i T , i sigui tangent a C .
35 36
Vegeu Euler [1911] I.26, 139157, i tamb e Dunham [1999], 133141. Ho podem veure a Behboud [1994], Knorr [1986] i Mahoney [1968].
138
A partir de les proposicions 106 i 107 del llibre VII de la Collecci o Matem` atica,37 que Pappos proporciona com a lemes auxiliars per a la soluci o dApolloni, es pot conjecturar com hagu es pogut ser lan` alisi feta per aquest u ltim, se suposen els punts exteriors al cercle. Suposem que el cercle C ha sigut constru t, i que A es el punt de tang` encia. Considerem el segment DE determinat per les interseccions de BA i T A amb C . Podr em contemplar la possibilitat que DE i BT fossin parallels; aix` o obriria una via envers la construcci o de C mitjan cant lan` alisi de la posici o de D i la seva construcci o, seguida de la dA com a intersecci o de la prolongaci o de BD amb C .
A C C C H D A C E C
B T
B T
Efectivament, duna manera esquem` atica que es completar` a a lactivitat 3.5 observem que D ve determinat per la intersecci o del cercle ADT i el cercle C . Aquest cercle talla BT en un punt Z ,38 el qual compleix T ZD + DAT = 180 . A m es, T ZD + BZD = 180 i, pel parallelisme de DE i BT que hem suposat, BZD = ZDE . Conseg uentment ZDE = DAT i, per tant, ZD es tangent al cercle C 39 la qual cosa permetr` a la construcci o de D si aconseguim construir Z . Fem lan` alisi de la situaci o del punt Z i observem que BZ BT = BD BA = BH 2 , en qu` e BH es tangent a C i H C . Aix` o permet la construcci o consecutiva de Z , D, A i, nalment, C . Com es pot observar shan generat una hip` otesi i un problema nous: Hip` otesi: El parallelisme de DE i BT , la qual es establerta per la Proposici o 106 de la Collecci o. Problema: La construcci o del punt D, la qual sassoleix en la Proposici o 107 en qu` e Pappos procedeix per la via de lan` alisi geom` etrica. Activitats 3.5
B
o, i lan` alisi 1. Considereu el problema dApolloni enunciat en aquesta secci que nhem fet.
Vegeu les seccions 8.8.3 i 8.8.2. Nom es analitzem el cas en qu` eZ es interior a BT . 39 Quan Z es troba a la dreta de T , el raonament es una mica diferent per` o ZD tamb e es tangent al cercle
38 37
3.6. Els diorism os o determinacions
139
i) Demostreu la nova hip` otesi que ha generat. ii) Justiqueu les tres armacions seg uents fetes en la secci o 3.5 T ZD + DAT = 180 . ZD es tangent al cercle C . BZ BT = BD BA = BH 2 . iii) Feu la s ntesi de la construcci o del cercle C . iv) Constru u C amb regle i comp` as, mitjan cant els punts Z , D i A. Feu, tamb e, la construcci o amb el CABRI i una macro que a partir dels dos punts inicials i la circumfer` encia, proporcioni la circumfer` encia pels dos punts i tangent a la inicial, com a objecte nal. 2. Repetiu lestudi per al cas en qu` e els punts s on interiors al cercle. P
3.6
Els diorism os o determinacions
Hem dit que lan` alisi es dirigia a trobar una proposici o coneguda com a verdadera o b e una de falsa, a partir de la suposici o que la q uesti o estava resolta. Per a que el mapa de la direcci o de lan` alisi sigui complet falta considerar el cas en qu` e aquesta pot conduir-nos a una proposici o de la qual cal establir condicions de validesa; o b e, si ens condueix a una proposici o verdadera, en quins casos es reversible el proc es. Aix` o connecta directament amb el tipus de raonament per o de Plat o, hip` otesi que hem exposat a la secci o 3.1 amb el segon exemple del Men el qual cercava una hip` otesi u til per a lestabliment o rebuig duna proposici o. Els grecs anomenaven diorism os40 el criteri que determinava les condicions en qu` e era possible fer una demostraci o o construcci o. Pappos utilitza aquest terme en la introducci o del llibre VII de la Collecci o despr es dhaver exposat la seva concepci o de lan` alisi i dhaver presentat els llibres que, segons ell, pertanyien al seu domini:
Sobtenen aix trenta-tres llibres, la mat` eria dels quals presento al teu examen; resums ns les C` oniques dApolloni; llocs, determinacions , i casos per cada llibre; i, a m es, els lemes han estat buscats de manera que crec no haver deixat de costat cap informaci o en el decurs del seu tractament.
Podem trobar bastants exemples de diorism os en les obres cl` assiques. Un dels primers amb el qual ens topem, el trobem quan comencem a llegir els Elements dEuclides, a la proposici o I.22. All es proposa la construcci o dun triangle coneguda lextensi o dels seus costats. A continuaci o Euclides explicita la condici o de validesa de la construcci o dient, conseg uentment es necessari que dues
40
En grec oo . Tradu t per determinacions a Eecke [1932], II, 479.
140
de les l nies agafades juntes de qualsevol manera, siguin m es grans que laltra que queda . Aquesta condici o lha obtingut en la proposici o I.20. Fem una an` alisi per desvetllar com apareix la necessitat destablir una condici o com aquesta. An` alisi: Suposem el triangle ABK constru t, amb costats dextensions a = AB , b = BK i k = KA donades. Llavors podem tra car les circumfer` encies C1 i C2 de centres A i B , i radis AK i BK respectivament, les quals s on conegudes.
K r K1 C1 A M a C2 B k b
S ntesi (1a. part): Constru m el segment AB dextensi o a i les circumfer` encies C1 i C2 de centres A i B , i radis dextensi o b i k. Hem arribat al punt clau en qu` e per aconseguir la reversibilitat del proc es cal establir el diorism os que ens permeti assegurar lexist` encia de K = C1 C2 exterior al segment AB . Diorism os: Una condici o per a lexist` encia de K = C1 C2 seria la de lexist` encia duna parella de punts de C1 , un exterior a C2 i laltre interior.41 Euclides no proposa aquesta condici o sin o una altra la qual, en contra dall` o que es podria esperar, no utilitza expl citament en lelaboraci o de la demostraci o de I.22, on deixa lexist` encia de K sense justicar. Una an` alisi basada en 42 a arribar al diorism os dEuclides. lacceptaci o de lexist` encia de K , permetr` Efectivament: Si K existeix, podem portar lextensi o AK + KB sobre la recta suport de AK , a partir de A, per tal de comparar-la amb lextensi o de AB . Obtenim el segment AD = AK + KD = AK + KB .
D
B A Considerem els triangles ADB i KDB , aquest u ltim is` osceles, llavors per I.5 ADB = DBK < DBA.
41 Treballem sota la perspectiva de la pres` encia dalgun axioma de continu tat no explicitat per Euclides, per` o impl cit en les seves demostracions com ara b e la I.1 dels Elements. Aquest podria ser del tipus: Si tenim un pla separat en dues regions per una circumfer` encia, i una altra circumfer` encia t e punts de les dues regions, llavors les dues circumfer` encies tenen algun punt en com u, exterior a la recta dels centres. O algun de tipus m es general del qual es pogu es deduir lanterior com un teorema: Si tenim un pla separat en dues regions per una l nia recta o una circumfer` encia, i una altra l nia recta o circumfer` encia t e punts de les dues regions, llavors les dues l nies tenen algun punt en com u. 42 Aquesta an` alisi coincidir` a amb largumentaci o de la proposici o I.20
3.6. Els diorism os o determinacions
141
Segons la proposici o I.19, en qualsevol triangle langle major es subtendit pel costat major i, per tant, AB < AD = AK + KB . De la mateixa manera es pot veure que BK < BA + AK i AK < AB + BK . Aquestes tres condicions constitueixen el diorism os dEuclides. S ntesi (segona part): Amb la condici o trobada farem el que Euclides deixa sense explicitar a la seva demostraci o, establir lexist` encia del punt K = C1 C2 mitjan cant la prova de lexist` encia de dos punts de C1 , un exterior i un altre interior a C2 , per la qual cosa seguirem largumentaci o de Heath.43 Sigui r la recta suport del segment AB , les interseccions K1 , M de r amb C1 , tal com es veu a la gura:
K K r K1 C1 A M C2 C1 B r K1 C2 A B K2 M
El punt K1 C1 es exterior a C2 perqu` e: BK1 = BA + AK1 = BA + AK > BK = K1 es exterior a C2 . El punt M C1 es interior a C2 perqu` e poden passar dues coses: a) M est` a entre A i B : BM + M A = BA < BK + KA = BK + M A = BM < M K = = M es interior a C2 . b) M est` a en la semirecta dorigen B que no cont e A: M B + BA = KA < KB + BA = M B < KB = M es interior a C2 . Conseg uentment, de lexist` encia daquest dos punts i per la continu tat acceptada impl citament obtenim lexist` encia de K . El pas nal de la s ntesi, el qual consisteix a demostrar que el triangle ABK , constru t amb el segment AB dextensi o a, i les circumfer` encies C1 i C2 de radis dextensi o b i k , es el que ens demanaven, es immediata, i es el que fa Euclides a I.22.
43
Vegeu Heath [1908], reedici o de 1956, vol. I, 294
142
Activitats 3.6
E1
1. Us trobeu navegant a la recerca dun vaixell enfonsat a prop de la costa. Disposeu del diari que va escriure un supervivent, en el qual explica en quin meridi` a l es trobava en el moment del naufragi, i que dos punts A i B destacats de la costa es veien sota un angle de 90 . Teniu la carta n` autica amb indicaci o de la posici o dels punts A i B i el meridi` a l, un regle i un comp` as. Seguiu els passos seg uents per localitzar el punt del naufragi:44
B l 90 Naufragi
o
B l M Naufragi
i) Inicieu lan` alisi del problema buscant un punt qualsevol des del qual es vegi la costa AB sota un angle de 90 . A partir daqu trobeu el lloc geom` etric de 45 tots els altres punts amb aquesta propietat. ii) Feu la construcci o de la soluci o i doneu el diorism os que estableix la condici o de la seva validesa a partir de la posici o relativa del lloc geom` etric trobat i el meridi` a conegut. iii) Repetiu lestudi anterior si langle sota el que es veu AB es de 60 . 2. Doneu una condici o dexist` encia de soluci o del cas de 60 amb ajut de la trigonometria a partir de la dist` ancia d del punt mitj` a M de AB a la recta l, langle que formen el meridi` a l i la recta suport de AB , i la longitud a = AB . 3. Repetiu lestudi per a qualsevol angle sota el que es vegi AB . Feu-ne una representaci o amb el CABRI en qu` e els angles i , i el segment AB siguin variables. Feu un programa amb el DERIVE, el qual proporcioni funcions tals que a partir dels valors de a, d = d(M, l), i , informin de lexist` encia de soluci o, permetin visualitzar el segment AB , juntament amb el lloc geom` etric format pels dos arcs de cercle i la recta meridi` a, i permetin localitzar les coordenades dels punts soluci o si situem el segment AB sobre leix OY i centrat a lorigen. 4. Un rectangle t e un per metre dextensi o 2a i una ` area igual a b2 .
44
E2
E2
Adoptem la hip` otesi que, en ser petita l` area de la zona implicada en la recerca, la superf cie
3.7. Valor heur stic de lan` alisi geom` etrica
143
i) Constru u-lo fent una an` alisi inspirada en la gura adjunta, i utilitzant com una dada el teorema II.14 dels Elements dEuclides.46
h b x a x{a
ii) Doneu el diorism os que proporciona la condici o per a la construcci o de la soluci o. iii) Escriviu la forma general de lequaci o algebraica que us permet solucionar la construcci o anterior. iv) Elaboreu la construcci o amb el CABRI de la soluci o anterior, basada en la gura, de manera que: Els segments dextensi o a i b, siguin par` ametres variables. Quan el problema tingui soluci o aparegui, a m es del segment soluci o, el seu valor num` eric. Quan el problema no tingui soluci o aparegui un missatge que ho anunci . P
3.7
Valor heur stic de lan` alisi geom` etrica
Duns anys en c` a shan aixecat moltes veus sobre el paper preponderant de la resoluci o de problemes en el proc es densenyament/aprenentatge de les matem` atiques i, conseg uentment, de totes les t` ecniques associades a la recerca, la invenci o i el descobriment.47 Tanmateix, quan busquem entre la innitat de p` agines dedicades a la geometria en els textos densenyament secundari, dif cilment hi trobem alguna l nia dedicada a lan` alisi geom` etrica. Hem iniciat el cap tol citant Polya, i tornem a citar-lo per clourel. Ell es lautor del par` agraf seg uent en qu` e fa un 48 toc datenci o entorn el binomi an` alisi-s ntesi:
Molts textos de geometria elemental contenen algunes observacions sobre lan` alisi i la s ntesi, i sobre el fet de considerar el problema com a
es plana. 45 Recordeu les propietats associades a larc capa c dun angle sobre un segment. Es fa una an` alisi detallada daquest tema a la secci o 2.6 dedicada al llibre III dels Elements dEuclides. 46 Vegeu la secci o 8.4.4. 47 Un exemple destudi extens i profund, enfocat a detectar les dicultats de laprenentatge i a elaborar una proposta dintervenci o did` actica centrada en un ambient de resoluci o de problemes, el trobem a Vila [1997]. 48 Vegeu Polya [1945], edici o de 1994, 137138.
144
resolt. No hi ha dubte que aquesta tradici o, s` olidament implementada es remunta a Pappos, malgrat que cap dels textos en q uesti o es refereixi a aquest l` osof. El tema es bastant important com per ser esmentat ns i tot en textos elementals, per` o amb el risc de ser mal interpretat. El sol fet que estigui limitat als textos de geometria demostra una evident falta de comprensi o.
De la lectura daquest text extraiem que, tot i linter` es actual en la innovaci o dels m` etodes i t` ecniques del proc es denseyament/aprenentatge a les aules, la situaci o sembla no haver millorat, ns i tot gosar em dir que ha empitjorat si creiem important la utilitzaci o dels textos com a eina de treball, si m es no, des que Polya escrivia molts textos de geometria elemental contenien algunes observacions sobre lan` alisi i la s ntesi . De totes maneres, podria ser pitjor si, segons diu, aix` o no represent es cap avantatge davant la falta de comprensi o sobre la seva import` ancia heur stica en un terreny m es general que, en el nostre cas, abarcaria com a m nim tot el camp de les matem` atiques. Creiem doncs important dinsistir en el valor heur stic general daquesta mat` eria, a partir dels aspectes que hem intentat delinear de manera breu en el terreny de la geometria grega. Considerem que una primera aproximaci o daquests valors es pot resumir en els punts seg uents: o en la recerca de solucions dels pro Com a eina de descobriment/invenci blemes de la geometria. Com a eina per a lestabliment de la veritat daquelles proposicions geom` etriques, les quals conjecturem a partir dintuicions obtingudes de lactivaci o dels recursos proporcionats, en paraules de Miguel de Guzm an,49 per lenteniment, la imaginaci o, els sentits i la mem` oria. Com a eina capa c de generar unes hip` otesis i problemes que amplien el camp de lestudi de la geometria. I, nalment, fent successives abstraccions del camp de la geometria i de la matem` atica, com a eina u til en qualsevol camp tractable des del punt de vista racional.
49
n [1991], 53. Vegeu Guzma
Cap tol 4
Aritm` etica
Quan vam donar els primers passos en la nostra formaci o acad` emica, i tamb e en el dia davui en molts contextos, la paraula Aritm` etica sassociava a les t` ecniques de numeraci o i de c` alcul amb nombres, i a les seves aplicacions. Aix , shi consultem algun manual de la primera meitat del segle xx, dels que es troben en els llibreters de vell, i examinem els seus continguts, observem que les seves seccions es dediquen a les q uestions esmentades. Citem un parell dexemples: etica y geometr a. Primer Grado. Instituto de Es En el Manual de aritm pa na. Santander, 1939, trobem seccions dedicades a loperaci o de comptar, a la numeraci o, a les regles de laddici o, subtracci o, multiplicaci o i divisi o, a les proves daquestes regles, etc., i exercicis i problemes daplicaci o. etica y algebra. Labor. Barcelona, A E. Bardley: Problemas de aritm 1936, trobem, a m es, les regles del c` alcul de pot` encies i dextracci o darrels quadrades i c ubiques. Tanmateix la paraula aritm` etica tamb e sassocia a lestudi de les propietats dels nombres, principalment dels enters. Un text modern, en llengua catalana, escrit sota aquesta orientaci o es Travesa [1998], el qual est` a dirigit als alumnes de qualsevol dels cursos de la llicenciatura de Matem` atiques i nom es requereix, per al seu seguiment, els coneixements obtinguts a lensenyament secundari. Tenim, doncs, plantejada una dualitat en el tractament dels nombres: El que es dirigeix al domini de les t` ecniques de la numeraci o i del c` alcul de cara a les seves aplicacions. El que pret en estudiar i descobrir les propietats dels nombres, es a dir la nostra teoria de nombres. Aquestes dues maneres dentendre la ci` encia dels nombres sembla n eixer conjuntament amb la losoa grega, especialment entre els primers pitag` orics. En 145
146
4. Aritm` etica
` epoques anteriors, a les antigues civilitzacions de Babil` onia, Egipte, India, Xina, ` Africa Central i Am` erica, linter` es residia en el domini de t` ecniques de numeraci o i de c` alcul.1 Els grecs anomenaven log stica (o ), lart de calcular, mentre que la nostra teoria de nombres rebia el nom daritm` etica ( ). Observem de quina manera presenta Plat o la ci` encia dels nombres des daquest doble vessant. Quan, a la Rep ublica, S` ocrates i Glauc o consideren en quina Ci` encia han de ser formats els homes que han de dirigir la ciutat, observem aquests fragments a partir de 522b:
` crates: .... El que importa So es que l` anima passi de la regi o de les
tenebres a la de la veritat; llavors es produir` a lascensi o cap al ser, a la que anomenarem losoa verdadera. ..................................
` crates: .... sha de rec So orrer a una ci` encia que sapliqui a totes. : A quina? Glauco ` crates: A la que resulta tan comuna per l So us que en fan les arts,
els discursos i les ci` encies. Daquesta nhaurem de disposar entre les primeres.
: Et segueixo fent la mateixa pregunta. Glauco ` crates: La que ensenya el que So es u, dos i tres, cosa ben corrent per
cert. La que tracta del nombre i del c` alcul. Perqu` e, no es veritat que tot art i tota ci` encia es veuen obligades a participar della?
: Estic dacord. Glauco
A partir daquest punt S` ocrates justica les seves armacions. Exposa que els objectes que inviten la intellig` encia a reexionar sobre ells, s on els que produeixen al mateix temps sensacions oposades i entre aquests inclou els nombres. Llavors deneix quines s on les ci` encies, presentat la doble vessant de la ci` encia dels nombres, que socupen del nombre i la conveni` encia del seu ensenyament:
` crates: Sens dubte que ci` So encia del c` alcul [log stica] i laritm` etica
socupen en la seva totalitat del nombre.

: Aix` Glauco o es ben cert. ` crates: Ambdues, doncs, sembla que condueixen a la veritat. So : S Glauco on perfectament aptes per fer-ho.
..................................
` crates: Caldr` So a doncs Glauc o imposar aquest ensenyament mitjan cant
una llei i conv` encer els qui han docupar llocs de govern que desenvolupin el seu gust per la ci` encia del c` alcul, no supercialment, sin o ns assolir la contemplaci o de la naturalesa dels nombres servint-se de la
1
Vegeu Gheverghese [1991] i Ifrah [1994].
4.1. Sistemes de numeraci o. Or gens
147
intellig` encia. Perqu` e aquella no es d us exclusiu dels comerciants i brocanters, ni es limita a les compres i vendes, sin o que es pot aplicar a la guerra i facilitar el retorn de l` anima al m on de la veritat i de less` encia.2
A les seccions que segueixen donarem unes pinzellades sobre q uestions aritm` etiques que tindran a veure amb les dues vessants. Es veur` a que les dues estan estretament lligades. Aix , per exemple, quan es tracta de cercar algoritmes efectius de cara a resoldre problemes concrets de c` alcul motivats per les seves aplicacions, sorgeixen de manera natural q uestions que no tenen res a veure amb aquestes aplicacions. Apareixen preguntes sobre les propietats intr nseques dels nombres o de les operacions implicades en la recerca. Tamb e es natural que dun estudi centrat en aquestes propietats sigui f` acil trobar-ne aplicacions pr` actiques. Els temes amb els quals intentarem donar una visi o daquest terreny aniran des de laparici o dels sistemes de numeraci o i la realitzaci o doperacions elementals, ns a la resoluci o dalgunes equacions amb nombres enters, passant pel problema de la recerca dalgoritmes per al c` alcul darrels dordre qualsevol i la seva relaci o amb el triangle aritm` etic.
4.1
Sistemes de numeraci o. Or gens
En els fonaments de ledici de lAritm` etica trobem el nombre. Aquest amaga tota una hist` oria, la qual comen ca amb el discerniment, entre els nostres avantpassats, dels conceptes dunitat i multiplicitat. Posteriorment, sevoluciona cap el desenvolupament de t` ecniques de recompte i enregistrament, mitjan cant elements dels cos hum` a, com els dits, o lemmagatzemament de pedres, perles i closques en recipients, collarets o solcs en el terra, marques practicades sobre ossos i bastons, nusos sobre cordes unides a daltres cordes com les branques dun arbre, etc. Totes aquestes t` ecniques es descriuen en llenguatge actual mitjan cant el concepte daplicaci o bijectiva, o aparellament biun voc entre els objectes a recomptar i els objectes auxiliars que semmagatzemen, o les marques que es practiquen sobre un suport material. Un dels primers problemes que es present` a als nostres avantpassats, fou el de recompte de nombres grans. Per exemple, en fer el recompte dels membres dun ramat molt gran de bestiar, utilitzant c` odols o marques, podien presentarse problemes dinsuci` encia de c` odols disponibles, de capacitat del contenidor o de superf cie disponible per a les marques, aix com dicultats en les lectures posteriors. La soluci o daquest problema consist a privilegiar certs grups de les unitats utilitzades i representar cada grup com a una unitat dun tipus diferent, una unitat que representava a tot un grup dunitats simples. Ifrah cita lexemple
Albert Dou [2000], 4041, utilitza part aquest fragment de la Rep ublica per reexionar sobre lensenyament de les matem` atiques. Remarca entre daltres coses el paper de laritm` etica (no com a log stica) com a eina eca c de desenvolupament de la ment i element important per a leducaci o dels joves.
2
148
4. Aritm` etica
duns ind genes de Madagascar,3 de fa poques generacions, que cavaven diversos solcs parallels en el terra, i dipositaven un c` odol en el primer solc per cada unitat recomptada. Quan arribaven a les deu unitats, enretiraven els deu c` odols, en dipositaven un al solc del seu costat, i seguien el recompte posant c` odols en el primer solc ns acumular-ne deu m es, als quals es sometia a la mateixa operaci o. Quan sacumulaven deu c` odols en el segon solc, senretiraven i sen dipositava un en el tercer, i aix successivament. Daquesta manera, en el recompte de 1718 unitats de bestiar, nom es intervenien 17 c` odols i quatre solcs. Daquesta i daltres t` ecniques va n eixer el principi de la base, nom utilitzat per designar el nombre dunitats que conformen el grup escollit per crear una unitat dordre superior. En el nostre exemple sutilitzava la base 10, per` o des de sempre sha treballat i es treballa amb molts tipus de bases, encara que aquesta ha estat privilegiada. Les t` ecniques de recompte sobre suports materials culminaren amb la fabricaci o de dispositius anomenats ` abacs.4 Un exemple el tenim en l` abac rom` a, consistent en un tauler en qu` e shavien practicat unes ranures paralleles per on es feien moure unes txes. Cada ranura representava una pot` encia de 10, diferent de les altres, en ordre creixent. Els nombres es representaven collocant en cada columna, tantes txes com les unitats que es volien representar de lordre da per una sola xifra en la part superior corresponent. Cada 5 xifres era substitu de la columna. Cada txa rebia el nom de calculus, literalment c` odol. La nalitat dels ` abacs era, inicialment, de recompte, per evolucionar cap a l us en les tasques de c` alcul, mitjan cant regles que regien el moviment dels seus elements, que segons les cultures podien ser pedres, botons , varetes, txes, etc.
Exemple de funcionament dun ` abac rom` a El nombre 1974 quedaria representat com a la gura adjunta, en qu` e es recorda que les dues txes situades en la la superior representen 5 unitats de lordre corresponent a la columna. Laddici o i la subtracci o es farien acumulant o traient txes de les columnes corresponents als ordres implicats amb les reduccions necess` aries, com sobserva a la gura inferior en qu` e restem 436 de 1974.
3 4
10 10 10 10 10
1 9 7 4
Vegeu Ifrah [1994], 310 de la traducci o espanyola de 1997. Del llat abacus, terme que, a part del seu signicat en la disciplina matem` atica, sutilitza per designar una superf cie plana generalment rectangular. Aquesta seria utilitzada amb nalitats diverses, des duna taula per dipositar ofrenes en els temples grecs ns al panell que coronava les columnes dels edicis per fer de suport dels elements arquitect` onics superiors.
149
10 10 10 10 10
10 10 10 10 10
10 10 10 10 10
1 9 7 4
1 9 6 14
1 5 3 8 1974-436
En el cas de la multiplicaci o, anir em multiplicant les unitats de diferents ordres, posant els resultats a partir de la columna que representa la suma dordres de les unitats multiplicades. Per exemple si volgu essim multiplicar 35 per 62. Situar em les txes del 62 en el centre de l` abac, i les del 35 a la part inferior, i els passos serien vegeu la gura inferior: 1r: 2n: 3r: 4t: (3 10) (6 10) = 18 100 = (1 1000) + (8 100). (3 10) 2 = 6 10. 5 (6 10) = 30 10 = 3 100. 5 2 = 1 10
10 10 10 10 10
10 10 10 10 10
10 10 10 10 10
1 11 7 0 62
2 1 7 0 3562
1r pas 2n pas
35
3r pas 4t pas
Han existit i existeixen altres tipus d` abacs, com les tauletes de sorra que utilitzaven els antics calculistes indis i ` arabs, els quals disposaven de s mbols per a cada nombre i els representaven sobre la sorra, de manera que els anaven esborrant a mesura que se succe en els passos de les operacions.5 Aquesta caracter stica consistent a fer desapar` eixer les operacions interm` edies del c` alcul, comuna a tots els tipus d` abacs, tenia un inconvenient, no es podien repassar els c` alculs. Per revisar-los, shavien de tornar a fer. Aquest fet, juntament amb la necessitat de deixar const` ancia dels resultats obtinguts, origin` a laparici o dels sistemes de numeraci o escrita.6 Aix` o signicava la creaci o de s mbols gr` acs, per representar
Vegeu Ifrah [1994], 1289 i seg uents a ledici o espanyola de 1997, i Berggren [1987], 32. Laparici o de la numeraci o escrita no comport` a la desaparici o de l` abac. Actualment hem vist utilitzar els ` abacs de boles a comerciants de cultures diverses, amb una destresa incre ble.
6 5
150
4. Aritm` etica
nombres, que es xaven sobre diversos tipus de suports materials amb t` ecniques variades. Aquests s mbols evolucionarien ns aconseguir desbancar els ` abacs com a eines de c` alcul. 4.1.1 Numeraci o escrita no posicional. Sistemes additius
En els sistemes additius cada s mbol utilitzat per representar els nombres t e un valor propi, independent de la posici o, i el valor del nombre a representar sobt e de la suma dels nombres representats per tots els s mbols que el conformen. Aquests s mbols representen, en molts casos, els valors dels nombres de base. La numeraci o eg pcia Un exemple de sistema additiu, el tenim en la numeraci o jerogl ca eg pcia. Aquesta disposava, en el tercer millenni abans de Crist, de signes per a totes les pot` encies de 10, des de la primera ns la sisena.7
10
100
1000
10000
100000
1000000
Aix els s mbols per a les diferents pot` encies eren: Una petita l nia vertical per a l1. Una l nia en forma de nansa per al 10. Una petita espiral per al 100. Una or de lotus per al 1000. Un dit aixecat i una mica inclinat per al 10000. Una granota amb la cua avall per al 100000. Un home de genolls amb els bra cos aixecats per al 1000000.
Els nombres sescrivien de dreta a esquerra, seguint lordre decreixent dunitats. Moltes vegades els s mbols per al mateix tipus dunitats es superposaven sobre dues o tres l nies.8 Per exemple el nombre 12326 es podia escriure:
7 Els s mbols jerogl cs consistien en imatges gr` aques que podien representar: La pr` opia gura dibuixada, o una acci o lligada a la imatge. En aquest cas reben el nom dideogrames. El so del nom de la gura dibuixada. Llavors reben el nom de fonogrames. Els objectes es representaven pel seu ideograma, acompanyats dels fonogrames que articulaven el so del seu nom. Lescriptura jerogl ca sutilitzava en les activitats decoratives i solemnes. En ser dexecuci o lenta, els signes jerogl cs van ser simplicats pels escribes ns convertir-se en els signes hier` atics, molt m es esquem` atics i simples de tra car. Podeu trobar m es informaci o o espanyola de 1997, i a Collier sobre lescriptura jerogl ca a Ifrah [1994], 400408 de ledici Manley [1998]. 8 Tamb e es podien superposar s mbols dunitats diferents.
151
Quants a les fraccions, nom es utilitzaven les que tenen numerador 1 i, en alguns casos 2/3 i 3/4. Les fraccions de numerador 1, les quals anomenarem unit` aries , es representaven, amb lexcepci o de 1/2, amb el s mbol jerogl c de , situat damunt dels s mbols que representaven el denominador. Les la boca fraccions 1/2, 2/3 i 3/4 tenien s mbols especials. Quan el denominador era massa gran, la part que no hi cabia sescrivia a lesquerra.
1/2
2/3
3/4
1 / 110
1 / 1207
Es pot observar que una de les deci` encies dels sistemes additius rau en la gran quantitat de s mbols necessaris per escriure els nombres, tot i que lexist` encia de s mbols especials per a les pot` encies de la base simplica la representaci o. Una altra deci` encia la trobem a lhora de calcular, sobretot quan volem establir algoritmes ecients per a les operacions diferents de la suma i la resta. En el cas dels egipcis no sabem com sumaven i restaven nombres enters, encara que no sembla massa dif cil fer-ho mitjan cant lacumulaci o dunitats del mateix tipus i les substitucions precises. El que sembla quasi segur es que usaven taules per a la suma i resta de fraccions. El problema m es greu es el de multiplicar i dividir. Presentarem el cas m es senzill que es de el del producte denters.9 Per enfrontar-lo tenien un m` etode molt enginy os, el qual nom es requeria fer sumes i multiplicacions per 2.
Exemple de producte denters en el sistema egipci Es tracta defectuar el producte 109 19. Sigui 19 el multiplicador. Constru m dues columnes de nombres. La primera t e de primer coecient el nombre 1, la segona el nombre 19.
9 La divisi o denters, i el producte i la divisi o de fraccions es basaven en t` ecniques semblants, segurament auxiliades de taules. Vegeu Gillings [1972], 11127 de ledici o de 1982, i Gheverghese [1991], 103117 de ledici o espanyola de 1996.
152
4. Aritm` etica
Multipliquem aquests coecients per 2, i posem els resultats sota. Repetim loperaci o amb els segons coecients, i amb els seg uents, ns que a la primera columna obtenim la m` axima pot` encia de 2 que no supera el multiplicand 109. En aquest cas ens aturem a 64. Triem els nombres de lesquerra que sumen 109. Ho fem comen cant pel 64 i triant, mentre pugem per la columna, els que afegits als ja triats, sumin un nombre que no superi el multiplicand 109. Finalment, sumem els nombres de la segona columna que es troben a la mateixa al cada que els triats en la primera columna. El producte desitjat ve donat pel valor daquesta suma.
109 19 1 2 4 8 16 32 64 109 19 38 76 152 304 608 1216 2071
Aquest procediment es pot interpretar des de la perspectiva que la memoritzaci o de la taula de multiplicar per 2, i el domini de loperaci o de sumar, permet efectuar qualsevol multiplicaci o . Nom es cal descompondre 109 en pot` encies de 2, i multiplicar 19 per cadascuna delles per a, nalment, sumar els resultats. Aix` o es el que feien els egipcis, i suposa un coneixement impl cit de la distributivitat del producte respecte de la suma, i la possibilitat de descomposici o de em: qualsevol nombre enter en pot` encies de 2. En el nostre llenguatge tindr 19 109 = 19 (26 + 25 + 23 + 22 + 20 ) = = 19 26 + 19 25 + 19 23 + 19 22 + 19 20 = = 1216 + 608 + 152 + 76 + 19 = 2071 . Les fraccions unit` aries a Egipte Hem fet esment que els egipcis nom es treballaven amb fraccions unit` aries, amb lexcepci o de 2/3 i 3/4. No es clar el motiu daquesta manera dexpressar les fraccions. Lobservaci o de les aplicacions pr` actiques del treball amb aquests tipus de fraccions, pot donar alguna indicaci o sobre aquest tema.10 Per exemple, els problemes 16 del papir de Rhind presenten el repartiment de 1, 2, 6, 7, 8 us daquestes fraccions i 9 pans entre 10 persones.11 Gheverghese arma que l en la resoluci o daquests problemes t e una base l` ogica pr` actica . Argumenta que proporcionen repartiments m es satisfactoris. Illustrarem la seva conjectura amb la discussi o dun problema similar als citats del papir de Rhind, en qu` e utilitzarem per a la descomposici o en fraccions unit` aries els nostres recursos
10 Vegeu Gheverghese [1991], 115118 de ledici o espanyola de 1996, Gillings [1972], 123 127 de ledici o de 1982. 11 RobinsShute [1987], 36, i l` amines 8 i 9.
153
aritm` etics. Imaginem que volem repartir, en parts iguals, 5 pans entre 7 persones. Es evident que ho podem fer de moltes maneres. Una delles consistiria a donar un tros de 5/7 de pa a cinc persones. Llavors, en quedar 5 trossos de 2/7 de pa per a les altres dues, partir em un dells en dues parts iguals, i donar em 2 trossos de 2/7 i un tros d1/7 a cadascuna de les dues persones que resten. 5 5 2 1 +2 2 + 7 7 7 = 25 10 + = 5. 7 7
1/7+1/7 5/7
l` Es ogic pensar que, donades les caracter stiques de conservaci o del pa, surten beneciades en qualitat i no en quantitat, les 5 persones que es queden amb els trossos sencers. El mateix podr em dir si el repartiment fos de parcelles molt probable que tothom prefer dedicades al conreu. Es s la seva part en un tros sol. Si mirem de fer el repartiment basant-nos en al descomposici o de 5/7 en fraccions unit` aries,12 la primera q uesti o que es planteja es que hi ha moltes maneres de dur-la a terme.13 El procediment que desestimem clarament es el de descompondre 5/7 en cinc fraccions unit` aries iguals; aquest portaria al resultat gens satisfactori de repartir 5 trossos de 1/7 de barra a cada persona. Seguirem el procediment consistent a:14 Trobar la fracci o unit` aria que aproxima millor per defecte a la fracci o, amb el denominador m es petit possible. Fer el mateix amb la difer` encia de les dues fraccions, i aix successivament ns aconseguir que no quedi cap residu no unitari.
Restringim lestudi al treball amb fraccions unit` aries; no considerem 2/3 i 3/4. Vegeu la discussi o de Boyer [1968], 3335 de ledici o espanyola de 1986. 14 Lhem trobat proposat com exercici a OC.Lfm [1995], 12, en qu` e satribueix a James Joseph Sylvester [18141897].
13 12
154
4. Aritm` etica
Comencem la recerca: n1 m nim = 5 1 7 n1 = n2 m nim 3 1 14 n2 =
= Llavors, la descomposici o
n1 m nim = n1 = 2 = 7 n1 5 5 1 5 1 1 3 = + = + . 7 2 7 2 2 14 n2 m nim 14 = n2 = 5 = n2 3 1 1 3 1 1 1 1 5 = + + = + + . 7 2 5 14 5 2 5 70
5 1 1 1 = + + , 7 2 5 70 proporciona el repartiment de 3 trossos de pa a cada persona. Aquest consisteix a donar a cada persona, un tros de mig pa, un altre d1/5 de pa, i un altre d1/70 de pa. En aquest repartiment els trossos grans i petits queden igualment repartits.
1/ 2
1/5 1/70
Numeraci o romana Un exemple de sistema additiu amb una nova caracter stica, el trobem en el sistema rom` a. Aquest afegeix un principi subtractiu, pel qual tot signe situat a lesquerra dun altre que representa un valor major, era restat daquest u ltim. Aix` o, a part de complicar una mica les representacions perqu` e introdu a un principi nou, tamb e les simplicava perqu` e redu a el nombre de s mbols. De totes maneres, sembla clar, que lexecuci o de c` alculs es complicava.15 Els s mbols que utilitzaven eren: I 1 V 5 X 10 L50
C100 D500 M1000 .

Es una opini o generalitzada que els sistemes additius i, especialment el rom` a per la seva caracter stica subtractiva, presenten greus deci` encies com a eines de c` alcul, especialment per efectuar productes i divisions. A larticle DetlefsenErlandsonHestonYoung [1975], es defensa que aquesta idea es err` onia. Shi argumenta que es recolza en lopini o, segons els autors equivocada, que les t` ecniques de c` alcul han de ser reex unes de les altres.
15
155
Tenien diverses convencions per representar nombres grans. Una delles consistia en tra car una l nia horitzontal sobre una agrupaci o de s mbols per multiplicar el nombre que representen per mil, i dues l nies per multiplicar-lo per un mili o. Per exemple, XXXIV 34 XXXIV34000 4.1.2 XXX IV 30004 XXX IV30000004 .
Numeraci o escrita no posicional. Sistemes multiplicatius
Aquests sistemes van afegir, al principi additiu, el principi multiplicatiu. Es tractava de representar el nombre implicat en cada ordre dunitats mitjan cant dos s mbols: el s mbol que indicava lordre, i el s mbol que indicava el nombre dunitats daquell ordre. Aix` o simplicava la representaci o, perqu` e el nombre de s mbols disminu a en no tenir que acumular s mbols del mateix ordre. Un exemple totalment desenvolupat el trobem en la numeraci o xinesa del segle xiv aC. Els seus s mbols eren
10
100 1000 10000
Aix , per escriure el nombre 179, no tenien que acumular un total de 17 s mbols, com haguessin fet els egipcis, sin o que en tenien prou amb 5: 179 = 1 100 + 7 10 + 9
1 100 7 10 9
Si sobserva aquest sistema, nom es calia un pas per saltar a ladopci o dun sistema de posici o. Calia fer desapar` eixer els s mbols que indicaven lordre de les unitats, conservar la posici o dels altres, i adoptar el conveni que el primer s mbol de la dreta representava unitats de primer ordre, el segon s mbol de segon, i aix successivament. Si els xinesos haguessin caigut en aix` o, comprovant les avantatges daquest nou sistema, lescriptura del nombre anterior hagu es esdevingut
Haurien obtingut un nou avan c, per` o sels hagu es creat un nou problema. El de no poder distingir entre aquest nombre i, per exemple, el 10079, en no disposar dun s mbol pel zero. 4.1.3 Sistemes de posici o
Laparici o dels sistemes de numeraci o de posici o i el descobriment del zero, representaria el pas denitiu per assolir un sistema escrit en qu` e es poguessin
156
4. Aritm` etica
desenvolupar procediments de c` alcul de manera ` optima. La seva caracter stica consisteix a que els valors dels s mbols no s on absoluts, sin o relatius al lloc que ocupen entre els altres s mbols. El sistema sexagesimal de posici o a Babil` onia La primera numeraci o escrita de posici o aparegu e, als voltants del segle xix aC, entre els astr` onoms i matem` atics babilonis, molt abans que en cap altra civilitzaci o.16 La civilitzaci o babil` onica tingu e en la ciutat de Babil` onia,17 en diferents ` epoques del per ode 2000-500 aC, el centre de la seva cultura.18 Es desenvolup` a 19 a la vall de Mesopot` amia , regi o compresa entre els rius Tigris i Eufrates, actualment territori de lIrak, fronterer amb lIran. Aquesta regi o es comunicava amb el Golf P` ersic per una l nia costanera que no coincidia amb lactual sin o que es trobava m es al nord, de manera que els dos rius sabocaven a la mar per separat. Els primers documents escrits hi apareixen a nals del quart millenni, i el tipus de grasme utilitzat sanomena escriptura cune forme, (del llat cuneus ), per ser els seus signes compostos delements en forma de cuny o tasc o. Eren gravats amb unes canyes, anomenades c` alams, de part inferior alada, de les quals no es conserva cap exemplar, sobre unes tauletes dargila humida posades posteriorment a assecar. Daquestes se nhan trobat a la vora de mig mili o, i es conserven repartides a diferents museus darreu del m on. Existeixen colleccions for ca importants al British Museum de Londres, al Louvre de Par s i a diferents Universitats nord-americanes com Col umbia, Pennsylv` ania, Yale, etc. En el segle xix es feren progressos en la seva lectura i, a partir del segon quart del segle xx, shan fet exposicions for ca completes de les matem` atiques que all shi troben. Aquest sistema era sexagesimal, base 60, i tenia car` acter additiu i decimal dins de cada ordre dunitats. Sobre lorigen de lelecci o de la base 60, shan fet moltes conjectures. Des dexplicacions que es basen en la fusi o de dos sistemes, un de base 12 i un altre de base 5, de proced` encia anat` omica , ns daltres que la justiquen per les seves avantatges en el c` alcul. Tamb e hi ha arguments basats en consideracions geom` etriques i astron` omiques, els quals Ifrah critica dient que suposen que el que es abstracte precedeix all` o que es concret, imaginant que la geometria i lastronomia han sigut ci` encies elaborades abans de laparici o de les ci` encies aplicades .20 La hip` otesi defensada per Ifrah es la de la fusi o de dos sistemes de bases 12 i 5. Es duria a terme comptant de l1 ns el 12
Vegeu Ifrah [1994], 358 de ledici o de 1997. Babil` onia, de nom b blic Babel, t e una etimologia for ca dual relacionada amb lhebreu B alal, confondre, i Babili, traducci o babil` onica del nom sumeri Porta o Torre de D eu. 18 Aquesta civilitzaci o t e els seus or gens en les civilitzacions sum` eria i ac` adia de la Baixa Mesopot` amia a partir del quart millenni aC. 19 meso, entre, i potamos, riu 20 Vegeu Ifrah [1994], 233243, de ledici o de 1997.
17 16
157
amb la m` a dreta, utilitzant el polze per assenyalar cadascuna de les 12 falanges dels altres dits. En arribar a la falange 12, es doblegaria el dit petit de la m` a esquerra. Es repetiria loperaci o amb la m` a dreta per comptar de 13 a 24, i en arribar a aquest u ltim es doblegaria el dit anular. Repetir em el proc es ns doblegar tots els dits de la m` a esquerra. El puny esquerre tancat representaria 60 unitats. Aix , en la gura adjunta veiem com es representaria el nombre 21.
48 36 24 4 1 5 7 10 60 12 8 11 2 6 9 12 3
12
= 21
El fet de tenir car` acter additiu i decimal dins de cada ordre, implicava no tenir un s mbol per a cada nombre del 1 al 59. Com en els sistemes additius, existia un a dir s mbol per a les pot` encies de la base 10, dins de cada ordre de base 60. Es hi havia dos s mbols, el clau per representar l1, i lespiga per representar el 10. Tots els altres nombres, des de l1 ns el 59 es representaven acumulant claus i espigues.
10
20
30
40
50
Per exemple, el nombre 11505 es representa:
3 60 + 11 60 + 45 = 11505
Aquest car` acter additiu i labs` encia dun signe pel zero planteja algunes dicultats. Per exemple, el nombre que acabem de representar, lhagu essim pogut interpretar com 3 603 + 11 602 + 40 60 + 5 = 690005 . Aix` o passava perqu` e no sempre es deixava un espai entre unitats de diferent ordre. A m es si en algun ordre no hi havia unitats, no tenien un s mbol per representar-ho, es a dir, no tenien un s mbol per al zero. Daquesta manera el nombre que hem representat shagu es pogut llegir: 3 603 + 11 602 + 45 = 687645 .
158
4. Aritm` etica
Se sap que, en ` epoca tardana, pels voltants del segle iv aC, utilitzaven un doble clau inclinat , o una doble espiga obl qua per assenyalar la falta dunitats dalgun ordre. Entre els astr` onoms tamb e es trob` a, aquesta representaci o per al zero, en posici o inicial o nal. Una dicultat m es venia donada perqu` e representaven les fraccions amb la mateixa notaci o de posici o, per` o no tenien cap signe per separar la part entera de la fraccion` aria, com ara la nostra coma decimal. Aix podia representar 1 + 10/60. En aquests casos el context proporciona la lectura correcta. De lobservaci o del sistema babil` onic i de la representaci o actual dels nombres en base 10, acordarem una notaci o adequada per representar la numeraci o babil` onica utilitzant els nostres d gits. Aix , sabem que en el nostre sistema 3871, 42 = 3 103 + 8 102 + 7 10 + 1 + 4 2 + 10 102
on 2 es el d git de lordre de les cent` esimes, 4 el de les d` ecimes, 1 el de les unitats, etc. Proposem representar els nombres del sistema babil` onic duna manera semblant, amb petites modicacions degudes al fet que el valor corresponent a cada ordre pot necessitar dos d gits per ser expressat. Aix sesdev e amb el nombre 83 = 1 60 + 23, que necessita els dos d gits 23 per expressar les unitats dordre 1. Seguirem la notaci o dOtto Neugebauer [18991990], que va desxifrar una de les tauletes m es sorprenents i que analitzarem m es endavant.21 Proposa separar les parts entera i no entera pel signe ;, els ordres enters entre si pel signe ,, i digual manera els ordres no enters. Aix tindrem 5 602 + 24 60 + 35 + 23 4 + 2 = 5, 24, 35; 4, 23 . 60 60
Conversi o dun nombre, de base decimal a base sexagesimal Abans dentrar a lapartat dels c` alculs babilonis, ens plantegem el problema de trobar lexpressi o sexagesimal dun nombre enter N en base decimal. Per calcular el nombre dunitats a0 de primer ordre, hem de trobar el nombre de vegades n1 que N cont e 60, i el residu resultant ser` a a0 . N = 60n1 + a0 . Per trobar les unitats de segon ordre a1 hem de trobar el nombre de vegades n2 que n1 cont e 60, i el residu resultant ser` a a1 . n1 = 60n2 + a1 = N = (60n2 + a1 )60 + a0 = n2 602 + a1 60 + a0 . I aix successivament ns a obtenir un quocient np < 60 que coincidir` a amb el nombre dunitats ap dordre m` axim. Es a dir que si np1 = 60np + ap1 i
21
Vegeu Neugebauer [1957].
159
anomenem np = ap , llavors
= (60np + ap1 )60p1 + ap2 602 + + a1 60 + a0 = = ap 60p + ap1 60p1 + + a1 60 + a0
Per exemple, si volem expressar 7933 en base 60, nom es caldr` a observar les successives divisions,
7933 193 133 13
60 132 12
60 2 <60
Aquestes impliquen, 7933 = 2 602 + 12 60 + 13 = 2, 12, 13 .
Taules i c` alculs Existien taules per als c` alculs m es diversos, productes, inversos, quadrats, cubs, arrels quadrades i c ubiques, i daltres m es complexos. Amb el seu ajut, els c` alculs no contemplats a les taules podien desenvolupar-se amb m es facilitat. Per exemple, la multiplicaci o es podria realitzar duna manera equivalent a lactual si , la taula del producte per 25 tenia tenien les taules a m` a o memoritzades.22 Aix una aparen ca semblant a la seg uent en qu` e es representa una tauleta dargila per les dues cares:
Per a una conjectura de com es podien dur a terme les multiplicacions sobre una superf cie dargila fresca, en qu` e els s mbols es podien esborrar, vegeu Ifrah [1994], 379383.
22
160
4. Aritm` etica
Per realitzar productes de nombres que no hi apareixen, per exemple 34 25, nom es calia fer 30 25 + 4 25. Aix , si es volia calcular el producte m es complex 2, 13; 32, 41 2, 25, amb lajut de la taula del 25, i suposant que tenien la taula del 2 tamb e a m` a, o memoritzada, podien fer: 2 , 13 ; 32 , 41 2 , 25 16 , 40 25 12 ; 30 50 5 , 25 50 1 ; 20 2 1, 0 4 26 +4 4 , 22 , 42 ; 58 , 5 +1 1 1 5 , 22 , 43 ; 59 , 5
25 25 25 25 25 25 2 2 2 2 2 2
40 1 30 2 13 2 40 1 30 2 13 2
161
Quan sexaminen les tauletes de productes, sembla raonable trobar les de nombres que estan compresos entre 1 i 59, encara que no shagi trobat cap exemplar dalguna delles. Amb elles es podrien efectuar, com hem vist, daltres productes m es complexos, de la mateixa manera que es poden efectuar en el dia davui amb les taules de l1 al 10. Resulta, per` o, sorprenent trobar taules de multiplicaci o per 1, 20, per 1, 30, o ns i tot, per 44, 26, 40. Una interpretaci o ing` enua podria induir a creure en lexist` encia de tantes taules com nombres utilitzaven, la qual cosa provocaria problemes pr` actics que no cal comentar, i m es quan semblen del tot innecess` aries. Neugebauer atribueix lexist` encia de les taules esmentades, a la necessitat de dur a terme la divisi o entre nombres.23 Efectivament, resulta que 0; 1, 20, 0; 1, 30 i 0 : 0, 44, 26, 40 s on els inversos de 45, 40 i 81. Llavors, la nalitat sembla evident. Es tracta de tenir aquestes taules a m` a, per realitzar 1 divisions p/q , utilitzant els productes p q . Aix es natural trobar gran quantitat de tauletes dinversos, semblants a la que adjuntem m es avall, i les dels seus productes.
En aquesta taula dinversos, observem que no hi apareixen els inversos dalguns nombres com el 7 o l11. La caracter stica comuna dels nombres absents es que la seva part fraccion` aria sexagesimal no es pot representar amb un nombre nit dunitats. Per tant, hi falten tots els nombres que tenen algun factor diferent del 2, del 3 o del 5, factors primers del 60.24 Comprovarem, per a l ultim nombre de la taula, que el desenvolupament sexagesimal es nit. Assolirem lobjectiu si podem expressar 1 n = p 81 60 en qu` e n, p Z+ {0} .
Observem que, 60p = (22 3 5)p = 22p 3p 5p i 81 = 34 , per tant 1 1 28 54 160000 = 4 = 8 4 4 = . 81 3 2 3 5 604
Vegeu Neugebauer [1957], 3134 de ledici o de 1969. Els nombres que tenen inversos amb desenvolupament fraccionari sexagesimal nit sanomenen regulars. Vegeu lactivitat 4.1.13.
24 23
162
4. Aritm` etica
Ara nom es caldr` a expressar 160000 en base 60, 160000 400 400 400 40 60 2666 266 26 60 44 <60
160000 = 44 602 + 26 60 + 40 implica que 44 26 40 1 160000 = 2 + 3 + 4 = 0; 0, 44, 26, 40 . = 4 81 60 60 60 60 El sistema decimal posicional La civilitzaci o ndia fou la primera a utilitzar un sistema posicional en qu` e no intervenia el principi additiu, la qual cosa saconsegu amb la introducci o de s mbols individualitzats per a cadascun dels nombres que representaven les unio, aix` o implicava que tats de cada ordre. En ser 10 la seva base de numeraci treballaven amb 10 s mbols, xifres o numerals, entre els que ninclo en un per al zero. El document m es antic en qu` e es demostra l us del zero i de la numeraci o decimal de posici o es el tractat de cosmologia Lokavibhaga [Les parts de lUnivers ] de lany 458 de la nostra era. Les xifres s on indicades pels seus noms en 25 llengua s` anscrita:
eka
dvi
tri
3 chatur 4 nava
pancha 5
shat 6 sapta 7 ashta 8
9 shunya 0
Quant a les gures numerals per designar aquests nombres, podem trobar els seus or gens a lescriptura brahmi, en el segle iii aC. Daquesta es conserven pocs s mbols, i alguns dells es tracen encara amb m es dun tra c, com el 2 que es presenta amb dos tra cos verticals, recordant lestructura additiva. Aquesta representaci o evoluciona, ns que en el segle vii trobem 10 s mbols totalment individualitzats, fets dun sol tra c. Aix , per exemple, en un fragment del manuscrit Bakhshali de dataci o problem` atica [ixxii], trobem els s mbols:26
1
25
Vegeu el diccionari de s mbols num` erics a Ifrah [1994], i concretament la p` agina 1119 ca dalguns daquests noms de ledici o espanyola de 1997. Pla [1998b ], 116, fa notar la semblan amb els actuals. 26 Vegeu Pla [1998b ], 117, i Ifrah [1994], 865.
163
Actualment usem el sistema ideat pels indis, el qual va ser ampliat pels ` arabs en el terreny de la representaci o de fraccions de la unitat mitjan cant fraccions decimals, amb una notaci o similar a lactual.27 Moltes vegades se sol anomenar el nostre sistema, de numeraci o ar` abiga, per` o es de just cia anomenar-lo de numeraci o indoar` abiga. Una mica detimologia Amb ladopci o de la numeraci o ndia per part dels ` arabs, aquests van traduir la paraula s` anscrita shunya que representava el zero, la qual tenia signicat literal de buit, per sifr que t e el mateix signicat. Aquesta paraula va passar romanitzada a Europa, via Espanya i Fran ca, convertint-se en sifra, cifra, cyfra, cyphra, zephirum, etc. A partir del segle xv sutilitz` a per representar, a m es del zero, qualsevol altre signe o gura numeral. En castell` a ha quedat cifra, en franc` es chire, en catal` a xifra, en alemany zier. En canvi els anglesos utilitzen el terme numeral del llat numerus que el diferencia de nombre o n umero number . Tamb e en catal` a sutilitza el terme numeral. Quant al terme zero va resultar de la contracci o de la traducci o feta per Fibonacci de sifr per zephirum. Activitats 4.1 1. Useu com a base el nombre de dits duna m` a, i) De quina manera indicar eu 23 amb dues mans? ii) Quantes mans utilitzar eu per comptar 218 objectes, i com els representar eu? 2. Useu com a base les 12 falanges dels quatre dits duna m` a, prescindint del polze. Quin es el nombre m` axim dobjectes que poden comptar 5 persones, si cadascuna delles utilitza una m` a, laltra m` a sutilitza per assenyalar la falange implicada en el recompte, i la persona que compta les unitats dordre m es gran no utilitza la falange que representa el 12. 3. Hem trobat un cordill del que pengen 5 cordills. En el primer cordill shan practicat 3 nusos, en el segon 7, en el tercer cap, en el quart 4 i en el cinqu` e 2. Cada cordill representa un ordre dunitats, i aquest creix seguint lordre dels cordills.
E1
27 Vegeu Pla [1998b ] per a una visi o` amplia i documentada del desenvolupament del sistema decimal posicional ns el segle xv, en qu` e apareix la primera aritm` etica vegeu Santcliment [1482] de la pen nsula ib` erica, la qual fou escrita en catal` a.
164
4. Aritm` etica
i) Sabem que es treballa en base 10. Quin es el nombre representat en la conguraci o de nusos? ii) Contesteu el mateix si la base es 8. I si la base es 6?
E2
iii) Utilitzeu nombres i lletres per representar la quantitat indicada si no coneixeu la base. 4. Fabriqueu un ` abac rom` a i multipliqueu 1015 per 41. Representeu aquests dos nombres i el resultat amb signes romans. 5. Multipliqueu, amb el sistema egipci, 271 per 13. Representeu el resultat en escriptura jerogl ca. 6. Sobre descomposici o en fraccions unit` aries.
E1
i) Useu el procediment de Sylvester per descompondre 41/42 i 51/19, adjuntant la part entera quan calgui. ii) Creeu una funci o amb el DERIVE la qual, donada una fracci o positiva, proporcioni la seva descomposici o en part entera i en fraccions unit` aries obtingudes pel procediment anterior, com a coordenades dun vector.
E1
7. El m` etode presentat a la secci o 227 per canviar de base lexpressi o dun nombre decimal es pot generalitzar. Nom es cal canviar la base 60 per la base b desitjada. Expresseu el nombre 81(10 en base 2.28 8. Tradu u la tauleta de la p` agina 159. 9. Calculeu 4132(5 23(5 . Actueu igual que hem fet a la p` agina 160.
E2
10. Tradu u la taula de la p` agina 161. 11. Considereu la fracci o 187/160: i) Calculeu el seu valor, trobant pr` eviament linvers de 160, tal com hem fet per a linvers de 81. ii) Calculeu el seu valor mitjan cant la taula dinversos de la p` agina 161. iii) Representeu el resultat amb els signes babilonis. 12. Tot i que en s on minoria, tamb e shan trobat tauletes amb inversos de nombres no regulars, es a dir de nombres que tenen algun factor diferent del 2, del 3 i del 5. Aproximeu linvers del 7 ns lordre de la fracci o 603 .
13. Tractarem sobre els nombres regulars en diferents bases de numeraci o. i) Demostreu que el fet que la fracci o 1/n, n > 1 tingui desenvolupament fraccionari sexagesimal nit, equival a que n = 2 3 5 , en qu` e , , 0.
28
Lexpressi o N(b , signica que el nombre N est` a expressat en base b.
4.2. Els terns pitag` orics. De la tauleta Plimpton 322 al teorema de Fermat
165
ii) Quin seria el teorema equivalent en base 10? iii) Quin seria el teorema equivalent en qualsevol base? iv) Linvers del nombre 7 t e desenvolupament nit en base 14? v) Quina es la base m nima en qu` e els inversos de 2, 3 i 4, tenen desenvolupament fraccionari nit? Contesteu la mateixa pregunta per al 44. 14. Creeu amb el DERIVE unes funcions que transformin lexpressi o de: Qualsevol nombre natural en base 10, en la seva expressi o en base b N. [Feu que les unitats dels diferents ordres apareguin com les coordenades dun vector]. Qualsevol nombre real positiu en base 10, en la seva expressi o en base b N. Introdu u-hi una variable que indiqui el nombre dunitats dordres diferents que han dapar` eixer en la seva part fraccion` aria. [Les unitats dels diferents ordres enters i fraccionaris, presenteu-les com a coordenades de vectors diferents]. Qualsevol nombre en base b, en la seva expressi o en base 10. [Introdu u les diferents unitats del nombre en base b com les coordenades de dos vectors, un per a la part entera i laltre per a la part fraccion` aria]. Qualsevol nombre en base b1 , en la seva expressi o en base b2 . Introdu uhi una variable que indiqui el nombre dunitats dordres diferents que han dapar` eixer en la part fraccion` aria de b2 . [Introdu u les diferents unitats del nombre en base b1 com abans]. P
4.2
Els terns pitag` orics. De la tauleta Plimpton 322 al teorema de Fermat
Passem a un altre dels problemes citats a la introducci o: la resoluci o dequacions en nombres enters. En aquesta secci o tractarem les relacionades amb la recerca de triangles rectangles de costats enters. Recordem que, en el nostre llenguatge algebraic, anomenem tern pitag` oric al conjunt de tres nombres enters x, y, z > 0 que satisfan lequaci o, x2 + y 2 = z 2 . La recerca daquests terns va interessar els matem` atics des d` epoques molt antigues. Concretament, es conserva una tauleta que demostra un coneixement profund del tema a lantiga Babil` onia. 4.2.1 La tauleta Plimpton 322
La Plimpton 322 es una tauleta que es conserva a la George A. Plimpton Collection, Rare Book and Manuscript Library, de la Universitat de Columbia. T e una
166
4. Aritm` etica
dataci o entre el 1900 i el 1600 aC i va ser descrita, per primer cop, per Otto Neugebauer i Abraham Sachs.29 La fractura de la seva part esquerra fa pensar que formava part duna tauleta m es gran. Algunes de les seves inscripcions es troben esborrades, la qual cosa no ha impedit fer-ne lan` alisi i posterior interpretaci o.30 A la gura adjunta, es troben reprodu des les quatre columnes num` eriques de la taula. Hi falta lencap calament, en el qual sobre les columnes segona i tercera mirant de dreta a esquerra, shi troben les paraules amplada i diagonal.31 Resumim les conclusions de la seva an` alisi, seguint principalment larticle de Pla [1995]:
La segona i tercera columnes representen un catet i la diagonal dun triangle rectangle. Aix` o, a part de la indicaci o ja citada de les seves cap caleres, es conclou de lobservaci o que la semisuma i la semidifer` encia de les parelles de cada la s on quadrats perfectes en tots els casos, excepte les les 2, 9, 13 i 15, en les columnes 3, 2, 2 i 3, respectivament. Per exemple, considerem els nombres de la segona i tercera columna de la primera la: 169 + 119 2 = 144 = 12 119 = 122 52 1, 59 = 119(10 2 = = 169 119 2, 49 = 169(10 = 25 = 52 169 = 122 + 52 . 2 Si completem la parella 122 52 , 122 + 52 , amb 2 12 5 = 120, obtenim (122 52 )2 + (2 12 5)2 = (122 + 52 )2 .
Vegeu NeugebauerSachs [1945]. Per a una an` alisi, interpretaci o, correcci o i reconstrucci o del seu contingut, vegeu Pla [1995]. Vegeu tamb e Buck [1980]. 31 Vegeu Van der Waerden [1961], 78.
30 29
167
a dir que tenim el tern pitag` Es oric (119, 120, 169). En general, si representem amb la lletra b els nombres de la columna 2, i amb la lletra d els de la columna 3, tenim d+b = m2 d = m2 + n2 2 = db = n2 b = m2 n 2 . 2 Llavors, en ser (m2 n2 )2 + (2mn)2 = (m2 + n2 )2 , les columnes 2 i 3 proporcionen un catet b i la hipotenusa d de diversos triangles rectangles. Notem que hem topat amb el problema de la formaci o de terns pitag` orics, la qual cosa ens informa de lantiguitat del teorema de Pit` agores i de linter` es en trobar triangles rectangles de costats enters.
d=m2 +n2 b=m2 {n2 h=2mn
Si es cerca laltre catet h = 2mn del triangle sobserva que sempre es un nombre regular, excepte en els casos erronis que hem citat. Per exemple, Fila 1a. 5a. 6a. d2 b2 = h2 h
1692 1192 =1202 = 120=23 3 5 972 652 = 722 = 72=23 32 9812 3192 =3602 = 360=23 32 5
La primera columna de la taula proporciona els quadrats dels quocients b/h, es a dir el quadrat de la tangent de langle format pel catet h i la diagonal d.32 El fet de laparici o daquests quocients d ona una explicaci o del perqu` e treballen amb h regular: sobtenen quocients amb desenvolupament fraccionari sexagesimal nit. Del que hem dit, es pot reconstruir la part esborrada i corregir un cinqu` e error de la la 8 en la columna 1. Tamb e es poden corregir els errors de les columnes 2 i 3.
32 Tamb e sinterpreta que en aquesta columna hi apareixen els quadrats de les secants daquest angle, sec2 = 1 + tan2 , havent desaparegut el 1 com a conseq u` encia de la fractura de o de 1969. la taula. Vegeu Neugebauer [1957] 3738 de ledici
168
4. Aritm` etica
Finalment, els terns shan triat seguint el criteri anterior de regularitat, de manera que els angles implicats estiguessin entre 30 i 45 , en ordre decreixent. En resum, m es de 1000 anys abans de Pit` agores trobem que els matem` atics babilonis estaven for ca familiaritzats amb el teorema de Pit` agores i eren capa cos de construir terns pitag` orics per a les seves necessitats de c` alcul, demostrant un coneixement profund de les seves propietats. Adjuntem la taula completa en les seves parts esborrades i amb la correcci o ressaltada amb el signe dels cinc errors esmentats. 0; 59, 0, 15 0; 56, 56, 58, 14, 50, 6, 15 0; 55, 7, 41, 15, 33, 45 0; 53, 10, 29, 32, 52, 16 0; 48, 54, 1, 40 0; 47, 6, 41, 40 0; 43, 11, 56, 28, 26, 40 0; 41, 33, 45, 14, 3, 45 0; 38, 33, 36, 36 0; 35, 10, 2, 28, 27, 24, 26, 40 0; 33, 45 0; 29, 21, 54, 2, 15 0; 27, 0, 3, 45 0; 25, 48, 51, 35, 6, 40 0; 28, 13, 46, 40 4.2.2 1, 59 56, 7 1, 16, 41 3, 31, 49 1, 5 5, 19 38, 11 13, 19 8, 1 1, 22, 41 45 27, 59 2, 41 29, 31 56 2, 49 1 1, 20, 25 2 1, 50, 49 3 5, 9, 1 4 1, 37 5 8, 1 6 59, 1 7 20, 49 8 12, 49 9 2, 16, 1 10 1, 15 11 48, 49 12 4, 49 13 53, 49 14 1, 46 15
Els terns pitag` orics en el m on grec
Procle atribueix a Pit` agores i Plat o dos procediments per trobar alguns tipus 33 particulars de terns pitag` orics. All diu que el primer constru a terns, agafant un nombre m senar, la meitat de la difer` encia entre el seu quadrat i 1, i la meitat a dir, de la suma entre el seu quadrat i 1. Es m2 1 m2 + 1 , m, . 2 2 Sha conjecturat que aix` o sassol mitjan cant l us de gn` omons. Efectivament, si considerem un quadrat de costat n enter, i li afegim un gn` omon ns completar un quadrat de costat n + 1, tenim que, n2 + (2n + 1) = (n + 1)2 . Per tant, nom es caldr` a cercar n enter tal que 2n +1 sigui un quadrat m2 . Llavors, 2n + 1 = m2 = n =
33
m2 1 = m es senar . 2
Vegeu Morrow [1970], 340.
169
Per tant, els nombres cercats s on m2 1 , 2 m, m2 1 m2 + 1 +1= 2 2

1 n{1
en qu` em es senar .
2
n2 2n+1=m2 (n+1)
2
(n{1)
n{1
2n{1 4n=4m2 2n+1
(n+1)
Quant a Plat o, diu que va construir uns terns considerant un nombre parell 2m, la difer` encia entre el quadrat de la seva meitat i 1, i la suma entre el quadrat de a dir, la seva meitat i 1. Es m2 1, 2m, m2 + 1 . En aquest cas es conjectura amb la conversi o del quadrat de costat n 1, mitjan cant el gn` omon de superf cie 4n, en el quadrat de costat n + 1. En llenguatge algebraic, (n 1)2 + 4n = (n + 1)2 . a dir n = m2 i, per tant, Llavors, cal cercar n tal que 4n sigui un quadrat. Es tenim els terns em es natural . m2 1, 4m2 = 2m, m2 + 1 en qu` An` alisi del procediment euclidi` a M es endavant, Euclides en el lema 2 de la proposici o 29 del llibre X dels Elements, proporciona un procediment per calcular tots els terns possibles. Una an` alisi de la proposici o utilitzant la nostra notaci o algebraica podria ser el seg uent. Suposem que tenim els enters x, y, z majors que 0, els quals satisfan x2 + y 2 = z 2 . Llavors, z 2 x2 = y 2 = (z + x)(z x) = y 2 . (4.1)
Per tant z + x = u i z x = v s on ambd os parells o ambd os senars, perqu` e si no fos aix , u+v uv z= i x= no serien enters . 2 2 A m es, per la condici o (4.1), u = m2 i v = n2 , N,
170
4. Aritm` etica
perqu` e si aix` o no fos cert, es podria escriure, u = m2 i v = n2 , amb = k 2 , k N .
Aix` o portaria a la contradicci o, y 2 = u v = m2 n2 = k 2 m2 n2 , k N . Daquesta manera arribem al resultat dEuclides. Qualsevol tern pitag` oric es pot expressar, m2 n2 m2 + n2 y = mn, x = , x= , 2 2 amb la condici o que m2 i n2 s on ambd os parells o ambd os senars. Amb aquest lema dEuclides, la q uesti o ha quedat totalment resolta. De totes maneres si donem valors a , m i n, observem que surten terns repetits. Per exemple, m n m2 n2 2 1 5 6 1 4 50 36 2 16 y x z
10 24 26 24 10 26
Llavors, la q uesti o que es pot plantejar es la de cercar una expressi o que proporcioni tots els terns pitag` orics de manera u nica. En primer lloc, a partir del resultat dEuclides, es clar que les expressions y = 2mn, x = m2 n2 , x = m2 + n2 , constitueixen una collecci o de terns pitag` orics. I, tamb e ho s on encara que no posem condicions sobre m i n. Per` o, actuant daquesta manera en segueixen sortint de repetits. Una estrat` egia per enfrontar el nostre problema es la de trobar tots els terns anomenats primitius, aquells tals que el m` axim com u divisor de x, y i z es 1, i despr es multiplicar el tern per un par` ametre per aconseguir-los tots. El teorema que determina tots els terns primitius, el qual no demostrem, diu: Els enters x, y i z majors que 0 i primers entre si, satisfan lequaci o x2 + y 2 = z 2 , si i nom es si, existeixen m, n N primers entre si i de diferent paritat, amb m > n > 0 tals que x = m2 n 2 , y = 2mn, z = m2 + n2 .
A m es la parella m, n es u nica per a cada tern x, y, z . Tots els altres terns, no primers entre si, es construeixen multiplicant els terns primitius per enters majors que 1.
171
La proposici o II.8 de lArithmetica de Diofant Despr es del segle iii aC es produ un per ode de decad` encia en la matem` atica grega, del qual es recuper` a una mica amb Ptolemeu [ii] i posteriorment amb Diofant [ii] i la seva Arithmetica. Aquesta obra est` a constitu da de tretze llibres dels quals nom es han sobreviscut els sis primers. Est` a dedicada quasi ntegrament a la resoluci o dequacions i sistemes determinats o indeterminats, recordant l` algebra dels babilonis en no seguir el cam geom` etric. Tanmateix les seves resolucions s on exactes i no aproximades, i nom es shi troben implicats nombres enters o racionals. Els problemes que shi proposen s on num` erics i concrets, la qual cosa no signica que els m` etodes que utilitza no siguin generals. Avui en dia, anomenem tamb e a les equacions indeterminades en nombres enters, equacions diof` antiques, i el seu estudi an` alisi indeterminada o diof` antica. Fem notar que, per primer cop, sutilitzen notacions abreviades. Els nombres desconeguts reben el nom darithmos (o ) els quals es representen amb la lletra i juguen un paper equivalent a la nostra inc` ognita x. Per exemple, utilitza les abreviatures x4 , K x3 , x2 , M x0 . Tenint en compte que els nombres eren designats per les lletres de lalfabet,34 el o polinomi x4 + 3x3 + x2 + 8x + 2 sescrivia K M . A la proposici o 8 del llibre II trobem plantejat el problema de descompondre un quadrat en suma de dos quadrats, que volem tractar perqu` e d ona un m` etode totalment diferent de trobar terns pitag` orics. En fem la presentaci o, i a lactivitat 4.2.2 en proposarem lestudi: Proposici o II.8: Descompondre un quadrat donat en dos quadrats. Si volem descompondre 16 en dos quadrats i suposem que el primer es un quadrat dun arithmos, laltre tindr` a 16 unitats menys un quadrat darithmos i, per tant, 16 unitats menys un quadrat darithmos s on un quadrat.
o
Formem un quadrat dun conjunt qualsevol darithmos disminu t en tantes unitats com t e larrel de 16, i sigui el quadrat de 2 arithmos menys 4 unitats. Aquest quadrat tindr` a aix 4 quadrats darithmos i 16 unitats menys 16 arithmos, que igualarem a 16 unitats menys 1 quadrat darithmos, i sumant a un i altre costat els termes negatius i restant els semblants, resulta que 5 quadrats darithmos equivalen a 16 arithmos, i per tant, 1 arithmos val 16/5. Aix un dels quadrats es 256/25 i laltre 144/25, i la seva suma es 400/25, es a dir 16.
4.2.3 El teorema de Fermat
En un exemplar duna edici o de lArithmetica de Diofant, tradu da al llat per Claude Gaspard Bachet de M eziriac lany 1621, es troba un comentari manuscrit
34
Podeu estudiar la numeraci o grega a Peyroux [1993].
172
4. Aritm` etica
de Pierre de Fermat.35 En el marge de la p` agina on es troba la proposici o II.8, la qual permet donar un m` etode per trobar terns pitag` orics, Fermat va escriure:
Cubum in duos cubos aut quadrato-quadratum in duos quadrato-quadratos et generaliter nullam in innitum, ultra quadratum, potestatem in duas ejusdem nominis fas est dividere. Cujus rei demonstrationem mirabilem sane detexi; hanc marginis exiguitas non caperet. 36
a dir, arma que si n Es es un enter qualsevol m es gran que 2, es impossible trobar tres nombres enters x, y , i z no nuls tals que xn + y n = z n . Observem que Fermat sinspira en el problema de Diofant i arma, assegurant tenir-ne la demostraci o, que la generalitzaci o del c` alcul de terns pitag` orics a exponents majors que 2 es impossible. Dalguna manera el teorema de Pit` agores ha sigut el responsable de laparici o dun dels enigmes matem` atics m es grans per a la posteritat. En cap dels escrits de Fermat se nha pogut trobar una demostraci o i cap matem` atic en va assolir una de completa ns que lany 1995 ho feu Andrew Wiles, despr es dun descomunal esfor c desenvolupat al llarg de m es de tres segles per la comunitat matem` atica.37 Fermat utilitzava un m` etode del qual es proclama inventor com es despr` en duna carta a Carcavi [1659], qui la comunic` a a Huygens:38
I, com que els m` etodes que es troben en els llibres eren insucients per demostrar unes proposicions tan dif cils, vaig trobar nalment una ruta singular per fer-ho. Vaig anomenar aquesta manera de demostrar el descens innit, i men vaig servir al comen cament per demostrar proposicions negatives com, per exemple, que no hi ha cap nombre menor en una unitat dun m ultiple de tres, que sigui composici o dun quadrat i del triple dun altre quadrat; que no hi ha cap triangle rectangle, expressat en nombres enters, tal que la seva ` area sigui un quadrat.
El fet que l ultima propietat citada permeti una demostraci o immediata del te39 orema pel cas n = 4, fa pensar que Fermat creia que el cas general tindria
35 Fermat [1601-1655] es dedic` a professionalment a les Lleis, era advocat i conseller del Parlement de Tolouse. Les matem` atiques van ser per a ell, com per a la majoria de practicants de la seva ` epoca una aci o, en no estar considerades professionalment i no impartir-se a les Universitats. Entre les seves aportacions a la Matem` atica tenim la seva obra Ad locos planos et solidos Isagoge, la qual juntament amb la G eom etrie del l` osof Ren e Descartes [1596-1650] introdu la geometria anal tica, en qu` e es fa un tractament algebraic de la geometria gr` acies a la introducci o de coordenades. 36 No es possible dividir un cub en dos cubs, una pot` encia quarta en dues pot` encies quartes i, en general, una pot` encia superior a la segona en dues pot` encies de mateix exponent. Jo nhe descobert una demostraci o meravellosa, que lexig uitat daquest marge no pot contenir. 37 Per a un treball monogr` ac sobre el teorema de Fermat, vegeu OC.Gtf [1995]. 38 `s [1932], 15 de ledici Extret de Nogue o de 1992. 39 Sembla ser que aquest teorema del triangle es l unic, en el terreny de la teoria de nombres, del qual Fermat va deixar una demostraci o. Tanmateix, i dacord amb Edwards [1977], 1114
173
una demostraci o accessible mitjan cant el seu m` etode, per` o es ingenu pensar que laconsegu s. Presentarem el m` etode del descens innit amb lexemple de la demostraci o de la incommensurabilitat de la diagonal i el costat dun quadrat o, el que es equivalent, la irracionalitat de 2. Aquest problema es, tamb e, equivalent a demostrar que x2 = 2y 2 no t e solucions enteres positives. Efectivament,
2 Si x0 i y0 s on solucions de lequaci o tindr em x2 0 = 2y0 i haurien de 2 2 ser parells. Llavors, x0 /4 = 2y0 /4, es a dir
x0 2
=2
y0 2
O sigui, que hem obtingut una soluci o x1 = x0 /2 < x0 i y1 = y0 /2 < y0 . Daquesta manera, repetint el proc es, podem obtenir dues successions xn i yn innites i decreixents denters positius. Aix` o no pot ser, perqu` e en un nombre nit de passos exhaurim els enters positius menors que un enter donat. Per tant lequaci o no t e soluci o en nombres enters. Activitats 4.2 1. Justiqueu les armacions seg uents: i) Els terns, citats per Procle, i atribu ts a Pit` agores, al principi de la secci o 4.2.2 s on primitius. ii) Entre els terns atribu ts, per Procle, a Plat o, nhi ha de primitius i de no primitius. iii) No hi ha cap triangle rectangle de costats enters tal que la difer` encia entre la hipotenusa i un catet sigui un nombre primer senar, i tals que els seus costats formin un tern primitiu. A m es, tots s on semblants a algun dels triangles, que resulten dels terns que Procle atribueix a Pit` agores. 2. Observem que a la proposici o II.8 de l Aritm` etica de Diofant es tracta de 2 2 resoldre lequaci o x + y = 16 en nombres racionals. El que fa Diofant es agafar un arithmos x com inc` ognita, i identicar y 2 = 16 x2 amb y 2 = (2x 4)2 . i) Interpreteu els passos de Diofant ns trobar x, i cerqueu el tern pitag` oric primitiu relacionat amb al soluci o. ii) Repetiu el procediment anterior de manera que el conjunt qualsevol darithmos que sagafa de sortida sigui 5.
de la reimpressi o de 1996, es una demostraci o bastant fosca. Sen pot trobar la interpretaci o a la o de 1994. Vegeu la demostraci o refer` encia citada i, tamb e, a Mahoney [1973], 353354 de ledici de Fermat a la secci o 8.5.1 en qu` e sha utilitzat la traducci o de Tannery a RashedHouzel Christol [1999], Vol. 1, 153154.
174
4. Aritm` etica
iii) Generalitzeu el m` etode anterior per a lequaci o x2 + y 2 = z 2 , considerant y= m xz. n
3. Cerqueu les solucions de les solucions enteres positives de x2 + y 2 = 2z 2 . 4. Demostreu el teorema de Fermat per a n = 4, a partir de que no existeix cap triangle rectangle tal que la seva ` area sigui un quadrat. Indicaci o: Redu u el problema a demostrar que lequaci o x4 z 4 = t2 no t e solucions enteres. 5. Elaboreu un programa amb el DERIVE que proporcioni k terns pitag` orics primitius a2 b2 , 2ab, a2 + b2 consecutius a partir duns valors inicials a = n i b = m, amb n > m. Per exemple, els quatre primers terns primitius consecutius a partir de n = 5 i m = 4 serien a b a2 b2 2ab a2 + b2 5 6 6 7 4 1 5 2 9 35 11 45 40 12 60 28 41 37 61 53 P
4.3
El c` alcul darrels dordre n i la pot` encia dun binomi
La recerca dalgoritmes num` erics es un dels centres dinter` es que mou la matem` atica ` arab a partir del segle ix. En aquest punt, aquesta es hereva de la matem` atica babil` onica i ndia. La ra o del desenvolupament daquestes t` ecniques rau en el seu lligam amb l` algebra i i les observacions astron` omiques. Les innovacions que introdu ren aquests matem` atics, a part de la quantitat dalgoritmes que descobriren, van consistir en linter` es per la seva justicaci o, i per la comparaci o dels algoritmes obtinguts de cara a obtenir millors aproximacions en els resultats de la seva aplicaci o. En aquesta secci o tractarem lextracci o darrels de la qual trobem testimonis en les diferents tradicions. Aquests foren recollits pels ` arabs, els quals els generalitzen per a qualsevol ndex de larrel, i els portaren a la introducci o de les fraccions decimals per aconseguir aproximacions dels resultats, tan acurades com es volgu es, en qu` e les expressions de les parts entera i fraccion` aria es poguessin calcular de la mateixa manera.40 Cal notar tamb e la inu` encia que, possiblement, aquest c` alcul va tenir en lestudi dels coecients de la pot` encia dun binomi i en el descobriment del triangle aritm` etic. Hem pogut comprovar en cap tols anteriors, com els m` etodes daproximaci o per al c` alcul darrels quadrades implicaven la intervenci o del quadrat dun binomi. Lan` alisi
40
Vegeu Rashed [1997], 6069, i Rashed [1984], 115122.
4.3. El c` alcul darrels dordre n i la pot` encia dun binomi
175
que farem del problema, per al cas de les arrels c ubiques, mostrar` a limplicaci o que t e la pot` encia del binomi per a exponents superiors. Abans dentrar en mat` eria, fem nostres les paraules de Guido Ramellini de la Sociedad Madrile na de Profesores de Matem aticas Emma Castelnuovo ,41 i remarquem que en lestudi daquesta secci o, tot i els llargs c` alculs que shi desenvoluparan, no es pret en de cap manera incidir en la import` ancia de laprenentatge memor stic dalgoritmes per aproximar arrels amb paper i llapis despr es de llargues llistes doperacions; es pret en despertar linter` es en la recerca dels algoritmes perqu` e pot desenvolupar habilitats matem` atiques importants.
4.3.1
Breu recorregut per les diferents tradicions
De les tradicions m es antigues sabem que els babilonis estaven interessats en aquest problema, perqu` e existeixen tauletes de nombres i les seves arrels c ubiques, encara que no sabem res dels m` etodes per obtenir-les. Se sap, per` o, que per als nombres que no eren a les taules utilitzaven una interpolaci o lineal.42 M es endavant, entre els grecs, no trobem cap escriptor que hagi donat un m` etode per al c` alcul darrels c ubiques. L unic exemple dextracci o duna arrel c ubica el trobem 9 de 3 10:43 a la M` etrica dHer o. Hi trobem laproximaci o racional 4 14
Ara direm com calcular el costat c ubic [arrel c ubica] de 100. Agafem els cubs m es propers a 100, el que ho es per exc es i el que ho es per defecte, es a dir, 125 i 64. Lexc es dun es 25, i el defecte de laltre es 36. Multipliquem 5 per 36, d ona 180. Afegim 100, d ona 280. [Dividim 9 . 180 per 280, d ona 9/14]. Afegim-ho al costat m es petit, d ona 4 14 Aquesta ser` a laproximaci o del costat c ubic de 100 unitats.
A la Xina tenien algoritmes per al c` alcul de les arrels quadrades i c ubiques, com a m nim, en data anterior al segle ii, tal com es mostra en els Nou cap tols sobre lart matem` atic. En el segle xiii, Yang Hui comenta aquesta obra i mostra un diagrama sota el t tol la font del m` etode dextracci o darrels. All diu que Jia Xian el va inventar en el segle xi, i que lusava per a lextracci o darrels dordre superior a 2. Aquest diagrama no es altre que lanomenat triangle aritm` etic de Pascal. Shi mostren els coecients binomials per a pot` encies diverses. En la gura adjunta en reprodu m un fragment.44
Vegeu Ramellini [2000]. Vegeu Boyer [1968], 58 de ledici o espanyola de 1986. 43 Heath [1921], vol I, 63 de ledici o de 1981, diu que els grecs, tot i tenir un m` etode no explicitat com demostra lescrit dHer o, possiblement en tenien prou amb una taula de cubs per als seus prop` osits. Per a una recerca de lalgoritme emprat vegeu Heath [1921], vol 2, 341342, i Knorr [1986], 191194 de ledici o de 1993. 44 Fragment dissenyat segons una reproducci o del Yongle dadian (Gran Enciclop` edia del o anglesa de 1997. per oderegne Yongle ) [1407], trobada a Martzloff [1987], 231 de ledici
42 41
176
4. Aritm` etica
Entre els matem` atics indis, concretament a lAryabhatiya dAryabhata I, escrit lany 499, trobem una regla per al c` alcul darrels c ubiques:45
Es divideix el segon aghana per tres vegades el quadrat de larrel c ubica del ghana precedent. El quadrat del [quocient] multiplicat per tres vegades la purva46 es resta del primer aghana, i el cub [del quocient de la divisi o anterior] es resta del ghana.
En fem la interpretaci o que quedar` a aclarida amb lan` alisi que efectuarem a la secci o 4.3.2. Notarem que en la descripci o de la regla hi falta algun pas, la qual cosa, en opini o de Katz, es deguda probablement a les limitacions de la versicaci o s` anscrita de lescrit. Lordre de les unitats augmenta de dreta a esquerra. Els noms que es donen als diferents ordres s on: Nom Ordrelloc ghana 1r, 4t, 7` e, . . . primer aghana 2n, 5` e, 8` e, . . . segon aghana 3r, 6` e, 9` e, . . . Interpretaci o sobre el c` alcul de 3 9625
Presentem els passos de la regla que podeu visualitzar en lesquema de m es avall. 1) (a) ghana precedent: 9. (b) Arrel c ubica del ghana precedent (per defecte): 2. (c) Segon aghana (no explica que es compon del residu que produeix 23 = 8 i del segon aghana 6 del nombre): (9 8) 10 + 6 = 16. (d) Tres vegades el quadrat de larrel c ubica del ghana precedent: 3 22 = 12.
45 46
Tradu m de Katz [1993], 202. purva : La part de larrel c ubica que ja sha trobat.
177
(e) Divisi o de (c) entre (d): 16 = 12 1 + 4. 2) Aqu no especica que sha de considerar el residu de la divisi o anterior. Hauria de dir alguna cosa com ara es resta del segon aghana, tres vegades el quocient pel quadrat del purna. : 16 1 3 22 = 16 12 = 4. 3) (a) Quadrat del quocient per tres vegades el purna : 12 3 2 = 6. (b) Primer aghana : 4 10 + 2 = 42. (c) (b)-(a): 42 6 = 36. 4) (a) Cub del quocient: 13 = 1. (b) ghana : 36 10 + 5 = 365. (c) (b)-(a): 365 1 = 364. 9 6 8 1 6 1 2 4 3 2 5 2 23 = 8 1 3 1 22 = 12 3 12 2 = 6 1 13 = 1
a dir, Hem obtingut laproximaci o entera 3 9625 21, amb residu 364. Es 3 9625 = 21 + 364. Sha pogut comprovar que shi troben implicats els coecients 1, 3, 3 i 1, del cub dun binomi. En el cas dels indis sembla que no es pot dir que el c` alcul darrels provoqu es, inicialment, linter` es en lestudi daquests coecients. Els trobem, uns segles abans, implicats en un altre tipus de problemes relacionats amb la poesia. Es tractava de repartir sons curts i llargs en composicions po` etiques 47 uesti o es la que desenvolup` a de diferent m` etrica [nombre de s llabes]. Aquest q Pingala [200 aC] en el Chandahsutra [Regles dels metres ]. Aix les maneres de o de 4 s llabes serien: repartir 4 sons en una composici Sons 4 llargs 3 llargs i 1 curt 2 llargs i 2 curts 1 llarg i 3 curts 4 curts
47
2 6 65 1 3 6 4
Nombre de maneres 1 4 6 4 1
Un article interessant, relacionat en aquest cas amb el recompte de possibles esquemes de rimes duna composici o po` etica, es troba a Kaeser [2000].
178
4. Aritm` etica
Halayudha [xxi], en el seu comentari a lobra de Pingala, introdueix el triangle aritm` etic.48 Ho fa per presentar una descripci o gr` acade les possibles 49 combinacions de sons per a les diferents m` etriques. En denitiva, la q uesti o combinat` oria, estretament relacionada amb el c` alcul dels coecients del triangle, es desenvolupa for ca aviat a l India. A part de lobra de Pingala, es troba el c` alcul de combinacions de n elements agafats en grups de 2, 3, etc., en el BhagavatiSutra [300 aC]. Aquest c` alcul es desenvolupa en els segles seg uents, i Baskhara II [1150] d ona les f ormules per a les combinacions, permutacions simples i permutacions de 2 elements que es repeteixen un nombre x de vegades.50 Entre els ` arabs trobem les primeres not cies de lextracci o darrels c ubiques als voltants de lany 1000. Al-Nasawi [xi] es el primer del qual tenim una obra que indica un procediment basat en els coecients binomials 1, 3, 3 i 1. A m es si la part entera de 3 N es a, d ona per a la part no entera laproximaci o51 N a3 . 3a2 + 3a + 1 Tamb e se sap, que a la mateixa ` epoca, Abu-l-Wafa [940998], al-Biruni [973 1048], i Omar Khayyam [10481131] escriuen sobre lextracci o darrels dordres superiors a 2, encara que no es conserven els escrits. Finalment citem as-Samawal [xii] com el primer autor de qui es conserva un text d` algebra, alBahir, en qu` e es troba el triangle aritm` etic, les seves propietats, i la f ormula de la pot` encia del binomi, extretes dun text dal-Karaji [xxi]. All explica la regla de formaci o del triangle aritm` etic, equivalent a la nostra expressi o:52 n n + p1 p = n+1 . p
Citem nalment que del Tractat dAritm` etica das-Samawal [1172], es despr` en que el c` alcul darrels est` a estretament relacionat amb la invenci o de les fraccions decimals en els segles xi i xii. Aquestes assoleixen un estatus propi denitiu a La clau del calculista dAl-Kashi en el segle xv.53 4.3.2 An` alisi per a la recerca dun algoritme del c` alcul darrels Enfrontarem aquesta tasca amb lexemple del c` alcul de 3 73542016. Utilitzant el nostre simbolisme algebraic seguirem la idea que es troba en lobra dels matem` atics citats. En ser el radicand un nombre de vuit xifres, la seva arrel ser` a
48 Es la primera vegada que sintrodueix a l India, segons el que sabem, i a la mateixa ` epoca que els matem` atics ` arabs. 49 Vegeu la secci o 8.6.1 i Bag [1979], 189193. 50 Vegeu Chakravarty [1932]. 51 Estudiarem aquesta aproximaci o en la secci o 4.3.2. 52 Vegeu Rashed [1972] i Rashed [1984], 7378. 53 Vegeu Rashed [1978] i Rashed [1984], 93145.
179
un nombre x tal que 102 < x < 103 . Aix` o implica que la seva part entera es pot escriure, a 102 + b 10 + c = abc . Lestrat` egia consisteix a buscar ordenadament, des de lordre m es gran al m es petit, els nombres a, b i c dunitats implicats.54 Cerquem el m` axim a {0, 1, 2, . . . , 9} tal que (a 102 )3 73542016 . Aix` o implica a3 73 i, per tant a 4. Un tempteig proporciona, a = 4 = 43 106 = 64000000 . El nombre cercat ser` a 4 100 + b 10 + c = 4bc, i el residu de considerar 4 100 = 400 com a primera aproximaci o de larrel es 73542016 64000000 = 9542016 . Cerquem el m` axim b {0, 1, 2, . . . , 9} tal que (4 102 + b 10)3 73542016 . Utilitzant el desenvolupament del cub dun binomi obtenim: 3(4 100)2 (b 10) + 3(4 100)(b 10)2 + (b 10)3 9542016 . Aix` o implica 3 42 proporciona, 3 3 b = 1 = 1 b = 48 b 95 i, per tant, b 1. Un tempteig 1 42 105 = 4800000 12 4 104 = 120000 13 103 = 1000 4921000 < 9542016 .
El nombre cercat ser` a 4 100 + 1 10 + c = 41c, i el residu de considerar 4 100 + 1 10 = 410 com a segona aproximaci o de larrel es 9542016 4921000 = 4621016 . Cerquem el m` axim c {0, 1, 2, . . . , 9} tal que (4 102 + 1 10 + c)3 = (41 10 + c)3 73542016 . Tornem a desenvolupar el cub dun binomi i obtenim: 3(41 10)2 c + 3(41 10)c2 + c3 4621016 .
54
Despr es de lan` alisi hem fet uns esquemes per visualitzar els algoritmes resultants.
180
4. Aritm` etica
Aix` o implica 3 412 c = 5043 c 46210 i, per tant, c 9. Un tempteig proporciona,
3 8 412 102 = 4034400 3 82 41 101 = 78720 c = 8 = 3 0 = 1 8 10 512 4113632 < 4621016 .
El nombre cercat ser` a 4 100 + 1 10 + 8 = 418, i el residu de considerar 418 com aproximaci o entera per defecte de larrel es
4621016 4113632 = 507384 .
a dir, 73542016 = 4183 + 507384. Es
Una primera visualitzaci o esquem` atica de les actuacions a realitzar, les presentem a lesquema seg uent:
7 3 6 4 9 4 4 4
5 4 2 01 6
0 0 0 0 0 0 0 1 6 0 0 0 0 1 6 0 0 0 0 1 6 0 0 0
4 1
43 3 1 42 3 12 4 1 13
106 105 104 103 102 101
= = = =
64 48 12 1
106 105 104 103 102 101
5 4 2 8 0 0 7 4 2 1 2 0 6 2 2 1 4 6 2 1 4 0 3 4 5 8 6 7 8 5 0 7 5 0 7
0 4 6 7 8 5 3
1 6 0 0
3 8 412 3 82 41 1 83
= 40344 = 7872 = 512
1 6 2 0 96 12 84
Si prescindim de les xifres, amb car` acters petits, que no tenen rellev` ancia en el desenvolupament dels c` alculs si es conserven les posicions dels nombres restants,
181
tenim lesquema: 7 3 6 4 9 4 4 4 5 4 2 01 6 4 1
43 = 3 1 42 = 3 12 4 1 13 = =
64 48 12 1
5 8 7 4 1 2 6 2 2 1 4 6 2 1 4 0 3 4 5 8 6 7 8 5 0 7 5 0 7
0 4 6 7 8 5 3
8 1 2 96 12 84
3 8 412 = 40344 3 82 41 = 7872 1 83 = 512
De lesquema anterior es despr` en la manera de portar lalgoritme, el qual representat en una forma m es simb` olica seria:
N 1 N 1 1 N 1 1 2 N 1 1 2 3 N 1 1 2 3 1 N 1 1 2 3 1 2
a a3 b 3 b a2 1 3 b2 a 2 3 b3 a0 3 c 3 c (10a + b)2 = 1 1 3 c2 (10a + b)1 = 2 2 = 1 = 1
= 2
= 3
182
4. Aritm` etica
Si sha observat amb atenci o el decurs de la recerca, es pot entendre la regla dAryhabata que hem citat al principi de la secci o anterior.55 Al-Kashi calcula a partir dels mateixos fonaments, ladequada utilitzaci o de les pot` encies de les unitats cercades i dels coecients binomials, 5 44240899506917 i obt e el valor 21 56 536 i el residu 21, don resulta laproximaci o 536 414237740281 . Lobtenci o de la part fraccion` aria es el que tractarem a la secci o seg uent. 4.3.3 Part fraccion` aria de larrel dun nombre enter
El c` alcul aproximat de les parts fraccion` aries de les arrels quadrades era practicat des de lantiga Babil` onia. Hem citat alguns procediments basats en concepcions geom` etriques. Tamb e hem citat una f ormula dal-Nasawi, al nal del primer millenni, que proporcionava laproximaci o per a les arrels c ubiques. AsSamawal generalitza el m` etode per a les arrels de qualsevol ordre, i m es tard el es la part entera de n N i r > 0 el residu tornem a trobar a al-Khasi. Si a enter, llavors la f ormula que proporciona as-Samawal es, en la nostra notaci o: n N = n an + r =
n 1
an1 +
n 2
r an2 + +
n n 1
a+1
As-Samawal no en d ona cap justicaci o, per` o es pot conjecturar que surt duna aplicaci o del desenvolupament del binomi i una interpolaci o lineal.57 Efectivament, N = an + r = n an + r = a + = N = (a + )n = n n n n1 n n 2 2 n n = a + a + a + + . 0 1 2 n Llavors, en ser a < a + < a + 1, si aproximem el valor de fent la interpolaci o lineal, tenim: (a + ) a (a + )n an r = . n n (a + 1) a (a + 1) a (a + 1)n an Daqu resulta laproximaci o,
n 1
an1
n 2
r an2 + +
n n
En el gr` ac adjunt es veu que laproximaci o obtinguda per a , a partir de la l nia recta, es per defecte.
Aquest algoritme, optimitzat pel que fa a la disposici o dels coecients i operacions, encara sensenyava a la secund` aria, en la primera meitat daquest segle. Vegeu, per exemple, Bardey [1936], 103-105, i SalinasBen tez [1940] 177-191. 56 Vegeu lactivitat 4.3.1. 57 Vegeu Berggren [1986], 50-52, 61-63, Rashed [1978], Rashed [1984], 115-117 i Youschkevitch [1976], 77-78.
55
4.4. Lalgoritme dEuclides
183
x a+1 a r a (a+)n=N
n
y = xn
y (a+1)
n
Si apliquem la f ormula al c` alcul aproximat de la part fraccion` aria de larrel 3 73542016, de lexemple de la secci o anterior, obtenim r 507384 507384 = = , 3a2 + 3a + 1 3 4182 + 3 418 + 1 525427
la qual aproxima amb un error menor que 104 . Aix , el resultat del nostre exemple es, 507384 3 . 73542016 418 525427
Activitats 4.3 1. Hem citat que al-Khasi, en el segle xv, aconsegu per a 5 44240899506917, 21 laproximaci o 536 414237740281 . Generalitzeu lalgoritme que hem donat per a les arrels c ubiques per trobar la part entera daquesta arrel, i apliqueu la f ormula daquesta secci o per aproximar la part fraccion` aria. P
B
4.4
Lalgoritme dEuclides
A la introducci o del cap tol, coment` avem que linter` es en lestudi dels nombres i les seves propietats, amb independ` encia de les seves aplicacions, sembla apar` eixer amb els primers l` osofs grecs, i de manera especial amb Pit` agores. Aix es pot entendre el seu inter` es en els diversos tipus de classicacions que feren dels nombres, depenent del tipus de propietat estudiada. Per exemple, mostraren gran inter` es en lestudi, entre daltres, dels divisors dun nombre; dels nombres primers; dels nombres perfectes, els qual eren iguals a la suma dels seus divisors propis; dels nombres gurats per la seva propietat gnom` onica que els feia semblants entre si. Euclides, dedic` a tres llibres sencers dels seus Elements, VII, VIII i IX, a lAritm` etica, tot i que la tracta amb llenguatge geom` etric. Representa els nombres amb segments, i substitueix els termes a divideix b, per a mesura b, i b es m ultiple de a, per b es mesurat per a. Dedicarem aquesta secci o a una breu presentaci o dels teoremes VII.1-2 dels Elements, els quals utilitzarem en seccions posteriors. Teorema VII.1
184
4. Aritm` etica
Donats dos nombres diferents, i essent restat successivament el menor del major, si el nombre que queda no mesura mai lanterior ns que quedi una unitat, els nombres inicials s on primers entre si.
Teorema VII.2
Donats dos nombres primers entre si, trobar la seva mesura comuna m` axima.
La demostraci o consisteix en un proc es que ens sembla bastant natural si pensem en com comparar em lextensi o de dos segments a i b materials commensurables, si no dispos essim de cap m es segment o unitat de mesura en forma, per exemple, de divisions en una cinta m` etrica. Sembla raonable intentar mesurar el e un nombre sencer de vegades tenim segment a gran amb el petit b, i si el cont el problema resolt. Si no es aix , podr em fer una marca en el segment gran, que determin es lextensi o r1 que queda per mesurar. Amb aquest segment r1 podr em intentar mesurar b. Si b el cont e un nombre q2 sencer de vegades ja e b, pel estaria; nom es caldria multiplicar el nombre q1 de vegades que a cont nombre q2 de vegades que b cont e r1 i sumar-li 1, per obtenir el nombre de vegades que a cont e r1 . La relaci o entre a i b, visualitzada en un cas concret, seria, (q1 q2 + 1) r1 q1 q2 + 1 = . q2 r1 q2
a b 2b r a = 2b + r = 7r
b = 3r
) a=b = 7=3
En cas contrari shauria de seguir amb el procediment, ns trobar un rn que els mesur es tots dos. En aquest cas, el proc es t e un nombre nit de passos, perqu` e els segments han estat agafats de mesura entera, i la mesura del segment rn nal resulta ser el m` axim com u divisor dels dos nombres representats.58 En el cas que el segment rn nal fos 1 els dos nombres inicials serien primers entre si. En
58
Observem que aquest es un procediment molt semblant al que utilitz` avem per comparar agina 18. All el problema es presentava el costat i la diagonal del quadrat, a la secci o 1.2.3, p` quan el procediment es podia repetir tantes vegades com volgu essim sense arribar a mesurar totalment els segments.
4.5. An` alisi lineal indeterminada
185
llenguatge simb` olic escriur em a = q1 b + r1 b = q2 r1 + r2 r1 = q3 r2 + r3 . . . . . . rn2 = qn rn1 + rn rn1 = qn+1 rn , en qu` e rn es el m` axim com u divisor de a i b. Aquest algoritme sanomena algoritme dEuclides i se sol representar amb lesquema seg uent, al qual adjuntem un exemple daplicaci o: q1 a b q2 r1 qn1 qn qn+1 rn 2 5 2
rn2 rn1 rn 0
360 165 30 15 30 15 0
r1 r2 rn1
A lexemple, hem obtingut 15 com a m` axim com u divisor de 360 i 165.
4.5
An` alisi lineal indeterminada
Els matem` atics de la Xina i l India, es plantegen el problema de resoldre, en nombres enters, equacions lineals amb diverses inc` ognites, i sistemes dequacions lineals amb un nombre dinc` ognites superior al nombre dequacions. Linter` es original en aquesta q uesti o est` a relacionat, en molts casos, amb els problemes de lastronomia cl` assica. Aquesta necessitava de certs procediments per a la divisi o del temps, de cara a la confecci o de calendaris i a les demandes de lastrologia.59 Aquests procediments es basaven en c` alculs sobre el temps transcorregut entre diferents posicions de la Lluna, el Sol, o els planetes sobre el fons dels estels xos. Per illustrar-ho duna manera senzilla, proposem un exemple amb dades ct cies. Exemple Es tracta de fer un recompte dels dies passats des de l ultima vegada que dos planetes A i B estaven en conjunci o, es a dir tenien la mateixa longitud 0 ecl ptica.60 Les dades que hem recollit s on:
Vegeu OC.Hgs [195764], volum I, 185 de ledici o espanyola de 1988. La traject` oria anual descrita pel Sol sobre lesfera dels estels xos es una circumfer` encia m` axima, la qual rep el nom decl ptica. La Lluna i els planetes es mouen en una franja estreta
60 59
186
4. Aritm` etica
El planeta A tarda 90 dies solars en rec orrer tot el cercle de lecl ptica, mentre el planeta B ho fa en 33 dies. Han passat 19 dies des que el planeta A va completar un nombre enter de voltes seguint lecl ptica des de 0 . Han passat 28 dies des que el planeta B va completar un nombre enter de voltes seguint lecl ptica en el mateix sentit, des de 0 . Si anomenem, N: x: y: el nombre de dies transcorreguts des de linstant de la conjunci o, el nombre enter de revolucions del planeta A, el nombre enter de revolucions del planeta B ,
el problema es pot resoldre a partir del sistema dequacions, N = 19 + 90x N = 28 + 33y .
Si les igualem, caldr` a cercar els m nims x, y Z+ tals que
90x 33y = 28 19 = 9 .
Hem obtingut una equaci o lineal amb dues inc` ognites, la qual t e un nombre innit de solucions enteres. Efectivament, farem una an` alisi de lequaci o que permetr` a trobar les solucions, i estudiar alguns dels m` etodes utilitzats en la seva resoluci o.61 Suposem que tenim
x, y Z tals que 90x 33y = 9 .
el zod ac al seu voltant. La longitud ecl ptica o celeste dun planeta ve determinada ` per la mesura en graus de larc de cercle entre la seva posici o sobre lecl ptica i el punt Aries daquesta. Aquest u ltim punt es el de la posici o del Sol, quan el dia i la nit tenen la mateixa durada en el comen cament de la primavera. Trobareu m es informaci o a la secci o 5.7. 61 No simpliquem lequaci o perqu` e la forma no simplicada explicar` a m es b e un dels m` etodes que volem presentar m es endavant.
187
Llavors, y= 90x 9 24x 9 = 2x + 33 33 i x, y Z = y = 2x + z1 24x 9 = = z1 Z = 33z 24x = 9 33

1
33z1 + 9 9z1 + 9 x= = z1 + 24 24
i x, z1 Z = x = z1 + z2 9z1 + 9 = = z2 Z = 24z 9z = 9 24
2 1
z1 =
24z2 9 6z2 9 = 2z2 + i z1 , z2 Z = 9 9 z1 = 2z2 + z3 6z2 9 = z3 Z = = 9z 6z = 9 9

3 2
(4.2)
9z3 + 9 3z3 + 9 z2 = = z3 + 6 6
i z2 , z3 Z = z2 = z3 + z4 3z3 + 9 = z4 Z = = 6z 3z = 9 = z = 2z 3 6 4 3 3 4
Hem obtingut que lexist` encia de solucions x, y Z de lequaci o implica necess` ariament lexist` encia de z1 , z2 , z3 , z4 Z que compleixen les igualtats emmarcades. Per tant, les solucions x, y es podran expressar en funci o del par` ametre z4 = t de la manera seg uent: z3 = 2t 3 = z2 = z3 + z4 = 3t 3 = z1 = 2z2 + z3 = 8t 9 = = x = z1 + z2 = 11t 12 = y = 2x + z1 = 30t 33 . a dir que totes les solucions enteres de lequaci Es o inicial han de ser del tipus x = 11t 12 i y = 30t 33, amb t Z,
i es comprova immediatament que tots aquests valors s on solucions. Ara, la soluci o del problema consistir` a a trobar la m nima parella x, y de nombres positius. Sha de complir, 11t 12 0, 30t 33 0, i t Z m nim.
a dir, t 12/11, t 33/30 i t m Es nim. Per tant, t 33/30 i t Z m nim, la qual cosa implica t = 2, x = 11 2 12 = 10, y = 30 2 33 = 27 .
188
4. Aritm` etica
Llavors, el nombre N de dies que han passat des de l ultima conjunci o en 0 , dels planetes A i B , es N = 19 + 90 10 = 28 + 33 27 = 919 dies. Val la pena observar, tots els coecients num` erics implicats en la nostra an` alisi: Els coecients dels primers sumands de la part dreta de les equacions emmarcades coincideixen amb els quocients de lalgoritme dEuclides aplicat als nombres 90 i 33. Els coecients, canviats de signe, de x, z1 , z2 i z3 en les equacions situades immediatament sota de les anteriors, coincideixen amb els residus positius de lalgoritme citat. Tot aix` o, deixa al descobert lestreta relaci o entre la reoluci o daquest tipus dequacions i laplicaci o de lalgoritme dEuclides als coecients de les seves vaP riables. Com hem comentat anteriorment problemes com aquest, podien tenir relaci o amb linter` es de resoluci o dequacions com la mostrada a lexemple. De totes maneres la primera refer` encia escrita, que trobem en la matem` atica xinesa, sobre un problema dan` alisi indeterminada daquest tipus, est` a en el Sunzi Suanjing [Manual matem` atic del mestre Sun ], obra que possiblement data del segle iv, que diu el seg uent:62
Tenim uns objectes dels quals desconeixem el nombre; si en fem el recompte en grups de tres, el residu es 2; si el fem en grups de 5, el residu es 3; si el fem en grups de 7, el residu es 2. Quants objectes hi ha?
Amb notaci o actual es tractaria de trobar un nombre N tal que N = 3x + 2 N = 5y + 3 N = 7z + 2 ,
en qu` e x, y, z s on enters positius. Notem que aix` o equival a la recerca de solucions enteres del sistema indeterminat dequacions lineals63 3x 5y = 1 7z 3x = 0 .
62 Li YanDu Shiran [1963-64], 94 de ledici o anglesa de 1987, i Katz [1993], 186, coincideixen en veure la relaci o entre els problemes del calendari i els problemes dan` alisi lineal indeterminada, malgrat no tenir not cia de com resolien els astr` onoms xinesos aquestes q uestions. 63 El tractament que es fa del problema en el Sunzi Suanjing no es pel cam de la reducci oa un sistema lineal. Gheverghese [1991], 285287 de ledici o espanyola de 1996, i Katz [1993], 186187, en fan una presentaci o.
189
El matem` atic Quin Jiushao amplia en el segle xiii, en el Sunzi Suanjing lestudi del problema anterior, al cas general dun nombre qualsevol de congru` encies.64 No estudiarem el tipus de tractament xin` es i aprofundirem una mica en el dels matem` atics de lIndia, perqu` e sadapta m es b e al tipus dan` alisi presentada en el nostre exemple. Entre els matem` atics indis, trobem els primers exemples dan` alisi indeterminada de primer grau en els problemes de construcci o daltars dels Sulvasutra, en el segle vii aC, en qu` e es necessita resoldre uns sistemes lineals indeterminats en nombres enters com els seg uents:65 x + y = 21 x + y + z + t = 200 x y x y z t 15 + + + = + = 1. . a2 b2 a b c d 2 A partir del segle V els astr` onoms i matem` atics indis elaboraren el m` etode anomenat kutakka,66 consistent en cont nues divisions, com en lalgoritme dEuclides per al c` alcul del m` axim com u divisor de dos nombres, i substitucions. Sembla ser que lintroductor del m` etode fou Aryhabata I, a nals del segle v, el qual va ser comentat i ampliat, entre daltres, per Baskhara I [ca. 600], i Brahmagupta [ca. 628]. 4.5.1 Resoluci o de ax by = c mitjan cant el kutakka
Presentarem el m` etode general i laplicarem a lexemple donat al principi de la 67 secci o: Donada lequaci o ax by = c, la recerca de solucions enteres utilitzant el kutakka es realitza seguint els passos seg uents, els qual es presenten en els esquemes num` erics de m es avall per al casos general i de lexemple inicial:68 1) Efectuar la divisi o de a entre b, de b entre el residu r1 de la divisi o anterior, de r1 entre el residu r2 de la segona divisi o, i aix successivament, ns arribar al residu positiu rn > 0 m es petit. 2) Situar els quocients q1 , q2 , q3 , . . . qn obtinguts un sota de laltre.69 3) Afegir per sota de la columna anterior, dos coecients m es: El primer ha de ser un nombre tal que si el multipliquem per l ultim
64 Vegeu Katz [1993], 188191. La resoluci o daquesta q uesti o d ona lloc al teorema xin` es del residu, el qual estableix lexist` encia de solucions dun sistema de congru` encies lineals amb els o m` oduls primers entre si. Per a una presentaci o del tema vegeu Ore [1948], 240249 de ledici de 1988. 65 Vegeu Datta [1993], 180186. 66 Es pot traduir literalment com polsinador, esmicolador o trinxador. 67 Ho fem adaptant la versi o de Baskhara del treball dAryabhata, tradu da per Datta, que hem trobat a Bag [1979], 195196. 68 Se sobreent en que treballem amb la condici o que M C D (a, b) es divisor de c. 69 Notem que aquests primers passos s on exactament iguals que els presentats en lalgoritme dEuclides per al c` alcul del m` axim com u divisor de a i b.
190
4. Aritm` etica
residu rn [= M C D (a, b)], i afegim o restem al producte segons el nombre de quocients sigui senar o parell el terme independent c de lequaci o, el resultat ha de ser m ultiple del pen ultim residu, es a dir rn1 : rn + (1)n c = rn1 , , Z.
El segon i u ltim coecient afegit es el nombre que apareix en el c` alcul del nombre . 4) Creem una nova columna fent desapar` eixer l ultim coecient, repetint el pen ultim, i substituint lantepen ultim pel resultat 1 de sumar al producte del pen ultim coecient i limmediat superior, el terme immediatament inferior; nalment es deixen iguals, els coecients superiors a lantepen ultim. 5) Es fa el mateix amb aquesta u ltima columna, i amb les que resulten successivament, ns aconseguir una columna de dos coecients n1 i n . Aquests dos nombres constitueixen una soluci o particular de lequaci o, el superior n = y , i linferior n1 = x. Passos 1 i 2: C` alcul dels coecients q1 , q2 , . . . qn .
Cas general: ax by = c q1 q2 qn1 qn qn+1 a b r1 rn2 rn1 rn r1 r2 rn1 rn 0
Cas particular: 90x 33y = 9 2 1 2 1 2 90 33 24 9 6 3 24 9 6 3 0
Passos 3, 4 i 5: Disposici o dels quocients qi , recerca dels coecients i , i substitucions successives. Cas general: ax by = c i compleixen rn + (1)n c = rn1 . q1 q2 . . . q1 q2 . . . q1 q2 . . . n n1
qn2 qn2 qn2 qn1 qn1 qn1 1 + = 2 qn qn + = 1 1
191
Cas particular: 90x 33y = 9 r4 + (1)4 c = r3 = 3 + 9 = 6 . q1 = 2 2 2 2 q2 = 1 1 1 3 = 10 q3 = 2 2 2 = 7 2 = 7 q4 = 1 1 = 3 1 = 3 =1 1 =2 4 = 27 3 = 10
Una soluci o particular es x = 10, y = 27. Observem tamb e, que si deixem el valor com un par` ametre, llavors = 2 3, i aplicant el kutakka sobtindria x = 11 12 i y = 30 33. Si examinem aquest m` etode a la llum, de lan` alisi de lexemple efectuat a partir de la p` agina 185, el kutakka sembla seguir els passos determinats per les igualtats que all hem emmarcat. Efectivament, a partir de la nostra an` alisi, per trobar una soluci o particular de lequaci o shavia de: Donar, primerament, un valor enter al par` ametre z4 de manera que 6 z4 = ltims 3 z3 + 9 ens permetia calcular z3 . Els coecients 6 i 3 eren els u residus positius que resultaven daplicar lalgoritme dEuclides als nombres 90 i 33. El coecient 9 es el terme independent de lequaci o lineal a resoldre, el qual depenent del pas de lan` alisi en qu` e es trob` avem anava canviant de signe. La condici o que havien de complir z3 i z4 es precisament la dels nombres i del kutakka : r3 = r4 + (1)4 c es a dir, Calcular, a continuaci o, z2 = z3 + z4 = q4 z3 + z4 = q4 + = 1 z1 = 2z2 + z3 = q3 z2 + z3 = q3 1 + = 2 x = z1 + z2 = q2 z1 + z2 = q2 2 + 1 = 3 y = 2x + z1 = q1 x + z1 = q1 3 + 2 = 4 . I aix` o es exactament el que es fa al llarg de les successives columnes del kutakka. En denitiva, la nostra an` alisi desemboca directament en el m` etode indi. Aix` o permet especular amb la possible execuci o duna an` alisi equivalent, ret` orica i no simb` olica, del problema per part dels autors indis. 6 = 3 + (1)4 9 .
192
4. Aritm` etica
4.5.2
Les fraccions cont nues i lan` alisi de les equacions lineals indeterminades
Bombelli [15261572], enginyer i arquitecte bolony` es, va idear un algoritme per calcular, amb ordres daproximaci o tan gran com es desitg es, arrels quadrades mitjan cant fraccions. Cataldi [15481626], tamb e bolony` es, va idear un simbolisme per representar les fraccions resultants daplicar aquest algoritme. La fracci o representada per aquest simbolisme, lleugerament modicat en lactualitat, rep el nom de fracci o cont nua. Veurem que lan` alisi fet de lequaci o 90x 33y = 9 pot ser condu t a trobar una altra expressi o de la soluci o mitjan cant l us daquestes fraccions. Abans, per` o fem un breu rep` as de laportaci o daquests dos autors. Bombelli en la seva Algebra Opera del 1579, la qual va tenir una primera edici o lany 1572 sota el nom de LAlgebra parte maggiore dellArimetica divisa in tre libri, d ona el seu m` etode de formaci o de fraccions per a lextracci o darrels. Comen ca la seva exposici o fent una defensa de totes les aportacions fetes sobre aquest tema en front dels atacs entre els seus autors. Proclama que els m` etodes m es obscurs han de deixar pas als m` etodes m es clars sense necessitat dacusacions ni difamacions. Aix presenta el seu m` etode com el millor per a ell, ns que nhi hagi algun altre que el judici dels homes declari superior en claredat. Diu aix :
Assumim en primer lloc, que si desitgem trobar larrel aproximada de 13, aquesta ser` a 3 amb un exc es de 4. Aquest romanent sha de dividir per 6 (dues vegades el 3 donat anteriorment) la qual cosa d ona 2 es 3 . Aquesta 2 la primera fracci o que safegeix al 3, obtenint 3 3 com larrel aproximada 4 de 13. En ser el quadrat daquest nombre 13 9 , es 4 es gran, i si es 9 m desitja una aproximaci o m es ajustada, el 6 que es el doble del 3 sha 2 , obtenint 6 2 dafegir a la fracci o 3 3 , i aquest nombre ha de dividir el 4, el qual es la difer` encia entre el 13 i el 9. El resultat es 3 5 , el qual afegit 3 a 3 fa 3 5 . Aquesta es una aproximaci o m es ajustada de larrel de 13, perqu` e el seu quadrat es 12 24 , el qual e s m e s ajustat que el de 3 2 o 25 3 . Per` si desitjo una millor aproximaci o, afegeixo aquesta fracci o a 6, obtenint 20 63 5 , divideixo el 4 entre aquest, i obtinc 33 . Aquest sha dafegir el 3, 20 es una millor aproximaci o perqu` e el seu com abans, fent 3 33 . Aquesta 4 4 quadrat es 13 1089 , el qual es 1089 m es gran. Si desitjo una aproximaci o 20 109 m es ajustada, divideixo 4 per 6 33 , obtenint 180 , afegeixo aquest al 3, obtenint 3 109 es molt m es ajustada que lanterior perqu` e el 180 . Aquesta 1 1 seu quadrat es 13 32400 , el qual es 32400 m es gran. Si desitjo continuar 729 obtenint es larrel de aix` o encara m es, divideixo 4 per 6 109 180 1189 , el qual 4 4 13 1413721 , el qual es 1413721 m es gran, i aquest proc es pot ser portat a assolir difer` encies imperceptibles.
En aquest text, a part de les errades dedici o,
109 66 entre el valors 3 20 33 i 3 180 falta el 3 109 ,

720 l ultim valor obtingut ha de ser 3 + 1189 , i no 3 + 4 els quadrats es per defecte de 1413721 , 729 1189 .
193
A m es, lerror en
queda clar lalgoritme seguit. En notaci o fraccion` aria podr em representar el seu desenvolupament aix , 4 3+ , 6 3+ 4 4 6+ 6 , 3+ 6+ 4 4 6+ 4 6 ,
En general, per al c` alcul de a+ b , 2a
A, en qu` e A = a2 + b, i a2 < A < (a + 1)2 seria b b 2a + 2a , a+ 2a + b b 2a + b 2a , (4.3)
a+
La manera com va concebre lalgoritme no la sabem, i es poden fer moltes conjectures. Podrien ser dun tipus similar a les ja tractades en anteriors cap tols, 70 o b e com la que trobem a Brezinski: A = a2 + b = A a2 = ( A + a)( A a) = b . Conseg uentment, A=a+ b . a+ A
Aquesta u ltima expressi o, fent successives substitucions de A condueix a les fraccions de Bombelli. Cataldi segueix el m` etode anterior i crea un simbolisme nou, molt semblant a lactual. Presenta lexemple de laproximaci o de 18, i obt e 4+ 8+ que ell representa amb la notaci o 2 2 2 4.& & & , 8. 8. 8. 2 2 2 o b e 4.& .& .& . 8 8 8 2 2 8+ 2 8 ...
en qu` e el punt signica que la fracci o seg uent est` a en el denominador.71 La notaci o actual per a la fracci o cont nua que hem presentat a (4.3) es, a+
70 71
b| b| b| + + + |2a |2a |2a
Vegeu Brezinski [1991], 64. Vegeu Cajori [192829] volum II, 5051 de ledici o de 1993.
194
4. Aritm` etica
Per exemple, . 1 5 Per a les nostres nalitats, a partir dara ens restringirem a les fraccions cont nues del tipus 1| 1| 1| + + + a1 + |a2 |a3 |an 3+ les quals tamb e es representen amb la notaci o [a1 , a2 , a3 , . . . , an ] . Per exemple, [2, 1, 3, 4, 2, 7] = 2 + 1+ 3+ 4+ 1 1 1 1 2+ 1 7 = 782 . 283 3+ 2| 1| + =3+ |3 |5 2
alcul duna fracci o Finalment, observem que la fracci o p/q resultant del c` cont nua sempre es irreductible, i que els quocients resultants daplicar lalgoriton els coecients del desenvolupament de p/q en fracci o me dEuclides a p i q s 72 cont nua. En lexemple anterior: 2 1 3 4 2 7
782 283 216 67 15 7 1 216 67 15 7 1 0
Relaci o amb la resoluci o de diof` antiques lineals Reprenem lan` alisi de lequaci o 90x 33y = 9, a partir del punt en qu` e hav em obtingut que si x, y era soluci o, llavors existien z1 , z2 , z3 i z4 enters tals que complien les igualtats (4.2) emmarcades. Aquestes es poden representar sota lesquema de lalgoritme dEuclides 2 y x 1 2 1 z3 2 z4 (4.4)
z1 z2
z1 z2 z3 z4 3
72
195
Aix` o suggereix fer un examen del quocient y/x dirigit a fer-ne un tractament amb el llenguatge de les fraccions cont nues: y x x z1 z1 z2 z2 z3 = = = = 2x + z1 z1 1 =2+ =2+ , x x x/z1 z1 + z2 z2 1 =1+ =1+ , z1 z1 z1 /z2 2z2 + z3 z3 1 =2+ =2+ , z2 z2 z2 /z3 z4 z4 z3 + z4 =1+ =1+ , z3 z3 2z4 3
de les quals obtenim que si x, y es soluci o, existeix z4 Z tal que, sempre que no aparegui un denominador igual a 0, y =2+ x 1 1+ 2+ 1 1+ z4 2z4 3 1 . (4.5)
Daltra banda observem que els quocients obtinguts a lesquema (4.4) de m es amunt, s on els mateixos que els de lalgoritme dEuclides aplicat a 90 i 33: 2 1 2 1 2
90 33 24 9 6 3 24 9 6 3 0
del qual surt el desenvolupament en fracci o cont nua per a 90/33: 90 33 = 2+ 24 1 =2+ =2+ 33 33/24 1 1 1+ 24/9 1 9 1+ 24 =
= 2+
= = [2, 1, 2, 1, 2].
Tota aquesta informaci o suggereix una l nia per continuar lan` alisi, de cara a trobar un m` etode per a la recerca duna soluci o particular de lequaci o, en qu` e intervinguin les fraccions cont nues. En la representaci o (4.5) de y/x considerem un valor particular del par` ametre 4 de cara a la consideraci o z4 que elimini la confusi o que introdueix la fracci o 2zz 4 3 de y/x desenvolupada en fracci o cont nua. Si fem z4 = 0, obtenim 2+ 1+ 1 1 2+ 1 1 = [2, 1, 2, 1] .
196
4. Aritm` etica
Aquesta fracci o cont nua coincideix amb la de 90/33 excepte en l ultim terme. Linter` es daquesta coincid` encia est` a en qu` e sempre es produeix.73 La q uesti o que queda per resoldre es de saber si existeix una soluci o x0 , y0 per a z4 = 0, es a dir x0 , y0 que compleixin y0 11 = [2, 1, 2, 1] = . x0 4 Si la resposta fos armativa tindr em un m` etode per a la recerca duna soluci o particular i, llavors, la recerca de la soluci o general no presenta gran dicultat. Suposem que la soluci o particular citada x0 , y0 existeix. Aix` o implicar` a que existeix Z tal que, x0 = 4, y0 = 11. Vegem si aix` o es possible, imposant la condici o 90x0 33y0 = 9: 90 4 33 11 = 9 3 = 9 = 3. La resposta es armativa, i la soluci o es x0 = 4 (3) = 12, y0 = 11 (3) = 33
Ara la q uesti o es esbrinar en quines condicions aquest m` etode es general. La resposta es que aix` o es podr` a dur a terme, es a dir lequaci o ax by = c, en qu` e a, b, c > 0, tindr` a soluci o, si i nom es si M C D (a, b) es divisor del coecient o particular, sobt e la soluci o general x, y Z, c.74 Un cop obtinguda la soluci observant que 90 (12) 33 (33)=9 = 90(x + 12) 33(y + 33) = 0 , 90x 33y =9 i que en ser x +12 = Z llavors y +33 = /11 = Z, don sobt e x = 12 + 11 ,
30 11
Z. O sigui que sha dimposar en qu` e Z.
y = 33 + 30 ,
En resum, un m` etode per trobar la soluci o de axby = c, en qu` e M =M C D (a, b) es divisor del coecient c, utilitzant les fraccions cont nues, es pot esquematitzar aix :
Ha de ser aix perqu` e les dues fraccions cont nues han estat determinades pels nombres 90 i 33 sotmesos a les mateixes operacions. El que impossibilita laparici o dun u ltim coecient, per a z4 = 0, igual a l ultim de 90/33, es la intervenci o en la primera fracci o del terme independent c = 9 de lequaci o, el qual no interv e en el desenvolupament de 90/33. 74 Per al cas general ax + by = c, vegeu el tractament en els exemples del nal de la secci o. Per a un tractament rigor os daquestes armacions vegeu lactivitat 4.4.4, en qu` e sestudien les solucions a a partir de lestudi previ de les propietats de les fraccions cont nues. All quedar` a simplicat el m` etode que derivarem daquesta an` alisi. Per a una introducci o m es extensa a la teoria de les fraccions cont nues i les seves relacions amb lan` alisi indeterminada lineal vegeu Guelfond [1979] i Trignan [1994].
73
197
Trobar els quocients q1 , q2 , . . . , qn que resulten daplicar lalgoritme dEuclides a a i b. Calcular la fracci o irreductible [q1 , q2 , . . . , qn1 ] , el numerador de la qual anomenem n1 , i el denominador n1 . Imposar que x0 = n1 i y0 = n1 , en qu` e Z, satisfaguin ax0 by0 = c. Aix trobarem el valor de i, conseg uentment, els de x0 i y0 . Establir que la soluci o general de lequaci o es x = x0 + b t, M y = y0 + a t, M en qu` e t Z.
El cas ax + by = c, a, b, c > 0, sestudia expressant lequaci o com ax b(y ) = c , i actuant amb x0 i y0 , igual que abans amb x0 i y0 . Llavors, x = x0 + bt y = y0 + at = x = x0 + bt y = y0 at .
Finalment, el cas ax by = c, a < 0, b > 0, c > 0 es resol de manera semblant actuant sobre (a)(x) by = c. Exemples Resoluci o de 40x 3y = 3 13 3 40 3 1 1 0 40 y0 = [13, 3] = = [13] = 13 = 3 x0 x0 = = y0 = 13
= 40 39 = 3 = = 3 = = x = 3 + 3t y = 39 + 40t
x0 = 3 = y0 = 39
Resoluci o de 32x + 14y = 4 32x + 14y = 4 16x 7(y ) = 2.
198
4. Aritm` etica
2 3 2 16 7 2 1 2 1 0
= = =
y0 7 16 = [2, 3, 2] = = [2, 3] = = 7 x0 3 x0 = 3 = 48 49 = 2 = = 2 = y0 = 7 x0 = 6 = y0 = 14 x = 6 + 7t y = 14 16t
Resoluci o de 59x + 16y + 1 = 0 59x + 16y + 1 = 0 59(x) 16y = 1. 3 1 2 5 59 16 11 5 1 11 5 1 0 59 y0 11 = [3, 1, 2, 5] = = [3, 1, 2] = = 16 x0 3 x0 = 3 = 177 176 = 1 = y0 = 11 x0 = 3 = y0 = 11 x = 3 16t y = 11 + 59t
= =
= = 1 =
Activitats 4.4
E2
1. Sigui lequaci o 976x + 170y = 28. i) Trobeu una soluci o particular utilitzant el kutakka. ii) Trobeu la soluci o general utilitzant fraccions cont nues.
2. Dos punts P i L descriuen ` orbites circulars en sentit antihorari, amb velocitat constant, en un mateix pla. El punt P d ona 30 voltes cada 32 anys al voltant dun punt S . El punt L d ona 11 voltes cada 4 anys al voltant del punt P . En un moment determinat P , L i S estan alineats, amb L entre P i S . i) Quants anys enters han de transc orrer perqu` e langle SP L, orientat en sentit antihorari, sigui per primera vegada SP L = 90 ? Quin es langle, prescindint de les voltes senceres, entre les posicions inicial i nal del punt P ? Quina va ser la u ltima vegada que es trobaven en aquesta posici o? ii) Resoleu la mateixa q uesti o en el cas que P doni 1 volta cada any i L doni 11 voltes cada 5 anys. 3. Disposeu de dos rellotges A i B de sorra. El rellotge A nom es pot mesurar intervals de 1m 57s, el rellotge B intervals 1m 10s, i no shi poden fer marques per mesurar temps parcials. Heu de coure un plat per dinar, ja preparat, que necessita estar, exactament, 10m. al foc. A les 13h us poseu a manipular els
199
rellotges per tal de poder establir exactament aquest temps. Quina es lhora m es propera a les 13h, en qu` e podreu dinar. 4. En aquesta activitat estudiarem algunes propietats de les fraccions cont nues, que permetran lestabliment duna f ormula per al c` alcul duna soluci o entera particular de lequaci o ax + by = c a, b Z {0} c Z , (4.6)
P
en el cas que existeixi soluci o. a Sigui la fracci o racional = 0, en qu` e a Z, b Z+ {0}. Considerem b lexpressi o, a = [q1 , q2 , . . . , qn ] = q1 + b 1 q2 + 1 q3 + . . . + 1 qn1 + la qual resulta de cercar els qi i ri enters, tals que a = b q1 + r2 , en qu` e 0 r2 < b ; si r2 > 0, b = r2 q1 + r3 , en qu` e 0 r3 < r2 ; si r3 > 0, r2 = r3 q1 + r4 , en qu` e 0 r4 < r3 , proc es que es repeteix ns trobar rn > 0 tal que rn+1 = 0, es a dir rn1 = rn qn , (Aquest rn existeix, en ser b > r2 > r3 > , una successi o decreixent de nombres enters positius). immediat que q1 Z i q2 , . . . , qn Z+ {0}. Per exemple, Es 16 = [4, 1, 4] , 5 16 = [3, 1] . 5 1 qn ,
Considerem les successives fraccions redu des k que resulten de la fracci o cont nua, es a dir, k = [q1 , q2 , . . . , qk ], Observem que, 1 = en qu` e 1 =q1 1 =1 , 2 =q2 q1 + 1 2 =q2 , 3 =q3 (q2 q1 + 1) + q1 = q3 2 + 1 3 =q3 q2 + 1 = q3 2 + 1 . q1 1 = , 1 1 2 = q2 q1 + 1 2 = , q2 2 3 = q3 q2 q1 + q1 + q3 3 = , q3 q2 + 1 3 en qu` e k > 0, k {1, 2, . . . , n} .
200
4. Aritm` etica
i) Demostreu que: k k =qk k1 + k2 , k > 2, en qu` e k =qk k1 + k2 , k k k k1 (1) = , i mcd (k , k ) = 1. (b) k k1 k k1 n = a signe (b) (c) Si mcd (a, b) = 1, llavors n = |b| . (a) k = i k > 0.
ii) Demostreu que una condici o necess` aria per a lexist` encia de soluci o de lees que M = mcd (a, b) sigui divisor del coecient c. [Aix` o implicar` a quaci o (4.6), a b c que la resoluci o de lequaci o ser` a equivalent a la de lequaci o Mx + My = M. Es a dir que nom es caldr` a estudiar la resoluci o de lequaci o (4.6) per al cas mcd (a, b) = 1.] iii) Apliqueu els resultats del primer apartat a la recerca duna expressi o per a 2 una soluci o particular (x0 , y0 ) Z de lequaci o ax + by = c, en qu` e mcd (a, b) = 1. iv) Doneu una expressi o per a la soluci o general de ax + by = c, en qu` e mcd (a, b) = 1. 5. Elaboreu un txer DERIVE en qu` e sobtinguin funcions que proporcionin: La fracci o cont nua de a/b racional. La visualitzaci o de lalgoritme dEuclides aplicat a dos enters positius. Les fraccions redu des de a/b racional. o general, en nombres enters, de ax + by = c. Sent en que si no La soluci existeix, ho haur` a danunciar amb un missatge. Les dades a, b i c, han de ser enteres, amb l unica restricci o que a, b = 0. Les fraccions redu des duna fracci o cont nua. P
Cap tol 5
Semblan ca i trigonometria
Existeixen indicis de que les civilitzacions eg pcia i babil` onica mostraven inter` es en la q uesti o de trobar raons entre els costats dun triangle rectangle i en la consideraci o de la seva invari` ancia per a angles iguals. Ho veiem en el problema 56 del papir de Rhind en qu` e es proporciona la inclinaci o de la cara duna pir` amide, mitjan cant el c` alcul de la relaci o que avui anomenem cotangent de langle que aquesta forma amb la base.1 Tamb e ho trobem en la primera columna de la 2 tauleta Plimpton, i en una tauleta trobada a Tell Harmal, a lIrak, del 2000 aC, en qu` e es resol un problema que implicava el coneixement de les relacions entre els costats i les ` arees dels triangles semblants.3 De totes maneres no hi ha cap const` ancia de lexist` encia duna teoria sobre la semblan ca. De la q uesti o que no es t e cap tra ca en aquestes civilitzacions, es de levoluci o del concepte de semblan ca envers el tractament sistem` atic de problemes en qu` e es relacionessin, no tan sols les mesures dels segments, sin o les mesures de tots els elements, angles i costats, dun triangle. Daix` o sen faria c` arrec la disciplina que avui anomenem trigonometria, la qual encara tardaria a fer la seva aparici o. En el m on grec, trobem diverses narracions que connecten amb el concepte de semblan ca. Presentem dos fragments que fan refer` encia a Tales. El primer es del primer llibre de les Vides de l` osofs famosos de lescriptor Di` ogenes Laerci [iii] , i ens transmet les paraules del bi` ograf i historiador grec Jeroni de Rodes [iv aC]:4
Jeroni diu que tamb e va mesurar les pir` amides per observaci o de la longitud de la seva ombra en el moment en qu` e la nostra ombra es igual a la nostra al cada.
El segon es de Plutarc [i d.C.]:5
1 2
Vegeu Gillings [1972], 185187, i RobinsShute [1987], 48. Vegeu la secci o 4.2.1, p` agina 167. 3 Vegeu lan` alisi quen fa Gheverghese [1991], 175178 de ledici o espanyola de 1996. 4 Vegeu KirkRaven [1966], 123 de ledici o de 1974. 5 El fragment es dels Convivia septem sapientium, el qual pertany als Assaigs morals.
201
202
5. Semblan ca i trigonometria
Entre daltres fetes seves, ell [Amasis6 ] estava particularment satisfet amb la seva mesura de la pir` amide quan sense dicultat ni assist` encia de cap instrument, simplement posant un bast o en lextrem de lombra projectada per la pir` amide i havent fet dos triangles per limpacte dels raigs del sol, va mostrar que la pir` amide t e amb el bast o la mateixa ra o que lombra amb lombra.
En aquests fragments es manifesta el coneixement pr` actic de les relacions entre els costats de dos triangles semblants, es a dir daquells triangles amb els mateixos angles. Per` o, una cosa es laplicaci o pr` actica, en qu` e les mesures es prenen amb aproximaci o racional, i una altra cosa es el tractament te` oric en qu` e les magnituds implicades poden no ser commensurables. Per exemple, en el quadrat ABCD de la gura adjunta, els triangles AM B i BAD s on semblants; per` o, en el pla te` oric, es presenta el problema de no tenir les eines adequades per parlar de les raons entre BD i AD, o entre AM i BA, ni de la seva igualtat, perqu` e els segments de cada parella s on incommensurables.7 O sigui que si es vol parlar de proporcionalitat de segments en els triangles semblants, caldr` a crear una teoria de la proporci o que ultrapassi el domini de les magnituds commensurables. Satribueix a Eudox [iv aC] la introducci o daquesta teoria, la qual es recollida per Euclides en les divuit denicions i vint-i-cinc teoremes del llibre V dels Elements.8
B C M M A D A D A D B
A les seccions daquest cap tol farem una breu presentaci o de la teoria de la proporci o tal com es troba a Euclides, i el seu tractament conseg uent de la semblan ca en els primers teoremes del llibre VI. Estudiarem els inicis de la trigonometria i a quins problemes saplica, cercant en lobra de Claudi Ptolemeu [ii], el qual recoll el llegat dHiparc [ii aC]. Aquest u ltim va ser, possiblement, el primer a elaborar una taula de cordes equivalent a una taula trigonom` etrica de sinus, a partir dels estudis menys sistem` atics dels seus predecessors sobre segments i circumfer` encies, de dHip` ocrates de Quios [v aC] ns Arquimedes i Apolloni [iii aC], passant per Aristarc de Samos [iii aC] i Eratostenes de Cirene [iii aC] entre dalRei dEgipte (570526), pen ultim de la dinastia sa ta. Vegeu la secci o 1.2.3, p` agina 18. 8 Segons Thorup [1992], aquest no seria l unic intent de crear una teoria de la proporci o. Abans dEudox shauria desenvolupat una teoria basada en el proc es de lantiphairesis, o procediment de restes m utues per comparar dos segments, i que sha utilitzat en les presentacions de la incommensurabilitat del costat i la diagonal dun quadrat secci o 1.2.3, p` agina 18, i agina 184. de lalgoritme dEuclides secci o 4.4, p`
7 6
203
tres. Finalment donarem un apunt de levoluci o daquesta disciplina i mostrarem un exemple daplicaci o a la descripci o de corbes. Activitats 5.1 etodes explicats per Di` ogenes i Plutarc. 1. Considerem els m` i) Feu un gr` ac en qu` e es visualitzi el m` etode del primer. Quina limitaci o presenta aquest m` etode? ii) Expliqueu les avantatges que presenta el segon m` etode respecte lanterior. Quines dicultats es presenten en portar-lo a la pr` actica i com les solucioneu. 2. Recordem el teorema I.26 dels Elements dEuclides:
E1
Si dos triangles tenen dos angles i un costat iguals, estant aquest costat entre els angles iguals o subtendint un daquests angles, llavors tindran iguals els altres dos costats i el tercer angle.
Fent refer` encia a aquest teorema trobem el fragment de Procle seg uent:
Eudem,9 en la seva hist` oria de la geometria, atribueix aquest teorema a Tales dient que, en el m` etode mitjan cant el qual sexplica que Tales trob` a a quina dist` ancia estaven els vaixells en el mar, era necessari fer-ne u s.
i) En el gr` ac adjunt de lesquerra presentem una vista zenital de la soluci o suggerida de la lectura de Procle. Observeu-lo i expliqueu com es troba la dist` ancia del vaixell a la costa. Discutiu-ne la dicultat pr` actica i solucioneu-la.
vaixell
mar torre
visual
terra
distancia
ii) Ideeu una manera, utilitzant la semblan ca de triangles, per trobar la dist` ancia dun vaixell a la costa, on suposem que lestem observant des de dalt duna torre daltura coneguda a la vora de la mar. [Observeu el gr` ac anterior de la dreta.]
9 Eudem de Rodes [iv aC], fou deixeble dArist` otil. Va escriure una hist` oria de les Matem` atiques que sha perdut. Sha conservat part de la informaci o dun resum posterior, gr` acies o de 1970. a Procle. Concretament, aquest fragment es de Procle [v], 275 de ledici
204
5.1
La teoria de la proporci o i la semblan ca
Entre les denicions del llibre V, nhi ha un nucli de cinc que podrien aclarir el que entenen els grecs per ra o entre magnituds o, potser m es correctament, magnituds proporcionals:
Denici o V.3 Una ra o es un tipus de relaci o entre dues magnituds de la mateixa
classe, respecte de la seva grand` aria.

Denici o V.4 Es diu que tenen ra o entre si, les magnituds que en multiplicar-se
poden excedir una a laltra.

Denici o V.5 Es diu que una primera magnitud t e la mateixa ra o amb una segona
magnitud, que una tercera amb una quarta, quan qualssevol equim ultiples de la primera i la tercera, alhora excedeixin, alhora siguin iguals, o alhora siguin inferiors, que qualssevol equim ultiples de la segona i la quarta, respectivament agafats en lordre corresponent.
Denici o V.6 Sanomenen proporcionals les magnituds que tenen la mateixa ra o. Denici o V.7 Entre els equim ultiples, quan el m ultiple de la primera excedeix al
m ultiple de la segona, per` o el m ultiple de la tercera no excedeix el m ultiple de la quarta, llavors es diu que la primera t e amb la segona una ra o m es gran que la tercera amb la quarta.
Notem que la primera denici o remet al concepte de relaci o i no deneix res. Lhem incorporat per fer notar que Euclides no deneix quina cosa es una ra o. En t e prou en denir denicions 4 i 5, en quines condicions dues magnituds tenen ra o, i en quines s on iguals. De fet, aquestes dues denicions junt amb la setena, constitueixen el nucli principal en qu` e es basa la teoria. La denici o6 l unic que fa es assignar un nom a les magnituds que tenen la mateixa ra o. La denici o 4 permet pensar en lexist` encia, a la ment dEuclides, de magnituds que no tenen ra o, les qual no complirien la propietat enunciada. Tanmateix, tot fa pensar que aquesta no es la realitat, perqu` e Euclides sempre treballa amb la suposici o que dues magnituds de la mateixa classe compleixen la condici o a dir que aqu daquesta denici o. Es hi ha amagat un postulat, el qual rep el nom de postulat dArquimedes, perqu` e Arquimedes el presenta com a tal en el seu tractat Sobre lesfera i el cilindre de la manera seg uent:10
Donades dues l nies, dues superf cies o dos s` olids desiguals, si lexc es duna daquestes gures sobre laltra safegeix a si mateix un cert nombre de vegades, es pot superar cadascuna de les gures que es comparen entre si.
10
Vegeu Vera [1970], II, 27.
5.1. La teoria de la proporci o i la semblan ca
205
Finalment la denici o digualtat entre raons, i de ra o m es gran que una altra ra o, li permetr` a establir tota la teoria de la proporci o, amb la qual podr` a tractar amb ` exit la proporcionalitat de les gures semblants. Farem una presentaci o simb` olica de la denici o 6 que simplicar` a la presentaci o posterior. Representem la ra o entre les magnituds a i b, amb la notaci o a b: na>mb na=mb na<mb i nc>md o i nc=md o i n c < m d.
a c = m, n N es compleix b d
Un cop presentades les seves denicions Euclides demostra els vint-i-cinc teoremes de la teoria i, amb el seu ajut, senfronta a les tasques del llibre VI, dedicat a la semblan ca.11 Abans destudiar el llibre VI, presentem un exemple de lestil de demostraci o del llibre V, concretament la del teorema V.7, en qu` e utilitzem el llenguatge algebraic. Teorema V.7
Magnituds iguals tenen la mateixa ra o amb una mateixa magnitud, i aquesta mateixa magnitud t e la mateixa ra o amb les iguals.
a dir, si a, b i c s on magnituds i a = b llavors Es Efectivament, siguin n, m N. Llavors, a = b = n a = n b i, per tant, na mc m c = n b = n a n a = m c m c = a b = c c i c c = . a b
n a = n b =
a b = . c c c c = . a b P
5.1.1
El llibre VI i la semblan ca
Un dels primers objectius que es proposa Euclides en aquest llibre, es el de demostrar la proposici o coneguda a lensenyament secundari com a teorema de
Vegeu una transcripci o, en llenguatge algebraic, dels enunciats dels teoremes del llibre V a lap` endix 2 del nal daquest cap tol, p` agines 259260. Es podr` a observar que les propietats a dir que que demostra s on les que ja es coneixen en el domini del commensurable o racional. Es en aquest llibre trobem una teoria de voluntat globalitzadora, una teoria del incommensurable que cont e la teoria del commensurable; en el nostre llenguatge, obviant un cert nombre de q uestions, una teoria del real, la qual cont e la del racional.
11
206
Tales. Concretament, que la parallela a un costat dun triangle talla proporcionalment els altres dos costats i rec procament. Ho aconsegueix en el segon teorema, despr es duna proposici o pr` evia en qu` e generalitza I.38, comparant les ` arees dels triangles que tenen la mateixa al cada amb les seves bases. En fem la presentaci o per observar de quina manera utilitza la teoria de la proporci o. Teorema VI.1
Triangles i parallelograms que tenen la mateixa al cada s on entre si com les seves bases.
Siguin, a la gura adjunta, BAn = n AB i CDm = m CD. La primera part a demostrar diu que12 ABH AB = . CDH CD 1r. cas: Suposem n AB = m CD. Llavors, BAn = CDm . Per tant, en tenir An BH i Dm CH la mateixa base BAn = CDm i la mateixa al cada, es poden considerar els dos triangles amb la mateixa base i situats entre paralleles, com a I.38, i llavors, n ABH = An BH = Dm CH = m DCH.
Q H R
An
A3 A2 A
D2
D3
Dm
2n. cas: n AB > m CD = BAn > CDm . Llavors, en tenir An BH major base que Dm CH i la mateixa al cada, n ABH = An BH > Dm CH = m DCH. 3r. cas: De manera similar, n AB < m CD = BAn < CDm . Per tant, n ABH = An BH < Dm CH = m DCH. O sigui que es compleix la denici o V.5 digualtat de raons i AB ABH = . CD CDH
12 Quan escrivim ABH o ABCD ens referim a l` area del triangle ABH o del quadril` ater ABCD. Quan no hi hagi perill de confusi o identicarem l` area dun quadril` ater amb les dues lletres que representen els punts extrems duna diagonal.
207
Per als parallelograms ABHQ i CDHR, nom es cal considerar que s on dues vegades els triangles estudiats. Llavors, pel teorema V.15, ABHQ 2 ABH ABH = = . CDHR 2 CDH CDH I, nalment, pel teorema V.11, AB ABH = CD CDH Teorema VI.2 i ABHQ ABH ABHQ AB = = = . CDHR CDH CDHR CD P
Si es tra ca una recta parallela a un dels costats dun triangle, aquesta tallar` a els costats del triangle proporcionalment; i, si els costats del triangle es tallen proporcionalment, la l nia que uneix els punts dintersecci o ser` a parallela a laltre costat del triangle.
Donat el triangle ABC i la parallela a BC , que determina els punts D i E sobre AB i AC , Euclides construeix les l nies auxiliars BE i DC amb les que pot implicar una nova parella BDE i CDE de triangles en la demostraci o. Aquests nous triangles i la seva relaci o amb el ADE , faran de pont, gr` acies al teorema VI.1, entre les raons de les dues parelles de segments a relacionar. Efectivament, BD BDE CDE CE = = = . AD ADE ADE AE (La segona igualtat gr` acies a I.38 i V.7, i les altres a VI.1.) BD CE Quant al rec proc, tenim = per hip` otesi. A m es, per VI.1 AD AE BDE BD = ADE AD Llavors, per V.11, i CDE CE = . ADE AE CDE ADE en tenir aquests dos triangles iguals, i BC , aquestes l nies s on, per I.39,
D B
E C
P Un cop demostrat aquest teorema li es f` acil establir en els teoremes VI.4, 5 a dir, esquem` i 6, els criteris de semblan ca de triangles. Es aticament, en dos triangles es veriquen: Angles dun triangle, iguals als de laltre = costats proporcionals.
BDE = ADE i, per V.9, BDE = CDE . Llavors, la mateixa base DE , i estar entre DE paralleles.
208
Costats proporcionals = angles dun triangle, iguals als de laltre. Un angle igual i els costats que el determinen proporcionals = les altres dues parelles dangles iguals entre si. Activitats 5.2
E1
1. Haureu observat, en els m` etodes atribu ts a Tales, que una bona estrat` egia per resoldre el problema de mesurar dist` ancies o altures de llocs inaccessibles es basa en la consideraci o de triangles semblants. Aquests triangles es caracteritzen per tenir els angles iguals de dos en dos i els costats proporcionals. Construirem un instrument, el qual anomenarem quadrant, que ens ajudar` a en aquest problema. Aquest es composa de: o de fusta AB , (llarg` aria entre 35 i 45 cm). Un llist Un cart o r gid o fullola M P KN de forma rectangular (15 25 cm). El costat M K segueix la direcci o del llist o, i els costats KN i M P li seran perpendiculars. Sobre KN anir` a escrita la mesura del costat, i sobre N P sestablir` a una graduaci o millim` etrica assignant a N el valor 0. Tamb e sestablir` a una graduaci o angular de 90 amb centre K i assignant a KN el valor 0 . Una plomada penjada del v` ertex K , l de cosir molt , amb un pes que el tibi lligat a laltre extrem.
B K
o o
90 M A P
mur N X O X K N H
i) Constru u un quadrant. Observeu el gr` ac adjunt en qu` e lobservador O el colloca amb el llist o AB , seguint la direcci o del raig visual, dirigit al cap damunt del mur que t e davant. Justiqueu que els triangles KN X i OHV s on semblants. ii) Calculeu lal cada del mur utilitzant la informaci o de lapartat anterior. iii) Seguiu el m` etode dels apartats anteriors per calcular lal cada de laula.
B
E2
iv) Feu una simulaci o, amb el CABRI, del problema i la seva soluci o. v) Si entre lobservador O i el peu del mur H hi hagu es un obstacle que us imped s mesurar la dist` ancia OH , com ho podr eu fer per trobar lal cada del mur?
209
2. En aquesta activitat es tracta de calcular laltura XC del campanar de la Catedral de Tarragona sobre el nivell del mar, fent observacions amb el quadrant des de la l nia costanera. A m es es disposa dun pl` anol de la costa que permet u nicament calcular la dist` ancia d = AB entre els dos punts dobservaci o A i B.
C campanar C
x X B A mar A y X d z B
Elaboreu un procediment per assolir aquest objectiu, basat en la semblan ca de triangles. Tingueu en compte que el quadrant tamb e es pot utilitzar per mesurar es angles en el pla horitzontal. Per exemple, si voleu mesurar langle ABX nom cal collocar la fullola, on es fan les lectures, horitzontalment; apuntar al punt A, des de B , amb el llist o de la visual, i apuntar amb la plomada al punt X .13
X Pla horitzontal
P 5.1.2 Els teoremes VI.9 a VI.13. algebraica de la geometria. Els or gens de la representaci o
En aquest grup de teoremes es troben les construccions que permetrien Descartes [1596-1650], molts segles despr es, expressar la geometria en forma algebraica i posar, junt amb Fermat [1601-1665], leina de la geometria anal tica a la disposici o de la comunitat matem` atica. El punt de partida del treball de Descartes era el dassignar a cada segment un nombre, el qual representava la ra o daquest segment amb un segment que agafava, de sortida, com a segment unitat. Al segment unitat li assignava el nombre 1. Llavors, per poder tractar la geometria amb llenguatge algebraic, calia trobar les construccions equivalents a la realitzaci o de les operacions aritm` etiques de suma, difer` encia, producte, divisi o, i extracci o darrels. El que feu Descartes fou denir el producte i la divisi o amb
Aquesta activitat es pot simplicar per al primer cicle dESO si es proporciona un pl` anol amb lescala indicada, el qual, a m es de la costa, inclogui tota la zona implicada en lestudi.
13
210
lajut del teorema VI.12, en qu` e es construeix la quarta proporcional de tres segments, i larrel quadrada amb lajut del teorema VI.13, en qu` e es construeix 14 la mitjana proporcional de dos segments. Iniciem la presentaci o del grup amb el teorema VI.10, en ser el VI.9 un cas particular. Teorema VI.10
Dividir una recta donada de manera semblant a una recta ja dividida.

La clau de la demostraci o est` a en ladequada collocaci o de les rectes donades i el tra cat dunes C rectes paralleles que li permetin aplicar el teorema E VI.2. Efectivament, considera la recta AB que vol D L K dividir i situa la recta AC , dividida en els punts D i E , formant una angle qualsevol, en A, amb AB . Tot seguit, tra ca CB i les seves paralleles EH Z H A B i DZ , vegeu la gura adjunta, i nalment la parallela DLK a AB . Llavors, demostra que Z i H s on els punts cercats, utilitzant VI.2 i I.34. Efectivament, CE KL BH ED HZ = = , i = . ED LD HZ DA ZA Teorema VI.11
Donades dues rectes OA i OB , trobar una tercera proporcional.

En llenguatge de raons seria, donats OA = a i OB = b, trobar x tal que
B x b O a A b P X
OA OB = . OB x
Per aconseguir-ho, construeix P sobre la prolongaci o de OA tal que AP = b. Llavors, tra ca una parallela per P a AB . La seva intersecci o X amb la prolongaci o de OB , determina el segment x = BX cercat. El teorema VI.2 P en d ona la justicaci o immediata. Teorema VI.12
Donades tres rectes OA, AB i OC , trobar una quarta proporcional.

Recordem que aquesta u ltima construcci o ja shavia fet en el llibre II; aqu , el que fa Euclides es donar una altre tipus de justicaci o basada en la proporcionalitat que es despr` en de la semblan ca de triangles. Sobre el tema de lassignaci o num` erica als segments vegeu la introducci o de Pla, Viader [1999], xxxivxxxviii. Vegeu de quina manera construeix Descartes les operacions indicades a les p` agines 1315 de la mateixa obra.
14
211
O sigui, donats OA = a, AB = b i OC = c, trobar x tal que OA OC = . AB x
b A a c O C x X
Per aconseguir-ho, colloca els segments com a la gura, i tra ca una parallela per B a AC . La seva intersecci o X amb la prolongaci o de OC , determina el segment x = CX cercat. Igual que abans, sobt e la justicaci o gr` acies al teorema VI.2. P Teorema VI.13
Donades dues rectes AB i BC , trobar una mitjana proporcional.

En el llenguatge de raons posar em donats AB = b i BC = c, trobar x tal que x AB = . x BC
b A B X x c C
Per aconseguir-ho, posa AB i BC adjacents sobre la mateixa recta. Tra ca el semicercle de di` ametre AC , i la perpendicular per B a BC . El punt X dintersecci o daquesta perpendicular amb el semicercle determina el segment o es basa en el teorema VI.8 en qu` e ha demostrat soluci o x = XB . La justicaci que els triangles ABX i XBC s on semblants. P Si es parteix daquests teoremes, la comprensi o del perqu` e del tipus de construcci o del producte de segments es pot tenir a partir duna altra identicaci o. Aquesta consisteix a assignar a cada ` area un nombre que deneix la seva ra o amb l` area unitat, aquesta u ltima seria l` area dun quadrat de costat el segment unitat. En el cas concret dels rectangles, el nombre que representa l` area coincidiria amb el producte dels nombres que representen els seus costats.15 Llavors, es pot entendre la construcci o de Descartes del producte de dos segments
15 Podr em trobar un fonament per a la justicaci o daquesta identicaci o, en lestudi del signicat de la composici o de raons utilitzada per Euclides en el teorema VI.23, per` o no denida en cap dels seus llibres. Si sidentiquen les raons amb nombres i la composici o amb loperaci o num` erica del producte, llavors la identicaci o esmentada queda clara. Efectivament, una de les propietats daquesta composici o segons Euclides, es que per a qualsevol L, la ra o de dues magnituds K i M es composa de les raons K/L i L/M . Si representem loperaci o composici o de raons pel s mbol , escriurem C D P K L K = . M L M Llavors, si comparem el rectangle ABCD i el quadrat uniH Q tat ARQH de la gura, obtenim per la propietat anterior i el teorema VI.2, A R B ABCD ABCD ARP D AB AD = = . ARQH ARP D ARQH AR AH
Ara, si donem a les raons signicat num` eric tal com fa Descartes, nom es cal identicar la composici o amb loperaci o producte i queda justicada la representaci o de l` area del rectangle
212
a i b si tenim present el teorema VI.16. All , Euclides demostra lequival` encia AB CD = ` area (R1 ) = ` area (R2 ) , MN PQ per als rectangles R1 i R2 de costats congruents, respectivament, amb AB , P Q i CD, M N . Efectivament, Descartes deneix aquest producte, com la quarta proporcional x dels segments u, a i b, en qu` eu es el segment unitat. Sent en que ho faci aix perqu` e u b = = ` area (u, x) = ` area (a, b) = a b = 1 x = x . a x De la mateixa manera, per construir el quocient x de dos segments a i b, e sexplica, perqu` e construir` a la quarta proporcional de b, a i u. Tamb b u a = = ` area (b, x) = ` area (a, u) = b x = a 1 = x = . a x b Finalment, per construir larrel quadrada x dun segment a, caldr` a construir la mitjana proporcional de u i a. Perqu` e, u x = = 1 a = x2 = x = a . x a
Activitats 5.3
B
1. Constru u un txer amb el CABRI en qu` e es visualitzin les construccions del producte i la divisi o de dos segments, i larrel quadrada dun segment. Presenteulo de manera que es pugui comprovar amb la calculadora que la mesura dels segments resultants concorda amb el resultat num` eric de les operacions. 2. Descartes d ona la construcci o geom` etrica 2 2 de la soluci o de lequaci o z = az + b , en qu` e a, b > 0, utilitzant la gura adjunta. Expliqueu de quina manera la utilitzareu vosaltres per obtenir la soluci o de lequaci o, i feu-ne una visualitzaci o amb el CABRI.
O N P L M
3. Per apreciar la complexitat del treball amb la teoria de la proporci o, mentre no es disposa de la identicaci o entre nombres i magnituds i les construccions equivalents a les operacions aritm` etiques, plantegem les q uestions seg uents:
a dir, en ser AR = AH = 1, com el producte dels dos costats. Es a `rea (ABCD ) = AB AD .
213
i) Donats dos triangles d` arees T1 i T2 , i un segment p, trobeu un segment x tal que T1 p = . T2 x a dir, es tracta de construir la quarta proporcional quan les magnituds impliEs cades s on de diferent tipus.
T1 h1 a1
T2
h2 a2
Notem que, amb les identicacions de Descartes, no tindr em problemes. Es tractaria de construir p T2 p a2 h2 x= = . T1 a1 h1 ii) Com es podria trobar la composici o de raons q T1 , p T2 en qu` e q i p s on segments, i T1 i T2 s on triangles? Tingueu en compte larmaci o dEuclides a VI.23 que diu K L K = . M L M Visualitzeu la construcci o i feu una comprovaci o num` erica amb el CABRI. P 5.1.3 El teorema VI.3 i la circumfer` encia dApolloni
El teorema VI.3, conegut com a teorema de la bisectriu, es troba relacionat amb la resoluci o de moltes construccions, i amb la recerca de llocs geom` etrics. Concretament, un dels m es coneguts entre aquests u ltims, es el que rep el nom de circumfer` encia dApolloni. Se li ha donat aquest nom perqu` e Apolloni lestudi` a en el segon llibre de la seva obra Llocs plans, la qual cosa sabem pel comentari dEutoci a les C` oniques dApolloni, i per Pappo el qual ho refereix amb aquestes 16 paraules:
El segon llibre cont e aix` o: Si dues rectes tra cades per dos punts es tallen i els quadrats constru ts sobre aquestes difereixen en una ` area donada, el punt de tall es troba sobre una recta donada en posici o.
16
Vegeu Eecke [1933] II, llibre VII, 498499 de ledici o de 1982.
214
Daltra part, si aquestes rectes estan en una ra o donada, el punt de tall es troba sobre una recta o una circumfer` encia. .....................................
Si els punts donats s on B i C , i la ra o donada es b/c, l ultim lloc referit en el fragment rep el nom de circumfer` encia dApolloni dels punts B i C per a la ra o b/c. Sabem que Apolloni no en fou el descobridor perqu` e aquest lloc apareix abans, a la Meteorologia dArist` otil.17 . Abans dentrar en el seu estudi, presentarem el teorema de la bisectriu, el qual ens ser` a dutilitat. Teorema VI.3
Si es divideix en dues parts iguals BAD i CAD un angle BAC dun triangle BAC , i la recta que talla langle talla tamb e la base BC , els segments BD i CD de la base tindran la mateixa ra o que els altres costats BA i CA del triangle; i si els segments de la base tenen la mateixa ra o que els altres costats del triangle, la recta tra cada des del v` ertex A ns la secci o D, dividir` a en dues parts iguals langle del triangle.
Euclides comen ca prolongant la recta BA ns que talla en el punt E , la parallela, per C , a la bisectriu AD. Amb aix` o obt e AE = AC , perqu` e
A
ACE = CAD, per I.29, alterns interns, CAD = BAD, per hip` otesi, BAD = AEC , per I.29, corresponents.
B D C
Llavors, ACE = AEC . Per tant, per I.6, EA = CA. Finalment, per V.7 i VI.2, BA BA BD = = CA EA CD i per V.11, BA BD = . CA CD Quant al rec proc, la hip` otesi, VI.2 i V.11 permeten armar que BA BD BA BA BA = = = = . CA CD EA CA EA Llavors, per V.9, CA = EA, i per I.5, AEC = ACE . Finalment, per I.29, BAD = AEC = ACE = CAD .
Vegeu-ne el fragment a Vera [1970], 627631. Vegeu una an` alisi for ca completa daquest o de 1991. problema a Knorr [1986], 102108 de ledici
17
215
Observem que aquest resultat tamb e es v` alid per a la bisectriu exterior de a dir langle en A, excepte en el cas que aquesta sigui parallela al costat BC . Es si prolonguem BA ns H , el teorema es v` alid per a la bisectriu de langle CAH .
H Q A D C
Nom es cal tra car la parallela CQ, per C , a la bisectriu AP , en qu` e Q pertany a AB , i P pertany a la prolongaci o de BC . Llavors, per les mateixes raons que abans, AB PB AB = = . AC AQ PC Quant al rec proc es raona, tamb e igual que en el cas de la bisectriu interior. Queda clar que el teorema no es compleix quan la bisectriu exterior es parallela al costat BC es a dir AB = AC , perqu` e llavors no existeix P . P Aquest es un moment apropiat per plantejar la q uesti o m es general a la qual sha referit Pappo. Volem trobar el lloc geom` etric de tots els punts X del pla tals que, donats els punts B i C , i els segments b i c, es compleix XA/XB = b/c. De moment, per tot el que hem vist, en coneixem dos, M i N , els quals estan sobre la recta que passa per B i C . La seva determinaci o es f` acil i es pot aconseguir a partir de la construcci o de triangles semblants.18 Es tracta de fer una an` alisi que ens permeti determinar el lloc de tots els altres punts que e en el cas b = c es veu compleixen la propietat. Treballem en el cas b = c, perqu` immediatament que el lloc cercat es la mediatriu de BC . Suposem, doncs, que tenim constru t un punt X , exterior a la recta per B i C , el qual compleix la propietat. Si considerem el triangle BXC , les bisectrius pel v` ertex X tallen, per VI.3, la recta per B i C en els punts M i N coneguts. Llavors, es compleix M XN = 1 180 BXH = = 90 . 2 2
Per tant, el punt X pertany a la circumfer` encia de di` ametre M N de posici o determinada.
18
216
H X
M B C
Ara, un cop sabem que qualsevol punt X del lloc cercat pertany a la circumfer` encia, falta esbrinar si tots els punts de la circumfer` encia tenen la propietat. Partim del fet que MB NB b = = , MC NC c i cerquem XB/XC per a qualsevol punt X = M, N de la circumfer` encia. Una manera de relacionar aquestes raons es la de cercar la construcci o dalguna parella de triangles semblants adequats. Aix` o saconsegueix tra cant la parallela r a BX per C , i a partir della les parelles de triangles semblants, vegeu el gr` ac, BM X CM T
X
i
H
BN X CN S .
r M B C T S N
Daquesta manera sobt e NB MB BX BX = = = = CS = CT . CS NC MC CT Aix` o implica que XC es la mitjana del triangle rectangle T XS corresponent a langle recte; per tant, CX = CS , en ser el radi de la seva circumfer` encia circumscrita. Finalment, BX BX NB b = = = . CX CS NC c a dir que la circumfer` Es encia de di` ametre M N es el lloc cercat, el qual anomenem circumfer` encia dApolloni de B i C per a la ra o b/c. Activitats 5.4
B
1. Constru u un quadrat conegut un v` ertex i el punt mitj` a dun dels costats no adjacents al v` ertex.
5.2. El naixement de la trigonometria
217
2. Donats dos segments b i c, i dos punts B i C , elaboreu amb el CABRI: i) Un txer en qu` e es visualitzi, pas a pas, la construcci o de: El punt M interior a BC , i el punt N sobre la seva prolongaci o tals que MB NB b = = . MC NC c La circumfer` encia dApolloni dels punts B i C per a la ra o b/c. Indicaci o: Per a la primera part us podeu inspirar en el gr` ac adjunt.
b M B b
c C
ii) Una macro que donats dos segments b i c, i dos punts B i C , construeixi la circumfer` encia dApolloni daquests dos punts per a la ra o b/c. 3. Constru u amb regle i comp` as un triangle XBC , del qual coneixeu el costat BC , langle oposat BXC = i la relaci o XB/XC = b/c. Feu-ne una visualitzaci o amb el CABRI. 4. Donats tres punts A, B i C , i la grand` aria dun angle < 180 , constru u la circumfer` encia que passa per A i B , i tal que les seves tangents per C formin un angle . Feu-ne una visualitzaci o amb el CABRI per examinar el nombre de solucions del problema. P
5.2
El naixement de la trigonometria
Si sexaminen els treballs que shan conservat de les antigues civilitzacions, que tenen a veure amb lestudi i tractament sistem` atic de les relacions entre segments i circumfer` encies, sarriba a la conclusi o que la trigonometria nasqu e a Gr` ecia a l` epoca dHiparc [ii aC], o potser una mica abans amb Apolloni [iii aC]. Tamb e sembla clar que una de les motivacions que condu ren a plantejar les relacions entre les mesures de tots els elements del triangle, resid en lintent de crear un model cosmol` ogic racional que expliqu es i relacion es els moviments dels astres en la volta celeste, i contribu s a la mesura cada cop m es acurada dels fen` omens relacionats, com la durada de les hores de claror, les posicions relatives dels planetes, etc. Aquest intent esdevingu e en el m on grec, a m es tardar, en el segle iv aC, a l` epoca de Plat o. Els principis justicats amb arguments m es o menys racionals, en qu` e es tenia que basar aquest model deien fonamentalment que:
218
La Terra restava imm` obil en el centre duna gran esfera, en la qual es trobaven els estels xos, es a dir aquells que conservaven les seves dist` ancies relatives per a un observador de la Terra. A m es aquesta esfera girava al voltant dun eix que passava pel centre de la Terra. El Sol, la Lluna i els cinc planetes coneguts es trobaven a linterior de lesfera i compartien el seu moviment. Tamb e estaven sotmesos a daltres moviments que provocaven que les seves projeccions sobre lesfera seguissin traject` ories diferents entre els estels xos. Aquestes eren for ca complexes en el cas dels cinc planetes, en qu` e peri` odicament canviaven de sentit. En ser l unic moviment que convenia al Cel, pel seu car` acter div , el circular i uniforme, shavien dexplicar aquestes traject` ories a partir de moviments circulars i uniformes. Nom es tenim not cia que treballessin amb un principi diferent al primer, dHeraclides de Pontus [iv aC], Aristarc de Samos [iii aC] com explica Arquimedes es tard Seleuco, els quals proposaven una teoria a lArenari 19 , i un segle m helioc` entrica. Quant al repte plantejat, diversos matem` atics, astr` onoms i l` osofs van contribuir a lelaboraci o del model. Entre ells cal destacar, en el segle iv aC, Eudox, Calipo i Arist` otil, que crearen i desenvoluparem models en qu` e els moviments dels planetes estaven determinats pels dunes esferes homoc` entriques, encaixades en lesfera dels estels xos. Aquestes tenien diferents eixos de rotaci o que passaven pel centre de la terra, i els planetes shi trobaven lligats. Amb els diferents moviments que cada esfera imprimia a les m es interiors, i aquestes als planetes, podien explicar aproximadament perqu` e els planetes seguien trao, els models eren ject` ories tan err` atiques respecte dels estels xos.20 Tot i aix` incomplets. A partir possiblement dApolloni i, de ple, amb Hiparc i Ptolemeu [ii], per tal de concordar m es acuradament els models amb les observacions, el model de les esferes homoc` entriques evolucion` a. Es f eu la inclusi o de cercles exc` entrics i epicicles, mitjan cant els quals saproximaven millor les traject` ories dels astres interiors de lesfera celeste. En daltres paraules els moviments daquests astres es podien explicar a partir de la composici o de traject` ories circulars amb diferents centres. La complexitat que afegia aquesta teoria, contribu a fer m es punyent la necessitat de relacionar les mesures dels angles i els costats dels triangles. Hiparc fou, possiblement, el primer a establir aquesta relaci o, compilant una taula de cordes corresponents als arcs duna circumfer` encia, la qual cosa tamb e va fer Menelau en el primer segle de la nostra era, cap de les quals sha conservat. Lobra m es antiga en qu` e podem trobar-ne un model es la Composici o Matem` atica o Sintaxi Matem` atica de Ptolemeu, composta de tretze llibres conservats ntegrament.21 All podem estudiar la seva presentaci o, aix com els
19 20
Vegeu Vera [1970], II, 205. Vegeu Dreyer [1953], 87122, i Heath [1913], 191248. 21 Vegeu Ptolemeu [ii].
219
procediments geom` etrics, amb les demostracions pertinents, emprats per elaborar-les. En aquestes taules, els valors de les cordes corresponents a diferents arcs o angles centrals duna circumfer` encia venien donats en funci o del radi, m es exactament, en funci o de les parts iguals en qu` e es dividia el radi. Aix , si en la circumfer` encia (O, OA) es considera la corda AB i larc AB, subtendits per langle central = AOB , la taula proporcionava per a cada valor de la mesura de la corda AB = crd ().
B R /2
AB = crd() = 2R sin(/2)
Els arcs eren mesurats a partir de la divisi o de la circumfer` encia en 360 parts es, i aquestes iguals, o graus. Cadascuna daquestes parts es dividia en 60 parts m u ltimes en 60 m es. Per mesurar les cordes, Hiparc feia servir una unitat de longitud basada en la comparaci o del radi amb la circumfer` encia. Considerava la ra o entre la longitud de la circumfer` encia i el di` ametre, es a dir , aproximada per lexpressi o sexagesimal 3; 8, 30. Llavors calculava el valor del radi en minuts darc de circumfer` encia. Aix obtenia, en notaci o sexagesimal, Radi = 360 60 = 57, 18(60 minuts, 2
es a dir, 3438 minuts darc. A partir daqu , donava el valor de les cordes en aquestes mateixes unitats. El cas m es simple de calcular es el de la corda de 60 . En ser aquesta igual al radi, tenim crd (60 ) = Radi = 57, 18 . M es tard, Ptolemeu canviaria les unitats de mesura i consideraria el radi compost de 60 unitats. En denitiva, si sobserva el gr` ac de m es amunt, sobtenen les seg uents equival` encies amb la trigonometria actual, en qu` eR es el radi de la circumfer` encia: Angle Corda de langle
2
Hiparc = 6876 sin

2
Ptolemeu = 120 sin

2
crd () = 2R sin
Per tal de percebre la innovaci o que representen els m` etodes dHiparc i Ptolemeu, en els c` alculs referents a les mesures dun triangle, estudiarem el problema
220
que presenta aquest u ltim en el llibre I, cap tol 5.22 All tracta de calcular les longituds de les ombres projectades per un gn` omon EG de longitud 60, en la latitud geogr` aca de 36 , els dies dels equinoccis i dels solsticis.23 El moment del dia triat es el del pas del Sol pel meridi` a del lloc, es a dir quan la seva traject` oria es troba en el punt m es alt sobre lhoritz o. Observem en les gures adjuntes, la de la part inferior de la dreta, en la qual es recolza el seu treball. Notem que identica els angles de v` ertex en el centre Et de la terra, de costats que passen per les diferents posicions H , B , L del Sol en els solsticis i equinoccis, i el zenit A del lloc, amb els determinats pels mateixos punts, i el v` ertex en lextrem superior E del gn` omon. Ho justica en no ser la terra nom es que un punt i un centre, relativament a lesfera del Sol, de manera que no hi ha difer` encia entre el centre Et , i lextremitat superior E del gn` omon .
H B L
B L H A
H !
A H N Horitzo H B L E T G K A E G Et
E G
Gnomon
Et
Terra Horitzo celest Esfera del Sol
aparent
M D Z N
Grafic del llibre I, captol 5
Estudiem aquesta justicaci o i el c` alcul de la longitud de lombra, centrantencia entre el centre Et nos en el cas del solstici destiu. Com que no hi ha difer` i lextremitat superior E del gn` omon , es t e mireu la gura 0 = = + 0 + = . Llavors quan, el dia del solstici destiu, el Sol en el seu pas pel meridi` a, es troba es igual a la difer` encia en el punt H es compleix KEG = HEA. Aquest angle entre la latitud 36 i la declinaci o del Sol. En ser aquesta u ltima igual a la inclinaci o de lecl ptica, calculada en aquell temps en 23 51 20 , sobt e KEG = 36 23 51 20 = 12 8 40 . Si no haguessin elaborat les taules de cordes, el procediment de c` alcul de lombra hagu es presentat tres possibilitats:
Vegeu Ptolemeu [ii], volum I, 7475 de ledici o de 1988, i la secci o 8.10.1. Vegeu lap` endix 1 a la secci o 5.7, per als conceptes b` asics de la visi o cosmol` ogica en temps de Ptolemeu.
23 22
221
Esperar el dia del solstici i prendre la mesura directament. No esperar el solstici, construir un triangle rectangle congruent a partir del criteri ACA, [90 6012 8 40 ], i prendre la mesura del costat que representa lombra. No esperar el solstici, construir un triangle semblant, en aquest cas no caldr` a que el costat conegut mesuri 60 unitats, i establir la proporcionat, i les longituds del gn` omon litat entre els costats p, q del triangle constru EG = 60 i lombra GK desconeguda. Sobtindria, GK 60 = p q
E 60 K q p
GK =
60 p . q
El que es van plantejar aquests ge` ometres i astr` onoms, era el fet destalviarse aquestes construccions. Sobretot tenint en compte que, en els problemes en qu` e hi havia implicats m es dun triangle, shaurien de repetir m es duna vegada. Aquesta necessitat destalvi era encara m es urgent en els problemes en qu` e shavia de treballar amb triangles sobre lesfera. El cam que decidiren seguir fou el de considerar una circumfer` encia, de radi 3438 en el cas dHiparc, i 60 a Ptolemeu, i elaborar una taula amb la mesura de les cordes subtendides pels diferents arcs. Daquesta manera, si es t e un triangle de costats a, b i c, i angles , i , el triangle inscrit a la circumfer` encia de costats crd (2), crd (2 ) i crd (2 ) li es semblant. A partir daix` o, si es coneixen , i , i el costat a, per calcular els altres costats b i c, nom es cal fer dues coses: Consultar els valors de les cordes dels angles 2, 2 i 2 a les taules. Calcular b= a crd (2 ) , crd (2) c= a crd (2 ) . crd (2) (5.1)
b a 60 c crd(2) 2 2 2 crd(2)
crd(2)
222
Aix , en el problema que estem estudiant, el que fa Ptolemeu es calcular la longitud de lombra GK , amb lajut de la seva taula: GK = Concretament, = 12 8 40 = 2 = 24 17 20 = crd (2) = 25; 14, 43 . GKE = 90 = 2 GKE = 180 2 = 155 42 40 = = crd (2 GKE ) = 117; 18, 51 . Per tant, GK = GE crd (2) crd (2 GKE ) = 60 25; 14, 43 GE crd (2) = = 12; 55 . crd (180 2) 117; 18, 51 (5.2) GE crd (2) crd (2 GKE ) .
Si fem una comprovaci o amb les nostres eines trigonom` etriques obtenim, GK = 60 = 12.911575 12; 54, 42 . tan 77 51 20
Activitats 5.5
B
1. Comproveu que per als problemes amb triangles rectangles dangles coneguts, si es coneix la hipotenusa nom es cal fer el c` alcul duna corda per trobar un catet. Ara b e, si es vol trobar un catet a partir de laltre catet, cal calcular dues cordes. Aix` o ve a establir una quasi-equival` encia entre les prestacions directes de la taula de cordes i de la nostra calculadora cient ca. Concretament, les taules de cordes es poden interpretar com a taules de sinus i de cosinus, per` o manquen unes taules per a un c` alcul directe equivalent al de la tangent. En aquest u ltim cas, cal consultar els valors de dues cordes dangles suplementaris i dividir-los. P
5.3
La taula de cordes. El teorema de Ptolemeu
En el cap tol 9 del llibre I de lAlmagest, trobem una collecci o de teoremes que li permeten construir vuit taules de cordes organitzades en tres columnes:24
24
Vegeu Ptolemeu [ii], volum I, 2645 de ledici o de 1988.
5.3. La taula de cordes. El teorema de Ptolemeu
223
La primera columna cont e els valors dels arcs de circumfer` encia expressats en graus i minuts. Comen ca pel valor 0 30 , i arriba a 360 amb intervals de 30 .25 La segona columna cont e els valors corresponents de les cordes. La unitat 1 de mesura es 120 del di` ametre, i la part fraccion` aria ve donada en numeraci o sexagesimal. La tercera columna cont e les trentenes parts de les difer` encies o increments entre cada corda i la immediatament posterior. Aix , de la consulta directa de les taules es poden obtenir les cordes de tots els angles expressats en graus i minuts. Per al c` alcul de la corda dun angle expressat, a m es, en segons, nom es calia fer una interpolaci o lineal. Per exemple, la manera de trobar el valor que assigna Ptolemeu, en el problema de la secci o anterior 26 a la p` agina 222, a la crd (24 17 20 ) consistiria en: 1) Consultar a les taules, les dues les consecutives, Arcs
Graus Minuts
Cordes
Parts del di` ametre Prim. Seg. Parts
Trentenes de les difer` encies

Prim. Seg. Terc.
24 24
0 30
24 25
56 27
58 41
0 0
1 1
1 1
26 22
2) Calcular amb lajut de les trentenes de les difer` encies, crd (24 17 ) = crd (24 ) + 17 0; 1, 1, 26 = 24; 56, 58 + 0; 17, 24, 22 = 25; 14, 22, 22 . 3) Interpolar linealment el valor de la corda cercada entre crd (24 17 ) crd (24 18 ), crd (24 17 20 ) = crd (24 17 ) + 25; 14, 43 .
Maor [1998], 16, explica que la paraula grau per designar la unitat de mesura dels angles, t e origen grec. Ells utilitzaven la paraula o (moira ), tradu da pels ` arabs per daraja, la qual esdev e de gradus en llat . Daltra banda els grecs anomenaven primera part la seixantena part del grau, i segona part la seixantena part de la primera part. Passat al llat es convertiria en pars minuta prima i pars minuta secunda, es a dir la primera part petita i la segona part petita. Actualment, ha quedat minut i segon. Vegeu tamb e Cajori [192829], volum II, 142148 de ledici o de 1993. 26 Es evident que els dos u ltims passos es poden reunir en un de sol, per` o preferim mostrar la difer` encia entre lactuaci o si existeixen minuts darc, o si existeixen minuts i segons.
25
20 0; 1, 1, 26 = 60 = 25; 14, 22, 22 + 0; 20 0; 1, 1, 26 = 25; 14, 42, 50.40
224
Arcs
Cordes p 46 46 47 47 48 48 49 49 50 50 51 51 52 52 53 53 54 54 54 55 55 56 56 57 57 58 58 59 59 60 60 60 61 61 62 62 63 63 64 64 64 65 65 66 66 24 53 22 50 19 48 17 45 14 42 11 39 8 36 4 32 0 28 56 24 52 20 47 15 43 10 38 5 32 0 27 54 21 48 15 42 8 35 2 28 55 21 47 13 40 19 15 9 59 46 30 10 48 21 51 17 40 0 16 28 38 42 43 41 36 26 11 54 32 7 37 4 26 45 0 11 16 18 17 10 0 45 26 2 34 0 24 42 56 7
45.5 46 46.5 47 47.5 48 48.5 49 49.5 50 50.5 51 51.5 52 52.5 53 53.5 54 54.5 55 55.5 56 56.5 57 57.5 58 58.5 59 59.5 60 60.5 61 61.5 62 62.5 63 63.5 64 64.5 65 65.5 66 66.5 67 67.5
Difer` encies/30 p 0 0 57 54 0 0 57 46 0 0 57 40 0 0 57 33 0 0 57 27 0 0 57 20 0 0 57 13 0 0 57 7 0 0 57 0 0 0 56 53 0 0 56 46 0 0 56 39 0 0 56 31 0 0 56 26 0 0 56 18 0 0 56 10 0 0 56 2 0 0 55 55 0 0 55 47 0 0 55 40 0 0 55 33 0 0 55 24 0 0 55 16 0 0 55 9 0 0 55 1 0 0 54 53 0 0 54 45 0 0 54 37 0 0 54 28 0 0 54 20 0 0 54 12 0 0 54 4 0 0 53 55 0 0 53 47 0 0 53 38 0 0 53 30 0 0 53 22 0 0 53 12 0 0 53 3 0 0 52 55 0 0 52 46 0 0 52 37 0 0 52 28 0 0 52 19 0 0 52 9
Versi o dun fragment de la taula de cordes de lAlmagest
225
5.3.1
An` alisi de la construcci o de la taula de cordes
Ptolemeu inicia el cap tol 9, previ a la presentaci o dels teoremes i les taules, amb el seg uent discurs:
Per facilitar la pr` actica, construirem una taula dels valors daquestes rectes [les cordes], partint la circumfer` encia en 360 graus. Tots els arcs de la nostra taula aniran creixent en mig grau, constantment, i donarem per a cadascun daquests arcs el valor de la corda, suposant el di` ametre partit en 120 parts. Es veur` a per la pr` actica, que aquest nombre ser` a el m es c` omode que es pot escollir. Mostrarem, primerament, com mitjan cant un nombre el m es petit possible de teoremes, que s on sempre els mateixos, sassoleix un m` etode general i r` apid per obtenir aquests valors. No ens limitarem a la taula, de la qual es podrien agafar aquests valors sense con` eixer la teoria, sin o que facilitarem els mitjans de provarlos i vericar-los, donant els m` etodes de construcci o. Utilitzarem, en general, la numeraci o sexagesimal, per evitar lembolic de les fraccions; i, en les multiplicacions i les divisions, agafarem sempre els resultats m es aproximats, de manera que, all` o que negligirem no els privar` a de ser sensiblement justos.
La seva manera dactuar, dirigida a trobar la corda d1 , la d 1 2 i la corda de la suma darcs de cordes conegudes, presenta les etapes seg uents: 1) Troba els valors de crd (36 ), crd (60 ), crd (72 ), crd (90 ) i crd (120 ), a partir de propietats dels pol gons regulars presentades en els Elements dEuclides. 2) Utilitza el teorema de Pit` agores per relacionar els valors de les cordes dels angles suplementaris. 3) Troba la manera de calcular crd ( ) en qu` e i s on arcs de cordes conegudes, mitjan cant el lema conegut com a teorema de Ptolemeu. Aix pot calculat crd (12 ) = crd (72 60 ). 4) Relaciona la corda dun arc amb la corda de larc meitat. Aix` o li permetr` a 3 1 calcular crd (6 ), crd (3 ), crd (1 2 ) i crd ( 4 ). 5) Compara les raons entre arcs i les raons entre les seves cordes, i ho apli ca al c` alcul de crd (1 ), mitjan cant la comparaci o de crd ( 3 4 ), crd (1 ) i 1 crd (1 2 ). Llavors, amb la relaci o del quart apartat troba, tamb e, crd ( 1 2 ). 6) Finalment, calcula crd ( + ) en qu` e i s on arcs de cordes conegudes. Aquest u ltim pas li permet construir tota la taula mitjan cant successius 1 c` alculs de crd ( + 2 ). Anirem seguint les etapes de la seva actuaci o.
226
Etapa 1
B
El primer que fa es justicar que si en un cercle (D, DA) tra ca el di` ametre AG, considera el punt mitj` a E de GD, el radi DB perpendicular a AG, i el punt Z sobre AD tal que EZ = EB , llavors
GD es el costat de lhex` agon inscrit. es el costat del dec` agon inscrit, per XIII.9 dels Elements.27 Efectiva DZ ment, GZ ZD + ED2 = EZ 2 = EB 2 Per tant, GZ ZD = DB 2 = DG2 . a dir que GZ es tallat en mitjana i extrema ra o en el punt D. ConEs seg uentment, en ser DG el costat de lhex` agon inscrit, ZD ser` a el costat del dec` agon inscrit, per XIII.9. BZ es el costat del pent` agon inscrit, per XIII.10 dels Elements, en ser ZD agon. el costat del dec` agon inscrit i DB el de lhex` Llavors, en ser el costat del dec` agon igual a la corda de 36 , aplica el teorema de Pit` agores i obt e,28 crd (36 ) = DZ = EZ ED = EB ED = BD2 + ED2 ED = = 3600 + 900 30 = 67; 4, 55 30 = 37; 4, 55. Despr es, en ser el costat del pent` agon igual a la corda 72 , obt e crd (72 ) = BZ = = DZ 2 + BD2 = 37; 4, 552 + 3600 = i ED2 + DB 2 = EB 2 .
4975; 4, 15 = 70; 32, 3.
Tamb e sap que la corda de 60 es igual al costat de lhex` agon inscrit, el qual es igual al radi. Per tant, crd (60 ) = GD = 60. Quant a la corda de 90 , sap que es igual al costat del quadrat inscrit. Conseg uentment, crd (90 ) = BG = DG2 + DB 2 = 2 602 = 84; 51, 10 .
Per als enunciats de les proposicions XIII.9 i XIII.10 dels Elements, vegeu la secci o 2.7.2 No indica com fa el c` alcul darrels. Per observar laproximaci o amb que treballa vegeu e es calcula crd (120 ). lactivitat 5.6.1, en qu`
28 27
227
Finalment, obt e la corda de 120 com el costat del triangle equil` ater inscrit, del qual sap que el seu quadrat es tres vegades el quadrat del radi: crd (120 ) = 3 602 = 10800 = 103; 55, 23. Etapa 2 Respecte de les cordes dels angles suplementaris arma que
f` Es acil veure que, mitjan cant les cordes donades, sobtindran aquelles que subtendeixen la resta de la semicircumfer` encia, perqu` e la suma dels seus quadrats es igual al quadrat del seu di` ametre.
a dir que Es crd (180 ) = 1202 crd 2 () . Llavors, ho aplica al c` alcul de la corda de 144 :
36
144
crd (144 ) = = Etapa 3
1202 crd 2 (36 ) =
14400 1375; 4, 15 =
13204; 55, 45 = 114; 7, 37.
En aquest punt, es planteja de trobar les cordes dels arcs que s on difer` encia de dos arcs de cordes conegudes. Aix` o constituir` a el primer pas per calcular les cordes darcs cada vegada m es petits. Aqu entra en joc teorema de Ptolemeu, que ell d ona com un lema. No sabem si el teorema es original dell ni, molt menys, el cam del seu descobriment. Per` o veurem que una an` alisi del problema que ens ocupa ens hi condueix.
C B E A O D
228
Es tracta destablir alguna relaci o entre els segments AB = crd ( AB) i AC = crd ( AC), i la corda BC = crd ( BC) de larc difer` encia BC = AC AB. Notem que si coneixem els valors de AB i AC , coneixem els valors de les cordes dels arcs suplementaris, es a dir BD i CD. Daltra banda coneixem el valor del di` ametre. A m es, si observem la gura adjunta, i per les relacions entre angles inscrits en una circumfer` encia, tenim BAC = BDC i BCA = BDA.
Amb tota aquesta informaci o caldria establir relacions entre la corda BC i la resta de cordes conegudes. Una estrat` egia a seguir es cercar triangles semblants en qu` e estiguin implicats aquests segments. De moment, no nhi ha cap parella, per` o Ptolemeu, possiblement inspirat per la igualtat dels angles esmentats, t e e E pertany a la corda AC i la pensada de considerar el triangle ABE , en qu` ABE = DBC . Llavors, si tornem a utilitzar les relacions entre angles inscrits, tenim les semblances entre triangles, BCD BEA i ADB ECB . Conseg uentment, BC BD CD = = BE AB AE Aix` o implica que, AE BD = AB CD Si sumem les dues igualtats, obtenim AD BC + AB CD = BD (AE + EC ) = BD AC . (5.3) i AD BC = EC BD . i AD AB BD = = . EC EB CB
O sigui, que sha pogut trobar una relaci o entre la corda BC de larc BC = AC AB i la resta de cordes conegudes. El resultat que proporciona Ptolemeu com un lema per als seus c` alculs, es una generalitzaci o de la relaci o (5.3) a quadril` aters convexos inscrits en una circumfer` encia. La prova que d ona es la mateixa que resulta de lexposici o anterior, perqu` e ha sigut independent de que un dels costats del quadril` ater fos un di` ametre. Aix el teorema ve expressat a lAlmagest de la manera seg uent:
Sigui un quadril` ater qualsevol inscrit en el cercle ABCD; siguin tra cades les diagonals AC , BD: es tracta de provar que el rectangle constru t sobre AC i BD, es igual als dos rectangles dels costats oposats AB , CD i AD, BC .
C B E D
229
a dir, Es AC BD = AB CD + AD BC , en qu` e recordem que la clau de la demostraci o est` a en considerar el punt E sobre AC tal que ABE = DBC . Ara, si en la recerca de crd ( AC AB), utilitzem el llenguatge dangles, i anomenem AOC = i AOB = , en qu` eO es el centre de la circumfer` encia, obtenim de la igualtat (5.3), 120 crd ( ) + crd ( ) crd (180 ) = crd (180 ) crd (). Finalment, podem cercar el valor de la taula de Ptolemeu per a la corda de 12 : 120 crd (72 60 ) + crd (60 ) crd (180 72 ) = crd (180 60 ) crd (72 ). a dir, Es crd (12 ) = Etapa 4 Per al c` alcul de les cordes de larc meitat dun arc de corda coneguda, tamb e es podria utilitzar el teorema de Ptolemeu, per` o a lAlmagest se segueix un cam diferent.29
B D
1 103; 55, 23 70; 32, 3 60 120
14400 70; 32, 32 = 12; 32, 36.
A O
E F
Considera B , C i D sobre la circumfer` encia tals que BD +DC = 2 BD = BC, i cerca la relaci o entre les cordes BC i DC . Primerament considera la perpendicular DF al di` ametre AC , i el punt E sobre AC tal que AE = AB . De la congru` encia dels triangles ABD i AED pel criteri C-A-C, obt e BD = DE i, per tant, DC = DE . Aix` o implica que el triangle DEC sigui is` osceles, i DF sigui laltura sobre el costat desigual EC . Per tant, 1 1 CF = (AC AE ) = (AC AB ) . 2 2
Per a Neugebauer [1975], 23-24, el fet que no sutilitzi el teorema en aquest cas, sin o un procediment que ve dArquimedes, segons la traducci o de Ibn Qurra del seu tractat sobre lhept` agon, podria ser un argument a favor duna dataci o del teorema pr` oxima al temps de Ptolemeu. Tanmateix, fem notar que sen pot trobar una demostraci o per a un cas particular a la proposici o 94 de les Dades dEuclides la qual proposem a lactivitat 5.6.3.
29
230
Daltra banda, en ser ADC rectangle, es compleix CD2 = AC CF . Per tant, 1 crd 2 ( CD) = AC CF = AC (AC AB ) = 2 1 = crd (180 ) (crd (180 ) crd (180 BC)) = 2 = 60 (120 crd (180 BC)) . Si anomenem = BOC i crd 2 = DOC , tenim 2 = 60 (120 crd (180 )) . 2
A partir daquest resultat, Ptolemeu es troba en condicions de calcular crd (6 ), 1 crd (3 ), crd (1 2 ) i crd ( 3 ltimes proporciona els valors, 4 ). Per a aquestes u
) = 1; 34, 15 crd (1 1 2
crd ( 3 ) = 0; 47, 8 . 4
Etapa 5 Com a pas previ del c` alcul de crd (1 ), Ptolemeu demostra un lema que enuncia de la manera seg uent:
Dic que si es tracen en el cercle dues rectes desiguals, la m es gran es a la m es petita, en una ra o m es petita que larc descrit sobre la m es gran, a larc subtendit per la m es petita.30
a dir, si es consideren les cordes AB i BC , en qu` Es e BC > AC , llavors
30 Aquesta proposici o ja havia sigut assumida per Aristarc sense demostraci o en diverses proposicions de la seva obra Sobre les grand` aries i dist` ancies del Sol i la Lluna, vegeu Heath equivalent a la desigualtat [1913], 352414 de ledici o de 1981. Es
90 > a > b > 0 = Tamb e es del mateix tipus la desigualtat 90 > a > b > 0 =
sin a a < . sin b b
tan a a < , tan b b
` assumida per Aristarc i de la qual tenim una demostraci o a la proposici o 8 de lOptica dEuclides, o de 2000. vegeu Euclides [c.300 aC b ], 142143 de ledici
231
BC BC < B AB AB T Lestrat` egia de la seva demostraci o pasA C Z E sa per considerar la bisectriu BD de langle H ABC , en qu` e D pertany a la circumfer` encia. Amb ella aconseguir` a comparar les cordes AB F O i BC amb els seus arcs subtendits, mitjan cant la comparaci o de les ` arees duns triangles i sectors circulars que aquesta bisectriu determina amb AC , AD i la mediatriu de AC , i la daquests u ltims sectors amb els seus angles. D Observem-ho Si E es el punt dintersecci o de la bisectriu BD amb el segment AC , pel teorema de la bisectriu es compleix CE CB = > 1 i, per tant, CE > EA . EA BA Llavors, si es tra ca la perpendicular DZ , Z sobre AC , a AC pel punt D, resulta que E est` a entre A i Z . Amb aquest punt E aconsegueix expressar BC AB en termes de AE i EZ : BC CE CZ + EZ AE + 2EZ = = = . AB AE AE AE Daltra banda, en ser DA > DE > DZ , si tra ca el cercle (D, DE ), aquest tallar` a al segment AD en un punt H , i a la prolongaci o de DZ en un punt T . Ara, les ` arees dels triangles ADE , EDZ , i dels sectors HDE , EDT li serviran per assolir lobjectiu. Efectivament,31 EZ triangle (EDZ ) sector (EDT ) EDZ = < = . AE triangle (ADE ) sector (HDE ) ADE Per tant, BC AE + 2EZ ADE 2 EDZ CDB BC = < + = = . AB AE ADE ADE ADB AB Aquest resultat li permet seguir amb el proc es de formaci o de la taula de cordes: 1 crd (1 ) < 3 3 4 2 crd 4 4 = crd ( 3 ) > crd (1 ) > crd (1 1 ), 4 2 1 1 3 3 crd 1 2 12 < crd (1 ) 1
31 La u ltima igualtat de raons de sectors i angles, es pot obtenir de manera semblant a la utilitzada per Euclides, a la proposici o VI.33 dels Elements, per a la igualtat de raons darcs i o de 1956. angles, ho podeu consultar a Heath [1908], volum 2, 273276 de ledici
232
on substitueix i conclou que, 1; 2, 50 crd (1 ) 1; 2, 50 = crd (1 ) 1; 2, 50 . crd ( 1 2 ) 0; 31, 25
Finalment pot, tamb e, calcular Etapa 6
Ara, nom es li queda pendent el c` alcul de la corda de + 1 2 a partir de la corda de . Es planteja trobar la corda dun arc AC = AB +BC del cercle, conegudes les cordes dels arcs AB i BC. C Per aconseguir-ho tra ca els di` ametres AD i BE . Llavors, en con` eixer AB , BC , BD, DE i CE , aplica B el seu teorema sobre BCDE i obt e,
A
BE CD = BD CE BC DE , es a dir
Z E
crd (180 ) crd (180 AC) = crd (180 AB) crd (180 CE)crd ( BC) crd ( AB) . En aquesta igualtat l unic valor desconegut es crd (180 AC), del qual, un cop calculat, es pot obtenir crd ( AC) pel teorema de Pit` agores.32 Si anomenem = AZB i = BZC , obtenim, 120 crd (180 ( + )) = crd (180 ) crd (180 ) crd ( ) crd () . Un cop completada la seva exposici o, anuncia que la corda de 2 es troba per 1 1 encia de la de 1 la suma de les de 2 i de 1 2 , i la de 2 1 2 per la difer` 2 , a la de 3 , i aix les altres . Segons continua dient aquesta es, des del seu punt de vista, la manera m es f` acil de trobar totes les rectes inscrites en el cercle . Llavors fa la presentaci o de les taules, explicant la seva disposici o i recordant que el di` ametre t e 120 unitats, i acaba remarcant la facilitat amb que poden ser corregides amb lajut dels quatre teoremes exposats:33
f` Es acil de veure que, si es tingu es el dubte dalguna falta de c` opia, per a alguna daquestes cordes, sen podria fer la vericaci o f` acilment o la correcci o amb lajut dels teoremes precedents, sigui per aquell que d ona
Ens preguntem perqu` e no aplica aplica el seu teorema, sense necessitat de tra car el di` ametre auxiliar BE , sobre el quadril` ater ABCD. De fer-ho, hagu es obtingut crd (180 AB ) crd (AC ) = 120 crd (BC ) + crd (AB ) crd (180 AC ) . El motiu que lempeny a la seva manera dactuar podria residir en la condici o de segon grau que sobt e daquesta manera, la qual implica uns c` alculs m es complexos. 33 Vegeu lactivitat 5.6.5.
32
233
la corda de larc doble, sigui per aquell que d ona la de la suma o la de la difer` encia, sigui nalment per aquell que d ona la corda del suplement en el semicercle.
Activitats 5.6 1. Calculeu el valor de crd (120 ) = 60 3, utilitzant lalgoritme de la secci o 4.3.2 adaptat al c` alcul darrels quadrades, treballant en base 60, i fent-ne una extensi o al c` alcul de la part fraccion` aria. 2. Donat un punt sobre una circumfer` encia, cerqueu una relaci o entre les seves dist` ancies als v` ertexs dun triangle equil` ater inscrit? 3. Demostreu el resultat que es troba a la proposici o 94 de les Dades dEuclides, sense utilitzar el teorema de Ptolemeu: Donat el pol gon convex BAT D inscrit en un cercle, tal que la diagonal AD es la bisectriu de langle BAT , es compleix BT BA + AT = . AD BD Comproveu que es un cas particular del teorema de Ptolemeu.
A T
B D
4. Calculeu laltura duna casa que fa una ombra de 42 metres, quan laltura del Sol sobre lhoritz o es de 32 22 17 . Utilitzeu la transcripci o seg uent de la taula de l Almagest, utilitzeu la calculadora u nicament per sumar, multiplicar i dividir. Arcs
Graus Minuts Parts del di` ametre
Cordes
Prim. Seg. Parts
Trentenes de les difer` encies

Prim. Seg. Terc.
64 64 115 115
0 30 0 30
63 25 101 101
35 27 12 29
26 41 25 15
0 0 0 0
0 0 0 0
53 53 33 33
13 4 39 25
Resoleu la mateixa q uesti o utilitzant les raons trigonom` etriques i la calculadora. 5. Utilitzeu la igualtat crd () = 120 sin(/2), per elaborar una taula amb el DERIVE, com la de Ptolemeu presentada a la p` agina 224. Observeu-la i comenteu lordre daproximaci o de la taula de Ptolemeu.
234
6. Recordem que els quatre teoremes que Ptolemeu cita per a la vericaci oo correcci o de les taules s on, el que d ona la corda de larc doble, els que donen la corda de la suma o la de la difer` encia, i el que d ona la corda del suplement en el semicercle. i) Utilitzeu les relacions entre sinus, cosinus i cordes, per trobar les f ormules trigonom` etriques equivalents. ii) A partir de les f ormules trigonom` etriques obtingudes per al sin(a b), el 2 2 cos(a + b) , i la suma sin a + cos a, trobeu les corresponents per al sin(a + b) i el cos(a b). P
5.4
Trigonometria esf` erica. El teorema de Menelau
Moltes q uestions plantejades a lAlmagest estan relacionades amb la resoluci o de triangles esf` erics. Ptolemeu concreta el seu tractament en la resoluci o de triangles rectangles sobre lesfera. La seva estrat` egia dactuaci o es basa en les relacions existents en una conguraci o de quatre arcs AB, AC, BF i CD, de cercle m` axim, dos dels quals AB i AC tenen un extrem A com u, i els altres dos BF i CD comparteixen respectivament un extrem B i C amb els dos anteriors i es tallen interiorment en un punt K . Ptolemeu demostra les relacions seg uents: C crd (2CF ) crd (2F A) crd (2CA) crd (2F A) crd (2CK) crd (2BD) crd (2KD) crd (2BA) crd (2CD) crd (2KD) crd (2BK) crd (2BF )
F
= =
(5.4)
K
(5.5)
A
B D La primera daquestes dues relacions es coneix amb el nom de teorema de Menelau. Es troba demostrada a lEsf` erica de Menelau, a partir duna projecci o sobre lesfera de la mateixa relaci o per al cas pla, de la mateixa manera que ho fa Ptolemeu en el cap tol 11 del llibre I.34 Tanmateix no es coneix lautoria del teorema. A la Collecci o Matem` atica de Pappo trobem uns lemes per a lobra desapareguda dels Porismes dEuclides, en qu` e sutilitza la rec proca daquesta proposici o per al cas pla.35 Aix` o podria indicar que el cas pla podria ser conegut a l` epoca dEuclides. Abans dentrar en una an` alisi de la manera en qu` e Ptolemeu estableix aquestes relacions, observarem l us que en fa en els problemes de resoluci o de triangles rectangles esf` erics.
34 35
Anomenarem la conguraci o darcs esmentada, conguraci o de Menelau. Vegeu les proposicions 130 i 131 de Eecke [1933], 675-678 de ledici o de 1982.
5.4. Trigonometria esf` erica. El teorema de Menelau
235
5.4.1
C` alcul de lascensi o recta i declinaci o dun punt de lecl ptica
Un dels problemes que Ptolemeu tracta, es el del c` alcul de lascensi o recta = BD i la declinaci o = KD dun punt K de lecl ptica,36 del qual coneix la longitud ecl ptica = BK. El valor de la obliq uitat de lecl ptica que utilitza es = 23 51 20 .
=C P N C Equador ^=B D
a=
F
F
A B
K D
Eclptica
Per resoldre la q uesti o considera un punt A sobre lequador tal que BA = 90 , i el pol PN = C daquest cercle.37 Llavors, la intersecci o de lecl ptica amb el cercle m` axim que cont e CA, es el punt Cranc F . O sigui que en la conguraci o de Menelau BDAF CK , disposa de les dades seg uents: CA = 90 BF = 90 C` alcul de = DK Per a la declinaci o , utilitza la igualtat (5.5) i obt e, crd (180 ) crd (180 ) crd (2 ) = . crd (2 ) crd (2 ) crd (180 ) Per tant, crd (2 ) crd (2 ) . (5.6) 120 A partir daqu es pot trobar la declinaci o , amb lajut de la taula de cordes. crd (2 ) = C` alcul de = BD Per a lascensi o recta , utilitza la igualtat (5.4) i obt e, crd (180 2 ) crd (180 2 ) crd (2 ) = . crd (2 ) crd (2 ) crd (180 )
Vegeu Ptolemeu [ii], volum I, 5663 de ledici o de 1988. Recordem que els conceptes b` asics de la visi o cosmol` ogica de Ptolemeu es poden trobar a la secci o 5.7 daquest cap tol. 37 Anomenem pol dun cercle m` axim sobre lesfera, qualsevol dels extrems del di` ametre de lesfera perpendicular al pla del cercle.
36
F A = = 23 51 20 CF = 90
CD = 90 BA = 90
KB =
236
Conseg uentment, crd (2) = 120 crd (180 2 ) crd (2 ) . crd (2 ) crd (180 2 ) (5.7)
Igual que abans, amb lajut de la taula de cordes es pot trobar . 5.4.2 C` alcul de les hores de llum solar
A partir dels resultats anteriors, Ptolemeu construeix unes taules de declinacions i dascensions rectes.38 Quan es vol fer el c` alcul de la durada de les hores de llum a qualsevol dia de lany aquestes s on u tils per` o insucients. Ptolemeu utilitza un procediment, per a laplicaci o del qual, elabora unes taules dascensions obl q ues.39 En la seva construcci o, utilitza les ascensions rectes i declinacions. Aquest procediment es concreta en les etapes seg uents: Recerca de la longitud ecl ptica del Sol en el dia xat.40 C` alcul del temps t1 transcorregut des que el punt vernal ha sortit per lhoritz o, en el moment que el Sol K surt per lhoritz o en el dia xat. Es a dir, vegeu la part esquerra de la gura adjunta, el c` alcul del valor a sortint per lhoritz o, en qu` e E es el punt Est de larc E, quan K est` de lhoritz o. Aquest valor era anomenat ascensi o obl qua del punt K de lecl ptica, el qual dep` en de la latitud del lloc.41
Vegeu Ptolemeu [ii], volum I, 59 i 103 de ledici o de 1988. Vegeu m es avall el signicat daquest concepte. 40 Ptolemeu prenia la durada de lany, com linterval de temps transcorregut entre dos passos consecutius del Sol pel punt vernal, o interval de temps entre dos equinoccis de primavera consecutius, i lhavia calculat en 365; 14, 48 dies. Llavors, si el moviment del Sol hagu es sigut uniforme al voltant de la Terra, shagu es pogut calcular la longitud ecl ptica de manera proporcional amb la f ormula 360 d , 365; 14, 48 en qu` e d era el nombre de dies transcorreguts des de l ultim pas del Sol pel punt vernal . Per` o la q uesti o era m es complexa i aquest c` alcul no servia. Era ben conegut que no totes les estacions tenien la mateixa durada, la qual cosa implicava la no uniformitat de la velocitat de rotaci o del Sol si el seu centre estava localitzat en el centre de la Terra. Per tal de preservar aquesta uniformitat, Apolloni, Hiparc i m es tard Ptolemeu, despla caren el centre de rotaci o, i crearen i desenvoluparen la teoria dels cercles exc` entrics i epicicles, que tamb e utilitzarien per explicar la irregularitat en els moviments de la Lluna i dels planetes. Aix proposaven que el Sol no girava amb el centre de rotaci o a la Terra, sin o al voltant dun punt despla cat del centre de la Terra. Aix` o els permetia explicar la diferent durada de les estacions. Aquesta explicaci o implicava establir relacions entre mesures dangles i segments, la qual cosa fa pensar que en laparici o de problemes com aquest es va gestar el naixement de la trigonometria. Es pot trobar o de 1988 i, el seu el tractament daquest problema a Ptolemeu [ii], volum 1, 183-188 de ledici estudi, a la secci o 5.6.1. 41 Ptolemeu elabor` a taules dascensions obl q ues, per a diferents latituds, mitjan cant el procediment que indicarem en aquesta secci o. Vegeu, tamb e, Ptolemeu [ii], volum I, 90108 de ledici o de 1988. Notem que lascensi o obl qua coincideix amb lascensi o recta quan lobservador es a lequador.
39 38
237
P =C N Z N Z
=C P N K N
K
^
Eclptica Q Q Equador X Horitzo E Eclptica

^
X E Equador
Horitzo
C` alcul del temps t2 transcorregut des que el punt ha sortit per lhoritz o, en el moment de la posta del Sol K en el dia xat. Aquest era el moment ptica oposat a K . Si mireu de la sortida per lhoritz o del punt X de lecl la part dreta de la gura adjunta, sha de calcular el valor de larc E quan X surt per lhoritz o. Finalment, la difer` encia t2 t1 , d ona la durada del temps de llum. Estudiarem el procediment, suposant que tenim solucionada la primera part. Es a dir, coneixem la longitud ecl ptica del Sol del dia xat. Cal que trobem les ascensions obl q ues dels punts X i K per tal de calcular t2 t1 . Els triangles implicats s on els KE i XE de la gura anterior. Aquests s on iguals pel criteri 42 CCC, el qual es cert a lesfera. O sigui que nom es cal que nestudiem un dels encia t2 t1 = 360 2 E. Llavors, dos. Considerarem el triangle KE , i la difer` la seva conversi o a unitats de temps proporcionar` a la soluci o. Efectivament,
=C P N Z Equador
^ =B
N
a =F
90 {
C N
K Eclptica Q D A
^ =B
E D
K Q E 90 {
0
x D
Horitzo
Sigui lascensi o recta de K , la qual ja ha estat calculada. Com veiem a la gura, lascensi o obl qua E compleix E = D ED = ED.
Notem que Euclides, a la seva demostraci o en el teorema I.8 dels Elements, no utilitza cap propietat que no es compleixi a lesfera.
42
238
Aix , cal calcular x = ED. Utilitzem la conguraci o de Menelau EDQN CK , en qu` e CQ = EQ = 90 , CN = , N Q = 90 , KD = , CK = 90 , en qu` e es la latitud geogr` aca de lobservador. Si utilitzem la igualtat (5.4) del teorema de Menelau, crd (2CN ) crd (2N Q) O sigui que, crd (2 ) crd (180 2 ) crd (2x) = . crd (180 2) crd (2 ) crd (180 ) Per tant, crd (2x) = 120 crd (2 ) crd (2 ) . crd (180 2 ) crd (180 2 ) = crd (2CK) crd (2ED) . crd (2KD) crd (2EQ) (5.8)
(5.9)
Amb les f ormules obtingudes, o amb les taules que Ptolemeu elabora a partir delles, es f` acil resoldre el problema plantejat. Per exemple, per al cas particular del c` alcul dhores de llum per al dia amb m es hores de claror el solstici o a lencap calament de la destiu, en una latitud = 8 25 , trobem la soluci primera taula dascensions obl q ues. All apareixen dues informacions, les hores de llum del dia de m es temps de claror i la latitud del lloc. Concretament, per a aquesta latitud, d ona 12 h 1 2 hores de llum. Per comprovar-ho a partir de la f ormula (5.9), caldr` a considerar en el dia del solstici destiu la informaci o seg uent del punt K : La declinaci o de K , = 23 51 20 . Lascensi o recta de K , = 90 . El c` alcul de lascensi o obl qua de K , x = 90 x. El c` alcul de la difer` encia 360 2 ( x), i la seva conversi o proporcional a unitats de temps, 24 hores equivalen a 360 .
Efectivament, si substitu m a la f ormula (5.9), obtenim crd (2x) = 120 crd (16 50 ) crd (47 42 40 ) . crd (163 10 ) crd (132 17 20 )
Consultem les taules de cordes, Angles Cordes Trentenes 16 30 17; 13, 9 47 30 48; 19, 47 132 163
109; 37, 32 118; 40, 55 0; 0, 9, 9
0; 1, 2, 10 0; 0, 57, 27 0; 0, 25, 26
239
i efectuem les interpolacions necess` aries per al c` alcul de crd (2x): crd (16 50 ) =17; 13, 9 + 20 0; 1, 2, 10 = 17; 33, 52
crd (47 42 40 ) =48; 19, 47 + 12; 40 0; 0, 57, 27 = 48; 31, 54 crd (132 17 20 )=109; 37, 32 + 17; 20 0; 0, 25, 26 = 109; 44, 51 crd (163 10 ) O sigui que, crd (2x) = 120 17; 33, 52 48; 31, 54 = 7; 51, 6 . 118; 42, 27 109; 44, 51 =118; 40, 55 + 10 0; 0, 9, 9 = 118; 42, 27
Tornem a consultar la taula de cordes, per calcular 2x, )=7; 50, 54 7; 51, 6 7; 50, 54 = 2x = 7 30 +0; 1 = 7 30 11 29 . 0; 1 , 2 , 41 Trentena =0; 1, 2, 41 crd (7 30 Conseg uentment, x = 3 45 6 , i x = 90 3 45 6 = 86 14 54 .
En aquest punt sobserva la coincid` encia de lascensi o obl qua x amb la que d ona la taula de Ptolemeu de 86 15 . Finalment, el temps de llum cercat, es el que tarda un cercle horari en rec orrer larc de lequador de mesura 360 2 86 14 54 = 187 30 12 . a dir, Es 187 30 12 24 h = 12 h 30 m 1 s 12 h 30 m. 360
Activitats 5.7 1. Sigui el triangle rectangle esf` eric de catets a = BD, b = DK i hipotenusa h = BK. Constru u la conguraci o de Menelau BDAF CK tal que: El punt A estigui sobre la prolongaci o de larc BD i BA = 90 . El punt C sigui pol del cercle que cont e BD.
B
P
240
Observeu que, en ser BDK = 90 , la prolongaci o de DK passa per C , i DC = 90 . A m es, en ser BC = BA = 90 , perqu` e C es el pol de BD, B es el pol de AC, i el punt F dintersecci o de AC amb la prolongaci o de BK compleix BF = 90 . Es demana que utilitzeu les relacions (5.5) i (5.4) de la p` agina 234, per demostrar que: 1) tan b = tan sin a. 2) sin b = sin sin h. 3) tan a = cos tan h. 4) cos h = cos a cos b.
90 { ! 90 { b ! K h b D 90 { a
0 0 0
90 { h A
2. Donades la longitud i latitud geogr` aca de dos punts de lesfera terrestre, A(l1 , 1 ), B (l2 , 2 ): i) Trobeu la mesura de larc de cercle m` axim que els uneix.43 [Treballeu amb les quatre f ormules trigonom` etriques trobades a lactivitat anterior, per la qual cosa saconsella tra car un cercle m` axim, per A, perpendicular al meridi` a que passa per B ]. ii) Si sabem que Barcelona t e coordenades geogr` aques B (2 9 E, 41 24 N), i Tarragona T (1 17 E, 41 5 N), trobeu la mesura en graus de larc de cercle m` axim que determinen, i la mesura en km. daquest arc. Tingueu en compte que el radi equatorial de la Terra es de 6378.16 km i el radi en el pol es 6356.78 km,44 i considereu la Terra com una esfera de radi la mitjana daquestes quantitats, es a dir 6367 km. iii) Considereu les ciutats de Nova York i Tarragona. Les coordenades geogr` aques de la primera s on NY (74 0 O, 40 45 N). Suposeu les longituds geogr` aques de les dues ciutats aproximades a 41 N. Quines s on les coordenades geogr` aques del punt de latitud m es gran, de la traject` oria m es curta que les uneix? Compareu, tamb e, la dist` ancia m nima, sobre la superf cie esf` erica, entre les dues ciutats amb la dist` ancia seguint el parallel 41 . iv) Justiqueu, observant el desenvolupament de la primera part daquesta activitat, que en un triangle esf` eric qualsevol de costats els arcs a, b i c, i langle oposat a a igual a , es compleix cos a = cos b cos c + sin b sin c cos . (5.10)
3. Hem extret la informaci o seg uent de les taules de declinacions i ascensions de Ptolemeu. Compareu-la amb els resultats que sobtenen amb lajut de les f ormules trigonom` etriques de lactivitat 5.7.1 del present grup.
43 Aquest arc es el cam m es curt sobre lesfera; vegeu lactivitat 1.2.2 en qu` e es comparen aquests arcs amb els que no pertanyen a un cercle m` axim. 44 Vegeu BakulinKononovichMoroz [1983], 119.
241
Latitud geogr` aca
Longitud ecl ptica
Declinaci o
Ascensi o recta
Ascensi o obl qua
8 25 16 27
50 30
18 2 53 11 40 0
47 28 27 50
44 43 24 20 P
5.4.3
El teorema de Menelau
Ptolemeu demostra aquest teorema,45 de la mateixa manera que Menelau a lEsf` erica. Utilitza una projecci o, sobre el pla ACD des del centre H de lesfera, de la conguraci o ADBZCE de Menelau.
C E A L K H B T D T A L K C
Z D
Tra ca les rectes, prolongades quan conv e, HB , HZ , HE , AD, CD i AC . Llavors, AD BH = T, CD ZH = K, AC EH = L .
Observa que els punts L, K i T estan alineats, perqu` e pertanyen als plans ACD i BZE no parallels. Obt e la conguraci o ADT KCL en el pla ACD, la qual recorda una mica la del problema de Tales, de la mesura de la pir` amide a partir de les ombres, com es veu a la gura de m es avall. La conguraci o de Tales sobtenia perqu` e el Sol es troba a dist` ancia molt llunyana, la qual cosa permet considerar els seus raigs parallels. Llavors, sabem que en la conguraci o de Tales de lesquerra es compleixen, a partir dels teoremes VI.2 i VI.4 dels Elements, les igualtats TK TD = , TM TA
45
TK TD = , KM DA
TM TA = . KM DA
Vegeu Ptolemeu [ii], volum I, 5055 de ledici o de 1988.
242
C M C K T D A L K T D A M
Per` o, qu` e passaria si la dist` ancia SolTerra, no fora excessivament gran en comparaci o a les mesures dels objectes i les ombres? Tindr em una situaci o com la del gr` ac de la dreta i, si examinem la relaci o T D/DA veiem que, TD TK TK = < . DA KM KL a dir que si la volem comparar amb T K/KL cal incloure un factor de correcci Es o. Aix` o es bastant senzill, si utilitzem la semblan ca dels triangles CKL i LM A. Efectivament, TD TK T K KL T K CL = = = . DA KM KL KM KL CA Hem obtingut el teorema de Menelau per al cas pla: Donat el triangle T LA i una recta que talla els tres costats, respectivament en C , K i D, es compleix TD T K CL = . DA KL CA (5.11)
Si tracem una recta parallela, per D, al costat LT , es f` acil demostrar laltra relaci o de Menelau. Es a dir, en les mateixes condicions que abans, TA T L CK = . DA KL CD De la mateixa manera pot obtenir CL CK T D = LA KD T A i CA CD T K = LA KD T L (5.13) (5.12)
A partir daqu li cal esbrinar si aquestes relacions es mantenen sobre les cordes de la conguraci o sobre lesfera. En dos lemes previs demostra que existeixen les mateixes relacions entre les cordes dels arcs dobles de la conguraci o esf` erica, que entre les projeccions, daquests arcs, estudiades. Concretament estableix que donades les condicions, A, B i C , estan sobre una circumfer` encia de centre D, AB, AC, i BC no superen mitja circumfer` encia, es compleixen els lemes seg uents:
243
Lema 1 Si el di` ametre per B talla AC dins de la circumfer` encia en E , llavors crd (2AB) crd (2BC) Lema 2 Si el di` ametre per A talla BC fora de la circumfer` encia en E , llavors crd (2CA) crd (2BA)
B H A E Z D H D Z C C B A E
AE . EC
CE . BE
Lema 1
Lema 2
Les demostracions sobtenen respectivament, per les semblances de triangles AZE CHE, BZE CHE ,
en qu` e, en el primer cas, CH i AZ s on perpendiculars al di` ametre per B , i en el segon cas, CH i BZ s on perpendiculars al di` ametre per A prolongat. Efectivament, quant al lema 1,
1 crd (2AB) AE AZ crd (2AB) = = 2 = . 1 EC CH crd (2BC) 2 crd (2BC )
Quant al lema 2,
1 crd (2CA) CE CH crd (2CA) = = 2 = . 1 BE BZ crd (2BA) 2 crd (2BA)
En denitiva, gr` acies a aquests dos lemes i a les relacions (5.11) i (5.12), o b e (5.13), de Menelau per al cas pla, les relacions per al cas esf` eric queden demostrades. Efectivament, en mostrem un cas amb la notaci o de la gura del principi daquesta secci o, a la p` agina 241: crd (2CE) crd (2EA) = CL CK T D crd (2CZ) crd (2BD) = = . LA KD T A crd (2ZD) crd (2BA)
Les igualtats es justiquen, la primera pel lema 1, la segona per la relaci o (5.13), i l ultima pels lemes 1 i 2.
244
Activitats 5.8
B
1. Un focus llumin os provoca que un gn` omon de 9 m dal cada projecti una ombra de 40 m de longitud. A 8 m dal cada el gn` omon t e un petit sortint, lombra del qual es projectada a 35 m de la base del gn` omon. Quina es la dist` ancia entre el focus llumin os i el punt m es alt gn` omon? 2. Demostreu el rec proc del teorema de Menelau en el pla: Sigui el triangle ABC . Siguin P i Q interiors respectivament als costats AB i AC , i R que pertany a la prolongaci o de BC ; o b e, P , Q i R que pertanyen a les prolongacions dels costats respectivament citats. Llavors, PA QA RC = , implica que els tres punts P , Q i R estan en PB QC RB l nia recta. 3. Siguin dues bisectrius interiors dun triangle i la bisectriu exterior corresponent a laltre v` ertex. Demostreu que les seves interseccions amb els costats del triangle estan en l nia recta. Feu-ne una visualitzaci o amb el CABRI. P
5.5
Apunt sobre levoluci o posterior de la trigonometria
Per estudiar levoluci o de la trigonometria, a partir de Ptolemeu, hem de traslla dar-nos a lIndia i, m es tard, a la civilitzaci o` arab. De la mateixa manera que entre els grecs, est` a lligada amb linter` es per resoldre els problemes pr` actics originats per lastronomia. Per` o, tamb e, el fet de ser u til per solucionar problemes originats en altres disciplines com la topograa i l` optica la converteix cada cop en una disciplina m es independent i abstracta.46 A l India trobem una primera innovaci o en els conceptes b` asics de la disciplina. Aix` o passa a partir del segle iv, en qu` e en els Siddhanta es presenta per primera vegada lestudi de la relaci o entre la meitat dun arc 2 donat i la meitat de la corda daquest arc. Aquesta semicorda rebia el nom de jyaardha o corda meitat, el qual sabreuj` a a jya o tamb e jiva. Aquesta nova relaci o es equivalent a la que ofereix la funci o sinus, amb la correcci o del factor R igual al radi de la circumfer` encia. Aix tenim la nova relaci o semicorda () = R sin . Posteriorment els ` arabs, per anomenar la semicorda, conservaren la forma jiva, amb la circumst` ancia que el seu signicat en aquest idioma era el de
46 El breu apunt que presentem en aquesta secci o pot ser ampliat a partir, entre daltres, de Bag [1979], 229-285, Berggren [1986], 127-156, Cajori [192829], 142-179, Gheverghese [1991], 379-388 i 453-462 de ledici o de 1996, i Youschkevitch [1976], 131-150.
5.5. Apunt sobre levoluci o posterior de la trigonometria
245
plec, pit o badia. Els traductors Gerard de Cremona i Robert de Chester, en el segle xii, la van convertir en la paraula, de signicat equivalent en llat , sinus. Finalment, Edmund Gunter [15811621] professor dastronomia a Londres li va assignar la notaci o sin. A la trigonometria ndia, tamb e trobem les noves relacions kojya (), equivalent a R cos . ukramajya (), equivalent a R(1 cos ). Els matem` atics ` arabs begueren de les fonts ndies, els Siddantha havien estat tradu ts a l` arab en el segle viii, i de les fonts gregues, existien traduccions de lAlmagest, en el segle ix, i de les Esf` eriques de Menelau. Aix , dels primers incorporaren les noves relacions trigonom` etriques. La relaci o kojya () rebia el nom de sinus del complement de larc, i ukramajya () el de sinus inclinat en la direcci o de la etxa entre larc i la corda. La traducci o llatina daquesta u ltima era sinus versus, o sinus vers o inclinat. Moltes vegades per distingir-los clarament, escrivien sinus rectus, o sinus recte, per designar el sinus.
B R O C D BC = sinus recte() = R sinus() CD = sinus vers() = R (1{ cosinus()) OC = sinus del complement() = R cosinus ()
Els ` arabs adquiriren dels grecs tots els coneixements sobre triangles plans i esf` erics, i els ampliaren. Tamb e introdu ren noves relacions trigonom` etriques. En temps dAl-Huwarizmi trobem lombra i lombra invertida dun angle , tradu des al llat com umbra recta i umbra versa. La primera era la longitud de omon l situat perpendicularment al terra horitzontal, i la segona lombra s dun gn` era lombra t, sobre una paret vertical, dun gn` omon l situat perpendicularment sobre aquesta. Langle era langle dinclinaci o dels raigs del Sol respecte del pla horitzontal.
l t b a s l
Es pot veure que aquestes eren les relacions equivalents a les nostres cotangent
246
i tangent, umbra recta () = s = l cot umbra versa () = t = l tan . Tamb e sintrodueixen en el segle ix, el di` ametre a de lombra sobre el gn` omon vertical, equivalent a la cosecant, i el di` ametre b de lombra invertida sobre el gn` omon horitzontal, equivalent a la secant. di` ametre de lombra () = s = l csc di` ametre de lombra invertida () = t = l sec . Abul-Wafa, en el segle x deneix les l nies trigonom` etriques a partir del cercle, deixant de banda els gn` omons i, per exemple, presenta la tangent trigonom` etrica essim totes les l nies sobre una recta tangent a la circumfer` encia.47 Si represent trigonom` etriques amb els noms actuals, sobre una circumfer` encia de radi unitat, tenint en compte les denicions donades anteriorment, tindr em el gr` ac,
F B A E BC = sinus() OC = cosinus() DA = tangent() FE = cotangent() OA = secant() OE = cosecant()
Abul-Wafa tamb e proporciona taules del sinus, cosinus i tangent per al radi uentment proporcionen els valors per a les funcions igual a 1, les quals conseg trigonom` etriques tal com es consideren actualment, sense necessitat dun factor de correcci o. Cal destacar la import` ancia de lexist` encia de taules de tangents i cotangents de cara a la simplicaci o dels c` alculs. Per exemple, recordem la relaci o, en la trigonometria esf` erica, entre linclinaci o de lecl ptica, lascensi o recta , i la declinaci o dun punt de lecl ptica.48 A partir daquest moment es podria calcular lascensi o recta , a partir de la consulta de taules i el c` alcul dun sol producte sin = tan cot , mentre que, amb les eines de lAlmagest, calia fer m es consultes i efectuar, a part dels productes, una divisi o. Per acabar aquesta secci o citem que els noms tangent i secant s on introdu ts per Thomas Fincke el 1583, i el terme cotangent per Edmund Gunter el 1620. Quant a les representacions gr` aques daquestes l nies com a funcions de langle, sembla que es troben per primera vegada en el treball de Roberval [16021675] sobre la determinaci o de l` area sota la cicloide. All utilitza una corba auxiliar
47 48
Vegeu Youschkevitch [1976], 134. Vegeu lequaci o 5.7.
5.6. Representaci o de corbes mitjan cant funcions trigonom` etriques
247
que no es altra que el gr` ac del cosinus, la qual no identica, per` o si que identica en el mateix treball la corba del sinus corresponent al primer quadrant.49 Activitats 5.9 1. Una aplicaci o de la trigonometria ` arab amb nalitats rituals consistia a a trobar la direcci o en qu` e es trobava La Meca per tal que els creients musulmans fessin oraci o amb el cos orientat cap a ella. Aquesta orientaci o, anomenada quibla o alquibla, era marcada en els rellotges de Sol mitjan cant un senyal o construcci o. Si sabeu que Tarragona es troba en el punt de coordenades geogr` aques T (1 17 E, 41 5 N), i La Meca en el punt M (39 54 E, 21 30 N), calculeu langle que forma, amb la direcci o Sud, la direcci o cap a La Meca des de Tarragona. 2. Justiqueu que les l nies trigonom` etriques denides sobre el cercle com en el gr` ac del nal daquesta secci o compleixen 1 cos sin tan = cos sec = sin2 + cos2 = 1 1 + cot2 = csc2 . 3. Elaboreu amb el CABRI, a partir de les l nies trigonom` etriques corresponents sobre la circumfer` encia, visualitzacions de les funcions y = sin x, y = cos x, y = tan x i y = a sin(bx + c), en qu` e a, b, i c s on par` ametres. P 1 sin 1 cot = tan csc = 1 + tan2 = sec2
B
5.6
Representaci o de corbes mitjan cant funcions trigonom` etriques
Pretenem mostrar algun exemple de l us de les funcions trigonom` etriques en la presentaci o de corbes. Aquesta representaci o pot ser u til, en moltes ocasions, en el tractament anal tic dels problemes geom` etrics. Pensem de sortida en un cas senzill, com el dexpressar anal ticament una circumfer` encia de radi R, mitjan cant la parametritzaci o trigonom` etrica de les seves coordenades cartesianes, en una refer` encia perpendicular dorigen en el seu centre. Si per a cada punt X de la circumfer` encia considerem langle = P OX , en qu` e P es la intersecci o
49
Vegeu Katz [1993] 447-448.
248
de la circumfer` encia amb leix dabscisses, llavors les coordenades del punt X es poden trobar mitjan cant x = R cos , y = R sin .
A(t) R sin O X R P R cos R
23
d(t) B(t) P
Observem, tot seguit, la bondat daquesta elecci o de par` ametres en el problema seg uent. Suposem que un m` obil A recorre la circumfer` encia de radi R = 40 m en sentit antihorari, a una velocitat de 1/24 voltes per segon, i que a linstant t = 0 es troba en el punt P . Suposem que un altre m` obil B surt al mateix temps del centre O, a una velocitat de 12 m/s, seguint una traject` oria rectil nia que forma un angle de 23 amb OP . Si ens plantegem de trobar la posici o de cada ancia que els separa, podem triar un sistema de m` obil a linstant t, i la dist` coordenades rectangulars amb origen a O i eix dabscisses OP , i el treball amb funcions trigonom` etriques fa la tasca molt simple. Efectivament, en ser larc P A = 360 t/24 = 15t, tenim les posicions A(t) i B (t), A(t) : B (t) : xA (t) = 40 cos(15t ) xB (t) = 12t cos 23 yA (t) = 40 sin(15t ) yB (t) = 12t sin 23 .
Finalment la dist` ancia d(t) complir` a, d2 (t) = (40 cos(15t ) 12t cos 23 )2 + (40 sin(15t ) 12t sin 23 )2 . Elevant els binomis al quadrat, agrupant i utilitzant les identitats trigonom` etriques, d(t) = 1600 + 144t2 960t cos(15t 23 ). Passem a lobservaci o de dos exemples m es complexos 5.6.1 Els epicicles
Per explicar el moviment del Sol, la Lluna i els planetes sintrodu ren els cercles exc` entrics i els epicicles. En el cap tol 4 del llibre III de lAlmagest,50 trobem un exemple de l us dun cercle exc` entric per explicar el fet que el Sol recorre arcs
50
Vegeu Ptolemeu [ii], volum I, 183-188 de ledici o de 1988.
249
iguals de lecl ptica en temps desiguals. Concretament es vol explicar perqu` e el Sol tardava 94.5 dies en el trajecte entre lequinocci de primavera i el solstici destiu, i nom es en tardava 92.5 entre aquest u ltim i lequinocci de tardor, suposant uniforme la seva velocitat sobre l` orbita. De fet, si el centre de l` orbita estigu es en el centre T de la Terra i del zod ac, els equinoccis i solsticis estarien determinats vegeu el gr` ac de m es avall pels punts U , V , X i Y a intervals dun quart de cercle del cercle del zod ac, i el temps invertit en anar de qualsevol dells al seg uent hauria de ser el mateix. En no ser aix es desenvolupa la t` ecnica de considerar que el Sol recorre una ` orbita circular ABCD de centre O no situat en el centre de la Terra T . En aquest cas A representa lequinocci de primavera, C el de tardor, i B i D els solsticis destiu i dhivern respectivament. Si la velocitat del Sol es uniforme es veu clarament que tardar` a m es en anar de A ns a B que de B ns a C ; de la mateixa manera tardar` a m es en el trajecte ABC que en el CDA. Aix` o estava dacord amb les observacions de Ptolemeu i els seus predecessors. Llavors, li calia calcular, entre daltres coses, la dist` ancia OT per ajustar el model a les observacions i seguir endavant en el seu treball. Ho f eu, a partir del c` alcul de KO i KT , els quals complien KO = 1 crd (2 AM ), 2
V B Q
KT =
1 crd (2 BQ). 2
O K T D
M U A
Orbita excentrica del Sol
Zodac Y
Es tractava, doncs, de calcular els arcs 2 AM i 2 BQ, i les seves cordes. Presentem els resultats de Ptolemeu utilitzant les nostres notacions i indicant pr` eviament els resultats dels nostres c` alculs. Si anomenem = AOB = AB, obtenim 2 AM = AB +BC 180 = + 180 2 BQ = AB BC = . = BOC = BC,
250
Per als seus c` alculs Ptolemeu utilitza un any tr` opic de 365; 14, 48 dies. Llavors, C` alculs nostres = 360 94.5 = 93 8 33 365; 14, 48 360 92.5 = = 91 10 16 365; 14, 48
1 2 1 2 1 2 1 2
Resultats de Ptolemeu 93 9 . 91 11 .
KO = = KT = =
crd ( + 180 ) = crd (4 18 49 ) = 2; 15, 29 crd ( ) = crd (1 58 17 ) = 1; 1, 56

1 2 1 2
crd (4 20 ) = 2; 16.
crd (1 58 ) = 1; 2.
OT 2 = KO2 + KT 2 = 6; 9, 52 OT = KO2 + KT 2 = 6; 9, 52 =
6; 12, 20
= 2; 28, 58
6; 12, 20 = 2; 29, 30.
Aix , diu que linterval entre els centres O de lexc` entrica i T del zod ac es aproximadament la vint-i-quatrena part del radi del cercle exc` entric . Efectivament, 2; 29, 30 1 1 = . 60 24; 4, 49 24 El sistema del cercle exc` entric pot ser substitu t, en el cas del Sol, la Lluna i els planetes Mercuri i Venus, pel sistema dels epicicles, el qual va ser ` ampliament utilitzat ns que simpos` a la teoria helioc` entrica a partir de Cop` ernic. En aquest sistema es considera, en una versi o simplicada, que el cos celeste P estudiat es mou amb velocitat uniforme sobre un cercle anomenat epicicle , el qual es mou uniformement amb el seu centre C descrivint una traject` oria sobre un altre cercle anomenat deferent , el qual t e el seu centre en el centre de la T de la Terra, i el seu radi major que el de lepicicle.51 Evidentment, la traject` oria exc` entrica del Sol es pot obtenir, com sobserva en el gr` ac adjunt, a partir dun deferent igual a lexc` entric, i dun epicicle tal que OT = P C , i amb els angles de gir , de C al voltant de T , i de P al voltant de C , iguals en valor absolut i de sentit contrari.
De fet, aquest sistema evoluciona i sintrodueixen nous elements per tal dexplicar millor les observacions. Per exemple sintrodueix un nou centre de velocitats anomenat punt equant K , de manera que C gira al voltant de T per` o no de manera uniforme, sin o que la uniformitat en la velocitat es mant e al voltant de K . Per entrar amb una mica de detall en aquest sistema o espanyola de 1985. vegeu Hanson [1973], 115-162 de ledici
51

excentrica C P T deferent A C epicicle T O P=A
251
P C
epicicle
deferent
Podem observar tamb e que es poden aproximar molts tipus d` orbites. En els gr` acs de m es avall nhem representat dues obtingudes de manera que P i C , giren en sentits contraris. En el primer, P d ona quatre voltes cada vegada que C en d ona una. En el segon, la relaci o es de tres a una.52 Des de la Terra T , els punts de les ` orbites m es propers correspondrien als dies en qu` e el planeta t e m es lluminositat; els lla cos, a les ` epoques en qu` e el planeta es mou primer en un sentit i despr es en el sentit oposat. Per exemple el cas de Mercuri es pot simular amb C i P movent-se en el mateix sentit i amb la relaci o de velocitats 3 a 1, 53 amb bastant aproximaci o.
P C P T T
Vegem ara, de quina manera la trigonometria permet descriure qualsevol epicicle duna manera for ca senzilla. Considerem una refer` encia rectangular amb origen el centre T del deferent, i eix dabscisses determinat per una de les posicions m es allunyades de P respecte de T . Siguin R i r els radis del deferent i de lepicicle. Siguin C i P les velocitats dels punts C i P , en qu` e P es computa com si lepicicle estigu es imm` obil.
52 Aquestes relacions estan expressades suposant que lepicicle sempre mostra la mateixa cara, en el gir de C al voltant de T , al punt T ; si quan gira el centre C lepicicle mant e cada radi parallel a la posici o que ocupava inicialment, mentre P gira al voltant de C , les relacions 4 a 1, i 3 a 1, es transformen en 3 a 1, i 2 a 1. Si P i C giressin en el mateix sentit la relaci o es a linrev es: si la relaci o es de n voltes a una quan lepicicle mostra la mateixa cara a T llavors, es de n + 1 voltes a una quan mant e cada radi parallel a la posici o que ocupava inicialment. 53 Vegeu lactivitat 5.10.1, en qu` e tamb e podreu comprovar les matisacions de la nota anterior.
252
P r C R xP !P t
yP
!C t T
Llavors, si observem el gr` ac les equacions que descriuen la traject` oria del punt P , s on xP yP = R cos(C t) + r cos(P t) = R sin(C t) + r sin(P t)
Aquestes equacions representen la generalitzaci o de les equacions de les corbes epicicloides i hipocicloides. Aquestes corbes estan generades per un punt P duna circumfer` encia de centre C i radi r, que roda sobre una altra circumfer` encia de centre T i radi R, per fora o per dins, sense lliscar.
P r
R T R
C r P
P descriu un epicicloide
P descriu un hipocicloide
f` Es acil comprovar que les equacions de P , quan descriu lepicicloide s on: xP yP = (r + R) cos() r cos = (r + R) sin() r sin r+R r r+R . r
5.7. Ap` endix 1
253
Quan P descriu lhipocicloide, les equacions s on: xP yP = (R r) cos() + r cos = (R r) sin() r sin Rr r Rr . r
La generalitzaci o que representen els epicicles consisteix en que aquests es poden obtenir, o b e com alguna daquestes corbes, o b e considerant sobre la recta que passa pels punts P i C de les circumfer` encies que roden, la traject` oria dun punt Q tal que QC = P C . Aquestes noves corbes tamb e reben el nom depicicloides i hipocicloides allargats o escur cats, segons sigui > 1 o < 1.54 Activitats 5.10 1. Considereu l` orbita de Mercuri P descrita amb la t` ecnica dels epicicles, tal e la relaci o de velocitats de P a C era de 3 com hem dit a al secci o 5.6.1, en qu` a 1. i) Representeu amb regle i comp` as setze posicions daquesta ` orbita, de manera que la dist` ancia entre dos epicicles consecutius sigui sempre la mateixa. ii) Elaboreu un txer amb el CABRI i un amb el DERIVE, en qu` e es visualitzin les ` orbites per a parelles de velocitats de P sobre lepicicle i del centre de lepicicle C en la relaci o n a 1. Comproveu en particular la construcci o de lapartat anterior i l` orbita que en resulta. (Tamb e podeu incloure lestudi del cas en qu` e lepicicle estigui inclinat respecte del deferent, amb una visualitzaci o de la traject` oria des del centre del deferent.) 2. Representeu amb el DERIVE les funcions x = 4 cos t y = 2 sin t x = 4 sec t x = 4 cos2 t sin3 t y = 2 tan t y = cos2 t (3 2 cos2 t) . P
E2
5.7
Ap` endix 1
La visi o cosmol` ogica dels astr` onoms grecs del temps de Ptolemeu, podria coincidir, amb petites variacions, amb la dun observador actual situat en latituds properes a la nostra, i que mira el cel suposant la Terra com una esfera xa
54
Vegeu HirschEguether [1993], 5861.
254
en el centre de lUnivers. Aix observant el cel de nit sestableixen les seg uents hip` otesis:55
i) Els astres nocturns, amb excepci o de la Lluna i els cinc planetes que sobserven a ull nu, es mouen de manera que les seves dist` ancies m utues es mantenen constants. Aquests astres es troben situats sobre una esfera, anomenada esfera celeste o esfera dels estels xos.
ii) Aquesta esfera t e el seu centre en el centre T de la Terra, i t e un moviment de rotaci o uniforme al voltant dun eix que passa per T , el qual anomenem eix del m on.
iii) La intersecci o de leix del m on amb lesfera celeste es un punt PN x56 daquesta que rep el nom de pol nord celeste o pol boreal. Actualment aquest pol es troba molt a la vora de lestrella Polar o u ltima estrella de la cua de la constellaci o de lOssa Menor. En temps de Ptolemeu es trobava, m es o o menys, a una tercera part de cam entre la Polar i lestrella de la constellaci de lOssa Major. Anomenem pol nord geogr` ac a lintersecci o P de leix del m on amb la superf cie de la Terra.
iv) Anomenem zenit dun punt O de la Terra, el qual es pot interpretar com el punt des del qual observem el cel, el punt Z dintersecci o de lesfera celeste amb la recta que passa pel centre T de la Terra i el punt O.
v) El meridi` a local celeste del punt de lobservador O, es el cercle m` axim de lesfera celeste que passa pel pol Nord PN celeste i el zenit Z de lobservador O. El meridi` a local geogr` ac ser` a la intersecci o del pla que cont e el meridi` a local celeste amb lesfera de la Terra.
vi) Una volta sencera de lesfera celeste, entorn de leix del m on, t e una durada una mica inferior al voltant de 4 minuts que dos passos consecutius del Sol pel meridi` a local.
55 Per obtenir una informaci o m es completa podeu consultar, entre daltres, Bakulin KononovichMoroz [1987], FabregatGarc aSendra [1997] i Masip [2000]. 56 Aquest punt t e un moviment imperceptible en intervals no massa grans de temps.
5.7. Ap` endix 1
255
Parallel celeste Parallel geografic
P N O Observador T Centre de la Terra P Pol Nord celeste N O P T P

Pol Nord geografic
Z Zenit P Z Meridia local celeste N

local geografic P O Meridia Equador geografic Equador celeste Latitud geografica
vii) Els plans perpendiculars, pel centre T de la Terra, a leix del m on, tallen lesfera de la Terra i lesfera celeste en dos cercles m` axims anomenats respectivament equador geogr` ac i equador celeste. viii) Els plans parallels als equadors, tallen lesfera de la Terra i lesfera celeste en uns cercles anomenats parallels geogr` acs i celestes respectivament. ix) Els plans perpendiculars, pel centre T de la Terra, i pel punt O de lobservador, a leix zenital ZOT , determinen dos cercles sobre lesfera celeste, dels quals el primer es m` axim. El primer rep el nom dhoritz o celeste del punt O, i el segon horitz o aparent del punt O. En ser les dist` ancies als astres molt grans en relaci o al radi de la Terra, de cara a les observacions i c` alculs astron` omics aquests dos horitzons sidentiquen, igual que el punt O de lobservador i el centre de la Terra T . [A partir dara farem T = O].
P N Z O TO T aparent Horitzo Astre sempre celeste visible Horitzo M Z P N N B A W L
)
Astre mai visible S
O E
x) Lequador i lhoritz o celeste es tallen en dos punts que anomenem Est E , i Oest W . La l nia que els uneix passa pel centre O. El meridi` a local celeste i lhoritz o es tallen en dos punts que anomenem Nord N el m es proper al pol Nord PN , i Sud S . La l nia que els uneix passa per O i es perpendicular a la l nia EW .
256
En les gures adjuntes sobserva que alguns astres sempre giren, al voltant del pol PN celeste per sobre de lhoritz o; daltres surten punt A per lEst i es ponen punt B per lOest; i daltres no s on mai visibles.
Astre sempre visible Z M
W S Horitzo O E A B
P N B N W Horitzo
P N A N O S E
xi) El Sol es troba a linterior de lesfera celeste, comparteix el seu moviment i en t e un altre de propi. Aquest fa que veiem la seva projecci o sobre el fons de lesfera celeste canviant, dia a dia, la seva posici o respecte dels estels xos. xii) La traject` oria que descriu es un cercle m` axim de lesfera celeste que anomenem ecl ptica. En una franja duna amplitud aproximada de 16 , al seu voltant, es mouen la Lluna i els planetes. Aquesta franja rep el nom zod ac del grec zoos vida o cercle de la vida que ueix del Sol. El zod ac sha dividit en 12 regions de 30 graus cada una, que han adoptat el nom de la constellaci o que contenia fa una mica m es de 2000 anys. Aquestes s on per ordre, i amb els ` s mbols del gr` ac adjunt, Aries, Taure, Bessons, Cranc, Lle o, Verge, Balan ca, Escorp , Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.
P N d Sol a
^_ ` a b c d e f g h i
g ^ Zodac
xiii) El cercle de lecl ptica forma un angle aproximat de 23 27 amb lequador celeste, anomenat angle dobliq uitat de lecl ptica. Aquest angle varia de manera molt feble amb el temps. Ptolemeu donava un valor de 23 51 20 . xiv) Les interseccions de lecl ptica amb lequador celeste reben el nom de punts ` vernal o Aries i punt Balan ca, els quals soposen diametralment. Els extrems del di` ametre perpendicular reben els noms de punt Cranc i punt Capricorn, essent el primer el m es proper al pol Nord PN celeste.
5.7. Ap` endix 1
257
xv) El despla cament del Sol sobre lecl ptica es mant e una mica inferior a 1 ` per dia, i no es uniforme. Ptolemeu calcul` a que, partint del punt Aries, el Sol 57 tardava 365; 14; 48 dies a tornar sobre aquest punt. Aquest interval de temps sanomena any tr` opic. Si sobserva des de la regi o de lespai determinada pel pla de lecl ptica i el pol Nord celeste, el Sol es mou sobre aquesta en sentit ` antihorari, es a dir dAries a Cranc, Balan ca i Capricorn. xvi) Quant a la durada del temps de claror durant el dia, observem el quadre seg uent:
Posici o del Sol ` 0 dAries 0 de Cranc 0 de Balan ca 0 de Capricorn Denominaci o equinocci de primavera solstici destiu equinocci de tardor solstici dhivern Hores de claror Igual a les de foscor M` aximes Igual a les de foscor M nimes Data 21 de mar c 22 de juny 23 de setembre 22 de desembre
En els solsticis, quan el Sol passa pel meridi` a local, agafa les seves altures extremes de lany sobre lhoritz o. El comen cament de les estacions, primavera, estiu, tardor i hivern, ve determinat per les quatre posicions del Sol en els punts citats.
P N Z N W O E^ S
Representacio en el moment que de leclptica el punt vernal surt per lhoritzo. [ E ^]
Solstici destiu Equinocci de primavera i de tardor Solstici dhivern S Eclptica Horitzo E
Z P N
W O N
xvii) Per determinar la posici o dels astres a lesfera celeste sutilitzen diversos tipus de coordenades: Horitzontals. Utilitzen lhoritz o com a refer` encia. Cada punt A ve determinat per les coordenades: Altura: h [90 , 90 ]. Arc del cercle m` axim, que passa pel zenit de lobservador i pel punt A, determinat per la seva intersecci o amb lhoritz o i pel punt A. Es positiva en direcci o al zenit i negativa cap al pol oposat o nadir.
Aix` o equival a 365 dies 5 hores 55 minuts i 15 segons. Actualment es calcula aquest temps en 365 dies 5 hores 48 minuts i 45 segons.
57
258
Azimut: a [0 , 360 ]. Arc de lhoritz o mesurat des del punt Sud S , ns la intersecci o anterior del cercle daltura. Es mesura en sentit horari, mirant des del zenit.
Equatorials locals. Utilitzen lequador com a refer` encia. Cada punt A ve determinat per les coordenades: Declinaci o: [90 , 90 ]. Arc del cercle, cercle horari , que passa pel pol nord PN i pel punt A, determinat per la seva intersecci o amb lequador i el punt A. Es positiva en direcci o a PN i negativa cap al pol sud. Angle horari: H [0h, 24h]. Arc de lequador mesurat des de la seva intersecci o superior amb el meridi` a local, ns la intersecci o anterior del cercle horari. Es mesura en sentit horari, mirant des del pol Nord.
Equatorials absolutes. Utilitzen lequador com a refer` encia. Cada punt A ve determinat per les coordenades:
Declinaci o: Igual que abans Ascensi o recta: [0 , 360 ]. Arc de lequador mesurat des del punt vernal, ns la intersecci o de lequador amb el cercle horari. Es mesura en sentit antihorari, mirant des del pol Nord.
ptica com a refer` encia. Cada punt A ve determinat Ecl ptiques. Utilitzen lecl per les coordenades: Latitud ecl ptica: [90 , 90 ]. Arc del cercle que passa pel pol V de lecl ptica i pel punt A, determinat positiva en direcci per la seva intersecci o amb lecl ptica i el punt A. Es o al pol m es proper a PN de lecl ptica, i negativa cap al pol oposat. Longitud ecl ptica: [0 , 360 ]. Arc de lecl ptica mesurat des del punt vernal, ns la intersecci o de lecl ptica amb el cercle de latitud anterior. Es mesura en sentit antihorari, mirant des del pol de lecl ptica.
5.8. Ap` endix 2

P N Coordenades de lastre A Horitzontals: a: azimut h: altura a Equatorials locals: H: angle horari : declinacio Equatorials absolutes: recta : ascensio Eclptiques: : longitud eclptica : latitud eclptica Latitud geografica de lobservador:
259
V N
A O equador eclptica W
^
a Horitzo
5.8
Ap` endix 2
Suposem m, n, p i q nombres naturals i a, b, c, d, e i f magnituds. Llavors la transcripci o algebraica dels vint-i-cinc teoremes del llibre V dels Elements dEuclides podria presentar-se aix : V.1. V.2. m a + m b + m c + = m (a + b + c + ). m a + n a + p a + = (m + n + p + ) a.
ultiples = (q p nm)a, (q p nm)b equim ultiples. V.3. ma, mb equim V.4. V.5. V.6. V.7. V.8. V.9. V.10. V.11. c ma mc a = = = . b d nb nd m a m b = m (a b). n < m = m a n a i m b n b s on equim ultiples de a i b. a = b = a > b = a b = = a = b, c c b c a c = i = . c c a b a b c c > i > . c c b a c c = = a = b. a b
a b c c > = a > b, > = a < b. c c a b a c c e a e = i = = = . b d d f b f
260
V.12. V.13. V.14. V.15. V.16. V.17. V.18. V.19. V.20. V.21. V.22. V.23. V.24. V.25.
a c e a + c + e + = = = = . b d f b + d + f + a c = b d i c e a e > = > . d f b f d .
a c = = a c = b b d a ma = . b mb a c a b = = = . b d c d
a c ab cd = = = . b d b d a c a+b c+d = = = . b d b d c ac a a = , c < a i d < b = = . b d bd b a d = b e a e = b f i i b e = = a c f b d = = a c e i i b = d b = d f . f .
a d = b e a e = b f a d = c f i
b e a d = = = . c f c f b d a d = = = . c e c f
b e a+b d+e = = = . c f c f
a c = = a + d > b + c. b d
Cap tol 6
Els problemes cl` assics

Els estudis fets sobre la recerca i desenvolupament de la geometria grega permeten conjecturar que es caracteritzava principalment per: Tenir una motivaci o clara en la resoluci o de problemes. Seguir, en aquesta resoluci o, lestrat` egia de reducci o a daltres problemes ja resolts o b e reductibles successivament a q uestions conegudes. aticament ordenats de manera de Presentar els resultats obtinguts sistem` ductiva, i classicats en diferents tipus segons els objectes geom` etrics estudiats. En refer` encia a aquest u ltim punt, Pappos, en el llibre III de la Collecci o Matem` atica, classica els problemes de la geometria de la manera seg uent:1
Els Antics han adm` es que els problemes pertanyen a tres g` eneres en geometria: els uns s on anomenats plans, els altres s` olids i daltres encara lineals. Sanomenen, duna manera justa, plans aquells que poden ser resolts mitjan cant l nies rectes i circumfer` encies de cercles; perqu` e les l nies que permeten la resoluci o daquests problemes es troben en el pla. Quant als problemes, la soluci o dels quals requereix una o m es seccions del con, s on anomenats s` olids; perqu` e cal fer u s de superf cies de gures s` olides per a la seva construcci o, concretament superf cies c` oniques. Resta el tercer g` enere de problemes anomenats lineals, perqu` e m es enll` a de les l nies que hem citat, nadmeten daltres per a la seva construcci o, lorigen de les quals es m es variat i m es complex, tals com les espirals, les quadratrius, les concoides, i les cissoides que tenen propietats nombroses i sorprenents.2
Vegeu Eecke [1933], volum I, 38-39 de ledici o de 1982. Aquesta classicaci o dels problemes a partir de les l nies utilitzades en la seva resoluci o es for ca ambigua pel que fa als problemes lineals. Descartes en fa la cr tica al comen cament del
2 1
261
262
6. Els problemes cl` assics
Tot i que s on molts els problemes que han impulsat aquest desenvolupament, nhi ha tres que han esdevingut cl` assics: La duplicaci o del cub. Donat un cub de costat AB , construir un cub de costat XY , tal que el volum del segon cub dupliqui el del primer. [De fet el que es demana es la construcci o del costat XY a partir del costat AB .] La quadratura del cercle. Donat un cercle, construir un quadrat que tingui la mateixa superf cie que el cercle. [En aquest cas es tracta de construir el costat del quadrat, a partir del radi conegut del cercle.] La trisecci o de langle. Dividir una angle donat en tres parts iguals. Aqu gosar em afegir el problema de la construcci o de pol gons regulars, per limpuls que tamb e va proporcionar a la recerca i desenvolupament de la geometria i a la seva relaci o posterior amb l` algebra. Quan es vol esbrinar en els or gens de linter` es dels grecs en aquests problemes i, conseg uentment, amb tota la innitat de q uestions associades, existeixen punts de vista diversos i de cap manera excloents. Interpretaci o intr nseca Aquesta interpretaci o defensaria que la mateixa naturalesa de les matem` atiques comporta la creaci o dest muls interns de cara a la generaci o de noves q uestions i problemes, sigui per resoldre les q uestions inicials, sigui per estendre labast dun resultat obtingut, sigui per analogia entre dominis diferents de la pr` opia matem` atica, entre daltres motius. Alguns exemples en podrien ser: o de laparici o del problema de la duplicaci o del cub com La interpretaci una extensi o del problema de duplicar un quadrat. O b e, en la seva reducci o al problema dinserir dues mitjanes proporcionals entre un segment a i el seu o del problema de construir la mitjana proporcional duplicat 2a,3 com una extensi de dos segments. La interpretaci o de linter` es inicial en lestudi de les seccions c` oniques, no considerant-les com a tals seccions, sin o com a l nies generades punt a punt, amb t` ecniques daplicaci o d` arees, en lintent de resoldre el problema de la inserci o de dues mitjanes proporcionals entre dos segments.
llibre II de la Geometria i proposa la seva classicaci o de les corbes lineals en geom` etriques i mec` aniques segons vinguin descrites per un moviment continu, o per diversos moviments successius de tal naturalesa que els darrers siguin determinats completament pels que els precedeixen , o b e siguin generades per dos moviments separats que no tenen entre si cap vinculaci o que puguem amidar amb precisi o . Llavors assimila les primeres a aquelles en qu` e la posici o dels seus punts pot ser expressada mitjan cant una equaci o polin` omica P (x, y ) = 0, mentre les segones escapen a aquesta representaci o. Per a una discussi o daquest tema vegeu Pla, Viader [1999], xlv-liii, i RashedVahabzadeh [1999], 12-29. 3 Vegeu la secci o 3.1.
263
Linter` es en la quadratura de certes llunes de cara a assolir la quadratura del cercle. Interpretaci o extr nseca des de les ci` encies de la naturalesa i aplicades, i de les arts Aquesta perspectiva atribueix la generaci o dels problemes matem` atics a les ci` encies que estudien el m on material amb l us del llenguatge de les matem` atiques, com l` optica i lastronomia, a les disciplines t` ecniques com lenginyeria, larquitectura o la topograa, o a les arts com la decoraci o o la pintura. Aquesta interpretaci o ve refor cada per alguns testimonis de lantiguitat com el que presenta Eutoci en la presumpta carta dEratostenes a Ptolemeu.4 All explica, referint-se a les implicacions de la resoluci o del problema de la duplicaci o del cub, que
[. . .] podrem, llavors, constituir en cubs les mesures de les mat` eries seques i humides, [. . .], i mesurar mitjan cant el costat daquests cubs la capacitat dels recipients susceptibles de contenir aquestes mat` eries. La nostra invenci o ser` a igualment u til per als que volen engrandir les catapultes i les m` aquines de llan car pedres, perqu` e si es desitja que el seu abast sigui m es gran duna manera proporcional, shauran dengrandir proporcionalment tots els seus elements, gruixos, grand` aries, [. . .] Ara b e, totes aquestes coses no es poden obtenir sense la descoberta de les mitjanes, [. . .]
Alguns exemples dinterpretaci o sota aquest punt de vista podrien ser: Conjecturar que linter` es en lestudi de les seccions c` oniques, com a interseccions de superf cies, vingu es originat per la recerca en les representacions art stiques, en qu` e es tractava de representar gures circulars des de qualsevol punt de vista, o en els estudis d` optica relacionats.5 O, alternativament, cercar el seu origen en lastronomia, o en lestudi de les ombres projectades en els rellotges de sol.6
Vegeu Eecke [1960] 609-615. Vegeu Knorr [1992]. 6 Vegeu Knorr [1986], 111 de ledici o de 1993, en qu` e cita larticle de Otto Neugebauer, On the Astronomical Origin of the Theory of Conic Sections , Proceedings of the American Philosophical Society, 92, 1948, 136-138. Vegeu a Heath [1949], 262-263 de ledici o de 1998, l unica cita atribu da a Arist` otil referent a les seccions dun con:
5 4
i quan el cercle [de la lluna] se situa aix en relaci o a la nostra vista, esdev e semblant a la secci o dun con. Vegeu tamb e la introducci o dels Fen` omens dEuclides [ca.300 aC c ], 267, en qu` e en el context duna demostraci o sobre lesfericitat del cosmos, escriu: Perqu` e si es talla un cilindre mitjan cant un pla que no es parallel a la base, resulta una secci o dun con acutangle, que es semblant a un escut oblong.
264
Pensar el problema de la trisecci o de langle, no com una extensi o del problema de partir langle en dues parts iguals, sin o originat en les necessitats pr` actiques de partir la circumfer` encia en 360 parts iguals. Hem vist anteriorment que es podien construir, amb eines euclidianes, els angles de 72 , 60 i, conseg uentment, la seva difer` encia 12 . Tamb e, amb el tra cat de bisectrius 1 successives, els de 6 , 3 , 1 2 i 3 . Per construir langle de 1 seria u til un 4 procediment per trisecar angles, el qual es podria aplicar al de 3 . Interpretaci o extr nseca des de la losoa i la religi o Una u ltima interpretaci o no lligada a interessos estrictament matem` atics es la de generaci o de problemes a partir de motivacions de la losoa i la simbologia associada a lexperi` encia i tradicions religioses. Per exemple, problemes sorgits de la necessitat devitar o resoldre alguna paradoxa creada per lacceptaci o expl cita o impl cita de certs tipus de postulats, o daltres sorgits de la representaci o i transmissi o de s mbols. En podrien ser alguns exemples concrets: es de presentar les corbes com a interseccions de superf cies o ge Linter` nerades per moviments, de manera alternativa a presentar-les mitjan cant una propietat (sympt oma ) que caracteritz es els seus punts. El sympt oma duna l nia era u til per a una construcci o punt a punt, per` o no tant per a la seva concepci o o representaci o ideal a la ment. Amb la generaci o a partir de superf cies o mitjan cant moviments, la l nia es presenta a la ment com a tal l nia, no com un conglomerat de punts que pot facilitar el plantejament de problemes los` ocs en qu` e interv e linnit. A m es, la concepci o de la l nia a partir de la seva propietat queda sotmesa a una certa depend` encia del m` etode de construcci o que sassocia a aquesta propietat. Els m` etodes de construcci o i la l nia constru da tenen m es a veure amb el m on de les aparences, que no amb el m on dels conceptes i idees que transcendeixen les aparences. Des daquest punt de vista es podria interpretar que, amb les concepcions de les l nies com a interseccions de superf cies o generades per moviments, sintentaria evitar la paradoxa de fer dependre la concepci o dels objectes geom` etrics, els quals transcendien el m on de les aparences, de procediments i imatges daquest m on. Un cas especial, en qu` e ni tant sols la concepci o de generaci o mitjan cant moviments es satisfact` oria i que estudiarem m es endavant, es el de la l nia quadratriu, concebuda per trisecar langle i quadrar el cercle. Della es fa una primera presentaci o com a generada a partir del moviment de dos segments. Per dur-la a terme es necessitava con` eixer la ra o 2 entre un quart de cercle i el seu radi, la qual cosa era equivalent a suposar conegut el resultat del problema de quadrar el cercle que es volia resoldre amb ella. Pappos express` a la situaci o dient que la l nia era massa mec` anica, i propos` a una concepci o alternativa utilitzant interseccions de superf cies. Una interpretaci o des del punt de vista de la losoa, podria ser que la necessitat de la nova concepci o prov e de que la concepci o de la quadratriu a partir de moviments sha de basar en una aproximaci o a la idea
265
de , un mecanisme que aproximi . Llavors aix` o no pot ser satisfactori, en ser la concepci o daquesta l nia dependent de moviments poc geom` etrics (com equivalent a massa mec` anics), en estar concebuts sobre una aproximaci o de lobjecte ideal, la ra o .7 La presentaci o del problema de la duplicaci o del cub com una ordre de loracle als ciutadans de Delos, per tal de lliurar-los de la pesta que els assolava, aix com la interpretaci o atribu da a Plat o segons la qual els d eus no volien la construcci o efectiva de laltar, sin o retreure als delians la seva neglig` encia en lestudi de les matem` atiques i el seu menyspreu de la geometria. Llegenda o realitat, aquesta hist` oria t e un rerefons en el que queden lligades les dues cares de la moneda de la recerca del coneixement. Una delles mostra la faceta m es directa i intu tiva, aquella que t e m es a veure amb lexperi` encia individual del que es transcendent, en aquest cas la resposta de Plat o t e m es a veure amb una penetraci o profunda i directa sobre el signicat de la q uesti o que no amb un discurs raonat segons el patr o deductiu; laltra cara intenta assegurar ladquisici o del coneixement sotmetent les intu cions als dictats de la ra o que funciona amb els mecanismes del sistema deductiu, i est` a representada pel tipus de recerca que fa la losoa entesa segons la interpretaci o est` andard en el model occidental. Els problemes de la matem` atica vindrien generats en un primer intent de casar aquestes dues facetes en el m on dels objectes matem` atics, la qual cosa seria un primer pas per accedir al coneixement. o de la introducci o del problema de la quadratura del cercle, La interpretaci com una traducci o al llenguatge de les matem` atiques del problema de la conjunci o de lhome espiritual i lhome material. Aquesta opini o estaria basada en el simbolisme de les dues gures. Segons Jung, el cercle representa una imatge arquet pica de la totalitat de la psique, i el quadrat del cos material.8 Altres autors els expressen com a representacions del celestial transcendent i el terrenal.9 Robert Lawlor ho manifesta aix :10
Tanmateix, la quadratura del cercle es de gran import` ancia per al ge` ometracosm` oleg, perqu` e per a ell el cercle representa lesperit-espai pur i no manifest, mentre que el quadrat representa el m on manifest i comprensible. Quan sassoleix una igualtat quasi completa entre el cercle i el quadrat, linnit es capa c dexpressar les seves dimensions o qualitats mitjan cant el nit.
7 Ho podr em expressar dient que els moviments que originen la concepci o duna l nia per tal que aquesta particip es de lestatus geom` etric shaurien de concebre a partir dels objectes ideals de la geometria i no daproximacions que no deixen de ser imatges aparents de la seva realitat. 8 Vegeu Jung [1964]. 9 Vegeu ChevalierGheerbrant [1969], 300-305 i 370-378 de ledici o espanyola de 1995. 10 Vegeu Lawlor [1982], 74 de ledici o espanyola de 1996.
266
La interpretaci o que explica la introducci o daquest problema per motius de transmissi o simb` olica duna manifestaci o de lesperit, es refor caria de ser certes les conjectures fetes amb motiu de les recerques sobre les dimensions de la pir` amide de Keops. Aquesta fou constru da pels voltants del 2600 aC, en temps de lImperi Antic a Egipte, la qual cosa proporcionaria una antiguitat considerable a laparici o del problema, molt m es enll` a de la tradici o grega. Concretament, Ghyka cita les mesures preses per Piazzi-Smith, les quals deixarien al descobert la gran aproximaci o del nombre que proporciona la ra o entre laltura de la pir` amide i el semiper metre de la base.11 Aix` o proporciona la igualtat del per metre de la circumfer` encia de radi laltura de la pir` amide, amb el per metre de la seva base quadrada. Aquesta pot ser entesa com una quadratura en la vessant de les l nies, de la qual tamb e es podria obtenir de manera bastant immediata una quadratura de l` area del cercle. Les mesures que trobem en la cita esmentada s on: costat de la base = a = 232.805, Don resulta laproximaci o, 2a = 3.1415983 . . . . h Daquesta manera, la pir` amide, concretament les seves dimensions, seria una manifestaci o, entre daltres coses, del misteri de la conjunci o mat` eriaesperit mitjan cant la representaci o arquitect` onica de la quadratura del cercle.12 Acabem aquesta introducci o en la creen ca de la compatibilitat de totes aquestes perspectives sobre els or gens dels problemes cl` assics. Pensem, a m es, que s on complement` aries, i que constitueixen visions ltrades duna realitat velada per les diferents cares del prisma de la percepci o, les quals cal encaixar. Aquesta es una empresa que supera les nostres expectatives actuals. La nalitat daquest cap tol era la de fer-ne la presentaci o per concentrar-nos, tot seguit, en el camp dinter` es intern de les matem` atiques. Concretament, estudiarem algunes de les construccions dirigides o relacionades amb la resoluci o dels dos primers problemes, i ens introduirem en un dels camps que obra aquest estudi, el dels or gens de les seccions c` oniques. altura = h = 148.208 .
6.1
La quadratriu de H pias
H pias dElis fou un sosta de la segona meitat del segle v aC, del qual trobem les primeres refer` encies en els di` alegs de Plat o, H pias Menor i H pias Major. El
Vegeu Ghyka [1983] 238-239. Citem, nalment, per refor car la vessant simb` olica del problema, el monjo benedict Dom Pernety [1758], 108-109 i 185, quan diu que els Fil` osofs, els quals presenta com amants de la sabiduria, instru ts en les operacions secretes de la naturalesa, imitant els seus procediments per aconseguir produir coses m es perfectes que les de la mateixa Naturalesa , anomenen tamb e la Gran Obra, Quadratura del Cercle F sic.
12 11
6.1. La quadratriu de H pias
267
primer el presenta com un expert en aritm` etica, geometria i astronomia, mentre que el segon el tracta de professor de c` alcul, astronomia, geometria i m usica. Molts historiadors defensen que introdu la corba coneguda com a trisectriu o quadratriu de H pias.13 Procle t e dues cites al respecte:14
1) Daltres han obtingut les mateixes coses [la trisecci o de langle] mitjan cant la quadratriu de H pias i Nicomedes. 2) Aquesta es la manera com daltres autors tamb e acostumen a diferenciar les l nies, donant la propietat de cada esp` ecie. Apolloni, per exemple, mostra per a cadascuna de les seves corbes c` oniques quina es la seva propietat, i Nicomedes ho fa igualment per a les concoides, H pias per a les quadratrius, i Perseu per a les corbes esp riques.15
Aquesta opini o no ha sigut, ni es, compartida per tothom. Molts interrogants o t` ecnica planen al seu voltant. Per exemple, Knorr planteja que la sosticaci daquesta [corba] preguraria tan intensament els descobriments dEudox i dArquimedes que un es posa immediatament en gu` ardia . Aquest, junt amb daltres arguments, i el fet de ser el nom de H pias bastant corrent, el fa preguntar-se com podr em excloure que aquest H pias de la quadratriu no fos el sosta del segle v, sin o un ge` ometra posterior del segle iii o ii que ampli es el treball de Ni16 o detallada de la comedes [iii aC]? . El mateix Pappos, que fa una descripci generaci o de la corba i la seva aplicaci o, quan introdueix la corba diu, una l nia que pren la seva denominaci o de la seva propietat [quadrar el cercle] ha sigut adoptada per Dinostrat, Nicomedes i alguns altres autors recents , sense citar en cap moment H pias. Una posici o interm` edia seria la que atribuiria la seva introducci o a H pias per tal de resoldre la trisecci o de langle, es a dir com a corba trisectriu, per` o que aquest no hagu es descobert mai la seva propietat m es sosticada de l nia que quadra el cercle. A continuaci o estudiarem la corba i la seva aplicaci o, seguint Pappos, incidint sobre algunes de les q uestions que hem avan cat ns aquest moment. Primerament presenta la corba, de manera un p` el embolicada, a partir de dos moviments sincronitzats. Ell mateix far` a notar que en aquesta sincronitzaci o rau la dicultat de la seva acceptaci o per part de Esporos de Nicea [iii aC]. Aix` o provocar` a, despr es dhaver demostrat que pot quadrar el cercle, la seva presentaci o mitjan cant llocs sobre superf cies de tres maneres diferents de les quals estudiarem la primera.17
Per exemple, vegeu Heath [1921], volum I, 182 de ledici o de 1981. Vegeu Morrow [1970], 212 i 277. 15 Les corbes esp riques es conceben com les seccions dun tor mitjan cant plans parallels al pla duna circumfer` encia generatriu. Vegeu lactivitat 6.1.1, inspirada en el treball de Knorr [1986], 267-272 de ledici o de 1993. 16 Vegeu Knorr [1986], 80-86 de ledici o de 1993. 17 Vegeu Eecke [1933], 191-206, 222-223 de ledici o de 1982.
14
13
268
Activitats 6.1 1. Sigui el tor generat per la rotaci o de la circumfer` encia (F, F N ) de centre F i radi r = F N , al voltant duna recta l, tal que dist` ancia (F, l) = dist` ancia (F, O) = R, en qu` eO es el peu de la perpendicular per F a leix l de rotaci o. [Vegeu en el gr` ac adjunt tres posicions daquesta circumfer` encia, amb centres F , M i K , i les dues circumfer` encies descrites pels extrems dels seus di` ametres perpendiculars a leix de rotaci o.]
y N O M L A D F Q x P K
i) Trobeu lequaci o de les seves seccions LN P Q paralleles a un pla que cont e leix de rotaci o. [Aquestes s on les corbes esp riques.] Indicaci o: Utilitzeu la refer` encia en el pla AQN tal que AN es la recta intersecci o del pla de secci o amb el pla que li es perpendicular i que cont e leix de rotaci o, tal que A pertany a la recta F O. AQ es la recta perpendicular, per A, al pla OF N . Daquesta manera les coordenades del punt P de la corba secci o seran x = AD, y = DP , i cada corba de la fam lia vindr` a determinada pel par` ametre = OA. ii) Feu una representaci o en perspectiva c` onica, amb el CABRI, de la fam lia de seccions resultants. [Utilitzeu les macros del cap tol 7.] iii) Feu dues representacions amb el DERIVE: Una en qu` e es visualitzi la fam lia de corbes projectada ortogonalment sobre el pla parallel a la fam lia que cont e leix de rotaci o.
Una altra en qu` e es visualitzin les seccions en perspectiva cavallera. P
269
6.1.1
La quadratriu generada per moviments sincronitzats. La quadratura del cercle
Sigui el quadrat ABCD. Si un segment M N = BC es mou des de BC a AD, amb moviment uniforme i parallelament a AD, amb lextrem M sobre AB , i un segment AE = AB gira amb centre en A, des de AB a AD, de manera que els dos moviments comencen i acaben al mateix temps, els dos segments es tallaran nia descrita m utuament en un punt que es cont nuament transportat amb ells ; la l per aquest punt Z es la l nia quadratriu. B C La propietat que la caracteritza es la igualtat de E raons Z AB BD M N = , HZ ED en qu` e H es el peu de la perpendicular, pel punt H T Z , al segment AD. D A Si observem b e la manera de generar la corba, no trobem estranyes les cr tiques de Pappos:
Si dos punts comencen a moures a partir dun punt B , com podran arribar al mateix temps lun al punt A, seguint una recta, laltre al punt D seguint un arc, sense con` eixer abans la ra o entre la recta AB i larc BED? Perqu` e cal necess` ariament que les velocitats dels moviments siguin en la mateixa ra o [...] Daltra banda, lextrem de la l nia de la qual alguns es serveixen per a la quadratura del cercle, es a dir el punt T on la l nia talla la recta AD, no sha, ni molt menys, trobat [...] Quan les rectes AE i M N posades en moviment sestabilitzin simult` aniament, saplicaran sobre la recta AD i no hi haur` a secci o entre elles, perqu` e la secci o la qual hagu es esdevingut el punt extrem en qu` e la l nia troba AD sinterromp abans de laplicaci o sobre la recta AD, a no ser que es digui dimaginar la l nia prolongada ns la recta AD de la manera que ho establim per a les rectes. Ara b e, aix` o no refuta all` o que hem suposat al principi, que el punt T sha obtingut considerant coneguda pr` eviament la ra o de larc a la recta.
O sigui que la cr tica es de la impossibilitat defectuar els dos moviments, perqu` e per efectuar-los li cal determinar la ra o entre la circumfer` encia i el radi, la qual cosa es, al mateix temps, el que es vol aconseguir mitjan cant la corba. Per un altre costat ha de suposar que l ultim punt T es pot construir. Un cop presentada la seva cr tica aconsella la no admissi o de la corba, per` o segueix estudiant-la, i deixa una exposici o m es geom` etrica per a una mica m es endavant:
A menys que aquesta ra o no sigui donada, no conv e que, conant en la reputaci o dels homes que lhan inventat, sadmeti una l nia que sigui dalguna manera massa mec` anica. Per` o exposem primerament el problema que es demostra mitjan cant aquesta l nia.
270
Tot seguit, demostra que el punt T ser` au til per quadrar el cercle. Per aconseguirho, utilitza la denici o digualtat de raons de la teoria de la proporci o per provar que BD AB = , AB AT en el nostre llenguatge AB = . 2 AT
No entrarem en lan` alisi de la seva demostraci o, sin o que utilitzarem els nostres coneixements sobre el cercle, el c` alcul amb proporcions i la teoria de l mits, per AB BD , obtenim fer-ne una comprovaci o. Si partim del fet que = HZ ED AB BD HZ ED AZ sin(DAE ) AB DAE
Si passem al l mit quan DAE 0, tenim Z T , B D, sin(DAE )/DAE 1 i, per tant, AB BD = AT AT = AD AB
A partir daqu Pappos passa a establir la quadratura. Ha provat que la tercera proporcional x dels segments AT i AB es igual al quart de cercle BD. Llavors, diu que amb la construcci o de x ser` a f` acil quadrar el cercle. Efectivament, a partir de la proposici o 1 del tractat Sobre la mesura del cercle dArquimedes,18 manifesta que el rectangle que t e per costats 2 x i el radi AB del cercle, t e la mateixa ` area que el cercle. Llavors, si es fa la construcci o de la mitjana proporcional, II.14 o b e VI.11 dels Elements dEuclides, dels costats daquest rectangle sobtindr` a el costat c del quadrat cercat.
18
Aquest tractat consta de tres proposicions. La primera lenuncia aix : Un cercle es equivalent a un triangle rectangle, del qual els catets siguin iguals al radi i a la circumfer` encia del cercle.
A les altres dues estableix les aproximacions 11 4 14 i 3+ 10 1 < <3+ . 71 7
Per als detalls vegeu Vera [1970], volum 2, 94-100.
271
Procediment per quadrar el cercle

B
B A T (1) x A
(2) T AB
AB
(3)
2x (1) Punt T de la quadratriu BT. (2) Segment x, tercera proporcional de AT i AB. (3) Quadrat de costat c, mitjana proporcional de 2x i AB.
6.1.2
Quadratriu concebuda mitjan cant intersecci o de superf cies
Per tal devitar la concepci o massa mec` anica de la corba, Pappos diu que la corba pot ser analitzada geom` etricament mitjan cant llocs de superf cie . Fa una an` alisi per a un cas m es general de corbes en qu` e la ra o constant ZH/ ED, sigui qualsevol. En presentem una adaptaci o concreta al cas de la quadratriu. Suposem-la constru da. Si conservem la notaci o anterior es compleix ZH ED = BA BD .
Pappos considera un quart de volta DC duna h` elice circular continguda en el cilindre recte sobre larc BD. Aquesta corba est` a caracteritzada per la propietat de ser la ra o P E/ ED una constant qualsevol xada pr` eviament, per a tot P de lh` elice, en qu` eE es el peu de la perpendicular per P sobre larc BD.19 Seguim lan` alisi i considerem: El punt Z sobre la quadratriu. El segment ZH perpendicular a AD, en qu` e H pertany a AD. El segment AZ prolongat ns que talla larc BD en el punt E . El segment EP perpendicular al pla de larc BD, en qu` e P pertany a lh` elice. El segment P L parallel per P al segment AE , en qu` e L pertany a leix del cilindre recte per BD. El segment ZI parallel per Z al segment EP , en qu` e I pertany a LP .
19
I P helice B L E Z A H T D
Vegeu lactivitat sobre lh` elice circular.
272
Helice
Plectoide
Llavors, podem observar que: 1) Per a qualsevol punt Z de la quadratriu, el punt I corresponent pertany al plectoide 20 generat per LP , quan P es mou sobre lh` elice. 2) Per a tot punt Z de la quadratriu es compleix: ZH ED IZ ED = = BA BD PE ED = BC BD
ZH BA O sigui que = , i aix` o implica que I pertany al pla que cont e els IZ BC punts ACD. Conseg uentment, per a tot Z de la quadratriu el punt I corresponent pertany a la intersecci o de dues superf cies, el plectoide i el pla ACD, es a dir Z pertany a una l nia l. Ara, el punt Z es la projecci o perpendicular de I sobre a dir Z est` el quart de cercle ABD. Es a sobre la l nia determinada per dues superf cies, el pla ABD i la generada per les rectes perpendiculars al pla ABD o queda vist que tots els que es recolzen sobre la l nia l que cont e I . Amb aix` punts de la quadratriu estan sobre una l nia resultant de tallar dues superf cies. Demostrar que tots els punts daquesta l nia tenen la propietat de la quadratriu es immediat seguint enrere els passos fets.21
Aquesta es la traducci o proposada per Eecke, amb lobservaci o que loriginal es illegible. Aquest est` a contingut en la superf cie que anomenem helicoide recte generat per una recta perpendicular a leix dun cilindre que es mou recolzant-se sobre una h` elice xa de la superf cie del cilindre. 21 a dir De fet, la intersecci o de les dues superf cies d ona la quadratriu i el segment AD. Es que hem dexcloure de la intersecci o aquest u ltim segment amb excepci o del punt T . Aquesta u ltima q uesti o segueix plantejant un problema de continu tat.
20
273
Quadratriu com a projeccio de la interseccio de dues superfices
P Amb aquesta presentaci o Pappos aconsegueix una visi o menys mec` anica, en desfer-se de la necessitat de con` eixer la ra o BA/ BD per generar la quadratriu. Es pot plantejar si el moviment necessari per generar el plectoide es massa mec` anic. Opinem que no, al menys en el sentit que ho era el del moviment de les ED necess` aria per generar lh` elice es una constant dues rectes, perqu` e la ra o P E/ no predeterminada i, per tant, pot ser racional. Aix` o fa que sigui possible idear, un mecanisme dentat amb dues colleccions enteres de dents que generin els moviments necessaris per descriure lh` elice, la qual cosa no es podia fer en la primera construcci o de la quadratriu. M es encara, per poder construir les rodes ED amb dentades adequades es pot agafar el racional que representa la ra o P E/ numerador i denominador iguals als costats de dos pol gons regulars constru bles. Tot i aix` o la corba no deixa de ser mec` anica en el sentit indicat, vegeu la nota 2 de la p` agina 261, per Descartes a la Geometria. Activitats 6.2 1. Elaboreu una visualitzaci o, pas a pas, amb el CABRI, de la quadratura del cercle presentada a la p` agina 270. 2. Sigui una secci o circular C (O, r) dun cilindrecircular recte, un punt A C i una constat K > 0. Podem denir lh` elice circular com el lloc geom` etric dels punts P de la superf cie del cilindre tals que la ra o P X/ XA = K , en qu` e X es la intersecci o de la circumP fer` encia C amb la recta generatriu del cilindre que passa X per P , i larc AX sempre t e la mateixa orientaci o. [Per a A O cada constant K > 0 existeixen dues h` elices, una per a r cada orientaci o]. El conjunt de punts P de lh` elice tals que 0 XA 2nr, n N constitueixen n voltes de lh` elice.
P
274
i) Trobeu les l nies m es curtes entre dos punts A i B de la superf cie dun cilindre recte. ii) Representeu, en perspectiva c` onica, utilitzant el CABRI i les macros del cap tol 7: Una h` elice de par` ametre K , controlat pel nombre de voltes representat. Un plectoide, a partir de lh` elice anterior. La quadratriu com a projecci o de la intersecci o del plectoide amb el pla indicat a la secci o 6.1.2, p` agina 272. Una escala de cargol amb una volta dh` elice. P
6.2
La quadratura de llunes
Eudem de Rodes [iv aC], deixeble dArist` otil, va redactar una Hist` oria de la Geometria, avui desapareguda, de la qual el grec Simplici [vi] va reproduir alguns fragments que shan conservat. En un daquests es presenten les quadratures de tres llunes i una quadratura duna lluna m es un cercle, fetes per Hip` ocrates molt possible que aquests resultats estiguessin directament de Quios [v aC]. Es relacionats amb les recerques sobre la quadratura del cercle. En el seu escrit, Simplici utilitza tamb e la font dAlexandre dAfrod sia [ii-iii]. Aquest u ltim presenta la quadratura de la primera lluna que es troba en el fragment dEudem, i l ultim resultat daquest, duna manera alternativa. Segons Alexandre, Hip` ocrates pensava que, amb aquest segon resultat, havia quadrat el cercle. Possiblement estigu es inu t per lopini o dArist` otil, quan parla en els Sosmes: acies dHip` ocrates o de les quadratures de llunes .22 Refutaci o, 171b 15 de les fall` Tanmateix, les paraules nals del fragment dEudem s on:
Llavors, si es poden quadrar les gures rectil nies tractades [un triangle i un hex` agon], tamb e es podr` a quadrar el cercle amb la lluna.
Aix , sembla inferir-se que Hip` ocrates tenia clar que no havia quadrat el cercle, sin o que era conscient de que havia redu t el problema de quadrar el cercle al de quadrar una lluna que despr es presentarem. Ara, pretenem donar una mostra de la seva actuaci o presentant la primera de les tres llunes que quadra Hip` ocrates, segons la versi o dEudem, i fer una proposta de reducci o del problema de la quadratura del cercle que condueixi al quart resultat del fragment.23
Vegeu Heath [1949], 34 de ledici o de 1998. Per al fragment dEudem referit a Hip` ocrates, vegeu Vera [1970], 680-685. Per a exposicions comentades daquest fragment juntament amb el dAlexandre, vegeu Heath [1921], volum I, 183-201 de ledici o de 1981, Knorr [1986], 29-39 de ledici o de 1993, i Montesinos [2000], 38-47.
23 22
6.2. La quadratura de llunes
275
6.2.1
Les llunes del fragment dEudem
Una concepci o general duna lluna podria venir representada per una gura plana limitada per dos arcs de dos cercles de diferent radi. Les llunes estudiades per Hip` ocrates compleixen, a m es, una altra propietat. Larc m es gran o exterior es pot descompondre en un nombre enter p darcs iguals, i larc interior es pot descompondre en un altre nombre enter q darcs iguals, tals que els segments circulars determinats pels primers s on semblants als segments determinats pels a dir que els arcs de la primera i la segona descomposici segons.24 Es o subtendeixen el mateix angle central en les seves respectives circumfer` encies. Es diu que les llunes aix denides s on de tipus (p, q ).
26 o Lluna (4,1)
26 o Lluna (4,3)
Des del punt de vista de la recerca de llunes quadrables, la tria de les constru des a partir de segments semblants, est` a relacionada amb el seg uent resultat conegut dHip` ocrates, el qual es presentat en el relat dEudem:
Com a proposici o inicial u til per a aquestes quadratures, Hip` ocrates establ que els segments semblants de cercle s on entre si com els quadrats de les seves bases. Ho va demostrar recolzant-se en all` o que ja havia demostrat: els cercles s on entre si com els quadrats dels seus di` ametres.25
Aix , amb aquest resultat a la seva disposici o, Hip` ocrates podia relacionar les raons entre ` arees de segments circulars amb les raons entre ` arees de quadrats:26 seg (AB ) AB 2 = . seg (AM ) AM 2
M B
(6.1)
A Llavors, el tipus de quadratura que es planteja Hip` ocrates es el de trobar, entre la innitat de llunes de cada tipus que es poden construir, aquelles que
Recordeu la denici o 11 del llibre III dels Elements dEuclides que podeu trobar a la p` agina 102 del present treball. 25 No es probable que Hip` ocrates tingu es una demostraci o rigorosa daquest resultat. Aquesta hagu es necessitat duna teoria de la proporci o que en aquells moments no hi ha indicis que estigu es desenvolupada. La primera demostraci o daquest resultat podria haver estat obra ` dEudox, i seria com la que es troba en el teorema XII.2 dels Elements dEuclides. 26 Representarem els segments de cercle amb la notaci o seg (P Q), en qu` e P i Q s on els extrems de la base P Q.
24
276
tenen l` area igual al pol gon determinat per les cordes dels p+q segments circulars que deneixen la lluna. De la imposici o daquesta condici o sobt e, p seg (AM ) = q seg (AB ) . Llavors, a partir de la igualtat (6.1) seg (AB ) AB 2 p = p AM 2 = q AB 2 . = = q seg (AM ) AM 2 Amb aquesta condici o aconsegueix quadrar: Una lluna de tipus (2, 1), amb arc exterior constitu t per un semicercle. La quadratura ve proporcionada per un triangle, en ser determinada per 2 + 1 = 3 segments. Una lluna de tipus (3, 1), amb arc exterior major que un semicercle. La quadratura ve proporcionada per un quadril` ater [trapezi], en ser determinada per 3 + 1 = 4 segments. Una lluna de tipus (3, 2), amb arc exterior menor que un semicercle. La quadratura ve proporcionada per un pent` agon, en ser determinada per 3 + 2 = 5 segments. Les tres es poden construir amb regle i comp` as, encara que ell construeix l ultima utilitzant una neusi. Quant a quadrar el cercle, no ho aconsegueix i es queda amb una reducci o del problema al de la quadratura duna lluna de tipus (2, 1). Presentarem la primera quadratura per tal de veure la seva manera dactuar, i mostrarem com la recerca sobre la quadratura del cercle, dirigida a trobar una lluna que el quadr es, podria haver propiciat lobtenci o del quart resultat de lexposici o dEudem. Primera quadratura del fragment dEudem Si cerquem la construcci o duna lluna del tipus (2, 1), sha de construir un triangle is` osceles ABC tal que, per la igualtat (6.2), la suma 2 AB 2 dels quadrats dels a, dos costats iguals AB i BC , sigui el quadrat AC 2 de laltre costat. Aquest ser` pel rec proc del teorema de Pit` agores, un triangle rectangle is` osceles. Llavors, la lluna resulta de la circumscripci o dun semicercle al triangle ABC , i del tra cat, sobre la hipotenusa AC , dun segment de cercle semblant als segments separats pels catets. Aix` o es el que explica Eudem amb les paraules seg uents: (6.2)
Ho va fer [quadrar la lluna] circumscrivint un semicercle en un triangle rectangle is` osceles i descrivint sobre la base un segment de cercle semblant al separat pels costats. Llavors, en ser el segment [seg (AC )] descrit sobre la base [AC ] igual a la suma dels [seg (AB ) i seg (BC )] separats pels costats, si safegeix a aquell [seg (AC )] i a aquests [seg (AB )
277
i seg (BC )] la part del triangle que est` a per damunt del del segment [seg (AC )] descrit sobre la base, la lluna ser` a igual al triangle.
Observem que la seva presentaci o es sint` etica, i que no entra en detalls sobre larmaci o relativa a la suma de segments. Aquesta es demostra immediatament fent marxa enrera en la nostra an` alisi anterior. Efectivament: Pel teorema de Pit` agores, 2 AB 2 = AB 2 + BC 2 = AC 2 . Llavors, per la semblan ca dels segments circulars constru ts, AB 2 AB 2 1 seg (AB ) = = = 2 2 seg (AC ) AC 2 AB 2
B
Per tant, seg (AC ) = 2 seg (AB ) = seg (AB ) + seg (AC ) . A partir daqu , l ultima part es tal com ell diu: Lluna = semicercle (ABC ) seg (AC ) = = semicercle (ABC ) seg (AB ) seg (BC ) = triangle (ABC ). Quadratura duna lluna amb un cercle Transcrivim el text dEudem, per tal de presentar, despr es, una possible reducci o del problema de la quadratura del cercle que hagu es pogut donar lloc a aquest resultat.
Tamb e quadr` a la suma duna lluna i un cercle aix : Sigui K el centre com u de dos cercles tal que el quadrat sobre el di` ametre de lexterior sigui sis vegades el quadrat sobre el di` ametre de linterior. Sigui inscrit en aquest lhex` agon ABCDEF ; siguin prolongats ns la perif` eria del cercle exterior els radis KA, KB i KC ; siguin tra cades les rectes HG, GI i IH , i sigui inscrit sobre daquesta un segment semblant [HI ] al separat per la recta HG. En ser necess` ariament el quadrat sobre la recta HI el triple del quadrat sobre la recta GH , costat de lhex` agon, perqu` e la que subtendeix [HI ] els costats de lhex` agon [HG i GI ], forma amb un tercer [IZ ] un angle recte inscrit en un semicercle de manera que la suma dels seus quadrats [HI 2 + IZ 2 ] val el quadrat [HZ 2 ] del di` ametre, i el quadrat del di` ametre [HZ 2 ] es quatre vegades el quadrat [GH 2 ] del costat de lhex` agon perqu` e aquest es igual al radi i el doble en longitud es el qu` adruple en quadrat; i, en ser el quadrat sobre la recta GH sis vegades el quadrat sobre la recta AB , resulta que el segment descrit sobre HI es igual a la suma dels separats en el cercle exterior per les rectes HG i GI i dels separats en el [cercle] interior per tots els costats de lhex` agon. Conseg uentment, la lluna HGI ser` a menor que el triangle indicat per les mateixes lletres. Per tant, la suma de la lluna i dels
278
segments separats per lhex` agon ser` a igual al triangle, i sumant a una part i a laltra aquest hex` agon, la suma del triangle i lhex` agon ser` a igual a la de la lluna i el cercle interior. Llavors, si es poden quadrar les gures rectil nies tractades, tamb e es pot quadrar la suma del cercle i la lluna.
G B H A F K E I
C D Z
La transcripci o simb` olica m es explicitada dels resultats intermedis seria, (1) (2) (3) HI 2 + IZ 2 = HZ 2 = (2 GH )2 = HI 2 = 4 GH 2 GH 2 = 3 GH 2 GH 2 = HK 2 = 6 AK 2 = 6 AB 2 = HI 2 = 3 GH 2 = = GH 2 + GI 2 + 6 AB 2 seg (GH ) GH 2 GH 2 seg (GH ) = = , i (2) = seg (HI ) HI 2 seg (AB ) AB 2 seg (HI ) = 3 seg (GH ) = seg (GH ) + seg (GI ) + 6 seg (AB ) lluna (HGI ) = seg (GH ) + seg (GI ) + triangle (HGI ) seg (HI ) = = lluna (HGI ) + 6 seg (AB ) = triangle (HGI ) = = lluna (HGI ) + 6 seg (AB ) + hex` agon (ABCDEF ) = = triangle (HGI ) + hex` agon (ABCDEF ) = lluna (HGI ) + cercle (K, AK ) = triangle (HGI ) + hex` agon (ABCDEF ) P En el desenvolupament dHip` ocrates, observem que les gures implicades sintrodueixen sense cap mena dexplicaci o, i comprovem que nalment s on u tils per a relacionar la quadratura del cercle amb la duna lluna. Veurem que en un intent de reducci o del problema de quadrar el cercle al de quadrar llunes del tipus (2, 1), apareixen, duna manera natural, les condicions que simposen a les gures implicades i el resultat dHip` ocrates. Sigui el cercle (O, OA) que volem quadrar.27 Fem una primera aproximaci o a la seva quadratura mitjan cant lhex` agon inscrit ABCDEF . Llavors, resta per
Les notacions dara no tenen res a veure amb les de lexposici o dEudem que hem fet m es amunt.
27
(4)
279
quadrar la superf cie 6 seg (AB ). Ens proposem de trobar una lluna a la qual evident que podem provar amb molts reduir el problema de quadrar seg (AB ). Es tipus de llunes, i per a cadascuna delles trobar em alguna reducci o. Treballarem amb una del tipus (2, 1), i veurem que ens condueix al resultat dHip` ocrates.
B C G P A O D A O D B C
Siguin AGB la lluna considerada, i la circumfer` encia de centre P que cont e larc AGB . Llavors, La circumfer` encia AGB cont e el punt O, i els segments AG i GB s on costats de lhex` agon regular inscrit en ella, en ser AP B = AP G + GP B = 60 + 60 = 120 i AOB = 60 .
B C
G P
Si tracem el di` ametre AH , el triangle ABH es rectangle i, per tant, (2 AG)2 = AH 2 = AB 2 + BH 2 = AB 2 + AG2 = AB 2 = 3 AG2 . Conseg uentment, AG2 1 1 seg (AG) = = = seg (AG) = seg (AB ) 2 seg (AB ) AB 3 3 i, llavors lluna (AGB ) = seg (AGB ) seg (AB ) = seg (AG) + seg (GB ) + triangle (AGB ) seg (AB ) .
280
Daqu sobt e nalment, lluna (AGB ) = triangle (AGB ) 1 seg (AB ) . 3 (6.3)
O sigui que hem redu t el problema de quadrar el cercle inicial (O, OA), primerament al de quadrar el segment circular seg (AB ), i aquest al de quadrar la lluna AGB . Podem, doncs, armar que, en ser el triangle quadrable, el cercle es quadrable si ho es la lluna. El problema es que, amb el regle i el comp` as, la lluna no es quadrable. Aquesta es la dicultat amb que es troba Hip` ocrates, i llavors el que fa es limitar-se a transmetre el resultat generat per la seva investigaci o. Aquest es despr` en de la igualtat (6.3). Efectivament, R 1 1 lluna (AGB ) = triangle (AGB ) (cercle (O, OA) hex (ABCDEF )) . 3 6
1 Mirarem de transformar 18 R en un domini digual ` area, semblant a R, utilitzant a dir la ra o de semblan ca entre ` arees igual a 18, o entre l nies igual a 18. Es que, en ser el radi del cercle (O, OA) igual a AB , cal construir un cercle de radi x tal que
18 x2 = OA2 = AB 2 = 3 (AG)2
o b e 6 x2 = AG2 .
Aquesta es la condici o de la construcci o de les dues circumfer` encies inicials dHip` ocrates. Ara, si centrem el cercle de radi x determinat, en el centre P del cercle AGB obtenim el seu resultat: lluna (AGB ) = triangle (AGB ) cercle (P, x) + hex` agon inscrit en (P, x). Expressat tal com ho fa en el fragment quedaria: Donats els dos cercles (P, x) i (P, AG) tals que 6x2 = AG2 , es compleix lluna (AGB )+cercle (P, x) = triangle (AGB )+hex` agon inscrit en (P, x) Activitats 6.3
B
1. Per quadrar la lluna del tipus (3, 1) a la manera dHip` ocrates, caldr` a inscriure un pol gon M ABN de 3 + 1 costats en un cercle de manera que M A = a dir que M ABN ser` AB = BN i M N 2 = 3 AB 2 . Es a un trapezi is` osceles de base major M N , els altres costats iguals, i complint la relaci o esmentada entre els quadrats. i) Utilitzeu el CABRI per:
6.3. La duplicaci o del cub
281
Construir el trapezi sense lajut deines de mesura, edici o num` erica o calculadora. Construir la lluna que t e la mateixa ` area que el trapezi. Trobar el valor de langle central subtendit per cadascun dels quatre arcs que determinen la lluna, amb leina Angle del quadre deines Mesura. ii) Utilitzeu la trigonometria i l` algebra per calcular el valor de langle esmentat al nal de lapartat anterior. 2. Creeu un txer de CABRI en qu` e es puguin visualitzar totes les llunes possibles dels tipus (5, x), per a tots els angles possibles dels segments circulars implicats. P
6.3
La duplicaci o del cub
Per duplicar el cub de costat a, cal trobar un segment x tal que x3 = 2a3 . Hav em o de explicat que aquest problema va ser redu t per Hip` ocrates,28 al de la inserci dues mitjanes proporcionals x i y entre els segments a i 2a. Una manera alternativa de pensar la reducci o presentada en aquella secci o seria la seg uent: x3 = 2a3 = x2 x = 2a a2 = x2 2a . = 2 a x (6.4)
Llavors, si constru m un segment y tal que x2 = a y tindrem a x = x y O sigui que, i, per tant, 2a x2 ay y = 2 = 2 = . x a a a
a x y = = . x y 2a
Llavors, si se sap construir x i y , la s ntesi es immediata. Efectivament, = ay = x3 = x2 x = a y x = a 2a a = 2a3 . x y = 2a a x2 Queda doncs pendent el problema dinserir les dues mitjanes proporcionals entre dos segments donats. Un gran nombre de ge` ometres van dirigir els seus esfor cos a la seva resoluci o. Aix` o comport` a lampliaci o dels tipus de l nies i superf cies que estudiava la geometria i, conseg uentment un fort desenvolupament daquesta. La inu` encia de les noves incorporacions al m on dels objectes geom` etrics va durar molts segles. Per exemple, la classicaci o de l nies citada per Pappos, la
28
Vegeu la secci o 3.1.
282
qual hem presentat al principi del cap tol, no va poder ser superada ns que es va aconseguir tractar la geometria amb el llenguatge de l` algebra, moment en qu` e Descartes va encetar una nova etapa. El mateix llenguatge de l` algebra fou utilitzat, a partir del segle xix, per determinar les construccions geom` etriques possibles amb tipus diferents dinstruments. 6.3.1 Origen del problema
Existeixen dues narracions atribu des a Erat` ostenes de Cirene [iii aC] que proporcionen informaci o sobre lorigen del problema. Una delles la trobem recollida per Te o dEsmirna29 :
Erat` ostenes, en el llibre que t e per t tol Plat` onic, relata que els delians, havent interrogat loracle sobre la manera de deslliurar-se de la pesta, van rebre lordre de d eu de construir un altar doble del que ja existia. Aquest problema aboc` a els arquitectes contra un obstacle singular. Es preguntaven de quina manera es podia fer un s` olid doble dun altre. Interrogaren Plat o sobre la dicultat. Aquest els respongu e que d eu shavia dirigit aix a loracle, no perqu` e ell tingu es necessitat dun altar doble, sin o per retreure els grecs la seva neglig` encia en lestudi de les matem` atiques i per fer poc cas de la geometria.
Laltra narraci o es recollida per Eutoci [vi] sota la forma de linici duna carta dErat` ostenes al rei Ptolemeu III Euergetes:30
Erat` ostenes al rei Ptolemeu, salut! Es diu que un dels poetes tr` agics antics havia representat Minos fent preparar una tomba a Glauc o [el seu ll], i havent insistit que tingu es cent peus dallargada en tots els seus costats, digu e: Has triat la cambra sepulcral del rei petita, que sigui doblada; no et confonguis sobre el que conv e, i dobla el m es aviat possible cada part de la tomba. Sembla que Minos sequivoqui, perqu` e quan es doblen els costats, un pla esdev e qu` adruple i un s` olid vuit vegades m es gran. Entre els ge` ometres tamb e sha cercat la manera de doblar un s` olid donat de manera que conservi la forma, i el problema daquesta classe sanomen` a la duplicaci o del cub, perqu` e havent-se proposat un cub, aquests ge` ometres sesfor caren en doblar-lo. Despr es de molt temps de confusi o, fou Hip` ocrates de Quios el primer a adonar-se que un cub seria doblat si sarribaven a trobar dues mitjanes proporcionals en proporci o cont nua entre dues l nies rectes de les quals la m es gran es el doble de la m es petita; de manera que canvi` a la dicultat en una altra dicultat no m es petita. Es diu que m es tard
29 dEsmirna [ii], 5. A Plutarc [i-ii] i a la Vida de Marcel del mateix autor Vegeu Teo trobem Plat o referint-se a la q uesti o en termes similars; vegeu els dos fragments de la secci o 8.9. 30 Vegeu Eecke [1960] 609-615.
283
uns delians, encarregats per un oracle de doblar un dels seus altars, i abocats a la mateixa dicultat, foren enviats a veure Plat o, i demanaren als ge` ometres de lAcad` emia que trobessin all` o que cercaven.
Daquests relats es poden treure tantes interpretacions com les que hem discutit al principi del cap tol, tan internes com externes a les matem` atiques, i no pretenem prendre posici o, favorable ni contr` aria, per cap delles. Quedin doncs els documents escrits com a testimonis duna situaci o a interpretar. 6.3.2 Sobre la resoluci o del problema
Molts ge` ometres es dedicaren a la resoluci o del problema, com demostren els documents existents. Per un cant o tenim Eutoci que en el comentari de la primera proposici o del Sobre lesfera i el cilindre dArquimedes se sent obligat a comentar la soluci o del problema de la inserci o de les dues mitjanes perqu` e lautor la dona per coneguda. En aquesta proposici o es planteja la construcci o duna esfera que tingui el mateix volum que un cilindre donat. Lan` alisi dArquimedes es pot traduir en el nostre llenguatge algebraic i utilitzant les f ormules dels volums aix : Sigui el cilindre de di` ametre a i altura b. Suposem lesfera de di` ametre x constru da. Llavors, a 2 x 3 4 (6.5) b= . 2 3 2 Considerem el cilindre de di` ametre p i altura q , tal que el seu volum es una vegada i mitja el volum primitiu, Llavors, de (6.5) i (6.6), p 2
2
p 2
q =
3 2
a 2
b .
(6.6)
q =
3 2
4 x 3 2
x 2
x =
x2 q = . 2 p x
Notem que aquest resultat es del tot igual que lobtingut en la reducci o, que hem fet, en les equacions (6.4), de la duplicaci o del cub. Llavors, si constru m un segment y tal que x2 = p y tindrem p x = x y Conseg uentment, i, per tant, q x2 py y = 2 = 2 = . x p p p
p x y = = . x y q La s ntesi es immediata, i el problema queda resolt amb la inserci o de dues mitjanes proporcionals entre el di` ametre p i laltura q dun cilindre que sigui una vegada i mitja el cilindre inicial, la construcci o de les quals no es proporcionada per Arquimedes. Eutoci diu referint-se a aquest punt:
284
Tanmateix, no hem trobat en cap lloc que la invenci o daquestes mitjanes hagi sigut descrita per Arquimedes, per` o hem trobat aquest problema en els escrits dalguns homes c` elebres.
` Llavors, decideix presentar aquestes solucions excepte la dEudox que rebutja i que no ens ha arribat per cap altre conducte. En total d ona onze resolucions corresponents a Plat o, Her o, Philon de Bizanci, Apolloni, Diocles, Pappos, Sporus, Menecm, Arquites, Eratostenes i Nicomedes. Laltra font que ens proporciona algunes resolucions daquest problema es la 31 de Pappos en el llibre III de la seva Collecci o, en qu` e presenta les solucions dEratostenes, Nicomedes, Her o i la seva pr` opia:
Els antics ge` ometres no han pogut construir el problema relatiu a les dues rectes, s` olid per naturalesa, duna manera conforme al raonament geom` etric, perqu` e no es f` acil de tra car seccions c` oniques en el pla; per` o ho aconsegueixen duna manera admirable utilitzant instruments propis per executar les construccions manualment i c` omodament, com es pot constatar en el Mesolabi dEratostenes i a les Mec` aniques de Philon i Her o. Efectivament, havent adm` es aquests u ltims que el problema es s` olid, han efectuat la construcci o duna manera instrumental, mentre que Nicomedes ha resolt el problema utilitzant la l nia concoide, mitjan cant la qual ha realitzat tamb e la tripartici o de langle. Exposarem, llavors, quatre construccions del problema que inclouen un perfeccionament que es personal.
De totes les solucions proposades que hem citat les m es antigues s on les dArqui` tes, Eudox i Menecm, en el segle iv aC, a les quals es refereix Erat` ostenes a la seva carta de la manera seg uent, fent notar la seva visi o pr` actica de la q uesti o:
Aquests [els ge` ometres de lAcad` emia] es dedicaren laboriosament a la q uesti o, i esfor cats en la consideraci o de les dues mitjanes proporcionals entre dues rectes donades, es diu que fou Arquites de Tarent qui les ` trob` a mitjan cant dos cilindres, i Eudox mitjan cant l nies corbes. Per` o tots aquests ge` ometres han descrit aquestes mitjanes de manera demostrativa sense poder-les obtenir manualment ni dur-les a la pr` actica, excepte Menecm que ho aconsegu en part, per` o tanmateix encara de manera inc` omoda.
Tractarem breument amb llenguatge algebraic la soluci o dArquites, pel seu en` giny. Quant a la soluci o dEudox nom es comentem que Eutoci no la trans` criu perqu` e la considera absurda. Fins i tot arriba a comparar Eudox amb els ge` ometres mediocres, la qual cosa no pot ser res m es que un malent` es; el resul` tat daquesta decisi o dEutoci es que avui no coneixem la soluci o dEudox tot i
31
Vegeu Eecke [1933], volum 1, 38-50.
285
que se nhan fet conjectures.32 Finalment dedicarem tota una secci o a la soluci o de Menecm i la seva possible relaci o amb els or gens de lestudi de les seccions c` oniques. 6.3.3 Soluci o dArquites interpretada algebraicament
La soluci o dArquites mostra un inter` es estrictament matem` atic en la q uesti o, perqu` e intenta una resoluci o a partir de superf cies generades pel moviment de rectes i circumfer` encies, no practicable per` o conceptualment clara. No es la nostra intenci o entrar en els detalls de la seva resoluci o, sin o fer-ne una interpretaci o en llenguatge algebraic. Aquesta no aclareix els camins de la seva recerca, per` o proporciona una visi o de les superf cies utilitzades i permet comprovar lexactitud del resultat. A la vegada, ens sensibilitza davant lenginy que representa assolir aquesta resoluci o sense lajut de les eines algebraiques. Les superf cies implicades a la resoluci o s on un cilindre circular recte de radi r, un con rectangle i un tor generat per una circumfer` encia de radi r que gira al voltant duna tangent l. El v` ertex del con es situa en el centre de simetria del tor, i el seu eix es perpendicular a leix de rotaci o l. El cilindre t e una generatriu ametre en la direcci o de leix del con. a leix l, i un di`
z l x r r O y x O y r z l r z l x
O y
Si situem una refer` encia amb lorigen O al v` ertex del con, leix OX en la direcci o de leix del con, leix OY perpendicular al pla que cont e OX i leix l, i leix OZ en la direcci o de leix l, obtenim les equacions de les superf cies:33 Con : Cilindre : Tor : x2 = y 2 + z 2 . x + y = 2rx. (x + y + z ) = 4r (x + y )
2 2 2 2 2 2 2 2 2
(6.7) (6.8) (6.9)
Llavors, la soluci o x = ON daquest sistema ser` a el costat del cub de doble volum 3 3 que el cub r = OM . Efectivament, si substitu m (6.7) i (6.8) a lequaci o (6.9) obtenim (x2 + x2 )2 = 4r2 (2rx) = 4x4 = 8r3 x = x3 = 2r3 .
32 33
Vegeu Knorr [1986], 5360 de ledici o de 1993. Vegeu lactivitat 6.4.1.
286
C H r x N Q P A M r O K
x3= ON = 2 OM 3= 2 r3
Activitats 6.4 1. Considereu les superf cies que generen la soluci o dArquites.
B
P
i) Demostreu que les seves equacions s on (6.7),(6.8) i (6.9). ii) Representeu en perspectiva c` onica, amb el CABRI, utilitzant les macros del cap tol 7, Un tor, un con i un cilindre per separat. La intersecci o del tor i el cilindre de la duplicaci o dArquites La intersecci o del con i el cilindre de la duplicaci o dArquites. La intersecci o de les tres superf cies anteriors. P
6.4
Les tr ades de Menecm i els or gens de les seccions c` oniques
Al nal de la carta dErat` ostenes presentada per Eutoci, trobem la refer` encia a la resoluci o del problema de les dues rectes mitjan cant les tr ades de Menecm. A la llum de lexposici o dEutoci de les dues solucions atribu des a Menecm, en qu` e sutilitzen dues par` aboles i una hip` erbola que analitzarem m es endavant, el signicat de lexpressi o tr ades de Menecm presenta dues interpretacions:34 Una interpretaci o est` andard, segons la qual Menecm seria lintroductor de les corbes c` oniques com a seccions dun con. Una de les suposicions en qu` e es basaria aquesta interpretaci o, seria que si sutilitzava el terme tr ades per referir-se a la par` abola i a la hip` erbola, era perqu` e Menecm tenia
Vegeu Knorr [1986], 61-66 de ledici o de 1993. Per a la interpretaci o est` andard vegeu Heath [1921], volum I 251-255, volum II 110-116 de ledici o de 1981, i Boyer [1968], 132-135.
34
6.4. Les tr ades de Menecm i els or gens de les seccions c` oniques
287
consci` encia que aquests dos tipus de corbes formaven part duna fam lia m es general de tres tipus de corbes. Aquestes serien les que resultaven de la secci o dun con amb un pla i eren diferents de la circumfer` encia. Aquest grup el constitu en les seccions utilitzades en la soluci o de Menecm, juntament amb les ellipses. Una altra visi o de la q uesti o portaria a interpretar el terme tr ades com a representant de les tres corbes realment utilitzades per Menecm, dues par` aboles i una hip` erbola. Aix no cal suposar que Menecm conegu es la relaci o daquestes amb lellipse i el con. Malgrat tot, encara que Eutoci es refereixi realment als tres tipus de seccions del con en la seva descripci o, ho podria haver fet a t tol dincorporaci o personal usant els coneixements que ell tenia per` o que no tenia Menecm. A favor daquesta interpretaci o tenim que utilitza els termes hip` erbola i par` abola,35 quan es quasi b e segur que aquests noms per a designar les c` oniques no apareixen de manera sistem` atica m es que amb Apolloni, encara que el de par` abola ja es troba a Arquimedes [iii aC], bastant m es tard que a l` epoca de Menecm. Conseg uentment, la q uesti o del descobriment de les c` oniques resta oberta a possibilitats diverses, per exemple: (a) Menecm hagu es pogut descobrir les dues corbes c` oniques com a corbes descrites a partir del seu sympt oma, la qual cosa en permetria una construcci o punt a punt per m` etodes plans. Posteriorment ell mateix o algun altre investigador, moguts per linter` es de presentar les l nies com a interseccions de superf cies, hagu es pogut concebren alguna com a secci o dun con. Llavors, hagu es pogut apar` eixer linter` es en lestudi de totes les seccions possibles. encia (b) Les seccions dun con haguessin pogut ser estudiades amb independ` del problema de les dues rectes, pr` eviament o no, en relaci o als problemes de l` optica i les representacions art stiques, de lastronomia, o de les ombres en rellotges de Sol.36 Llavors, les propietats dels seus punts shaguessin pogut estudiar directament sobre el con. Un cop descobertes aquestes propietats sobriria el cam a dues interpretacions m es: Les propietats shaguessin pogut utilitzar per descobrir la manera de generar les c` oniques punt a punt, i la resoluci o del problema de les dues rectes nhagu es sigut un subproducte. O b e, el descobriment de les seccions com a corbes constru des punt a punt per m` etodes plans, hagu es pogut ser previ o independent a lestudi sobre el con. La motivaci o hagu es pogut provenir del problema
35 El seu signicat es pot relacionar amb el del terme ellipse. Ho veurem una mica m es endavant. 36 Vegeu les notes 5 i 6 de la p` agina 263.
288
de les dues rectes o algun de similar. Llavors shagu es comprovat la coincid` encia daquests dos tipus de corbes.
El que es clar es que les dues concepcions, la de generaci o punt a punt o plana, i la de seccions del con o s` olida, van conviure en la recerca i les presentacions, des dalgun moment abans dEuclides na a molts segles despr es. Per exemple: Apolloni, a les seves C` oniques, utilitz` a el con la via s` olida per a la seva presentaci o de les seccions, per` o lestudi de les seves propietats les feu per m` etodes plans. A partir dels lemes de Pappos per a lestudi de les C` oniques i els Porismes dEuclides,37 ambdues desaparegudes, sespecula amb la possibilitat duna recerca, per part daquest u ltim autor i dAristeu el Vell el seu predecessor en aquest estudi, de les propietats daquestes corbes directament sobre el con, amb m` etodes que podrien avan car en forma primitiva el m` etode projectiu de 38 Desargues en el segle xvii. El mateix Desargues conjuga el m` etode projectiu amb els m` etodes plans en el seu estudi de les c` oniques.39 Per illustrar-ho breument pensem que el m` etode projectiu guarda relaci o amb la concepci o de lellipse, la hip` erbola i la par` abola, com a seccions dun con, i es basa, en una primera aproximaci o, en la invari` ancia dalgunes propietats geom` etriques a trav es de les projeccions. Per exemple, per un punt P exterior a una ellipse sempre es pot tra car una tangent, perqu` e:
1) La mateixa propietat es v` alida per a les circumfer` encies, com es demostra amb m` etodes plans.
2) Existeix algun con que cont e lellipse i una circumfer` encia. Aix , si lellipse encia sobre el pla 2 , i el punt O es troba sobre el pla 1 , la circumfer` exterior als dos plans es el v` ertex del con que les cont e, les dues corbes resulten de la projecci o dun pla sobre laltre des del punt O.
3) Llavors la recta OP talla el pla 2 en Q des del qual es pot tra car la tangent r a la circumfer` encia. En mantenir-se els contactes entre l nies en la projecci o, des de O, de 2 sobre 1 , la recta l de 1 , projectada de r, passar` a per P i ser` a tangent a lellipse.
37 38
Per a una reconstrucci o daquesta u ltima obra vegeu Chasles [1860]. Vegeu Knorr [1986], 132-137 de ledici o de 1993. 39 Vegeu Desargues [1639].
289
N B O A 2 Q r l P 1 T S M
Per illustrar els l mits del domini de propietats que es poden estudiar amb aquest m` etode observem que sobre la circumfer` encia, es compleix vegeu la gura superior QT QA = . QT QB Per` o no es cert que a lellipse es compleixi en general, PS PM = , PS PN perqu` e les raons entre magnituds no es conserven per projecci o. 6.4.1 An` alisi de Menecm. Construcci o punt a punt de les seccions c` oniques
Partint de lan` alisi de Menecm, aprofundirem en les t` ecniques implicades en les possibilitats presentades sobre lorigen de les seccions c` oniques. Eutoci, en la seva exposici o de la soluci o de Menecm, considera dos segments a dir, x i y i x, mitjanes proporcionals entre dos segments a i e donats. Es y compleixen y x a = = . y x e Suposa x i y constru ts. Construeix un punt Z sobre una recta DH de manera que DZ = x, i sobre Z aixeca una perpendicular ZT = y . Llavors, y a = = a DZ = a x = y 2 = ZT 2 . y x Per tant, conclou que T es troba sobre una par` abola. (6.10)
290
a y x e D x
T y H Z
T y
K y D x
Despr es construeix el rectangle DZT K . Llavors, a x = = a e = x y = KT ZT . y e

Per tant, conclou que T pertany a una hip` erbola descrita sobre les as mptotes KD i DZ . En aquest punt lan` alisi sha acabat perqu` e per a Eutoci les dues corbes se sabien construir.40 La s ntesi, en qu` e es demostra que la intersecci o T de les dues l nies determina els segments soluci o ZT = y i DZ = x, es immediata. A continuaci o, i duna manera semblant que no presentem, fa lan` alisi i la s ntesi corresponents a la demostraci o que el punt T es troba sobre la par` abola anterior i la par` abola determinada per la condici o x2 = e y .
T y x
Recordem que un cop constru des les dues mitjanes el problema de la duplicaci o del cub queda resolt. Efectivament, si c es el costat del cub inicial, nom es cal considerar a = 2c i e = c, llavors 2c y x = = = x3 = x2 x = e y x = e a e = c 2c c = 2c3 . y x e
a dir, el cub de volum 2c3 t Es e el seu costat igual al segment x determinat pel punt T dintersecci o de les corbes. Ara b e, el que no trobem enlloc es de quina manera constru a Menecm les tres corbes. Com ja hem dit una de les possibilitats, consistiria en idear una construcci o punt a punt per m` etodes plans, no suggerits de cap consideraci o s` olida. Aix` o era for ca factible a partir dels resultats obtinguts pels m` etodes de comparaci o i aplicaci o d` arees. Construcci o de la par` abola a x = y 2 : Donat el segment a, per a cada valor del segment x = OB cal construir un segment y = BP perpendicular a OB , tal que el quadrat sobre y tingui la mateixa ` area que el rectangle de costats a i x. Aix` o saconsegueix a partir de la construcci o que Euclides presenta a II.14 de la manera que podem observar a la gura adjunta:
Eutoci no diu mai que Menecm sab es que aquestes corbes es podien concebre com a seccions del con.
40

S
2
291
P y2 O x B P y s A a O x B y s
ax a
El segment x = OB se situa amb un extrem O xat a lextrem duna semirecta s, i laltre extrem variable sobre aquesta. El segment y = BP se situa perpendicularment a x pel punt B . La construcci o punt a punt de la par` abola proporciona el conjunt de punts P que resulten daplicar els passos anteriors un nombre indeterminat de vegades. La construcci o per a x2 = e y es faria igual, considerant e en el lloc de a, sobre un eix vertical. Construcci o de la hip` erbola a e = x y : Donats el segments a i e, per a cada valor del segment x = OB cal construir un segment y = BP perpendicular a OB , tal que el rectangle de costats x i y tingui la mateixa ` area que el rectangle de costats a i e. Aix` o saconsegueix seguint les observacions seg uents:
x M E M e O a
x P H T K T B A H P B y y O A E
Situem sobre una semirecta dorigen O el rectangle OAKE de costats OA = a i OE = e, i el segment x = OB > OA. Constru m el rectangle OBHE i tracem la diagonal OH , la qual talla la recta AK en el punt T . Tracem, pel punt T , la parallela M P a OA. Si observem el gn` omon OBP T KE es immediat comprovar que el rectangle OBP M t e la mateixa ` area que el OAKE i, per tant, BP = y . Si OB < OA, el segment y = BP es construeix duna manera similar amb la difer` encia que el gn` omon considerat es el OAKHP M .
292
6.4.2
De la construcci o per punts a la concepci o com a seccions del con
Al principi de la secci o coment` avem linter` es en la concepci o de les corbes com a interseccions de superf cies. La imatge proporcionada per la generaci o punt a punt de la par` abola a partir duna fam lia de circumfer` encies auxiliars, permet conjecturar una possible via de la seva concepci o com a intersecci o du pla i un con, en lintent de donar una visi o alternativa a la daglomerat de punts.41 Amb aquesta nalitat podem imaginar la fam lia de circumfer` encies de la construcci o punt a punt, com la projecci o duna altra fam lia disposada en plans parallels. Els punts corresponents a lextrem com u A dels di` ametres, se situen sobre una recta l perpendicular al pla daquestes. La dist` ancia entre dos daquests plans lagafem igual a la difer` encia dels di` ametres de les circumfer` encies que contenen. Llavors, si girem 90 la par` abola constru da per punts, respecte la recta OS , i la desplacem una dist` ancia a, cadascun dels seus punts pertany a una de les circumfer` encies paralleles.
Parabola construda punt a punt
O a l Parabola com a seccio , d un pla i un con a A S 90

o
Finalment sobserva que: encies determinen un con oblic, del qual s on les seccions per Les circumfer` pendiculars a la generatriu l que es troben a dist` ancia del v` ertex A major o igual que a. La par` abola es la intersecci o daquest con amb un pla , parallel a la generatriu l, a dist` ancia a daquesta i perpendicular al pla inicial.
Vegeu Knorr [1986], 112-113 de ledici o de 1993. A Pla [1998] trobem una presentaci o de la par` abola com a lloc s` olid daquest tipus.
41
293
6.4.3
Recerca, sobre el con, del sympt oma de les c` oniques
Una altra de les opcions del descobriment de les c` oniques la relacion` avem amb lestudi de les seccions del con. Les interpretacions est` andard atribueixen al mateix Menecm el descobriment daquestes corbes en les recerques sobre el con. Abans dApolloni les seccions es presentaven amb els noms de secci o dun con rectangle per a la par` abola, secci o dun con acutangle per a lellipse, i secci o dun con obtusangle per a la hip` erbola. Aquests noms sentenen si es t e en compte que els plans de secci o es consideraven perpendiculars a la generatriu dun con circular recte, tal que langle de dues generatrius compreses en un pla per leix fos, respectivament, recte, agut o obt us. El motiu de no considerar les diferents seccions en un mateix con no es clar. Tampoc se sap que els primers estudis es fessin en els tres tipus de cons per separat. M es aviat aquesta presentaci o no unit` aria, podria obeir a daltres motius; per exemple, sha dit que un dells seria el dexcloure la circumfer` encia dentre les seccions c` oniques.42 Presentarem un tipus de raonament sobre el con, per esbrinar la propietat caracter stica dels punts duna secci o dun con rectangle, i deixarem per a lactivitat 6.5.1 la proposta de fer el mateix per als altres dos tipus de seccions.43 Siguin el con rectangle de v` ertex A, i el pla de secci o perpendicular a la o KP Q, en qu` e K pertany a la generatriu l. Sigui I el generatriu l. Sigui la secci punt del pla de secci o que pertany a leix e del con. Volem trobar una propietat caracter stica dels punts P de la secci o, relacionant els segments variables P N i KN perpendiculars, en qu` e N pertany a la recta KI . Llavors:
A Q N I e P l K B C I e K0 A H N K B l
del con rectangle Seccio
El punt P pertany a una secci o circular del con, i el punt N pertany al

42 Est` a clar que les seccions esmentades mai produeixen circumfer` encies, sobre cons circulars rectes. 43 Boyer [1968], 133 de ledici o de 1986, i Heath [1921], 110-116 de ledici o de 1981, presenten dues formes alternatives de portar el raonament. Les dues es basen, tamb e, en la teoria de la proporci o; el primer ho du a terme amb la par` abola, mentre que el segon ho fa, a m es, amb la hip` erbola. Els dos autors segueixen la interpretaci o est` andard sobre lorigen de les c` oniques i conjecturen que Menecm hagu es pogut actuar duna manera semblant.
294
di` ametre BC daquesta que toca la generatriu l en el punt B . Per tant, P N 2 = BN N C. (6.11)
Considerem el segment KK parallel a BC , amb K sobre el con, i sigui H la intersecci o de KK amb leix e del con. Es compleix que els triangles BKN i IKH s on semblants, i sobt e CN = KK = 2KH De les igualtats (6.11) i (6.12) sobt e, P N 2 = BN N C = BN 2KH = = 2KI KN = 2KA KN. 2KH KI KN = KH i BN KI = . KN HK (6.12)
Conclusi o: Per a qualsevol punt P de la secci o, si N es la seva projecci o perpendicular sobre la recta en el pla de la par` abola que passa pels punts K i I , es compleix P N 2 = 2KI KN. (6.13) Daquesta manera hem obtingut la propietat duna de les corbes del problema de les dues rectes, concretament la presentada a lequaci o (6.10). Per a les seccions del con acutangle i obtusangle es poden fer estudis semblants. Amb la notaci o dels gr` acs adjunts i utilitzant les semblances de trian44 gles KBN KHI LN C LKK , sobt e, que per a tot punt P daquestes seccions, es compleix PN2 =
A K C L e L del con acutangle Seccio
44
2KI KN LN. KL
A
(6.14)
N I P
B l
K0 C
H I
K N B l e
295
A C e N I P K B l C K
0
L A H I e del con obtusangle Seccio N K B l
Lexpressi o (6.14) determina la posici o de P en funci o de dos segments varies depengui de KN , ables, KN i LN . La transformarem de manera que nom aix obtindrem una representaci o diferent per a cadascuna de les tres seccions c` oniques. Per aconseguir-ho cal tenir en compte que LN = KL KN, LN = KL + KN, per a la secci o del con acutangle. per a la secci o del con obtusangle.
Llavors, si substitu m a (6.14), obtenim: P pertany a la Secci o del con rectangle Secci o del con acutangle Secci o del con obtusangle sympt oma P N 2 = p1 KN p2 P N = p2 KN KN KN KL p3 P N 2 = p3 KN + KN KN, KL
2
(6.15)
en qu` e pi = 2KI . Una interpretaci o geom` etrica en el llenguatge daplicaci o d` arees, de les equacions (6.15), ens porta a lorigen dels noms que Apolloni adopt` a per a les tres seccions, dels quals Procle fa la menci o seg uent:45
Eudem i la seva escola ens diuen que aquestes coses, laplicaci o [juxtaposici o] (o parabol e) d` arees, el seu exc es ( o hiperbol e) i el seu defecte ( elleipsis), s on antics descobriments de la musa pitag` orica. Daquests procediments els ge` ometres posteriors van agafar els termes i els van aplicar a les anomenades l nies c` oniques, denominant una delles par` abola, laltra hip` erbola, i la tercera ellipse, encara que aquells homes divins de lantiguitat posaven el signicat daquests termes en la descripci o de les ` arees planes sobre un segment.
45
296
Efectivament, la lectura geom` etrica plana daquestes equacions es pot fer en els seg uents termes: Els punts P de la secci o de la par` abola resulten de la coincid` encia (parabol e) d` arees entre el quadrat P N 2 i el rectangle p1 KN . Dit en daltres paraules, l` area del quadrat P N 2 ha de ser igual al rectangle aplicat sobre p1 , de costat KN . Llavors, si aixequem P N perpendicular a KN sempre en un mateix pla, P recorre la par` abola. encia d` arees entre el quadrat Els punts P de lellipse resulten de la coincid` p2 P N 2 i el rectangle p2 KN , amb defecte (elleipsis ) del rectangle KL KN 2 KN . Es a dir, el quadrat P N es igual al rectangle aplicat sobre p2 , de costat KN , amb defecte dun rectangle de costat KN , semblant al rectangle p2 KL. Si aixequem P N igual que en el cas anterior, P recorre lellipse. Els punts P de la hip` erbola resulten de la coincid` encia d` arees entre el quadrat P N 2 i el rectangle p3 KN , amb exc es (hiperbol e ) del rectangle p3 2 es igual al rectangle aplicat sobre KL KN KN . Es a dir, el quadrat P N p3 , de costat KN , amb exc es dun rectangle de costat KN , semblant al rectangle p3 KL. Llavors, si actuem com en els altres casos, P recorre la hip` erbola. Els segments pi constitu en el par` ametre igual mesura de les c` oniques. Aquest nom venia del cas de la par` abola, en qu` e el rectangle aplicat tenia la mateixa ` area que el quadrat. Apolloni representava els par` ametres, perpendiculars al pla en qu` e es feia la representaci o de la c` onica, i els donava el nom de costat aixecat, que es convert en latus rectum o costat recte en el Renaixement. El segment KL rebia el nom de costat transversal o latus transversum. Els segments P N eren les l nies tra cades ordenadament ordenades sobre el costat transversal. Els segments AN eren els segments interceptats o tallats actualment abscisses 46 per les ordenades sobre el costat transversal. De tot el que hem dit, es conclou que es poden representar les seccions c` oniques per punts, utilitzant m` etodes plans, amb les dades inicials seg uents: Par` abola: Un segment p1 que faci de par` ametre, i una semirecta. Ellipse: El par` ametre p2 i el costat transversal KL. Hip` erbola: El par` ametre p3 i el costat transversal KL. Per dur a terme la construcci o, primerament cal tra car per a cada l nia ordenada el rectangle aplicat sobre pi . El costat KN queda ben determinat per la ordenada, en qu` eN es interior al costat transversal KL en el cas de lellipse, i exterior en el cas de la hip` erbola. En el cas de la par` abola, N pertany a la semirecta. Laltre costat del rectangle es per a la:
46
Del llat abcidere, tallar.
297
Par` abola: El par` ametre p2 donat.

p2 Ellipse: El segment p2 KL KN . Per a la seva construcci o cal restar de p2 , la quarta proporcional dels segments KL, p2 i KN . Si p2 = KT es perpendicular a KL, podem assolir lobjectiu tallant el segment LT amb la perpendicular a KL per N . Si S es el punt resultant tenim
N S = p2
p2 KN. KL
ordenada S ordenada T S rectangle K Ellipse N L N K Hiperbola L p2 KN KL rectangle p3 T p3 KN KL
p2
p3 Hip` erbola: El segment p3 + KL KN . O sigui que cal sumar a p3 , la quarta es perpendiproporcional dels segments KL, p3 i KN . Si p3 = KT cular a KL, considerem la intersecci o S de la prolongaci o de LT amb la perpendicular a KL per N . Llavors,
N S = p3 +
p3 KN. KL
Un cop constru t el rectangle cal construir el quadrat digual ` area que el rectangle aplicat sobre pi . Un dels seus costats ha destar sobre el costat transversal KL amb extrem a N . Llavors lextrem P del costat P N perpendicular a KL determina el lloc geom` etric de P . En els gr` acs adjunts representem el resultat nal en el cas de lellipse. A lesquerra es mostra tota la construcci o sobre el mateix pla, i al dreta se situa el par` ametre pi en el pla perpendicular al pla de la c` onica, a la manera dApolloni.
S p2 K P p2 P N L K N L S
298
Activitats 6.5 1. Demostreu la propietat (6.14) dels punts P de les seccions del con acutangle i obtusangle, utilitzant els triangles semblants all esmentats. 2. Representeu amb el CABRI les tres seccions c` oniques, en tres txers diferents, dacord amb les equacions (6.15), i de manera que es puguin variar els par` ametre pi i el costat transversal. P
B
6.5
Introducci o al tractament de les c` oniques per Apolloni
A nals del segle iii aC, Apolloni compos` a els vuit llibres de les C` oniques, dels quals els quatre primers contenen resultats coneguts daltres autors anteriors com Aristeu i Euclides. Una de les novetats de la presentaci o es la dutilitzar un sol con no necess` ariament recte per denir les seccions com a interseccions amb plans de diferents inclinacions. Presentem algunes denicions i teoremes del primer llibre que donaran una idea de la marxa i estil daquesta obra. Alguns daquests seran utilitzats per el tractament del tra cat de tangents amb el programa CABRI. Primeres denicions 1) Una superf cie c` onica es la superf cie descrita per una recta l descriptora encia C . o generatriu , la qual passa per un punt x A i recorre una circumfer` El punt A es exterior al pla de C i sanomena v` ertex de la superf cie, i la recta que passa per A i pel centre O de C sanomena eix. 2) Aquesta superf cie es composa de dues superf cies, oposades pel v` ertex, i cadascuna delles sanomena con. La circumfer` encia C es la base dun dels cons.
superfcie conica con recte l: generatriu A: vertex eix O C: base con oblic
3) Si leix AO es perpendicular al pla de la base C , el con es recte, i en el cas contrari es oblic.
6.5. Introducci o al tractament de les c` oniques per Apolloni
299
4) Si anomenem corda el segment P Q dextrems sobre una o dues corbes,47 sanomena di` ametre d duna o dues corbes situades en un pla, la recta que parteix les cordes P Q duna mateixa direcci o pel seu punt mitj` a N . El punt de tall del di` ametre i la corba sanomena v` ertex. Els segments partits P N i QN , reben el nom dordenades tra cades respectivament per P i Q al di` ametre.
P P d N Q Q PQ: corda d: diametre PN: ordenada per P al diametre d P N d d P N Q d Q N
5) Dos di` ametres s on conjugats si cadascun dells parteix en dues parts iguals les cordes paralleles a laltre.
d d
e e
d: diametres conjugats
e: eixos
6) Un eix e duna o dues corbes es el di` ametre que forma un angle recte amb les seves ordenades. Sobre les denicions de les c` oniques i la recerca dun di` ametre 1) Un element important de la seva exposici o es el triangle segons leix ABD, el qual est` a determinat per la secci o del con amb un pla que cont e leix i un di` ametre del cercle base C . 2) En el teorema I.7 demostra lexist` encia dun di` ametre duna secci o del con per un pla . Per trobar-lo considera: La recta s dintersecci o entre el pla i el pla de la base C . ametre de C perpendicular El triangle ABD segons leix determinat pel di` a la recta s.
47 Cada branca de la hip` erbola es per a Apolloni una hip` erbola. Aix quan tracta duna par` abola, duna ellipse o duna branca dhip` erbola, utilitza el terme una corba; mentre que quan es refereix a les dues branques duna hip` erbola ho fa amb el terme dues corbes.
300
Q d
I O B M
D s J C
Llavors, el di` ametre d trobat per Apolloni es la recta intersecci o del pla amb aquest triangle per leix. Aquest di` ametre parteix en dues parts iguals totes les cordes P Q paralleles a la recta s, les quals determinen les ordenades de cada punt.48 Efectivament, siguin Una corda qualsevol P Q, de la secci o, parallela a la recta s. o de la recta AP amb la base C . El punt I dintersecci El punt J dintersecci o de la recta AQ amb la base C . Llavors, IJ es parallela a s. Perqu` e si no ho fos, tallaria s en un punt que pertanyeria a la intersecci o del pla AIJ amb el pla , es a dir a la recta P Q; per` o aix` o no pot ser, perqu` e P Q i s s on paralleles. Per tant, IJ es perpendicular al di` ametre BD. Aix` o implica IM = M J , en qu` eM es la intersecci o de BD amb IJ . Ara b e, si considerem la intersecci o N de P Q i d, els punts A, N i M estan alineats. Conseg uentment, AP N AIM i AQN AJM = PN AN QN = = . IM AM JM
Per tant, nalment, P N = QN .

Notem que aquest di` ametre no es, en general, un eix. Per tant les ordenades P N no s on perpendiculars, en general, al di` ametre d. Aix` o nom es passaria quan el triangle segons leix fos perpendicular a la base C del con. Vegeu la discussi o sobre un fragment de Chasles relatiu a aquest tema a la p` agina 303.
48
301
3) En els teoremes I.11 a I.13 deneix les tres seccions c` oniques corbes, dife a dir la par` rents duna circumfer` encia, resultants dun sol con. Es abola, una branca dhip` erbola i lellipse. El teorema I.14 introdueix les dues branques de la hip` erbola, a partir dels dos cons oposats pel v` ertex. En els tres primers teoremes utilitza seccions arbitr` aries del con, per un pla , i el triangle segons leix ABD determinat, com en el teorema I.7, pel o de i el pla de la di` ametre BD de la base perpendicular a la recta s, intersecci base. Llavors, cadascuna de les seccions queda denida segons la posici o relativa del triangle segons leix i el di` ametre de la secci o trobat a I.7:
A d
B O
D A d A
d B O D
B O
La secci o ser` a una par` abola, si el di` ametre d es parallel a un costat del triangle segons leix ABD, i talla laltre costat.49 La secci o ser` a una hip` erbola (una branca), si el di` ametre d talla un dels costats del triangle segons leix ABD, i la prolongaci o de laltre m es enll` a del v` ertex A. La secci o ser` a una ellipse, si el di` ametre d talla el triangle segons leix ABD en els dos costats. El teorema I.14 demostra que si es tallen, amb el mateix pla, els dos cons oposats pel v` ertex, sobtenen dues hip` erboles (les dues branques duna hip` erbola), amb el mateix di` ametre i el mateix sympt oma pels punts de les dues corbes. 4) En els teoremes I.11-I.14, tamb e proporciona el sympt oma de cadascuna de les seccions a a partir del di` ametre trobat a I.7, i un par` ametre pi per a cada corba. Aix si P es un punt de la secci o, P N la seva ordenada respecte el
Aqu i a les altres dues denicions, es refereix als costats del triangle segons leix ABD , diferents del costat BD contingut en el cercle C base.
49
302
di` ametre, R un v` ertex de la secci o, i S laltre v` ertex en el cas de la hip` erbola i lellipse, es compleix una condici o com la donada en el quadre dequacions (6.15): P pertany a la Par` abola sympt oma P N 2 = p1 RN
2
(6.16) p2 Ellipse P N = p2 RN RN RN RS p3 Hip` erbola P N 2 = p3 RN + RN RN, RS en qu` e pi es un segment (par` ametre o latus rectum) que dep` en del con i del pla de la secci o. Concretament, si ABD es el triangle segons leix emprat a I.7: BD2 p1 = , RA AB AD RS HA2 = , p2 HB HD RS HA2 = , p3 HB HD (6.17)
en qu` e H es la intersecci o de la recta BD amb la parallela, pel punt A, al di` ametre RS .50
S A R R N B P s d D B D s P A R N N S d H B s P d H D A
Resumirem la demostraci o dApolloni per al cas de lellipse en qu` e considera: El segment RL = p2 situat perpendicularment al pla de la secci o, del qual recordem que compleix la segona condici o de les igualtats (6.17). El punt J dintersecci o de SL amb la parallela N T a RL. El di` ametre F G de la secci o circular parallela a la base C , que cont e el punt N , de manera que F i G estan sobre els costats del triangle segons leix ABD. Les parelles de triangles semblants, HAB N RF
50
HAD N SG.
Un cop trobat el sympt oma de les seccions enfronta tots els teoremes amb m` etodes plans, oblidant-se del con. Aix` o no signica que for cosament en el proc es de recerca no shagin utilitzat m` etodes que impliquin la consideraci o de s` olids o projeccions a lespai. Recordem el comentari es concretament la refer` encia bibliogr` aca de la nota 41 daquella p` agina. fet a la p` agina 292 i, m
303
A R F I L T B O C D J d s H P S
Llavors, en ser P N 2 = F N GN, es compleix, RS RS HA2 RN SN RN SN = = = = . RL p2 HB HD F N GN PN2 Conseg uentment, PN2 = p2 (RS RN ) p2 p2 SN RN = RN = p2 RN RN RN . RS RS RS P Construcci o per m` etodes plans i comentari de Chasles El ge` ometra i historiador franc` es Michel Chasles (1793-1880) fa una bonica i breu introducci o a lobra dApolloni, la qual presenta dues cares. Una dexcellent perqu` e ens introdueix de manera senzilla i entenidora a la novetat que representa la presentaci o dApolloni sobre cons oblics, i per la seva explicaci o sobre la propietat u nica de les seccions c` oniques en qu` e quasi b e reposa el tractat .51 Laltra cara de la moneda pot conduir a una confusi o, perqu` e diu que el triangle segons leix es perpendicular a la base del con. Aix` o fa que sinterpreti que Apolloni no considera totes les seccions possibles dun con per un pla. Nom es consideraria aquelles en qu` e la projecci o del v` ertex, sobre el pla de la base, cau sobre el di` ametre de la base, perpendicular a la recta dintersecci o del pla de la c` onica amb el pla de la base. Aix` o condueix Chasles a armar que per tra car una
Vegeu Chasles [1837], 17-20 de ledici o de 1989, i un fragment daquestes p` agines a la secci o 8.2.1.
51
HA RN = HB FN
HA SN = , HD GN
304
c` onica es sucient el di` ametre i el par` ametre. Aix` o nom es es correcte si sinterpreta el di` ametre com leix de la corba. Per` o aquest no es el cas, perqu` e en el a desenvolupament dApolloni el di` ametre no t e perqu` e ser, en general, leix. Es dir que del tractament dApolloni es pot treure la construcci o de Chasles, que no es altra que la mostrada al nal de la secci o 383 a partir de la p` agina 296, per` o tamb e es pot treure una construcci o a partir del par` ametre, un di` ametre i la direcci o de les seves ordenades. De fet els teoremes I.49 i I.50 estableixen que qualsevol di` ametre serveix per referenciar el sympt oma dels punts de les seccions. a dir que, per a qualsevol di` Es ametre de v` ertex R i, en el cas de la hip` erbola i lellipse, segon v` ertex S , es poden trobar uns par` ametres pi adequats de manera que les ordenades P N dels punts P de la c` onica respecte del di` ametre RS compleixen les igualtats (6.16). En denitiva es podr` a construir una c` onica per m` etodes plans a partir de les dades seg uents:52 Par` abola: Un segment p1 que faci de par` ametre, una semirecta que far` a de di` ametre i una direcci o per a les ordenades. Ellipse i hip` erbola : Un segment p que faci de par` ametre. un segment per al di` ametre i una direcci o per a les ordenades. Daqu surt una altra construcci o a partir de dos di` ametres conjugats donats en extensi o i posici o.53 Di` ametres conjugats i tangents 1) A I.15 i I.16 demostra, entre daltres coses, lexist` encia del di` ametre conjugat al di` ametre trobat a I.7 per a lellipse i la hip` erbola. Concretament, si RS es el di` ametre constru t a I.7, el seu di` ametre conjugat passa pel punt mitj` a de RS i es parallel a les ordenades tra cades respecte RS . 2) El teorema I.17 estableix que la parallela, pel v` ertex duna secci o c` onica, a les ordenades, es tangent a la secci o. El teorema I.32 en demostra la unicitat. 3) En els teoremes I.33 i I.35 es construeix una tangent a una par` abola, per un punt qualsevol daquesta, i sen demostra la unicitat. Els teoremes I.34 i I.36 fan el mateix per a les altres seccions c` oniques. En traducci o totalment lliure lexist` encia queda xada aix :
I.33: Si des dun punt P duna par` abola es tra ca lordenada P N sobre el di` ametre de v` ertex R, i es considera el punt J = N sobre el di` ametre tal que JR = RN , llavors la recta P J es tangent a la par` abola. I.34: Si des dun punt P duna ellipse o una hip` erbola es tra ca lordenada P N sobre el di` ametre RS , i es considera el punt J = N sobre RS tal que
NR JR = , JS NS
52 53
Vegeu lactivitat 6.6.2. Vegeu lactivitat 6.6.3.
305
llavors la recta P J es tangent a la corba.
P J R N
R N
4) En el teorema I.46 demostra que totes les paralleles r al di` ametre d duna par` abola s on di` ametres. Les ordenades P N respecte de r s on paralleles a la tangent pel punt en qu` e r talla la corba. En el teorema I.47 demostra que totes les rectes r pel centre C duna ellipse, i les rectes r pel centre C duna branca dhip` erbola que la tallen, s on di` ametres. Les ordenades P N respecte de r s on paralleles a la tangent pels punts T en qu` e r talla la corba. A la proposici o I.48, ho generalitza a les dues branques de la hip` erbola. De I.47 i I.48 es despr` en que qualsevol tangent a una ellipse o a una hip` erbola es parallela al di` ametre conjugat del di` ametre pel punt de contacte. 5) Hem dit anteriorment que I.49 i I.50 establien que es podia triar qualsevol di` ametre per referenciar el sympt oma dels punts de les seccions. El teorema I.51 es lextensi o daquesta propietat, exposada a I.50 per a una ellipse i una branca duna hip` erbola, a les dues branques de la hip` erbola. Al nal de I.51 apunta que:
Totes aquestes coses demostrades, es clar que en la par` abola les paralleles a leix s on di` ametres, mentre que en la hip` erbola , lellipse i les seccions oposades ho s on les rectes que passen pel centre; a la par` abola, els quadrats de les paralleles a les tangents sobre els di` ametres respectius equivalen a rectangles aplicats a una mateixa recta; per` o aquests quadrats equivalen a ` arees ` arees aplicades a una recta i augmentades en una gura a la hip` erbola i en les seccions oposades, i disminu des en aquesta gura a lellipse. Finalment, es clar que totes les coses demostrades per a les seccions referides als di` ametres principals [els di` ametres trobats a I.7] tamb e s on certes si sadopten daltres di` ametres.
Una traducci o al nostre llenguatge algebraic del sympt oma dels punts de la c` onica, mostra la import` ancia del paper que juga qualsevol parella de di` ametres conjugats en el cas de lellipse i la hip` erbola, i un di` ametre i la tangent pel seu v` ertex en el cas de la par` abola, de cara a proporcionar una bona refer` encia per 54 obtenir lequaci o redu da duna c` onica. 6) Finalment, a partir del teorema I.52, demostra que totes les c` oniques tenen un eix, i que aquestes es poden obtenir com la intersecci o dun con recte sobre el pla de la c` onica.
54
306
Activitats 6.6
P
1. Dissenyeu una presentaci o, amb el CABRI, de les tres corbes c` oniques com a seccions del con. 2. Representeu amb el CABRI les tres seccions c` oniques, en tres txers diferents, dacord amb les equacions (6.16), i de manera que es puguin variar els par` ametre pi , el di` ametre i la direcci o de les ordenades. Elaboreu una macro de cadascuna de les tres construccions amb aquests tres objectes inicials. 3. Donats dos di` ametres conjugats duna ellipse, coneguts en extensi o i posici o: i) Elaboreu un procediment per construir el par` ametre. ii) Constru u una macro amb el CABRI tal que a partir dels dos di` ametres, i utilitzant el par` ametre trobat, torni lellipse. 4. Tradu u a llenguatge algebraic el sympt oma de cadascuna de les c` oniques, utilitzant les refer` encies seg uents per obtenir les equacions redu des: Per a la par` abola, un di` ametre qualsevol com a eix dabscisses i, com a eix dordenades, la recta tangent pel v` ertex que aquest di` ametre determina. ametres conjugats. Per a les altres dues seccions, dos di` 5. Es tracta didear un procediment de construcci o de la tangent en un punt P duna ellipse o duna hip` erbola constru da. Aquest ser` au til quan treballem amb el programa CABRI, perqu` e aquest proporciona c` oniques constru des. i) Constru u la tangent de dues maneres: Utilitzeu, primerament, el teorema I.34 i, despr es, el teorema I.47. ii) Elaboreu una macro amb el CABRI que donada una ellipse o una hip` erbola i un punt della, construeixi la tangent per aquest punt. 6. Elaboreu una macro amb el CABRI que, a partir del resultat del teorema I.33, proporcioni la tangent a una par` abola donada per un punt donat daquesta. 7. Suposem que tenim una c` onica constru da. i) Feu una an` alisi que us permeti elaborar un procediment per construir els seus eixos, en cadascun dels tres casos. ii) Elaboreu dues macros que si es considera, en un cas, una ellipse o una hip` erbola com a elements inicials i, en un altre cas, una par` abola, construeixi els seus eixos.
307
8. La primera vegada que apareixen els focus de lellipse i de la hip` erbola a lobra dApolloni, es a la proposici o III.45, encara que mai els anomena daquesta manera. All diu que si es determinen dos punts F i G, sobre leix RS tals que RG GS = SF F R = 1 p RS, 4 (6.18)
en qu` e p es el par` ametre corresponent al di` ametre RS , i si es consideren RM i SN perpendiculars a leix, i M N tangent a lellipse, llavors es compleix
M N R O S
M F N = N GM = . 2
M es endavant demostra, III.51: La difer` encia de dist` ancies des dun punt qualsevol P de la hip` erbola aF i G es igual a leix. III.52: La suma de dist` ancies des dun punt qualsevol P de la hip` erbola a F i G es igual a leix. Treballarem sobre aquests teoremes, en qu` e acceptarem sense demostraci o que 55 F i G, quan existeixen, equidisten del centre O. i) Elaboreu un procediment per determinar els focus F i G de lellipse, a partir de III.52, sobre leix major. ii) Elaboreu una macro amb el CABRI que, donats els eixos duna ellipse en extensi o, els situi en posici o juntament amb els focus. iii) Elaboreu una macro que donada una ellipse construeixi els focus. iv) Dibuixeu una ellipse amb la macro Elliapo.MAC creada a lactivitat 6.6.2, prenent la direcci o de les ordenades perpendicular al di` ametre. Constru u els seus focus amb la macro de lapartat anterior, i comproveu que es compleixen la hip` otesi i la tesi del teorema III.45 amb les eines de mesura del CABRI. 9. Sobre lellipse, els seus focus i una propietat de les tangents. i) Feu una an` alisi que permeti elaborar un procediment i una macro per construir una ellipse coneguts leix major RS i el seus focus F i G. Tingueu present el resultat del teorema III.52 i considereu la circumfer` encia (F, RS ). ii) Demostreu que per a qualsevol punt P de lellipse la bisectriu exterior de FPG es tangent a lellipse.
Aquest resultat es pot demostrar a partir del resultat del teorema III.45, si considerem el cas en qu` e la tangent M N es parallela a leix.
55
308
iii) Feu una visualitzaci o amb el CABRI del moviment dun element que es desplaci en l nia recta per linterior duna ellipse, i que estigui sotm` es a la llei de reexi o. Es a dir, rebota contra el per metre de lellipse complint que langle dincid` encia de la traject` oria amb la recta normal, es igual a langle entre aquesta i la traject` oria reectida. Qu` e passa si un segment de la traject` oria poligonal resultant passa per un focus? 10. Observeu la gura adjunta en qu` e:
B M P y O N x A r
Les rectes OA i OB s on perpendiculars. encies s on conc` entriques en O, de radis OA = a i OB = b, Les circumfer` (a > b). encies en els punts M i N . La recta r, per O, talla les circumfer` El punt P es la intersecci o de les paralleles per N a OA, i per M a OB . Recordeu, de lactivitat 6.6.4 que una equaci o del tipus x2 y2 + = 1, OA2 OB 2 caracteritzava els punts duna ellipse. Aquesta era referenciada respecte dels OB 2 eixos conjugats per que contenien OA i OB , en qu` e el par` ametre era p = 2 OA . i) Demostreu que el lloc geom` etric dels punts P quan fem girar la recta r, amb el punt x O, t e en la refer` encia dorigen O i eixos les rectes que contenen OA i OB , lequaci o x2 y 2 + 2 = 1. a2 b a dir, que P descriu una ellipse de di` Es ametres conjugats les rectes per OA i OB , els quals, en ser perpendiculars, s on els seus eixos. ii) Visualitzeu la construcci o en un txer CABRI.
309
11. Pappos presenta en el llibre VII de la Collecci o Matem` atica les propietats focus-directriu de les c` oniques.56 Concretament a la proposici o 238 hi llegim:
Sigui la recta AB de posici o donada; sigui un punt F donat en el mateix pla; tracem la recta P F i la perpendicular P R[a la recta AB ], i que la ra o [constant donada a b ] sigui la de la recta P F a la recta P R. Dic que el punt P est` a lligat a una secci o del con, i que aquesta es un par` abola quan la ra o es la dextensi o igual a extensi o igual, una ellipse quan es dextensi o m es petita a m es gran, i una hip` erbola quan es dextensi o m es gran a m es petita.
B P R R F A A A F F B P B P
a dir el lloc geom` Es etric dels punts P es una par` abola, una ellipse o una F PF PF hip` erbola segons P = 1 , o < 1 , o > 1 . PR PR PR No se sap qui fou el descobridor daquestes propietats. No es troben a les C` oniques dApolloni. El cas de la par` abola es troba a lobra Sobre miralls ardents de Diocles, la qual compos` a en una ` epoca propera a la dApolloni encara que hi ha diverg` encies sobre la data. El fet que aquestes propietats apareguin com a lemes a lobra desapareguda dEuclides, permet destablir la conjectura que aquest les coneixia. i) Trieu una refer` encia que tingui lorigen O sobre la recta r, pel focus F , perpendicular a la directriu AB . Considereu aquesta recta r com a eix dabscisses, i la seva perpendicular per O com a eix dordenades. Treballeu amb el llenguatge algebraic que proporciona aquesta refer` encia, sobre les propietats focus-directriu de les c` oniques. Feu una elecci o de lorigen O que us permeti associar les equacions seg uents als tres casos exposats: y 2 = px, x2 y 2 + 2 = 1, a2 b x2 y 2 2 = 1. a2 b
Trobeu els valors del par` ametre de cada c` onica, aix com el de leix principal 2a en els casos de la ellipse i de la hip` erbola, en funci o de d = d(F, AB ) i de la F constant e = P , en qu` e P e s qualsevol punt de la c` onica i R la seva projecci o PR perpendicular sobre la directriu AB .
56
Vegeu a Eecke [1933], les proposicions 236-238 a les p` agines 793-802 de ledici o de 1982.
310
ii) Feu una representaci o amb el CABRI de les tres c` oniques mitjan cant la propietat focus-directriu, de manera que el valor de e es determini per dos segments variables i d es pugui variar. Tingueu en compte que: Per a la par` abola, e = 1 implica que els seus punts P queden determinats per la intersecci o de la recta que cont e P R amb la mediatriu de F R. Per a lellipse i la hip` erbola, e = 1 implica que els seus punts P queden determinats per la intersecci o de la recta que cont e P R amb la circumfer` encia dApolloni dels punts F i R per a la ra o e.
B P R M F A N MR/MF=NR/NF=e<1 A MR/MF=e=1 R M F B P
Cap tol 7
La perspectiva lineal i els or gens de la Geometria projectiva.

7.1 Or gens. Alberti i la construzione legitima
Els artistes del Renaixement es van interessar profundament en el problema de representar lespai sobre una superf cie plana, de manera que la imatge plana dels objectes representats coincid s amb la que proporciona la seva visi o directa. La disciplina que tracta aquest problema rep el nom de perspectiva lineal o c` onica. Aquesta es basa en una simplicaci o bastant forta del fen` omen de la visi o, la qual d ona resultats for ca acceptables: assumeix, com a punt de partida, que els ` organs de la visi o estan redu ts a un sol ull que ha esdevingut imm` obil. Tanmateix cal no confondre aquesta forma de perspectiva anomenada articialis pels artistes italians del Renaixement, amb la perspectiva naturalis hereva de l` optica grega. Les dues disciplines comparteixen el concepte de con o pir` amide visual el qual ` e es considera que la percepci o apareix a lOptica dEuclides [ca. 300 aC]1 , en qu` visual es produeix a partir dun con o pir` amide amb v` ertex lull de lobservador i base lobjecte observat.
Piramide Visual
1
Pla de seccio
Esfera de seccio
Vegeu les denicions 1 i 2 de Euclides [ca.300 aC b ], 135.
311
312
7. La perspectiva lineal i els or gens de la Geometria projectiva.
En la perspectiva articial es representen seccions planes de la pir` amide visual. En la perspectiva natural, es representen seccions esf` eriques daquesta pir` amide, la qual cosa comporta discordances quan es volen fer representacions planes. La lectura i observaci o descrits i pintures del per ode grec i medieval fa pensar que no es feia perspectiva lineal abans del Renaixement. Un dels trets caracter stics del mode de fer lineal, que consisteix en qu` e totes les l nies perpendiculars al pla del quadre es representen convergents cap a un u nic punt central punt de fuga, no es d ona abans daquest per ode. El que es troba a lintermedi entre el per ode grec i el Renaixement s on pintures en qu` e aquestes l nies convergeixen, per parelles, sobre una recta central; aix apareix la conguraci o que Panofsky anomena espina de peix, la qual proposa que est` a lligada amb la representaci o en perspectiva natural.2
Punt de fuga
Espina de peix
Activitats 7.1
P
e 1. En el llibre I cap. 2 del De Architectura, Vitruvi [ i aC] explica en qu` consisteix lArquitectura. All diu que es composa dordre, disposici o, euritmia o proporci o, i distribuci o. Quan tracta de la disposici o d ona una denici o de perspectiva (Scenographia), que es interpretada per Panofsky de la forma que exposarem despr es de la transcripci o del text de Vitruvi:
La disposici o es larranjament convenient de totes les parts, de manera que, collocades segons la qualitat de cada una, formin un conjunt elegant. Les esp` ecies de disposici o, anomenades en grec idees, s on el tra cat en planta, en al cat, i en perspectiva (Ichnographia, Ortographia i Scenographia ). La planta (Ichnograa) es un dibuix en petit, fet a escala determinada amb comp` as i regle, que ha de servir despr es per al tra cat de la planta sobre el terreny que ocupar` a ledici. Lal cat (Orthographia) es una representaci o en petit i un dibuix lleugerament acolorit de la fa cana i de la seva gura per elevaci o, amb les corresponents mesures, de lobra futura. La perspectiva (Scenographia) es el dibuix ombrejat no nom es de
2 Per a estudis sobre les relacions entre els dos tipus de perspectiva i levoluci o duna a laltra vegeu Brownson [1991], FloconTaton [1984], Knorr [1991], Laurent [1987], Panofsky [1975] i Pedoe [1976]. Vegeu tamb e lactivitat 7.1.1, en qu` e es tracta la proposta de Panofsky.
7.1. Or gens. Alberti i la construzione legitima
313
la fa cana, sin o de les parts laterals de ledici pel concurs de totes les l nies visuals en un punt.3
Panofsky defensa una lectura de la Scenographia en qu` e el punt de concurs circini centrum o centre de comp` as, no es el punt de fuga modern situat en el quadre all on es dirigeixen les representacions de totes les perpendiculars al quadre de representaci o. Segons ell, el circini centrum t e el sentit de centre de projecci o situat a lull de lobservador, el qual es el centre dun cercle que secciona la pir` amide visual; aix` o, segueix, lliga per un cant o amb l` optica grega i per un altre amb la conguraci o daresta de peix que apareix en moltes obres dart, des del per ode grec ns el Renaixement. Llavors, proposa una sosticada i poc expl cita construcci o per justicar aquest lligam entre la conguraci o esmentada i la perspectiva basada en langle de visi o.4 A continuaci o proposem una versi o daquesta construcci o.
O B0 A0 O
0
M An Bn
A k Ak A1 lk
Bk B1
Imaginem que volem representar en un quadre vertical , lenrajolat A1 Bn del terra horitzontal. Siguin O lull de lobservador, O la seva projecci o perpendicular sobre el terra de lenrajolat, i M la seva projecci o perpendicular sobre el quadre . Sigui l = AB un segment contingut en la recta perpendicular a pel punt O , tal que la seva longitud es la dels lk = Ak Bk . Les l nies A1 An i B1 Bn s on representades rectes sobre el quadre. Les representacions As dels punts As del terra es determinen a partir de les cordes interceptades sobre la circumfer` encia (O , O A) per la pir` amide visual, des de O , de base As As+1 . Llavors, cada l nia lk del terra, perpendicular al quadre, vindr` a representada mitjan cant la composici o de dues components, una de vertical corda( ), i una altra dhoritzontal corda(k ), constru des tal com sexplica a continuaci o:
Original: Scenographia est frontis et laterum abscedentium adumbratio ad circinique omnio de 1997. um linearum responsus. Vegeu Vitruvi [i aC], 13 de ledici 4 Qualsevol construcci o de la perspectiva basada en langle de visi o presentar` a discordances, en no tenir lesfera un desenvolupament pla.
3
314
Bn
Bk
B1
O B A0 O
0 0
lk A1
An
As A0s
At A0t A k A0k Ak
B O
0
Component Vertical: A0 B = corda()
Component Horitzontal: corda( k)
Component vertical: Considerem la pir` amide visual des de O ns AB , i fem la secci o amb la circumfer` encia de centre O que passa per M . La corda A B , de langle determinat ens d ona la component vertical de la representaci o, es a dir, la dist` ancia entre la representaci o A1 An de la l nia del terra A1 An i la representaci o B1 Bn de la parallela B1 Bn . Component horitzontal: Projectem el punt O perpendicularment sobre el terra, en resulta O . Les components horitzontals de la representaci o dels o segments lk = Ak Bk , seran, segons Panofsky, les cordes dels angles de visi k determinats per la circumfer` encia O A i la pir` amide visual des de O . Portarem el segment Ak Bk al quadre, composant ortogonalment els dos segments corda(k ) i corda( ) a partir de Ak , de manera que en resulten els segments Ak Bk com es veu en el gr` ac adjunt.
corda(k ) Bn
0
B1 B0 Bk0
corda()
0 A0k A1
0 An A0s
A0t
A0
Reprodu u en un txer CABRI, tota la construcci o anterior per a un mosaic de vuit rajoles posades en una u nica la, de manera que es visualitzi la conguraci o despina de peix. P 7.1.1 La nestra o vel dAlberti
El Renaixement itali` a repr` en la idea de la pir` amide visual, i deixa de relacionar-la amb la descripci o de la perspectiva depenent de langle de visi o. Adopta deni-
315
tivament la concepci o de la representaci o sobre un pla quadre de la pintura , mitjan cant la intersecci o daquest pla amb aquesta pir` amide o con visual. Aix , a partir daquesta ` epoca, en desapar` eixer el recurs a langle de visi o sobre lesfera, la perspectiva es basa en consideracions de tipus purament lineal i es lliga denitivament a la geometria de les rectes. No es estrany que aquest problema reclami molt aviat el tractament que es propi dels problemes matem` atics: la recerca de demostracions dels m` etodes que all sutilitzen, i lelaboraci o de teories que el relacionin amb problemes matem` atics de car` acter m es general.5 El primer text conegut on es troba descrit el tipus de representaci o en pers lany 1435 per lartista orent pectiva lineal es el De Pictura,6 escrit en llat Leon Battista Alberti [14041472]. Ell mateix el tradu a litali` a Trattato della Pittura lany seg uent amb una dedicat` oria a larquitecte Filippo Brunelleschi [13771446] pare del m` etode que Alberti exposa en el llibre I del seu tractat. En aquest text, Alberti descriu el model matem` atic de la representaci o perspectiva, basat en la denici o del quadre de la pintura com a intersecci o de la pir` amide visual amb una superf cie plana:
Que s` apiguen [els pintors] que quan tracen l nies sobre una superf cie i van cobrint de color el dibuix que han fet, lefecte que busquen es que en una sola superf cie sen representin moltes daltres, com si aquesta superf cie fos de vidre o duna altra cosa transparent, perqu` e hi pugui penetrar la pir` amide visual i shi puguin veure els cossos a dist` ancia determinada i xa, amb posici o segura del raig central i amb llum permanent.7
P A S A0 O B
0
B C0 M0 C
M D0 Q
D R
Un estudi atractiu, amb moltes refer` encies i illustracions, que recorre aquest cam des dels or gens ns el nal del segle xvii es Field [1997]. 6 Vegeu Alberti [1435] i Alberti [1784]. 7 El raig central es per a Alberti la perpendicular a la superf cie on es fa el dibuix.
316
O : ull de lobservador P QRS : vidre, quadre de la pintura OM : dist` ancia determinada i xa
OABCD : pir` amide visual OM M : raig central A B C D : representaci o plana
M es endavant tornem a trobar la seva forma dentendre la representaci o perspectiva utilitzant uns altres termes. Presenta el quadre de la pintura com una nestra oberta per la qual veig la hist` oria que vull pintar .8 En el llibre II insisteix en la idea impl cita en aquestes descripcions:9
Agafem un tros de tela transparent, anomenada comunament vel, de qualsevol color que sigui. Estirada en un bastidor la dividim amb ls en quadrets petits i iguals a discreci o. Posem-la despr es entre la vista i lobjecte que sha de copiar, perqu` e la pir` amide visual penetri la transpar` encia del vel [. . . ]. Amb el vel sassenyalaran totes les parts del dibuix amb total exactitud, perqu` e veient que en un quadret est` a el front, en el de sota el nas [. . . ] es pot amb tota facilitat traslladar-les al quadre o paret posant all igual divisi o de quadrets.
En el llibre I Alberti discuteix, tamb e, les alteracions que pateixen les proporcions de les superf cies representades en el quadre. Concretament, les alteracions:
8 En el llibre 2 trobem el que Alberti ent en quan parla de la hist` oria. Ens diu que la hist` oria es el treball m es gran del pintor [. . . ] Les primeres parts duna obra s on les superf cies perqu` e delles s on fetes els membres, de membres els cossos i de cossos la hist` oria . M es tard arma que Cal que en una hist` oria tots els cossos estiguin en conson` ancia en la grand` aria i la funci o [. . . ] La hist` oria que podr` as lloar i admirar ser` a aquella que es mostrar` a agradable i ornada datractius que li permetran de retenir llargament els ulls dun espectador savi o ignorant per una mena de plaer i de moviment de l` anima 9 Albrecht D urer [14711528] presenta, en el primer llibre de la seva obra, Instruccions per a la mesura amb regle i comp` as de les l nies, plans i cossos s` olids, reunides per Albrecht D urer i impreses amb les gures corresponents per a l us de tots els amants de lart a lany MDXXV, Peiffer [1995], 351353, uns espl` endids gravats que illustren la concepci o dAlberti.
317
De proporcions internes i externes de segments quan varia la seva dist` ancia al quadre, en els casos que siguin parallels o no ho siguin. En les proporcions quan varia la seva orientaci o varia ns coincidir amb un raig visual. Dun segment que es despla ca parallelament, tal que conserva la dist` ancia al quadre AB , i es parallel a un raig visual.
A
7.1.2
Construzione legittima
Immediatament despr es de donar la imatge del quadre de la pintura com una nestra oberta, proporciona una versi o abreviada del m` etode, que els historiadors cula del anomenen construzione legittima 10 , per representar un enrajolat o quadr terra de l nies paralleles i perpendiculars al quadre:
En primer lloc tra co, sobre la superf cie a pintar, un quadril` ater de la grand` aria que vull fet dangles rectes, el qual es per a mi com una nestra oberta per la qual es pot veure la hist` oria, i all determino la grand` aria que vull donar als homes a la meva pintura. Divideixo lal cada daquest home en tres parts i aquestes parts s on per a mi proporcionals e, com es a aquella mesura que anomenem vulgarment bra c 11 . Perqu` veu clarament per la simetria dels membres de lhome, la longitud m es comuna del cos dun home es de tres bra cos. Amb lajut daquesta mesura divideixo la l nia base del rectangle que he tra cat en tantes parts com la contingui, i aquesta l nia de base es per a mi proporcional a la m es pr` oxima quantitat transversal sobre el terra i que li es parallela. Tot seguit assenyalo un punt en un lloc ben visible dins del rectangle. Com que aquest punt ocupa per a mi el mateix lloc cap on es dirigeix el raig central, lanomeno punt central.12 Aquest punt es convenientment situat a laltura que tindran els homes que shi volen pintar. Daquesta manera aquells que miren i els objectes pintats semblaran trobar-se en un mateix pla. Un cop situat aquest punt central tra co l nies rectes des
No hi ha acord en l us daquest terme, per` o satribueix la invenci o a Brunelleschi, i les primeres difusions escrites justicades geom` etricament a Piero della Francesca [ca. 1412-1492]. 11 bra c=braccio, mesura orentina equivalent a 0,58 metres 12 Actualment lanomenem punt de fuga principal.
10
318
daquest punt a cadascuna de les divisions de la l nia base; aquestes l nies em mostren com les quantitats transversals successives canvien daspecte quasi ns a una dist` ancia innita.13
Finestra Finestra O M B R A 3 bracos A R 1 brac B M

punt central
Les l nies rectes que van del punt central M a cadascuna de les divisions de la l nia base AB s on, per a Alberti, les representacions de les l nies de la quadr cula perpendiculars al quadre o nestra. Les quantitats transversals que canvien daspecte s on les representacions dels segments de la quadr cula, parallels al quadre; aquestes transversals es mantenen paralleles a la l nia base AB . El canvi daspecte de les transversals, determinat per la inclinaci o de les dues rectes M A i M B, es el que proporciona lefecte dallunyament. Llavors, si la quadr cula sestengu es en totes les direccions, tant com volgu essim, la parallela per M a a dir, AB representaria la transversal m es allunyada o l nia de lhoritz o. Es totes les transversals en el quadre se situarien per sota daquesta. Seguidament, abans dexposar el seu m` etode de representaci o de les l nies transversals de lenrajolat, critica lanomenada regla dels 2/3, utilitzada for ca sovint com a mesura de reducci o de les dist` ancies entre les representacions daquestes transversals:
Alguns tirarien una parallela a la l nia de la base del rectangle ja dividida, i dividirien en tres parts iguals lespai que comprenen les dues rectes. Despr es tirarien una altra parallela a la segona de manera que lespai compr` es entre la base i la primera parallela dividit en tres parts, excedeixi tota una part a laltre espai que queda entre la primera i la segona parallela. Despr es tirarien una altra parallela observant la mateixa regla en la dist` ancia, i encara que estan conven cuts que caminen amb encert fent-ho aix , es el meu sentir que van for ca equivocats. Perqu` e com que la primera recta la tiren a discreci o, encara que les altres paralleles estan amb regla certa, no per aix` o tenen lloc x i determinat del v` ertex de la pir` amide que permet veure b e lobjecte.14
13 14
Vegeu Alberti [1435], 114-117 de ledici o de 1992. Vegeu Alberti [1435], 116-119 de ledici o de 1992.
319
Observem que lerror del m` etode es atribu t a la indeterminaci o del tra cat de la primera transversal, la qual provoca que el tra cat de les altres depengui daquesta primera. Tamb e podr em argumentar que amb l us daquesta regla apareixen contradiccions com la que observem en el gr` ac adjunt.
4/9 OP 2/3 OP OP
T K P
M Horitzo
Si tracem la primera transversal pel punt mitj` a P del segment OK , obtenim transversals que se situen per sobre de la l nia KM de lhoritz o, la qual cosa no pot ser. Efectivament, per a la tercera transversal T S tenim OT = OP + 2 4 19 19 OP + OP = OP = OK > OK. 3 9 9 18
Tanmateix, Alberti no entra en aquesta discussi o, sin o que, directament, exposa el seu m` etode de construcci o de transversals, donant com a u nica justicaci o que de la seva exactitud ser` a prova el que una mateixa recta serveix de diagonal a tots els parallelograms que es trobin , tal com veurem a lactivitat 7.2.3:
Agafo una petita superf cie sobre la que tra co una u nica l nia recta. La divideixo en tantes parts com la l nia de base del rectangle es dividida. Poso un u nic punt damunt daquesta l nia a la vertical dun dels seus extrems, tan elevat com est` a en el rectangle el punt central sobre la l nia base. Des daquest punt tra co rectes ns cadascuna de les divisions de la l nia. Fixo la dist` ancia que desitjo tenir entre lull del que mira i el quadre; un cop xat daquesta manera lempla cament de la secci o per mitj` a duna l nia que els matem` atics anomenen perpendicular, produeixo la intersecci o de totes les l nies que ella talla. [. . . ] Aix aquesta l nia perpendicular em donar` a pels seus punts dintersecci o els l mits de cada separaci o que ha dexistir entre les l nies transversals paralleles de lenrajolat.15
O O F M
gl
A
15
Vegeu Alberti [1435], 118-121 de ledici o de 1992.
320
AB : L nia recta dividida en parts l nia base. O : Punt a la vertical de A, a laltura del punt central M . OF : Dist` ancia entre lull O de lobservador i el quadre. F T : Empla cament de la secci o amb les interseccions quadre. lk : L nies transversals. Alberti presenta, en el llibre II, com portar un mur ortoedre al quadre.16 Considera el mur amb el rectangle base orientat segons un enrajolat de costats parallels i perpendiculars al quadre, com el que presenta en el llibre I, de rajoles de 1 bra c 1 bra c, i laltura de 12 bra cos = 3 homes. En fem la presentaci o per a un observador que es troba a 4 bra cos del quadre, per a una altura del punt central igual a laltura dun home, i per a un mur de 2 4 12 bra cos, situat amb el costat de 2 bra cos, sobre la l nia base, i a la dreta del quadre.
G K
I H
Alberti representa la base del mur inscrita a les rajoles. Per representar els costats verticals, tra ca la l nia central l nia de lhoritz o. Aquesta li serveix per construir una escala variable daltures, que dep` en de la transversal de lenrajolat sobre la que es troba la vertical a representar. Aix , en el gr` ac, EF = 1 home = 3 bra cos es la unitat de mesura de lescala per a les verticals sobre la l nia base AB . Per obtenir els 12 bra cos dal cada, caldr` a prolongar EF ns a G, de manera que EG = 4 EF = 12 bra cos. Llavors el costat vertical BK sobre B es igual i parallel al EG. De la mateixa manera, HI = 1 home = 3 bra cos, es la unitat de mesura de lescala per a les verticals sobre la transversal per H , EH = 4 bra cos. Per obtenir els 12 bra cos dal cada, caldr` a prolongar HI ns a J de manera que HJ = 4 HI = 12 bra cos. Finalment, si tracem GJ obtenim laresta superior del mur, perpendicular al quadre.17 Per representar laresta superior parallela al quadre, nom es caldr` a tra car GK .
16 17
Vegeu Alberti [1435], 153157 de ledici o de 1992. Sobserva que si es prolonga GJ passa pel punt central M .
321
Activitats 7.2 1. De la representaci o perspectiva dAlberti obtenim algunes intu cions que proposem de justicar. Considerem el quadre com un pla Q perpendicular al pla T del terra. La l nia l dintersecci o dels dos plans, lanomenem l nia del terra. Denim la representaci o perspectiva dun punt X T , sobre el quadre Q , per a un observador en un punt O exterior als dos plans, com el punt (X ) = X Q dintersecci o del quadre Q amb la recta OX .
Q O M X
0
E2
T l X
Utilitzeu resultats coneguts dincid` encia i parallelisme, per exemple dos plans, o s on parallels, o s on coincidents, o es tallen en una recta, per justicar que la representaci o perspectiva de: a dir que la recta l i) Un punt P l, es el mateix punt P . Es es una recta de punts xos. ii) Una recta AB qualsevol, es una recta, i les representats de les rectes de T paralleles a una direcci o tenen un punt com u sobre la recta h que passa pel punt central M i es parallela a l. iii) Una recta M N parallela a l, es una recta parallela a l. iv) Una recta perpendicular a l, es una recta que passa pel punt central, o de fuga, M . v) Un punt X , es un punt (X ) = X el qual pot ser representat com a intersecci o de dues rectes. Tingueu en compte que els apartats anteriors permeten establir que la representaci o duna recta s perpendicular a l, es una recta que passa pel punt dintersecci o de s amb l, i pel punt central M . 2. Creeu un txer CABRI en qu` e es visualitzi la regla dels dos ter cos, per representar en el quadre les l nies transversals dun enrajolat i) Comproveu visualment que, depenent de la situaci o de la primera l nia transversal, hi ha transversals que quedaran dibuixades m es amunt de la l nia de lhoritz o l nia parallela, pel punt central M , a la l nia base del quadre. ii) Feu un c` alcul que us permeti situar la primera l nia transversal en una posici o adequada per tal que la transversal m es allunyada possible coincideixi amb la l nia de lhoritz o.
322
iii) Comproveu sobre el txer CABRI creat, que tant si situem la primera transversal en un lloc qualsevol, com si la situem en el punt determinat a lapartat anterior, les diagonals de lenrajolat no es converteixen, en general, en rectes del quadre. 3. Representeu amb el CABRI un enrajolat 4 4, a partir de les instruccions dAlberti per a la representaci o de perpendiculars i transversals al quadre. i) Traceu les representacions de les diagonals dels quadrats de lenrajolat i comproveu que es tallen a la l nia de lhoritz o en dos punts G i H . ii) Comproveu, amb leina per mesurar dist` ancies, que GM = HM = OF , en qu` eM es el punt central, O es lull de lobservador, i F es la intersecci o de OM amb la l nia perpendicular de seccions dels raigs visuals. Aquesta observaci o podria estar en lorigen del m` etode de representaci o punt-dist` ancia del qual tractarem m es endavant.
B
4. Seguiu els passos seg uents per crear una macro del CABRI que permeti representar punts del pla del terra sobre el pla del quadre, seguint les indicacions dAlberti. i) Doneu un m` etode per representar un punt P del pla del terra T , sobre el pla del quadre Q , basat en que:
C T C Y P t Y0 X B A X P
0 0
D O
M Q D0
La perpendicular al quadre pel punt P , ve representada per la l nia que passa per la seva intersecci o amb la l nia base, i pel punt central M . La parallela a la l nia base, per P , ve representada en el quadre per una parallela a la l nia base, a una dist` ancia que es pot determinar, segons Alberti, amb una l nia visual convenientment tra cada. ii) Creeu un txer CABRI en qu` e es visualitzin les construccions del m` etode que heu dissenyat. Utilitzeu-lo per construir la macro desitjada, i apliqueu la macro a la representaci o de circumfer` encies i pol gons tal com visualitzem en el gr` ac adjunt.
323
Quadre
Terra
5. Hem vist que la representaci o dAlberti de les l nies verticals, proporciona una intu ci o sobre el seu tra cat.18 Efectivament, sha fet notar lalineaci o del punt central M amb les representacions G i J de dos punts situats sobre una perpendicular al quadre, a qualsevol altura. i) Estudieu aquesta q uesti o, podeu ajudar-vos del gr` ac adjunt, amb la nalitat de crear una macro del CABRI que proporcioni la representaci o P , en el quadre Q , de qualsevol punt P que no pertanyi al pla T del terra. Amb la macro obtinguda representeu mig cercle perpendicular al pla del terra.
G Q O M H0 E B A H T C D P
0
ii) Esbosseu una justicaci o de la construcci o de verticals que fa Alberti. P 7.1.3 Legitimaci o del m` etode dAlberti
Fins larribada del pintor Piero della Francesca [c.14121492] no trobem una a les proposicions XII i XIII del legitimaci o del m` etode descrit per Alberti. Es llibre I del seu tractat De Prospectiva Pingendi.19 All es justica per primera vegada la construzione legitima, a partir de consideracions ` optiques i fent u s de les propietats de semblan ca de triangles del llibre VI dels Elements dEuclides. Per a la seva justicaci o es planteja la representaci o dun quadrat T del terra
Vegeu la nota 17 de la p` agina 320. Manuscrit del 1470 del que no es va imprimir una edici o ns el 1899. Vegeu Della Francesca [1470].
19 18
324
de manera que el costat del quadrat i el costat del quadre Q de la pintura coincideixen en la l nia del terra. Accepta impl citament sense demostraci o les suposicions dAlberti que hem tractat a lactivitat 7.2.1: Les representacions, en el quadre, de les l nies rectes, s on l nies rectes. La representaci o duna l nia parallela a la l nia del terra, es una parallela a la l nia del terra. La representaci o duna perpendicular al quadre, es una recta que passa per la intersecci o de la perpendicular amb el quadre, i pel punt central. La proposici o XII, igual que les proposicions que la precedeixen, es justiquen amb consideracions de tipus ` optic. Aquesta proposici o li serveix per justicar la dist` ancia que hi haur` a entre la representaci o del costat m es allunyat del quadrat T , i la l nia del terra. Aquest quedar` a representat a una altura, determinada per la intersecci o del quadre amb el raig visual que li es dirigit. Aix` o, ni m es ni menys, es el que feia Alberti per trobar laltura en el quadre de les transversals. A la proposici o XIII trobem una demostraci o amb arguments geom` etrics, tot i que algunes parts es basen en consideracions ` optiques, en la qual estableix la longitud de la transversal que representa el costat m es allunyat. Aquesta ve acompanyada duna gura com la de la dreta del gr` ac adjunt, de la qual nhem fet a lesquerra una versi o en perspectiva cavallera. En el gr` ac de Della Francesca, hem afegit les l nies discont nues, trobem:
Q H A D E B T C D
0
G A0 E0 K A
F H
0
G A0 D E0 K C
E B
El punt A i els segments BC i BF , que representen respectivament, lobservador O, el quadrat T del terra, i el quadre Q , vistos de perl. El quadrat BCF G, el qual representa dues gures a la vegada: 1) El quadre Q , vist de front, en el qual queda representat el quadrat del terra T , mitjan cant el trapezi BCD E . 2) El quadrat T del terra, en visi o zenital, en qu` e el segment HE proporciona la longitud de la representaci o del costat m es allunyat del quadrat del terra.
7.2. Els m` etodes de representaci o de Piero della Francesca
325
Llavors, per legitimar la construcci o dAlberti, considera les interseccions D i E de la transversal corresponent al costat m es allunyat de T amb les representacions dels costats de T perpendiculars al quadre, i demostra que D E = EH . Per aconseguir-ho, utilitza els teoremes del llibre VI dEuclides i, cal dir, que deixa alguna proporci o sense justicar. Amb aquests resultats arma que BCD E es la representaci o de T . Les proporcions que estableix per demostrar que D E = EH s on: AB AD DE BC = = AC AE EH . CG (7.1) (7.2)
Llavors, en ser BC = CG, de la igualtat (7.2) obt e D E = EH . Notem que podr em fer m es expl cita la seva demostraci o de la manera seg uent: La igualtat (7.1) es certa per la proporcionalitat dels segments resultants de tallar AC i A B per les paralleles CD, EK i AA . La igualtat (7.2) es pot justicar fent DE AD AE EH = = = , BC AB AC CG en qu` e les tres igualtats sobtenen, respectivament, de la semblan ca de A D E i A BC , de la igualtat (7.1), i de la semblan ca de AEH i ACG.
7.2
Els m` etodes de representaci o de Piero della Francesca
En el De prospectiva Pingendi trobem tres m` etodes per a les representacions perspectives. Les proposicions que els contenen s on la XVIII i la XXIII del llibre I, i la II del llibre III. 7.2.1 La proposici o I.XVIII
En aquesta proposici o es construeix la representaci o perspectiva dun triangle equil` ater, contingut en un quadrat BCDE , sobre el trapezi BCD E representaci o daquest quadrat. Ho aconsegueix donant un m` etode per representar punts, amb el qual representa els v` ertexs del triangle, i unint-los, despr es, amb segments. Veurem que la seva marxa t e una similitud amb l us de coordenades, perqu` e determina la posici o dels punts mitjan cant la posici o dunes projeccions adequades daquests sobre dues rectes. Concretament, sigui P el punt de BCDE del qual volem construir la representaci o P sobre BCD E . Sobserva que P queda determinat per la l nia
326
de fuga i la transversal que el contenen.20 Llavors, el que fa lautor es idear el m` etode seg uent per tra car aquestes dues l nies: L nia de fuga. La construeix mitjan cant el tra cat de, La perpendicular, per P , a BC , la qual talla BC en X . La recta XM , la qual es la l nia de fuga que cont eP. Transversal. La construeix mitjan cant el tra cat de, La parallela, per P , a BC , la qual talla la diagonal BE en el punt Y . La perpendicular, per Y , a BC , la qual talla BC en Z . La l nia de fuga ZM , la qual talla BE en la representaci o Y de Y . La parallela, per Y , a BC , la qual es la transversal que cont eP.
B Z Y X P M D0 Y0 P E0
0
Llavors, el punt P es la intersecci o de la l nia de fuga i la transversal tra cades. 7.2.2 El m` etode del punt de dist` ancia. La proposici o I.XXIII
Lobservaci o de la propietat de converg` encia de la representaci o de les l nies diagonals paralleles de lenrajolat, origina un nou m` etode de construcci o anomenat m` etode del punt de dist` ancia, del qual trobem la primera exposici o, sense demostraci o, a la proposici o XXIII del llibre primer del De prospectiva de Della etode consisteix a: Francesca.21 Aquest m` Considerar un punt D sobre la l nia de lhoritz o vegeu en el gr` ac adjunt, la gura de lesquerra, a dist` ancia DM del punt central M , igual a la que hi ha entre el pintor O i el quadre F . Des de D, tra car les rectes a les divisions Ak de la l nia base. Llavors, les interseccions Tk daquestes rectes amb la primera l nia de fuga M A1 , convergent al punt central, determinen les posicions de les transversals.
La l nia de fuga dun punt es la l nia que passa per la representaci o del punt en el quadre i pel punt central o de fuga. 21 Vegeu Della Francesca [1470], 86-87 de ledici o de 1984. Cal notar lerror com` es per Panofsky [1975], 151, quan diu que Della Francesca no ha conegut el m` etode del punt de dist` ancia. Respecte daquesta q uesti o, l unic que es pot dir es que Della Francesca no lutilitza en cap altra construcci o.
20
327
Tn
DM=OF
T2 A1 A2 An
Presentem amb m es detall la proposici o XXIII de Della Francesca. En ella proposa de fer la representaci o perspectiva dun quadrat, retallat dun rectangle donat. Es planteja dues situacions: Situaci o 1: Considera un rectangle N OP Q de mesures 10 50 del qual ha de car, suposa la representaci o retallar un quadrat de mesures 10 10. En comen BCDE del rectangle N OP Q amb N = B i O = C constru da. Llavors, sense tenir en compte el punt-dist` ancia, construeix: La partici o del segment BC , en cinc parts iguals, mitjan cant els punts F , G, H i I . o de la diagonal BE i la l nia de fuga F A. El punt K , dintersecci La parallela, per K , a BC , la qual talla BD en L i EC en M .
O
0
A D L K B N F G H T E M C O Y I
XXIII Grafic de la proposicio del llibre I. La construccio del quadrat BCLM, a 1. partir de K, correspon a la situacio del quadrat BCLM La construccio 0 a partir de la recta OLC , correspon a la situacio 2.
z PN=5NO X Q X Z
328
Llavors, BCLM es la representaci o perspectiva del quadrat N OzZ retallat de N OP Q. La justicaci o que presenta es pot resumir aix : La diagonal BE es la representaci o de la diagonal N Q del rectangle. La l nia de fuga F A es la representaci o de la parallela T Y , per T = F , al costat N P del rectangle. La parallela, per X , a N O, determina el rectangle N OzZ . Aquest es un quadrat perqu` e NO 1 NT NX Nz = = = = = N O = N z . NP 5 NO NQ NP El punt K dintersecci o de BE i F A, es la representaci o del punt X dintersecci o de N Q i T Y . Llavors, en ser N OzZ un quadrat, tenim que BCLM es la seva representaci o, la qual ha estat retallada del rectangle BCDE . Situaci o 2: A continuaci o, planteja el cas en qu` e no coneix les dimensions del rectangle N OP Q del qual vol retallar un quadrat. Daquest u ltim, igual que abans, en t e la representaci o BCDE . Per obtenir la representaci o del quadrat retallat, construeix: La recta parallela, per A, a BC . El punt O , sobre aquesta parallela, tal que O A sigui igual a la dist` ancia de lull de lobservador al quadre. El punt L dintersecci o de O C amb BD. La parallela, per L, a BC que talla la diagonal BE en K , i el costat CE en M . Llavors arma, sense demostraci o, que BCLM es la representaci o dun quadrat de costat N O retallat del rectangle N OP Q. Activitats 7.3 o XXIII del llibre I, de Piero 1. Observeu els dos procediments de la proposici della Francesca i) De quina manera retallar eu inspirant-vos en el primer procediment, un quadrat, dun rectangle de mesura qualsevol. ii) Feu-ne una representaci o amb el CABRI.
E2
329
iii) Justiqueu lequival` encia del m` etode del punt de dist` ancia i el m` etode dAlberti. P
7.2.3
La doble projecci o
El tercer m` etode que presenta Della Francesca es basa en una doble projecci o. Ho fa a la proposici o II del llibre III, en qu` e construeix la representaci o dun oct` agon regular amb un costat centrat sobre la l nia del terra BC .
D E
Terra
Quadre
Actua, cercant la vertical P X i la transversal P Y sobre les quals es troba la representaci o P , de cada v` ertex P , en el quadre, mitjan cant dues projeccions adequades: o obt e la perpendicular en el quadre, a la l nia BC Amb la primera projecci del terra, sobre la qual es troba la representaci o P . Aquesta perpendicular la construeix projectant ortogonalment lull O de lobservador, el raig visual OP , i el quadre, sobre el pla del terra. Daquesta manera obt e O P , la qual talla BC en X . Llavors, P es troba sobre la perpendicular, per X , a BC . Amb la segona projecci o obt e la transversal, en el quadre, sobre la qual es troba P . Aquesta transversal la construeix mitjan cant una vista de perl de tot el sistema; es a dir, projecta tots els elements sobre el pla perpendicular, per OM , al pla del terra, en qu` eM es el punt central en el quadre. Per tra car la projecci o Q, del punt P , sobre aquest pla, colloca el pla del terra BCDE en posici o vertical, amb la l nia BC del terra sobre el perl del quadre. Llavors, el raig visual OP es projecta sobre OQ, el qual talla el perl del quadre en el punt Y . Daquesta manera, la transversal que passa per Y cont eP.
330
M P0 Y C Q P D
O0 B X
C O O
0
C M Y P NY P Q C NB O0 Perfil, amb BCDE vertical P0 X Quadre B
N X
B sobre el terra Projeccio
Finalment, per obtenir la representaci o P de P , nom es li cal portar les dues l nies, vertical i transversal, sobre el quadre.
Activitats 7.4
B
1. Feu una presentaci o amb el CABRI de la doble projecci o, per representar loct` agon regular. 2. Es tracta de fer un tractament anal tic de la representaci o en perspectiva lineal, inspirat en la doble projecci o de Della Francesca. Aquest tractament permetr` a de preparar una versi o del problema amb el programa DERIVE. Introduirem dos sistemes de coordenades rectangulars XY i X Y , el primer en el pla del terra i laltre en el pla del quadre. Considerarem els eixos dabscisses N X i N X , coincidents amb la l nia del terra, leix N Y passant pel punt central M , i leix N Y , en el terra, incident i perpendicular amb lOY , vegeu el gr` ac adjunt. Anomenem a : Altura de lull O de lobservador sobre el terra. d : Dist` ancia OM de lull al quadre, en qu` eM es el punt fuga. x, y : Coordenades del punt P del terra en el sistema N X, N Y . x , y : Coordenades de la representaci o P del punt P en el sistema N X , N Y .
7.3. De la perspectiva a la geometria projectiva
331
Y0 O a O0 H X=X 0 T d M P0 L N Q P Y
x=NH y=NQ x0 =NT y 0 =NL E
i) Mitjan cant la semblan ca de triangles, demostreu que les equacions de la on: transformaci o de P (x, y ) en P (x , y ) s x = dx d+y y = ay d+y
ii) Apliqueu les equacions de la transformaci o per trobar les transformades de les rectes del pla del terra perpendiculars al quadre, i les de les transformades de les rectes del pla del terra paralleles al quadre. Interpreteu els resultats. iii) Mitjan cant un pas al l mit, de les equacions y = l quan l , demostreu que lequaci o de la transformada de la l nia de linnit, parallela a la l nia del nia del terra. terra, es la de la recta parallela, per M , a la l iv) Quina es la corba del terra que es visualitza sobre el quadre com una circumfer` encia de di` ametre M N . v) Creeu una funci o de DERIVE que proporcioni la representaci o en el quadre dun punt del terra, en funci o de a i d. Utilitzeu-la per: 1) Representar un enrajolat de costats parallels i perpendiculars al pla del quadre. 2) Observar que les tres seccions c` oniques es poden representar com a ellipses, de manera que la representaci o de: Lellipse no t e cap punt sobre la l nia de lhoritz o. La par` abola t e un punt sobre la l nia de lhoritz o. La hip` erbola t e dos punts sobre la l nia de lhoritz o. [En aquest u ltim cas, per visualitzar-la com una ellipse, cal que la hip` erbola a representar no tingui punts entre les rectes y = 0 i y = d.] P
7.3
De la perspectiva a la geometria projectiva
La pr` actica de la perspectiva condueix a la recerca dun marc te` oric adequat per justicar els seus m` etodes de construcci o i evitar les confusions i els errors.22
Es poden trobar, al llarg del segle xvi molts exemples en qu` e els m` etodes del punt de dist` ancia i la construzione legitima es confonen o no estan ben assimilats. Entre els m es citats
22
332
Aquesta teoritzaci o de la disciplina aportar` a la creaci o de nous conceptes, nous m` etodes de demostraci o i, en la s ntesi amb la teoria de les c` oniques realitzada per Desargues [15911661], donar` a pas al naixement de la geometria projectiva. En u ltima inst` ancia, donat el protagonisme adquirit per lestudi de lefecte que produeix la transformaci o perspectiva en les propietats dels objectes, sobrir` a el cam a una nova manera dentendre la geometria que, en el segle xix, ser` a classicada a partir de les transformacions que conservin les propietats estudiades.
7.3.1
Els punts de linnit
Un dels conceptes nous, que permetr` a agrupar en un sol cas lestudi de propietats que shauria de fer per a casos diferents, es el de punt de linnit. Aquest concepte sembla totalment inspirat en la pr` actica perspectiva. Hem vist que Alberti i Della Francesca interpreten com a concurrents cap a un punt central, les rectes perpendiculars al quadre, les quals s on paralleles entre si. Tamb e aquest u ltim autor i, m es endavant duna manera sistem` atica, Jean P elerin [ca. 1445 ca. 1522], anomenat Viator, en el seu tractat De Articiali Perspectiva del 1505, utilitzen el fet que les l nies del terra que formen 45 amb el quadre les diagonals duna quadr cula, convergeixen en un punt situat a la mateixa altura que el punt central o de fuga, el qual es utilitzat en el m` etode de construcci o del punt de dist` ancia. En aquests casos la validesa daquesta armaci o es emp rica. Lany 1582, Egnazio Danti [15361586] en el seu comentari a Le due regole della prospettiva pratica de larquitecte Giacomo Barozzi [15071573], conegut amb el nom de Vignola, d ona una justicaci o de lequival` encia entre la construzione legitima i el m` etode del punt de dist` ancia, per` o encara queda pendent la justicaci o de la concurr` encia de rectes paralleles. El teorema tercer del comentari de Danti diu:23
Donats dos triangles EOF i DKC iguals i equiangles, disposats de la mateixa manera entre dues l nies EF DC i OK paralleles, si tracem dues l nies DA i CA pels dos extrems D i C de la base DC dun dells, envers un mateix punt A de la l nia parallela oposada OK , les quals tallen els dos costats EO i F O de laltre, la l nia GH que passa per les dues interseccions G i H ser` a parallela a la base daquests dos triangles.
rer [1525], 345-346 de ledici estan els de Du o de 1995, discutida a la introducci o de Peiffer [1995], 106-111, i els de larquitecte Sebastiano Serlio [14751554] un dels quals estudiarem a la secci o 7.4.1. 23 Extret de BessotLe Goff [1993], 223. La presentaci o del teorema suggereix una demostraci o, utilitzant la semblan ca, dun estil com la proposada a lactivitat 7.3.1.
333
G H A N O K
La primera vegada que es d ona una demostraci o de la concurr` encia de les l nies paralleles en el quadre es justament en el canvi de segle, a punt diniciar el segle xvii. Guido Ubaldo del Monte [15451607] en els Perspectivae libri sex del 1600, i Simon Stevin [15481620] en el De sciagraphia (Sobre el disseny dombres ) del 1605, justiquen la noci o de punt de fuga de qualsevol fam lia de rectes paralleles, no paralleles al quadre, amb la demostraci o de que la representaci o de cadascuna daquestes fam lies concorren en un punt del quadre. Alguns anys despr es, Girard Desargues [1591-1661] es ben conscient daquest 24 fet:
Quan les l nies del tema s on paraleles entre elles, i la l nia de lull parallela a elles no es parallela al quadre, les aparences daquestes l nies del tema, s on l nies que tendeixen totes al punt en qu` e aquesta l nia de lull troba el quadre, ja que cadascuna daquestes l nies del tema es en un mateix pla amb la l nia de lull, en la qual tots aquests plans es tallen entre ells, com en el seu eix com u, i tots aquests plans s on tallats per un mateix pla, el del quadre.25
Que en el pla del quadre les l nies paralleles tinguin un punt com u, porta Desargues a considerar el punt com u duna fam lia de rectes paralleles en el seu Brouillon project del 1639:26
Per donar a entendre que diverses l nies rectes s on paralleles entre elles, o b e inclinades envers un mateix punt, diem aqu , que totes aquestes rectes s on duna mateixa ordenaci o [ordonnance] entre elles, per la qual cosa es concebr` a daquestes rectes, tant en una com en laltra daquestes dues classes de posici o, que tendeixen envers un mateix indret. Lindret cap al que es concep que tendeixen diverses rectes en qualssevol de les dues classes de posici o, es aqu anomenat ta [o t o] de lordenaci o daquestes rectes. Per donar a entendre la classe de posici o entre diverses rectes paralleles entre elles, diem sovint aqu que totes aquestes rectes s on entre
Vegeu la p` agina 12 del seu Exemple de lune des manieres universelles du S. G. D. L. touchant la pratique de la perspective sans emploier aucun tiers point, de distance ny dautre nature, qui soit hors du champ de louvrage, del 1636. Vegeu Desargues [1636], 201 de ledici o de FieldGray. S. G. D. L. s on les inicials de Sieur Girard Desargues Lyonnois. 25 Notem que aquest es largument que hem utilitzat a la resoluci o de lactivitat 7.2.1. 26 Vegeu Desargues [1639], 100 de ledici o de 1951, i 70 de ledici o de 1987.
24
334
elles duna mateixa ordenaci o, en qu` e la ta es a dist` ancia innita en cadascuna delles duna part i de laltra. Per donar a entendre la classe de posici o entre diverses rectes, en qu` e estan inclinades envers un mateix punt, diem aqu , que totes aquestes rectes s on duna mateixa ordenaci o, en qu` e la ta es a dist` ancia nita 27 a cadascuna delles.
Aqu veiem que Desargues posa els punts de linnit de costat amb els punts de la geometria euclidiana, reunint-los sota un mateix nom. Entenem que considera aquests punts amb una qualitat dexist` encia, no en pot` encia, sin o actual. Desargues no va ser el primer a introduir punts de linnit. Johannes Kepler [15711630] els introdueix lany 1604, en la seva Ad Vitellionem paralipomena quibus astronomiae pars optica traditur.28 Aix trobem que, en el cap tol II, parla de punts immensament allunyats:29
Dues rectes lluminoses originades en una mateixa font puntual de llum es consideren, des del punt de vista de la sensaci o, equivalents a paralleles si estan a dist` ancia immensament gran de la base on es troben totes dues reunides, b e que realment siguin concurrents en el seu origen.
Despr es, hi torna en el cap tol IV, quan considera la par` abola com una secci o c` onica interm` edia entre les ellipses i les hip` erboles, en un proc es en qu` e els dos focus, Kepler t e lautoria daquest nom, de lellipse se separen a dist` ancia innita.30 En aquests casos entenem que la concepci o del punt de linnit est` a mediatitzada per la sensaci o i el moviment que li proporcionen una qualitat potencial. Per tant, som partidaris de pensar en la perspectiva i la interpretaci o te` orica de Desargues com els introductors dels punts de linnit en la geometria, entesos com a objectes ben determinats amb exist` encia actual. 7.3.2 Els m` etodes de demostraci o
Hem apuntat linter` es en justicar els m` etodes de la pr` actica perspectiva com un dels motius de la teoritzaci o daquesta disciplina. Tamb e hi podr em afegir,
Desargues utilitza el terme but de lordonnance que hem tradu t per ta o t o de lordenaci o. En el cas que les rectes s on paralleles introdueix el punt de linnit dient que aquesta ta es troba a dist` ancia innita. 28 Vegeu Kepler[1604]. Podem traduir el t tol com Q uestions omeses per Vitellio de les quals socupa la part ` optica de lastronomia. Llegim en el Dictionare historique et critique de Pierre Bayle [1697], volum 4, 462 de la 5a. edici o de 1740, que Vitellio era un autor, possiblement polon` es, del segle xiii, que va escriure sobre ` optica i q uestions matem` atiques diverses, essent la seva obra editada en el segle xvi. El Dictionare es troba disponible a ladre ca http://ets.lib.uchicago.edu/ARTFL/bayle
29 30 27
Extret de Bkouche [1991], 240. Vegeu FieldGray [1987], 185188.
335
linter` es dels ge` ometres per extreuren les idees fonamentals lluny de les aplicacions. En una primera ` epoca la presentaci o sadapta al c` anon euclidi` a. No es fa una teoria nova que requereixi un conjunt daxiomes, perqu` e sutilitzen els dEuclides. En les demostracions sutilitza la teoria de la proporci o dels seus Elements, estretament lligada al concepte de mesura. Per` o, a poc a poc, aniran apareixent demostracions basades en les propietats dincid` encia entre punts, rectes i plans, les quals relegaran el recurs a consideracions m` etriques a un segon pla o, ns i tot, en prescindiran. Aix trobem en els Perspectivae libri sex de Guido Ubaldo del Monte, els dos tipus de demostraci o. Per exemple, a les proposicions 2831 del llibre I es justica, per a casos diferents, lexist` encia del punt de converg` encia de les rectes paralleles mitjan cant la teoria de la proporci o; llavors, a la proposici o 32 fa una demostraci o, que li serveix per a tots els casos, basada en les relacions dincid` encia de les gures implicades.31 M es endavant, Desargues encara basa moltes de les seves demostracions en consideracions m` etriques i la teoria de la proporci o, per` o introdueix innovacions mitjan cant una primera s ntesi entre la geometria de la perspectiva i la teoria de ntesi les c` oniques, la qual presenta en el seu Brouillon project.32 En aquesta s sorigina la geometria projectiva, en la qual la introducci o dels punts de linnit, i el fet que les projeccions mantenen les relacions dincid` encia i algunes propietats entre certes composicions de raons, possibiliten la presentaci o de grups de teoremes sota un sol enunciat. Blaise Pascal [16231662] segueix el cam obert per Desargues i utilitza els seus resultats per escriure el seu Essai sur les coniques, del 1640, descobert el 1779. En aquest assaig apareix el seu fam os teorema de a aquest assaig en el Trait e des coniques, lhexagram.33 Posteriorment desenvolup` el qual no va publicar i del que tenim not cia per unes notes de Leibniz de lany 1676. Aquesta primera tradici o de geometria projectiva sacaba amb Philippe de La Hire [16401718] i les seves Sectiones conicae del 1685. A partir daquest moment, el tractament algebraic de la geometria ser` a el preferit dels matem` atics ns a nals del segle xviii. Lany 1799, Gaspard Monge [17461818], amb la seva G eom etrie Descriptive, posar` a la llavor per a una recuperaci o dels m` etodes projectius, i, lany 1822, Jean-Victor Poncelet [17881867] els utilitzar` a duna manera sistem` atica en el seu Trait e des propriet es projectives des gures.34 Amb independ` encia de levoluci o de la s ntesi efectuada per Desargues, entre perspectiva i teoria de c` oniques, amb la qual aparegu e la geometria projectiva, la
Vegeu Bkouche [1991], 252253. Aquesta demostraci o es de les mateixes caracter stiques que la proposada per Desargues, la qual ha estat presentada en aquest mateix cap tol a la e la parallela r, a les rectes paralleles p` agina 333. Recordem que aquesta es basava en qu` donades, que passa per lull de lobservador, determina un pla amb cadascuna de les paralleles; la intersecci o dels plans resultants amb el quadre proporciona la representaci o de les paralleles que concorren en el punt dincid` encia de r amb el quadre. 32 Vegeu Desargues [1639]. La traducci o completa del t tol de lobra ve a ser Esborrany de projecte dun estudi sobre les diferents maneres que un con es tallat per un pla. 33 Aquest teorema es tractar` a a la secci o 7.4.2. 34 Vegeu Monge [1799] i Poncelet [1822]
31
336
teoria geom` etrica del pla de les gures perspectives segu el seu desenvolupament. La sistematitzaci o de la presentaci o de les seves propietats arrib` a de la m` a de Brook Taylor [16851731]. Lany 1719, en el seu tractat titulat New Principles of Linear Perspective,35 fa una presentaci o seguint el c` anon axiom` atic-deductiu. Aix , comen ca la seva exposici o amb un conjunt de dinou denicions i quatre axiomes en qu` e el fet destacat es la posici o rellevant que es d ona a les propietats dincid` encia. Els quatre axiomes s on:
o comuna de dos plans es una l nia recta. Axioma 1: La intersecci

Axioma 2: Si dues l nies es troben en un punt o s on paralleles entre si, es pot
trobar un pla que les cont e ambdues.

Axioma 3: Si tres l nies rectes es tallen de dues en dues, o si dues delles s on paralleles i s on tallades per la tercera, llavors totes tres estan en el mateix
pla, es a dir, un pla que passa per dues delles passa tamb e per la tercera.
Axioma 4: Tots els punts de qualsevol l nia recta pertanyen a qualsevol pla que
contingui la l nia.
En els teoremes que presenta, les consideracions m` etriques perden el seu paper privilegiat, a favor del tractament via relacions dincid` encia. Una novetat es la generalitzaci o dels teoremes per a qualsevol angle que formin el pla del quadre i el del terra. Despr es delaborar la teoria, laplica a la resoluci o de 23 problemes de construcci o en el pla del quadre en qu` e utilitza una t` ecnica dabatiment de plans.36 Finalment, lautor amb qui culmina lestudi de les propietats de la geometria del pla del quadre en qu` e es representen les gures, es Jean-Henri Lambert [1728 1777]. El seu objectiu es construir les representacions de les gures directament sobre el pla del quadre, prescindint del pla del terra. Per aconseguir-ho li cal denir tots els elements en el pla del quadre; en especial, els punts de fuga per als angles de les diferents direccions respecte de la recta que determina la dist` ancia del punt de vista al quadre, i un procediment per establir escales de mesura per a diferents rectes a partir duna escala establerta per a una parallela a lhoritz o.37 Aquest autor es molt conscient duna de les aportacions de la perspectiva a la geometria: linter` es de lestudi de les transformacions geom` etriques i de les propietats que es conserven un cop aplicades. En el cas de la transformaci o perspectiva, Lambert es conscient que amb la introducci o de punts de linnit, les relacions dincid` encia es conserven. Una de les raons de linter` es daquest fet la trobem en les aplicacions que en fa als problemes de construcci o amb regle sol. A la secci o 7.4.4 presentarem un dels 15 problemes de construcci o amb regle que resol al nal de Lambert [1774].
Vegeu Andersen [1992] en qu` e sinclou aquest tractat, juntament amb el publicat el 1715, Linear Perspective: or, a New Method of Representing Justly All Manner of Objects, del qual els New Principles s on una revisi o. 36 Vegeu la secci o 7.4.3. 37 Vegeu els par` agrafs 32 i 52 de Lambert [1759], i Bkouche [1991], 278-279.
35
7.4. Algunes q uestions i teoremes
337
7.4
7.4.1
Algunes q uestions i teoremes

Sebastiano Serlio. Una pr` actica equivocada.
Dos dels exemples que mostren que la pr` actica de la construzione legitima i el m` etode del punt de dist` ancia, fou en molts casos mal interpretada durant el segle xvi, els trobem a Sebastiano Serlio. Concretament, en el segon llibre, dedicat a la perspectiva, del seu Regole generali darchitettura del 1537. Un dels procediments que proposa per a la representaci o duna quadr cula es desenvolupa 38 de la manera seg uent: Considera I lull de lobservador, i GH el quadre vist de perl. La representaci o del quadre vista de front, se situa en el costat de la l nia GH que no cont e el punt I . El costat transversal del primer quadrat ve representat per la l nia AG en la base del quadre. Per representar una renglera de quadrats perpendicular al quadre, partint de AG, comen ca amb el tra cat de les dues rectes AP i GP convergents a un punt P situat a la mateixa altura de la base del quadre que el punt I . La representaci o dels costats perpendiculars al quadre dels diferents quadrats, estaran sobre aquestes l nies. El quadrat m es proper al quadre ve representat pel trapezi AG12, que ha a dir, tra sigut constru t pel m` etode de la construzione legitima. Es cant la o B amb el quadre GH , i la parallela, per B , visual IA, la seva intersecci a AG, la qual talla a les dues convergents AP i GP en els punts 1 i 2.
P 5 3 1 6 4 2 H D
C
B K
El quadrat seg uent, adjacent i m es allunyat, ve representat pel trapezi 1234. En aquest cas, per construir la transversal 34C , ha tra cat la l nia I 1, la qual talla GH en el punt C , i despr es, la parallela per C a AG. Les transversals successives les dibuixa seguint el mateix m` etode que en el cas de 34C . Aix resulten els trapezis 3456, etc., que representen els quadrats successius.
38
Vegeu Le Goff [1987a], 6972, i Le Goff [1987b], 239260.
338
Nom es cal fer una senzilla comprovaci o per veure que el m` etode saparta de la construzione legitima. Efectivament, si observem la transversal superior del segon quadrat que resultaria daquest u ltim m` etode no coincideix amb la 34C . Aix` o passa perqu` e la visual IZ , en qu` e Z satisf` a AZ = GA, que la determina no passa pel punt 1. De fet, no hi passa per a cap posici o inicial de I si P = H ; perqu` e, segons el m` etode del punt de dist` ancia, la l nia Z 1 passa per un punt J de la l nia IP tal que P J = HI i, si P = H , aix` o implica J = I . Daltra banda es podria observar que les diagonals dels diferents quadrats constru ts per Serlio, convergeixen a un mateix punt. Tot i que aquest punt no encia podria fer pensar que la construcci o est` a sobre la recta IP , aquesta converg` es correcta, si no es t e consci` encia de la propietat de la l nia de lhoritz o. Una altra prova que la construcci o no es correcta es considerar que si la construcci o segu s amb els quadrats duna columna adjacent, compartirien les transversals i llavors les diagonals que haurien dapar` eixer alineades es presentarien formant una l nia poligonal.
Activitats 7.5
E2
1. Feu una presentaci o amb el CABRI de la construcci o de Serlio en qu` e es visualitzin els comentaris fets en aquesta secci o. P 7.4.2 El teorema de lhexagram de Pascal
Pascal presenta el teorema de lhexagram en el seu Essay pour les coniques del o per` o el fet que el presenti primer per al cas duna 1640.39 No en fa la demostraci circumfer` encia i despr es per a una c` onica qualsevol, fa pensar en una demostraci o 40 a lestil de Desargues. Primer utilitzaria la teoria de la proporci o sobre la conguraci o de la circumfer` encia i les rectes, i despr es faria una justicaci o sobre una c` onica a partir duna circumfer` encia que es project es sobre aquesta. Farem una presentaci o del teorema per al cas duna circumfer` encia:41 Sigui un hex` agon ABCDEF inscrit en una circumfer` encia. Considerem els punts X , Y i Z dintersecci o de les parelles de costats oposats AB i DE , BC i EF , i CD i F A. Llavors els punts X , Y i Z estan sobre una recta.42
Vegeu els lemes I i II de Pascal [1640]. Tractarem dos importants teoremes de Desargues en una secci o a part. 41 Exclourem els casos en qu` e les rectes implicades es tallen en punts de linnit s on paralleles, per a no allargar lexposici o. 42 Per als casos que no demostrem, per exemple quan alguna parella de costats oposats, com ara AB i DE , s on parallels, tamb e es compleix el teorema si es t e en compte que el punt de tall X es el punt de linnit de la recta Y Z .
40 39
339
C A E X Y B F E X
D F B C D
Considerem el triangle P QR determinat pels punts dintersecci o de AB i CD, CD i EF , i EF i AB . Si utilitzem el teorema de Menelau,43 podem armar que: De la intersecci o de DE amb el triangle P QR, EQ XR DQ = DP ER XP i, per tant, XR ER DQ = . XP DP EQ
R A F E Q C D Y
B P
De la intersecci o de AF amb el triangle P QR, AR F R ZQ = AP F Q ZP i, per tant, ZQ AR F Q = . ZP AP F R
De la intersecci o de BC amb el triangle P QR, BP CP Y Q = BR CQ Y R i, per tant, YR BR CP = . YQ BP CQ
Amb totes aquestes relacions a la nostra disposici o, ens proposem de demostrar que XR ZQ Y R = , XP ZP Y Q
43
Vegeu la p` agina 242 de la secci o 325.
340
perqu` e llavors, pel teorema rec proc de Menelau,44 els punts X , Y i Z estaran alineats. Observem que RA RB = RF RE i P A P B = P D P C . Per tant, ZQ Y R ZP Y Q = = AR BR AP BP RF RE PD PC F Q CP = F R CQ F Q CP RE F Q = . F R CQ P D CQ
Ara b e, QD QC = QE QF =
QD FQ = . Per tant, CQ QE
ZQ Y R RE QD XR = = . ZP Y Q P D QE XP
Activitats 7.6
B
1. Considereu cinc punts A, B , C , D i E . Constru u amb el CABRI: (1) La l nia poligonal ABCDE . (2) Una recta variable r pel punt X = AB DE . (3) Els punts Z = r DC i Y = r BC . (4) El punt P = AZ EY .
B X
B X
B P Z Y r
Z A A E Pas (1) C
Y r A
C Passos (2) i (3)
C Pas (4)
Llavors, comproveu que el lloc geom` etric dels punts P , resultants de la variaci o de la recta r, es la c` onica pels punts A, B , C , D i E . P
44
341
7.4.3
Brook Taylor. El teorema fonamental i la t` ecnica de labatiment
Presentem el tercer teorema dels New Principles perqu` e, en ser aquest teorema el fonament principal de tota la pr` actica de la perspectiva, faria b e el lector en familiaritzar-se molt amb ell .45
C q O V f g B G F A t
El seu enunciat es:
La projecci o duna l nia recta F G no parallela al quadre passa per la seva intersecci o B [amb el quadre] i el seu punt evanescent V .46
La demostraci o es basa totalment en les relacions dincid` encia i es desenvolupa considerant: q : Quadre o pla sobre el que es representen els objectes. t : Pla original sobre el que es troben els objectes que es volen representar. O: Ull de lobservador o punt de vista. F G i f g : Recta que es vol representar, i la seva representaci o en el quadre. F O i GO: Raigs visuals que originen f i g sobre el quadre. B : Punt dintersecci o de F G amb el quadre. AC : L nia devanesc` encia en qu` e el pla parallel, per O, a t talla el quadre. [L nia de lhoritz o] V : Punt evanescent de la l nia F G, intersecci o del quadre amb la parallela, per O a F G. [Representaci o del punt de linnit de F G en el quadre.]
Vegeu Taylor [1719], 14, i Andersen [1992], 174. El punt evanescent duna l nia, es el punt en qu` e el quadre talla la parallela a aquesta l nia que passa per lull O de lobservador.
46 45
342
Sobserva que la l nia f g es la intersecci o del quadre amb el pla del triangle OF G. Llavors, el punt B pertany a la prolongaci o de f g , perqu` e B pertany al pla del quadre, al pla OF G i, per tant, a la seva intersecci o que es la recta que cont e f g. Daltra banda, OV parallela a F G, est` a en el pla del triangle OF G. Llavors, V pertany al pla OF G i al quadre; per tant, V est` a en la prolongaci o de f g . P A partir daquest teorema, passem a la interpretaci o de la construcci o feta per Taylor, de la representaci o a sobre el quadre dun punt A, en el problema I dels New Principles.47 El marc en qu` e es planteja el problema est` a constitu t per: O: Punt de vista. S : Centre del quadre o punt del quadre determinat per la perpendicular, per O, al quadre. b: Seat o projecci o perpendicular de A sobre el quadre. t : Pla original sobre el que es troben els objectes que es volen repre c` sentar. Es omode representar-lo perpendicular al quadre, per` o no es estrictament necessari. o : Pla, per O, parallel a t .
o O
S a b t A
Llavors, la representaci o a, del punt A, en el quadre es troba sobre el raig visual ac adjunt. OA i, pel teorema fonamental, sobre la l nia bS , vegeu el gr` En el problema I dels seus New Principles, es planteja de construir la representaci o a del punt A, coneguts els punts b i S , i les dist` ancies OS i Ab. La soluci o selabora totalment en el pla del quadre. Resulta dabatre els plans t i o sobre el pla del quadre, exteriorment al quadre.48
Vegeu Taylor [1719], 2021, i Andersen [1992], 1318, 180181. Quan presenta la seva construcci o no explica que ha fet aquest abatiment, sin o que presenta directament el gr` ac adjunt de la dreta. Que la construcci o resulta daquest abatiment ho explica en el problema II.
48
47
343
O 0 o0 o0 O o S a b t A t0
0
O0 o0 S a0 = a A t0 b A0
Daquesta operaci o sobtenen els punts O i A transformats dels punts O i A. La soluci o que d ona Taylor al problema es que la representaci o de A es a = a = O A bS . Efectivament, per la semblan ca dels triangles OaS i Aab, abans de labatiment, tenim OS Sa = . ba Ab Daltra banda, per la semblan ca dels triangles O a S labatiment, tenim Sa OS . = ba Ab Per tant, en ser O S = OS i bA = bA, es compleix Sa Sa = , ba ba en qu` e a i a pertanyen a linterior del segment bS . Conseg uentment, a = a . Activitats 7.7 1. Considereu la construcci o de la perspectiva dun punt tal com ho fa Taylor en el problema I dels New Principles. i) Constru u-ne una visualitzaci o, pas a pas, amb el CABRI. ii) Elaboreu tres macros que proporcionin: A partir dun punt del pla del terra, el seu transformat en el quadre. A partir dun punt de lespai, el seu transformat en el quadre. [Per determinar el punt de lespai caldran dos par` ametres: la seva projecci o sobre el terra i la seva elevaci o sobre el terra.] A partir dun punt de lespai, la representaci o en el quadre de la seva projecci o sobre el terra, junt amb la representaci o del punt.
B
i A a b, despr es de
344
2. Representeu, amb lajut de les macros creades a lactivitat anterior, mitja esfera amb el cercle de secci o parallel al pla del terra, tal com es presenta en el gr` ac adjunt.
P 7.4.4 Lambert. La perspectiva i les construccions amb regle sol.
El fet que les rectes paralleles, a una recta donada l, es puguin tra car amb regle sol en el pla del quadre, nom es cal con` eixer la seva direcci o que ve determinada pel punt de la l nia de lhoritz o que pertany a l, permet resoldre moltes construccions amb regle sol amb el recurs de les transformacions perspectives. Per illustrar-ho, estudiarem un dels problemes de construcci o amb regle sol presentat al nal de Lambert [1774]. Concretament, el problema 5 diu:49 r i s s on l nies que es tallen en un punt fora del quadre, tra car amb l unic ajut dun regle i sense prolongar aquestes l nies, una l nia passant per un punt E donat, que talli r i s en el mateix punt dintersecci o. O sigui que si I = r s, es tracta de construir EF tal que si la prolongu essim, pass es per I .
s I E r F
De la construcci o i prova posterior de Lambert, podem extreure lestrat` egia que ha seguit. Aquesta consisteix a considerar que aquest problema es pot interpretar com la transformaci o perspectiva dun altre problema en qu` e: Les rectes r i s s on paralleles.
49
Vegeu Lambert [1774], 268, i la secci o 8.7.
345
El punt E equidista de r i s. Es demana la construcci o dun punt F tal que EF sigui parallela a r i s, o de manera equivalent, la construcci o de F equidistant de r i s. Llavors, per construir el punt F , observa que, en el nou problema abans de la transformaci o perspectiva, E i F es poden considerar com els centres de dos rectangles o parallelograms ABHG i GHDC , amb els costats AG, GC , sobre r, i els costats BH , HD, sobre s.
s B E H F D I
r A G C
Aix , la construcci o de F passa per la construcci o dels transformats daquests rectangles, per la perspectiva. Per construir ABHG, tracem en el quadre vegeu la gura inferior de lesquerra: e A r i H s. El segment AE prolongat ns el punt H , en qu` El segment BE prolongat ns el punt G, en qu` e B s i G r. o de AB i GH . El punt K dintersecci
K K
B s E r A
B s E
H F
C G r A G
Llavors, si considerem els punts I i K sobre la l nia de lhoritz o, tenim la representaci o del rectangle ABHG, de centre E , constru t. Per a la representaci o del rectangle GHDC i el seu centre F , tracem vegeu la gura superior de la dreta: Una recta, per K , que talli r en un punt C , i s en un punt D. El punt F dintersecci o de HC i GD. Aix , EF passa pel punt I de lhoritz o perqu` e, abans de la transformaci o perspectiva, EF es parallela a r i s, en ser E i F equidistants daquestes dues rectes.
346
7.5
7.5.1
Dos teoremes de Desargues

El teorema de Desargues dels dos triangles
Lany 1647, Abraham Bosse [16021676] deixeble i divulgador de lobra de Desargues, publica la Mani` ere universelle de Mr. Desargues pour pratiquer la perspective par petit pied comme le g eom etral.50 Al nal de lobra apareixen tres proposicions que, pel seu estil i contingut, satribueixen directament al mateix Desargues. La primera daquestes es lanomenat teorema de Desargues dels dos triangles. La q uesti o purament geom` etrica que shi planteja sembla tenir el seu origen en lobservaci o de la pr` actica perspectiva.51
O B0 A0 P C0 R A Q C B
Per illustrar-ho, considerem un triangle ABC en el pla del terra i la seva representaci o A B C en el pla del quadre, es a dir les rectes AA , BB i CC convergeixen en el punt O exterior als dos plans. Sobserva que les rectes que contenen els costats AB i A B es tallen en el punt P , les que contenen els costats AC i A C es tallen a Q, les que contenen els costats BC i B C es tallen a R, i aquests tres punts es troben sobre la l nia dintersecci o del quadre i del terra. Daquesta situaci o es plantegen les q uestions geom` etriques seg uents:52 1) Per a qualsevol triangle ABC , i per a qualsevol representaci o perspectiva ABC, es cert que P , Q i R estan alineats? a dir, si ABC i A B C estan en 2) La proposici o rec proca es certa? Es diferents plans i els punts P = AB A B , Q = AC A C i R = BC B C estan alineats, existeix un punt O tal que les rectes AA , BB i CC hi convergeixin?
50 Bosse fou un ferm partidari dexplicar els principis generals de la perspectiva de Desargues als alumnes de lAcad emie Royale de Peinture et Sculpture, perqu` e opinava que aquesta era l unica manera de revelar les lleis de lart del disseny i de la pintura. Aix` o li comport` a greus problemes que van desembocar en la seva expulsi o de lAcad emie, el mes de maig de 1661. Vegeu Le Goff [198182], Bottineau [1994] i Flocon [1994]. 51 A les p` agines 203204 de Taton [1951], aquest autor es pregunta si el teorema es original de Desargues, tenint en compte que a Eecke [1933] II, 488 de ledici o de 1982, Pappo comenta una q uesti o similar dels Porismes dEuclides. Finalment sinclina a pensar en la seva originalitat inspirada en la pr` actica perspectiva. 52 En aquestes q uestions queden inclosos els punts de linnit determinats per fam lies de rectes paralleles.
7.5. Dos teoremes de Desargues
347
3) Es poden generalitzar les respostes a les preguntes anteriors quan coinci a dir, en el pla deixen el pla del quadre i el pla del terra? Es es certa lequival` encia AA , BB , CC convergeixen en un punt O P = AB A B , Q = AC A C , R = BC B C estan alineats ?
Desargues demostra el teorema directe a lespai utilitzant propietats dincid` encia. En el cas que els triangles es troben en un mateix pla utilitza consideracions m` etriques i, m es concretament, el teorema de Menelau. En el teorema rec proc a lespai tamb e fa u s de la incid` encia, i en el pla es recolza directament en el cas directe. Tamb e tracta el cas en qu` e les rectes que uneixen els v` ertexs dels dos triangles tendeixen a un punt a dist` ancia indeterminada , es a dir en qu` e s on paralleles. Passem a estudiar quina es la seva manera dactuar amb el suport de la gura que acompanya la seva exposici o, la qual hem reprodu t a la part esquerra del gr` ac adjunt.53 Teorema directe
Quan les rectes HDa, HEb, cED, lga, lf b, HlK , DgK , Ef K , sigui en diversos plans, sigui en el mateix, es tallen les unes amb les altres, en qualsevol ordre i inclinaci o que pugui ser en aquests punts; els punts c, f , g estan en una recta cf g .
H D d a E e g l f k c K c K b h a E g l f D H
La situaci o que tracta en la seva demostraci o correspon a la gura de la dreta, en qu` e sha intentat de representar la perspectiva, des de H , del pla del triangle DEK , sobre el pla del triangle abl. La recta cf g es la intersecci o dels dos plans. La demostraci o es desenvolupa m es o menys aix : 1r cas: Les rectes estan en plans diferents.
53
Vegeu Taton [1951] 206207 de ledici o de 1988, i FieldGray [1987], 161164.
348
En ser, per les hip` otesis de sortida, HDa i HEb dues rectes, abDE est` a contingut en un pla. Llavors, si c = ab DE , Desargues considera de sortida les rectes abc i DEc. De la mateixa manera, considera les rectes lga, lf b, DgK i Kf E , en qu` e g = al DK i f = bl EK . Les rectes abc, lga i lf b, determinen el triangle abl, i el pla que determinen cont e els punts c, f i g . Les rectes DEc, DgK i Kf E , determinen el triangle DEK , i el pla que determinen tamb e cont e els punts c, f i g . Llavors, en ser la intersecci o dels dos plans una l nia recta, aquesta cont e els punts c, f i g . 2n cas: Les rectes estan en el mateix pla. Aplica el teorema de Menelau a les tres conguracions DHKagl, KHElf b i DEHabc, vegeu les tres primeres gures del gr` ac adjunt, i obt e,
H D a g l b K f K c a E l b c E E f K g H D H D
gD Hl aD Kf Kl Hb aD cD bE = , = , = . gK lK aH f E lH Eb aH cE bH Llavors, daquestes tres igualtats obt e, cD = cE gD lK gK Hl lH Kf Kl f E = gD Kf . gK f E
Conseg uentment, pel rec proc del teorema de Menelau, vegeu la quarta gura del gr` ac anterior, aplicat sobre la conguraci o DKEf gc, els punts f , g i c estan alineats. Teorema rec proc i casos especials No entrarem en detalls i apuntem, sense estudiar-ho, que estableix que si c, f i g estan alineats, i HDa, HEb s on l nies rectes, llavors l HK . Per a la seva demostraci o, en el cas de lespai utilitza arguments dincid` encia, i en el cas pla fa un raonament que utilitza el teorema directe. Despr es del teorema rec proc, fa un tractament a part dels casos de les parelles de triangles, (DHE, dhe), (DHK, dhk ), (DEK, dek), (HEK, hek ),
349
en qu` e les rectes Dd, Hh, Ee i Kk tendeixen a un punt a dist` ancia indeterminada , es a dir, en qu` e s on paralleles. Adjuntem els gr` acs de dos dels quatre casos possibles:54
H D d a E b e h a g l D d H h
k c K
En la demostraci o tamb e utilitza arguments dincid` encia per al cas de lespai, mentre que per al cas pla suggereix una demostraci o a partir de les propietats projectives de lespai, sense detallar-la:
I totes aquestes rectes estan en un mateix pla cbagf l, dividides per aquestes paralleles [Dd, Hh, Ee i Kk] que passen per H , D, E i K , cadascuna de manera semblant a la seva corresponent en la gura de diversos plans. Aix la gura que les paralleles han denit en el pla hdabcedgf kl, correspon recta a recta, punt a punt, i ra o a ra o, a aquella abcEHlKgf de diversos plans. I es poden discutir les seves propietats digual manera en una com en laltra, i per aquest mitj` a prescindir daquella en relleu substituint-la per aquella dun sol pla.
Comentari nal Una de les caracter stiques de lactuaci o de Desargues es que quan treballa amb triangles en plans diferents, la seva demostraci o deriva de les propietats dincid` encia a lespai; per` o, per al cas pla, recorre a consideracions m` etriques. La q uesti o que es planteja es que si el teorema nom es es refereix a q uestions dincid` encia i parallelisme [incid` encia en un punt de linnit], seria possible demostrar el cas pla sense rec orrer a consideracions m` etriques o, en u ltima inst` ancia, als axiomes de congru` encia? En els Grundlagen der Geometrie de Hilbert, trobem la resposta.55 All sestableix:
54 55
Per als altres dos casos vegeu lactivitat 7.8.1. Vegeu Hilbert [1899], 91113 de ledici o espanyola de 1991.
350
En una geometria basada en tots els axiomes dincid` encia del pla, ordre, congru` encia, paralleles i continu tat, amb excepci o de laxioma de congru` encia de triangles C-A-C, no es verica el teorema. En una geometria basada en els axiomes dincid` encia del pla i de lespai, ordre i paralleles, es verica el teorema.56 Condici o necess` aria i sucient perqu` e una geometria en qu` e se satisfan els axiomes dincid` encia del pla, ordre i parallelisme, pugui ser concebuda com una part duna geometria espacial en qu` e es compleixen tots els axiomes dincid` encia, ordre i parallelisme, es que sigui v` alid el teorema de Desargues. Activitats 7.8
B
1. Presenteu les conguracions de triangles en perspectiva que resulten del gr` ac de Bosse, presentat a la p` agina 446, quan es consideren: i) Les paralleles que uneixen els v` ertexs Dd, Ee i Kk , i les que uneixen els v` ertexs Hh, Ee i Kk . ii) El centre de perspectiva l i el centre de perspectiva K . 2. Visualitzeu amb el CABRI, el teorema directe de Desargues. 3. Observeu la conguraci o adjunta en qu` e es visualitza el teorema de Desargues sobre els triangles P QR i P Q R .57
X
s B
P0
Q0 R0 C1 R B1 Q regle c M N A
P a b
56 Aquests dos primers resultats venen a dir que si no tenim el recurs de submergir el pla en lespai de tres dimensions, sense el concurs dels axiomes de congru` encia o alguna axiom` atica equivalent no es verica el teorema de Desargues. A Ef mov [1978], 213216 de ledici o espanyola de 1984, podeu trobar una demostraci o daquest teorema, basada u nicament en els axiomes dincid` encia de Hilbert per a lespai, als quals sha afegit que:
nim de tres punts. A cada recta hi ha un m Dues rectes qualssevol, en un mateix pla, tenen algun punt en com u. Aquesta activitat ha estat elaborada a partir duna presentaci o de Eves [1963], I, 207 de ledici o de 1969.
57
351
i) Ideeu un m` etode per tra car un segment AB , amb regle sol, si el regle M N t e longitud menor que la dist` ancia que separa A i B . [En el gr` ac es compleix BB1 = M N .] ii) Elaboreu una visualitzaci o pas a pas del m` etode amb el CABRI, i una macro basada en el m` etode creat, que simpliqui el tra cat complet del segment AB . P
7.5.2
La involuci o
A partir de les lectures dels autors cl` assics, concretament dApolloni i Pappo, i de la seva pr` opia experi` encia en els problemes pr` actics de la perspectiva, es molt probable que Desargues conceb s les primeres intu cions per elaborar la seva teoria de les c` oniques, amb el recurs a lespai tridimensional. Lobjectiu, davant les dicultats de les concepcions espacials, era el de reduir els seus raonaments a raonaments sobre el pla. Segons Taton,58 per a aix` o, nhi havia prou amb no considerar lespai tot sencer, sin o portar latenci o sobre una gura plana donada i la seva transformada per perspectiva, de manera que aquesta u ltima pogu es o es el que Desargues ser f` acilment restablerta en el pla de la gura inicial . Aix` proposa en el Brouillon project. Per aconseguir-ho introdueix un concepte fonamental, la involuci o, que tracta sobre un cert tipus de relaci o entre sis punts sobre una recta. Aquest nou concepte li permet destablir el teorema de la involuci o sobre una c` onica, el qual estar` a en la base de gran nombre de propietats que estudia posteriorment. La import` ancia de la relaci o dinvoluci o rau en la seva invari` ancia quan se sotmet la recta, sobre la qual es troben els punts relacionats, a una projecci o, des dun punt, sobre una altra recta. La invenci o daquest concepte hagu es pogut estar inspirada en la lectura de lobra de Pappo, concretament dels seus lemes sobre La secci o determinada i els Porismes dEu59 o dinvoluci o. Daltra clides, els quals contenen casos particulars de la relaci banda, Desargues podria haver establert parallelismes entre les relacions presentades per Pappo i les successions de nombres concrets que intervenien en les construccions descales per a les representacions perspectives. El que es cert es que aquesta q uesti o encara resta, actualment, molt oberta.60 Pretenem, fugint del llenguatge inventat per Desargues, presentar aquest concepte, la demostraci o dinvari` ancia que en fa Desargues, el teorema de la involuci o, i la seva aplicaci oa la demostraci o de lexist` encia de la recta polar dun punt respecte duna c` onica. Acabarem amb laplicaci o de la propietat de la polar, al tra cat de tangents.
58 59
Vegeu Taton [1951], 96. Vegeu Eecke [1933], 530596 i 669717 de ledici o de 1982. 60 Vegeu Tossut [1995].
352
La ra o doble a Pappo Abans de presentar el tractament de Desargues, mostrarem un exemple dels coneixements que hagu es pogut adquirir dels autor cl` assics, i que possiblement contribu ren a la introducci o de la involuci o. Estudiarem la proposici o 129 del llibre VII de la Collecci o Matem` atica de Pappo. All , aquest autor estudia la ra o doble o anharm` onica de quatre punts A, B , P i Q sobre una recta. Adaptant-ne el llenguatge la representem per61 (AB, P Q) = AP BP AP BQ : = . AQ BQ AQ BP
Concretament, demostra que si projecta A, B , P i Q sobre una altra recta, des dun punt O, de manera que A es transformi en ell mateix , i els altres en B , P i Q , llavors la ra o es conserva; es a dir (AB, P Q) = (AB , P Q ).
K
O Q B M A N L P P0 B0 Q0
Per a la seva demostraci o tra ca les l nies auxiliars seg uents: La recta AL parallela a OB , la qual talla OQ en el punt K , i OP en el punt L. La recta parallela, per L, a OQ, la qual talla AQ en el punt N , i AQ en el punt M . Llavors, mitjan cant la composici o de raons i les semblances de triangles ALM AKQ
61
AP L B P O
AKQ B OQ ,
La notaci o (AB, P Q) es introdu da per M obius el 1827. El terme ra o doble es de Jacob o de 1989, trobem el terme ra o anharm` onica. Steiner, mentre que a Chasles [1837], 34 de ledici
353
pot escriure, AP AM = = Aix` o implica que AM B P AM AL AP B Q = = = . AQ B P AQ B P AQ AK De la mateixa manera, de les semblances de triangles ALN AKQ sobt e AP AN = = Aix` o implica que AN BP AN AL AP BQ = = = AQ BP AQ BP AQ AK Llavors, de les igualtats (7.3) i (7.4) sobt e, (AB, P Q) = (AB , P Q ). Aquest resultat t e algunes conseq u` encies immediates que estudiarem a lacties que la ra o doble es conserva, en general, per projecci o, vitat 7.9.1. La primera sense necessitat que A es transformi en ell mateix. Una altra conseq u` encia es la conservaci o de la propietat de conjugaci o harm` onica de dues parelles de punts. Recordem que donats quatre punts diferents A, B , C i D, la parella AB es conjugada harm` onica de la CD si es compleix AC BC = . AD BD Aquest concepte es important de cara a molts tipus de construccions, com per exemple la del tra cat de tangents a les c` oniques.62 Activitats 7.9 1. Siguin els punts A, B , P i Q sobre una recta.
Notem que hem trobat punts que complien aquesta relaci o a les seccions 190, p` agina 135, 6.5, p` agina 304, i a lactivitat 5.4.1, p` agina 217.
62
AP AL P B AK = = AL AM OB AQ PB P B OB = . OB B Q BQ
(7.3)
AP L BP O
AKQ BOQ,
AP AL PB OB
AL P B AK = = AN OB AQ OB PB = . BQ BQ
(7.4)
B
P
354
i) Demostreu que si els projectem, des dun punt O, sobre una altra recta, de a dir manera que resulten A , B , P i Q , llavors es conserva la ra o doble. Es (AB, P Q) = (A B , P Q ). Indicaci o: Traceu la l nia auxiliar AQ i apliqueu dues vegades el resultat de la proposici o VII.129 de Pappo. ii) Considereu el cas en qu` e AB i P Q s on parelles conjugades harm` oniques. Demostreu que A B i P Q , tamb e ho s on. 2. Situem-nos en el terreny de les transformacions perspectives. Imagineu que tenim en el pla del terra, una conguraci o de rectes com les del gr` ac adjunt.
L L L C N A X B M
Observem que tenim les paralleles AB i CD, i les paralleles AC , BD i LN , en qu` e N = AD BC i X = LN AB . Considerem M el punt de linnit de la primera parella de restes, i L el punt de linnit de les altres tres. i) Dibuixeu la conguraci o resultant en el pla del quadre. ii) Estudieu en el pla del terra la relaci o entre M A/M B i XA/XB . MA PA Indicaci o: Considereu = lim . MB P AB P B
P
iii) Tradu u la relaci o descoberta a lapartat anterior sobre el pla del quadre. iv) Quan tenim dues parelles AB i P Q conjugades harm` oniques, tamb e es diu que el punt Q es el quart harm` onic dels punts A, B i P . El problema de la seva construcci o ja ha estat tractat en aquest treball, de la qual cosa hem fet refer` encia a la nota 62 daquest cap tol. Fins aquest moment la construcci o sha fet amb regle i comp` as, per` o els resultats daquesta activitat permeten elaborar una construcci o amb regle sol. Justiqueu-ho, descriviu els passos de la construcci o i elaboreu-ne una visualitzaci o i una macro amb el CABRI. 3. Amb lajut dels resultats de lactivitat anterior, solucioneu, amb regle sol, les q uestions seg uents: Donat un segment AB i una recta parallela t a AB , constru u el punt mitj` a de AB . Donat el segment AB , el seu punt mitj` a P , i un punt C , exterior a la recta que cont e AB , constru u la recta, per C , parallela a AB . P
355
Denici o i invari` ancia de la relaci o dinvoluci o Desargues no treballa amb la ra o doble de quatre punts, sin o amb un concepte m es general que implica sis punts i la igualtat de dues raons dobles. Concretament, per a Desargues, tres parelles de punts AB , CD, EF sobre una recta, estan en involuci o si DE DF DA DB = , CE CF CA CB i les parelles s on mesclades o no mesclades.63 Desargues tracta el concepte en profunditat i demostra, entre daltres coses, que si es canvia lordre de les parelles, aquestes segueixen estan en involuci o. Tamb e tracta alguns casos particulars, concretament ens interessa citar aquell en qu` e els dos punts de dues parelles a dir, el cas en qu` coincideixen. Es e es consideren les parelles AA, CD, EE . Llavors, si estan en en involuci o podem escriure DA DE CA DA2 DE DE 2 = = 1. = 2 2 CE CA CE CA CE DA En aquest cas es diu que A, C , D, E s on quatre punts en involuci o. Tamb e hem dit que A, E , s on conjugats harm` onics de C , D. Amb la presentaci o i demostraci o del teorema de Menelau, com a lema previ, demostra la invari` ancia de la involuci o per projeccions. Concretament, demostra la proposici o seg uent:64 Siguin els punts F , D, B , C , G i H sobre una recta, i el punt K exterior a aquesta recta. Siguin les rectes F K , DK , BK , CK , GK i HK que tallen una altra recta, que no cont e K , en f , d, b, c, g i h. Llavors, BH , DF , CG estan en involuci o implica que bh, df , cg a dir estan en involuci o. Es DB DH dg dc db dh DG DC = = = . FG FC FB FH fg fc fb fh
Dues parelles s on mesclades, si un punt de cada parella est` a entre dos punts de laltra. Si aix` o no passa, s on no mesclades. Llavors, m es de dues parelles s on mesclades, si ho s on de dues en dues; i s on no mesclades si s on no mesclades de dues en dues.
M N P Q R S M P R N Q S
63
En el gr` ac de lesquerra de la gura adjunta, M N , P Q, RS s on parelles no mesclades, i en el de la dreta s on mesclades. Notem que la igualtat de la denici o es equivalent a DE CA DB CF = . DA CE DF CB Llavors, en el llenguatge de la ra o doble es podria escriure com (DC, EA) = (DC, BF ) .
64
356
c b d f K
5 4 3 2
h F D B C G g H
Per demostrar-ho, tra ca la recta Df , la qual talla BK , CK , GK , HK , en els punts 2, 3, 4, 5, i treballa amb les diferents conguracions de Menelau que resulten a partir dels triangles Df d i DF f . De la conguraci o Df dK 4g obtenim, D4 gf dg D4 Kd DK = = = . Kd 4f dg fg 4f DK De la conguraci o Df dK 3c obtenim, DK dc dc D3 Kd D3 = = = . 3f Kd f c fc 3f DK Per tant, de les igualtats (7.5) i (7.6), dg dc D4 D3 = fg fc 4f 3f A m es, de la conguraci o Df F K 4G obtenim, f 4 GD D4 GD KF fK = = = . KF 4D GF 4f GF f k De la conguraci o Df F K 3C obtenim, fK f 3 CD D3 CD F K = = = . KF 3D CF 3f CF f K Llavors, de les igualtats (7.7), (7.8) i (7.9) sobt e, per composici o de raons, dg dc GD CD = fg fc GF CF FK fK
2
(7.5)
(7.6)
Kd DK
(7.7)
(7.8)
(7.9)
dK DK
(7.10)
357
De la mateixa manera, si es treballa amb les conguracions Df d2Kb, Df dK 5h, Df F K 2B i Df F K 5H sobt e db dh BD HD = fb fh BF HF FK fK

2
dK DK
(7.11)
Conseg uentment, de les igualtats (7.10) i (7.11), obtenim DG DC DB DH dg dc db dh = = = . FG FC FB FH fg fc fb fh Observem que un corollari daquest teorema es que una projecci o conserva la a dir que si relaci o de quatre punts en involuci o o de jugaci o harm` onica. Es G = C , B = H , g = c i b = h, llavors DC BD dc bd = = = . FC BF fc bf El teorema de la involuci o Aquest teorema es fonamental per a tota presentaci o posterior de Desargues. Apuntarem les fases de la demostraci o i deixarem la seva compleci o, per a lactivitat 7.10.1.65 Sigui BCDE un quadril` ater inscrit en una c` onica, i siguin els punts N = BC DE , F = CD BE i R = BD CE . Sigui r una l nia qualsevol de manera que P = BE r Q = CD r I = BC r K = DE r G = BD r H = CE r L = c` onica r M = c` onica r.
Llavors, qualssevol tres parelles entre les quatre P Q, IK , GH i LM , estan en involuci o.

N
C Q R I L G B F
E
65
358
La demostraci o consta de diverses etapes: Primerament prescindeix de la c` onica i demostra que P Q, IK , GH estan en involuci o. Ho fa , utilitzant el teorema de Menelau sobre les conguracions F P QCIB i F P QDKE . En segon lloc considera la c` onica i divideix lestudi en dues fases:
Quan el per metre de la corba de qualsevol secci o del corr o [cilindre o con], passa a trav es dels punts B , C , D i E , aquells que vulguin cercar una demostraci o amb les mateixes paraules per a totes les esp` ecies ho podran fer; tanmateix, aqu es fa la demostraci o en dues fases, primerament quan es el per metre dun cercle el que hi passa, i despr es, per a qualsevol daquestes altres esp` ecies de seccions del corr o.
Aix demostra, primerament, que P Q, IK i LM estan en involuci o quan la c` onica es una circumfer` encia. Ho fa utilitzant el resultat de la primera fase i la propietat de la pot` encia dun punt, per als punts P i Q.66 Per al cas de qualsevol c` onica, diu que nom es cal construir el con que cont e el per metre daquesta secci o i considerar la seva base circular. Llavors, es consideren, en el pla daquesta, les interseccions de totes les l nies que passen pel v` ertex del con i els punts sobre el pla de la c` onica citats a lenunciat; tamb e es consideren els plans que passen pel v` ertex del con i contenen totes les l nies implicades en el pla de la c` onica. Llavors, les parelles P Q , I K , G H i L M que resulten en el pla del cercle, sha demostrat que estan en involuci o. Per tant, les parelles P Q, IK , GH i LM , en el pla de la c` onica, tamb e estan en involuci o, perqu` e han resultat de la projecci o de les anteriors des del v` ertex del con.67
La polar dun punt respecte duna c` onica. Tangents Aquest es un bon exemple per veure una de les aplicacions que Desargues fa del teorema de la involuci o. Donada una c` onica, un punt F , i les secants F LM a la c` onica per aquest punt, es tracta de veure que el lloc geom` etric dels punts H tals que F H i LM s on dues parelles en involuci o conjugades harm` oniques, 68 est` a sobre una recta. Concretament, demostra la proposici o seg uent:
66 Vegeu les proposicions III.35 i III.36 dels Elements dEuclides, i lestudi fet a la secci o 2.6.4 i a lactivitat 2.8.1 daquest treball. 67 Com apunta Taton, aquesta es la primera intervenci o clara de la perspectiva com a m` etode de demostraci o geom` etrica. 68 Desargues lanomena traversale de les rectes F LM de lordenaci o de ta F . Aquesta ser` a la recta polar de F respecte de la c` onica. Vegeu la denici o i la demostraci o dexist` encia o de 1988, i FieldGray [1987], 102103, 115118. a Taton [1951] 138, 152155 de ledici
359
Inscrivim el quadril` ater BCDE en una c` onica i considerem els punts, G = BD CE Y = F G BE N = CD BE L = c` onica F H F = BC DE M = c` onica F H . X = F G CD
Llavors, per a qualsevol punt H de la recta GN es compleix LF LH = . MF MH

X F Y B G O C E K N I D L H M
La demostraci o que fa consta de les etapes seg uents: 1) GF i XY estan en involuci o. Per veure-ho utilitza el teorema de Menelau sobre les conguracions N DXY GB , ECGY XN , XF Y N ED i CN XF Y B , i obt e ND N B GY GX CX EN F X DX EN F Y BY CN = ; = ; = ; = . NX BY GX GY CN EY F Y DN EY F X BX CX Llavors, si componem raons GX GY
2
CX EN N B BY = = CN EY DX N D
FX FY
2) OF i BC estan en involuci o, perqu` e es conserva la relaci o dinvoluci o de GF i XY si es projecta des de N sobre F C . 3) F H i IK estan en involuci o, perqu` e es conserva la relaci o dinvoluci o de OF i BC si es projecta des de N sobre F K . 4) F H i P Q estan en involuci o, perqu` e es conserva la relaci o dinvoluci o de OF i BC si es projecta des de G sobre F K .
360
5) Pel teorema de la involuci o sobre una c` onica, IK , P Q i LM estan en involuci o. Llavors, per una propietat de la involuci o que ha demostrat al 69 principi del seu treball, daquesta involuci o i de les dues anteriors a les etapes (3) i (4), es conclou que F H i LM estan en involuci o. Un cop establerta la demostraci o, podem presentar la construcci o de la recta polar del punt F , sobre la qual es troben els punts H tals que LF/M F = LH/M H , de la manera seg uent: ater BCDE en la c` onica tal que F = BC DE . Inscrivim un quadril` Constru m la recta GN tal que G = BD CE i N = BE CD, la qual es la polar cercada. A partir daquest resultat, presenta el tra cat de les tangents des dun punt F exterior a la c` onica de forma immediata. Observa que aquestes tangents s on les rectes que passen pel punt F i pels punts T i S dintersecci o de la c` onica amb la recta GN polar de F .
F
B
G
S
N C
Efectivament, considerem la recta F T . Si no fos tangent, tallaria la c` onica en un altre punt K i, per la propietat de la polar tindr em F T /F K = T T /T K = 0. Aix` o implicaria F = T ,la qual cosa no es veritat perqu` eF es exterior a la c` onica.
Vegeu Taton [1951], 125, de ledici o de 1988, i FieldGray [1987], 90. Presentar aquesta propietat seria massa extens, per la qual cosa proposem una demostraci o alternativa daquest u ltim apartat. Pel teorema de la involuci o F F , LM i IK estan en involuci o i, per tant, LF LF LI LK = , MF MF MI MK Llavors, tenint en compte letapa (3) obtenim IF IH = KF KH IF KF
2 69
IF IF IL IM = KF KF KL KM
(7.12)
IL IM = IK, F H, LM, estan en involuci o. KL KM
Per tant, si tenim present la igualtat (7.12), LF LF LI LK LF LH LF LH = = = = . MF MF MI MK MF MH MF MH
361
Activitats 7.10 1. Completeu la demostraci o del teorema de la involuci o per al cas del cercle. 2. Utilitzeu el CABRI per: i) Elaborar un txer CABRI en qu` e es visualitzi, pas a pas, la construcci o de la polar dun punt respecte duna c` onica, i la de les tangents per un punt exterior. ii) Crear dues macros: una que proporcioni la polar de qualsevol punt respecte duna c` onica, i una altra que proporcioni les tangents per un punt exterior a la c` onica. iii) Utilitzeu la primera macro per comprovar que les rectes polars dels punts que pertanyen a la polar de F , passen per F . P
B
P
Cap tol 8
Fonts
8.1
8.1.1
Arist` otil
Fragment 76a 3176b 23 delsSegons Anal tics
Anomeno principis en cada g` enere aquells que no es possible demostrar la veritat. Es dona, doncs, per suposat qu` e signiquen les coses primeres i les derivades delles; quant a lexist` encia cal assumir-la en el principis i demostrar-la en les altres coses. Aix , que es la unitat, la recta i el triangle, i que la unitat i la magnitud existeixen sha de donar, per suposat, les altres coses shan de demostrar. Entre el principis que utilitzem en les ci` encies demostratives, uns s on propis de cada ci` encia, i daltres s on comuns, encara que comuns per analogia, perqu` e es pot utilitzar nom es el que est` a incl` os en el g` enere subordinat a la ci` encia en q uesti o. Per exemple, s on principis propis les denicions de l nia i de l nia recta; mentre que es un principi com u: si es treuen coses iguals de coses iguals les que queden s on iguals. I cadascun daquests es adequat en el seu g` enere; efectivament, ser` a igualment cert encara que no faci refer` encia a totes les coses sin o nom es a les magnituds en geometria i als nombres en aritm` etica. S on tamb e principis propis duna ci` encia les coses de les quals saccepta lexist` encia i en les que troba les propietats essencials que ella estudia. Aix , laritm` etica admet les unitats, i la geometria els punts i les l nies. En efecte accepten sense demostraci o lexist` encia i la denici o daquestes coses. A m es el signicat de cadascuna de les propietats essencials es dona per suposat. Per exemple: laritm` etica admet el sentit de les paraules parell o senar, quadrat, cub, i la geometria el dels termes irracional, estar trencat, estar inclinat; per` o, quan a lexist` encia daquestes propietats es demostra mitjan cant els principis comuns i les coses ja demostrades. El mateix passa amb lastronomia. En efecte, tota ci` encia demostrativa es refereix a tres coses: en primer lloc aquelles tals que la seva exist` encia sadmet sense demostraci o, es a dir el g` enere del que la ci` encia estudia les propietats essencials; en segon lloc les nocions comunes anomenades axiomes, a partir de les quals com a nocions primeres, es demostra; i en tercer lloc, les propietats de les quals es suposa conegut el signicat. Tanmateix, en el cas dalgunes ci` encies, pot succeir que es prescindeixi dalguna daquestes coses, per exemple no ocupar-se destablir que el g` enere existeix si es
363
364
8. Fonts
evident que existeix (que existeixi el nombre no est` a igual de clar que el fet que existeixi el fred i el calent), i no ocupar-se dinterpretar que signiquen les propietats si estan clares; com no ocupar-se tampoc dinterpretar que signiquen les nocions comunes, com la de treure coses iguals de coses iguals per ser evidents. Per` o no per aix` o deixen de ser tres per naturalesa aquestes coses: all` o del que es demostra alguna cosa, all` o que es demostra i all` o a partir del qual es demostra.
8.2
8.2.1
Michel Chasles
Fragment de lAper cu sobre les C` oniques dApolloni
Apolloni compos` a sobre les seccions c` oniques un tractat en vuit llibres. Els quatre primers contenien tot all` o que shavia escrit abans dell sobre aquesta mat` eria, de les quals ell nom es havia generalitzat algunes parts; aquesta part rebia el nom dElements de les c` oniques ; els altres quatre contenien les invencions pr` opies daquest gran ge` ometra. Va ser Apolloni el primer a considerar les c` oniques en un con oblic qualsevol de base circular; ns aquell moment no se les havia concebut m es que en el con recte o de revoluci o; i encara shavia suposat sempre el pla de secci o perpendicular a una de les arestes del con; aix` o obligava a considerar tres cons dobertura diferent, per formar les tres seccions c` oniques. Es designaven aquestes corbes amb els termes secci o del con acutangle, secci o del con obtusangle i secci o del con rectangle ; no adquiriren els noms dellipse, dhip` erbola i de par` abola ns lobra dApolloni. Tot aquest savi tractat reposa, quasi b e, sobre una propietat u nica de les seccions c` oniques, la qual deriva del con on aquestes corbes shan format. Aquesta propietat, que ignoren la majoria dels tractats moderns, mereix que la donem a con` eixer aqu , com a clau de tota la doctrina dels Antics, i com a absolutament necess` aria per la comprensi o de les seves obres. Considerem un con oblic de base circular, la recta tra cada des del seu v` ertex al centre del cercle que li serveix de base sanomena leix del con. El pla tra cat per leix, perpendicularment al pla de la base, talla el con seguint dues arestes, i determina en el cercle un di` ametre: el triangle que t e per base aquest di` ametre, i per costats les dues arestes, sanomena triangle per leix.1 Apolloni suposa, per formar les seves seccions c` oniques, el pla que talla perpendicularment al pla del triangle per leix.2 Els punts en qu` e aquest pla troba els dos costats daquest triangle s on els v` ertexs de la corba; i la recta que uneix aquests dos punts en es un di` ametre. Apolloni anomena aquest di` ametre latus transversum. Considerem que per un dels dos v` ertexs de la corba saixeca una perpendicular al pla del triangle per leix, se li dona una certa longitud, determinada com direm m es endavant i, per lextrem daquesta perpendicular, es tra ca una recta a laltre v` ertex de la corba. Ara, si per un punt qualsevol del di` ametre de la corba saixeca
Aqu resideix la interpretaci o restringida de Chasles, perqu` e aquesta elecci o reduir` a, en les paraules que segueixen, els possibles plans de secci o que determinaran les c` oniques. 2 El que fa realment Apolloni, es considerar primerament un pla de secci o sense cap restricci o i, despr es, el triangle per (o segons) leix que t e la base en el di` ametre perpendicular a la recta dintersecci o del pla de secci o amb el pla de la base. Llavors, el pla del triangle segons leix i el pla de secci o no s on, en general, perpendiculars.
1
8.3. Ren e Descartes
365
perpendicularment una ordenada, el quadrat daquesta ordenada, compresa entre el di` ametre i la corba, ser` a igual al rectangle constru t sobre la part de lordenada compresa entre el di` ametre i la recta, i sobre la part del di` ametre compresa entre el primer v` ertex i el peu de lordenada. Aquesta es la propietat origin` aria i caracter stica que Apolloni reconeixia a les seves seccions c` oniques, i de la qual se serveix per treuren, mitjan cant transformacions i deduccions molt h` abils, quasi totes les altres. Ella juga, com es veu, a les seves mans, quasi b e el mateix paper que lequaci o de segon grau amb dues variables en el sistema de la geometria anal tica de Descartes. A partir daix` o es veu que el di` ametre de la corba, i la perpendicular aixecada per un dels seus extrems s on sucients per construir aquesta corba. Aquests s on els dos elements dels quals es van servir els Antics per establir la teoria de les c` oniques. Anomenaren la perpendicular latus erectum ; els Moderns han canviat aquest nom primerament pel de latus rectum, el qual ha estat utilitzat durant molt temps, i despr es lhan substitu t pel de par` ametre, el qual ha quedat.
8.3
8.3.1
Ren e Descartes
Fragment de la Regla IV de Descartes
M es endavant, quan pensava en quina podia ser la causa que en daltres temps els primers creadors de la losoa no volguessin admetre a lestudi de la sabiduria a tot aquell que ignor es la matem` atica, com si consideressin que aquesta disciplina era entre totes la m es f` acil i la m es necess` aria per ensenyar als esperits a comprendre daltres ci` encies m es importants i a preparar-los per a elles, vaig sospitar clarament que ells havien conegut una classe de matem` atica molt diferent de la matem` atica ordin` aria de la nostra ` epoca, . . . I certament tinc la impressi o que algunes empremtes daquesta verdadera matem` atica apareixen encara a Pappos i a Diofant, . . . Quant a ella minclino amb gust a creure que, m es tard, els mateixos autors la van fer desapar` eixer mitjan cant una mena de maquinaci o culpable. Perqu` e, com consta de molts artesans que feren una cosa igual amb els seus invents, han malat tal vegada que per causa de la seva grand ssima facilitat i de la seva simplicitat perd es quelcom del seu valor amb la divulgaci o i han preferit, per tal de guanyar-se la nostra admiraci o, presentar-nos en el seu lloc algunes veritats est` erils, demostrades amb un sutil rigor l` ogic, com conseq u` encies del seu art, abans que ensenyar-nos el seu mateix art que hagu es esgotat per complet la nostra admiraci o. Ha hagut, nalment, alguns homes molt ingeniosos que shan esfor cat en el nostre segle a resucitar aquest mateix art, ja que el que es designa amb el nom d` algebra no sembla ser altra cosa amb la sola condici o que sedueixi de les m ultiples xifres i de les gures inexplicables que la carreguen, de manera que no li falti m es aquest grau de claretat i facilitat supremes que suposem ha de trobar-se en la verdadera matem` atica.
366
8. Fonts
8.4
8.4.1
Euclides
Denicions del llibre I dels Elements
D1. Un punt es all` o que no t e parts. D2. Una l nia es una longitud sense amplada. D3. Els extrems duna l nia s on punts. D4. Una l nia recta es aquella que descansa duna manera igual sobre els seus punts. D5. Una superf cie es all` o que nom es t e longitud i amplada. D6. Els extrems duna superf cie s on l nies. D7. Una superf cie plana es aquella que descansa duna manera igual sobre les seves rectes. D8. Un angle pla es la inclinaci o de dues l nies que es troben una amb laltra en un pla i no estan en l nia recta. D9. Quan les l nies que contenen langle s on rectes, langle sanomena rectilini. D10. Quan una recta aixecada sobre una altra recta forma angles adjacents iguals entre si, cadascun dels angles iguals es recta, i la l nia recta aixecada sobre laltre sanomena perpendicular respecte daquella sobre la qual saixeca. D11. Un angle obt us es un angle m es gran que un angle recta. D12. Un angle agut es un angle menor que un angle recta. D13. Un l mit es all` o que es extrem dalguna cosa. D14. Un cercle es una gura plana continguda per una l nia [que sanomena circumfer` encia] tal que totes les l nies rectes que incideixen sobre ella des dun dels punts situats a linterior de la gura s on iguals entre si. D15. Aquest punt sanomena el centre del cercle. D16. Un di` ametre del cercle es qualsevol recta tra cada pel centre, limitada en ambdues direccions per la circumfer` encia del cercle, i aquesta recta tamb e parteix el cercle en dues parts iguals. D17. Un semicercle es la gura continguda entre el di` ametre i la circumfer` encia que aquest talla. Al centre del semicercle es el mateix que el del cercle. D18. Figures rectil nies s on les contingudes per rectes, essent tril` ateres les contingudes per tres, quadril` ateres les contingudes per quatre, multil` ateres les contingudes per m es de quatre rectes. D19. Entre les gures tril` ateres, un triangle equil` ater es la que t e els tres costats iguals, un triangle is` osceles la que t e nom es dos dels seus costats iguals, i un triangle escal` e la que t e els tres costats desiguals. D20. A m es, entre les gures tril` ateres, un triangle rectangle es la que t e un angle recte, un triangle obtusangle la que t e un angle obt us, i un triangle acutangle la que t e un angle agut.
8.4. Euclides
367
D21. Entre les gures quadril` ateres, un quadrat es la que es equil` atera i rectangular, un rectangle la que es rectangular per` o no equil` atera, un rombe la que es equil` atera per` o no rectangular, un romboide la que t e els costats i els angles oposats iguals entre si per` o no es ni equil` atera ni rectangular. I anomenarem trapezis les altres gures quadril` ateres. D22. Rectes paralleles s on rectes que, essent prolongades indenidament en ambd os sentits, no es troben luna amb laltra en cap dells.
8.4.2 Proposici o I.47 dels Elements dEuclides
En els triangles rectangles el quadrat sobre el costat que subtendeix langle recte es igual als quadrats sobre els costats que formen langle recte.
T H A Z B B K
Sigui ABC el triangle rectangle que t e langle recte BAC . Dic que el quadrat sobre BC es iguals als quadrats sobre BA, AC . Sigui doncs tra cat el quadrat BDEC , i sobre BA, AC els quadrats HB , T C ; per A sigui tra cada la parellela a una de les dues BD o CE , i siguin tra cats AD, ZC . Llavors, en ser rectes cadascun dels angles BAC , BH , se segueix que en una recta qualsevol BA i en el punt A sobre ella, les dues rectes AC , AH no collocades del mateix costat, fan els angles adjacents iguals a dos rectes; per tant, CA est` a en l nia recta amb AH . Per la mateixa ra o BA est` a tamb e en l nia recta amb AT . I com que langle DBC es igual a langle ZBA, perqu` e cadascun es recta, afegeixis a ambd os langle ABC ; llavors langle sencer DBA es igual a langle sencer SBC . I en ser DB igual a BC , i ZB a BA els dos costats DB , BA s on respectivament iguals als dos costats ZB , BC , i langle DBA es igual a langle ZBC ; llavors la base AD es igual a la base XC , i el triangle ABD es igual al triangle ZBC . Ara el parallelogram BL es el doble del triangle ABD, perqu` e tenen la mateixa base BD i estan entre les mateixes paralleles BD, AL.
368
8. Fonts
I el quadrat HB es el doble del triangle ZBC , perqu` e tenen tamb e la mateixa base ZB i estan entre les mateixes paralleles ZB i HC . [Per` o els dobles de coses iguals s on iguals entre si.] Per tant, el parallelogram BL es tamb e igual al quadrat HB . De manera similar, si AE , BK s on tra cades tamb e es podria provar que el parallelogram CL es igual al quadrat T C ; per tant el quadrat sencer BDEC es igual als quadrats HB , T C . I el quadrat BDEC ha sigut tra cat sobre BC , i els quadrats HB , T C sobre BA, AC . Per tant, el quadrat sobre el costat BC es igual als quadrats sobre els costats BA, AC . Conseg uentment, en els triangles rectangles el quadrat del costat que subtendeix langle recte es iguals als quadrats dels costats que formen langle recte.
8.4.3 Proposici o II.11 dels Elements dEuclides
Dividir una recta donada de manera que el rectangle compr` es per la recta sencera i una de les parts sigui igual al quadrat sobre laltra part. Constru m el quadrat ABDC sobre AB ; sigui AC dividit G F en dues parts iguals pel punt E i tracem BE ; prolonguem CA ns a F de manera que EF sigui igual a BE ; constru m el quadrat F H sobre AF i prolonguem GH H ns a K . A B Dic que AB ha estat tallat en H de manera que el rectangle contingut per AB , BH es igual al quadrat sobre AH . E Perqu` e, com que AC ha sigut partida en dues parts iguals en E , i se li ha afegit F A, el rectangle contingut per CF , F A junt amb el quadrat sobre AE es igual al K C D quadrat sobre EF . Per` o EF = EB , per tant el rectangle CF, F A junt amb el quadrat sobre AE es igual al quadrat sobre EB . Per` o els quadrats sobre BA, AE s on igual al quadrat sobre EB , perqu` e langle A es recte: per tant el rectangle CF, F A junt amb el quadrat sobre AE es igual als quadrats sobre BA, AE . Sigui restat el quadrat sobre AE de cadascun dells; llavors el rectangle CF, F A que queda es igual al quadrat sobre AB . Ara el rectangle CF, F A es F K , perqu` e FK es igual a F G; i el quadrat sobre AB es AD; conseg uentment F K es igual a AD. Sigui AK sostret de cadascun dells; llavors F H que resta es igual a AD. I HD es el rectangle AB, BH , perqu` e AB es igual a BD; i F H es el quadrat sobre AH ; per tant el rectangle contingut per AB, BH es igual al quadrat sobre HA. Aix doncs la recta AB ha sigut tallada en H de manera que fa el rectangle contingut per AB, BH igual al quadrat sobre HA.
8.4. Euclides
369
8.4.4
Proposici o II.14 dels Elements dEuclides
Construir un quadrat igual a una gura rectil nia donada. Sigui A la gura rectil nia donada. Llavors, hi ha que construir un quadrat igual a la gura rectil nia A.
H
A B C
E D
Sigui constru t el parallelogram rectangle BD, igual a la gura rectil nia A [I.45]. Llavors, si BE es igual a ED, shaur` a fet el que es proposava; perqu` e shaur` a constru t el quadrat BD igual a la gura rectil nia A. Per` o si no, una de les l nies rectes BE , ED es m es gran. Sigui BE la m es gran, i sigui prolongada ns F ; sigui EF feta igual a ED, i BF dividida en dues parts iguals en G. Amb centre G i dist` ancia una de les rectes GB , GF , sigui descrit el semicercle BHF , prolonguis DE ns H , i sigui tra cat GH . Aix , en haver estat la recta BF tallada en parts iguals en G, i en desiguals en E , el rectangle contingut per BE , EF , juntament amb el quadrat EG es igual al quadrat sobre GF [II.5]. Per` o GF es igual a GH ; conseg uentment el rectangle BE , EF juntament amb el quadrat sobre GE es igual al quadrat sobre GH . Per` o el s quadrats HE , EG s on iguals al quadrat sobre GH [I.47]; per tant, el rectangle BE , EF juntament amb el quadrat sobre GE es igual als quadrats sobre HE , EG. Traiem el quadrat sobre GE de cadascun dells, llavors el rectangle contingut per BE , EF que queda, e igual al quadrat sobre EH . Per` o el rectangle BE , EF es BD, perqu` e EF es igual a ED; conseg uentment el parallelogram BD es igual al quadrat sobre HE . I BD es igual a la gura rectil nia A. Per tant, la gura rectil nia A es tamb e igual al quadrat que es pot descriure sobre EH . Conseg uentment, sha constru t un quadrat, el que pot ser descrit sobre EH , igual a la gura rectil nia donada A.
8.4.5 Proposici o IV.2 dels Elements dEuclides
En un cercle donat inscriure un triangle equiangular amb un triangle donat. Sigui ABC el cercle donat, i DEF el triangle donat; es demana dinscriure en el cercle ABC un triangle equiangular amb el triangle DEF . Sigui GH tra cada tangent al cercle en el punt A [III.16]; sobre la l nia recta AH , i en el seu punt A, sigui constru t langle HAC igual a langle DEF , i sobre la l nia AG, i en el seu punt A, sigui constru t langle GAB igual a langle DEF [I.23]; i tracis BC .
370
B E
8. Fonts
C D
Ara, com que una recta AH es tangent al cercle ABC , i des del punt de contacte A, la recta AC ha sigut tra cada a trav es del cercle, conseg uentment langle HAC es igual a langle ABC en el segment altern del cercle [III.32]. Per` o langle HAC es igual a langle DEF ; conseg uentment langle ABC es tamb e igual a langle DEF . Per la mateixa ra o langle ACB es tamb e igual a langle DF E ; conseg uentment langle BAC que resta es tamb e igual a langle EDF que resta [I.32]. per tant, en el cercle donat, ha sigut inscrit un triangle equiangle amb el triangle donat.
Construir un triangle is` osceles que tingui cadascun dels angles de la base doble que langle restant. Sigui una recta AB , i sigui tallada pel punt C tal que el rectangle contingut per AB i BC es igual al quadrat sobre CA [II.11]; amb centre A i dist` ancia AB sigui tra cat el cercle BDE , i sigui adaptada en el cercle BDE la recta BD igual a la recta AC , la qual no es m es gran que el di` ametre del cercle BDE [IV.1].3 Siguin tra cats AD i DE , i sigui el cercle ACD circumscrit al triangle ACD [IV.5].4 Ara, en ser el rectangle AB , BC igual al quadrat sobre AC , i AC es igual a BD, llavors el rectangle AB , BC es igual al quadrat sobre BD. I, com que sha agafat el punt B exterior B al cercle ACD, i des de B dues l nies rectes BA, C BD han caigut sobre el cercle ACD, i una delles A el talla, mentre que laltra hi cau, i el rectangle AB , BC es igual al quadrat sobre BD, per tant D BD toca el cercle ACD [III.37]. Aix , BD el toca, i DC el travessa des del punt de contacte en D, llavors langle BDC es igual a langle DAC E en el segment altern del cercle [III.32]. Aix , en ser langle BDC igual a langle DAC , sigui langle CDAafegit a cadascun dells; llavors langle sencer BDA es igual als dos angles CDA, DAC . Per` o langle
La proposici o IV.1 explica aquesta construcci o, la qual consisteix en determinar el punt D, extrem del segment BD , fent la intersecci o de les circumfer` encies (B, CA) i (A, AB ). 4 El teorema IV.5, construeix el cercle, a partir de la determinaci o del centre com a intersecci o de les mediatrius dels segments determinats pels tres punts.
3
8.4. Euclides
371
exterior BCD es iguals als angles CDA, DAC [I.32]; conseg uentment langle BDA es tamb e igual a langle BCD. Per` o langle BDA es igual a langle CBD, perqu` e el costat AD es tamb e igual al AB [I.5]; aix que langle DBA es tamb e igual a langle BCD. Per tant els tres angles BDA, DBA, BCD s on iguals entre si. I, en ser langle DBC igual a langle BCD, el costat BD es tamb e igual al costat DC . [I.6] Per` o BD es per hip` otesi igual a CA; llavors CA es tamb e igual a CD, aix que langle CDA es tamb e igual a langle DAC [I.5]; per tant els angles CDA, DAC s on dues vegades langle DAC . Per` o langle BCD es igual als angles CDA, DAC ; conseg uentment langle BCD es tamb e doble de langle CAD. Per` o langle BCD es igual a cadascun dels angles BDA, DBA; per tant cadascun dels angles BDA, DBA es tamb e el doble de langle DAB . Conseg uentment el triangle is` osceles ABD ha sigut constru t amb cadascun dels angles de la base DB doble de laltre angle.
Inscriure un pent` agon equil` ater i equiangle en un cercle donat. Sigui ABCDE el cercle donat; aix es demana inscriure en el cercle ABCDE un pent` agon i equil` ater i equiangle. Sigui el triangle is` osceles F GH amb cadascun dels angles en G, H doble del angle en F [IV.10]; sigui inscrit en el cercle ABCDE el triangle ACD equiangle amb el triangle F GH , tal que langle CAD es igual a langle en F i els angles en G, H respectivament iguals als angles ACD, CDA [IV.2]; per tant cadascun dels angles ACD, CDA es tamb e doble de langle CAD.
A F B E
H C D
Ara siguin bisecats els angles ACD, CDA respectivament per les rectes CE , DB [I.9], i siguin tra cats AB , BC , DE , EA. Aix en ser cadascun dels angles ACD, CDA doble de langle CAD, i en haver estat bisecats per les rectes CE , DB , llavors els cinc angles DAC , ACE , ECD, CDB , BDA s on iguals entre si. Per` o angles iguals estan sobre circumfer` encies iguals [III.26]; per tant les cinc circumfer` encies AB , BC , CD, DE , EA s on iguals entre si. Per` o circumfer` encies iguals s on subtendides per rectes iguals [III.29]; per tant les cinc rectes AB , BC , CD, DE , EA s on iguals entre si; conseg uentment el pent` agon ABCDE es equil` ater.
372
8. Fonts
Dic, a m es, que tamb e es equiangle. Perqu` e en ser la circumfer` encia AB igual a la circumfer` encia DE , sigui BCD afegida a cadascuna delles; llavors la circumfer` encia sencera ABCD es igual a la circumfer` encia sencera EDCB . I langle AED est` a sobre la circumfer` encia ABCD, i langle BAE sobre la circumfer` encia EDCB ; per tant, langle BAE es tamb e igual AED [III.27]. Per la mateixa ra o cadascun dels angles ABC , BCD, CDE es tamb e igual a cadascun dels angles BAE , AED; conseg uentment el pent` agon ABCDE es equiangle. Per` o tamb e sha provat que es equil` ater; per tant en el cercle donat sha inscrit un pent` agon equil` ater i equiangle.
8.5
8.5.1
Pierre de Fermat
Observacions sobre Diofant, 45
L` area dun triangle rectangle en nombres no pot ser un quadrat. Donar e la demostraci o daquest teorema que he descobert; no lhe trobat sense una dif cil i laboriosa meditaci o; per` o aquest tipus de demostraci o conduir` a a progressos meravellosos en la ci` encia dels nombres. Si l` area dun triangle fos un quadrat, hi hauria dos biquadrats tals que la difer` encia seria un quadrat; se seguiria que hi hauria igualment dos quadrats tals que la suma i la difer` encia serien quadrats. Conseg uentment, hi hauria un nombre quadrat, suma dun quadrat i del doble dun quadrat, amb la condici o que la suma dels dos quadrats, que serveixen per compondrel, seria igualment un quadrat. Per` o si un nombre quadrat es suma dun quadrat i del doble dun quadrat, la seva arrel es igualment suma dun quadrat i del doble dun quadrat, la qual cosa puc provar sense dicultat. Daix` o es conclour` a que aquesta arrel es la suma dels dos costats de langle recte dun triangle rectangle, del qual un dels quadrats que el componen formar` a la base, i el doble de laltre quadrat laltura. Aquest triangle rectangle ser` a llavors format per dos nombres quadrats, tals que la suma i la difer` encia seran quadrats. Per` o es provar` a que la suma daquests dos quadrats es m es petita que la dels dos primers dels quals sha igualment suposat que la suma i la difer` encia eren quadrats. Llavors, si es donen dos quadrats tals que la suma i la difer` encia siguin quadrats, es donen per la mateixa ra o, en nombres enters, dos quadrats participant de la mateixa propietat i dels quals la suma es inferior. Pel mateix raonament, es tindr` a despr es una altra suma m es petita que la dedu da de la primera, i continuant aix` o indenidament es trobaran sempre nombres enters m es i m es petits que satisfan les mateixes condicions. Per` o aix` o es impossible, perqu` e donat un nombre enter, no pot haver-hi una innitat de nombres enters que siguin m es petits. El marge es molt estret per acollir la demostraci o completa i amb tots els seus desenvolupaments. Pel mateix procediment, he descobert i demostrat que no hi ha cap nombre triangular, excepte la unitat, que sigui un biquadrat.
8.6. Halayudha
373
8.6
8.6.1
Halayudha
Fragment sobre el triangle aritm` etic
Tra car un quadrat al principi, sota es tracen dos quadrats de manera que la meitat de cadascun, sext en per ambd os costats. Sota daquests tres quadrats, sota daquests es tracen quatre quadrats i el proc es es repeteix ns aconseguir la pir` amide desitjada. En el primer quadrat es marca el s mbol del 1. Despr es sobre cadascun dels dos quadrats de la segona l nia, es marca la xifra 1. Despr es a la tercera l nia es colloca la xifra 1 sobre els dos quadrats extrems. En el quadrat del mig es colloca la suma dels dos quadrats superiors immediats; aquest es el signicat del terme purna. A la quarta l nia es colloca el 1 en cadascun dels quadrats extrems. En cadascun dels quadrats intermedis es colloca la suma de les xifres dels dos quadrats superiors immediats, es a dir 3. Els quadrats seg uents somplen de la mateixa manera. Conseg uentment la segona l nia d ona el desenvolupament de les combinacions dels [sons curts i llargs que es formen] en un metre sill` abic; igualment a la tercera l nia per a dues s llabes a la tercera l nia, per a tres s llabes a la quarta l nia, i aix per a tota la pir` amide.
8.7
8.7.1
Jean-Henri Lambert
Problema V de les Notes et additions ` a la perspective aranchie de lembarras du plan g eom etral
AC , BD s on l nies que es tallen en un punt fora del quadre, tra car amb
lajut u nic dun regle i sense prolongar aquestes l nies, una l nia que passi per un punt E donat i que talli BD, AC en el mateix punt dintersecci o.
K
B E A
H F G
Es tracen dues l nies AH i GB que passin per E , despr es es tracen AB i GH ns que es tallen en K . Es tra ca KC des de K , despr es HC i GD, EF ser` a la l nia cercada. ABHG, GHDC s on imatges de rectangles, els costats dels quals convergeixen envers dos punts de lhoritz o. E i F s on els seus centres respectius i, conseg uentment, EF es parallela a BD i AC , i tendeix envers el mateix punt de lhoritz o.
374
8. Fonts
8.8
8.8.1
Pappos
Introducci o del llibre VII de la Collecci o Matem` atica
El camp de lan` alisi, tal com el concebo, ll meu Hermodor, es la mat` eria particular de la qual disposen aquells que, despr es dhaver adquirit els elements vulgars, volen extreure dentre les l nies el poder de resoldre els problemes que els s on proposats. Es seguint la via de lan` alisi i la s ntesi que aquesta mat` eria ha sigut tractada per tres homes: Euclides, autor dels Elements, Apolloni de Perga i Aristeu el Vell. Aix lan` alisi es la via que parteix de la cosa buscada, considerada com a obtinguda, per arribar mitjan cant les conseq u` encies que sen dedueixen a la s ntesi dall` o que sha adm` es. Efectivament, suposant dins lan` alisi que la cosa buscada es obtinguda, es considera all` o que deriva daquesta cosa i all` o que la precedeix, ns que tornant sobre les pr` opies passes sarriba a una cosa ja coneguda o que cau en lordre dels principis; i sanomena aquesta via lan` alisi en tant que constitueix el cam invers de la soluci o. A la s ntesi, contr` ariament, suposant la cosa percebuda per lan` alisi com a obtinguda, i disposant les seves conseq u` encies i causes en el seu ordre natural, referint les unes a les altres, sarriba nalment a construir la cosa buscada; i es aix` o el que anomenem s ntesi. Hi ha dues classes dan` alisi aquella que es pr` opia de la recerca, la qual sanomena teor` etica, i aquella que saplica a trobar all` o que es proposa, la qual sanomena problem` atica. En la classe teor` etica es considera establert i verdader el que es cerca, despr es, per les conseq u` encies que sen dedueixen, admeses com a verdaderes i responent a la hip` otesi, sarriba a una cosa ja acordada; i si aquesta cosa acordada es verdadera, all` o que es busca tamb e es verdader, i la demostraci o ser` a la inversa daquesta an` alisi; mentre que si sarriba a una cosa acordada que es falsa, all` o que es busca tamb e ser` a fals. Daltra banda, en la classe problem` atica sadmet la proposici o coneguda, i despr es, mitjan cant les conseq u` encies que sen dedueixen i que sadmeten com a verdaderes, sarriba a qualsevol cosa acordada; i si aix` o que sacorda pot ser realitat o ja est` a adquirit (all` o que els matem` atics anomenen donat), la proposici o tamb e podr` a ser realitzada, i la demostraci o ser` a novament la inversa de lan` alisi; mentre que si descansa sobre qualsevol cosa acordada la qual es impossible, el problema tamb e ser` a impossible.
8.8.2
Proposici o VII.106 de la Collecci o Matem` atica
Siguin dos cercles ABC i ADE , tangents lun a laltre en el punt A; tracem transversalment, des de A, les rectes ADB , AEC , i tracem les rectes duni o DE i BC ; dic que les rectes DE i BC s on paralleles.
8.9. Plutarc
375
H
Tracem pel punt A la tangent ZH ; llavors, langle compr` es per les rectes ZA, AB es igual a cadascun dels angles compresos per les rectes AC , CB i per les rectes AE , ED; de manera que langle compr` es per les rectes AC , CB es tamb e igual a langle compr` es per les rectes AE , ED. Conseg uentment, la recta DE es parallela a la recta BC .
8.8.3 Proposici o VII.107 de la Collecci o
E D B C
Donat el cercle ABC en posici o i donats dos punts D, E , trencar una l nia DAE de manera que la recta BC sigui parallela a la recta DE . Suposem la cosa obtinguda i tracem des del punt B la A tangent BZ . Llavors, en ser la recta BZ tangent i la recta BC secant, langle compr` es sota les rectes ZB , H BC , es a dir aquell que es compr` es sota les rectes DZ , C B ZB , es igual a langle A; conseg uentment, els punts A, B , Z , E es troben en un cercle; llavors, el rectangle compr` es sota les rectes AD, DB equival al rectangle D E Z compr` es sota les rectes ED, DZ . Per` o, el rectangle compr` es sota les rectes AD, DB es donat (perqu` e equival al quadrat de la tangent); llavors, el rectangle compr` es sota les rectes ED, DZ tamb e es donat. I la recta DE es donada; llavors, la recta DZ es tamb e donada. Per` o, aquesta recta es tamb e donada en posici o i el punt D es donat; llavors, el punt Z es tamb e donat. Per` o la recta ZB ha sigut tra cada, des del punt Z , tangent al cercle donat en posici o; llavors, la recta ZB es donada en posici o. Per` o el cercle ABC es donat en posici o tamb e; llavors, el punt B es donat. I el punt D es tamb e donat; llavors, la recta BD es donada en posici o. I el cercle es tamb e donat en posici o; llavors, el punt A es donat. I el punt E es tamb e donat; llavors, cadascuna de les rectes DA, AE es donada en posici o.
8.9
8.9.1
Plutarc
Fragment de la Vida de Marcel
Per` o tot aix` o no comptava per a Arquimedes i les invencions dArquimedes; cap de les quals no es proposava aquest gran home com una obra digna desfor c seri os, sin o que la majoria eren els accessoris duna geometria que es diverteix, en dies passats el rei Hier o havent tingut el desig vehement i a l ultim persuadit Arquimedes que decant es una mica el seu art de les nocions abstractes a les coses materials i fes en certa manera la seva teoria m es evident al vulgar mesclant-la, per via del sentit, a les aplicacions usuals. Aquesta art de la mec` anica, avui tan estimada i famosa, deu el seu primers impuls a Eudox i Arquites, que brodaren la geometria amb les seves nors i donaren a problemes dif cils de fer veure pel raonament i el dibuix lineal un
376
8. Fonts
suport derivat dexemples sensibles i instrumentals, com ara el problema de dues mitjanes proporcionals, element necessari per a moltes gures geom` etriques, que ells dos van resoldre recorrent a disposicions mec` aniques, adaptant a llur prop` osit certes interm` edies tretes de l nies i seccions corbes. Per` o Plat o sindign` a contra ells i sostingu e en` ergicament que tiraven a perdre i corrompien el que la geometria t e de bo, fent-la escapar de les coses incorp` ories i ideals cap als objectes sensibles i servir-se de cossos que requereixen molta vulgar m` a dobra. Daquesta manera la mec` anica, bandejada, es destri` a de la geometria i, menyspreada molt de temps per la losoa, havia esdevingut una de les arts estrat` egiques.
8.9.2 Fragment 718ef de la q uesti o segona de Moralia: Quaestiones convivales
En totes les ci` encies anomenades matem` atiques, com en miralls llisos i polits, apareixen empremtes i imatges de la veritat de les coses intelligibles, per` o per damunt de tot la geometria, que es, segons Filolau, principi i metr` opoli de la resta, eleva i dirigeix la ment, puricada i alliberada poc a poc de la sensaci o. Per aquest motiu, tamb e, Plat o va retreure a Eudox, Arquites i Menencm, que sentossudissin en traslladar la duplicaci o del cub a mitjans instrumentals i mec` anics, com si intentessin considerar dues mitjanes proporcionals de la manera que es pogu es, al marge de la ra o; perqu` e aix es perdia i destru a el b e de la geometria, que retornava una altra vegada a les coses sensibles i no es dirigia amunt, ni prenia possessi o de les imatges eternes i incorp` ories, davant de les quals el d eu es sempre d eu.
8.10
8.10.1
Ptolemeu
Cap tol 5, llibre I del Almagest
Com , despr es del que precedeix, es troben les relacions dels gn` omons a les seves ombres equinoccials i solsticials, al migdia. Demostrarem que aquestes relacions proposades de les ombres als seus gn` omons sobtenen de manera m es simple, quan es coneix larc entre els tr` opics i els arcs compresos entre lhoritz o i els pols. Sigui el meridi` a ABGD descrit al voltant del centre E , i suposant el punt vertical en A, sigui tra cat el di` ametre AEG; i perpendicularment a aquest di` ametre, la recta GKZN en el pla meridi` a, i parallela a la secci o comuna de lhoritz o i del meridi` a. En ser tota la terra nom es que com un punt i un centre, relativament a lesfera del sol, de manera que no hi ha difer` encia entre el centre E i lextremitat superior del gn` omon, sigui GE aquest gn` omon, i GKZN la recta sobre la que cauran els extrems de les ombres en els instants del migdia; siguin tra cats pel punt E els raigs que el sol llan ca de lequador i dels tr` opics al migdia. Sigui el raig equinoccial BEDZ , el solsticial destiu HET K , el dhivern LEM N , de manera que GK sigui lombra del gn` omon a lestiu, GZ la que cau quan el sol es a lequinocci, i GN la del tr` opic dhivern.
8.11. Erwin Schr odinger

H A B L E M T G K D Z N
377
En ser larc GD, el qual es igual a lelevaci o del pol boreal per damunt de lhoritz o, en la regi o suposada, de 36 dels graus dels quals els meridi` a ABG en cont e 360, i que cada arc T D, DM es de 23 51 20 dels mateixos graus, es clar que la recta GT ser` a de 12 8 40 , i que larc sencer GM ser` a de 59 51 20 . Per tant, tots aquests angles expressats en graus dels quals 360 valen quatre angles rectes, tindran els valors seg uents: langle KEG ser` a de 12 8 40 ; langle ZEG, de 36 ; i langle N EG, con seg uentment, ser` a de 59 51 20 . Ara b e, si dos angles rectes valguessin 360 graus, KEG en tindria 24 17 20 ; ZEG seria de 72 ; i N EG seria conseg uentment de 119 42 40 . En aquest cas, circumscrivint els cercles als triangles rectangles KEG, ZEG, N EG, larc subtendit per la recta GK ser` a 24 17 20 ; i larc subtendit per la recta GE , essent la resta de la semicircumfer` encia, ser` a de 155 42 40 daquests mateixos graus. Larc subtendit per la recta GZ ser` a de 72 , i larc subtendit per la recta GE tindr` a 108 daquests graus; larc subtendit per GN en tindr` a 119 42 40 , i larc subtendit per GE tindr` a per valor els 60 17 20 de la resta de la semicircumfer` encia. Conseg uentment, de totes aquestes cordes, GE es de 117p 18 51 de les p p parts de les quals GK en cont e 25 14 43 ; de 97 4 56 de les parts de les quals GZ en cont e 70p 32 4 ; i de 60p 15 42 de les parts de les quals GN en cont e 103p 46 16 . Llavors, fent el gn` omon GE de 60 parts, la seva ombra GK en el tr` opic [solstici] destiu ser` a de 12p 55 daquestes mateixes parts; GZ , la seva ombra a lequinocci, ser` a de 43p 36 ; i GN , la dhivern, de 103p 20 , molt aproximadament. Rec procament, es evident que, si dues qualssevol daquestes relacions del gn` omon a les tres ombres s on donades, llavors es coneix laltura del pol i larc entre els tr` opics. Efectivament, estant donats dos qualssevol dels angles en E , el tercer es tamb e donat perqu` e els arcs DT i DM s on iguals. Per` o, per donar a les observacions tota lexactitud possible, val m es determinar, com hem ensenyat, la dist` ancia dels tr` opics i laltura del pol, perqu` e les relacions de les ombres als gn` omons no es susceptible de la mateixa precisi o, perqu` e linstant de les dels equinoccis no est` a ben determinat, ni les extremitats de les dels solsticis ben precises.
8.11
8.11.1
Erwin Schr odinger

Fragment de Nature and the Greeks.
Permeteu-me retornar per un moment a la idea general, mencionada al principi, que els nombres es troben darrere de totes les coses. He dit que aix` o, de manera ` obvia, partia dels descobriments ac ustics sobre les longituds de les cordes en vibraci o. Per` o, en just cia (malgrat les seves derivacions estrafol` aries), no shauria
378
8. Fonts
doblidar que es l` epoca i el lloc dels primers grans descobriments en aritm` etica i geometria, sovint vinculats a algun tipus daplicaci o real o imagin` aria sobre objectes materials. Less` encia del pensament matem` atic es abstreure nombres del suport material (longituds, angles i altres quantitats) per operar amb elles i les seves relacions. La naturalesa daquest procediment provoca que les relacions, models, f ormules, i gures geom` etriques a les quals sarriba per aquesta via, resultin inesperadament aplicables a entitats materials molt diferents que aquelles de les quals van ser abstretes originalment. Sobtadament, la f ormula matem` atica proporciona ordre en un domini per al qual no estava previst i en el que mai shavia pensat quan es va elaborar el model matem` atic. Aquesta experi` encia sorprenent es id` onia per a que sorgeixi la creen ca en el poder m stic de les matem` atiques en ser trobades de manera inesperada all on no les hav em aplicat, les Matem` atiques sembla que es trobin en el fons de totes les coses. Aquest fet, que devia impressionar profunda i reiteradament els joves amants de la matem` atica, retorna com un esdeveniment singular per marcar el progr es de la ci` encia f sica. Aix per oferir almenys un exemple fam os , Hamilton descobr que el moviment dun sistema mec` anic general es regia exactament per les mateixes lleis que un raig de llum que es propaga en un medi no homogeni. Avui la ci` encia sha sosticat, ha apr` es a ser prudent en aquests casos i a no tenir com a coneixements garantits i intr nsecs all` o que podria ser simplement una analogia formal, resultat de la naturalesa del pensament matem` atic. Per` o no ens ha destranyar trobar en la inf` ancia de les ci` encies conclusions precipitades de car` acter m stic a les quals ens hem referit.
8.12
8.12.1
Te o dEsmirna
Dels nombres laterals i dels nombres diagonals sitio de lExpo-
Aix com els nombres tenen en pot` encia les relacions dels triangles, dels tetr` agons, dels pent` agons i de les altres gures, tamb e trobarem que les relacions dels nombres laterals i dels nombres diagonals es manifesten en els nombres, segons les seves raons generatrius, perqu` e s on els nombres els que harmonitzen les gures. Llavors, en ser la unitat el principi de totes les gures, segons la ra o suprema i generatriu, aix tamb e la relaci o de la diagonal al costat es troba en la unitat. Suposem per exemple dues unitats, de les quals una sigui la diagonal i laltra el costat, ja que cal que la unitat que es el principi de tot sigui en pot` encia el costat i la diagonal; afegim al costat la diagonal i a la diagonal afegim dos costats, ja que all` o que el costat pot dues vegades, la diagonal ho pot una vegada.5 Despr es daix` o la diagonal ha esdevingut m es gran i el costat m es petit. A m es, per al primer costat i la primera diagonal, el quadrat de la diagonal unitat ser` a menor en una unitat que el doble del quadrat del costat unitat, ja que les unitats estan en igualtat, per` o un es menor en una unitat que el doble de la unitat. Afegim ara la diagonal al costat, es a dir una unitat a la unitat, el costat valdr` a llavors 2 unitats; per` o, si ajuntem
a dir que dues vegades al quadrat del costat iguala una Aqu hi ha una nota del traductor:Es vegada el quadrat de la diagonal.
5
8.12. Te o dEsmirna
379
dos costats a la diagonal, es a dir 2 unitats a la unitat, la diagonal valdr` a 3 unitats; el quadrat constru t sobre el costat 2 es 4, i el quadrat de la diagonal es 9, el qual es m es gran en una unitat que el doble del quadrat de 2. De la mateixa manera afegim al costat 2 la diagonal 3, el costat esdevindr` a 5. Si a la diagonal 3 afegim dos costats, es a dir 2 vegades 2, tindrem 7 unitats. El quadrat constru t sobre el costat 5 es 25, i el que es constru t sobre la diagonal 7 es 49, el qual es menor en una unitat que el doble del quadrat 25. Novament, si al costat 5 safegeix la diagonal 7, sobtenen 12 unitats; i si a la diagonal 7 sajunten 2 vegades el costat 5, sobtindr` a 17, el quadrat del qual es m es gran en una unitat que el doble del quadrat de 12. I aix successivament es continua laddici o. La proporci o alterna: el quadrat constru t sobre la diagonal ser` a ad es m es petit, ad es m es gran, en una unitat, que el doble del quadrat constru t sobre el costat, de manera que aquestes diagonals i aquests costats sempre es podran expressar. Inversament, les diagonals comparades amb els costats, en pot` encia s on ad es m es grans en una unitat que els dobles, ad es m es petits en una unitat. Totes les diagonals s on llavors, en relaci o als quadrats dels costats, alternativament dobles per exc es i per defecte, essent la mateixa unitat combinada igualment amb tots la que restableix la igualtat, de manera que el doble no peca ni per exc es ni per defecte; en efecte, all` o que falta en la diagonal precedent es troba en exc es, en pot` encia en la diagonal que segueix.
Cap tol 9
Indicacions i resoluci o de les activitats

En aquest cap tol sofereixen indicacions i desenvolupaments de les activitats proposades en els set primers cap tols de lobra. Quant al desenvolupament amb el programari inform` atic, sindica el nom del txer associat a lactivitat en el CD-ROM que sadjunta, extensions FIG i MAC per al programa CABRI i MTH per al programa DERIVE. Aquests txers es localitzen a les carpetes ex es el nombre del cap tol on shan plantejat. Activitats\Actx, en qu` Alguns dels desenvolupaments amb el programa CABRI, contenen construccions pas a pas, en qu` e es visualitza el tra cat de segments i corbes en temps real. En la creaci o dels interruptors que controlen lexecuci o de les construccions shan utilitzat les macros de la carpeta Activitats\Tra car creades a partir del txers FIG que els acompanyen. La creaci o daquestes macros i interruptors es un afer gens trivial. Lextensi o del treball i el temps disponible mhan impedit dedicar un ap` endix a aquest tema t` ecnic, i fer una presentaci o dels txers FIG on shan creat les macros que facilit es la seva comprensi o. Cono que lestudi dels txers daquesta carpeta, aix com lobservaci o del funcionament dels interruptors a les diferents activitats, permeti esbrinar la manera de crear-los i la construcci o de nous interruptors que simpliquin la complexitat dels presentats. A la carpeta Altres hi ha algunes macros que shan utilitzat en algun dels txers presentats a les activitats. Les hem incl` os sense parar cura en la presentaci o i explicaci o, per si es volen estudiar.
9.1
Activitats del cap tol 1
1.1.1 Sigui r el radi de la circumfer` encia i observem loct` agon inscrit. Considerem el triangle determinat per dos costats consecutius de loct` agon, i el determinat per la seva parella de costats oposats. Els partim per laltura corresponent al costat desigual, els retallem i els colloquem tal com sindica a la gura. Obte381
382
9. Indicacions i resoluci o de les activitats
nim un rectangle de costats 2r i r 2 aquest u ltim costat obtingut amb lajut del teorema de Pit` agores.
p r 2 p r 2
2r r
Llavors, l` area de loct` agon inscrit es 2r r 2 = 2 2 r2 . Quant a loct` agon circumscrit observem que si el seu costat val a, llavors 2a 2r 2r = a + 2 = a( 2 + 1) i a = 2+1 = 2( 2 1)r. A partir daqu presentem dues maneres de portar el c` alcul, una additiva i una sostractiva: Additiva: L` area de loct` agon es pot obtenir com a suma de les ` arees de la gura adjunta:
a
p a/ 2
2r a
a
p a 2
2r
a
p a/ 2
` Area = 2ra + a2 + 2a2 = 4( 2 1)r2 + 4( 2 1)2 r2 + 4 2( 2 1)2 r2 = (4 2 4 + 12 8 2 + 12 2 16)r2 = (8 2 8)r2 = 8( 2 1)r2 . Sostractiva: L` area de loct` agon es pot obtenir restant-li al quadrat de costat 2r, el quadrat de costat a. 4r2 a2 = 4r2 4( 2 1)2 r2 = = (4 4(3 2 2))r2 = = (8 + 8 2)r2 = 8( 2 1)r2
2r a a
Conseg uentment 2.82842 < 2 2 < < 8( 2 1) < 3.31371. Si es fes una aproximaci o, mitjan cant el c` alcul de la mitjana aritm` etica, en resultaria 3.071068.
9.1. Activitats del cap tol 1

B H P X E F H0
383
1.1.2.i En ser ABCD = CG P G F H P H , falta trobar un quadrat igual a la difer` encia dels dos quadrats de la part dreta de la igualtat. Hem vist a la construcci o 1 que aix` o sha aconsegueix construint la intersecci o X de la circumfer` encia (G , G P ) amb el segment DB . Llavors el quadrat buscat es que t e els seus costats de longitud igual a DX .
A G
G0
1.1.2.ii Construcci o 1: Suposem constru t el quadrat DX difer` encia dels quadrats ABCD i P QRS . Llavors P QRS + DX = ABCD, i aix` o signica, pel rec proc del teorema de Pitag` ores, que es pot formar un triangle rectangle amb els seus costats. Un catet ser` a RS i la hipotenusa ser` a BC , els quals s on coneguts. Per tant lan` alisi sha acabat perqu` e aquest triangle es pot construir i, conseg uentment, tindrem el costat del quadrat cercat, el qual es laltre catet del triangle. Aix` o es el que fa Baudhayana amb la construcci o del triangle GDE en qu` e DE = SR es un catet conegut i EG = BC es la hipotenusa tamb e coneguda; llavors obt e com es, pel teorema de Pit` agores, el costat del quadrat buscat. a resultat GD que
A P Q G F X B
Construcci o 2: Suposem que tenim el quadrat soluci o del problema. Aquest es pot expressar com a difer` encia de dos quadrats de moltes maneres, nom es cal construir un triangle rectangle amb un catet coincident amb un costat del quadrat, i aquestes difer` encies sempre es poden transformar en un rectangle. Efectivament la transformaci o de la difer` encia de N O F quadrats LN LM sha aconsegueix expressar com un rectangle retallant OM , girant-lo 90 i fent-ne laM Q plicaci o sobre QS . Lan` alisi sha acabat perqu` e el rectangle es conegut i la seva conversi o en difer` encia de dos quadrats es fa seguint el cam invers. Aix` o es el que fa Baudhayana L S en la seva construcci o. 1.1.2.iii Vegeu el txer Baudhrq.FIG. 1.1.3 Considerem els tres quadrats C1 , C2 i C3 de costats 1 de la gura, i tractem de construir un quadrat d` area 3 afegint al C3 els quadrats C1 i C2 despr es dhaver-los partit adequadament en els quatre rectangles Ri , els quatre quadrats Qi i els deu rectangles Ti . Un cop collocats obtenim un gn` omon, tal
384
com es veu a la gura. Llavors completem el quadrat amb el quadrat ombrejat de costat 1/(3 5)2 .
R3 R4 Q1 R1 R2 Q2 R3 R4 Q3 Q4 Ti quadrat(C1) quadrat(C 2) 1 1/3 1/3 1/(35) C3 R1 R2 Q1 Q3 Q2 Q4 Ti
1 Hem obtingut un quadrat d` area 3 + 15 2 , per tant el seu costat aproxima per exc es 3: 2 1 3 1+ + = 1.7333 . . . 3 35 1 Si apliquem el procediment de retallar dues tiretes de costats x i 1 + 2 3 + 35 , i x 2 1 i 1 + 3 + 35 x, i les igualem a lexc es, obtenim
2x 1 + i llavors, x= 2 1
1 2 + 3 35
1 2 35 1 +2 3 + 35
x2 =
1 35 x2
2 1+
2 3
1 35
Si prescindim del segon sumand obtenim x i laproximaci o per exc es 2 1 1 + = 1.73205128 . . . 3 3 5 3 5 52 Si tenim en compte que 1.732050807 < 3 < 1.732050808, lerror com` es es menor que 5 107 . 1+ 1.1.4.i 2 a1 =
1 1 +2 1+ 1 a2 0+2 3 + 12 408 = = 1.41421356237 . . . , 1 1 1 2a0 2 1 + 3 + 12 408 2
1 1 = , 2 (15 + 10 + 1) 3 5 3 5 52
en qu` e tots els decimals presentats s on correctes.

a2 0 +N 2a0
385
1.1.4.ii
El procediment ve denit per lequaci o a1 = a2 1N =
i, si a2 0 < N , tenim
2 2 (a2 (a2 0 + N) 0 N) N = > 0. 4a2 4a2 0 0
O sigui que a2 o a1 per exc es. A partir daqu 1 > N i hem obtingut una aproximaci podr em repetir el proc es per aconseguir aproximacions per exc es m es ` optimes, i queda clar que el procediment es pot iniciar amb qualsevol valor positiu major o menor que N . 1.1.4.iii 1.1.4.iv 1.1.5.i 1.1.5.ii a2 1 N Vegeu la funci o ARRQU2(n,a,p) del txer C1arrel.mth. Vegeu la funci o GRARRQU2(n,a,p) del txer C1arrel.mth. a1 =
7 5
7 2( 5 ) 7 2 5 +1
7 5
1 519
= 1.410526 . . ..
2 Si partim del fet que a2 0 < (a0 + 1) < N , llavors
N a2 0 a0 + 2a0 + 1 a2 0
N =
2
2a0 N a2 0 = + (N a2 N = 0) + 2a0 + 1 2a0 + 1 N a2 2 0 = N a2 = 0 + 2a0 (2a0 + 1) (2a0 + 1) (2a0 + 1)2 N a2 N a2 2 0 0 N a 2 a 1 = N (a0 + 1)2 > 0 . = 0 0 (2a0 + 1)2 (2a0 + 1)2 Conseg uentment tenim a2 es una aproximaci o per exc es de N . 1 > N , i a1 1.1.5.iii Partim de que a0 > N , i hem vist a lapartat anterior que a2 1N = N a2 0 N (a0 + 1)2 . (2a0 + 1)2
En ser els dos factors negatius obtenim a2 1 > N i, per tant, N < a1 < a0 . De tot el que hem vist ns ara en aquest grup dactivitats podem concloure que, utilitzant iteradament qualsevol dels dos procediments denits per les equacions a1 = a2 0+N 2a0 o b e N. a1 = a0 + N a2 0 2a0 + 1 en qu` e a0 > 0,
es pot aproximar el valor de 1.1.6.i
Vegeu les funcions ARRQD2(n,a,p) i GRARRQD2(n,a,p) del txer C1arrel.mth.
386
1.1.6.ii 1.1.7.i
Vegeu la funci o ARRQERRORED2(n,a,k) del txer C1arrel.mth. N a2 ( N ap )( N + ap ) p = = = 2ap 2ap (ap ap+1 )2ap = = ap N = N + ap (ap ap+1 )2ap = ap+1 ap + ap N = (ap ap+1 ) = N + ap = = 2ap 1 (ap ap+1 ) = N + ap ap N (ap ap+1 ) < ap ap+1 . ap + N
ap+1 ap
ap+1
1.1.7.ii 1.2.1.i
Vegeu la funci o ARRQERROR2(n,k) del txer C1arrel.mth.

B B
0
A M
s C A
0
M
0
s C0
Els triangles AM B i A M B s on congruents, pel teorema I.4, i es compleix AB = A B i M AB = M A B . Pel mateix teorema, els triangles CAB i C A B s on congruents i es compleix BC = B C i ACB = A C B . Finalment, tamb e per I.4, els triangles M CB i M C B s on congruents i, per tant, s = s . 1.2.1.ii
s s 0 s0
Suposem = , i considerem < , > es faria semblant. Si apliquem sobre en resulta langle aplicat tal que = < . Llavors, si es ladjacent de , es compleix s > s i per lapartat anterior s = s . s O sigui que: = < = s < s = s = < s , la qual cosa no pot ser perqu` e, en ser angles rectes, = s . 1.2.2.i Si girem el pla del parallel P T NY un angle , al voltant de la corda T NY , observem que larc T CNY del parallel es exterior a larc T BNY del cercle
387
m` axim. Per tant, aquest u ltim determinar` a la dist` ancia m es curta entre les dels dos arcs.
C T P A NY 41o O B
Y
T P
B A
NY
1.2.2.ii Hem utilitzat un globus de la Terra de 25 cm de di` ametre. La mesura aproximada, amb un cordill, seguint el parallel ha sigut de 12.4 cm, i seguint el cercle m` axim ha sigut de 12 cm. Per tant, les mesures aproximades de les dist` ancies cercades s on, per arguments de semblan ca: Pel parallel: Pel cercle m` axim: 12.4 6367 = 6316, 1 km 12.5 12 6367 = 6112, 3 km 12.5
1.2.3.i El conjunt de rectes perpendiculars a una recta l donada, ve determinat per la fam lia de plans perpendiculars al pla que cont e l. Les interseccions daquests plans amb lesfera s on els cercles m` axims o rectes perpendiculars a l. Totes aquestes passen per les interseccions P i Q de leix de la fam lia de plans amb lesfera; es a dir, pels extrems P i Q del di` ametre perpendicular al pla que cont e l. O sigui que el conjunt de rectes perpendiculars a l comparteix dos , en aquesta geometria no es compleix, en general, punts P i Q de lesfera. Aix la unicitat de la recta per dos punts. 1.2.3.ii Si considerem el triangle que formen una recta l i dues rectes perpendiculars, la suma dels seus angles es 180 + > 180 , en qu` e es langle que formen les dues perpendiculars. Per tant, en aquesta geometria no es compleix, en general, que la suma dangles dun triangle sigui 180 . 1.2.4.i Es poden obtenir intu cions per a aquest exercici, treballant en un cas m es senzill, per exemple amb 4 esports. Aix , podr em construir un gr` ac com el que adjuntem i, despr es, elaborar els arguments per al cas de 5 esports, on el gr` ac no es tan clar.
388
Laxioma A1 es pot demostrar a partir de laxioma A2 . Aquest u ltim assegura que hi ha persones que coincideixen en la pr` actica de qualsevol parella desports, la qual cosa garanteix que tots els esports s on practicats per alguna persona. Per tant, dels axiomes A2 , A3 i A4 , es poden deduir els mateixos teoremes que si els considerem tots quatre. Teorema T1 : A partir dels axiomes A2 i A3 , podem classicar les persones per la parella desports que practiquen. Aquesta classicaci o parteix el conjunt de persones en grups de 4 persones. Daquests grups nhi ha tants com de parelles desports, dels quals podem fer el recompte amb lajut de laxioma A4 : Nombre de parelles desports: Nombre total de persones: 5 . 2 5 4 = 10 4 = 40. 2
Teorema T2 : Els practicants dun esport es poden classicar a partir del segon esport que practiquen. Aix` o d ona 4 possibilitats, amb 4 persones a cada possibilitat. Nombre de persones que practica cada esport: 4 4 = 16.
1.2.4.ii Per l ultim resultat de lapartat anterior, cada persona coincideix amb 16 1 = 15 persones m es en la pr` actica dun esport. Aix , una persona coincideix, en la pr` actica dels dos esports que fa, amb 15 + 15 3 = 27 persones, perqu` e nhi han 3 que estan en els dos grups de 15. Per tant nom es hi ha 40 27 1 = 12 persones que no coincideixen amb ella en la pr` actica dalgun esport. Conseg uentment, els axiomes A1 , A2 , A3 , A4 i A5 , s on incompatibles, i no pot haver-hi cap teorema que impliqui el seu concurs. 1.3.1.i Sigui ABC el triangle, i prolonguem el segment BC ns el punt D. Llavors, ACD > ABC , per I.16, i ACD + ACB = , per I.13. Per tant, ABC + ACB < ACD + ACB = . Per a les altres parelles dangles, la demostraci o es fa igual.
A
I.17
I.32
D B
389
1.3.1.ii Sigui ABC el triangle, i prolonguem el segment BC ns el punt D. Tracem, pel punt C , la parallela CE a AB , mitjan cant I.31. Llavors, en ser AC i BC secants a aquestes paralleles, es compleix, per I.29, BAC = ACE i ECD = ABC . Per tant, ACD = ACE + ECD = BAC + ABC. Daltra banda, si afegim ACB a la igualtat anterior, i apliquem I.13, BAC + ABC + ACB = ACD + ACB = .
1.3.2 M` etode 1: Sigui el pol gon convex A1 A2 . . . An . Tracem les diagonals que surten de A1 , es a dir A1 A3 , A1 A4 , . . . , A1 An1 . Llavors, queden determinats els triangles A1 Ak Ak+1 , on 2 k n 1, els angles dels quals sumen els angles interiors del pol gon. En haver-hi n 2 triangles, la suma dangles del pol gon es (n 2) .
Ak Ak+1 k k k
A3 A2 A1 An
2 1
A1 1 A1 1
M` etode 2: Si recorrem el per metre del pol gon, donant una volta completa des ac, es 2 . Per tant, en del v` ertex A1 , la suma dels angles k , vegeu el gr` ser
n
(k + k ) = n ,
k=1
obtenim
k = n
k=1 k=1
k = n 2 = (n 2) .
Aquest resultat tamb e es v` alid si hi ha algun angle c` oncau perqu` e, en la segona demostraci o, si considerem els angles k amb signe, se segueix complint n = 2 i k + k = . k k=1 1.3.3.i Primerament disposem el pla de lescaire perpendicular al terra, i dirigim un raig visual, seguint un dels seus catets AB , envers el punt P del qual volem mesurar lelevaci o.
390
P B B A C X C X A
En segon lloc, fem un senyal en el punt X de la hipotenusa determinat per la plomada. Finalment, mesurem amb el semicercle graduat, langle CBX , el qual coincideix amb langle delevaci o CAB cercat. 1.3.3.ii Cas 1: Pel teorema I.32 dels Elements, la suma dangles dun triangle val 180 . Llavors, + + 90 = + + 90 = = . a dir que, els angles aguts de costats perpendiculars s Es on iguals.
! !
Cas 2: Sabem que la suma dangles dun quadril` ater es igual a (4 2) 180 = 360 . Llavors, + + 90 + 90 = 360 = + = 180 . a dir que, un angle agut i un angle obt Es us de costats perpendiculars s on suplementaris. Cas 3: En ser la suma dangles dun quadril` ater igual a 360 tenim, 180 + + 90 + 90 = 360 = = . a dir que, els angles obtusos de costats perpendiculars s Es on iguals. 1.3.4.i Constru m una taula amb les dades num` eriques dels moviments dAquilles i la tortuga: El que corre Aquilles (m) d1 = A1 T1 = 90 d2 = A2 T2 = 9 d3 = A3 T3 = 0.9 d4 = A4 T4 = 0.09 dn = An Tn = 9/10n2 El que corre la tortuga (m) A2 T2 = 9 A3 T3 = 0.9 A4 T4 = 0.09 A5 T5 = 0.009 An Tn = 9/10n2 Separaci o (m) A2 T2 = 9 A3 T3 = 0.9 A4 T4 = 0.09 A5 T5 = 0.009 An Tn = 9/10n2 Temps transcorregut (s) t1 = 9 t2 = 0.9 t3 = 0.09 t4 = 0.009 tn = 9/10n1
391
De la primera columna de la taula traurem la suma de dist` ancies recorreguda per Aquilles, i de l ultima columna traurem el total de temps invertit. Els termes de les successions de nombres resultants, formen dues progressions geom` etriques de ra o r = 0.1. La suma dels n termes ser` a
n
dk =
k=1
90 [(0.1)n 1] , 0.1 1
tk =
k=1
9 [(0.1)n 1] . 0.1 1
Si sadmet lexist` encia actual de la suma innita,
dk =
k=1
90(0 1) 90 = = 100 m 0.1 1 0.9
k = 1 tk =
9(0 1) 9 = = 10 s . 0.1 1 0.9
1.3.4.ii Plantegem el problema des dun punt de vista algebraic, suposant que Aquilles agafa la tortuga, sense introduir-nos en el c` alcul de sumes innites. En el moment en qu` e la tortuga es agafada ha passat un temps t en el qual Aquilles ha recorregut x metres i la tortuga x 90 metres. Observem el quadre adjunt espai Aquilles tortuga x x 90 m En resulta el sistema dequacions velocitat 10 1 m/s temps t t s
=10t
x 90= t del qual obtenim t = 10 s, i x = 10 10 = 100 m. 1.4.1 Cas 1: Si D es interior a AC o a CB , llavors, AD < AC o BD < BC . Cap daquestes dues possibilitats es pot donar perqu` e AD = AC i BD = BC .
C D A B A C D A H C D B B F
Cas 2: Si D es interior al triangle, 1) AD = AC = HCD = F DC 2) DB = CB = BDC = BCD per la 2a. part de I.5, per la 1a. part de I.5.
392
Llavors, BCD < HCD = F DC < BDC , la qual cosa contradiu la segona igualtat anterior. 1.4.2 Cas 1: Si transportem ABC sobre DEF de manera que coincideixin BC i EF i els dos angles iguals, llavors el punt A ha de caure sobre les rectes DE i DF , les quals s on diferents. Per tant, ha de caure sobre la seva intersecci oD perqu` e es u nica si existissin dues interseccions hi hauria dues rectes diferents per dos punts diferents. Finalment, en coincidir A, B i C amb D, E i F han de coincidir AB i AC amb DE i DF , si no es vol contradir la unicitat de les rectes per dos punts.
A D
Cas 2: Transportem ABC sobre DEF i fem coincidir AB sobre DE i langle ABC sobre DEF . Llavors el segment BC cau sobre la recta per EF i B sobre E . Per no contradir I.16, C ha de caure sobre F i, pel mateix motiu que abans, AB i AC coincideixen amb DE i DF . 1.4.3.i El triangle de costat AB i angle BAH < donats, i costat BC de longitud donada i extrem C variable, es pot construir si i nom es si la circumfer` encia (B, BC ) i la semirecta AH tenen punts en com u. Estudiem les possibilitats dintersecci o de les dues l nies: 1) Si la circumfer` encia (B, BC ) no talla la recta AH , tampoc tallar` a la seo implica que no existeix cap triangle amb les dades mirecta AH . Aix` donades.
H C C A B A B H B A C H
2) Si la circumfer` encia (B, BC ) es tangent a la recta AH , pot passar que: a) El punt de tang` encia sigui interior a la semirecta AH . Llavors, nom es es podr` a construir un triangle amb les condicions donades i, per la tang` encia, el triangle ser` a rectangle. b) El punt de tang` encia no sigui interior a la semirecta AH . Llavors, no existeix cap triangle. 3) Si la circumfer` encia (B, BC ) talla la recta AH en dos punts, pot passar que:

H H B A B A B A C
393
C C
a) Els dos punts siguin interiors a la semirecta AH . Llavors, existiran dos triangles amb les dades donades. b) Un punt sigui interior a la semirecta AH i laltre no. Llavors, existir` a un sol triangle. c) Cap dels dos punts sigui interior a la semirecta AH . En aquest cas no existir` a cap triangle. Aquesta discussi o implica que CCA es un criteri digualtat si tenim dos triangles amb les dades sotmeses a les condicions (2a) o (3b). Ara determinarem les condicions de validesa del criteri en funci o dels valors de BAH , BA i BC : Si BAH < 90 , es produeix (2a) quan sin(BAH ) = BC BA , i es produeix (3b) quan BC > BA. Si BAH 90 , mai es produeix (2a) i es produeix (3b) quan BC > BA. En denitiva, les condicions que determinen la validesa de CCA es poden presentar en quatre casos: 1. 2. 3. 4. BAH BAH BAH BAH agut i sin(BAH ) = BC/BA. agut i BC > BA. recte i BC > BA. obt us i BC > BA.
1.4.3.ii
Vegeu el txer Cca.FIG

A K
1.4.4 Si AB > AC , considerem per I.3 K interior a AB tal que BK = CA. Els triangles BKC i BAC compleixen BK = CA, BC com u i KBC = ACB . Llavors per I.4, aquests triangles seran iguals amb tots els seus elements iguals, la qual cosa no es certa perqu` e un es m es petit que laltre. 1.5.1
Siguin AB el segment major i s el segment menor. Constru m,
El segment AD = s, sobre el punt A. La circumfer` encia (A, AD) de centre A i radi AD. El punt E dintersecci o de AB i (A, AD).
394
Aquest punt E , determina el segment AE = AD = s sobre AB .

D s s A s E B
1.5.2
Vegeu el txer eui2.FIG.
1.6.1 Hav em considerat el punt A, de manera que P Q i P Q no eren paralleles. Tracem una parallela r, per Q , a P Q, i suposem que M es punt mitj` a de P Q ; veurem que aix` o condueix a una contradicci o.
A P M Q Q0 H P0 M0 T r
Efectivament, la recta r determina els punts H = AM r i T = AP r.
Llavors, de les semblances de triangles AM Q AHQ i AM P AHT , obtenim AM MP QM = = . QH AH HT Per tant, en ser M el punt mitj` a de P Q, tenim QM QH = = 1 = Q H = HT. HT MP Daqu obtenim que els triangles HQ M i T Q P s on semblants, perqu` e HQ M = TQ P i QT 2Q H 2Q M QP = =2= = . QH QH QM QM Conseg uentment, les rectes HM perqu` e es troben en el punt A. i T P s on paralleles; per` o aix` o no pot ser
1.6.2.i Notem que, amb el comp` as, podem tra car els cercles (B, BO) i (A, AO). Aquests, quan es tallen, determinen el segment OK , del qual la recta
395
AB es la mediatriu. Llavors, els punts X i Y dintersecci o entre la recta AB i el cercle (O, OP ) compleixen KX = OX = OP = OY = KY.
B K Y
X O A P
Conseg uentment, X i Y , si existeixen, s on les interseccions de les circumfer` encies (O, OP ) i (K, OP ). Notem que el problema pot tenir dues, una o cap soluci o, segons les interseccions que tinguin aquestes dues circumfer` encies. 1.6.2.ii Vegeu el txer Recics.FIG.
1.7.1.i I.9: En els triangles HDF i HEF tenim, HD = HE i DF = DE = EF , per la construcci o dels teoremes I.3 i I.1, i HF = HF . Llavors, pel teorema I.8 [C-C-C], es compleix DHF = EHF . I.10: En els triangles AHD i BHD tenim, AH = BH i AHD = BHD, per la construcci o dels teoremes I.1 i I.9, i HD = HD. Llavors, pel teorema I.4 [C-A-C], es compleix AD = DB . I.11: En els triangles DCF i ECF tenim, CD = CE i DF = DE = EF , per la construcci o dels teoremes I.3 i I.1, i CF = CF . Llavors, pel teorema I.8 uentment, en ser aquests dos angles [C-C-C], es compleix DCF = ECF . Conseg iguals i adjacents, s on angles rectes. I.12: En els triangles AM C i BM C tenim les igualtats, CA = CB i M A = M B ; la primera per ser radis duna circumfer` encia, i la segona per la construcci o de I.10. A m es, CM = CM . Llavors, pel teorema I.8 [C-C-C], es compleix CM A = CM B . Conseg uentment, en ser aquests dos angles iguals i adjacents, s on angles rectes. 1.7.1.ii Vegeu el txer Eui12.FIG.
1.7.2 Primerament farem una an` alisi basada en una construcci o de Procle,1 la qual intentarem despr es optimitzar. Construcci o 1: Sigui AB el segment donat i suposem la perpendicular per A constru da. Considerem D interior a AB i el quadrat ADM F sobre AD llavors la diagonal
1
396
FD es la bisectriu de langle ADM . Si tenim en compte que sabem construir bisectrius i perpendiculars per un punt interior, el cam de la construcci o queda marcat, encara que es una mica llarg: Agafem D sobre linterior de AB i constru m, mitjan cant I.12, la perpendicular DK a AB . Constru m la bisectriu DG de langle ADK . Intersequem la circumfer` encia (D, DA) amb DK , i en resulta el punt M . Intersequem la perpendicular a DK per M amb la bisectriu DG, don resulta el punt F que determina la perpendicular AF cercada.
G F K M F
Construcci o 2: Una an` alisi que ens portar` a a una construcci o m es simple pot consistir en o F del considerar una circumfer` encia que passi per A i B , i llavors la intersecci di` ametre per B amb la circumfer` encia est` a sobre la recta perpendicular buscada. Linconvenient daquesta construcci o es que hem utilitzat un resultat no demostrat per Euclides en el llibre I, per` o immediat de demostrar a partir dels teoremes daquest llibre, tot i que ell no ho fa ns el teorema III.31. 1.7.3 I.11 = I.13: Sigui CP aixecada sobre AB pel punt P . Si AP C = BP C , seran rectes en ser adjacents. Si AP C > BP C , per P aixequem una perpendicular com explica I.11 i llavors, BP C + AP C = BP C + CP M + M P A = BP M + M P A = .
M C P A A P B D B C
I.13 = I.15: Si AB i CD es tallen en P , llavors AP C = BP C = BP D , en ser per I.13 AP C + BP C = BP D + BP C = .
397
1.7.4.i I.13, I.15 i I.27 = I.28 Cas 1: Si = , en ser per I.15 = , es compleix = = . Conseg uentment, per I.27, r i s s on paralleles. Cas 2: Si + = , en ser per I.13 + = , es compleix = . A m es, per I.15, = . Conseg uentment = i, per I.27, r i s s on paralleles.
t ! s r r s
1.7.4.ii Si r i s no fossin paralleles es tallarien dalgun costat de la secant t. Llavors, per I.16, > i tamb e + < + = . 1.7.5 Siguin AB i CD paralleles a EF .
A E C K T H B F D
Tracem la recta HK secant a les rectes anteriors. Llavors, AHK = HT F = HKD, per I.29. Conseg uentment, per I.27, AB es parallela a CD. 1.7.6.i Si el punt es exterior i existissin dues rectes perpendiculars tindr em, en ser tots el angles rectes iguals per P4, = . Pel teorema de langle exterior tindr em > , la qual cosa contradiu la igualtat anterior.

Si el punt es interior i existissin dues rectes perpendiculars, tindr em dos angles rectes diferents contra el que postula P4. 1.7.6.ii Si no fos perpendicular tindr em < = /2 i, per tant, + < . Llavors, per P5, les dues paralleles es tallarien, la qual cosa no pot ser. 1.7.6.iii

La perpendicular comuna a AB i CD per O existeix perqu` e:
Es pot construir, per I.10, el punt mitj` a. Existeix, per I.12 la perpendicular a AB per O.
398
Aquesta perpendicular, per lapartat anterior de lactivitat dedu da de P5, tamb e es perpendicular a CD. Si seguim el passos del raonament: Els segments OI i OK cauen dins dels angles aguts perqu` e sin o fos aix , per I.16, un angle agut seria m es gran que un angle recte i aix` o no pot ser. Els angles IOG i KOH oposats pel v` ertex s on iguals com arma I.15. Els triangles OGI i OHK , per I.26, s on congruents. 1.8.1 Vegeu els txers Eui23.FIG, Trangpos.MAC i Trangneg.MAC; els dos u ltims han estat creats a partir del txer Tr angle.FIG. 1.8.2 Vegeu el txer eui31.FIG.
1.9.1 I.36: Observem que, en ser BC = F G = EH i BC parallel a EH , llavors, per I.33, es compleix BE parallel a CH . Conseg uentment, per I.35, ` area (ABCD) = ` area (EBCH ) = ` area (EF GH ).
A I.36 D E H I.37 C X Y D
I.37: Completem els parallelograms CABX i DBAY , mitjan cant I.31. Llavors, per I.34 i I.35, tenim ` area (ABC ) = 1 1 ` area (CABX ) = ` area (DBAY ) = ` area (ABD). 2 2
I.38: Completem els parallelograms CABX i F DEY , mitjan cant I.31. Llavors, per I.34 i I.36, tenim area (ABC ) = `
C I.38
1 1 area (CABX ) = ` ` area (F DEY ) = ` area (DEF ). 2 2

X F Y I.39 C D X X M B X
I.39: Suposem AB i CD no parallels. Tracem, per I.31, una parallela, per C , a AB . Aquesta tallar` a AD en un punt X = D. Suposem X interior a AD. Llavors, per I.37 i per hip` otesi, ` area (AXB ) = ` area (ACB ) = ` area (ADB ) > ` area (AXB ),
399
la qual cosa es una contradicci o. Si es considera X exterior a AD, i cau m es enll` a de D, sarriba a la mateixa contradicci o. Observem que entre els casos X interior a AD no hem estudiat el cas X interior a AM , en qu` e M = AD BC . Aquest situaci o no es pot donar perqu` e CX i AB s on paralleles i, llavors, no pot ser que BAC + XCA < BAC + BCA < . I.40: Suposem AD i CE no parallels. Llavors, per I.31, tracem la parallela, es interior a BE , tenim per C , a AB . Aquesta talla BE en X = E . Si X area (BDX ) = ` ` area (ABC ) = ` area (BDE ) > ` area (BDX ), la qual cosa no pot ser. Per a X exterior a BE , del costat de E, sarriba a la mateixa contradicci o.
C I.40 E X X A B D A B C I.41 D E
I.41: Tracem la diagonal BC del parallelogram ABCD. Llavors, per I.34 i I.37, area (ABCD) = 2 ` ` area (ABC ) = 2 ` area (ABE ).
1.9.2
Vegeu el txer Dif2tr.FIG.
1.9.3.i An` alisi: Sigui ABC el triangle i P el punt des del qual volem tra car la partici o. Suposem, en primer lloc, que existeix un punt X interior al segment BC que compleix ` area (P BX ) = ` area (AP XC ). Considerem, o de BC tal que BH = 2 BX . Llavors, tenim El punt H sobre la prolongaci que ` area (P BX ) = ` area (P XH ). El punt T dintersecci o dels segments P H i AC . Llavors, area (AP T ) = ` ` area (AP XC ) ` area (P T XC ) = = ` area (P BX ) ` area (P T XC ) = = ` area (P XH ) ` area (P T XC ) = ` area (T CH ). Conseg uentment, ` area (AP H ) = ` area (AP T ) + ` area (AT H ) = ` area (T CH ) + ` area (AT H ) = = ` area (ACH ).
400
A P T P
T Z Y H C X C H B
Per tant, pel teorema I.37, les rectes P C i AH s on paralleles. O sigui que e P C i AH s on conegudes. lan` alisi per al cas X interior a BC sha acabat, perqu` Si refem els passos enrere, en resulta el m` etode seg uent. Tracem: El segment P C . La parallela, per A, a P C que talla la recta BC en H . El punt mitj` a X del segment BC . Llavors, si el punt X cau a linterior de BC , la recta P X parteix el triangle en dos gures digual ` area. Si en la construcci o anterior, X es exterior a BC , haurem de fer alguna correcci o. Efectivament, si Y = AC P X , tenim, area (P Y BC ) + ` ` area (Y CX ) = ` area (P Y T ) + ` area (T Y XH ) = = ` area (P Y T ) + ` area (T CH ) ` area (Y CX ) = = ` area (P Y T ) + ` area (AP T ) ` area (Y CX ) = = ` area (AP Y ) ` area (Y CX ). Conseg uentment, l unic que hem de fer es restar un triangle ZP Y del triangle AP Y , tal que Z sigui interior a AY , i ` area (ZP Y ) = ` area (Y CX ). Aix : ` area (AP Z ) = ` area (AP Y ) ` area (ZP Y ) = ` area (AP Y ) ` area (Y CX ) = = ` area (P Y BC ) + ` area (Y CX ) = ` area (P Y BC ) + ` area (P Y Z ) = = ` area (P ZBC ). El punt Z ser` a la intersecci o de AC amb la parallela, per X , a P C . 1.9.3.ii A partir del txer Partri.FIG, en qu` e es visualitza la soluci o del problema, sha elaborat la macro Partri.MAC. El txer Partri2.FIG proporciona la construcci o de la soluci o pas a pas. 1.9.4.i Sigui el parallelogram ABCD. Tracem BH perpendicular a CD, i AJ parallel a BH , en qu` e H i J estan sobre la recta CD. Els triangles BCH i ADJ s on, per I.8 (C-C-C), congruents; perqu` e, per I.34, BC = AD, BH = AJ i CH = JC JH = JC AB = JC DC = JD. Per tant, area (ABCD) = ` ` area (ABHD) + ` area (BCH ) = ` area (ABHD) + +` area (ADJ ) = ` area (ABHJ ) = AB BH.
401
a dir, que l` Es area del parallelogram ABCD es el producte dun dels seus costats per la separaci o entre aquest i el seu oposat.
J D H C C H
Sigui el triangle ABC . Tracem BH i CH paralleles a AC i AB . Pel teorema area (ABC ) = ` area (HCB ). Llavors, I.34, ` area (ABC ) = ` ` area (ABCH ) ` area (HCB ) = ` area (ABCH ) ` area (ABC ). Per tant, ` area (ABC ) = 1 area (ABCH ). 2` Es a dir, que l` area del triangle ABCD es la meitat del producte dun dels seus costats, per la separaci o entre aquest i el seu v` ertex oposat. Cada pol gon regular de n costats, es pot partir en n triangles is` osceles iguals, amb un v` ertex sobre el centre de la circumfer` encia circumscrita, i els altres dos v` ertexs sobre els extrems dun costat del pol gon. Llavors, l` area del pol gon arees de la partici o. Si anomenem c el costat del sobtindr` a com a suma de les n ` pol gon, i h la dist` ancia del centre a cada costat tamb e anomenada apotema , obtenim nc h 1 ch = . ` area = n 2 2 En unes altres paraules, l` area resulta de multiplicar el semiper metre per lapotema.
c h r n ch/2 n ch/2 ! r 2
n!1
1.9.4.ii Nom es es tracta de fer una aproximaci o poc rigorosa a la f ormula de l` area. Se suposa que, pr` eviament, sha desenvolupat alguna activitat en qu` e sha comprovat aproximadament la invari` ancia del quocient entre el per metre i el di` ametre duna circumfer` encia. Partim, doncs, de que en una circumfer` encia de per metre p i di` ametre d, es compleix p/d = . Considerem l` area del cercle de radi r, com la superf cie l mit de les superf cies dels pol gons regulars inscrits, quan el seu nombre de costats augmenta indenidament. Llavors, l` area dun pol gon inscrit de n costats, per metre pn i apotema hn es pn hn /2. Per tant, l` area del cercle es, dr pn hn = = r2 . lim n 2 2
402
1.10.1
Vegeu el txer Eui44.FIG.
1.10.2 Sigui ABCD la gura rectil nia donada. Tracem la diagonal BD. Constru m, per I.42, un parallelogram T KZH , tal que ` area (T KZH ) = ` area (ADB ) i T KZ = E .
D
A Z B E C K T M H F
Llavors, per I.44, podem construir un parallelogram HT M F , sobre HT , tal que ` area (HT M F ) = ` area (BDC ) i HT M = ZKT . Finalment, el parallelogram ZKM F , es el parallelogram cercat. 1.11.1 Per la desigualtat triangular, I.20, nom es cal trobar a, b i c tals que la suma de dos qualssevol dells sigui m es gran que 6, i a + b + c = 12. Com es comprova f` acilment nom es hi ha tres possibilitats. Es poden construir triangles de costats (2, 5, 5), (3, 4, 5), (4, 4, 4). Podem comprovar si nihi ha cap de rectangle, utilitzant I.48: 22 + 52 = 52 32 + 42 = 52 42 + 42 = 42 . Efectivament, el triangle (3, 4, 5) es rectangle. 1.11.2 Anomenem x i y , respectivament, els costats del primer i segon quadrats. Llavors, de les condicions de lenunciat tenim x2 + y 2 = 100 x x + =y. 2 4 Per tant, si operem per substituci o, obtenim x2 + 9 2 x = 100 = 25x2 = 1600 = x = 8, y = 6 . 16 52 + 52 = 22 42 + 52 = 32 32 + 52 = 42
El tern pitag` oric implicat es (8, 6, 10), [82 + 62 = 102 ]. 1.11.3 Es parteix dels dos quadrats iguals adjunts, sobre els que es fan les particions determinades per a i b.
403
a T b T a Q1 a T b T a T b Q2 b T Q
b a
b T a
A les gures resultants observem: Els quadril` aters Q1 i Q2 s on quadrats, perqu` e tots els seus costats s on iguals i tenen un angle de 90 .2 Els triangles T s on rectangles. A m es, s on congruents, per I.4 (C-A-C). El quadril` ater Q t e els costats iguals, perqu` e els triangles T s on congruents. A m es, cadascun dels seus angles es el suplementari de dos angles a dir que Q complementaris, per tant es recte. Es es un quadrat. Conseg uentment, 4` area (T ) + ` area (Q1 ) + ` area (Q2 ) = 4 ` area (T ) + ` area (Q) = = ` area (Q1 ) + ` area (Q2 ) = ` area (Q).
B1
1.11.4
Efectivament, Euclides demostra que ` area (Q1 ) = 2 ` area (A1 AC ) = = 2` area (BAC ) = = ` area (A3 M ).
Q1 A1 A b c
B m M b
Si utilitzem el llenguatge algebraic actual, tenim c2 = ` area (Q1 ) = ` area (A3 M ) = m b.
A3
1.11.5
Vegeu el txer Eui47tr.FIG
2 Si un quadril` ater ABCD t e els costats oposats iguals, llavors es un parallelogram. Aix` o es pot justicar amb el tra cat duna diagonal AC , de la qual A B resulten ADC i CBA congruents, per I.8 (C-C-C). Llavors,
DAB + ABC
= =
DAC + CAB + ABC = ACB + CAB + ABC = .
Aix` o implica que AD i BC s on paralleles, per tant, per I.33, AB i DC tamb e ho s on.
404
1.11.6 Vegeu el txer Teorpit1.FIG en el qual hi ha el puzle. En els txers Teorpit2.FIG i Teorpit3.FIG hi ha la soluci o. Shan utilitzat les macros Quadril ter.MAC i TriangPitag. Aquesta u ltima no sha guardat en un txer, per` o es equivalent a la macro Triangletg.MAC.
405
9.2
2.1.1.i Hem de mirar lextrem dret de la regi o M3 . Seran entre les 9 i les 10 del mat , o b e entre les 2 i les 3 de la tarda. 2.1.1.ii Coincidir` a amb M N des de principis de mar c ns a meitat doctubre. Coincidir` a amb CD, sempre, dues vegades al dia. 2.1.1.iii El rectangle determinat per A, B i la intersecci o del costat dret de M6 amb la l nia H1 de les 12 hores. 2.1.2 2.2.1.i Vegeu el txer Merkhet.FIG. Del gr` ac adjunt obtenim (a + b + c)2 = = 2.2.1.ii (a + b + c)2 = ((a + b) + c)2 = (a + b)2 + c2 + 2(a + b)c = = a2 + b2 + 2ab + c2 + 2ac + 2bc = = a2 + b2 + c2 + 2ab + 2ac + 2bc . a2 + b2 + c2
c ac bc c2 c a a2 ba b ab b2 ca cb
+ 2ab + 2ac + 2bc

a b
2.2.1.iii 2.2.2.i
Vegeu el txer Quadtrin.FIG.
(a + b + c + d)2 = ((a + b + c) + d)2 = (a + b + c)2 + d2 + 2(a + b + c)d = = a2 + b2 + c2 + 2ab + 2ac + 2bc + d2 + 2ad + 2bd + 2cd = = a2 + b2 + c2 + d2 + 2ab + 2ac + 2ad + 2bc + 2bd + 2cd .
2.2.2.ii Si observem els casos dels quadrats del binomi, trinomi i tetranomi, observem que apareixen tots els quadrats dels sumands implicats i tots els dobles productes de les seves possibles parelles no ordenades. A partir daix` o conjecturem:
n n
(a1 + a2 + + an ) =
k=1
a2 k
+
i<j i,j =1
2ai aj .
El raonament per inducci o diu que veriquem la f ormula pel primer valor de n, en el nostre cas n = 2. Efectivament es certa
2 (a1 + a2 )2 = a2 1 + a2 + 2a1 a2 .
406
Despr es hem de vericar-la per a n + 1, si suposem que es certa per a n.
n+1
ak
k=1
= =
ak
k=1 n a2 k k=1 n+1
+ a2 n+1 + 2
k=1 n
ak
an+1 =
n
+
i<j i,j =1 n+1
2ai aj + a2 n+1 +
k=1
2ak an+1 =
=
k=1
a2 k+
i<j i,j =1
2ai aj .
2.2.2.iii
Si expandim la successi o sn = sn1 + an + b . donada, obtenim,
sn = sn1 + an + b = sn2 + a(n 1) + an + 2b = = sn3 + a(n 2) + a(n 1) + an + 3b = = s1 + a 2 + a 3 + + a(n 1) + an + (n 1)b = 2+n = s1 + a(2 + 3 + + n) + (n 1)b = s1 + a (n 1) + (n 1)b = 2 a = s1 + (n2 + n 2) + b(n 1) = 2 1 = s1 + (an2 + (a + 2b)n 2a 2b) 2
2.3.1 La demostraci o de II.10 es pot completar observant la igualtat dels rectangles i quadrats marcats amb el mateix nombre en el gr` ac adjunt.
3 1 3 5 6 6 A C B D 4 2
C B
407
2.3.2.i cn dn dn /cn cn 1 11 23 57 137 331 799 1929 4657 11243 dn dn /cn 10 10 12 1.090909 34 1.478260 80 1.403508 194 1.416058 468 1.413897 1130 1.414267 2728 1.414204 6586 1.414215 15900 1.414213
1 2 2 3 4 1.3333333 7 10 1.4285714 17 24 1.4117647 41 58 1.4146341 99 140 1.4141414 239 338 1.4142259 577 816 1.4142114 1393 1970 1.4142139 3363 4756 1.4142134 El valor que d ona la calculadora es 2.3.2.ii
2 = 1.41421356 . . .
dn dn /cn 1 5 5 6 26 4.333 32 152 4.75 184 824 4.478 1008 4688 4.650 5696 2.5856 4.539 31552 145472 4.610 177024 808064 4.564 985088 4525568 4.594 5510656 25212416 4.575 Larrel buscada complir` a 4.575 < 21 < 4.594 .
cn
Podem aconseguir una cota de lerror com` es en les dues u ltimes aproximacions, a partir de la seva difer` encia Error < 4.595 4.575 = 0.02 .
2.3.3.i Cada segment amb mesura de catets 1 i A 1.
A es la hipotenusa del triangle rectangle
408
p 5 p 1 4 p p 2 3 1 1 1
p n
2.3.3.ii 2.3.4.i
Vegeu els txers Trireccu.MAC i Arrela.FIG. Acn1 + dn1 dn1 A+ A + xn1 dn cn1 cn1 = = = . xn = c + d d cn 1 + xn1 n1 n1 n1 1+ cn1 cn1
2.3.4.ii Vegeu el txer Codiarre.MTH i les funcions COSTDIAG(c1, d1, k, n), ARRELAP1(x1, a, n) i GRARR1(x1, a, n). 2.3.5.i b dn1 A1 cn1 + dn1 1+ 2 + dn a cn1 cn1 =a xn = a =a = c + d 1 d cn n1 n1 n1 1+ a cn1 a cn1 (a2 + b) + a2 = a+ a dn1 cn1 A + axn1 a + xn1
dn1 cn1
2.3.5.ii Vegeu el txer Codiarre.MTH i les funcions PEA(a), ARRELAP2(x1, a, n) i GRARR2(x1, a, n). 2.3.6 Per obtenir 9 valors aproximats a partir de f (x) = A+x , 1+x
apliquem ARRELAUX1(1, 21, 9) i obtenim 1, 11, 2.66666, 6.45454, 3.68292, 5.27083, 4.18936, 4.85403, 4.41644, 4.69245 . Per visualitzar-los apliquem GRARR1(1, 21, 16) i obtenim:
409
10
10
Per obtenir 9 valors aproximats a partir de
f (x) =
A + ax , a+x
apliquem ARRELAUX2(1, 21, 9) i obtenim
1, 5, 4.55555, 4.58441, 4.58245, 4.58258, 4.5825751, 4.5825757, 4.582575692, 4.582575695 .
Per visualitzar-los apliquem GRARR2(1, 21, 16) i obtenim
410
10
10
2.4.1 Si partim del teorema II.5: Fem BM = M A = a i M X = b. Llavors: (a + b)(a b) = BX AX = BX X D = X H = = AK DK = AM 2 M X 2 = a2 b2 .

II.5 B a X M b E H K D C N K N X
0
II.6 A a C A b M b a B X D
Si partim del teorema II.6: Fem BM = M A = b i M X = a. Llavors: (a + b)(a b) = AX BX = AX AC = XC = = XK DK = M X 2 M B 2 = a2 b2 .
411
2.4.2 2.4.3
Vegeu el txer Ii11.FIG Vegeu el txer Equ2n1.FIG.
2.5.1 Hem de veure que BC 2 = AB 2 + AC 2 2 AC AD. Aplicarem I.47 sobre els triangles rectangles ADB i CDB , i utilitzarem II.7 per desenvolupar CD2 = (AC AD)2 : I.47 = BC 2 = CD2 + BD2 . II.7 CD2 = (AC AD)2 = AC 2 2 AC AD + AD2 . I.47 = AB 2 = AD2 + BD2 . Per tant, BC 2 = AC 2 2 AC AD + AD2 + BD2 = AC 2 2 AC AD + AB 2 . 2.5.2 2.5.3 II.12: BC 2 = AB 2 + AC 2 + 2 AC AD = = AB 2 + AC 2 + 2 AC AB cos BAD = = AB 2 + AC 2 + 2 AB AC ( cos BAC ) = = AB 2 + AC 2 2 AB AC cos BAC . II.13: BC 2 = AB 2 + AC 2 2 AC AD = = AB 2 + AC 2 2 AC AB cos BAD = = AB 2 + AC 2 2 AB AC cos BAC . Vegeu el txer Qurra.FIG.
2.6.1.i
Sigui langle que subtendeix els arcs SQ i P R. =+ =

P
1 1 1 SOQ + P OR = (SOQ + P OR) . 2 2 2

P P R O Q angle exterior (tangent) R
O Q
R S O
Q angle exterior (secant)
angle interior
2.6.1.ii
Sigui langle que subtendeix els arcs SQ i P R. = = 1 1 1 SOQ P OR = (SOQ P OR) . 2 2 2
412
En el cas dexistir algun costat tangent al cercle, en la gura P = S , hem daplicar el teorema III.32 estudiat a la secci o 2.6.2. Obtenim, = = 1 1 1 P OQ P OR = (P OQ P OR) . 2 2 2
2.6.1.iii
Vegeu els txers Angint.FIG i Angext.FIG.
2.6.2.i Sigui O el centre de la circumfer` encia i P el punt exterior. Suposem el problema resolt, es a dir que tenim la tangent P T constru da, essent T el punt de contacte.
T
Llavors, OT P = /2. Per tant, per III.20, la circumfer` encia que passa per O, T i P , tindr` a OP com a di` ametre. Amb aix` o sha acabat lan` alisi perqu` e aquesta circumfer` encia es coneguda. La construcci o consistir` a doncs a tra car:
O M T P
El punt mitj` a M de OP , el qual ser` a el centre de la circumfer` encia per O, T i P. La circumfer` encia (M, M O). El punt T dintersecci o entre la circumfer` encia (M, M O) i la circumfer` encia donada. Llavors, la recta P T es la recta tangent cercada. Nhi haur` a dues perqu` e les dues circumfer` encies es tallen en dos punts diferents. 2.6.2.ii 2.6.3.i Vegeu els txers Tanpex.FIG i Tanpex.MAC Cas directe:
1 BCD = BOD 2 2 = BCD + BAD = = 2 1 BAD = (2 BOD) 2 A m es, en ser la suma dangles dun quadril` ater igual a dos angles rectes, ABC + ADC = 2 (BCD + BAD) = 2 = .
D C C A B III.32 K A B proc de III.32 Rec D
413
Cas rec proc: Suposem el punt C exterior al cercle i DAB + DCB = . Sigui K el punt dintersecci o de la recta AC amb la circumfer` encia per A, D i B . Llavors, tenint en compte l ultima observaci o de la secci o pr` evia, = DAB + DCB < DAB + DKB = , la qual cosa es contradict` oria. Si C fos interior al cercle, sarriba a la contradicci o > considerant, igual que abans, el punt K . 2.6.3.ii An` alisi: Sigui M el centre de la circumfer` encia i tracem BE , prolongant-la ns que la talli en K . Si suposem el problema resolt, tenim BD = ED. Llavors, en ser BDE rectangle, ABK = DBE = DEB = 45 .
O C D A K M B E
Per tant, AM K = 2 ABK = 90 = AM O. Llavors, ODA = AEK , perqu` e subtendeixen els arcs iguals AO = AK, i comparteixen BC. Daltra banda, si examinem els punts C , B , D i E , es compleix ECB + BDE = (180 BCA) + 90 = (180 90 ) + 90 = 180 i, per tant, s on conc clics. Conseg uentment la igualtat ODA = AEK es coneguda, perqu` e aquests angles estan inscrits en la circumfer` encia CBDE i subtendeixen el mateix arc BC. Lan` alisi sha acabat i podem refer el cam enrere per donar la demostraci o que demana el problema. S ntesi: En ser C , B , D i E conc clics, tenim ODA = AEK , per ser angles inscrits en la circumfer` encia CBDE que subtendeixen el mateix arc BC. Llavors, ODA = AEK = AM K CM B AM O CM B = = 2 2
AM K = 45 2 = DEB = 90 DBE = 90 45 = 45 = DBE = = AM K = AM O = 90 = DBE = ABK = = BD = ED .
414
2.7.1 An` alisi: Suposem el problema resolt. Llavors, V1 pertany a larc capa c C1 de langle sobre AB , i V2 a larc capa c C2 de sobre AB . A m es, V1 V2 = s en magnitud, direcci o i sentit. Si sotmetem larc AV1 B al despla cament determinat per s, el despla cat del punt V1 es V2 , el qual coincideix amb la intersecci o entre larc C1 despla cat i larc AV2 B . Per` o aquesta intersecci o es coneguda, en ser-ho C1 i C2 , i lan` alisi sha acabat.
Dades inicials: s A O2 O1 B
0
V1 V2 O1 C2
C1
0
C1
Construcci o: Per aconseguir els punts V1 i V2 tracem: Larc capa c C1 de sobre AB . Larc capa c C2 de sobre AB . El traslladat O1 del centre O1 de larc C1 i, amb el mateix radi que C1 , larc C1 despla cat. El punt V2 dintersecci o de C1 i C2 . El punt V1 tal que V1 V2 = s. La prova sint` etica que V1 i V2 s on els punts demanats, es immediata refent enrere lan` alisi. Per a la visualitzaci o de la soluci o, vegeu el txer Vaixell3.FIG. 2.8.1 Siguin P el punt exterior al cercle, P A una secant en C i A, i P D laltra secant en B i D. Volem demostrar, segons la gura adjunta, que P C P A = P B P D. Aix` o quedaria demostrat si pogu essim establir PC PD = . PB PA Per aconseguir-ho, interessa trobar dos triangles semblants en qu` e estiguin implicats aquests segments. Els triangles indicats s on AP B i DP C . S on semblants perqu` e,
415
P AB = P DC , en ser inscrits i subtendir el mateix arc BC. AP B = DP C , en ser el mateix angle.

C B A A T=D=B D P C P
La demostraci o segueix essent v` alida per al cas en qu` e hi ha un costat tangent, es a dir D = B = T . Llavors els triangles P CT i P T A tamb e s on semblants, i en resulta PT PC = , es a dir P T 2 = P A P C . PT PA 2.8.2.i An` alisi del problema: Suposem el problema resolt, es a dir que tenim el punt X constru t de manera que AXB es pot tocar en es m` axim. En aquest cas, la circumfer` encia ABX nom un punt la recta OM . Aix` o es aix , perqu` e si la tall es en dos punts X i X , llavors qualsevol punt Z de OM , situat entre X i X , compliria AZB > AXB = AX B . Per` o aix` o no podria ser perqu` e AXB es m` axim.
B B
A M O X
A M O X0 Z X
Conseg uentment la circumfer` encia per A i B , tangent a la recta OM , determina la soluci o del problema mitjan cant el seu punt X de contacte amb OM . Ara, pel teorema III.36, el punt X compleix OX 2 = OA OB . Per tant OX es conegut gr` acies a la construcci o que fa II.14, i lan` alisi sha acabat.3 Construcci o de la soluci o:4 A partir de les indicacions obtingudes de lan` alisi,
3 Tamb e es pot construir OX pel teorema del catet, que es posa de manifest en la demostraci o, dEuclides, del teorema de Pit` agores [I.47]. 4 Utilitzem II.14.
416
Prolonguem la recta OB , pel costat de O, la tallem amb la circumfer` encia (O, OB ), i surt B . Tracem la circumfer` encia de di` ametre AB i la tallem amb la perpendicular, per O, a AB . Surt el punt K . Tallem la circumfer` encia (O, OK ) amb la recta OM , i surt X .
A K M O X
B0
S ntesi: El punt X es el punt buscat perqu` e, pel teorema III.37, OX es tangent a la circumfer` encia ABX , en ser OX 2 = OA OB per la construcci o que hem fet proporcionada per II.14. 2.8.2.ii Vegeu el txer Cinema.FIG
2.9.1 Donat el triangle F GH , volem construir el triangle ABC inscrit en un cercle donat tal que A = F , B = G i C = H . Suposem el problema resolt i tracem una tangent M N pel v` ertex A. Llavors, M AB = BCA = GHF
P C H B F N M A G
i N AC = ABC = F GH .
Lan` alisi sha acabat perqu` e sabem construir: La tangent pel punt A, tra cant la perpendicular per lextrem del radi que passa per A. Un angle igual al GHF sobre AM , i un angle igual al F GH sobre AN . 2.9.2 Suposem el cercle, inscrit en el triangle ABC , constru t amb el seu centre en el punt O. Siguin M , N i P , els punts de tang` encia sobre els costats BC , CA i AB . Llavors, els triangles P AO i N AO s on iguals, perqu` e: ON = OP , en ser els radis. OA es un costat com u. ON A = OP A = /2, en ser ON i OP radis.
A N B P O M C
417
Per tant, P AO = N AO. i OA es la bisectriu de langle BAC . De la mateixa manera es pot veure que P BO = M BO i M CO = N CO. on les bisectrius dels angles del triangle. Per tant, les rectes AO, BO i CO, s En ser aquestes conegudes, lan` alisi sha acabat. 2.9.3 Vegeu el txer Pentapto.FIG
2.9.4.i De lobservaci o de la construcci o de D urer obtenim que els costats s on iguals. Si observem els angles implicats trobem la informaci o seg uent, la qual servir` a per aplicar la trigonometria al triangle EBH , i calcular el valor de langle ABH del pent` agon:
T I C G A 60
o o
H B A ! 30 p a 3 F E 15o
o
H a
30 E D
ADB = 60 = GDB = 30 = GEB = 15 ABD = 60 = ABE = 30 AB = BD = AD = a = EB = 2a sin 60 = a 3 . Ara, si considerem el triangle EBH , i apliquem el teorema del sinus: a a 3 = , e s a dir sin = 3 sin 15 i 26 38 2 . sin 15 sin Llavors, = 180 15 138 21 58 = ABH = 30 108 21 58 . El pent` agon no es equiangular i per tant no es regular, perqu` e si tots els angles foren iguals tindr em 540 = 5 108 21 58 , la qual cosa no es certa. 2.9.4.ii Vegeu el txer Pentadur.FIG.
2.9.5 Suposem el problema resolt. Sigui O el centre de les circumfer` encies circumscrites al quadrat ABCD i loct` agon de v` ertexs Pi . Estudiem el triangle OCP3 . Observem que:
418
P 1

P2
P 8 O P 7
P3
P4
P 6
P 5
1 3 = , 2 2 4 8 1 CP3 O = CP3 B BP3 P2 P2 P3 O = 4 2 4 COP3 = COB P3 OB =
3 . 8
O sigui que el triangle OCP3 es is` osceles. Per tant, el radi OC de la circumfer` encia circumscrita al quadrat, es igual al segment determinat pel v` ertex C del quadrat i el v` ertex P3 de loct` agon, m es allunyat de C , sobre el costat BC . El mateix es pot dir daquest radi respecte dels segments CP6 , DP5 , DP8 , etc. En aquest punt lan` alisi sha acabat, en ser el radi OC conegut. Llavors, la construcci o de loct` agon es podr` a aconseguir amb el tra cat de: o de les dues diagonals AC i BD del quadrat. El punt O dintersecci Els punts Pi dintersecci o de les circumfer` encies (A, AO), (B, BO), (C, CO) i (D, DO), amb els costats del quadrat.
A B A P 1 P2 B
P 8 O P 7 O
P3
P4
P 6
P 5
Vegeu el txer Quadoct2.FIG
419
9.3
3.1.1.i Partim del fet que els quadrats s on gures semblants i, per tant, la relaci o entre ` arees es el quadrat de la relaci o entre els costats. Llavors es f` acil 2 construir el quadrat d` area 4a , el qual tindr` a un costat de longitud 2a. Si interpolem geom` etricament, de manera similar al cas de la duplicaci o del cub, l` area dun quadrat entre les dues ` arees anteriors, obtindrem el quadrat d` area 2a2 . Aix tenim els quadrats a2 , 2a2 , 4a2 , amb costats respectius a, x, 2a. Hem de construir el costat x, i per la relaci o entre costats i ` arees sabem: 1 a = 2 x
2
x 2a
es a dir
a x = . x 2a
Conseg uentment, la construcci o del costat x es redueix a la construcci o de la mitjana proporcional dels segments a i 2a. La proposici o II.14 dels Elements proporciona una manera de dur a terme aquesta construcci o. Ho veurem una mica m es avall, a l ultim apartat de 3.1.1. 3.1.1.ii En el Men o, S` ocrates i Men o tracten de la virtut, concretament sobre si pot ser ensenyada o no. La q uesti o es la de saber com es pot con` eixer el que desconeixem. S` ocrates defensa que nom es sensenya all` o que est` a impr` es en la nostra ` anima immortal; lensenyament consistiria nom es en ajudar a despertar el record (teoria de la reminisc` encia) dall` o que ja se sap. Intenta demostrar-ho amb lajut dun esclau de Men o, a qui proposa un problema de geometria en ser aquesta una disciplina a la qual mai havia sigut introdu t. El problema es el de la construcci o dun quadrat d` area doble que la dun quadrat donat. Despr es dun primer intent fallit en qu` e lesclau arriba a la construcci o dun quadrat qu` adruple, assoleix la soluci o amb la construcci o dun quadrat sobre la diagonal del quadrat inicial. interessant de cara a la nostra pr` Es opia pedagogia, la manera en que S` ocrates porta el di` aleg. Aquest, en una interrupci o de la conversa amb lesclau, fa notar que gr` acies a la manera de conduir el di` aleg lesclau pren consci` encia del problema, arriba al resultat per deduccions pr` opies, i no pas per les explicacions que ell li hagu es pogut donar. La presentaci o amb el CABRI la trobareu en els txers Dupmeno.FIG, Dupmeno2.FIG i Dupmeno.MAC. La macro sha constru t segons els passos seg uents: 1) 2) 3) 4) 5) 6) 7) Quadrat ABCD, amb la macro Quadrat. Semirecta M r. Diagonal BD del quadrat ABCD. Quadrat de costat BD, amb la macro citada. Circumfer` encia (M, BD) de centre M i radi BD amb leina Comp` as. Intersecci o T de la circumfer` encia anterior amb la semirecta M r. Quadrat sobre M T .
420
La macro corresponent t e com a objectes inicials el quadrat i la semirecta inicials, i lobjecte nal es el quadrat sobre M T . 3.1.1.iii En la proposici o II.14 Euclides d ona la versi o, en llenguatge d` arees, del problema de la construcci o de la mitjana proporcional de dos segments. Vegeu la proposici o en la secci o 8.4.4. All construeix un quadrat digual ` area que un rectangle donat, i aix` o es el que utilitzarem. Donat un quadrat Q de costat a construirem un quadrat que tingui la mateixa ` area 2Q que la dun rectangle de costats a i 2a.
Q a
Q a
Q a
2Q
Si observem el desenvolupament que fa Euclides, haurem de construir una semicircumfer` encia de di` ametre la suma 3a dels costats del rectangle, una perpendicular que parteixi aquest di` ametre, per un punt P , en dos segments de longituds a i 2a, i el costat del quadrat buscat vindr` a determinat pel segment P T en qu` e T es el punt dintersecci o daquesta perpendicular amb la semicircumfer` encia.
T
P 2a a a a
La presentaci o amb el CABRI la trobareu en els txers Dceu214.FIG, Dceu2142.FIG i Dceeu214.MAC. La macro sha constru t segons els passos seg uents: 1) 2) 3) 4) 5) 6) 7) 8) 9) 10) 11) 12) Quadrat ABCD de costat AB , amb la macro Quadrat. Semirecta M r. Punt P sim` etric de A respecte de B . Punt R sim` etric de B respecte de P . Punt mitj` a O de A i R. Circumfer` encia (O, OA) de centre O i radi OA. Recta perpendicular s per P a OA. Punt dintersecci o T de la circumfer` encia (O, OA) amb s. Segment P T . Circumfer` encia (M, P T ) de centre M i radi P T . Intersecci o K de la semirecta M r amb la circumfer` encia (M, P T ). Quadrat sobre M K amb la macro Quadrat.
421
La macro corresponent t e com a objectes inicials el quadrat i la semirecta inicials, i lobjecte nal es el quadrat sobre M K . 3.1.2 Si tracem totes les diagonals dun oct` agon regular queden determinats vuit triangles is` osceles congruents entre s i tals que langle desigual val 360 /8 = 45 . El v` ertex daquest angle es el centre de la circumfer` encia circumscrita a loct` agon. Si aconseguim construir un daquests vuit triangles, la construcci o de loct` agon es immediata. Per tant, hem obtingut una primera reducci o. Primera reducci o A partir del costat BC de loct` agon, construir un triangle is` osceles ABC amb langle desigual BAC = 45 . Considerem la circumfer` encia circumscrita al triangle ABC i sigui O el seu centre. Llavors en ser tots els triangles determinats per O, A, B i C is` osceles tenim OAB = ABO = OAC = ACO = 45 = 22 30 , 2
AOC = AOB = 180 2 22 30 = 135 . i per tant, Conseg uentment, BOC = 360 2 135 = 90 . Llavors, la construcci o del triangle ABC ser` a immediata a partir de la del triangle BOC . Hem obtingut una segona reducci o. Segona reducci o A partir del costat BC de loct` agon, construir un triangle rectangle is` osceles BOC dhipotenusa BC .
A A
1a. reduccio
2a. reduccio
O B C
Aquesta u ltima construcci o es immediata. Nom es cal considerar la circumfer` encia de di` ametre BC i, llavors, el v` ertex O ser` a una intersecci o de la mediatriu de BC amb la circumfer` encia. A partir daquest punt ja podem presentar la construcci o dun oct` agon regular donat un costat BC . Trobareu una visualitzaci o pas a pas en el txer Octagon.FIG. La macro demanada la trobareu en el txer Octagonr.MAC que sha constru t en el txer Octagon2.FIG. Hem seguit els passos seg uents: 1) Segment BC .
422
2) 3) 4) 5) 6) 7)
Mediatriu s de BC . Circumfer` encia (M, BC ) de centre el punt mitj` a M de BC i radi M B . Punt dintersecci o O de la recta s i la circumfer` encia (M, BC ). Circumfer` encia (O, OB ) de centre O i radi OB . Punt dintersecci o A de la recta s amb la circumfer` encia (O, OB ). Circumfer` encia (A, AB ) de centre A i radi AB . (Aquesta es la circumfer` encia circumscrita a loct` agon) 8) Costats de loct` agon a partir del segment BC i la circumfer` encia (A, AB ), a partir de les successives interseccions de les circumfer` encies adequades de radi BC amb (A, AB ). 3.1.3.i Anomenem y el costat desigual de la tanca, x cadascun dels costats iguals, i L la longitud de la tanca. Reducci o algebraica Es tracta de trobar el m nim nombre L tal que, L = 2x + y, xy = 8, x, y > 0 .
Si tornem al llenguatge geom` etric, observem que {2x + y = L, L R} es una fam lia de rectes paralleles, i xy = 8 es una hip` erbola equil` atera das mptotes els eixos de coordenades.
8 Dam
L 4 xy = 8
2 2x+y = L
Notem en el gr` ac que quan el valor de L creix, la recta corresponent talla leix OY en el punt (0, L), el qual segueix una traject` oria ascendent. Interessa estudiar els valors de L per als nombres (x, y ) tals que xy = 8, els quals venen representats pels punts de la hip` erbola. Per a cadascun daquests punts el valor de L ve determinat pel punt de tall de la recta, de la fam lia considerada a dir, que els valors possibles de L s que el cont e i leix OY. Es on els determinats per les rectes que tenen algun punt en com u amb la hip` erbola. El m nim valor sobt e, com veiem en el gr` ac, a partir de la recta de la fam lia de paralleles que es tangent a la hip` erbola. Hem obtingut la reducci o geom` etrica demanada. Reducci o geom` etrica El problema de trobar el valor m nim de L es pot reduir al de la construcci o de la recta tangent a la hip` erbola, parallela a una direcci o donada, i determinaci o de la intersecci o daquesta recta amb las mptota.
423
3.1.3.ii Que la recta buscada sigui tangent a la hip` erbola equival a dir que la intersecci o daquestes dues gures sigui u nica. Aix , podem reduir la q uesti o al problema algebraic seg uent. Reducci o algebraica Recerca del punt (x, y ) tal que el sistema 2x + y = L xy = 8 x, y > 0 , t e soluci ou nica. Eliminem la y i en resulta x(L 2x) = 8 ha de tenir soluci ou nica, la qual 2 cosa saconsegueix igualant a zero el discriminant de lequaci o 2x Lx + 8 = 0. Llavors, L 64 = 0 = L = 8 = x =
2
16 16 = 2 = x = 2, y = 4 , 2
i no considerem el cas L = 8 perqu` e seria y < 0. 3.1.3.iii
ax + by = L xy = K = ax + b K = L = ax2 Lx + bK = 0 . x
x, y, a, b, K > 0
Si imposem la condici o de soluci ou nica obtenim,
L2 4abK = 0 = L = 2 abK = x =
bK = y = a
aK . b
La funci o que denim en el DERIVE, la trobareu en el txer Optihip.MTH, lhem anomenat HR(a, b, k ) en qu` e a, b s on els coecients de la funci o lineal a optimitzar, i k el valor xat del producte xy . Per a la representaci o amb el CABRI vegeu el txer Optihip.FIG. En aquest txer shan dintroduir les dades inicials a, b, k , i movent el punt de tall P amb leix OY , obtenim solucions aproximades del problema. Linterruptor M serveix per visualitzar la soluci o amb la m` axima exactitud que proporciona el CABRI, a partir del tra cat de la tangent amb t` ecniques que tractarem en el cap tol 6, i que podeu revisar en el propi txer amb lopci o Revisar construcci o del men u
424
Edici o.5 Per construir els valors x, y tal que el seu producte es 8 hem utilitzat la semblan ca de dos triangles constru ts sobre les as mptotes de la hip` erbola, i 1 x tenint en compte la proporci o 8 = y. 3.1.4 Donats a, b R i K > 0 es tracta de trobar x, y > 0 tals que x2 + y 2 = K i L = ax + by tingui valor m` axim. (9.1) Fent una reducci o com la de lexercici anterior, resulta que es tracta de trobar una recta tangent a la circumfer` encia de centre (0, 0) i radi k , parallela a la direcci o determinada per ax + by = L. En haver-nhi dues cal agafar la que t e el es gran, es a dir la que t e el valor positiu. Si fem la reducci o algebraica valor L m daquesta u ltima part caldr` a cercar el valors de L tals que el sistema (9.1) tingui soluci ou nica, i triar-ne el valor positiu.
2
(9.1) = x2 +
L ax b
= K = (b2 + a2 )x2 (2aL)x + (L2 b2 K ) = 0.
Soluci ou nica = a2 L2 (b2 + a2 )(L2 b2 K ) = 0 = L2 = (a2 + b2 )K = = x = aL =a 2 a + b2 K , y= 2 a + b2 K a2 K =b a2 + b2 a2 K . + b2
La funci o que denirem en el DERIVE, la trobareu en el txer Optihip.MTH, lhem anomenat CR(a, b, k ) en qu` e a, b s on els coecients de la funci o lineal a optimitzar, i k el valor xat de la suma x2 + y 2 . 3.1.5 Si completem quadrats en el interior del radical obtenim, v (t) = p t t2 = p 2
2
p 2
Llavors v (t) es pot representar gr` acament com a mitja circumfer` encia de centre (p/2, 0) i radi p/2. Daltra banda,
p p p
s(p) = s(0) +
0
v (t) dt = 0 +
0
v (t) dt =
0
v (t) dt ,
i aquesta integral es el valor de l` area sota la corba v (t). Conseg uentment, el problema del c` alcul de s(p) ha quedat redu t al del c` alcul de l` area dun semicercle de radi p/2: s(p) =
5
(p/2)2 p2 = . 2 8
El punt de contacte de la tangent parallela a una direcci o, amb la hip` erbola, ve determinat pel di` ametre conjugat al di` ametre en aquesta direcci o. Aquest di` ametre conjugat coincideix amb la recta que passa pels dos punts mitjans de dues cordes qualssevol, paralleles a la direcci o donada.
425
3.2.1 Seguirem els passos de Knorr [1986], 9293 de ledici o 1993. Primerament observem que donat un triangle BCH inscrit en una circumfer` encia, existeix un triangle is` osceles, inscrit en aquesta, d` area major o igual que la del triangle donat. Nom es cal considerar qualsevol dels triangles is` osceles constru ts sobre els seus costats, per exemple el triangle ABC constru t sobre el costat BC . Efectivament, tenen el costat BC igual i laltura corresponent m es gran en lis` osceles, vegeu la gura adjunta. Llavors nhi haur` a prou amb demostrar que el triangle equil` ater inscrit en una circumfer` encia t e l` area m es gran o igual que qualsevol is` osceles inscrit en la circumfer` encia.
A H Z P B C B C Q Cas 1 A Cas 2 A
B P Z
C Q
Cas 1: Sigui AP Q el triangle equil` ater inscrit. Considerem qualsevol triangle is` osceles ABC tal que el costat desigual BC es menor que el costat de lequil` ater. Llavors, area(AP C ) > ` area(ABC ), perqu` e en estar el punt bisector Z de larc AC ` sobre larc AP , i el punt B sobre larc P C , laltura sobre el costat AC del triangle AP C es major que la del ABC . ` area(AP Q) > ` area(AP C ), perqu` e el triangle d` area m es gran que es pot inscriure en la circumfer` encia sobre la corda AP , es el triangle is` osceles AP Q, el qual es, a m es, equil` ater. De les dues desigualtats dedu m que ` area(AP Q) > ` area(ABC ). Cas 2: Sigui el mateix que en el cas 1, per` o BC major que P Q. Observem que el punt Z bisector de larc AC pertany a larc P C , i el punt B a larc AP . Amb un raonament semblant a lanterior sestableix que ` area(AP Q) > ` area(AP C ) > ` area(ABC ) . 3.2.2 Acceptem de manera intu tiva que les ` arees dels triangles is` osceles inscrits depenen cont nuament del valor dels seus costats, la qual cosa implica que per a qualsevol valor entre 0 i l` area del triangle equil` ater existeix un triangle is` osceles inscrit que t e aquest valor com a ` area. Concretament, com que tots els triangles inscrits, tenen l` area menor o igual que lequil` ater, llavors sempre hi haur` a un is` osceles inscrit amb la mateixa ` area que el triangle inscrit considerat. 3.2.3.i Vegeu el txer Menohipo.MTH
426
3.2.3.ii 3.2.4
Vegeu el txer Menohipo.MTH En ser el triangle buscat d` area S tenim 1 S = x2 sin . 2 (9.2)
Si observem els dos triangles de la gura, pel teorema del cosinus, 2r2 2r2 cos 2 = M N 2 = 2x2 2x2 cos = = 2r2 cos2 x2 cos + x2 2r2 = 0 = x2 x4 8x2 r2 + 16r4 2x2 4r2 = cos = = 4r2 4r 2 La soluci o cos = 1 = = 0, i no serveix perqu` e no hi hauria triangle. Llavors, 2 x2 x 4 r sin = 1 cos2 = i substituint a (9.2), 2r 2 x3 4r2 x2 S= = 16S 2 r4 = x6 (4r2 x2 ) = x8 4r2 x6 + 16S 2 r4 = 0 . 4r 2 Si anomenem p(x) = x8 4r2 x6 + 16S 2 r4 , perqu` e el problema tingui soluci o cal que el seu valor m nim quan x > 0 sigui negatiu o zero. Llavors p(x) tindr` a alguna arrel. El m nim es troba en un punt x > 0 tal que p (x) = 0, es a dir 2 24r 2 = 0, la qual cosa proporciona el valor 8x7 24r2 x5 = 0. O sigui que 8 x x = r 3. Imposem p(r 3) 0 i obtenim 2 27r 8 8 2 4 =` area(tr. equil. inscrit). 81r 108r + 16S r 0 = S 4 3.2.5 3.2.6 Vegeu el txer Trimeno1.FIG Vegeu el txer Trimeno3.FIG
D
3.3.1.i Suposem el pent` agon constru t. Llavors AB = BC i, per tant ABC is` osceles amb 3 180 BAC = BCA. En ser ABC = = 108 5 i ABC + 2BAC = 180 , llavors BAC = 180 108 1 = 36 = ABC . 2 3
Si es pot construir el triangle, es podr` a construir la circumfer` encia circumscrita i els v` ertexs D i E . Nom es cal tallar-la amb els cercles (C, CB ) i (A, AB ). 3.3.1.ii En el txer Neupenta.FIG podeu trobar la construcci o seguint els passos indicats a la secci o 3.3.
427
3.3.2.i Si considerem la circumfer` encia circumscrita al pent` agon, es veu que les diagonals parteixen cada angle en els v` ertexs del pent` agon en tres parts iguals de 36 perqu` e subtendeixen el mateix arc de 72 . Aix` o tamb e es pot justicar sense rec orrer a la circumfer` encia; nom es cal observar el triangle ABC , els quatre triangles que li s on congruents i els resultats del primer apartat. Llavors els triangles ACD i CKB s on semblants i, en ser CD = KC i BK = AK , tenim BK KC AK KC = = = CD AC KC AC 3.3.2.ii Considerem el costat P Q conegut i un segment qualsevol AC . Constru m, 1) Sobre AC el punt X que el parteix en extrema i mitjana ra o a la manera de la proposici o II.11 dels Elements. 2) El triangle ABC tal que AX = AB = BC . 3) El punt T sobre la recta suport de AB , tal que AT = P Q, i per T tracem una parallela r a BC . 4) El punt S dintersecci o de r amb la recta suport de AC .
B r A X T S C
V P Q
Tenim A, T i S v` ertexs del pent` agon. Amb la construcci o de la circumfer` encia circumscrita als tres punts, el tra cat dels v` ertexs U i V que falten es immediata. 3.3.2.iii En ser ` area(F H ) = ` area(HD), llavors
area(F K ) = ` ` area(F H ) + ` area(AK ) = ` area(HD) + ` area(AK ) = ` area(AD) . Per tant, FC FA = FC FG = ` area(F K ) = ` area(AD) = AC 2 .
F H G A A E C K D P Q B C E r B
428
Sigui AC el costat donat del pent` agon, i F el punt tal que A divideix CF en extrema i mitjana ra o. Llavors CF ser` a congruent amb la diagonal del pent` agon, i podem fer la construcci o de: 1) El punt mitj` a E de AC , la perpendicular r per A a AC , i el punt B dintersecci o de la circumfer` encia (A, AC ) amb r. 2) El punt F dintersecci o de la prolongaci o de AC amb la circumfer` encia (E, EB ). 3) El punt R dintersecci o de les circumfer` encies (C, CF ) i (A, AC ). [De moment, tenim tres v` ertexs C , A i R del pent` agon.] 4) La circumfer` encia pels tres v` ertexs obtinguts i els dos v` ertexs P i Q que falten, sobre la circumfer` encia. En els txer Aurpenta.FIG trobareu la visualitzaci o pas a pas. En els txers Aurpenta2.FIG i Aurpenta.MAC trobareu la macro corresponent en qu` e lobjecte inicial es el segment AC , i lobjecte nal el pent` agon regular CARQP sobre aquest segment, en sentit horari. 3.3.3.i Suposem el problema resolt i sigui M N el segment soluci o. Tracem, per P , la parallela a r i considerem la seva intersecci o Q amb la recta s. Llavors la semblan ca dels triangles M P Q i M N O i el fet de ser P el punt mitj` a del segment M N impliquen MP 1 MQ = = . MO MN 2
O N
M Q P r
a dir que Q Es es el punt mitj` a de M O. Amb aix` o hem acabat lan` alisi perqu` e, en ser coneguts els punts O i Q podrem construir M i el segment M N . La soluci o vindr` a donada per les construccions: 1) Punt dintersecci o Q de la recta parallela per P a r amb la recta s. 2) Punt M dintersecci o de la circumfer` encia (Q, QO) amb la recta s. 3) Punt N dintersecci o de la recta suport de P M amb r, i segment M N . La construcci o pas a pas es troba en el txer Actitri1.FIG. La macro corresponent la trobareu en els txers Actitri12.FIG i Actitri1.MAC en qu` e els objectes inicials s on dues rectes i el punt P , i lobjecte nal es el segment M N demanat.
429
3.3.3.ii Suposem el problema resolt. Considerem la circumfer` encia (P, P O), i el seu di` ametre OL. En ser P O = P L, P N = P M i OP N = LP M , els triangles OP N i LP M s on congruents, pel criteri costat-angle-costat. M es concretament, ON P = LM P i, per tant, M L parallel a r. Aqu acabem lan` alisi perqu` e, en ser coneguts L i r podem trobar M i el segment M N . La soluci o sobtindr` a amb les construccions:
s L
O N
P r
1) Punt L dintersecci o de la circumfer` encia (P, P O) amb el di` ametre per O. 2) Punt M dintersecci o de la recta s, amb la recta parallela, per L, a r. 3) Punt N dintersecci o de la recta suport de P M amb r, i segment M N . La construcci o pas a pas es troba en el txer Actitri2.FIG. La macro corresponent la trobareu en els txers Actitri22.FIG i Actitri2.MAC en qu` e els objectes inicials i nals s on els mateixos que a la primera construcci o. 3.4.1.i Suposem G interior al segment OH i HG = 2GO. Llavors HGA = OGL per ser oposats pel v` ertex, i AHG = GOL per ser angles alterns interns determinats per la secant OH a les paralleles AH i OL. Conseg uentment els on semblants de ra o 2, i es compleix, triangles AHG i LOG s HAG = OLG, AG = 2GL i AH = 2OL . Lan` alisi sha acabat, en ser tot aix` o conegut perqu` e: (1) HAG = OLG, en ser angles alterns interns determinats per la secant AL a les paralleles AH i OL. (2) AG = 2GL, per la propietat del baricentre sobre la mitjana.6 (3) AH = 2OL, perqu` e els triangles M LO i BAH s on semblants de ra o 2. Efectivament, els angles s on iguals en ser parallels els costats dun amb els de laltre; a m es AH/OL = AB/M L = AC/AM = 2, en ser M punt mitj` a de AC .
A
H M G O B L
Aquesta propietat la trobem a la proposici o VIII.2 de la Collecci o de Pappos a Eecke [1933], edici o de 1982, 818821.
6
430
La s ntesi sinicia partint dels punts (1), (2) i (3), els quals impliquen que els triangles AGH i LGO s on semblants de ra o 2. Llavors, com que els punts L, G i A pertanyen a una mateixa recta, una mitjana, i OGL = HGA, es compleix que O, G i H estan alineats i HG/GO = AG/GL = 2. Finalment, el punt G es interior a OH perqu` e perqu` e quan el triangle ABC no es equil` ater podem considerar que hem triat una mitjana AL interior a la regi o determinada per una mediatriu, suport de OL, i una altura, suport de AH , paralleles.7 3.4.1.ii Vegeu els txer Reuler.FIG, per a la construcci o pas a pas. La macro corresponent la trobareu en els txers Reuler2.FIG i Reuler.MAC en qu` e lobjecte inicial es un triangle. 3.5.1.i El punt clau est` a en considerar que les dues circumfer` encies s on tangents i, per tant, en el punt de contacte A tenen una tangent comuna AL. Llavors, LAE = ADE perqu` e subtendeixen el mateix arc AE en el cercle ADE . LAT = ABT perqu` e subtendeixen el mateix arc AT en el cercle ABT .
A H D B Z E L
Per tant, ADE = ABT , la qual cosa implica el parallelisme de de DE i BT . 3.5.1.ii Recordem que tractem les justicacions amb m es profunditat en el cap tol 2, en lestudi del llibre III dels Elements dEuclides. Utilitzem el gr` ac de lapartat anterior. T ZD + DAT = 180 perqu` e T , Z , D i A s on quatre punts que pertanyen al cercle ADT conc clics. Aix` o implica que la suma dels arcs subtendits per qualsevol parella dangles interiors i oposats del quadril` ater que determinen, es tota la circumfer` encia. Per tant, la suma dels dos angles es la meitat de la circumfer` encia. ZD es tangent al cercle ADE perqu` e ZDE = DAT i, per tant, subtendeixen el mateix arc DE en la circumfer` encia ADE . Conseg uentment ZD nom es pot tenir un punt de contacte amb la circumfer` encia ADE . BZ BT = BD BA = BH 2 . La primera igualtat es certa perqu` e els quatre punts implicats s on conc clics i B , Z i T per un cant o, i B , D i A per laltre estan alineats. La segona ho es perqu` e B , D i A estan alineats i BH es tangent a la circumfer` encia AHD. 3.5.1.iii Sigui H el punt de tang` encia de la circumfer` encia ADE donada amb la seva tangent pel punt B . Sigui el punt Z que pertany al segment BT tal que
7
Per a un tractament vectorial del problema vegeu AlejandreNolla [1984].
431
BZ BT = BH 2 . Sigui D el punt de tang` encia de la circumfer` encia donada amb la seva tangent pel punt Z . Llavors, el punt A de tang` encia dels dos cercles es la intersecci o de la prolongaci o de BD amb el cercle donat, i el cercle buscat es el que passa per A, B i T . Efectivament, (1) ZD tangent al cercle ADE = ZDE = DAE. (2) BZ BT = BH 2 = BZ BT = BD BA = A, D, Z, T conc clics = = DAT + T ZD = 180 = BZD = DAT . (1) i (2) = BZD = ZDE = BT i DE parallels = ADE = ABT . Aquesta u ltima igualtat implica que les tangents per A a les circumfer` encies ADE i ABT han de formar el mateix angle amb la recta AE ; per tant, han de ser coincidents, i ABT es la circumfer` encia buscada. 3.5.1.iv Com a pas previ cal esmentar que per trobar el punt de tang` encia duna circumfer` encia, de centre O, amb les rectes tangents tra cada per un punt cat de la circumfer` encia de di` ametre OP . Els exterior P , nhi ha prou amb el tra punts dintersecci o T1 i T2 de les dues circumfer` encies s on els punts cercats.
A r T1 O T2 B H D O M s Z
Construcci o de Z : BZ BT = BD BA = BH 2 = Z es un punt del segment BT que pertany a la circumfer` encia que passa per T i es tangent, per H , a BH ; per tant els passos seran: 1) Punt H dintersecci o entre la circumfer` encia de di` ametre BO, en qu` eO es el centre de la circumfer` encia donada, i la circumfer` encia donada. 2) Mediatriu r de HT , perpendicular s a BH , pel punt H , i punt M dintersecci o entre r i s. 3) Punt Z dintersecci o entre BT , o la seva prolongaci o, i la circumfer` encia (M, M H ). Construcci o de D: 4) Punt D dintersecci o de la circumfer` encia donada i la de di` ametre ZO. (Hi han dues possibilitats, la qual cosa originar` a dues circumfer` encies com a soluci o nal del problema.)
432
Construcci o de la circumfer` encia: 5) Punt A, dintersecci o entre la prolongaci o de BD i la circumfer` encia donada. 6) Circumfer` encia ABT . El txer Tanppc1.FIG mostra la construcci o, pas a pas, duna de les dues circumfer` encies, amb independ` encia que el punt Z sigui interior o exterior a BT . El txer Tanppc2.FIG mostra les dues circumfer` encies soluci o. El txer Citanppc.MAC proporciona la macro que t e com a objectes inicials dos punts i una circumfer` encia, i com a objectes nals les dues circumfer` encies tangents. 3.5.2 An` alisi: Suposem el cercle ABT consM A tru t. Si tracem des del punt de tang` encia A les rectes suport de AB i AT , obtenim les seT B ves interseccions D i E sobre el cercle donat. Z Llavors AT B = AED. Considerem la circumfer` encia AT D, la qual talla a la recta suport de E BT en Z . Es compleix BZ BT = BD BA; a D m es, ZDA = ZT A = DEA implica que ZD es N tangent a la circumfer` encia ADE . Lan` alisi sha acabat perqu` e el punt Z es pot construir a partir duna corda M N per B de la circumfer` encia donada. Conseg uentment, el punt D, el punt A i la circumfer` encia tamb e es poden construir. La s ntesi conduir` a a la construcci o de qualsevol corda M N , per B , del cercle ADE ; aquesta permetr` a la construcci o de Z tal que ZB ZT = BM BN . Del punt Z obtindrem el punt D de tang` encia de la circumfer` encia amb la seva tangent per Z i, tot seguit, el punt A dintersecci o de la recta suport de BD amb la circumfer` encia donada. La circumfer` encia buscada es la ABT . (En poderse tra car dues tangents per Z a BD, existiran dues circumfer` encies soluci o.) Efectivament, (1) ZD tangent al cercle donat = ZDA = DEA. (2) BD BA = BM BN = ZB ZT = A, D, Z, T conc clics = = ZDA + ZT A subtendeixen el mateix arc AZ. (1) i (2) = DEA = ZT A. Aquesta u ltima igualtat implica que les tangents per A a les circumfer` encies ADE i ABT han de formar el mateix angle amb la recta AD i, per tant, han de ser coincidents i ABT es la circumfer` encia buscada. Passos de la construcci o: 1) Corda qualsevol M N , per B de la circumfer` encia donada. 2) Punt Z dintersecci o de la circumfer` encia M T N amb la recta suport de BT .
433
3) Punt D de tang` encia, de la circumfer` encia donada amb la seva tangent per Z. 4) Punt A dintersecci o de la prolongaci o de DB amb la circumfer` encia donada, i construcci o nal de la circumfer` encia ABT . El txer Tanppc3.FIG mostra les dues circumfer` encies soluci o. El txer Citappic.MAC proporciona la macro que t e com a objectes inicials una circumfer` encia i dos punts interiors, i com a objectes nals les dues circumfer` encies tangents. 3.6.1.i Per trobar un punt amb la propietat demanada, tracem una recta qualsevol per B i fem la seva perpendicular per A. Si observem diverses posicions del punt P en qu` e es tallen aquestes rectes, el programa CABRI es molt adequat mitjan cant leina lloc geom` etric, es natural de conjecturar que estan situats sobre un cercle de di` ametre AB . Aquesta conjectura es f` acil destablir amb lestudi, en primer lloc, dels angles inscrits en un cercle que subtendeixen un di` ametre i, en segon lloc, dels angles no inscrits que subtendeixen el mateix di` ametre.
P Q P R
Efectivament, = , = i + + + = 180 implica que + = 90 . A m es es compleix Q < P = 90 < R, perqu` e qualsevol angle exterior dun triangle es major que qualsevol dels dos interiors no adjacents. 3.6.1.ii La construcci o de la soluci o sobt e com a intersecci o de la circumfer` encia de di` ametre AB i la recta meridi` a l donada, xeu-vos que hi pot haver un m` axim de dues solucions. El diorism os o condici o per a lexist` encia de soluci o es que la circumfer` encia i la recta l es tallin o, en llenguatge de dist` ancies, que la dist` ancia del punt mitj` a M de AB a la recta l sigui m es petita que la meitat de AB . 3.6.1.iii De lan` alisi fet a la secci o 2.6.3, saA l bem que el lloc geom` etric dels punts P des dels P quals es veu el segment AB sota un angle de 60 est` a format per dos arcs de cercle dextrems A i B , i dobertura 240 . Lestrat` egia de la construcci o daquest lloc, passa per la construcci o B dun dels seus punts P , tra car larc de cercle P AP B i el seu sim` etric respecte de AB . Per construir el punt P , nhi ha prou amb construir un triangle equil` ater AP B sobre AB . La soluci o nal del problema vindr` a donada per la intersecci o
434
daquests dos arcs amb la recta l, xeu-vos que hi pot haver un m` axim de quatre solucions. 3.6.2 Sigui AB = a i langle de visi o de 60 . Sigui r la tangent a la circumfer` encia parallela a l i m es allunyada del punt M . Tracem la corda P Q de longitud a i punt mitj` a S , parallela a r i a dist` ancia m` axima daquesta. Sigui T el punt de tang` encia amb r, i R la projecci o del punt M sobre el di` ametre per T . Llavors, considereu el gr` ac per a = 60 , d(M, l) T R = P O + OR = PS PS + OM cos = + OS cos = sin 60 sin 60 PS PS a a a 3 = + cos = + cos = (2 + cos ) . sin 60 tan 60 6 3 2 3
A P S R O
Q M B
r T l
3.6.3
Treballem amb la mateixa notaci o que abans i el gr` ac adjunt, PS PS + OM cos = + OS cos = sin sin 1 cos + sin tan = a 2 1 + cos cos sin .
d(M, l) T R = P O + OR = =
PS PS a + cos = sin tan 2
Vegeu els txers elaborats amb els programes CABRI i DERIVE, Vaixell.FIG i Vaixell.MTH, respectivament.
s T 3.6.4.i Suposem el rectangle constru t. M La suma dels seus dos costats ser` a un segb 2 ment de longitud a igual a la meitat del b per metre. Sigui P el punt de partici o del P A B segment a, que determina la longitud dels x a{x x dos costats del rectangle. Sigui una semicircumfer` encia de di` ametre a. Llavors, per II.14, el segment determinat per P i la intersecci o T de la perpendicular, per P , al di` ametre a, amb la semicircumfer` encia, es el costat b del quadrat donat. En ser conegut, hem acabat lan` alisi, el qual d ona pas a la construcci o de P seguint els passos:
435
1) Semicircumfer` encia de di` ametre AB = a. 2) Segment AM , de longitud b, perpendicular al di` ametre per lextrem A. (Tra cat en el mateix semipl` a, determinat pel di` ametre, que la semicircumfer` encia.) 3) Recta parallela s al di` ametre, per M . 4) Punt T dintersecci o de la circumfer` encia amb s. 5) Punt P dintersecci o del di` ametre amb la perpendicular, per T , al di` ametre. Els costats del rectangle s on AP i P B 3.6.4.ii La condici o dexist` encia de la soluci o es que la parallela s al di` ametre, a dir, es talli amb la semicircumfer` encia. Es b radi = 3.6.4.iii a . 2
Si redu m el problema al llenguatge de l` algebra, obtenim x+y =a = x(a x) = b2 = x2 ax + b2 = 0 . 2 xy = b
Sobserva que amb la construcci o geom` etrica del primer apartat, hem obtingut un m` etode de construcci o de les solucions del tipus dequaci o de segon grau obtingut. 3.6.4.iv Vegeu el txer Rectang.FIG en qu` e hem utilitzat les notacions de la construcci o feta m es amunt.
436
9.4
4.1.1.i Designem els dits duna m` a M1 com les unitats de primer ordre, i els de laltra m` a M2 com les de segon ordre. Llavors, aixecar em 3 dits de M1 i 4 a dir dits de M2 . Aix` o sexplica en notaci o decimal posant 23 = 4 5 + 3 1. Es 23 consta de 4 unitats de segon ordre, i 3 de primer ordre. 4.1.1.ii En ser 218 = 1 53 + 3 52 + 3 5 + 3, utilitzar em les 4 mans M1 , M2 , M3 i M4 de dues persones. Els sub ndexs designen els ordres creixents de les unitats. Llavors, aixecar em 3 dits de M1 , 3 dits de M2 , 3 dits de M3 i 1 dit de M4 . 4.1.2 La primera vegada que assenyalaria una unitat una sisena persona, seria per representar 1 125 . Per tant, 5 persones poden comptar ns a 125 1 = 248831 unitats. 4.1.3.i En representar el primer cordill les unitats, el segon les desenes, etc., el nombre representat es: 3 + 7 10 + 0 102 + 4 103 + 2 104 = 24073 .
4.1.3.ii
Si la base es 8: 3 + 7 8 + 0 82 + 4 83 + 2 84 = 10299 .
Si la base es 6 la representaci o es podria considerar no del tot correcta, per` o es podria interpretar 3 + 7 6 + 0 62 + 4 63 + 2 64 = 3501 . Seria m es correcta, per respectar el principi de la base, la representaci o < 3, 1, 1, 4, 2 >= 3 + 1 6 + 1 62 + 4 63 + 2 64 .
4.1.3.iii Es tracta de designar el nombre de base amb una lletra, per exemple b, i observar les notacions dels apartats anteriors: 3 + 7 b + 0 b2 + 4 b3 + 2 b4 .
437
4.1.4
10 10 10 10 10
10 10 10 10 10
1015
4 1 6 1 5 411015 1r pas 2n pas 3r pas 4t pas pas 5e pas 6e
41
XLI MXV
41 1015
XLI DCXV41615 .
4.1.5 1 2 4 8
271 13 13 26 52 104 208 416 832 1664 3328 3523
16 32 64 128 256 271
438
4.1.6.i n1 m nim 41 1 = 42 n1 = n2 m nim 10 1 = 21 n2 = En el segon cas, primerament, n1 m nim 13 1 = 19 n1 = n2 m nim 7 1 38 n2 = n1 m nim 42 = n1 = 2 = n1 41 41 1 41 1 1 10 = + = + . 42 2 42 2 2 21 n2 m nim 21 = n2 = 3 = n2 10 41 1 1 10 1 1 1 1 = + + = + + . 42 2 3 21 3 2 3 7
51 51 13 =2+ 2 = 2 + . Llavors, 19 19 19 n1 m nim 19 = n1 = 2 = n1 13 51 1 13 1 1 7 =2+ + =2+ + . 19 2 19 2 2 38 n2 m nim 38 = n2 = 6 = n2 7 51 1 1 7 1 1 1 1 =2+ + + = 2+ + + . 19 2 6 38 6 2 6 57
4.1.6.ii
Vegeu el txer Fracegip.MTH.
4.1.7 Fem les successives divisions indicades, utilitzant el divisor 2 en substituci o del 60: 81 2 1 4 0 2 0 2 0 2 0 1 0 2 0 5 2 1 2 2 0 1 <2 Daqu sobt e, 81(10 = 1 26 + 0 25 + 1 24 + 0 23 + 0 22 + 0 2 + 1 = 1010001(2 .
439
4.1.8 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 25 50 75 100 125 150 175 200 225 250 275 300 325 350 375 400 17 18 19 20 30 40 50 425 450 475 500 750 1000 1250
4.1.9
Si actuem de la manera demanada tenim, 4 1 32 23 11 1 4 3 22 4 1 1 2 3 00 0 41 11 1 11 1 41
+1 1 +1 2 a dir que, Es
3 3 3 3 2 2 2 2
2 3 1 4 2 3 1 4
4132(5 23(5 = 211141(5
440
4.1.10 2 3 4 5 6 8 9 10 12 15 4.1.11.i 0; 30 0; 20 0; 15 0; 12 0; 10 0; 7, 30 0; 6, 40 0; 6 0; 5 0; 4 16 18 20 24 25 27 30 32 36 40 0; 3, 45 0; 3, 20 0; 3 0; 2, 30 0; 2, 24 0; 2, 13, 20 0; 2 0; 1, 52, 30 0; 1, 40 0; 1, 30 45 48 50 54 1, 0 1, 4 1, 12 1, 15 1, 20 1, 21 0; 1, 20 0; 1, 15 0; 1, 12 0; 1, 6, 40 0; 1 0; 0, 56, 15 0; 0, 50 0; 0, 48 0; 0, 45 0; 0, 44, 26, 40
1350 1 2 33 52 1 . = 5 = 6 3 3 = 160 2 5 2 3 5 603 Expressarem 1350 en base 60, 1350 150 30 60 22 <60
1350 = 22 60 + 30 implica que 1 1350 22 30 = = 2 + 3 = 0; 0, 22, 30 . 3 160 60 60 60 Llavors, en ser 187 = 3, 7(60 tenim que, 187 = 0; 0, 22, 30(60 3, 7(60 : 160 , 22 , 30 3 , 7 3 , 30 14 2 , 20 1 , 30 6 + 1 ; 0 1 ; 9 , 7 , 30 + 1 1 ; 10 , 7 , 30 4.1.11.ii Si observem la taula dinversos de la p` agina 161, tenim que: 1 = 0; 0, 45 i 80 1 = 0; 30 . 2 0 ; 0
441
Llavors, caldr` a cercar 3, 7 0; 0, 45 0; 30, 0 ; , , 0 0 2 20 22 , 45 ; 30 , 30 , 30
+ 0 ; 0 0 ; 0
El producte que falta es el mateix que hem fet a lapartat anterior. 4.1.11.iii
4.1.12 Es tracta daproximar per defecte, el valor d1/7 ns el tercer ordre de fraccions sexagesimals. Hem de trobar la m` axima expressi o a1 a2 a3 + + 60 602 603 a dir, sha de complir Es 603 = a1 602 + a2 60 + a3 . 7 Cal obtenir 603 = 30857 en base 60: 7 30857 85 257 17 O sigui que, 4.1.13.i 1 8 602 + 34 60 + 17 = 0; 8, 34, 17. 7 603 60 514 34 60 8 <60 menor que 1 . 7
Primer veurem que, en qu` e , , 0 .
n regular en base 60 = n = 2 3 5 ,
Efectivament, si 1/n t e desenvolupament nit, llavors existeixen a1 , a2 , . . . , ap {1, 2, . . . , 59} tals que ap 1 a1 a2 = + 2 + + p . n 60 60 60 p p 1 p 2 Per tant, 60 = n (a1 60 + a2 60 + + ap ) i, conseg uentment els factors primers de n ho han de ser de 60. En ser 60 = 22 3 5, llavors n = 2 3 5 .
442
Passem al rec proc. Tenim n = 2 3 5 , i hem de trobar un nombre A N tal que 1 A 1 = = p. n 2 3 5 60 Si ho aconseguim, podrem desenvolupar A en base 60 i, en ser n > 1, tindrem,8 A = a1 60p1 + a2 60p2 + + ap Per trobar A, nom es cal observar que 1 22p 3p 5p 22p 3p 5p 1 = . = = n 2 3 5 22p 3p 5p 60p Per tant hem obtingut el que vol em demostrar, ap 1 a1 a2 = + 2 + + p . n 60 60 60 Daqu tamb e surt el procediment pr` actic per trobar els inversos. Est` a clar que lexponent p ha de complir 2p , p i p . Agafarem el m nim que o es el compleix aix` o i tindrem el nombre A desitjat. Es pot observar que aix` que hem fet a la p` agina 161, quan hem calculat linvers de 81, en qu` e hem triat p = 4. 4.1.13.ii El teorema equivalent en base 10 seria 1/n, n > 1 t e desenvolupa ment fraccionari decimal nit, equival a que n = 2 5 , en qu` e , 0.
k 1 2 e pi s 4.1.13.iii El teorema equivalent en base b = p on 1 p2 pk , en qu` primers, seria
en qu` e ai {1, 2, . . . , 59} .
1/n, amb n > 1, t e desenvolupament fraccionari nit en base b, 1 2 k e i 0. equival a que n = p1 p2 p k , en qu` 4.1.13.iv Linvers de 7 t e desenvolupament nit en base 14, en ser 14 = 2 7 0 i 7 = 2 7. 4.1.13.v En ser 2 = 21 , 3 = 31 i 4 = 22 , la base ha de tenir entre els seus nima es b = 2 3 = 6. factors primers, el 2 i el 3. Per tant, la base m 2 Per al 44 = 2 11, la base m nima ser` a b = 2 11 = 22 4.1.14 4.2.1.i Vegeu el txer Sistnum.MTH. Els terns esmentats eren del tipus, m2 1 m2 + 1 , m, , 2 2 amb m = 2n + 1 .
8 Sempre es pot desenvolupar nitament un nombre natural A en qualsevol base b N, pel procediment de dividir A entre b, el quocient resultant entre b, i aix successivament, ns arribar a un quocient menor que b.
443
Si els expressem en funci o de n tindrem. 2n2 + 2n, 2n + 1, 2n2 + 2n + 2 . Nom es cal veure que 2n2 + 2n i 2n + 1 s on primers entre si. Suposem que no 2 ho fossin. En ser 2n + 2n = n(2n + 1) + n, tampoc ho serien 2n + 1 i n. Llavors, existiria un divisor d > 1 que dividiria aquest dos nombres. Per tant, tamb e dividiria la seva difer` encia 2n + 1 n = 1, la qual cosa no pot ser. 4.2.1.ii Tractem amb els terns m2 1, 2m, m2 + 1. Per provar larmaci o, nom es cal considerar m = 2 i m = 3. En resulten els terns m 2 3 4.2.1.iii Tern 3, 4, 5 8, 6, 10 Tipus primitiu no primitiu
Tenim el tern n, t, n + p, en qu` e n + p > t, i p primer i senar. Llavors, (n + p)2 = t2 + n2 = 2p n + p2 = t2 = p (2n + p) = t2 .
En ser p primer, 2n + p = p s2 , en qu` es es enter. Per tant, n= p (s2 1) . 2
En ser p senar, es mant e com a factor de n que no es pot simplicar. Llavors, per tal que n sigui enter, s haur` a de ser senar. Finalment, el terns estudiats es poden expressar, n= p (s2 + 1) p (s2 1) , t = p s, , 2 2 en qu` es es senar.
Aquests no s on primitius perqu` e s on divisibles per p > 1. A m es, tots sobtenen de considerar els terns atribu ts a Pit` agores i multiplicar-los per p. Tot aix` o justica larmaci o de lenunciat. Observem-ne uns exemples, per a p = 3: s 3 5 7 9 4.2.2.i n 12 t n+p 9 15 39 75 n/p t/p (n + p)/p 4 12 24 40 3 5 7 9 5 13 25 41
36 15 72 21
120 27 123
En la proposici o II.8 de lAritm` etica Diofant:
444
Considera x2 i y 2 = 16 x2 . Forma y 2 = (2x 4)2 = 4x2 + 16 16x. Iguala y 2 en les dues expressions anteriors: 16 x2 = 4x2 + 16 16x . Suma els termes negatius: 16 x2 + x2 + 16x = 4x2 + 16 16x + x2 + 16x = 16 + 16x = 5x2 + 16 . Resta els termes semblants i resulta, 16 + 16x 16 = 5x2 + 16 16 = 16x = 5x2 = x = on, Els quadrats nals s x2 = I la suma es, x2 + y 2 = 16 5
2
16 . 5
256 , 25
y 2 = 16
256 144 = . 25 25
256 144 400 + = = 16 . 25 25 25
Quant al tern primitiu relacionat, multiplicarem la soluci o per un factor convenient, de manera que la converteixi en entera i elimini els factors comuns: 12 16 144 = , z = 16 = 4 x = , y = 5 25 5 = x = 4, y = 3, z = 5 . 5 = 4 4.2.2.ii y 2 = 16 x2 y2 = (5x 4)2 = 16 x2 = 25x2 + 16 40x = = 26x2 = 40x = x = = y 2 = 16 El tern pitag` oric primitiu relacionat es: x= 20 , 13 48 , 13 13 = 4 y= z = 4 20 13
2
20 = 13 2304 = = 169
48 13
= y =
48 . 13
= x = 5, y = 12, z = 13 .
445
4.2.2.iii y 2 = z 2 x2 y2 = m n xz
2
= z 2 x2 = = 1+ m2 n2
m2 2 m x + z 2 2 xz = 2 n n x2 = 2
m 2mn z = xz = x = 2 n m + n2 4m2 n2 (m2 n2 )2 2 2 = y 2 = z 2 z = z (m2 + n2 )2 (m2 + n2 )2 m2 n2 = y = 2 z. m + n2 a dir, que hem trobat els terns, Es 2mn m2 n2 , , . m2 + n 2 m2 + n2 Per a que siguin positius hem de considerar m > n > 0. Per a que sigui enters, considerem = m2 + n2 . En resulten, 2mn, m2 n2 , m2 + n2 . Si els volem primitius, hem dimposar que no tinguin factors comuns. La manera daconseguir-ho es eliminant factors comuns amb el procediment: 1) Agafar de sortida m i n primers entre si. on de la mateixa paritat els terns sortirien 2) Si els m, n primers entre si s m ultiples de 2. La manera devitar-ho es agafant-los de diferent paritat. 4.2.3 Per obtenir les solucions enteres i positives de x2 + y 2 = 2z 2 , adoptarem lestrat` egia de reduir el problema al de trobar terns pitag` orics. Llavors, nom es cal tenir en compte que, x2 + y 2 = 2z 2 2x2 + 2y 2 = 4z 2 (x + y )2 + (x y )2 = (2z )2 . Si utilitzem el resultat de la p` agina 239 que determina tots els terns primitius, podem armar que totes les solucions x, y , z , compleixen: x + y = 2pqt x y = (p2 q 2 )t on (p, q ) = 1, p > q > 0 i de diferent paritat, i t Z+ . 2z = (p2 + q 2 )t A m es, en ser p2 + q 2 un nombre senar, llavors t = 2k , i sobtenen les solucions, x = (2pq + p2 q 2 )k y = (2pq p2 + q 2 )k z = (p2 + q 2 )k .
446
Finalment, es f` acil vericar que els primers factors de la part dreta de les igualtats anteriors, els quals depenen de p i q , s on primers entre si. Llavors totes les solucions primitives primeres entre si i generadores de la resta de solucions s on, x = (p + q )2 2q 2 y = (p + q )2 2p2 amb y = (p + q )2 2p2 > 0 . 2 z = (p + q ) 2pq Aquesta u ltima condici o es pot expressar com una condici o sobre q/p: (p + q )2 2p2 > 0 = q 2 + 2pq p2 > 0. q 2 + 2pq p2 = 0 = q = p p2 + p2 = p( 2 1) . q>0 Llavors, q 2 + 2pq p2 > 0 p>q>0 q > 2 1. p
= 1 >
Podem observar sobre una taula dexemples de solucions primitives, aquests resultats: p q (p + q )2 2p2 2q 2 2pq x y z 2 3 4 4 5 5 6 6 7 7 7 1 2 1 3 2 4 1 5 2 4 6 9 25 25 49 49 81 49 121 81 121 169 8 18 32 32 50 50 72 72 98 98 98 2 8 18 32 50 32 72 4 12 24 40 60 56 84 7 1 5 17 7 13 No existeix 31 17 25 No existeix 49 31 41 No existeix 71 49 61 No existeix 79 23 65 97 71 85
< < < <
4.2.4 Primerament observem que si x4 z 4 = t2 no t e soluci o, tampoc en 4 4 4 tindr` a x + y = z . Aix` o es cert perqu` e si aquesta u ltima en tingu es, tamb e en tindria x4 z 4 = (y 2 )2 . Llavors, fent y 2 = t, x4 z 4 = t2 tindria soluci o, la qual cosa va contra la hip` otesi de sortida. Aix , en tindrem prou a demostrar que x4 z 4 = t2 no t e soluci o. Suposem que en tingu es. Tenint en compte que x4 z 4 , 2x2 z 2 , x4 + z 4 es un tern pitag` oric, l` area del triangle rectangle corresponent es, (x4 z 4 ) 2x2 z 2 = t2 x2 z 2 = (t x z )2 . 2
447
Aquest resultat contradiu el teorema demostrat per Fermat, sobre que l` area dun triangle rectangle mai pot ser un quadrat. 4.2.5 4.3.1 Vegeu el txer Ternsp.MTH Si anomenem x = 5 44240899506197, llavors 1013 < x5 < 1015 i, per tant, 102 < x < 103 .
El nombre x cercat es podr` a escriure x = a 102 + b 10 + c . Observem la disposici o dels coecients binomials per al cas de larrel c ubica, i eiem un tempteig. Actuem de les condicions per cercar a, b i c, sobre les quals f` manera an` aloga i efectuem les operacions indicades a lesquema adjunt. Veiem que el tempteig sha de fer per als valors de a, b i c que compleixen a5 4424, 5 b 54 12990, 5 c 534 242135020 . a dir, a 5, b 4, i c 6. Es 4 3 1 4 1 2 9 3 1 2 2 2 9 3 6 1 4 2 4 4 5 9 7 1 2 9 6 2 2 4 2 0 8 995 06197 0 5 5 5 0 7 3 2 1 1 7 4 3 5 55 = 3 5 3 54 = 8 0 8 5 3 0 3 3 1 2 5 6 6 10 32 53 = 9 0 9 2 7 2 5 4 0 9 1 0 10 33 52 = 5 34 5 5 3 2 3 9 7 1 7 4 4 1 35 0 0 0 2 8 4 4 3 6 5 6 534 = 236714430 10 62 532 = 53595720 1 0 1 4 7 7 10 63 532 = 9 0 97 76 21 5 64 53 = 1 65 = 6067440 343440 7776 = = 9375 11250 6750 2025 243 3125
2 4 2 2 3 6 5 5
9 5 4 4 0 4 5 5 0 6 3 3
6 0 6 4 2 4 7 7
a Hem obtingut la part entera de larrel igual a 536, i el residu igual a 21. Es dir, 44240899506197 = 5365 + 21 .
448
Per aproximar la part fraccion` aria usem la interpolaci o das-Samawal i obtenim 21 2 + 5 3 536 + = 21 . 414237740281
5 1
5364
5 2
5363
5 4
536 + 1
Finalment, 5 44240899506197 536 21 , 414237740281
i lerror que en resulta es menor que 2 1013 . 4.4.1.i Primerament trobem els primers coecients de la primera columna, els quals s on els quocients, corresponents als residus positius, resultants daplicar lalgoritme dEuclides als nombres 976 i 170. 5 1 2 1 6 3 976 170 126 44 38 6 2 126 44 38 6 2 0 En segon lloc, cerquem els dos u ltims coecients i de la primera columna, els qual han de satisfer 2 + (1)5 28 = 6 . En resulten = 1 i = 17. Finalment, podem desenvolupar totes les columnes del m` etode: 5 5 5 5 5 2658 1 1 1 1 463 463 2 2 2 343 343 1 1 120 120 6 103 103 17 17 1 En ser lequaci o equivalent a 976x 170 (y ) = 28 hem obtingut: x = 463, y = 2658 es a dir, x = 463, y = 2658 .
Si deix essim i = 14 + 3, en el lloc de 1 i 17, sortiria x = 378 + 85 i y = 2170 488.
449
4.4.1.ii
976x + 170y = 28 488x 85(y ) = 14. 5 1 2 1 6 3 488 = [5, 1, 2, 1, 6, 3] = 85 1 1+ 2+ 1 1 1+ 1 6 155 = 127
488 85 63 22 19 3 1 = 63 = 22 19 3 1 0
y0 = [5, 1, 2, 1, 6] = 5 + x0
x0 = 27 = = 13176 13175 = 14 = = 14 = y = 155

0
x0 = 378 x = 378 + 85t = = y = 2170 y = 2170 488t 0 x = 38 + 85s Si fem t = s 4, tenim y = 218 488s 4.4.2.i Sigui x el nombre danys enters que han de passar perqu` e SP L = 90 . Llavors, en x anys, = = 30 x 360 es el nombre de graus de circumfer` encia que recorre P . 32 11 x 360 es el nombre de graus de circumfer` encia que recorre L. 4
P S L P L
Si observem la gura adjunta, sha de vericar la relaci o seg uent, = 90 + k 360 , en qu` ek es enter.
450
a dir, Es
11 30 x 360 x 360 = 90 + k 360 . 4 32 La qual simplicada d ona, 29x 16k = 4 . Iniciem el proc es de resoluci o, i obtenim, 1 1 4 3 29 = [1, 1, 4, 3] = 16 1 1+ 1 4 9 = 5
29 16 13 3 1 = 13 = 3 1 0
k0 = [1, 1, 4] = 1 + x0
k0 = 9 = = 145 144 = 4 = = 4 = x = 5 0 k = 36 + 29t k0 = 36 = = x = 20 16t x = 20

0
Sha de trobar el m nim enter x > 0. Aix` o equival a trobar el m` axim enter t tal que 20 16t > 0. En resulta t = 1, es a dir que la situaci o demanada es produir` a quan hagin passat x = 20 16 1 = 4 anys. Els graus de circumfer` encia recorreguts per P seran, 30 4 360 = 1350 = 270 + 3 360 . 32 Conseg uentment, langle P1 SP2 entre les posicions nal P2 i inicial P1 de P , es 270 . L ultima vegada que P SL = 90 , abans de lalineaci o dels tres punts, va ser quan t = 2, es a dir quan x = 20 16 2 = 12. En denitiva, fa 12 anys. 4.4.2.ii Igual que abans, en x anys,
= x 360 es el nombre de graus de circumfer` encia que recorre P . = 11 x 360 es el nombre de graus de circumfer` encia que recorre L. 5
Llavors, sha de vericar la relaci o, 11 x 360 x 360 = 90 + k 360 . 5
451
La qual simplicada d ona, 24x 20k = 5 . Aquesta no pot tenir soluci o entera, perqu` e si la tingu es el nombre 4, que es divisor de 24 i 20, hauria de ser divisor de 5, i aix` o no pot ser. Per tant, en un nombre enter danys mai es donar` a la posici o de lenunciat. 4.4.3 Observacions de sortida:
En no tenir marques per als temps parcials, el funcionament dels rellotges es redueix a reiniciar-los en el moment que han abocat l ultim gra de sorra de la part superior a la inferior. nim, un Per mesurar un interval de temps, sempre hi ha dhaver, com a m rellotge en funcionament. Perqu` e, mentre no en funciona cap, el temps que transcorre es desconegut. Fem el tractament, en general, per a dos rellotges A i B qualssevol. Siguin: a > 0: Nombre de segons que mesura A cada vegada que sinicia. x: Nombre de vegades que iniciem A. b > 0: Nombre de segons que mesura B cada vegada que sinicia. y : Nombre de vegades que iniciem B . c > 0: Temps que es vol mesurar amb els rellotges. Llavors, ax + by representa que: Si x > 0 i y > 0, el temps sha mesurat de manera que, en cap moment, els dos rellotges funcionin a la vegada. Conseg uentment, el temps c que mesuren coincidir` a amb el temps total de funcionament dels rellotges. Si x y < 0, el temps sha mesurat iniciant al mateix temps els dos rellotges, i reiniciant sense interrupcions el que aboca l ultim gra de sorra. Conseg uentment: a) El temps necessari per mesurar c ve donat pel valor de, ax o by , positiu. b) El temps c coincidir` a amb el temps que el rellotge que funciona m es estona, el corresponent a x o y positiu, estigui funcionant sol. En el nostre cas lequaci o a estudiar es 117x + 70y = 600, o tamb e, 117x 70(y ) = 600 .
Busquem la soluci o utilitzant les fraccions cont nues:
452
23 1 = 117 = [1, 1, 2, 23] = 70 1 1 1+ 2 5 = 3
117 70 47 23 47 = 23 1 0
y0 = [1, 1, 2] = 5 + x0
x0 = 3 = 351 350 = 600 = = 600 = = y = 5

0
x0 = 1800 x = 1800 + 70t = = y = 3000 y = 3000 117t 0 Discussi o de les solucions: Soluci o m nima que compleix x > 0 i y > 0 1800 x = 1800 + 70t > 0 t> > 25.7 70 = y = 3000 117t > 0 t < 3000 < 25.6 . 117 En no existir cap enter t que satisfagui les dues desigualtats no existeixen x, y > 0. Per tant no es pot aconseguir mesurar 600 segons amb lestrat` egia de que els rellotges no funcionin al mateix temps. Soluci o m nima que compleix x > 0 i y < 0 t > 25.7 x = 1800 + 70t > 0 = t > 25.6 y = 3000 117t < 0 Per tant, en aquest cas, la soluci o d ona un valor m nim per a t = 25. Llavors x = 50 y = 75 .
Aix` o signica que shan iniciat els dos rellotges al mateix temps, i shan reiniciat sense interrupcions, ns a completar 50 vegades el A i 75 vegades el B . Quan el B ha completat les 75 posades en marxa, el temps que quedava perqu` e acab es el proc es amb el rellotge A, ha servit per fer la cocci o. Resumint,
453
La cocci o ha comen cat a les 13h + 75 70 = 13h + 5250 = 14h27 30 , i sha acabat a les 13h + 50 117 = 13h + 5850 = 14h37 30 . En aquest cas dinar em a les 14h37 30 . Soluci o m nima que compleix x < 0 i y > 0 x = 1800 + 70t < 0 t < 25.7 = y = 3000 117t > 0 t < 25.6 Per tant, en aquest cas, la soluci o d ona un valor m nim per a t = 26. Llavors x = 20 y = 42 .
Aix` o signica que, com abans, shan iniciat els dos rellotges al mateix temps, i shan reiniciat sense interrupcions, ns a completar 20 vegades el A i 42 vegades el B . Quan el A ha completat les 20 posades en marxa, el temps que quedava o. Resumint, perqu` e acab es el proc es amb el rellotge B , ha servit per fer la cocci La cocci o ha comen cat a les 13h + 20 117 = 13h + 2340 = 13h39 , i sha acabat a les 13h + 42 70 = 13h + 2940 = 13h49 . En aquest cas dinar em a les 13h49 . En denitiva, ens podrem posar a dinar no m es aviat de les 13h49 . 4.4.4.i (a) El cas 3 = 3 /3 es immediat. Quant al cas general k = k /k , utilitzem la inducci o: k+1 = [q1 , . . . , qk+1 ] = q1 , . . . , qk1 , qk + = = qk + qk +
1 qk+1 qk+1 1
1 qk+1
k1 + k2 k1 + k2
(qk qk+1 + 1) k1 + qk+1 k2 = (qk qk+1 + 1) k1 + qk+1 k2
qk+1 (qk k1 + k2 ) + k1 qk+1 k + k1 = . qk+1 (qk k1 + k2 ) + k1 qk+1 k + k1
454
O sigui que k+1
k+1 =qk+1 k + k1 k+1 = , en qu` e =q k+1 + .

k+1 k+1 k k 1
Es compleix k > 0, perqu` e en la seva formaci o nom es intervenen sumes i productes sobre 1, q2 , q3 , . . . , qn , els quals s on positius. k k1 (b) Estudiem la difer` encia . k k1 k k1 k k1 = = = = A m es, k k1 k1 k = k k1 qk k1 k1 + k2 k1 qk k1 k1 k1 k2 = k k1 (1)(k1 k2 k2 k1 ) = = k k1 (1)k2 (2 1 1 2 ) (1)k2 1 (1)k = = . k k1 k k1 k k1
k k1 (1)k = = k k1 k1 k = (1)k . Per tant, qualsevol k k1 k k1 divisor de k i k ha de ser divisor de (1)k . Aix` o nom es es possible si mcd (a, b) = 1. a n (c) Sigui = [q1 , q2 , . . . , qn ] = , i mcd (a, b) = 1, en qu` e n > 0. Podem b n escriure, n = k a |b| = n = k b = |k b| = |b| = n = a = signe (b) a . n =k b > 0 b |k | =1 4.4.4.ii Sigui M = mcd (a, b). Si existeix soluci o x, y tindrem ax divisible per M i by divisible per M . Per tant, tamb e ho ser` a la seva suma ax + by = c. 4.4.4.iii En ser n n1 n1 n = (1)n , tenim a signe (b) n1 n1 |b| = (1)n . (9.3)
Si volem trobar una soluci o particular de ax + by = c, en qu` e mcd (a, b) = 1, n nom es cal multiplicar la igualtat (9.3) pel factor (1) c. Efectivament, obtenim a signe (b) n1 (1)n c + n1 |b| (1)n+1 c = c . a dir, Es a signe (b) n1 (1)n c + b signe (b)n1 (1)n+1 c = c . Conseg uentment, una soluci o particular de lequaci o es,
455
x0 = signe (b) n1 (1)n c y0 = signe (b) n1 (1)n+1 c , en qu` e n1 /n1 , es la pen ultima redu da de a/b. Si, de sortida, presentem lequaci o ax + by = c, amb b > 0, llavors lanterior soluci o particular sexpressa x0 = n1 (1)n c y0 = n1 (1)n+1 c .
4.4.4.iv Sigui (x0 , y0 ) una soluci o particular de lequaci o. Per a qualsevol altra soluci o (x, y ) tenim ax0 + by0 =c = a(x x0 ) + b(y y0 ) = 0 . ax + by =c Llavors, si considerem x x0 = , es compleix y y0 = obtenir totes les solucions imposant /b = Z. x = x0 + b , y = y0 a ,
a b
. Per tant, podem
en qu` eZ
4.4.5
Vegeu el txer Dioflnou.MTH.
456
9.5
5.1.1.i En poder considerar els raigs del Sol parallels, els triangles rectangles OM A i P N B tenen els mateixos angles perqu` e tenen els seus costats parallels. En ser P N = N B , llavors OAM = P BN = 45 = BP N = AOM . Per tant el triangle OM A t e els catets iguals. O sigui, que la longitud de lombra M A es igual a lal cada OM .
P M T A
Una de les limitacions del m` etode es que, en general, la longitud de M A no es pot trobar per mesura directa; nom es passar` a aix` o quan AM sigui perpendicular al costat de la base. Es poden idear m` etodes diversos per trobar M A. Un daquests podria consistir en tra car una parallela per A, al costat de la base de la pir` amide; llavors, des del punt mitj` a Q daquest costat es pot tra car una perpendicular.
Q M T A C
Daquesta manera queda determinat el triangle rectangle M CA, en qu` e C es el punt dintersecci o de les rectes tra cades. Finalment, en ser M Q la meitat del costat de la base, nom es caldr` a aplicar el teorema de Pit` agores per calcular M A = (M Q + QC )2 + CA2 . 5.1.1.ii Lavantatge del segon m` etode rau en que no cal esperar la coincid` encia de la longitud de la nostra ombra amb la nostra al cada. Podem prendre les mesures a qualsevol moment, mentre faci Sol i la pir` amide projecti ombra. De totes maneres conserva la mateixa dicultat del m` etode anterior. 5.1.2.i El teorema I.26 proporciona els criteris digualtat de triangles A-C-A i A-A-C. Segons el primer daquests criteris els triangles AM P i BM Q s on iguals en ser, P AM = QBM = 90 .
457
AM P = BM Q, per oposats pel v` ertex. AM = M B , per construcci o. Per tant, la dist` ancia AP del vaixell a la costa coincidir` a amb BQ. En resum, el m` etode consistir` a a situar-se sobre la perpendicular del vaixell nia ns un a la costa, en el punt A; traslladar-nos perpendicularment a aquesta l punt arbitrari B ; fer un senyal en el punt mitj` a M de AB ; despla car-nos, des de B , perpendicularment a AB , terra endins, ns un punt Q tal que la visual QM arribi ns el vaixell P ; nalment, la dist` ancia cercada ser` a BQ. Una dicultat greu del m` etode es que, en la majoria docasions, el despla cament QB no es podr` a efectuar degut als accidents geogr` acs o urbans.
M A
B A
Podr em superar aquesta dicultat, prescindint del punt mitj` a M , fent un despla cament m es petit BQ, dirigint una visual des de Q ns el vaixell P , i marcant la intersecci o T daquesta visual amb AB . Llavors els triangles AT P i BT Q s on semblants i, AT , T B i BQ es poden mesurar. Per tant, es pot calcular AP fent AP = BQ AT . BT
5.1.2.ii Podr em construir un dispositiu consistent en un llist o vertical OP x a dalt de la torre, seguint la direcci o de la plomada, i una altre llist o OQ que pogu es girar al voltant del punt O m es elevat de OP . Aquest u ltim llist o serviria per determinar la inclinaci o P OQ de la visual al vaixell. Amb aix` o podr em construir un triangle rectangle OP H sobre el paper, semblant al OM N determinat pel cim de la torre, la seva base, i la posici o del vaixell.
458
O P Q O M P torre H Q plomada
distancia
Llavors, pel mateix principi de la igualtat de raons citat en el fragment de Plutarc, obtindr em la dist` ancia M N del vaixell a la costa: OM PH MN = = M N = OM , PH OP OP en qu` e OM es la suma de lal cada de la torre i el llist o vertical OP . 5.2.1.i Els triangles KN X i OHV s on semblants perqu` e N KX = V OH , en ser angles aguts de costats perpendiculars, i KN X = OHV = 90 . 5.2.1.ii En ser els triangles KN X i OHV semblants, els seus costats s on proporcionals. Per tant, OH OH N X HV = = HV = , NX KN KN i lal cada del mur resultar` a de sumar HV a lal cada de lobservador. 5.2.1.iii Es tracta de situar-se a qualsevol punt de laula, i apuntar amb el quadrant a un punt V de laresta del diedre que formen una paret i el sostre. Llavors, es pren nota de les dades N X i KN del quadrant, i es mesura la dist` ancia d de lobservador a la perpendicular al terra que passa per V . A partir daix` o es pot calcular lal cada de laula, la qual resultar` a dafegir a lal cada de N X lobservador el valor de dKN . 5.2.1.iv Vegeu el txer Altquad.FIG
5.2.1.v Es podria resoldre prenent mesures des de dos punts dobservaci oP i Q diferents, de manera que estiguessin alineats amb el peu R de la vertical del mur que passa pel punt V cap on hem dirigit les dues visuals, vegeu la gura adjunta.

V
459
x 18cm 18cm 1,5m Q 8cm 20 m P y 12cm H R mur
Tindr em x = V H i y = P R desconeguts, i les dades del quadrant conegudes en les dues posicions P i Q de lobservador, aix com laltura HR daquest u ltim. Si suposem que shan fet les lectures que guren en el gr` ac, tenim: 20 + y x = , 8 18 x y = = x = 26.67 m. 12 18
Llavors, laltura del mur, seria de 1.5 m + 26, 67 m = 28.17 m. 5.2.2 Desconeixem laltura x = CX , i les dist` ancies y = AX i z = BX . Quant a la dist` ancia d = AB es coneguda a partir del pl` anol de la l nia costanera. Seguirem el procediment seg uent: es des de B , al Dirigim la visual del quadrant, primer des de A i despr punt C m es alt del campanar. Llavors fem la lectura de les dades a i b determinades per la plomada, i mesurem el costat s de la fullola.
C x y A X d z B A s a
s b X X B
Colloquem el quadrant amb la fullola horitzontal. Apuntem tal com hem dit a lenunciat, vegeu la vista zenital adjunta, i mesurem els angles BAX = i ABX = .
460
X
X0 q p B A0 paper r B0
vista zenital A
Sobre un full de paper constru m un triangle semblant A X B al triangle AXB , tra cant el costat A B amb mesura arbitr` aria r, i incorporant els angles i amb el transportador dangles. Mesurem els dos costats que falten, A X = p i B X = q . Amb les tres parelles de triangles semblants obtingudes, podem establir: y x z x p r q = = , = = . s a s b y d z Daquestes es pot deduir, x= apd , rs x= bqd rs
O sigui que tenim informaci o sucient per trobar x = CX . De fet, com hem vist, podem obtenir x = CX de dues maneres diferents. Aix` o servir` a per valorar el funcionament del quadrant i la lectura de mesures. Si tot va b e, han de sortir els dos valors de la x bastant semblants. En una aplicaci o pr` actica elaborada per una alumna de lantic primer de BUP, es van obtenir les seg uents dades: a = 1.6 cm = 45 r = 7 cm b = 2 cm = 62 p = 6.5 cm q = 5.2 cm s = 15 cm
Llavors, els dos valors de x = CX que resulten a partir delles s on, 2 5.2 1350 1.5 6.5 1350 = 125.4, x= = 133.7 . 7 15 7 15 O sigui que una primera aproximaci o de la mesura de lal cada del campanar sobre el nivell del mar, podria consistir a considerar la mitjana aritm` etica dels a dir, dos valors obtinguts. Es x= 125.4 + 133.7 = 129.6 . 2
461
Tenint en compte la marca que hi ha a la fa cana de la catedral, la qual situa la base del campanar a uns 66.5 m sobre el nivell del mar, podr em dir que una primera aproximaci o de la mesura de lal cada del campanar sobre el terra de la catedral es de 129.6 m 66.5 m 63 m.
5.3.1 5.3.2
Vegeu el txer Geoalg.FIG. Si en la gura adjunta anomenem z = M O, a = 2 LN i b = LM,
llavors, pel teorema III.36 dels Elements,9 M O M P = LM 2 i, per tant, z (z a) = b2 ,

O a N L b
i tamb e, z 2 = az + b2 .
z P M
O sigui que, podem obtenir una soluci o de lequaci o construint: Una circumfer` encia de di` ametre a. encia. Una tangent en un punt qualsevol L de la circumfer` Un punt M sobre la tangent, tal que LM = b. Una recta r per M i el centre N de la circumfer` encia. Llavors, el segment M O determinat pel punt O dintersecci o, m es allunyat de M , de la recta r i la circumfer` encia, es la versi o geom` etrica de la soluci o, i el seu valor num` eric la soluci o algebraica. Vegeu el txer Eq2desc.FIG 5.3.3.i El primer que podem fer es construir un triangle S1 equivalent al T1 , que tingui la mateixa al cada que el T2 . Amb aix` o aconseguirem establir, pel teorema VI.1, T1 S1 c1 = = , T2 T2 a2 en qu` e c1 es la base de S1 , i a2 de T2 .
9
Vegeu la secci o 2.6.4.
462
T1 h1 a1 S1 c1 h2 T2 h2 a2
Despr es, per acabar, nom es cal construir la quarta proporcional, mitjan cant VI.12, de c1 , a2 i p. Es a dir, construir x tal que c1 p = , a2 x i llavors c1 p T1 = = . T2 a2 x T1 p = . Llavors, T2 x
5.3.3.ii
Primerament es pot construir, com abans, x tal que q T1 q p q = = . p T2 p x x
la composici o cercada ser` a
Vegeu el txer Teprop.FIG per a la visualitzaci o i comprovaci o num` erica. 5.4.1 Sigui A el v` ertex, i M el punt mitj` a del costat. Actuarem per la via de lan` alisi, i suposarem el quadrat AXCD constru t, en qu` e AXM es angle recte. El primer que observem es que X es troba soX bre la circumfer` encia de di` ametre AM . A m es, M XM/XA = 1/2 i, pel teorema VI.3, la bisectriu C Q XD de langle AXM tallar` a AM en el punt Q tal que A XM 1 QM T = = . QA XA 2
D
Tamb e sobserva que, en ser AXQ = QXM = la prolongaci o de XQ talla la circumfer` encia en el punt T tal que AT = T M = 90 . Per tant, el punt T es troba sobre la mediatriu de AM . Aix , en ser els punts Q i T , i la circumfer` encia de di` ametre AM de construcci o coneguda, lan` alisi sha acabat. Llavors, el v` ertex X , que donar` a pas a la construcci o dels altres v` ertexs, pot ser obtingut en les etapes de construcci o seg uents: Punt Q sobre AM tal que QM = mes VI.9 o VI.10.
1 2
45 ,
QA, mitjan cant el resultat dels teore-
Punt T , com a intersecci o de la circumfer` encia de di` ametre AM amb la mediatriu de AM . Punt X = T , com a intersecci o de la recta QT amb la circumfer` encia de di` ametre AM .

X M Q A A Q A M Q A M Q X M C
463
T D
5.4.2.i
Vegeu el txer Circap.FIG.
5.4.2.ii Vegeu els txer Circapol.MAC. El txer Circapol.FIG sha utilitzat per elaborar la macro. 5.4.3 Cas b/c = 1: Es compleix XB/XC = b/c = 1. Per tant, el v` ertex X es troba sobre la mediatriu de BC . O sigui que el punt X ser` a la intersecci o daquesta mediatriu amb larc capa c de langle sobre el segment BC . Cas b/c = 1: Suposem b/c > 1. Com en el cas anterior, X es troba sobre es, en ser XB/XC = b/c, X larc capa c de langle sobre el segment BC . A m es troba sobre la circumfer` encia dApolloni dels punts B i C per a la ra o b/c. Conseg uentment, obtindrem X com a intersecci o daquesta circumfer` encia amb larc capa c. Si constru m M a linterior de BC , tal que BM/M C = b/c, sobserva que XM es la bisectriu de langle BXC .
X M B T C
Per` o aquesta recta passa pel punt T dintersecci o entre la mediatriu de BC i larc que completa la circumfer` encia que cont e larc capa c. Aix` o proporciona una construcci o alternativa consistent a obtenir el v` ertex X com la intersecci o de la recta T M amb larc capa c. Per a la visualitzaci o amb el CABRI, vegeu el txer Trancor.FIG. 5.4.4 Suposem el problema resolt. Observem que:
El centre O de la circumfer` encia es troba sobre la mediatriu de AB .
464
Si T es un dels punts de tang` encia, llavors OT /OC = sin(/2).10
En ser OA = OT , es compleix OA OC = = sin < 1. OC OT 2 Per tant, el punt O pertany a la circumfer` encia dApolloni dels punts A i C per a la ra o sin(/2).
T O T B
A T O
En aquest punt, lan` alisi ha estat acabada, perqu` e la mediatriu de AB i la circumfer` encia dApolloni s on de construcci o coneguda. El centre O de la circumfer` encia cercada ser` a el punt dintersecci o daquestes dues l nies. Existiran dues, una o cap soluci o segons la posici o relativa de les dues l nies. Podeu examinar el nombre de solucions en el txer Ci2pan1.FIG. 5.5.1 A la taula seg uent presentem els c` alculs necessaris per cercar els valors que es demanen utilitzant la taula de cordes, i utilitzant la calculadora. Les expressions de les taules de cordes shan obtingut a partir de lequaci o (5.1) del
10
Si no donem entrada al llenguatge trigonom` etric, considerem un triangle rectangle amb un angle /2. Llavors, OT /OC es la ra o entre el catet oposat a langle i la hipotenusa.
465
cap tol 5. Dades h, p= Taula de cordes h crd (180 2) h crd (180 2) = crd (180 ) 120 h crd (2) h crd (2) q= = crd (180 ) 120 p crd (2) q= crd (180 2) q crd (180 2) p= crd (2)
h p q
Raons trigonom` etriques p = h cos q = h sin q = p tan p= q tan
p, q,
5.6.1
Apliquem lalgoritme indicat al c` alcul de 00 00 00 00 00 00 00 1 43
3 en base sexagesimal, 12 = = = = = = = 1 1, 26 30, 49 3, 08, 50 50, 25 1, 16, 12, 20 8, 4
3 00 1 2 00 1 26 34 30 3 3
2 43 1 1 432 00 50 10 50 19 16 3 55 2 55 1, 43 1 552 00 20 40 8 31 55 36 22 2 22 1, 43, 55 1 222 00 32 28 00 56 4 31 56 58
00 49 11 08 2 1 1
00 25 35 12 22 3 22 3 20 1
00 4 56 2 53 1 36 52
2 58 1, 43, 55, 22 = 3, 20, 55, 2, 32 1 582 = 56, 4 3
Hem obtingut, 3 = 1; 43, 55, 22, 582 + 0; 0, 0, 0, 1, 36, 52, 31, 56, es a dir que 1; 43, 55, 22, 58. Per tant,
crd (120 ) = 60 3 60 1; 43, 55, 22, 58 = 103; 55, 22, 58 103; 55, 23.
466
5.6.2 Si observem el gr` ac adjunt, veiem una conguraci o que recorda el teorema de Ptolemeu. La seva aplicaci o diu que, P C AB = P A BC + P B AC. En ser el triangle equil` ater, AB = AC = BC . Per tant, P C = P A + P B. Aix` o es pot enunciar dient que la suma dist` ancies de qualsevol punt de la circumfer` encia als v` ertexs m es propers dun triangle equil` ater inscrit, es igual a la dist` ancia entre aquest punt i laltre v` ertex. 5.6.3 Pel teorema de la bisectriu
P B A
AB AT = . Per tant, tamb e es compleix BE TE (9.4)
AB + AT AB + AT AT = = . BT BE + T E TE En ser AD la bisectriu de BAT , tenim BAD = T AD. A m es BT A = BDA, perqu` e subtendeixen el mateix arc. Per tant els triangles ABD i AET s on semblants. Concretament, AD AT = . TE BD De les igualtats (9.4) i (9.5) obtenim AB + AT AD = BT BD AB + AT BT = . AD BD (9.5)
B A
T E
i, per tant,
Que aquesta igualtat expressa un cas particular del teorema de Ptolemeu es immediat del fet que BAD = DAT = BD = DT . Efectivament, de la propietat demostrada obtenim, (AB + AT ) BD = AD BT = AB DT + AT BD = AD BT .
5.6.4
Sigui h laltura de ledici, i = 32 22 17 .
467
Observem que, com a la igualtat (5.2) del nal de la secci o 5.2, 42 crd (2) h= . crd (180 2) Llavors, consultem les taules i obtenim crd (2) = crd (64 44 34 ) = = 63; 35, 26 + 44 0; 0, 53, 13 + = 63; 35, 26 + 0; 39, 1, 32 + crd (180 2) = crd (115 15 26 ) = = 101; 12, 25 + 15 0; 0, 33, 39 + = 101; 12, 25 + 0; 8, 24, 45 +
90 { 2 180 { 2
0
1 0; 30, 9, 22 = 60 = 64; 14, 27, 32 + 0; 0, 30, 9, 22 = 64; 14, 57, 41, 22 . 26 0; 0, 33, 39 = 60
34 0; 0, 53, 13 = 60
1 0; 14, 34, 54 = 60 = 101; 20, 49, 45 + 0; 0, 14, 34, 54 = 101; 21, 4, 19, 54 . Conseg uentment, 42 64; 14, 57, 41, 22 26; 37, 29, 54, 9 . 101; 21, 4, 19, 54
h=
Si utilitzem la funci o tangent i la calculadora obtenim, h = 42 tan 32 22 17 26.62460 . Si passem a sistema decimal la soluci o trobada amb la taula de cordes, sobserva la bona aproximaci o que proporciona: 26; 37, 29, 54, 9 26.62497 .
5.6.5 La funci o TAULA(, p), del txer Cordes.MTH del DERIVE, per als valors = 45.5 i p = 45, proporciona la taula equivalent a la presentada per Ptolemeu, despr es dhaver fet la identicaci o crd () = 120 sin(/2):
468 Arcs
9. Indicacions i resoluci o de les activitats Cordes p 46 46 47 47 48 48 49 49 50 50 51 51 52 52 53 53 54 54 54 55 55 56 56 57 57 58 58 59 59 60 60 60 61 61 62 62 63 63 64 64 64 65 65 66 66 24 53 22 50 19 48 17 45 14 42 11 39 8 36 4 32 0 28 56 24 52 20 47 15 43 10 38 5 32 0 27 54 21 48 15 41 8 35 2 28 55 21 47 13 40 19 15 9 59 46 30 10 47 21 51 17 40 0 16 28 37 42 43 41 35 25 11 54 32 7 37 4 26 45 0 10 16 18 16 10 59 44 25 1 33 0 24 42 56 6 8 50 20 35 34 13 32 28 0 5 41 47 21 20 42 27 31 53 31 24 28 42 5 35 8 45 22 58 31 0 21 34 36 26 2 22 24 7 28 25 58 3 40 46 20 p 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 57 57 57 57 57 57 57 57 57 56 56 56 56 56 56 56 56 55 55 55 55 55 55 55 55 54 54 54 54 54 54 54 53 53 53 53 53 53 53 52 52 52 52 52 52 53 46 40 33 27 20 13 7 0 53 46 39 31 24 17 10 2 55 47 40 32 24 16 9 1 53 45 37 28 20 12 4 55 47 38 30 21 12 3 55 46 37 28 19 9 Difer` encies/30

iv
45.5 46 46.5 47 47.5 48 48.5 49 49.5 50 50.5 51 51.5 52 52.5 53 53.5 54 54.5 55 55.5 56 56.5 57 57.5 58 58.5 59 59.5 60 60.5 61 61.5 62 62.5 63 63.5 64 64.5 65 65.5 66 66.5 67 67.5
25 59 30 56 19 37 52 3 9 12 11 6 58 45 28 8 44 16 44 8 29 45 58 7 12 14 12 6 56 42 25 4 40 11 39 4 24 41 55 4 10 13 12 7 59
Els valors de la taula de Ptolemeu que sallunyen m es dels obtinguts utilitzant la funci o sinus i el programa DERIVE, s on els corresponents als que hem emmarcat. Tots els altres s on correctes si sarrodoneix a les parts segones [602 ] en la columna de les cordes, i a les parts terceres [603 ] en la de les difer` encies. Els
469
errors m` axims es troben doblement emmarcats: Error cordes < 60 + 23 60 + 45 < 3.85 104 , Error difer` encies < < 8.11 106 . 3 60 604
5.6.6.i
Primerament observem que crd (2) crd (180 2) = = sin(90 ) = cos . 120 120
(9.6)
sin =
Abans destablir les equival` encies, acordem de fer = 2a i = 2b, per tal de fer la presentaci o m es simple. Tamb e recordem que els teoremes implicats han estat estudiats en el proc es de sis etapes de la secci o 5.3.1. Teorema de la corda de larc doble Aquest teorema, estudiat a letapa 4, es podia expressar amb la igualtat seg uent, crd 2 = 60 (120 crd (180 )) . 2
Si fem les substitucions indicades a les igualtats 9.6, obtenim 1202 sin2 a 1202 = 60 (120 120 cos a) = (1 cos a) . 2 2
Per tant, si simpliquem, obtenim

sin2 a 1 cos a = . 2 2
Teorema de la corda de la suma En aquest cas la igualtat que expressava el teorema la trobem a letapa 6, 120 crd (180 ( + )) = crd (180 ) crd (180 ) crd ( ) crd () . Si substitu m, com abans, obtenim 1202 cos(a + b) = 1202 cos a cos b 1202 sin a sin b . Conseg uentment, si eliminem 1202 ,
cos(a + b) = cos a cos b sin a sin b .
470
Teorema de la corda de la difer` encia La igualtat que expressava aquest teorema lhav em presentat a letapa 3, i era 120 crd ( ) + crd ( ) crd (180 ) = crd (180 ) crd (). Ara, substitu m com en els casos anteriors i obtenim, 1202 sin(a b) + 1202 sin b cos a = 1202 cos b sin a . Eliminem 1202 , i queda sin(a b) = sin a cos b cos a sin b . Teorema de la corda del suplement en el semicercle Aquest u ltim teorema era lobjecte de letapa 2, i sexpressava crd (180 ) = 1202 crd 2 () .
Daqu , amb la substituci o acordada, sobt e cos a = 1202 1202 sin a = 120 1 sin2 a .
Si simpliquem i fem quadrats en resulta, sin2 a + cos2 a = 1 .
5.6.6.ii
Per al c` alcul de sin(a + b), utilitzarem que a = (a + b) b. Llavors, sin a = sin((a + b) b) = sin(a + b) cos b cos(a + b) sin b.
Per` o cos(a + b) es conegut de lapartat anterior. Si substitu m la seva expressi o obtenim, sin a = sin(a + b) cos b cos a cos b sin b sin a sin2 b. A partir de la identitat coneguda sin2 a + cos2 a = 1, substitu m, simpliquem i obtenim, 0 = sin(a + b) cos b cos a cos b sin b sin a cos2 b. Finalment, tornem a simplicar i resulta sin(a + b) = sin a cos b + cos a sin b .
471
Per al c` alcul de cos(a b), utilitzarem que a = (a b) + b. Llavors, cos a = cos((a b) + b) = cos(a b) cos b sin(a b) sin b. Com abans, sin(a b) es conegut de lapartat anterior. Si substitu m la seva expressi o obtenim, cos a = cos(a b) cos b sin a cos b sin b cos a sin2 b. A partir de sin2 a + cos2 a = 1, substitu m, simpliquem i obtenim, 0 = cos(a b) cos b sin a cos b sin b cos a cos2 b. Finalment simpliquem i resulta cos(a b) = cos a cos b + sin a sin b .
5.7.1 Primerament utilitzem la conguraci o de Menelau amb els noms dels v` ertexs tal com hem presentat a lenunciat, es a dir com a la part esquerra del gr` ac adjunt.
C 90 { ! 90 { b ! K h b ! a D 90 { h A 90 { a
0 0 0 0
90 { ! 90 { b ! K h b ! a F 90 { h A 90 { a
0 0 0
Recordem les relacions de Menelau: crd (2CF ) crd (2F A) crd (2CA) crd (2F A) = = crd (2CK) crd (2BD) . crd (2KD) crd (2BA) crd (2CD) crd (2KD) crd (2BK) crd (2BF ) . (9.7) (9.8)
Conseg uentment, en el nostre cas, de la primera relaci o (9.7) obtenim, crd (180 2 ) crd (180 2b) crd (2a) = , crd (2 ) crd (2b) crd (180 ) es a dir, cos b sin a cos = . sin sin b sin 90
472
Per tant, tan b = tan sin a. De la mateixa manera, de la segona relaci o (9.8), sobt e crd (180 ) crd (180 ) crd (2h) = , crd (2 ) crd (2b) crd (180 ) es a dir, sin 90 sin 90 sin h . = sin sin b sin 90 sin b = sin sin h. Per tal daprotar la notaci o de les dues relacions de Menelau, canviem els noms dels v` ertexs de la conguraci o, es a dir treballem amb la part dreta del gr` ac que hem adjuntat m es amunt. Amb la nova assignaci o de noms, de la primera relaci o (9.7) obtenim, crd (2a) crd (2h) crd (180 2 ) = , crd (180 2a) crd (180 2h) crd (180 ) es a dir, sin a sin h cos = . cos a cos h sin 90 Per tant, tan a = tan h cos . De la mateixa manera, de la segona relaci o (9.8) sobt e, crd (180 ) crd (180 ) crd (180 2b) = , crd (180 2a) crd (180 2h) crd (180 ) es a dir, sin 90 sin 90 cos b = . cos a cos h sin 90
Per tant,
Don resulta l ultima de les igualtats demanades, cos h = cos a cos b.
5.7.2.i Sigui P el pol nord. Un cop tra cat larc AK perpendicular al meridi` a P B , treballarem amb els triangles rectangles AKP i AKB . Volem calcular larc x = AB amb lajut de totes les dades que hem representat al gr` ac adjunt.

P 4l 90 { 1 Equador A 1 l1 4l l2 K
0
473
90 { 2
x 2
Per la f ormula (476) de lactivitat anterior aplicada als triangles AKB i AKP tenim, cos x = cos( AK) cos( BK) cos(90 1 ) = cos( AK) cos( P K) . Per tant, cos x = sin 1 cos( P K) cos( BK) .
(9.9) (9.10)
Per` o BK = P K (90 2 ), o b e, BK = (90 2 ) P K. En els dos casos si utilitzem la f ormula de cos(a b), obtenim cos( BK) = cos( P K) sin 2 + sin( P K) cos 2 . Llavors, de les dues u ltimes igualtats trigonom` etriques, obtenim cos x = sin 1 (sin 2 + tan( P K) cos 2 ) . Ara b e, per la f ormula (476) de lactivitat anterior, aplicada al triangle AKP , podem escriure tan( P K) = tan(90 1 ) cos( l) = cos 1 cos( l) . sin 1
De les dues u ltimes igualtats (476) i (476), obtenim que x = AB es langle que satisf` a cos x = sin 1 sin 2 + cos 1 cos 2 cos( l) . (9.11) 5.7.2.ii
Barcelona B (2 9 E, 41 24 N) = Tarragona T (1 17 E, 41 5 N)
l = 2 9 1 17 = 52 .
474
Apliquem la f ormula (9.11) per mesurar larc de cercle m` axim entre dos punts, trobada a lapartat anterior, i obtenim cos x = sin 41 5 sin 41 24 + cos 41 5 cos 41 24 cos 52 0.9992 . Per tant, x = 0 43 28.3 = d(B, T ) = 0 43 28.3 6367 km = 80.51 km. 180
5.7.2.iii Anomenem M el punt de latitud m` axima de la traject` oria. En considerar els punts NY i T de la mateixa latitud, el punt M es troba en el punt mitj` a de larc dextrems NY i T , i el triangle P M NY es rectangle en M . Aix tenim: P NY = 90 41 = 49 , l 2 = 74 + 1 17 = 37 48 30 . 2
Llavors, anomenem x = P M i, mitjan cant (476), obtenim tan x = tan 49 cos 37 48 30 = 0.9109 = x = 42 19 51 . Per tant, la latitud m` axima M = 90 x del punt M es M = 90 42 19 51 = 47 40 9 .
P P 4l NY Equador 4l 74 O
0 0
P 49 T NY 41
0 0
4l r
4l/2 x NY z M
M
0
49 0 41 Equador
1 17 0E
Quant a la comparaci o de dist` ancies entre NY i T , si r es el radi del parallel 41 , tenim que seguint el: Parallel dist` ancia = r Arc m nim cos(NY M ) = sin2 41 + cos2 41 cos 75 17 . Per tant, dist` ancia = 6367 54 53 33 = 6099.95 km. 180
l 75 17 = 6367 sin 49 = 6313.80 km 180 180
475
5.7.2.iv Aquest apartat es totalment equivalent al primer apartat. L unic que hem de fer es substituir x per a, 90 1 per c, 90 2 per b, i l per . Llavors lequaci o (9.11) queda, cos a = sin(90 c)sin(90 b)+cos(90 c)cos(90 b)cos() . a dir, Es cos a = cos c cos b + sin c sin b cos . 5.7.3 : : Utilitzem la representaci o simb` olica seg uent, latitud geogr` aca ascensi o recta : x: longitud ecl ptica ascensi o obl qua : : obliq uitat ecl ptica declinaci o
c a b
Utilitzem les igualtats trigonom` etriques: sin = sin sin , sin =
90 { x
0
tan , tan
sin x =
tan . tan(90 )
Llavors, per a = 8 25 i = 50 , obtenim sin = sin 50 sin 23 5 20 = = 18 2 53 tan 18 2 53 sin = = = 47 27 51 tan 23 51 20 sin x = tan 18 2 53 tan 8 25 = x = 2 45 49 x = 47 27 51 2 45 49 = 44 42 2 . Per al cas = 16 27 i = 30 , obtenim sin = sin 30 sin 23 5 20 = = 11 39 59 tan 11 39 59 sin = = = 27 50 7 tan 23 51 20 sin x = tan 11 39 59 tan 16 27 = x = 3 29 43 x = 27 50 7 3 29 43 = 24 20 24 . Observem que totes les dades coincideixen amb les de les taules, excepte lascensi o obl qua del primer cas, en qu` e les taules proporcionen 44 43 . 5.8.1 Observem que es produeix una conguraci o plana de Menelau. El teorema de Menelau diu que: AT AK OB = . TC KB OC
476
B K A T C
En ser BAC = 90 , pel teorema de Pit` agores tenim BC 2 = AB 2 + AC 2 , Per tant, es a dir BC = 92 + 402 = 41 .
35 8 OB = . 5 1 OB + 41
a dir, 7 (OB + 41) = 8 OB . Per tant OB = 287 m. Es 5.8.2 Sigui el cas en qu` e P i Q s on interiors. Considerem la intersecci oT o de entre la recta per BC i la recta P Q. Llavors, apliquem la primera relaci Menelau a la conguraci o de lesquerra del gr` ac, i obtenim PA QA T C = . PB QC T B a dir que el punt R de lenunciat i el punt T pertanyen a la recta per BC i Es compleixen, RC TC = i s on exteriors al segment BC . RB TB En haver-hi un sol punt amb aquestes propietats, ser` a R = T i aquest cas est` a demostrat.
T C Q B P P A B A Q
T C
En el segon cas, el de la dreta del gr` ac, considerem T igual que abans. Apliquem la segona relaci o de Menelau a la conguraci o i obtenim TB P B QA = . TC P A QC a dir, Es PA QA T C = . PB QC T B
477
Llavors, per la mateixa argumentaci o que abans, R i T han de coincidir. 5.8.3 Siguin el triangle ABC , les bisectrius interiors AQ i BP , i la bisectriu exterior CR.
R
A P
Pel teorema de la bisectriu, VI.3 dels Elements , es compleix PC BC = , PA BA Per tant, PC BC BC AC BR QC = = = . PA BA AC AB AR QB Llavors, pel rec proc del teorema de Menelau, tenim que P , R i Q estan alineats. Per a la visualitzaci o amb el CABRI, vegeu el txer Apteme.FIG. 5.9.1 Considerem els dos punts T (1 17 E, 41 5 N), i M (39 54 E, 21 30 N). Es tracta de calcular langle = 180 M T P de la gura.
P 90 { T T M Equador
0
QC AC = , QB AB
BR BC = . AR AC
4l 90 { M
0
Utilitzarem la f ormula (5.10), trobada a lactivitat 5.7.2, dues vegades sobre el triangle M T P .11 cos(T M ) = cos(T P ) cos(M P ) + sin(T P ) sin(M P ) cos( l) .
La segona part dels c` alculs es podria simplicar una mica amb la llei dels sinus en un triangle esf` eric, per` o no lhem presentat.
11
478
Llavors, cos(T M ) = cos(48 55 ) cos(68 30 ) + sin(48 55 ) sin(68 30 ) cos(38 37 ) = 0.7888807 . Daqu surt, T M = 37 55 33 , i per tant, cos(M P ) cos(T P ) cos(M T ) = 0.3278036 . sin(T P ) sin(M T )
cos(180 ) = O sigui que
= 180 109 8 8 = 70 51 52 .
5.9.2 Pels teoremes de semblan ca de triangles, i pel teorema de Pit` agores es compleix,
F B A E BC = sinus() OC = cosinus() DA = tangent() FE = cotangent() OA = secant() OE = cosecant()
OA OB AD OAD OBC = OD OE EOF OBC = OB FE EOF OAD = OF OAD OBC =
OD OC BC = OC OF = BC OD = AD =
sec 1 1 = = sec = . 1 cos cos tan sin sin = = = tan = . 1 cos cos csc 1 1 = = = csc = . 1 sin sin cot 1 1 = = = cot = . 1 tan tan =
OCB rectangle = BC 2 + OC 2 = OB 2 = sin2 + cos2 = 1. ODA rectangle = OD2 + AD2 = OA2 = 1 + tan2 = sec2 . EF O rectangle = OF 2 + F E 2 = OE 2 = 1 + cot2 = csc2 . 5.9.3 Vegeu els txers Fsinus.FIG i Ftrin.FIG.
5.10.1.i Per fer la construcci o de les setze posicions de C cal dividir la circumfer` encia en setze parts iguals. Un cop fet aix` o caldr` a despla car sobre lepicicle, el planeta Mercuri P , 90 respecte la posici o anterior si considerem que lepicicle no gira al voltant del seu centre C i que nom es ho fa el planeta. Si considereu que lepicicle gira al voltant del seu centre C , igual que C al voltant de T , llavors nom es cal despla car P langle 90 360 16 = 67 30 , entre cada dues posicions consecutives. Vegeu la gura de lesquerra.
479
C P
P
T
5.10.1.ii Vegeu els txers Incorb.FIG, Incorb2.FIG, Incorb3.FIG, Epicic.MTH i la gura de la dreta. 5.10.2 Vegeu el txer Grtrig.MTH.
480
9.6
6.1.1.i Treballem amb la secci o de par` ametre OA = . Si utilitzem el teorema de Pit` agores en els triangles M DP i OAD, i el valor del quadrat duna difer` encia, obtenim
y N O M L A D F Q x P K
y 2 = P D2 = P M 2 M D2 = P M 2 (OD OM )2 = = r2 (OD2 + R2 2 (OD OM ) = = r2 (OA2 + AD2 + R2 2 = r2 (2 + x2 + R2 2 R OA2 + AD2 R) = 2 + x2 ).
a dir que la fam Es lia de corbes es pot expressar, y 2 = r2 R2 2 x2 + 2 R 2 + x2 , [R r, R + r] . (9.12)
6.1.1.ii
Vegeu els txers Spiric1.FIG i Spiric2.FIG
6.1.1.iii Vegeu el txer Spiric.MTH en qu` e la funci o PRSPORT(RG, RP, n) proporciona la primera fam lia demanada, que es pot visualitzar en un exemple com en el gr` ac adjunt.
481
En el mateix txer, la funci o SPIRICPR(RG, RP, n, p) proporciona el c` omput de la fam lia de seccions en perspectiva cavallera. A la gura adjunta teniu una visualitzaci o del DERIVE, posteriorment retocada amb el COREL DRAW.
Seccions espriques amb DERIVE
Seccions espriques retocades amb COREL
6.2.1
Vegeu el txer Quadc.FIG.
6.2.2.i Siguin A i B els dos punts del cilindre dels quals cerquem la l nia m es curta, sobre la superf cie, que els cont e. Considerem una regi o del cilindre que els contingui, delimitada per dues seccions circulars. Tallem aquesta regi o opies seguint una generatriu l, i la despleguem. Obtenim un rectangle i posem c` diverses una a continuaci o de laltra. Ara, la dist` ancia entre els dos punts A i B es pot estudiar sobre aquestes c` opies planes i fer-ne la traducci o sobre el cilindre.
l B A 2r A 2r l B A l B l
Partim del fet que la dist` ancia m es curta sobre dos punts del pla ve determinada per l unica recta que els cont e. El primer problema que ens trobem consisteix a que es pot anar des de A ns a B seguint moltes l nies rectes, com podem veure en el gr` ac adjunt. Imaginem un punt i la generatriu que el cont e movent-se des de A ns a B . Llavors, la generatriu d ona menys o m es duna volta, segons quin sigui el segment AB escollit sobre les c` opies del desplegament pla. Aix , de tots els segments que uneixen A i B , interessa observar aquells tals que la seva projecci o sobre la base del rectangle es menor o igual que 2r, perqu` e els altres casos proporcionen projeccions m es llargues i, per tant, dist` ancies m es llargues. Dividim lestudi en tres casos: (1) A i B pertanyen a una recta s parallela a la generatriu l. La dist` ancia m es curta pot ser la determinada pel catet o la determinada per la hipotenusa del triangle rectangle de la gura.
482
s B A 2r

s B A
s B A
Pel teorema de Pit` agores, la primera es m es curta. O sigui que la l nia m es ancia entre A i B curta es el segment AB sobre la generatriu s, i la dist` es la longitud daquest segment. (2) A i B pertanyen a una recta s perpendicular a la generatriu l en el desplegament pla.
l B B A B 2r A s A B l l
Llavors, aquesta es l unica recta que cont e aquests punts. Aix` o vol dir que, sobre el cilindre, la l nia m es curta es troba sobre una secci o perpendicular a la generatriu, es a dir sobre la circumfer` encia que cont e A i B, i dist` ancia (A, B ) = min{ AB, 2r AB}. (3) En qualsevol altre cas considerem els triangles rectangles ABH , dhipotenusa AB i un catet BH parallel a la generatriu.
l Z A 2r B X H A l B l B A
Llavors per a tot punt Z que pertany a la recta AB es compleix BH ZX = = constant, XA HA en qu` eX es la projecci o de Z sobre la recta AB , es a dir sobre la secci o circular del cilindre que cont e el punt A. Llavors, per la denici o dh` elice circular, els punts del segment AB es troben sobre una h` elice, que ser` a la l nia m es curta. Hi ha dues possibilitats que depenen de lorientaci o de a dir, lh` elice, i sha de triar aquella tal que AB sigui m nim. Es dist` ancia (A, B ) = min AH 2 + BH 2 , (2r AH )2 + BH 2 .
6.2.2.ii Vegeu els txers Helice.FIG, Plectoide.FIG i Hipias.FIG. Per a lescala de cargol vegeu el txer Escargol.FIG del qual us presentem una visualitzaci o.
483
6.3.1.i 6.3.1.ii
Vegeu el txer LlunaH31.FIG Si apliquem el teorema del sinus al triangle M BN obtenim BN MN = . sin sin( 3) B A
2 M N
Llavors, en ser M N 2 = 3 BN 2 , langle compleix sin(3) MN = = 3 sin() BN Si desenvolupem sin(3), aquesta equaci o equival a 3 cos2 sin sin3 = 3 sin .
Si dividim per sin , i ho expressem en funci o del cosinus, resulta 4 cos2 1 = 3 . Daqu obtenim, 1 + cos 2 1+ 3 31 2 = cos = = cos 2 = . 2 4 2 Per a aquest valor del cosinus, la calculadora proporciona: angle central ( AB) = angle central ( M N ) = 2 = 68.5293 = 62 31 45 , el qual coincideix amb el que ha mesurat leina Mesura dangles del CABRI. 6.3.2 Vegeu el txer LlunesT5.FIG.
6.4.1.i Con rectangle: En ser el con rectangle, qualsevol punt P (x, y, z ) del con, est` a caracteritzat per la condici o que els vectors OP i u = (1, 0, 0), formen una angle igual a 45 .
484
P 45 ~ u y Y
o
X r
Aix` o es pot traduir en llenguatge de producte escalar, OP u cos 45 = . |OP | |u| Lexpressi o corresponent en coordenades es 2 (x, y, z ) (1, 0, 0) = . 2 x2 + y 2 + z 2 Conseg uentment, si efectuem el producte i elevem al quadrat, 1 2 (x + y 2 + z 2 ) = x2 = x2 = y 2 + z 2 . 2 Cilindre: La generatriu del cilindre recorre la circumfer` encia de centre a dir, que la dist` (r, 0, 0) i radi r. Es ancia de qualsevol punt P (x, y, z ) daquest cilindre al seu eix de rotaci o e, es constant i igual a r.
Z z e
P X
2r
O
y Y
Llavors, imposem l ultima condici o i resulta, r = dist` ancia (P, e) = |(x, y, z ) (r, 0, z )| = (x r)2 + y 2 + 02 .
Finalment, si elevem al quadrat i simpliquem, obtenim x2 + y 2 = 2rx .
485
Tor: Del gr` ac adjunt podrem obtenir les equacions dun tor qualsevol de radis R i r en els par` ametres i ; despr es caldr` a fer R = r, eliminar i , i tindrem lequaci o del tor cercada. Observem que per a qualsevol punt P (x, y, z ) del tor es compleix
Z
z O y R P r x X
x = (R + r cos ) cos y = (R + r cos ) sin z = r sin Llavors,
(R=r)
x = r cos (1 + cos ) y = r sin (1 + cos ) z = r sin .
x2 + y 2 = r2 (1 + cos )2 (cos2 + sin2 ) = r2 (1 + cos )2 x2 + y 2 + z 2 = r2 (1 + cos )2 + r2 sin2 = 2r2 (1 + cos ). Si nalment eliminem el par` ametre de les dues equacions, obtenim (x2 + y 2 + z 2 )2 = 4r4 (1 + cos )2 = 4r2 r2 (1 + cos )2 = 4r2 (x2 + y 2 ), es a dir, (x2 + y 2 + z 2 )2 = 4r2 (x2 + y 2 ) . 6.4.1.ii Vegeu els txers Conrect.FIG, Cilin.FIG, Tor.FIG, Concilin.FIG, Torcilin.FIG, Arquites.FIG i Arquite2.FIG. Adjuntem les imatges, tretes de Concilin.FIG, Torcilin.FIG i Arquite2.FIG, de les interseccions tor-cilindre, con-cilindre i tor-con-cilindre.
486
6.5.1
A partir de les semblances de triangles, KI BN = KN HK CN 2HK = . LN KL
KBN KHI
i LN C LKK
obtenim
Llavors, de la propietat del punt P sobre la circumfer` encia de di` ametre BC , LN 2KI KN KI 2KH = KN LN. HK KL KL
L A
P N 2 = BN N C =
K0 C
H I
K A N B l e C e I N K0 H K B l
6.5.2 Vegeu els txers Ellip01.FIG, Parab01.FIG i Hiper01.FIG. Adjuntem el gr` ac per al cas de la hip` erbola, en qu` e els seus punts P satisfan P N 2 = p3 KN + p3 KN KN. KL
487
p3 L K
P P N L K N
6.6.1
Vegeu el txer Seccon.FIG.
6.6.2 Vegeu els txers Ellip02.FIG, Parab02.FIG i Hiper02.FIG, i tamb e els txers Elliapo.FIG, Elliapo.MAC, Paraapo.FIG, Paraapo.MAC, Hipeapo.FIG i Hipeapo.MAC 6.6.3.i Siguin AB i M N els di` ametres conjugats, i O el seu punt de tall. En ser N un punt de lellipse i N O la seva ordenada respecte del di` ametre AB , es compleix N O2 = p AO p p p AO AO = p AO AO = AO. AB AB 2
en qu` ep es el par` ametre. Llavors, AO NO = . NO p/2 i, per tant, p/2 es la tercera proporcional del semidi` ametre AO i el semidi` ametre N O.
N B A O M A M K O
p B
Conseg uentment, el procediment per construir el par` ametre p consistir` a en tra car p el doble de la tercera proporcional OK = 2 dels di` ametres AO i N O. 6.6.3.ii Vegeu els txers Dcelli.FIG i Dcelli.mac.
6.6.4 Par` abola: Recordem que, si R es el v` ertex, per a qualsevol punt P de la par` abola la seva ordenada P N compleix P N 2 = p RN, (9.13)
488
en qu` ep es el par` ametre. Ara, si com hem dit, prenem el v` ertex R com a origen de coordenades, el di` ametre r com a eix dabscisses, i la recta tangent t pel punt R com a eix dordenades, tenim P N = |y | i RN = x. Llavors la igualtat (9.13) es converteix en y 2 = p x, la qual es lequaci o redu da de la par` abola.
P R R N t B r N O P A N S S P d
P OR N
Ellipse: Sigui RS un di` ametre i AB el seu di` ametre conjugat. Per a qualsevol punt P de lellipse la seva ordenada P N compleix P N 2 = p RN p RN RN, RS (9.14)
en qu` e, si O es el centre, p es el par` ametre que compleix AO2 = p RO a dir, Es p RO RO. RS
p p RO = RO. 2 2 Llavors, si prenem el centre O com a origen de coordenades, la recta per RS com a eix dabscisses, i la recta per AB com a eix dordenades, tenim P N = |y | i RN = x + RO. Per tant, la igualtat (9.14) es converteix en AO2 = p y2 = 2AO2 2AO2 (x + RO) (x + RO)2 . RO 2RO2
Si completem quadrats, resulta AO (x + RO) AO RO Finalment simpliquem i obtenim AO x RO

2 2
+ y 2 = AO2 .
+ y 2 = AO2 ,
es a dir,
x2 y2 + = 1, RO2 AO2
la qual es lequaci o redu da de lellipse en qu` e RO i AO s on els semidi` ametres conjugats.
489
Hip` erbola: Sigui RS un di` ametre i d el seu di` ametre conjugat. Per a qualsevol punt P , de la branca que cont e R de la hip` erbola, la seva ordenada P N compleix p RN RN, (9.15) RS en qu` e, p es el par` ametre que no determinem. Si es de la branca que cont e S, nom es cal substituir RN per SN . Llavors, si prenem el centre O com a origen de coordenades, la recta per RS com a eix dabscisses, i la recta d com a eix dordenades, tenim P N = |y | i RN o SN = |x| RO. La igualtat (9.15) es pot escriure p y 2 = p (|x| RO) + (|x| RO)2 , 2RO p Si multipliquem per 2RO i completem quadrats, resulta P N 2 = p RN + p p (|x| RO) + 2RO 2 Finalment simpliquem i obtenim p x 2RO
2 2
p 2 p2 y = . 2RO 4 x2 y2 = 1. RO2 p RO/2
p 2 p2 y = , 2RO 4
es a dir,
la qual es lequaci o redu da de la hip` erbola. 6.6.5.i Per tra car una tangent per un punt P de la c` onica, a partir del teorema I.34, constru m: Un di` ametre RS a partir dels punts mitjans de dues cordes paralleles qualssevol en el cas de lellipse, i de dues cordes paralleles duna mateixa branca en el cas de la hip` erbola. El di` ametre conjugat IJ a RS , mitjan cant una parallela per M , punt mitj` a de RS , a les cordes del pas anterior. ametre RS , la qual ser` a parallela a IJ . Lordenada P N al di`
P R N S S H R N P
El punt H = N sobre la recta RS tal que HR NR = . HS NS a dir el quart harm` Es onic de R, S i N .
490
La recta t per P i H , la qual es la tangent cercada. Per fer-ho a partir del teorema I.47, constru m: Un di` ametre RS igual que abans El di` ametre P Q per P i el punt mitj` a M de RS .
V P M R R U V N R M S P R P U M Q S R P U M S P M N S Q R U t V Q S P M t V S Q
El di` ametre conjugat U V de P Q, per M , i el punt mitj` a N duna corda parallela a P Q. ametre U V , la qual es la tangent cercada. La recta parallela t, per P , al di` 6.6.5.ii Per construir la macro utilitzarem el procediment elaborat a partir de I.47. Perqu` e es pugui utilitzar per a les ellipses i hip` erboles, hem dactuar una mica diferent per construir el centre M . El problema es que les cordes auxiliars que tracem en el primer pas no es pot assegurar que estiguin en la mateixa branca de la hip` erbola. La soluci o a aquesta dicultat es senzilla; nom es caldr` a tra car dos di` ametres qualssevol de la c` onica, a partir de dues parelles de cordes a el seu punt de tall. La macro la trobareu en el txer paralleles, i M ser` Ta elli.MAC, la qual ha estat elaborada en el txer Ta elli.FIG. 6.6.6 Per tra car una tangent per un punt P duna par` abola, a partir del teorema I.33, constru m: Un di` ametre d pels punts mitjans N i T duna corda per P i duna corda parallela
d M R N
491
Sobre el di` ametre d, el punt M tal que el v` ertex R es punt mitj` a dels punts M i N. La recta M P , la qual es la tangent cercada. Per a la macro, vegeu el txer Tanpar.FIG i Tan par.MAC. 6.6.7.i Considerem el cas de la ellipse, i fem una an` alisi que tamb e serveix per a la hip` erbola. Suposem el problema resolt,
s M
B N t
O C
Siguin s i t els eixos. Tracem per un punt qualsevol A de la c` onica, una corda AB parallela a t. Llavors, AB tallar` a s en el punt M tal que AM = M B . Tracem, per B , una corda BC parallela a s. Llavors, BC tallar` a t en el punt N tal que BN = N C . Per la congru` encia dels triangles AM O, BM O i BN O, CN O, tenim que AO = OB = OC . Per tant, A, B i C pertanyen a la circumfer` encia de centre O i radi OA. A m es, s i t s on les mediatrius, respectivament de AB i BC . Aqu sacaba lan` alisi que proporciona el procediment seg uent: Determinem el centre O de la c` onica tal com ho f` eiem a lactivitat 6.6.5.
A O D C D C B A s O B t
Tracem una circumfer` encia de centre O que talli la c` onica en quatre punts A, B , C i D. Es immediat demostrar que ABCD es un rectangle. Efectivament, mirem-ho per a langle BAD. BAD = BAO + AOD = 1 1 ( AOB ) + ( AOD) = (9.16) 2 2 1 = (AOB + AOD) = = . (9.17) 2 2 2
492
Tracem les mediatrius s i t dels costats AB i BC . Aquestes, en ser ABCD un rectangle, tallen tamb e CD i AD en els seus punts mitjans. Llavors, s i t s on di` ametres i, a m es, en ser perpendiculars, s on els eixos. Per al cas de la par` abola, en ser tots els di` ametre parallels, les cordes que determinen leix seran perpendiculars a qualsevol di` ametre de la par` abola, i rec procament. Per tant un procediment per construir leix consistir` a a construir: ametre d qualsevol a partir dels punts mitjans de dues cordes pa Un di` ralleles qualssevol.
d M N e
Dues cordes perpendiculars a aquest di` ametre d. La recta que passa pels punts mitjans M i N daquestes dues u ltimes cordes, la qual ser` a leix e cercat. 6.6.7.ii Vegeu els txers Paraeix.FIG, Paraeix.MAC, Ellieix.FIG i Ellieix.MAC. Els dos u ltims tracten el cas de lellipse i, per al cas de la hip` erbola proporcionen un dels eixos. Laltre eix shaur` a de tra car, perpendicularment pel centre. 6.6.8.i Si A es lextrem del semieix menor, i suposem F i G constru ts es compleix que III.52 = F A + GA = RS = 2 F A = RS = F A = RO.
A
Per tant un procediment per construir els focus consisteix a obtenir-los com a punts dintersecci o de la R F circumfer` encia (A, RO) amb la recta RS .
6.6.8.ii 6.6.8.iii 6.6.8.iv
Vegeu els txers Eixfoc.FIG i Eixfoc.MAC. Vegeu els txers Ellifoc.FIG i Ellifoc.MAC. Vegeu el txer Apo345.FIG.
6.6.9.i Siguin F i G els focus, i RS leix major. Suposem lellipse constru da. Sigui P un punt qualsevol de lellipse i prolonguem F P ns a Q tal que F Q =
493
RS . Llavors, Q descriu la circumfer` encia (F, RS ) quan P descriu lellipse. A m es, per III.52, P Q = F Q F P = RS F P = F P + P G F P = P G.
Q P t R F G S
Aix` o implica que qualsevol punt P de lellipse, es la intersecci o de la mediatriu de QG i la recta F Q. A m es, es immediat que qualsevol punt que sobtingui mitjan cant aquesta intersecci o mentre Q recorre la circumfer` encia (F, RS ) es de lellipse. O sigui que, a partir dels focus F i G, i leix major RS podem establir el procediment seg uent per al tra cat de lellipse. Constru m: La circumfer` encia (F, RS ). El segment F Q = RS i la mediatriu t de GQ. o P , de F Q i t. La intersecci Llavors, el lloc geom` etric de P , quan Q descriu la circumfer` encia (F, RS ), es lellipse cercada. Per a una visualitzaci o i la macro vegeu els txers Feixelli.FIG i Feixelli.MAC 6.6.9.ii Pel criteri de congru` encia de triangles C-C-C, la bisectriu exterior de F P G coincideix amb la mediatriu t de GQ, en qu` eQ es tal com lhem considerat a lapartat anterior.
Q H P t R F G S
Aquesta mediatriu es tangent, perqu` e si no ho fos tallaria en un altre punt H a lellipse que compliria, F H + HQ = F H + HG = RS = F P + P G = F P + P Q = F Q.
494
Aix` o no pot ser, perqu` e en ser F HQ un triangle es compleix F H + HQ > F Q. 6.6.9.iii Vegeu el txer Ellirefl.FIG. Si un segment de la traject` oria poligonal passa per un focus, el segment que el segueix passa per laltre focus; el que segueix aquest torna a passar pel primer focus i aix successivament. Que aix` o es cert queda demostrat per la propietat de lapartat anterior de la recta tangent. 6.6.10.i Presentem la recta variable r amb punt x a O en la forma x = cos , y = sin ,
en qu` e R, i es langle entre la recta r i leix OA. Aix obtenim, en coordenades, M (a cos , a sin ) i N (b cos , b sin ). Per tant els punts que deneixen el lloc geom` etric s on P = (x, y ) = (a cos , b sin ). Aquests compleixen, x2 y 2 a2 cos2 b2 sin2 + 2 = + = cos2 + sin2 = 1. 2 a b a2 b2 a dir que totes les interseccions P pertanyen a lellipse de semieixos OA i Es OB . A m es, qualsevol punt (x, y ) de lellipse es pot obtenir daquesta manera: o (a cos , b sin ) resultant daplicar Per a x = 0, considerem la intersecci by el procediment a la recta r, en qu` e compleix tan = ax . Per a x = 0 i y = b, considerem la intersecci o (a cos 90 , b sin 90 ) que resulta de considerar r amb = 90 . Per a x = 0 i y = b, considerem la intersecci o (a cos 270 , b sin 270 ) que resulta de considerar r amb = 270 . 6.6.10.ii Vegeu el txer Ellircc.FIG.
6.6.11.i Partim de la propietat focus directriu que podem escriure per a qualsevol punt P del lloc com P F = e P R. (9.18)
B
Sigui K = r AB . En la refer` encia indicada alenunciat, les coordenades dels punts implicats s on: F (c, 0) , K (k, 0), P (x, y ), R(k, y ).
O
P R r F K A
Recordem que cerquem els elements de les c` oniques F en funci o de d = d(F, AB ) i e = P . PR
495
A partir de la igualtat 9.18 tenim lequaci o del lloc, P F = e P R e2 |k x|2 = ((x c)2 + y 2 ) k 2 e2 + e2 x2 2ke2 x = x2 + c2 2cx + y 2 (1 e2 )x2 + y 2 + 2(ke2 c)x + c2 k 2 e2 = 0. Cas e = 1: Obtenim lequaci o y 2 + 2(k c)x + c2 k 2 = 0. Si triem la refer` encia amb lorigen O tal que c + k = 0, es a dir amb O com a punt mitj` a de F i K tenim lequaci o y 2 = 4kx. Llavors, en ser les ordenades perpendiculars i d = 2k , tenim que F K es un eix de la par` abola i el seu par` ametre es p = 2d . Cas e < 1: Si triem lorigen O de manera que ke2 c = 0, obtenim lequaci o12 (1 e2 )x2 + y 2 = k 2 e2 (1 e2 ). Aquesta es pot escriure x2 y2 = 1. + k 2 e2 k 2 e2 (1 e2 ) Observem que d = d(K, F ) = k c = k ke2 = k (1 e2 ). Llavors, el lloc geom` etric per a e < 1 es lellipse de semieix major a = ke = i par` ametre p tal que
pa 2
de , 1 e2
= b2 = k 2 e2 (1 e2 ), es a dir p = 2ed .
de 1 e2 = . Lhem utilitzat per a la repre1 e2 sentaci o de lellipse, amb el CABRI, de lapartat seg uent. Concretament per trobar el segment que recorre R sobre la directriu AB . El semieix menor es b = ke
1
12
Aix` o es pot aconseguir amb una construcci o com la del gr` ac adjunt.
e2
496
Cas e > 1: Triem lorigen O de manera que ke2 c = 0, i obtenim lequaci o13 (e2 1)x2 y 2 = k 2 e2 (e2 1), la qual es pot escriure x2 y2 = 1. k 2 e2 k 2 e2 (e2 1)
Observem que, en aquest cas, d = d(K, F ) = c k = ke2 k = k (e2 1). Llavors, el lloc geom` etric per a e > 1 es la hip` erbola de semieix a = ke = i par` ametre p tal que
pa 2
e2
de , 1
= b2 = k 2 e2 (e2 1), es a dir p = 2ed .
Resum: En general, donats un punt F , una recta AB que no el cont e tal que d = d(F, AB ), i una ra o e, els punts P tals que d(P, F ) = e d(P, AB ), recorren una c` onica de par` ametre e = 2ed i, quan e = 1, deix a = |e2 de sobre la recta perpendicular per F a AB , 1|
quan e = 1, deix la recta perpendicular per F a AB . 6.6.11.ii Vegeu el txer Coniqfd.FIG.
13
Igual que abans, es pot aconseguir amb una construcci o com la del gr` ac adjunt.
e2 1 O K F
497
9.7
7.1.1

Vegeu el txer Espeix.FIG. P l Q = (P ) = OP Q = P .
7.2.1.i
t
M O H A M0
0
h S0 B0
N0
R B
l T A I1 S
7.2.1.ii Sigui AB T . Les representacions en el quadre dels punts X AB , vindran determinades per la intersecci o del pla Q amb la fam lia de rectes OX contingudes en el pla OAB . Per a totes les rectes AB no contingudes en el pla, per O, parallel a Q , la intersecci o esmentada es una recta A B . Qualsevol punt daquesta recta es la representaci o dun punt de AB , excepte el punt H que pertany a la recta h, que passa pel punt central i es parallela a l. Notem que aquest punt H es la posici o l mit cap a la qual tendeixen les representacions dels punts de la recta AB quan sallunyen del quadre. Llavors, per tal que la representaci o sigui biun voca, el que es fa es incorporar un nou punt ideal o o impropi I , punt de linnit, a les rectes i es deneix la seva representaci en el quadre com el punt H = A B h. Observem que el punt H , tamb e es pot obtenir com la intersecci o de la recta h amb la parallela t, per O, a AB . Aix` o implica que la representaci o duna fam lia de rectes paralleles t e un punt com u sobre la recta h. Resumint, els punts de la recta h s on les representacions dels punts de linnit de les rectes del pla del terra, i cadascun daquests punts deneix una direcci o en el pla del terra. Ens referirem a la recta h com la recta de linnit, o l nia de lhoritz o. 7.2.1.iii Sigui M N parallela a la l nia l del terra. Si la seva representaci o M N no fos parallela a l, la tallaria en un punt K . Llavors, aquest punt, x en la representaci o, hauria de pert` anyer a la recta M N , la qual cosa no pot ser perqu` e MN es parallela a l. 7.2.1.iv Per la segona part de lactivitat, la representaci o de RS , perpendicular a l, passa pel punt M en qu` e es tallen la l nia h de lhoritz o i la parallela, per O, a RS . La l nia OM , es perpendicular a l i parallela a T , i, per tant, es perpendicular al quadre Q . Aix` o implica que M es el punt central.
498
7.2.1.v
M O X0 l T L X
h Q
El punt X pertany a la recta OX . Si tracem la perpendicular, per X , a la l nia del terra l, obtenim la recta LX amb L sobre l. La representaci o daquesta recta passa per L perqu` e es un punt x, i passa pel punt central M . Llavors, X o del pertany a la recta LM . Conseg uentment El punt X resulta de la intersecci raig visual OX , amb la recta LM . 7.2.2.i 7.2.2.ii Vegeu el txer 2e3.FIG, i activeu la primera opci o de linterruptor. Siguin:
nia de lhoritz o. HM la l IJ la representaci o de la transversal m es allunyada possible. AB la l nia base del quadre. A1 B1 la primera transversal. Llavors, perqu` e IJ i HM coincideixin sha de complir vegeu la gura adjunta,
H I 2/3 AA1 AA1 A A2 A1
Horitzo J
B1 B
AH = AI = AA1 + = AA1 + 2 3
4 8 2 AA1 + AA1 + AA1 + = 3 9 27 2 4 2 AA1 + AA1 + AA1 + = AA1 + AH. 3 9 3
499
Conseg uentment, 1 AH 3
AA1 =
7.2.2.iii Vegeu el txer 2e3.FIG, amb la segona opci o de linterruptor activada. En el gr` ac adjunt podeu observar que la diagonal de les rajoles del terra es representa en el quadre com una poligonal ABCDE .
M E D C B A 4/9 a 2/3 a a
7.2.3.i 7.2.3.ii
Vegeu el txer Alberti1.FIG. Vegeu el txer Alberti1.FIG i el gr` ac adjunt.
7.2.4.i El m` etode que presentem requereix el comp` as. M es endavant veurem la soluci o de Piero de la Francesca, qui utilitza el regle sol.
500

Q
F C
0
D0 P
0
C T
D H
Y0 Z
A Y
B C
P T
Siguin O lull de lobservador, T el pla del terra i Q el pla del quadre. Tracem, tal com es veu a la gura adjunta: El traslladat de T sobre la l nia base AB del quadre Q . Els punts X i Y , projeccions ortogonals de P sobre AB i AC . eM es el punt central. Llavors, la representaci oP El segment M X , en qu` de P pertany a M X , perqu` e MX es la representaci o de la perpendicular al quadre que cont e P. El cercle (A, AY ) i la seva intersecci o Z amb AB . Aquest punt Z determinar` a, mitjan cant la construcci o dAlberti, el tra cat la transversal sobre la que est` aP. El segment OZ , el qual tall la perpendicular de seccions AF en el punt H . La parallela t, pel punt H , a la l nia base AB . Aquesta es la representaci o de la recta P Y . El punt P dintersecci o de M X i la transversal t. Aquest punt es la representaci o de P perqu` e ha destar contingut a les dues rectes M X i t. 7.2.4.ii Per visualitzar el m` etode de lapartat anterior, vegeu el txer Alberti2.FIG. Sha creat, tamb e, el txer Objinial.FIG, en qu` e guren els objectes inicials de la macro Finesalb.MAC que presentarem m es endavant. Els objectes que hi trobem s on: Una semirecta sobre la que es construir` a el pla del terra, tal com es veu en el txer Alberti2.FIG.
501
Cinc segments que controlen els par` ametres que apareixen en el txer Alberti2.FIG. Un punt M sobre el primer segment de control, que determina la posici o horitzontal del punt central en el pla del quadre, tal com es veu en el txer Alberti2.FIG. Un punt W sobre el que es construir` a el quadre. En el txer Alberti2.FIG es el punt A. Despr es shan creat dues macros: Finesalb.MAC: Donats els objectes del txer Objinial.FIG, construeix el pla del terra a partir de la semirecta, el pla del quadre a partir del v` ertex W, lull de lobservador, el punt M central, la l nia de lhoritz oi la representaci o del pla del terra en el quadre. Persalb.MAC: Donats els objectes del txer Objinial.FIG, i un punt P en el pla del terra, construeix la representaci o P ,en el quadre de v` ertex W , de P . Si es volen crear representacions perspectives en qu` e es visualitzin el pla del terra, i el quadre, la manera dactuar seria: Obrir el txer Objinial.FIG, i guardar-lo amb un altre nom. Carregar la macro Finesalb.MAC, per crear el pla del terra, el quadre i la representaci o del pla del terra en el quadre. Carregar la macro Persalb.MAC, crear un punt P en el terra, i trobar el seu transformat P en el quadre, utilitzant aquesta macro. El txer Alberti3.FIG, sha creat daquesta manera. Shan creat tres punts P : un sobre un cercle, un altre sobre un quadrat, i l ultim sobre un pol gon estrellat. Sha aplicat la macro Persalb.MAC per construir les seves representacions P sobre el quadre i, nalment, sha constru t el lloc geom` etric dels punts P quan es varia P sobre les gures. 7.2.5.i Primer intent: Siguin,
El punt P a representar. El segment P H perpendicular, per P , al pla del terra T , amb H T . El segment P G perpendicular, per P , al pla del quadre Q , amb G Q . El rectangle P GHE determinat per P H i P G.
502
G Q O M H0 E B A P0 I F
D H T C
Llavors, es pot establir, igual que a lactivitat 7.2.1, que la representaci o de la l nia P G es la l nia GM , en qu` eM es el punt central. [Aix` o es veritat excepte en el cas que GP coincideix amb OP , llavors la representaci o de la l nia P G es el punt M .] A m es, en ser la representaci o de la l nia HE , la l nia EM , tenim: La representaci oP La representaci oH de P es troba sobre GM . de H es troba sobre EM .
El segment P H es parallel a GE = P H ; es a dir P es troba sobre la parallela, per H , a GE . Aix` o proporciona un m` etode de construcci o de P , com a intersecci o de GM amb la parallela, per H , a GE . Aquest no serveix en el cas que aquestes rectes coincideixen, es a dir quan M pertany al pla OP H . Tracem: (1) El punt H de la manera explicada a lactivitat 7.2.4. e AB es la l nia del terra. (2) El punt E = M H AB , en qu`
G P0 M H0 E (1) H 0 (2) E (3) G (4) P
0
(3) El punt G sobre la perpendicular, per E , a AB , de manera que GE = JH . (4) El punt P com a intersecci o de GM amb la parallela, per H , a GE . Segon intent: Per tal devitar el fet que els punts P tals que M pertany al pla OP H no quedin representats, proposem una altra construcci o. Aquesta
503
implicar` a que el nombre de rectes necess` aries per a la construcci o augmentar` a en dos. Lestrat` egia consisteix a transferir la construcci o desitjada a la del punt S , vegeu la gura adjunta, el qual es troba sobre la mateixa transversal, i a la mateixa altura que P , en el pla vertical, sobre la perpendicular AD del terra.
G Q O M P0 S0 I R H0
0
K P F
A E B T C H
Considerem o H de H . El segment P H anterior, i la representaci El segment SR perpendicular, per S , al pla del terra T , amb R T . El segment SK perpendicular, per S , al pla del quadre Q , amb K Q . El rectangle SKRA determinat per SR i SK . Llavors tenim que: La representaci o R de R pertany a AM , i a la parallela, per H , a AB . La representaci o S de S pertany a KM , i a la perpendicular, per R , a AB . La representaci o P de P pertany a la parallela, per S , a AB , i a la perpendicular, per H , a AB . Aix obtenim el m` etode seg uent per a la construcci o de P . Tracem: (1) El punt H de la manera explicada a lactivitat 7.2.4. (2) El punt K sobre la perpendicular, per A, a AB de manera que AK = SR = JH .
504
G
S0 P 0 R0
H0 B (5) P 0
A (1) H
0
E (2) K (3) R
0
(4) S
(3) El punt R dintersecci o de AM amb la parallela, per H , a AB . (4) El punt S dintersecci o de KM amb la perpendicular, per R , a AB . (5) El punt P dintersecci o de la perpendicular, per H , a AB , amb la parallela, per S , a AB . Dacord amb aquesta construcci o sha elaborat la macro Persalbv.MAC. Aquesta sha utilitzat en el txer Alberti4.FIG en qu` e es representa mig cercle perpendicular al pla del terra. 7.2.5.ii Treballem amb la notaci o del quadre adjunt i amb les dades de lexemple dAlberti de la p` agina 320.
G K
I H
Despr es de lapartat anterior sabem que G, J i M estan alineats, de la mateixa manera que ho estan E , H i M . Llavors, en ser dist` ancia(M, AB ) = 3 bra cos, i GE = 12 bra cos obtenim GE GE 12 = = = 4. FE dist` ancia(M, AB ) 3 (9.19)
A m es, en ser GE i JH parallels, tenim les semblances de triangles JM H GM E i IM H F M E . Daquestes obtenim les proporcions JH MI IH = = . GE MF FE
505
JH GE = = 4. (9.20) IH FE Finalment, observem que les igualtats (9.19) i (9.20) s on les utilitzades per Alberti en la seva escala de representacions verticals. Efectivament, Per a la vertical sobre la transversal per H , agafa IH com a unitat de mesura i construeix JH = 4 IH . Per a la l nia base AB , agafa F E com a unitat vertical de mesura i construeix GE = 4 F E . La vertical BK , en trobar-se sobre la mateixa transversal, tindr` a la mateixa altura que GE . 7.3.1.i El primer m` etode de construcci o de Della Francesca, en el cas particular exposat a la p` agina 327, es basa en la construcci o del punt F tal que BC = BP 50 BF = BF = 5 BF. BC 10
Conseg uentment,
Aqu farem el mateix. Donat el rectangle BCP Q, del qual volem retallar el quadrat BCRS , determinarem el punt F sobre BC tal que BC = BP BF, BC es a dir BC BP = . BF BC
Llavors, un cop constru t F , el tra cat de la representaci o BCLM del quadrat BCRS seguir` a les mateixes etapes que a la proposici o XXIII.
A D L B BC/BF=CQ/CS=BP/BR=BP/BC E M F C
R P
S Q
Sigui BCDE la representaci o de BCP Q. Constru m: El punt R sobre BP tal que BR = BC , i el quadrat BCRS . El punt X dintersecci o de la diagonal BQ del rectangle BCP Q, amb el costat RS del quadrat BCRS .
506
La perpendicular F Y , per X , a BC . Llavors, BC CQ BP BP = = = . BF FX BR BC El punt K dintersecci o de les representacions BE de BQ, i AF de F Y . La parallela, per K , a BC , la qual talla BD en L, i EC en M . Llavors, BCLM es la representaci o del quadrat BCRS retallat del rectangle BCP Q. 7.3.1.ii Vegeu el txer Pdfrqua.FIG.
7.3.1.iii Siguin AB la l nia del terra, M F la l nia de lhoritz o, M el punt central, M F la l nia de lhoritz o i F B la perpendicular per B a AB . Recordem de quina manera obtenim la transversal HL, que representa una transversal del pla del terra a dist` ancia AB de la l nia del terra.
M H L K0 F K O0 O
M` etode dAlberti: A partir de lull O de lobservador, situat a dist` ancia F O del quadre sobre la l nia de lhoritz o, tracem la l nia OA. El punt K dintersecci o de OA amb F B , es el punt pel qual passa la transversal cercada. M` etode del punt de dist` ancia: A partir del punt O , situat sobre la l nia de lhoritz o de manera que O M = OF , tracem la l nia O A. El punt L dintersecci o de O A amb M B , es el punt pel qual passa la transversal cercada. Per establir lequival` encia dels dos m` etodes, nhi haur` a prou amb veure que M O = F O implica que KL es parallela a AB . Perqu` e si aix` o es cert, les transversals per K , constru da a partir de O, i per L, constru da a partir de O , coincideixen. Justiquem, doncs, la proposici o emmarcada: Si KL i AB no fossin paralleles, podr em tra car una parallela,
507
per L, a AB que tallaria F B en un punt K = K . Llavors, F OK BAK = M O L BAL = Elements VI.2 = FO FK = . AB BK MO ML = . AB LB ML FK = . LB KB
Per tant, aquestes tres igualtats, juntament amb F O = M O , impliquen que FK FK = , KB KB en qu` e K i K pertanyen a linterior de F B . Per tant, K = K , la qual cosa no pot ser. Conseg uentment, LK es parallela a AB . 7.4.1 En el txer Octpers.FIG trobareu:
e es presenta la doble projecci o. Una primera la de tres gures en qu` La primera gura de la segona la es una representaci o en perspectiva cavallera de la situaci o representada en les gures anteriors. Les altres dues gures s on loct` agon en el terra i en el quadre, amb les condicions del punt de vista determinades pels punts O i O de les gures anteriors. 7.4.2.i Recerca de les equacions:
O a O0 X=X 0 T H d Y0 M
P0 L Q P Y
O N T O QP
NT ON d x dx = = = = x = x PQ OQ d+y d+y y PT PT PH QN y = = = = = = a OO PO QO QO d+y y = ay d+y
P P T P OO = PTH O PQ =
508
7.4.2.ii Recerca de les equacions de les transformades de les rectes x = k , perpendiculars al quadre: x = dk d+y i y = ay x dk = = . d+y y ay
Llavors, si a llem y i substitu m a lexpressi o de x , obtenim: x = dk d+

dky ax
= dax + dky = dka =
x y + =1 . k a
Observem que es una recta que passa pel punt central M (0, a) i la intersecci o H (k, 0), amb el quadre, de la perpendicular, per P , al quadre. Aix` o proporciona la determinaci o alternativa del transformat P dun punt P . Efectivament, P es la projecci o ortogonal de P sobre la l nia del terra. M H , en qu` eH Recerca de les equacions de les transformades de les rectes y = l, paralleles al quadre: x = dx d+l i y = al . d+l
En ser la coordenada x lliure, tamb e ho es x , i lequaci o de la transformada es y = al . d+l
Observem que aquestes rectes s on paralleles a la l nia del terra y = 0. A m es al al d+l < l = a, la qual cosa vol dir que sempre es mantenen per sota de la recta y = a, que passa per M i es parallela a la l nia del terra. 7.4.2.iii Cerquem lequaci o l mit de les transformades de la fam lia y = l quan l : a al a = lim d lim = = a. l l d + l 1 l +1 Aix` o implica que lequaci o l mit de les transformades y = dal es y = a, la +l qual representa la transversal del terra a linnit. Aquest fet justica que la recta y = a, que passa pel punt central M (0, a) i es parallela a la l nia de terra y = 0, rebi el nom de l nia de lhoritz o. 7.4.2.iv Equaci o de la circumfer` encia de di` ametre M N : x2+ y a 2
2
a 2
509
Y0 O a E O0 X=X 0 N Y d M
Substitu m les equacions de la transformaci o i obtenim dx d+y

2
ay a d+y 2
a 2
dx d+y
ay d+y
a2 y = 0. d+y
Finalment, eliminem denominadors i en resulta d2 x2 + a2 y 2 a2 y (d + y ) = 0 = d2 x2 a2 dy = 0 = y = d 2 x . a2
a dir, la corba cercada Es es una par` abola amb leix perpendicular a la l nia del 2 terra i par` ametre d/a . 7.4.2.v Vegeu el txer Pers.DFW i/o Pers.MTH. En el gr` ac adjunt es visualitzen, per al cas a = 3 i d = 2: o dun enrajolat 8 12 inscrit en el rectangle de v` ertexs La representaci (4, 0), (4, 0), (4, 12), (4, 12). La l nia de lhoritz o y = 3. x2 (y 2)2 La representaci o de lellipse + = 1, com una ellipse sense 9 4 punts a lhoritz o. x2 (y + 5)2 = 1, com una ellipse amb 49 9
La representaci o de la hip` erbola dos punts a lhoritz o.
La representaci o de la par` abola y = 2 + x2 , com una ellipse amb un punt a lhoritz o.
510
Hiperbola (y+5) 2 x 2 =1 9 49 Parabola y = 2+x2
, Lnia de l horitzo
Ellipse 2 x 2 (y2) + =1 4 9
7.5.1
Vegeu el txer Serlio.FIG.
7.6.1 Vegeu el txer Con5pas.FIG. Sobre el lloc geom` etric resultant, considereu cinc punts qualssevol i constru u la c` onica que determinen; observareu que coincideix amb el lloc geom` etric. 7.7.1.i Vegeu el txer Probtay.FIG. En el gr` ac adjunt es visualitza l ultima etapa de la construcci o, en qu` e tamb e sha tra cat la visi o perspectiva dun cercle.
O , i el punt de vista Pla de l horitzo S a Quadre b t Pla del terra C A h
7.7.1.ii Per a la construcci o de les macros, sha creat el txer Obinipt.FIG, en qu` e shi inclouen tots els objectes inicials: Cinc segments i un punt que controlen els par` ametres seg uents: Amplada del pla del terra i del quadre. Punt sobre aquesta amplada, el qual determina la posici o horitzontal del punt de fuga. Profunditat del terra.
511
Al cada del quadre que hem fet coincidir amb la del punt de vista sobre el terra. Dist` ancia del punt de vista al quadre. Elevaci o sobre el terra del punt a representar. Una semirecta r sobre la que es construir` a el pla del terra i els punts que es volen representar. Un punt W que ser` a lextrem esquerre inferior del quadre en qu` e es construiran les representacions perspectives dels punts. Les macros creades s on: Finestrapt.MAC: Amb els objectes inicials del txer Obinipt.FIG, amb excepci o de lelevaci o sobre el terra del punt a representar, construeix el pla del terra a partir de la semirecta, el pla del quadre amb W com a v` ertex inferior esquerre, el punt central i la representaci o del pla del terra en el quadre. El txer Finestpt.FIG presenta el resultat de laplicaci o de la macro. Ptay.MAC: Amb els objectes inicials del txer Obinipt.FIG, amb excepci o de lelevaci o sobre el terra del punt a representar, i un punt P del pla del ertex W , de P . terra, construeix la representaci o P ,en el quadre de v` Ptayh.MAC: Amb tots els objectes inicials del txer Obinipt.FIG i la projecci o Q, en el pla del terra, del punt P a representar, construeix les representacions P i Q , en el quadre de v` ertex W , de P i Q. Ptayh0.MAC: Igual que lanterior, per` o nom es torna P . Si es volen crear representacions perspectives en qu` e es visualitzin el pla del terra, i el quadre, la manera dactuar seria: Obrir el txer Objinipt.FIG, i guardar-lo amb un altre nom. Carregar la macro Finestrapt.MAC, per crear el pla del terra, el quadre i la representaci o del pla del terra en el quadre. Carregar les macros Ptay.MAC, Ptayh.MAC, Ptayh0.MAC, segons convingui, crear un punt P amb elevaci o o sense, i trobar el seu transformat P amb la macro convenient. De manera alternativa es pot obrir el txer Finestpt.FIG i desar-lo amb un altre nom. Daquesta manera, podem passar directament a la tercera etapa en qu` e es carreguen les macros que construeixen P .
512
7.7.2 Vegeu el txer Mitjesf.FIG. A m es daquesta construcci o, en trobareu daltres, utilitzant aquestes macros, en els txers CABRI de les activitats del cap tol 6. 7.8.1.i De la consideraci o dels dos grups de tres paralleles en resulten les dues conguracions:
H D d h
e l f k
f k
7.8.1.ii De la consideraci o dels centres de perspectiva l i K , en resulten les dues conguracions:

H D a E g l f b a E g l f D H
7.8.2
Vegeu el txer Tdesd.FIG
7.8.3.i Sigui la longitud del regle. La gura que hem adjuntat a lenunciat de lactivitat suggereix la construcci o dun primer segment BB1 , de longitud , contingut a BA, a partir dels punts B i C1 . El punt C1 de la recta BA sha obtingut aplicant el teorema de Desargues als triangles P QR i P Q R . Per construir aquests dos triangles i el punt C1 tracem:
513
Dues rectes r i s, per A, utilitzant diverses vegades el regle, de manera que passin prop de B . Tres rectes a, b i c, des dun punt X , a la vora de B . Entre daltres, en resulten els punts P = a r, Q = c r, P = a s i Q = c s. Els segments BQ i BQ , els quals tallen la recta b, respectivament en R i R . Aix han quedat constru ts els triangles P QR i P Q R tals que P P , QQ i RR convergeixen en el punt X . El punt C1 = P R P R . Pel teorema de Desargues, aquest punt est` a alineat amb BA. Notem que aquestes construccions es poden realitzar amb el nostre petit regle M N , si triem adequadament X , r, s, a, b i c. Llavors, en ser BB1 = BB2 = BB3 = = , podrem completar BA, pel postulat dArquimedes.14 7.8.3.ii Vegeu els txers Rectdes.FIG, Rectdes2.FIG, Rectdes3.FIG i Rectades.MAC. En el gr` ac adjunt obtenim el segment AB , despr es daplicar tres vegades el m` etode i completar el segment B3 A amb una u ltima aplicaci o del regle.
B1
B2
B3
regle M N
7.9.1.i Primerament apliquem la proposici o VII.129 de Pappo a la conguraci o formada per les rectes pel punt O, la recta AQ i la recta AQ , i despr es a la formada per les rectes pel punt O, la recta Q A i la recta Q A .
O
P A A0
14
P0
B0
Q0
Vegeu la secci o 5.1, p` agina 204.
514
Amb les notacions de la gura adjunta tenim, (AB, P Q) = (AY, XQ ) = = AX Y X : = AQ Y Q QB P B AP BP Q Y XY : = : = : = (A B , P Q ). Q A XA QA P A AQ BQ
7.9.1.ii escriure
Si AB i P Q s on dues parelles de punts conjugats harm` onics podem
AP BP AP BQ = = = 1. AQ BQ AQ BP Llavors, com que es conserva la ra o doble, podem escriure AP BQ AQ BP = = Per tant, AP BP = . AQ BQ 7.9.2.i En el pla del quadre els punts L i M es troben sobre la recta de lhoritz o, i les relacions dincid` encia es conserven. Per tant, la conguraci o resultant es com la del gr` ac adjunt, en qu` e, per designar els punts, hem utilitzat les mateixes lletres que en el pla del terra.
L C N A X B M D
AP BP : = (A B , P Q ) = (AB, P Q) = AQ BQ AP BP AP BQ : = =1 AQ BQ AQ BP
7.9.2.ii En el pla del terra tenim que N es el centre del parallelogram ABCD. Per tant, X es el punt mitj` a de A i B . Llavors, XA =1 XB Daltra banda, MA = MB
P AB P
lim
PA = PB
P AB P
lim
P B + BA =1+ PB
P AB P
lim
BA = 1 + 0 = 1. PB
Conseg uentment,
XA MA = . MB XB
515
a dir, la parella M X , constitu Es da pel punt M de linnit de la recta AB i el punt mitj` a X de la recta AB , es una parella conjugada harm` onica de la parella AB . 7.9.2.iii Si conservem les notacions pels punts en el pla del quadre, podem dir que en la conguraci o adjunta, les parelles M X i AB s on conjugades harm` oniques.
L Z C Y N A X B D M
A m es, si projectem A, X , B i M , des del punt L, sobre la recta AD, resulten les parelles AD i N Z conjugades harm` oniques. Finalment, si projectem els punts A, N , D i Z , des del punt M , sobre la recta AC , resulten les parelles AC i LY conjugades harm` oniques. 7.9.2.iv La conguraci o de lapartat anterior, formada per les tres parelles de rectes que passen pels punts A, B , C i D, les quals, a m es de tallar-se en aquests punts, es tallen en L, M i N , rep el nom de quadril` ater complet. Pels resultats daquesta activitat, en qualsevol quadril` ater complet podem determinar tres grups de parelles conjugades, a partir de les tres rectes determinades pels o ho justiquem en dues fases: punts L, M i N . Aix` Qualsevol quadril` ater complet, es pot obtenir duna transformaci o perspectiva duna conguraci o de paralleles com la del primer apartat, situant nia de lhoritz o els punts L i M sobre la l La ra o doble entre punts duna l nia es conserva al passar duna conguraci o a laltra, per la proposici o 129 de Pappo, i tamb e es conserva dins del quadril` ater, quan projectem des de qualsevol de les interseccions. Per tant, tamb e es conserva la relaci o de conjugaci o harm` onica. La construcci o, amb regle sol, del quart harm` onic Q dels punts alineats A, B i P , es podr` a dur a terme construint: La recta r pel punt A, i la recta s pel punt B . En resulta el punt L = r s. La recta t pel punt P . En resulten els punts C = r t i D = s t. Les rectes AD i BC . En resulta el punt N = AD BC . La recta LN . En resulta el punt Q = LN AB quart harm` onic dels punts A, B i P .
516

s s r L r L
C N
D P
C A B P X D Q N t
En els dos gr` acs adjunts veiem la construcci o en els dos casos; quan P es exterior al segment AB , i quan es interior. En el cas P interior a AB , les parelles AB i P Q s on conjugades perqu` e s on projecci o, des de L, de les parelles AD i XN que tamb e ho s on. En el txer Quarthc.FIG podeu veure la construcci o pas a pas, per a les diferents posicions inicials del punt P , amb la comprovaci o num` erica de la relaci o de conjugaci o. Podeu trobar la macro corresponent a aquesta construcci o en el txer Quarthar.MAC. 7.9.3 Construcci o del punt mitj` a Considerem el quadril` ater complet de la gura adjunta en qu` eP es el punt de linnit de les rectes AB i t = CD.
r s L
C t N A Q
P P B
Observem que la recta CD es parallela a AB i, a m es, AQ AP = = BQ BP

X AB X
lim
AX = 1. BX
Aix` o signica que el punt Q es el punt mitj` a de A i B . Conseg uentment, donats el segment AB i la recta t parallela a AB , es pot construir el punt mitj` a de AB , amb regle sol, tra cant: La recta r, per A, i la recta s, per B , don resulten els punts L = r s, C = t r i D = t s. Les rectes AD i CD, don resulta el punt N = AD BC .
517
La recta LN , don resulta el punt mitj` a Q = AB CN de AB . Construcci o de la parallela Per consideracions semblants a les dabans, en el gr` ac anterior, si Q es el punt mitj` a de AB , llavors P es el punt de linnit. Per tant, les rectes CP i AB s on paralleles. Conseg uentment, donat el segment AB , el seu punt mitj` aP i el punt C , es pot construir la parallela a AB , per C , amb regle sol, tra cant: La recta r, que cont e AC , i la recta s, per B , don resulta el punt L = r s. La recta QL i la recta BC , don resulta el punt N = BC QL. La recta AN , don resulta el punt D = AN s. La recta CD, la qual es la parallela t cercada. 7.10.1 De la conguraci o de Menelau F P QCIB tenim, BP IP CQ QI BF CQ = = = . BF IQ CF PI BP CF De la conguraci o de Menelau F P QDKE tenim, KP DQ QK EF DQ EP = = = . EF KQ DF PK EP DF De la composici o de les raons de les igualtats (9.21) i (9.22), obtenim BF CQ EF DQ QI QK = . PI PK BP CF EP DF (9.23) (9.22) (9.21)
Daltra banda, de manera semblant, si considerem les conguracions de Menelau P QF DGB i P QF CHE , en resulta QG BF DQ = PG BP DF De manera que BF DQ EF CQ QI QK QG QH = = . PG PH BP DF EP CF PI PK O sigui que P Q, IK i GH estan en involuci o. Ara, si B , C , D i E estan sobre un cercle, per la propietat de la pot` encia dun punt, P B P E = P L P M i QC QD = QL QM. Llavors, QC QD QC QD F C F D QL QM = = . PL PM PB PE PB PE FC FD i QH EF CQ = . PH EP CF
518
A m es, en ser F C F D = F B F E , i per la igualtat (9.23), obtenim QL QM QC QD F B F E QI QK = = . PL PM FC FD PB PE PI PK a dir que P Q, IK i LM estan en involuci Es o, i de la mateixa manera ho podr em demostrar per a P Q, GH i LM , i per a GH , IK i LM . 7.10.2.i 7.10.2.ii Vegeu el txer Tanconpe.FIG. Vegeu els txers Polar.MAC i Tanconpe.MAC.
7.10.2.iii Utilitzeu la macro Polar per construir la polar r dun punt F . Considereu un punt P sobre r i constru u la polar de P . Comprovareu que passa per F i que, si moveu P sobre r, la polar de P varia la seva posici o, per` o sempre passa per F .
Bibliograa
Autors varis [1999] Problemas actuales de nuestra educaci on matem atica primaria y secundaria , Suma, 31, 1518. vi Alberti, Leon B. [1435] De la Peinture. De Pictura. Flor` encia. [Text llat establert per C. Grayson i traducci o francesa per J.L. Schefer. Macula D edale, Paris, 1992]. 315, 318, 319 [1784] El tratado de la pintura por Leonardo de Vinci y los tres libros que sobre el mismo arte escribi o Leon Bautista Alberti. Madrid. [Editat pel Colegio de Aparejadores y Arquitectos T` ecnicos de Murcia. Murcia, 1980]. 315 Alejandre, Francisco, Nolla, Ramon [1984] Sobre geometria del tri angulo y cuestiones metodol ogicas en 3o de Bachillerato , Papers de Batxillerat. 6, 128130. 430 Andersen, Kirsti [1992] Brook Taylors Work on Linear Perspective. Springer, New York. 336, 341, 342 ` til Aristo [iv aC] Obres. Gredos, Madrid. Bag, A. K. [1979] Mathematics in Ancient and Medieval India. Chaukhamba Orientalia, Varanasi-Delhi. 2, 178, 189, 244 Bakulin, P.I., Kononovich, E.V., Moroz, V.I. [1987] Curso de Astronomia General. Mir, Mosc u. [Traducci o de ledici o original russa de 1983]. 240, 254 Bardey, E. ` [1936] Problemas de Aritm` etica y Algebra . Labor, Barcelona. 182 Bashmakova, Isabella, Smirnova, Galina [2000] The Beginnings and Evolution of Algebra. The Mathematical Association of America, Washington, DC. 58 Beckman, Petr [1971] A History of pi. St. Martins Press, New York. 3 Behboud, Ali [1994] Greek Geometrical Analysis , Centaurus, 37, 1, 5286. 130, 137 519
520
Bibliograa
Berggren, J. L. [1986] Episodes in the Mathematics of Medieval Islam. Springer, New York. 149, 182, 244 Berggren, Lennart, Borwein, Jonathan, Borwein, Peter o augmentada, 2000]. 3 [1997] Pi: A Source Book. Springer, New York. [Reedici Bessot, Didier, Le Goff, Jean Pierre u est donc pass ee la troisi` eme dimension? , Histoires de [1993] Mais o Probl` emesHistoire des Math ematiques, 199247. Ellipses, Paris. 332 Bishop, Alan J., [2000] Quines matem` atiques ha de dominar una persona en el tercer milleni? , BIAIX, 16, 3234. vii Bkouche, Rudolf [1991] La Naissance du Projectif, de la perspective ` a la g eometrie projec tive , Math ematiques et Philosophie, 239285. Editions du CNRS, Paris. 334, 335, 336 Bonola, Roberto [1906] La geometria non euclidea. Bologna. [Traducci o anglesa de H. S. Carslaw, Non-euclidean Geometry, Dover, New York, 1955. Inclou Science Absolute of Space de Jhon Bolyai i Geometrical Researches on the Theory of Parallels de Nicholas Lobachevski]. 37 Bottineau-Fuchs, Yves ete de Girard Desargues , Desargues en [1994] Abraham Bosse Interpr son temps, 371388. Librairie Scientique et Technique Albert Blanchard, Paris. 346 Boyer, Carl B. o [1968] A History of Mathematics. John Wiley & Sons, New York. [Traducci espanyola a c` arrec de Mariano Mart nez, Historia de la Matem atica. Alianza Editorial, Madrid, 1986]. 2, 7, 98,123, 131, 153, 175, 286, 293 Brezinski, Claude [1991] History of Continued Fractions and Pad e Approximants. Springer, Berlin. 193 Brownson, C.D. [1991] Euclids Optics and its Compatibility with Linear Perspective , Archive for History of Exact Sciences, 24, 165194. 312 Buck, R. C. [1980] Sherlock Holmes in Babylon ,American Mathematical Montly, 87, 335345. 166 Cajori, Florian [192829] A History of Mathematical Notations. Open Court Pub. Co., La Salle, Illinois. [Reeditat per Dover, New York, 1993]. 193, 223, 244 o n, Camino Can [1993] La Matem atica creaci on y descubrimiento. UPCO, Madrid. iv, 22
Bibliograa
521
Carrega, JeanClaude [1981] Th eorie des corps. La r` egle et le compas. Hermann, Paris. [Reeditat lany 1989]. 21 Caveing, Maurice ee. Prol [1982] Z enon dEl egom` enes aux Doctrines du Continu. Vrin, Paris. 16 Chabert, Jean-Luc [1993] La vraie fausse d emonstration du Cinqui` eme Postulat , Histoires de Probl` emesHistoire des Math ematiques, 277297. Ellipses, Paris. 37 Chakravarty, G. [1932] Growth and Development of Permutations and Combinations in India , Bulletin of the Calcutta Mathematical Society, 24, 7988. 178 Chasles, Michel [1837] Aper cu Historique sur lOrigine et le D eveloppement des m ethodes en G eom etrie. Hayez, Bruxelles. [Reeditat per Jacques Gabay, Par s, 1989]. 303, 352 [1860] Les Trois Livres de Porismes dEuclide. Mallet-Bachellier, Par s. 288 Chevalier, Jean, Gheerbrant, Alain Robert Laont et Ed. Jupiter, Par [1969] Dictionnaire des symboles. Ed. s. [Traducci o espanyola a c` arrec de Manuel Silvar i Arturo Rodr guez, adapatada i completada per Jos e Olives Puig, Diccionario de los s mbolos, Herder, Barcelona, 1986, 5a. edici o 1995]. 265 Coliier, Mark, Manley, Bill [1998] How to read Egyptian hieroglyphs. British Museum Press, London. 150 Dahan-Dalmedico, Amy, Peiffer, Jeanne [1986] Une histoire des math ematiques. Routes et d edales. Seuil, Paris. (Pri mera edici o amb el t tol Routes et d edales, Etudes vivantes, 1982). 58 Dalai Emiliani, Marisa [1961] La question de la perspective , pr eface a Panofsky [1975]. Datta, Bibhutibushan [1993] Ancient Hindu Geometry. Cosmo Publications, New Delhi. 2, 6, 7, 189 Delahaye, Jean-Paul [1997] Le fascinant nombre . Pour la Science, Paris. 3 Della Francesca, Piero o cr tica a c` arrec de G. Nicco-Fasola. Le [1470] De prospectiva pingendi. Edici Lettere, Firenze, 1984. 323, 326 Desargues, Girard [1636] Exemple de lune des manieres universelles du S. G. D. L. touchant la pratique de la perspective sans emploier aucun tiers point, de distance ny dautre nature, qui soit hors du champ de louvrage. Paris. Vegeu FieldGray [1987], 190201 i la traducci o anglesa a les p` agines 144160. 333 [1639] Brouillon project dune atteinte aux ev` enemens des rencontres du C on avec un Plan. Paris. Vegeu Taton [1951], 99180, i FieldGray [1987], 69 143. 134, 288, 333, 335
522
Bibliograa
Descartes, Ren e [1628] Regulae ad directionem ingenii. Amsterdam, 1701. Vegeu Navarro n, J.M. [1984], 59168. 130 Cordo s [1981], [1637] La g eom etrie. Leiden. Vegeu SmithLatham [1925], Quinta 276407, i PlaViader [1999], 1147. Detlefsen, M., Erlandson D. K., Heston J. C. Young, C. M. [1975] Computation with Roman Numerals , Archive for History of Exact Sciences, 15, 141148. 154 Dou, Albert [1967] Los paralogismos de Euclides y Saccheri en la teor a de las paralelas , Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, F sicas y Naturales, LXI, 2o , 155174. v, 34 [1970] Fundamentos de la matem` atica. Labor, Barcelona. v, 34 [1986] Euclides , Historia de la Matem atica Hasta el Siglo XVII, 6178. Real Academia de Ciencias Exactas, F sicas y Naturales, Madrid. v, 22 [1992] Or genes de la Geometr a no Euclidiana: Saccheri, Lambert y Tauatica en el siglo XIX, (1a parte), 4463. Real rinus. , Historia de la Matem Academia de Ciencias Exactas, F sicas y Naturales, Madrid. v, 37 [2000] Quines matem` atiques ha de dominar una persona en el tercer milleni? , BIAIX, 16, 4041. 147 Dreyer, J. L. E. [1953] A History of Astronomy from Thales to Kepler. Dover, New York. [Primerament publicada sota el t tol History of the Planetary Systems from Thales to Kepler a Cambridge University Press, 1906.] 218 Dunham, William [1999] Euler. The master of us all. The Mathematical Association of America, Washington DC. 137 rer, Albrecht Du [1525] Underweysung der messung mit dem zirckel und richtscheyt in Linien ebnen unnd gantzen corporen. Nuremberg. Vegeu Peiffer [1995], 133353. 117, 332 Edwards, Harold M. [1977] Fermats Last Theorem. A Genetic Introduction to Algebraic Number Theory. Springer, New York. iii, 172 Eecke, Paul Ver [1933] Pappus dAlexandrie. La Collection Math ematique. Bruges. [Reeditat per Librairie Scientique et Technique Albert Blanchard, Paris, 1982]. 121, 139, 213, 234, 261, 267, 284, 309, 346, 351, 429 [1960] Commentaires dEutocius dAscalon , en la introducci o de la seva traducci o francesa de les obres dArquimedes Les Oeuvres compl` etes dArchim` ede. Librairie Scientique et Technique Albert Blanchard, Paris. 122, 263, 282
Bibliograa
523
Ef mov, Nikol ai Vlad mirovich [1978] Geometria superior. [Traducci o espanyola a c` arrec de J. J. Tolosa i Yu. P. Murz n. MIR, Mosc u, 1984]. 350 Engels, Hermann [1977] Quadrature of the circle in ancient Egypt ,Historia Mathematica, 4, 137140. 3 Euclides [ca. 300 aC] Elements. Vegeu Heath [1908] i Vera [1970]. [Tamb e hi ha traducci o espanyola a c` arrec de Mar a Luisa Puertas amb introducci o de Lu s Vega, Elementos, en tres volums. Gredos, Madrid, 1994]. ` . [Traducci o espanyola a c` arrec de Paloma Ortiz. Gredos, [ca. 300 aC b ] Optica Madrid, 2000]. 230, 311 [ca. 300 aC c ] Fen` omens. [Traducci o espanyola a c` arrec de Paloma Ortiz. Gredos, Madrid, 2000]. 263 Euler, Leonhard [1911] Opera Omnia. 137 Eutoci dAscalon [vi] Comentaris sobre Arquimedes. Vegeu Eecke [1960]. Eves, Howard, [1963] A Survey of Geometry. Allyn and Bacon, Boston, Massachusetts. [Traducci o espanyola a c` arrec de Susana Blumovicz, revisada per Santiago Alonso, Estudio de las geometr as, en dos volums. Uni on Tipogr` aca Editorial Hispano Americana, Mexico D.F., 1969]. 47, 54, 65, 103, 350 [1976] An Introduction to the History of Mathematics. Holt, Rinehart and Winston, New York. 47 Fabregat, J., Garc a, M., Sendra, R. [1997] Curso de Astronom a. Teor a y Pr actica. ECIR, Valencia. 254 Fauvel, John, Gray, Jeremy [1987] The History of Mathematics: A Reader. MacMillan Press & The Open University. 16, 37, 58 Field, Judith V. [1997] The invention of innity: mathematics and art in the Renaissance. Oxford University Press, Oxford. 315 Field, Judith V., Gray, Jeremy J. [1987] The Geometrical Work of Girard Desargues. Springer, New York. 288, 333, 334, 338, 347, 355, 357, 358, 360 Flocon, Albert [1994] Voir et repr esenter. Abraham Bosse, lintransigeant , Desargues en son temps, 263266. Librairie Scientique et Technique Albert Blanchard, Paris. 346 Flocon, Albert, Taton, Ren e [1984] La Perspective. P.U.F., col.lecci o Que sais-je, Paris. 312
524
Bibliograa
Gauss, Carl Friedrich [1801] Disquisitiones Aritmethicae. Leipzig. [Traducci o catalana a c` arrec de Griselda Pascual, Disquisicions Aritm` etiques. Societat Catalana de Matem` atiques, Barcelona 1996]. 113 , Midhat J. Gazale [1999] Gnomon: From Pharaos to Fractals. Princeton University Press, Princeton. 67 Geppert, Harald [1929] Sulle costruzioni geometriche che si eseguiscono colla riga ed un compasso ad apertura ssa , Periodico di Matematiche, X, 292319. 46 Gheverghese, George [1991] The Crest of the Peacock: Non-European Roots of Mathematics. Penguin Books, Harmondsworth, U.K. [Traducci o espanyola a c` arrec de Jacobo C ardenas, La Cresta del Pavo Real. Las Matem` aticas y sus Ra ces no Europeas. Ediciones Pir` amide, Madrid, 1996]. 2, 7, 146, 151, 152, 188, 201, 244 Ghyka, Matila C. [1983] Est etica de las proporciones en la naturaleza y en las artes. Poseidon, Barcleona. 266 Gillings, Richard J. [1972] Mathematics in the Time of the Faraohs. The MIT Press. Cambridge, Mass. [Reeditat a Dover, New York, 1982]. 3, 61, 151, 152, 201 Girbau, Joan [1984] La geometria grega a lensenyament mitj` a en el curs Noves tend` encies en leducaci o matem` atica de la UIMP a Barcelona. iv mez Pin, V Go ctor [1998] La Tentaci on Pitag orica. Ambici on los oca y anclaje matem` atico. S ntesis, Madrid. 21 Greenberg, Marvin Jay [1993] Euclidean and non-Euclidean Geometries: Development and History. Freeman and Company, New York. 37 Guelfond, A. O. [1979] Resoluci on de ecuaciones en n umeros enteros. Collecci o Lecciones populares de Matem` aticas, Mir, Mosc u.196 Guzman, Miguel de Los Pitag oricos , Historia de la Matem atica hasta el siglo [1986] XVII, 1135. Real Academia de Ciencias Exactas, F sicas y Naturales, Madrid. 54, 130 [1991] Para pensar mejor. Labor, Barcelona. 144 [1992] Tend` encies innovadores en educaci o matem` atica . Butllet de la Societat Catalana de Matem` atiques, n um 7, 733. iv Hairer, Ernst, Wanner, Gerhard [1996] Analysis by its History. Springer, New York. vi
Bibliograa
525
Hanson, Norwood Russell [1973] Constellations and Conjectures. D. Reidel Publishing Company, Dordrecht. [Traducci o espanyola a c` arrec de Carlos Sol s, Constelaciones y conjeturas. Alianza Editorial, Madrid, 1978, 1985]. 250 Heath, Sir Thomas [1908] The Thirteen Books of Euclids Elements. Cambridge University Press, Cambridge. [Reeditat per Dover, New York, 1956]. 18, 22, 27, 37, 41, 75, 98, 124, 141, 231 [1913] Aristarc of Samos. Clarendon Press, Oxford. [Reeditat per Dover, New York, 1981]. 218, 230 [1921] A History of Greek Mathematics. Clarendon Press, Oxford. [Reeditat, en dos volums, per Dover, New York, 1981]. 1, 12, 13, 16, 20, 26, 75, 126, 131, 175, 267, 274, 286, 293 [1949] Mathematics in Aristotle. Clarendon Press, Oxford. [Reeditat per Thoemmes Press, Bristol, 1998]. 21, 263, 274 Hilbert, David [1899] Grundlagen der Geometrie. Teuber, Leipzig. [Traducci o espanyola de la setena edici o, Berl n, 1930, a c` arrec de Francisco Cebri an, Fundamentos de la Geometria, CSIC, Madrid, 1991]. ii, 24, 37, 349 Hirsch, G erard, Eguether, G erard [1993] Courbes et coordonn ees param etriques ou polaires. Masson, Paris. 253 Houzel, Christian [1991] Histoire de la th eorie des parall` eles , Math ematiques et Philosophie Classique, 163179. Editions de lAntiquit e` a lAge du CNRS, Paris. 37 Ifrah, Georges Robert Lafont, Par s. [Tra [1994] Histoire universelle des chires. Editions ducci o espanyola a c` arrec de Juan M. L opez et al., Historia Universal de las cifras. Espasa Calpe, Madrid, 1997]. 146, 148, 149, 150, 156, 162 Jung, C. G. [1964] Lhomme et ses symboles. Par s. 265 Kaeser, Pascal [2000] D enombrement des sch emas de rimes , Quadrature, 40 , 2530. 177 Katz, Victor J. [1993] A History of Mathematics. HarperCollins College Publishers, New York. 4, 129, 176 188, 189, 247 Kepler, Johannes [1604] Ad Vitellionem Paralipomena, quibus Astronomiae pars Optica Traditur, Frankfurt. [Traducci o francesa i notes a c` arrec de Catherine Chevalley, Les fondements de loptique moderne: Paralipom` enes a Vitelion. Vrin, Paris, 1980]. 334 Kirk, G.S., Raven, J.E. [1966] The Presocratic Philosofers. A Critical History with a Selection of Texts. Cambridge University Press. England. [Traducci o espanyola a c` arrec de Jes us Garc a, Los Fil osofos Presocr aticos. Historia Cr tica con Selecci on de Textos. Gredos, Madrid, 1974]. 12, 14, 67, 201
526
Bibliograa
Klein, F elix [1908] Elementarmathematik vom h oheren Standpunkte aus. [Traducci o anglesa, Elementary Mathematics from an advanced Standpoint. Dover, New York, 1945]. iii, vi Kline, Morris [1972] Mathematical Thought from Ancient to Modern Times. Oxford University Press, Oxford. [Traducci o espanyola a c` arrec de Mariano Mart nez, Juan Tarr es i Alfonso Canal. Alianza Editorial, Madrid, 1992]. iii Knorr, Wilbur R. [1986] The ancient Tradition of Geometric Problems. Birkh auser, Boston. [Edici o corregida, Dover, New York, 1993]. 121, 122, 126, 127, 131, 137, 175, 214, 263, 267, 274, 285, 288, 292, 425 [1991] On the Principle of Linear Perspective in Euclids Optics , Centaurus, 34, 3, 193210. 312 [1992] When Circles Dont Look Like Circles: An Optical Theorem in Euclid and Pappus , Archive for History of Exact Sciences, 44, 287329. 263 Lambert, Jean-Henri [1759] La perspective aranchie de lembaras du plan g eometral. Chez Heideg guer et Comp.,Zurich. [Reimpressi o a Editions Alain Brieux, Paris, 1977]. 336 [1774] J.H. Lamberts freye Perspektive, oder Anweisung, jeden perspektivischen Aufriss von freyen St ucken und ohne Gr undriss zu verfertigen. Zurich. Vegeu Laurent [1987], 193284. 336, 344 Laurent, Roger [1987] La place de J-H. Lambert (17281777) dans lHistoire de la Perspective. Suivi de la version int egrale, in edite en fran cais des Notes et additions ` a la Perspective aranchie de lembarras du plan g eom etral. Traduction de Jeanne Pfeier. Notes et commentaires ` a cette traduction de R. Laurent et J. Peier. Pr eface de R. Taton. Cedic/Nathan, Paris. 312, 336, 344 Lawlor, Robert [1982] Sacred Geometry. Thames and Hudson, Londres. [Traducci o espanyola a c` arrec de Mar a Jos e Garc a Ripoll, Geometr a sagrada. Debate, Madrid, 1996]. 265 Lebesgue, Henri [1950] Le cons sur les constructions g eom etriques. GauthierVillars, Paris. [Re editat per Editions Jacques Gabay, Sceaux, 1987]. 21, 47 Le Goff, Jean-Pierre [198182] Le Cas Abraham Bosse (16021676) , Les Cahiers de la Perspective, 2a edici o de 1987, 1-2, 122126. 346 [1987a] Une oeuvre aux conns des sciences et des arts: De prospectiva Pingendi de Piero della Francesca , Les Cahiers de la Perspective, reimpressi o de 1993, 4, 374. 337 [1987b] La proposition cincquiesme du trait e de perspective de Samuel Marolois (1628). Annexe 2: V erit e ou fausset e de Serlio , Les Cahiers de la Perspective, reimpressi o de 1993, 4, 203262. 337
Bibliograa
527
Li Yan, Du Shiran [1963-64] Zhongguo gudai shuxue jianshi. Hong Kong. [Traducci o anglesa a c` arrec de John N. Crossley i Anthony W.-C. Lun, Chinese Mathematics. A Concise History. Oxford University Press, Oxford, 1987]. 2, 4, 188 Mahoney, M. [1968] Another Look at Greek Geometrical Analysis , Archive for History of Exact Sciences, 5, 318348. 137 [1973] The Mathematical Career of Pierre de Fermat. 16061665. Princeton University Press, Princeton. [2a. edici o 1994]. 173 Maor, Eli [1998] Trigonometric Delights. Princeton University Press, Princeton. 223 Mart nez, Mariano [1986] Los or genes del m etodo axiom aticodeductivo , Historia de la Matem atica Hasta el Siglo XVII, 3760. Real Academia de Ciencias Exactas, F sicas y Naturales, Madrid. 11 Martzloff, Jean-Claude [1987] Histoire des math ematiques chinoises. Masson, Paris. [Traducci o anglesa a c` arrec de Stephen S. Wilson, A History of Chinese Mathematics. Springer, Berlin, 1997]. 2, 175 Mascheroni, Lorenzo [1797] La geometria del compasso, Pavia. [Traducci o francesa corregida per C. Pierru i J. Pierru, G eom etrie du Compas, Librairie Scientique et Technique Albert Blanchard, Paris, 1980]. 47 Masip, Ramon [2000] La Geometria a leduaci o secund` aria. An` alisi i elaboraci o de recursos pedag` ogics. Treball realitzat amb una llic` encia destudis concedida pel Departament dEnseyament de la Generalitat de Catalunya el curs 1999-2000, i localitzat a la Biblioteca del Departament dEnsenyament, Barcelona. 254 Meschkowski, Herbert [1964] Noneuclidean Geometry. Academic Press, New York and London. 37 Monge, Gaspard [1799] G eom etrie Descriptive. Baudouin, Paris. [Reeditat per Editions Jacques Gabay, Sceaux, 1989]. 335 Montesinos, Jos e Lu s [2000] Historia de las Matem aticas en la Ense nanza Secundaria. S ntesis, Madrid. 274 Montesinos, Jos e Mar a [1992] Las geometr as no eucl deas: Gauss, Lobachevsky y Bolyai , Historia de la Matem atica en el siglo XIX, (1a parte), 65114. Real Academia de Ciencias Exactas, F sicas y Naturales, Madrid. 37 Morrow, G. R. [1970] Proclus: a Commentary on the First Book of Euclids Elements. Princeton University Press, Princeton. 13, 23, 23, 25, 122, 37, 168, 203 267, 295, 395 Navarro, Juan Manuel [1984] Descartes. Reglas para la direcci on del esp ritu. Alianza Editorial, Madrid. 130
528
Bibliograa
Needham, Joseph [1959] Science and Civilisation and China, vol. 3: Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth. Cambridge University Press, Cambridge. 2 Neugebauer, Otto [1957] The Exact Sciences in Antiquity. 2a. ed. Brown University Press, Providence, R.I.[Reeditat per Dover, New York, 1969]. 13, 158, 161, 167 [1975] A History of Ancient Mathematical Astronomy. Springer, Berlin. 229 Neugebauer, Otto, Sachs, Abraham [1945] Mathematical Cuneiform Texts. American Oriental Series, Vol. 29, New Haven, 1945. 166 `s, R. Nogue eor` eme de Fermat. Son Histoire. Librairie Vuibert, Paris. [Reeditat [1932] Th per Editions Jacques Gabay, Sceaux, 1992]. 172 Ore, Oystein oa [1948] Number Theory and its History. McGraw-Hill, New York. [Reedici Dover, New York, 1988]. 189 Pacioli, Luca [1509] De Divina Proportione. Venecia. [Traducci o espanyola a c` arrec de Juan Calatrava, La Divina Proporci on. Akal, Madrid, 1991]. 134 Panofsky, Erwin [1975] La perspective comme forme symbolique et autres essais. Les Editions de Minuit, Paris. 312, 326 Pappos dAlexandria [iii] La Collection Math ematique. Vegeu Eecke [1932]. Pascal, Blaise [1640] Essay pour les coniques. Paris. [Vegeu Taton [1951] 190194, i les traduccions angleses de FieldGray [1987], 180184, i Smith [1929], 326330]. 338 Pavanello, Gian Carlo, Trinchero Aldo [1998] Relojes de Sol. Editorial De Vecchi, Barcelona. 67 Pedoe, Dan [1976] Geometry and the Liberals Arts. [Traducci o espanyola a c` arrec de Caroline Phipps, La geometria en el arte. Gustavo Gili, Barcelona,1979]. 312 Peiffer, Jeanne [1995] Albrecht D urer. G eom etrie. Seuil, Paris. 117, 316, 332 Pernety, Dom Antoine-Joseph [1758] Dictionnaire Mytho-herm etique, dans lequel on trouve les all egories fabuleuses des po` etes, les m etaphores, les enigmes et les termes barbares des philosophes herm etiques expliqu es. Chez Deladain, librairie, Par s. [Traducci o espanyola a c` arrec de Santiago Jubany, Diccionario Mito-Herm etico. Ediciones Indigo, Barcelona, 1993]. 266
Bibliograa
529
Peyroux, Jean [1993] Les op erations arithm etiques chez les grecs. Librairie Scientique et Technique Albert Blanchard, Paris. 171 Pla, Josep [1995] Sherlock Holmes y Pit agoras en Mesopotamia , Mundo Cient co, num. 161, vol. 15 836845. 166 [1998] El m` etode com un canvi de llenguatge , Butllet de la Societat Catalana de Matem` atiques, 13, 2, 3584. 85, 292 [1998b ] Panor` amica del sistema decimal posicional des dels or gens indis a lArism` etica de Santcliment , Calligraphia et Tipographia, Arithmetica et Numerica, chronologia, Rubrica 7, de Paleographica et Diplomatica Studia, 102 256. 162 Pla, Josep i Viader, Pelegr e Descartes. La Geometria. IEC - P` ortic - Eumo, Barcelona. 84, [1999] Ren 210, 262 Plato [iv aC] Obres, Gredos. Plutarc [i-ii] Convivia septem sapientium , Moralia, II. [Traducci o espanyola, introducci o i notes a c` arrec de C. Morales i J. Garc a L opez Obras Morales y de Costumbres. Gredos, Madrid, 1986]. 68, 282 , Henri Poincare [1908] Science et m ethode. [Traducci o espanyola Ciencia y m etodo, Espasa Calpe, Madrid, 1963]. iii Polya, George [1945] How to solve it. Princenton University Press, USA. [Traducci o espanyola a c` arrec de Juli an Zagazagoitia,C omo plantear y resolver problemas. Trillas, M exico D.F., 1965, reimpressi o 1994]. 121, 143 [1962] Lenseignement des math ematiques et la loi biog en etique , Quand les savants laissent libre cours a leur imagination, 210214; rassembl ee et r edig e una traducci sous la direction de I. J. Good. Dunod, Paris, 1967. [Es o de lobra The Scientists speculates: an anthology of partly baked ideas. Basic Books, New York, 1962]. iii Poncelet, Jean-Victor [1822] Trait e des propi et es projectives des gures. Bachelier, Paris.[Reimpressi o de la 2a. edici o, Gauthier-Villars, Paris, 186566: Editions Jacques Gabay, Paris, 1995]. 335 Procle [v] In Primum Euclidis Elementorum Librum Commentarii. B.G. Teubner, Leipzig, 1873. [Vegeu Morrow [1970]]. Ptolemeu, Claudi [ii] Composition Math ematique o [Almagest ]. [Facs mil de la traducci o francesa dHalma dels anys 18131816. Librairie Scientique et Technique Albert Blanchard, Paris, 1988]. 116, 218, 220, 222, 235, 236, 241, 248
530
Bibliograa
s, Guillermo Quinta [1981] Ren e Descartes. Discurso del m etodo, Di optrica, Meteoros y Geometr a. Alfaguara, Madrid. Ramellini, Guido [2000] El algoritmo de la ra z cuadrada. Dos tipos distintos de aproxiamci o heur stica. ,Suma, 35, 6369. 175 Rashed, Roshdi ematique: al-Karaji, as-Samawal , Archive for His [1972] Linduction math tory of Exact Sciences, 9 (1972), 121. 178 `me et linvention des Fractions D [1978] LExtraction de la Racine nie ecimales e e (xi xii Si` ecles) , Archive for History of Exact Sciences, 18 (1978), 191243. 178, 182 [1984] Entre Arithm etique et Alg` ebre. Recherches sur lHistoire des Math ematiques Arabes. Les Belles Lettres, Paris. 174, 178, 182 [1997] Analyse combinatoire, analyse num erique, analyse diophantienne et th eorie des nombres , Histoire des Sciences arabes, 5591. Editions du Seuil, Paris. 174 Rashed, R., Houzel, Ch., Christol, G. [1999] Oeuvres de Pierre de Fermat. Librairie Scientique et Technique Albert Blanchard, Paris. 173 Rashed, R., Vahabzadeh, B. am Math ematicien. Librairie Scientique et Technique Albert [1999] Al-Khayy Blanchard, Paris. 262 Rey Pastor, Julio, Babini, Jos e [1984] Historia de la Matem` atica. Gedisa, Barcelona. 23, 124 s, Agust Revento [1993] Geometria Axiom` atica. Institut dEstudis Catalans, Barcelona. 37 Ricard, Matthieu, Trinh Xuan Thuan editions/Fayard, Paris. [Traducci o [2000] Linni dans la paume de la main, Nil espanyola a c` arrec dAlberto Magent, El innito en la palma de la mano, Urano, Barcelona, 2001]. 15 Robins, Gay, Shute, Charles [1987] The Rhind Mathematical Papyrus. An Ancient Egyptian Text.. British Museum Press, London. 3, 152, 201 , Eug` Rouche ene, Comberousse, Ch. de [1883] Trait e de G eom etrie. GauthierVillars, Paris. 50 Saccheri, Giovanni Girolamo [1733] Euclides ab omni naevo vindicatus: sive conatus geometricus quo stabiliuntur Prima ipsa universae Geometriae Principia. Milan. [Edici o biling ue llat angl` es a c` arrec de George Bruce Halsted, Girolamo Saccheris Euclides Vindicatus, Chelsea Publishing Company, New York, 1986. 37 Salinas, Ignacio, Ben tez, Manuel [1940] Aritm` etica. Salinas y Ben tez, Madrid.182 nchez, Angel Sa [2000] Astronom a y Matem aticas en el Antiguo Egipto. Alderab an Ediciones, Madrid. 67
Bibliograa
531
Santcliment, Francesc [1482] Summa de lart daritm` etica. [Edici o amb introducci o, transcripci o i notes a c` arrec dAntoni Malet, Eumo, Vic, 1998. 163 dinger, Erwin Schro [1996] Nature and the Greeks. Cambridge University Press, Cambridge. [Traducci o espanyola a c` arrec de V ctor G omez Pin, La naturaleza y los griegos. Tusquets Editores, Barcelona, 1997]. 15 Simplici [vi dC] On Aristotle Physics 6. Gerald Duckworth & Co. Ltd., London, 1989. 38 Smith, David Eugene o a [1929] A source book in mathematics . McGraw-Hill, New York. [Reedici Dover, New York, 1959]. 338 Smith, David E., Latham, Marcia L. [1925] The Geometry of Ren e Descartes with a facsimile of the rst edition. Open Court Publishing Co., New York. [Reeditat per Dover, New York, 1954]. Taton, Ren e [1951] Loeuvre math ematique de G. Desargues. textes publi es et comment es avec une introduction biographique et historique. Presses Universitaires de France, Paris. [Reeditat per Vrin, Paris, 2a. ed. 1988]. 288, 333, 338, 346, 347, 351, 355, 357, 358, 360 Taylor, Brook [1719] New Principles of Linear Perspective. London. [Vegeu Andersen [1992], 147243]. 341, 342 dEsmirna Teo [ii] Exposition des connaissances math ematiques utiles pour la lecture de Platon. [Traducci o francesa a c` arrec de J. Dupuis. Hachette, Paris, 1892]. 73, 282 Thorup, Anders [1992] A Pre-Euclidean Theory of Proportions , Archive for History of Exact Sciences, 45, 116. 202 Toeplitz, Otto [1949] The Calculus. A Genetic Approach. The University of Chicago Press, una traducci Chicago, 1963. [Es o de lobra Die Entwicklung der Innitesimal Rechnung, Springer, Berlin, 1949]. iii , Ramon M. Torello [1993] Introducci o a la losoa grega. Enciclop` edia Catalana, Barcelona. 11 Tossut, Rosane [1995] Desargues et Pappus ,Mn emosyne, 9, 1944. 351 Travesa, Artur [1998] Aritm` etica. Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona. 145 Trignan, Jean [1994] Fractions Continues. Editions du Choix, Argenteuil. 196
532
Bibliograa
Turnbull, H. W. [1951] The Greath Mathematicians. Methuen, London. 61 Unguru, Sabetai [1975] On the need to rewrite the history of Greek mathematics , Archive for History of Exact Sciences, 15 (1975), 67114. 58 Van der Waerden, B. L. [1961] Science Awakening. Oxford University Press, New York. 13, 58, 166. [1983] Geometry and Algebra in Ancient Civilizations. Springer, Berlin. 4, 61 Vera, Francisco cos Griegos, 2 volums. Aguilar, Madrid. 23, 204, 214, 218, [1970] Cient 270, 274 Vila, Antoni [1997] La resoluci o de problemes de matem` atiques a lESO: Elaboraci o dun material transversal, gesti o de la classe i avaluaci o. http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199697/resums/vila.htm. 143 Vitruvi, Marc Luci [i aC] De architectura. [Traducci o espanyola a c` arrec de Agust n Bl azquez, Los diez libros de arquitectura. Iberia, Barcelona, 1997. 313 Von Fritz, Kurt [1945] The discovery of incommensurability by Hipasus of Metapontum a Annals of Mathematics, 46, 242264. 85 Youschkevitch, Adolf P. una traducci ematiques arabes. Vrin, Paris. (Es o, a c` arrec de [1976] Les Math Cazenaze i Jaouiche, de la versi o en llengua alemanya de la tercera part duna obra en llengua russa sobre Les matem` atiques a ledat mitjana). 182, 244, 246
Obres collectives:
OC.Dst [1994] Desargues en son temps. Dirigida per Jean Dhombres i Jo el Sakarovitch. Librairie Scientique et Technique Albert Blanchard, Paris. 346 OC.Gtf [1995] Grand th eoreme de Fermat. 16411994 . N umero 22, monogr` ac, de la revista Quadrature, Editions du Choix, Marseille. 172 OC.Hgs [195764] Histoire g en erale des sciences. Dirigida per Ren e Taton, en 4 volums. Presses Universitaires de France, Par s. [Traducci o espanyola a c` arrec de Manuel Sacrist an et al., Historia General de las Ciencias. Destino, Barcelona, 1971. Orbis, Barcelona, 1988]. 185 OC.Hph [1993] Histoires de Probl` emesHistoire des Math ematiques. Ellipses, Paris. 37, 332 OC.Lfm [1995] Learn from de Masters. Mathematical Association of America, Washington. ii, v, 153 OC.Hsa [1997] Histoire des sciences arabes, sous la direction de Roshdi Rashed. Editions du Seuil, Paris. 174
Bibliograa
533
OC.Mep [1991] Math ematiques et Philosophie, sous la direction de Roshdi Ras hed. Editions du CNRS, Paris. 334, 335, 336 OC.Ses [2000] Sessions de Preparaci o per a lOlimp ada Matem` atica. Societat Catalana de Matem` atiques, Barcelona. 107

Problemes Clau Història Mates

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Problemes Clau Història Mates

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estudis i activitats sobre problemes clau de la Hist` oria de la Matem` atica

Estudis i activitats sobre problemes clau de la Hist` oria de la Matem` atica

A la Marta, la Rebeca i la Rosa.

A tots els que estem en proc es daprenentatge.

E1 : Alumnes de 1r. cicle dESO. E2 : Alumnes de 2n. cicle dESO.

Alumnes de Batxillerat. Professorat

3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 3.7

per hip` otesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5.5 5.6 5.7 5.8

1.1. Lorigen de la Geometria

1.1. Lorigen de la Geometria

Vegeu Datta [1993], 192194.

1.1. Lorigen de la Geometria

Si es prescindeix del segon sumand en resulta, x 1 1 = 2 (12 + 4 + 1) 3 4 3 4 34

i sobt e laproximaci o per exc es 1 1 1 2 1+ + 3 3 4 3 4 34

1.1. Lorigen de la Geometria

N del quadrat d` area N . Efectivament, a2 0N > =

O sigui que si considerem x = compleix

obtindrem laproximaci o a1 per defecte que N a2 0 < N. 2a0 + 1 (1.2)

1.2. De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia

De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia

1.2. De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia

Extret de KirkRaven [1966], 333334 de ledici o de 1974.

1.2. De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia

Vegeu el llibre VI de la Rep ublica, 505 a.

1.2. De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia

Dues magnituds s on commensurables quan s on mesurades per una mateixa mesura.

Donats quatre segments AB , CD, EF i GH , la igualtat AB EF = CD GH (1.3)

1.2. De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia

Plat o [428347 aC]

1.2. De la via del mite a la via de la ra o en lantiga Gr` ecia

Els Elements dEuclides. Denicions i axiomes del llibre I.

1.3. Els Elements dEuclides. Denicions i axiomes del llibre I.

1.3. Els Elements dEuclides. Denicions i axiomes del llibre I.

Vegeu Heath [1921], edici o de 1981, I, 375.

1.3. Els Elements dEuclides. Denicions i axiomes del llibre I.

Parlarem daquest tema a la secci o 3.6.

1.3. Els Elements dEuclides. Denicions i axiomes del llibre I.

Vegeu lactivitat 1.2.2.

1.3. Els Elements dEuclides. Denicions i axiomes del llibre I.

s r recta punt segment r

1.4. An` alisi del postulat 5 i lexist` encia de paralleles

An` alisi del postulat 5 i lexist` encia de paralleles

1.4. An` alisi del postulat 5 i lexist` encia de paralleles

1.4. An` alisi del postulat 5 i lexist` encia de paralleles

1.4. An` alisi del postulat 5 i lexist` encia de paralleles

1.5. Congru` encia de triangles

Congru` encia de triangles

Vegeu lactivitat 1.4.1 en qu` e utilitzareu la segona part de I.5.

1.5. Congru` encia de triangles

Vegeu lactivitat 1.4.2.

1.6. El regle i el comp` as

En un punt A donat construir una recta AK igual a un altra recta BC donada.

Vegeu lactivitat 1.5.1.

Construir la perpendicular per lextrem de la recta AB .

Vegeu lactivitat 1.6.1. Vegeu Geppert[1929].

1.6. El regle i el comp` as

ii) Feu-ne una visualitzaci o amb el CABRI. P

Algunes construccions del llibre I

1.7. Algunes construccions del llibre I

An` alisi del transport dangles. Teorema I.23

1.8. An` alisi del transport dangles. Teorema I.23

En qualsevol triangle ABC el costat AC m es gran subtendeix langle ABC m es gran.