Monografic

M
C I F R G O ON
NAL RNACIO E T N I ACI ASSOCI
DORES EDUCA 2011 S T A T DE CIU
, T A T CIU I T U T N JOVE ACI EDUC
CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI
ndex
TUT I EDUCACI CIUTAT, JOVEN C FI R OG MON
4 6
Entrevistes
Editorial
Jordi Casanovas
Any Internacional de la Joventut

Secci de Joventut, Esport i Educaci Fsica de la UNESCO
Manuel Tornare
Norman Wray
Maquento S. Lopes
Marta Cots
10 28 40
14
18
22
Joves i poltiques de joventut en un mn globalitzat

Ren Bendit
Canvi social i les transicions de leducaci al mn laboral

Andy Furlong
Articles
46 52
Crisi del futur, redenicions de la ciutadania i formes de participaci cultural dels joves
Carmen Leccardi
Joves i Noves Tecnologies

Francis Pisani
59 64
Experincies
Rennes (Frana): Lesport com a eina de participaci dels joves

Julie Guyomard, Yvan Dromer i Louis Bertin
Saragossa (Espanya): Programa Viure i Conviure

Silvia Calvo Mateo
66 69
So Paulo (Brasil): Apostant per lautonomia juvenil

Leandro Benetti
Tor (Itlia): Serveis per a lautonomia juvenil

Marta Levi
Editorial
a meitat dels habitants del mn, s a dir, 3.000 milions de persones tenen menys de 25 anys. Segons dades de lAgncia per a la Joventut de les Nacions Unides, lany 2010 el 18% de la poblaci mundial tenia edats compreses entre 15 i 24 anys. La poblaci juvenil mundial, que viu majoritriament en zones urbanes, creix a un ritme del 07% anual i ho continuar fent com a mnim durant una dcada. Davant levidncia demogrfica que suposa a escala planetria el pes de la poblaci jove i aprofitant que lany 2010 sesdevenia el vint-i-cinqu aniversari del primer Any Internacional de la Joventut, que va permetre introduir amb un xit destacat la problemtica juvenil en lagenda pblica dels estats i de les ciutats, la 65ena Assemblea General de lONU va decidir dedicar lAny que va de lagost de 2010 a lagost de 2011 a aquest sector de la poblaci. Emmarcat en la consecuci dels Objectius de Desenvolupament del Millenni i amb el lema: Dileg i Entesa Mtua, sha fet una invitaci als estats, ciutats, federacions i associacions per promoure mesures encaminades a difondre entre els i les joves els ideals de pau, llibertat, progrs i solidaritat. Com a contribuci a lesmentat Any, lAICE va decidir elaborar el present Monogrfic Ciutat, Joventut i Educaci, amb la voluntat de fer pals que les poltiques locals de joventut prenen cada cop ms importncia en la promoci, participaci i millora de la qualitat de vida daquest sector dedat. En aquest marc, les entrevistes, articles i experincies que es presenten incideixen en diversos aspectes que afecten la gent jove. El primer bloc ofereix un recull de reflexions a travs de quatre entrevistes amb responsables poltics municipals i representants dorganismes i associacions juvenils de diferents zones geogrfiques. Les inicia Manuel Tornare, exalcalde i membre del Consell Administratiu de la ciutat de Ginebra, qui descriu els objectius, lorganitzaci i algunes de les iniciatives de la Delegaci de Joventut de la seva ciutat, entre elles La Caixa de Feines, el Centre dinserci VIA o les accions de suport al teixit associatiu. Seguidament, Norman Wray, regidor de la ciutat de Quito, reflexiona sobre les cultures urbanes i els estigmes que pesen sobre aquestes, i ens presenta algunes experincies com el Consell Metropolit de Joves i la Casa Metropolitana de les Joventuts. Maquento Sebastio Lopes, secretari de la Uni Panafricana de la Joventut, ens explica la missi daquesta federaci dassociacions juvenils del continent afric, centrada en promoure la implementaci de les poltiques de joventut a partir dels principis de la Carta de la Joventut Africana.
Finalment, Marta Cots, presidenta del Consell de la Joventut de Barcelona, plataforma independent juvenil que ha esdevingut un dels referents europeus dels ltims 30 anys, exposa la contribuci i la collaboraci amb lAjuntament en la millora de les condicions i de la qualitat de vida de la gent jove de la ciutat. El segon bloc del monogrfic presenta quatre articles de fons. Amb Joves i poltiques de joventut en un mn globalitzat, en Ren Bendit, consultor especialista en poltiques de joventut i antic investigador de lInstitut Alemany de la Joventut, reflexiona sobre com la globalitzaci est canviant extraordinriament els processos demancipaci juvenil i planteja les poltiques integrals de joventut com linstrument per excellncia de les poltiques locals a fi de facilitar als joves eines i recursos per afrontar amb xit el trnsit a la vida adulta. Per la seva part, el socileg britnic Andy Furlong, professor a la Universitat de Glasgow, en larticle Canvi social i les transicions de leducaci al mn laboral descriu el context de recessi econmica que afecta especialment els i les joves i els canvis profunds que sestan produint en la transici del sistema educatiu al mercat laboral (itineraris no lineals, experincies individualitzades, requeriment de noves habilitats socials i tcniques, etc.), i aposta per programes de formaci de qualitat que permetin una veritable inserci laboral. Seguidament, Carmen Leccardi, professora a la Universitat de Mil Bicocca, en larticle Crisi del futur, redefinicions de la ciutadania i formes de participaci cultural dels joves descriu, en un context de crisi de valors, la centralitat de la ciutadania cultural, de la participaci i les prctiques culturals i artstiques dels i les joves en la reapropiaci de lespai pblic de la ciutat i com a antdot a la presentificaci del temps que caracteritza la nostra societat. Aquest bloc el tanca larticle Joves i Noves Tecnologies den Francis Pisani, politleg i periodista francs especialista en les tecnologies de la informaci, qui analitza levoluci de les TIC, les tendncies de la xarxa Internet, el rol dels i les joves en la societat de la informaci, els canvis deguts a la progressiva acceleraci i digitalitzaci de la societat (xarxes socials, formes dorganitzaci horitzontal, empreses 2.0), aix com els problemes que sen deriven (bretxa digital, seguretat...), posant en qesti la creena generalitzada que larribada de generacions nadiues digitalment impliqui necessriament una veritable comprensi del potencial de les TIC. Lltima part del monogrfic recull experincies de quatre ciutats educadores. La ciutat de Rennes exposa dos
projectes, un dactivitats esportives en horari nocturn, i laltre un projecte pilot per facilitar laccs als equipaments a grups de joves en situaci de vulnerabilitat. La ciutat de Saragossa presenta un programa intergeneracional dhabitatge compartit que dna resposta a dues necessitats: palliar la soledat de les persones grans i facilitar lallotjament de joves estudiants. So Paulo descriu el Centre Cultural de la Joventut Ruth Cardoso, un megaequipament emblemtic de 8.000 m2 que ha recuperat una zona conflictiva de la perifria de la ciutat, una experincia dxit dinnovaci cultural i de participaci juvenil. Finalment, Tor, Capital Europea de la Joventut lany 2010, presenta tres nous serveis municipals de foment de lautonomia juvenil: allotjament per a joves, associacionisme i emprenedoria juvenil. Magradaria destacar alguns elements que es desprenen de les aportacions: La constataci dels efectes de la globalitzaci en la vida dels ciutadans i en especial en el sector juvenil, que est transformant els processos demancipaci i dificultant la realitzaci dels projectes de vida dels joves (atur i precarietat laboral, dificultats daccs a lhabitatge...). Canvis que afecten el mercat laboral i la transici escola-treball i comporten, conseqentment, trajectries no lineals, experincies individualitzades, necessitats dadquisici de noves habilitats tcniques i socials i de potenciar leducaci formal, no formal i informal. Limpacte de les tecnologies de la informaci en les nostres societats, amb la gent jove com a usuria per excellncia, que planteja noves oportunitats i riscos. El convenciment que la prolongaci de letapa juvenil porta a definir la joventut com una etapa de la vida amb caracterstiques prpies que t potencialitats i oportunitats, per tamb punts febles i amenaces en lactual context de crisi. Aix genera fenmens que afecten la cultura, lespai pblic, la comunicaci, els llenguatges, els estils de vida, el consum, els usos del temps, la participaci social i poltica dels i les joves. La necessitat de la implicaci social i poltica de la gent jove i la importncia que suposa que des de les administracions pbliques es reconegui i es doni suport a
lassociacionisme juvenil i alhora es vetlli per la creaci i cura de canals de participaci juvenil en els processos delaboraci, disseny i avaluaci de les poltiques pbliques. Lespecial rellevncia de les poltiques de joventut i de la seva transversalitat en tots els nivells de les administracions, especialment en lmbit local ats que s el ms prxim als i les joves. Es tracta dimplementar poltiques integrals de joventut (acci conjunta i prioritzada de totes les rees) i el seu corollari (plans globals, coordinaci interdepartamental, etc.) en detriment de les politiques sectorials, com el millor instrument per fer front als nous reptes de la globalitzaci, encarar els problemes de lemancipaci juvenil i donar eines als i les joves perqu puguin elaborar i dur a terme el seus projectes. Per acabar, una reflexi: La Carta de Ciutats Educadores (2004), assenyala que leducaci, entesa en un sentit ampli, s un eix fonamental i transversal del projecte poltic de la ciutat. En aquesta concepci, es inqestionable que les poltiques que desenvolupen les ciutats (la planificaci urbana, la cultura, lesport, la salut, leducaci, la infncia, la tercera edat...) contribueixen a la construcci dun projecte com i dun itinerari individual propi. Tamb ho ha de ser la poltica de joventut. Tot i aix, les dades amb que treballem ens indiquen, per, que el sector juvenil, malgrat la seva importncia numrica i les necessitats que mostra, no t prou reconeixement ciutad ni a les poltiques pbliques. Encara queda cam per recrrer. Tal com sapunta al Monogrfic, hi ha motius suficients perqu les ciutats assumeixin el repte de plantejar el desenvolupament i la implementaci de poltiques innovadores de joventut de carcter global i tranversal, que facilitin recursos i serveis per a lassoliment de la plena ciutadania daquest segment de la poblaci. Pensem que el contingut daquest Monogrfic pot contribuir a assolir aquest objectiu, que s tamb el full de ruta de lAny Internacional de la Joventut 2010-2011. Us encoratjo a llegir-lo. Jordi Casanovas Berdaguer Pedagog, especialista en poltiques de joventut Assessor Tcnic del Pla Jove de Barcelona
tu t : n e v o J a l e d nal o i c a n r e t n I Any
2010 11 12 dagost de 11 dagost de 20
Per qu un Any Internacional de la Joventut?

El desembre de 2009 lAssemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resoluci 64/134, en qu es proclamava lAny Internacional de la Joventut del 12 dagost de 2010 a l11 dagost de 2011 i aix feia palesa la importncia que la comunitat internacional atorga a la incorporaci de les qestions que afecten la joventut als programes de desenvolupament mundials, regionals i nacionals. Amb el tema Dileg i Entesa Mtua, lAny pretn promoure els ideals de pau, respecte pels drets humans i solidaritat entre les generacions, cultures, religions i civilitzacions. LAny constitueix el marc per situar la joventut en el primer pla dels debats mundials. Aix mateix, s una oportunitat
per avanar en els programes de desenvolupament de la joventut i propiciar un augment de les inversions i un refor dels compromisos amb i per la joventut. El mn senfronta a diverses crisis, sovint superposades, que plantegen reptes financers, de seguretat, mediambientals i de tipus socioeconmic, els quals dificulten lassoliment dels objectius de desenvolupament acordats internacionalment. Invertir en la joventut i collaborar-hi s clau per abordar aquests reptes de manera sostenible. En efecte, els programes de desenvolupament de la joventut es consideren, cada cop ms, una rea important del desenvolupament nacional directament relacionada amb el benestar econmic, poltic i social dels pasos. Aquest fet
Unesco.
tu a M a s e t n E Dileg i
s conseqncia del reconeixement per part dels agents implicats (poltics, autoritats nacionals i locals, acadmics, societat civil, organitzacions intergovernamentals i no governamentals, mitjans de comunicaci, sector privat i Sistema de les Nacions Unides) del rol dels joves com a part integrant i pilar clau del desenvolupament. Per tant, cal donar-los oportunitats per desenvolupar les seves prpies capacitats i habilitats i per implicar-se constructivament en les seves comunitats.
Celebraci de lAny Internacional de la Joventut a les Nacions Unides

Xarxa Inter-agncies per al Desenvolupament de la Joventut de les Nacions Unides Formada per entitats de lONU que realitzen una feina relacionada amb la joventut, lobjectiu de la Xarxa s augmentar leficcia de la tasca en matria de desenvolupament de la joventut, reforant la collaboraci i lintercanvi entre totes les entitats implicades. El Programa de Joventut de les Nacions Unides exerceix la presidncia permanent de la Xarxa i de manera rotativa sescull un co-president entre els membres que canvia anualment. Lany 2010, la UNESCO va ser escollida per exercir la co-presidncia fins al mar de 2011. Els criteris de referncia de la Xarxa es van adoptar a la reuni inter-agncies organitzada pel Departament dAfers Econmics i Socials de lONU i la UNESCO, celebrada a la seu de la UNESCO a Pars el 18 i 19 de febrer de 2010. Durant la reuni, la Xarxa va definir diverses iniciatives de collaboraci per al bienni 2010/11, incloses les activitats relacionades amb lAny Internacional de la Joventut. La Xarxa tamb va desenvolupar lEstratgia Marc de lONU per a lAny Internacional de la Joventut a fi doferir un marc concret per als treballs collectius. LEstratgia Marc de lONU per a la celebraci de lAny Internacional de la Joventut LEstratgia del Sistema de lONU per a lAny es basa en tres rees clau, a cadascuna delles les relacions de collaboraci amb la joventut sn fonamentals. El progrs assolit durant aquest Any en cada rea constituir la base per continuar treballant en lmbit del desenvolupament de la joventut, com ara la implantaci del Programa Mundial dAcci per a la Joventut, aix com lassoliment dels Objectius de Desenvolupament del Millenni. Les tres rees clau de lEstratgia Marc sn:
1. Sensibilitzar: augmentar el comproms i la inversi en la joventut Fomentar la inversi en el desenvolupament de la joventut com una decisi intelligent per part dels sectors pblic i privat. Treballar perqu es reconegui la contribuci dels joves al desenvolupament nacional i local, i a lassoliment dels Objectius de Desenvolupament del Millenni. Promoure la comprensi de les desigualtats entre la joventut i la manera dabordar amb eficcia les necessitats dels ms desafavorits. Potenciar la recerca i el coneixement sobre les qestions que afecten els joves per tal dorientar millor les poltiques i els programes dirigits a la joventut. 2. Mobilitzar i implicar: augmentar la participaci i la collaboraci de la joventut Institucionalitzar mecanismes de participaci dels joves en els processos de presa de decisions. Donar suport a les organitzacions juvenils i a les iniciatives dirigides per joves per potenciar la seva contribuci a la societat. Reforar les xarxes i collaboracions entre governs, organitzacions juvenils, acadmics, organitzacions de la societat civil, sector privat, mitjans de comunicaci i el Sistema de lONU, per potenciar el comproms i el suport al desenvolupament integral de la joventut. 3. Establir connexions i lligams: augmentar lentesa intercultural entre els joves Promoure relacions, xarxes i collaboracions entre joves de diferents cultures. Potenciar i donar suport als joves com a agents dinclusi social i pau.
Qu sest fent? LAny es va inaugurar amb diferents actes de presentaci a la seu de lONU a Nova York i arreu del mn, que mostraven la contribuci dels joves al desenvolupament i promovien la implantaci del Programa Mundial dAcci per a la Joventut. La Conferncia de la Joventut de lONU, prevista a la Resoluci de lAssemblea General sobre lAny, ser una part important de lAny Internacional de la Joventut. Estan programats molts ms esdeveniments arreu del mn per celebrar lAny. Hi ha un calendari en el qual cada organitzaci pot consignar les seves activitats, que es pot consultar a: http://social.un.org/youthyear/.
Fem balan de lAny: el 7 Frum de Joves de la UNESCO (tardor de 2011)

El 7 Frum de Joves de la UNESCO far balan de lAny Internacional de la Joventut: Dileg i Entesa Mtua (12 dagost de 2010 - 11 dagost de 2011) i est previst que faciliti un espai a representants juvenils, agncies de lONU i altres entitats collaboradores perqu informin de les activitats que han realitzat durant lAny i determinar un pla dacci per al futur. Sorganitzar a la tardor de 2011, abans de la 36ena sessi de la Conferncia General de la UNESCO.
Aquest Frum forma part de la Conferncia General de la UNESCO (32C/Res.82)1 i, per tant, s un dels pocs mecanismes regulars a escala mundial que permet als joves presentar les seves recomanacions als representants dels governs nacionals. El Frum de Joves s un esdeveniment en qu els joves sn els principals responsables i autors
1. La Conferncia General reconeixent la importncia de la participaci dels joves en el desenvolupament i la implantaci dels programes de la UNESCO... decideix que el Frum de Joves ser una part integral de cada sessi de la Conferncia General...
del contingut i dels resultats. Linforme resultant del Frum el presenten els representants juvenils als estats membres durant la Conferncia General. Ms que un simple esdeveniment, el Frum de Joves s tamb un procs continu concebut per donar ms responsabilitat als representants juvenils per emprendre accions concretes a fi de realitzar les seves idees. Sanima els representants juvenils a fer un seguiment de les seves recomanacions, en collaboraci amb els governs nacionals, especialment les comissions nacionals de la UNESCO,
i tamb amb la societat civil i el Sistema de lONU. Aix mateix, el Frum de Joves constitueix una eina potent per mobilitzar els agents collaboradors entorn dunes prioritats comunes relacionades amb qestions que afecten els joves, associant-se amb altres esdeveniments importants sobre la joventut i construint sinergies per realitzar accions de seguiment. Secci de Joventut, Esport i Educaci Fsica de la UNESCO
Unesco.
10 MONOGRFIC
CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011
Ginebra, ts e d t n e or am e lAjunt l, Joventut i Esp d iu t a r t is ia ell admin de Cohesi Soc s n o C l e nt ed i membr del Departame e ld a lc a ble Ex 011. esponsa Sussa, r 99 al maig de 2 des de 19
e r a n r o T l e u Man
2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI
MONOGRFIC 11
ENTREVISTA
Manuel Tornare, titular dun mster en Humanitats per la Universitat de Ginebra, s professor de losoa i literatura francesa al Collge de Ginebra. Va ser deg del Collge Sismondi (1984-1993), director del Collge de Candolle (1993-1999) i president del Collge de Ginebra (1996-1998). s membre del Partit Socialista Sus des de 1973; membre del Consell administratiu de lAjuntament de Ginebra, responsable del Departament de Cohesi Social, Joventut i Esports des de 1999 al maig de 2011; alcalde de la ciutat de Ginebra en tres ocasions i diputat al Parlament del cant de Ginebra des del 2009.
La ciutat de Ginebra t un alt percentatge de poblaci jove. Ens podria explicar com han anat evolucionant les poltiques de joventut i de quina manera semmarquen en les grans lnies del projecte poltic del Govern municipal? Quan vaig entrar al Consell administratiu de la ciutat lany 1999, Ginebra no comptava amb una poltica integral de joventut, de manera que jo mateix vaig crear la Delegaci de Joventut (DEJ) per tal de gestionar millor aquest mbit i per inserir-lo en una veritable poltica social. De fet, el departament que dirigia s el de Cohesi Social, Joventut i Esports i compta amb set serveis diferents amb ms de 2.000 empleats que, en conjunt, contribueixen a la poltica social municipal. Grcies a un dels meus predecessors, Guy-Olivier Segond, Ginebra ha desenvolupat una gran xarxa de centres cvics de barri i de centres de lleure. Aquestes institucions ofereixen activitats a tota la poblaci i, ben sovint, activitats especfiques per a la infncia i ladolescncia. Aquestes activitats estan, en bona part, subvencionades per lAjuntament, de manera que era tamb molt important que el Govern municipal estigus ms present en lorganitzaci general daquesta xarxa. Un dels eixos principals de la DEJ consisteix en fomentar la participaci dels centres cvics de barri, que estan gestionats per associacions, en la poltica de proximitat del Consell administratiu de la ciutat. Per tamb sc conscient que a molts joves no els agraden les activitats organitzades. Aix doncs, els treballadors socials de la DEJ intenten proposar activitats que interessin als joves. El gran xit de les activitats esportives sense inscripci prvia ns una mostra. Daltra banda, tamb era important promoure una veritable reflexi sobre la joventut entre les autoritats municipals i cantonals. Reflexionar sobre cadascun dels projectes urbanstics perqu aquests tinguin en compte els joves. Si aix existia per als ms petits i els ms grans, tamb shavia de desenvolupar per als joves. I amb la creaci de la Delegaci de Joventut, aquest dileg i reflexi sn ms presents i ms continus. Quins sn els principals objectius i prioritats de la Delegaci de Joventut? La seva missi s iniciar i promoure accions individuals, collectives i comunitries als barris, donant prioritat a la integraci, al dileg i a lintercanvi amb els joves. Est
formada principalment per un equip de treballadors socials de carrer (Travailleurs Sociaux Hors Murs) que es desplacen a les zones dacci prioritria. La DEJ garanteix, a travs duna presncia informal al carrer, una funci de prevenci, orientaci educativa i dacompanyament als joves. Responent duna manera no repressiva a la violncia, a lincivisme i al malestar duna part de la nostra joventut, els treballadors socials de carrer volen facilitar als joves la recuperaci de la confiana en les seves capacitats i que se sentin recolzats i reconeguts. Lobjectiu daix tamb s afavorir unes relacions ms harmonioses entre tots els grups de poblaci, el desenvolupament duna convivncia millor als barris i, sobretot, mirar de restaurar els lligams socials. La Delegaci de Joventut t els objectius segents: Donar prioritat a lintercanvi amb els joves i al voltant dels joves. Evitar la seva marginaci. Permetrels desenvolupar el seu sentit de ciutadania fent-los autnoms i responsables. Desenvolupar projectes amb ells i elles, en collaboraci amb les diferents associacions i institucions implicades. Ens pot explicar algunes iniciatives significatives que exemplifiquin com es concreten aquests objectius? Dentre les nombroses actuacions, magradaria explicar-ne dues. La primera s que, grcies al contacte diari amb joves dentre 15 i 25 anys, els treballadors socials van comprendre de seguida que un dels problemes prioritaris de la majoria dells era disposar duna mica de diners. El fet de poder sentir-se tils guanyant uns quants diners, treballant algunes hores a la setmana, era un desig que expressaven els joves molt sovint. Aix doncs, la Delegaci va promoure la creaci duna associaci anomenada La Caixa de Feines (La Bote Boulots), grcies a la qual ms de 1.300 joves hi troben feinetes per anar fent. LAjuntament subvenciona aquesta associaci i ns, a ms, un dels principals clients, ja que contracta joves per a diferents feines. Laltra iniciativa de la Delegaci s el centre dinserci VIA. Aquesta iniciativa ve del fet que al cant de Ginebra (amb uns 450.000 habitants, 1,5 milions amb la regi transfronterera) ms de 1.500 joves es troben actualment sense els estudis acabats i sense cap projecte concret de futur. Aquests joves necessiten una orientaci especfica i individualitzada. VIA els permet, amb lajuda de classes de
12 MONOGRFIC
Concurs de monopat, Festival dEsports Urbans Asphaltissimo. Mark Inderkum
Concert de lartista francs Grand corps malade durant una Vetllada Ciutadana.
Torneig de bsquet durant el Festival Asphaltissimo. Mark Inderkum
reps i dun pla de formaci personalitzat, reintegrar-se a la societat. Ms duna quarta part daquests cursos, que duren entre un i sis mesos, els ofereixen diferents serveis de lAjuntament de Ginebra. Sussa disposa de mecanismes de democrcia directa mpliament desenvolupats. Concretament a Ginebra, com es promou la participaci dels joves en aquests mecanismes? Fa quatre anys que el Parlament dels Joves de la Ciutat de Ginebra va deixar dexistir. Al contrari que en altres ciutats susses, aquest parlament no tenia cap connexi directa amb lAjuntament. No tenia dret de fer propostes ni daudincia ms enll de les vies ordinries previstes per a peticions o iniciatives ciutadanes. Tot plegat feia que no results atractiu. Aleshores, ms que no pas llenar iniciatives per cobrir lexpedient i quedar b, que sovint noms serveixen perqu els joves repeteixin i perpetun els errors dels adults, la DEJ prefereix donar prioritat al contacte directe amb els joves i intentem donar suport a projectes concrets. Els joves necessiten que sels escolti i que es prenguin decisions rpides. Daquesta manera, hem estat capaos de donar suport i fer el seguiment a ms dun centenar de petits i grans projectes procedents de la iniciativa dels joves. Dentre els nombrosos projectes que han comptat amb el guiatge de la DEJ, podem citar la recent organitzaci dun campionat europeu de bici-polo. Aquesta nova disciplina es burla de manera intelligent de la fastuositat i lelitisme del polo. La practiquen joves de 18 a 25 anys aficionats al BMX (bicicross) i treballadors de les empreses de missatgeria en bicicleta. Lequipament necessari, s a dir, roba, accessoris, pilotes, porteries, etc., es fa amb materials reciclats. Lequip de Ginebra va anar a Londres en bicicleta i va guanyar el campionat de lany 2009. Per tant, havia dorganitzar els jocs del 2010 i la Delegaci va donar
suport activament a la seva organitzaci, que va ser tot un xit esportiu i festiu. En un altre mbit, tres joves dorigen afric volien organitzar una vetllada dintegraci i dintercanvi en el marc del seu treball de final destudis. Els vam donar suport posantlos a disposici un espai municipal, amb la participaci dun membre de la Delegaci com a assessor en el comit organitzador i, finalment, amb una petita subvenci. Tot plegat va permetre aplegar ms de 800 joves i no tan joves. Un grup de joves amants de lelectrnica i de la msica, que ocupen des de fa uns anys un local que la DEJ ha posat a la seva disposici, volien compartir els seus coneixements i competncies amb altres joves. I els treballadors socials de la DEJ els van ajudar i els van animar a crear un estudi de gravaci. Una subvenci de 3.000 francs els va permetre comprar material. Ms endavant, aquest grup es va constituir en associaci i va permetre a altres joves, amb el suport de la Delegaci, enregistrar els seus primers discos. Ginebra celebra lentrada dels seus joves a la majoria dedat i, per tant, a la plena ciutadania poltica, amb un acte pblic de benvinguda. Ens podria explicar en qu consisteix aquesta vetllada ciutadana? Quin s el seu objectiu i el seu missatge? Per qu creu que aquesta cerimnia segueix actualment en vigor desprs de 65 anys dexistncia? En els ltims anys, aquesta cerimnia ha estat repensada i reformulada de dalt a baix. Per comenar, avui sadrea a tots els joves, tant si sn sussos com estrangers (cal tenir en compte que, per exemple, actualment hi ha 30.000 espanyols residents a Ginebra). Es tracta duna vetllada ciutadana amb lobjectiu danimar els joves a fer s actiu dels seus drets ciutadans, per tamb per recordar-los els seus deures. s a dir, en lloc de donar-los un diploma de ciutad, sintenta incentivar el seu sentiment cvic convidant personalitats que van haver de lluitar pels seus drets
MONOGRFIC 13
Exposici Primart de joves artistes. Mark Inderkum
i els dels seus conciutadans. Daquesta manera, hem tingut el testimoni de personalitats com ara Lucie Aubrac, herona de la Resistncia francesa; Ruth Fayon, jueva ginebrina que va ser deportada a Auschwitz quan tenia 14 anys; la germana Emmanuelle; Alexandre Jolien, filsof discapacitat; Yukio Hoshiyama, supervivent del bombardeig atmic dHiroshima, i molts altres. A cada edici, els testimonis tenen un gran xit entre els joves, que agraeixen el fet que sels permeti de conixer aquestes extraordinries trajectries de vida. La qualitat duna democrcia est estretament lligada a lexistncia dun important teixit associatiu. Com es promou la participaci activa dels joves a la vida associativa de la ciutat? Tal com he comentat abans, sescolta contnuament els joves, dia rere dia. El despatx del regidor i el de la Delegaci estan oberts a tothom que ho demani. El coneixement del teixit associatiu facilita la tasca dorientar i encaminar les persones que ho desitgin. La DEJ tamb promou la creaci de noves associacions, tant en lmbit dels esports urbans, del lleure i de les arts, com de lajut al desenvolupament. Constituir-se en associaci permet disposar de subvencions de diferents organismes i de ser escoltats i presos en consideraci ms fcilment. Aix mateix, permet resoldre ms fcilment qestions de responsabilitat, dassegurances i de creaci de comptes bancaris. La DEJ els explica tots aquests avantatges i els guia en les qestions formals, com ara la
redacci dels estatuts, lorganitzaci dassemblees i moltes altres. A ms, aix permet mantenir una gran xarxa associativa i recrrer, quan calgui, als seus serveis i competncies. Ginebra, important seu financera a escala mundial, s una ciutat que gaudeix duna qualitat de vida elevada, per tamb duna important pressi fiscal. Estem davant duna ciutat accessible als joves? Com sintenta evitar la fuga del capital social que ells representen? No crec que hi hagi cap fuga de joves. Els joves necessiten experimentar i adquirir autonomia. I aix es fa daltra banda, com sempre sha fet viatjant, adquirint noves experincies lluny de la famlia i de la quotidianitat. Limportant s poder tornar i, aleshores, trobar-shi a gust de nou. Per tant, sha de crear un clima de confiana i de respecte envers tothom, independentment de ledat, la condici fsica o lestatus econmic. En fi, jo diria que el jovent no s mai all on sespera que sigui, s inquiet de mena i, sovint, desconcertant. Al maig del 68, per exemple, imaginvem que el jovent estaria cada cop ms polititzat i, en canvi, ha passat tot el contrari. Lany 1968, els joves saixecaven contra el sistema, i en lactualitat s el sistema qui frena la seva integraci. Si volem construir un mn on diferents generacions convisquin en pau i harmonia, caldr que ens escoltem ms els uns als altres, que acabem amb les desigualtats i que mantinguem uns serveis pblics atents a les problemtiques de la joventut.
14 MONOGRFIC
y a r W n a m r o N
or, o, Equadre it u Q e d e etropolit itat Social i Gn M e t ic r t u dEq del Dis Regidor nt de la Comissi i preside
MONOGRFIC 15
ENTREVISTA
Norman Wray s doctor en Jurisprudncia, amb un diploma en governabilitat i democrcia ambiental al Regne Unit. Aix mateix, s professor universitari de Dret Constitucional i Cincies Poltiques a la Universitat de Las Amricas. Des de fa quinze anys s capacitador i facilitador de processos de formaci ciutadana amb un enfocament en drets humans. Ha treballat amb diverses organitzacions indgenes en processos de formaci en drets collectius per a la defensa dels seus territoris enfront dactivitats extractives, aix com amb altres organitzacions ciutadanes en el desenvolupament destratgies dincidncia en poltiques pbliques, en especial en defensa dels drets dels nens i nenes i adolescents, i del medi ambient. Ha treballat com a periodista i activista en defensa de drets econmics, socials i culturals. Ha estat membre de la Comissi Legislativa, president de la Comissi de la Reforma de lEstat i Gesti Pblica i assembleista constituent. Actualment, s regidor del Districte Metropolit de Quito, president de la Comissi dEquitat Social i Gnere, vicepresident de la Comissi de Seguretat i membre actiu a les Comissions de Medi ambient i de Salut.
Tenint en compte que les persones menors de 35 anys del Districte Metropolit de Quito representen el 66,8% de la poblaci, podria explicar-nos, en lnies generals, quines sn les prioritats de les poltiques de joventut del Govern municipal? Garantir una vida digna, plena i dacord amb el rgim del bon viure (sumak kawsay), el qual es refereix aI sistema nacional dinclusi i equitat social. s el conjunt articulat i coordinat dinstitucions, poltiques, normes, programes i serveis que asseguren lexercici, garantia i exigibilitat dels drets reconeguts a la Constituci, aix com el compliment dels objectius del rgim de desenvolupament. El sistema sestructura en el Pla Nacional de Desenvolupament i en el sistema nacional descentralitzat de planificaci participativa; es regeix segons els principis duniversalitat, igualtat, equitat, progressivitat, interculturalitat, solidaritat i no discriminaci, i funciona sota els criteris de qualitat, eficincia, eficcia, transparncia, responsabilitat i participaci. El sistema es compon dels mbits de leducaci, la salut, la seguretat social, la gesti de riscos, la cultura fsica i lesport, lhbitat i lhabitatge, la cultura, la comunicaci i la informaci, el gaudi del temps lliure, la cincia i la tecnologia, la seguretat humana i el transport. Aix, en lmbit nacional; en el local, pretenem oferir als joves del Districte Metropolit de Quito els serveis segents: 1. Gratutat de lensenyament. 2. Accs i permanncia al cicle bsic densenyament fins que finalitzi (dels sis als dotze anys). 3. Foment de leducaci tcnica, lartesanal, les arts i la cincia a travs de larticulaci amb el subsistema deducaci metropolitana (centres educatius municipals).
4. Accs a treballs dignes amb salaris justos. 5. Facilitats daccs a programes dhabitatge. 6. Enfortiment de la identitat mitjanant el reconeixement de les diferents cultures juvenils. En general, els joves tendeixen a qestionar el sistema social, econmic i poltic vigent. Fins a quin punt les cultures urbanes constitueixen un refugi per als joves? Per qu s important per als joves formar part dun grup amb el qual sidentifiquin? Entenem per cultura urbana el conjunt de persones, generalment joves, que sagrupen com a mitj dexpressi davant duna realitat amb diferents matisos. El vincle que els uneix pot anar des de lart fins a lesport. En pasos com lEquador, amb uns ndexs demigraci altssims, abunden els casos en qu famlies convencionals (pare, mare i fills) es transformen depenent de la situaci peculiar de cada cas (nens i joves a crrec doncles o avis). Els nens i nenes, adolescents i joves que de forma sobtada es troben en una situaci dabandonament per part dels seus pares troben en lassociaci amb altres joves, que viuen una situaci similar, no solament companyia i amistat, sin tamb un nou tipus de famlia. Aleshores, el concepte de refugi s superat per esdevenir un espai familiar. Aquest sentit de pertinena i solidaritat s bsic per al desenvolupament de tot jove. Lamentablement, a Llatinoamrica, a causa de la situaci econmica adversa en qu es troben els fills de les persones que emigren, els grups juvenils de vegades es converteixen en espais dactivitats illegals. Tanmateix, aquest fet no s cap ra per criminalitzar les cultures urbanes, ja que la gran majoria sn espais de recreaci i creaci artstica de joves.
car la Comissi dEquitat i Gnere del Consell Metropolit amb lobjectiu de frenar una possible escalada de violncia. Es va dialogar amb els sectors involucrats tractant de cercar una soluci pacfica al problema. Finalment, la Comissi va decidir rebutjar tota manifestaci de violncia de qualsevol tipus per part dels membres dambds grups, a ms de lestabliment dacords mnims de respecte quant a la posici territorial de cadascun dells. Afortunadament, vuit mesos desprs, no sha registrat cap altre incident de violncia similar, fet que estableix un precedent a la ciutat pel que fa a la gesti de conflictes daquest tipus. Quines actuacions sestan duent a terme des de la Municipalitat per garantir el dret a la ciutat, una ciutat inclusiva en qu diferents grups es respectin i puguin conviure en harmonia? Com saborda aquesta intervenci? A travs de lInstitut de la Ciutat, que s un espai de recerca i de generaci de propostes de la Municipalitat de Quito, sest iniciant un sistema dinformaci i avaluaci constant de la situaci dels joves al Districte Metropolit. Daquesta manera, es podran adoptar poltiques molt ms arrelades a la realitat de la ciutat. Daltra banda, lestratgia dintervenci s territorial a travs de les nou administracions zonals del Districte Metropolit. Des de fa uns quants anys, Quito, mitjanant iniciatives inclusives com ara els projectes Urbal, ha creat espais dinclusi per a joves, centres comunitaris i incentius a activitats culturals, que permeten implicar els joves en la dinmica dels llocs on viuen. Aix mateix, Quito dna suport a la celebraci anual de diversos festivals musicals, que inclouen des de la cultura del heavy metal fins a la del hip-hop, passant pel hard core (Quito Fest, Quitu Raymi, Al Sur del Cielo, entre daltres), la qual cosa permet que lespai pblic sobri democrticament a tothom. Leix prioritari que sha treballat s aconseguir acords pel que fa a la no consumici dalcohol en aquests espectacles, de manera que els ndexs de violncia han disminut considerablement. Laspecte interessant daquests processos s que sha pogut aconseguir la convivncia pacfica i la tolerncia entre aquestes cultures urbanes distintes en un mateix espai: punks amb aficionats al metal, seguidors del hip-hop amb fantics de lska, etc. Aquests collectius diferents han anat generant processos dautocontrol i acords de convivncia grcies a processos propis daquests grups, per que, alhora, han estat tamb facilitats per la Municipalitat. Hi ha vies dinterlocuci entre el Govern municipal i els joves per recollir les seves propostes a lhora de definir les poltiques pbliques de joventut? En qu consisteixen? En exercici dels deures i drets que confereix la Llei orgnica de rgim municipal, sexpedeix lOrdenana 280, de
Les cultures urbanes formen una diversitat molt mplia de grups amb ideologies diferents. No obstant aix, lexistncia de grups violents ha comportat lestigmatitzaci de totes les cultures urbanes com a perilloses. En aquest sentit, quin paper juguen els mitjans de comunicaci? s important fer ressaltar que la majoria de cultures urbanes sn grups que fomenten el desenvolupament i la lliure convivncia entre joves, i que els grups violents sn excepcions a la regla. La qesti de la violncia i les activitats illegals, doncs, no es troben necessriament vinculades a les cultures urbanes. Aquesta vinculaci injusta sha donat per lexacerbaci dels aspectes negatius de les cultures urbanes en els diferents mitjans de comunicaci. La intolerncia i la desigualtat econmica sn factors que tampoc no es poden deixar de banda, ja que sn detonants de la violncia, per no podem caure en el discurs que tota cultura urbana s sinnim de delinqncia. Segons la seva opini, a qu es deu lauge dactes violents per part de determinats grups? Quina s la posici de la Municipalitat davant daquest fet? Hi ha diversos factors que influeixen en laugment de la violncia juvenil; tanmateix, en puc assenyalar tres com els ms importants: a) lexacerbaci de la intolerncia per part dels mitjans de comunicaci, que produeix un estigma social sobre els membres de les cultures urbanes, amb la respectiva resposta violenta daquests; b) la poca acci de lEstat pel que fa a la implementaci de poltiques pbliques de joventut, com ara laccs a espais de recreaci, art, creaci docupaci, etc., i c) lexclusi dels joves de les dinmiques socials, econmiques i de gaudi dels territoris, en igualtat de condicions que altres sectors de la poblaci. El Municipi va afrontar al maig del 2010 un incident sense precedents en la histria de la ciutat: lassassinat dun membre dun grup neonazi per part dun grup antifeixista. Aquest fet va provocar la reacci municipal, que va convo-
Celebraci del Dia de la Joventut.
creaci i competncies del Consell Metropolit de Joves, organisme de participaci encarregat del compliment dels deures i drets dels joves, mitjanant la seva integraci activa a la vida poltica municipal. Aquest Consell es proposa com un espai de respecte dels drets i de la diversitat, representatiu de les organitzacions juvenils, que compta amb la participaci de funcionaris municipals. El Consell sencarrega de proposar, dissenyar i avaluar poltiques, programes i projectes, els quals es plasmen anualment en un Pla Metropolit de les Joventuts. Pot explicar-nos alguna iniciativa significativa de participaci dels joves? Una de les iniciatives destacables s la tasca desenvolupada pels joves estudiants de medicina de la Universitat Central de lEquador, els quals participen en accions de capacitaci en drets sexuals i reproductius als collegis de la ciutat. Un altre exemple s la Casa Metropolitana de les Joventuts, que aplega joves per a la realitzaci dactivitats artstiques, ldiques, recreatives, de difusi i promoci dels seus drets. Els joves compten amb un programa de rdio a Radio Municipal, on interactuen amb altres joves de la ciutat per conixer les seves demandes i opinions sobre temes dinters juvenil. Un altre espai interessant de participaci juvenil s la revista Tu Quito. Alguns resultats daccions implementades al Districte a travs de les Cases de la Joventut sn: 1. Inclusi de joves: 3.024 joves han participat en processos de desenvolupament creatiu. 146.930 joves han participat en cursos de capaci-
taci i sensibilitzaci (desenvolupament productiu i drets dels joves). Shan lliurat 294 beques per un total de 250.888 USD (pregrau, postgrau i idioma angls). Ha tingut lloc lobertura de les Cases de la Joventut a Quitumbe i Caldern. 2. Promoci de drets sexuals i reproductius: Articulaci programtica amb altres instncies municipals (Salut, Educaci, Consell Metropolit de Protecci Integral a la Infncia i Adolescncia de Quito,...). Revisi metodolgica del projecte AdoleIsis, lobjectiu del qual s informar i treballar amb els joves a fi de fomentar la prevenci en la salut sexual i reproductiva. Realitzaci del seminari internacional La Sexualitat des duna altra mirada: Aprendre per ensenyar. Inclusi al sistema educatiu del 100% dusuries del Centre de Primera Acollida (Adole-Isis). Participaci de 35 collegis i institucions educatives en el programa Nad, Pensa-tho b, de prevenci de lembars en adolescents. 3. Promoci contra el consum dalcohol i drogues: Campanya de participaci Visquem la Festa en Pau, impulsada per la Xarxa de Consells Estudiantils de la ciutat de Quito, a travs de la qual sorganitzen anualment activitats artstiques, esportives, educatives i culturals lliures dalcohol. 4. Joves contra el canvi climtic, que s una iniciativa per treballar en processos deducaci ciutadana i impulsar prctiques ambientals que permetin enfortir la responsabilitat ciutadana enfront daquest problema.
18 MONOGRFIC
o t n e u q a s e M p o L o i t s a Seb
oventut J la e d na anafrica P i n U e la eneral d g i r a t e r Sec
MONOGRFIC 19
ENTREVISTA
Maquento Sebastio Lopes, nascut a Angola, es va llicenciar en enginyeria qumica en aquest pas. Activista estudiantil, en acabar la carrera es va dedicar plenament a la seva tasca de lder juvenil. Va ostentar diversos crrecs en organitzacions juvenils angoleses, i durant quatre anys va ser vicepresident de la Federaci Mundial de Joventuts Democrtiques, amb seu a Budapest. Va iniciar el moviment que va dur a la creaci de la Uni Panafricana de la Joventut, i en va ser elegit secretari general el 2003 i reelegit el 2008.
Quina s la missi de la Uni Panafricana de la Joventut? Quins mtodes utilitza lorganitzaci per aplegar les veus dels joves africans? La missi de la Uni Panafricana de la Joventut (UPJ) s treballar per a la materialitzaci dels ideals i estratgies de la Uni Africana (UA), que sn la unitat, la pau, la democrcia, el desenvolupament sostenible i la integraci africana, tal com estableixen els estatuts de la UPJ. La UPJ encara es troba en procs dassentament, en el sentit que lorganitzaci es va crear el 2003 i va passar per un procs de revitalitzaci del 2006 al 2008 que encara no sha acabat, ja que el trasllat de la seu central des dAlger (Algria) a Khartum (Sudan) sest allargant molt ms del que sesperava i impedeix el funcionament normal de lorganitzaci. La UPJ s una organitzaci que aglutina tota la joventut del continent. El procs daplegar totes les organitzacions juvenils encara continua. En aquest moment, totes les plataformes juvenils nacionals sn membres de la UPJ. Tamb shi poden unir altres tipus dorganitzacions juvenils, com ara les plataformes regionals i les delegacions africanes dorganitzacions internacionals juvenils; moltes delles ja han iniciat el procs dadhesi. Aquest aclariment s necessari per respondre a la segona part de la pregunta, relacionada amb els mtodes que sutilitzen per unir les veus dels joves africans. Les resolucions de la UPJ les defineixen el Congrs i lExecutiu, i la tasca de la Secretaria s implantar les recomanacions del Congrs. Aplegar el mxim nombre possible dorganitzacions juvenils s una manera de garantir la unitat dins del moviment juvenil afric. Com creu que la Uni Panafricana de la Joventut pot contribuir al desenvolupament de la democrcia en llocs on encara hi ha grans problemes en aquest sentit? Quina mena de poltiques de joventut creu que podrien ajudar a resoldre els conflictes interns violents que es veuen en molts territoris? Hem dentendre que la democrcia s una prctica nova en molts pasos africans i, per tant, cal temps perqu tots
els africans entenguin els valors democrtics. No podem pretendre implantar la democrcia en un pas on la majoria de la poblaci no entn qu significa. La UPJ pot contribuir-hi fent que ms gent entengui qu s la democrcia. La manera daconseguir-ho s promoure la democrcia dins del mateix moviment juvenil, perqu els lders juvenils davui sn els dirigents dels pasos africans de dem. Els conflictes dalguns pasos no sn un problema especficament dels joves, i no es poden resoldre amb cap poltica juvenil. Una soluci consisteix a construir societats amb justcia social, cosa que no sempre es dna en molts pasos africans. La injustcia social combinada amb la pobresa extrema continuar sent un motiu de conflicte durant molt de temps. Aix doncs, no s una qesti de poltica de joventut, sin de governana. Quines mesures podrien ajudar a reduir latur i la pobresa entre la gent jove, tenint en compte que el 60% dels aturats africans sn joves? Segons la meva anlisi personal sobre la situaci de latur al continent, una de les solucions pot ser crear i intensificar programes de microcrdits i crdits per finanar
Fundaci Frum Universal de les Cultures.
20 MONOGRFIC
projectes iniciats pels joves. Una segona mesura pot ser modificar els programes educatius de la majoria dels pasos africans. Els nostres currculums acadmics no estan adaptats al mercat laboral, de manera que cada any tenim joves llicenciats que simplement no troben feina perqu no hi ha ning al seu entorn que busqui gent amb el seu perfil acadmic. Quina oportunitat obre la crisi financera mundial davant el fre a lemigraci cap als pasos desenvolupats? Com es pot motivar els joves africans amb una formaci especialitzada perqu tornin i inverteixin en el desenvolupament del seu pas dorigen? Per a mi, aquesta oportunitat i necessitat ja existien abans i tot de la crisi financera mundial. Noms cal comparar les oportunitats dinversi entre lfrica i Europa. En molts pasos africans encara hi ha cabuda per a la creaci de noves empreses de serveis i fbriques. Encara tenim pasos amb un potencial enorme perqu qualsevol pugui invertir
en agricultura o en altres activitats. En canvi, a Europa, em fa lefecte que ja hi ha prou oferta en tots els sectors, i no queda gaire marge per engegar petites empreses. Per hi ha una dificultat principal: en molts pasos africans no s fcil laccs als crdits, i quan shi pot accedir tenen uns interessos massa alts. Estic segur que la primera opci dels joves africans que tornin de lestranger no ser el sector pblic. Per tant, a molts els pot resultar atractiu comptar amb ajuda per obtenir crdits i crear les seves prpies empreses. Creu que les poltiques de joventut poden contribuir a reduir lelevat ndex de mortalitat infantil a lfrica a causa de la sida? I, en cas afirmatiu, com? S, crec en la contribuci de la implantaci de poltiques de joventut. Dic la implantaci perqu un pas pot tenir una bona poltica de joventut sobre paper i no dur-la a la prctica. A lfrica tenim un document marc titulat Carta de la
Cimera de la Joventut frica-Europa a Lbia, novembre del 2010.
MONOGRFIC 21
Sr. Ben Duntoye, president de la Uni Panafricana de la Joventut, en la signatura de lacord de collaboraci entre la UPJ i el Moviment Juvenil Afric del Sud.
Participants de la Trobada de Joves Africans sobre la crisi post-electoral de Costa dIvori.
Joventut Africana que ha dinspirar totes les poltiques de joventut del continent. Vull parlar de la mortalitat infantil a escala global, no solament referint-me a la provocada per la sida. Hi ha una relaci directa entre mortalitat infantil i condicions de vida. Lobjectiu duna poltica de joventut s donar una vida millor als joves, implantant una poltica que promogui el desenvolupament del jovent, milloraran molts aspectes relacionats amb la joventut aix com amb el futur del pas. Laccs a la sanitat i a leducaci sn requisits bsics duna poltica nacional de joventut. Implantant una poltica de joventut, el pas augmentar necessriament la conscienciaci sobre la sida i tamb reduir la pobresa, dos aspectes directament relacionats amb lndex elevat daquesta malaltia, cosa que ajudar a reduir-ne el seu impacte.
La Uni Panafricana de la Joventut collabora amb altres organitzacions internacionals? Quins objectius tenen aquestes collaboracions? Com poden ajudar als joves africans? S, la UPJ participa activament en el moviment juvenil internacional. Tenim una relaci estreta amb el Frum Europeu de la Joventut. Els objectius daquesta collaboraci concreta sn establir una amistat entre la joventut europea i africana i forjar una entesa i un coneixement mutus que siguin una garantia duna relaci nova i millor entre els dos continents. Personalment, crec que aquest coneixement pot tenir un impacte sobre problemes com ara lemigraci illegal, perqu no s evident que els joves africans que coneguin b Europa decideixin anar-hi a viure, si no s per estudiar i tornar a lfrica. De fet, molts candidats a lemigraci illegal no han estat mai a Europa.
22 MONOGRFIC
s t o C a t r a M
B) lona (CJ e c r a B e td Joventu la e d ll e ns ta del Co n e id s e r P
MONOGRFIC 23
ENTREVISTA
Marta Cots t 31 anys, s llicenciada en psicologia i actualment cursa un mster en educaci emocional. En relaci a la seva vida associativa, als 18 anys comena sent cap en un agrupament escolta dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, entitat on desprs va ser responsable pedaggica dun sector i Comissria de la demarcaci del Barcelons. Aquest crrec la va portar a collaborar en projectes comuns amb altres entitats en el s del Consell de Joventut de Barcelona. Lany 2007, desprs de laprovaci de lAssemblea daquest rgan, entra a formar part de la Junta i des de 2009 nassumeix la presidncia. Entre altres crrecs, en representaci del CJB, ocupa la vicepresidncia del Consell de Ciutat de Barcelona i la secretaria del Consell dAssociacions de Barcelona.
Es diu que Barcelona ha estat en els darrers trenta anys un referent en poltiques de joventut per la implicaci de la gent jove en la definici, gesti i avaluaci daquestes poltiques. Quines sn les claus que han fet de Barcelona un referent? Efectivament, la ciutat de Barcelona ha atorgat molta importncia a les poltiques de joventut, tot i que hi ha hagut poques on no shan tingut prou en compte. La mateixa existncia del Consell de la Joventut de Barcelona -que ha evolucionat de forma parallela a la histria democrtica de la ciutat- ha contribut molt a enfortir les poltiques de joventut a la ciutat. Des dels seus primers anys, el CJB va reclamar lexistncia dunes lnies de joventut en temes clau com ara lemancipaci i els drets civils, ms enll de les poltiques doci. Lany 1985, lAjuntament de Barcelona va aprovar el Projecte Jove, donant lloc al primer intent a lestat espanyol
de promoure una poltica integral de joventut, ja que per tal dempoderar realment als i les joves calen poltiques transversals que impliquin tota ladministraci. Durant els anys noranta, les poltiques de joventut a la ciutat van perdre pistonada, motiu pel qual lany 1999 el Consell de la Joventut va tornar a reclamar unes poltiques de joventut que actuessin sobre tots els aspectes de la vida de les persones joves. Lany 2006, lAjuntament va aprovar un Pla Jove fet amb lesperit del de 1985, s a dir amb la implicaci del CJB, les entitats i els propis joves. Lxit de les poltiques de joventut recau en el fet que siguin demandades, construdes i consensuades per les prpies persones joves i les seves organitzacions. Per altra banda, les poltiques de joventut a la ciutat, no serien, molt probablement, un referent si no fos per lexistncia dun Consell de Joventut que ha assumit les funcions de coordinar el teixit associatiu juvenil i les dinterlocuci amb ladministraci.
Marxa educativa per demanar ms reconeixement per a lassociacionisme educatiu. Un dels projectes comuns de diferents entitats juvenils que sha vehiculat a travs del CJB.
24 MONOGRFIC
Hi ha mltiples frmules dorganitzaci de la gent jove en lmbit local. Quina diferncia bsica hi ha entre una plataforma interassociativa juvenil, com el Consell de la Joventut de Barcelona, i un consell municipal de joventut? Un consell municipal de joventut no s una frmula dorganitzaci de la gent jove. s cert que poden haver-hi i s necessari que hi hagin frmules de parti-
cipaci institucional que recullin la veu de les persones joves i de les seves associacions. Tot i aix, per a nosaltres el fet dorganitzar-se va molt ms enll. Vol dir que els i les joves defineixin i incideixin en el mn que volen per a dem, sajuntin, planifiquin, debatin, decideixin i es responsabilitzin dels posicionaments i accions acordats. Vol dir que fixin lordre del dia de les reunions, lagenda dactivitats i lestratgia per assolir els seus objectius.
Lany 2007, el CJB va reclamar ms i millors equipaments juvenils, visitant els equipaments existents amb el Bus Turstic.
MONOGRFIC 25
Un consell local de joventut, com el CJB, s una associaci sense nim de lucre, independent de ladministraci, que aplega diverses associacions juvenils de la ciutat i recull la pluralitat i els consensos del teixit associatiu juvenil. La Junta del CJB la conformen joves representants de les seves respectives associacions, que han estat escollits en assemblea per les entitats juvenils membres. Lassemblea tamb aprova les lnies de treball que es volen dur a terme
al llarg de lany. Aquestes es desenvolupen en grups de treballs, on participen les entitats, i sacaben concretant en projectes formatius, cicles de debats, accions ms dimpacte comunicatiu, etc. El fet que els joves proposin temes que sorgeixen de les seves inquietuds i necessitats, i que aquestes demandes vinguin del conjunt dentitats juvenils de la ciutat (estudiantils, culturals, poltiques, socials, sindicals...), que sautoorganitzen democrticament en assemblees i aconsegueixen construir propostes comunes, t molta fora i ens erigeix en interlocutors molt potents davant ladministraci. Quins son els principals objectius del CJB? Com sincentiva des daquesta plataforma lassociacionisme i la participaci activa de la gent jove a la vida social, cultural i poltica de la ciutat? El Consell de la Joventut de Barcelona t tres grans objectius. El primer s el de coordinar les associacions per tal que desenvolupin projectes i propostes concretes; projectes que senriqueixen amb les aportacions dels diferents punts de vista de cada entitat i que uneixen els esforos i recursos. El segon s el de ser interlocutor de ladministraci municipal i traspassar-li les demandes de les organitzacions juvenils, amb la voluntat de ser portaveu de les necessitats de totes les persones joves de la ciutat. El darrer objectiu s el de fomentar la participaci i lassociacionisme entre el jovent. Aquest ltim propsit s molt important per a nosaltres, donat que lessncia dun consell de joventut recau en reduir les desigualtats per motius dedat. La millor manera de reduir aquestes desigualtats s empoderant els i les joves perqu puguin incidir en la definici social, cultural, ecolgica i poltica del seu entorn. Entenem que la millor eina que tenen les persones joves per expressar com volen el mn de dem s associar-se, ja sigui mitjanant la creaci de noves organitzacions i/o participant en les existents. Per aquest motiu, gran part de lacci del CJB la destinem, des de 1994, a la gesti del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils, un servei municipal que ofereix recursos a les entitats juvenils com ara assessorament legal i fiscal, recerca de subvencions, lloguer de materials varis i sales per fer tot tipus dactes, recursos per fer les seves activitats ms sostenibles, butlletins sobre temes dinters com per exemple la cohesi i la diversitat en les entitats, beques per a projectes internacionals, etc. A ms, sn les prpies associacions usuries del servei qui des de la gesti poden incidir sobre quins sn els recursos i serveis necessaris. Des del CJB organitzem cicles oberts de debats sobre el model de ciutat que volem, redactant desprs les conclusions i propostes per fer-les pbliques. Aix per exemple, ens hem manifestat quan totes les federacions dassociacionisme educatiu, centres desplais i agrupaments escoltes van veure la necessitat de
26 MONOGRFIC
Festival Mundial de la Joventut 2004, celebrat a Barcelona, del qual el CJB en va ser una de les entitats promotores.
Lrgan sobir de decisi del CJB s la seva Assemblea, formada per representants de totes les entitats membres.
reivindicar el seu reconeixement social per demanar un millor finanament i uns espais de qualitat on poder desenvolupar la seva tasca com a escoles de ciutadania activa que sn. En totes les eleccions portem a terme alguna campanya perqu els joves hi participin i hi puguin incidir. Tamb vam organitzar un recorregut en un bus turstic amb representants dassociacions, tcnics i poltics de lAjuntament per visitar i reivindicar models dequipaments juvenils on els joves hi puguin participar i decidir en la seva gesti. Daltra banda, reivindiquem als mitjans de comunicaci que tamb transmetin referents positius de la joventut. Una part extensa de les nostres accions i projectes tenen lobjectiu de fomentar la participaci i lassociacionisme entre tots els joves de la ciutat. Per aix, treballem en molts projectes amb els centres deducaci secundria, o fem campanyes publicitant les associacions existents, aprofitant linici del curs escolar i la Festa Major de la ciutat. A Barcelona ja shan realitzat tres Plans de Joventut amb la implicaci del CJB. Quins sn els mecanismes de seguiment i interlocuci per avaluar de forma continua les accions que sen deriven? Cada pla ha tingut els seus mecanisme de seguiment depenent de la voluntat poltica del moment. Pel que fa a lactual Pla Director 2006-2010, el CJB sha reunit un cop al mes amb la Regidora de Dones i Joventut per fer el seguiment de la implementaci de les accions. Tamb shan fet reunions anuals amb diferents regidories i districtes de la ciutat, ja que el pla abraa poltiques en qu cal la participaci de tota ladministraci. A banda, lAjuntament elabora un informe sobre lestat de cada una daquestes lnies i decideix les seves prpies comissions municipals. Com a CJB vam comenar a fer el seguiment de les propostes amb lObservatori BCJ, on pblicament avaluem lestat de cada acci, i des de fa dos anys traiem anualment un informe amb la intenci davaluar el Pla Jove, entre altres mesures que afecten la gent jove de la ciutat.
Com es fan arribar les propostes dels joves a lAlcalde de Barcelona? Quina relaci sestableix? Per qu creus que s important que lAlcalde tingui contacte amb la gent jove del seu municipi? LAjuntament t la responsabilitat descoltar els seus ciutadans i ciutadanes i, per tant els i les joves. La legitimitat del CJB no ve de traspassar les demandes, una per una, a ladministraci, sin de treballar-les, debatre-les i presentar els consensos a ladministraci i a la societat en general. El nostre objectiu no sn les persones joves com a individus, sin les organitzacions juvenils. De fet, el que volem s que els i les joves sorganitzin per posar els seus posicionaments sobre la taula de les administracions i dels mitjans de comunicaci. El CJB, per tant, actua com a punt de trobada daquestes propostes amb la intenci darribar a acords que puguin ser referents per a la joventut com a collectiu. A banda, lAjuntament ha destablir els seus propis procediments per escoltar les demandes de les persones joves i per no allar-se de la realitat social del seu municipi. Concretament, el CJB es reuneix amb lAlcalde una vegada lany, per el que cal realment s que les propostes es treballin transversalment, i ms en una ciutat gran i complexa com Barcelona. Barcelona va ser la capital mundial de la joventut durant 10 dies lany 2004, grcies al Festival Mundial de la Joventut. Quin ha estat el llegat daquell projecte per als joves de la ciutat? Efectivament, el Festival Mundial de la Joventut va obrir les seves portes el 8 dagost de 2004. Aquest projecte va ser organitzat conjuntament entre el CJB i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) amb la collaboraci del Consell Europeu de la Joventut. Hi van participar ms de 8.000 joves darreu del mn. Barcelona agafava, daquesta manera, el relleu de Lisboa (Portugal) i de Panam, seus dels anteriors festivals. Prviament, les assembles del CJB i del CNJC havien aprovat presentar la candidatura per acollir el festival a la nostra ciutat, aprofitant que Barcelona organitzava el Frum Universal
MONOGRFIC 27
de les Cultures. Al juny del 2002, saprova la proposta i es constitueix un comit internacional preparatori amb les plataformes regionals de joventut: Xarxa Africana de la Joventut (RAJAYN), Uni de la Joventut rab (AYU), Moviment Panafric de Joventut (MPJPYM), Associaci dEstudiants Asitics (ASA), Consell Asitic de la Joventut (AYC), Frum Europeu de la Joventut (YFJ), Frum Llatinoameric de la Joventut (FLAJ) i Consell de la Joventut del Pacfic (PYC). Des del principi, es va concebre el Festival a partir de tres programacions: el programa central, el programa autogestionat i el programa parallel. Cada dia es treballava al voltant dun eix temtic: diversitat cultural, globalitzaci, desenvolupament sostenible, Dia Internacional de la Joventut, i condicions de la pau. Daquesta manera, el programa central oferia conferncies, mentre que el programa autogestionat el formaven les activitats i tallers de les associacions participants i una mostra dentitats. A banda, el programa parallel oferia la possibilitats als i les joves de conixer la ciutat i el pas. El principal llegat va ser el de visualitzar la capacitat de les organitzacions juvenils -i per tant dels i les joves- per organitzar i responsabilitzar-se de grans esdeveniments. De fet, el Festival va tenir un gran ress als mitjans de comunicaci cosa que no passa gaire sovint i menys encara per destacar aspectes positius de la joventut. Durant deu dies, la joventut i les organitzacions juvenils van ser protagonistes i, el que s ms important, ho van ser els seus projectes i les seves iniciatives, trencant amb els tpics de la joventut individualista i conformista. En clau ms associativa, el Festival va permetre a moltes entitats conixer altres entitats homlogues daltres llocs del mn, possibilitant aix, futures relacions. A ms, les ms de 500 activitats organitzades van generar coneixement compartit entre les persones joves participants, cosa que, de ben segur, va contribuir al creixement de les entitats.
Davant una crisi global que afecta, en especial, a la gent jove, quins sn els reptes de les poltiques pbliques de joventut per garantir que els joves no es converteixin en un collectiu en risc dexclusi? Abans de la crisi, la majoria de joves ja estaven en situaci de precarietat. Ara, a ms, molts estan a latur. La ciutat de Barcelona va acabar lany 2007 amb 10.235 joves, dentre 16 i 29 anys, a latur. Lany 2009, aquesta xifra shavia gaireb duplicat, passant a ser 19.360. La conjuntura econmica ha contribut, sens dubte, a laugment daquesta xifra. Tanmateix, laugment general de latur ha estat dun 67%. Aquesta dada ens indica que la crisi sest acarnissant amb les persones joves, donat que laugment de latur juvenil ha estat de 22 punts per sobre de la mitjana global. Tenim dos reptes: latur juvenil i la precarietat laboral. El collectiu juvenil ha estat brutalment expulsat del mercat laboral i el motiu s perqu era lopci ms fcil. La precarietat -els contractes temporals i els baixos salaris- ha fet de la joventut catalana una diana vulnerable. A ms, com ms jove, ms vulnerable. s necessari fer front als dos reptes de forma conjunta; no podem acabar amb latur a costa de ms precarietat laboral. Per aix, ens hem oposat a la reforma laboral. A banda, Catalunya i lEstat Espanyol es troben a la cua de la Uni Europea en despesa en educaci, ja que aquesta no arriba al 5% del Producte Interior Brut. Aix diu molt de les prioritats que tenim com a pas i que potser haurem de capgirar. Crec que els joves i la societat en general volen no noms sortir de la crisi en un futur immediat, cosa que s urgent, sin tamb que les mesures que sapliquin permetin pensar en unes ciutats de futur, ms cohesionadores, on tothom hi pugui desenvolupar el seu projecte de vida, incloent la feina, els amics, la famlia, la formaci, lassociacionisme, etc.
28 MONOGRFIC
t u t n e v o j e d s e u q i t l o p i s Jove t a z t i l a b o l g n en un m
e el 1976 i el Joventut entr la de y Ren Bendit an m le lInstitut A ventut de ltiques de jo Investigador joventut i po en t za it al ci privat espe tor 2008, consul
@ Cristina Diestro
MONOGRFIC 29
ARTICLE
Aquest article se centra principalment en com els canvis econmics, socials i culturals generats per la globalitzaci afecten la joventut i les poltiques de joventut arreu del mn, i especialment a Europa i lAmrica Llatina. En aquest context general, lautor analitza aspectes relacionats amb els nous models de vulnerabilitat de la joventut, aix com la tendncia cap a un agreujament de les desigualtats socials i lexclusi de determinats grups. Sobre la base daquest marc analtic, larticle pretn respondre a la pregunta de com les poltiques de joventut i leducaci formal, no formal i informal poden ajudar a superar aquestes tendncies i a fomentar processos dinclusi social, econmica i cultural dels i les joves en el marc de la modernitat i la modernitat tardana (societats de servei, informaci i coneixement). Per tal dassolir aquests objectius, lautor presenta diverses estratgies en poltiques de joventut desenvolupades principalment en diferents estats membres de la Uni Europea i de lAmrica Llatina, i al mateix temps intenta oferir una orientaci general sobre determinats aspectes i temes bsics que les autoritats locals haurien de tenir en compte a lhora de formular les seves prpies poltiques de joventut.
1. Qu s la globalitzaci?
Existeixen infinitat de definicions al voltant daquest terme. Anthony Giddens afirma que la globalitzaci s la intensificaci de les relacions socials a tot el mn per les quals llocs llunyans senllacen de tal manera que els esdeveniments locals es configuren a partir desdeveniments que es produeixen en altres llocs situats a milers de quilmetres, i viceversa (Giddens, 1993). En aquesta mateixa lnia, altres autors com Beck (1996; 1998; 2000), Blossfeld et al. (2005) i Hornstein (2008), descriuen els processos de globalitzaci com lacci i els efectes combinats de diferents processos macroestructurals de canvis econmics, tecnolgics i socials, s a dir, la creixent internacionalitzaci dels mercats, que ha generat un augment de la competncia entre pasos amb estructures salarials, nivells de productivitat i sistemes del benestar molt dissemblants i que, per tant, tamb ofereixen uns nivells de vida molt diferents a la seva poblaci. Aix mateix, la globalitzaci tamb sha de contemplar com un procs dialctic entre moments globals i locals (Giddens, 1993) i, com demostra la recerca comparativa internacional, els canvis produts pels processos de globalitzaci no tenen necessriament els mateixos efectes en totes les societats. Cada pas afronta els factors de la globalitzaci, en el marc dun context econmic concret i dunes estructures institucionals molt arrelades, no noms lligades a les regulacions del mercat laboral i els diferents sistemes de benestar social existents, sin tamb a les diferents normes i valors imperants. Conseqentment aquests factors es filtren de forma concreta, i donen al procs de globalitzaci un carcter especfic a cada pas.
Tot i que els efectes combinats de les tendncies macroestructurals internacionals i locals han generat en determinades regions i pasos del mn una productivitat i un creixement econmic ms elevats, aix com una millora de la qualitat de vida de grans capes de la societat, en altres, han generat un augment de latur, la pobresa, la vulnerabilitat i la inseguretat de determinats grups socials. En les societats menys desenvolupades, especialment en pasos en desenvolupament com els de lAmrica Llatina, aquestes tendncies econmiques han generat grans grups de perdedors de la globalitzaci, especialment aquells amb un nivell inferior deducaci formal i menys capital social i cultural (Blossfeld et al., 2005)1. A causa del sorprenent desenvolupament de les noves tecnologies de la comunicaci i la informaci, sha produt una forta interdependncia econmica, cultural i social, de manera que la globalitzaci tamb es caracteritza per la intensificaci de vincles i relacions internacionals entre empreses, estats i persones (Castells et al., 2006). Aix mateix, les desigualtats econmiques i socials arreu del mn generen factors datracci i expulsi que provoquen migracions internacionals i nacionals a gran escala, i creen alhora nous problemes dintegraci i cohesi social en les societats dacollida, aix com la fuga de persones qualificades dels pasos econmicament menys desenvolupats. Conseqentment, els mercats nacionals i locals cada cop es veuen ms afectats per les conjuntures poltica, econmica, financera, social i militar daltres regions del mn, de manera que generen inestabilitat econmica a escala nacional i local. En la majoria de les societats, aquests factors produeixen inseguretats i incerteses que es veuen refor-
30 MONOGRFIC
ades per canvis en lestat del benestar (reduccions en les prestacions socials estatals) de tal manera que els antics sistemes de benestar social tamb esdevenen cada vegada ms frgils. En conseqncia, podem observar una prdua de confiana de la poblaci, tant pel que fa a la capacitat i eficcia de les poltiques pbliques de mantenir lequilibri entre els diferents problemes i interessos de la societat, com en relaci amb el poder integrador de lEstat.
2. Conseqncies i efectes de la globalitzaci, la modernitzaci i el canvi social en la joventut

La globalitzaci crea nous models de referncia, no tradicionals, per als processos de creixement, socialitzaci i posicionament social de les futures generacions i, per tant, tamb per al procs de canvi generacional (que daltra banda, representa un element fonamental de canvi social)2. En aquest context, es poden observar algunes tendncies comunes a Europa i lAmrica Llatina, encara que amb intensitats diferents. La rellevncia del mercat en totes les esferes de la vida exigeix que els i les joves disposin de ms recursos individuals i habilitats professionals adaptades a les demandes i necessitats de les empreses duna regi i un perode de temps determinats. Leducaci, les habilitats informtiques a diferents nivells, la formaci i lexperincia professional, aix com les xarxes socials shan convertit, per tant, en la clau del desenvolupament individual i de la integraci social i econmica. En totes les societats, augmenta, cada vegada ms, la importncia de leducaci formal i informal, com tamb sintensifica la competncia per assolir un rendiment escolar i unes qualificacions millors, que comena ja al nivell preescolar. Els que comencen a treballar ms aviat, sense unes bones qualificacions acadmiques, sn els ms afectats per les contingncies del mercat laboral i, per tant, tamb sn els ms vulnerables a lexclusi social. Els processos de globalitzaci tamb tenen conseqncies en la transici dels i les joves del sistema educatiu al mn laboral. Com assenyalen Biggart, Furlong i Cartmel (2008), la modernitzaci de les societats, ha portat a que les transicions de la joventut del mn acadmic al mn laboral i la vida adulta sallarguin cada vegada ms i a que siguin ms complexes i diversificades, el que genera una major vulnerabilitat a la marginaci i lexclusi daquest collectiu. Els itineraris de lescola a la formaci professional i daqu al mn laboral i la vida independent, que abans eren considerats lineals i predictibles, ara han estat substituts per altres itineraris personals ms diferenciats, incerts, fragmentats i fins i tot reversibles. Avui dia, en la major part de les regions del mn, la plena ocupaci i un estat del benestar que garanteixin la integraci social i la ciutadania a qui ha seguit una trajectria normal, noms marcada per la diferncia de gnere, pertanyen ms o menys al passat. Els contractes de curta durada, laugment de llocs de treball atpics i inestables, les feines a temps
parcial i les formes precries dautoocupaci amb un baix nivell de capacitaci professional i dingressos, a ms duna imatge pobra de s mateixos, formen part de la nova normalitat. Per aquest motiu, segons Blossfeld et al. (2005), els i les joves de les diferents regions del mn, semblen ser els grans perdedors de la globalitzaci. Els canvis produts per la globalitzaci i la modernitzaci tamb tenen implicacions importants en la biografia personal i en la construcci de la prpia identitat; generen una srie de noves exigncies, com per exemple, lexigncia de prendre constantment decisions individuals, tot i que els resultats siguin incerts, mantenir i resistir la creixent competitivitat del mercat laboral (Lianos et al., 2002), conciliar esferes de la vida fragmentades: famlia, feina, companys, educaci, etc., aix com mantenir una coherncia entre elles (construcci didentitat) (Giddens, 1991; Keupp et al., 1999; Bauman, 2005). A ms a ms, sexigeix que els i les joves generin una biografia personal contnua, encara que els lmits entre passat, present i futur i entre les diferents fases de la vida es difuminen i finalment, que assumeixin autoresponsabilitats no noms en lmbit professional mitjanant la formaci permanent, sin tamb, i cada vegada amb ms freqncia, en lmbit de la seguretat social mitjanant el seus estalvis. Els i les joves de condici social ms baixa amb pocs recursos i oportunitats com s el cas de la majoria de joves de lAmrica Llatina solen veures forats cap a itineraris atpics i no personalitzats i es limiten a adaptar-se a les circumstncies o oportunitats que sels presenten, per tal de poder integrar-se econmicament en el mercat laboral i afrontar lexclusi i la marginaci. En les societats ms desenvolupades, la desigualtat ja no es limita a les diferncies de condici social, encara aix, tamb comporta riscos dexclusi social (Furlong i Cartmel, 1997). Aix mateix, la globalitzaci i la modernitzaci tamb estan canviant els processos demancipaci econmica i familiar dels i les joves. Els estudis mostren que les condicions, mtodes i estratgies de la joventut per assolir la condici dadult independent tamb han canviat enormement. La joventut sembla allargar considerablement la seva transici cap a una vida adulta, concretament en tot all referit a la seva independncia domstica. En aquest sentit, els estudis dinvestigaci sobre la joventut de la Uni Europea i lAmrica Llatina (Bendit et al., 1999; FATE, 2005) revelen que una proporci considerable de joves entre 15 i 29 anys segueixen vivint a la llar familiar fins a una edat relativament avanada perqu no tenen cap altra opci (Bendit et al., 2004; CEPAL, 2004). Finalment, els canvis produts per la globalitzaci i la modernitzaci tamb han tingut un impacte en la participaci poltica i social dels joves. Encara que la participaci formal dels i les joves en estructures poltiques i institucions existents disminueix prcticament arreu, sobserva que en molts pasos, tant dEuropa com de lAmrica
MONOGRFIC 31
Sales destudi en horari nocturn.
Llatina, la joventut t un paper important, a vegades fins i tot primordial, en moviments que tenen com a objectiu la transformaci i el canvi social. Juntament amb ls creatiu dInternet per mobilitzar-se (p.ex. correus electrnics, blocs, Facebook, Twitter, etc.) tenen una forta presncia en ONGs de lanomenat tercer sector i en diferents moviments socials basats en la comunicaci electrnica, el treball voluntari i la participaci informal. I tamb estan molt compromesos amb lactivisme antiglobalitzaci. En els pasos i regions menys desenvolupats, la participaci activa de la joventut en la millora de la societat i, per consegent, de les seves prpies condicions de vida i perspectives de futur, s principalment fruit de la necessitat i de la manca doportunitats aix com de la voluntat de demostrar el que poden assolir en diferents mbits de la societat.
3. Reptes per als joves i les poltiques de joventut a lAmrica Llatina

Com en les societats europees de la modernitat tardana, les poltiques educatives i de joventut de lAmrica Llatina tamb han dafrontar els reptes del rpid canvi en els mbits cultural, social, econmic i tecnolgic, acompanyat de la necessitat de donar respostes innovadores a problemes nous i antics, aix com a condicions diferents i ms complicades, ja que la joventut llatinoamericana senfronta amb ms intensitat que els joves de la Uni Europea a un conjunt de tensions i contradiccions que determinen la seva vida quotidiana. Algunes daquestes tensions i contradiccions sn: Tenir major accs a leducaci general, per al mateix temps menys oportunitats laborals. Tenir ms possibilitats dobtenir informaci i, al mateix temps, menys accs a les estructures de poder i de presa de decisions.
Tenir ms expectatives dautonomia, per menys opcions per implementar-les. Tenir millors condicions de salut i, tanmateix, una menor conscincia i reconeixement socials respecte als factors especfics causants de les malalties i mortalitat juvenils. Un profund desenvolupament de les sensibilitats emocionals i, alhora, una gran separaci i segmentaci de la comunicaci intrageneracional i intergeneracional. Reconeixement del seu alt nivell de capacitaci i competncies en molts mbits i, especialment, de la seva capacitat dadaptar-se als canvis tecnolgics i a les exigncies de la societat de la informaci. Tot i aix se senten ms exclosos que els adults dels llocs de treball de leconomia productiva i de serveis. Sels considera receptors de les poltiques de joventut (i daltres serveis i poltiques), per no es reconeix el seu rol com a actors socials i poltics. Es produeix un augment de la seva activitat en els mns simblic i virtual i, alhora, una restricci creixent de les seves possibilitats de consum material. Viuen centrats principalment en el present, mentre que les expectatives que la societat t de la joventut sn de futur. Experimenten les expectatives de la societat respecte al rol dels i les joves com a actors socials i poltics, alhora que els adults els barren les opcions per realitzar les seves prpies iniciatives i per assumir responsabilitats socials i poltiques (CEPAL-OIJ, 2004). Molts joves no poden afrontar amb xit aquestes tensions i contradiccions a causa de la manca de recursos i oportunitats, per les desigualtats extremes en la distribuci de la riquesa que han ampliat les distncies entre rics i pobres, aix com per la vulnerabilitat econmica i social de grans grups de joves. Aquesta situaci ha portat a una concen-
32 MONOGRFIC
traci de la pobresa en la infncia i la joventut, i el seu allament i marginaci de la resta de la societat. Per als i les joves de classe baixa, crixer en aquestes condicions, ha suposat la seva exclusi social en molts mbits: leducaci, laccs a les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci, la formaci professional especialitzada, lentrada al mercat laboral, lemancipaci familiar i la participaci en la societat, provocant la seva extrema pobresa i marginaci (CEPAL, 2004). Com en el cas dels estats membres de la UE, els governs nacionals, les autoritats regionals i locals de lAmrica Llatina, aix com les organitzacions supranacionals, tamb han delaborar i implementar poltiques adients per tal dafrontar aquesta situaci. Aix mateix, han de convncer els i les joves de que es tenen en compte els seus interessos, i han de superar actituds extremadament escptiques dels joves tant en relaci amb les institucions i els serveis
pblics, com amb les prctiques poltiques en les democrcies representatives. La qesti que tractarem a la secci segent daquest document s, per tant, com afrontar tots aquests canvis i reptes, s a dir, com poden les poltiques de joventut i altres poltiques relacionades amb la joventut ajudar els i les joves a assolir la integraci econmica, social, cultural i poltica a les societats en les que viuen. Davant lenorme magnitud daquests canvis que sestan produint arreu dEuropa i a lAmrica Llatina, s possible afirmar, tal com diu Anthony Giddens, que lobjectiu global de la poltica (...) hauria de consistir en ajudar els ciutadans a guiar-se a travs de les grans revolucions del nostre temps: globalitzaci, transformacions de la vida personal i la nostra relaci amb la natura (Giddens, 1999) i que aix s especialment rellevant quan saplica a la joventut.
Programa doci nocturn (cicle de concerts musicals).
MONOGRFIC 33
4. Com afronten la globalitzaci les poltiques de joventut i altres poltiques relacionades?

4.1 Principals poltiques de joventut dEuropa i de lAmrica Llatina Els estats nacionals, i tamb les organitzacions supranacionals dambdues regions han elaborat i implementat diferents estratgies, programes dacci i mesures destinades a afrontar els nous reptes generats pels processos de globalitzaci i modernitzaci. Els seus principals objectius estratgics sn: Modernitzar les poltiques i les institucions educatives, equiparant-les als reptes actuals. Reorientar el mercat laboral i les poltiques docupaci, centrant-se en la integraci de la joventut, les dones i altres grups que han de superar obstacles per accedir al treball remunerat.
Reformar i modernitzar els sistemes del benestar social existents, per tal de millorar la integraci i garantir la cohesi social a travs de nous models i prctiques assistencials. Millorar la conciliaci de la vida professional i familiar a travs de nous models organitzatius del treball, lampliaci de serveis datenci a la infncia i altres mesures. Desenvolupar noves formes de governana mitjanant la promoci de la ciutadania, la participaci i el voluntariat. Desenvolupar poltiques innovadores per a infants i joves en lmbit europeu i llatinoameric, nacional i local. Aquests objectius principals sapliquen, amb ms o menys xit, en lmbit de les poltiques de joventut i tamb en altres mbits vinculats com ara leducaci i la formaci professional, la transici de lescola al mn laboral, locupaci i les poltiques socials3. En lltima dcada, a lAmrica Llatina, les organitzacions nacionals i tamb les supranacionals han desenvolupat i implementat estratgies per fer front als impactes de la globalitzaci i els efectes dels canvis econmics i socials en la joventut4. En el context daquest article no s possible descriure, analitzar i avaluar totes aquestes estratgies, programes dacci i mesures poltiques. Sintentar, no obstant, identificar els principals mbits, temes, problemes i canvis que shan produt en els ltims anys en les poltiques de joventut a Europa i lAmrica Llatina. Posteriorment, i sobre la base daquesta anlisi, sestudiaran alguns elements essencials per al desenvolupament duna Poltica Integral de Joventut. 4.2 Canvis en les prioritats, conceptes, enfocaments i estratgies pedaggiques de les poltiques de joventut En les ltimes dcades, shan observat canvis importants en les prioritats i les estratgies de les poltiques de joventut a Europa i lAmrica Llatina. Aquests canvis es poden considerar una conseqncia duna determinada combinaci de factors, com sn les creixents expectatives de la societat per millorar el rendiment acadmic dels estudiants a tots els nivells i capacitar-los per tenir xit en la Societat del Coneixement actual. Els debats pblics i les reformes educatives dutes a terme respecte a aquests temes corresponen a poltiques en lmbit de la Uni Europea i dIberoamrica amb la finalitat dassolir una millora general del capital hum. Aquestes estratgies inclouen una major conscienciaci sobre la creixent rellevncia de leducaci al llarg de la vida i laprenentatge informal i no formal (com per exemple el que les i els joves adquireixen a la feina i en la realitzaci de treball social de voluntariat). Aix mateix, lacumulaci de problemes i conflictes socials, com laband escolar prematur, els conflictes interculturals i els problemes dintegraci dels i les estudiants immigrants o pertanyents a minories tniques,
34 MONOGRFIC
Les Poltiques Integrals de Joventut sadrecen als joves i als adults joves dentre 14-15 i 25-29 anys i no se centren especficament en una rea determinada, sin que engloben totes les rees al mateix temps, encara que sestableixin prioritats diferents segons determinats aspectes.
el bullying i altres comportaments antisocials contra estudiants o grups minoritaris, el consum i abs dalcohol i de drogues illegals, aix com la violncia dins i fora de les aules, han centrat latenci de les persones responsables i implicades en les poltiques de joventut a Europa i a lAmrica Llatina i han esdevingut temes prioritaris en la majoria dels seus programes. Com a conseqncia, els nous enfocaments i estratgies pedaggics per afrontar els problemes socials i individuals tamb han anat adquirint ms rellevncia. Tot aix, acompanyat de la necessitat de fer ms evidents i acceptats els conceptes i definicions subjacents de les poltiques de joventut. La joventut hauria de ser tractada com un problema o com un grup problemtic (amb molts dficits per cobrir) o b shauria de contemplar i tractar la joventut com un recurs social, o com un problema i un recurs alhora?5 Un altre canvi que sha pogut observar en les poltiques de joventut, s la tendncia a restringir el collectiu destinatari de les esmentades poltiques a joves entre els 14-15 i els 25 anys (i en alguns casos, fins els 30)6. A poc a poc, les poltiques de joventut han passat dun enfocament de grup problemtic, a un altre ms universalista, integral i de recurs (poltiques adreades no noms a tots els membres duna generaci, sin tamb, en alguns casos, a grups problemtics especfics). A vegades, aquestes poltiques relacionen les estratgies i els programes centrats en els infants amb daltres que se centren en la joventut. Aix mateix, actualment, en les poltiques de joventut i altres poltiques relacionades a Europa i lAmrica Llatina es pot percebre un canvi de tendncia cap a una major collaboraci entre escoles i institucions dassistncia infantil i juvenil, amb lobjectiu de protegir els i les joves dels perills externs i dells mateixos, proporcionant-los orientaci professional qualificada i suport per integrar-se en el mercat laboral, aconseguir ms participaci social i poltica de la joventut, fomentar lobertura intercultural de les associacions i els centres de joventut, i afavorir la ciutadania, la tolerncia i la participaci, en campanyes antiracistes i a favor de la igualtat de drets.
Finalment, un canvi important que sha observat en diferents pasos europeus s que les poltiques dinfncia i joventut shan distanciat en els ltims anys de la perspectiva del dficit. En aquest sentit, la joventut ja no s considerada com un grup social amb un gran nombre de problemes i dficits que han de solucionar les institucions educatives i de joventut i benestar social. Els nous paradigmes i estratgies que se centren en el desenvolupament i el suport de lautonomia i lemancipaci de la joventut, sn ara ms rellevants i sn cada cop ms acceptats entre els responsables poltics en lmbit de la infncia i la joventut. No obstant, en alguns pasos dEuropa i de lAmrica Llatina, les estratgies orientades cap a la resoluci de problemes, ms que a la seva prevenci, encara sn la tnica dominant de les poltiques i, per tant, les que reben un major recolzament financer.
5. Desenvolupament de Poltiques Integrals de joventut

Les poltiques de joventut dEuropa i lAmrica Llatina afecten diferents mbits poltics i impliquen una gran varietat de temes i prioritats nacionals i locals, aix com la necessitat demprendre una acci comuna. Els principals mbits i problemes relacionats amb la joventut que necessiten un suport poltic sn: leducaci, la formaci al llarg de la vida, la salut, els riscos i els comportaments de risc, la protecci juvenil, el suport al lleure i les activitats culturals, locupaci, la mobilitat, les desigualtats socials, la integraci, el racisme, la participaci, la informaci, el voluntariat i, finalment per no per aix menys important, lautonomia dels i les joves. Mentre que la poltica sectorial juvenil tracta especficament algunes daquestes qestions, problemes i necessitats, les poltiques elaborades des daltres mbits desenvolupen programes i accions paralleles tamb essencials en el marc del concepte ampli i intersectorial de Poltiques Integrals de Joventut. Aquest tipus denfocament ha de ser elaborat i aplicat a escala local, nacional i supranacional. Les Poltiques Integrals de Joventut sadrecen als joves i als adults joves dentre 14-15 i 25-29 anys i no se centren especficament en una rea determinada, sin que engloben totes les rees al mateix temps, encara que sestableixin prioritats diferents segons determinats aspectes, com els subgrups dedat (dins de la franja abans esmentada), el gnere, el nivell educatiu, lorigen tnic o problemes especfics que puguin ser rellevants durant les diferents fases de desenvolupament, etapes o moments de la vida dels i les joves. Amb aquesta perspectiva, i sobre la base dels canvis i els reptes que genera la globalitzaci en la joventut, a continuaci sanalitzen alguns elements clau, com ara objectius i estratgies per al desenvolupament de Poltiques Integrals de Joventut7.
MONOGRFIC 35
Centre de producci artstica. Fundaci Bilbao Arte Fundazioa
5.1 Propsits i objectius de les Poltiques Integrals de Joventut Lobjectiu general de les Poltiques Integrals de Joventut consisteix en capacitar els i les joves perqu puguin viure en la Societat del Coneixement actual, s a dir, facilitar el seu accs al coneixement (i que siguin ells i elles qui el generin), mitjanant eines i instruments moderns, i conceptes que estimulin laprenentatge al llarg de la vida. Aix suposa, en primer lloc, replantejar laprenentatge i combinar els processos deducaci formal amb els no formals i informals en el context de les poltiques de joventut i altres poltiques i projectes relacionats amb la joventut (dins i fora de les institucions educatives). Les Poltiques Integrals de Joventut se centren, a ms, en laplicaci de programes per combatre latur juvenil, a partir de la reforma i ampliaci dels sistemes de formaci laboral/professional, lorientaci professional a les escoles deducaci secundria, a ms doferir mesures de preparaci per a la vida laboral que incloguin programes socials i de treball juvenil centrats en la inserci laboral dels ms desfavorits. Altres objectius estratgics daquest model sn: promoure i donar suport a la mobilitat geogrfica dels i les joves, consolidar els drets de la infncia i la joventut, promoure la igualtat dels nens i les nenes, els joves i les joves, incloent-hi la participaci institucional
en els processos de presa de decisions (p.ex. rebaixar ledat mnima per ser elegible, realitzar experincies amb parlaments infantils i juvenils, etc.), promoure les activitats i la producci cultural juvenil, leducaci poltica, la ciutadania, la participaci i el treball de voluntariat o animar la joventut a viure segons les seves conviccions. Aix mateix, tamb inclou la implementaci de programes que donin suport a la integraci de joves dorigen immigrant o procedents de minories tniques, combatre la xenofbia, el racisme, lantisemitisme i la violncia, aix com lextremisme dextrema dreta. Daltra banda, el concepte de Poltica Integral de Joventut tamb posa laccent en el benestar juvenil, concretament pel que fa referncia a la protecci de la infncia i la joventut de labs sexual i de continguts perillosos que apareixen en publicacions, mitjans de comunicaci i Internet. Tamb sinclouen programes que fomentin leducaci dels i les joves com a consumidors aix com el bon desenvolupament i aplicaci de programes de salut adolescent, destinats a la prevenci de riscos (tractaments preventius) especialment contra el consum drogues, alcohol i tbac, la conducci temerria, les prctiques sexuals de risc, aix com la posada en prctica de programes i mesures de prevenci i intervenci en lmbit de la delinqncia infantil i juvenil.
36 MONOGRFIC
Un ltim objectiu de les Poltiques Integrals de Joventut, seria fomentar i millorar la collaboraci i el treball en xarxa entre els serveis socials per a la joventut, reorganitzar els serveis pblics de joventut (nova gesti pblica) i fomentar el treball juvenil i la poltica de joventut a escala internacional. 5.2 Laprenentatge com a referent de les Poltiques Integrals de Joventut En la primera etapa de la modernitat, els sistemes massius deducaci i formaci, van legitimar els programes destudi, la pedagogia, lavaluaci i la certificaci en el marc dunes estructures i processos altament estandarditzats i formals. Avui en dia, aquestes qestions semblen bvies i gaireb naturals, per noms perqu ens hi hem acostumat i perqu sels continua atorgant importncia en la segona fase de la modernitat. No obstant, en aquesta segona fase, hi ha hagut un redescobriment de la dimensi permanent de laprenentatge i les seves implicacions en el procs de formaci al llarg de la vida. A ms del procs de redefinici social del curs de la vida i del lloc que en ella hi ocupa la joventut, han sorgit noves qestions teriques i empriques que estan centrant la recerca en matria educativa i de joventut, i en conseqncia, de les poltiques deducaci i joventut. Segons Chisholm (2008), els antics lmits establerts entre categories de coneixement i les maneres com sencreuen el coneixement descriptiu i el coneixement vivencial, aix com la seva aplicaci en la vida quotidiana, estan evolucionant i prcticament desapareixent. Al mateix temps, es plantegen interpretacions molt diferents del concepte daprenentatge, dels mtodes que poden utilitzar les persones (de totes les edats) per aprendre i de com poden identificar i reconixer els resultats daquest aprenentatge. Aquesta evoluci provoca la necessitat de replantejar el concepte daprenentatge, generada per la transici a la segona fase de la modernitat en el context de la globalitzaci cultural i econmica. Els i les joves ocupen una posici destacada en aquests canvis: sn els principals subjectes de laprenentatge malgrat que en molts sistemes educatius encara sn tractats com a objectes pedaggics. Tanmateix, en totes les societats, la joventut aprn a saber, a fer, a estar i a conviure. El nou context planteja la pregunta de quin ha de ser el paper de leducaci formal, no formal i informal en els processos de socialitzaci i en la configuraci de la vida dels joves. En aquest sentit, redefinir laprenentatge, s a dir, canviar o intensificar la relaci entre aprenentatge formal, no formal i informal en diferents escenaris de la vida dels i les joves (escola, grups damistats, treball, serveis de voluntariat, aprenentatgeservei, etc.) mereix una atenci especial. En aquest sentit, les poltiques de joventut i educaci han de poder respondre a determinats problemes i contradiccions
essencials. Per exemple: quin paper haurien de tenir els processos daprenentatge informal a les escoles, s a dir en els currculums reglats? Com poden els i les professionals de diferents rees (educadors, professors, treballadors socials de joventut i daltres rees) collaborar dins i fora de les estructures institucionals? Qu han de saber les i els educadors dentorns daprenentatge formals i no formals de les seves respectives ocupacions? Com podem afrontar les contradiccions existents entre laprenentatge formal i institucionalitzat i laprenentatge informal, voluntari, s a dir, com podem millorar la collaboraci entre ambds sectors? Poden ser els projectes daprenentatge-servei, oferts dins i fora de leducaci formal, una manera de donar resposta a aquestes contradiccions? 5.3 Poltiques Integrals de Joventut en lmbit municipal Els objectius de les Poltiques Integrals de Joventut han de desenvolupar-se i posar-se en prctica tamb en lmbit municipal, per, tenint en compte sempre la seva adaptaci a les condicions locals especfiques. Els punts bsics de les poltiques de joventut municipals, que shan dadaptar a les diferents particularitats regionals, sn: Adaptar el desenvolupament urb a la infncia, adolescncia i joventut (entorns saludables, rees de joc, escoles, llars dinfants, centres de joventut, etc.) Fomentar la participaci de la infncia i la joventut en els processos de presa de decisions en institucions municipals i centres cvics, serveis de joventut, centres deducaci obligatria i en temes relacionats amb els drets de custdia. Millorar la provisi de serveis socioeducatius per a la infncia i la joventut (p.ex. servies de suport a la famlia, oferta residencial a petita escala). Implementar estratgies de capacitaci de la gent jove mitjanant, per exemple, ofertes de treball, creaci dinfraestructures de lleure (associacions o clubs de joves, etc.), foment de la creaci i autogesti de les seves prpies activitats culturals i doci, aix com la participaci en la vida democrtica i en la poltica municipal. Integrar els i les joves dorigen immigrant a travs de projectes socioculturals. Desenvolupar projectes ecolgics a escala local on les i els adolescents i els adults joves puguin intensificar i aplicar les conviccions i els compromisos apresos en lentorn socio-familiar i en leducaci formal. Utilitzar els recursos pblics locals per crear i desenvolupar mercats laborals locals i donar suport poltic i econmic a determinats grups per tal que puguin accedir a la formaci professional i al mn laboral. Desenvolupar programes dhabitatge de protecci social que promoguin i recolzin lemancipaci i lautonomia de la joventut.
MONOGRFIC 37
Elaborar i aplicar estratgies i prctiques innovadores que evitin els comportaments de risc i, especialment, la delinqncia juvenil als barris. (Bendit et al., 2000). Promoure formes innovadores de collaboraci i de treball en xarxa entre serveis socials relacionats, agncies i institucions educatives, sanitries i docupaci, aix com contribuir al desenvolupament i la implementaci conjunta de plans de joventut municipals. En lmbit municipal, per tamb en el nacional i en el supranacional, les Poltiques Integrals de Joventut dEuropa i de lAmrica Llatina (i darreu del mn) shaurien delaborar, desenvolupar i aplicar amb la participaci extensiva i intensiva dels i les joves de diferents edats.
Dispositiu de prevenci de riscos Nozambule (Rennes).
6. Conclusions i perspectives
Els processos de globalitzaci i modernitzaci han tingut conseqncies enormes en la vida de tots els membres de la societat i especialment en la joventut, durant la transici de leducaci al mn laboral i la vida adulta. Els constants canvis econmics i socials induts per la globalitzaci dificulten la capacitat de predir futurs desenvolupaments en aquests mbits i provoquen incertesa i inseguretat en la vida laboral i social. s fa difcil per a tots els actors socials i, especialment, per a la joventut, prendre decisions racionals relacionades amb projectes personals a llarg termini, a causa de la complexitat i la falta de definici de les possibles alternatives i les seves conseqncies. Sobre la base daquesta incertesa, les estructures, tradicions i normes locals tenen cada vegada ms importncia en la construcci de la identitat i en lorientaci de la vida de cada persona. Al mateix temps, ats que prendre decisions estratgiques a llarg termini s cada cop ms difcil, especialment per a la joventut, molts dells prefereixen fer plans a curt termini o simplement no fer-ne. Les tendncies socials, descrites i analitzades en aquest article, exerceixen ms i ms pressi sobre la joventut a lhora dafrontar i adaptarse als canvis accelerats en totes les esferes de la vida. Per consegent, els actors socials en els mbits de les poltiques de joventut i altres poltiques relacionades amb la joventut (responsables de poltiques, investigadors, treballadors socials de joventut i altres agents implicats) han de revisar els seus conceptes de joventut i elaborar noves poltiques i mtodes de treball, aix com nous enfocaments transversals i multidisciplinaris, que comportin una millor comprensi dels canvis socials generats per la globalitzaci i la modernitzaci i que ofereixin punts de referncia per ajudar els i les joves a afrontar amb xit els reptes de la transici cap a la vida adulta. Tamb podem concloure que la diversificaci i la individualitzaci de la joventut i de la transici cap a la vida adulta, generen canvis en els processos de socialitzaci dels i les joves i tenen importants implicacions en les poltiques destinades a millorar les seves condicions i drets a la societat. Per tant, el canvi dun enfocament societal
a un altre centrat en lindividu en la transici a la vida adulta t conseqncies importants per a les poltiques de joventut i de benestar juvenil. La dotaci de serveis universals i daltres rees de suport, basada en el supsit que els drets formals i la igualtat doportunitats sn garantia suficient de justcia social, ha de ser revisada segons les ltimes investigacions sobre les transicions de la joventut. La disparitat social augmenta, i no queda equilibrada en absolut pels efectes de la globalitzaci. Lafebliment del suport social, com ara la famlia i la comunitat, requereix la implementaci de poltiques que reforcin la capacitat de lindividu dadquirir els recursos necessaris (i especialment de coneixement) per assolir amb xit un desenvolupament personal cap a la vida adulta. Aquestes poltiques han de prendre en consideraci les circumstncies personals especfiques i els contextos locals i, per tant, han de ser descentralitzades i flexibles. Dacord amb aquestes noves condicions, durant els propers anys, les poltiques de joventut hauran dabordar una srie de reptes amb el propsit de recolzar la joventut perqu pugui exercir un paper important en la transformaci i modernitzaci de les societats. Una prioritat clau s la creaci del marc poltic que ha de garantir la prosperitat de les societats, que hi hagi ms llocs de treball i que aquests siguin millors, que els i les joves tinguin itineraris ms definits entre el mn de laprenentatge i el treball i el mn del desenvolupament i el creixement personal. Sn necessaris ms esforos per promoure la cohesi de la societat, la solidaritat intergeneracional i el desenvolupament de models multiculturals inclusius on tots els i les joves hi tinguin cabuda. Aquest procs s essencial per al desenvolupament de la participaci social, cultural i poltica, s a dir per a lexercici de la ciutadania no noms a escala nacional, local i regional, sin tamb a Europa i a lAmrica Llatina. Aquesta preocupaci poltica per la prosperitat i la integraci de la joventut en els processos de presa de decisions noms ser possible si aquestes poltiques semmarquen en un concepte de Poltiques Integrals de Joventut basat en levidncia, que descrigui i interpreti adequadament i de manera emprica la situaci vital dels
38 MONOGRFIC
i les joves, les seves necessitats, els seus valors i orientacions, i proporcioni alhora exemples prctics sobre com tractar, de la manera ms adequada, aquestes qestions de forma sostenible i factible. Dacord amb aix, proposem un nou concepte de Poltiques Integrals de Joventut que pugui respondre millor als reptes dels nostres temps vinculant leducaci formal amb laprenentatge no formal i informal en el context dels programes, mesures i projectes coordinats de joventut, educaci, ocupaci, integraci social i salut i prevenci de riscos, especialment en lmbit municipal.
Bibliografia
Bauman, Z. (2002): Modernidad Lquida. Buenos Aires: Fondo de Cultura Econmica. Bauman, Z. i Vecchi, B. (2005): Identidad: Conversaciones con Benedetto Vecchi. Madrid: Losada. Beck, U. (1996): The Reinvention of Politics: Rethinking Modernity in the Global Social Order. Cambridge: Polity Press. Beck, U. (1998): La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Editorial Paids. Beck, U. (2000): The Brave New World of Work. Cambridge: Polity Press. Bendit, R., Gaiser, W. i Marbach, J.-H. (Eds.) (1999): Youth and Housing in Germany and the European Union. Data and Trends on Housing: Biographical, Social and Political Aspects. Opladen: Leske + Budrich. Bendit, R , Erler, W., Nieborg, S. i Schfer, H. (Eds.) (2000): Child and Juvenile Delinquency. Strategies of Prevention and Intervention in Germany and the Netherlands. Utrecht: Verwy -Yonker Instituut. Bendit, R., Hein, K. i Biggart, A. (2004): Delayed and negotiated autonomy. Domestic emancipation of young Europeans, a: DISKURS Studien zu Kindheit, Jugend, Familie und Gesellschaft, Vol 3, pp. 7685. Munich: Deutschen Jugendinstitut. Biggart, A.; Furlong, A.; i Cartmel F. (2008) Biografas de eleccin y linealidad transicional: nueva conceptualizacin de las transiciones de la juventud moderna, en Bendit, R., Hahn, M. i Miranda, A. (Comp.) Los Jvenes y el futuro. Procesos de inclusin social y patrones de vulnerabilidad en un mundo globalizado. Buenos Aires: Prometeo Libros. Blossfeld, H.P., Klijzing, E., Mills, M. i Kurz, K. (Eds.) (2005): Globali-
zation, Uncertainty and Youth in Society. GLOBALIFE. Life Courses in the Globalization Process. Londres / Nova York: Routledge. Castells, M., Fernndez-Ardvol, M., Linchuan Qiu, J. i Sey, A. (2006): Comunicacin mvil y sociedad: una perspectiva global. Barcelona: Ariel-Fundacin Telefnica. CEPAL (Comissi Econmica per a Amrica Llatina i el Carib) - OIJ (Organitzaci Iberoamericana de Joventut) (2004). La juventud en Iberoamrica. Tendencias y urgencias. Santiago de Xile: CEPAL-OIJ. [Disponible en lnia: http://www.oij.org/documentos/doc1202813603.pdf] CEPAL (2004), Panorama social de Amrica Latina, 2002-2003. Santiago de Xile: CEPAL. CEPAL - OIJ (2008): Juventud y cohesin social en Iberoamrica. Un modelo para armar. Santiago de Xile: CEPAL-OIJ. [Disponible en lnia: http://www.oij.org/documentos/Juventud_Cohesion_Social_CEPAL_ OIJ.pdf] Chisholm L. (2008): Recontextualizando el aprendizaje en la segunda modernidad, en Bendit, R, Hahn, M. i Miranda, A. (Comp.) Los Jvenes y el futuro. Procesos de inclusin social y patrones de vulnerabilidad en un mundo globalizado. Buenos Aires: Prometeo Libros. Comissi Europea (2001): Libro Blanco de la Comisin Europea. Un nuevo impulso para la juventud europea. Brusselles, COM (2001) 681 final. [Disponible en lnia: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2001:0681:FIN:ES:PDF] Comissi Europea (2005): Families and Transitions in Europe (FATE). Final Report. Brusselles: Comissi Europea. [Disponible en lnea: http://cordis.europa.eu/documents/documentlibrary/100124161EN6. pdf] Comissi Europea (2009): Youth in Action Programme - Mobilising the potential of young Europeans. Brusselles: Comissi Europea. [Disponible en lnia: http://ec.europa.eu/youth/youth-in-action-programme/doc74_en.htm] Furlong, A i Cartmel, F. (1997): Young People and Social Change: Individualization and Risk in Late Modernity. Buckingham: Open University Press. Giddens, A. (1993): Las consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza Editorial. Giddens, A. (1999): La Tercera Via: la renovaci de la socialdemocrcia. Barcelona: Edicions 62. Hornstein, W. (2008): Youth, Youth Politics and Youth Research in the Process of Globalization, a: Bendit, R. i Hahn-Bleibtreu, M. (Coord.) (2008): Youth Transitions. Processes of social inclusion and patterns of vulnerability in a globalised world. Leverkusen: Barbara Budrich Publishers.
Seminari descultura. Fundaci Bilbao Arte Fundazioa
MONOGRFIC 39
Fundaci Frum Universal de les Cultures.
IARD- Comissi Europea (2001): Study on the state of young people and youth policies in Europe. Final reports, Vols 1 and 2. Mil Brusselles: Fondazione IARD-Comissi Europea. Keupp, H. et al. (1999): Identittskonstruktionen. Das Patchwork der Identitten in der Sptmoderne. Reinbek bei Hamburg: Rowohlt Lianos, M., Bozatzis, N., Dobre M. i Vicsek, L. (2002): Uncertainty and Insecurity in Europe. [Disponible en lnia: http://ec.europa.eu/ research/social-sciences/pdf/finalreport/hpse-ct-99-00006-finalreport.pdf] OIJ (2004): Las encuestas de jvenes en Iberoamrica. Un recuento de experiencias recientes. Anlisis de las encuestas nacionales de jvenes de Guatemala, Colombia, Chile, Espaa, Mxico y Portugal (1997-2000). Madrid: OIJ Sennett, R. (2000): La corrosin del carcter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo. Barcelona: Editorial Anagrama.
Toffler, A (1990): El cambio del poder (powershift). Conocimientos, bienestar y violencia en el umbral del Siglo XXI. Barcelona: Plaza & Jans. Wallace, C. y Bendit, R (2009): Youth Policies in Europe. Towards a classification of different tendencies in youth policies in the European Union, a: Perspectives on European Politics and Society (Vol. 10, pp. 441-458). Nova York- Londres: Routledge. Williamson, H. (2002). Supporting young people in Europe: principles, policy and practice. The Council of Europe international reviews of national youth policy 1997-2001: a synthesis report. Estrasburg: Consell dEuropa. [Disponible en lnia: http://www.coe.int/t/dg4/youth/Source/Resources/Publications/Supporting_young_people_en.pdf] Williamson, H. (2007). A Complex but Increasingly Coherent Journey? The Emergence of Youth Policy in Europe. A: Youth and Policy, 95 (pp. 57-72). [Disponible en lnea: http://www.youthandpolicy. org/images/stories/journal90-103/youthandpolicy95.pdf]
1. En el marc del Projecte GLOBALIFE, Blossfeld et al. van estudiar els efectes de la globalitzaci en els joves de catorze pasos dEuropa, dels Estats Units dAmrica i de lAmrica Central (Mxic). http://www.uni-bamberg.de/ sowi/soziologie-i/globalife 2. Quan pensem en les conseqncies i els efectes especials de la globalitzaci i el canvi social en els joves, tamb ens hi referim com un procs de modernitzaci que es produeix en un context en qu les societats industrials esdevenen societats del coneixement, caracteritzades principalment per la flexibilitzaci, la individualitzaci i la liquiditat (Giddens, 1993; Toffler, 1990; Beck, 1998; Sennet, 2000; Bauman, 2002; 2005). 3. Les principals estratgies i programes dacci en poltiques de joventut desenvolupats en lmbit supranacional europeu sn: - Programes dacci de la Comissi Europea: La joventut amb Europa (1988); La joventut amb Europa II (1991) i La joventut amb Europa III (1995); Memorndum sobre Poltica de Joventut Europea (1989); Informe La situaci de la joventut i la Poltica de Joventut a Europa (2001); el Llibre Blanc de la Comissi Europea Un nou impuls per a la joventut europea (2001); el Programa de Joventut de la Uni Europea (2000-2006) i el Programa Joventut en acci (2007 a 2013). - Estratgies i programes dacci europeus en els mbits segents: (a) educaci i formaci professional: Programes Comet, Petra, Force, Erasmus i Lingua, i el Marc Europeu de qualificacions per laprenentatge permanent (2002); (b) Suport a la transici a la vida adulta: Programes Scrates i Leonardo da Vinci; (c) Educaci superior: Creaci dun espai europeu deducaci superior (Procs Bolonya) i (d) Poltica Social i Ocupaci:
Agenda Europea de Poltica Social i Estratgia Europea dOcupaci (2000). 4. Sn especialment rellevants els programes per implementar la Convenci sobre els drets dels infants de lONU (1989) aix com els Objectius del millenni de lONU (2000). Tamb sn significativament importants els informes i recomanacions de la Comissi Econmica per a lAmrica Llatina (CEPAL), lOrganitzaci Iberoamericana de la Joventut (OIJ), aix com el Pla Iberoameric de Joventut i Desenvolupament, acordat per tots els governs llatinoamericans a la Cimera Iberoamericana de Caps dEstat i de Govern celebrada a El Salvador lany 2008. 5. La imatge de la joventut com a recurs destaca els aspectes positius daquesta com a representants del futur de la societat. Les poltiques que posen de relleu aquesta visi de la joventut consideren que els joves han de tenir les millors oportunitats per al seu correcte desenvolupament. Al contrari, la percepci de la joventut com a problema, comporta considerar-los com a persones vulnerables que necessiten mesures de protecci. En resum, considerar la joventut com un recurs o un problema influir en gran mesura en els conceptes bsics i en la formulaci dels objectius de les poltiques de joventut. 6. No obstant aix, alguns pasos europeus (com ara ustria, Alemanya o els Pasos Baixos) segueixen emprant poltiques integrals per a infants i joves, que comencen des del naixement del nen o des del seu ingrs a lescola primria. 7. Alguns daquests elements ja shan posat en prctica mentre que daltres noms apareixen en documents de poltiques nacionals, regionals i locals, sense que encara shagin implementat.
40 MONOGRFIC
e d s n o i c i s n a tr s e l i l a i c o s l Canvi a r o b a l n m l a i c a c u d e l
ng Andy Furloni lasgow versitat de G
Professor a la U
Vicente Zambrano.
MONOGRFIC 41
ARTICLE
Les experincies dels joves en la transici de leducaci al mn laboral han canviat de manera molt signicativa en les ltimes dcades i la crisi econmica actual ha comportat una srie de nous canvis que afectaran els joves de forma negativa. En aquest captol sanalitzen els canvis vinculats a les transicions que experimenten els joves, els processos que augmenten la seva vulnerabilitat i les mesures per promoure la inclusi social.
Contextos en fase de canvi

La transici de leducaci al mn laboral s una etapa determinant en la vida dels joves, la qual els ajuda a donar forma a experincies futures, els obre un mn de possibilitats i els permet recollir els resultats de lesfor i la inversi duts a terme durant letapa formativa. Per a alguns dells, per, aquest perode de transici estableix la base duna carrera professional marcada per la incertesa, la marginalitat o, ns i tot, lexclusi. Durant les ltimes dcades del segle XX, els patrons de transici van variar notablement per a tots els joves, ja que van implicar un augment de la incertesa i del risc de patir una transici difcil o ineca. Si b gran part dEuropa est sortint dun perode de recessi, queda pals que la crisi econmica es troba lluny darribar a la seva i que els joves en patiran els efectes en els propers anys. De fet, les respostes dels governs a la crisi econmica afecten serveis vitals per a la joventut i estableixen la base dun nou ordre econmic en el qual els joves es veuen obligats a assumir responsabilitats addicionals i posposar la seva transici cap a una vida independent. La taxa datur s elevada i probablement augmentar a mesura que simplementin retallades en el sector pblic, de manera que els joves, que sempre es troben entre les taxes datur ms elevades, patiran de forma desproporcionada en els propers anys i hauran dafrontar el risc de patir una exclusi a llarg termini. Els canvis fonamentals que afecten la joventut sn relativament similars a tot Europa i en altres economies avanades, tot i que en varia el ritme i la intensitat. Leducaci t ara una major importncia en la vida dels joves, la participaci ha augmentat en tots els grups i els xits obtinguts en letapa formativa es consideren vitals per a les experincies posteriors en el mercat laboral. Actualment, sn relativament pocs els joves que abandonen la formaci un cop nalitzada leducaci obligatria, i sn molts els que es decanten per una educaci superior. Daltra banda, aquest augment de la participaci de la joventut en leducaci ha comportat un retard en laccs al mercat laboral i ha afectat els patrons demancipaci i de formaci duna famlia prpia. A part de ser ms llargues, les transicions de letapa educativa al mn laboral sn tamb, en certa manera,
molt ms complicades. Els joves viuen experincies ms diverses, compaginen la feina amb els estudis, s possible que tinguin diferents feines abans destablir la seva carrera professional (sens dubte, la inestabilitat laboral pot no ser una etapa breu en les seves vides) i poden experimentar diversos perodes de desocupaci. Moltes vegades, la progressi no s lineal, sin que implica dur a terme reculades i canvis de direcci. Com a conseqncia tant de la velocitat en qu es produeixen els canvis com de la manca de seguretat, els pot resultar difcil establir un cam a seguir, de manera que desenvolupar-se en el mercat laboral es percep com una tasca difcil i incontrolable. Aquesta situaci pot generar estrs i una sensaci de desesperana. Els canvis produts en leducaci i en el mercat laboral tamb han condut a una situaci en la qual les experincies es viuen cada vegada de forma ms individualitzada, ja que als joves els resulta difcil identicar altres joves amb trajectries similars a les seves. Aquesta situaci comporta que no tinguin loportunitat daprendre a partir de les experincies dels altres. Les transicions que experimenta la joventut, que en el passat estaven clarament estructurades i comptaven amb lorientaci per part de pares, mestres i assessors, actualment sassemblen ms a biograes individuals en comptes de ser camins clars i ben denits. Si b en el passat les oportunitats en el mercat laboral seguien una estructura clara, denida en funci de recursos com ara el nivell educatiu i el capital social, en el context contemporani, la capacitat dadaptaci dels joves i la seva habilitat per avaluar les opcions i trobar solucions enginyoses adquireixen una gran importncia. Amb aix no volem dir que les desigualtats associades a la classe social, al gnere o a lorigen tnic shagin afeblit, sin que ms aviat es manifesten daltres formes, sovint poc clares, i tamb han sorgit noves vulnerabilitats associades a una major percepci del risc.
Educaci i transicions
Les transicions dels joves han canviat de forma profunda com a conseqncia de laparici de nous patrons de participaci en leducaci en un gran nombre de pasos, tant desenvolupats com en vies de desenvolupament. Avui dia, en gaireb totes les societats avanades noms una petita
42 MONOGRFIC
minoria abandona els estudis sense accedir a leducaci secundria postobligatria, ja sigui batxillerat o un mdul de formaci professional de grau mig. Aquest canvi no sha produt com a conseqncia duna modificaci radical de ledat mnima descolaritzaci obligatria, sin que ms aviat sha vist mpliament impulsat pels canvis que han tingut lloc en lestructura doportunitats que ofereixen tant leducaci com el mercat laboral. Tal com ha observat lOrganitzaci de Cooperaci i Desenvolupament Econmic (OCDE), haver cursat leducaci secundria superior sha convertit en un requisit mnim que sexigeix en moltes feines, i aquells que abandonen lescolaritzaci sense obtenir un ttol deducaci secundria superior tendeixen a patir greus dificultats a lhora daccedir al mercat laboral (2009a: 46). Les poltiques educatives que han adoptat diferents pasos han donat resposta als canvis produts en els patrons de participaci en educaci de diferents formes, entre les quals trobem la tendncia de leducaci secundria postobligatria i de leducaci superior a generalitzar-se, la introducci de cursos considerats ms adequats per als estudiants menys acadmics i un increment de loferta de formaci professional. Malgrat aquests canvis, sha constatat que lensenyament encara mant els trets dels seus orgens industrials. Les escoles i els centres deducaci superior estaven dissenyades per preparar els joves per a un mn professional caracteritzat per una estabilitat relativa, en el qual podrien aprendre habilitats tcniques que amb un reciclatge peridic els assegurarien el futur, complementades amb unes habilitats socials, com ara la conformitat i lhabilitat per rebre ordres. Tal com indica Wyn, leducaci secundria sha generalitzat ms que no pas transformat i mant els models i els supsits antics sobre la naturalesa dels estudiants i la manera com shauria deducar (2009: 98-99). En molts pasos europeus, aix com a Austrlia i al Jap, ms del 60% destudiants duna promoci determinada nalitzen leducaci secundria postobligatria amb unes qualicacions que els permeten accedir a estudis de grau superior (UNESCO, 2009). En conseqncia, la participaci en estudis superiors tamb ha augmentat de forma notria. Entre aquells que continuaran la formaci un cop acabada leducaci secundria obligatria hi ha els que seguiran un itinerari acadmic que els dur cap a una educaci universitria, mentre que daltres es decantaran per la formaci professional, una opci que sovint condueix els joves cap a una feina qualicada, per que tamb els ofereix loportunitat de poder accedir a la universitat. El fet que els joves es decantin per la formaci professional es justica sovint amb el pretext que alguns joves demostren poc inters per seguir un pla destudis acadmic. Si observem els pasos en els quals es dna una gran divisi entre els itineraris educatius de formaci professional i els acadmics, com ara Alemanya, es posa clarament de
manifest que els itineraris de formaci professional alternatius redueixen latur entre els joves i faciliten la transici a locupaci: dit altrament, una formaci professional slida ajuda a reduir la marginalitzaci. Tanmateix, tamb sha demostrat que aquests mateixos processos limiten les oportunitats dascensi social. La generalitzaci de leducaci superior ha condut a una situaci en la qual un nombre notable de joves roman al sistema educatiu ns ms enll dels 25 anys dedat. Aquest canvi ha comportat una transformaci signicativa de leducaci superior, que ha passat destar limitada a una elit a convertir-se en un fet generalitzat, tot i que continua estant estraticada, amb divisions importants entre les universitats delit i les institucions amb un estatus inferior, algunes de les quals mantenen profundes arrels en la formaci professional (Furlong i Cartmel, 2009). Hi ha tamb una divisi important entre els estudis que gaudeixen dun estatus elevat i els que tenen un estatus inferior i entre aquells que aporten vies ben denides cap als sectors lucratius del mercat laboral i els que condueixen a sectors de leconomia menys graticants. En certa manera, aquest increment de la participaci en leducaci superior s una resposta a un procs dinaci de les qualicacions, el qual comporta que els empresaris puguin recrrer a persones llicenciades per ocupar crrecs que anteriorment desenvolupaven persones amb una titulaci en educaci secundria. Aquest augment tamb sha vist impulsat per un procs de professionalitzaci en qu determinades professions anteriorment associades a itineraris de formaci que no requerien estudis universitaris (com ara la infermeria i algunes feines relacionades amb lmbit de la sanitat) van comenar a demanar, o preferir, persones que disposessin dun ttol universitari. La conversi de leducaci superior en un sistema de masses t tamb altres conseqncies per als joves: el perode de semidependncia dels pares sallarga i laccs al mercat laboral es duu a terme de forma gradual, ja que cada vegada sn ms els joves que durant diversos anys combinen educaci i feina. Malgrat que el sistema educatiu ha experimentat canvis de gran abast, les anlisis dels efectes de la generalitzaci de leducaci produda en perodes anteriors mostren que els nivells creixents de participaci en leducaci no necessriament es tradueixen en un procs digualaci entre les classes socials (Shavit i Blossfeld, 1993). En tots els pasos de lOCDE, tant els resultats acadmics que obtenen els joves com els patrons de participaci es veuen molt afectats per la posici social dels pares. En tots els pasos europeus la majoria dels joves amb uns resultats escolars baixos sn lls de pares amb un nivell de formaci baix. En els casos en qu els pares han completat leducaci secundria superior, la probabilitat que els lls nalitzin leducaci secundria superior s elevada: en els pasos de lOCDE els joves amb pares amb estudis tenen una probabilitat entre
MONOGRFIC 43
Luis Clua
dues o sis vegades ms elevada de nalitzar leducaci superior (Field et al., 2007:39). En totes les formes deducaci postobligatria, la diferncia de gnere ha evolucionat a favor de les dones (Eurostat, 2009b). Aquesta tendncia es repeteix a tot el mn i el nombre de dones que estudien supera el dhomes en molts pasos. En termes generals, lany 2003 homes i dones tenien prcticament les mateixes oportunitats daccedir a leducaci superior. Des de llavors, la tendncia s superior en el cas de les dones. Pot sorprendre el fet que aquesta tendncia no es limiti noms a lAmrica del Nord, a Europa, al Jap i a Austrlia, sin que tamb sobserva a lAmrica Llatina, al Carib i a lsia Central, on les dones obtenen una major representaci en leducaci superior (UNESCO, 2009). Pel que fa al rendiment, les dones lideren cada vegada ms les primeres posicions en tots els nivells. En vint-i-dos pasos membres de lOCDE, les dones obtenen millors resultats acadmics que els homes (Field et al., 2007). Malgrat aquests avanos, les dones tendeixen a ser majoritries en sectors professionals destatus inferior (com ara infermeria i magisteri) i es troben connades en uns camps ms limitats despecialitats (Self i Zealey, 2007). Si b els patrons de participaci i assoliment han canviat en tots els pasos, un canvi fonamental que sovint es passa per alt a lhora de crear poltiques afecta la deslinearitzaci dels patrons de participaci i la combinaci dels estatus. Els joves compaginen cada vegada ms els estudis amb la feina. En comptes de fer-ho de forma lineal, pas a pas, de passar de lescola a leducaci superior, la seqncia pot variar. Els joves de vegades abandonen la formaci per obtenir una feina i, posteriorment, pot passar que reprenguin els estudis o b que compaginin
ambdues activitats. Ateses aquestes circumstncies, no es pot esperar que leducaci tingui prioritat sobre el treball, o viceversa, o ns i tot que cap sigui prioritari sobre el lleure o la famlia (Ball et al., 2000). Els decisors poltics han de reconixer i tenir en compte la importncia de la deslinearitzaci i desenvolupar noves pedagogies que facin possible que els joves adquireixin les habilitats emprenedores que els permetin afrontar les dicultats dels mercats laborals davui en dia.
El mercat laboral i unes relacions laborals canviants

Per tal dentendre els canvis que afecten els joves s necessari analitzar les tendncies que segueixen locupaci i la desocupaci. En primer lloc, s important posar de manifest que els nivells docupaci (i, bviament, de desocupaci) es veuen directament afectats per les poltiques educatives i de formaci, aix com per les poltiques de protecci social. Malgrat la greu recessi que es va iniciar a finals del 2007, la taxa datur entre els joves no ha assolit en molts pasos els ndexs dels anys vuitanta del segle passat, principalment perqu el fet que un major nombre de joves sestigui formant fa que bona part de la poblaci juvenil no formi part del mercat laboral o no reuneixi els requisits necessaris per poder obtenir una prestaci per desocupaci, fet que ha disminut lincentiu que suposava estar inscrit a latur. Durant els perodes en qu latur augmenta en totes les franges dedat, com ara durant una poca de recessi econmica, aquest increment es veu magnicat entre els joves. s habitual que la taxa datur juvenil sigui de dues a tres vegades superior a la taxa datur en adults. Lany 2008, per exemple, tant en els pasos de lOCDE com a la
44 MONOGRFIC
Uni Europea, la taxa datur entre els joves de 15 a 24 anys era de mitjana 2,8 vegades superior a la dels adults (Scarpetta, 2010). Hi ha diversos motius que contribueixen a que la taxa datur juvenil sigui ms elevada: s ms probable que els joves es trobin en un procs de transici i que, per tant, busquin feina en un moment en qu els empresaris disminueixen la contractaci. De la mateixa manera, tamb s ms probable que tinguin feines temporals i ms possibilitats de ser acomiadats, ja que normalment no acompleixen els requisits per beneciar-se duna indemnitzaci per acomiadament signicativa. La desocupaci en les primeres etapes de la carrera professional pot resultar especialment problemtica i aquells joves que abandonen els estudis aviat sn particularment vulnerables a patir-la. Per als treballadors joves, el fet de veures exclosos de la participaci activa de la fora de treball en aquesta etapa de la vida pot tenir moltes implicacions a llarg termini. Sha demostrat que la desocupaci comporta un estigma i que els empresaris poden desconar de ltica professional dels qui han estat a latur durant un temps. Quan leconomia es recupera i els empresaris reinicien la contractaci, aquests poden decantar-se per contractar joves que acaben de nalitzar els estudis, en comptes de contractar persones que han estat a latur durant un temps, deixant enrere la promoci anterior, que pot romandre a latur durant un llarg perode de temps. s per aix que es diu que la desocupaci estigmatitza les persones, ja que s una experincia que causa danys de llarga durada a la seva carrera professional. Els canvis professionals derivats de laparici duna economia del coneixement han aportat als treballadors joves un ventall doportunitats noves, per tamb desillusions i decepcions. Laugment de feines en els sectors de professions qualicades i de direcci ha proporcionat noves oportunitats al grup cada cop ms nombrs de joves que disposen duna titulaci en educaci secundria postobligatria i superior, tot i que la demanda de m dobra
qualicada no tendeix a equiparar-se amb loferta existent de joves formats i motivats que volen accedir al mercat laboral. Lany 2005, a la Uni Europea, gaireb 4 de cada 10 joves dedats compreses entre els 15 i els 24 anys (un 39%) treballaven en hotels i restaurants i en comeros majoristes o al detall (Agncia Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, 2007). Noms a alguns daquests joves els contractaran a jornada completa en crrecs de direcci o daprenent, mentre que una bona part tindran feines a mitja jornada o contractes temporals. El tipus docupaci entre els joves tamb ha variat, en especial en les etapes inicials. Les primeres feines dels joves es caracteritzen sovint per ser feines a mitja jornada i exibles, que solen compaginar amb altres activitats, com ara els estudis. Lany 2008 1 de cada 4 joves de la Uni Europea amb edats compreses entre els 15 i els 24 anys que no estudiava tenia una feina a temps parcial, dada que suposa un increment respecte de lany 1998, en el qual 1 de cada 5 joves es trobava en aquesta situaci (Scarpetta et al., 2010). El predomini dels contractes temporals entre els joves amb edats entre els 15 i els 24 anys tamb va augmentar entre el 1998 i el 2008: del 35% al 40% a la Uni Europea i del 30% al 35% als pasos de lOCDE (Scarpetta et al., 2010). Estudis previs sobre les transicions dels joves de letapa educativa al mercat laboral tendien a considerar aquest procs com a lineal, una via de sentit nic que implicava la progressi dun estatus, el destudiant, a un altre, el de treballador. Avui en dia, per, aquesta transici sha convertit per a molts joves en un procs complex que sovint implica reculades i perodes dincertesa. Algunes opcions comporten, en especial, haver dassumir riscos elevats. El joves que abandonen leducaci aviat, els que sincorporen al mercat laboral sense disposar de formaci i els que es troben en un perode important de desocupaci poden patir una inestabilitat laboral a llarg termini, especialment en els perodes en qu la taxa datur s elevada. La incorporaci al treball ha estat sempre condicionada per un ampli ventall dhabilitats socials, per avui dia la capacitat de gestionar la incertesa est esdevenint una habilitat clau. El ritme en qu es produeixen els canvis pot comportar que els joves es trobin sense un full de ruta ben denit i que per tal dassolir lxit els sigui necessari ser imaginatius i emprenedors. Lempenta, els recursos propis i les habilitats bsiques per a la vida quotidiana resulten clau per dur a terme les transicions de forma eca. El fet que aquestes habilitats siguin ms habituals en les famlies de classe mitjana fa que els joves provinents de les classes treballadores puguin veures desafavorits per partida doble: fracassen en el sistema educatiu i, posteriorment, han dafrontar la marginaci com a conseqncia del que els empresaris poden percebre com una manca dhabilitats socials i una capacitat de reexi poc desenvolupada.
MONOGRFIC 45
El futur en un context de crisi

La situaci que afronten els joves en la societat actual est condicionada tant per les tendncies a llarg termini que fan necessari que els joves desenvolupin habilitats per saber moures en el complex mercat laboral, com per un nou conjunt de dificultats derivades del fet de trobarse en el perode posterior a una recessi, en un context dagitaci econmica i de reestructuraci. Tant luna com laltra requereixen solucions que els governs locals i nacionals haurien de promoure. Primerament, s necessari dur a terme un estudi exhaustiu sobre les iniciatives accessibles als joves, com ara identificar lefectivitat i les mancances de loferta i, basant-se en programes desenvolupats en altres regions o en altres pasos, replantejar-se loferta de forma integral. Molts programes sn inecaos i es basen en conceptes falsos sobre les necessitats i motivacions de la joventut actual. Si b est empricament demostrat que lexperincia laboral augmenta les possibilitats docupaci dels joves que es troben a latur, tamb hi ha indicis que indiquen que, sense una formaci de qualitat o uns vincles estrets amb el sistema educatiu, els joves tenen ms possibilitats de dirigir-se cap a sectors poc qualicats i incerts de leconomia, en els quals es veuen atrapats en un cercle en qu intercalen feines precries amb perodes de desocupaci: un procs descrit com a rotaci laboral (churn) (OHiggins, 2001; Furlong i Cartmel, 2004). Si b els programes de prctiques es poden considerar com a intents benintencionats dapropar els joves al mercat laboral, sovint des dels organismes pblics ocials es t la sospita que els que estan sense feina sn ms aviat reticents a treballar. Aquesta sospita es materialitza en lenfocament donat a les prestacions socials condicionades (workfare), que ha esdevingut habitual en diversos pasos. Aquest enfocament supedita lobtenci de la prestaci a la participaci en cursos de formaci o en la contraprestaci dun treball no remunerat. Si b aquest carcter obligatori es justica sovint com una necessitat de captar linters dels joves desmotivats que han alentit el procs de recerca de feina, hi ha proves que indiquen que els empresaris poden estigmatitzar els joves que participen en els programes obligatoris. Aix doncs, els programes de voluntariat tendeixen a considerar-se ms efectius (OHiggins, 2001). Una de les limitacions fonamentals dels programes dintervenci s que tendeixen a ser ms ecaos a lhora dajudar els joves que des dun inici ja disposen de ms facilitats que els que tenen dicultats ms serioses i arrelades (OHiggins, 2001). Quan els programes intenten que els joves trobin feina tan aviat com sigui possible mitjanant una formaci o experincia laboral de poca qualitat, existeix el risc que obtinguin feines poc qualicades i ben aviat es trobin un altre cop a latur. Per tal que siguin ecaos, cal tenir una visi a llarg termini que es recolzi en el fet que una inversi adequada en educaci i formaci pot
reduir la necessitat de dur a terme intervencions en un futur. Els joves sn la clau perqu els pasos obtinguin lxit econmic i social i, per tant, els fallem a ells i a nosaltres mateixos, si no ens basem en el nostre coneixement dels canvis per modernitzar leducaci i les poltiques del mercat laboral i desenvolupar sistemes que sadaptin al segle XXI.
Bibliografia
Agncia Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (2007). European Risk Observatory Report: Young Workers Facts and Figures. Agncia Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. Brusselles. Ball, S.J., Maguire, M. i Macrae, S. (2000). Choice, Pathways and Transitions Post-16. Routledge-Falmer, Londres. Eurostat (2009a). Youth in Europe: A statistical portrait. Comissi Europea. Luxemburg. Eurostat (2009b). Education in Focus: Key Statistics, 2007. Comissi Europea. Luxemburg. Field, S., Kuczera, M. i Pont, B. (2007). No More Failures: Ten Steps to Equity in Education. OECD. Pars. Furlong, A. i Cartmel, F. (1997). Young People and Social Change: Individualization and Risk in Late Modernity. Open University Press. Buckingham. Furlong, A. i Cartmel, F. (2004). Vulnerable Young Men in Fragile Labour Markets. York Publishing. York. Furlong, A. i Cartmel, F. (2009). Higher Education and Social Justice. Open University Press. Maidenhead. OHiggins, N. (2001). Youth Unemployment and Employment Policy: A Global Perspective. International Labour Office. Ginebra. Scarpetta, S., Sonnet, A. i Manfredi, T. (2010). Rising Youth Unemployment During the Crisis: How to Prevent Negative Long-Term Consequences on a Generation. OECD. Pars. Self, A. i Zealey, L. (eds.) (2007). Social Trends, 37. Office for National Statistics, Londres. Shavit, Y. i Blossfeld, H. P. (1993). Persistent Inequality. Boulder. CO. Westview. UNESCO (2009). Global Education Digest, 2009. UNESCO. Mont-real. Wyn, J. (2009). Educating for late modernity. A: Furlong, A. (ed). Handbook of youth and young adulthood. Routledge, Londres.
sla e n e o d i c s i n n o i c e i d n e r e , d o e r r u t , r u f u t l u e f d del siis i c riis a Cr p e i C d c i s t a r a m p r o e f d y s e a m n r a o d f a d ai ui d in u t a n ladc e v d ut u ie j c a l e d l a r u t l s u e c v njo i s c l a e p d i l c i a t r r u a t l p cu

d a c c e L nL e ii d m Bicocca rr r a a c C c Milne de il n e idad m rs icocca r ve -B ni Ca U M la de de at rofesora niversit
P la U Professora a
Luis Clua
MONOGRFIC 47
ARTICLE
En aquests ltims anys, es debat fora sobre la difcil relaci dels joves amb el futur. Aquesta contribuci al debat pretn cridar latenci sobre la centralitat de la ciutadania cultural com a antdot a la presenticaci del temps i a la crisi de les relacions socials que caracteritzen la nostra poca. Grcies a formes de participaci que inclouen prctiques culturals a la ciutat, sembla que els joves es mostren capaos de revertir aquesta situaci adquirint de nou protagonisme social.
Tot i que el clima cultural del nostre temps afavoreix la difusi dincerteses socials i identitries, les reflexions exposades fruit duna investigaci (2008) sobre les relacions que estableixen els joves amb els espais-temps de la metrpolis1 proposen que no es consideri els joves com a subjectes potencialment perdedors o vctimes del risc (Mils, 2002). Ms aviat, en vista de la recerca duta a terme en lmbit de la ciutadania cultural (Isin i Wood, 1999), els joves sn descrits aqu com a nous bons ciutadans (Sciolla, 1999). En una poca de crisi de lgora aquesta s la tesi defensada sembla que una part significativa de la joventut s capa didentificar qestions de carcter general, de comprometres en primera persona en la seva defensa i, daquesta manera, generar prctiques de reterritorialitzaci (Tomlinson, 1999) dels espais ciutadans. Per b que senfronten amb processos socials que donen lloc a noves i profundes desigualtats i estan obligats a construir la seva prpia biograa sense poder comptar amb el suport institucional, en un horitz a curt termini, els joves inclosos en la recerca mostren, positivament, un ampli ventall de capacitats creatives. Aix mateix, mitjanant aquest ventall sembla que estan en condicions de posar en prctica formes dacci cultural sovint pensades i ideades en clau poltica i controvertida, capaces de domesticar (Mandich, 2008) els temps fortament accelerats (Leccardi, 2009) i els espais abstractes (Lefebvre, 1974) de la ciutat. Aix doncs, creen formes de negociaci activa enfront dels canvis socials que estan vivint, que sovint penalitzen la construcci de vincles socials i la participaci collectiva. Daquesta manera, mantenen la capacitat de donar una empremta subjectiva als temps-espais de la vida quotidiana, obrint-los a prctiques de desprivatitzaci i de descomercialitzaci. Aix mateix, mostren lestret nexe que uneix actualment les seves accions culturals (i artstiques) amb la vida quotidiana i la reconstrucci despais pblics a la ciutat. Tanmateix, per comprendre la importncia estratgica daquestes prctiques en lmbit poltic, cal detenir-se prviament en lespai social en qu avui dia se situen les persones joves.
Viure en el present absolut

En un assaig ben conegut, Agnes Heller (1994) subratlla la qesti del present absolut assenyalant-lo com a tret com de lexperincia de la modernitat contempornia. En una poca de desplaaments cada vegada ms rpids reals i virtuals, en la qual ens podem moure fsicament dun pas a un altre en poques hores (o, entre continents, en un dia o poc ms), podem dir que estem immersos en una cultura del present absolut. Els llocs als quals arribem i les relacions que establim remeten a la preeminncia del present com a principi que guia les accions i les relacions socials. El present acaba esdevenint lnica casa comuna, la dimensi amb qu actualment tots i totes cultivem, o haurem de tractar de cultivar, la familiaritat; per tant, la referncia privilegiada de lacci. Les reexions de Heller sembla que coincideixen amb lanlisi de la cultura del nou capitalisme proposada per Sennett (2006). Segons Richard Sennett, la inestabilitat, que des de sempre ha estat en la base de leconomia capitalista, es perfecciona en les organitzacions contempornies mitjanant la desvaloritzaci de dos elements clau de ltica del treball: la remissi de les graticacions i el pensament estratgic orientat a llarg termini (Sennett, 2006). Com a resultat daquest procs, falla aquell principi de racionalitzaci del temps sobre la base del qual les persones poden pensar la seva vida com una novella almenys parcialment previsible. Amb la modernitat en el seu zenit, mentre el projecte denia el ventall de les possibilitats individuals, la remissi de les graticacions la repressi dels impulsos hedonistes en el present amb vista a possibles benecis futurs constitua potser el principi guia ms rellevant per a lacci. Una part essencial dels processos de formaci personal, de la Bildung individual, contribua duna manera determinant a construir la biograa moderna. En el centre de la narraci biogrca de la modernitat, com ha subratllat la fenomenologia social, shi troba, de fet, el projecte de vida. Ms concretament, en la modernitat la biograa dun individu s apresa per ell com a (...) projecte (Berger et al., 1973: 71).
48 MONOGRFIC
En lpoca del capitalisme nancer i del present absolut, per contra, el projecte sembla inadequat per garantir una relaci positiva amb el futur. Ara com ara, la principal guia dactuaci sembla sobretot la ductilitat, la capacitat de seguir i adaptar-se al ux dels canvis sense oposar-hi gaire resistncia, lhabilitat de ser rpids en les decisions, a ms destar oberts a les novetats. La narraci biogrca, en sintonia amb aquesta visi, es construeix, al seu torn, al voltant depisodis biogrcs majoritriament concebuts duna manera autnoma lun de laltre, fora duna lnia de continutat garantida per una representaci lineal i acumulativa del temps (Bauman, 2002). El present no sembla preparar el futur, ni el passat constituir una reserva dexperincia utilitzable. La velocitat del canvi, que ara ja no mesura les transicions entre generacions, sin que xoca, de manera incls dramtica, amb les biograes individuals (en primer lloc, mitjanant la inestabilitat laboral), es transforma en una caracterstica essencial prpia de la cultura del nou capitalisme. En aquest marc, especialment per als joves, la idea duna vegada per totes, delecci biogrca sobre la qual no s possible tornar en un altre moment per modicar-la si cal, sembla obsoleta. La irreversibilitat del temps i la irreversibilitat potencial dalgunes decisions existencials (per exemple, les vinculades amb el fet de procrear) entren, aix doncs, en conicte amb lexigncia destar preparat per aprotar el moment. El temps aleshores es dibuixa com a puntiforme i discontinu, marcat per dates lmit que van canviant i es van renovant. Mentre els programes ocupen el lloc dels projectes, la cultura de la provisionalitat sintrodueix de manera invasiva en la vida sociocultural, juntament amb la convicci que la capacitat daprotar loportunitat del moment i de surfejar, de mantenir-se en la cresta de lonada, constitueixen lautntic salvavides en un univers caracteritzat per la velocitat i el canvi continu. La relaci amb el futur, per tant, es transforma. Una vegada dissipat el projecte de vida com a instrument a travs del qual posar-se en relaci amb el futur, es posen en marxa els programes dacci a curt i a molt curt termini, constituts entorn de lactivitat ja iniciada en el present o a punt diniciar-se. Lhoritz temporal es contreu; no el futur, sin el present extens (Nowotny, 1987) esdev la dimensi de referncia. En la prctica, un programa dacci arriba a la quan lactivitat daqu a uns mesos, rarament ms dun any acaba (s el cas, per exemple, dun contracte temporal, o de lobtenci dun ttol quan el curs est a punt dacabar, o, ns i tot, dun viatge projectat per a lestiu que ve). Daltra banda, per a una minoria signicativa de joves pren forma la que ha estat denida encertadament com a estratgia de la indeterminaci (Lasen, 2001: 90). Amb aquest terme es pretn subratllar la creixent capacitat dels joves amb ms recursos (partint dels econmics) per interpretar la incertesa del futur com a multiplicaci de les
possibilitats i com a potencialitat afegida dacci ms que com a lmit. Aix doncs, no pas pocs joves, nois i noies en la mateixa proporci, mostren una tendncia a obrir, en positiu, el seu propi temps biogrc a la imprevisibilitat, tenint en compte anticipadament la possibilitat defectuar canvis de rumb tamb prou rpids i radicals. Ambdues respostes, els programes que miren cap al present extens i lobertura a limprevist, expliquen la voluntat dels joves de fer front al desaament del futur en lpoca accelerada i incerta del neoliberalisme. Per existeix, tamb, un pla diferent, no menys rellevant, de reacci a lacceleraci i a la incertesa dels temps.2 La resposta, en aquest cas, es fonamenta en forma de tctica quotidiana per reprendre lexpressi de De Certeau (1980) a travs de la qual construir una relaci signicativa amb els temps i els espais de la ciutat. s una forma dart quotidi creat a partir de la capacitat de jugar amb els esdeveniments per transformar-los en altres tantes ocasions de relacions i de plaer; un art que, en el cas dels nostres joves, no s estrany que vagi associat a autntiques formes prpies de producci cultural, sovint concebudes com a acci poltica. Per tant, no es tracta solament de la construcci de relacions signicatives, sin de relacions socials promogudes mitjanant la transformaci de lespai en espai pblic i el temps en temps compartit; emprenent, per dir-ho aix, prctiques culturals i de sociabilitat fonamentades en el reconeixement recproc, en lintercanvi, el dileg i la gratutat. A travs daquestes tctiques, els nostres joves domestiquen de manera creativa, individualment i collectivament, molts espais de la ciutat, els tornen acollidors i tranquillitzadors; treballen, per tant, per reconstruir un equilibri entre temps i espais mitjanant prctiques de reterritorialitzaci i resignicaci (a Mil, val a dir, ms necessries que en altres llocs, com armen molts joves3, a causa de la velocitat frentica que hi impera). Aquests processos, com es mostrar a continuaci, mentre reconstrueixen formes dgora permeten posar novament en comunicaci present i futur, iniciant processos virtuosos de recuperaci duna temporalitat no contreta, no exclusivament limitada a lentorn del present. Per a aquests joves, el fet de concentrar les seves energies sobre prctiques quotidianes no adquireix el signicat de fuga, desconcert o estranyament. Ms aviat, retrata una relaci amb el temps que sestructura positivament a travs duna relaci signicativa amb lespai s a dir, el que s local s constantment travessat per circuits globals, produint daquesta manera noves formes despacialitat urbana (Sassen, 2009). En aquest marc, les esferes pblica i privada tendeixen, al seu torn, a congurar-se no com a dimensions discontnues i contraposades, sin com un sistema modular (Garca Canclini, 1997; Rodrigues Carrano, 2002). Dit altrament, les dues esferes sinueixen recprocament, contribuint cadascuna a organitzar els signicats de laltra.4
Lartista Nais ha esdevingut un referent del moviment street art a Mil i tot Itlia.
La ciutadania cultural
En aquest terreny quotidi ric en plantejaments hbrids i innovacions potencials sobre lmbit de la ciutadania cultural (Pakulski, 1997; Isin i Wood, 1999; Stevenson, 2003). Es tracta duna forma de participaci cvica dels joves encara escassament estudiada, si b la seva rellevncia avui dia sembla sempre ms estratgica, definida prioritriament amb referncia als drets daccs a la producci, a la distribuci i al consum de bns culturals. A travs seu es dibuixa un nou mbit de conflictes i de lluites per al reconeixement daquests drets (Isin i Wood, 1999: 123 i segents), sent la ciutat lmbit del seu exercici. En aquest context els actors es presenten com a ciutadans amb voluntat i capacitat de relacionar-se duna manera activa i conscient amb el mn dels productes i de la producci culturals. En aquest sentit, les prctiques de consum no sn dimonitzades aqu com expressi exclusiva dalienaci i mercantilitzaci, dacord amb la crtica a la cultura de masses proposada per lEscola de Frankfurt. Ms aviat, sargumenten com a dimensions en si ambivalents, terreny potencial dautoexpressi, per, alhora, mbit rgidament sotms a lgiques de poder (Sassatelli, 2004). En aquest context, la ciutadania consumista, analitzada per Lash i Urry (1994: 309-310), es fonamenta en el dret a laccs a una mplia varietat de productes culturals, de serveis i de mercaderies. El consum s considerat una prctica dempoderament, instrument dexpressi de la subjectivitat i de potencial de creativitat ms que un aspecte exclusivament sobredeterminat i passiu. I, tanmateix, la ciutadania cultural, si ms no en laccepci proposada per Isin i Wood (1999), sembla un concepte ms ampli i ms crtic que lindicat per Lash i Urry. El consum, per exemple, es posa en dubte en un context danlisi de les desigualtats en termes de capital econmic, cultural i social a disposici del consumidor. A ms, hi ha una conscincia crtica i un reconeixement explcit del paper que, en el postfordisme (que substitueix el consum de masses pel consum especialitzat), exerceixen els bns culturals en les dinmiques productives ms mplies. Seguint aquesta mateixa lnia danlisi, sadverteix tamb que les prctiques relacionades amb el consumisme poltic (Tosi, 2006) aquelles prctiques que posen en estreta relaci ciutadania activa i formes de consum crtic i/o tic entren plenament en el territori de la ciutadania cultural. Aqu lactivitat de consum es descriu com a activitat poltica en sentit estricte (Micheletti, Follesdal i Stolle, 2004), com una oportunitat de comproms collectiu i de lluita democrtica, per exemple en
defensa dels drets de poblacions ns i tot espacialment molt llunyanes. En la nova economia cultural en qu estem immersos, caracteritzada per una obsolescncia molt rpida de bns i mercaderies i, alhora, per una disponibilitat igualment rpida didentitats i estils de vida, lmbit de la ciutadania cultural es congura, per tant, com una dimensi socialment rellevant des de diversos punts de vista. En primer lloc, en termes generals, planteja el nexe entre ciutadania i identitat i evidencia tensions potencials entre aquestes, assenyalant que els processos de canvi social amb els quals ens enfrontem han transformat el concepte tradicional de ciutad/ciutadana (Turner, 1990; Isin, Turner, 2002). Aix doncs, el concepte de ciutadania avui dia inclou, a ms de dimensions ja mpliament debatudes com ara la dimensi tnica, aspectes que ns ara eren considerats excntrics: per exemple, al costat de la dimensi cultural, la sexual, de la intimitat o de lecologia aquest ltim confronta drets dels grups i drets de la natura, i aix successivament. Lamplitud daquestes inclusions, entre altres conseqncies, produeix friccions abans desconegudes entre la fora universalista de la ciutadania i les reivindicacions particulars didentitat. Alhora, situa en el centre de la reexi sobre la ciutadania dos temes interconnectats: lexperincia viscuda (Lister, 1997) i el reconeixement (Honneth, 1992). El concepte de ciutadania cultural, en aquest sentit, remet al dret a una participaci plena en lesfera cultural i, al mateix temps, a un reconeixement de les experincies, i de les identitats, vinculades a aquesta participaci. En segon lloc, sindueix a posar en el centre de la reexi al costat del tema de les desigualtats amb relaci a lunivers de la cultura i laccs als bns culturals la qesti de la valoraci de la pluralitat dels signicats, de les representacions i de les diferncies entre cultures. Aquesta valoraci sembla ms rellevant pel fet que pot contrastar les dinmiques contempornies de buidatge dobjectes culturals al seu torn unides als processos de buidatge de temps i espai que comporta la societat de lacceleraci (Rosa i Scheuerman, 2009; Leccardi, 2009). Molt succintament, es pot armar que la ciutadania cultural actualment est relacionada amb el dret a ser no solament consumidors actius i conscients, sin tamb productors actius de smbols i signicats (Isin i Wood, 1999: 152). Si reexionem sobre la ciutadania cultural, sobserva que en la relaci que els joves entrevistats estableixen amb la ciutat de Mil sorgeixen alguns aspectes especcs, vinculats al temps i context del seu exercici. En aquest sentit, es detecta que en general es jutja negativament la relaci que Mil tradicionalment una ciutat renada i alhora demo-
Festa de la bici. Vicente Zambrano
Graffitis, tags, enganxines, etc. sn instruments dexpressi identitria, a travs dels quals els joves manifesten la seva presncia al territori urb. Corinne Schwaller
crtica amb un perl cultural estableix, avui dia, amb el mn de la cultura: prevalena de les lgiques comercials; prdua despais pblics dedicats a la cultura; absncia dobertura a lexperimentaci artstica; crisi dels espais alternatius de trobada i prctica cultural i poltica collectiva com els centres socials; manca despais oberts (per exemple, places) on construir formes de sociabilitat cultural; processos de transformaci urbana en alguns barris (per exemple, al barri Isola) ms atents a lexperimentaci arquitectnica i comercial que no pas a la conservaci despais pblics; manca de suport a les prctiques culturals per part del sector pblic. En resum, els joves entrevistats en la recerca subratllen majoritriament una experincia incompleta de ciutadania cultural. Al mateix temps, per, mostren en general un desig de comproms amb aquest camp, considerat un mbit crucial de batalla democrtica: per larmaci del dret a la prctica cultural i artstica; per la defensa dels espais pblics de trobada, relaci, dileg; pel reconeixement de la importncia, en la perspectiva de creixement duna cultura cvica, del fet dapropiar-se temporalment de llocs urbans (De Certeau, 1980). En llegir les entrevistes i els informes de lobservaci participant, crida latenci la conscincia dels joves sobre la capacitat de les prctiques culturals de crear ex novo temps (no accelerats) i espais (viscuts). Diversos joves que han participat en la recerca subratllen, per exemple, que han experimentat personalment lestreta relaci analitzada, entre daltres, per Lefebvre (1958-1961; 1974) entre el domini duna visi abstracta de lespai, considerat com lxit de lacoblament de punts equivalents, i una concepci puntiforme i igualment abstracta del temps, al costat dinstants homogenis i intercanviables.5 En els informes del treball etnogrc, aix com en les entrevistes, quan els joves estan compromesos en prctiques de ciutadania cultural invertint el seu temps en accions de transformaci dels espais urbans (iniciatives collectives, prctiques dstreet art, construccions despais de sociabilitat al barri, i aix successivament), lespai tendeix a temporalitzar-se: esdev espai en moviment, en transformaci; component fonamental de les experincies que li donen forma (Crang, 2001). Igual que en les prctiques culturals (incloent-hi les prctiques de consum), la matematitzaci del temps s sempre espria, no s mai completa; de manera anloga la dimensi espacial tendeix a no estar mai del tot desproveda de la seva qualitat concreta de medium de la interacci. La ciutadania cultural dels joves entrevistats, tant si es tracta de joves italians com estrangers,6 es construeix,
per tant, sobre la base de la capacitat de les prctiques culturals de crear temps i espais, i no simplement de prendre forma dins de temps-espais donats. En aquest sentit, la crtica, ns i tot ferotge, que alguns joves realitzen als ritmes accelerats (i mercantilitzats) de la ciutat, esdev aix mateix una denncia de la prdua de valor que pateixen els espais locals per exemple, si es priven de prctiques culturals collectives. En efecte, els espais locals avui dia estan estretament interconnectats, com sha assenyalat, a un nombre creixent despais globals, sovint inserits en les lgiques de mercat i de consum, espais que la ciutat fa presents a travs del ux continu dinformacions, imatges, signes, formes de relaci amb les tecnologies meditiques. En el seu conjunt, aquests aspectes remeten a una concepci activa de ciutadania que, al seu torn, no es pot separar de la idea duna temporalitat oberta al futur. Com Scheuerman arma en la seva reexi sobre la relaci entre temps i ciutadania: La vida pblica es basa en lhabilitat del ciutad de perseguir objectius a un termini relativament llarg, aix com la seva capacitat fonamental de comproms recproc; una acci eca en collaboraci amb els nostres semblants altrament pot resultar impossible. (2009: 297) Sense futur, dins un temps social accelerat i nicament orientat al present, la idea mateixa de democrcia no t base i, de manera simtrica, tamb la de lesfera pblica. En conclusi, les prctiques de la ciutadania cultural que la recerca ha revelat donen lloc tant a processos signicatius de reapropiaci dels espais de la ciutat com a una reconquesta, si ms no potencial, de formes de temporalitat histriques, obertes al futur per part dels joves. Les poltiques pbliques noms poden fer seva aquesta capacitat difonent-la i reforant-la.
MONOGRFIC 51
Bibliografia
BAUMAN, Z. (2002), Modernidad Lquida, Buenos Aires, Fondo de Cultura Econmica. BERGER, P.; BERGER, B.; KELLNER, H. (1973). The Homeless Mind: Modernization and Consciousness, Nova York, Random Hous. CAMOZZI, I. (2010), Esperienze spazio-temporali di giovani stranieri nella metropoli. Tra creativit e cosmopolitismo, a G. Mandich (ed.), Culture quotidiane. Addomesticare lo spazio e il tempo, Roma, Carocci. CRANG, M. (2001), Rhythms of the City: Temporalised Space and Motion, a J. May, N. Thrift (eds.), Timespace. Geographies of Temporality, Londres i Nova York, Routledge. DE CERTEAU, M. (1980), Linvention du quotidien, 1. Lart de faire, Pars, Union Gnrale dditions. GARCA CANCLINI, N. (1997), Cultura y comunicacin: entre lo global y lo local, La Plata, Ediciones de Periodismo y Comunicacin Social. HELLER, A. (1994), Dove ci sentiamo a casa?, Il Mulino, 353, maigjuny, 381-399. HONNETH, A. (1992), Kampf um Anerkennung. Grammatik sozialer Konflikte, Frankfurt, Suhrkamp. ISIN, E.F.; TURNER, B.S. (eds.) (2002), Handbook of Citizenship Studies, Londres, Sage. ISIN, E.F.; WOOD, P.K. (1999), Citizenship & Identity, Londres, Sage. LASEN A. (2001), Le temps des jeunes. Rythmes, dure et virtualits, Pars, LHarmattan. LASH, S. (1995), Reflexivity and its Doubles: Structure, Aesthetics, Community, a U. Beck, A. Giddens, S. Lash, Reflexive Modernization. Politics, Tradition and Aesthetics in the Modern Social Order, Cambridge, Polity Press. LASH, S.; URRY, J. (1994), Economies of Signs and Space, Londres, Sage. LECCARDI, C. (2005), I tempi di vita fra accelerazione e lentezza, a F. Crespi (ed.), Tempo vola. Lesperienza del tempo nella societ contemporanea, Bolonya, Il Mulino. LECCARDI, C. (2009), Sociologie del tempo. Soggetti e tempo nella societ dellaccelerazione, Roma-Bari, Laterza. LEFEBVRE, H. (1958-1961), Critique de la vie quotidienne, Pars, LArche. LEFEBVRE, H. (1974), La production de lespace, Pars, Anthropos. LISTER, R. (1997), Citizenship: Towards a Feminist Synthesis, Feminist Review, 57, 28-48. MANDICH, G. (2008), Domesticating Urban Space. Including Public
Spaces in the Domestic Sphere, document presentat al Frum de Sociologia, Investigaci Pblica i Debat Pblic, Barcelona, 5-8 de setembre. MICHELETTI, M.; FOLLESDAL, A.; STOLLE, D. (eds.) (2004), Politics, Products and Markets, New Brunswick, Transaction Publishers. MILES, S. (2002), Victims of Risk? Young People and the Construction of Lifestyles, a M. Cieslik, G. Pollock (eds.), Young People in Risk Society, Aldershot, Ashgate. NOWOTNY, H. (1987), Dal futuro al presente esteso: il tempo nei sistemi sociali, Sociologia e ricerca sociale, 23, 12-25. PAKULSKI, J. (1997), Cultural Citizenship, Citizenship Studies, 1 (1), 73-86. RAMPAZI, M. (ed.) (2002), Lincertezza quotidiana. Politica, lavoro, relazioni nella societ del rischio, Mil, Guerini. RODRIGUES CARRANO, P.C. (2002), Os jovens e a cidade, Rio de Janeiro, Relume Dumar. ROSA, H.; SCHEUERMAN, W.E. (eds.) (2009), High-Speed Society. Social Acceleration, Power, and Modernity, Pennsilvnia, The Pennsylvania University Press. ROSITI, F. (2002), Incertezze e turbamenti della distinzione pubblico/ privato nella cultura di massa, a M. Rampazi (ed.), Lincertezza quotidiana. Politica lavoro, relazioni nella societ del rischio, Mil, Guerini. SASSATELLI, R. (2004), Consumo, cultura e societ, Bolonya, Il Mulino. SASSEN, S. (2009), Le citt come zone di frontiera, a Lettera internazionale, 4, 22-24. SCHEUERMAN, W.E. (2009), Citizenship and Speed, a H. Rosa i W.E. Scheuerman (eds.), High-Speed Society. Social Acceleration, Power, and Modernity, Pennsilvnia, The Pennsylvania University Press. SCIOLLA, L. (2004), La terza sfera. La sfera pubblica tra societ civile e Statu, a R. Segatori, C. Cristofori, A. Santambrogio (eds.), Sociologia ed esperienza di vita. Scritti in onore di Franco Crespi, Bolonya, Il Mulino. SENNETT, R. (2006), The Culture of the New Capitalism, New Haven i Londres, Yale University Press. STEVENSON, N. (2003), Cultural Citizenship, Maidenhead, Open University Press. TOMLINSON, J. (1999), Globalization and Culture, Cambridge, Polity Press. TOSI, S. (ed.) (2006), Consumi e partecipazione politica. Tra azione individuale e mobilitazione collettiva, Mil, Angeli. TURNER, B.S. (1990), Outline of a Theory of Citizenship, Sociology, 24 (2), 189- 217.
1. Els resultats de la recerca, duta a terme a Mil, es troben resumits als assajos de Leccardi, Camozzi i Gambardella continguts al llibre Culture quotidiane, edici a crrec de Giuliana Mandich (2010). Daltra banda, est en preparaci el volum que presenta i aplega els materials tant de la recerca realitzada a Mil com els relatius a la recerca duta a terme a la ciutat de Pavia sobre la relaci que els joves estableixen amb casa seva. El volum (Leccardi, Rampazi i Gambardella, Sentirsi a casa) es publicar durant lany 2011 per la UTET. 2. En el context itali sha analitzat mpliament aquest darrer tret, caracterstic de les societats occidentals contempornies. Marita Rampazi (2002). 3. Aquest aspecte tamb es plantejava en una altra recerca realitzada a Mil en la primera dcada del nostre segle. Cfr. Leccardi (2005).
4. Sobre la redefinici dels lmits, entre mbit pblic i mbit privat en les societats occidentals, vegeu les reflexions de Rositi (2002). 5. Aix doncs, per exemple, un dels joves entrevistats (24 anys), ja actiu en lescena cultural nacional com a novellista, afirma que, si un espai pblic s poc costs s a dir, si sen pot gaudir amb poques despeses de manteniment, ls del temps que aquest espai permet tamb tendir a tenir una qualitat diversa, capa de respondre positivament a la necessitat de control i personalitzaci del temps. 6. Ilenya Camozzi (2010) ha reflexionat en la investigaci sobre la seva experincia. Es tracta dun grup particular de joves immigrants de Mil, que en el moment en qu es va fer lentrevista, estaven compromesos amb un projecte destudi o de treball amb rerefons artstic.
s e i g o l o n c e T s e v o N i s e v Jo
ani Francis Pisci alitzaci, xa alitzat en glob
pe Periodista es s tecnol e social de le ct pa m li i es rx
formaci ogies de la in
Jarkko Rikkil
MONOGRFIC 53
ARTICLE
Dir que el futur de les TIC depn dels joves no s fer gala duna gran originalitat, encara que resulta difcil, per no dir illusori, pretendre saber en quina direcci aquests les conduiran. La qesti no s, per aix, menys interessant en la mesura que introduir una bretxa generacional en la histria i levoluci daquestes tecnologies, que canvien completament les nostres vides, s afrontar un tipus de canvi diferent i, per tant, un futur potencialment distint del que suposen les bretxes precedents.
El maquinari
Desprs de lera dels ordinadors centrals (els mainframes) va arribar la dels ordinadors personals (els PC) i ara estem entrant en la dels aparells que es poden portar a sobre en tot moment. Es tracta, de fet, duna lectura dissenyada per enginyers i fabricants. Certament no li manca sentit i dna una imatge de realitats perceptibles per tots. Cadascuna correspon tamb a models de tipus social i ns i tot poltic. Extremadament costosos i voluminosos, ls i prestacions dels mainframes estaven reservats als governs i a institucions molt poderoses. El pas als ordinadors personals es va viure, amb ra, com una democratitzaci. Grcies a la baixada de preus, un gran nombre de famlies va poder aconseguir-ne un, primer als pasos rics i a continuaci, cada cop ms, a tot el mn. Smartphones i tablets estendards de la mobilitat sn, almenys a Occident, aparells essencialment individuals. Aquests permeten a cadasc comunicar-se des de qualsevol rac, rebre trucades que noms van dirigides a ell o a ella... Lemergncia dun individualisme en xarxa que aquests aparells faciliten podria marcar, daltra banda, una etapa important en levoluci de les nostres societats. Per simbolitzar el canvi de civilitzaci que sacosta tornar a aquest tema ms endavant per la mida dels objectes que utilitzem resulta manifestament insucient; pitjor encara: el mn de les TIC ja no est determinat pel maquinari.
Sectors socials implicats

Una lectura que tingus en compte als sectors implicats en cada etapa de la revoluci digital condueix a una visi substancialment diferent. Permet afegir la dimensi social a la tecnolgica en la comprensi de levoluci ultrarpida en qu estem immersos. En el pla estrictament tecnolgic, aix significa tamb que passem de posar lmfasi en les mquines a una aproximaci ms de xarxes que sorganitzen al voltant dInternet i de la web. El primer perode s precisament el dels enginyers a cadasc all que s seu. Aquest cobreix tot el que prece-
deix a la invenci del navegador visual lany 1992. El pas dels mainframes als ordinadors personals shavia iniciat molt abans. Internet existia des de 1969 (ARPANET) i la web, per la seva banda, des de 1990. Ara b, va ser Mosaic el primer navegador que permetia navegar fcilment duna pgina o dun lloc a un altre, el que lany 1992 va traslladar la informtica dun mbit controlat pels informtics, sense els quals la major part de nosaltres estvem perduts, a un espai obert en qu cadasc podia progressar ms o menys segons la seva voluntat. En un primer moment, el que avui sha anomenat web 1.0 va ser bsicament del domini de les institucions, que la van utilitzar com una eina per donar-se a conixer. Els llocs eren portats per especialistes. Aquestes institucions van fer el que sabien fer: aplicar la lgica del broadcast a una arquitectura de xarxes sense treure partit de les seves capacitats de comunicaci horitzontal. El contingut estava tan encotillat com un discurs poltic o com un comunicat de premsa. No obstant aix, a partir daquest moment leina ms popular va ser el correu electrnic que permet, precisament, la comunicaci directa entre les persones. El pas a la comunicaci horitzontal en temps real va estar facilitat pel xat ICQ de Mirabilis, adquirit rpidament per AOL que permetia als usuaris comunicar-se mitjanant text de manera sincronitzada. Quan parlem dinstitucions ens referim tamb a empreses i el ciberespai va aparixer com un nou territori per conquerir que va donar lloc, aix, a una nova febre de lor. Daquesta manera, el perode posterior, caricaturitzat pel boom de les puntcom i nalitzat amb el seu enfonsament, va estar marcat per la inuncia dels homes ms sovint en lmbit de les TIC i de les dones de negocis. Van ser ells qui van entendre, tant per necessitat com per intelligncia, que podien treure partit del potencial tcnic ms prometedor de la web: la seva arquitectura de participaci, que existia des del principi encara que la seva faceta ms essencial havia estat ignorada. La lgica de la comunicaci horitzontal i lampliaci de les lnies dalta velocitat, que permeten estar permanentment connectat
54 MONOGRFIC
(always on), van fomentar la participaci dels usuaris. Va ser llavors quan va nixer la web 2.0 (lany 2004) de la que ens hem convertit en autntics herois, com assenyalaven les portades de dues revistes Time i Newsweek en les que podia llegir-se que la web s You, o el que s el mateix nosaltres. Ara b, aquest nosaltres atomitzat, per simptic que pugui resultar, no signica gran cosa, encara que impliqui canviar de dalt a baix les relacions entre els individus i els grups (en especial, lindividualisme en xarxa que permet que cadasc esculli els seus grups i els abandoni quan desitgi), les formes dorganitzaci (les xarxes sn a hores dara ms ecaces que les jerarquies) i les maneres de treballar (empresa 2.0). El pas a letapa segent va estar marcat per la victria de Barack Obama en les eleccions presidencials de 2008, deguda parcialment al seu domini de les xarxes socials i de la comunicaci online, la qual va suposar la penetraci de les TIC en lorganitzaci de les nostres societats. Desprs de les campanyes que encara capten la nostra atenci, aquestes no han deixat de modicar, de manera lenta per segura, la manera de governar transparncia, participaci i els moviments de rebelli i de participaci de consumidors i ciutadans. Si com sembla just pensar, la prxima etapa estar marcada per grans canvis en leducaci i laprenentatge, podrem assenyalar potser que ens trobem al llindar dun canvi de civilitzaci. Com denir-ho duna altra manera si ha canviat completament lorganitzaci i la comunicaci de les institucions i les empreses, la participaci dels consumidors i ciutadans, la manera de treballar, els modes dorganitzaci econmics i socials, aix com la formaci de les noves generacions?
Generacions
Proposar una ruptura basant-se en les generacions s assumir de fet el pas a quelcom distint, reconixer implcitament que tothom est ara implicat i que el canvi es deu menys a la penetraci en un nou sector que a la manera en qu utilitzem les tecnologies. Ens enfrontem, almenys, a dos problemes. Els joves no sn una categoria acceptable per a qui aspira a la serietat. Hi ha gent jove, daix no hi ha cap dubte. Hi ha conictes generacionals, dem. Per linconvenient de
Cmic electrnic. Jarkko Rikkil
MONOGRFIC 55
Joves llegint un cmic en un e-book durant el Festival de cmics de la Biblioteca Municipal de Tampere.
tal aproximaci s que tendeix a car tots els joves en el mateix sac quan el ms important s veure els problemes que plantegen la diversitat de condicions, les desigualtats daccs i altres diferncies. Partir de la creena que els nadius digitals, pel fet de ser millors en les TIC que els adults, sn la garantia duna societat digital millor, s precipitar-se en treure conclusions. I no ho sn per dues raons relativament simples: si b s innegable la seva relaci ms natural amb les tecnologies de la informaci i, especialment, amb els artefactes que ens permeten accedir-hi, aquests no neixen amb una cincia infusa de les TIC. Tenen necessitat daprendre i comprendre. El seu problema particular s que, suposadament, les generacions precedents, encarregades tradicionalment de formar-los, estan menys familiaritzades que ells en aquest terreny. La segona ra s que la noci de generaci no ret compte de les diferncies, de la diversitat de condicions, de les desigualtats. La distncia s, sens dubte, menor entre un nen de classe acomodada que viu en una de les metrpolis mundials i el seu pare, per poc que ambds estiguin al dia, que la que el separa dun nen duna zona rural dun pas en vies de desenvolupament. La qesti ms interessant s potser la del seu potencial impacte sobre les amenaces i tensions que graviten sobre les TIC. A risc de simplicar en excs, les dividirem en dues categories: les amenaces que graviten sobre levoluci dInternet i de la web, duna banda, i les tensions suscitades per aquells que soposen encara a la penetraci, a ladopci, a lextensi de ls de les TIC, per una altra.
La major part dels analistes que estudien el futur de les tecnologies, intenten extreuren les tendncies, i una de les ms evidents consisteix a ressenyar que no s dir gran cosa larribada massiva de joves nascuts en lera de lordinador i del telfon mbil al mercat de treball, a lesfera pblica. s bastant versemblant que aquests adoptin prctiques diferents a les dels ms grans pels usos diferents que en fan i per una comprensi que no t res a veure amb la dels ms grans. Considerem insucient dedicar-nos a fer una anlisi positiva de les tendncies: tal producte arriba, els joves desembarquen, tal s es generalitza. Per molt desigual que estigui distribut (Gibson), el futur s sempre qesti denfrontaments i de conictes; daqu linters en preveure limpacte que poden tenir els joves en el futur de les TIC. En aquest marc, cal tenir en compte les amenaces que graviten sobre Internet, tal com les analitza Jonathan Zittrain. A la seva obra The Future of the Internet and How to Stop it1, no dubta a qualicar de contrarevoluci el doble perill que representen les aplicacions tipus iTunes i la centralitzaci tipus Facebook. Considera lautor que aquesta podria allunyar els usuaris comuns de lInternet generador dinnovacions i de pertorbacions i empnyer-los cap a una xarxa daparells que inclou algunes de les funcions ms potents de lInternet actual per que limita, en gran manera, la seva capacitat dinnovaci.
1. http://futureoftheinternet.org/static/ZittrainTheFutureoftheInternet.pdf
56 MONOGRFIC
El concepte clau del llibre s la noci de generativity que deneix com la capacitat dun sistema de produir canvis no anticipats [pels seus creadors] grcies a contribucions no ltrades procedents daudincies mplies i variades. Les caracterstiques que inviten a tals aportacions sn tant dordre social com dordre tcnic. Les relacions resultants reecteixen el punt en qu els usuaris sidentiquen com a contribuents i participants ms que com a consumidors. Per a Zittrain s evident que les aplicacions i aparells controlats pels provedors no constitueixen un perill en si mateixos. La dimensi social resulta essencial i limpacte dels joves evident. Aquest pot ser, sens dubte, positiu en la mesura que pel fet destar ms versats en les TIC, tenen menys por, shi troben ms a gust i, per tant, sn susceptibles de navegar amb ms desimboltura per un sistema obert del tipus que Zittrain defensa. Ara b, en la mesura que, faltats de formaci, tenen ms agilitat que comprensi, la major part dells pot deixar-se seduir perfectament pel mn tancat de les apps (aplicacions). LiPhone s lsmartphone ms desitjat i Facebook, un espai de trobada obligatria. Podrem qualicar aquesta amenaa de contrareforma interna. Nhi ha una altra que prov daquells que encara rebutgen no importa quin sigui el seu argument les tecnologies de la informaci o que cerquen limitar tant com sigui possible el seu s i penetraci. El cas dels mitjans de comunicaci o dels llibres electrnics, en pasos com Frana i Espanya, en sn bons exemples. Assistim en els mitjans de comunicaci, des de linici de la crisi de 2008, a una recuperaci de les redaccions web per part de les redaccions tradicionals. La integraci no s dolenta en si mateixa, encara que pot resultar catastrca quan es dna el poder als periodistes veterans que noms accepten la web obligats o forats o que intenten ignorar les seves virtuts de comunicaci horitzontal. Alguns dels diaris ms importants dEuropa i dels Estats Units han perdut, daquesta manera, als pioners de la revoluci digital en els mitjans informatius. Els han emps, aix, a crear llocs webs alternatius que amenacen en convertirse rpidament en els seus ms temibles competidors. En el cas dels llibres, el rebuig prctic a Espanya i Frana especialment de facilitar laccs a la versi digital de les obres publicades correspon a un rebuig dadaptaci, a un intent de bloqueig de facto de levoluci digital. En els dos casos, larribada de joves per als qui tot aix s natural pot canviar el curs de les coses, encara que ha de desconar-se duna tendncia comuna entre els ambiciosos, a linici de la seva carrera, consistent a adoptar les postures dominants amb lesperana dobtenir xit ms rpidament. Aix s quelcom freqent a les escoles de periodisme. Un element de resposta consisteix a desenvolupar massivament lalfabetitzaci digital (el neologisme s prctica-
ment inevitable). No es tracta simplement dalfabetitzaci sin ms b, com en el sentit anglosax del terme, duna formaci en la doble dimensi prctica i cultural. El problema s que aquesta, en principi, hauria de ser impartida pels adults que no sn necessriament els ms versats en la matria i, el que s encara pitjor, estan habituats a formes docents top down o broadcast, que sn precisament tot all que la revoluci digital qestiona.
Cristina Diestro
MONOGRFIC 57
Comptat i debatut, perqu larribada dels joves tingui un impacte positiu clar sobre ls i la comprensi de les TIC, s essencial formar-los en la seva comprensi. Per, per a aix, s necessari una posada en tela de judici dels mtodes tradicionals densenyament que ha de comenar amb les generacions anteriors. Educaci i aprenentatge
han de concebres en parallel. El fet de compartir coneixement es correspon millor a aquesta realitat i amb les eines de qu disposem que la transmissi tradicional del saber. La responsabilitat s compartida entre institucions i individus; entre joves i grans. El desaament no s senzill.
s e i c n i r e p x E
Nagy/Presseamt Mnchen
MONOGRFIC 59
EXPERINCIA
Lesport com a eina de participaci dels joves

Julie Guyomard i Yvan Dromer
Direcci dAssociacionisme i Joventut, Oficina de la Joventut;
Louis Bertin
Direcci dEsports, Ajuntament de Rennes (Frana)
Des de la formalitzaci del primer projecte municipal per a la joventut lany 1994, lAjuntament de Rennes es planteja una qesti clau: quin s el lloc dels joves a la ciutat i, com a conseqncia daquesta primera pregunta, quina s la responsabilitat i el rol de lAjuntament a lhora dajudar aquests joves a denir i a fer-se seva la ciutat.
es de llavors, les accions pilot que shan dut a terme i les posteriors reexions sobre el tema, han perms identicar un determinat nombre diniciatives especialment pertinents en les quals invertir i desenvolupar o crear per afavorir laccs dels joves i, especialment els dedats compreses entre 16 i 25 anys a aquest estatus de ciutadans de ple dret implicats en el seu barri i en la seva ciutat. Pel que fa als estudiants i, ms concretament, als joves amb trajectries dinserci social, escolar i professional poc problemtiques, lAjuntament de Rennes treballa amb nombrosos socis collaboradors i disposa avui dia deines i accions ben identicades que requereixen ser regularment avaluades i adaptades per que, actualment, deneixen de manera estructuradora la poltica de joventut de la ciutat. En sn exemples els programes segents: El Fons per a Iniciatives Joves de Rennes, un sistema dajuts i beques de suport als projectes realitzats pels joves (de 300 a 900 ). La Nit dels 4 Dijous, un programa dactivitats doci nocturn gratut i sense alcohol. Suport a lexpressi dels joves per part del Centre Regional dInformaci Jove de la Regi de Bretanya. Ms concretament, pel que fa a la qesti de laccs dels joves a lesport, les accions de la ciutat es divideixen en diferents nivells: Lacompanyament en la posada en marxa dels programes dactivitats esportives en el marc escolar per part deducadors esportius municipals. Els Centres dIniciaci Esportiva.
Loferta dels clubs collaboradors de lOcina dEsports Municipal. Els objectius socioesportius de les associacions que gestionen els equipaments dels barris (sis convenis nous es formalitzaran properament). El centre de lleure Rcipon, que durant lestiu acull adolescents de 12 a 15 anys. I ms recentment: Els Animadors Esportius de Proximitat i, sobretot, les activitats que organitzen cada divendres als barris. Les Nits de lEsport. Algunes activitats esportives que es realitzen durant les vacances curtes escolars.
La Nit de lEsport
En el marc de la Nit dels 4 Dijous, lAjuntament de Rennes proposa una vetllada alternativa gaireb cada dijous aix com tamb alguns divendres. Cada mes, una daquestes vetllades es reserva a lesport, amb la qual cosa sapliquen els principis de la Nit dels 4 Dijous a diferents prctiques esportives. El conjunt del dispositiu de la Nit dels 4 Dijous est coordinat per lOficina de Joventut de Rennes, mentre que la conducci de la Nit de lEsport s a crrec de la Direcci dEsports, que lorganitza mitjanant la mobilitzaci dels seus agents, desenvolupant acords de collaboraci amb associacions esportives i obrint equipaments esportius en horari nocturn, amb lobjectiu datreure el pblic jove. Aquestes vetllades ofereixen als joves la possibilitat diniciar-se i practicar activitats esportives tradicionals, com ara el voleibol o el bdminton; de descobrir activitats
60 MONOGRFIC
ms originals, com per exemple el blackminton o el kinball, o fins i tot de compartir i iniciar-se en activitats esportives per a persones discapacitades, com ara el torball o el rugby en cadira de rodes. Amb totes aquestes activitats tamb safavoreixen els intercanvis entre la cultura i lesport. Exemple daix, el mes doctubre de 2010 els joves van poder nedar tot escoltant un concert de msica subaqutica o jugar una partida descacs al fons duna piscina. Les ltimes dades obtingudes ens confirmen que el pblic de les Nits de lEsport s molt fidel. En un 70% est format per estudiants, un 54% dels quals surt duna a dues vegades a la setmana, per quan assisteixen a una Nit de lEsport van directament a lequipament esportiu. Les principals motivacions dels usuaris sn fer esport, descobrir prctiques esportives noves i estar amb els amics. Noms a un 1% dels assistents a les Nits de lEsport els molesta la prohibici dalcohol durant les vetllades. I pel que fa a la participaci, 3.500 joves assisteixen a les set o vuit trobades proposades per temporada. Els principis bsics daquestes trobades sn ben senzills: es realitzen fora dels horaris habituals, sn gratutes, en el transcurs de la seva duraci no es permet la venda ni el consum dalcohol i sorganitzen amb la participaci dels
joves. Aquest ltim i important aspecte, va ser reafirmat a lavaluaci de 2010. Per aquesta ra sest estudiant lestabliment de nous acords de collaboraci, especialment amb les associacions destudiants i les universitats, per tamb amb els joves de tots els barris de Rennes. La implicaci de la xarxa destudiants en lorganitzaci daquestes nits s un objectiu preuat, ja que es vol transmetre als joves que les activitats esportives sn una forma alternativa danar de festa. Daquesta manera, el nostre objectiu s tamb fomentar que les dues joventuts, la que estudia i la que no, es retrobin en propostes que combinen lanimaci cultural amb les activitats esportives.
Projecte pilot Accs dels joves als equipaments esportius

Ms especficament en el cas dels joves en situaci de vulnerabilitat que principalment resideixen en barris dacci prioritria, sovint no accedeixen a les ofertes institucionals clssiques i tenen una presncia notria a lespai pblic, aquest objectiu de donar fora i valor al lloc que ocupen els joves als barris ha condut al desenvolupament dun cert nombre daccions especfiques dels dispositius precedents, com ara:
Accs lliure i gratut des de les 10 de la nit a les 3 de la matinada a tots els equipaments de la ciutat, on es proposen diferents activitats dirigides per educadors. Kinball, tchoukball, speedminton i blackminton sn activitats esportives valorades per ser originals.
MONOGRFIC 61
Activitats dautodefensa i escalada.
Les piscines romanen obertes amb activitats originals com ping-pong dins de laigua.
El servei dAnimadors amb Presncia al Carrer (APR), un servei danimadors que surten dels centres cvics amb lobjectiu de contactar amb els joves i facilitar-los laccs a les ofertes de lleure. Servei gestionat per lAssociaci Le Cercle Paul Bert. Loferiment de Locals Collectius Residencials (LCR), espais socials autnoms que lentitat concessionria posa a disposici dels habitants per tal que puguin dur a terme les seves iniciatives. LAssociaci per a la Renovaci de lAcci social gestiona aquesta proposta en representaci dels propietaris pblics. Les beques i els ajuts Barri del Fons per a Iniciatives Joves de Rennes. Suport financer a un projecte collectiu per part de lentitat concessionria, a canvi de petits tallers cvics de rehabilitaci o de sanejament dels espais comuns de les vivendes de protecci oficial. El festival Barris destiu, organitzat pel Centre Regional dInformaci Jove. Tamb shan dut a terme alguns projectes allats als barris, precisament per iniciativa de les Gerncies de districte i dels animadors juvenils, amb la participaci dels referents territorials de la Direcci dEsports, per tal de flexibilitzar el marc de treball i contemplar solucions en funci de cada cas. Aix, per exemple, shan cedit espais a lassociaci Quattro Connexion per a prctiques i iniciatives ms informals; lassociaci Cercle Paul Bert que, a travs de les seves seccions, gestiona alguns espais de forma autnoma; o tamb la Gerncia del Districte Nord-est, que concedeix espais a un grup de joves que practiquen futbol sala dos vespres a la setmana. Amb tot, lAjuntament de Rennes ha constatat que amb aquest ventall de respostes per als joves adults dels barris no nhi ha prou. Duna banda, pel fet que es concentren essencialment en els ms joves (adolescents i preadolescents) i, de laltra, perqu es confirmen com a poc adaptades a les expectatives de molts joves adults, especialment daquells dels barris ms populars. Aquests ltims, a causa ditineraris dinserci catics, interromputs i difcils, no entren en els circuts daccs a la prctica dactivitats esportives. Just al contrari, tenen dificultats per apropiar-
se els codis i els mecanismes institucionals que els ho permetrien i expressen una forta desconfiana respecte de les institucions en general, fet que accentua les dificultats de les quals hem parlat i alimenta una dinmica dallunyament. Els successius informes dactivitat dels Animadors amb Presncia al Carrer la missi dels quals s, en part, analitzar, en base a les seves observacions, les aspiracions dels joves pel que fa al lleure destaquen la dificultat que tenen aquests joves, especialment els ms grans i els ms allunyats o, fins i tot, refractaris a les institucions, de concebre i a continuaci posar en marxa un projecte de prctica esportiva que doni resposta a les seves aspiracions. Ms recentment, els informes dactivitat dels animadors del projecte pilot dacompanyament als joves adults del districte de Blosne, mostren lexistncia diniciatives dutes a terme per joves adults als barris que fan seu aquest repte i desenvolupen, per ells mateixos i sovint per al seu collectiu i per als ms joves del barri, una oferta de prctica esportiva. Algunes caracterstiques de la manca dadequaci de loferta a la demanda social especfica dels joves adults dels barris sn les segents: Activitats regulars en el temps que requereixen un comproms a llarg termini mentre que els joves, aix com la resta de persones, actualment funcionen a travs duna lgica de zapping. La realitzaci dactivitats guiades quan els joves volen ms autonomia en lorganitzaci del seu lleure. Activitats que deixen poc espai a les prctiques esportives informals o centrades en lesport ms com a lleure que com a competici, la qual cosa no implica necessriament que no hi pugui haver competici, torneigs de barri i entre barris, etc. En conseqncia, sha formulat una proposta per aportar una resposta complementria que tingui en compte simultniament les condicions actuals doferta ds dels equipaments esportius per part de la Direcci dEsports i lespecificitat de les expectatives del pblic destinatari. Aix mateix, es dna un marc oficial a les iniciatives allades per legitimar-les i, a la vegada, avaluar-les.
62 MONOGRFIC
Bsquet, rugby o kinball en cadira de rodes, futbol per a invidents o torball sn propostes per a persones discapacitades obertes a tots els joves, que permeten compartir una prctica esportiva en igualtat de condicions.
Iniciativa pilot per al perode comprs entre el mes de setembre de 2010 i juny de 2012
Shan diferenciat dos casos, que donen peu a dos tipus de resposta: A) Duna banda, el cas de les associacions emergents, s a dir, el cas dun grup de joves que, per accedir a un equipament esportiu, han seguit els procediments actuals: redacci dun projecte, creaci duna associaci i entrega de la sollicitud a lOficina dEsports. Per una vegada han assolit les condicions exigides pels procediments amb lacompanyament per part dun professional (animador o educador de carrer), que ha aprofitat el trmit per apropar-se als joves, lentrada als equipaments esportius i/o les regles actuals dassignaci despais prioritzen lantiguitat i lestabilitat, cosa que fa que lAjuntament respongui de forma negativa a la petici i tingui un efecte dissuasori. Daltra banda, lAjuntament promou que les associacions collaborin en laplicaci del projecte poltic de la joventut i es plantegin el funcionament de les seves prctiques i postures professionals per tenir ms en compte les caracterstiques daquest pblic. Per tant, s important que ladministraci doni exemple daquesta voluntat i lapliqui als seus propis procediments.
Aix doncs, davant daquestes situacions, sha proposat de replantejar el principi de donar prioritat als usuaris de lany precedent que regeix latribuci anual dels espais, per tal de deixar lloc, a priori (la qual cosa s simblicament molt important) i amb tarifa preferent, a les peticions daquestes noves associacions per tal que es beneficin despais oficials i permanents. Les condicions: 1. Una definici restrictiva dassociaci emergent que ha de tenir tres elements constitutius: ha de ser una associaci creada durant lany en curs, ha destar formada per joves adults dentre 16 i 25 anys i el procs de redacci del projecte i de registre dels estatuts ha de ser objecte de seguiment especfic per part danimadors o educadors de carrer. 2. Un seguiment del projecte, concertat entre els responsables de lassociaci, el referent educatiu dorigen i els referents territorials de la Direcci dEsports, pel que fa al material utilitzat, les normes ds, les propostes de noves prctiques, les vies de finanament complementries del material, etc. Al llarg de la temporada 2010-2011, la proposta est sent implementada en tres associacions dmbit municipal. Ls daquests espais shaur de mantenir durant les vacances escolars. B) El segon cas el conformen les peticions puntuals per recurrents de joves no constituts en associaci. Les peticions que aquests joves regularment formulen a animadors i educadors de carrer no fan referncia a prctiques concretes; sovint es tracta desports poc habituals, com ara el futbol sala, esports de combat, cross, patinatge en lnia, diferents modalitats de lskateboard, etc. A ms, no acostumen a ser peticions estructurades i, de vegades, sn puntuals. Sovint illustren una aspiraci que va ms enll de lmbit esportiu: que els poders pblics reconeguin i tinguin ms en compte les seves necessitats. Tenen en com amb el primer cas el fet de tractar-se de prctiques autnomes i no emmarcades en cap programa. Proposta de resposta a aquest segon cas: 1. Reservar amb antelaci a cada barri un nombre limitat despais en horaris i equipaments identificats com a pertinents per part dels professionals de joventut. 2. Confiar als grups de seguiment tcnic la configuraci dels objectius especfics adreats als joves adults, en el marc de la reelaboraci dels convenis entre lAjuntament i cinc equipaments de barris. Aquests grups es reuneixen cada dos mesos. En les reunions participen lanimador de joves adults del barri, els seus companys danimaci de carrer o dequipaments, els educadors, la Gerncia de Districte, lOficina de Joventut i lAssociaci per a la Renovaci de lAcci Social. A ms, tamb hi sn presents representants de la Direcci dEsports (servei de referncia dels Animadors Esportius de Proximitat).
MONOGRFIC 63
A ms de lesport, les associacions proposen activitats culturals, concerts, passis de pellcules, etc. En aquesta foto, una partida descacs al fons de la piscina.
3. Aquest grup de seguiment tindr com a objectius: Recollir les peticions dels grups. Examinar el seu grau de maduresa a lhora dutilitzar de forma autnoma els espais. Organitzar el seguiment del perode de prova ds autnom dels espais pre-reservats. Per a posteriorment: 1. Establir una planificaci dels perodes de prova que inclouran trobades prvies amb el referent educatiu, lAnimador Esportiu de Proximitat i el responsable de lequipament. 2. Designaci de dos responsables entre els joves. 3. Signatura dun reglament ds com a aval que contempla diferents situacions.
4. Fases transitries de planificaci directa per part dels referents educatius. 5. La realitzaci de reunions davaluaci peridiques que tractaran sobre el material, les prctiques esportives i permetran considerar eventuals conflictes o dificultats pel que fa a les normes ds. Grcies a aquest enfocament pilot, el setembre de 2010 es van assignar espais a noves associacions. Actualment, aquestes sn objecte dun seguiment, dacord al protocol exposat anteriorment. A finals de temporada es portar a terme una avaluaci dels efectes produts pel dispositiu tant en els joves com en els serveis i agents associatius implicats.
64 MONOGRFIC
EXPERINCIA
Programa Viure i Conviure

Silvia Calvo Mateo
Tcnica sociocultural del Servei dAcci Social de lAjuntament de Saragossa (Espanya)
Viure i Conviure s un programa intergeneracional dhabitatge compartit, present a vint-i-set ciutats espanyoles de sis comunitats autnomes, que va arribar a Saragossa lany 2004 promogut per lObra Social de lentitat nancera CatalunyaCaixa. Va nixer, duna banda, per palliar la soledat dalgunes persones grans i, daltra banda, per oferir allotjament a joves universitaris. T carcter altruista i solidari: els estudiants no paguen res per viure a lhabitatge i les persones grans reben ajuda i companyia. Aquest curs, a la ciutat de Saragossa hi ha dinou parelles en el programa.
l programa Viure i Conviure, de lObra Social de CatalunyaCaixa, va nixer en un districte de la ciutat de Barcelona lany 1996 amb lobjectiu de palliar la soledat de persones grans i de promoure lintercanvi entre aquestes i els joves, dues generacions que es troben cada vegada ms distanciades arran dels canvis socials produts. Posteriorment, el programa es va anar estenent per tota la ciutat i, davant dels resultats positius que es van obtenir, es va anar ampliant a altres ciutats dEspanya. Avui dia s present a vint-i-set ciutats espanyoles de sis comunitats autnomes i forma part de la xarxa Homeshare International dmbit mundial. El programa es realitza a la ciutat de Saragossa des de lany 2004, a travs dun conveni entre la Fundaci Viure i Conviure de CatalunyaCaixa; lAjuntament de Saragossa (concretament, la Regidoria dAcci Social), i la Universitat de Saragossa. Posteriorment shi va incorporar la Universitat San Jorge. Viure i Conviure s un programa solidari dhabitatge compartit, que mira de satisfer dues necessitats: duna banda, la situaci de soledat en qu es troben algunes persones grans, que volen tenir companyia, i duna altra, la necessitat dallotjament que tenen joves universitaris procedents daltres ciutats, ns i tot daltres pasos. Est orientat a persones ms grans de seixanta anys que visquin soles, que es puguin valdre per elles mateixes i que disposin duna habitaci lliure per a lestudiant. Lhabitatge ha de reunir unes condicions ptimes dhabitabilitat. A ms, els joves estudiants universitaris han de tenir menys de trenta anys, o de trenta-cinc si estan fent estudis de
postgrau, mster o doctorat, i no han de residir a la mateixa ciutat. Les funcions que cadascuna de les entitats implicades desenvolupen en el programa sn les segents: Les universitats sn la porta dentrada dels estudiants al programa. Cadascuna aporta un tcnic, que s lencarregat de proporcionar informaci i de difondre el programa entre la poblaci universitria. LAjuntament de Saragossa ofereix la gura dun tcnic de Serveis Socials, les funcions del qual sn proporcionar informaci i difondre el programa entre les persones grans, realitzar entrevistes a possibles candidats i, juntament amb la psicloga, fer-los visites domiciliries, realitzar les presentacions entre les persones grans i els estudiants i, posteriorment, realitzar el seguiment de les parelles que hi participen. LObra Social de CatalunyaCaixa nana el cost econmic del programa, que consisteix en aportacions a les persones grans per ajudar-les en lincrement de la despesa a causa del major consum de llum i aigua. Aix mateix, aporta una psicloga, la qual realitza lentrevista als estudiants interessats en el programa, proposa la constituci de les parelles formades per persona gran i estudiant i realitza el seguiment de la convivncia. El treball conjunt de totes aquestes entitats participants s necessari per al funcionament correcte del programa. Quan un estudiant est interessat en el programa s informat per la Universitat, o b directament per la mateixa psicloga. Les persones grans interessades sn informades per lAjuntament, b directament per
MONOGRFIC 65
la persona responsable del programa, o b a travs de la xarxa de Centres Municipals de Serveis Socials. Les persones grans han dindicar a les sollicituds quina mena de contraprestacions estarien interessades a rebre, com ara ajuda per fer la compra, acompanyament al metge o simplement companyia. Mitjanant lentrevista a les persones grans es pretn conixer la seva motivaci, forma de viure i acions, aix com el seu estat de salut. Daltra banda, es comprova lestat de lhabitatge. Es realitzen les presentacions oportunes de les parelles i, si escau, se signen els acords, que inclouen els compromisos dambdues parts. Algunes de les normes que sestableixen per facilitar la convivncia sn les segents: lestudiant sha dencarregar de netejar la seva habitaci, cuinar i comprar el seu menjar, netejar el lavabo i la cuina desprs de fer-los servir. No pot arribar a casa ms tard de dos quarts donze del vespre, tret dels dissabtes. Com a contraprestaci per disposar dallotjament gratut, ha de collaborar durant el seu temps lliure en all que la persona gran hagi demanat. Tots dos han de respectar lespai i la intimitat de laltra persona. El primer mes, desprs de la signatura de lacord, es considera de prova, amb lobjectiu dassegurar que la convivncia sigui satisfactria per a tots dos, i els tcnics responsables en realitzen un seguiment ms intens. Pel que fa al perl de les persones grans participants, ms del 90% sn dones. La majoria sn vdues i la mitjana dedat s de vuitanta anys. La seva principal motivaci per participar en el programa s la cerca de companyia. Cal
indicar que la majoria daquestes persones disposen de Teleassistncia i de Servei dAjuda a Domicili proporcionat per lAjuntament de Saragossa. En aquesta poblaci sha observat un canvi dactitud en els anys en qu es desenvolupa el programa: en un principi, les dones grans eren refractries a conviure amb estudiants homes, per en els darrers anys ja hi ha parelles mixtes, el resultat de les quals es valora molt positivament. Pel que fa als estudiants, nhi ha tant despanyols com destrangers, i la proporci de sexes est ms equilibrada que en les persones grans. La seva principal motivaci per participar en el programa s leconmica; com molts diuen, si no fos pel programa, no es podrien permetre destudiar fora de casa. Daltra banda, una vegada superats els petits problemes que poden sorgir en tota nova convivncia, tant les persones grans com els joves valoren de manera molt positiva la relaci de respecte, suport i amistat que sestableix, grcies a la qual s possible trencar les barreres que, sovint, separen les dues generacions. Des de linici del programa, shan establert entre quinze i dinou parelles durant cada curs acadmic, algunes de les quals han conviscut durant tota la carrera. El balan del programa durant aquests anys ha estat positiu: les persones grans rejoveneixen en conviure amb un estudiant, el fet de poder compartir les seves vivncies amb una altra persona els proporciona alegria i se senten ms vlides, i alhora els estudiants es van implicant cada vegada ms en la convivncia.
66 MONOGRFIC
EXPERINCIA
Apostant per lautonomia juvenil

Leandro Benetti
Director general del Centre Cultural de la Joventut Ruth Cardoso, So Paulo (Brasil)
So Paulo s la ciutat brasilera ms gran i ms rica. Tanmateix, perqu es consolidi de manera efectiva com a ciutat educadora, encara queda molt cam per recrrer. El repte, per tant, s enorme. En aquest context, hi ha actuacions que es poden considerar prou prometedores com s el cas del Centre Cultural de la Joventut Ruth Cardoso, en el qual els joves troben un aliat important per realitzar projectes del seu inters.
a idea clssica que la ciutat s lespai natural per a les persones perqu en ella els seus drets naturals hi estan garantits i que, per tant, all hi poden crixer i desenvolupar-se en un ambient collectiu de pau i llibertat, no sempre es materialitza a la prctica. Fins i tot a ciutats reconegudament riques, dinmiques i creatives hi apareixen irnicament elements dun retard social immens que sentesten a resistir. La fundaci de la ciutat de So Paulo va tenir lloc el 1554 a partir duna escola. Construda per frares jesutes, tenia com
a finalitat promoure levangelitzaci dels indis que poblaven la regi. Durant dos segles va romandre en unes condicions de villa pobra i allada i es va anar configurant un cicle molt marcat per les expedicions dels pioners, les quals no eren precisament amistoses: amb lobjectiu de capturar indis i, principalment, trobar minerals preciosos, anaven delimitant les fronteres del Brasil sense respectar res. Aix doncs, fins a finals del segle XVIII la ciutat de So Paulo continuava sent molt ms un lloc de pas que de permanncia i convivncia. El canvi daquest perfil es va produir, de fet,
MONOGRFIC 67
a la segona meitat del segle XIX, amb el cicle econmic del caf, larribada dels immigrants europeus i lampliaci de la xarxa ferroviria, que servia dinterconnexi entre les terres de conreu i el port de Santos. El punt de convergncia daquesta xarxa era So Paulo. El 1872, any del primer cens del Brasil, a la ciutat hi havia 31.385 habitants. Ms endavant, lany 1900, es va produir un salt fins als 240.000 habitants. Cent anys ms tard, rem ms de deu milions. Aquest creixement, per, no sha donat sobre bases sostenibles. Al contrari: el que sha vist en aquest breu perode histric ha estat una expansi desordenada i mal planificada de la ciutat, marcada en gran part per relacions desiguals de poder i una absncia completa de poltiques pbliques que garantissin mnimament les conquestes de la ciutadania. El llegat de profunda desigualtat social es presenta, avui dia, gaireb com una condici donada, insuperable. En aquest context, el repte de convertir-se en una ciutat educadora s gegant. Tanmateix, hi ha exemples que sn capaos de motivar-nos a sortir de lestat dimpotncia i tractar dassolir aquest ambicis objectiu.
Objectivament, el Brasil est vivint el major perode de democrcia poltica sense interrupcions autoritries de la seva histria. Aix contribueix en gran manera a un major equilibri en el joc de les reivindicacions legtimes. Alhora, lestabilitat econmica assolida pel Pla Real permet als agents pblics i privats planificar millor les seves accions. En el camp especfic de les poltiques pbliques, aquesta combinaci ha generat la creaci de models consistents i innovadors, amb potencial per servir de referncia i multiplicar-se. El cas que analitzarem s el del Centre Cultural de la Joventut Ruth Cardoso, o simplement CCJ. Es tracta dun equipament pblic de la ciutat, localitzat a la perifria nord, on abans hivernava, durant quasi dues dcades, un smbol dramtic de la negligncia dels governants i de la desatenci de la societat, perqu shi trobava, de forma evident, lesquelet duna gran obra inacabada, transformada en abocador descombraries i en zona de prostituci i de venda de drogues. En aquest sentit, el primer resultat produt amb motiu de la creaci del CCJ ha estat la recuperaci urbana de lespai ocupat, i amb aquesta, la transformaci simblica del lloc. Inaugurat el 27 de mar de 2006, el CCJ representa tamb la materialitzaci dun procs portat a terme per investigadors, agents pblics i organitzacions de la societat civil dedicades a lestudi de models alternatius als adoptats per lEstat en lmbit de les poltiques especfiques de joventut. El diagnstic com apuntava a una important incompatibilitat entre el que soferia i el que demanaven els joves. La visi excessivament estereotipada que es tenia dells i la tradici secular de tutela conspiraven en contra de la participaci del pblic destinatari en els programes i projectes existents. Aix doncs, el punt de partida conceptual del CCJ va ser trencar amb aquella lgica i apostar per un estudi detallat de carcter permanent dels grups o collectius juvenils, buscant amb aix identificar els seus interessos reals i les seves actituds i prctiques quotidianes. En aquest procs sense fi, moltes de les seves manifestacions es van reconeixent com a legtimes, fet que permet que lEstat identifiqui bones oportunitats doferir un suport ms adequat als
68 MONOGRFICO
CIUDAD, JUVENTUD Y EDUCACIN 2011
projectes dautoria jove. Per tant, a ms de servir com a espai pblic de convivncia, formaci, producci i difusi de la cultura jove de So Paulo, el CCJ tamb constitueix un centre de reflexi i innovaci en lmbit en qu actua. La consecuci de les directrius conceptuals del CCJ es dna, principalment, per mitj de la seva programaci artstica i cultural permanent, laccs a la qual s sempre gratut. Abans dentrar, per, en qestions de programaci, fem una rpida descripci de larquitectura de lespai: amb una rea construda de 8.000 m2, aplega un auditori, un teatro de arena (teatre amb un escenari circular), una biblioteca, un estudi de dibuixos animats, un estudi de gravacions musicals, rees per a ledici dudio i vdeo i un espai per a exposicions, tot envoltat per un ampli jard que es va formant a partir del trasplantament de 12.000 planons despcies autctones variades. Amb entrada i circulaci lliures, el CCJ apareix com una autntica extensi del carrer, lespai pblic per excellncia. La programaci del CCJ est estructurada en nou programes i trenta projectes estables, els quals promouen una mitjana de seixanta-cinc activitats al mes. Aquestes, daltra banda, sn ideades a partir de tres eixos orientadors: formaci, producci i difusi. Els continguts treballats pretenen incloure tant els llenguatges artstics com els temes especfics de lunivers de la joventut. Daquesta manera, a ms de msica, circ, teatre, dansa, cinema, vdeo, fotografia, literatura i arts grfiques i visuals, tenen un espai assegurat al CCJ temes com la diversitat sexual i tnica, laccs a la universitat i lorientaci professional, el mercat cultural independent, entre daltres. Des de la seva inauguraci, shan promocionat ms de tres mil esdeveniments culturals gratuts, entre espectacles escnics i musicals, trobades literries i de reflexi, presentacions de pellcules en mostres de cinema, exposicions i tallers diversos. Per tenir una idea dels beneficis que aix representa, el CCJ realitza, de mitjana, dotze mil prestacions de serveis al mes en una zona on abans no hi havia cap alternativa de lleure i convivncia amb aquestes caracterstiques, la poblaci de la qual es calcula en ms de 700.000 persones. Daquest total, prop del 30% o, dit altrament, ms de 210.000 persones sn joves amb edats compreses entre 18 i 29 anys.
A ms de la programaci, una srie de mesures preses en lmbit institucional contribueixen a la consecuci de les directrius, entre les quals destaquen: 1) la mateixa institucionalitzaci del CCJ en lorganigrama del Govern municipal, per mitj duna llei aprovada pel poder legislatiu, que li garanteix cobertura jurdica, financera i conceptual; 2) la creaci, tamb per mitj duna llei aprovada pel poder legislatiu, del Programa Jove Monitor Cultural, fent viable el model de gesti ideat, en el qual es preveia la contractaci de joves de la regi per treballar a lequipament i servir de referncia a altres joves; i 3) la Convocatria de Copatrocini per a Primeres Obres, mitjanant la qual es prioritza la selecci de projectes de joves autors, estimulant-los a professionalitzar-se en el camp de les arts. Dit aix, s fcil concloure que espais moderns i oberts, combinats amb una programaci diversificada de llenguatges i temes, sn realment capaos de produir un efecte rellevant a lhora de garantir drets i superar greus problemes socials. Ambients favorables a la convivncia, a lampliaci dactivitats i al desenvolupament de les habilitats i competncies sn fonamentals per a una vida en societat ms digna. Finalment, cal destacar dos reconeixements fets al treball desenvolupat pel CCJ. El primer es va produir labril de 2008, quan es va realitzar la primera Conferncia Nacional de la Joventut al Brasil. En aquella ocasi, desprs de superar els trmits municipals i dels diferents estats, es van aprovar seixanta-nou resolucions dirigides al Govern federal. Dues delles es referien al camp especfic de les arts i la cultura: 1a) que les poltiques de joventut disposessin dequipaments especfics per al desenvolupament de les seves activitats; i 2a) que aquests equipaments especfics disposessin de recursos pressupostaris propis, a fi de garantir el seu funcionament de forma regular i sense interrupcions. Daltra banda, el segon reconeixement es va donar loctubre de 2010, quan la Secretaria General Iberoamericana va identificar el CCJ com un model a difondre entre els pasos membres i va proposar la signatura dun Acord de Collaboraci per a la transferncia del coneixement acumulat en aquesta construcci collectiva i generosa.
MONOGRFIC 69
EXPERINCIA
Serveis per a lautonomia juvenil

Marta Levi
Regidora de Poltiques de Joventut de 2007 a maig de 2011, Ajuntament de Tor (Itlia)
La ciutat de Tor, Capital Europea de la Joventut lany 2010, ha decidit invertir en poltiques dajuda a lautonomia dels i les joves. Aix doncs, hem posat en marxa tres nous serveis de suport a lassociacionisme, a lesperit emprenedor juvenil i a lemancipaci dels i les joves. Lescassetat de recursos de qu disposen els ajuntaments italians ha obligat lAjuntament de Tor a crear serveis amb un baix cost per, alhora, amb un alt impacte.
El context itali
A Itlia, les poltiques juvenils shan ents en gran manera com a poltiques deducaci, amb independncia de ledat dels destinataris, s a dir, tinguin aquests 14 o 30 anys. Sovint soblida que un jove quan fa els 18 anys esdev un ciutad a tots els efectes i que, com a tal, s titular de drets i deures. Amb massa freqncia, els joves sn tractats com a ciutadans en potncia, que sn guiats perqu es converteixin en ciutadans reals; al capdavall, lEstat ha de garantir-los drets i oportunitats i no explicar-los qu han de fer o com han de viure. Ladministraci pblica, liderada tant per governs de dretes com desquerres, sempre ha concebut les poltiques dirigides als joves com a educaci. Les tendncies ms avanades del pensament han plantejat el tema de la promoci del benestar enfront del de la prevenci del malestar, per com a educaci en drets i deures ciutadans, educaci per a la participaci, educaci per a la ciutadania; en denitiva, educaci per a la vida. El dret demancipar-se de la famlia es troba doblement limitat: duna banda, hi ha una cultura difusa segons la qual la independncia sha dassolir al voltant dels 30 anys i no abans, i duna altra, lEstat no disposa dels recursos de benestar necessaris perqu els joves puguin ser autnoms ja des dels 18 o 20 anys. A Itlia, particularment, no impera un concepte destat del benestar del ciutad, sin destat del benestar familiar, el referent del qual s la famlia (una persona no s considerada pobra si t una renda baixa, sin si
la seva famlia t una renda baixa) i, per tant, molts serveis sn proporcionats per la famlia; per exemple, la manca descoles bressol es compensa habitualment conant els nens als avis.
Les poltiques de joventut de Tor: lautonomia com a eix central

En aquest context, la ciutat de Tor amb ms motiu pel fet dhaver estat la Capital Europea de la Joventut lany 2010 ha decidit invertir en poltiques de suport a lautonomia dels joves, poltiques innovadores capaces de constituir una nova oportunitat perqu els joves es responsabilitzin de la seva prpia vida i realitzin de forma autnoma les seves prpies opcions. Per tant, lautonomia sha ents com a possibilitat de construir-se un futur, capacitat daprofitar les oportunitats, llibertat delecci i independncia de la famlia dorigen. Per aix, hem endegat tres nous serveis de suport a lassociacionisme, a lesperit emprenedor juvenil i a la seva emancipaci de la llar familiar. Lescassetat de recursos de qu disposen els ajuntaments italians ha obligat lAjuntament de Tor a crear serveis amb un cost baix, per, alhora, amb un gran impacte, aprotant, duna banda, els coneixements i les habilitats dels treballadors municipals i, duna altra, utilitzant mecanismes com ara el prstec sobre lhonor (prestito donore).
70 MONOGRFIC
Donar suport a lassociacionisme s la finalitat del Torino Youth Centre, una xarxa formada per setze associacions de joves.
s competncia de lEstat garantir als joves el dret a escollir i a emancipar-se.
Allotjament per a joves

Les dades dEurostat de 2007 ens mostren que a Itlia el 56% dels joves dentre 25 i 29 anys dedat i el 26% dels dentre 30 i 34 viuen amb la seva famlia; altres pasos presenten una situaci totalment diferent, sobretot en la franja dedat dentre 25 i 29 anys: l11% a Finlndia, el 14% a Holanda, el 18% al Regne Unit, el 18% a Frana o el 19% a Alemanya. Aquestes dades sn el resultat de la manca duna poltica nacional global dirigida a incentivar lautonomia dels joves, i s per aix que hem decidit provar de construir una part daquesta poltica. Allotjament per a joves s un projecte dotat amb 1.350.000 euros, compost per diferents actuacions. Hem creat un punt datenci al centre dinformaci per a joves Informagiovani que proporciona suport en la recerca dallotjament i orientaci sobre els altres serveis existents a la ciutat i a les diferents problemtiques (ns i tot de tipus legal o burocrtic) relacionades amb el mercat immobiliari i de lloguer. Hem activat un fons de garantia per als propietaris que lloguen habitatges a joves que es volen independitzar, a travs dels contratti convenzionati (contractes concertats, els quals estableixen condicions particularment favorables per als joves), per mitj del qual es reembossa als propietaris ns a nou mesos de lloguer en cas de morositat dels joves. El nucli del servei, per, s la constituci dun fons rotatori que ofereix a tots els joves dentre 20 i 30 anys que estiguin vivint amb els seus pares (o amb familiars), la possibilitat daconseguir un prstec de 3.500 euros per independitzar-se. Lnic que sexigeix a aquests joves s que presentin un contracte registrat i que facin el canvi de domicili. El prstec es torna en quotes mensuals sense interessos durant els tres anys posteriors dhaver estat concedit. Lelement que resulta especialment innovador s laccs al prstec: no sha establert una escala basada en la renda, ja que, en la majoria dels casos es tractaria de la renda dels pares. Per contra, lobjectiu del projecte s consolidar
el dret dels joves a lautonomia i donar-hi suport, prescindint de lestatus socioeconmic de la famlia. En els primers tres mesos es van presentar gaireb cent instncies, de les quals ms del 50% ja han donat lloc a la concessi del prstec. Ledat mitjana dels sollicitants s dentre 24 i 25 anys, fet que demostra que el servei ajuda a reduir ledat en la qual els joves sindependitzen dels pares. Els sollicitants sn, majoritriament, treballadors, i en un 70% dels casos tenen contractes precaris.
Joves en associaci
Lassociacionisme avui dia s una de les modalitats de participaci activa ms utilitzada pels joves torinesos (i italians en general) i representa alhora un factor dautonomia, ats que per mitj de les associacions els joves tenen loportunitat delaborar projectes, realitzar activitats i accedir al mn laboral. A Tor hem constitut una mesa de concertaci a la qual shan adherit ms de cent associacions de joves. En un context de manca de fons (ra per la qual resulta impossible nanar els projectes de les associacions), sha creat un punt datenci que proporciona a les associacions de joves suport, consell i ajuda en els diferents mbits: des de la redacci duns estatuts ns a la gesti comptable, des de contractes de treball ns a lelaboraci de projectes per poder participar en convocatries nacionals i europees. Es tracta dun servei ns ara inexistent en el panorama ciutad i, perqu resulti ecient, sha format una xarxa de collaboradors que ofereixen la seva experincia de manera gratuta a travs de gestories que proporcionen consell ad hoc a les associacions que necessiten assessorament comptable o scal. En la primera fase, ms de la meitat de les sollicituds rebudes han tingut a veure amb els processos de constituci i posada en marxa duna associaci, per no han faltat les consultes relatives a la planicaci i la gesti administrativa. A ms, hem publicat una guia dintroducci al mn de lassociacionisme per a joves, que proporciona elements tils per a la creaci i la gesti duna associaci.
MONOGRFIC 71
Finalment, sest engegant un servei, semblant al dAllotjament per a joves, que prestar fons a les associacions que en necessitin. Duna banda, soferiran petits prstecs a aquelles entitats que, per fer front a un projecte o una activitat, tinguin una necessitat puntual de liquiditat que no cobreix el mercat del crdit (els bancs italians es mostren reticents a concedir nanament a les associacions) i, duna altra banda, es concediran prstecs ms alts a les associacions que participin en convocatries (com, per exemple, les del programa europeu Joves en Acci) i que no tinguin la possibilitat davanar els diners en espera dels pagaments per part de la Uni Europea, que de vegades arriben amb un any de retard. Daquesta manera, ns i tot les associacions ms petites podran participar en qualsevol tipus de convocatria amb els seus propis projectes.
pot convertir-se en un garbuix informatiu per als joves que shi endinsen. En el punt datenci es rep els joves, sescolten les seves idees empresarials, sels dna suport en la transformaci daquestes en un autntic pla empresarial i, nalment, en funci de les necessitats de cada jove, sels orienta cap al servei ms apropiat. Els joves que accedeixen al punt datenci, grcies al seguiment dels qui hi treballen, resulten enriquits amb multitud didees, fonamentalment relacionades amb lobertura dactivitats comercials. El problema ms rellevant sobre el qual els usuaris solliciten orientaci s com accedir a un crdit (on han de dirigir-se, quins documents necessiten o quines garanties han de proporcionar). Segons el meu parer, lautonomia (associativa, laboral i en relaci amb lhabitatge) s el gran objectiu que han de perseguir les poltiques pbliques de joventut, perqu no s tasca de lEstat dirigir les persones, sin permetrels escollir cap a on dirigir-se. Massa sovint se sent a dir que els joves sn el futur, per crec que s necessari entendre que els joves sn el present i que la funci de les institucions s crear les condicions materials i, sobretot, culturals, perqu el seu futur estigui tan a prop temporalment com sigui possible del present.
Empresa jove
El servei Empresa jove consisteix en un punt datenci i una guia (disponible en paper i online), i el seu objectiu s ajudar els joves a orientar-se en el mn dels serveis i de les oportunitats dirigides als qui volen crear una empresa. De fet, a Tor hi ha diverses incubadores dempreses, diferents serveis de suport per engegar empreses i per captar fons. Tanmateix, lexistncia de massa oportunitats
Associaci Internacional de Ciutats Educadores (AICE) C/Aviny 15, 4a planta 08002 Barcelona Coordinaci: Fabian Mohedano, president del Consell de la Joventut de Barcelona (2004-2007) i secretari dorganitzaci del Moviment Laic i Progressista Coordinaci tcnica: M ngeles Cabeza Santano, Secretariat de lAICE Traduccions de langls, castell, itali, portugus: Tau Traduccions del francs: Acordlingua i Tau Traduccions Revisi destil i correccions: Secretariat de lAICE (Mngeles Cabeza, Assumpta Ibaez i Maribel Montmany) de ledici: AICE de les entrevistes i articles: Els autors
de les fotografies: Ajuntament de Barcelona: Direcci de Joventut; Direcci dImatge i Serveis Editorials: Cristina Diestro / Vicente Zambrano / Luis Clua; Ajuntament de Ginebra; Ajuntament de Rennes; Ajuntament de Saragossa; Ajuntament de Tor; Andy Furlong ; Carmen Leccardi; Centre Cultural de la Joventut Ruth Cardoso; Consell de la Joventut de Barcelona; Corinne Schwaller; Districte Metropolit de Quito; Fundaci Bilbao Arte Fundazioa; Fundaci Frum Universal de les Cultures; Jarkko Rikkil; Mark Inderkum; Nagy/Presseamt Mnchen Unesco; Uni Panafricana de la Joventut.
Maquetaci i impressi: Imatge i Serveis Editorials, Ajuntament de Barcelona Data de publicaci: Octubre de 2011 Dipsit legal: B-38.058-2011 ISSN: 2013-4037
Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense lautoritzaci escrita dels titulars de la propietat intellectual. La infracci dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intellectual (article 270 i segents del Codi Penal).
nts n difere a, o n m n i n st r u i r u e n p a u i h a r m o n o c m e l ls n Si vo onvisqui m ms els uns a ue c s n o i c iq te genera ns escol es desigualtats les e e u q a bl caldr bem am pblics atents a c a e u . altres, q em uns serveis joventut a l u g e n d i t s n e ma tiqu Tornare problem Manuel

Monografic

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Monografic

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

M

DORES EDUCA 2011 S T A T DE CIU

, T A T CIU I T U T N JOVE ACI EDUC

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

TUT I EDUCACI CIUTAT, JOVEN C FI R OG MON

Any Internacional de la Joventut

Joves i poltiques de joventut en un mn globalitzat

Canvi social i les transicions de leducaci al mn laboral

Joves i Noves Tecnologies

Rennes (Frana): Lesport com a eina de participaci dels joves

Saragossa (Espanya): Programa Viure i Conviure

So Paulo (Brasil): Apostant per lautonomia juvenil

Tor (Itlia): Serveis per a lautonomia juvenil

TUT I EDUCACI CIUTAT, JOVEN C FI R OG MON

Per qu un Any Internacional de la Joventut?

TUT I EDUCACI CIUTAT, JOVEN C FI R OG MON

Celebraci de lAny Internacional de la Joventut a les Nacions Unides

Fem balan de lAny: el 7 Frum de Joves de la UNESCO (tardor de 2011)

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

Concurs de monopat, Festival dEsports Urbans Asphaltissimo. Mark Inderkum

Torneig de bsquet durant el Festival Asphaltissimo. Mark Inderkum

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

Exposici Primart de joves artistes. Mark Inderkum

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

Celebraci del Dia de la Joventut.

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

Fundaci Frum Universal de les Cultures.

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

Cimera de la Joventut frica-Europa a Lbia, novembre del 2010.

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

Participants de la Trobada de Joves Africans sobre la crisi post-electoral de Costa dIvori.

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

B) lona (CJ e c r a B e td Joventu la e d ll e ns ta del Co n e id s e r P

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

2. Conseqncies i efectes de la globalitzaci, la modernitzaci i el canvi social en la joventut

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

Sales destudi en horari nocturn.

3. Reptes per als joves i les poltiques de joventut a lAmrica Llatina

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

Programa doci nocturn (cicle de concerts musicals).

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

4. Com afronten la globalitzaci les poltiques de joventut i altres poltiques relacionades?

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

5. Desenvolupament de Poltiques Integrals de joventut

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

Centre de producci artstica. Fundaci Bilbao Arte Fundazioa

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI

Dispositiu de prevenci de riscos Nozambule (Rennes).

CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI 2011

Seminari descultura. Fundaci Bilbao Arte Fundazioa

2011 CIUTAT, JOVENTUT I EDUCACI