ESTUDI DE LESTAT

Flix Rodrigo Mora

SINOPSI DE LAUTOR

Loblit que lEstat s el problema poltic, econmic i social principal de la nostra societat porta a un segon oblit, el de la noci i prctica de la revoluci. LEstat s moltssim ms que una paraula de sis lletres. s lexrcit, la policia, laparell carcerari, els 16 ministeris, el fisc, el sistema dadoctrinament i el capitalisme estatal. s, per tant, una minoria organitzada i armada per dominar i espoliar la gran majoria. LEstat parlamentari no s millor que lEstat feixista, noms una mica diferent. En totes les seves formes s la negaci de la llibertat. Posar fi a la seva existncia creant un ordre poltic autogovernat per mitj dassemblees populars sobiranes s la gran tasca de recuperaci de la llibertat. La crtica daquells qui fan de lEstat el remei a tots els mals, el PCE-IU per exemple, incls el remei al capitalisme, ha de fer-se mostrant que no hi ha capitalisme sense Estat i que lEstat s el primer sosteniment del capital. Decisiva s la noci de revoluci: contra lEstat fins la seva total destrucci, per la llibertat, contra el capital.

NOTA DEL TRADUCTOR

Tradueixo al catal Estudio del Estado, assaig de Flix Rodrigo Mora, amb la voluntat de contribuir a promoure a les terres de parla catalana lestudi, reflexi i discussi sobre la naturalesa i la histria de lEstat. Lassaig es va publicar separat en quinze articles al peridic cnt, entre els nmeros 354 (mar de 2009) i 369 (juliol de 2010). Lany passat la federaci local de Madrid de la CNT-AIT el va publicar en format llibret. La qesti de lEstat s fonamental. Com diu Flix, aquest s el gran oblidat de la majoria corrents dels actuals moviments socials, incloses les pretesament anticapitalistes i/o a favor de la llibertat i lautodeterminaci dels pobles. Vivim temps molt dolents per a la llibertat i molt bons per a la dominaci, ara que el pensament alliberador i revolucionari es troba en descomposici i regna el populisme i lhegemonia del reformisme de lesquerra. Fins i tot encara que la idea de Revoluci no fos realista, s necessari que ens agafem a ella per no esfondrar-nos en la quotidianitat i en la mediocritat, perqu la idea de Revoluci ens mant dempeus, ens proporciona energia interior, ens permet ser ssers humans que viuen com a tals. No importa que sigui possible, importa que s necessria. Que els nostres posicionaments, decisions i acci davant les grans qestions de la vida (i la poltica) siguin fruit de la prpia reflexi honesta, profunda, constant, oberta, autocrtica i lliure de dogmatismes, covardia, submissi i complicitat. Que vagin en favor dels potencials humans damor, solidaritat, veritat i llibertat.

Joan Contacte: joan2312@moviments.net Agost de 2013

PRLEG DE LA FEDERACI LOCAL DE MADRID DE LA CNT-AIT

Lassaig que es presenta a continuaci s un document innovador i summament interessant. Dins del que podem anomenar opositors al sistema capitalista s impossible trobar una crtica a lEstat daquestes magnituds. Per una banda, ens aporta una visi histrica de la construcci de lEstat i ms concretament de lEstat modern i el sistema parlamentarista pel qual ens regim actualment. Analitza de manera auda la relaci que hi ha entre Estat i economia, entre Estat i capitalisme en les seves diferents fases, ja sigui ms liberal o ms intervencionista. I sobretot desmunta tpics i mentides que, avui per avui, enmig daquesta gran crisi capitalista que ms evidencia la misria del sistema poltico-econmic, segueixen donant-se com a veritats absolutes i ning qestiona, en un ampli ventall que va des de la socialdemocrcia clssica a la denominada esquerra radical. No es desmunten tals tpics de qualsevol manera sin amb argumentacions raonades, fets histrics concrets i anlisis de la realitat lcides. s all estatal realment pblic? Pot existir un Estat no capitalista? Quina s la funci i maquinria de lEstat? s simplement la dadministrar, com innocentment es diu? Quines sn les seves arrels histrico-filosfiques? Fins quin punt s revolucionari demanar-li contnuament al pare Estat ms lleis, ms reformes, ms molles? Sequivoquen el moviment antiglobalitzaci i/o el 15M en presentar lEstat com a un ens vlid i bo que noms est mal gestionat? Aquestes i altres moltes preguntes troben resposta en el text que a continuaci comena. Estudi de lEstat en bona manera no s una anlisi nova. En la seva essncia guarda similitud amb lanlisi clssic de lEstat que poguessin fer en un altre moment autors com Bakunin, Kropotkin, Anselmo Lorenzo, Reclus, Malatesta... Per s que aporta interessants dades i reflexions noves que analitzen el paper de lEstat fins els nostres dies i ofereix raonaments en concretats sobre lerror que suposa creure fermament en lestructura de lEstat fins i tot des de postulats que es denominen antisistema. En els temps que corren s quasi un delicte, incls en cercles crtics amb el sistema, atacar lEstat en totes les seves vessants. Sha donat per descomptat, a travs de tants canals, que lEstat s bo i necessari, que ss un supervivent al dir el contrari. Per aix aquest assaig s tamb valent. Flix Rodrigo Mora ens ha donat idees i raons suficients per seguir defensant la tpica frase anarquista com vols que lEstat solucioni els teus problemes si el problema s lEstat? . I aquest axioma, amb tot el que comporta, no lhaurien de perdre mai de vista lanarcosindicalisme ni els revolucionaris, perqu deixarien de ser-ho. Sense lEstat, diuen els burgesos, regnaria el caos, perqu lsser hum no pot viure sense ell, s necessari per mantenir lordre ( homo homini lupus). Desmuntem les excuses dels poderosos o de qui els justifiquen i preparem-nos pel canvi.

Federaci Local de Madrid de la CNT-AIT Octubre de 2012

ESTUDI DE LESTAT (I)

La percepci diria, aprehesa sense prejudicis doctrinals, sembla mostrar que vivim en una societat hiper-estatitzada, la ms subordinada a lartefacte estatal de totes les de la histria coneguda. A tal conclusi sarriba aix mateix en el meu llibre Naturaleza, ruralidad y civilizacin en relaci amb lunivers agrari dels ltims 250 anys, aniquilat per lEstat ms que pel capitalisme amb temibles repercussions civilitzatries i mediambientals. En efecte, les societats de la modernitat operen per la compulsi i la constricci que estableix la llei positiva, promulgada pel parlament, o poder legislatiu, ms que pels mecanismes del mercat. Aix sexpressa en la formulaci Estat de dret, o organitzaci de la vida social, en el qual el dret i les lleis regulen sobiranament les relacions socials, amb laparell judicial administrant justcia i els cossos policials imposant el compliment daquelles. Lexrcit s garant, en ltima instncia, de que el poble satendr a la llei estatal, intervenint o amenaant amb fer-ho quan aquest perilla, com el 1936. Aquestes certeses sn qestionades per aquells qui argumenten que lEstat sest debilitant, i que el centre del poder s avui la companyia multinacional globalitzadora. Tal retirada de lEstat, que altres eleven a liquidaci de lEstat-naci, ve a significar que el poder ja no resideix en lEstat, cosa que ha constitut una economia incontrolada, en la qual les lleis promulgades pel poder legislatiu, com a instncia poltica, sn secundries. Les conclusions estratgiques dedubles daix queden expressades en certes prctiques poltiques. Si lenemic principal s la gran empresa mundialitzadora, que suposadament opera sense control, potser convingui considerar lEstat com a aliat almenys circumstancial doncs, donat el pretesament descomunal poder acumulat per tals companyies, potser shan de fer servir tots els mitjans per frenar la seva expansi. Aix convida a revaloritzar el parlament, com a matriu de les lleis, en lesperana que els seus productes jurdics serveixin per aturar lincontrolat monstre, la gran empresa. Si la dreta neoliberal i desreguladora s lenemic principal, la socialdemocrcia estatoltrica, el PSOE, apareix com a aliat, malgrat ser el partit preferit del capital des del final del franquisme i que sota els seus governs va nixer la gran empresa multinacional espanyola. Tal estratgia es va aplicar a les eleccions de 2004, en les que tota lesquerra antiglobalitzadora, sota pretext doposar-se a la guerra dIraq, va ajudar a guanyar al PSOE. Des daleshores, la radicalitat neo-socialdemcrata ha susps quasi tots els seus quefers (noms sactiva contra els governs de dretes), encara que el PSOE est realitzant ms intervencions militars a lexterior que el PP. A ms, faccions majoritries del feminisme i lecologisme, sobretot, shan institucionalitzat, apareixent incls linquietant fenomen del neo-somatenisme, la seva cooperaci sistemtica amb els cossos policials. No nhi ha prou amb alarmar-se davant daix. Shan de produir arguments convincents tant com estratgies apropiades. Lens estatal, com a associaci lliberticida dindividus per a lexercici del domini i el comandament, en totes les seves formes, sobre el cos social, que agrupa una minoria nfima (sha de diferenciar entre aparell estatal, format pels qui posseeixen el poder, i assalariats contractats per lEstat), ha de ser escrutat en la seva realitat actual, per descobrir si est en descomposici o si, al contrari, s ms poders que mai. Per a aix s previ determinar qui el constitueix. Lexrcit s la seva columna vertebral (menci especial mereixen els serveis secrets) doncs, en ltima instncia, el poder ve del fusell. Segueix la policia, laparell judicial, els cossos dalts funcionaris, els organismes de poltica econmica, els cossos de catedrtics i professors, la subsidiada casta intellectual i

estetocrtica, els mitjans de comunicaci de titularitat pblica, els partits poltics, sindicats subvencionats i ONGs, els organismes de cincia i tcnica i, com no, el parlament i el govern. Tamb sn part de lEstat, segons la constituci de 1978, els ens autonmics i municipals. No sha doblidar lempresa estatal ni la creixent presncia de lEstat, per la crisi, a la gran companyia multinacional, ni els organismes de la Uni Europea, que posen en com funcions estatals decisives, com lemissi i regulaci de la moneda. Els qui sostenen la liquidaci de lEstat han de provar que tals institucions sestan descomponent, que, posem pel cas, la Gurdia Civil est en desintegraci o que el descomunal aparell normatiu que regula la vida econmica en all ms important s ja inoperant. Per part nostra, es tracta dinvestigar imparcialment, de determinar la veritat possible en aquests assumptes, actualitzant el coneixement de lEstat i, desprs, fixant lestratgia pertinent. Cada una daquestes matries ser tractada aqu en successius captols, buscant estimular la reflexi, lestudi, la controvrsia i lacci militant. Per a aix, la creaci de grups de treball seria desitjable.

ESTUDI DE LESTAT (II)

La relaci entre capitalisme i ens estatal s complexa. Hi ha un anticapitalisme que identifica lEstat amb all pblic, el denomina ladministraci (com si noms gestions coses i no mans sobre ssers humans), el t per realitzador del b com i, per tant, apte per al control i limitaci del capitalisme. Tal s lenfoc socialdemcrata, contingut en aquella frmula. Per als ms lluntics, lens estatal s lencarregat deliminar el capitalisme. Per si lEstat ens lliura del capitalisme cal saber qui ens lliura desprs de lEstat, per tant, dun capitalisme dEstat tirnic, explotador i malbaratador. Si lEstat pot redimir el poble del capital, quedem obligats a estimar-lo. Aix equival a estimar els seus components. En primer lloc, lexrcit. El segueixen els aparells policials, el sistema judicial i les institucions carcerries que, de ser coherents, han de despertar en els partidaris de la noci danticapitalisme estatista el mateix entusiasme que susciten en els militants dextrema dreta. Segueixen els privilegiats cossos dalts funcionaris de lEstat que, atrinxerats als ministeris, ordenen les nostres vides sense comptar amb nosaltres duna manera tan desptica com els empresaris. Estan els sistemes dallionament, lensenyament bsic i secundari, la universitat (el ms hostil a la llibertat de conscincia) i els mitjans de comunicaci estatals. Finalment, tenim el sistema tributari. LEstat s el principal receptor de la plusvlua exprimida als treballadors. De mitjana, sapropia del 50% del PIB als pasos rics. Ho fa a travs dels impostos i per explotaci directa dels 2,7 milions dassalariats que treballen per a ell. Que no existeixi lempresa pblica (de la mateixa manera que no existeix lexrcit pblic ni la policia pblica, ni tampoc la universitat pblica) ho prova que els seus treballadors fan vagues. s absurd, per tant, esperar que lEstat controli el capital quan ell s el principal receptor de plusvlua.

Per la funci de lEstat s poltica: mana sobre la societat, la governa. Mai sexplica perqu la societat no s apta per governar-se a s mateixa i ha de ser regida per lens estatal, cosa que fa que el vigent ordre poltic no sigui democrtic. Per ser-ho, hi hauria dhaver, com letimologia de la paraula indica, lautogovern del poble, en comptes del govern de lEstat. De manera que aquest s el tir, o dictador, collectiu. En temps de Franco, en all substancial, no governava aquest subjecte sin lEstat, i ara, amb la democrcia parlamentria, no governa tal instituci sin lEstat. Han canviat les formes per lens estatal (ni l1% de la poblaci) ha restat manant. LEstat ha existit abans que el capitalisme. Aquest no s anterior al segle XVI, per lens estatal s bastant ms antic. En el meu llibre La democracia y el triunfo del Estado crec haver provat que sense la intervenci de lEstat el capital no hagus pogut superar un nivell nfim i arribar a ser el que s. En la crisi en curs aix sha evidenciat: sense les ajudes estatals una bona part de la gran empresa, financera i industrial, shagus desintegrat. Desprs, contra el que preconitza lanticapitalisme estatalista, el cert s que lEstat est sortint al rescat del capitalisme. LEstat necessita del capital per obtenir el mxim de mitjans monetaris (a ms desenvolupament de lempresa privada, de la circulaci de diner i de lactivitat del mercat, ms ingressa fiscalment), de recursos materials, de tecnologia i de m dobra formada. En particular, tot aix s vital per a lexrcit, que s, ho dir una vegada ms, el moll de los del conglomerat estatal. Per tant, linters ms vital de lEstat el porta a fomentar de mil maneres el desenvolupament del capitalisme, mai a limitar-lo. Sn els interessos estratgics de lEstat, molt ms que el mercat, el que regula les societats contempornies. Lexperincia de la Uni Sovitica ha mostrat que el capital estatal s ms ineficient que el privat, cosa que perjudica lEstat, al disposar de menys numerari, recursos materials, bns tecnolgics i experts. Per aix, arribat a un punt, lEstat sovitic es va desfer de les seves formes omni-estatitzades en pro de lempresariat privat, ms profits per a ell. El mode dexistncia dels Estats a escala planetria s la pugna entre ells, a vegades militar i sempre diplomtica, poltica, econmica, tecnolgica, cultural, lingstica i altres, sense oblidar la sempiterna militaritzaci. Per superar els seus rivals, o per no ser superat per ells, tot Estat necessita un capitalisme florent, la qual cosa fa absurd esperar dell mesures anticapitalistes. Ni lexistent ni cap altre Estat ho faria, incls un socialista, doncs tamb necessitaria del capitalisme: lexperincia sovitica s concloent. El corollari s que lnic anticapitalisme conforme a la lgica dall real s lantiestatal. LEstat s lenemic principal de les classes treballadores, tamb perqu sense ell el capitalisme no existiria. Per tant, lanticapitalisme estatista o que oblida rebutjar lEstat, s una variant dideologia pro-capitalista.

ESTUDI DE LESTAT (III)

Qui ms ha reivindicat al carrer, durant els ltims anys, lexpansi de laparell estatal, presentant-lo com el remei als mals del capitalisme actual, ha estat el moviment antiglobalitzaci, avui en desintegraci per que va tenir els seus moments de glria a Seattle, 1999, i a Gnova, 2001.

Els seus arguments sn que lemergncia en les ltimes dcades de la gran empresa globalitzadora i de les poltiques neoliberals desregularitzadores fan que aquella ho domini tot. Daqu ha resultat la quasi extinci dall pblic (eufemisme manipulador utilitzat per anomenar all estatal), la liquidaci de lEstat de benestar, la conversi del mercat en lnic element regulador de la vida social i la fam al Sud. Sens dubte, la mundialitzaci (expressi ms apropiada que langlicisme globalitzaci) s un problema greu, si b no nou, doncs ja al segle XVIII shavia creat una economia-mn que no ha deixat dexpandir-se, donant origen a la gran companyia multinacional amb un poder immens i creixent. En la seva denncia, aquest moviment encerta. No en els remeis que preconitza. Al adoptar un punt de vista economicista no aconsegueix veure lntima relaci que existeix entre economia i poltica, entre capitalisme i Estats. Si el capitalisme, a ms de ser concebut com una realitat econmica sentn com un fet poltic, no s possible presentar lexpansi de lEstat, dels Estats, com el remei a les seves nocivitats. El poder no s noms econmic, existeix un poder poltic autnom i un poder militar encara ms autnom. Al negar aix, aquest moviment retrocedeix intellectualment respecte un clssic, La lite del poder de C. Wright Mills, 1956, que a ms docupar-se dels molt rics, denuncia els senyors de la guerra dEUA, mostrant la colossal influncia que lexrcit t en leconomia, la universitat, la comunicaci, etc. daquest pas. Leconomicisme manac de cert anticapitalisme es manifesta de tres maneres: com a oblit de lEstat, com a plor per la seva suposada desaparici o presentant-lo com a remei a tots els mals. Els arguments antiglobalitzadors no sn realistes, ni tan sols en all econmic. La crisi en curs est portant a una economia estatitzada com mai ha existit, deixant de banda els pasos del socialisme real i les economies dels Estats combatents en la I i II guerres mundials. Una dada ho diu tot: entre juliol de 2007 i febrer de 2009 en el pla mundial han estat nacionalitzades parcialment o total 38 entitats financeres situades entre les majors. Aquest fet, i molts ms que podrien aportar-se, deixa en evidncia la falla teortica antiglobalitzadora. Aquesta ha estat construda a les altes esferes per servir lactual poltica. No oblidem que els seus ordidors han estat intellectuals orgnics del grup de comunicaci francs Le Monde, propietat de les companyies Lagardre i Dassault, el principal negoci de les quals s la fabricaci darmament (dada a retenir), i del diari espanyol El Pas, part del gran oligopoli meditic PRISA, feu de la famlia Polanco, la ms adinerada del pas, i portaveu oficis del PSOE, la socialdemocrcia estatitzant en el seu programa per que desprs realitza les poltiques que a cada moment interessen al capital i a lEstat. En aquest breu article no s possible aprofundir en la crtica de la profusa literatura antiglobalitzadora, per s tractar un assumpte que mostra la seva inquietant significaci real. Lluny de la liquidaci de lEstat, el que ha anat succeint s la seva expansi constant, per exemple, de laparell policial. Existeixen 80.000 gurdies civils, altres tants policies nacionals, 20.000 autonmics, 90.000 municipals, uns 10.000 governatius i judicials, en total 280.000 efectius en continua expansi, no noms numrica sin tamb qualitativa. A aix se suma el personal del ministeri dInterior, dels serveis secrets i de les extenses xarxes de confidents pagats amb els fons reservats, collectius no quantificables. Si la soluci s ms regulacions, normatives i lleis, com proposen els antiglobalitzadors, per a la seva aplicaci shauria dincrementar en proporci els organismes encarregats de vigilar el seu compliment i punir els infractors: aparell judicial, policial i carcerari. Si, per exemple, sintrodueixen deu vegades ms lleis i normes que les existents, els cossos policials potser

haurien de doblar-se: lantiglobalitzaci s exigir un ascens ms rpid de lEstat policial. El mateix en relaci als altres poders coercitius, tamb lexrcit. Lesquerra, la institucional i bona part de la radical, saferra a la doctrina antiglobalitzadora per raons bvies: viu de lens estatal i, quant ms poders sigui aquest, major ser el seu poder i ingressos. Aix, s escandals que IU, UGT i CCOO sanomenin anticapitalistes quan estan als organismes de govern de les caixes destalvi, que sn el cor mateix del sistema financer. Quantes ms empreses pbliques hi hagi, ms crrecs molt ben remunerats tindran a la seva disposici. El mateix la intellectualitat, que sobretot viu de la subvenci i dall funcionarial. Ara, amb lera Obama, aquests grups i individus, parasitaris i explotadors, coneixeran una Edat dOr.

ESTUDI DE LESTAT (IV)

Una qesti dimportncia, reflexiva i prctica al mateix temps, s establir de forma objectiva la relaci entre poltica i economia, entre Estat i capitalisme. Aix convida a investigar quina s la naturalesa, singular i simple o b plural i complexa, de la potestat de manar en les societats contempornies. Es tracta de dilucidar si hi ha un nic poder, leconmic, sent els dems poders agents seus, o si, al contrari, el que tenim davant s una pluralitat destructures de dominaci, cada una especfica per totes unificades contra les classes sotmeses. Aix exigeix determinar si lartefacte estatal s un servidor del capital o una realitat per si mateixa, potser la principal, en cas que es conclogui que el moll de los de lacte de dirigir i governar el cos social s de condici hipercomplexa: poltica, allionadora, jurdica, policial i militar, a ms deconmica. La concepci que preval s la marxista, coincident amb la preconitzada per leconomia poltica burgesa decimonnica, de la qual va partir. Segons ella, all econmic s lessencial i lEstat queda com mera superestructura que serveix la base econmica. Rere aquesta asserci, no provada experiencialment, apareix el mite fundacional de les societats liberals com formacions lliures, en les quals el poder coercitiu estatal s mnim i evita tota intervenci significativa en leconomia, regida per les regles del mercat, suposada forositat objectiva i imparcial. Tal enfoc ignora els fets. Abans que exists el capitalisme ja existia lEstat. Aquest es refunda als segles XIII-XIV, desprs de la seva quasi liquidaci a lAlta Edat Mitjana, i al XV s una realitat ben perceptible. Contrriament, el capitalisme no es manifesta fins el segle XVI, i no adquireix una mnima entitat fins a finals del XVIII. Lestudi ateric de la gnesi del capitalisme porta a la conclusi que, en all principal, s lEstat qui el va construint amb un continu dintervencions militars, de poltica econmica, tecnolgiques i altres. Per tant, el capitalisme, lluny de ser auto-creat, s, en all fonamental, una realitzaci de lens estatal. La histria de lEuropa moderna, 1492-1789, ha estat marcada per les lluites competitives entre els diversos Estats en pro de la seva hegemonia, cosa que va ocasionar guerres quasi constants. El mode dexistncia dels Estats en qualsevol temps i lloc s la lluita entre ells, per la histria europea t una particularitat, i s que aquells, per enfortir-se econmicament i dotar-se de ms mitjans de combat, van promoure el desenvolupament accelerat de la tecnologia, per una banda, i de les relacions capitalistes, fabrils, monetries i mercantils, per una altra.

En efecte, la revoluci industrial anglesa, com a procs estimulat per lEstat britnic, va permetre a aquest, al estar millor provet de recursos i aparells militars, convertir-se en hegemnic a escala mundial. La revoluci francesa va crear Napole I, el dspota militarista i conquistador, ms que la burgesia. A Espanya va ser lexrcit, amb els tristament famosos espadons (Riego, Espartero, Prim, etc.), en tant que component nuclear de lEstat, qui va fer la revoluci liberal i constitucional. La burgesia, lluny de ser la causa daquesta, va ser noms una de les seves conseqncies. Les mutacions liberals, imprpiament anomenades revolucions burgeses, el que van fer en primer lloc va ser reforar i expandir lEstat. En aquest marc, van fomentar la industrialitzaci i, per tant, la classe empresarial. Amb la crisi econmica de 2008, la naturalesa subordinada del capitalisme sest evidenciant, doncs, si no fos per les massives intervencions dels grans Estats en suport de les majors empreses i entitats financeres, aquell potser ja shauria desintegrat. Per tant, la forma cardinal de poder s de natura poltica i militar, sent aquesta ltima la continuaci de la poltica per altres mitjans, segons Clausewitz. Existeix aix mateix un poder intellectual (escolar, acadmic, editorial, etc.) i un poder meditic i publicitari (denorme importncia), sense oblidar el temible poder judicial, ni el religis, ni el tecnolgic. Totes les expressions de comandament i domini sunifiquen en lEstat, tamb lempresarial, doncs, ms enll de la teortica, el que governa leconomia no sn tant les lleis del mercat com la poltica econmica estatal i la legislaci positiva. Daix resulta un sistema complex i plural de poder-poders, sent el centre de tal conglomerat de naturalesa poltica, i militar. No sha doblidar que ms del 70% dels cientfics i tcnics dels planeta treballen per als exrcits, s a dir, per als Estats, no per a la gran empresa. En les condicions actuals, quan la realitat mundial est marcada per lascens del poder dels Estats, en particular dels seus aparells militars i policials, continuar aferrats a una concepci economicista condueix a la marginalitat intellectual i prctica. Avui, EUA s una gran potncia militar en ascens (amb Obama), per cada vegada menys una potncia econmica. Si el poder s plural, i si hi ha moltes formes de dominaci, sha de combatre en totes les seves manifestacions, no noms ni principalment en leconmica. Aix situa la lluita poltica en primer lloc.

ESTUDI DE LESTAT (V)

De creure alguns, el conflicte entre all pblic -aix s, all estatal- i all privat, considerat com lnica expressi del capitalisme, s el problema ms important del nostre temps, per la qual cosa tots hem de defensar all estatal contra la seva privatitzaci, real o suposada, que ho convertiria en propietat privada empresarial. Per all pblic s propietat de lEstat, i forma lEstat, no s governat per les classes populars. s, per tant, domini duna minoria dalts funcionaris organitzats en cossos dall ms elitistes, tcnics i enginyers, jerarques dels partits i sindicats institucionals i caps de lexrcit, de manera que defensar-ho s donar suport a la propietat privada corporativa de tals entitats i subjectes.

A lempresa estatal hi ha explotaci, igual que a la privada, com es posa de manifest a les vagues que realitzen els seus treballadors. LEstat s el primer empresari del pas, doncs ning contracta tants assalariats com ell; i qui sapropia de la major part del PIB, directament i a travs del sistema tributari. Els integrants dels cossos dalts funcionaris que sorganitzen als ministeris i en altres institucions estatals sn, com apunta un estudis de lassumpte, els principals clients dels restaurants de luxe, per davant dels empresaris privats. En ntima connexi amb la secci armada, militar i policial de lEstat, tals posseeixen la forma decisiva del poder de manar, com a facultat omnmoda de prohibir i imposar en les societats contempornies. Si lempresa capitalista estatal s all pblic, aleshores tal qualificatiu hauria daplicar-se tamb a lexrcit, que hauria de ser anomenat exrcit pblic, i a la policia, sent aix policia pblica. Per els adeptes a lestatolatria es resisteixen a utilitzar tals expressions, que els posarien en evidncia, encara que segueixen utilitzant la de sanitat pblica, per referir-se a un sistema de salut ineficient i carssim, imposat des de dalt a les classes populars, en el qual aquestes no tenen cap capacitat de decidir, pagat amb els impostos aportats sobretot pels assalariats, que sn una gran font de recursos per a lEstat, utilitzats tamb per finanar militars i policies, i que desenvolupa el capitalisme en la indstria farmacutica i altres. Per tant, lelecci, si es planteja honradament sense desig denganyar ning, est entre all estatal que no s pblic en cap sentit reconeixible, en bastantes de les seves expressions vulgar capitalisme dEstat, i el capitalisme privat. Sha dinsistir que, per exemple, la Seguretat Social aporta a les arques estatals una massa dinerria imprescindible perqu els aparells repressius i bllics puguin operar financerament, de manera que la defensa de la sanitat pblica s, es vulgui o no, la defensa de fet dall militar i policial. Certament, no hi ha cap avantatge en all estatal respecte all privat, ni en all privat respecte all estatal: es tracta que les classes populars governin la totalitat de les seves condicions dexistncia, sautoorganitzin i siguin elles mateixes per si mateixes, no trist i passiu resultat dalts funcionaris, militars i politicastres. Aquells qui dirigeixen el seu anticapitalisme cap a la defensa de lempresa estatal i la corporaci estatal manifesten que no sn tals, doncs preconitzen una forma de capitalisme, el dEstat, directament connectat amb lexrcit per aix, enfront del capitalisme privat. s dinters reconixer qui sn. Al carrer s Izquierda Unida (IU), aix com els seus grups i publicacions satllits, qui agiten a favor dall pblic que, sense rubor, presenten com a no-capitalista. Podria pensar-se que aix es deu a un error, per hi ha bastant ms. Per als caps de tal formaci poltica, lempresa estatal o semi-estatal s la via cap a la seva conversi en una fracci de les classes explotadores, al aspirar a ocupar llocs en els seus consells de direcci. Per exemple, a la direcci de les Caixes dEstalvi, forma peculiar del capital financer semi-estatal, hi ha 2.087 membres de partits poltics i sindicats de classe en llocs directius, dels quals ms de 200 sn dIU, Verds, CCOO i independentistes. Aix s una golosa prebenda que embogeix, literalment, els jerarques daquestes formacions, doncs atorga un grau de poder i un nivell dingressos personals bastant elevat. Per tant, quant ms ampli sigui el capitalisme dEstat, ms atractiva s la pertinena a les prefectures de tals organitzacions. Exemple daix s J.A. Moral Santin, cap dIU a Caja Madrid, la quarta entitat financera dEspanya, catedrtic deconomia, autor de El capitalisme en la encrucijada i La acumulacin de capital y sus crisis, simples exercicis descolstica marxista sense connexi amb all real. s tal

lnsia dacumular poder i capital que tenen aquest i els dems jerarques dIU que ltimament shan aliat amb el PP a Caja Madrid per deixar en minoria el PSOE, i poder aix seguir sent burgesia dEstat en aquesta instituci, aix desprs danys i anys destigmatitzar la dreta per neoliberal i neo-franquista. Per tant, la defensa dall pblic s, simplement, fer la poltica que necessita lesquerra capitalista per continuar manant i explotant.

ESTUDI DE LESTAT (VI)

Quan sestan donant les primeres manifestacions de superaci de la crisi econmica mundial en alguns pasos centrals, per no al regne dEspanya, degut al seu peculiar sistema econmic, altament irracional i desequilibrat (establert sota la cobertura poltica del franquisme i desprs del PSOE), conv iniciar les reflexions sobre aquella, presentada per alguns, noms fa un any, com a factor causal capa docasionar el collapse del sistema. Iniciada en el pla mundial lany 2007 (aqu un any desprs), la crisi va adoptar inicialment un carcter peremptori, fins el punt que un esperanat nerviosisme va sorgir en una bona part dels ambients antisistema, que estaven persuadits que anaven a assistir a lesfondrament del capitalisme i que, en conseqncia, ja no hi havia temps per formular estratgies a llarg termini, doncs les contradiccions prpies de lordre capitalista com a mode de producci ens anaven a obsequiar amb res menys que la liquidaci daquest a molt curt termini. Per, en el temps transcorregut, una decebedora pau social ha dominat lescena en el pla mundial. Malgrat la caiguda de nombroses entitats financeres, del creixement descomunal de latur, de la disminuci del consum i de la prdua dels mitjans de vida duna part dels petits propietaris autnoms, al carrer no ha succet res ressenyable. Aquells qui esperaven multituds enfervorides, assaltant bancs i empreses, estan ara confosos. Als EUA, la Reserva Federal, mxima autoritat en poltica econmica de lEstat, s felicitada amb fervor per salvar el mn del desastre econmic. Es parla, incls, de refundaci del capitalisme pels organismes estatals dels pasos ms rics. La poltica estatal dinjectar enormes masses de recursos monetaris a les entitats financeres i grans empreses en fallida est tenint un xit colossal. Des dels inicis de la crisi fins a juliol de 2009, els 27 Estats de la UE havien dedicat 313.000 milions deuros a ajudar bancs amb dificultats, i amb seguretat destinaran a aix noves somes durant els propers mesos. Tots canten victria i donen per indubtable la completa recuperaci per 2010 o 2011, cosa que iniciar un nou cicle dexpansi a escala planetria del capital, el qual aconseguir quotes encara ms elevades de poder, domini i trituraci de les classes populars. Al mateix temps, els qui eren no fa tant verbosos idelegs de la catstrofe atorgada a curt termini resten ara muts i confosos, disposats a callar com a resposta, una vegada ms. Per aix no pot ser. Desprs de tanta sobreactuaci, han de donar alguna explicaci, si la tenen, i si no estan moralment obligats a anar-la formulant. En efecte, sha de tirar endavant un llarg i rigors debat sobre qu s lEstat, qu s el capitalisme i quina relaci hi ha avui, al segle XXI, entre un i altre, encara que noms sigui per no fer el ridcul quan es jutgen determinats esdeveniments. Aquest article pretn, molt modestament, iniciar tal esbrinament i controvrsia.

El que sha de posar en dubte s tota una interpretaci del que el capitalisme s, reduccionista i metafsica, especulativa i paraulera, mecanicista i teleolgica. A continuaci, sha dentrar en la qesti ms substanciosa, a saber, que el capitalisme depn en all medullar de la mquina estatal, sent una criatura seva, de tal manera que la seva crisi, que es donar (no hi ha res etern), ha de tenir lloc en el context duna crisi encara major, de naturalesa poltica, axiolgica, de cosmovisi, de qualitat del subjecte i de metes estratgico-histriques, en la qual lexistncia de lEstat sigui qestionada. Aix equival a rebutjar, com a ideologia, com a estratgia i com a tctica, leconomicisme. La peregrina idea de que all essencial en lexistncia humana s de naturalesa econmica ha quedat, amb el fiasco de la visi ingnuament apocalptica de la crisi en curs (incls si aquesta foments conflictes greus en la seva fase final), desacreditada. Per aquells qui creuen encara que la presa de conscincia popular ha de resultar de qestions econmiques (atur massiu, empobriment drstic, etc.) shaurien dauto-convncer del seu error amb un raonament elemental: si aix no ha succet durant ms de 200 anys dexistncia del capitalisme madur s que mai succeir. Per tant, les forces motrius de la revoluci shan de buscar en una altra banda, no en leconomia. Lluny de ser una realitat autosuficient i dominant, que es regula a s mateixa a travs del mercat, el capitalisme, examinat de manera experiencial i aterica, manifesta tenir una contextura molt ms humil: depn de lens estatal, de manera que no s capa de nixer, ni existir, ni expandir-se per si. Malaltissa flor dhivernacle, moriria si lorganisme estatal deixs de donar-li assistncia, no noms en els moments crtics sin en els deufria. Per tant, lenemic principal s lEstat. Daix sinfereix que la natura de lacci emancipadora ha de dirigir-se sobretot contra all que aquest s: poltica, allionament, cosmovisi, amoralitat, definici de fins, exrcit, tecnologia i repressi policial-judicial. Desprs daix, s, all econmic, per no en primer lloc, i no com a causa incausada sin com a conseqncia i efecte.

ESTUDI DE LESTAT (VII)

La consideraci de la mquina estatal com a instrument de realitzaci del b general i primera expressi dall pblic est bastant estesa. Existeix un anticapitalisme que, encara que es cuida de no exposar amb claredat les seves posicions, de forma implcita sost que ja no pot considerar-se, segons preconitzen les teories obreristes clssiques, el proletariat com a instrument de transformaci social, i que aquesta funci la compleix avui lEstat. Per a aquell, una societat anticapitalista s un ordre totalment estatitzat, el que fa de lextinta Uni Sovitica una expressi de post-capitalisme a enyorar. Per tant, lestratgia s mobilitzar-se a favor de lEstat, pressionant aquest perqu acompleixi la seva suposada missi, a saber, controlar i supervisar primer per finalment liquidar la gran empresa. Aix es concreta en apuntalar lesquerra poltica contra la dreta, lintervencionisme contra el neoliberalisme. Tamb, en situar les activitats socials i la vida associativa en lrbita de lEstat, considerant positivament les ajudes i subvencions daquest als sindicats, moviment feminista, agricultura ecolgica, associacions juvenils, afers culturals i altres. Es tracta de viure a lombra de lEstat, quan no dins dell, com ha fet, per exemple, gaireb la totalitat del feminisme.

Sens dubte, tal interpretaci t en contra una gran quantitat de fets fonamentals de la vida poltica i social contempornia. La mateixa Uni Sovitica es va esfondrar en el si del capitalisme que el propi Estat sovitic, tant hipertrfic, havia creat. Xina s avui el segon pas del mn per nmero de multimilionaris (subjectes amb ms de 1.000 milions de $ de patrimoni), desprs dels EUA, els quan han crescut dins laparell estatal, i del partit comunista, al que molts pertanyen. En la crisi econmica en curs, els Estats i blocs dEstats estan duent a terme la funci principal en la salvaci i rellanament del gran capital financer i industrial, de manera que un ascens de lintervencionisme s la via per enfortir i expandir aquell, no per extingir-lo. LEstat de benestar, que s sobretot Estat a seques (exrcit, policia, judicatura, aparells dadoctrinament i cossos dalts funcionaris), es manifesta com la forma ptima daquest, doncs impedeix lautoorganitzaci dels assalariats per satisfer les seves necessitats bsiques, situa lens estatal al centre de la vida social i aporta una massa colossal de recursos monetaris al conjunt de laparell estatal -a lexrcit, per exemple-. Per aix, ning amb poder pretn la privatitzaci de la Seguretat Social, per ms que lala anticapitalista de la socialdemocrcia culpi demaggicament daix a la dreta. Aquella, en realitat, dna cobertura al finanament de lexrcit i la policia, i sostenir aix s militarisme. Per lestratgia que situa lEstat al centre de la pretesa acci transformadora de lordre vigent manifesta en els fets altres inconvenients. Admetre lajuda estatal, per exemple, acceptant les seves subvencions, ocasiona prdua dautonomia. Al fer-ho, es deixa de banda la via de lautoorganitzaci, que es basa en les prpies forces, desenvolupa les prpies capacitats i, per aix mateix, crea collectius i persones amb vigor, creativitat, ingeni i capacitat combativa. Els moviments i associacions que es fan dependents de lEstat, a ms dhaver dassumir de fet els objectius i programes daquest, tendeixen a manifestar-se com a entitats minades per la passivitat, lablia i la baixa qualitat dels seus integrants. Donat que esperen molt de lEstat i poc de si mateixos, aix com dels seus iguals, tendeixen a degradar-se. A ms, ms dhora que tard, aquests es divideixen en una minoria professionalitzada que mana, que sovint incls viu de les subvencions, i una majoria passiva i desentesa. Un fet tant obvi com negat per molts resulta ser que lEstat no s desinteressat en la seva acci de subsidiar. Aporta recursos perqu coneix que amb aix atrau els possibles elements i associacions antisistema al seu si, aniquilant-los aix com a subjectes autnoms i collectius autogestionats. Qui no s independent ara ja del sistema no troba motius per oposar-se realment a ell, i per establir un programa estratgic que inclogui la seva negaci per via revolucionria. Aquells qui esgrimeixen arguments dastcia per acceptar les donacions obliden que ning pot guanyar en aquest terreny a lens estatal, que s el maquiavellisme realitzat. Ara b, sota lEstat les possibilitats dautogesti sn limitades. En les actuals condicions, degut a lactuaci poltica governamental, les estructures legals, lordre econmic vigent i la ideologia que les institucions injecten a les masses. En cas de progrs cert de les formes autnomes de reflexi i acci, lEstat intensificaria el seu actuar en contra, per mitjans poltics, legislatius, repressius, meditics i econmics. Si aquests no fossin suficients, passaria a la intervenci militar, llanant el seu bra armat, lexrcit, contra el poble. Com el 1936. Aix no es pot oblidar al establir una estratgia realista. LEstat no ha de ser deficat, per tampoc ignorat. Est all.

ESTUDI DE LESTAT (VIII)

Sens comunica a travs dalguns que podem viure sense capitalisme, cosa que s molt certa, concretant-se en una existncia social sense bancs, sense empreses multinacionals, sense diners. Tal formulaci se situa en el conegut mbit de lapoliticisme economicista, amb una petita excepci, la demanda de viure sense classe poltica, que s una part de laparell estatal, s, per no la fonamental. Respecte all substantiu de tal aparell es guarda silenci, res es diu sobre si podem viure sense exrcit, sense policia, sense ministeris, sense cossos dalts funcionaris, sense aparell judicial, sense sistema carcerari, sense adoctrinadors funcionaris (professors i catedrtics), sense treballadors socials, sense Estat de benestar-felicitat, sense bancs i organismes econmics estatals que regulen, i en ltima instncia dirigeixen, el mercat. En suma, es declara intil i pernicis el capitalisme, per es guarda silenci sobre lEstat i, com s sabut, qui calla atorga, en aquest cas legitimant lartefacte estatal. Per el sense sentit de tal formulaci es posa en evidncia quan sexamina la realitat de lordre poltic-jurdic vigent, que s lexpressi fonamental del sistema econmic actual i, sobretot, una realitat per si i per a si. Al prendre la constituci espanyola de 1978, que s el codi suprem de lactual ordre, la llei de lleis que ordena el conjunt de les nostres vides, prohibint, imposant i adoctrinant, trobem que el seu article 33 reconeix el dret a la propietat privada i a lherncia i el 38 empara la llibertat dempresa en el marc de leconomia de mercat . Per tant, les propostes i consignes abans citades xoquen amb la constituci i no poden realitzar-se sota el seu imperi. Qu passaria en el cas que una porci significativa de la poblaci decids fer-les reals? La constituci ofereix la resposta. El seu article 8 encarrega a les Forces Armades la tasca de defensar lordenament constitucional, de manera que a aquestes alades de lanlisi trobem que lesperana de poder viure sense capitalisme porta a xocar amb lexrcit, que intervindr (com el 1936) contra aquells qui persisteixin en superar lordre actual, assentat en la propietat privada concentrada. Aix doncs, el que inicialment era un assumpte econmic sha convertit en una qesti poltica i, finalment, en un inquietant tema militar. Aquells qui dormen el somni dels babaus, a saber, no voler veure lEstat en una societat hper-estatitzada, shan topat de cara amb el que desitgen amagar i, sobretot, amagar-se a si mateixos, donada la seva incapacitat per admetre la realitat, doncs els hi ho prohibeix la seva senil mentalitat ldico-festiva. Naturalment, abans duna intervenci militar sn laparell policial i el poder judicial els qui defensen, i defensaran encara ms rudement per la coacci legal, el capitalisme. s curis que el primer no aparegui com a tal en la constituci, cosa que denota una realitat obvia: que forma part de lexrcit i daquesta manera s considerat. Un altre tractament rep el temible, per no controlat, desptic i arbitrari, poder judicial al que la constituci destina el Ttol VI complet (articles del 117 al 127). En cas que lagitaci al carrer arribs a un grau elevat, larticle 55 de la norma jurdica suprema estableix la suspensi dels drets i llibertats i la declaraci de lestat dexcepci i de setge , delegant a larticle 117.5 la segent tasca, la llei regular lexercici de la jurisdicci militar en lmbit estrictament castrense i en els suposats de lestat de setge, dacord amb els principis de la constituci, el que equival a dir que en cas que lacci anticapitalista, posem per cas, desbords laparell policial-judicial, seria declarat lestat de setge i lexrcit es faria crrec dels ressorts del poder... com el 1936. En suma, dins lactual ordre hi ha un espai legal per a laccs de lexrcit al poder, per un cop militar donat des de la constituci, si aix ho demans lalt nivell de conscincia i mobilitzaci de les classes populars. De manera que si lanticapitalisme de pega soblida de lEstat, lEstat no

soblida de lanticapitalisme de veritat, i estableix mesures tremendament severes contra ell, una nova guerra civil. Per tant, va sent hora que alguns renuncin a la frivolitat amb que aborden aquests assumptes, i altres a la conciliaci i acriticisme de tals enfocaments puerils, que ofereixen una imatge falsa, que confon i reaccionria de les tasques per crear una societat lliure i autogovernada. Per lEstat no noms intervindria en cas duna situaci extrema. Tamb ho faria en nombroses ocasions, molt menys tenses. Per exemple, incls si noms l1% de la poblaci visqus en sistemes dautoabastiment autogestionari que limitessin el pagament dimpostos i fessin mal al mercat, laparell policial, judicial i meditic es posarien en marxa. Per tant, no hi ha alliberament possible, ms enll duns lmits bastant raqutics, dins lactual ordre. Aix s el que fa necessria la revoluci.

ESTUDI DE LESTAT (IX)

La caiguda dintenci de vot al PSOE i lascens de la del PP que assenyalen les enquestes estan originant les primeres maniobres per llanar el que sembla que ser una vasta operaci poltica destinada a revertir tal estat de coses. El partit al govern est mobilitzant els seus peons dins lesquerra radical, el denominat PSOE exterior, per a una vasta campanya al carrer que, enarborant la bandera de defensa dall pblic, erosioni el PP. Seria una repetici del que es va fer el 2004, quan el partit que millor est representant els interessos del capitalisme i lEstat des de finals del franquisme, el PSOE, va guanyar els comicis grcies en bona mesura al pacifisme i radicalisme de paga mobilitzats a les seves ordres. Per tant, s necessari anar a un debat objectiu, profund, amigable i de llarga duraci sobre qu s all pblic, all estatal i all privat aqu i ara, i quina ha de ser lalternativa revolucionria en tals matries a la socialdemocrcia en ascens, la governamental i la que, en la forma dideologia i poltica, est entre nosaltres. En primer lloc, sha de dir que cap partit poltic o associaci empresarial defensa avui la privatitzaci integral de la seguretat social, doncs aix seria molt perjudicial per al sistema de poder, per partida doble. Per a lEstat, que necessita la immensa massa monetria coercitivament recaptada a travs della per equilibrar com pot les seves comptes i, per exemple, poder incrementar la despesa militar i pagar al cada dia ms nombrs aparell policial, judicial, adoctrinador-educatiu i carcerari. Per al capitalisme, doncs el sistema de seguretat social vigent garanteix beneficis mxims a les grans empreses provedores de la indstria farmacutica, qumica, dequips mdics, de la construcci i altres. No es pot sostenir que lactual rgim de la seguretat social s ali al mercat, com preconitza cert anticapitalisme, quan tot ell fa de mercat per a la gran empresa. La seva pretesa privatitzaci reduiria drsticament el consum de productes i serveis mdics, doncs noms la sanitat estatal pot fer crixer en fletxa, com est succeint, la despesa sanitria any rere any i, amb aquesta, els beneficis del gran capital que subministra aquella. Aquells qui acusen al PP de franquista i al mateix temps de neoliberal estan incorrent en contradicci, doncs la poltica econmica del franquisme es va caracteritzar per un intervencionisme mxim de lEstat. En realitat, els que desitgen que laparell estatal reguli i controli cada vegada ms la vida econmica, veient en aix una prctica anticapitalista, sn

hereus de la lnia franquista en aquesta matria, i estan molt ms a prop de Mussolini i Jos Antonio que de lideari duna revoluci social que t els seus fonaments en els principis dautogovern i autogesti, en el marc duna societat lliure, per tant, sense ens estatal i sense classe empresarial. Conv no oblidar que linstaurador substantiu del sistema de seguretat social a Espanya va ser el feixisme, amb la llei 193/1963, de 28 de desembre, Sobre bases de la Seguretat Social, del ministre franquista Jess Romeo Gorra, qui gaudiria molt veient lesquerra ms extrema defensant la seva obra, al presentar-la com a no-capitalista i expressi dall pblic, els qualificatius que la demaggia social falangista anhelava per a les seves avariades realitzacions. Ara, a ms, el que domina, amb Obama al govern dels EUA, s lintervencionisme estatal, fins el punt que es parla dun ressorgiment del keynesianisme, teoria que preconitza el creixement econmic, lacumulaci de capital i el consum ascendent per mitj duna mplia implicaci de lEstat en la vida econmica. Tal s la ideologia de la socialdemocrcia, que molts confonen amb el socialisme, quan aquest, segons Marx, s la gesti de la vida econmica pels treballadors mateixos, no pels alts funcionaris, els militars, els bancs estatals i els tecncrates. Linters del capitalisme en la persistncia de lactual sistema, amb les adequacions i reformes de rigor, ha quedat clar, per exemple, quan molt recentment un portaveu del Crculo de Empresarios, lluny de preconitzar la privatitzaci del sistema actual de pensions, ha defensat un sistema mixt: estatal, de capacitaci obligatria en mtues intervingudes per lEstat, i privat. Sobre la sanitat pblica, s a dir, estatal, hi ha una dada esferedora. Als EUA, les causes iatrogniques, aix s, els mals resultants de les prctiques mdiques actuals, basades en el consum frentic de medicaments, tractaments i serveis, que s all propi de la sanitat de lEstat, ocasionen 225.000 morts anuals, sent la tercera causa de mort. Per tant, la intervinguda sanitat actual s causa de malalties, mutilacions i morts a gran escala. Hi ha raons per suposar que la situaci a Europa, molt especialment al nostre pas, s pitjor encara en aquest terreny. En resum, all estatal no s all pblic, de la mateixa manera que all empresarial i capitalista no s admissible. Com a perspectiva estratgica, a realitzar mitjanant la revoluci, all ptim sembla ser un sistema autogovernat i autogestionat de tot el que avui forma el tinglat estatal-capitalista de la seguretat social.

ESTUDI DE LESTAT (X)

La recent publicaci de Antaloga de textos de Los Amigos de Ludd, per Muturreko Burutazioak i Biblioteca Social Hermanos Quero, llibre que cont 18 treballs daquest collectiu (al qual vaig pertnyer), fets pblics fins la seva auto-dissoluci, el 2007, ms una introducci, convida a una reflexi sobre la relaci entre la tcnica i lEstat. Aquesta, en alguna mesura, la vam fer, i apareix en els textos editats, per continua sent una tasca inconclusa, a reprendre. A La edad de la tcnica, Jacques Ellul dedica el captol IV ( La tcnica y el Estado ) a aix, encara que el que sexposa hauria de ser objecte duna anlisi que ho actualitzi (la seva primera edici s de 1954), depuri i ampli. Diferent s el punt de vista dOrtega, a Meditacin de la tcnica,

text que sengolfa en un enfoc essencialista i mistificador que oblida all ms obvi: que la tecnologia s, sobretot, creaci de lEstat. Clar que no es pot esperar una altra cosa dOrtega, estatfil elegant i refinat. All habitual en la literatura nominalment radical s establir una relaci de causa a efecte entre capitalisme i tecnologia, en la que es manifesta un economicisme que extravia, portant a molts al terreny de la socialdemocrcia. Per all noms sexpressa all secundari del fet tcnic, doncs entre el 50-70% dels enginyers i investigadors treballes per als exrcits, que sn el nucli mateix de lens estatal, de manera que la cincia i la tcnica sn realitats en primer lloc poltiques i militars, i noms secundriament econmiques. I quan la tecnologia saplica a la producci ho fa en ms ocasions, pel que sembla, en funcions de reforament del control i domini dels empresaris sobre els treballadors que en les destalviar treball o incrementar el potencial productiu daquest. La tecnologia s poder, i sexpressa generalment en les relacions de poder, entre els ssers humans, per una banda, i entre les elits governats i la natura, per laltra. Aix no nega que alguna o altra tecnologia concreta pugui incomplir tal norma general, cosa que autoritzaria a contemplar-la amb benevolncia (nosaltres no som tecnfobs), per en la majoria de casos la realitat s lexposada. Per aix, el veritable debat no est en la qesti de la producci sin en lesfera de la llibertat humana. Durant molt temps, la majoria dels autors proletaristes han tractat inapropiadament lassumpte, no noms perqu van suscitar illusions productivistes ni realistes ni legtimes, sin tamb perqu van defugir la investigaci dall ms substantiu, a saber, si la tcnica afavoreix o malmet la llibertat, i tamb, si realitza o envileix lessncia concreta humana, en resumides comptes, si ens millora o ens degrada, com a individus, com a comunitat i com a humanitat. No es tracta dacudir a expressions extremes del fet tcnic, de les que pocs neguen la seva negativitat, com lenergia atmica, els OGM o les grans infraestructures de devastaci de territoris, sin de referir-se a les realitats tcniques promig, ds habitual. Per exemple, seguim escoltant alabances a Internet, malgrat que s invenci de lexrcit dels EUA, que segueix servint els interessos militars i que la seva negativitat es manifesta en la seva essncia, al mateix temps que la seva positivitat s quelcom secundari i en bona mesura una aparena. Aix no sha de comprendre de manera simplista, com una crida a prescindir dInternet aqu i ara, doncs en lactual ordre social estem mancats de llibertat en general i, per tant, de llibertat per rebutjar la tcnica. Aquesta ens s imposada i, si b s possible, i necessari, un cert grau dabstenci individual, aix com de coherncia entre all dit i all viscut, que ens la imposin (igual que ls dels diners, el treball assalariat, la obedincia a les lleis de lEstat i tantes negativitats ms) preval. No, les sortides individuals no porten lluny. Finalment, una societat hiper-estatitzada, com lactual (per ms que ho lamenti el moviment antoglibalitzador), ha de ser, per necessitat, una societat hiper-tecnificada, fet que s ara ben visible. Aix sexamina als treballs de Los Amigos de Ludd. El meu criteri particular, que complementa all dit en el mencionat llibre, s que la creaci dun ordre social alliberat de la dominaci tecnolgica (que s una forma particular que adopta la dictadura de lEstat) pot ser pensat, i que la seva natura concreta seria la duna societat sense ens estatal, aix s, autogovernada i autogestionada, amb llibertat de conscincia, poltica i civil equitativa per a totes i tots, auto-regida per assemblees, amb collectivisme, longanimitat, moralitat, servei duns als altres i consum mnim. Lnica via per a aix, no fa falta dir-ho, s la revoluci. Daltre manera, la tecnologia, juntament amb la resta de sistemes de dominaci que lEstat aplica, ens seguir colpejant, devastant, deshumanitzant. Avui, si mirem al voltant, veiem una decadncia a Occident tan descomunal que ni Spengler va poder arribar a imaginar, que resulta en bona mesura dels efectes destructius en mltiples camps de la tcnica. Podria dir-se, incls, que Occident sest sucidant amb la tecnologia. Per all positiu daquesta

formaci social s que necessita ser salvada i reformulada, una vegada ens haguem curat del nihilisme cultural. Per a aix, la militncia anti-tecnolgica s necessria.

ESTUDI DE LESTAT (XI) PART PRIMERA

La histria de la estatolatria, de la fe poltica, social i econmica en la que lEstat s, al mateix temps, el b i lorigen de tot b en la societat, ocuparia molts volums. Ara es far una sinopsis molt breu, deixant per una ocasi posterior lestudi histric de la resistncia a lEstat. Plat, a La Repblica, delinea un rgim estatal totalitari sense propietat privada, amb tres castes, la minoria manant culta, o filosofocrcia (ell mateix i els seus collegues), els guardians, o aparell repressiu, i els treballadors. No existeix la propietat, doncs tots els bns sn de lens estatal, el que porta a alguns a qualificar-ho de comunisme. Per el que s de lEstat no s com, no s de tots, sin de la minoria estatalment organitzada, resultant ser una forma de propietat privada compartida, amb explotaci i dominaci. La gran majoria de la radicalitat actual opera amb un esquema didees copiat de Plat, encara que no ho sap, o no ho admet. Aix mateix, ha estat lideari preconitzat per lala extremista dels feixismes i el que es va impulsar a la Uni Sovitica i dems pasos socialistes, Xina inclosa (si b aquesta, posteriorment, ha descobert que la mquina estatal es fa ms poderosa si fomenta el capitalisme). El platonisme preconitza que lEstat, per realitzar el seu b, ha dinculcar les regles morals, per exemple, mentir. Aristtil, encara que es distancia de lesquema simplista (no s el millor per a lEstat, com a aparell de poder i comandament, que tota la propietat estigui concentrada en ell, doncs aix tendeix a estancar la vida econmica) dissenyat per Plat, mant la seva essncia. Quan va ser adoptat per lEsglsia catlica, que va fer dell el Filsof, lliurant-se del cristianisme primitiu, lestatoflia es va fer general a Occident, amb sant Toms dAquino. Entre nosaltres tenim al rei Alfons X, que reintrodueix el dret rom a la corona de Castella a la segona meitat del segle XIII, s a dir, la preeminncia de lens estatal i la propietat privada absoluta en el codi de les Set Partides i en altres textos legals. Per qui converteix en llei aplicada tot aix s Alfons XI en lOrdenament de Lleis aprovat a les corts dAlcal dHenares de 1348. Maquiavel s un dels grans del pante de la estatolatria militant. Defineix la ra dEstat com all ptim per a les elits constitudes en Estat, que shan de valdre, sense escrpols, de no importa quins procediments per mantenir-se, des de la mentida fins el crim. A la seva obra noms hi ha un b, el poder de manar i dominar, al qual tot ha de quedar subordinat, en primer lloc la moralitat, de manera que lamoralisme s ideologia dEstat, el de Nietzsche ms que el de ning. Maquiavel fa una lectura realista de les tesis de Plat, senyalant que s el Prncep, s a dir, lautoritat poltica (militar i policial, per tant), qui ha de manar, no els filsofs, que noms poden fer-ho com a senyoria intellectual complementaria al comandament poltic en si. Daix prov la noci de poder com a acumulaci de poders, o poder-poders, que s lactualment existent. Lideleg per excellncia de la revoluci liberal-constitucional s Hegel. La seva delirant estatoflia ha estat vinculada amb el nazisme, per aix no s exacte: en els seus escrits, ms dun segle anteriors a Hitler, es refereix al procs destatitzaci que les revolucions liberals estan duent a terme, del que es manifesta entusiasta. En efecte, el seu model era la revoluci francesa i Napole. Aix xoca amb la imatge llibertria que els enganyosos manuals

escolars, i quasi tota la historiografia progressista i venal, donen de les revolucions liberals i constitucionals, per el cert s que la seva essncia s un creixement en fletxa del poder de lEstat, justament el que Hegel celebra i preconitza. Aquest assenta tres postulats: que lEstat realitza la llibertat (oblida dir que noms per a les minories constitudes com a Estat, doncs per al poble s lexpressi mxima de la no-llibertat); que s la quintaessencia dall tic (per el cert s que tot Estat necessita de lamoralitat, com exposen Plat i Maquiavel, ms sincers i menys pomposos que lidecrata teut); i que laparell estatal realitza el b com (el b com noms pot ser obra del com, s a dir, del poble treballador). Per comprendre lestatolatria en Marx sha de filar molt prim, diferenciant entre lapologia directa de laparell de lEstat (que, a fi de comptes, no realitza) i locultament de la seva decisiva significaci a les societats sortides de les revolucions liberals (que s que fa). Marx, i el seu amic Engels, al contrari que quasi tots els marxistes posteriors, sn en essncia contraris a lEstat, encara que preconitzin vies per a la seva superaci de dubtosa utilitat. Soposen a lestatfil per excellncia del moviment obrer alemany, Fernando Lassalle, pare de lEstat de benestar junt al canceller Bismarck, subscriuen el rgim assembleari de la Comuna de Pars i equiparen (a El origen de la famlia, la propiedad privada y el Estado , obra de F. Engels, de 1884) lEstat amb la propietat capitalista, en nocivitat. Per tant, els actuals devots de lEstat no poden escudar-se en Marx i Engels per justificar les seves deletries formulacions.

ESTUDI DE LESTAT (XI) PART SEGONA

Lerror del marxisme en relaci a lEstat resideix en tres qestions. Una s loblit de la decisiva funci que ha jugat en el desenvolupament i manteniment del capitalisme fins el dia davui. Laltra, que al promoure com a finalitat primera lauge ms impetus possible de les forces productives est, de fet, demanant lexistncia dun Estat, doncs noms ell s capa de realitzar tal propsit. La tercera s que no considera que el mode dexistncia dels Estats, en el pla mundial, s el de la lluita i competici permanent entre ells, la qual esdev pugna militar. Lanlisi econmica marxista dna per bona, de manera ingnua, la falla pretensi nmero de leconomia poltica institucional dels segles XVIII i XIX, que el capitalisme s una realitat auto-generada, aix s, aliena a tota autoritat, impersonal i, per tant, rigorosament autodeterminada. s el mite del mercat com a marc de la llibertat. En comptes de refutar tals elucubracions des dels fets econmics mateixos, Marx va admetre tal formulaci. A El Capital lens estatal apareix com una realitat secundria i bastant borrosa. Lestudi de leconomia real, des del segle XVI en endavant, mostra tot el contrari, que s lEstat qui va pas a pas promovent el capitalisme, sobretot per raons militars. Aix no significa que no posseeixi una dinmica prpia, per s secundria en relaci al sosteniment i el suport que rep de lens estatal. Daquesta manera, sense proposar-sho, com a simple error, Marx va assentar les bases teriques dun anticapitalisme que soblida de lEstat, cosa que porta de fet a algunes de les formes ms entusiastes de procapitalisme. Al mateix temps, al ocultar lEstat, al negar la seva centralitat, el protegeix. En segon lloc, al apostar-ho tot, en ltima instncia, al dinamisme de les forces productives, est demanant implcitament la constituci dun ens estatal, sigui el que sigui, doncs sense aquest aix s impossible. De forma no coercitiva, els ssers humans tendeixen a treballar noms el necessari per satisfer les seves necessitats materials al nivell ms modest, pel que un sistema productivista i tecnoltric, com el que dissenya el marxisme, ha de portar duna

manera o altra a una apoteosi de la coacci i la inculcaci, per tant, a lEstat contemporani. Aquesta interpretaci s avalada no noms per lexperincia de la Uni Sovitica, que ja s histria, sin per a de la Repblica Popular Xinesa, que s present. Aix s analitzat amb ms deteniment en el meu llibre, de recent publicaci, La democracia y el triunfo del Estado. Des de la poltica i la cosmovisi, un estatfil contuma s Hobbes. Al definir lsser hum com a hostil per naturalesa vers els seus semblants, de tal manera que noms lens estatal s capa de posar pau i concrdia amb la seva m de ferro, el que est preconitzant, en realitat, s que ens entreguem a la lluita competitiva i antifraternal duns contra els altres, per atorgar amb ella legitimitat a lEstat. El mateix defensa Nietzsche, amb la seva teoria del superhome, que atia lhostilitat i el conflicte entre els ssers humans per afany de domini, don resulta lodi i lenfrontament, per tant, lEstat, com a entitat mediadora i pretesament neutral. Quelcom similar es troba en bona part de lanomenat anarquisme individualista, sobretot Stirner, per al qual lego busca emancipar-se a costa del major poder possible sobre laltre, cosa que realitza la guerra de tots contra tots, amb les conseqncies abans esmentades. Si el marxisme, com un economicisme que s, fa imprescindible de fet lEstat per raons productives, els idelegs del conflicte interpersonal perpetu, sobretot Nietzsche, el sacralitzen indirectament, i per aix de manera molt ms efica, amb la seva apologia de lego agressiu, competitiu i assedegat de poder. Per aix, aquest s el filsof (en realitat, no passa de ser un literat poc instrut i mediocre) de moda des de fa dcades, doncs el seu sistema didees serveix els interessos estratgics de lEstat (per tant, del capitalisme) de la millor manera possible, i els acadmics-funcionaris el veneren. Aquells qui creuen trobar en ell formulacions subversives manifesten que no han ents gran cosa del que s lactual sistema de dominaci. Qui, com preconitzen tots els autors citats, t laltre per enemic acaba pactant amb lEstat per combatrel (aix qui millor ho expressa s, potser, Stirner). Al contrari, els qui tenim lEstat com a mal principal busquem un pacte amb laltre-altres per acabar amb ell. Aquestes dues estratgies marquen una lnia divisria fonamental. Tots han de recordar la posici de Maquiavel, excellent en el seu desvergonyiment: lEstat no s neutral, no busca realitzar el b general ni mantenir la pau pblica. No es preocupa ms que dun assumpte, realitzar el seu propi b a costa del poble. A aquesta cerca dels propis avantatges es denomina ra dEstat, que autoritza a valdres de tots els mitjans, des de la mentida fins a lassassinat, sense oblidar el recurs suprem, la matana en massa, com la de, posem per cas, 1936. Aquells qui no admeten el missatge de Maquiavel, o estan maquinant unir-se a lEstat o seran les vctimes dels seus propers excessos.

ESTUDI DE LESTAT (XI) PART TERCERA

Lapologia implcita ms substantiva de lEstat la va realitzar Plat, al argir, a Teages, que cada un de nosaltres desitjaria ser senyor de tots els homes, i probablement Du , frase que Nietzsche alaba a La voluntat de poder, evidenciant la seva demaggia llibertria. No s veritat que a tots els ssers humans els hi vingui de gust tenir relacions de dominaci amb els seus semblants, doncs sn incomparablement millors les de mtua ajuda i concrdia, per aquesta voluntat de poder sexecuta per mitj dun aparell de domini, lEstat, al mateix temps allionant, legislador, constructor de lindividu, repressiu i ordenador de la vida econmica.

Estatlatra fermssim a ledat contempornia va ser Mussolini, el teric del feixisme. Defensa una idea que, desprs, alterada en la fraseologia per no en els continguts, ha fet seva el moviment antiglobalitzaci, a saber, que lEstat (aquest Estat, a ms) pot dominar el capitalisme, i ha de fer-ho. Per aix el feixisme s una ideologia anticapitalista, amb lens estatal com a element executor. Aix es va donar tamb a lala revolucionria de la Falange, i encara algun estudis titlla danticapitalista a Juan Antonio Suanzes, fundador de lINI (Instituto Nacional de Industria), en 1941, i ntim de Franco, per la seva proposta de desenvolupar el capitalisme estatal i controlar el capitalisme privat. Suanzes, militar, beat i falangista, pot servir de guia intellectual als qui avui identifiquen la lluita contra el capitalisme amb la creixent intervenci de lEstat en leconomia. Si all estatal s all pblic, en aquest cas Franco, que va dirigir una gran expedici punitiva de lEstat contra el poble, el 1936-1939, s un personatge positiu, ja que va encapalar un alament militar (alguns sembla que ho oblidin), doncs lexrcit s el component fonamental de la mquina estatal. Aquells qui alaben all pblic enfront all privat, alaben laparell de poder que ha martiritzat les classes populars en els ltims 200 anys (per referir-nos noms al que ha passat des de la Constituci de 1812), que les ha trinxat amb els tristament famosos espadons (Riego, Espartero, Prim, Primo de Rivera, Franco), carregat dimpostos i encantat amb lescola pblica (estatal) i els seus derivats. En efecte, si lEstat s agent del b, Franco ha de ser favorablement considerat: a tal aberraci arriba lanticapitalisme ara en curs. Sequivoca qui concep lens estatal com merament un aparell coercitiu al servei del capital. Oblida que avui s, amb molt, el principal explotador de les classes treballadores, amb prop de 2,5 milions dassalariats, la plusvlua dels quals sapropia. Tamb explota amb el sistema tributari, el mode principal de saquejar avui aquestes. LEstat empara, en efecte, al capital, per sobretot se serveix a si mateix. Resulta pattic, a ms de ranci i senil, que certa esquerra anticapitalista continu defensant la Uni Sovitica, a la que qualifica de societat no capitalista, quan va ser un rgim totalitari que en res important es va diferenciar dels rgims feixistes i que, a causa de la seva prpia disfuncionalitat i bogeria, es va autoliquidar el 1991. Aix s el passat, s, per segueix sent present una concepci de lacci poltica que equipara la transformaci social amb la hiperestatitzaci, cosa que equival, entre molts altres mals, a un rpid desenvolupament del capital, del privat tant com de lestatal, segons sobserva ara a Xina. En efecte, una regularitat histrica, que sest complint puntualment des de la revoluci industrial, s que lEstat fomenta i desenvolupa el capitalisme en les seves dues varietats, de manera que, quant ms poders s, ms forta fa que sigui la classe empresarial. Sostenir que la estatitzaci s el remei als excessos daquesta classe resulta un disbarat. Noms la revoluci pot posar fi al capitalisme, no la hipertrofia de lEstat. I la revoluci s, en primer lloc, la derrota i la destrucci daquest. El dilema s senzill, o revoluci o creixement de lEstat, per ms escarni, de lactual, sortit de la guerra civil. Amb una advertncia, el marxisme, malgrat els seus errors, no sacralitza all estatal i no pot ser utilitzat per justificar tals aberracions. Avui vivim un temps dembogida passi per lens estatal, aix com doblit de la idea de revoluci. Sovintegen les exigncies duna ampliaci radical de lEstat de benestar, i les demandes de ms i ms lleis, tribunals, policia i presons (especialment en els mitjans ecologistes i feministes). Quasi tots desitgen subvencions, i execren el neoliberalisme, per res

diuen contra lintervencionisme, que s ara la corrent dominant a les esferes del poder, doncs Obama, el militarista per excellncia, el practica. LEstat ha salvat, en els ltims dos anys, el capitalisme, injectant a la gran empresa quantitats colossals de fons. s a dir, lluny de ser, o poder ser, ladversari del capital, s el seu principal promotor i valedor. Donat que lestatolatria s un fanatisme, ben estimulat des dels tuguris ms pudents de la socialdemocrcia (els dAlfonso Guerra i la seva gent, per exemple), molt poc pot fer-se, doncs es manifesta com un estat dnim que no s assequible als fets ni a lexperincia ni a la realitat. s una fe. Aquells qui, fidels a tal fe, lloen lEstat dins duna estratgia anticapitalista sn els nous reaccionaris, els nous procapitalistes, els ms sofisticats daquests.

ESTUDI DE LESTAT (XII)

La crisi econmica iniciada el 2007 est mostrant la realitat avui de lens estatal, i la seva relaci amb el capital. All decisiu s que, de no ser per la intervenci del primer, el capitalisme mundial, molt probablement, shagus desintegrat a la tardor de 2008, quan els principals bancs dels EUA, aix com bastantes grans empreses, van caure en una situaci de fallida que ha estat arreglada, de moment, grcies a la magna operaci de rescat financer realitzada per aquell. En efecte, lEstat va atorgar a les firmes multinacionals en collapse una massa monetria propera al bili de dlars, operaci encara no acabada que lha convertit en el principal accionista de les 6 majors entitats financeres daquest pas. Aquestes coneixen aix una nacionalitzaci (estatitzaci) de facto, situaci sense precedents i potser irreversible. Aix ve a significar que el futur del capitalisme, probablement, sigui el capitalisme dEstat. La crisi econmica en curs s un esdeveniment complicat que no admet explicacions monistes. La seva etiologia s una barreja de factors, entre els quals es poden destacar la sobreproducci de mercaderies, la sobre activitat del capitalisme financer, lesgotament dels recursos naturals juntament amb la devastaci dels sls agrcoles i, sobretot, la hiper-extensi de lEstat. En el meu llibre Crisis y utopa en el siglo XXI senyalo que aquesta ltima s la causa principal, que sanir manifestant encara ms com a tal en el futur prxim. Els esdeveniments que estan tenint lloc semblen donar la ra a aquesta interpretaci, en primer lloc les mesures del govern de lesquerra per incrementar lexplotaci fiscal de les classes populars, les quals sn noms el comenament, doncs el desenvolupament en fletxa del capitalisme estatal converteix lespoli tributari en qesti cardinal. LEstat noms pot viure expandint-se. En particular, com exposo en el llibre La democracia y el triunfo del Estado, des del segle XVIII, amb lhrrida Illustraci, i sobretot amb el constitucionalisme liberal fonamentat en la perversa Constituci de 1812, antecedent de la vigent, de 1978 (sostingudes ambdues amb deliri pel progressisme i lesquerra, avui les forces poltiques principals del capital), lartefacte estatal, la pitjor expressi de la voluntat de poder, ha entrat en una fase de desenvolupament tant descomunal que ja ha arrasat amb la llibertat

en totes les seves expressions, de conscincia, poltica i civil. En aix resideix la causa ltima de la crisi econmica, que adopta la forma dun declivi continuat de les societats occidentals, les ms estatitzades del planeta. La conversi de lens estatal en un monstre hipertrfic que tot ho domina, tot ho envileix i tot ho destrueix, donat que tot ho sacrifica a la ra dEstat, t unes conseqncies econmiques, i uns costos (explcits i sobretot ocults) descomunals, que ara noms s possible enumerar. La degradaci paorosa de la m dobra, que s la principal fora productiva, per causa de la destrucci de lessncia concreta humana que lens estatal indueix per assegurar-se la seva dictadura en all poltic. El sobre-desenvolupament de la tecnologia, que com a element de dominaci s molt efica, per que t uns costos ocults descomunals, a ms de ser dubtosament efectiva en moltes activitats productives. Lexpansi del parasitisme per lincrement vertigins del capitalisme subvencionat, aix s, del capitalisme estatal en les seves moltes variants. El foment de sectors improductius, no noms els partits poltics, sindicats, ONGs, estetes trencadors, grups antisistema i altres pcars, tots subsidiats, sin tamb, posem per cas, laparell universitari, els 2,4 milions destudiants i potser 300.000 catedrtics i professors sn una crrega que leconomia a dures penes pot ja finanar. Els costos enormes de la culminaci exitosa de lEstat policial (ara vent en popa grcies a la Llei de Violncia de Gnere del feminisme dEstat). Per, sobretot, les despeses colossals (directes i molt ms encara indirectes) de laparell militar. Tot aix ha creat una societat del parasitisme i la subvenci, la incompetncia i la irresponsabilitat, lhiperconsum i el malbaratament, que prov de la subordinaci de tot i tots a la ra dEstat. Aix es defineix per la trada atontament, malbaratament i hiper-dominaci, i comena a no ser viable econmicament, molt ms quan al Tercer Mn emergeixen potncies neo-imperialistes (Xina, Iran, Brasil, Sudfrica, ndia, Arbia Saudita i altres) que estan comenant a disputar a Occident lhegemonia planetria, sense ser millors, doncs en diverses qestions sn incls pitjors. Hi ha dues conclusions. Una s que lEstat no sha desintegrat en la crisi econmica en curs, mentre que el gran capital multinacional s que ho ha fet, de manera que el primer s lenemic principal, al ser el ms poders i actiu, cosa que exigeix redoblar la denncia i lluita contra ell. Laltra, que hem dabandonar les explicacions decimonniques de les crisis econmiques capitalistes per anar elaborant una interpretaci adequada al supercomplex segle XXI.

ESTUDI DE LESTAT (XIII)

La crtica de lEstat, per ser efectiva, per persuadir i promoure resistncia, combats i revoluci, ha de ser realitzada des de la realitat, ms que des de les teories, i ha de fer-se en concret, no en abstracte. De poc valen les denncies generals, merament fraseolgiques, encara que sha de reconixer que aquestes sn positives, malgrat tot, en comparaci a la tendncia a reduir lactivitat militant als petits assumptes del dia que res resolen, per que desmoralitzen i malmeten psquicament els qui ho fan, doncs lesperit hum no est fet per all mesqu i all insignificant. Cada sis de desembre tenim locasi de manifestar el rebuig, reflexiu i al carrer, a lactual ordre de dictadura estatal, constitucional, partitocrtic i parlamentari, perqu s la data en que les elits que ens dominen celebren laniversari de lespuri referndum constitucional celebrat aquell dia de 1978, en el qual laparell estatal va fer aprovar, a travs de la manipulaci de les conscincies, lactual norma suprema, poltico-jurdica, que ens priva de llibertat.

Per desgrcia, s molt poc el que es va fent, any rere any, donat que les qestions menudes i menors ocupen el temps i energies de quasi tots i totes. Per s encara possible canviar aix. Les petiteses reivindicatives no tenen significaci estratgica, no permeten alterar la correlaci de forces en el si de les classes populars, no ens apropen a la revoluci. s ms, converteixen a molts en socialdemcrates de facto, abocats a la idea de viure millor aqu i ara, amb ms consum, que saconsegueix en la lluita reivindicativa suposadament anticapitalista. Lestudi de la Constituci Espanyola en vigor, que s lestudi del rgim poltic actual, concret, no abstracte, de lens estatal tal i com avui es manifesta, hauria de ser una tasca habitual daquells qui es diuen revolucionaris, i hauria de ser fet collectivament, en equips de treball. De tal estudi, en tant que acte de rebuig i repudi, hauria de sortir lacci al carrer contra el vigent sistema de dictadura poltica. Per hi ha ms. El 2012, els grups de poder i domini que ens converteixen en neo-servents celebraran el 200 aniversari de la Constitucin Poltica de la Monarqua Espaola , promulgada a Cadis, el 19 de mar de 1812, que s el text ms funest de la nostra histria contempornia, doncs en ell sordena el rgim de tirania que existeix avui, donat que lactual Constituci s mera actualitzaci de la aleshores imposada a les classes populars. Tot el descomunal aparell dadoctrinament de lactual societat de la informaci i el coneixement es posar en marxa per persuadir les gents que lexistent s un meravells rgim de llibertats i un admirable ordre democrtic. Ser aquest un gran duel poltic que ning podr eludir. Aquells qui pretenguin continuar amb les nfimes qestions reivindicatives, les lluites anti-desenvolupament sense perspectiva estratgica, les vituperacions en abstracte contra lEstat, la retrica anticapitalista que desemboca en implorar a lens estatal que ens protegeixi del capital i reforci lEstat de benestar, manifestaran la seva connivncia amb lactual rgim de dictadura. Ning podr estar al marge daquesta batalla, que no ser noms ni tan sols principalment un debat sobre histria, sin una gran controvrsia sobre el present i el futur, sobre si all ptim s el rgim poltic actual o b si all desitjable s un ordre poltic dautogovern i autogesti, assentat sobre una gran xarxa dassemblees populars omni-sobiranes, sense ens estatal, per tant, sense capitalisme. En aquesta lluita hem de fer arribar a lopini pblica la idea que en els ms de trenta anys de domini de lactual ordre constitucional ha quedat provat en fets que aquest no permet la participaci poltica de les classes populars, que s un sistema que trepitja la llibertat de conscincia, la llibertat poltica i la llibertat civil i que, per aix, no t legitimitat, de manera que ha arribat lhora de realitzar la seva denncia de masses, pas previ al seu derrocament revolucionari1. Aquells qui fugen destudi manifestaran una vegada ms el seu gust per la marginalitat, doncs sempre eludeixen les qestions decisives en benefici dactivitats neo-socialdemcrates dun o altre tipus. Saproxima una batalla poltica de primera magnitud i sha de lliurar amb determinaci, en un moment en que el sistema constitucional i parlamentari sha desemmascarat bastant, de manera que s oport posar sobre la taula el ms decisiu: quin ha de ser el rgim poltic del futur, en lluita contra aquells qui sestan llenant ja a larena a fer apologia daquests 200 anys de constitucionalisme, que han fet del pas un immens cementiri de la llibertat.

1Amb tal fi dedica el meu llibre La democracia o el triunfo del Estado moltes pgines a denunciar la perversa Constituci de 1812, aix com la lliberticida Constituci
de 1978, vigent.

Per tant, preparem-nos per a la batalla poltica, creem equips destudi i treball ja ara, per convertir-los en grups dacci i lluita al carrer a les dates senyalades, per la llibertat, per un rgim dassemblees omni-sobiranes, per la revoluci, contra el pervers constitucionalisme liberal i parlamentarista.

Flix Rodrigo Mora Contacte: esfyserv@gmail.com