John Locke (1632-1704)

Pertany al corrent empirista sorgit a Gran Bretanya. No s empirista radical, per la importncia de la seva filosofia resideix en els seus conceptes de la teoria del coneixement i la seva filosofia poltica.

Teoria del coneixement

Locke intenta explicar el coneixement sense necessitat de les idees innates, s a dir, a travs de lexperincia. Locke critica les idees innates per ser suprflues a travs del principi de la navalla dOckham. Els arguments que utilitza sn: L'argument de la falta d'un acord universal: no hi ha principis acceptats universalment entre els adults. Per si els principis anessin innats, haurien de ser acceptats per tots. Aix que no hi ha idees innates. L'argument de la falta de components: Locke assenyala que els nens no sn capaos de concebre principis suposadament innats, perqu simplement no tenen les idees a les quals es refereixen aquests principis. L'argument de la falta de transparncia: si hi hagus principis innats, tots haurem de ser conscients de posseir-los. No obstant aix, una revisi qualsevol de la nostra experincia mostra que no som conscients d'aquests principis. Aix que no existeixen. L'argument de la necessitat de l'educaci: si certes veritats anessin innates, no seria necessari ensenyar-les, doncs la ra humana els descobriria immediatament. No obstant aix, les veritats que sn les candidates ms probables a ser preses com els principis innats (la forma del pensament, Du, el mn), sn realment ensenyades. Per tant, no sn innates. L'argument del salt temporal: les veritats suposadament innates no s'aprenen immediatament desprs de conixer els rudiments de raonament. Constitueixen, per tant, una etapa posterior del desenvolupament del pensament i no poden, doncs, considerar-se innates. L'argument de la sobrepoblaci: si hi hagus idees innates, existiria una quantitat massa gran elles com que aquesta tesi fos plausible. L'argument de la falta de catleg: si hi hagus principis innats, seria fcil distingir-los dels principis no-innats i aix determinar el seu nombre. Aix no s possible, aix que no hi ha principis innats.

Primerament defineix el concepte didea (s el signe duna cosa no convencional interdependncia molt gran entre pensament i llenguatge). I nombre els tipus didees existents: Idees simples: sn les que la ment no pot descompondre en altres ms senzilles. Els toms de la ment. La nostra ment les rep passivament. Idees complexes: sn el resultat de la uni de diverses idees simples per part de l'enteniment. L'enteniment distingeix, compara (semblances i diferencies), combina; mitjanant l'abstracci crea les idees generals, quedant-se amb all semblant. Dintre de les complexes podem distingir tres tipus: Modes: sn les propietats de les coses.

Substncies: s el suport o substrat desconegut on radiquen les propietats. Cal remarcar que aquest s lelement no empirista , ja que accepta que no pot demostrar lexistncia daquesta malgrat es vegi obligar a acceptar-la. Relacions: sn els termes relatius, s a dir els que estan creats per relacions amb daltres (Ex. Pare una persona s pare perqu t un fill).

Locke descriu el procs dexperincia o coneixement a partir de lassimilaci de les idees simples. Concretament parteix de la relaci incoherent entre el pensament (subjectiu) i la realitat (objectiva), que suneixen i es relacionen per les idees, per tant s un coneixement mediat per les idees i no s absolut, est limitat per lexperincia. En conclusi Locke ens diu que no coneixem directament les coses, noms les idees de es coses, el filsof vol pensar que les idees es corresponen a les coses. El procs s: 1. Sensaci: les idees simples venen a partir de les dades sensibles, s a dir de lexperincia externa. 2. Reflexi: s loperaci de les idees prpies, s a dir lexperincia interna. 3. Assimilaci de les idees: objectes de la ment o pensaments quan lhome pensa.

Aspectes bsics de la teoria del coneixement: CONEIXEMENT LIMITAT PER LEXPERINCIA No hi ha idees innates Criteri de veritat: el coneixement s fiable quan hi ha concordana (semblana) entre les idees i les coses. Algunes de les idees complexes no poden ajustar-se a la realitat. Les idees simples concordes amb les coses. La idea s idea de lobjecte perqu s el seu efecte, no perqu se li assembli. Davant duna idea complexa hem de descompondre-la en idees ms simples que se li corresponguin.

CRTICA AL REALISME INGENU

La idea s idea de lobjecte no perqu se li assembli, sin perqu s el seu efecte. No podem saber com sn les coses en elles mateixes, sin com afecten als nostres sentits.

TIPUS DE QUALITATS Han destar a un substrat (substncia) desconegut. Hi ha dos tipus:

Qualitats primries: sn les que estan presents en els cossos: extensi, figura, nmero, moviment i solidesa; sn qualitats objectives i, per tant, qualitats que tenen els objectes. Qualitats secundries: sn subjectives, no estan presents en els cossos: color, sabor, so, temperatura, etc. Noms indirectament podem atribuir-les a la substncia perqu les produeixen en nosaltres les qualitats primries.

CRTICA A LA IDEA DE SUBSTNCIA

s una idea fosca i confusa, existeix per la nostra ment s incapa de conixer-la: un desconegut substrat de les qualitats. El que coneixem no sn les coses reals, sin la manera com la nostra ment les elabora. Exemple de la Rosa: en la rosa coneixem la forma, el color, la fragncia, la textura,... per cap d'aquestes qualitats s la rosa. El suport d'aquestes qualitats sensibles s incognoscible, s un "no s qu".

PERSISTNCIA DE LES TRES SUBSTNCIES DE DESCARTES 1. Jo en tenim un coneixement intutiu, s a dir, s immediatament percebut com evident; s el grau ms alt de certesa. 2. Del Mn en tenim un coneixement sensitiu, les idees simples sn produdes pels objectes externs. El mn s la causa de les percepcions. El coneixement sensitiu ens permet distingir all que s real d'all que s un somni. 3. De Du en tenim un coneixement demostratiu, a travs del raonament (=matemtiques). L'existncia del mn i del jo, que sn contingents, comporta l'existncia d'un sser etern i totpoders que s necessari. La causa del mn i del jo s Du.

Filosofia poltica
La doctrina poltica que proposa Locke s el liberalisme. Concretament es basa en tres principis: lestat natural, el pacte social i la dinmica de lestat: ESTAT NATURAL Estat de natura. La situaci en la qu es troba lesser hum en absncia de qualsevol organitzaci poltica. En lestat de naturalesa s un estat de llibertat (cap persona t el dret natural de sotmetre a una altra persona), digualtat (es va oposar a la creena duna jerarquia natural entre els humans) i regeix la llei de la naturalesa (cap home pot danyar un altre en el que pertoca a la seva vida, salut i possessions). Lestat de natura no s un estat de guerra. La guerra no s la situaci natural dels humans, noms s'ha de fer la guerra a qui no compleix la llei natural. PACTE SOCIAL L'inici de les societats poltiques: el contracte social (= que Hobbes) Origen de grans desigualtat. En la introducci dels diners les desigualtats creixen i la dificultat de posar-se dacord en laplicaci de la llei natural s ms gran. Les discrepncies de com executar la justcia fan inevitable abandonar lestat de natura.

El pacte: una renuncia limitada a la llibertat natural. El poder poltic resideix en els ciutadans, que, voluntriament i per mutu acord posen els lmits de la seva llibertat en mans de la majoria. Perden llibertats per guanyar seguretat. El govern civil no s el contrari de lestat de naturalesa sin el seu perfeccionament. El govern civil t com a finalitat preservar les vides, la llibertat i la propietat privada. La justcia i la injustcia no sorigina en el moment del pacte sin existeixen des de sempre. El govern civil dna una soluci a la parcialitat de lexecuci de la llei natural en lestat de naturalesa; els humans no poden ser imparcials en el judici de les seves prpies causes: La dissoluci del govern: Des de fora (com es faria habitualment per invasi i conquesta de lEstat per part duna potncia estrangera), o des de dins (sempre quan governi una persona aliena a la voluntat del poble.). ESTAT Distinci de tres poders: el legislatiu, lexecutiu i el federatiu. El legislatiu s el poder de fer les lleis; l'executiu s qui t el dret natural de jutjar, castigar i rebre reparaci; i el federatiu s el qui t el poder de declarar la guerra i la pau, establir aliances i tractats internacionals. La separaci dels poders actualment reconeguts (legislatiu, executiu i judicial) sn establerts per Montesquieu (16891755).