0apunts Psicoub

APRENENTATGE I MOTIVACI
www.psicoub.tk
TEMA 1 INTRODUCCI 1.- Arguments a favor de la recerca psicolgica amb animals. 1.1.- Primers arguments. Conductistes. 1.1.1.- Empirisme. 1.1.2.- Evolucionisme. 1.2.- Arguments actuals. 1.2.1.- Generalitat dels resultats actuals. 1.2.2.- Un mateix problema: detecci de relacions causa - efecte. 2.- Avantatges dinvestigar amb animals. 3.- Tipus dassociacions. 3.1.- Naturalesa de lassociaci. 3.1.1.- Esdeveniment 1 Esdeveniment 2 3.1.2.- Esdeveniment 1 No esdeveniment 2 3.2.- Classes dassociacions segons la naturalesa dels esdeveniments. 3.2.1.- Estmul Estmul. 3.2.2.- Resposta Reforador. 4.- Condicionament i aprenentatge. 5.- Aspectes de lestudi de laprenentatge. 5.1.- Condicions de laprenentatge. 5.2.- Representacions de laprenentatge. 5.3.- Mecanismes de laprenentatge.
1. Arguments a favor de la recerca psicolgica amb animals Conductisme A finals del s.XIX i principis del s.XX lestudi de la Psicologia es basava en estudiar que succea a la ment dels ssers humans quan practicaven un esdeveniment fsic. Aquest tipus de recerca va ser criticat ja que la Psicologia necessitava utilitzar el mtode experimental per ser considerada com una cincia i estudiant el que succeeix a la ment no podia ser, ja que no es podia estudiar la ment duna manera objectiva i quantitativa ja que eren els propis subjectes els que explicaven el que els succea. A partir daqu es va decidir que es passaria a estudiar la conducta externa que el esdeveniment provocava a la persona lo qual s observable duna forma objectiva.. Es va passar destudiar la conscincia a estudiar la conducta. 1.1.1. Empirisme Treballaven en un laboratori amb animals que tenien totalment controlats cosa que no es podia fer amb les persones. 1.1.2. Evolucionisme Va aparixer a mitjans del s.XIX a partir de la Teoria de Darwin (selecci natural). A partir daqu es va fer ms fort el parentiu entre els humans i la resta danimals. Llavors va tenir sentit que sestudiessin alguns aspectes del ssers humans en els animals. Li troben sentit a estudiar-ho amb els animals per que creuen que com que totes les espcies han evolucionat juntes tenen coses en com.
www.psicoub.tk
El conductisme va defensar aquest sistema per va fracassar ja que era una teoria amb moltes limitacions. Van proposar un esquema amb dues variables: Estmul i Resposta (no feien referncia als processos mentals per que eren inaccessibles). Presentaven lestmul i observaven la resposta que produa. Estmul Resposta A mitjans del s.XX saccepta que entre estmul i resposta hi influeix lorganisme: comena el Neoconductisme. Estmul organisme Resposta A finals dels anys 60 apareix el cognitivisme, el qual mant el mtode experimental per torna a estudiar la ment com als inicis de la Psicologia, ja que diuen que els processos mentals governen el comportament. Exemple 1 To Descrrega Consisteix en situar a una rata situada en una caixa de Skinner (de condicionament) un to durant 10 segons y desprs administrar-li una descrrega elctrica la qual feia que la rata es queds paralitzada. Per condicionament clssic la rata al sentir el to es quedava paralitzada. - El conductista diria que lanimal ha adquirit una nova resposta davant el to CANVI CONDUCTUAL. - El cognitivista diria que lanimal ha detectat una relaci entre el to i la descrrega RELACI ENTRE DOS ESTMULS. Es t per costum utilitzar la teoria ms senzilla que expliqui el fet, en aquest cas la conductista. Exemple 2 To Llum Sn dos estmuls febles ja que no provoquen una estimulaci afectiva o motivacional (no senten por, no reaccionen davant de cap dels dos estmuls). No manifesten cap canvi conductual. - El conductista creu que en aquest exemple no hi ha aprenentatge. - El cognitivista creu que la rata ha aprs que desprs del to ve la llum. Per demostrar que existeix aquesta relaci: Llum Descrrega Aqu hi ha un canvi conductual. Si el congnitivista t ra noms presentar el to la rata es quedar paralitzat, llavors voldr dir que haur establert una relaci entre to i llum. Segons la visi conductista el to no hauria de produir una resposta de paralitzaci. En aquest cas la teoria que explica aquest fet s la cognitivista. 1.2.2. Generalitat dels resultats actuals El resultat dun experiment en un animal no sempre es pot generalitzar als humans per que: La situaci de laboratori s extremadament artificial. La teoria evolucionista distancia els animals dels humans per que levoluci els ha pogut donar mecanismes diferents per sobreviure. Noms es pot generalitzar si en successives repeticions els resultats sn els mateixos.
www.psicoub.tk
Exemple 3
Dol Injecci de ClLi (provoca mal de panxa) Si lanimal s capa dassociar el sabor dol al ClLi la propera vegada no prendr aigua dola (quan se nadoni que laigua s dola no en beur). Aquest experiment t unes caracterstiques especials respecte als altres: Amb fer-lo una sola vegada s suficient per que aprengui lassociaci (normalment els altres shan de repetir 3 o 4 vegades). Encara que entre laigua dola i el mal de panxa passin unes hores lassociaci es produeix igualment (en els altres experiments si entre un estmul i laltre passen ms duns pocs segons no sestableix la relaci) Aquestes caracterstiques especials sn degudes a que la situaci daquest experiment sassembla molt a situacions que estan a la vida salvatge de lanimal. Els animals que viuen de forma salvatge tenen necessitat destablir relacions per sobreviure (reconixer la olor del depredador, saber on hi ha aliment...). Aquesta necessitat s com en tots els animals per tant s probable que tenir la capacitat de relacionar dos esdeveniments vingui de levoluci. Amb el pas del anys sha vist que tot i la varietat dexperiments que existeixen els mecanismes que sutilitzen en ells sn pocs. 2. Avantatges dinvestigar amb animals Sestudia amb animals i no amb humans per que: Permet un millor control de lexperiment (i de la preparaci del subjecte). Es triga menys temps en trobar els subjectes. Amb els animals sels pot presentar descrregues, ClLi... i amb els humans no seria tic. Els humans no sn objectius amb les respostes que donen a lestmul. Els resultats estan distorsionats ja que el subjectes coneixen les expectatives del investigador. Als animals no sels ha dexplicar que han de fer, noms sels ha dentrenar. En els humans existeixen llenguatges arbitraris (matemtiques, llenguatge...) que permeten solucionar els problemes i els animals no i s millor ja que sevita la influncia del llenguatge sobre el coneixement. Amb els animals es pot observar el raonament de manera ms pura. 3. Tipus dassociacions 3.1. Naturalesa de lassociaci Experiment de Wasserman, Franklin & Hearst (1974) Es va treballar amb coloms en un caixa de Skinner
Sencn 8 segons la llum vermella i desprs sels dna menjar pel menjador. La resposta s que el colom picoteja la llum quan sencn i desprs va al menjador. Tamb es pot observar el temps que passa prop del menjador i de la llum. Hi havia 3 grups: Grup 1 llum Menjar Grup 2 llum No menjar (quan la llum est encesa i una mica desprs) Grup control llum
www.psicoub.tk
aproximaci menjadora evitaci Blocs de 4 sessions 0.5 _
llum menjar (grup 1) llum sola (grup control) llum no menjar (grup 2)
Grup 1 Passen ms temps prop de la paret on est la llum i el menjador. Grup 2 Com que sap que quan la llum est encesa no tindr menjar (sels hi dna en altres moments) tenen tendncia a allunyar-se. Grup control No tenen cap preferncia, estan per tot arreu. 3.2. Classes dassociacions segons la naturalesa dels esdeveniments 3.2.1. ESTMUL ESTMUL Consisteix en presentar dos estmuls a un animal i observar si aquest hi estableix una relaci (exemple: presentar una llum i menjar). = CONDICIONAMENT CLSSIC O PAVLOVI. Pavlov Fisileg. Dos estmuls: - Un neutre o condicionat no provoca cap resposta emocional o motora (ex. llum, to) - Un intencionat provoca una forta resposta motivacional o emocional (resposta incondicionada) (ex. descrrega elctrica, menjar) Lestmul s intencionat per que provoca una resposta intencionada intensa. Per que lestmul neutre provoqui una resposta cal que shagi establert una relaci entre aquest estmul i lestmul incondicionat lestmul neutre passa a ser condicionat. Quan es presenten els dos estmuls (ex. campana i menjar) la resposta s incondicionada (saliva) ja que lestmul incondicionat (menjar) est present. Quan la resposta (saliva) es produeix davant del estmul neutre (campana) aquest passa a ser condicionat i la resposta condicionada. estmul neutre no resposta estmul neutre + estmul incondicionat resposta incondicionada estmul condicionat (= neutre) resposta condicionada 3.2.2. RESPOSTA REFORADOR Reforador Estmul que es presenta desprs de la resposta requerida per linvestigador, la qual pot ser agradable o adversa. = CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL O OPERANT Instrumental la resposta actua com un instrument per obtenir un fi. Operant les accions de lanimal operen (actuen o modifiquen) en lentorn. Thorndike Primer psicleg que va treballar amb condicionament instrumental. Treballava amb gats i sinteressava per la intelligncia. Presentava el problema descapar duna caixa on el gat estava tancat. La porta estava tancada per baldes que el gat havia dobrir. Quan lanimal salliberava trobava menjar fora de la gbia. Thorndike mesurava el temps que utilitzava lanimal per sortir de la gbia. La pauta tpica que observava Thorndike era que cada vegada necessitaven menys temps. 4
www.psicoub.tk
Thorndike va arribar a la conclusi de que lanimal aprenia a escapar-se. Avui en dia es diria que lanimal relacionava lacci que feia amb la resposta descapar i aconseguir el menjar. Els dos tipus de condicionament es poden aplicar als esquemes: - Esdeveniment 1 Esdeveniment 2 - Esdeveniment 1 No esdeveniment 2 NO REFORADOR Exemple: Portar-se malament Deixar de mirar la tele. Si un nen est mirant la tele i es porta malament un no reforador podria ser deixar de mirar la tele. El nen aprendr o relacionar que si es porta malament haur de deixar de mirar la tele.
RESPOSTA
4. Condicionament i aprenentatge Definici daprenentatge (amb besant cognitiva) Procs pel qual els organismes poden establir les relacions causa-efecte entre els esdeveniments que existeixen en el seu entorn. Per establir les relacions sha dadquirir experincia. 5. Aspectes de lestudi de laprenentatge 5.1. Condicions de laprenentatge Abans es veia que un animal podia establir una relaci sempre que els dos esdeveniments es produssin seguits. Avui en dia sha demostrat que no s suficient. Lanimal s selectiu en el seu aprenentatge (lanimal escull quin s lestmul que millor prediu la resposta que busca (ex. menjar). 5.2. Representacions de laprenentatge HO VEUREM MS ENDAVANT!!!!
www.psicoub.tk
TEMA 2 CONDUCTA INTENCIONADA, HABITUACI I SENSIBILITZACI Partim de la base que lorganisme est en un entorn en el que ha de sobreviure. Per ajudar la naturalesa ha establert un mecanisme. Alguns daquests mecanismes sn innats i impliquen que davant dun estmul nosaltres donem una resposta. Exemple: Un nen acabat de nixer, per sobreviure, al veure al mugr de la mare el nen comena a xuclar = resposta reflexa. Hi ha altres mecanismes que en permeten donar respostes a les exigncies de lentorn. Els conceptes de la teoria dels sistemes de control aplicada a un sistema de calefacci.
Input de referncia (Programaci del termstat) gola normal Comparador (termstat)
on/ off
sistema dacci (caldera) tossir
Resultat (aire calent des dels radiadors)

expulsar la molstia
Input real (temperatura de laire al voltant del termstat) molstia a la gola
retroalimentaci
Pertorbaci (finestra oberta) enoagar-se
Un sistema reflex actuaria ms o menys de la mateixa manera (exemple sistema reflex) Teoria de la homeostesi lorganisme busca sempre un equilibri tant psicolgicament com conductualment. Una brossa a la gola fa sortir de lequilibri. Al tossir lexpulsa i retorna a lequilibri.
Com funciona un arc reflex? Larc reflex est format per tres neurones: - Neurona sensorial - Neurona motora - Interneurona (normalment situada a la medulla) Recorregut conducta reflex = neurona sensorial interneurona neurona motora cremada duna cigarreta retirem rpidament la m Larc reflex ens permet actuar de manera immediata a una estimulaci a una estimulaci molesta. s una capacitat molt adaptativa. Per que es produeixi la resposta reflex, lestimulaci ha de sobrepassar un determinat llindar. La resposta reflex s molt especfica a lestimulaci rebuda.
www.psicoub.tk
Hi ha un reflex que no s tant especfica reflex dorientaci: ve provocat per qualsevol estmul intens que no ens esperem i la resposta consisteix en orientar-se cap a la font de lestmul. Aquest mecanisme existeix per si lestmul comporta algun perill, i aix estar preparat per marxar. Exemple: si hi ha un accident tothom mira cap on sha produt)
Tamb hi ha conductes o patrons de conducta instintius (que sn molt adaptatius per tamb molt rgids). Una pauta fixa de conducta t la caracterstica de que no satura. Si consisteix en que una oca reculli un ou de fora del niu, encara que lou si li caigui de larbre, la oca continuar produint la mateixa conducta encara que lou ja no hi sigui. El que fa que loca reconeixi el ou com a tal s la seva forma ovalada. Les gavines tenen tendncia a expulsar els crancs del niu ja que sels mengen els ous. El que desencadena que la gavina expulsi el cranc s el seu color vermell, no per cap altre signe. Uns investigadors van fer lexperiment de posar al niu un ou pintat de color vermell i la gavina en un primer moment lexpulsava pel color vermell i desprs el recollia per la forma ovalada. s una roda que no acaba mai. Quan ms savana en lescala evolutiva, el medi o lentorn on viu lanimal (incloent lhome) ms pot variar, per tant les respostes preestablertes no tenen tanta importncia. Necessiten un mecanisme per adaptar-se als canvis. El cos t tendncia a mantenir-se dins uns lmits, s a dir, a mantenir un equilibri. Existeixen uns mecanismes que corregeixen els desequilibris, per hi ha linconvenient de que algunes daquestes correccions noms actuen quan ja sha sortit daquest equilibri. Lo millor seria que lorganisme reaccioni abans de sortir de lequilibri, per estar sempre dins de lequilibri. Un exemple de evitar sortir de lequilibri: Quan mengem hi ha un espai de temps entre que mengem laliment i actua la insulina on lequilibri est alterat per que hi ha massa glucosa en sang, llavors: e. neutre e. incondicionat resposta incondicionada dol glucosa insulina (per emmagatzemar la glucosa i que no hi hagi un excs en sang) Condicionament clssic: e. condicionat resposta condicionada dol insulina Abans de tenir un excs de glucosa en sang lorganisme ja segrega insulina. Aix s aprenentatge, en aquest cas no conscient. Habituaci i sensibilitzaci Experiment de Davis (1974) Va consistir en agafar un grup de rates i els va presentar un to de 110 dB, 4000 Hz i una duraci de 90 ms. Aquest to el va presentar en dos situacions diferents: - Condici 1 Soroll de fons de 60 dB. - Condici 2 Soroll de fons de 80 dB. Llavors es van fixar quin era lefecte, el sobresalt que produa el to als animals. Par calcular-ho correctament va collocar la gbia sobre uns motlles que recollien el sobresalt. Resultats que van obtenir:
www.psicoub.tk
En la condici 1 les respostes, els sobresalts van disminuir a mesura que es repetien les presentacions del to:
En la condici 2 les respostes, els sobresalts van augmentar a mesura que es repetien les presentacions del to:
Els resultats sn oposats: Quan hi ha una caiguda de la resposta davant de la repetici de lestmul = HABITUACI. Quan hi ha augment de la resposta = SENSIBILITZACI. Habituaci p.6 Si shabitua a un animal a un estmul, es deixa passar un temps i en una segona sessi se li torna a presentar el mateix estmul lanimal torna a respondre, hi ha una recuperaci espontnia.
* recuperaci espontnia
Recuperaci espontnia Recuperaci de la resposta a lestmul ja habituat desprs dun determinant espai de temps. Deshabituaci p.7 Experiment de Groves i Thompson, 1970 Primer es presenta un to per que lanimal es vagi habituant i deixi de sobresaltar-se. En lassaig nmero 15 van presentar just abans del to (estmul habituat) un estmul fort (= raig de llum) noms en aquest assaig lanimal es mostra deshabituat al to = el raig de llum els fa deshabituar-se del to = DESHABITUACI. En lassaig nmero 16 com que no es presenta el raig de llum lanimal si que est habituat al to. Experiment de Davis, 1970 Tenia dos grups als quals presentava tons: - Grup 1 Cada 2 segons (alta freqncia de presentaci). - Grup 2 Cada 16 segons (baixa freqncia de presentaci). habituaci assaigs El grup 1 presenta una habituaci molt intensa i ms rpida s un efecte a curt termini. Un altre manipulaci de lexperiment va ser que desprs de 1000 assaigs deixa un espai de 60 segons i el torna a presentar: - El grup 1: Presenten una recuperaci espontnia. - El grup 2: Gaireb no responen al to = shan habituat al to a llarg termini. 8
www.psicoub.tk
Sensibilitzaci Noms t un efecte a curt termini. Tampoc hi ha res similar a la recuperaci espontnia. Exemple: A lestiu lestmul de la calor fa que es reaccioni a estmuls que en altres poques de lany no es reaccionaria tan fort. El cos est sensibilitzat.
Lhabituaci normalment es reacciona amb actes reflexes. Tot aix sha estudiat amb una espcie de cargol: aplysia. A un estmul tanca la agalla. Si se li presenta repetidament shi habitua i deixa de tancar-la. Esquema Habituaci:
Sempre es presenten els dos mecanismes: sensibilitzaci i habituaci, per sempre hi ha un que pesa ms que laltre. La suma de tots dos es el que sanomena efecte net. sensibilitzaci
efecte net habituaci
www.psicoub.tk
TEMA 3 CONDICIONAMENT CLSSIC En el condicionament clssic hi ha una srie delements: - Estmul incondicionat (EI) T una forta crrega emocional o motivacional (ex. menjar) o Provoca: Resposta incondicionada (RI) (ex. salivaci) - Estmul (inicialment neutre) condicionat (EC) No provoca la resposta que volem mesurar (ex. una campana no provoca la resposta de salivaci) Procediment E. Condicionat E. Incondicional = Resposta incondicionada desprs de varies repeticions E. condicionat Resposta condicionada Condicionament palpebral (de parpella) del conill Simmobilitza el conill i se li posa una espcie darracada a la parpella a la qual se li connecta un fil el qual va a un commutador que comptabilitza les vegades que el conill tanca lull. Un cop habituat se li presenta un EC (llum que sencn). EI Lleugera descrrega al costat de la parpella. RI Tanca lull. Qu sobserva? Desprs de molts assaig el conill tanca lull noms veure el llum. s una habituaci lenta. Lincrement daprenentatge s fora alt a linici per arriba un moment en que laprenentatge sestabilitza (ja no pot augmentar ms la RC). El EC s til per que pot arribar a preveure un estmul que ens interessa (ex. a un llop li interessa relacionar una determinada zona de bosc amb conills amb els que salimenta). Per el medi canvia molt i a vegades la RC ja no preveu el que interessa (ex. quan a la zona de bosc ja no hi ha conills). Llavors s interessant que es deixi de relacionar el EC a la RI = PROCEDIMENT DEXTINCI Deixar de respondre al EC. EC EI = Adquisici EC = Extinci Adquisici: es presenta la llum o desprs la descrrega
Extinci: es presenta la llum sense descrrega
Es pot pensar que en lextinci hi ha un desaprenentatge per no s aix. No es desaprn el que ja sha aprs, sin que saprn una cosa diferent.
10
www.psicoub.tk
Si desprs de lextinci (quan s total) donem un descans a lanimal i tornem a ladquisici que observem? Lanimal torna en un percentatge ms baix a donar la resposta condicionada (com si lextinci no shagus produt) = Recuperaci espontnia. Aix vol dir que en la sessi dextinci no sha borrat o eliminat la relaci. Lanimal ha aprs que durant lextinci el EC no senyala el EI. Lanimal ha aprs dos relacions amb el EC per el de ladquisici s ms fort que el dextinci. Recuperaci espontnia Durant lextinci no es perd a relaci entre lEC i lEI. Renovaci Aquest fenomen afavoreix la idea descoberta en la recuperaci espontnia. Procediment experimental: Implica utilitzar el menys dos grups danimals. Resposta Emocional Condicionada (REC) Fase 1 Sensenya als animals a realitzar una determinada conducta instrumental = pressionar la palanca per obtenir menjar (pp): es realitza fins que lanimal la realitza repetitivament i de manera estable (que no estigui perodes de temps sense realitzar-la). Fase 2 Sels aplica un procediment de condicionament clssic EC (ex. to) EI (sempre s una descrrega elctrica) LEI produeix por, i aquesta s un estmul que es pot adquirir = es pot ensenyar a agafar por. Si lEC preveu la descrrega, lanimal noms sentir o percebre lEI tindr por. En aquesta fase no hi ha obtenci de menjar per pressi de palanca. Fase 3 Es repeteix la fase 1 Pressionant la palanca sobt menjar. En aquesta fase es reprodueix el to de tant en tant. Quan lanimal sent por i no pot escapar lanimal es queda paralitzat, llavors no pot pressionar la palanca. Per saber quin grau de relaci sha adquirit en la fase 2 (entre el to i la descrrega) es mira si quan sent el to segueix pressionant la palanca o no. Com que hi ha molta variabilitat pel que fa el nmero de vegades que lanimal pressiona la palanca en condicions normals hi ha una frmula que permet saber fins a quin punt lanimal sinhibeix = RA DE SUPRESSI. n de respostes en presncia de lEC n de respostes en presncia de lEC + n de respostes en absncia de lEC Clcul de la ra de supressi (Rs) Rs = A / (A+B) A = taxa de pressi palanca (pp) durant la presentaci de lEC B = taxa de pp durant el perode idntic en duraci a lEC immediatament abans de la presentaci daquest. / = n de vegades EC B A=3 B=8 Rs = 3 / (3+8) = 0.273 A Respostes
11
www.psicoub.tk
Interpretaci: Mirem els dos casos extrems: - Lanimal ha aprs perfectament la relaci entre lEC i lEI, per tant durant la presentaci del EC lanimal es queda totalment paralitzat. A 0 Rs = = =0 A+B B Si el Rs saproxima a 0 vol dir que sha produt un bon condicionament. - Si lanimal no ha aprs la relaci entre lEC i lEI quan se li presenta lEC no li produeix por i idllicament no varia el nmero de pressions de palanca quan se li presenta i quan no, per tant B = A. A A 1 Rs = = = = 0.5 A+A 2A 2 Si la Rs saproxima a 0.5 no sha produt el condicionament. Conclusi: 0.5_ 0.4_ Rs Rs 0 < Rs < 0.5
Adquisici
Extinci t un Rs baix per que prov de ladquisici
Una corba dadquisici en el REC va de 0.5 cap a 0. Una corba dextinci en el REC va de 0 cap a 0.5 Vigilar! Les corbes de freqncies de relaci van al revs!!!
Experiment de Bouton & King (1983) 12
www.psicoub.tk
3 grups. Fase a Reben presentacions dun to (EC) seguit duna descrrega (EI). Aquests entrenament el reben en un context determinat (situaci on reben lentrenament) (Context A). a b c d Context A to EI to EI to EI Extinci Prova Resultat esperat
Grup
1 2 3 Ext. A Ext. B No Ext.
to (context A) to (context A) Ext. (context A) to (context B) to (context A) * to (context A) RC (context A)
Fase b Extinci: - Grup 1 va presentar el to sol en el context A. - Grup 2 va presentar el to sol en el context B. - Grup 3 no rep extinci. Fase c La prova consistia en presentar el to en el context A. Fase d: Grup 1 Quan es fa la prova sespera que perduri lextinci. Grup 2 (REC) El context A ha renovat la por al to. Grup 3 Quan es fa la prova sespera que perduri la RC. Aquest experiment ha confirmat que els animals no eliminen la relaci durant lextinci sin que en tot cas aprenen una cosa nova = el grup 2 en un primer moment en la prova el context A li recorda a la descrrega. En el Grup 1 si entre lextinci i la prova passs un dia (en lexperiment s immediat) hi hauria recuperaci espontnia. Els dos grups que tenen extinci (grups 1 i 2) formen la mateixa grfica = els dos grups deixen de tenir por al to: Desprs de la prova: Grup 1 Grup 2 Rs Grup 3
ESQUEMA GOS DE PAVLOV
connexi que sactiva al relacionar un estmul visual i el menjar
13
www.psicoub.tk
Segons Pavlov per que es produeixi el condicionament lnic que sha de fer es presentar lEC just abans de lEI. Noms es aquesta situaci senforteix la relaci Teoria de la contigitat temporal. Per tant el llum (EC) sol o el menjar (EI) sol no influeixen per res en el condicionament. Pavlov sequivocava. presentaci de lEC EC Esquema A EI EC Esquema B EI EC Esquema C EI Qu succeir si a part del EI que apareixen quan apareix lEC afegim ms EI (Esquema B)? Segons Pavlov la predicci dels Grups 1 i 2 (de lexperiment de Bouton & King) ser la mateixa. Les presentacions del EI en absncia de lEC no influeix per res. Cada teoria o perspectiva fa una predicci diferent del mateix experiment. Per saber si la presentaci de EI en absncia de EC afecta al condicionament es va fer el segent experiment: Experiment de Rescorla (1968) investigador i data importants (les altres no cal estudiar-les) Utilitzant el procediment REC Grup 1 Els presentava 10 vegades un to (EC) i 4 delles anaven acompanyades del EI (descrrega). LEI mai es presentava sense lEC. (Esquema A) Els altres grups sels va afegir en els perodes en que no es presenta el EC. G1 G2 G3 G4 Resultats Rs p(EI/ EC) = 4/ 10 = 0.4; p(EI/ noEC) = 0 p(EI/ EC) = 4/ 10 = 0.4; p(EI/ noEC) = 0.1 p(EI/ EC) = 4/ 10 = 0.4; p(EI/ noEC) = 0.2 p(EI/ EC) = 4/ 10 = 0.4; p(EI/ noEC) = 0.4 0.5 0.4 0.3 0.2 0.1 0 _ _ _ _ _ El grup 1 s el que millor sha condicionat = ha aprs perfectament la relaci El grup 4 no sha condicionat gens = no mostren aprenentatge
| | | | 0 0.1 0.2 0.4 Segons Pavlov tots els grups haurien dhaver aprs el mateix. Conclusi: La sola presentaci de lEC seguit de lEI no explica laprenentatge.
14
www.psicoub.tk
Esquema B
Esquema C Segons Pavlov en lexperiment de lesquema C els animals no aprendrien res. Avui en dia es sap que sadquireix un determinat coneixement: CONDICIONAMENT INHIBITORI. EC no EI Hi ha diferents procediments per adquirir el condicionament inhibitori: Presentacions na aparellades EC, EI Explicaci anterior. Altres procediments: Procediment estndard EC + EC EI Temps EC + EC EI
estmul condicionat excitador estmul condicionat inhibitori
EC + EI To Menjar
To + Llum
Als animals sels presenten aquests dos experiments aleatriament (per que els animals no nextreguin cap patr). Daquest experiment els animals aprenen: Llum no Menjar El llum sha transformat en EC inhibitori. Procediment dinhibici diferencial EC + EC To Menjar EI EC + EC EI Els animals aprendran que: Llum no Menjar Daquests dos experiments el ms efica s el Procediment estndard. 15
Llum
www.psicoub.tk
Com es mesura leficcia dels experiments? Experiment de Wasserman, Franklin & Hearst (1974) Es va treballar amb coloms en un caixa de Skinner
Sencn 8 segons la llum vermella i desprs sels dna menjar pel menjador. La resposta s que el colom picoteja la llum quan sencn i desprs va al menjador. Tamb es pot observar el temps que passa prop del menjador i de la llum. Hi havia 3 grups: Grup 1 llum Menjar Grup 2 llum No menjar (quan la llum est encesa i una mica desprs) Grup control llum Grup 1 Passen ms temps prop de la paret on est la llum i el menjador. Grup 2 Com que sap que quan la llum est encesa no tindr menjar (sels hi dna en altres moments) tenen tendncia a allunyar-se. Grup control No tenen cap preferncia, estan per tot arreu. aproximaci menjadora evitaci Blocs de 4 sessions Aquest experiment s BIDIRECCIONAL: a partir duna lnia base (en aquest cas 0.5) (= indiferncia a lestmul) es pot produir una aproximaci o un evitament a lestmul. En aquest experiment es pot veure directament el procediment inhibitori. En altres situacions la resposta no es bidireccional: Exemple 1 Salivaci: la lnia base est en la no salivaci per tant si no se li presenta menjar no pot salivar menys. Exemple 2 Experiment palpebral en conills. En aquests casos com es pot mesurar si sha produt un condicionament inhibitori? Mitjanant proves indirectes, nhi ha dues: Prova de retard Prova de sumaci 16 0.5 _ llum menjar llum sola (grup control) llum no menjar
www.psicoub.tk
Proves indirectes per mesurar el condicionament inhibitori quan la resposta no s bidireccional Prova de retard Fase 1 Fase 2 Grup experimental Grup 1 EC no EI EC EI (menjar) Grup control Grup 2 EC EI (menjar) Es pot suposar que el grup 1 en la fase 2 trigar ms en relacionar el EC amb el menjar que el grup 2 ja que en la fase 1 havia establert una altre relaci. Experiment de Pearce i collaboradors s un experiment semblant a aquest: Grup experimental Grup control Grup 1 Grup 2 Fase 1 Fase 2 EC no descrrega EC descrrega EC descrrega
Rs Aqu hi ha aprenentatge assaigs En el grup experimental laprenentatge es produeix ms tard. El grup control aprn en lassaig n 3. El grup experimental aprn el lassaig n 4. Prova de sumaci En un primer moment es presenta: EC no EI Exemple: Crulla, semfor (en el cas de que no conegussim les normes de trnsit) llum vermell: perill RC parar, frenar; EC llum vermell EC + RC EC no EI llum verd: no perill, possibles respostes RC EC (= no hi ha canvi conductual)
Per saber quina s lopci correcta en el llum verd: Si el semfor tingus el llum verd i vermell encs alhora: els conductors disminueixen la velocitat per no arriben a parar: no fa el que faria si el llum estigus vermell (no para) ni fa el que faria si estigus verd (si que hi ha un canvi conductual) Sumaci Presentar dos estmuls que produeixen respostes oposades. 17
www.psicoub.tk
Si el llum verd no aports cap informaci sobre el perill, al estar les dos llum enceses (la verda i la vermella) els conductors haurien de parar sempre = demostraci de que el llum verd aporta informaci.
Experiment de Pearce i collaboradors Clic (EC +) Descrrega Clic + llum (EC -) To (EC +) Descrrega
es mostren els assaigs aleatriament
Com es pot saber que el llum representa labsncia de la descrrega? Prova de sumaci 1r. Presentar el to per veure si els animals responen tindran por. 2n. to + llum hi ha un dilema: to produeix por per que preveu la descrrega llum produeix tranquillitat per que preveu la no descrrega Els animal davant el to tindran molta por Els animals davant l to + llum tindran por per menys per la tranquillitat de la llum. el llum assenyala la no presentaci de la descrrega per tant el condicionament no s tant bo Rs
CLIC CLIC + LLUM
TO TO + LLUM
Altres procediments inhibitoris segons Tarpy: Procediment dempremta (= huella) EC EI empremta Aquest procediment normalment produeix EC +, per si lempremta s molt llarga produeix un EC - Per tant no s un procediment inhibitori molt bo. Procediment cap enrera (= retroactiu) EC (ex. olor dun lle) EI (ex. dolor de la mossegada del lle) LEC indica que lEI sha acabat, per no sempre passa aix: A vegades lEC indica la presncia de lEI (sobretot quan lEI s molt aversiu). La prxima vegada que es presenti lEC lanimal fugir (si lEI s perills). 18
www.psicoub.tk
La teoria de Pavlov no s correcta per que no pot explicar: Lefecte de les presentacions de lEI sol. El condicionament inhibitori. Per aquest motiu es va presentar una teoria nova: Teoria de la contingncia (Rescorla, 1967, 1968) s una teoria cognitiva. Es basa en la capacitat dels animals de fer clculs sobre com es relacionen dos estmuls (lEC i lEI). Aquestes relacions poden ser: Positives (EC EI) Negatives (EC no EI) Nulles o dindependncia (lEC i lEI es presenten de manera aleatria). EI EC EC EI no EC EI c. a. EC d. no EI b. EC no EC
EI a. b.
no EI c. d.
Com establirem la relaci entre lEC i lEI? Som capaos de detectar dos probabilitats: Probabilitat de lEI en presncia de lEC: casos favorables p (EI/ EC) = casos possibles Probabilitat de lEI en absncia de lEC: c p (EI/ no EC) c+d
a a+b
Per tant: Si en 10 presentacions sempre que presentem lEC presentem lEI:
p (EI/ EC) =1
>
p (EI/ no EC) =0
La relaci s positiva LEC assenyala la presncia de lEI = condicionament exitatori.
19
www.psicoub.tk
Si en 10 presentacions quan presentem lEC mai presentem lEI:
p (EI/ EC) > p (EI/ no EC) =0 1 LEC ens informa de labsncia de lEI = Condicionament inhibitori. Si de les 10 presentacions les relacions sn aleatries:
Mai tindrem la certesa de quan lEC senyala lEI i quan no: lEC i lEI sn independents. RESUM TEORIA DE CONTINGNCIA Relaci EC, EI: - Positiva Condicionament excitatori - Negativa Condicionament inhibitori - No relaci = independncia No condicionament La contingncia t en compte lexperincia global de lanimal (del conjunt dassaigs). s un concepte globalitzador o holista. Experiment daversi al sabor Condicionament Experimental Aigua + sacarina ClLi Control Aigua + sacarina
Prova Aigua + sacarina Aigua + sacarina
Es tenen rates que han estat privades daigua. Lexperiment consisteix en collocar una rata en una gbia i presentar-li aigua amb algun sabor com la sacarina, en aquest cas en un 0.1%. Se li permet veure durant un perode de temps i desprs se li provoca un malestar gastrointestinal injectant-li alguna cosa com ClLi. Per un altre costat es t un grup control a qui noms sels dna aigua dola. Procs de condicionament: - EC Sabor dol de laigua. - EI Malestar gastrointestinal (= ClLi) Desprs del dia de condicionament se li deixa 1 o 2 dies de recuperaci i al 3r dia se li fa la prova: Es torna a donar a la rata laigua dola: si la relaci sha establert lanimal veur poc o gens daigua. Caracterstiques especials daquest experiment - Laprenentatge s molt rpid amb un nic experiment lanimal s capa destablir la relaci (en altres experiments es necessiten molts ms assaigs). - Entre la presentaci de lEC i la presentaci de lEI poden passar unes hores i lanimal segueix relacionant-les (sempre que lanimal no mengi res de nou en aquest espai de temps, si menjar alguna cosa que coneix potser que no li afecti). - Lefecte de la relaci perdura fora en el temps. En cada situaci o experiment lespai de temps entre l lEC i lEI per que es produeixi laprenentatge pot ser diferent (no fa falta que sigui el mateix en cada assaig). Avui en dia laversi al sabor es considera un cas de condicionament clssic, per abans es creia que es produa un aprenentatge biolgic 20
www.psicoub.tk
Sha vist que en els malalts de cncer quan sn sotmesos a quimioterpia relacionen el context hospitalari amb els vmits que li produeix aquesta i noms entrar a lhospital, abans de sotmetres a la quimioterpia ja tenen els vmits. Tamb a vegades es produeix un canvi hednic amb el menjar (= coses que abans agradaven deixen dagradar). Sha intentar palliar aquest condicionament. En alguns casos ha tingut xit i en altres no. Tamb sha arribat a la conclusi de que si els pacients reben la quimioterpia en una sala amb molt gent, freda condicionament s ms fort que si la sala s ms reduda i el tracte ms personalitzat. Un context desagradable s ms fcil de relacionar a un EI que un context agradable. Fenmens que posen problemes a la Teoria de la contingncia i a la Teoria de la contigitat temporal AOMBRAMENT (ensobrecimiento) Es treballa amb dos grups(experimental i control) i en dos fases (condicionament i prova). Grup Experimental Control Condicionament (1 assaig) Sacarina + cid Ctric. ClLi Sacarina ClLi Prova Sacarina Sacarina
Durant el condicionament... ...al grup experimental se li presenta: - EC Aigua + sacarina + cid ctric - EI Injecci de ClLi (que li produeix mal de panxa) ... al grup control se li presenta: - EC Aigua + sacarina - EI Injecci de ClLi (que li produeix mal de panxa) Desprs de que lanimal begus laigua se li injectava el ClLi. Ens interessa saber si lanimal ha associat la sacarina amb el ClLi: Segons la visi de la contigitat temporal... Es fa un nic assaig per tant lassociaci del grup experimental i la del grup control hauria de ser la mateixa. Segons la visi de contingncia... Tamb hauria de ser la mateixa ja que lEC i lEI van seguits. Per no s aix: Resultats: grup experimental consum de sacarina grup control dia 1 dia 2 dies de prova El grup control li perdura ms el condicionament (= el 2n dia de prova segueix sense veure aigua). En el grup experimental lextinci s ms rpida. Aquesta diferncia mostra el fenomen daombrament: Consisteix en que quan un determinat EC (= EC 1) es presenta junt a un altre EC (= EC2) barrejats en un compost els animals aprenen menys del EC1 que quan el EC1 es presenta sol. EC1 + EC2 EI = la relaci que lanimal estableix entre el EC1 i el EI s ms dbil en aquest cas. 21
www.psicoub.tk
EC1 EI = la relaci que lanimal estableix entre el EC1 i el EI s ms forta. Aquest fet no est tipificat en la teoria de la contigitat temporal ni en la teoria de la contingncia.
BLOQUEIG Experiment de Kamin (1969) Tcnica de REC Grup Fase 1 Experimental = Bloqueig A EI Control Fase 2 AB EI AB EI Prova B B
En la Fase 1... Al grup experimental se li aplica un condicionament entre lEC = A i lEI. Al grup control no rep cap condicionament. En la Fase 2... Grup experimental Quan ja sha condicionat a la Fase 1 se li afegeix un altre EC (= B). Grup control Rep la mateixa experincia que el grup experimental. Per aquest grup lexperincia s totalment nova. Ens interessa saber si lanimal ha establert una relaci entre lEC B i lEI. Segons la contigitat temporal... Sha establert la mateixa relaci en el grup experimental que en el grup control. Segons la teoria de la contingncia... Hi ha contingncia per que cada vegada que es presenta B tamb es presenta lEI. Resultats en presncia de lEC B. Rs
Exp. Control Grup experimental (Exp.) Els animals han aprs molt poc la relaci = prcticament no mostren por a lEC B: mostra el bloqueig. Grup control Els animals han aprs molt la relaci entre lEC B i lEI. Kanin suposa que per que es produeixi un condicionament clssic lEI ha de sorprendre lorganisme. Noms en els casos en que es rep lEI quan no sespera es mostra aprenentatge. El grup experimental ja haur aprs que lestmul A va relacionat amb lEI, per tant, quan se li presenta AB amb lEI ja no li sorprn = A bloqueja laprenentatge entre B i lEI. En el grup control no succeeix aix. Relaciona A i B amb lEI, per tant tots dos li donen por. Si se li presenta B sol tindr por. Resum Fase 2: - Grup experimental Associen A a lEI (el B ha quedat bloquejat). 22
www.psicoub.tk
Grup control Associen A i B a lEI.
Aquesta teoria de la sorpresa sha concretat en el Model de Rescorla & Warner (1972) Encara es vigent avui en dia: intenta relacionar lestudi de laprenentatge amb la Psicologia cognitiva.
MODEL DE RESCORLA & WAGNER (1972) ADQUISICI Elaboren aquest model per donar resposta a laombrament i la bloqueig (junt amb ladquisici i lextinci). El model parteix de lidea de sorpresa de lEI. Aquest ser el nucli del model. Aquest concepte de sorpresa es degut a trobar una cosa que s real per que no ens esperem hi ha una discrepncia entre el que trobem i el que esperarem trobar. Exemple Si anem pel carrer i ens trobem un bitllet de 500 hi ha sorpresa: trobem el bitllet i no ens esperarem trobar res. Pot ser que el context (el carrer, la botiga que hi ha davant...) es relacioni amb aquest EI pot ser que quan tornem a passar per all tindrem tendncia a fixar-nos al terra. Entre lEI real (bitllet) i lEI que ens esperem (res) hi ha una discrepncia. Per Rescorla & Warner: EI real (ex. bitllet) V Representaci mental de lEI per qualsevol EC al qual haguem relacionat (ex. representaci mental del bitllet). Si la diferncia entre i V s molt gran demostra una gran sorpresa. A mesura que sassocia un EC amb un EI la representaci que ens evocar lEC (la V) ser cada vegada ms semblant a la . Exemple: To descrrega En el primer assaig lanimal al rebre el to no esperar la descrrega (no li provocar la representaci de la descrrega) = entre el que lanimal es pensa i el que passa hi ha una discrepncia mxima = sorpresa En el segon assaig quan se li presenta el to en el seu pensament hi haur una lleugera descrrega = entre el que lanimal pensa (= lleugera descrrega) i el que passa encara hi ha una lleugera discrepncia = sorpresa. En el tercer assaig quan es presenta el to en el pensament de lanimal hi haur una descrrega ms semblant a la real = la discrepncia s ms petita = sorpresa. Laprenentatge es produir fins que lanimal pensi en presncia del to exactament la descrrega que li precedir = fins que ja no hi hagi cap tipus de sorpresa. Aquesta discrepncia Rescorla & Wagner la representen: ( V). On: EI real. V EI que evoca lanimal quan se li presenta lEC = FORA ASSOCIATIVA (del EC). A part de la sorpresa que pugui provocar lEI se sap que laprenentatge pot variar depenent de la saliena = qualitats intrnseques de lestmul, entre altres la intensitat daquest. Saliena EC EC 23
www.psicoub.tk
Saliena EI EI Per tant per saber que sha aprs en un determinat assaig: VnEC = EC EI ( Vn-1EC) VnEC Increment de la fora associativa del EC (n = n dassaig en que saconsegueix). Vn-1EC El que sespera en lassaig n es el que ha passat en lassaig anterior (n 1).
Per saber que sha aprs fins un determinat assaig: VnEC = Vn-1EC + VnEC Vn-1EC El que sha aprs en els ltims assaigs. VnEC Lincrement daprenentatge en lltim assaig. Si no canvien lEI , EC i EI tenen un valor constant. Lnica variable que va canviant s la fora associativa de lEC (Vn-1EC) En linici de qualsevol experiment la fora associativa (Vn-1EC) s 0. A mesura que anem fent assaigs la Vn-1EC tendeix a = fins que el que sespera i el que succeeix s el mateix (fins que ja no hi ha increment daprenentatge). En una grfica quan sarriba al mxim daprenentatge = ASMPTOTA DE LAPRENENTATGE _ aprenentatge asmptota de laprenentatge
n assaigs En aquest model (el de Rescorla & Wagner) el valor de lasmptota de laprenentatge s (s quan ja no es pot aprendre ms). Depenent lautor els valors de : - Per Tarpy 0 < < 1 - Per Pearce 0 < < 100 Podem modificar per veure dos aprenentatges diferents: = 100 (ex. descrrega 0.80 mA) = 50 (ex. descrrega 0.40 mA) 100 aprenentatge 50 Aix s el que sespera tericament
24
www.psicoub.tk
Experiment dAnnau & Kamin Tcnica REC. Van fer dos experiments iguals per modificant . 1 0.85 mA en un nic assaig ja han aprs la relaci 2 0.49 mA Resultats 2 0.49 mA Rs 1 0.85 mA n assaig Si mirem la ra de supressi (Rs) laprenentatge s diferent en els dos grups. Afirma que quan lEI s fort o potent laprenentatge s ms alt que quan lEI s ms dbil. Tamb podem modificar lEC i mantenir constant = llavors es prediu que tots dos arribaran al mateix nivell daprenentatge per depenent de la saliena el temps que trigar ser diferent. EC1 = 0.8 EC2 = 0.2 aprenentatge
n assaig En EC2 = 0.2 es necessiten ms assaigs per sarribar al mateix nivell daprenentatge (ja que el que determina laprenentatge s , que s igual en els dos grups). Experiment de Kamin & Schaub Tcnica REC. Tenien tres grups als quals els van variar la intensitat de lEC. - Grup 1 EC dbil. - Grup 2 EC mitj. - Grup 3 EC fort. El resultat va ser lesperat: Tots van arribar al mateix aprenentatge amb temps diferents: Temps: Grup 1 > Grup 2 > Grup 3 25
www.psicoub.tk
Exemple: EC = 0.5 V0EC = 0 EI = 1.0 = 1.0 total assaigs = 5 VnEC = EC EI ( - Vn-1EC) VnEC = Vn-1EC + VnEC V1EC = 0.5 1.0 (1.0 0) = 0.5 V1EC = 0 + 0.5 = 0.5 V2EC = 0.5 1.0 (1.0 0.5) = 0.25 V2EC = 0.5 + 0.25 = 0.75 V3EC = 0.5 1.0 (1.0 0.75) = 0.125 V2EC = 0.75 + 0.125 = 0.875 n-1 Al final V EC 1 El que sha aprs en lassaig 1 El que sha aprs en total = fora associativa total El que sha aprs en lassaig 2 El que sha aprs en total = fora associativa total El que sha aprs en lassaig 3 El que sha aprs en total = fora associativa total
Passa el mateix amb lEXTINCI Si presentem lEC i mai presentem lEI lanimal anir deixant de presentar por al to ja que deixar de relacionar-ho amb la descrrega. En principi: EC = 0.5 EI = 0.0 per que no presenten lEI = 0.0 Aix seria lo ideal per matemticament hi ha un problema ja que si posem EI a 0 no hi haur extinci per que anulla la frmula. Per solucionar aquest problema no psicolgic el mant constant EI = s solament una qesti matemtica Per tant: EC = 0.5 EI = 1.0 = 0.0 V0EC = 1 = de ladquisici V1EC = 0.5 1.0 (0.0 1 = - 0.5 V1EC = 1 0.5 26
www.psicoub.tk
anir disminuint fins a VnEC 0 (fins que siguala amb ) V0EC = 1 _
aprenentatge
n assaigs Amb aquest experiment Rescorla & Wagner volien explicar laombrament i el bloqueig. AOMBRAMENT Adquisici Prova Resposta condicionada Grup experimental AB EI B Grup control B B EI BLOQUEIG Fase 1 Fase 2 Prova Resposta condicionada Grup experimental A EI AB EI B Grup control B AB EI Laprenentatge de A EI en la Fase 1 bloqueja laprenentatge de B EI. Entre laombrament i el bloqueig hi ha una similitud: El Grup control del bloqueig s el mateix que el Grup experimental de aombrament. Es pot resumir en un sol quadre: Fase 1 Fase 2 Bloqueig A EI AB EI Aombrament AB EI Control B EI Prova B B B Resposta condicionada
Quan presentem un EC compost (AB) hi ha com una lluita per veure quin domina ms lEI. Cada un dells predir una part de lEI (la suma de tots dos prediran per complet lEI). Si lEC s simple (A) noms A predir tot lEI (tindr tota la fora associativa). Exemple: EI Herncia EC Fills Si hi ha un fill nic lherncia ser tota per ell. Si hi ha 3 fills lherncia shaur de repartir. La suma de la fora associativa de A i B en un EC compost ha de ser 1. Exemple: AB EI VnA = A EI ( Vn-1) on Vn-1 = Vn-1A + Vn-1B A = 0.2 B = 0.3 EI = 1.0 = 1.0 27
www.psicoub.tk
V0A = V0B = 0 Fora associativa abans de ladquisici V1A = 0.2 1.0 (1.0 (0 + 0)) = 0.2; V1B = 0.3 1.0 (1.0 (0 + 0)) = 0.3; V2A = 0.2 1.0 (1.0 (0.2 + 0.3)) = 0.1; V2B = 0.3 1.0 (1.0 (0.2 + 0.3)) = 0.15; V1A = 0 + 0.2 = 0.2 V1B = 0 + 0.3 = 0.3 V2A = 0.2 + 0.1 = 0.3 V2B = 0.3 + 0.15 = 0.45 VA + VB = .
Les forces associatives aniran incrementant fins que: En un estmul simple B: VB =
Aombrament En laombrament la fora associativa de B del grup control (B EI) ser ms gran que las del grup experimental (AB EI) Grup control VB = Grup experimental VB = - VA Bloqueig Grup Experimental Grup Fase 1 A EI Fase 2 AB EI AB EI Prova B B
Si en la fase 1 del grup experimental sha aprs tot el possible: VA = Llavors en linici de la fase 2: VB = B EI (VA VB) VB = B EI ( 0) = 0 El fet de que A predigui perfectament lEI impedeix que B adquireixi fora associativa = ha quedat bloquejat. L EC B del grup control si que pot adquirir fora associativa: VB = B EI ( (0 + =0)) = B EI si que hi ha increment de V. Aquesta diferncia de VB entre els grups experimental i control s el que ens indica el bloqueig. INHIBICI LATENT Fenomen de condicionament clssic. Es consistent i costa molt poc de replicar. Va ser descobert per Lubow & Moore (1959). Experiment de Lobow & Moore (1959) Grup experimental Fase 1 EC Condicionament EC EI EC EI Prova EC EC
EC to Fase 1 = preexposici (de lEC) 28
www.psicoub.tk
Resultats: - En el grup control els animals aprenen b la relaci entre lEC i lEI. - En el grup experimental els animals aprenen ms feblement la relaci = la presentaci de lEC sol produeix un retard en ladquisici de la relaci (en laprenentatge) = inhibici latent. Explicaci: Durant la fase 1 el grup experimental deixa de mostrar atenci a lEC. Per aquest motiu en el condicionament li costa ms establir la relaci.
Experiment fet per alumnes Grup experimental Grup control Resultats: consum daigua (ml) Grup experimental Grup control Fase 1 Sacarina 2 dies Condicionament Sacarina ClLi Sacarina ClLi Prova Sacarina Sacarina
a Lnia base: consum daigua dun dia qualsevol. b Fase 1. c Condicionament. d Dia de descans: veuen aigua normal, sense sacarina. e Prova: El grup experimental no mostra gaire aversi a la sacarina. El grup control si que mostra molta aversi a la sacarina. La inhibici latent ha provocat problemes al model de Rescorla & Wagner. Quin? VnEC = EC EI ( Vn-1EC) Aquesta frmula noms t en compte els canvis del processament de lEI, lEC el consideren constant. Encara que hi hagi una preexposici de lEC el valor de EC no varia, per tant segons Rescorla & Wagner laprenentatge del grup control i del grup experimental ser el mateix = no prediu el retard que pateix el grup experimental. Aix indica la importncia dels dos estmuls: lEC i lEI (no noms lEI com prediu el model).
29
www.psicoub.tk
Durant molt de temps es va creure que qualsevol estmul es podia utilitzar com EC, per Garcia & Kelling (1966) van demostrar que no era aix: Experiment de Garcia & Kelling (1966) Grups ClLi (EI) Descrrega (EI) Adquisici Sabor + llum/so ClLi Saber + llum/so Descrrega Prova Sabor Llum/so Sabor Llum/so
El EC que els presentaven era molt complex
Prova: A la meitat de cada grup sels presentava el sabor. A laltre meitat dels grups sels presentava conjuntament la llum i el so (tamb els donaven aigua normal). Segons es pensava qualsevol part de lEC era suficient per provocar la por. Els resultant obtinguts ho van contradir: taxa de llepades per minut Presentaci de sabor a la prova Presentaci de llum/so a la prova
ClLi
Descrrega
Grup ClLi La part de lEC que millor sha associat al ClLi s el sabor, la part de llum/so no tant. Grup Descrrega Passa tot el contrari (fins i tot ms extrem). Aix reflecteix que el condicionament no s indiscriminant: El condicionament selecciona aquells estmuls que els sembla que predir millor lEI. Mal de panxa (ClLi) Beguda Descrrega Llum/so Exemple: Si un cambrer ens tira la sopa per sobre li tindrem aversi al cambrer, no a la sopa. Avui en dia hi ha dos maneres dexplicar com es produeix el condicionament clssic: 1-. De tradici conductista REPRESENTACI PROCEDIMENTAL = Coneixement Estmul Resposta Esdeveniment EC Registre sensorial EC Memria EC Generador de respostes
EI
EI
EI 30
conducta observada
www.psicoub.tk
inferim Exemple EC so Exemple EI menjar Exemple conducta observada Anar a la menjadora Prova 2.- REPRESENTACI DECLARATIVA = Coneixement Estmul condicionat Estmul incondicionat. Esdeveniment EC Registre sensorial EC Memria EC Generador de respostes
EI
EI
EI
conducta observada
Coneixement procedimental (de procediment) COM ES FAN LES COSES Coneixement de com es fa una cosa = un procediment. Un coneixement procedimental costa molt dexplicar, sobretot en paraules, com es fa a una altre persona. Exemple: anar en bicicleta, cordar-te una sabata... Coneixement declaratiu QUE SN LES COSES Coneixement duna cosa = duns continguts. Un coneixement declaratiu no costa explicar. Exemple: una assignatura de la carrera de Psicologia. Coneixement EC EI = Coneixement declaratiu. Coneixement E R = Coneixement procedimental (sabem com hem de respondre). Si desprs del condicionament alterem la representaci de lEI: - En la representaci E R = no afecta (per que en lesquema lEI no entra). - En la representaci EC EI = no respondr ja que lEI s diferent. Experiment de Holland & Straub (1979) Fase 1 Fase 2 Prova Grup experimental soroll menjar *menjar ClLi Soroll Grup control menjar Soroll soroll menjar * hi ha una modificaci de lEI. Grup control - Teoria EC EI Fase 1: Relaciona el soroll amb el menjar = aprn. Fase 2: No aprn res. Prova: El soroll li recorda al menjar = anir a la menjadora. Fase 1: Relaciona el soroll amb apropar-se a la menjadora (no pq hi hagi menjar). Fase 2: No aprn res. Prova: El soroll indica que ha danar a la menjadora (no per que spiga que hi ha 31
- Teoria E R
www.psicoub.tk
menjar). Grup experimental - Teoria EC EI Fase 1: Igual que el grup control: Relaciona el soroll amb el menjar = aprn. Fase 2: Associa el menjar al ClLi = agrega aquest coneixement. Prova: No sacosta a la menjadora per que el menjar li recorda el ClLi (primer recordar el menjar, per tot seguit recordar el mal de panxa i no anir) = Integrar els dos aprenentatges. Fase 1: Relaciona el soroll amb anar a la menjadora. Fase 2: Relaciona el menjar amb el ClLi (mal de panxa). Prova: Segueix relacionant el soroll amb anar a la menjadora, encara que no menjar = Hi ha un encadenament de respostes
- Teoria E R
Resultats: Fase 1 G. control aprox. a la menjadora nivell base G. exp. Prova
0 1
2 3
G. exp. G. control sapropar a la mateixa proporci en que ho feia abans de de lexperiment (nivell base)
Aquest experiment afavoreix la teoria EC EI PRECONDICIONAMENT SENSORIAL Fase 1 Grup experimental EC2 EC1 Grup control EC2 / EC1 EC1: llum EC2: to EI: menjar Fase 2 EC1 EI EC1 EI Prova EC2 EC2 Exemple
aleatriament (pq lanimal no ho relacioni) Fase 1 Difcilment hi haur un canvi conductual, per veure si hi ha hagut una associaci sha de fer la fase 2. Esperem en el grup experimental Si el EC2 sha associat el EC1 a la prova lanimal esperar trobar menjar. 32
www.psicoub.tk
Esperem en el grup control Aqu no esperem que lanimal esperi menjar ja que no shaur produt una relaci. Demostraci de que lanimal s capa dassociar dos EC (associaci E E).
CONDICIONAMENT DE 2n. ORDRE (= condicionament dordre superior) Grup experimental Grup control 1 Grup control 2 Fase 1 EC1 EI EC1 / EI EC1 EC2 Fase 2 EC2 EC1 EC2 EC1 EC2 / EC1
Experiment de Rizley & Rescorla (1972) Tcnica REC EI = descrrega. EC1 = llum Estmul condicionat de primer ordre = estmul que primer sassocia amb lEI. EC2 = to Resultats fase 2 Rs Grup experimental Grup control 1 Grup control 2 Fase 2 Grup experimental Aprenen a tenir por a lEC2 (lEC1 fa la funci de la descrrega). Grup control 1 No mostren por a lEC2 Grup control 2 Conclusi: En el grup experimental si que es produeix una associaci entre lEC1 i lEC2. s important ja que dEI no hi ha gaires en la vida quotidiana per lEC1 si que nhi ha = aix ajuda a adquirir relacions. 33
www.psicoub.tk
Tamb pot haver EC de tercer, de quart... ordre. En aquests tipus de condicionaments en la Fase 2 els animals poden aprendre: Associacions E E Associacions E R EC2 EC2 EC1 EC1 EI Resposta EI Resposta Realment, qu ha aprs lanimal? Si desprs de la Fase 2 alterem la relaci entre EC1 i EC2 mitjanant una fase dextinci (ho podem fer presentant EC1 sol) = tindr repercussions diferents en funci de la Teoria que seguim:
Grup experimental Grup control 1 Grup control 2 Associaci E R Fase de extinci EC2 EC1 EI
Fase 1 EC1 EI EC1 / EI EC1 EC2
Fase 2 EC2 EC1 EC2 EC1 EC2 / EC1
Extinci EC1
Prova EC2 EC2 EC2
Resposta
Lextinci no afectar al comportament davant lEC2 continuar igual. Associaci E E Fase dextinci EC2 EC1 EI Resposta A la fase de prova lEC2 estar relacionat amb lEC1 per no hi haur resposta ja que lEC1 no estar relacionat amb lEI. Experiment de Rashott & collaboradors (1977) 34
www.psicoub.tk
Grup experimental Grup control EC = tecla de color - EC1 = blanc - EC2 = blau Resultats fase 2 Assaigs
Cond. 1r. ordre Blanc menjar Blanc menjar
Cond. 2n. ordre Blau blanc Blau blanc
Extinci Blanc
Prova Blau Blau
EC blanc EC blau lanimal anir relacionant el blau amb el menjar
Sessions Resultats segons lassociaci E E = lanimal no picoteja el llum blau (no donen la resposta condicionada). Resultats segons lassociaci E R = lanimal picoteja el llum blau (igual que el grup control). Resultat obtingut = Lanimal no picoteja el llum blau. Conclusi = Aquest experiment recolza la teoria de lassociaci E E. Experiment de Rizley & Rescorla (1972) Grup experimental Grup control Fase 1 to descrrega to descrrega Fase 2 Extinci Prova to llum llum to llum llum to els animals aprenen a tenir por a la llum
Resultats En els dos grups la prova (llum) provoca la resposta condicionada = segueix la teoria E R. Tenint la mateixa estructura per que els dos ltims experiments segueixen teories dassociaci diferents? Rescorla respon dient que lassociaci E E es produeix quan lEC1 i lEC2 sn semblants (ex. llum blava i llum blanca). I quan lEC1 lEC2 sn molt diferents (ex. to i descrrega) lassociaci s E R. Aquesta resposta no s molt fiable ja que entre un EC i un EI es pot produir una associaci E E i sn molt diferents. Avui en dia es que es poden produir les dos associacions, per encara no queda clar quan es produeix una o laltre. RESPOSTA CONDICIONADA (= RC) Idea de la que es parteix: La RC va determinada per lEC. Experiment de Jenkins & Moore (1973) Van fer un experiment amb dos grups: - Amb el mateix EC (una tecla que sillumina). 35
www.psicoub.tk
Amb diferent EI o EI = menjar resposta de picoteig determinada i amb ulls oberts. o EI = aigua resposta de picoteig determinada i amb ulls mig tancats.
Mesuraven el tipus de RC (la forma de picoteig): - EI menjar = quan picotejaven la tecla ho feien de manera semblant a com picotejaven el menjar (es menjaven lEC). - EI aigua = quan picotejaven la tecla ho feien de manera semblant a com picotejaven laigua (es bevien laigua). Quan la RC davant lEC implica un comportament molt similar al que produir si es presenta lEI (ex. el colom picotejar de manera semblant el llum que el menjar) = RESPOSTES CONSUMATORIES. picoteig tecla picoteig menjar Konorsky (1967) Les respostes consumatories noms sn un tipus de RC. Tamb nhi ha una altre: RESPOSTES PREPARATRIES: Venen determinades, no per caracterstiques fsiques de lEI, sin per caracterstiques afectives de lEI (si lanimal t gana, el menjar t una crrega afectiva atractiva). - Quan un EI s apetitiu qualsevol EC que shi assembli provocar una resposta dapropament. - Quan un EI s aversiu qualsevol EC que shi assembli provocar una resposta dallunyament. = sn dos respostes preparatries. - Busquem el plaer. - Evitem el dolor. Quan es practica lhabituaci a lEI es presenta un patr de resposta: taxa cardaca
lnia base
Activaci
Desactivaci Descrrega
Quan lEI es desactiva el ritme cardac baixa ms de lo normal fins que es recupera la lnia base. Aix sobserva en les primeres presentacions. Desprs dunes quantes presentacions...
es ms intens i dura ms que en les primeres presentacions descrrega Experiment de Soloman & Corbit (1974) Van estudiar aquest patr de comportament. Idea inicial que tenien: els organismes busquen la mxima estabilitat. - Si lorganisme rebia un estmul que el feia sortir daquesta estabilitat aquest produa la resposta contrria (se lestmul li provocava un augment del ritme cardac, lorganisme produa una disminuci del ritme cardac). 36
www.psicoub.tk
Efecte de lestmul procs A Efecte de lorganisme procs B
si sumem el procs A i B = primer patr de resposta
El procs B al inici no s eficient en la seva funci de contrarestar el procs A. A mesura que lanimal t experincia amb lEI, el procs B cada vegada tarda menys en habituar-se. Tamb es va incrementant la intensitat fins que contraresta el procs A. Al final el procs B contraresta totalment el procs A, per no queda neutre: el procs B perdura ms en el temps. Intent dexplicaci de per que a les persones els agraden els esports de risc = lesport els produeix ansietat per quan acaba encara continua el procs B (alegria...) Procs A ansietat, por... Procs B alegria, alleujament...
Un EC es pot associar tant al procs A com al procs B. Sobre aquest fet shan fet experiments amb les drogues: La persona que pren drogues ho fa en un context determinat. La primera vegada que una persona pren droga noms rep els efectes daquesta per a mida que va repetint les punxades en un mateix context, arriba un moment que la sola estancia en aquest fa que el procs B (contrarestar els efectes de la droga) sactivi abans de injectar-se la droga, per tant per aconseguir els efectes desitjats la persona ha de pujar la dosis. El problema est que la persona canvi de context en el qual sinjecta la droga: llavors el procs B no sactivar i el procs A li produir una sobredosi. Siegel Va fer experiments per intentar demostrar aquesta teoria: Administrava morfina injectada a rates. Fase 1 Fase 2 Prova Grup descans Morfina Pressi descans Morfina Pressi Grup extinci Morfina Pressi Aigua salina pressi (extinci) Morfina Pressi Per saber fins a quin punt la morfina anestesiava el dolor collocaven la pota de la rata sota una pressi. Lexperiment consistia en injectar morfina a la rata i presentar-li en una srie de sessions una pressi. Per veure lefecte de la morfina sobservava el temps que lanimal trigava a retirar la pota de la pressi. Resultats: Fase 1 Prova Grup descans Grup extinci
Grams de pressi que resisteixen
37
www.psicoub.tk
Sessions
Sessions
Els resultats de la fase 1 van ser que les rates amb la mateixa quantitat de morfina cada vegada toleraven menys la pressi (els efectes analgsics disminuen) Siegel va pensar que el context en que es trobava la rata quan se li injectava la morfina (que sempre era el mateix) shavia tornat un EC que activava el procs B el qual contrarestava els efectes de la morfina. Per demostrar aquest fet va dividir les rates en dos grups (fase 2): - Grup descans Desprs de la fase 1 sels va deixar uns dies de descans, sense cap tipus de manipulaci = mantenien la relaci Morfina Pressi intacta. - Grup extinci Desprs de la fase 1 sels aplicava un procs dextinci: sels mantenia el context per enlloc de morfina sels injectava aigua salina la qual s inncua = rebien lEC per no lEI. Prova: sels torna a injectar morfina: es repeteix la fase 1, sespera... - Grup descans la poca resistncia a la pressi (la resistncia a la morfina) hauria de mantenir se igual. - Grup extinci Lefecte de la morfina shauria de recuperar. Resultats prova = recolzen la teoria. Tot i aquesta confirmaci encara no es coneix quins sn els motius que fan que el context es torni en EC pel procs B. Daix en podem extreure: - El que marca la RC va determinat per lEI. Si aix fos cert sempre que es presenti el mateix EI (ex. menjar) la RC hauria de ser sempre semblant (ex. rosegar). Experiment de Timberlake Es feia amb rates. Hi havia un grup control (a qui noms se li presentava la rata estmul). EC EI - EI = menjar - EC = rata estmul: rata viva que apareixia a la gbia quan la rata experimentada rebia el menjar. Si realment ocorria el que es creia com que la rata experimentada tenia com a EI el menjar al veure la rata estmul lhauria de mossegar = no va ser aix: shi va apropar i va interaccionar amb ella. Conclusi: El fet de relacionar la rata estmul amb el menjar fa que la interacci entre aquesta i la rata experimentada s major que entre les dues rates del grup control. A partir daqu es va pensar que lEC donava forma a la RC. John Garcia ho va estudiar. Experiment de J. Garcia Animals: llops. EC = carn dovella. EI = ClLi (mal de panxa). Si lanimal se li dna carn dovella barrejada amb ClLi: el que el llop va associar al mal de panxa va ser la olor de la carn, la llana... Un cop establerta la relaci se li presentava al llop una ovella viva: en un inici anava a atacar-la per quan sapropava i lolorava recordava el mal de panxa sespantava. Fins i tot lovella al veure la reacci del llop senvalentonava i li plantava cara. Si la RC vingus marcada per lEI el llop al veure lovella hauria de vomitar i sentir-se malament, com que no va ser aix volia dir que la RC est relacionada amb lEC. Aix sutilitza per evitar que els llops ataquin als ramats dovelles. 38
www.psicoub.tk
Fins a quin punt la RC que observem s una resposta reflexiva (= fins a quin punt apareix de forma reflexa davant lEI)? En un principi la RC s per evitar o preparar-se a la presentaci de lEI. Normalment les RC sn conductes adaptatives: - Quan lEI s agradable, la RC li fa apropar-se a lEC. - Quan lEI s desagradable, la RC li fa evitar o allunyar-se de lEC. AMOTLLAMENT (amoldamiento) Animals = coloms EC = llum encs EI = menjar RC = picotejar la tecla
tecla de llum menjadora
Lexperiment consistia en que just desprs de encendres la llum sortia menjar per la menjadora. Els coloms quan la llum sencenia la picotejaven fins que sapagava: aquest comportament no sentn per que no tenien cap necessitat = el menjar sortia de totes formes. Per veure la importncia daquest fet es van fer altres experiments. Experiment safata de menjar
tecla de llum
198 cm. En aquest experiment la conducta ms ptima al veure com la llum sencn seria posar-se davant de la safata de menjar per els coloms abans danar a la safata picotejaven la llum fins que sapagava i quan ho feia anaven corrents a la menjadora. Per comprovar lo fort de era aquest comportament el que va fer va ser presentar el menjar el temps suficient per que en el cas de que lanimal ans a picotejar la llum no li dons temps a menjar: els coloms seguien fent el mateix. Fins i tot van experimentar fent que si lanimal picotejava la tecla es quedava sense menjar = tot i aix seguia fen-tho. Conclusi Aquesta RC s inadaptativa. Experiment del matrimoni Breland Entrenaven mapaches per que fiquessin monedes en una guardiola. El procs dentrenament va ser el segent: - En un primer moment premiaven a lanimal amb menjar si saproximava a la moneda. - Desprs si lolorava, desprs si la tocava, desprs si lagafava... i aix successivament. 39
www.psicoub.tk
Aquest mtode va funcionar fins al moment en que requerien a lanimal que deixs anar la moneda per deixar-la dins la guardiola. Aix va passar per que lanimal va agafar la moneda com EC del menjar (EI) i clar, per motius adaptatius un animal mai deixar anar el menjar que el fa sobreviure.
40
www.psicoub.tk
TEMA 4 CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL s un altre tipus de situaci, diferent del condicionament clssic, en la que sobserva una associaci. Aprenentatge associatiu = relaci entre dos esdeveniments. E1 E2 La diferncia principal entre el condicionament clssic i el condicionament instrumental: el tipus desdeveniments: - Condicionament clssic: Esdeveniment 1 Esdeveniment 2 (on E1 = EC i E2 = EI) - Condicionament instrumental: Resposta Estmul = Estmul reforador o EI
amb rellevncia motivacional
= Resposta Estmul: Respostes i les conseqncies daquestes respostes Primer investigador de condicionament instrumental: Thorndike. Thorndike fabricava caixes-problema on tancava a gats. La caixa tenia una porta la qual es podia obrir si es donaven unes respostes determinades (palanques, pedals amb politges...). Els experiments consistien en deixar uns dies als gats sense menjar i posar-los en les caixes-problema don volien sortir per obtenir el menjar que tenien a la vista per fora de la gbia. Thorndike mesurava el temps que els gats trigaven a sortir de la caixa. Al llarg dels assaigs Thorndike mesurava sistemticament que el temps disminua: (=600 s.) 10 min. Temps
n assaigs A mesura que lanimal tenia experincia amb la caixa-problema cada vegada necessitava menys temps = la caiguda de temps era constant: Thorndike va arribar a la conclusi de que lanimal aprenia a sortir. Com aprenia? Thorndike deia que laprenentatge era per assaig-error: anava donant diferents respostes fins que trobava las resposta correcta. Llavors en el moment en que lanimal donava la resposta bona senfortien la relaci entre els estmuls que lenvoltaven en aquell precs moment i el fet de poder sortir de la gbia (ex. estmuls: veure la palanca). = Associava veure els estmuls (ex. pedal) amb la resposta (pressionar-la). Per Thorndike lnica funci que tenia el menjar era enfortir la relaci E R i lnic que el gat havia aprs era donar una resposta reflexa a un determinat estmul. Per ell el fet que aconsegueixi menjar no t cap importncia, per tant lanimal no surt per obtenir el menjar. Thorndike amb aix va redactar: Llei de lefecte Quan una determinada resposta va seguida duna conseqncia agradable, aquest fet enforteix la connexi entre els estmuls presentats en el moment de la resposta i la prpia resposta. Avui en dia es diria... (Estmul) Resposta Reforador = Que donar una resposta els aporta un reforador. Tamb se sap que lestmul no provoca la resposta reflexa sin que lestmul indica a lanimal que si pressiona la palanca obtindria la resposta = ESTMUL DISCRIMINATIU (Ed) 41
www.psicoub.tk
Exemple: Rp Anar a ms velocitat de la permesa. Reforador Multa. Ed Veure un cotxe de la policia. La relaci resposta reforador noms sactiva quan es presenta lEd. La policia intenta amagar o camuflar lEd (el cotxe o el radar). Elements del condicionament instrumental: - Resposta instrumental - Reforador daquesta resposta. - Estmul que avisa que la relaci respostareforador est activada = Estmul discriminatiu. Es fan experiments de manera a la RI noms es pot donar una vegada (ex. sortir de la gbia = noms surt una vegada) ASSAIGS DISCRETS. Hi ha experiments que es fan laberints (assaigs discrets). Laberint 1 portes S passads M
S Caixa de sortida M Caixa de meta = aqu lanimal rebia el reforador. Passads s on lanimal dna la resposta. Laberint 2 aqu lanimal ha de prendre una decisi M M lactuaci s voluntria S En funci del que sestigui estudiant es posa reforador a una meta o a laltre. Si el reforador s menjar lanimal haur daprendre quina s la meta que li porta al menjar. Aquest laberint sha utilitzai per observar preferncies en el menjar (es posa un menjar en cada meta = sobserva quin prefereix = a la meta que anir ms sovint es el menjar que prefereix. Tamb es pot estudiar el condicionament instrumental amb: PROCEDIMENT OPERANT LLIURE o CONDUCTA OPERANT - Es colloca a un animal durant un perode de temps en un lloc on pot donar tantes respostes com vulgui. Exemple: Rates RI pressionar la palanca Reforador Obtenci de menjar
Si se li colloca dins durant 30 min. la rata podr pressionar-la tantes vegades com vulgui. 42
www.psicoub.tk
Com mesurem les respostes instrumentals? En el laberint 1 es pot mesurar: La velocitat de carrera. El temps que triga a arribar a la meta. Latencia de la resposta: temps que lanimal triga a donar la resposta (en sortir de la sortida i anar pel corredor). En el primer assaig lanimal va perdut i ho va olorant i investigant tot (al principi fins i tot no es menja el menjar). Per a mesura que va aprenent cada vegada triga menys. En el laberint 2 (en forma de T amb menjar noms en una de les metes) es pot mesurar: El % de respostes delecci de la caixa reforada = si lanimal no ha aprs res el % ser del 50 el NO aprenentatge ser el 50% de respostes correctes. En el procediment operant lliure: Taxa de resposta per unitat de temps (ex. n de vegades que pressiona la palanca en 30 min.). Abans es mesurava per registre acumulatiu: Cada cop que respon puja. Si no dna resposta es forma la lnia recta
Lanlisi del registre acumulatiu es fa pels pendents que es produeixi: D C A B
A B No hi ha pendent = no hi ha resposta. B C Hi ha una mica de pendent = hi ha una resposta baixa. C D Hi ha fora pendent = hi ha una alta resposta. Avui en dia aix es mesura per ordinador. Procediment de condicionament instrumental Nhi ha 4. Es defineixen en funci de dos variables: Conseqncia de la resposta. - Apareix un determinat estmul. - Desapareix un determinat. Naturalesa afectiva de lestmul que apareix. Pot ser: - Apetitiu o agradable (ex. menjar, aigua...). - Aversiu o desagradable (ex. descrrega...).
43
www.psicoub.tk
Naturalesa afectiva Apetitiu

conseqncia de la resposta
Aversiu Procediment de
CSTIG
Aparici
Desaparici
Procediment de
REFORAMENT
Procediment de Procediment de
OMISSI EVITACI
Procediment de
ESCAPADA
En alguns llibres Reforament Cstig positiu positiu Cstig negatiu Refor negatiu
Procediment de reforament: Exemple Conducta: Pressionar la palanca. Conseqncia: Obtenir menjar. Si una conducta que t una conseqncia agradable o apetitiva t tendncia a tornar-se a repetir. Procediment de cstig: Exemple Si es vol que la rata que ha estat entrenada mitjanant un procs de reforament deixi de pressionar la palanca se li ha dintroduir un cstig = quan pressioni la palanca rebr una descrrega lanimal deixar de pressionar la palanca o reduir la freqncia. Aqu el procediment de cstig comporta un estmul aversiu, per si castigues un nen a no mirar la tele s un altre tipus de cstig = APAREIX lestmul de cstig. Si vols que el procediment de cstig sigui efectiu la relaci conducta-cstig sha de produir sempre, de manera intensa i justa desprs de la conducta. Procediment domissi: Consisteix en deixar de presentar un estmul agradable = DESAPAREIX lestmul apetitiu. Exemple Dos germans que estan mirant la tele i un pega a laltre: La omissi consistiria en no deixar-li mirar la tele. Amb aquest procediment la conducta que provoca la desaparici de lestmul agradable tendir a desaparixer (ex. el nen deixar de pegar al seu germ). Procediment descapada: En el laboratori: Collocar una rata en una caixa la qual t dos compartiments. Es presenta un estmul aversiu al compartiment on s la rata Al final la rata saltar a laltre compartiment (compartiment de seguretat) = la rata tendir a anar-hi = lanimal escapa de lestmul aversiu. 44
www.psicoub.tk
Procediment devitaci:
Si en lexperiment anterior permetem que lanimal pugui predir la descrrega (mitjanant un llum just abans, per exemple) quan aquest estigui ben condicionat = lanimal ja no esperar a rebre la descrrega, com que la llum la preveu produir la resposta instrumental = Evitaci: Donar una resposta abans de lestmul aversiu.
Aquest procediment sactiva en les persones que tenen fbies i provoca una increment en la taxa de respostes. El per qu s difcil dexplicar per que: - Sha suposat que tenir un por a un estmul aversiu provoca un estat dansietat. Aleshores si evitem o escapem daquest disminueix lansietat = Diuen que el que busquen no s evitar lestmul sin que s disminuir lansietat. Aquest quadre s similar al de condicionament clssic:
Naturalesa afectiva Apetitiu

conseqncia de la resposta
Aversiu Procediment de
CSTIG
Aparici
Desaparici
Procediment de
REFORAMENT
Procediment de Procediment de
OMISSI EVITACI
Procediment de
ESCAPADA
En condicionament clssic... = Resposta Estmul reforador = Resposta No estmul reforador Ja hem vist que en el condicionament clssic sha de donar una contigitat temporal per que es produeixi el condicionament. En el condicionament instrumental passa el mateix. - Com ms es retardi la conseqncia (rebre el reforador) de la conducta (resposta donada) ms feble ser el condicionament. Per la contigitat temporal no s suficient; tamb s important que hi hagi una correlaci entre lestmul (resposta) i la conseqncia (rebre el reforador). Contingncia en condicionament clssic = p (EI / EC) p (EI / no EC) Contingncia en condicionament instrumental = p (E ref. / Resp.) (E ref. / no Resp.) 45
www.psicoub.tk
En el cas del reforament positiu i del cstig positiu: p (E ref. / Resp.) > p (E ref. / no Resp.) En el cas del reforament negatiu i del cstig negatiu: p (E ref. / Resp.) < p (E ref. / no Resp.) Relaci condicionament clssic condicionament instrumental. Cond. clssic quan E1 EC E1 E2 causa efecte Cond. instrumental quan E1 Resposta E2 EI
hi ha autors que intercanvien la nomenclatura
E2 Estmul reforador
Experiment de Hammond (1980) Manipulava la contingncia entre una resposta i un reforador. p (E ref. / Resp.) = 0.05 De cada 20 respostes que donava lanimal rebia un reforador. Aleshores manipulava la probabilitat de laparici de reforador quan lanimal no donava resposta. - Situaci 1 p (E ref. / no Resp.) = 0.0 => si no es produa resposta no hi havia reforador mai. - Situaci 2 p (E ref. / no Resp.) = 0.05 => tenia la mateixa probabilitat de rebre reforador donant o no donant la resposta. Situaci 1: Contingncia positiva (0.05 0.0 = 0.05) Lanimal est obligat a donar respostes per obtenir reforador. Situaci 2: No hi ha contingncia (0.05 0.05 = 0) Lanimal no ha de fer res per rebre la resposta. Resultats:
Si allargussim molt la situaci 2 on la contingncia s 0 laprenentatge que lanimal t a donar la resposta sacabaria extingint, per en aquest cas com que la situaci de la contingncia 0 no es deixa molts estona laprenentatge no es perd i laparici de la conducta es recupera. Si la contingncia 0 lapliquem des del principi lanimal aprn que el seu comportament s independent a laparici de lEstmul. Quan lEstmul en qesti s aversiu es produeix el fenomen dINDEFENCI APRESA: Exemple El fenomen dindefenci apresa apareixer si se li apliquen descrregues a un animal faci el que faci. Com a conseqncia daix lanimal aprn que no pot controlar les situacions aversives. Desprs quan se li doni la oportunitat daprendre a evitar lEstmul aversiu no sabr. ref. ref. + 46
www.psicoub.tk
S En aquest laberint un animal normal discriminar rpidament que ha danar cap a la dreta. Un animal que ha estat en un fenomen dindefenci apresa no ser capa de decidir-se cap on anar. No podr discriminar quina s lopci correcta (anir a cada costar el 50% de les vegades). Li costar molt recuperar el fet de saber que el seu comportament afectar a la conseqncia que rebr (reforador). La indefenci apresa sha relacionat en els humans amb la depressi. = Encara que apareixi el fenomen de la indefenci apresa en un experiment concret el fenomen passa a afectar en tots (lanimal creu que no pot controlar les situacions aversives en qualsevol experiment). Extinci del procediment instrumental El procediment instrumental quasi sempre implica que quan es dna una resposta sespera rebre un reforador, per no sempre apareix aquest reforador. Exemple: Condicionament instrumental: Trucar per telfon. Refor: Parlar amb laltre persona. No sempre apareix el reforador ja que laltre persona no sempre agafa el telfon. Per tant el procediment instrumental no segueix sempre un PROGRAMA DE REFORAMENT CONTINU: Consisteix en que cada vagada que apareix la resposta apareix el reforador. El procediment instrumental tamb es pot extingir. Extinci: Deixar de donar la resposta instrumental (per que no hi ha reforador). Exemple: Si la mquina de caf no dna caf al posar les monedes deixarem de posar-les. Sessi 1: Fase dextinci Sessi 2: (desprs duna estona) Sessi 1 Freqncia de la resposta instrumental Sessi 2 Recuperaci espontnia Temps A part del programa de reforament continu hi ha:
PROGRAMA DE REFORAMENT INTERMITENT
PARCIAL
Es pot portar a terme segons dos
parmetres: - De ra = Segons el nmero de respostes. Consisteix en presentar el reforador quan es donen un determinat nmero de respostes. Ex. No paguen el feina fins que no sha fet 10 pantalons. - Dinterval = Segons el temps que ha transcorregut des de lltima vegada que la resposta va ser reforada. Ex. No es cobra fins a final de mes. Els programes de reforament intermitent tenen dos modalitats: - Modalitat FIXA La ra o linterval sn sempre els mateixos. - Modalitat VARIABLE La ra o linterval no sn sempre de la mateixa longitud. Exemple Ra fixa 10 vegades Shan de donar sempre 10 respostes per rebre el reforador. 47
www.psicoub.tk
Exemple Interval fixa 20 s. Es rep el reforador cada 20 s. (encara que es donin respostes abans dels 20 s. el reforador no apareixer fins que passin. 20 s. reforador reforador Si lanimal no dna la resposta passat els 20 s. el reforador apareixer quan la doni (encara que hagi passat 1 min.). Exemple Ra variable 15 El nmero de respostes per rebre el reforador com a mitjana (en tot lexperiment) ha hagut de produir 15 respostes (a vegades sn 10, 20, 12, 18... per com a mitjana 15). Exemple Interval variable 30 s. 30 = temps promig al llarg de tota la sessi. Els diferents programes de reforament produeixen diferents patrons de resposta.
RF i IF Desprs de rebre el reforador hi ha una pausa SEMPRE = Pausa post-reforament. Desprs daquesta pausa: RF Dna el nmero de respostes requerides i descansa i aix successivament. Si la ra s molt gran no dna les respostes totes seguides, fa pauses. IF s diferent a RF. Aquesta diferencia pot ser deguda a que lanimal aprn quin s linterval = sap que just desprs de rebre el reforador la probabilitat de rebre un altre reforador s baixa. Quan passa un temps sap que la probabilitat s ms alta = augmenta les respostes fins que arriba al mxim just abans de rebre el reforador i aix successivament. Exemple Estudiar pels exmens: com ms sapropen les dates dels exmens ms es repeteix la conducta destudiar, arribant al mxim estudi els dies abans de lexamen. RV i IV Desapareixen les pauses post-reforament = en qualsevol moment pot aparixer el reforador per tant sempre s produeix la resposta. Experiment de Reynolds Va fer lexperiment amb coloms. La taxa de respostes varia en funci de si el procediment s de RV o de IV. RV taxa respostes IV taxa respostes
48
www.psicoub.tk
Per poder comparar els dos coloms quan el colom de RV rebia el reforador tamb el rebia el de IV = llavors es pot veure la diferncia de taxes. Extinci del programa de reforament En el programa de reforament continu lextinci s rpida. EN el programa de reforament intermitent lextinci s ms lenta: triguen ms en deixa de donar la resposta. PRCTIQUES
PROGRAMES CONCURRENTS
Conducta delecci Implica que sofereix dos opcions als animals les quals pot escollir lliurement. Lanimal pot passar duna opci a laltre. En coloms sutilitzen dos tecles. Cada tecla actua sota un programa de reforament diferent: Normalment susen dos programes dinterval variable. A B La tecla A dna un reforador cada 20 La tecla B dna un reforador cada 60 20 60
Aquests dos programes son concurrents. En el programa dinterval variable A reben 3 reforadors cada minut. En el programa dinterval variable B rep 1 reforador cada minut. Com actuen els coloms? No es limiten a una sola tecla, donen respostes a los dos tecles. La distribuci de respostes a cada un dels programes segueix una llei: FA RA = FA + FB RA + R B LLEI DIGUALACI F = n reforadors R = n respostes
Si observem als coloms durant 10 min. y el patr de conducta s perfecte: - Rebr de la tecla A 30 reforadors = FA - Rebr de la tecla B 10 reforadors = FB Per tant... FA 30 = = 0.75 FB + FA 30 + 10
49
www.psicoub.tk
Si sabem que en total el colom ha pressionat... - La tecla A 45 vegades. 0.75 = 0.75 - La tecla B 15 vegades. Per tant... RA 45 = = 0.75 Taxa relativa de respostes de la tecla A RA + R B 45 + 15 Segons aquesta llei el colom tendeix a igualar aquestes dues formules. Conclusi Si tenim un programa de reforament dinterval variable la llei digualaci diu que lanimal distribueix les seves respostes entre els dos programes concurrents de manera que segueix la igualtat... FA RA = FA + FB RA + R B De manera que segueix
RA/(RA+RB)
FA/(FA+FB) Si els dos reforadors tenen un valor qualitatiu diferent per lanimal aix es veur reflectit en ligualtat = es veu la preferncia de lanimal.
EFECTE CONTRAST
La quantitat de refor que es dna el subjecte influeix en laprenentatge? o simplement fa augmentar el nmero de respostes? = El nivell daprenentatge t relaci amb el reforador? Crespi (1942) Va entrenar unes rates en recrrer un laberint per obtenir una determinada quantitat de reforador. Fase 1 Fase 2 Grup 1 Rep 4 boletes de menjar Rep 16 boletes de menjar Grup 2 Rep 16 boletes de menjar Rep 16 boletes de menjar Grup 3 Rep 64 boletes de menjar Rep 16 boletes de menjar La variable que sobservava era la velocitat de carrera. En la fase 1 boletes de menjar = velocitat de carrera. Per tant el Grup 3 ser el que ms corre per que s el que est ms motivat. En la fase 2: Sespera que la velocitat sadapti a la motivaci que provoca 16 reforadors. 50
www.psicoub.tk
Resultats
Grup 1: velocitat Grup 2: = velocitat Grup 3: velocitat
aix passa a poc a poc
velocitat
canvi
assaig
Aquests resultats indiquen que els 3 grups han aprs el mateix i el que determina la velocitat s la quantitat de reforador que reben. Quan el canvi s positiu Augmenta la motivaci (est motivat per que donant la mateixa resposta rep ms reforador). Quan el canvi s negatiu Disminueix la motivaci (es desmotiva per que donant la mateixa resposta rep menys reforador). Aix demostra que una mateixa resposta (rebre 16 reforadors) pot semblar millor (pel grup 1 que abans en rebia 4) o pitjor (pel grup 3 en rebia 64) en funci al que es rebia abans. - Efecte de poc a molt reforador = CONTRAST POSITIU. - Efecte de molt a poc reforador = CONTRAST NEGATIU. Aquest mateix contrast es dna quan els Estmul sn aversius. Fase 1 Fase 2 Grup 1 Descrrega de 0.8 milivolts Descrrega de 0.4 milivolts Grup 2 Descrrega de 0.4 milivolts Descrrega de 0.4 milivolts Grup 3 Descrrega de 0.2 milivolts Descrrega de 0.4 milivolts El grup 1 corre menys per que li sembla poc cstig (incls corre menys que el 2) Resultats fase 2 El grup 2 es mant. El grup 3 corre ms per que li sembla un cstig fort. Definici de reforador Aquell Estmul que si segueix a una determinada resposta fa que aquest augmenti. Com sabem que un Estmul s reforador? Per que fa que augmenti la resposta. Com selegeix un reforador? Observant al subjecte i fixant-se en qu li crida latenci. No es pot esbrinar que un Estmul s reforador fins que no fa augmentar el nmero de respostes. Premack Va donar una definici de reforador: En un 1r. perode se li permet al subjecte executar dos respostes: Exemple: rata Dos respostes: Roda dactivitat i aigua. Durant X temps es mesura quant de temps dedica a crrer i quant a beure aigua. Aquella activitat que apareix amb ms freqncia es podr utilitzar com a reforador de lactivitat amb la freqncia ms baixa. 51
www.psicoub.tk
Exemple: Nen que treu males notes Mirem que fa durant lhora segent dhaver tornat de lescola: 45 min Mira la tele. 15 min Estudia. Per fer que estudi sha de RESTRINGIR la conducta amb major freqncia, per tant sha de restringir la tele. En un primer moment se li diu que no pot veure la tele i que per cada 5 min. que estudi podr veure la tele 5 min. La tendncia ser que dediqui 30 min. a estudiar i 30 min, en veure la tele. = El nen estudia per poder veure la tele. Aquest experiment tamb es pot invertir: Exemple: Rata En un primer moment hem de saciar a la rata daigua. Llavors se li dna a escollir entre la roda dactivitat i laigua = la roda dactivitat tindr una freqncia ms alta. Llavors per aconseguir que begui aigua se li ha densenyar que si beu aigua podr donar unes voltes a la roda dactivitat. Per que un reforador refora? Teoria de Hull Hull suposa que un organisme es comporta duna determinada manera per conservar el seu equilibri (= homestesi) Si privem a un animal de menjar es trenca lequilibri. Hull es un dels primers investigadors que diferencia laprenentatge i lexecuci duna conducta. Ve a dir que lactuaci s igual a lhbit (el que ha aprs) per limpuls (= ve definit per lestat de necessitat) EER = EHR D Exemple: Un animal correr per un laberint si sap que al final hi haur menjar. Si aix ho sap vol dir que lhbit est instaurat. Per si lanimal no t gana (D = 0) lanimal no executar lacci de corre. I si s la primera vegada que sel colloca al laberint per molta gana que tingui no correr (per que H = 0). Segons Hull aquest animal aprn la conducta per que aquesta li fa disminuir limpuls (D) = i aix li fa tornar a lequilibri. El reforador no s el menjar sin les conseqncies de menjar (= reducci de la gana). Ms endavant Hull inclou un altre parmetre a la formula: I = incentiu EER = EHR D I Els animals poden estar saciats i seguir donant la conducta. Per qu? Si el nivell dimpuls s molt baix o nul? Lnic que podria explicar aquest comportament es que hi ha un incentiu (la qualitat del refor s alta). Encara que no t gana si li agrada molt el refor (ex. si s xocolata) sel menjar. En el condicionament instrumental es parla sempre de dos elements bsics, per existeix un altre element: - Resposta. - Estmul reforador - Estmul discriminatiu Lnica funci que t es indicar en quin moment la resposta va seguida del refor = t un valor informacional. Exemple: Resposta Anar a ms velocitat de la permesa. Reforador Multa. 52
www.psicoub.tk
Ed Veure un cotxe de la policia. La relaci resposta reforador noms sactiva quan es presenta lEd. La policia intenta amagar o camuflar lEd (el cotxe o el radar). Rescorla va estudiar quin tipus de relacions sestableixen entre aquests: Resposta Reforador Estmul discriminatiu Reforador Estmul discriminatiu (Resposta Reforador) = relaci resposta reforador Exemple laboratori: Estmul discriminatiu To Resposta Pressi palanca (pp). Conseqncia Menjar. Quan sona el to al pressionar la palanca apareixer el menjar. to pressi palanca menjar. Amb tot aix, que s capa daprendre lanimal? Experiment de Colwill & Rescorla (1985) RESPOSTA REFORADOR Fase 1- Entrenament Fase 2 Devaluaci Prova Fase dextinci Resp.1 Conseq.1 Conseq.1 + LiCl Resp.1 o Conseq.2 + i Resp.2 Conseq.2 Resp.2 pp menjar menjar + LiCl pressi palanca o i tirar cadena aigua amb sucre aigua amb sucre tirar cadena Resultats prova: No enverinat Resp./min. Enverinat Blocs de 4 min Aix noms es pot explicar per que lanimal coneix la conseqncia que produeix cada una de les seves respostes LEstmul discriminatiu se suposa que tamb queda associat amb la conseqncia: - En presncia de lEstmul lanimal sabr quina s la conseqncia que produir la seva resposta. La freqncia cau per que es produeix una extinci
Experiment de Colwill & Rescorla (1988) Entrenament E disc.1 Resp.1 Conseq.1 E disc.2 - Resp.1 Conseq.2 To pp menjar Llum tirar cadena aigua + sucre
ESTMUL DISCRIMINATIU REFORADOR Entrenament de resposta Resp.3 Conseq.1 Resp.4 Conseq.2 Bot menjar tirar manera aigua + sucre Prova Fase dextinci E disc.1 - Resp.3 front Resp.4 E disc.2 - Resp.3 front Resp.4 to bot o maneta llum bot o maneta
Prova: Sels presenta lE disc.1 i sels dna loportunitat de donar la Resp.3 (bot) o la Resp.4 (maneta). 53
www.psicoub.tk
Resultats esperats: Quan es presenti lE disc.1 (to) lanimal tendir a donar la Resp.3 (pressionar bot) per que lha relacionat amb la Conseq.1. (menjar). Quan es presenti lE disc.2 (llum) lanimal tendir a donar la Resp.4 (tirar maneta) per que lha relacionat amb la Conseq.2. (aigua + sucre). Resultats: to bot mateixa conseqncia Resp./min. diferent conseqncia llum bot Blocs de 2 assaigs en la prova Conclusi: Els animals SI poden formar una relaci entre lE disc. i la conseqncia que est disponible quan aquesta sactiva. llum manta to maneta
Experiment de Rescorla (1990) ESTMUL DISCRIMINATIU relaci RESPOSTAREFORADOR Relaci jerrquica: LEstmul discriminatiu no noms sassocia a la conseqncia sin que tamb prediu quina relaci entre resposta i conseqncia est activada. Entrenament Tipus dassaig: 1.- E disc.1 [Resp.1 - Conseq.1] 2.- E disc.1 [Resp.2 - Conseq.2] 3.- E disc.2 [Resp.1 - Conseq.2] 4.- E disc.2 [Resp.2 - Conseq.1] Resp.1 - Conseq.1 E disc. 1 54 Prova Fase dextinci E disc.1 Resp. 1 VS. Resp.2 E disc.2 - Resp. 1 VS. Resp.2
www.psicoub.tk
Resp.2 - Conseq.2 Resp.1 - Conseq.2 E disc.2 Resp.2 - Conseq.1 Aconteixements entre assaigs: 1.- Resp.1 - Conseq.1 2.- Resp.2 - Conseq.2 Per tant lE disc.1 no dna informaci. E disc.1 = to E disc.2 = llum Conseq.1 = aigua + sucre Conseq.2 = menjar
Resp.1 = pressi palanca Resp.2 = tirar cadena Si lanimal volia aigua amb sucre: - E disc.1 Havia de donar la Resp.1 (pp). - E disc.2 Havia de donar la Resp.2 (cadena). Resp.1 Conseq.2 Quan est present lE disc.2 Resp.2 Conseq.1 Resp.1 Conseq.1 En la resta de casos (E disc.1 i ) Resp.2 Conseq.2 Resultats esperats: Davant lE disc.2 els animals donen resposta per que reben informaci. Davant E disc.1 no estan motivats a donar cap de les respostes per que no els dna informaci.
Resultats prova: E disc.2 informatiu = lanimal persisteix en donar la resposta Resp./min. E disc.1 no informatiu = de seguida extingeixen Blocs de 2 assaigs Aquests tipus dassociacions sanomenen ASSOCIACIONS JERRQUIQUES. - LE disc. activa la relaci entre la resposta i la conseqncia. (no activa la resposta o la conseqncia sola) 55
www.psicoub.tk
GENERACI I DISCRIMINACI Sn dos fenmens que estan lligats: un s loposat de laltre. Generalitzaci Consisteix en tractar dos Estmuls com iguals o similars. = Lanimal dna la mateixa resposta als dos Estmuls. Discriminaci Consisteix en tractar dos Estmuls com a diferents. = Lanimal dna respostes diferents per a cada Estmul. Aquest fenomen sha utilitzat per veure quins sn els Estmuls que controlen el nostre comportament. Exemple: Entrenament Entrenem a dos coloms de manera que picotegin la tecla quan est encesa:
Quina part de lEstmul complex fa que el colom produeixi la resposta? La rodona vermella o el triangle blanc? Prova Per saber-ho es presenten els dos Estmuls per separat:
Si lEstmul que controla el comportament s la llum vermella de la rodona la picotejar quan aquesta estigui encesa i no picotejar quan els dos Estmuls estiguin apagats o quan estigui encs el triangle blanc. El mateix passar amb el triangle blanc.
Resultats de dos coloms: Colom 1 Colom 2
A cada colom lo controla el comportament una part de lEstmul diferent.
56
www.psicoub.tk
Nosaltres podem manipular la situaci per aconseguir que un determinat Estmul controli el comportament. Es pot fer de dos maneres: - Noms donant menjar quan un dels dos Estmuls estigui activat (ex. el triangle) saconseguir que aquest Estmul controli el comportament. - Noms donant menjar quan lEstmul tingui una longitud dona determinada (ex. 580 nm.) Per saber si sestableix la relaci entre la tecla de 580 nm. i la resposta: Fase 1 Llum 580 nm. menjar Llum 550 nm. Llum 560 nm. Llum 570 nm. Llum 580 nm. Prova Llum 590 nm. Llum 600 nm. Llum 610 nm.
Possible resultat prova:
Resp. Estmul dentrenament 580 nm. = Generalitzaci de colors.
longitud dona Resultats obtingut prova: = Quan el canvi s petit Tendncia a generalitzar (entre 570 i 590 nm.) Resp. Estmul dentrenament 580 nm. = Quan el canvi s gran Tendncia a discriminar
longitud dona GRADIENTS DE GENERALITZACI - Discriminaci fina
Discriminaci gruixuda
No discriminaci 57
www.psicoub.tk
= Gradient de generalitzaci pla.
En un gradient de generalitzaci la taxa de respostes ms alta es dna quan es presenta lEstmul dentrenament (en lexemple 580 nm.). Amb el gradient de generalitzaci tamb es pot saber quins sn els Estmuls que controlen el comportament = els que donen una resposta semblant a lEstmul dentrenament. Normalment es pot entrenar els animals duna forma tan fina que noms responguin a lEstmul dentrenament. Experiment de Jenkins & Harrison (1962) Tres grups de coloms. Resposta picotejar la tecla; Reforador menjar. Estmul discriminatiu positiu (+) Indica lobtenci del reforador al donar la resposta. Estmul discriminatiu negatiu (-) Indica labsncia del reforador al donar la resposta. Grup 1 = Control Grup 2 Grup 3 E disc. + = To (1.000 Hz.) E disc. = E disc. + = To (1.000 Hz.) E disc. = To (950 Hz.) E disc. + i - = Noms donant la resposta obt sempre reforador
Resultats
Gradient de generalitzaci
Resp.
Grup 1 Grup 2 Grup 3
1.000 Freqncia (Hz) 58
www.psicoub.tk
En el Grup 2 el punt mxim de respostes no est en la freqncia de lEstmul entrenament (1000 Hz). Est una mica desplaat cap al costat oposat a l E disc. (= 950 Hz). Aquest fenomen sanomena DESPLAAMENT DEL MXIM i es dna quan es fan entrenaments tan especfics. Per explicar aquest fenomen es va fer un experiment: Experiment de Hanson (1959) Grup 1 = control E disc. = E disc. + = tecla llum 550 nm. Grup 2 E disc. = tecla llum 590 nm. Grup 3 E disc. = tecla llum 555 nm. La dificultat de discriminaci s major en el Grup 3 que en el Grup 2. Resultats
Resp.
Grup 1 Grup 2 Grup 3
550 555 longitud dona (nm.)
590
Explicaci fenomen Els animals davant lentrenament i la fase de prova relacionen els Estmuls que sels presenta i fan un promig daquests. En aquest promig s on donen la mxima resposta.
Per veure si els animals sn capaos de relacionar Estmuls: Experiment de la transposici (Koler) Tenia a un grup de pollets. Resposta = Picotejar una targeta; Reforador = menjar. E disc. + = Targeta gris clar. E disc. = Targeta gris fosc.
E disc. E disc. + A partir daqu sels va presentar:
Sels va entrenar fins que picotejaven la tarja gris clar. = targeta gris ms clar 59
www.psicoub.tk
I van observar quina era la reacci del pollets: - Segons la visi conductista... Els pollets seguirien pensant que la tarja gris clar s lE disc. + ja que havien retingut les caracterstiques fsiques daquesta i no farien cas de lEstmul nou. - Segons la visi gestltica (Koler)... Els pollets havien relacionat la targeta amb un color ms clar com lE disc. + per tant al presentarli la tarja amb el gris ms clar lescollirien com lE disc. +. Resultats Els pollets van escollir la targeta amb el gris ms clar. Per tant, la visi gestltica (Koler) tenia ra. Per es va fer un altre experiment que donava una altre explicaci als resultats obtinguts: Experiment de Spence Quan utilitzem un E disc. + el que fa que es generar-se un gradient de generalitzaci al seu voltant excitatori (provoca la resposta). A ms al voltant de lE disc. es forma un gradient de generalitzaci al seu voltant inhibitori (inhibeix la resposta) Gradient de generalitzaci positiu
E-
E+ Gradient de generalitzaci negatiu
Per tant els Estmuls que hi ha entre els dos E disc. reben dos forces que son oposades = el que far lanimal ve determinat per quina de les forces es ms gran. Si domina lexcitatria Lanimal donar respostes. Si domina linhibitria Lanimal no donar respostes. Quan es va proposar aquesta teoria no es va poder demostrar lexistncia del gradient de generalitzaci negativa. Ms endavant... Experiment de Honig & collaboradors Grup 1 E disc. + = Tecla amb ratlla horitzontal. E disc. = Tecla normal Grup 2 E disc. + = Tecla normal E disc. = Tecla amb ratlla horitzontal Resultats
60
www.psicoub.tk
Conclusi Efectivament hi ha un gradient de generalitzaci al voltant de lE disc. -. Explicaci de lexperiment de Koler a partir de les relacions dassociaci: Si restem les dues forces apareix la corba neta de gradient de generalitzaci E - = Gris fosc E + = Gris clar E1 = Gris ms clar = Estmul noveds La teoria de Spens diu que lEstmul noveds obtindr ms respostes ja que lE linhibeix menys del que inhibeix a lE +. Aquesta teoria tamb explica el desplaament del mxim. Amb aix no vol dir que Koler no tingui ra. Pot ser que: Es produeixin relacions daprenentatge = Teoria de Koler. Es produeixin relacions dassociaci = Teoria de Spens. Examen Els nics autors que poden entrar sn: Thorndike i Pavlov. Noms amb els apunts es pot arribar a treure un excellent (= no fa falta ampliar).
61

0apunts Psicoub

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

0apunts Psicoub

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

APRENENTATGE I MOTIVACI

aproximaci menjadora evitaci Blocs de 4 sessions 0.5 _

sistema dacci (caldera) tossir

Resultat (aire calent des dels radiadors)

Input real (temperatura de laire al voltant del termstat) molstia a la gola

efecte net habituaci

Extinci: es presenta la llum sense descrrega

Extinci t un Rs baix per que prov de ladquisici

Experiment de Bouton & King (1983) 12

to (context A) to (context A) Ext. (context A) to (context B) to (context A) * to (context A) RC (context A)

ESQUEMA GOS DE PAVLOV

connexi que sactiva al relacionar un estmul visual i el menjar

estmul condicionat excitador estmul condicionat inhibitori

es mostren els assaigs aleatriament

CLIC CLIC + LLUM

Per tant: Si en 10 presentacions sempre que presentem lEC presentem lEI:

La relaci s positiva LEC assenyala la presncia de lEI = condicionament exitatori.

Si en 10 presentacions quan presentem lEC mai presentem lEI:

Prova Aigua + sacarina Aigua + sacarina

Grup control Associen A i B a lEI.

anir disminuint fins a VnEC 0 (fins que siguala amb ) V0EC = 1 _

Les forces associatives aniran incrementant fins que: En un estmul simple B: VB =

EC to Fase 1 = preexposici (de lEC) 28

El EC que els presentaven era molt complex

Resultats: Fase 1 G. control aprox. a la menjadora nivell base G. exp. Prova

Fase 1 EC1 EI EC1 / EI EC1 EC2

Fase 2 EC2 EC1 EC2 EC1 EC2 / EC1

Prova EC2 EC2 EC2

Cond. 1r. ordre Blanc menjar Blanc menjar

Cond. 2n. ordre Blau blanc Blau blanc

Prova Blau Blau

EC blanc EC blau lanimal anir relacionant el blau amb el menjar

Efecte de lestmul procs A Efecte de lorganisme procs B

si sumem el procs A i B = primer patr de resposta

Grams de pressi que resisteixen

tecla de llum menjadora

Lanlisi del registre acumulatiu es fa pels pendents que es produeixi: D C A B

Naturalesa afectiva Apetitiu

Naturalesa afectiva Apetitiu

Es pot portar a terme segons dos

Grup 1: velocitat Grup 2: = velocitat Grup 3: velocitat

aix passa a poc a poc

Resultats de dos coloms: Colom 1 Colom 2

A cada colom lo controla el comportament una part de lEstmul diferent.

Possible resultat prova:

Resp. Estmul dentrenament 580 nm. = Generalitzaci de colors.

longitud dona GRADIENTS DE GENERALITZACI - Discriminaci fina

= Gradient de generalitzaci pla.

Grup 1 Grup 2 Grup 3

1.000 Freqncia (Hz) 58

Grup 1 Grup 2 Grup 3

550 555 longitud dona (nm.)

E disc. E disc. + A partir daqu sels va presentar:

E+ Gradient de generalitzaci negatiu

You might also like