El nou

arabalears
sortir el 23 de maig

DIMARTS 23 DABRIL DEL 2013

MANIFEST FUNDACIONAL
.

Ens sentim compromesos amb la nostra societat i, com a persones actives del mn periodstic i empresarial, volem contribuir a definir el mn que ve des dun mitj modern, independent, rigors i de qualitat

Oberts al mn que ve
ENRIQUE CALVO

Una iniciativa collectiva amb una majoria accionarial mallorquina

FIRMA FOTO

02

un nou diari
per qu?

DIMARTS, 23 DABRIL DEL 2013

arabalears

Perqu volem i perqu creixerem junts

Per qu lARA vol acompanyar aquest nou projecte a les Illes? La realitat que vivim s tan complexa que necessitem alimentar la diversitat per minimitzar el risc de quedar-nos reclosos en mirades sense punt de fuga. Imaginar altres horitzons i conixer altres sensibilitats genera aquests imprescindibles nous punts de fuga. I ara els necessitem ms que mai. Des que va nixer, el novembre del 2010, lARA ha treballat per generar confiana en totes les persones que creuen en un periodisme comproms que es mira els problemes del dret i del revs, per compartir la inquietant experincia del mn que vivim, per, sobretot, el repte del mn on volem aconseguir viure. Romntics? No! Com diria el bisbe Casaldliga, militem en lesperana que cadasc expressi el que vulgui i hi lluiti, i que la ra ens permeti debatre-ho junts. Per qu Diari de Balears i lARA contribueixen a una nova publicaci? Hem compartit una experincia enriquidora, per feia temps que tant els uns com els altres volem obrir finestres perqu entressin noves veus. Entre tots construirem una nova manera dexplicar qu passa, per qu passa i, sobretot, qu t sentit que passi a les Illes i a Catalunya en un futur. LARA Balears vol ser una comunitat que esdevingui referncia per als que viuen a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Per qu dic volem? Perqu lARA hi contribuir amb voluntat de servir i sobretot daprendre del talent del grup de professionals que faran possible aquest projecte. Ens ha dut fins aqu la illusi de contagiar-nos permanentment de lesperit de Ramon Llull: el coneixement de laltre arriba quan aprens a viure gaireb dins la seva pell. Ser un privilegi fer crixer tot el que compartim i tot el que volem vigilar plegats, perqu la nostra feina s fixar els ulls en tot, i sempre obsessionats en un horitz de futur que s, segur, perfectible.

vist altwitter
Carles Capdevila (@carlescapde) Director del diari ARA ARA estem molt contents, per molt, que neixi un nou ARA des de Mallorca, que ens servir per coneixens molt millor i aprendre plegats Jaume Perell (@jaumeperell1) Periodista De conflictes per la destrucci del territori a necessitats de la indstria turstica, a @ARAbalears afrontarem els punts clau de larxiplag Nila Cresp (@somnanila) Comunicadora A @ARAbalears podreu dir-hi la vostra amb comentaris a la web o a travs de Twitter i Facebook. Ser un diari obert als lectors #23M Merc Pinya (@mercepinya) Periodista Mallorca no s Palma i a @ARAbalears vos explicarem per qu a partir del #23M. Els pobles hi tendran la seva veu, tant al paper com a internet Jaume Ribas (@jaumeribass) Pare i activista Els caps de setmana amb @ARAbalears seran especials, oferirem anlisi, crniques i reportatges per entendre millor lactualitat #23M Miquel ngel Mas (@miquelangelmas) Advocat Calen valents, emprenedors i gent amb empenta. Orgulls de @ARAbalears, que naixer el 23 de maig #23M Joan Serra (@joancoronell) Assessor financer @ARAbalears s un projecte emocionant, jove, que escolta i que mira molt lluny. A partir del 23 de maig #23M Ignasi Aragay (@ignasiara) Director adjunt del diari ARA @ARAbalears ser aviat una realitat. Una nova aventura que neix arrelada a les Illes. Ens fa molta illusi. Ens hi acompanyeu? David Mir (@mirodavid) Subdirector del diari ARA Sabeu que a @ARAbalears tamb hi trobareu articles de The New York Times traduts al catal? Perqu el nostre mn, al qual mirem amb ulls propis, s el mn sencer #23M Enric Borrs (@enricb) Periodista A @ARAbalears els periodistes que escriuen per al paper tamb ho faran a ledici online. Vos garantirem informaci contnua sigau on sigau

iaqu

Venim a sumar per treballar pel mn que ve

na de les moltes coses que magraden de Mallorca, la meva terra, s la capacitat daglutinar en un territori en teoria tan petit mons diversos i complementaris. La varietat dels paisatges s equiparable a la varietat de la seva gent, una constellaci de persones dorgens diferents que converteixen les Illes en un meravells i complex laboratori del mn contemporani. Tradici i modernitat es confonen i es mesclen sense problemes, ciutats i pobles es complementen, els accents es barregen, les economies se superposen, les cultures sacaramullen... Ens volem sumar a aquest magma en qu conviuen diverses maneres dentendre el mn i la cultura. Som gent valenta i no ens espanta ni la crisi que colpeja els fonaments de leconomia ni els profunds canvis del mn periodstic. Pensam que som pocs per a tota la feina que ens cau a sobre i volem formar part del collectiu de professionals i emprenedors que ja estan treballant per transformar en positiu el nostre entorn. LARA Balears surt des del reconeixement del passat i el respecte pel present. Ens hi sumam amb un projecte que s nou per t un passat. Que parteix de la feina feta a les Illes per altres mitjans dels quals agafam el relleu i tamb de la que est fent ara mateix el nostre cos germ del Principat, el diari ARA, amb el qual compartirem cam. Aquest, per, ser un diari fet i pensat des daqu per contribuir en el que puguem a repensar el mn que ve fent-ho amb la perspectiva balear i una actitud crtica per constructiva. Des de lARA Balears volem informar amb rigor i qualitat sobre el que passa a les Illes i ms enll, per tamb analitzar, debatre i oferir les claus perqu el lector tengui les eines per entendre millor el que passa en aquest mn tan canviant. Estarem molt atents al que penseu i vulgueu els lectors perqu volem partcips actius ja des dara mateix daquesta aventura que a nosaltres ens engresca tant. Ens trobars a la web, a les xarxes socials i al quiosc en format paper. Donarem cabuda a totes les veus. I tho explicarem en la nostra llengua. No venim a imposar res, venim a sumar. Thi apuntes?

MNICA TERRIBAS
EDITORA

parlem-ne

Una nova manera

a fa molts mesos que un grup demprenedors feim feina per fer realitat aquest projecte que avui comenau a tenir a les mans, molts mesos que es tradueixen en molteshoresdefeina,enmoltesillusions, en moltes complicitats; complicitats diverses, slides, generoses; complicitats imprescindibles i amb un denominador com: ms i millor informacisessencialperaunaMallorca millor, per a una societat millor, per a un pas millor. I la gravssima crisi econmica i estructural, crisi moral fins i tot, i levident crisi dels mitjans de comunicaci tradicionals, no sn una barrera infranquejable, no sn un motiu ms per al desnim collectiu, al contrari, la situaci actual ens esperona encara ms. Sabem que far faltamoltafeina,imoltbenfeta,iqueser imprescindible el suport de molta gent, per tot aix hi s, i hi ser, i ens ensortirem;defet,jaensnestamsortint. Volem guanyar el futur.

Un grup demprenedors mallorquins amb un diari germ a Catalunya de qualitat i modern; amb un llegat carregat de coses bones; amb una plantillaiunscollaboradorsmoltimplicats; amb uns accionistes, petits i mitjans, generosos i compromesos; ambunsambaixadors,escampatsper tota lilla, que sn fonamentals; amb uns subscriptors i uns lectors, imprescindibles i copartcips de tot el projecte; amb uns anunciants, valentsiessencials...ambmoltessensibilitats diverses; tots junts, tothom sumantperimpulsarunanovamaneradecomunicar,unanovamanerade fer feina per aquesta terra i el seu futur. Tenim un gran projecte entre mans, tenim grans reptes collectius a assolir. Sumau-vos-hi, entre tots ho farem tot!

BIEL HUGUET
EMPRENEDOR I IMPULSOR ARA BALEARS

CATALINA SERRA
DIRECTORA DE LARA BALEARS

Blai Bonet
(La Terra)

El nostre pas s el pensament i la seva escala que creix de cap a veure-ho tot en tot

arabalears DIMARTS, 23 DABRIL DEL 2013

un nou diari
el manifestdelarabalears

03

Treballam per complir un somni collectiu

ra que les ventades de la crisi ens colpegen i els referents de la cultura i el pas perillen, fra bo disposar dels instruments adequats per saber entre tots qu passa i, si fos possible, entendre-ho. Amb esperit crtic, per no installats sistemticament en la crtica. Perqu ens sentim compromesos amb la nostra societat i, com a persones actives des del mn periodstic i empresarial, volem contribuir a definir el mn que ve i la Mallorca que volem a partir dun mitj de comunicaci modern, independent, rigors i de qualitat.

Per fer possible aquest nou mitj treballarem en xarxa, amb un ample ventall de collaboradors, opinadors, professionals i creadors de la nostra comunitat, per poder, entre tots, entendre la nostra societat i oferir respostes al que ms ens preocupa.

Formats digital i en paper

Conscients dels canvis en el consum dinformaci i les noves necessitats dels lectors, apostam per un format digital constantment actualitzat i una versi en paper que, sense abandonar el seguiment diari de lactualitat, posar ms mfasi en els reportatges, les entrevistes i les anlisis en les edicions de cap de setmana, quan loferta de lectura reflexiva i de profunditat ser ms intensa.

Protagonistes del nostre futur

I, a ms a ms, en la nostra llengua. Noms si aprofundim en les causes, en els fets i en la realitat podrem veure-hi ms enll i ser protagonistes del nostre futur. Per aix, adquirim el ferm comproms de contar el que succeeix al nostre voltant duna manera honesta, valenta, compromesa i participativa.

El territori, la cultura, leconomia...

Treballarem amb els eixos que consideram que sn fonamentals per al present i futur de Mallorca: el territori i el medi ambient, la cultura, el model econmic, i especialment el turisme, leducaci, lemprenedoria i la modernitat. Perqu lARA Balears vol esdevenir, a ms dun mitj dinformaci i anlisi, un espai per al pensament crtic i per a la construcci dalternatives.

Periodistes, emprenedors, professionals

Aquesta illusi ens ha duit a un grup de periodistes, emprenedors i professionals mallorquins fins a lARA, un diari que conjuga a la perfecci els nostres ideals i amb el qual ens hem agermanat. Agafam el testimoni del Diari de Balears, que ha jugat un paper clau. Daquesta nova aventura, en deim ARA Balears.

Amb els creadors, ensenyants, cientfics, ciutadans actius...

Estamconvenutsque,enunmomentcomelquevivim,msquemaihem de fer costat als nostres creadors, ensenyants, cientfics, emprenedors, ciutadansactius,iformarpartdelmotorqueimpulsiunasocietatviva,orgullosa de les seves arrels i que mira al futur amb esperana i coratge. Per tirar endavant aquest repte encisador hi hem implicat molta gent, que treballar des de dins i des de fora, per crear una xarxa que ens permeti arribar ms lluny i donar resposta a les exigncies dels lectors.

Crear una comunitat de persones lectores connectades

El mn digital est transformant el periodisme, donant ms protagonisme al lector, per sense oblidar el valor que hi aporten els professionals de la informaci. Igual que fa lARA, volem crear a les Balears quelcom ms que un diari convencional: una comunitat de persones lectores. Connectades mitjanant el paper i la pantalla, teixint una xarxa.

Un ampli ventall de collaboradors

Creim en un lloc de trobada per a una informaci plural i independent on els ciutadans i molts collectius, des dels petits i mitjans empresaris, passant pels professionals i les entitats, fins al mn educatiu i cultural, se sentin inclosos.

Un diari dels qui el feim i dels qui el llegeixen

Aspiram decididament a fer possible el repte que es planteja el nostre soci, el diari ARA: Tenim clar que la veritat t mltiples cares, que s un monstre meravells i mtic, que sempre la cerquem i mai no larribem a trobar. Tindrem, doncs, la ingenutat i la valentia dempaitar-la a cada passa, i la humilitat de saber que mai no ser nostra del tot. I tindrem, alhora, la convicci que el diari s dels qui el fem, per tamb dels qui el llegeixen.

Tot aix no seria possible sense tots els ciutadans valents i compromesos que han cregut en aquesta aventura que encetam amb tota la illusi del mn. Un projecte collectiu i obert, perqu entenem que s la millor manera dafrontar els reptes que tenim com a poble

Un projecte collectiu
Tot aix no seria possible sense tots els ciutadans valents i compromesos que han cregut en aquesta aventura que encetam amb tota la illusi del mn. Un projecte collectiu i obert, perqu entenem que s la millor manera dafrontar els reptes que tenim com a poble. De vegades els somnis es compleixen. I, per aix, esperam que formis part del nostre. Perqu, amb tu, ser possible.

04

clausdeldiari
ARA Balears Com ser

DIMARTS, 23 DABRIL DEL 2013

arabalears

Una mirada plural al mn des de Mallorca

La sortida del nou mitj de comunicaci ser el 23 de maig
ARA BALEARS
PALMA

l periodisme est en un moment clau del seu futur. El vell model de la premsa escrita est en extinci per encara no s clar quin ser el seu substitut. s en aquest context que sortir el dia 23 de maig un nou mitj que vol aportar el seu gra darena a la construcci dun nou periodisme amb vocaci de servei ciutad. s aix perqu no ser noms un diari, tot i que sortir cada dia en paper, ni tampoc un digital, tot i que la web i les xarxes socials seran centrals en la seva oferta. ARA Balears s una mitj de comunicaci multiplataforma que estar en contnua transformaci per adaptar-se als temps futurs i que t vocaci doferir, en la nostra llengua, una mirada plural i oberta al mn des de Mallorca. El projecte s una iniciativa dun grup de periodistes i emprenedors mallorquins que sha aliat amb el diari ARA de Barcelona, amb qui compartir part dels continguts, especialment aquells que lhan convertit en

un referent informatiu i dopini en els seus dos anys de vida. A la vegada, prendr el relleu del Diari de Balears, que hi incorpora la seva experincia de 17 anys com a nic diari en catal a les Illes. ARA Balears s, doncs, un projecte collectiu i plural que compta principalment amb la participaci generosa i engrescadora de molts petits i mitjans accionistes balears convenuts que hi ha lloc a les Illes per a un diari en catal que combini la mirada a lentorn ms proper amb lesguard al mn global. s grcies a ells, ialexperinciatantdelARAcomdel Diari de Balears, que desapareix tot i que algunes de les seves firmes de referncia continuaran en el nou mitj, quespossibleaquestaaventuraamb la qual volem fer la nostra humil i entusiasta contribuci al mn que ve. I s que sobren motius per fer un diari. La crisi econmica i institucional que patim ens omple de preguntes, dincerteses i dincgnites a les quals noms podem respondre amb una rigorosa selecci de lallau dinformaci que ens envolta. El periodisme professional s ms necessari que mai, per ha de comptar tamb amb el ciutad lector que ara

ja vol participar de manera activa en la reflexi i el debat sobre les noves maneres dorganitzar-nos que necessitam com a societat. En aquest sentit, la pluralitat informativa s la principal garantia de la democrcia. La informaci diria ser la base editorial del projecte. LARA Balears

donar veu a tots els collectius, professionals i persones que sn notcia, que ens ajuden a tenir una visi mplia del que passa al nostre voltant. LARA Balears vol posar en valor all que tenim, aix com donar a conixer models dels quals podem aprendre. Per descomptat, lanlisi econmi-

EL BITLLET

Responsabilitat i illusi
ls mariners clssics anomenaven periple al viatge que els portava a enrevoltar illes. Durant els mesos de preparaci de lARA Balears, el nostre periple ha estat una lli inoblidable. Si una cosa mha quedat clara s que els ciutadans reclamen ms periodisme que mai. Que investiguem, que exigim comptes clars als gestors pblics, i que fomentem el pensament crtic. Per no han manifestat un desig a laire. Ens proposen passar a lacci, i fer-ho junts. Vertigen i responsabilitat a parts iguals et recorren el cos quan sents les qestions que la societat vol respondre. Com es pot reestructurar ladministraci? Qui es beneficia del desmantellament de la sanitat pblica o leducaci? Per qu sobren debats superats sobre la llengua? Per qu tanta indisciplina urbanstica? Em ressonen les veus de tots els que ens confiau aquesta tasca.

JAUME PERELL
SUBDIRECTOR DE LARA BALEARS

arabalears DIMARTS, 23 DABRIL DEL 2013

clausdeldiari

05

Un projecte periodstic professional que vol innovar

Projecte collectiu Desenes de petits i mitjans accionistes de Mallorca asseguren la diversitat i pluralitat daquesta iniciativa impulsada per un grup demprenedors i el diari ARA, i que suposa tamb el relleu del Diari de Balears.

Analitzar els grans eixos de futur de la nostra societat

El medi ambient, la cultura i leconomia seran centrals
ARA BALEARS

Local Aposta ferma per la informaci local des duna perspectiva oberta i transversal que soferir no noms en format paper sin tamb a la web i a les xarxes socials. El periodisme de sempre aliat amb la nova tecnologia.
PERIODISME, ABANS QUE RES

ARA Balears neix per ser un diari global amb lobjectiu que el lector pugui tenir informaci mplia de tot all que succeeix en els mbits local, estatal iinternacional. Lactualitatms propera ser un dels eixos de lARA Balears,completadaienriquidaambels continguts del diari ARA en tots els formats, opinions rellevants i contextualitzaci perqu el lector es pugui fer seves totes les informacions.

L
Educaci

Escola Lanlisi i el debat sobre la formaci s el gran repte de futur de la societat Proximitat Mallorca explicada des de la diversitat dels seus pobles i ciutats

aquest nou diari. Aquest indret va ser fa temps un parads, i en gran mesura aix explica com sn avui la societat i el pas. Perqu el model econmic passa sobretot per la definici dun model territorial que permeti no comprometre els recursos de les generacions futures.

Turisme i economia
El debat seris sobre quin ha de ser el model econmic de les Illes Amb prop dun 60% del PIB generat per la indstria turstica, les informacions del principal sector econmic de les Illes es tractaran amb especial rellevncia i es prendr el pols al model de sol i platja, sanalitzaran els nous reptes i sinformar del que passa en un entorn on la competncia dels mercats emergents s cada vegada ms gran. Tot aix, per, sense oblidar les altres indstries de lIlla, el paper de la resta de sectors i, sobretot, la important feina que fan emprenedors de tots els mbits econmics que tendran un paper rellevant al diari.

La tecnologia canvia els processos i els formats, per la necessitat de fer periodisme i dinformar es mantenen inalterables. ENRIQUE CALVO

ca, dels problemes socials i de possibles solucions seran molt presents al diari i a la web. Convenuts que leducaci s fonamental per al futur dun poble, tamb ser una de les rees a les quals dedicarem ms atenci. Els reportatges, els caracterstics Temes del dia, les entrevistes i les claus que obren el diari seran nous allicients de la publicaci. LARA Balears s un producte del segle XXI. Com a tal, sadapta a les necessitats i hbits de la poblaci. El consum de diaris en paper entre setmana ha davallat notablement, i es concentra durant els caps de setmana, mentre que diriament es fa una lectura rpida que demanda una fina tasca de selecci i edici. Per aquest motiu, responent als nous hbits lectors, de dilluns a dijous, la redacci i els collaboradors faran un esfor especial en lactualitzaci constant de ledici digital, a la vegada que el diari en paper oferir noms els millors continguts, amb el bess de la informaci per a les persones fidels a la lletra impresa. El cap de setmana, quan el lector disposa de ms temps, lARA Balears oferir una edici acurada, molt ms extensa, amb sis suplements, i amb lanlisi del que ha estat notcia i dels temes dactualitat. La proposta del divendres, i sobretot del dissabte i diumenge, s duna trobada molt ms reflexiva i en profunditat entre lARA Balears i els seus lectors. Grcies a la versi digital i a ls de les xarxes socials, els lectors tendran accs a la darrera hora i al contingut premium de pagament en tot moment. I s que els mitjans davui ja no sentenen sense internet. Benvinguts a un mitj del mn que ve.e

Anlisi A ms duna selecci acurada de lactualitat ms rellevant, el nou mitj vol aportar una anlisi i un context aprofundint en la informaci, en les causes i les conseqncies dall que passa al nostre voltant.

La principal preocupaci per assegurar el futur Leducaci s el futur. Amb aquesta premissa, aquest projecte periodstic fa una aposta clara per tractar amb cura tot all que hi tengui a veure, perqu lobjectiu s tenir ben presents els ciutadans i ciutadanes avui infants que dem en prendran les regnes. Tamb la sanitat, el benestar social, la justcia o les infraestructures sn pilars que sustenten la nostra societat. Per aix, per a lARA Balears ser una prioritat i una obligaci informar de tot all que hi tengui relaci.

Part forana
Una visi transversal del que preocupa als municipis Cap projecte editorial que neixi a les Balears no pot obviar la realitat profundament municipalista de les Illes. Per aquest motiu, lARA Balears vol posar en valor la informaci local adaptant-la a la realitat del segle XXI. Informacions rellevants, i si pot ser transversals, del que passa als pobles i ciutats, ms enll de la capital. A linici ms centrats en Mallorca per, a mesura que el diari vagi creixent, ampliant el focus informatiu a les altres illes.

Territori
Una atenci especial sobre els temes mediambientals La realitat local obliga a no girar lesquena a una societat amb una sensibilitat molt marcada pels assumptes territorials i mediambientals, que tendran tamb un tractament acurat i un espai rellevant en

Catal En un context duna mplia oferta informativa en diferents idiomes, del castell al rus, ARA Balears s en catal i agafa el relleu del Diari de Balears, que desapareix desprs de 17 anys essent lnic en la nostra llengua.

Poltica
Lanlisi i el debat sobre la cosa pblica ms enll dels partits Totes les notcies dactualitat balear, tant les que fan referncia a lactivitat de govern o parlamentria, com lanlisi de les seves lnies dactuaci, amb especial atenci a la reestructuraci de ladministraci i les seves conseqncies. Els serveis pblics i el seu futur seran un tema central. Sense oblidar, per descomptat, els mltiples casos de corrupci que sestan investigant en aquests moments i la desafectaci poltica que aix provoca entre els ciutadans.

Futur Un mitj multiplataforma que sintetitza i selecciona la informaci per oferir una edici acurada del que passa a les Illes i al mn, tant al paper com a la web. I, a ms, obert als comentaris i debats que proposin els lectors.

Cultura
Selectius Lenorme responsabilitat que suposa informar i analitzar lactualitat ens compromet a oferir una selecci del ms rellevant a partir dels criteris professionals bsics que saplicaran amb honestedat i rigor. El debat sobre el model territorial i econmic ser un dels continguts rellevants del diari. ENRIQUE CALVO La creaci local amb dileg amb la creativitat darreu del mn Les informacions ms destacades de lactualitat cultural illenca sense ser esclaus de lagenda estricta. Tendncies, literatura i totes les arts, amb especial atenci als creadors locals per tenint ben present que la cultura s universal. Sense oblidar les poltiques pbliques que garanteixen laccs de tots els ciutadans a la cultura.e

06

clausdeldiari
ARA Balears Oferta editorial

DIMARTS, 23 DABRIL DEL 2013

arabalears

Sis suplements per entendre millor el que passa

Posam el focus en leducaci, lemprenedoria, la cincia, la cultura, loci i les tendncies
ARA BALEARS
ara.cat DISSABTE, 6 DABRIL DEL 2013

DIUMENGE 14 dABRIL del 2013

oferta prpia de lARA Balears es completar amb la que ja ofereix el diari ARA grcies a una redacci jove i dinmica que treballa en rees especialitzades. A ms, disposa tamb de les informacions del que est considerat el millor diari del mn, el New York Times, amb qui lARA t un acord de collaboraci que li permet publicar en catal les informacions dactualitat del rotatiu nord-americ. I, al llarg del cap de setmana, loferta temtica completa el diari i atn les comunitats amb qu ha mantingut una especial relaci des del seu naixement. Des de divendres fins a diumenge, posa el focus en aquells temes que requereixen una mirada ms relaxada. A partir del 23 de maig, lARA Balears oferir els suplements de lARA amb valor afegit. Un producte que fins ara en gran part no arribava als lectors de les illes Balears, i que incorporar nous continguts fets des daqu.

http://mestres.ara.cat

http://criatures.ara.cat

Els animals poden ser grans eines teraputiques per tractar determinats trastorns P. 4-6

trobada per reflexionar sobre la difcil tasca densenyar i deducar. Un suplement que ha creat una intensa relaci entre lARA i la comunitat familiar i educativa.
TOT SOBRE EL MN DE LEMPRESA I ELS NEGOCIS

ara.cat DIUMENGE, 13 DE GENER DEL 2013

Ara Llegim

Animals que
MANEL RETORNA A LA CIUTAT El grup publica Atletes, baixin de lescenari!

curen
EVERY SUNDAY 8 PAGES IN CATALAN AND ENGLISH

La fina lnia entre feina i lleure

s bo que cada cop hi hagi menys fronteres entre vida personal i laboral? Algunes empreses ja limiten ls del mbil professional fora de la feina P. 4-5

Les darreres novetats i tendncies del sector editorial. Reportatges, crniques, ressenyes i entrevistes relacionades amb lunivers de la literatura, cada dissabte. Imprescindible per als amants de la lectura.
Emprenem

MATT DAMON LACTOR ESTRENA TIERRA PROMETIDA PERE SERRA ENTREVISTA AMB LEMPRESARI I PERIODISTA MALLORQU

CRISTINA CALDERER

CADA DIUMENGE 8 PGINES EN CATAL I ANGLS

10 animals en perill dextinci Rosa, que lamor shi posa

Tamb Un nou captol de Siniamon Also A brand new chapter of Siniamon

#14 DIVENDRES, 12 DABRIL DEL 2013

IDOIA VALLVERD

http://emprenem.ara.cat

40

arallegim

DISSABTE, 16 DE MAR DEL 2013

ara

ara DISSABTE, 16 DE MAR DEL 2013

arallegim
dels captols ms significatius de Temps dinnocncia s aquell en qu lescriptora evoca el moment en qu va aprendre a llegir. No va ser fins als set anys les companyes de lescola de monges trinitries on anava naprenien als sis o als cinc: Aquest retard podia fer pensar a la famlia que no era gaire espavilada, i a lescola encara ms recorda Riera. Sort en vaig tenir, que a casa de seguida sen preocupessin. El pare em va llegir Sonatina, de Rubn Daro, i aquest va ser el primer moment que la literatura em va fascinar. Abans daix, lvia Caterina li havia llegit poemes de mossn Alcover, de Miquel Costa i Llobera i de Maria Antnia Salv, cosina seva. De Salv magrada molt com utilitza literriament el mallorqu als seus poemes i, sobretot, la manera de copsar la Mallorca rural diu lescriptora. Sha dit que lEscola Mallorquina sovint ens dna una visi idealitzada del camp de Mallorca, i s cert: la pageseta que s una pintura i t la cintura com un gerric de la qual parla Alcover en realitat treballava de sol a sol i la seva vida no era gens fcil. Literriament, per, s una visi que t fora. Descobert Daro, Riera va comenar a explorar la biblioteca fa-

41

llegim
44-45 46-47
Entrevista a Slvia Soler, guanyadora de lltim premi Ramon Llull El problema de Spinoza, dIrvin D. Yalom

Llegirem ms si la lectura fos prohibida

Carme Riera presenta Temps dinnocncia (Edicions 62 / Alfaguara), en el qual explica la seva infantesa a Mallorca. Situat entre el 1948 i el 1958 la primera dcada de vida de lescriptora, el llibre reconstrueix les relacions amb la famlia, els amics i els paisatges illencs i reivindica el poder transformador de la lectura
Jordi Nopca
l ttol del nou llibre de Carme Riera, Temps dinnocncia, remet a la primera aproximaci a la literatura del jo per part de lautora, Temps duna espera (Columna). Nascuda a Mallorca lany 1948, Riera va donar a conixer, coincidint amb el seu cinquant aniversari, un dietari on reflexionava a partir del segon embars. El desllorigador de Temps dinnocncia tamb s una vida que comena, la de la primera nta, la Marina. En aquest cas, a diferncia del llibre precedent, lescriptora ha optat per repassar alguns dels records ms importants viscuts fins als deu anys. Ara que ja de tanta cosa torno, com escriu Clementina Arderiu en un vers senzill i esplndid, he pensat que era bon moment per mirar cap enfora i cap dins amb els ulls de la memria i anar trenant records, explica al prleg abans de fer referncia al doble sentit de recordar: etimolgicament vol dir tornar a passar pel cor perqu els antics creien que la memria habitava en el cor i a la vegada el cor, en un senmossn Antoni Maria Alcover sota el pseudnim de Jordi des Rac a partir del 1880. La parla que jo sentia quan era petita era semblant a la de les rondaies: el que va fer mossn Alcover va ser un exercici de recuperaci de la llengua i de demostrar que el mallorqu est molt lligat a la terra explica Riera. Per a mi, el gran escriptor de Mallorca no s Lloren Villalonga, sin Miquel ngel Riera, que fa servir les paraules plenes de matisos de la nostra realitat rural. Al llibre, lautora reivindica Lendem de mai, la gran novella de Miquel ngel Riera, al mateix temps que recorda algunes ancdotes vinculades a Lloren Villalonga. Per comenar, hi explica que a lhabitaci on Carme Riera dormiria a partir del 1948, lautor de Bearn va escriure-hi Madame Dillon lany 1937. Tamb hi recorda que, en un primer moment, una de les seves novelles ms conegudes, Bearn o la sala de nines, havia de ser publicada amb el castellanisme monyeques al ttol, per la tisora de [Joan] Sales va ser implacable. Finalment, explica que per escriure Villalonga es posava perruca, i no oblida aquella vegada que Camilo Jos Cela i Baltasar Porcel van coincidir a la casa de lautor de Bearn, en qu Cela va assegurar que durant un viatge a Veneuela li va tocar menjar carn dhipoptam. Quan la senyora Villalonga li pregunta pel gust que deu fer la carn daquest animal, el que acabaria sent premi Nobel de literatura li diu: Todos los que la hemos probado coincidimos. La carne de hipoptamo sabe a monja. A la Mallorca de Carme Riera, Georges Sand es converteix en na Sant: sa berganta, tenia un fulano, malalt dun mal mal, en Xupi, li deien, de lo magre que estava, Xupi, tot xuclat, es pot llegir en un dels captols. En un altre es comenta la promiscutat dAlbert Camus a partir dels comentaris de la Juanita, la planxadora de la casa, a la mare de lescriptora: Sense aquesta histria no hauria pogut inventar la trama de La meitat de lnima, reconeix lautora, que en altres passatges del llibre revela don surt larrel argumental dalguna altra novella: el neguit per esbrinar les implicacions de ser xueta, per exemple, acabaria desembocant, anys desprs, a Dins el darrer blau (Destino, 1994).
Aprendre a superar les pors RIERA HA PUBLICAT NOVELLES COM DINS EL DARRER BLAU I LA MEITAT DE LNIMA.
RUTH MARIGOT

ELS AUTORS ENCARA FAN MEMRIA

La pentalogia de Thomas Bernhard, per fi a labast
Acaben darribar a les llibreries els tres ltims volums del cicle autobiogrfic de Thomas Bernhard. Traduts per Clara Formosa, Lal, El fred i Un nen tots tres a El Gall Editor omplen un buit important en la traducci literria en catal. Els dos primers volums, Lorigen i El soterrani, tamb van ser traduts per Formosa, per van ser publicats a Edicions del Salobre.

LARA Balears inclour cada diumenge aquest suplement sobre el mn de leconomia i lempresa, que dna especial protagonisme als emprenedors i els sectors emergents. Hi tendr especial rellevncia la indstria turstica, un sector estratgic a les illes Balears.
Ara Tu

J.R. Ackerley biografia el pare, la gossa i la germana

A ms descriure una de les biografies ms inslites de la histria de la literatura, dedicada a la seva gossa Tulip, J.R. Ackerley tamb va dedicar un llibre a resseguir la relaci amb el seu pare. Sexto Piso dna a conixer ara Mi hermana y yo, llibre pstum construt a partir del dietari del periodista on parla de la seva germana Nancy.

PER MI, EL GRAN ESCRIPTOR DE MALLORCA NO S VILLALONGA, SIN MIQUEL NGEL RIERA
miliar fins que va topar amb la Sonata de esto, de Ramn Mara del Valle-Incln. El pare mel va prendre i em va prohibir que el continus llegint diu lescriptora. No podia entendre que una cosa per la qual mhavien burxat tant els pares de cop i volta no la pogus continuar fent. Al llarg de la vida mhan preguntat moltes vegades qu faria perqu la gent saficions a la lectura: llegirem ms si la lectura fos prohibida. Aquesta s la impressi que tinc, i s la manera com em va funcionar a mi. La narradora de Temps dinnocncia s capa de transgredir algunes normes, per al mateix temps arrossega un sentiment de culpa que pot arribar a fer-la posar malalta. Amb el canvi de collegi, de les Trinitries al Sagrat Cor, la por de linfern va guanyar presncia. Abans, el lector ha descobert tamb la por de les tempestes, de dormir sola a lhabitaci de la casa de Dei on havien entrat a robar quatre vegades i fins i tot dels miralls: la jove Carme Riera t por que un bon dia al reflex que li retorni el mirall li hagi crescut un bigoti, igual que el que portava el seu pare: Quan ets petit, tens moltes pors. Sortir de lter matern ha de ser un trauma que tenim oblidat, per existeix. Fins que naixem, ens trobem en un lloc agradable, martim, encobet i perfecte. De sobte en surts i et toca buscar-te la vida. A la por de dormir sola a Sa Marineta tamb shi sumava la por de linfern que ens explicaven a lescola. Imaginar-te per sempre ms lligada als dimonis, que mai ms no et deixarien de perseguir, era terrible. Si hagus viscut tot aix amb ulls dadulta, segurament me nhauria rigut.

Un text breu i fulgurant de Joseph Brodsky

En una cambra i mitja, tradut per Anna Torcal i Salvador Company, s el magnfic text autobiogrfic amb qu Joseph Brodsky premi Nobel de literatura 1987 recupera les penries dels anys dinfantesa i joventut, viscuts a Leningrad. Expulsat de lURSS el 1972, compaginaria la poesia i lassaig fins a la seva mort, lany 1996.

Play

Un suplement dedicat a la cultura i al lleure, que acompanyar el diari cada divendres. El millor de loferta setmanal de cultura i oci, tant la que es programa en teatres o sales dexposicions, cinemes i museus com la que es pot gaudir a la televisi o als dispositius mbils. El suplement doci i cultura tamb comptar amb informaci de les principals cites de lleure a les Illes.
Criatures

Acantilado torna a posar dactualitat Danilo Kis El Gall Editor publica Humus, de Raul Brando

tit ms ample, era el centre de les facultats intellectuals no sols dels afectes i les passions, per tamb laccepci de recobrar el sentit o, el que s el mateix, de despertar. Estructurat en una setantena de captols breus, el contingut de Temps dinnocncia t la doble funci de reconstruir un mn i tornarli el sentit original. Riera es posa en la pell de la nena que va ser durant la dcada dels 50 i ref els seus desitjos, reptes i pors sense jutjar-los des de lexperincia adulta. Si volia explicar a la meva nta un univers que no coneixer, per fora havia de ser sincera diu lescriptora. En algunes coses del llibre, alg de lpoca potser dir que el que explico no era exactament aix, per les sensacions que jo vivia eren aquestes. A lhora denfrontar-se amb el calidoscopi del passat, els records shan anat encadenant com els parells de cireres, i el resultat s un llibre que, tot i la disposici fragmentria, conserva una gran unitat, encara que lescriptora no hagi optat per endrear els records cronolgicament: al cap i a la fi, ens trobem amb un exerci-

TEMPS DINNOCNCIA
CARMERIERA
EDICIONS 62 / ALFAGUARA
244/ 380 PG./ 20

ci memorialstic explicat per una nica narradora i ambientat en bona part a les dues propietats familiars, la casa de Palma i la casa de vacances, Sa Marineta, a tres quilmetres del poble de Dei. Hem inventat la literatura per parlar dall que hem perdut assegura Riera. A lhora de rememorar el passat no ho pots fer com si fos una meravella. Els ulls de la meva nta em donen futur, per sc conscient que em queden menys anys per viure que els viscuts.
Una illa diferent de la dara

Wiesenthal fa memria del seu passat musical

Siguiendo mi camino (Acantilado) s el nou captol de memries de Mauricio Wiesenthal, que lany 2004 va comenar a publicar lambiciosa trilogia europea, formada per Libro de Rquiems, El esnobismo de las golondrinas i Luz de Vsperas. En aquest volum de records la msica hi t un paper fonamental.

El parads perdut de Temps dinnocncia s lilla de Mallorca, que arrenca amb la constataci sensorial, un vast paisatge dolors i de sons que ja han marxat per sempre, lligats a una llengua riqussima i duna ductilitat que Riera ha sabut recuperar. Suposo que penso en mallorqu, per aix la llengua dels meus records s aquesta, admet. Dues de les pautes a lhora de comenar a escriure li van venir de la germana del seu pare, la tia Celestina, i les Rondaies mallorquines, recollides per

La Mallorca explorada al llibre t dos escenaris principals: Palma i Dei. La casa familiar de ciutat es divideix en tres pisos, comunicats per escales interiors. A dalt de tot hi viu el senyor-avi Pau. A la planta noble shi est la senyora-via Caterina, acompanyada de la filla i la nta. Al pis de baix hi viuen els pares de la Carme, Eusebi Riera i Carmen Guilera. Totes les famlies sn particulars. Agraeixo el fet dhaver tingut una famlia una mica estranya, perqu aix em va donar peu a estimular la imaginaci, explica Riera. Un

38

DIUMENGE, 7 DABRIL DEL 2013

ara

ara DIUMENGE, 7 DABRIL DEL 2013

aracincia
01

39

40

aracincia
SABIES QUE... CINCIA DE CADA DIA

DIUMENGE, 7 DABRIL DEL 2013

ara

Fer reviure espcies extingides

La recerca gentica busca eines per revertir la selecci natural, per poder tornar a la vida animals que han desaparegut, com ara els mamuts, els dinosaures, o fins i tot els neandertals
G I N A KO L ATA TH E NE W YO R K TI MES ins no fa gaire, semblava que la selecci natural noms apuntava en una direcci. Podia ser que es forms una espcie, que desprs prospers i que, finalment, sextings. Un cop extingida, no podia tornar a existir. Ara, per, alguns cientfics asseguren que hi ha una nova via. Potser ja no som a temps de retardar-ne la mort, per podem revertir-la, assegura George Church, genetista de lEscola de Medicina de Harvard. Fins al moment actual noms sha recuperat una subespcie extingida, per lanimal nounat tan sols va sobreviure uns minuts el 2003. Era una cabra salvatge pirinenca, una mena de cabra de grans dimensions que vagava pels espadats dels Pirineus entre Espanya i Frana fins que en va morir lltim exemplar el 1999. Per recuperar-la, es va fer servir el mtode de la clonaci, s a dir, es van emprar cllules congelades de lltim animal per mirar de crear-ne un de nou, si fa o no fa de la mateixa manera que es va clonar lovella Dolly a partir duna cllula congelada de la mamella dun xai mort anys abans. Recentment, en un congrs celebrat a Washington, uns cientfics australians van informar que intentaven clonar una granota australiana estranya, la Rheobatrachus silus, que es va extingir fa ms o menys un quart de segle. De moment, noms han aconseguit produir embrions en les seves primeres etapes de desenvolupament per no han aconseguit que sobrevisquin.

I A MS...

ELS BADALLS TENEN UNA IDENTITAT NICA I INTRANSFERIBLE

Igual que les empremtes dactilars, els badalls tamb donen informaci nica sobre cada persona que pot ser tan til com una anlisi de sang o gentica, per exemple, a lhora de triar un tractament adequat per a cadasc, lobjectiu de la medicina personalitzada. Aix ho indica un estudi realitzat per investigadors sussos. Els investigadors van estudiar els qumics presents en laire expulsat per 11 persones durant 11 dies. Hi havia fora diferncies que els investigadors atribueixen a la dieta, la salut i els productes qumics a qu sest exposat.

LA FRUITA NECESSITA ALGUNS BACTERIS

La fruita fresca i les verdures porten molts bacteris a la superfcie i per aix cal rentar-les b abans de consumir-les. Fins aqu, res de nou. Per encara que sembli que fan nosa, en realitat nhi ha molts que no causen malalties i que, a ms, han tingut un paper molt important perqu laliment tingui la qualitat que t. El tipus de microbis bons i la varietat depn del tipus de conreu, per hi ha grups que comparteixen les mateixes comunitats dhabitants microscpics, indica lestudi publicat a PLOS ONE. Als espinacs, els tomquets i les maduixes hi ha els mateixos bacteris. Comparteixen inquilins les pomes, els prssecs i el ram.

Reprogramen cllules per curar la leucmia

Investigadors del Centre de Regulaci Genmica (CRG), a Barcelona, han aconseguit reprogramar cllules de limfoma i leucmia perqu deixin de ser malignes. Les cllules resultants mantenen la seva condici benigna fins i tot quan ja no estan sotmeses al tractament, i, per tant, es redueixen les possiblitats que es generin nous tumors. Aquestes dues malalties sn dos tipus de cncers de les cllules de la sang. Per ara, el seu tractament es basa en la quimioterpia, la radioterpia i els anticossos amb els quals es destrueixen les cllules cancergenes. Ara sabem que les cllules de cncer humanes poden ser reprogramades amb xit i que, a ms, la reprogramaci disminueix les possibilitats de reproduir el cncer, diu Thomas Graf, que s al capdavant de la recerca.

El dominical que ofereix la mirada ms fresca de la setmana, per sense perdre gens de rigor. Tendncies i anlisi dels temes dactualitat sn els eixos principals, a ms de la gastronomia, la moda i els viatges. Reportatges i entrevistes centrades en la gent. I, a ms, una secci en angls, el Global News, amb reportatges del New York Times, i uns exercicis per millorar laprenentatge de lidioma.
Ara Cincia

Troben una diana on apuntar per tractar la sndrome X frgil

En aquest retard mental sense tractament hi interv una part del cervell tamb involucrada en les addiccions. Si es bloqueja, saconsegueixen palliar els smptomes de la malaltia
MN I C A L . F ERR A D O i ha una part del cervell coneguda sobretot perqu t un paper clau en laddicci a les drogues, sobretot al cnnabis: el sistema endocannabinoide. Ara un equip de cientfics de la Universitat Pompeu Fabra que han investigat mpliament en aquest mbit han descobert que tamb juga un paper important en una malaltia que no t tractament: la sndrome del cromosoma X frgil, una patologia hereditria que es tradueix en una incapacitat intellectual. Segons publiquen en un article a Nature Medicine, han vist que intervenint sobre una protena concreta saconsegueix bloquejar aquest sistema i, per tant, palliar els diferents graus de discapacitat intellectual que pateixen els afectats, als quals cal sumar el dficit datenci, langoixa, comportaments autolesius i convulsions en molts casos. Obren cam, doncs, a trobar nous frmacs. Aquesta malaltia hereditria afecta ms els homes que les dones, que en poden ser portadores per no manifestar-la. El seu nom, X frgil, es refereix a una anomalia cromosmica estructural que es detecta al bra llarg del cromosoma X. Actualment hi ha alguns frmacs per palliar-ne els smptomes que es combinen amb terpia. Lestmul de lentorn contribueix a millorar la situaci del malalt.

a
Cincia

Nova York, afirma que, si b la tasca cientfica de fer reviure espcies extingides s fascinant, com sol passar, la capacitat tecnolgica sobrepassa el que implica tot plegat. Qui ho far i quines regulacions hi haur? Sn coses que sobliden amb tot el bombo que sen fa, diu MacPhee.
Frmules per fer reviure

La publicaci de lARA Balears sobre el mn de leducaci i els infants. Recursos educatius, entrevistes a experts i notcies per llegir en famlia cada dissabte. El punt de

Retornar, per qu?

Som al principi daquesta nova empresa. Poden passar anys abans els cientfics no aconsegueixin fer reviure espcies extingides, per molts hi treballen. En mamuts llanuts. En un cavall de 7.000 anys dantiguitat que habitava la zona de Yukon, al Canad. Tamb en un colom migratori: abans de desaparixer, als Estats Units nhi havia entre tres i cinc milions. Alguns fan una crida a ser cauts. Ross MacPhee, comissari de mamfers al Museu Nord-americ dHistria Natural de

Els mtodes cientfics destinats a fer reviure espcies extingides sn complexos, fins al punt que pot semblar una tasca descoratjadora. Per poder clonar una espcie extingida cal disposar duna cllula intacta. Possiblement, no nexisteixi cap. Alguns cientfics han especulat que pot haver-hi cllules intactes despcies extingides, com ara el mamut llanut, congelades al permagel permafrost en angls del sl. Daltres, com Church, ho dubten. Si la clonaci funciona, dna lloc a un embri que aleshores caldria implantar en una espcie estretament emparentada perqu serveixi de mare de lloguer. Les noves tecnologies de tractament de lADN han obert la porta a una altra manera de fer ressuscitar espcies extingides. No cal res ms que una mica de material gentic. La idea consisteix a comparar lADN de lespcie extingida amb el duna espcie vivent que hi estigui estretament emparentada i, tot seguit, comenar a introduir fragments de lADN de lespcie extingida en lADN de cllules de lespcie vivent. Les cllules hbrides semprarien en la clonaci. Al cap de poc, lanimal resultant tindria prou ADN de lespcie extingida per assemblar-shi molt. Tot i aix, aquest mtode no serviria per crear dinosaures, com a la pellcula Parc Jurssic, perqu, pel que sembla, no hi ha ADN de dinosaure. Un altre mtode s la recreaci duna espcie a partir dels seus descendents. Pot funcionar, per exemple, amb lur, una antiga raa bovina salvatge. Es creu que la majoria dels seus gens distintius segueixen existint escampats entre les races bovines actuals. Els cientfics podrien creuar les races actuals seleccio-

01. DOLLY La clonaci de la famosa ovella va obrir el cam a les tcniques que en un futur permetran reproduir animals extingits a partir de material gentic recuperat en mostres conservades. 02. INTENT Shan creat embrions daquesta petita granota australiana, extingida fa un quart de segle. 03. FRACS El 2003 es va clonar una cabra salvatge pirinenca, per va morir al cap de poques hores. 04. IMPACTE Si es clons el mamut a lrtic tindria efectes sobre el medi ambient.

ALEXANDER MITIUC / GETTY

02

03

04

nant progressivament POLMICA descendents amb ms i ms ADN dur fins a obSi reapareguessin tenir exemplars que shi animals extingits, assemblessin. com canviarien el En teoria, alguns paisatge? Si els apunten que la tcnica humans els hem fet podria permetre la redesaparixer, tenim creaci dels ancestres el deure moral de dels humans. Podria recuperar-los? permetre als cientfics recuperar el neandertal. Segons sembla, aproximadament entre un 2% i un 3% de lADN hum s un vestigi de lADN neandertal. A ms, hi ha segments dADN neandertal diferents en persones diferents. Per no s un cam fcil. No s possible recrear un ancestre dels humans de 500 generacions enrere, a parer de Hank Greely, director del Centre Stanford per al Dret i les Biocincies de la Universitat de Stanford. Daltra banda, seria molt mala idea, afegeix.
Mamuts que aixafen el gel

cas dels boscos tropicals, cal cremarlos diu. I si nhi hagus prou fent ressuscitar espcies delefants resistents al fred?, planteja Church.
Parc Pleistoc

Fer ressuscitar certes espcies o fins i tot afegir-ne lADN a les espcies actuals podria reportar beneficis inesperats, segons Church. A tall dexemple, imaginem-nos que pogus tornar a haver-hi elefants a lrtic. Quan el mamut llanut habitava a lrtic, feia caure arbres a terra, i permetia aix que creixs lherba rtica. Sense arbres, el reflex de la llum solar era ms intens i el sl estava a una temperatura ms baixa. A lhivern aixafaven la neu contra el permagel, i feien que guanys gruix. Hi ha entre dues i tres vegades ms CO2 al permagel que a totes les selves tropicals juntes assegura Church. Noms cal que es desfaci perqu salliberi CO2 i met. En el

Com s desperar, hi ha molts arguments en contra de jugar amb la natura daquesta manera, un dels quals sn les conseqncies segons la llei despcies amenaades dels Estats Units, que parteix de la premissa que lextinci s per sempre. Qu passa si se suprimeix aquest argument? pregunta. Posem per cas que uns promotors volen edificar en un petit terreny en qu habita un ocell en perill dextinci. Posem per cas que diuen: No tenim inconvenient a sufragar-ne la congelaci. I ara, deixeu-nos construir el nostre camp de golf. Greely esmenta un altre argument favorable a fer reviure espcies extingides que remet al concepte de justcia. Per exemple, el colom migratori. Nosaltres en som els assassins. No tenim el deure moral de fer-lo reviure? El que decanta Greely i molts daltres en favor de la idea de fer ressuscitar espcies desaparegudes s una certa sensaci de fascinaci. Per a mi seria tan allucinant veure un mamut llanut, un tigre de dents de sabre o un peress gegant... confessa Greely. No NEANDERTALS estem parlant de Parc Sha insinuat la Jurssic, estem parlant possibilitat de de Parc Pleistoc, de fa clonar els nostres 100.000 o 200.000 ancestres, fent anys. I afegeix: Hi ha servir fragments una pila de bsties allude lADN que es pot cinants que han desaparecuperar en els regut durant els ltims seus fssils. 200.000 anys.e

La matria fosca continua amagant-se dels detectors

La matria fosca ocupa el 23% de lUnivers i jugaria un important paper en les regles que el regeixen, aix com en el seu origen. Per tot i que resulta fonamental per als estudis i clculs que es fan sobre estrelles, planetes i altres elements, encara no sha pogut detectar mai. Un detector installat a lEstaci Espacial Internacional, anomenat Alpha Magnetic Spectrometer (AMS), ha obtingut dades que mostren indicis de la seva presncia. Sha detectat un excs dantimatria. En concret, de positrons, partcules dantimatria que sn laltra cara dels electrons, fets de matria. Quan electrons i positrons es troben es desintegren. Les normes fsiques diuen que hi ha dhaver una quantitat estndard de tots dos. Un excs que trenqus la proporci indicaria alguna cosa amagada de lUnivers visible.

maduresa de les espines dendrtiques de les neurones, que sn les encarregades destablir la sinapsi entre elles i, per tant, de formar les connexions necessries per poder aprendre i memoritzar. En definitiva, on es dna laprenentatge, la memria i altres processos cognitius. En el sistema endocannabinoide hi interv un segon receptor, el CB2. Els investigadors tamb van bloquejar-lo. El resultat va ser leliminaci de langoixa. Els bons resultats obren la porta a assajos amb humans. Els investigadors de la UPF proposen provar nous frmacs que bloquegin lactivitat daquest sistema. De fet, Rafael Maldonado, investigador de la Unitat de Neurofarmacologia de la UPF, al capdavant de la recerca que ara publica Nature Medicine, apunta que ja nhi ha alguns que podrien ser candidats. s el cas dun medicament per a lobesitat. Seria qesti de millorar-lo perqu t inconvenients: ara per ara t efectes secundaris, explica Maldonado. De fet, en un altre estudi anterior del mateix equip ja es va vincular el sistema endocannabinoide amb lobesitat. Sha vist que aquesta part del cervell interv tant en el metabolisme dels greixos com en el desig de menjar. En els seus estudis, lequip de Maldonado ha treballat amb ratolins als quals shan bloquejat els receptors CB2. Els van seguir mentre envellien i van veure que no noms acabaven sent ms resistents a la insulina, sin que tamb estaven ms protegits contra lobesitat.
Amb moltes funcions

CNNABIS I MEMRIA
Lequip de Maldonado ha estudiat els efectes del cnnabis sobre altres parts del cervell. Est demostrat que altera la memria, segons un altre estudi que els cientfics catalans van publicar a Nature Neuroscience. Afecta lhipocampus, la regi on hi ha els circuits neuronals necessaris per fer una srie de tasques cognitives relacionades amb la memria. El cnnabis actua sobre unes petites neurones, les interneurones, que al mateix temps intervenen en lactivitat de les neurones encarregades de recordar, explica Maldonado, investigador de la Unitat de Neurofarmacologia de la UPF. De fet, les interneurones sn la primera baula del circuit neuronal del record. Sencarreguen denviar el neurotransmissor GABA, que funciona com a inhibidor de senyals. Aquesta inhibici s necessria perqu la memria funcioni com cal, explica Maldonado. En el cervell que no consumeix cnnabis, aquest neurotransmissor est en equilibri amb un altre, el glutamat, que s un activador. Aix, el procs doblidar i recordar es produeix de manera eficient i sense problemes.

Els ratolins es curen

Els investigadors han fet la seva recerca amb ratolins que reprodueixen molts daquests smptomes. Han vist que bloquejant els receptors cannabinoides CB1 es normalitza el seu dficit cognitiu, la falta de sensibilitat davant estmuls dolorosos i la susceptibilitat a patir crisis epilptiques. Al mateix temps, totes aquestes millores es tradueixen en altres canvis al cervell a nivell bioqumic i que intervenen en la

El sistema endocanabinoide sest estudiant per tractar tamb altres malalties. Se sap, entre altres coses, que interv en la sensaci de dolor. Sha vist que el cnnabis t la capacitat dalterar aquest sistema i que, en certes quantitats, t efectes analgsics. Per aquest motiu hi ha associacions de pacients que defensen ls teraputic daquesta substncia. Els investigadors creuen que coneixent millor aquesta zona del cervell es podriHEREDITRIA Aquesta malaltia en sintetitzar frmacs amb un extracte del cnhereditria provoca retard mental. nabis per evitar els efectes secundaris de la droAfecta sobretot els homes, un de cada ga. Aquesta part del cervell tamb s clau per a 4.000. Hi ha dones portadores que no la depressi i participa en funcions com el conla manifesten. trol de la memria.e

Per estar al corrent dels darrers avenos cientfics i tecnolgics arreu del mn, per tamb en el nostre entorn ms proper, cada diumenge dins el diari hi ha un suplement dedicat a lmbit cientfic amb vocaci pedaggica i pensat per apropar el mn de la investigaci puntera a un pblic ampli per no especialitzat.e

Un diari digital sempre a labast del lector

ARA BALEARS
PALMA

n mitj de comunicaci nascut a internet i preparat per aprofitar-ne tot el potencial, innovar i explicar cada dia el mn que ve. LArabalears.cat ser multiplataforma i far servir la frmula que ha dut lAra.cat a ser el diari digital ms llegit en catal, amb ms d1.200.000 usuaris nics cada mes. Seguint aquest exemple un dels conceptes claus del nou projecte s el de redacci integrada: els periodistes que segueixin una notcia la faran dentrada per a la versi digital ja sigui des de la redacci o des del lloc dels fets i des-

prs per al diari de lendem, ms a fons i amb nous punts de vista. LArabalears.cat sactualitzar contnuament amb les notcies que puguin interessar ms als lectors de larxiplag i les hi far arribar a lordinador, al telfon mbil o a la tauleta digital, siguin on siguin. Ser un diari digital independent, rpid i capa, pensat especialment per a internet, no tan sols ladaptaci a la xarxa duna publicaci en paper. Tot i que el gruix de la redacci balear se centrar en lactualitat illenca, lArabalears.cattindrvocacidediariglobali,pertant,ellectortambtindr al seu abast tota la informaci del que passa al mn grcies a la integraci que es far de la plataforma digitaldelAra.cat.Siellectornomsvolla informaci de proximitat, tindr una

Tota lopini i la informaci actualitzada als dispositius mbils i a la web. XAVIER BERTRAL

secci especfica on trobar de manera rpida les qestions ms rellevants de lactualitat illenca. A ms, hi haur seccions dedicades als esports, la cultura,lopinideldiaielmn.Tamb es podr accedir rpidament a la webgermanaAra.cat,ontrobarlmplia oferta del digital lder en catal. LArabalears.cat ser un diari dinmic adaptat a cada aparell,

obert als lectors a travs de correu electrnic, xats, enquestes i comentaris de les notcies, per tamb per via de xarxes socials, com Twitter i Facebook. No ser noms una pgina web, sin tota una xarxa dinformaci que enllaar amb cada lector per oferir-li lactualitat de les illes Balears a un sol clic, o al toc dun dit.e

arabalears DIMARTS, 23 DABRIL DEL 2013

clausdeldiari
ARA Balears Els inversors

07

LARA Balears s possible grcies a la participaci dels ciutadans. Els nous mitjans neixen amb el suport i la implicaci directa de la seva comunitat. ENRIQUE CALVO
ARA BALEARS
PALMA

lanar un diari en paper i online en la situaci actual noms s possible si la societat a la qual va adreat shi sent part implicada. Per aix, lARA Balears seria senzillament impossible sense la participaci de la societat mallorquina. Perqu els mitjans de comunicaci davui necessiten ms que mai fer-se collectivament. I per aix calia fer lesfor de demanar als sectors econmics, culturals, collectius ciutadans i entitats com ha de ser un diari avui i, sobretot, si volien participar de laventura. A principis de 2012, existia ja un primer projecte embrionari que la comunicadora Nila Cresp va fer arribar a lARA i desprs va compartir amb daltres professionals i emprenedors. En aquell moment, sestudiava nicament el suport digital. Durant molts mesos, els impulsors daquesta iniciativa han anat incorporant opinions, veus i mirades diferents. Shan recorregut pobles i ciutats fent preguntes tan simples com difcils. Quin diari volem i podem fer?

Un projecte illenc i collectiu

La majoria dels accionistes sn petits i mitjans empresaris i professionals mallorquins
dans, emprenedors i gent del mn de lart i la cultura han fet ja la seva reserva daccions. Procedncia, sensibilitat i visions diferents, entorn dun mateix repte: tirar endavant un mitj de comunicaci modern, que respongui a les demandes i necessitats dels temps que corren. Daquesta manera, la majoria del capital de la societat editora de

Societat El principal soci editor de lempresa s el diari ARA

lARA Balears s de gent de les Illes i encara sespera que shi puguin sumar ms socis. s sense dubte un dels aspectes ms encisadors de lARA Balears. Una experincia indita, que uneix i suma tots els actius possibles. Duna banda, lexperincia imprescindible dels 16 anys del Diari de Balears . De laltra, la iniciativa dun collectiu im-

pulsor que ha enriquit la idea amb la participaci de moltes persones i, finalment, la solvncia i visi del diari ARA. Les empreses editores del diari ARA i del Diari de Balears, aix com els impulsors mallorquins, han arribat a un acord perqu el nou ARA Balears el substitueixi com a diari de referncia en llengua catalana a les Illes. El Diari de Balears es publicar fins al dia 22 de maig amb el diari ARA encartat, i ser a partir del 23 de maig quan la nova publicaci, lARA Balears, sortir al carrer. Avui comena una intensa campanya de promoci per tal daconseguir nous subscriptors, amb ofertes a preus molt atractius.
Xarxa pel territori

EL BITLLET

Ara s el moment de canviar les coses!

ovint ens queixam. Ens queixam dels governs, dels poltics, dels bancs, de les grans empreses, de la manca de sensibilitat cap a la nostra llengua i cultura, de labs econmic de lEstat a la nostra autonomia Ens queixam que les coses no van com ens agradaria. Iniciam un projecte nou, engrescador, que vol anar ms lluny dun simple mitj de comunicaci. Volem que sigui un dinamitzador social capa de sumar voluntats de tots aquells que treballam duna manera o una

Ms de 50 accionistes

El projecte ha estat sotms a un intens examen per garantir la seva viabilitat social i econmica, tenint en compte les dificultats actuals. Validar la iniciativa era una necessitat, i fer un mitj collectivament no era tan sols una declaraci dintencions. Tant s aix que ms de 50 persones han esdevingut accionistes de lARA Balears. Petits i mitjans empresaris, professionals, dinamitzadors ciuta-

altra pel nostre petit pas. No sn moments fcils per a ning i, precisament per aix, necessitam ser molts els qui ens impliquem en el projecte. Hem fet un projecte molt participatiu, on tothom hi tengui cabuda. Pots ser-ne accionista a partir de 1.500 euros i tamb pots fer-ten subscriptor amb alguna de les diferents modalitats. Ara s el moment de fer alguna cosa per canviar les coses! Thi apuntes?

ANTONI PONS
EMPRESARI I IMPULSOR ARA BALEARS

La vocaci plural i diversa de lARA Balears tamb es posa de manifest en la seva estratgia dimplantaci al territori. Sota el nom dambaixadors, un nombrs grup de persones cmplices del projecte es posar a fer feina per tal de posar cara i ulls al diari a cada poble i ciutat. La seva participaci ser fonamental per a lxit de la iniciativa. Seran els referents de lARA Balears als seus mbits, escoltaran propostes, sencarregaran de la captaci de subscriptors i de la difusi de totes les iniciatives. LARA Balears s el resultat dun llarg procs duna comunitat de persones que vol aprendre, que vol saber, i que es declara compromesa amb el pas de dem. Assistim, possiblement, al naixement del projecte collectiu ms illusionant dels temps convulsos que ens ha tocat viure.e

LOPINI

Puntals del nou diari

anlisi i lopini seran un dels fonaments de lARA Balears i per aix sest formant un equip de collaboradors que aportaran noves mirades sobre el nostre entorn des de visions i perspectives diferents. Lequip encara no est tancat perqu aquest s un diari en construcci, per ja es poden avanar algunes de les firmes principals que formaran part del projecte. Aix, comptarem amb articles de periodistes de prestigi com Marisa Goi i Cristina Ros, de columnes dartistes escriptors com lactor Toni Gomila i el msic Joan Miquel Oliver, de la visi experimentada del gegraf, escriptor i pensador Climent Picornell i de la collaboraci extra noms per a Balears de lescriptor Sebasti Alzamora, un dels puntals de lARA que, naturalment, mantendr la seva columna diria en les dues edicions. Aquesta llista inicial sanir completant al llarg de les properes setmanes ho anirem revelant a la web www.arabalears.cat i se sumar a lampli ventall darticulistes que han fet de lARA un mitj de referncia. Aix, shi podran seguir trobant els articles de les nimes del diari que de manera constant i peridica van analitzant el que passa, com Carles Capdevila , Mnica Terribas, Ignasi Aragay i David Mir. s el cas tamb dels articles que no es deixaran perdre de Toni Soler, Josep Ramoneda, Albert Om, Antoni Bassas, Xavier Bosch, Bru Rovira, Llibert Ferri i Empar Moliner. A la secci de Debat, a ms darticles sobre la realitat balear de nous collaboradors i de part dels que ja ho eren amb el Diari de Balears que el lector podr anar retrobant i gaudint dia a dia, es mantendr la presncia de firmes de prestigi del diari ARA com els economistes Joan Maj, Miquel Puig, Vicen Navarro o Xavier Roig; els escriptors Ferran Torrent, Pere Antoni Pons o Narcs Comadira; pedagogs com Gregorio Luri; analistes com Nria Bosch o Vicen Villatoro, i un llarg etctera de noms que ajudaran a mostrar les diferents visions sobre la realitat que ens envolta. A la fora de totes aquestes firmes shi sumen els articulistes de The New York Times que tamb de manera continuada sofereixen en catal dins lARA. s el cas del Nobel Paul Kurgman, de lintellectual Noam Chomski i de lescriptor Umberto Eco. Un equip de primera per estar oberts al mn que ve.

Cristina Ros

Sebasti Alzamora

Toni Gomila

Marisa Goi

Joan Miquel Oliver

Climent Picornell

FOTOGRAFIA: ENRIQUE CALVO