4. Morfologia i sintaxi 4.0. Substantius i adjectius 4.1.

El substantiu:
Recordem que un substantiu o nom s una paraula variable que serveix per representar o designar persones , animals, coses, idees...: Emilia, gos, llibre, justcia... El substantiu(o nom) s la categoria lxica que morfolgicament admet els morfemes de nombre i de gnere, i que sintcticament constitueix el nucli del sintagma nominal.

4.1.1.El gnere
Els substantius tenen dos generes: masculins o femenins. En els noms de persones o animals el femen es forma en la majoria dels casos afegint una a al mascul: mascul net fill fillol idoni
gat

femen neta filla fillola idnia gata consellera Llusa

conseller Llus

En un nombre molt redut de casos s el mascul el que es forma a partir del femen afegint-hi ot: mascul bruixa dida perdiu abella merla nina fura guatlla femen bruixot didot perdigot abellot merlot ninot furot guatllot

De vegades, el fet dafegir una -a pot provocar alguns canvis daccentuaci o que lltima consonant es modifiqui: p t c f s u l ig llop nebot amic serf gos jueu Marcel boig b d g v ss v ll j/tj lloba neboda amiga serva gossa jueva Marcella boja

Accentuaci i diresi burgs Llus burgesa Llusa

Els noms acabats en -e, -o, -u tones, solen canviar aquesta vocal per una -a: -e, -o, -u tones Pediatre -e alumne -o -u, monjo Andreu alumna monja Andrea Pediatra

Els mots que canvien la -u final per una -a sn els que en mascul tenen com a terminaci el diftong decreixent -eu : plebeu - plebea, per nadiu- nadiua. En alguns casos es pot formar el femen afegint al mascul les terminacions -na, -ina, -essa: germ cos lle deg tigre jutge advocat bar bisbe papa abat sacerdot poeta duc germana cosina lleona degana tigressa jutgessa advocadessa baronessa bisbessa papessa abadessa sacerdotessa poetessa duquessa

vocal tnica mascul / femen -na

Mascul + sufix feminitzador -essa

Recordem! sempre que necessitem una e i una s per formar el femen agafarem el paquet cencer doble essa (duc-duquessa, advocat-advocadessa, bar- baronessa...) en canvi quan noms necesitem afegir una a sols cal afegir una s: marqusmarquesa, pags-pagesa, burgs- burgesa. Compte! Princep-Princesa s una excepci que no compleix aquesta regla.

Mascul + sufix feminitzador ina

heroi ngel gall

Herona Angelina Gallina

Alguns substantius tenen terminacions prpies amb sufixos diferents: -or/-riu leg/-loga Actor/ actriu Socileg/ sociloga Emperador/ emperadriu Filleg/ filloga

En altres casos la mateixa forma serveix per designar els dos gneres: PLURAL Mascul/Feme n Cantaires, boletaires... Modistes, artistes... Parricides, homicides... Jerarques, monarques... Gimnastes, reclutes... Comptables... Criminals...
Deixeble/a

ACABATS EN

SINGULAR Mascul/Femen El/la cantaire, boletaire, drapaire... El/la modista, artista, florista... El/la parricida, homicida, fratricida... El/la jerarca, monarca, oligarca El/la gimnasta, recluta... Comptable, responsable... Criminal, fiscal... Demandant, manifestant, vigilant

Compte! perqu hi han EXCEPCIONS

-aire

-ista

-cida

-arca

-ta

-ble -al

Caporal/a

-ant

Demandants...

Comerciant,a ajudant/a,

-ent

Agent, delinqent,vident...

Agents...

Client/a, aprenent/a, parent/a, president/a, aprenent/a...

-a -e (tona)

espia,
Cnjuge, lladre, forense, conserge

espies... cnjuges...

Alguns mots(adjectius habilitats com a substantius) tenen una sola terminaci per als dos gneres: salvatge, noble, mrtir, jove, rab... A ms hi ha noms danimals que sn invariables i cal afegir els mots de mascle o femella: la foca, el rossinyol, la sargantana, la cadernera, el canari, la balena, el pins, el retol, la gamba, el pop, el mico, la mona, el lloro... El rossinyol mascle / el rossinyol femella. La sargantana mascle / la sargantana femella. La cadernera mascle / la cadernera femella...

Hi ha masculins i femenins que tenen una arrel diferent: Amo - mestressa marr - ovella ase - somera Boc - cabra Hereu- pubilla Gendre - nora o jove Cavall - euga o egua Marit - muller Pare - mare Porc - truja Toro- vaca Home - dona Oncle - tia

Tamb hi ha casos de diferncia de significat segons el gnere:

El canal (via daigua) El clau ( de clavar) El clera (epidmia) El coma (estat patolgic) Un editorial (article) El fi (finalitat) El guia (persona) El llum (aparell) Un ordre (no desordre, religis) El paleta (ofici) El planeta (astre) El pols (batec) El pudor (modstia) El salut (salutaci) El son (dormida) El terra (sl) El val (excavaci, fossar) El vocal (duna junta) La canal (canonada, conducte) La clau (dobrir) La clera (rbia) La coma(signe grfic) Una editorial (empresa) La fi (final, acabament) La guia (llibre) La llum (resplendor, claror) Una ordre (manament) La paleta (pala petita) La planeta (dest) La pols (partcules) La pudor (mala olor) La salut (estat fsic) La son (ganes de dormir) La terra (altres sentits) La vall (entre muntanyes) La vocal (lletra)

A vegades utilitzem per influncia amb el castell alguns substantius amb un gnere diferent del que els correspon per exemple:
Sn masculins: Els afores Un anell Un avantatge Un bacteri El Batent (porta) El compte El corrent El costum El deute El dot El dubte Un escafandre Els espinacs Un estratagema El fel El front El full ( de fulla) Un interviu El lleixiu El llegum El marge Els narius Un ordre (religis) Un orgue El pebre El pendent El senyal Els trmits (insectes) El titella

Sn femenins: Una gape Una amargor Una ncora Una anlisi Una allau Una aroma Una au La blancor La cercavila La claror La crisi Una dent Una esplendor La frescor La gla La grip La icona La marat La nespra Una olor Les postres La psicosi Alguns rius! La Garona... La remor La resta La resplendor La sida La sncope La sndrome La suor La tesi La verdor

Hi ha substantius que admeten tant el mascul com el femen: el marla mar, un art- una art, el vessant o la vessant, els sarments/les sarments...

4.1.2. Flexi de nombre

La majoria dels substantius formen el plural afegint una -s al singular: Singular home torre fanal anlisi pal tesi cru Plural Homes torres fanals anlisis pals tesis crus

Els substantius no aguts acabats en -a canvien aquesta -a en -es: Singular Noia setmana dia idea Plural noies setmanes dies idees

Aquesta norma pot provocar alteracions ortogrfiques: ca a ja gua ga qua ques ces ges ges gues qes roca raa pluja aigua piga pasqua roques races pluges aiges pigues pasqes 7

La majoria de substantius acabats en vocal tnica afegeixen -ns: ma capit ve carb so pi bacall b mans capitans vens carbons sons pins bacallans bns

En canvi nhi ha que afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres, les as... ; els noms de les notes musicals, els dos ; les partcules gramaticals usades com a substantius, els perqus ; uns quants noms: sofs, cafs, bisturs, quinqus, clixs, consoms... Els substantius masculins aguts acabats en -s, -, -x, -ix, -tx formen el plural afegint -os:

-s - -x -ix -tx

Gas Llu Sufix Boix Esquitx

gasos lluos sufixos boixos esquitxos

Cal tenir en compte, per, que un nombre considerable de substantius que acaben en -s la dupliquen: nas nassos, tros trossos, arrs arrossos, accs accessos, Congrs congressos... Els substantius acabats en -sc,-st,-xt,-ig tenen doble forma de plural: Singular -sc -st -xt -ig -sp Casc Gest Text Assaig Cresp, gesp Plural cascs o cascos gests o gestos texts o textos assaigs o assajos Cresps/crespos Gesps/gespos

Noms danimals Mascul Cavall;semental o llavorer (destinat a la cria) Poltre o poll; sobreany (dun any);Tero (tres a quatre anys);haca (petit i vigors); poni (de raa menuda); cavallot (gros i desairs); ross(vell i decadent); Ase, ruc (burro); llavorer (destinat a criar); onagre (salvatge);poll, asenet, ruquet o burret (dun any o dos) Mul, matxo (hbrid;egu si s fill dase i euga, somer si s fill de cavall i somera; mulat (mul jove) Toro, Brau (o bou si s castrat). Jnec, vedell (si no passa dun any), anoll (entre un i dos anys), bravatell(de dos a tres anys), brauell(jove i no avesat al jou). Femen

Euga o egua

Somera,ruca o burra Mula (eguina o somerina)

Vaca

Porc o bac;verro (destinat a criar); garr o porcell, godall o god, verratell; nodrs o llet( que encara mama), porquet, marranx o marrinx (porc petit).

Truja, bacona, porca, verra o gardenya;llavora o llavorera(destinada a criar) Ovella o pcora; feda(ovella fecundada), baciva (destinada a lengreix o que no cria) Cabra; cabrida, cabridella (que encara mama),cabreta o cabrella nega, neda o tirona Abella Gallina; lloca o cloca (covadora); polla (gallina jove que encara no pon) Coloma Conilla Gossa Gata o moixa Oc

Marr o mard; molt (si s castrat); xai o marrec; anyell de llet, anyell, any o corder (fins a un any), borrec o primal (dun a dos anys), tossa (quan ja s pot tondre), terat, quartat; be o bit (qualsevol individu del bestiar de llana)

Boc, cabr o cabrot; crestat o crest (boc castrat); Cabrit o cabridet;

nec o net, tir; aneguet o aned Abellot, abegot o vagarro

Gall, cap (gall capat); poll o pollet; pollastre (gall jove); gallimarsot( gall sense cresta que sembla una gallina)

Colom; colom Conill; llorig o llodrig; conillet o catxap Gos o ca; cadell o canic, quiss, quissoi; quisso (gos petit) Gat o moix; gat, gatet Oca Animals salvatges

Lle; lle cadell o cadell de lle. s; cadell de s Llop; llobat o lloparr, cadell de llop Crvol o cervo; cervatell o cervat Llebrot; llebrat o llebret. Perdigot; perdig Corb; corbat o poll de corb.

Lleona ssa lloba crvola Llebre Perdiu; perdiganya (perdiu novella) Corba

4.2. Ladjectiu

4.2.1. Ladjectiu qualificatiu s una paraula variable

(amb gnere i nombre) que modifica el nom tot indicant-ne qualitats. No t gnere propi sin que el pren del substantiu que acompanya. La majoria dadjectius tenen una forma per al mascul i una altra per al femen.

Son els adjectius de dues terminacions:

SINGULAR mascul femen +A prim prima

PLURAL mascul +S prims femen +ES primes

10

Sovint es produeixen modificacions ortogrfiques[de mascul a femen].

Singular

Plural

mascul Inic c-q oblic g - gu llarg

femen Iniqua obliqua llarga

mascul Inics oblics llargs

femen Iniqes obliqes llargues

l - ll

nul

nulla

nuls

nulles

t-d

eixerit

eixerida

eixerits

eixerides

c-g

cec

cega

cecs

cegues

u-v

gasiu

gasiva

gasius

gasives

leg - loga

homleg

homloga

homlegs

homolgues

leg - lega

sacrleg

sacrlega

sacrlegs

sacrlegues

-na Intercala -n

Com ser

Comuna serena

Comuns Serens

Comunes serenes

e-a

ample

ampla

amples

amples

o-a

fondo

fonda

fondos

fondes

eu - ea

ateu

atea

ateus

atees

Hem vist que la majoria dadjectius acabats en vocal tnica formen el femen afegint na al mascul (orfe/rfena, es un cas especial) i que sintercala n en aquest adjectius, exceptuant:nu/nua, nus/nues i cru/crua, crus/ crues.

11

Els adjectius acabats en -s, -, -x, -ix, -tx formen el plural mascul amb la terminaci os i el femen amb la terminaci es. singular mascul -s - -x -ix -tx pags dol annex coix gavatx Femen+a pagesa dola annexa coixa gavatxa plural Mascul+os pagesos dolos annexos coixos gavatxos Femen+es pageses dolces annexes coixes gavatxes

Els adjectius acabats en -s tenen doble forma de plural: mascul os i femen es.

Singular Mascul rus gris gras angls Femen+a russa grisa grassa anglesa

Plural Mascul+os russos grisos grassos anglesos Femen+es russes grises grasses angleses

Els adjectius acabats en -sc, -st, -xt, -ig poden seguir dos models de plural: mascul (-s) o (-os).

12

singular mascul
fosc

plural femen+a
Fosca fresca honesta trista

Mascul+s/os
foscs/foscos frescs/frescos honests/honestos trists/ tristos

Femen+es
fosques fresques honestes tristes

-sc

fresc honest trist

-st -xt

Els terminats en -ig prefereixen el model (-s), encara que la llengua parlada sovint els forma segons el model (-os).

boig

boja

boigs/bojos

boges

lleig roig mig

lletja roja mitja

lleigs/lletjos Roigs/rojos Migs/mitjos

lletges roges mitges

A) Hi ha daltres adjectius que tenen una mateixa forma per al mascul i per al femen: sn els adjectius duna terminaci. SINGULAR Mascul/Femen amable -ble feble possible -al -el -il -ar igual fidel difcil escolar PLURAL Mascul/Femen amables febles possibles iguals fidels difcils escolars Mal/a, anmal/a, parallel/a, tranquil/a... Avar/a, car/cara, Compte! perqu hi han EXCEPCIONS

ACABATS EN

13

-or

superior

superiors

clar/clara, rar/a, incolor/a... Sant/a, ajudant/a, atent/a, content/a, valent/a, lent/a, aprenent/a...

amargant -ant -ent elegant prudent obedient persa -a agrcola alegre -e (tona) jove tnue

amargants elegants prudents obedients perses agrcoles alegres joves tnues

Negre/a, apte/a, culte/a, agre/a, cmode/a...

B) Els adjectius acabats en -a, -i, -o tenen una sola terminaci en singular, per dues en plural.

SINGULAR mascul -a -i -o capa feli Preco femen capa feli Preco

PLURAL mascul capaos felios Precoos femen capaces felices Precoces

Generalment les terminacions dels adjectius coincideixen amb el castell. Ara b Cal tenir en compte els adjectius segents ( que sovint susen incorrectament com si fossin invariables) que tenen dues terminacions: 14

Mascul Pobre* verd corts calent agrest ro gris marroqu covard fort

Femen Pobra* verda cortesa calenta agresta rona grisa marroquina covarda forta

mascul Rude* trist inert fort com covard valent dol ferm

femen Rude* trista inerta forta comuna covarda valenta dola ferma

Com hem vist els adjectius acabats en vocal neutra coincideixen tots amb el castell excepte pobre*/ pobra*, i rude* que s duna Generalment ladjectiu va darrere del nom. Es pot collocar davant si en volem donar ms mfasi: una simple consulta. El fet de posar-lo al davant o al darrere del nom pot comportar un canvi de significat: no s el mateix dir s un home gran que s un gran home.

4.3. Els demostratius

Els demostratius indiquen la proximitat o la llunyania en lespai o en el temps de la cosa de qu es parla respecta a lemissor. singular mascul aquest prxim (aqueix) lluny aquell (aqueixa) aquella (aqueixos) aquells (aqueixes) aquelles (ac) all / all femen aquesta plural mascul aquests femen aquestes aqu
demostratiu adverbial

15

Les formes aqueix (aquest),... distingeixen la proximitat de lemissor respecte de la del receptor. Aquesta distinci es pot fer tamb amb ac / aqu.

4.3.1. Els demostratius fan dadjectius quan determinen el

substantiu: Aquell noi El noi aquell

Tamb poden fer de pronom, quan substitueixen un nom: Aquesta s la que volia Quan fan de pronoms, tenen unes formes neutres que substitueixen un antecedent neutre, inconcret o genric: prxim: aix lluny: all

4.4.

Possessius

Indiquen possessi, pertinena o una simple relaci de correspondncia d alg o dalguna cosa respecte al nom que determinen.
Possessius tnics

singular mascul femen meva teva seva

plural mascul meus teus seus femen meves teves seves

un possedor

meu teu seu

ms dun nostre possedor vostre seu llur vostra seva vostres seus llurs seves nostra nostres

16

Els possessius tons es refereixen a un sol possedor. Avui dia noms susen davant dels noms de parentiu i en alguna frase feta: Mon pare, En ta vida.

singular mascul mon ton son femen ma ta sa

plural mascul mos tos sos femen mes tes ses

4.5. Indefinits i quantificadors

4.5.1. Els quantitatius
Indiquen una quantitat de manera global, imprecisa. Variables quant tant molt poc bastant gaire quanta tanta molta poca quants tants molts pocs bastants massa gaires quantes tantes moltes poques Invariables ms menys prou fora

Hi ha, tamb locucions quantitatives per expressar significats semblants: una mica de un munt de un xic de una colla de un grapat de un b de Du de tot de un reguitzell de gens de gota de gens ni mica

17

4.5.2. Els indefinits

Determinants Algun, alguna, alguns, algunes, alg, alguna cosa, res, quelcom. Un, una, uns, unes, un hom, hom. Cap. Ning, res o re, cap cosa. Cada, cada un, cada una, cadascun, cadascuna, cadasc, cada u. Tot, tota, tots, totes, tothom. Altre, altra, altres, altri, altre, altra cosa. Qualsevol, qualssevol. Tal, tals. En tal, en tal i tal altre. Cert, certa, certs, certes. Mateix, mateixa, mateixos, mateixes. Mant, manta. Ambds, ambdues, tots dos, totes dues. Sengles.

4.5.3. Els numerals

Shan de distingir els cardinals un/una, dos/dues dels ordinals u, dos, invariables. Els numerals cardinals indiquen una quantitat exacta dunitats en que es presenta una entitat: una casa, dos gossos, vint-i-un dolar... Els ordinals un ordre, una fracci (partitius) o una multiplicitat (mltiples).

4.5.3.1 Numerals cardinals

18

Unitats

Desenes

D-U vint-i-un (una) vint-i-dos (dues) vint-i-tres

U-C cent un (una) cent dos (dues)

D-U-C cinquantados mil quatre-cents

zero

deu

un,una dos, dues

onze dotze

dos-cents tres tretze vint-i-quatre (duescentes)

quatre cinc sis set vuit nou

catorze quinze setze disset divuit dinou vint

vint-i-cinc tres-cents vint-i-sis (tres-centes) vint-i-set vint-i-vuit vint-i-nou trenta trentados(dues) mil un mili un bili

Usem el guionet entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les centenes (U-C). [D-U-C]. Per exemple: 53.568. cinquanta-tres mil cinc-cents seixanta-vuit. Quan ens servim dels cardinals per indicar lordre: - no prenen mai la forma femenina: La fila dos, lhabitaci dos-cents dos. - es diu u en lloc de un : lu de gener, pgina vint-i-u. - tamb pren aquesta forma quan designem els nombres naturals: lu, el dos, el tres, el quatre...

19

4.5.3.2 Numerals ordinals

Tenen forma prpia: 1r primer 2n segon 3r tercer 4t quart 1a primera 2a segona 3a tercera 4a quarta

A partir del cinqu safegeix al cardinal la terminaci - als masculins i -ena als femenins: 5 cinqu 22 vint-i-dos 40 quarant 5a cinquena 22a vint-i-dosena 40a quarantena

- Tots tenen flexi de gnere i nombre: cinqu, cinquena, cinquens, cinquenes. - Les formes quint, sext, sptim, octau...susen generalment com a substantius: la quinta de soldats, loctava simfonia - Les formes femenines susen com a collectius: mitja dotzena dous, una desena de plomes. - Altres numerals collectius son: parell, duo o duet, tercet, centenar, miler... - Escrits en xifres romanes i superiors a deu sn llegits com a cardinals: Joan Pau II (segon), Joan XXIII (vint-i-tres). Per, el segle dos, el segle quinze...

4.5.3.3 Numerals partitius

Les formes dels partitius sn les mateixes que les dels ordinals, llevat de: mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat. ter, tera, teros, terces o una tercera part. quart o quarter o una quarta part.

20

des o dcim. cent o centsim. mil o millsim. Lexpressi de les hores i fraccions dhora es fa en relaci a lhora en que hem entrat: 5.00 les cinc 5.07 mig quart de sis. 5.15 un quart de sis 5.22 un quart i mig de sis. 5.30 dos quarts de sis 5.37 dos quarts i mig de sis. 5.45 tres quarts de sis 5.52 tres quarts i mig de sis.

4.5.3.4 Numerals multiplicatius

doble sptuple triple ctuple qudruple nnuple quntuple dcuple sxtuple cntuple

Tamb sexpressen amb sintagmes com: cent vegades ms. Llevat de doble, quan equivalen a X vegades ms tenen una forma femenina en -a: una dosi tripla, un bany triple. Quan equivalen a format per X sn invariables: la triple aliana.

21