TEMA 5. ANIMALS INVERTEBRATS 1.

Els porfers i els celenterats

Antigament, pensaven que els porfers i la majoria dels celenterats actuals eren plantes, perqu estan fixos en les roques o en la sorra pel seu aspecte

Els porfers i els celenterats sn animals d'una organitzaci molt senzilla, ja que no tenen ni rgans ni aparells.

ELS PORFERS
Les esponges formen el grup dels porfers. La majoria sn marines, per tamb n'hi ha que sn d'aigua dola. El COS DE LES ESPONGES t forma de sac i est perforat (foradat) per nombrosos porus, que es comuniquen per mitj de canals. A l'interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l'exterior per un orifici anomenat scul. Tenen una gran capacitat de regeneraci, ja que UN TROS DESPONJA POT ORIGINAR UNA ESPONJA COMPLETA.

ELS CELENTERATS
SN CELENTERATS Les anemones Els coralls Les meduses CARACTERSTIQUES 1. Sn animals AQUTICS, gaireb tots marins, tot i que les hidres viuen en aigua dola. 2. Els celenterats sn carnvors. 3. Presenten simetria radial (el seu cos es pot dividir per diversos plans de simetria).

4. Tenen el COS TOU, amb una NICA OBERTURA envoltada de tentacles. L'obertura comunica amb la cavitat gastrovascular, que funciona com un estmac. Els tentacles tenen vescules amb substncies urticants que tenen com a funci paralitzar i capturar les preses. PODEN PRESENTAR DUES FORMES DORGANITZACI CORPORAL: FORMA DE PLIP a. Tenen forma de sac tubular, amb una obertura a l'extrem superior del cos. b. Viuen fixats al fons del mar i. individualment, com les actnies, ii. agrupats en colnies, com els coralls. FORMA DE MEDUSA a. Tenen forma de paraigua amb l'obertura a l'extrem inferior. b. Viuen nedant activament o surant a l'aigua.

2. El cucs
SN CUCS: el cuc de terra la tnia la sangonera sn cucs Sn animals que, tenen simetria bilateral el cos tou no tenen esquelet

TIPUS DE CUCS ELS PLATIHELMINTS

Sn els cucs ms senzills: Tenen el COS prim, tou, dividit en segments i sense rgans de locomoci. No tenen aparell digestiu ni aparell respiratori. Alguns, com la planria, sn aqutics o viuen en medis humits. Altres, com la tnia, sn parsits, tant de les persones com d'altres animals. Sn HERMAFRODITES, s a dir, el cos t rgans masculins i femenins. Es poden autofecundar i produeixen milers d'ous.

ELS NEMATODES
Tenen el cos cilndric, tou, no est dividit en anells i els extrems acaben en punta.

La triquina i els cucs intestinals sn nematodes. La majoria sn de vida lliure, i poden habitar en ambients aqutics i terrestres. Alguns sn parsits i produeixen malalties als animals i a les plantes. No tenen rgans respiratoris.

ELS ANLLIDS
Tenen el cos tou, cilndric i dividit en anells. Tots els anells sn semblants i tenen els mateixos rgans. Aquesta repetici d'anells al cos s'anomena metameria. El cuc de terra i la sangonera sn anllids. A la part inferior de cada anell tenen uns apndixs rgids molt petits, anomenats quetes, que contribueixen a la locomoci (les sangoneres, no). Alguns, com els cucs de terra, tenen un engruiximent, anomenat clitel, que interv en la reproducci. La majoria sn aqutics (respiren per brnquies), i alguns terrestres, com el cuc de terra (respiren per la pell). Molts sn parsits. Hi ha espcies que sn hermafrodites i daltres amb els sexes separats. Gaireb tots sn capaos de regenerar un individu complet a partir d'un fragment del seu cos.

3. Els molluscs
El calamar, el musclo, l'ostra i el llimac sn molluscs. La majoria sn aqutics, tant marins com d'aigua dola, per tamb n'hi ha que viuen en ambients terrestres i molt humits, com el caragol bover.

COM S EL COS DELS MOLLUSCS

Les principals caracterstiques comunes a tots els molluscs sn aquestes: Tenen simetria bilateral. Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu. Al CAP hi tenen els rgans sensorials i la boca. La MASSA VISCERAL cont gaireb tots els altres rgans de l'animal. El PEU s musculs i el fan servir per nedar, reptar o excavar, segons el tipus de mollusc. Alguns, com els caragols terrestres, secreten un moc que els facilita el desplaament. Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada MANTELL, que en la majoria dels grups de molluscs produeix cap a l'exterior una CONQUILLA, amb funci protectora. La conquilla pot estar formada per una o dues peces, anomenades valves. Algunes espcies no tenen conquilla, com els pops i els llimacs, i en d'altres s'ha redut molt o s interna, com en el cas de les spies.

COM SN LES FUNCIONS DELS MOLLUSCS

RESPIRACI BRNQUIES(aqutics) PULMONS (terrestres) ALIMENTACI VARIADA, alguns sn carnvors i daltres sn herbvors. TOTS TENEN UN APARELL DIGESTIU DESENVOLUPAT REPRODUCCI Uns sn HERMAFRODITES, i daltres tenen els sexes separats. La FECUNDACI pot ser interna o externa. La majoria sn OVPARS. Lembri que surt de lou, en algunes espcies es transforma en adult, en daltres en larva, que experimenta una metamorfosi per transformar-se en adult.

Els molluscs es classifiquen en: GASTERPODES, BIVALVES I CEFALPODES

ELS GASTERPODES
Ho sn: el caragol terrestre, el llimac (sn terrestres) la pagellida (s aqutica). Tenen: UN CAP ben desenvolupat amb quatre tentacles: en els dos tentacles ms grans hi tenen els ulls. UN PEU, musculs i el fan servir per reptar. UNA BOCA, on tenen una espcie de llengua amb dents petites, anomenada rdula, que utilitzen per alimentar-se. Tenen UNA CONQUILLA, enrotllada en espiral que protegeix la massa visceral. Els llimacs no tenen conquilla.

RESPIRACI Els gasterpodes marins respiren a travs de brnquies. Els gasterpodes terrestres, utilitzen un pulm.

ALIMENTACI La majoria sn herbvors, tot i que nhi ha alguns que sn carnvors i destrossen les preses (els animals que mengen) amb la rdula.

ELS BIVALVES
El musclo, la clossa, l'escopinya i la navalla sn BIVALVES, perqu tenen dues valves que formen la conquilla. Les valves estan articulades i es tanquen per l'acci d'uns msculs molt potents. TOTS ELS BIVALVES SN AQUTICS, I LA MAJORIA, MARINS. No tenen un CAP diferenciat. Tenen el PEU petit, en forma de destral, i s excavador, que li permet enterrar-se a la sorra.

RESPIRACI A travs de brnquies

ALIMENTACI Filtren laigua, i es queden amb laliment que transporta.

ELS CEFALPODES
El POP, el NUTIL, la SPIA i el CALAMAR sn cefalpodes. Tots els cefalpodes sn marins. Tenen el CAP ben desenvolupat, amb ulls grossos. El PEU s'ha transformat en tentacles, que envolten la boca. La majoria no t CONQUILLA, com els pops. Altres, com les spies, tenen una petita conquilla interna.

RESPIRACI Respiren a travs de brnquies.

ALIMENTACI Sn carnvors, i amb els TENTACLES (que tenen ventoses), subjecten les preses (animals que es mengen)

4. Els artrpodes
Un escorp, un cranc, un milpeus i un escarabat sn ARTRPODES. s el grup ms nombrs danimals, ms dun mili despcies diferents!!!!

Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d'aigua dola i sadapten a diferents maneres de viure.

EL COS DELS ARTRPODES

TOTS ELS ARTRPODES TENEN AQUESTES CARACTERSTIQUES: Presenten simetria bilateral. Tenen el cos cobert per un esquelet extern o EXOESQUELET, que t peces articulades i compost d'una substncia anomenada quitina. LEXOSQUELET, ELS PROTEGEIX els depredadors, Evita la DESSECACI DEL COS, i per aix es poden adaptar a tots els hbitats terrestres. Tenen APNDIX ARTICULATS, com potes, antenes, ales o peces bucals. El nombre de potes i d'ales varia d'uns grups a uns altres. La majoria tenen el cos dividit en tres zones (alguns animals tenen el cap i el trax fusionat, formant el CEFALOTRAX): el CAP, on hi tenen les antenes, els ulls i les peces bucals. Els rgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples (sanomenen OCELS) o compostos. el TRAX LABDOMEN

LES FUNCIONS DELS ARTRPODES

ALIMENTACI REPRODUCCI s molt variada i depn de com viuen. La majoria, tenen sexes separats: mascles i Hi ha artrpodes CARNVORS, HERBVORS, femelles sn diferents. CARRONYAIRES... FECUNDACI INTERNA Sn OVPARS En alguns artrpodes, de lOU neix una LARVA, que fa un procs de METAMORFOSI i es converteix en un individu adult.

La RESPIRACI ser diferent en cada tipus dartrpode. PER CRIXER SHAN DE DESPENDRE DE LESQUELET EXTERN I NHAN DE FORMAR UN DE NOU. AQUEST PROCS SANOMENA MUDA, i succeeixen diferents vegades al llarg de la vida de lanimal. Es classifiquen en: INSECTES ARCNIDS CRUSTACIS MIRIPODES

ELS INSECTES
s el grup d'artrpodes ms nombrs. Un saltamart, un escarabat, una papallona i una mosca sn insectes. Els insectes han desenvolupat adaptacions molt diverses i han ocupat tots els ambients. En el CAP hi tenen un parell d'ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d'antenes amb funci olfactiva i tctil. L'estructura de la BOCA s molt variable, i depn del tipus d'alimentaci de l'animal. El TRAX presenta tres parells de potes articulades i generalment un o dos parells d'ales. La forma de les potes depn del tipus de vida de l'insecte. L'ABDOMEN est segmentat i no t apndixs. REPRODUCCI Tenen sexes separats, i els mascles acostumen a ser diferents a les femelles. FECUNDACI INTERNA OVPARS De lou neix una larva que fa una metamorfosi, i pot passar per una fase de larva, o per dues: la de larva i la de nimfa (com les papallones)

RESPIRACI Utilitzen uns TUBS RAMIFICATS, anomenats TRQUEES, que sobren a lexterior per uns orificis petits situats a labdomen (tamb nhi pot haver al trax).

ELS ARCNIDS

Gaireb tots sn terrestres i solen viure en zones seques i clides. Una aranya, un escorp i un car sn arcnids. Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotrax, on tenen: dos quelcers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb funci defensiva i tctil, i quatre parells de potes. l'abdomen ALIMENTACI La majoria sn carnvors Tenen ungles, garfis i glndules verinoses per capturar les preses (animals) REPRODUCCI Tenen els sexes separats. Nhi ha que sn OVPARS Uns altres, VIVPARS Alguns, OVOVIVPARS MAI FAN METAMORFOSI!!!

RESPIRACI A travs de TRQUEES

ELS CRUSTACIS
Gaireb tots sn marins, per tamb n'hi ha d'aigua dola, com el cranc de riu, i alguns que sn terrestres, com el porquet de Sant Antoni. Un llamntol, una gamba, una cabra i un percebe sn crustacis. Tenen el cos dividit en: el CAP, on hi tenen dos parells d'antenes, unes ms llargues que les altres, un parell d'ulls i mandbules mastegadores. en molts casos el cap i el trax estan units formant el cefalotrax. el TRAX, on hi tenen, generalment, cinc parells de potes. l'ABDOMEN,que est segmentat.

RESPIRACI Tenen brnquies, situades a la base de les potes.

ALIMENTACI s molt variada. Generalment, sn carnvors,

REPRODUCCI La majoria tenen sexes separats.

Tamb poden respirar a travs de la superfcie del cos.

per tamb n'hi ha alguns que sn filtradors i altres que sn parsits.

Sn OVPARS Fan METAMORFOSI amb ms o menys fases larvries per arribar a l'estat adult.

ELS MIRIPODES
Sn artrpodes terrestres que viuen en llocs foscos i humits. Els CENTPEUS, com l'escolopendra, i els MILPEUS, sn miripodes. Tenen el cos allargat i format per: El CAP, on tenen un parell d'antenes, ulls simples i una boca amb mandbules mastegadores. El TRONC, amb un nombre variable de segments iguals. A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels centpeus, o dos parells de potes, com tenen els milpeus.

RESPIRACI Tenen trquees

ALIMENTACI s molt variada. Alguns sn carnvors (centpeus), Daltres sn herbvors (milpeus)

REPRODUCCI Tenen sexes separats OVPARS No fan METAMORFOSI

5. Els equinoderms
Viuen al fons del mar, on es mantenen fixats als diversos tipus de substrat o s'hi desplacen molt lentament. Sn equinoderms, una garota, una estrella de mar i una holotria.

COM S EL COS DELS EQUINODERMS

Les principals caracterstiques dels equinoderms sn les segents: Tenen simetria radial, tot i que en les larves s bilateral.

La forma del cos, pot ser: ARRODONIDA, com les garotes CILNDRICA, com les holotries ESTRELLADA, com les estrelles de mar. Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si. No tenen un CAP diferenciat, i la BOCA normalment est situada a la part inferior del cos.

COM SN LES FUNCIONS DELS EQUINODERMS

Els equinoderms es desplacen per mitj d'un aparell exclusiu d'aquest grup d'animals, l'aparell ambulacral, un sistema de tubs interns, plens d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

RESPIRACI A travs de la pell, i per fer-ho utilitzen l'aparell ambulacral. N'hi ha que tenen brnquies poc desenvolupades.

ALIMENTACI Petits crustacis i molluscs

REPRODUCCI Generalment, tenen sexes separats. Algunes espcies, sn HERMAFRODITES. La FECUNDACI s EXTERNA. OVPARS Dels ous neixen unes larves nedadores que, desprs de la METAMORFOSI, es converteixen en adults.

Alguns, com LESTRELLA DE MAR, tenen una gran capacitat regeneradora que els permet tornar a formar els braos perduts, i fins i tot arribar a originar tot l'animal a partir d'un bra que inclogui part del disc central.