Del Curriculum A Les Programacions

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS
UNA OPORTUNITAT PER A LA REFLEXI PEDAGGICA A LEDUCACI BSICA Mar de 2009
INTRODUCCI
EL DESPLEGAMENT CURRICULAR EN EL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 3
LA PROGRAMACI
14
LA PROGRAMACI ANUAL DE CENTRE
16
LA PROGRAMACI DE LES UNITATS DIDCTIQUES
24
www.xtec.cat/edubib
INTRODUCCI
Lordenaci curricular de letapa de leducaci primria1 i de leducaci secundria obligatria2 integra el concepte de competncies bsiques dins els components del currculum i fixa que ladquisici de les competncies per part de lalumnat s el referent bsic de lacci educativa de cada equip docent de letapa. Tamb dota de ms autonomia els centres educatius per tal de concretar, dins el seu projecte educatiu, els elements bsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten ladequaci dels ensenyaments al seu alumnat i a lentorn, tot implementant, si escau, projectes propis. La consideraci de les competncies bsiques com a eix del procs educatiu implica canvis metodolgics que afecten el rol del professorat i la manera com aprn lalumnat. Aix implica la necessitat de fer algunes modificacions en les programacions dels centres, per tal que recullin com es treballen aquestes competncies bsiques per mitj dels continguts de les rees o matries i daltres espais i temps escolars. Aquesta presa de decisions que implica el desplegament curricular i lelaboraci de les programacions dacord amb el referent curricular de les competncies bsiques, no comporta la modificaci del qu, el com i el perqu sensenya, ni vol dir desestimar tot all que sha fet servir fins ara, sin que sha de veure com una oportunitat per revisar el projecte educatiu i actualitzar el desplegament curricular del centre i, si cal, millorar les propostes, les activitats i les estratgies didctiques que serveixen a lalumnat per aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges. Correspon al Departament dEducaci, dacord amb la LOE3 contribuir al desenvolupament del currculum afavorint lelaboraci de models oberts de programaci docent i de materials didctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i del professorat. El desenvolupament i la concreci del currculum sha dentendre de manera oberta i flexible, promovent lautonomia dels centres i del professorat. Continuant amb la lnia iniciada pel Departament dEducaci amb els documents orientatius sobre el desplegament del currculum4, en aquest document sofereixen orientacions per abordar les programacions en cada centre, amb lobjectiu dorientar el debat amb referncia al canvi curricular i dirigir-lo cap a un dileg pedaggic entre tots els membres dels departaments didctics i dels equips docents, per tal de visualitzar i revisar les finalitats educatives dels actuals documents de centre i adaptar-los a les noves propostes curriculars, dins lautonomia de centre.
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria. DOGC nm. 4915 - 29/06/2007. 2 Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria (ESO). DOGC nm. 4915 - 29/06/2007. 3 Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, article 121. BOE nm. 106 4/05/2006. 4 Desplegament del currculum a leducaci primria, disponible a ladrea www.xtec.cat/edubib itinerari Ensenyaments / Educaci primria / Orientacions Desplegament del currculum a leducaci secundria obligatria (ESO), disponible a ladrea www.xtec.cat/edubib itinerari Ensenyaments / ESO / Orientacions
Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 2
EL DESPLEGAMENT CURRICULAR EN EL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

El Projecte educatiu de centre (PEC) constitueix el document ms rellevant de lacci duna comunitat educativa concreta. Cont les decisions adoptades pel centre, partint duns referents legals, en relaci amb les finalitats educatives i els trets didentitat del centre, aix com el desplegament curricular i la concreci dels diferents projectes i programes segons el context socioeconmic i cultural del centre i les caracterstiques de lalumnat. Segons els decrets dordenaci del currculum de leducaci obligatria i les instruccions per a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius, aix com les orientacions que es donen en el documents sobre el desplegament del currculum, els centres deducaci primria (EP) i deducaci secundria obligatria (ESO) han de prendre decisions sobre els segents aspectes del seu desplegament curricular, que han de constar dins el PEC:
la concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci, lorganitzaci de les hores dedicades a cada rea o matria, la distribuci dels continguts de cada rea o matria al llarg del curs o cicle, les mesures adequades datenci a la diversitat, lorganitzaci de lacci tutorial, loferta de matries optatives i la definici, si s el cas, de matries optatives dissenyades pel centre (ESO), la creaci dmbits de coneixement o agrupacions de matries (ESO), lorganitzaci o disseny dels projectes interdisciplinaris (EP), del treball de sntesi i del projecte de recerca (ESO), la implementaci, si escau, de projectes didctics propis.
Aquest desplegament curricular ha de ser coherent amb els principis bsics que es contemplen en el projecte lingstic (EP) o plurilinge (ESO) de centre, en el projecte de convivncia, en el desenvolupament de la igualtat doportunitats per a nois i noies i en altres programes o activitats propis del centre, que tamb formen part del PEC. Com sha dit, aquest procs de revisi del desenvolupament curricular sha daprofitar per iniciar un debat al si del claustre amb referncia als canvis que planteja un currculum orientat a ladquisici de competncies. Caldr comptar amb una organitzaci de centre que faciliti la trobada dels equips docents i dels departaments didctics per reflexionar i debatre sobre els aspectes de la proposta curricular competencial. Caldr conixer els documents de referncia i consensuar les fites que el centre preveu assolir i els terminis que simposa per assolir-les. Per organitzar la reflexi dels centres i la presa de decisions en relaci amb el model curricular, caldr:
Constituir una comissi pedaggica o grup de treball que dinamitzi els debats i fixar-ne els components, la periodicitat de les reunions i les prioritats anuals plantejades. Donar a conixer al claustre els documents de referncia de lordenaci curricular. Promoure el debat al si dels departaments didctics i dels equips docents sobre les implicacions de la proposta curricular competencial.
Algunes preguntes clau a tenir en compte en aquest debat pedaggic sn:
Qu suposa la incorporaci de les competncies bsiques en el model curricular de centre i quines implicacions t en lacci educativa? Com sintegren els objectius de letapa i de les diferents rees o matries amb les competncies bsiques? Quins sn els trets principals de cada competncia? Com es dna resposta a ladquisici de les competncies bsiques per part de lalumnat a travs de les diferents rees, matries o mbits? Com es pot treballar eficament per assegurar ladquisici de les competncies bsiques per part de lalumnat en finalitzar letapa?
Per donar resposta a aquestes qestions, sofereixen a continuaci uns textos orientatius perqu els centres organitzin de la manera ms convenient els debats i determinin els programes escolars, dacord amb les seves necessitats i el seu punt de partida i arribada. Les competncies bsiques com a referent curricular Els referents terics de les competncies sn els decrets dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria, especialment en el seu annex 1, on es defineixen les vuit competncies que es consideren bsiques per a leducaci obligatria. Aquestes vuit competncies bsiques (CB) sagrupen en dos apartats, segons si tenen un carcter transversal o especfic:
Competncies bsiques de leducaci obligatria Competncies transversals Competncies comunicatives Competncies metodolgiques
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual 2. Competncia artstica i cultural 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia daprendre a aprendre 6. Competncia dautonomia i iniciativa personal 7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 8. Competncia social i ciutadana
Competncies especfiques per conviure i habitar el mn
Competncies personals
Cada competncia fa referncia a coneixements diversos (conceptuals, procedimentals, actitudinals) i a processos que han de mobilitzar-se per fer front de manera efica a la resoluci de problemes i situacions de diferent complexitat. Aquesta noci ultrapassa la concepci tradicional dels processos densenyament i aprenentatge com a transmissi de sabers. Una educaci basada nicament en la transmissi de sabers no garanteix que lalumnat els apliqui per resoldre situacions reals o els utilitzi com a plataforma per consolidar el que ja ha aprs i aix seguir aprenent. De la mateixa manera, lmfasi en la mobilitzaci o aplicaci dels sabers que comporta el plantejament competencial no ens ha de portar a oblidar-nos de la necessitat dels sabers. Lensenyant, a ms de dominar uns sabers, ha de conixer ls daquests sabers en contextos reals i ha de construir activitats didctiques que permetin que lalumnat els mobilitzi davant de situacions de progressiva complexitat. El concepte de competncia no s radicalment nou en un context densenyaments on ja es prioritzen continguts bsics a garantir per a tot lalumnat i centrats en la funcionalitat dels sabers. La novetat es troba en la seva incorporaci en el sistema normatiu en relaci amb les etapes obligatries, com a element integrant del currculum. Les CB apareixen en aquest context com un element denlla entre els objectius educatius, els continguts i els criteris davaluaci. Ens ajuden a definir els objectius que es persegueixen, a seleccionar els continguts i les metodologies didctiques i a concretar el grau dassoliment dels objectius proposats. En aquest sentit, la incorporaci daquest nou element en les programacions ha de veures com un recurs al servei del professorat. No s suficient formalitzar un nou component de les programacions on salludeixi a uns propsits competencials si no va acompanyat duna reflexi i una revisi contnua del procs de programaci, com a tasca inherent de la prctica docent.
El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci. Per avanar en l'assoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge entorn als quatre eixos segents:
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma. Aprendre a pensar i comunicar. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. Aprendre a conviure i habitar el mn.
Integraci dels objectius detapa i de les rees o matries amb les competncies bsiques Lordenaci curricular de letapa de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria opta clarament per un ensenyament centrat en la formaci en totes aquelles competncies necessries per al ple desenvolupament de la persona en tots els mbits de la vida. Aquesta opci es concreta en un currculum en el qual, duna banda, es despleguen els objectius de letapa i els de cada una de les rees o matries i, de laltra, es proposen les vuit competncies bsiques com a referent de lacci educativa. s a dir, les finalitats de leducaci primria i secundria obligatria es concreten en aquests tres elements: els objectius de letapa, els objectius de les rees o matries i les competncies bsiques. Lexistncia de competncies no invalida lexistncia drees o matries, ja que les finalitats educatives en termes competencials sassoleixen principalment encara que no exclusivament a partir dels continguts de les disciplines. s important, per, que
quan els centres es proposen adequar i concretar els objectius de letapa segons el seu context social i cultural, les caracterstiques de lalumnat i el seu ideari, com a part del seu PEC, integrin cada una de les competncies de manera explcita en el seu redactat perqu esdevingui un nic referent per al desplegament del currculum del centre. De fet, una lectura atenta dels objectius generals de cada etapa i de les CB permet establir una relaci coherent entre tots dos referents curriculars. De la mateixa manera, quan es fa una lectura del currculum de cada rea, mbit o matria sobserva tamb una gran coherncia entre els seus objectius, continguts i criteris davaluaci, i les competncies bsiques, de manera que, si els continguts curriculars es despleguen adequadament, contribueixen a ladquisici de cada una de les competncies bsiques. s a dir, que el currculum de cada una de les rees o matries est prou desplegat perqu el professorat tingui elements per elaborar les programacions anuals i la seva concreci en unitats didctiques, incorporant-hi el nou referent competencial. Ara b, abans diniciar la reflexi sobre el que implica laprenentatge per competncies des de cada rea o matria, s recomanable que els membres del claustre o de la comissi pedaggica revisin i actualitzin qu i com ensenyar per tal deducar i formar persones autnomes i competents que puguin exercir com a membres duna ciutadania activa i responsable. El treball que es realitza des de les rees o matries curriculars per contribuir al desenvolupament de les CB ha de complementar-se amb diverses mesures organitzatives i de planificaci del centre, ja que hi ha aprenentatges que no estan incorporats de forma explcita a les disciplines, per que tamb sn imprescindibles des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci dels sabers adquirits. Per tant, tamb s necessari una reflexi al si del claustre per tal de fer emergir aquests elements dorganitzaci i funcionament de centre que poden contribuir a ladquisici de les competncies com, per exemple, les normes de rgim intern, ls de determinats recursos i metodologies didctics, la gesti i funcionament dels espais i els temps escolars, la relaci amb lentorn i les mesures per a la convivncia escolar, la participaci de lalumnat i de les famlies en el centre, lorganitzaci de lacci tutorial, etc.
Desenvolupament del currculum per competncies Competncies bsiques Objectius detapa
Objectius rees - matries

R E E S
Programaci
Anlisi del suport disciplinari, interdisciplinari i metadisciplinari de les competncies bsiques Com sha dit, es pretn que lalumnat assoleixi els objectius i, conseqentment, les competncies, prioritriament a partir del treball des de les rees o matries. No existeix, per, una relaci unvoca entre determinats continguts curriculars i el desenvolupament de certes competncies. Cada rea o matria contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, a la vegada, cada competncia sadquireix com a conseqncia del treball en diverses disciplines i espais escolars. Ara b, aix com els currculums de les rees o matries donen moltes orientacions per fer les programacions amb el referent competencial, el document sobre les competncies bsiques (Annex 1 dels decrets 142/2007 i 143/2007), en canvi, s ms genric i no concreta el grau dadquisici de cada competncia en cada cicle o curs de letapa. Aquesta concreci sextreu de la contribuci de lrea o matria a lassoliment de les competncies, a partir dels continguts seleccionats, la metodologia emprada i els criteris davaluaci. La manera com estan formalitzats els continguts curriculars en els documents de referncia, integrant els diferents components conceptuals, procedimentals i actitudinals, ajuda a fer aquesta concreci. Les competncies sassoleixen, com sha dit, prioritriament des del treball de cada una de les rees o matries, per aix no invalida que sigui recomanable una reflexi pedaggica al si del claustre o de la comissi pedaggica sobre la natura de cada competncia, les dimensions que contempla, la gradaci de la seva complexitat i les activitats que contribueixen a posar-la en acci. Una consideraci important a tenir en compte en aquest debat pedaggic s analitzar el suport epistemolgic de cada competncia, s a dir, els coneixements cientfics en qu es fonamenta. En aquest sentit, podrem distingir tres categories:
Hi ha competncies o components de les competncies que tenen un suport disciplinari ms evident; s a dir, que la seva atribuci est fonamentada en una determinada disciplina com, per exemple, la competncia matemtica. Hi ha competncies o components de les competncies que sassoleixen clarament amb un treball interdisciplinari i, per tant, es generen amb el suport cientfic de diverses disciplines alhora com, per exemple, la competncia artstica i cultural. Finalment, nhi ha daltres que sn metadisciplinries, s a dir, que no tenen un suport epistemolgic en cap disciplina concreta i, per tant, sn aparentment ms difcils de concretar des de les disciplines com, per exemple, la competncia dautonomia i iniciativa personal o la competncia daprendre a aprendre.
Relaci competncies bsiques i rees / matries Competncies bsiques
amb suport
DISCIPLINARI
INTERDISCIPLINARI
METADISCIPLINARI
R E E S
ASPECTES TRANSVERSALS
El resultat daquesta reflexi pot donar peu a valorar la necessitat daplicar mesures que garanteixin que el conjunt daprenentatges que es vehiculen per mitj de les rees, matries i projectes de centre cobreixin totes les competncies bsiques, tant les que tenen un suport disciplinari, com les interdisciplinries i les metadisciplinries. Per avanar en aquesta reflexi, pot ser til preguntar-se quina s la natura de cada competncia, s a dir, quins sn els processos daprenentatge i les metodologies associades a cada una i a partir daqu plantejar unes lnies de treball a nivell de centre. A continuaci, sen proposen algunes:
Seleccionar o destacar els trets, components o dimensions principals de cada una de les vuit CB, per tal de compartir el que sentn per cada competncia. Decidir si es pot arribar a alguns acords sobre la seva concreci i distribuci al llarg de letapa, especialment daquelles competncies que tenen un carcter ms transversal i un lligam disciplinari menys explcit. Posar de relleu quins elements de lorganitzaci i funcionament del centre poden ajudar a ladquisici de les CB, especialment de les transversals. Reflexionar sobre quines sn les competncies prpies de les rees o matries, s a dir, aquelles que els sn ms afins, i per mitj de quins continguts i metodologies sadquireixen, i acordar quina rea o rees de coneixement assumeixen la responsabilitat de la reflexi terica i prctica sobre la natura de cada competncia. Per exemple, lequip docent i el departament didctic de llenges tindr un protagonisme especialment rellevant en la reflexi sobre ladquisici de la competncia comunicativa al llarg de letapa.
Aquestes lnies de treball sn orientatives; cada centre ha de reflexionar sobre les seves prioritats i plantejar-se fites anuals i avanar progressivament per atendre-les. Un cop consensuada la definici de cada competncia, es pot avanar progressivament en la identificaci dels seus components o trets caracterstics, en les
metodologies associades i en els referents per avaluar-les. Lesquema segent pot ser una eina per facilitar aquesta reflexi: Competncies bsiques 1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual Definici Trets distintius
Comprensi oral Comprensi escrita Expressi oral Expressi escrita Interacci en situacions comunicatives Plurilingisme Interculturalitat Coneixement i gaudi de la diversitat del fet artstic i cultural Actitud respectuosa i participativa en manifestacions culturals i artstiques Expressi i comunicaci a travs dels llenguatges i mitjans artstics Habilitats per a la cerca, tractament i comunicaci de la informaci i per a transformar-la en coneixement s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a mitj dinformaci i comunicaci i tamb de producci de coneixement
Capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicaci, amb gesti de la diversitat de llenges, amb l's de diferents suports i tipus de text, adequaci a les diferents funcions i contextos socials i culturals. Coneixement, comprensi i valoraci crtica 2. Competncia artstica i cultural de diferents manifestacions culturals i artstiques, tradicionals o no, utilitzant-les com a font d'enriquiment i gaudi i considerant-les com a part del patrimoni de cada cultura. Tamb inclou la capacitat per crear produccions artstiques prpies o expressar continguts a travs de diferents mitjans artstics.
3. Tractament de la informaci i competncia digital
Cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb l's de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crtica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor).
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Actitud crtica i reflexiva per regular-ne ls Habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar Organitzaci, comprensi, els nmeros, les informacions que es expressi i raonament presenten en forma numrica i els aspectes matemtic per descriure la espacials de la realitat. Inclou les operacions realitat bsiques, els smbols i les formes d'expressi i raonament matemtic, Plantejament i resoluci de problemes i situacions relacionats amb la problemes quotidians vida quotidiana, el coneixement cientfic i el mn laboral i social. Habilitats per conduir el propi aprenentatge i Coneixement de les prpies capacitats daprenentatge i sser capa de continuar aprenent de manera cada vegada ms efica i autnoma dautoregulaci d'acord amb els propis objectius i necessitats. s de les habilitats i tcniques daprenentatge Actitud positiva envers laprenentatge
Adquisici de la conscincia i aplicaci d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i l'autoestima, la creativitat, l'autocrtica, el control emocional, la capacitat d'elegir, dimaginar projectes i portar endavant les accions, d'aprendre de les errades i d'assumir riscos. 7. Competncia en Mobilitzaci de sabers que han de permetre el coneixement i a lalumnat comprendre les relacions que la interacci amb sestableixen entre les societats i el seu entorn i fer un s responsable dels recursos el mn fsic naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones. Inclou tamb el desenvolupament i aplicaci del pensament cientificotcnic per interpretar la informaci, predir i prendre decisions. Capacitat per comprendre la realitat social 8. Competncia social i ciutadana en qu es viu, afrontar la convivncia i els conflictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia, i mantenint una actitud constructiva, solidria, responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics i respectuosa amb la diversitat.
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal
Prctica de valors personals, socials i democrtics Control emocional Presa de decisions Realitzaci de projectes Comprensi i interpretaci de la vida, el mn fsic i les seves interaccions Nocions i experincies (processos i metodologies) cientfiques i tecnolgiques Prctica de valors per la cura del medi ambient i la salut
Habilitats socials i de convivncia i coeducaci Participaci i exercici de la ciutadania en una societat plural Comprensi de la realitat social actual
Ladquisici de les competncies bsiques: qu cal tenir en compte des de totes les rees o matries Com sha dit, la incorporaci del concepte de competncia en els currculums implica canvis metodolgics que afecten el rol del professorat i la manera com aprn lalumnat, ja que lacci competent va associada a una determinada seqncia didctica. La revisi de les programacions incorporant aquesta reflexi s bsica per seleccionar els continguts i les metodologies ms adequades per garantir lassoliment de les CB. El concepte de competncia se sustenta en la integraci articulada dels diferents tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) i est relacionada amb la capacitat dactivar-los o mobilitzar-los per fer front a situacions diverses i actuar de forma efica. Incorporar aquesta idea en els currculums no implica deixar de banda els continguts de les rees o matries curriculars, sin que serveix per donar un horitz com per a tot el professorat, per tal que les activitats densenyamentaprenentatge no responguin noms a la lgica de laprenentatge de la matria, sin que tamb contemplin aquest horitz ms ampli que es relaciona amb leducaci integral de lalumnat. Cal recordar que lalumnat esdev competent quan s capa de seleccionar, entre el bagatge acumulat (al llarg dels cursos i sumant tots els continguts, i el que sha anomenat currculum ocult) all que ha daplicar per a la resoluci duna nova situaci. Per tant, esdev competent quan s capa de transferir un determinat contingut adquirit en una matria o context a la resoluci dun problema que se li planteja en qualsevol altra situaci. Els continguts curriculars per si mateixos no constitueixen la finalitat de lacci educativa, sin que sn el mitj per assolir els objectius i possibilitar que lalumnat sigui competent per usar les seves capacitats en situacions i contextos reals.
Les fases duna acci competent es podrien resumir:
En primer lloc, la persona analitza la situaci per entendre qu cal resoldre o com cal intervenir-hi. En segon lloc, selecciona la millor opci per tal de donar la resposta ms adient a la situaci plantejada, s a dir, tria els components conceptuals, procedimentals i actitudinals que siguin precisos per a lacci i aquesta selecci requereix duna reflexi prvia. Finalment, integra aquests coneixements i els aplica de manera flexible i estratgica per actuar i donar resposta al requeriment, tot valorant la dimensi social dall que saprn i saplica.
Per tant, perqu lalumnat desenvolupi la capacitat de reflexionar i mobilitzar els seus coneixements per resoldre problemes s adient plantejar situacions daprenentatge que:
Parteixin de situacions significatives i funcionals, adreades a generar inters mitjanant la resoluci de problemes. Presentin models dactuaci que mostrin com sapliquen els coneixements en situacions prctiques. Proposin nivells sistemtics i graduals dexercitaci i aplicaci dels sabers en situacions tan reals com sigui possible i en contextos diferents i progressivament ms complexos. Potencin progressivament la prctica autnoma, alhora que la prctica compartida i laprenentatge cooperatiu entre iguals. Fomentin la reflexi sobre la prctica i sobre el propi procs daprenentatge.
Les unitats didctiques que es derivin de les programacions hauran de contenir aquests elements en la seva seqncia didctica, que generalment constar duna fase inicial dexploraci de les idees prvies, duna fase dintroducci de nous continguts i estructuraci dels coneixements i, finalment, de la fase daplicaci dall aprs en la resoluci duna situaci nova per consolidar els nous aprenentatges i reconixer-ne la seva utilitat. La intervenci educativa es regir pel principi bsic de lescola inclusiva, l'atenci a la diversitat i la igualtat doportunitats entre nens i nenes i entre nois i noies, dacord amb els mecanismes organitzatius, curriculars i metodolgics que cada centre hagi previst en el PEC, que habitualment consisteixen en les adaptacions del currculum, el suport en el grup ordinari i les programacions multinivell, els agrupaments flexibles o els desdoblaments dels grups d'alumnes. Lavaluaci de les competncies bsiques En el currculum per competncies, lavaluaci t una funci reguladora de tot el procs densenyament i aprenentatge, ja que ha de permetre decidir i adaptar les estratgies pedaggiques a les caracterstiques de lalumnat i constatar el seu progrs a mesura que avana en els aprenentatges. Ha de permetre al professorat contrastar el grau dassoliment per part de lalumnat dels objectius de les matries i de les competncies bsiques i ajustar, si escau, els processos didctics. Per a lalumnat, lavaluaci tamb esdev un element essencial per aprendre, ja que els alumnes que constaten el seu progrs estan ms preparats per avanar en els aprenentatges i per seguir aprenent. Per tant, cal compartir amb lalumnat el procs avaluador, i fer-lo partcip i protagonista del seu procs daprenentatge. Sn les rees o matries les que determinen el grau dadquisici de les competncies bsiques, les quals no tenen sentit per si mateixes, al marge dels continguts de les rees o matries. Ara b, cal dir que el concepte de competncia t un carcter complex i processal, s a dir, que la seva adquisici s el resultat dun procs. Mentre lalumnat est escolaritzat, sen pot avaluar un cert grau dadquisici, sempre que shagin seleccionat els continguts i les metodologies ms adients per desenvolupar-les i shagin definit els indicadors del grau progressiu dadquisici de cada competncia per mitj dels criteris davaluaci. Ats que laprenentatge bsic de les competncies correspon, com sha vist, a les rees o matries, en general s possible avaluar el grau dassoliment de les competncies, especialment dels seus components ms especfics, a partir dels criteris davaluaci de cada disciplina. En el cas de competncies de caire ms transversal, caldr tenir en compte criteris ms generals que permetin una visi de conjunt de labast de les competncies a assolir. Aquesta visi general sovint sassoleix amb ms claredat des dels espais interdisciplinaris creats pel centre dins la seva autonomia o b previstos en el currculum, com sn el projecte interdisciplinari de leducaci primria, o el treball de sntesi i el projecte de recerca de lESO. Dit aix, en determinats moments de letapa, pot ser til disposar dinformaci rellevant sobre el grau dassoliment de les CB per part de lalumnat amb una finalitat diagnstica; s a dir, per orientar els mtodes pedaggics i millorar els aprenentatges de lalumnat. En aquest sentit, les activitats interdisciplinries que shan esmentat sn de gran ajut, conjuntament amb les proves davaluaci internes o externes previstes pel sistema educatiu.
LA PROGRAMACI
Nivells de concreci de les programacions PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE PROGRAMACI ANUAL (REES, MATRIES, CICLES I CURSOS, PROJECTES O MBITS) UNITATS DIDCTIQUES
La concreci del currculum escolar es realitza a diversos nivells. En primer lloc, el centre sha de plantejar quines sn les grans lnies del seu desplegament curricular que han de contemplar-se en el PEC. En segon lloc, shan delaborar les programacions anuals, s a dir, la planificaci de la tasca educativa adreada a lalumnat de cada cicle o curs de letapa i per a cada rea, matria o mbit, mantenint una coherncia interna i entre les diferents matries de letapa. En tercer lloc, un cop establerta la programaci anual, els departaments didctics i els equips docents han de prendre decisions sobre les unitats didctiques en qu es concreta lensenyament i aprenentatge a laula. La programaci sha dentendre com lexplicitaci de les intencions educatives i del pla dactuaci o intervenci dun equip docent durant un perode temporal determinat. s, per tant, una eina al servei del professorat, ja que lajuda a anticipar i concretar qu ha de fer a laula i com ho ha de fer, i tamb s un mitj de comunicaci professional, en tant que permet fer el seguiment de les actuacions previstes i esdev una eina til perqu els equips docents reflexionin sobre la seva tasca educativa i sobre la progressi dels aprenentatges de lalumnat. Tamb permet garantir la continutat educativa quan es donen canvis en lequip docent. Disposar dun model per formalitzar les programacions facilita que qualsevol docent pugui analitzar, aplicar i millorar, si escau, les tasques educatives que shi expliciten. De tota manera, la utilitat duna programaci es relaciona, sobretot, amb la qualitat educativa dels processos que shi descriuen i, en menor mesura, amb la seva formalitzaci. Per tant, sha devitar que el debat daltra banda necessari sobre la forma ens impedeixi la reflexi sobre el que s essencial en qualsevol procs dintervenci educativa.
En el moment de determinar quins han de ser els components de les programacions, ja siguin de cicle, de curs o duna unitat didctica, sha de tenir en compte el carcter reflexiu i estratgic de tota intervenci pedaggica i tamb, com sha dit, que es tracta duna eina de comunicaci professional. Els components de les programacions, com passa en tots els processos dintervenci reflexiva en qualsevol altre mbit, sn els que donen resposta a les preguntes bsiques que es plantegen a lhora dafrontar una planificaci rigorosa. Aquestes preguntes, aplicades a lensenyament, sn el per a qu, el qu, el quan i el com ensenyar i avaluar.
Els components de la programaci
PER A QU ENSENYEM?
Objectius
QU ENSENYEM?
Continguts
QUAN I COM ENSENYEM?

Seqncia didctica Metodologia
PER A QU, QUAN I COM AVALUEM?

Criteris davaluaci
C O M P E T N C I E S
B S I Q U E S
En conseqncia, la programaci ha de constar bsicament daquests components, per la manera concreta com es formalitzin no determinar la validesa de la intervenci pedaggica. El que resulta clar s que una programaci no t sentit si no es reflecteix en la intervenci a laula. Aix s, shaur delaborar una proposta prou flexible perqu es pugui anar adaptant a les situacions canviants i complexes que es donen a laula en el procs de la seva aplicaci. Daquesta manera, en finalitzar el cicle, el curs o la unitat didctica, shauran pogut extreure unes conclusions que ens serviran per a la millora de la proposta inicial i per a la identificaci de les mesures a prendre en la planificaci daltres programacions. Els models que sofereixen a continuaci participen del que sha expressat anteriorment; volen oferir una eina flexible per ajudar els docents a formalitzar les programacions anuals i les unitats didctiques, amb el benents que cada professional i cada centre educatiu les ha dadaptar a les seves caracterstiques i necessitats.
LA PROGRAMACI ANUAL DE CENTRE

Dacord amb el referent curricular normatiu i amb les grans lnies del desplegament curricular del centre, contemplat dins el PEC, els equips docents i departaments didctics han de prendre decisions en relaci amb la distribuci anual dels continguts de cada curs o cicle de letapa, de les competncies bsiques i de les prpies drea o matria en qu se centrar lacci educativa, aix com de les opcions metodolgiques, organitzatives i davaluaci en qu es concreten els processos daprenentatge. La visi de conjunt de lrea o matria al llarg dels cicles o cursos de letapa s necessria, abans de comenar a dissenyar les unitats didctiques, per assegurar la seva coherncia interna. No es tracta duna tasca circumscrita al departament didctic, ja que les decisions que es prenguin tamb han de ser compartides pels equips docents per garantir-ne la coherncia global. Lespai de les connexions entre rees o matries s un element essencial per donar coherncia a les programacions anuals. En els currculums prescriptius apareixen explicitades, sense pretendre ser exhaustives, algunes daquestes connexions. La reflexi sobre les implicacions de la proposta curricular competencial inclou aquest espai interdisciplinari. No sha doblidar que ladquisici de competncies passa sovint perqu lalumnat apliqui all que ha aprs en un context determinat a un altre i, per facilitar-ho, cal que sexplicitin les connexions entre aquests aprenentatges per ajudar lalumnat a transvasar coneixements duna rea o matria a una altra. Per aix s important que hi hagi una lectura horitzontal i vertical daquestes programacions anuals (s a dir, dels diferents departaments didctics i dels equips docents de cada curs o cicle), abans de prendre decisions sobre la programaci ms concreta de les unitats didctiques. En el decurs daquest procs no s necessari refer tot el que est fet, sin fer una relectura de les programacions actuals des de la perspectiva del nou currculum i des de lautonomia de centre. En aquesta fase de lelaboraci de les programacions, els equips docents i els departaments han de conixer els currculums prescriptius de les matries on intervenen, on trobaran explicitats els objectius i els criteris davaluaci, aix com els diferents blocs de contingut (sense que sen prescrigui una determinada seqncia), les orientacions metodolgiques i sobre lavaluaci i algunes de les possibles connexions entre matries, etc. Els continguts curriculars, com sha dit anteriorment, ja estan redactats de manera que orienten, no nicament sobre quins continguts shan dimpartir i quan, sin tamb sobre com shan densenyar i aprendre. La utilitat de les programacions anuals, com sha dit anteriorment, s disposar duna visi panormica dels objectius educatius de cada rea, matria o mbit, de la distribuci temporal dels continguts i dels criteris per avaluar el grau de consecuci dels objectius i, per extensi, de les competncies que es vehiculen a travs daquests continguts, per tamb dexplicitar les connexions que es donen entre les diferents rees o matries per garantir uns aprenentatges integrals i coherents. Aquesta utilitat determina quins han de ser els components de les programacions anuals de cada rea o matria. Components de la programaci anual Les programacions anuals han de contenir el nom de les rees, matries, projectes o mbits de coneixement a qu es refereixen, del departament o departaments didctics que assumeixen la seva concreci, del curs o nivell i del perode temporal usualment anual, trimestral o quatrimestral- per al qual es despleguen. Els components de la programaci anual que es proposen sn: els objectius, les competncies bsiques, els
continguts, les connexions amb altres matries i els criteris davaluaci. La metodologia i recursos didctics shan de derivar del plantejament daquesta programaci anual i dels objectius i competncies que es volen treballar. En conseqncia, aquests aspectes metodolgics es concretaran en les programacions de les unitats didctiques, on es tindran en compte els criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci del centre, continguts en el seu PEC. La diversitat de ritmes daprenentatge i les adaptacions curriculars que sen derivin tamb constaran en la programaci de les unitats didctiques. De totes formes, si es creu convenient, es poden fer constar en aquesta programaci anual, els aspectes generals de la metodologia i de latenci a la diversitat. Si b sn els departaments didctics o els equips docents dels cicles o cursos els que programen anualment les rees o matries, correspon al grup de treball o comissi pedaggica vetllar per la coherncia de les diferents programacions en el conjunt de letapa. A continuaci, es defineix quina funci acompleix cada component dins daquest nivell de la programaci, a partir de quins referents es concreten i com es poden formalitzar. Cal recordar que aquest document t un carcter orientador, que pretn donar resposta a la formalitzaci de les programacions del currculum competencial. Cada centre ha dajustar la proposta a les seves necessitats i caracterstiques prpies. Components bsics de la programaci anual Objectius Competncies bsiques Continguts Connexions amb altres rees o matries Criteris davaluaci
OBJECTIUS En el decret del currculum, es defineixen per a cada rea o matria els objectius a atendre al llarg de tota letapa. A partir daquest referent curricular, cal prendre les segents decisions: - Distribuir els objectius de lrea o matria per cicles o cursos (anualment o trimestralment), concretant-los si cal en funci dels continguts, i repetint-los amb els matisos que calgui sempre que sigui necessari. - Relacionar aquests objectius amb les competncies prpies de lrea o matria, s a dir, les que es treballen de forma prioritria, i amb la resta de les competncies bsiques a les quals tamb es contribueix.
Formalitzaci: la descripci formal dels objectius i, en definitiva, de la competncia a assolir- de lrea o matria ha de respondre a la pregunta al final del curs (o trimestre) lalumnat ha de ser competent per..., usant un verb que descrigui una acci (cercar, elaborar, analitzar, valorar...)5. Sempre que tingui sentit, la formulaci de lobjectiu ha
5
Vegeu la llista orientativa de verbs dacci a lAnnex 1.
dintegrar els components conceptuals, procedimentals i actitudinals de les competncies a assolir, per tal de facilitar la relaci entre els objectius i les competncies. El verb dacci que inicia la frase es correspondr prioritriament amb el component procedimental o actitudinal de lacci competencial.
COMPETNCIES BSIQUES Els objectius, en ser expressats en clau de competncia, ja contribueixen poc o molt al desenvolupament duna o ms competncies bsiques. El que cal s ressaltar-ho per tal de poder reconixer i fer evident aquesta relaci. Tamb s possible programar a partir de les CB per concretar, dacord amb els objectius de lrea o matria, els objectius referits a la programaci anual. En tot cas, com sha dit, ms enll del format o de lordre dels diferents elements de la programaci, s bsic explicitar les relacions entre ells i atendre la seva coherncia global.
Formalitzaci: es proposa habilitar un espai al costat de cada objectiu didctic per escriure-hi el nom de la competncia o de les competncies bsiques relacionades. Aquest espai ajuda a visualitzar si des de la matria satn a lassoliment de les CB. Les introduccions del currculum de cada rea o matria sn el referent per decidir quines sn les competncies que en cada moment tenen rellevncia, ja que es detallen les competncies prpies de la matria, s a dir, les que li sn ms afins, aix com la contribuci a lassoliment de la resta de les CB.
CONTINGUTS En el decret del currculum, es defineixen per a cada rea o matria els continguts, distributs per cursos o cicles i formalitzats en diferents blocs coherents per que en cap cas pressuposen una determinada seqncia. En la programaci anual del centre, caldr seleccionar, concretar i seqenciar -per trimestres o per les unitats temporals en qu es divideixi la matria- els continguts que collaboren a ladquisici dels objectius i competncies que shan determinat.
Formalitzaci: atesa la funcionalitat daquest nivell de la programaci, es proposa que en aquest espai simplement es consigni breument el ttol dels grans blocs de contingut i/o de les diferents unitats didctiques que es desenvoluparan al llarg del curs o dels perodes temporals del curs. Cada una daquestes unitats es detallaran en la programaci de les unitats didctiques. De tota manera, si els equips docents ho creuen convenient, es pot optar per formular els continguts de forma redactada, seqenciant, adaptant i concretant els continguts formalitzats en el document prescriptiu del currculum.
CONNEXIONS AMB ALTRES REES O MATRIES Encara que en l'educaci obligatria els continguts es presentin organitzats per rees, matries o mbits, per a l'assoliment de les competncies bsiques s convenient establir relacions entre continguts de matries diverses sempre que sigui possible. Aquesta connexi mostra les diferents maneres de tractar una mateixa situaci i dna un sentit ms ampli als conceptes i n'afavoreix la comprensi. De la mateixa manera, els continguts que en una rea o matria es presenten com a instrument, trobaran en una altra els contextos adequats que els donaran sentit. Per aquest motiu, consignar
aquestes connexions t sentit per assegurar la coherncia de les programacions de les diferents matries de letapa. Aquest espai interdisciplinari ha de ser el resultat duna reflexi que asseguri que el professorat fa explcites aquestes connexions per facilitar que lalumnat transvasi coneixements entre matries. En el decret del currculum, al final dels continguts de cada curs es concreten les connexions que es poden establir amb d'altres rees o matries. La proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva, de manera que sn els centres els que les han de concretar en cada cas.
Formalitzaci: es proposa que en aquest apartat es consignin els espais, matries o rees curriculars, activitats o projectes amb qu es relacionen els continguts consignats en lapartat anterior.
CRITERIS DAVALUACI En el decret del currculum, es defineixen per a cada rea o matria els criteris davaluaci, distributs per cicles o cursos. En la programaci anual del centre, caldr que el professorat seleccioni, concreti i seqenci -per trimestres o per les unitats temporals en qu es divideixi la matria- aquests criteris davaluaci, partint de la base que seran el reflex de cada un dels objectius didctics. Potser no ser una relaci unvoca, per s que, en general, cada objectiu en clau de competncia estar referenciat en un o ms criteris davaluaci.
Formalitzaci: els criteris tamb sexpressen amb verbs dacci, per a diferncia dels objectius, que es refereixen a les competncies que ha dassolir lalumnat, els criteris indiquen el grau dassoliment desitjat. Perqu siguin ms operatius, es poden redactar de manera que sen puguin derivar activitats o instruments davaluaci o, si es considera adient, explicitar les formes davaluaci en un altre espai.
Model per a la programaci anual A continuaci, oferim uns possibles models per concretar aquestes programacions anuals a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria.
EDUCACI PRIMRIA REA/ES: CURS/CICLE: OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
TRIMESTRE: OBSERVACIONS: CONTINGUTS CONNEXIONS AMB ALTRES REES
CURS: 20..... 20......
CRITERIS DAVALUACI
Criteris metodolgics generals i datenci a la diversitat
ESO MATRIA/ES: DEPARTAMENT/S DIDCTIC/S: OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
CURS: OBSERVACIONS: CONTINGUTS
TRIMESTRE:
CURS: 20..... 20......
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES
CRITERIS DAVALUACI
Criteris metodolgics generals i datenci a la diversitat
EXEMPLE DE PROGRAMACI ANUAL DE LREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA DE 6. DE PRIMRIA

REA/ES: Llengua catalana i literatura OBJECTIUS - Valorar la realitat multilinge i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i collectiva, prendre conscincia de la importncia del domini de llenges en un mn cada cop ms global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informaci i per comunicar-se, evitant els estereotips lingstics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. - Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita en totes les llenges de lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. - Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi, i per a la seva participaci en les creacions culturals. ................................... COMPETNCIES BSIQUES Comunicativa lingstica i audiovisual Social i ciutadana Tractament de la informaci i competncia digital Autonomia i iniciativa personal CURS: 6 Primria OBSERVACIONS: CONTINGUTS/ UD Bloc I: DIMENSI COMUNICATIVA UD 1: El butllet informatiu de lescola UD 2 Fem un telenotcies UD 3 UD 4............ Comunicativa lingstica i audiovisual Social i ciutadana Aprendre a aprendre Bloc II: DIMENSI LITERRIA UD 1: Lectura dun llibre i colloqui posterior. ................................... TRIMESTRE: 1r CURS: 20..... 20...... CONTINGUTS CRITERIS DAVALUACI COMUNS AMB - Valorar la participaci activa en les ALTRES REES converses de classe i ls dun llenguatge comprensible per a les Interacci, funcions bsiques, com relacionarcomprensi i se, aprendre, expressar experincies expressi de viscudes, imaginar. Aix mateix, ha missatges orals, de saber escoltar els altres i escrits i respectar els torns de paraula. audiovisuals - Comprendre produccions orals vinculats a (conferncies, exposicions, continguts explicacions), provinents de diferents daltres rees. mitjans. Tenir capacitat per fer-ne .................... una sntesi tamb oral a partir de les idees principals que shi han exposat. - Exposar temes de producci prpia oralment (exposicions, processos, comentaris dactualitat, entre altres) amb preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa. Utilitzaci de material grfic. - Aplicar tot tipus d'estratgies per comprendre el sentit global i informaci especfica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. - Comprendre autnomament textos escrits. ..........................
Comunicativa lingstica i audiovisual Autonomia i iniciativa personal
EXEMPLE DE PROGRAMACI ANUAL DE CINCIES SOCIALS DE 2n. ESO

MATRIA: CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA DEPARTAMENT: CINCIES SOCIALS COMPETNCIES OBJECTIUS BSIQUES Competncia social i 1. Identificar les relacions entre fenmens poltics, econmics, socials ciutadana i culturals de ledat mitjana i cercar les Competncia dinteracci amb el mn fsic causes i conseqncies dels fets. 2. Valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i collectius dels processos histrics. 3. Distingir les diferents institucions catalanes medievals i la seva evoluci, tot descobrint els orgens dalgunes institucions catalanes actuals en ledat mitjana. 4. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i esdeveniments rellevants de la histria medieval de Catalunya i Espanya per establir relacions amb la dinmica europea. 5. Manipular i interpretar amb rigor la documentaci histrica bsica que permet interpretar els esdeveniments de lpoca. Competncia social i ciutadana NIVELL: 2n ESO OBSERVACIONS: CONTINGUTS/ UD TRIMESTRE: 1r CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES Matemtiques CURS: 20..... 20...... CRITERIS DAVALUACI Descriure alguns trets socials, econmics, poltics, culturals i artstics que caracteritzen el feudalisme a Catalunya, Espanya i Europa i reconixer els trets principals de la seva evoluci fins a l'aparici de l'estat modern. (1) Situar en el temps i l'espai les diverses unitats poltiques i grups socials que van coexistir en la Pennsula Ibrica, valorar la diversitat cultural i reconixer exemples actuals de pervivncia del seu llegat cultural.(2,3,6) Reconixer i valorar alguns dels aspectes fonamentals de la institucionalitzaci del poder poltic a Catalunya, identificant els orgens d'algunes institucions actuals en l'poca medieval.(4) Reconixer el paper de les religions en la configuraci de
Identificaci de les nocions de canvi, continutat i simultanetat entre ledat antiga i lpoca i representaci grfica de les seqncies temporals. Distinci de les unitats poltiques de la Pennsula Ibrica durant l'edat mitjana i anlisi dels diferents grups socials. Exemplificaci en fets de lentorn local: la pesta negra a la comarca.
Competncia social i ciutadana
Competncia social i ciutadana Competncia dinteracci amb el mn fsic
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual Tractament de la informaci i competncia digital
Contextualitzaci dels mbit de llenges conceptes generals de lpoca per mitj de fonts documentals per descriure i explicar les desigualtats econmiques i socials en el mn medieval europeu. Valoraci del paper dels homes i dones a la
Competncia social i 6. Prendre conscincia de les desigualtats socials i econmiques de ciutadana ledat mitjana i comparar-les amb la
situaci actual. 7. Reconixer la diversitat cultural i religiosa de lpoca medieval com a element enriquidor de la convivncia. Competncia social i ciutadana Competncia artstica i cultural
Catalunya medieval a travs de documentaci histrica: Duoda, comtessa de Barcelona. Interpretaci el paper de l'Esglsia en la cultura i la mentalitat medievals: recerca sobre lpoca dels monestirs. Reconeixement de la confluncia de cultures i religions a ledat mitjana. Cristians, musulmans i jueus a les ciutats medievals: el cas del call de Girona. Sortida interdisciplinria a Santes Creus (depts. de Msica, Visual i Plstica i Tecnologia) mbit de Desenvolupament personal i ciutadania
les mentalitats de les societats de l'poca medieval i moderna, posant algun exemple.(5,7) Explicar les principals diferncies en lestructura social i econmica dpoca medieval i actual, valorant el paper dels diferents grups socials i dels homes i les dones.(2,5,6) Reconixer elements patrimonials de l'poca medieval a Catalunya a partir de la recerca d'informaci en fonts diverses, incloses les TIC, i de l'observaci directa i indirecta d'aquests elements, comunicant i valorant la documentaci histrica i artstica que proporcionen, per mitj del treball cooperatiu.(5,8, 9,10)
Competncia artstica i 8. Comprendre els elements bsics de cultural les manifestacions artstiques medievals dins el seu context i valorar el patrimoni cultural com a herncia i llegat dels grups humans i manifestaci de la seva riquesa i diversitat. 9. Expressar i comunicar els continguts de la matria per mitj de llenguatges diversos (lingstics, numrics, grfics, multimdia i audiovisuals) i reflexionant sobre el propi procs daprenentatge.
10. Participar de forma cooperativa en l'elaboraci, realitzaci i avaluaci de petites recerques a partir del plantejament d'interrogants sobre qestions rellevants.
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual Competncia artstica i cultural Tractament de la Anlisi de les informaci i competncia institucions catalanes: digital dels comtats catalans Competncia daprendre a fins a la consolidaci de aprendre la Corona catalanoaragonesa i comparaci Competncia daprendre a amb les institucions aprendre actuals. Competncia dautonomia i iniciativa personal Comprensi dels elements bsics dels estils artstics a l'poca medieval i valoraci de la importncia de conservar el patrimoni: la catedral de Girona.
mbit de Desenvolupament personal i ciutadania
Educaci visual i plstica
LA PROGRAMACI DE LES UNITATS DIDCTIQUES

Desprs de seleccionar els continguts i decidir la seva distribuci en el temps (programacions anuals), els docents de cada departament didctic, curs o cicle han de programar, amb un cert grau de detall, cada unitat didctica. Sentn per unitat didctica (o de programaci) el conjunt dactivitats densenyament i daprenentatge ordenades, estructurades i articulades per a la consecuci duns objectius educatius, amb un comenament i un acabament conegut, tant per al professorat com per a lalumnat, i que inclouen les activitats davaluaci. A diferncia de les programacions anuals, que tenen per funci oferir una panormica general, les programacions de les unitats didctiques tenen un grau de concreci ms gran i se centren, sobretot, en la seqncia didctica de les activitats i en les metodologies emprades. El conjunt dunitats didctiques dun trimestre o curs ha de tenir correspondncia amb el que sha definit en la programaci anual. Components de la programaci de la unitat didctica A lhora de formalitzar la unitat didctica cal tenir present la seva durada dins el perode del curs escolar, el grup classe a qui sadrea, el professorat que limpartir, el ttol i les rees, matries o projectes a qu fa referncia. A continuaci, es descriuen els components de la programaci, tot indicant la funci que compleixen i la manera com es poden expressar formalment. Cal recordar que aquest text t un carcter orientador, que pretn donar resposta a la formalitzaci de les programacions del currculum competencial. Cada centre ha dajustar la proposta a les seves necessitats i caracterstiques prpies. Components bsics de la programaci de la unitat didctica Objectius daprenentatge Competncies bsiques Continguts Metodologia i seqncia didctiques (tipologia dactivitats, temporitzaci, materials o recursos a utilitzar, organitzaci social de laula i atenci a la diversitat) Criteris davaluaci
OBJECTIUS DAPRENENTATGE Els objectius expressen el que es vol que aprengui lalumnat, per aix han de concretar les capacitats i les habilitats necessries per desenvolupar les competncies bsiques. Cal que els objectius tinguin en compte ladquisici de coneixements de tipus cognitiu o intellectual, metodolgic, psicomotriu, actitudinal i de valors, afectius i emocionals, i que desenvolupin diferents nivells de complexitat: des de conixer i memoritzar fins crear i construir, passant per comprendre, aplicar, experimentar, analitzar, sintetitzar o valorar.
s recomanable que els objectius es comuniquin i es comparteixin amb lalumnat per fer-los partcips dels aprenentatges que tot seguit sinicien. En un currculum basat en la formaci en competncies, els objectius de les unitats didctiques han dintegrar les competncies que es volen desenvolupar en el decurs de la unitat. Shan de redactar, per tant, uns objectius en clau de competncies, ja siguin referits a les generals o a les prpies drea o matria.
Formalitzaci: la descripci formal dels objectius i, per tant, de les competncies a assolir de la unitat didctica ha de ser la que respongui a la qesti al final de la unitat didctica lalumnat ha de ser competent per..., usant un verb que descrigui una acci (cercar, elaborar, analitzar, valorar...)6 Sempre que tingui sentit, la formulaci de lobjectiu competencial ha dintegrar components conceptuals, procedimentals i actitudinals. El verb dacci que inicia la frase es correspondr prioritriament amb el component procedimental o actitudinal de lacci competencial.
COMPETNCIES BSIQUES Els objectius daprenentatge, en ser expressats en clau de competncia, ja contribueixen poc o molt al desenvolupament duna o ms competncies bsiques. El que cal s ressaltar-ho per tal de poder reconixer i fer evident aquesta relaci. Tamb s possible programar a partir de les CB per concretar, dacord amb els objectius de la programaci anual, els objectius referits a la unitat didctica. En tot cas, com sha dit, ms enll del format o de lordre dels diferents elements de la programaci, s bsic explicitar les relacions entre ells i atendre la seva coherncia global.
Formalitzaci: es proposa habilitar un espai al costat de la descripci de cada objectiu daprenentatge per escriure-hi el nom de la competncia bsica i, si es creu convenient, concretar algun tret o dimensi ms especfica daquesta competncia. Tamb es poden remarcar les competncies prpies de lrea o matria, que no sn ms que una concreci de les CB ms afins a la disciplina o mbit.
CONTINGUTS El nivell de desenvolupament duna competncia a assolir depn del grau daprenentatge que lalumnat hagi adquirit dels continguts curriculars -que integren coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals-, ja que per ser competent cal saber utilitzar els diferents coneixements terics, les eines prctiques i les actituds en una mobilitzaci articulada per tal de resoldre situacions complexes. Els continguts, seleccionats dacord amb el document prescriptiu del currculum i del projecte educatiu de centre, han de donar resposta a la pregunta qu hem densenyar perqu lalumnat assoleixi la competncia ...?
Formalitzaci: es proposa que la redacci formal dels continguts integri els diversos components conceptuals, procedimentals i actitudinals, tal com apareix als documents curriculars prescriptius, ja que els tres tipus de continguts, a la prctica, no saprenen de manera allada, sin integrats com a recursos que es mobilitzen en relaci amb
6
Vegeu la llista orientativa de verbs dacci a lAnnex 1.
situacions de lentorn. Una manera de formalitzar aquests continguts de forma integrada s substantivar lacci a realitzar i la finalitat de la seva aplicaci, tal com es formalitzen en el document prescriptiu del currculum. De tota manera, els equips docents i els departaments didctics podran decidir especificar els continguts segons la seva naturalesa (conceptuals, prodedimentals o actitudinals) si aquesta formalitzaci els ajuda a visualitzar-los millor com a components de les competncies. De la mateixa manera, si els equips docents ho consideren convenient, poden optar per relacionar els continguts amb els objectius daprenentatge proposats.
METODOLOGIA I SEQNCIA DIDCTIQUES (tipologia dactivitats, temporitzaci, materials o recursos a utilitzar, organitzaci social de laula i atenci a la diversitat) La proposta curricular competencial implica essencialment un canvi metodolgic. Unes metodologies didctiques que possibilitin el principi de leducaci integral de la persona seran les que afavoriran el desenvolupament de les competncies bsiques en lalumnat, ja que lacci educativa se centra en lalumnat i no en la lgica disciplinria i sexplicita que aprendre no s la simple acumulaci de coneixements, sin el desenvolupament de la capacitat dutilitzar-los. En conseqncia, per desenvolupar les competncies calen activitats diversificades, que comportin diferents formes dorganitzar laula i impliquin ls de recursos diversificats. Aix suposa la coordinaci entre les diverses rees o matries per potenciar estratgies comunes per aprendre, centrades en el dileg pedaggic i la construcci compartida del coneixement, situacions adreades a generar inters mitjanant la resoluci de problemes i altres mtodes actius; estratgies per al desenvolupament dun pensament crtic i alternatiu; i una adequada utilitzaci de les TIC. Cal tenir en compte tamb que les activitats han de comportar diferents i variades formes dagrupar els alumnes i de distribuir els espais a lhora de treballar. s important compaginar el treball de lalumnat en gran grup (aula) amb lindividual, per parelles i en petit grup, depenent de la seqncia didctica. A lhora de planificar les activitats, des de totes les rees, cal tenir en compte elements de les competncies ms transversals per afavorir la seva adquisici, com els que a continuaci es proposen: Aprendre a aprendre. Cal destinar un temps perqu lalumnat reflexioni de forma collectiva i individual sobre el propi procs daprenentatge per mitj dactivitats dautoavaluaci i coavaluaci i mesures individuals de refor i ampliaci. Per a la motivaci i lesfor, cal planificar activitats voluntries, que incloguin la cerca dinformacions complementries. Per al treball dhbits s recomanable aplicar tcniques de treball intellectual (subratllat, resums, esquemes, mapes conceptuals), i portar una planificaci i control del temps (estudi, oci) per mitj de lagenda personal i del grup. Autonomia i iniciativa personal. Per fomentar la presa de decisions amb iniciativa i creativitat es poden plantejar activitats on lalumnat hagi descollir i justificar el perqu de la seva elecci. Cal combinar les activitats individuals i en grup cooperatiu, tot desenvolupant projectes on lalumnat pugui tenir iniciativa i alhora aprengui a compartir els coneixements amb els seus companys o companyes, tot desenvolupant les competncies emocionals adreades a un mateix i a les altres persones. En definitiva, cal tenir en compte les diferents habilitats socials dels nois i noies i les mltiples intelligncies de lalumnat.
Tractament de la informaci i la competncia digital. Cal utilitzar les tecnologies de la informaci i de la comunicaci com una eina per cercar i seleccionar informaci i per elaborar diverses tasques escolars, per tamb cal aprofitar el seu potencial com a llenguatge per aprendre en contextos individuals i compartits per a la comunicaci i per millorar els aprenentatges i la construcci del coneixement. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual. El llenguatge s la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvolupament s responsabilitat de totes les rees i matries del currculum. Sha dutilitzar com a instrument de comunicaci per fer possible l'accs i gesti de la informaci, la construcci i comunicaci dels coneixements, la representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, i l'organitzaci i autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta. En conseqncia, cal planificar activitats dexpressi i comprensi oral, escrita i audiovisual des de totes les disciplines, tot fomentant el trasps de coneixements entre rees. Competncia social i ciutadana. Leducaci ha de promoure uns valors humanitzadors que no excloguin cap persona ni cap collectiu. Aix implica que, en planificar les activitats, cal una aproximaci respectuosa a la diversitat personal i cultural. Tamb cal fomentar des de totes les rees els valors fonamentals de la convivncia i de la ciutadania activa. De fet, laplicabilitat que comporta la noci de competncia inclou la reflexi sobre la dimensi social dall que saprn i saplica. - Seqncia didctica La seqncia didctica ha de descriure ordenadament el conjunt de les activitats densenyament que ha de realitzar el docent i de les activitats daprenentatge que ha de realitzar lalumnat, que li possibiliten assolir les competncies establertes en els objectius daprenentatge, juntament amb la seva temporitzaci. La descripci de les activitats sha de fer des de la lgica del que aprn, que generalment consisteix en una seqncia que consta de quatre fases: exploraci de les idees prvies, introducci de nous continguts, estructuraci dels coneixements i aplicaci del coneixement. Aquesta seqncia determina la diferent tipologia de les activitats: inicials (fase 1), desenvolupament (fases 2 i 3) i sntesi (fase 4).
Fases didctiques de les activitats

abstracte
3 Estructuraci dels coneixem en ts
Intro ducci de nou s continguts 4 1 Exploraci did ees prvies

concret SIM PLE CO M PLEX F ont: JO RBA, J. I CASEL LES, E. (1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges IC E-U AB
A plicaci del coneixem ent
Activitats inicials Tracten dexplorar quines sn les idees prvies i descobrir les estructures dacolliment a partir de les quals es podran introduir nous coneixements. Tamb permeten explicitar i negociar els objectius daprenentatge perqu lalumnat sels representi i spiga qu sespera dell o ella, aix com dinformar dels criteris davaluaci. Activitats de desenvolupament Es tracta que lalumnat obtingui informaci significativa per afavorir la construcci de nous coneixements. Poden consistir en activitats per qestionar les idees prvies, provocant el dubte, per tal daconseguir un canvi conceptual o reestructurar el coneixement, tot incorporant nous elements o b avanar en la complexitat de continguts ja coneguts. En definitiva, es pretn lestabliment de connexions entre els nous coneixements que sincorporen, si s el cas, i els ja existents mitjanant explicacions i activitats estructurades. Activitats de sntesi En aquesta fase de la seqncia didctica, les activitats que es facin han de permetre la transferncia dels coneixements apresos i la seva aplicaci a la resoluci de problemes o situacions prctiques en diferents contextos, per tal de consolidar els nous aprenentatges i reconixer-ne la seva utilitat.
- Atenci a la diversitat La programaci dels continguts, les activitats didctiques i els criteris davaluaci han de poder respondre a les necessitats de tot lalumnat, incloent-hi el que manifesta ms dificultats per aprendre per tamb el que est especialment dotat intellectualment. Aix implica que cal verificar ladequaci dels objectius de la programaci a les caracterstiques de lalumnat, preveure activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un mateix objectiu, i avaluar en conseqncia. En sntesi, les mesures datenci a la diversitat consistiran, de forma ordinria, a adaptar les activitats que calgui per a lalumnat concret. En el cas de l'alumnat amb necessitats educatives especials que ho requereixi, disposar de programacions adaptades, amb uns continguts i criteris davaluaci que es prendran com a referent en lavaluaci, la qual sempre tindr com a objectiu el mxim desenvolupament de les competncies bsiques. En el cas dalumnat amb unes necessitats educatives i personals diferents de la resta de companys i companyes i on les adaptacions incorporades en la programaci ordinria de laula i les mesures de refor previstes siguin insuficients, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt dajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars.
Formalitzaci: cal recordar que la programaci s una eina de comunicaci que ha de poder ser aplicada, valorada i, si escau, millorada per qualsevol docent. Per tant, la manera dexpressar la seqncia didctica ha de tenir un elevat grau de concreci i ha de descriure ordenadament el conjunt de les activitats densenyament que ha de realitzar el professorat i de les activitats daprenentatge que ha de realitzar lalumnat, que li possibiliten assolir les competncies establertes en els objectius didctics,
juntament amb la seva temporitzaci. Les activitats es poden redactar en el format proposat, tot indicant en els espais corresponents, de forma esquemtica, la temporitzaci, els materials o recursos a utilitzar, lorganitzaci social de laula i les mesures datenci a la diversitat en cada cas. De tota manera, si es prefereix, es pot optar per fer una redacci ms detallada de cada element, a banda, acompanyada per uns annexos que continguin els materials de treball i de suport i altres observacions dinters.
CRITERIS DAVALUACI Aquest component ha de donar resposta a les preguntes qu, quan i com avaluar, per tal de valorar els resultats obtinguts per lalumnat en el procs avaluador. Qu avaluar? Lavaluaci ha de garantir la coherncia de la tasca docent. Ha de permetre vincular les decisions del professorat amb la prctica a laula. Per aix, cal diferenciar entre lavaluaci dels aprenentatges (funci qualificadora/certificadora) i lavaluaci per a laprenentatge (funci formadora/reguladora). Mentre que la primera noms es fixa en els resultats finals, sense tenir en compte el procs ni el progrs de lalumnat, la segona incorpora lavaluaci com una estratgia intrnseca al procs densenyament-aprenentatge. Avaluar per a laprenentatge implica considerar lautoavaluaci i la coavaluaci, entre daltres, com a eines per aprendre a aprendre. En sntesi, si b sha de qualificar lalumnat, cal considerar que avaluar s molt ms que qualificar, i sha de fer s del seu potencial per a laprenentatge. Els continguts de lavaluaci, com hem dit pel que fa a les programacions anuals, seran el reflex de cada un dels objectius didctics. La prpia formalitzaci dels objectius en clau de competncies s el referent dels corresponents indicadors o criteris de lavaluaci. Segons la quantitat i les caracterstiques dels continguts relacionats amb cada objectiu, tindrem un o ms criteris. Quan avaluar? Els moments per a lavaluaci es corresponen amb les seves fases: avaluaci inicial, per conixer el grau de competncia que cada alumne/a t en relaci amb els objectius establerts; avaluaci formativa o reguladora, per conixer els procs daprenentatge que segueix lalumnat i poder revisar si escau la metodologia didctica; i avaluaci final, per conixer el grau dassoliment dels objectius i el procs daprenentatge que lalumnat ha seguit. Com avaluar? Les activitats per al coneixement dels resultats del procs daprenentatge estan directament relacionades amb les caracterstiques dels continguts a avaluar. Per tant, en la majoria de casos no s indispensable fer un exercici dissenyat nicament amb la finalitat davaluar, sin que cal triar quines de les activitats densenyament i aprenentatge susen amb finalitats davaluaci. Per aquest motiu pot ser til disposar dun espai en el format de la programaci per assenyalar, si s el cas, amb quin criteri davaluaci es relaciona lactivitat. Cal tenir present que per avaluar el grau dassoliment de les competncies cal dissenyar activitats complexes daplicaci de coneixements; en conseqncia, caldr seleccionar quines de les activitats programades ens permeten mesurar-ho. Aquest fet no invalida que, en determinades circumstncies, pugui ser necessari una prova final, oral o escrita, per cal ser conscient que ens donar noms una informaci parcial de tot all que sha anat aprenent al llarg de la unitat didctica.
Formalitzaci: els indicadors per valorar els resultats obtinguts que hem vist en lapartat qu avaluar? ens han de donar dades sobre el que sha aprs i com sha aprs en relaci amb les competncies definides en els objectius didctics. Tamb sexpressen amb verbs dacci, per shan de concretar a partir dindicadors observables i mesurables per poder determinar el grau dassoliment, adequaci i progrs dels aprenentatges de lalumnat. Aquests criteris han de ser pblics i coneguts per lalumnat.
I per acabar, caldr reflexionar sobre el plantejament i la gesti de les activitats programades. El quadre adjunt pot ser una pauta per facilitar aquesta tasca. Reflexions sobre la prctica educativa En relaci amb les activitats plantejades Responen a una seqncia didctica lgica? Les situacions daprenentatge es plantegen amb preguntes o com a problemes a resoldre? Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians? Suposen aplicar coneixements adquirits i fer nous aprenentatges? Es permet la relaci de coneixements de diferents rees o matries? Es preveuen tasques que comportin ls dhabilitats cognitives de complexitat variada? Lalumnat coneix lobjectiu de les tasques?
En relaci amb ls de recursos i materials Sutilitzen recursos i materials diversos? Estimulen la curiositat i la creativitats en lalumnat? Connecten amb els seus interessos?
En relaci amb lorganitzaci social de laula Es fomenta lautonomia? Sinterv amb preguntes adequades ms que amb explicacions? Es complementa el treball individual amb el collectiu?
En relaci amb latenci a la diversitat Es respecten els diferents ritmes de treball de lalumnat? Es preveuen activitats multinivell?
En relaci amb lavaluaci Es preveu un temps per reflexionar sobre els aprenentatges? Es t en compte lavaluaci del procs i no nicament dels resultats finals? Lalumnat coneix com ser avaluat?
Model per a la programaci de la unitat didctica A continuaci, oferim uns possibles models per concretar la programaci de la unitat didctica, tenint en compte que es pot optar per una redacci lineal, amb lexplicaci detallada de cada apartat, o per una combinaci dels diferents formats.
UNITAT DIDCTICA (model 1)

GRUP CLASSE REES/MATRIES DURADA PERODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A
TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT
OBJECTIUS DAPRENENTATGE
COMPETNCIES BSIQUES
CONTINGUTS
CRITERIS DAVALUACI 1 2 3 4 5
METODOLOGIA I SEQNCIA DIDCTICA DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS INICIALS DESENVOLUPAMENT
MATERIALS RECURSOS
ORG. SOCIAL
TEMPS ATENCI DIVERSITAT
ACTIVITATS AVALUACI
SNTESI
UNITAT DIDCTICA (model 2)

GRUP CLASSE REES/MATRIES DURADA PERODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A
TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT
OBJECTIUS DAPRENENTATGE
COMPETNCIES BSIQUES
CRITERIS DAVALUACI 1 2 3 4 5
CONTINGUTS
ACTIVITATS DENSENYAMENT/APRENENTATGE I DAVALUACI Sessi 1 - Descripci del desenvolupament de la seqncia didctica (activitat diniciaci, desenvolupament, sntesi) - Metodologia (materials i recursos, organitzaci social de laula, atenci a la diversitat, paper del professorat i de lalumnat) Sessi 2 - Descripci del desenvolupament de la seqncia didctica (activitat diniciaci, desenvolupament, sntesi) - Metodologia (materials i recursos, organitzaci social de laula, atenci a la diversitat, paper del professorat i de lalumnat) ...................................
EXEMPLE DUNITAT DIDCTICA DE LREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA DE CICLE SUPERIOR DE PRIMRIA GRUP CLASSE DURADA PERODE CURS ESCOLAR MESTRE/A 5./6. Cicle Superior 9 hores Format taller, mensual (tot el curs). REES TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT Llengua catalana i literatura El full informatiu de lescola. Elaboraci dun butllet informatiu mensual de tota la comunitat educativa per tal dinformar de les diferents activitats del centre. OBJECTIUS DAPRENENTATGE Conixer, llegir, comentar i valorar diferents exemplars de premsa escrita (diaris, revistes, fulletons) en referncia a la seva funci informativa (les notcies). Buscar, recollir i seleccionar informaci sobre els esdeveniments de la comunitat educativa de lescola, de forma consensuada amb el grup, a travs de converses i dilegs amb els seus membres, cercant informaci complementria si s el cas, i enregistrar-ho tamb de forma grfica. COMPETNCIES BSIQUES Comunicativa lingstica i audiovisual (oral i escrita) Social i ciutadana Comunicativa lingstica i audiovisual (oral, interactiva) Tractament de la informaci i competncia digital Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal Social i ciutadana CRITERIS DAVALUACI 1 Comprendre textos escrits expositius (notcies) per a lexpressi didees i raonaments i per a lobtenci dinformaci dmbit social i cultural.
3
Elaborar per escrit i grficament (en parelles o petit grup) les diferents notcies, utilitzant estratgies per a una comunicaci adequada als diferents grups multilinges que hi pugui haver a la comunitat educativa i per a la revisi dels textos amb els recursos TIC adequats. Revisar i editar les diverses notcies de tots els grups, amb lectura i comentari sobre la seva finalitat, tenint en compte els lectors potencials que tindran, de dins i de fora del centre i de diferents llenges i cultures. Comunicativa lingstica i audiovisual (escrita, plurilngue i intercultural ) Tractament de la informaci i competncia digital Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal Comunicativa lingstica i audiovisual (plurilngue, multicultural) Tractament de la informaci i competncia digital Aprendre a aprendre Social i ciutadana
4 5 6 7
Participar activament i reflexivament en interaccions orals per a l aprenentatge i per a les relacions socials, dintre (converses de classe i de grup) i fora de laula (a lhora de cercar i demanar informaci a diverses persones de la comunitat educativa), i amb ls dels recursos de les TIC (gravacions, fotos), identificant els problemes de comunicaci i sabent resoldre-les convenientment. Cercar informaci per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals, utilitzant diverses estratgies. Produir textos expositius usant procediments de planificaci i elements lingstics per a la cohesi interna de les idees dins del text. Aplicar les estratgies comunicatives per adaptar-se a linterlocutor en contextos multilinges. Aplicar les estratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos. Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena, respectar les opinions daltri, usar un llenguatge no discriminatori i respectus amb els altres i ser crtic amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes. Llegir de forma autnoma i comprensiva els textos elaborats.
Distribuir el full informatiu a les diferents aules, professorat i tot el personal del centre, entitats collaboradores del barri... tamb a travs del correu electrnic i web.
Comunicativa lingstica i audiovisual Tractament de la informaci i competncia digital Autonomia i iniciativa personal Social i ciutadana
Participar activament en la finalitat del projecte, com a objectiu de grup.
CONTINGUTS DIMENSI COMUNICATIVA Parlar i conversar - Adequaci del llenguatge a la situaci comunicativa en converses de classe (sobre els temes de les informacions escrites que rebem, de la premsa escrita), amb la relaci i interacci amb altres persones a lhora de cercar les notcies. - s de llenguatges no discriminatoris i que respectin les diferncies de gnere. Escoltar i comprendre - Reelaboraci i explicaci de manera sinttica dexposicions o explicacions que shan rebut daltres persones. - Capacitat crtica per comprendre all que sha escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts exposats. Llegir i comprendre - Reelaboraci de les respostes que es tenen a partir de les preguntes que han fet per tal dorganitzar la informaci de forma entenedora. - Autoregulaci de la comprensi dels textos que es redacten: saber quan tequivoques i qu has de rectificar. Escriure - Coneixement i aplicaci de lestructura que determina la tipologia dels text informativa de les notcies (qu, qui, com, on, quan, per qu). - Escriptura de textos produts per donar resposta a les notcies que ha de publicar el full informatiu. - Consolidaci de les estratgies adquirides en cursos anteriors en el procs de producci de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir la part escrita per saber com continuar, afegir-hi o treure idees, treuren), revisar (comprovar si respon a la intenci primera, fer-ne una lectura en veu alta per comprovar-ne la coherncia i la cohesi, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi fragments). - Utilitzaci de manera autnoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres. - Coneixement dels recursos bsics del maquinari i del programari de tractament de textos, dedici grfica i de presentacions i de dibuix que permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i udios. - Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un mateix per poder millorar. - Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos. - Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge. - Observaci de lorganitzaci interna dels textos per informar. - Observaci i s de diferents connectors per enllaar oracions (i, per, perqu, no sin, encara que, no obstant...). Transformacions doracions en un text per ajustar el significat a les intencions de qui escriu. - Observaci i prctica amb els signes de puntuaci que organitzen el text en pargrafs (punt i a part), que marquen el final doraci (punt i seguit, admiraci, interrogant, punts suspensius), o que organitzen els elements de la frase (coma, dos punts, cometes, gui, parntesis). DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL
Actitud crtica davant missatges discriminatoris i estereotips que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes. s de llenguatges no discriminatoris i respectuosos amb les diferncies. Estratgies comunicatives per adaptar-se a linterlocutor en contextos multilinges i reformular els missatges, o amb ls delements no verbals per aconseguir que les altres persones ens entenguin. METODOLOGIA I SEQNCIA DIDCTICA DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS MATERIALS ORG. SOCIAL TEMP. ATENCIO ACT. AVAL RECURSOS hores DIVERSITAT (criteris) INICIALS Diferents diaris, Gran grup 1 1 1 Parlar amb tot el grup sobre la informaci que es rep en Individual premsa escrita, si ens s dutilitat, de quins tipus s, de qu revistes ens agradaria que ens informessin, en quins moments Lectura individual dalgun dels materials (diaris, revistes) Exposar les informacions que shan llegit al grup i comentarne alguna, si es troben interessants, reflexionar sobre ls del llenguatge: missatges discriminatoris i estereotips que reflecteixen prejudicis racistes. Pensar si aniria b tenir informaci del qu es fa o passa al centre, a les altres classes. A qui podria interessar? DESENVOL 2 Pluja didees sobre com podria ser el full informatiu de Pissarra Gran grup 1/2 UPAMENT lescola, a qui aniria dirigit i qu podria contenir. Si cal utilitzar estratgies comunicatives per adaptar-se a linterlocutor en contextos multilinges. 3 Decidir els apartats entre tots i repartir les tasques de Pissarra Gran grup 1/2 Multinivells redacci per parelles o grups de 3 alumnes. 4 Analitzar les parts de lestructura de les notcies per tal de Fitxa, esquema Gran grup 1/2 tenir-ho en compte a lhora de produir-les. 5 Buscar les notcies a les diferents aules, professorat... tal i Fora de laula Parelles 1 2-3 com shagi quedat, amb converses amb els protagonistes dels esdeveniments, gravant o prenent apunts, fent les fotografies que acompanyaran els textos. SNTESI 6 Rescriure les informacions que es tenen i elaborar la notcia, Ordinador Parelles 1i 1/2 Multinivells 4 5 -6 revisant el text, ortografia, mida del text, s destratgies i elements visuals per tal que tothom ho entengui. 7 Llegir les notcies ja elaborades a la resta del grup, Ordinador Gran 3 7- 8 comentar-les i passar-les a publicaci: editar-les. grup/parelles 8 Fer les cpies, distribuir els fulls, fsicament i per correu electrnic als interessats. Ordinador Parelles 1 9
EXEMPLE DUNITAT DIDCTICA DE LA MATRIA DE CINCIES SOCIALS DE 2n. dESO GRUP CLASSE DURADA PERODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A 2n (ESO) 12 hores 1r. trimestre MATRIES TTOL (i justificaci) Cincies socials, geografia i histria Lpoca dels monestirs. (Aquesta unitat t com a eix principal les activitats al voltant de la sortida al monestir de Santes Creus). OBJECTIUS DAPRENENTATGE Identificar les causes que originen el monacat medieval i les seves principals caracterstiques, tot comparant el fenomen histric amb la situaci actual. Localitzar els monestirs principals de Catalunya i fer una cerca aprofundida sobre un dells a partir de lobservaci directa i indirecta. Analitzar i explicar, per mitj de la cerca i selecci de diferents fonts histriques, els espais del monestir i les activitats que hi tenien lloc. COMPETNCIES BSIQUES Competncia artstica i cultural Competncia social i ciutadana Tractament de la informaci i competncia digital Competncia dautonomia personal i iniciativa Tractament de la informaci i competncia digital Competncia comunicativa lingstica i audiovisual Competncia artstica i cultural CRITERIS DAVALUACI 1 Destacar la importncia cultural i artstica dels monestirs medievals. 2 3 4 5 6 7 Cercar informaci rellevant de diverses fonts i comunicar els resultats de la cerca. ................................... Relacionar els espais del monestir amb les activitats que hi tenien lloc. Ordenar i explicar les activitats diries dels monjos i monges. ............ Identificar els trets principals dels estils medievals. ................................... ................................... ...................................
Reconixer els trets bsics dels estils medievals a partir de lanlisi dels elements constructius i esttics de diversos monestirs. ...................................
...................................
CONTINGUTS - Anlisi de les particularitats de la prctica monstica: ora et labora. - Identificaci de les normes de funcionament del monestir a partir de la lectura i interpretaci de documentaci histrica, individualment i per grups. - Descobriment i classificaci de les tasques diries dels monjos i monges: un dia en la vida del monjo o monja. - Relaci entre les activitats del monestir i la seva traducci arquitectnica: percepci dels espais reals i simblics del monestir. - Localitzaci de les rutes de difusi de lorde del Cster a Catalunya i dels principals monestirs. - Observaci dels trets estilstics i anlisi de les tcniques constructives dels monestirs. - Aplicaci dels coneixements apresos a un cas concret per mitj duna recerca collaborativa: el monestir de Santes Creus. ...................................
METODOLOGIA I SEQNCIA DIDCTICA DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS 1 INICIALS 2 Comunicaci dels objectius de la unitat i dels criteris davaluaci. Activitat introductria: qu vol dir ora et labora ? Reflexi collectiva a partir de la pregunta plantejada, tot incorporant elements de la prpia experincia. Plantejament del vocabulari bsic: cerca del significat i posada en com. ................................... Lectura per grups de diferents captols de la Regla de St. Benet i posada en com de les normes del monestir. Comparaci amb les normes de funcionament dun grup social. Activitats sobre un document histric rellevant: el plnol de St. Gall, el monestir ideal. Santes Creus i el Cster: cerca de documentaci prvia a la visita. Descoberta del monestir de Santes Creus: sortida interdisciplinria i activitats al Camp dAprenentatge del Cster. ................................... Posat a la pell de.....: escriure el diari dun monjo, monja, abat o abadessa (exercici dempatia: diferents possibilitats a triar amb un grau de dificultat divers). Qu hem aprs: elaborar un text descriptiu sobre els espais del monestir, usant el vocabulari aprs. Comparar el que sha aprs amb el punt de partida i reflexionar-hi. ................................... Fitxa 4 Indiv. o parelles Indiv. 2h Activitats multinivell Activitat estndard i de refor 4 MATERIALS RECURSOS Fitxa 1 ORG. SOCIAL Gran grup Gran grup Parelles TEMPS ATENCIO DIVERSITAT 30 30 ACTIV. AVAL (criteri)
3 4 5 DESENVOLUPAMENT
Llibre de text
1h
Activitats multinivell
Fitxa 2
Grups
1h
6 7 8
Plnol amb llegenda Aula dinformtica Qestionari de la visita i dossier
Grups Parelles Parelles
2h 2h 2h
Activitats 4 multinivell Inclou activitats 2, 7 dampliaci Inclou activitats voluntries
9 10 SNTESI 11
Model text descriptiu
1h 30
12
Annex 1 VERBS DACCI Actuar Acceptar Ajudar Adquirir Admetre Analitzar Aplicar Apreciar Assumir Avaluar Buscar Cercar Classificar Collaborar Comparar Compartir Comprendre Compondre Comunicar-se Confiar Contextualitzar Controlar Conversar Cooperar Correspondre Crear Decidir Deduir Desenvolupar Descodificar Descobrir Discriminar Dirigir Dirimir Distingir Efectuar Elaborar Emprendre Escoltar Escriure Establir Explicar Exposar Expressar Extraure Fer Gaudir Identificar Imaginar Implicar-se Inferir Integrar Interactuar Interessar Interpretar Investigar Justificar Llegir Manifestar Manipular Mediar Mobilitzar Mostrar Observar Ordenar Organitzar Parlar Participar Percebre Plantejar Practicar Prendre decisions Processar Produir Promoure Realitzar Recollir Reconixer Reelaborar Regular Reflexionar Relacionar Resoldre Respectar Respondre Saber aplicar Seleccionar Seqenciar Sintetitzar Solucionar Tenir una actitud crtica Transferir Utilitzar Valorar
Annex 2 GLOSSARI Activitats dinici (seqncia didctica) Fase dexploraci dels coneixements previs de lalumnat en el procs densenyament i aprenentatge, a partir dels quals es podr introduir nous coneixements. Activitats de desenvolupament (seqncia didctica) Fase dintroducci, estructuraci i integraci de nous coneixements, que es produeix desprs de les activitats dinici en el procs densenyament i aprenentatge. Activitats de sntesi (seqncia didctica) Fase de consolidaci dels nous aprenentatges, introduts a la fase de desenvolupament, de reconeixement de la seva utilitat, daplicaci i transferncia del coneixement a la resoluci dun problema o una situaci prctica en diferents contextos. mbit Conjunt de disciplines afins i complementries. Per exemple: mbit de llenges (llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres) --EP, ESO, batxillerat--; mbit de comunicaci, mbit cientfic i tecnolgic, mbit social -educaci secundria per a persones adultes--. rea Disciplina o assignatura de leducaci primria. Atenci a la diversitat de lalumnat Mesures per atendre les necessitats educatives de cada alumne i alumna per poder assolir les competncies bsiques, els objectius educatius i els continguts de l'etapa: agrupaments flexibles, suport en grups ordinaris, desdoblament de grups per reduir la rtio quan calgui, adaptacions del currculum, integraci drees i matries per mbits, plans individualitzats, activitats multinivell, programes de diversificaci curricular i altres programes personalitzats per a lalumnat daltes capacitats o amb necessitats especfiques de refor educatiu. Autoavaluaci Modalitat d'avaluaci en la qual la valoraci del treball efectuat la fa el mateix alumne/a, el qual analitza i reflexiona sobre els seus processos daprenentatge per procedir a la seva estimaci, de manera que el mateix individu actua com a avaluador i avaluat. Avaluaci diagnstica Avaluaci de carcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famlies i per a tota la comunitat educativa.
DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS. UNA OPORTUNITAT PER A LA REFLEXI PEDAGGICA A LEDUCACI BSICA
Avaluaci final Avaluaci per conixer el grau dassoliment dels objectius i el procs daprenentatge que lalumnat ha seguit. Avaluaci formativa o reguladora Avaluaci per conixer els procs daprenentatge que segueix lalumnat i poder revisar si escau la metodologia didctica. Per a lalumnat, tamb sentn com a recurs per prendre conscincia dels propis aprenentatges. Avaluaci inicial Avaluaci per conixer el grau de competncia que cada alumne/a t en relaci amb els objectius establerts. Capacitat Habilitat complexa per poder realitzar amb xit determinades activitats. Competncia Capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci. Competncia bsica (CB) Competncies que lalumnat ha de desenvolupar a leducaci primria i consolidar en acabar lESO i que contribueixen al desenvolupament personal de lalumnat, a la prctica de la ciutadania activa, a la incorporaci a la vida adulta de manera satisfactria i al desenvolupament de laprenentatge al llarg de tota la vida. Continguts Objectes daprenentatge, sabers i coneixements presentats de forma integrada (conceptes, procediments i actituds) que collaboren en ladquisici dels objectius i de les competncies bsiques. Criteri davaluaci Enunciat que expressa el tipus i grau d'aprenentatge que s'espera que hagin obtingut els alumnes i les alumnes en un moment determinat, respecte a algun objecte concret de les capacitats indicades en els objectius de letapa o en els objectius de lrea o matria. Currculum Conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci dels diferents ensenyaments. Currculum ocult Conjunt de normes i valors de conducta que s'aprenen i es practiquen de forma natural i inconscient en el centre educatiu, sense que sexplicitin els seus objectius i continguts en el currculum de les rees o matries.
Desplegament curricular Organitzaci pedaggica i concreci del currculum en els centres educatius. Habilitats Conjunt de destreses que mostren les diferents competncies adquirides en un procs d'aprenentatge i que es poden aplicar tant en l'mbit acadmic com en el professional. Integraci de continguts Sentn en dos sentits: duna banda, relacionar continguts disciplinaris diferents; de laltra, integrar els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals duna mateixa rea o matria per assolir les competncies. Interdisciplinarietat Des de la perspectiva dun currculum per competncies, treballar els continguts de les diferents disciplines i matries o rees de manera connectada i relacionada. Matria Assignatura o disciplina de lESO i el batxillerat. Objectius Conjunt daprenentatges definits en termes de capacitats que concreten en cada etapa i en cadascuna de les rees o matries el que sespera que lalumnat adquireixi. Objectius daprenentatge Objectius referits al que aprn lalumnat dins de la unitat didctica. Organitzaci social de laula Gesti del funcionament del grup classe com a comunitat social: organitzaci de les activitats, lespai, el temps, lagrupament de lalumnat (individual, parelles, petit grup, gran grup) i la intervenci de lalumnat i dels docents. Pla individualitzat (EP, ESO) Recull el conjunt dajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar lalumne/a amb necessitats educatives i personals especfiques. Recull les grans lnies de latenci que es proporcionar a lalumne/a durant un perode de temps determinat, i sha danar adaptant dacord amb el seu progrs. Projecte educatiu de centre (PEC) Document que recull els valors, els objectius i les prioritats dactuaci, les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic, i que incorpora tamb la concreci dels currculums establerts per lAdministraci educativa que correspon fixar i aprovar al claustre, aix com el tractament transversal de leducaci en valors i altres ensenyaments. El projecte educatiu inclou els trets didentitat del centre, els principis pedaggics, organitzatius i el projecte lingstic.
Projecte interdisciplinari Programaci entre diverses rees dins duna metodologia de projectes de treball. En cada cicle deducaci primria s'ha de dur a terme com a mnim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l'aplicaci de coneixements de diverses rees. Projecte de recerca Conjunt dactivitats de descoberta i recerca realitzades per lalumnat de 4t dESO en equip, entorn dun tema transversal del currculum o focalitzat en un mbit determinat, per tal de comprovar el grau dautonomia de lalumnat i la seva capacitat per treballar en grup. Programaci anual Planificaci de la tasca educativa adreada a lalumnat de cada curs o cicle i per a cada rea, matria, mbit o projecte. Seqncia didctica Successi ordenada de les diferents fases de les activitats densenyament, daprenentatge i davaluaci. Temporitzaci Distribuci i ordenaci temporal dels continguts i les activitats duna rea, matria o mdul. Transferncia Capacitat daplicar a una situaci concreta coneixements, procediments o actituds apresos prviament en un context diferent. Transversalitat Des de la perspectiva dun currculum per competncies, la intersecci que sestableix en el tractament de continguts referits a aprenentatges fonamentals que sn presents en diferents rees o matries. Treball de sntesi Conjunt d'activitats d'ensenyament i aprenentatge fetes en equip, per desenvolupar competncies complexes i comprovar si s'ha aconseguit, i fins a quin punt, que l'alumnat sigui capa daplicar les competncies bsiques treballades en les diferents matries per a la resoluci de qestions i problemes relacionats amb la vida prctica. Integra continguts de diverses matries i admet diferents concrecions temporals. Es fa en els cursos de 1r, 2n i 3r dESO. Unitat didctica o de programaci Conjunt dactivitats densenyament i daprenentatge ordenades, estructurades i articulades per a la consecuci duns objectius educatius, amb un comenament i un acabament conegut, tant per al professorat com per a lalumnat, i que inclouen les activitats davaluaci.
Annex 3 . BIBLIOGRAFIA CAAS, A.; MARTN-DAZ, M.J.; NIEDA, J., Competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico: la competencia cientfica. Madrid: Alianza, 2007. COLL, C., Las competencias en la educacin escolar: algo ms que una moda y mucho menos que un remedio, Aula de Innovacin educativa, nm. 161, 2007. COLOMA, A.M.; JIMNEZ, M.A.; SEZ, A.M., Metodologas para desarrollar competencias y atender a la diversidad. Gua para el cambio metodolgico y ejemplos desde infantil hasta la universidad. Madrid: PPC, 2008. ESCAMILLA, A., Las competencias bsicas: claves y propuestas para su desarrollo en los centros. Barcelona: Gra, 2008. GIMENO, J., Educar por competencias, qu hay de nuevo? Madrid: Morata, 2008. GIRLDEZ, A., Competencia cultural y artstica. Madrid: Alianza, 2007. GOI, J.M., Desarrollo de la competencia matemtica. Barcelona: Gra, 2008. MARCHENA, N., Cmo trabajar las competencias bsicas? Sevilla: Fundacin Ecoem, 2008. MARCO, B., Competencias bsicas: hacia un nuevo paradigma educativo. Madrid: Narcea/MEPSyD, 2008. MARINA, J.A.; BERNABEU, R., Competencia social y ciudadana. Madrid: Alianza, 2007. MARTN, E.; MORENO, A., Competencia para aprender a aprender. Madrid: Alianza, 2007. MARTN, X.; PUIG, J.M., Les set competncies per educar en valors. Barcelona: Gra, 2007. MONEREO, C. (coord.), Internet y competencias bsicas: aprender a colaborar, a comunicarse, a participar, a aprender. Barcelona: Gra, 2005. MORILLAS, M.D. (coord.), Competencias para la ciudadana: reflexin, decisin, accin. Madrid: Narcea/Ministerio de Educacin y Ciencia, 2006. MORIN, E., Los siete saberes necesarios para la educacin del futuro. Barcelona: Paids, 1999. MORIN, E., Tenir el cap clar: per organitzar els coneixements i aprendre a viure. Barcelona: La Campana, 2001. PREZ, P.; ZAYAS, F., Competencia en comunicacin lingstica. Madrid: Alianza, 2007. PERRENOUD, P., Diez nuevas competencias para ensear. Barcelona: Gra, 2004. PUIG, J.M.; MARTN, X., Competencia en autonoma e iniciativa personal. Madrid: Alianza, 2007.
RICO, L.; LUPIEZ, J.L., Competencias matemticas desde una perspectiva curricular. Madrid: Alianza, 2007. SANMART, N., 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Barcelona: Gra, 2007. VIVANCOS, J., Tratamiento de la informacin y competencia digital. Madrid: Alianza, 2008. ZABALA, A.; ARNAU, L., Cmo aprender y ensear competencias: 11 ideas clave. Barcelona: Gra, 2007.

Del Curriculum A Les Programacions

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Del Curriculum A Les Programacions

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

UNA OPORTUNITAT PER A LA REFLEXI PEDAGGICA A LEDUCACI BSICA Mar de 2009

EL DESPLEGAMENT CURRICULAR EN EL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 3

LA PROGRAMACI ANUAL DE CENTRE

LA PROGRAMACI DE LES UNITATS DIDCTIQUES

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 2

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

EL DESPLEGAMENT CURRICULAR EN EL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 3

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Algunes preguntes clau a tenir en compte en aquest debat pedaggic sn:

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 4

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Competncies especfiques per conviure i habitar el mn

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 5

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Desenvolupament del currculum per competncies Competncies bsiques Objectius detapa

Objectius rees - matries

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 7

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 8

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Relaci competncies bsiques i rees / matries Competncies bsiques

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 9

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

3. Tractament de la informaci i competncia digital

5. Competncia daprendre a aprendre

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 10

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

6. Competncia dautonomia i iniciativa personal

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 11

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Les fases duna acci competent es podrien resumir:

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 12

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 13

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 14

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Els components de la programaci

QUAN I COM ENSENYEM?

PER A QU, QUAN I COM AVALUEM?

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 15

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

LA PROGRAMACI ANUAL DE CENTRE

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Vegeu la llista orientativa de verbs dacci a lAnnex 1.

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 17

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat - 19

DEL CURRCULUM A LES PROGRAMACIONS

EDUCACI PRIMRIA REA/ES: CURS/CICLE: OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES

TRIMESTRE: OBSERVACIONS: CONTINGUTS CONNEXIONS AMB ALTRES REES

CURS: 20..... 20......

Criteris metodolgics generals i datenci a la diversitat

ESO MATRIA/ES: DEPARTAMENT/S DIDCTIC/S: OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES

CURS: OBSERVACIONS: CONTINGUTS

CURS: 20..... 20......

CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES

Criteris metodolgics generals i datenci a la diversitat