MAURRAS A C ATA L U N YA

E L E M E N T S P E R A U N D E B AT
edici a cura de xavier pla

barcelona 2012

quaderns crema

Publicat per

quaderns crema
Muntaner, 4 6 2 - 0 8 0 0 6 Barcelona Tel. 9 3 4 1 4 4 9 0 6 - Fax. 9 3 4 1 4 7 1 0 7 correu@quadernscrema.com www.quadernscrema.com daquesta edici, 2 0 1 2 by Quaderns Crema, S.A.U. Aquest volum semmarca en els resultats del projecte dinvestigaci de la Universitat de Girona El nacimiento del escritor-periodista en Catalua (1909 -1936 ) ( ffi 2 0 0 9 -1 1 2 6 0 ), finanat pel Ministerio de Ciencia e Innovacin isbn: 978-84-7727-540-4 dipsit legal: b . 3 1 5 0 1 - 2 0 1 2 a i g u a d e v i d r e Grfica q u a d e r n s c r e m a Composici r o m a n y - v a l l s Impressi i relligat p r i m e r a e d i c i desembre de 2012

Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense lautoritzaci per escrit dels titulars del copyright, la reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol mitj o procediment mecnic o electrnic, actual o futurincloent-hi les fotocpies i la difusi a travs dInternet, i la distribuci dexemplars daquesta edici mitjanant lloguer o prstec pblics.

TA U L A xavier pla , Justificaci 7 jaume vallcorba , La influncia

de Charles Maurras a Catalunya 2 2

albert manent , Notes sobre la recepci

de Charles Maurras a Catalunya 2 8

stphane giocanti , Les Catalunyes de Charles Maurras 5 4 joaquim coll i amargs , La primera
recepci de Charles Maurras a Catalunya: regionalisme conservador i felibrisme abans de 1900 7 0

maximiliano fuentes , Tensions

i contradiccions. Charles Maurras i Eugeni dOrs dins lambient intellectual de les primeres dcades del segle xx 8 6

antoni mart monterde , Ernst Robert

Curtius, lector de Charles Maurras 1 1 0

slvia coll-vinent , Joan Estelrich

i Charles Maurras: histria duna seducci 1 5 1

francesc montero , LAction Franaise

i el Vatic: el(s) punt(s) de vista de Manuel Brunet 2 0 2

jordi amat , Guerra i poltica.

Usos de Charles Maurras en la premsa franquista 2 3 3

peter tame , Catalunya en lobra

del Robert Brasillach maurrassi Nota sobre els autors 2 5 6 2 8 3

JUSTIFICACI Xavier Pla

Lestranya influncia de Maurras maurici serrahima , Del passat quan era present, 28 maig 1965

Per qu tornar a Maurras? es preguntava, el mes de juny de lany 2005, el crtic francs Antoine Compagnon, autor dun assaig tan important com Les Antimodernes (traducci espanyola: Los antimodernos, Acantilado, 2007 ). s oport? s necessari? s legtim?, es demanava el professor del Collge de France i de Columbia University. En el seu article, publicat a la prestigiosa Revue dhistoire littraire de la France, Compagnon sexpressava amb una sinceritat autobiogrfica poc habitual en els estudis acadmics o en els articles erudits. Admetia sentir-se molt incomodat pel personatge estudiat, Charles Maurras, per afirmava que, essent ell alg que sinteressava sobretot per lestudi de la literatura francesa i, en especial, per la histria dels intellectuals a Frana i a Europa, no hi havia dia que no ensopegus, a les biblioteques i a les hemeroteques, amb el fatdic nom del principal dirigent de lAction Franaise. Ms intensament, s clar, en un perode histric concret: el de la cultura europea de lpoca de lentreguerres mundials: Examinant les antimodernes, cest-dire les modernes malgr eux, rsistant la modernit, depuis Joseph de Maistre, Chateaubriand et Baudelaire, la lecture de Maurras simposait, non pas lui-mme un antimoderne, mais la contre-preuve ou lantitype de lantimo

xavier pla derne. Noms a partir daquestes consideracions es pot entendre el perqu i labast de la reflexi i de les preguntes que Compagnon planteja en el seu text. Preguntes i reflexions compartides, en bona part, per exemple, pel desaparegut historiador angls Tony Judt el qual, en el seu assaig titulat, en traducci espanyola, Pasado imperfecto. Los intelectuales franceses 1944-1956 (Taurus, 2007 ), comparava la influncia de Maurras en el mn intellectual de lEuropa dels anys vint amb la que tot un Jean-Paul Sartre exerciria als quaranta. En les dcades anteriors a la Segona Guerra Mundial, escriu Judt, va ser lantirepublicana Action Franaise de Charles Maurras la que va modelar la vida cultural francesa, i va ser a travs de les seves ulleres que els intel lectuals francesos van observar la seva realitat poltica, de la mateixa manera que, desprs de 1944, va ser el Partit Comunista Francs (pcf ) i els intellectuals que es movien en la seva rbita els qui ho van fer. Charles Maurras (Martigues, 1868 - Tours, 1952 ) va ser un intellectual dextrema dreta, monrquic, felibre i antiromntic. Un escriptor francs de la mateixa generaci que Andr Gide, Paul Valry, Paul Claudel, Marcel Proust o Charles Pguy. Un crtic tan influent com Henri Bergson oMaurice Barrs. Un temible polemista poltic. Com el seu company de files Lon Daudet, un veritable exalador de la paraula pamfletria, que tant reivindicava Stendhal, Mistral i Proust, com atacava la Revoluci Francesa, reclamava el retorn de lantic rgim i proposava la descentralitzaci de Frana. Per tot aix, s ben clar, hauria estat una cosa si Maurras hagus mort lany 1920, o fins i tot el 1940. El primer Maurras s un nom que, malauradament, ja t poc a veure amb el segon o el tercer, amb lexcomunicat pel Vatic, amb el furibund antisemita, condemnat a mort lany 1945 per collaboracionista. Perqu lignominis final de Maurras, nacionalista exaltat, racista, partidari de lEspanya de

justificaci Franco, antigermanista i, paradoxalment?, collaborador del rgim de Vichy, ha convertit el seu nom i els seus llibres en un tab de la vida cultural i poltica francesa i europea. Tamb hi va haver un moment en la cultura catalana, des de finals del segle xix fins a la desfeta de la guerra, que al jard de lAteneu Barcelons, a les redaccions dels diaris i setmanaris de Barcelona, a les seus dels partits catalanistes, els noms dels dirigents poltics del partit Action Franaise, sobretot de Charles Maurras i de Lon Daudet, van seduir la major part de la intellectualitat catalana: de Santiago Rusiol a Josep Pla, dEugeni dOrs a Francesc Camb, de Joan Estelrich a J.V.Foix, de Josep M. Junoy a Just Cabot, de Sebasti Gasch a Manuel Brunet, de Pere Coromines a Josep M. Lpez-Pic, de Ramon Rucabado a Josep Farran i Mayoral, dEnric Jard a Josep M. de Sagarra, de Carles Card a Rossend Llates, de Ferran Soldevila a Joan Crexells, de Carles Sents a Joan Fuster Cal continuar? Sn nombrosos els testimonis que subratllen la presncia constant del diari LAction franaise i els noms dels lders del moviment poltic del mateix nom en les tertlies de lAteneu. Tant Josep M. de Sagarra com Josep Pla es refereixen sempre a Enric Jard com un dels grans introductors del pensament maurrassi a la tertlia. Sagarra no sest de dir que LAction franaise [] venia a ser els seu evangeli. Maurras, Daudet, Bainville constituen la trinitat de Jard (Memries, Barcelona, Aedos, 1954, p. 451 ). I, a El quadern gris, Josep Pla explica: La primera persona que sol arribar a la tertlia, havent dinat, s Enric Jard. Arriba caminant pausadament, portant sota el bra dos diaris: LAction franaise i LHumanit. Ja fa anys que Albert Manent, en un article decisiu (Notes sobre la recepci de Charles Maurras a Catalunya, avui dins Del Noucentisme a lexili. Sobre cultura catalana del nou-cents , Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997, pp.205-226 ),

xavier pla va repassar sumriament la recepci de Charles Maurras a Catalunya fent un encomiable exercici de comprensi i de contextualitzaci. Tota la generaci noucentista va llegir Maurras, tot el catalanisme poltic, de dretes (per tamb el desquerres: Antoni Rovira i Virgili), es va interessar, es va veure influt o com a mnim es va sentir interpellat per lideari dels lders de lAction Franaise. Tot el catalanisme poltic, tot el regionalisme que anys desprs va acabar adaptant-se al franquisme de grat o per fora va continuar exalant Maurras com si res no hagus passat, com si res no shagus trencat. Al final del seu article, Manent, que safanyava a declarar que volia contribuir a desfer nebuloses i tpics, reclamava que sestudis seriosament la figura i lobra de Maurras a Catalunya. Quina enorme paradoxa, que el catalanisme poltic conservador es modernitzs i reformuls fonamentant-se, en part, en un moviment reaccionari que va derivar cap a un feixisme francs guerracivilista que va negar taxativament, i des del primer moment, qualsevol opci poltica al nacionalisme catal En tot cas, sembla que la recepci de lAction Franaise a Catalunya s sempre parcial i interessada (noms sen destaquen alguns dels seus punts doctrinals i daltres, com el monarquisme, sempre sn silenciats). La presncia de lAction Franaise a Catalunya t un vessant clarament esttic que potser, certament, com ha assenyalat Enric Ucelay Da Cal al seu llibre El imperialismo cataln. Prat de la Riba, Camb, DOrs y la conquista moral de Espaa (Barcelona, Edhasa, 2003, pp.425-430 ), s ms deutor de Maurice Barrs que del mateix Maurras. De vegades, s clar, la presncia dels lders del moviment devia venir condicionada decisivament per les relacions personals entre escriptors, com passava amb lamistat entre Santiago Rusiol i Lon Daudet, que va propiciar que aquest ltim, per exemple, prologus la traducci francesa de Le Cata

justificaci lan de la Manche (publicada per ditions Plon lany 1923 ) i lesments sovint en els seus Souvenirs (1920 ). Tant Josep Murgades, en els seus estudis sobre Eugeni dOrs, com Jaume Vallcorba, en el seu assaig Noucentisme, mediterraneisme i classicisme (Quaderns Crema, 1995) i en el seu article La influncia de Charles Maurras a Catalunya, El Pas, 25-12-1982, han reclamat en ms duna ocasi poder entendre per qu la intellectualitat catalana (com leuropea en general: recordem els casos ms significatius de T.S.Eliot i dEzra Pound) va quedar enlluernada pel llenguatge, lestil, els arguments i lesttica de Maurras. Tamb lhistoriador Pedro Carlos Gonzlez Cuevas ha repassat acadmicament la presncia poltica de Maurras a Catalunya i a Espanya, assenyalant els parallelismes possibles amb Enric Prat de la Riba i la Lliga Regionalista, i amb Eugeni dOrs i el Noucentisme, entre altres (vegeu Charles Maurras y Espaa, Hispania, vol. 54, nm 188, Madrid, csic , 1994, pp. 993-1040, i Charles Maurras en Catalua, Boletn de la Real Academia de la Historia , vol.cxcv , Quadern II, 1998, pp.309-362 ). El provenalisme maurrassi, com ha mostrat brillantment el professor de la Universitat de Girona August Rafanell al seu volumins i estimulant La illusi occitana (Quaderns Crema, 2006), va ajudar a establir slids lligams amb escriptors, poltics, intellectuals, artistes (recordem noms Arstides Maillol o Manolo Hugu) i tamb amb els fillegs occitanistes, s clar. Eren uns moments en qu el Rossell encara aspirava (i aconseguia) tenir un cert protagonisme poltic i cultural tant al Nord com al Sud de lAlbera, i alguns dels seus dirigents poltics, com el diputat de la Cerdanya Edmond Brousse, o el bisbe Carsalade, o el Mariscal Joffre, mereixerien tamb ser estudiats amb molta ms profunditat en el seu vessant de passeurs culturals i ideolgics francocatalans.