NIETZSCHE Filosofia vitalista de Nietzsche: -Vida= fenomen fsic i biolgic com el substrat instintiu i primari que produeix els

fenmens concrets. -El cultiu de lesttica que proposa Nietzsche est lligat al desplegament i desenvolupament del llenguatge. -Reivindicaci del llenguatge: exercici de la filosofia, pretn desemmascara la persistncia de lidentificador metafsic propi de la cultura europea, lidealisme, i les doctrines que han intentat desentendres daquest i de la metafsica. 1.APOLLO I DIONS -Tendncia apollnia: Racionalitat, simetria, ordre, proporci, bellesa a travs de la forma i la mesura ideals. Hi regeix un principi dindividuaci: identitat exacta. Racionalisme grec, Scrates, Plat i Aristtil van transmetre a la filosofia europea aquesta postura. -Tendncia dionisaca: busca la fecunditat, els impulsos creatius i espontanis de la voluntat , el moviment sovint desordenat i irracional. Msica, dansa, poesia, obres teatrals. *OPOSICI ENTRE LAPOLLINI I EL DIONISAC La vida es resol en una oposici contnua on el que s apollini soposa al dionisac. En la cultura europea ha predominat lapollini encara que el dionisac mai no ha desaparegut i sempre ha buscat la manera de sobreviure. Nietzsche proposa com a ideal vitalista de la cultura la substituci de lesperit apollini pel dionisac, per finalment evoca que es reconeguin les dues tendncies, ja que la vida es nodreix i sexpressa en la necessitat que tenen doposar-se mtuament. 2. LA DECADNCIA DE LA FILOSOFIA EUROPEA Nietzsche defensa que la filosofia va perdre lesplendor que va assolir en els presocrtics ( Herclit). Considera Scrates com el gran pervertidor de la veritat. Considera que la filosofia europea entra en un llarg perode dabatiment i manca de vitalitat. -La crtica a la tradici filosfica Les principals causes de la decadncia : +El racionalisme: Insistncia en atribuir realitat exclusivament a les conclusions de la ra i tan sols aparena o engany a les dels sentits. +El canvi de teories: Substituci constant de teories , duns dols per uns altres. Obstinaci per respostes definitives DEVALUA LIMPULS VITAL que pot existir en el pensament. +El cristianisme: Influncia decisiva en el decandiment de la filosofia i cultura europea. La gran importncia moral que satorga en el cristianisme al sacrifici dapetits i passions. La ponderaci de la humiliaci, fins i tot de la mort, com a instrument redemptor de la salvaci.

La intensa utilitzaci per part dels telegs cristians del pensament de Scrates, Plat i Aristtil per les seves doctrines. Afeblir la idea de virtut com a fora, noblesa i poder vital, ressentiment contra la vida heretat del judaisme. +Influx del cristianisme en la filosofia europea: Actitud de submissi freqent que constata en moltes de les seves doctrines morals. 3. MORAL DESCLAUS I MORAL DE SENYORS -Moral desclaus: criteri de comportament pel qual la conducta humana se sotmet a una llei considerada divina o procura uns bns i valors que es tenen per objectius o se subjecta a lleis i imperatius de carcter universal. Iguala tots els individus i promou laugment del prosme, per semmotlla al que ve imposat. s una moral passiva, no crea nous valors. Instint de venjana contra qualsevol forma de vida que fos superior. -Moral de senyors: criteri de comportament pel qual la conducta humana aspira a una superaci constant personal ms que al respecte de lleis i valors establerts. Tendeix a lautenticitat. 4. EL NIHILISME Tracta dexpressar el no res , labsncia de fonaments metafsics en el saber i les valoracions morals, s una constant. El no-res ha acabat imposant-se finalment a lidealisme. El nihilisme s una constataci del dest de la cultura europea. Es pot constatar de manera expressiva el dest nihilista de la cultura europea en dos fenmens moderns que per a Nietzsche tenen una rellevncia particular: +Predomini de la moral desclaus: Prevalgut la moral desclaus sobre la moral de senyors. +Desconeixement prctic de la mort de Du: que exhibeixen amb freqncia les doctrines filosfiques mateixes, obstinades a demostrar racionalment que Du no existeix. *TIPUS DE NIHILISME +Nihilisme pessimista: Propi de qui es deixa abatre per la constataci de la mort de Du i actua com si no hagus esdevingut, resignant-se a viure o abandonat lexercici valoratiu de la moral. +Nihilisme optimista: Ms creatiu , propi de qui assumeix la vida sense ressentiment contra ella pel fet de veures obligat a viure. Es propi daquells que regint- se per la moral de senyors, no renuncien a crear, encara que no puguin recorrer seguretats o fonaments racionalistes, malgrat que Du sigui mort. s necessari assumir adequadament el nihilisme la qual cosa fa que lhome visqui i faci valoracions dacord amb el que s propi de la vida humana. *EL SIGNIFICAT DE LA MORT DE DU

Du ha mort s la mxima expressi del nihilisme. Nietzsche entn per Du lltim fonament ideal i abstracte dels valors religiosos i culturals que han predominat a Europa. La idea de la mort de Du est relacionada amb el nihilisme. Lacceptaci de la primera equival a transformar la segona. Es transforma el nihilisme en exercici renovador de filosofia. s una ocasi per buscar i cultivar valors nous vinculats a la creativitat, la invenci, la sensualitat, la vida s autosuperaci, per ja no hi ha res superior a les possibilitats humanes de superar-se. 5. LA VOLUNTAT DE VIURE A LA VOLUNTAT DE PODER El vitalisme de Nietzsche deu molt a la influencia de Schopenhauer, en particular la importncia que aquest autor reconeix a la voluntat com a factor de coneixement. Schopenhauer: vida, voluntat de viure Nietzsche: representa la vida com una apassionada voluntat de poder, com la prpia lluita de qui s viu per sobreviure, superant-se a si mateix. *LA VOLUNTAT DE PODER -Voluntat com a esdevenir: canvi constant -Voluntat en la naturalesa mateixa: la vida est regida per la voluntat de poder evidenciada en la lluita constant de tots contra tots que es constata en la naturalesa. La voluntat de poder s present en tots els ssers vius, amb major o menor grau. -La voluntat de poder com a superaci de si mateix: Fenomen moral, sexpressa en la conducta humana. Per tant imposar als altres criteris religiosos o poltics que la reprimeixin en nom dalguna cosa distinta superior a ella o no reconixer que s ella la que regeix fins i tot en els qui la reprimeixen , expressar ressentiment contra la vida. S AFIRMACI DE LA VIDA, DESENVOLUPAMENT INDIVIDUAL, CREIXEMENT, NO DOMINI O SUBMISSI DELS ALTRES, QUE S MS PROPI DELS DSPOTES I DOGMTICS. 6. NECESSITAT DE CREAR NOUS VALORS Si la filosofia assumeix sense complexos tot el que indueix al nihilisme, acabar per substituir els valors propis de la debilitat i submissi. Crtica als valors dominants: -Valors aportat pel platonisme: metafsica de ficci dun mn transcendent, racionalisme i rebuig del sensible, menyspreu per la vida en aquest mn. -Valors del cristianisme: debilitat, valors que Nietzsche considera negatius, prosme, passivitat -Ideals de la cincia de la revoluci cientfica: Ra com nic model de saber , importncia de les normes i sistemes. *TRANSVALORACI DELS VALORS Metfores que utilitza Nietzsche per expressar el seu pensament shan dentendre precisament com a representacions dels nous valors que sorgeixen en superar la por atvica al nihilisme: -A travs de ls dexpressions com la mort de Du, la moral de senyors i la moral desclaus o la voluntat de poder, Nietzsche ja est construint valors nous.

-Qui cultiva nous valors no desconeix, no obstant aix, la moral ni les teories filosfiques que lhan promogut des dantic, sovint ho mira tot amb uns altres ulls : ho INTERPRETA I VALORA DES DUNA ACTITUD ESTTICA NOVA. 7. LETERN RETORN I EL SUPERHOME *LETERN RETORN: Perenne repetici del temps , dels instants, que priva de carcter definitiu qualsevol esdeveniment. No sentit lineal. Cada instant es produeix infinites vegades. Estimar la vida s voler que es repeteixi. Nietzsche pretn elaborar una doctrina antimetafsica del mn sensible, s a dir, concebre aquest mn aparent, com lnic mn. Nova concepci helicodal del temps. A travs de letern retorn, Nietzsche afirma la vida , amb el desig que es repeteixi infinites vegades. AMOR FATI . *SUPERHOME : s en el cam del superhome qui cultiva tant els valors apollinis com els dionisacs, qui copsa el no-res i la mort de Du amb voluntat de poder, qui es regeix per una moral de senyors , qui assumeix sense ressentiment i amb alegria letern retorn de la vida. Per tant aspirar al superhome no s fcil, s una cosa subtil que exigeix aprenentatge i comporta assumir riscos i contradiccions. -TRANSFORMACI DE LHOME EN SUPERHOME Procs de transformaci: + El camell: lhome s al principi un animal de crrega: accepta la vida resignant-se a la seva imposici i a les seves dificultats. +el lle: Lhome-camell cansat de la crrega que suporta es rebella contra el seu amo i el fa caure. Es converteix en aquell moment en lhome-lle, amo de si mateix, que exerceix la seva voluntat. +El nen: Lhome-lle es va desfent de la seva crrega a crear valors nous, aprenent, finalment a viure duna manera creativa i feli. ACCEPTA LA INNOCNCIA DE LESDEVENIR. El superhome coneix la mort de Du, no pensa en un ms enll, sin que estima la vida, la terra. Predominen els nous valors nous, la voluntat de poder. s lesperit lliure , el fort, que s qui no necessita la massa per autoafirmar-se en contraposici amb el feble.