Orquestra Simfnica del Conservatori Municipal de Msica de Lleida

Audici escolar

Lorquestra simfnica
Dossier pedaggic per al professorat

Patrocinador de les audicions escolars del curs 2010/2011

Organitza: Auditori Municipal Enric Granados i Institut Municipal dEducaci

ndex:
1. FITXA TCNICA............................................................................................ 3 2. PRESENTACI ............................................................................................. 3 3. OBJECTIUS................................................................................................... 4 4. CONTINGUTS ............................................................................................... 4 5. GUIA DEL CONCERT ................................................................................... 5 6. PROPOSTES DIDCTIQUES ....................................................................... 6 7. DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS............................................... 9

1. FITXA TCNICA Ttol: Lorquestra simfnica

Durada: 1 hora Lloc: Auditori Enric Granados, Sala 1. Data: 22 de febrer de 2011 Intrprets: Orquestra Simfnica del Conservatori Municipal de Msica de Lleida Direcci musical: Dolors Ricart i Amans

2. PRESENTACI
Lobjectiu daquestes audicions s apropar al pblic infantil la gran orquestra aix com tamb el repertori dels darrers 400 anys. LOrquestra Simfnica del Conservatori de Lleida collabora des de fa anys amb el programa educatiu organitzat des de lIME i gestionat per lAuditori Enric Granados, programant audicions per a escolars. Aquesta activitat est adreada a lalumnat de 5 de Primria. A travs dun concert comentat mostrarem als alumnes levoluci de la formaci orquestral al llarg del temps. A ms a ms dels exemples musicals tamb es treballar el saber escoltar i comprendre la msica orquestral, aix com tamb practicar el saber estar. Cal recordar que aquests alumnes de lorquestra no sn professionals i que el repertori seleccionat est en funci de les seves necessitats educatives. Per tant sintenta adaptar part del repertori que treballen durant el curs als continguts daquestes audicions. Recordeu que lactivitat acabar un cop hagueu comentat laudici a classe amb els vostres alumnes, desprs dhaver assistit al concert. s possible que sorgeixin preguntes i comentaris que profunditzin en els objectius per als quals els heu portat a lAuditori.

3. OBJECTIUS
Lobjectiu principal daquestes audicions s que lalumnat sapropi a laltra msica. Msica que, en molts casos, no han sentit mai en directe. s, doncs, molt important que els nens i nenes estiguin motivats i amb predisposici per viure la seva prpia experincia. Apropar la msica simfnica als alumnes. Viure lexperincia de sentir la msica en directe. Escoltar la msica composta per autors de diferents poques i pasos. Escoltar i identificar les seccions i instruments de lorquestra simfnica. Conixer els diferents instruments que integren lorquestra simfnica. Observar levoluci que ha tingut lorquestra al llarg de la seva histria. Conixer i contextualitzar la msica i els autors del repertori. Observar i valorar el treball collectiu com una forma daconseguir resultats musicals beneficiosos per un mateix i pel grup. Gaudir de la interpretaci musical en directe.

4. CONTINGUTS
- Lorquestra simfnica: Secci de corda: - Violins primers - Violins segons - Violes - Violoncels - Contrabaixos Secci de vent fusta: - Flautes - Obos - Clarinets - Fagots - Saxo

Secci de vent metall: - Trompes - Trompetes - Tromb - Tuba Secci de percussi: - Timbales - Plats - Caixa

Levoluci de lorquestra des del Barroc. Progressiu engrandiment de la secci de vent i percussi en instruments i de la corda en nombre. poques i estils de la histria de la msica: Barroc, Classicisme, Romanticisme, Nacionalisme, Segle XX. Context histric, social de les poques. Caracterstiques per reconixer la msica de cada poca. Compositors representatius de cada poca. Les frase, tema i forma musical. La varietat de carcters de la msica. El concert en directe. Atenci i concentraci. Respecte i valoraci del treball collectiu.

5. GUIA DEL CONCERT

El concert sinicia situant-nos en la formaci de lorquestra des del barroc i finalitzar en la msica del segle XX. Es presentaran els instruments que constitueixen lorquestra a mesura que vagin incorporant-se a lorquestra. Cada instrument oferir un breu fragment per a que els alumnes naprecin les qualitats sonores i puguin diferenciar-lo dels altres. El repertori es determinar en funci de les necessitats de formaci de lorquestra sempre mirant doferir varietat en estils (des del Barroc fins al s. XX).
5

6. PROPOSTES DIDCTIQUES
Aquestes propostes se sumen als molts recursos que teniu els mestres per treballar els instruments de lorquestra a laula. Sn simples i humils propostes per a que vosaltres els mestres creeu, inventeu i adeqeu les activitats pel vostre alumnat. 1. VEURE, TOCAR, ESCOLTAR Sempre hi ha nens a classe que toquen instruments musicals fora de lescola. Fer-los-hi portar en ocasions concretes s til perqu els altres alumnes escoltin el so en directe i tamb que puguin tenir linstrument a les mans. s interessant proposar als nens i nenes de la classe que provin de tocar linstrument. La dificultat que aix representar sovint els fa valorar i respectar els instrumentistes. 2. FULLEJA EL TEU LLIBRE DE MSICA Buscar fotos al llibre de msica on hi surtin diferents instruments. Dir-ne el nom en veu alta el ms fluidament possible. 3. BUSCA LES 7 DIFERNCIES Oferir dues fotografies, luna dun viol i laltra dun contrabaix. Buscar les 7 diferncies. Compte!: no sn diferncies visuals (color de la fusta...), han de ser ms importants. Acabeu sempre lexercici posant un exemple sonor de cada instrument. El nombre de diferncies s inconcret. Podeu anomenar les ms representatives.

Un altre dia podeu repetir lactivitat amb lobo i el fagot, la trompa i la trompeta o els instruments que us sembli. Si voleu anar ms enll, tamb podeu preguntar en qu sassemblen aquests instruments: el fagot i el violoncel, viol i obo, etc. 4. COM ELS POSEM? A partir del coneixement de les seccions de lorquestra (corda, fusta, metall i percussi) intentem organitzar-les. La conclusi final ens portar a posar els instruments ordenats per volum sonor: els que sonen ms fluix davant, els que sonen ms fort darrere.
6

Ara ordeneu els instruments dins de cada secci. Habitualment desquerra a dreta o de davant a darrere dagut a greu. Les formes de col.locaci dels instruments dins lorquestra sn diverses, baseu-vos en algun esquema visual que ja tingueu a la classe o al llibre i que els alumnes coneguin. Ens atrevim a canviar-los? Les trompetes davant. Quins inconvenients hi hauria? 5. ENDEVINALLES Jugar al joc de les endevinalles. Un alumne es posa davant dels altres i fa veure que toca un instrument durant 10 segons. Desprs daquest temps, els nens individualment o per equips proposaran quin s linstrument imitat. Amb alguns instruments s ms difcil. Hauran de fixar-se b en la grandria, la collocaci dels llavis, de les mans, el carcter de linstrument (flaut-flauta), etc. 6. FEM HISTRIA Cal que transmetem la necessitat a lalumnat de la vivncia histrica. El que per avui s vell per nosaltres pels nostres pares era nou. La idea de que som diferents, moderns i de que fem coses especials ha estat present en moltes poques de la histria. Escriure el nom de les poques de la histria de la msica: Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, Classicisme, Romanticisme i S.XX desordenades per la pissarra. En grups demanar-los que les ordenin. Corregir afegint grfic temporal. Es pot fer utilitzant la pissarra, una corda o qualsevol objecte que ens ajudi a identificar de forma grfica la durada de les poques. Romanticisme Renaixement Edat mitjana Classicisme

Els segles XIX i XX podeu concretar-los tant com vulgueu (possiblement han sentit a parlar de Nacionalismes, Impressionisme...). Puntualitzar que lorquestra apareix com a tal a partir del barroc.
7

Segle XX

Barroc

7. PLUJA DE COMPOSITORS Els alumnes acostumen a conixer noms de compositors. Apuntar-los a la pissarra. Si prviament hem fet el grfic temporal podem situar-los en cada poca. Farem adonar-los del poc equilibri entre poques que hi ha en nombre de compositors. Per qu? 8. COM SONA UNA ORQUESTRA? Discriminaci auditiva. Quan sona una orquestra i quan no? Escoltar tres fragments musicals breus per diferents formacions instrumentals. Podeu utilitzar fragments interpretats per: piano i viol, quintet de metall, quartet de corda, piano sol, violoncel sol, cobla tres quartans, cobla, banda, quartet de jazz, grup de rock. En cada grup de tres audicions nhi haur dhaver una que sigui per orquestra (pot ser corda sola o simfnica). 9. EL MS VELL I EL MS NOU Escoltar tres fragments musicals breus per orquestra i demanar-los que els ordenin cronolgicament visualitzant la quantitat de msics que tindrien sobre lescenari. Tamb els farem adonar dalgun aspecte estilstic que els ajudi a orientar-se. Proposta daudicions: Concert per piano nm. 19 de W.A. Mozart Cnon en Re de J. Pachelbel. Concert per viol solista de A. Vivaldi. La consagraci de la primavera de I. Stravinsky 5a Simfonia de Beethoven. Simfonia del Nou mn de A. Dvorak Cats de A. L. Webber El trencanous. P.I. Txaikovski Suite en Re de J.S. Bach Laprenent de Bruixot de P. Dukas Simfonia Fantstica. H. Berlioz Valsos de J. Strauss Concert nm. 1 per viol de B. Bartk

s important que trieu fragments orquestrals que us agradin, que formin part de les vostres melodies preferides. Els alumnes perceben qu s el que ens emociona.
8

7. DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS 7.1. Evoluci de lorquestra

Actualment anomenem orquestra a una agrupaci instrumental formada bsicament per instruments de corda i amb instruments de vent i percussi. Aquesta definici tan senzilla t una Introducci a la formaci de lorquestra: Grcia i Roma A lantiga Grcia i Roma, la paraula orquestra (orchestra) volia dir el lloc del teatre on el cor interpretava les seves danses i cantava. Tot i que s sabut que en aquella poca hi havia instruments musicals, aquests sutilitzaven pels combats entre gladiadors, la celebraci dactes civils i religiosos, per acompanyar les desfilades militars, etc. Edat Mitjana i Renaixement La msica s bsicament vocal. Els instruments acostumen a doblar les veus o a interpretar partitures escrites per ser cantades. Per tamb hi haur la msica instrumental, sense ser massa important quins instruments i la quantitat havien dinterpretar la partitura. Barroc s a partir del Barroc que els instruments de la famlia de corda sestandarditzen amb laparici del viol, la viola, el violoncel i el contrabaix. Els quals seran la base de lorquestra barroca, juntament amb el clavicmbal. Tot i aix hi havia instruments que avui han passat de moda i que no es fan servir en lorquestra com la viola de gamba, la viola damore, el violino piccolo, el llat o la flauta de bec (o dola). Tamb hi pot haver algun instrument de vent com la flauta, lobo o el fagot. Menys habitual serien instruments de la famlia de vent metall i de percussi. Lorquestra tocar concerts en els quals un o uns instruments solistes (concertino) dialoguen (concertare) amb el grup (tutti). Una gran aportaci de lorquestra barroca va ser el naixement de la figura del director que habitualment tocava el clavicmbal.

Classicisme Sestabilitza durant aquest perode la part del vent. Apareix el clarinet que rpidament passar a ser un instrument de lorquestra. Per tant una orquestra del classicisme bastant habitual tindria: violins 1 violins 2 violes violoncels contrabaixos 2 Flautes 2 Obos 2 Clarinets 2 Fagots 2 trompes 2 trompetes Timbales

Romanticisme Especialment a partir de Berlioz, lorquestra incorpora nous instruments, sobretot de metall. s clar que tamb hauran daugmentar la quantitat dinstruments de corda, ja que el volum del vent sobrepassa de molt el dels instruments com el viol. Els grans romntics com Wagner, Malher, Bruckner o Richard Strauss van composar obres per formacions de fins a 100 instrumentistes. Wagner, per exemple, es va inventar nous instruments, entre ells una espcie de tuba anomenada tuba wagneriana. Aix doncs, una orquestra del s. XX podria ser aix: violins primers violins segons violes violoncels contrabaixos 1 flaut 2 Flautes 2 Obos 1 corn angls 2 Clarinets 2 Fagots 1 contrafagot 4 trompes 3 trompetes 3 trombons 1 tuba Timbales Bombo Tambor Plats Triangle Xilfon Gong Campanes tubulars ...

Fins i tot en algunes obres podem trobar instruments com larpa, el piano, lorgue, el saxo, etc.

10

7.2. Els instruments de lorquestra

Els instruments de corda Sn la majoria entre els instrumentistes de lorquestra. La corda s lorquestra bsica. Hi ha molt repertori escrit noms per agrupacions de corda. El so s agradable i ser la base. Diem que el viol i la seva famlia sn instruments de corda FREGADA, perqu necessitem un arc per fer-los sonar. Aquest arc consisteix en una fusta a la qual estan lligats pls de cua de cavall amb resina que produeixen el so en contacte amb la corda de linstrument. Les parts dels instruments de corda fregada sn comuns a tots. Aquest s un viol:

Viol s linstrument que toquen ms msics de lorquestra. Els violins toquen distributs en dues veus, els violins primers i els violins segons. s de la famlia de la corda fregada. Tot i que sembla fcil de construir, saps que el formen ms de 70 peces?

Viola s ms gran que el viol, aproximadament uns 10 centmetres, la qual cosa fa que sigui difcil diferenciar-la a simple vista del viol. Com que s ms gran que el viol i t les cordes diferents, t un so ms avellutat i greu.
11

Violoncel Com que s tan gran no laguanta el msic amb els braos. Cal suportar-lo a terra amb la pica (ferro que posa en contacte linstrument amb el terra). Com que s molt ms gran ser encara molt ms greu que la viola. Diuen que el so del violoncel s el que ms sassembla a la veu humana. Contrabaix T algunes diferncies amb els altres de la famlia. Per exemple, la forma de la caixa. s linstrument ms greu de la famlia. Com que s molt gran, t fama de lent i acostuma a fer lacompanyament. Poques vegades els compositors li encomanen la melodia.

Instruments de vent fusta Produeixen el so grcies a la vibraci de la columna daire de linterior del tub. Tot i que la flauta travessera est feta de metall, pertany a la famlia de la fusta. Lembocadura s la pea de linstrument que toca als llavis. Hi ha tres tipus dembocadures en els instruments de fusta: de llengeta simple (clarinet) de llengeta doble (obo, fagot) de bisell (flauta travessera)

Aqu tens una imatge de la flauta travessera (1), lobo (2), el clarinet (3)i el fagot (4).

Flauta travessera Encara que actualment s un instrument de metall, en els seus orgens era de fusta. Les flautes ms bones poden estar fetes fins i tot dor.
12

Diuen que t els orgens a Xina cap al 900 a. C. Actualment t un sistema de claus que aconsegueix tapar una trentena de forats.

Obo Instrument de doble llengeta, construt de fusta. Si ens fixem en els instruments tradicionals de Catalunya, seria de la famlia de la gralla, la tenora o la tible. Com la flauta tamb tenen claus que permeten als instrumentistes tapar combinacions de forats impossibles. Els faria falta deu dits ms! Clarinet s habitual que estigui construt en fusta. T una sola llengeta que tapa un gran forat de lembocadura. Hi ha diferents instruments dins de la famlia: el sopranino (ms petit), el contralt ,el baix i el contrabaix sn els ms habituals. A partir de lpoca de Mozart (classicisme), el clarinet ser un instrument imprescindible a lorquestra. Fagot s linstrument ms greu dels de fusta. T un tub que medeix 2,4 metres que estan disposats dins dun cilindre de fusta que no en t ms de 1,2. Com que s greu, acostumava a doblar els violoncels i els contrabaixos a lorquestra barroca. Poc a poc, el seu so nasal i particular far que ocupi el seu lloc nic en lorquestra.

Instruments de vent metall Estan fabricats amb aliatges de metall. Tots disposen de pistons per poder aconseguir les diferents altures de les notes. s doncs amb els pistons que aconseguim allargar o escurar el tub. A partir daquest so bsic i amb diferents variant com la intensitat de laire, direcci, etc. aconseguim el que anomenem els harmnics, amb els quals saconsegueix fer notes de lescala. Lembocadura t forma dembut i el msic lha de fer vibrar.

Trompa Instrument amb un timbre molt emparentat amb els de la famlia de la fusta. Consisteix amb un tub enrotllat que es toca amb la m dreta dins de la campana i lesquerra fa servir els pistons.
13

Si la desenrotllssim mediria ms de 3 metres de llarg!

Trompeta Instrument molt utilitzat en les bandes militars, el jazz o el pop rock. T un so brillant i intens. Ha patit moltes remodelacions al llarg de la histria. Lactual trompeta de lorquestra simfnica est en si bemoll.

Tromb de vares Hi ha dos tipus de trombons, el de vares i el de pistons. El de pistons funciona igual que la trompeta: quan utilitzem un pist fa que els cilindres interiors varin la llargada del tub i aconseguim diferents altures de les notes. El tromb de vares s lutilitzat a lorquestra simfnica i enlloc de pistons utilitza una vara, que de forma molt visual i clara, allarga i escura el tub de ressonncia. Tuba s linstrument ms greu (i per tant ms gran) de vent-metall, o sigui que seria com el contrabaix s a la corda. La seva participaci en lorquestra comen a finals del segle XIX i acostuma a tocar juntament amb els trombons.

14

Percussi

A lorquestra del segle XX la famlia de la percussi creix espectacularment per aconseguir nous timbres que nenriqueixin els colors sonors. El repertori de laudici de lOrquestra Simfnica del Conservatori de Lleida noms inclou les timbales. Timbales Sn un instrument daltura determinada en funci de la tensi de la membrana. Aix vol dir que cada timbala fa una nota concret (do, re, mi....). Sobre lescenari pot haver-hi des dun mnim de dues timbales fins a 4 o 5, en funci del repertori que interpreti lorquestra. La membrana es percudeix amb les baquetes, que habitualment acaben amb un folre ms o menys dur que dna ms o menys concreci al so.

15