Solucionari (Valor/ Mar & Strubell) Opci A Text: Enric Valor, Cicle de Cassana. Temps de batuda, Valncia: Ed.

Tndem Edicions, 1991, p. 38-39. 1. Comprensi del text Es donen suggeriments noms sobre aquelles qestions ms complexes i que conv posar en com entre tots els correctors. a) Descriu el tema i les parts bsiques del text [1 punt: 05 pel tema; 05 per les parts] Tema: La maduresa duna persona jove que assumeix responsabilitats laborals i familiars Parts bsiques del text: sestructura en tres parts. - Primer i segon pargrafs (l. 1-12). Presentaci del context temporal i espacial, de lestat fsic del protagonista i de la faena que aquest comena a fer. Descripci general de la fbrica de calcer i del paisatge dins el qual es troba aquesta. - Tercer pargraf (l. 13-21). El protagonista explica en qu consistien les tasques que havia de fer en la secci de la fbrica a qu lhavien assignat. Ac es donen dades sobre lorganitzaci rutinria de la faena, sobre la supervisi que exercien damunt dell altres operaris i sobre els materials amb qu treballaven. - Quart pargraf (1. 22-31). El protagonista reflexiona sobre el seu estat anmic. Laccs al mn laboral en la fbrica de calcer li genera sentiments contraris. Duna banda, una certa frustraci, ats que la faena (rutinria, manual i en srie) no respon a les seues expectatives inicials i representa un canvi profund en la seua vida; duna altra, se sent estimulat i encoratjat perqu pot collaborar econmicament al manteniment de la seua famlia, que es troba en una situaci difcil. b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies [1 punt] Resposta semioberta. c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text [05 punts: 025 per la tipologia; 025 pels trets] s un text narratiu, amb elements descriptius (fragment duna novella). Alguns trets remarcables daquesta mena de textos observables ac poden ser: - El text presenta, en bona mesura, la seqncia narrativa: al primer i segon pargrafs, hi ha el plantejament de la situaci (hivern, una fbrica de calcer); al tercer pargraf, el nucli de la histria (les tasques rutinria i en srie), i, al quart pargraf, la conclusi (estat anmic en qu es troba el personatge arran dels canvis laborals i personals). Sestructura a lentorn del fil narratiu que va des de una visi general de la situaci (localitzaci temporal i espacial de lacci) i continua descendint a un mbit cada vegada ms concret: la fbrica de calcer, la tasca que hi fa el protagonista i lestat anmic daquest. La narraci recolza sobre la presentaci de la nova situaci laboral i personal del protagonista. - Hi ha la veu del protagonista que narra lacci. - Hi predomina limperfet dindicatiu. - Hi ha personatges: el protagonista, loperari que el supervisava, el vell encarregat.

d) Identifica i justifica les marques de modalitzaci del text. [05 punts: 025 per tret] Ats que el text narra com experimenta el protagonista els canvis laborals i personals que afectaven la seua prpia vida, hi ha una notable modalitzaci; cf. trets com ara els segents: - La situaci s presentada segons una perspectiva subjectiva, personal, vivencial. - El text s narrat en primera persona. - Hi ha, sobretot, elements lxics i fraseolgics de caire valoratiu arreu del text. Noms com a exemples, es pot remarcar a) al primer pargraf: . rem en ple hivern, i jo tenia els meus peus que no sabia de qui eren: enfredorits, gelats [...] (l. 1 i 2): presncia explcita del pronom fort de primera persona, s del possessiu seguit duna part del cos, dun fraseologisme de carcter intensiu (tenia tant de fred que...) i dadjectius de carcter valoratiu i en graduaci de menys a ms intensiu. . Tamb em feien mal els dits tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mnec i els senzills patrons de cart durssim [...]: presncia delements que remarquen la dificultat de la tasca que havien encomanat al protagonista i la duresa amb qu aquest la vivia. b) al segon pargraf: . enormes sales, gent atrafegada (l. 7), mquines estranyes i sorolloses, confusi dordres (l. 8.), atordidor empresonament (l. 9), etc.: adjectius i noms que incideixen sobre la sensaci de novetat i, en bona part, de rebuig o desorientaci del protagonista dins la fbrica; em semblava: verb dopini; aconhortadora evasi (l. 10), llunyanies rides (l. 11), una claredat de cel lmpid i eixut (l. 13): ladjectivaci mostra com percep el protagonista loposici entre la fbrica (mbit tancat i confs) per oposici al paisatge que albira per les finestres. Etc. 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt: 025 per cada resposta correcta. Si contesten malament, cada error descompta 025] 1. hivern (lnia 1): oberta 2. disposades en (l. 3): sonora 3. plens de (l. 7): sonora 4. aleshores (l. 24): oberta b) Torna a escriure el primer pargraf del text ajustant els temps verbals a aquest inici de text: Som en ple hivern.... Subratlla els canvis que faces. [1 punt: 0143 punts per cada canvi ben fet] Som en ple hivern, i jo tinc els meus peus que no s de qui sn: enfredorits, gelats materialment, penjant de lalta banqueta on sec davant una de tantes taules de la secci de tallat disposades en quatre rengleres paralleles, a propsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates. Tamb em fan mal els dits tot agafant maldestrament la petita i

esmolada ganiveta sense mnec i els senzills patrons de cart durssim que em corresponen com a aprenent dun ofici en la divisi del treball: el de tallador c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dnan un sinnim. [1 punt: 025 per cada resposta correcta] 1. cercava (lnia 10): Assajar, provar, de trobar, de descobrir. Buscava. 2. de tant en tant (l. 10): Alguna vegada, a intervals. A vegades, a voltes 3. gruixuts (l. 18): Que t un gruix considerable, de molta grossria. Grossos. 4. percia (l. 15): Prctica, habilitat, en una art, en una cincia. Habilitat, prctica, traa, bona m 3. Expressi i reflexi crtica En els apartats de Comprensi del text i dExpressi i reflexi crtica, les respostes es valoraran ms positivament si responen amb precisi la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (pargrafs, signes de puntuaci, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de lexpressi lxica. Si la redacci presenta errors gramaticals i dexpressi, es descomptaran 005 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p. e.: del home/del home o Castello/ Castello, 1 falta; per, del hort/del home o Castello/qestio, 2 faltes). El descompte es far per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuaci de la pregunta, la puntuaci ser 0. a) Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un text de caracterstiques semblants al que hem llegit ac, sobretot quant al registre, la tipologia, els recursos expressius i la veu del discurs. Ha de dur com a ttol: El primer dia a la faena.... Hi pots aprofitar experincies prpies o de persones conegudes, altres textos que hages llegit, pellcules o la teua prpia imaginaci. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

Opci B Text: Isidor MAR i Miquel STRUBELL, Prleg, dins Ignasi BADIA I CAPDEVILA, Diccionari de les llenges dEuropa, Barcelona: Diccionaris temtics, Enciclopdia, 2002, p. 11-12 1. Comprensi del text Es donen suggeriments noms sobre aquelles qestions ms complexes i que conv posar en com entre tots els correctors. a) Descriu el tema i les parts bsiques del text [1 punt: 05 pel tema; 05 per les parts] Tema: la preocupaci per la diversitat lingstica en un context de mundialitzaci Parts bsiques del text: sestructura en les parts segents: - Primer pargraf (l. 1-3). Sintrodueix ac el tema central del text: la preocupaci per la diversitat lingstica en un context de mundialitzaci. - Segon pargraf (l. 4-13). Comencen a concretar-se els motius daqueixa preocupaci. En aquest pargraf es fa una descripci breu de la situaci de la diversitat lingstica arreu del mn. Es posa lmfasi en el fet que la majoria de les llenges encara parlades al planeta tenen un nombre redut de parlants i que aquests no disposen de mitjans per a assegurar la continutat dels seus idiomes i de les seues formes tradicionals de vida. La Declaraci Universal de Drets Lingstics (Barcelona, 1996) va nixer amb la voluntat de collaborar en la tasca de preservaci de la diversitat lingstica. - Tercer i quart pargrafs (l. 14-21). Aquests dos pargrafs posen latenci sobre la diversitat lingstica a Europa (no debades el text s un fragment del prleg del Diccionari de les llenges dEuropa). Aquesta situaci s una mica millor a Europa; tot i aix, ac hi ha encara una majoria de llenges que no arriben a un estatus de plena normalitzaci o es troben a punt de desaparixer. Hi ha hagut avanos importants al nostre continent, com ara el reconeixement donze llenges oficials (almenys quan es va escriure aquest text) o la redacci de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries del Consell dEuropa. - Cinqu pargraf (l. 22-26). Aquest pargraf actua com a conclusi del fragment: malgrat els avanos esmentats ads, cal que resolga la UE els desequilibris lingstics que encara hi ha i que esdevinga efectiu larticle 22 de la seua prpia Carta de Drets Fonamentals.

b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies [1 punt] Resposta semioberta. c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text [05 punts: 025 per la tipologia; 025 pels trets] s un text argumentatiu i expositiu; cf., per exemple, els trets segents: - Adopta lestructura daquest tipus de textos (introducci, motius o arguments i conclusi): al primer pargraf, hi ha la introducci, amb la presentaci del tema: la preocupaci per la diversitat lingstica en un context de mundialitzaci; continua, entre el segon i el quart pargraf, amb els arguments sobre els quals es fonamenta aquesta preocupaci. Es tanca amb el cinqu pargraf, que inclou una reflexi sobre

el cam que encara ha de recrrer el respecte efectiu de la diversitat lingstica a la UE. Es va dun plantejament ms general i mediat (la situaci de la diversitat lingstica arreu de mn) a un de ms concret i immediat (la situaci de la diversitat lingstica a Europa i la UE). Es forneixen arguments sobre els quals es fonamenta la preocupaci sobre el futur de la diversitat lingstica (dades quantitatives i referents dautoritat, com ara les declaracions de drets humans i lingstics). Presenta carcter argumentatiu en la mesura que, duna banda, reconeix els avanos de la UE quant al respecte de la diversitat lingstica i, de laltra, adverteix els aspectes en qu encara cal millorar. El text convida a reflexionar sobre la diversitat lingstica en el context de la globalitzaci.

d) Identifica el registre del text i justifica la resposta amb exemples [05 punts: 025 per la identificaci; 025 per exemples] Es tracta dun registre de formalitat mitjana o mitjana-alta i en la varietat estndard. El text inclou elements, sobretot lxics i fraseolgics, caracterstics daquest grau de formalitat; fins i tot, incorpora termes propis de lmbit despecialitat (la sociolingstica): funcions sociolingstiques (l. 17), multilingisme (l. 19), llenges oficials (l. 19). Predomina al text el llenguatge denotatiu. 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats [1 punt: 025 per cada resposta correcta. Si contesten malament, cada error descompta 025] 1. que assistim (lnia 1): selideix 2. raons (l. 2): tancada 3. noms unes (l. 4): sonora 4. compten (l. 5): tancada b) Substitueix lelement subratllat a cada fragment pel pronom feble adequat [1 punt: 025 per cada resposta correcta] 1. No hi ha dubte que assistim a un inters mundial creixent per la diversitat lingstica (lnia 1): hi 2. [...] de les sis mil llenges que aproximadament es parlen avui al mn, noms unes dues-centes compten amb ms dun mili de parlants (l. 4-5): hi 3. La diversitat lingstica depn, doncs, en gran part, duna constellaci de petites comunitats tradicionals (l. 6-7): en 4. Al continent europeu, la situaci lingstica s molt ms equilibrada (l. 14): ho c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dnan un sinnim. [1 punt: 025 per cada resposta correcta] 1. doncs (lnia 7): Denota la conseqncia o conclusi dall que precedeix. Per tant 2. vertiginosos (l. 8): Que causa vertigen, extraordinriament rpid. Accelerats, molt rpids, veloos 3. es troben a les portes de (l. 15-16): Sn molt prop de. Quasi, gaireb; prximes 4. tanmateix (l. 22): De totes maneres. Aix i tot, tot i aix, malgrat aix 3. Expressi i reflexi crtica [4 punts]

En els apartats de Comprensi del text i dExpressi i reflexi crtica, les respostes es valoraran ms positivament si responen amb precisi la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (pargrafs, signes de puntuaci, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de lexpressi lxica. Si la redacci presenta errors gramaticals i dexpressi, es descomptaran 005 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p. e.: del home/del home o Castello/ Castello, 1 falta; per, del hort/del home o Castello/qestio, 2 faltes). El descompte es far per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuaci de la pregunta, la puntuaci ser 0. a) Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un text de caracterstiques semblants al que hem llegit ac, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius. Ha de dur com a ttol: Com podem preservar la diversitat lingstica i cultural?. Cal que tingues en compte tot el que ja saps sobre aquesta qesti i el contingut daquest mateix text. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]