TEMA 15: Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contempornia. Explica-ho.

Joan Francesc Mira (1939,Valncia) s un dels intellectuals valencians contemporanis ms importants del nostre mbit cultural. Es pot dir d'ell que s un humanista en tot el sentit del terme. La seua formaci com a antropleg lha fornit deines danlisi per aprofundir en la reflexi sobre la societat contempornia i els seus problemes com a collectiu. Hem de destacar el seu comproms cvic amb la societat valenciana i la seua reflexi constant sobre la nostra identitat al llarg de la histria i en la situaci actual d'aquesta. Va estudiar filologia clssica i es va especialitzar en grec. Interessat per la cultura italiana, va viure llargues temporades a Itlia. L'antropologia cultural el va dur tamb a treballar en Universitats americanes. A partir dels anys 70 va iniciar la publicaci de la seua obra literria, de traducci, d'investigaci humanista i poltica i del seu quefer periodstic. Ha rebut molts premis literaris al llarg de la seua llarga i fructfera activat com a escriptor, entre els quals podem destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2004. Com a traductor va rebre l'any 2001 la Medalla d'or de la ciutat de Florncia per la traducci al catal de la Divina Comdia de Dante. Podem classificar la seua ingent activitat d'escriptor en diverses facetes: investigaci i divulgaci: Crtica de la naci pura (1984); Sobre la naci dels valencians (1997); narrativa i novella: Els cucs de seda (1975); Borja Papa (1996); Els treballs perduts (1989); El professor d'histria, novella amb la qual va guanyar el premi de la crtica 2008 a la millor obra narrativa en catal, s l'ltima novella que ha publicat i amb la qual tanca la trilogia sobre la ciutat de Valncia, encetada amb Els treballs perduts (1989) i Purgatori (2003); biografies: sant Vicent Ferrer, vida i llegenda d'un predicador (2002); crtica literria: Sobre dols i tribus (1999); assaig: Punt de mira (1987); Els sorolls humans (1997) i traducci: Evangelis (2004); Divina Comdia (2001) En l'obra literria de Joan Francesc Mira destaca especialment la seua faceta d'assagista. Aquesta s una reflexi sobre l'actualitat dels ltims decennis del s. XX i principis del XXI sobre poltica, societat i literatura. Destaca el seu especial inters per temes d'antropologia social, identitat nacional i imaginari collectiu. Tamb ha reflexionat sobre nacionalisme, relacions entre cultura i poder, i el paper de la llengua en la creaci de la conscincia collectiva dels valencians... La seua escriptura s directa, concisa, de vegades eixuta, rpida i sense concessions gratutes a l'ornamentaci, aix els seus articles periodstics sn assajos en miniatura, caracteritzats per la frescor, l'adjectivaci essencial, la ironia justa i un elegant escepticisme. El model de llengua literria de Joan Francesc Mira, influt pel de Joan Fuster, incorpora el cabal lxic valenci i esdev elegant, rica i prxima al lector valenci. Pel que fa a l'obra narrativa, aquesta, al marge de modes i tendncies, s resultat de les vivncies personals i les lectures dels clssics universals i escriptors nordamericans contemporanis (Sal Bellow, Philip Roth...) En definitiva podem afirmar, sense cap tipus de dubte, que lobra literria i

divulgativa, especialment lassagstica, de Joan Francesc Mira han situat aquest intellectual valenci com a la figura cultural ms important i ms influent del panorama actual de les lletres valencianes. Hereu de la lnia assagstica iniciada per Joan Fuster, Joan Francesc Mira exerceix un mestratge indiscutible en la literatura didees feta al nostre pas i, reflexions com la Crtica a la naci pura han esdevingut tot un clssic sobre la identitat i catalanitat dels valencians.