LAtletisme

Qu s latletisme?
L'atletisme s un esport que consisteix en la realitzaci de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Es poden classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llanaments) i proves combinades (heptatl i decatl) reglamentats per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme, (IAAF per les seves sigles en angls). El mot atletisme prov de la paraula grega "athlon" que significa lluita, competncia, combat o similars. L'atletisme es un dels pocs esports practicats de forma tradicional mundialment, tant en l'mbit aficionat com en el transcurs de nombroses competicions de tots els nivells. La simplicitat i els pocs mitjans necessaris per a la seva prctica expliquen en part aquest xit. Els primers vestigis de concursos atltics es remunten a civilitzacions antigues.

Els Jocs Olmpics sn la prova internacional ms coneguda. Se celebren cada quatre anys des de 1896 i l'atletisme s la disciplina ms important en ells. Des de 1982, la IAAF s l'organisme encarregat de la reglamentaci, i va crear normes per finalitzar amb el perode amateur de la disciplina. El primer Campionat del Mn d'Atletisme es va organitzar en 1983 i tenen lloc cada dos anys des de 1991.

Histria
Antiguitat
L'atletisme data de milers d'anys enrere, tant que s considera l'esport ms antic del planeta. Deixant de banda esports prehistrics sense regles ni normativa es troben, a Egipte en el segle XV aC. com a referncia escrita ms antiga una inscripci a una lpida d'Amenofis II, en la que es parla de la cursa a peu. Al mateix temps a la civilitzaci minoica tamb feia curses, i llanaments com el de javelina i disc. Posteriorment es van fer els Jocs Olmpics que van iniciar els grecs el 776 aC. Hi ha diverses teories que apunten a l'any 880 aC com a data d'inici dels Jocs Olmpics (per obra del rei de l'Elida, Ifitos, i en honor al du Zeus), per la primera referncia escrita s un llistat de guanyadors del any 776 aC : Kerobos va ser el guanyador d'una cursa de 197,27 metres anomenada stadion. El 468 aC els Jocs Olmpics van deixar de durar un dia per durar-ne 5, temps durant el qual es feien varies proves com el pugilat, el pentatl, curses o javelina. Durant els 5 dies que durava s'aturaven totes les guerres (entre estats o ciutats gregues), d'aix s'anomenava treva olmpica. Entre el 472 aC, i el 350 aC es van anar modificant alguns conceptes per acabar amb uns jocs olmpics semblants als actuals: el primer dia es dedicava a la celebraci del culte de Zeus, el segon dia es duien a terme les carreres individuals i durant la resta de dies la resta de proves. Els estadis d'aquella poca, noms feien uns 333 metres (unes 300 vares d'aquella poca).
[cal citaci]

Els trofeus que aconseguien els atletes eren oferts als seus dus: els atletes no rebien

cap premi valus, com podrien ser joies, or... sin que noms rebien una corona feta amb una branca d'oliva anomenada Kotinos i el reconeixement de ser els ms rpids, els que saltaven ms... Els atletes anaven nuus durant tot el perode, ja que all era una representaci de la bellesa masculina i intentaven imitar als dus, les dones tenien l'accs prohibit.

Estadi d'Olimpia

Els atletes comenaven als 12 anys l'entrenament i la preparaci fsica a la pista. A ms hi havia proves diferents a les actuals, per exemple s'hi contemplava la lluita, boxa, pancraci(una combinaci de les dues anteriors), carreres de quadrigues... d'altra banda ja es disputaven moltes altres proves com els llanaments de disc i javelina (en aquestes dues i havia una modalitat de llanament vertical i una altra d'horitzontal), curses de velocitat, salt de llargada... Al 394 aC ja s'havien disputat 293 Jocs Olmpics, tots ells a la Vall Olimpia. A Roma es prctica l'atletisme en dues versions diferents. La primera d'inspiraci etrusca (cursors), i la segona s una adaptaci de les disciplines gregues (athletae) que sn practicades a Roma a partir de 186 aC, i els romans els van continuar. Amb l'arribada del cristianisme els Jocs van anar perdent inters. L'any 394 dC l'emperador rom Teodosi I el Gran els va abolir perqu eren considerats pagans.[3] Irlanda organitza entre 632 aC i 1169 jocs que comprenen proves desconegudes pels grecs com salt de perxa, llanament de martell i una forma de cros country. Aquestes disciplines sn importades a Esccia en el segle IV, per la migraci de escocesos. Aquests jocs arrelen a terra escocesa i es fan els Highland Games.

Imatges dels Highland Games

Edat Mitjana fins al segle XIX

Des del segle XI, les fonts informen de carreres a peu a Anglaterra. L'entusiasme s tal que les autoritats locals reserven un espai dedicat a aquestes competicions en 1154 a Lord. [4] La descripci d'un llanador de pedres figura en els relats de Havelock el dans en 1275. Per altra banda, segons els historiadors, el Rei Henri II d'Anglaterra va fer installar uns terrenys d'esport als voltants de Londres per a la prctica de diferents proves tals com llanament de martell en trineu, llanament de barra i pala, aix com jocs de pilota. Al mateix temps, els joves londinencs es desafien a interminables curses a travs de la ciutat. [5] El 1834 un grup d'anglesos van decidir els mnims exigibles per participar en determinades proves. Les primeres reunions atltiques van ser de la m de les universitats d'Oxford i Cambridge (1864). El primer mting nacional a Londres va tenir lloc el 1866 i el primer mting amateur a pista coberta, celebrat als Estats Units al 1868, l'any en el que es va fundar el primer club d'atletisme. Aix va desfermar linters per aquest esport tant a Europa com a Amrica. Poc a poc l'atletisme va anar agafant protagonisme, al 1896 es van celebrar els Jocs Olmpics a Grcia impulsats per Bar Pierre de Coubertin i a partir d'aqu cada 4 anys un pas era l'amfitri dels Jocs, excepte en temps de guerra. Imatge del Bar Pierre de Courbetin Estadi Olmpic Atenes 1896

Tot i aix no va ser fins els jocs d'Estocolm, al 1912 que no es van comenar a cronometrar les carreres; va ser, per tant, el primer cop que es van comptar les marques, va ser en aquells jocs quan Jim Thorpe va guanyar dues medalles d'or a pentatl i decatl, aconseguint el rcord del mn, sis mesos desprs se li van retirar les medalles i els rcords perqu cobrava 25 dlars setmanals jugant a beisbol, el 1982, un cop ja mort, el Comit Olmpic Internacional va entregar les medalles als seus fills i el van tornar a inscriure al llibre dels Rcords. Al 1912 es va fundar la Federaci Internacional d'Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres. Els fundadors van ser 17 pasos, per actualment ja l'integren 213. [6] Al 1976 es va acordar que tots els rcords i proves s'expressin de forma mtrica i evitar emprar el mot milla. Actualment aix s'aplica a totes les proves excepte la de milla.

Proves
Les proves a l'atletisme s'acostumen a classificar en tres grans blocs: curses (velocitat, tanques, resistncia, marxa, relleus...), concursos (salts i llanaments) i combinades (decatl i heptatl).

Proves olmpiques Curses Distncia Data des de la qual sn olmpiques Homes 100 m 200 m 400 m 1896 1900 1896 Dones 1928 1948 1964 1928; es va recuperar el 1960 1972 1996 (del 1984 al 1992: 3000 m)

800 m

1896

1 500 m

1896

5 000 m

1912

10 000 m

1912 (del 1906 al 1908: 1988 5 milles = 8047 metres) 1896 1984 1972 (del 1932 al 19 68: 80 mt) 1984

Marat

110 mt; Dones: 100 mt

1896

400 mt

1900

3000 obstacles

1920 (del 1900 al 1908 2008 una altra distncia)

4x100 m

1912

1928 1972

4x400 m

1912

Marxa Distncia Data des de la qual s olmpica Homes 1956 (1908 al 1952: 10km marxa) 1932 Salts Disciplines Data des de la qual sn olmpiques Homes Salt d'alada Salt amb perxa Salt de llargada Triple salt 1896 1896 1896 1896 Llanaments Disciplines Data des de la qual sn olmpiques Homes Llanament de pes Llanament de disc Llanament de martell Llanament de 1896 Dones 1948 Dones 1928 2000 1948 1996 Dones 2000 (1992 al 1996: 10km marxa) -

20km marxa

50km marxa

1896

1928

1900 1908

2000 1932

javelina Combinades Disciplines Data des de la qual sn olmpiques Homes Decatl Heptatl 1896 1984 Dones

Curses
Les curses sn les proves clssiques. Consisteixen en crrer (excepte en el cas de la marxa) una distncia determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Hi ha algunes curses on en comptes de recorre una distncia determinada el ms important s el temps. Les ms importants sn: 100 m, 400 m, 1500 m, 10000 m, mitja marat i la marat. Tanques i obstacles: 110 mt, 400 mt i 3000 obstacles. Marxa. Relleus: 4x100 m i 4x400 m.

Les carreres de velocitat sn les carreres on la distncia a recrrer sn 400 metres o menys. De tal manera que els 50 metres llisos, els60, els 100, els 200 i els 400 sn categoritzades en aquest grup. Afinant ms hi es podrien distingir les carreres d' sprint (inferior als 100 metres), per no s necessari. Aquestes carreres es caracteritzen perqu l'atleta comena la carrera ajupit als estrebs (ms coneguts com a starting o tacs de sortida) que l'ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al mxim; potser l'nica excepci s a la prova dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar ms en altres zones. Un cop es dna el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb l' starting i fa els 10 20 primers metres lleugerament ajupit, per finalment posa l'esquena completament recta. Aix permet una major

obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzars'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons. Les carreres de mig fons sn aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les curses ms populars sn la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. Tamb ho seria la milla tot i no ser olmpica. En aquestes carreres l'atleta segueix una estratgia prviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distncia, tamb hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat. En aquestes proves no es comena amb starting, sin de peu, i es colloquen en una lnia corba de la pista, sense carrer nic; l'nica excepci sn els 800 metres llisos on si que es comena amb starting i durant una distncia hi ha carrer nic. L'atleta fa una menor obertura de cames i l'acci dels genolls no s tant important com a les proves de velocitat.

Les carreres de fons sn totes les curses d'una distncia superior als 3.000 metres: 5.000, 10.000, marat (42.195 metres fora de pista), el camp a travs (fora de la pista)... Els atletes d'aquestes proves intenten evitar tots els moviments innecessaris, els genolls no es belluguen gaire i l'obertura de cames i la fora sn menors que a les carreres de mig fons i de velocitat. Les carreres de tanques sn de 400 metres o inferiors en distncia. L'atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques, de diferent alada segons la categoria i el sexe. La distncia entre les tanques s diferent segons la distncia que es recorri. Per passar les tanques correctament primer s'ha d'estendre una cama, passar la tanca (sense perdre el ritme) i posar-la rpidament al terra, la segona cama passa doblegada perpendicularment al cos (de tal manera que queda parallela al terra): la flexibilitat s un element clau en aquestes proves. Les carreres d'obstacles sn semblants, la distncia ms comuna sn els 3.000 metres, l'atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera. Les carreres de relleus hi participen 3 o ms habitualment 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distncia determinada i passant un tub rgid anomenat testimoni al segent del seu equip. El canvi s'ha de produir en una zona de 18 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l'haur de recollir i no un altre del seu equip. A ms, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si aix pot interferir en un atleta contrari. En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per evitar que els atletes corrin. Noms se sancionar si s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebr les targetes dels jutges. Les distncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km. Grans velocistes i marxadors:

Ussain Bolt: 100 metres llisos

Said Aouita: 1500, 3000 i 5000 metres.

Jefferson Prez: 20 km Marxa

Equip USA: Relleus 4x100 metres

Concursos
Els concursos sn aquelles proves de l'atletisme que no sn ni curses ni combinades: els salts i els llanaments. Les proves que conformen aquest gran grup sn molt variades i diverses. Els salts son: salt d'alada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt, i els llanaments: el pes, disc, martell i javelina. En el salt d'alada l'atleta ha de superar un llist saltant-hi per sobre. La tcnica emprada actualment s la de fosbury. El salt amb perxa t aspectes comuns amb el salt d'alada: l'objectiu es passar un llist per sobre, en aquest cas, per, els atletes s'ajuden d'una barra flexible anomenada perxa. El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distncia horitzontal del punt de batuda. El triple salt s igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la tercera passa). El llanament de pes consisteix en llanar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el ms lluny possible sense sortir d'un cercle de llanament. Hi ha dues tcniques per a llanar el pes: una amb desplaament lineal i una amb desplaament rotatori. El desplaament es realitza per tal delevar la velocitat final del pes el mxim possible i aproximar-se al contenidor que s la zona ms propera a la zona de caiguda de lartefacte. La forma lineal es realitza donant un salt en lnia recta i la rotativa suposa fer una rotaci sobre u mateix al mateix temps que es desplaa.

 El llanament de disc es molt semblant al llanament de pes amb desplaament rotatori amb la diferncia de la collocaci de lartefacte, ja que el disc es du amb el bra completament estirat. El llanament de martell consisteix, tamb, en llanar el ms lluny possible un disc o un martell respectivament, sense sortir del cercle de llanament .Aquest es realitza donant tres o quatre voltes sobre u mateix per tal daccelerar lartefacte el mxim possible. El martell es porta amb els braos estirats i a diferncia dels altres llanaments s lnic que es realitza desquenes a la zona de llanament en la seva part final. El llanament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llanament es fa en un passads, tamb s'ha d'intentar llanar el ms lluny possible la javelina. La tcnica del llanament consta duna carrera prvia com a desplaament i el llanament final.

Grans saltadors i llanadors: Carl Lewis: Salt de longitud Yago Lamela: Salt de longitud

Sergei Bubka: salt amb perxa

Llanador de javelina

Combinades
Es tracten de "conjunts" d'algunes de les proves esmentades anteriorment. Sn el decatl i heptatl. En aquestes competicions es compten els punts guanyats a cada prova, que varien segons la marca aconseguida, comptant com a 10.000 la marca ideal, en el cas del decatl. Al decatl es realitzen les segents proves: (primer dia) 100m llisos, salt de llargada, llanament de pes, salt d'alada, 400m llisos;(segon dia) 110m tanques, llanament de disc, salt amb perxa, llanament de javelina i 1500m. Aquesta prova noms s masculina. A l'heptatl es realitzen les segents proves: (primer dia) 100m tanques, salt d'alada, llanament de pes, 200m llisos; (segon dia) salt de llargada, llanament de javelina i 800 metres llisos. Aquesta prova noms s femenina.

Pista
L'atletisme, normalment es duu a terme a una pista ovalada descoberta formada per un mnim de 4 carrils (acostumen a ser 8, la recta d'arribada ha de tenir un mnim de 6 carrils) on es realitzen les curses i, unes zones on s'hi fan els salts i els llanaments,pero a vegades es fan a unes zones properes. Tanmateix, tamb es pot disputar a pistes cobertes, que sn ms petites i es caracteritzen per no ser a l'aire lliure. Totes les pistes han de passar un control de la IAAF per controlar-ne la qualitat. Finalment, algunes proves es desenvolupen a espais exteriors com camins o carreteres. La superfcie les pistes s'anomena tartn i s un material sinttic. S'acostuma a pintar de color vermell o en alguns casos blau. Algunes pistes no oficials o actualment en dess poden tenir el terra mineral, d'argila, de cendra o fins i tot d'herba.

Les pistes, al llarg de la histria han variat molt. Al principi eren de sorra per dificultar la velocitat dels atletes, actualment aix s diferent i estan dissenyades per facilitar-la. Els materials han canviat, cada cop les infraestructures sn ms resistents. La distncia d'una volta, a ms, ha anat variant contnuament: 1896 (Atenes) - 333,33m; 1900 (Pars) - 500m; 1904 (Saint Louis) - 536,45m (un ter de milla); 1908 (Londres) - 536,45m; 1912 (Estocolm) 383m; 1924 (Pars) - 500m; actualment sn de 400 metres.

Pista descoberta
Els estadis importants tenen accessos a l'estadi a les quatre cantonades i estan envoltades per grades, on s'hi situa el pblic. La construcci d'aquestes pistes s molt costosa i difcil degut a l'elevat preu de construcci, la gran superfcie que ocupen, juntament amb tot el material necessari. Fet que provoca que s'acabin aprofitant els espais lliures per desenvolupar-hi altres esports.

Curses
Una pista oficial, el carrer 1 (l'interior) fa 400 metres cada volta. Hi ha dues rectes paralleles (d'uns 84 metres) i dues corbes amb el mateix radi cada una (d'uns 36,5m), aquestes mides a

vegades poden variar, mantenint la pista simtrica per 2 eixos. Les voltes que fan els corredors sn en el sentit contrari de les agulles del rellotge, s a dir, de les dues parts aniran sempre per la de la dreta. A l'inici de la recta hi ha d'haver un espai amb tartan d'uns 3 metres i al final d'uns 17 perqu els atletes no tinguin problemes a l'hora de frenar. A l'interior del carrer 1, per separar la zona de carreres i la d'altres proves, hi ha una vorada d'uns 5 centmetres d'alada i 5 d'amplada que acostuma a ser metllica. Tot i aix tamb hi ha d'haver una lnia blanca que delimiti la zona, i en cas d'haver-se de moure la vorada per la realitzaci de concursos o determinades curses s'haur de marcar amb cons o banderes (de 20 centmetres d'alada, com a mnim) el recorregut original de la pista, tanmateix no podran estar a ms de 4 metres entre un i l'altre. Frmula matemtica de la pista: 84,39m (cada recta) x 2 = 168,78m 36,80 (radi de les corbes) x 3,1416 (nombre pi, aprox.) = 115,61m 115,61 (cada corba) x 2 = 231,22m 168,78 (les dues rectes) + 231,22 (les dues corbes) = 400m La distncia dels carrers es compta a la lnia externa. Cada carrer fa 1,22 metres d'amplada (amb una variaci possible d'1 centmetre), senyalat per ambdues bandes per lnies blanques de 5 centmetres d'amplada. La inclinaci de la pista no pot superar 1:100 (normalment cap a l'interior) i el desnivell l'1:1.000 cap a la direcci de la carrera. Les zones de seguretat sn de ms d'un metre a l'interior i d aproximadament un metre a l'exterior, on no hi pot haver material, obstacles, etc. a ms, tots els sistemes de drenatge que hi hagi en aquesta zona hauran d'estar al mateix nivell que la pista. La "ria" emprada a proves d'obstacles ha d'estar a l'interior o exterior de la segona corba i ha de tenir unes dimensions de 3,66m x 3,66m x 0,70m. Just abans de la sortida de la recta hi ha d'haver el nmero de cada carrer pintat de color blanc, de ms de mig metre d'alada i llegibles en la direcci de la carrera. A l'arribada es poden posar dos pals blancs rgids, a ms de 0,30 metres de distncia de la pista sempre i quan no dificultin la feina de la foto-finish, les seves mides hauran de ser d'uns 1,40 x 0,08 x 0,02 metres. En les carreres on es comena amb carril propi, per acaben amb carrer lliure (com els 800 metres llisos) es deixaran un prismes o cons just a la zona on es produeixi el canvi. Tamb hi ha d'haver un passads especial per enllaar les proves que es fan fora la pista (marat, mitja marat, marxa atltica) i que acaben a dins.

Salts

El salt de llargada es desenvolupa en un carrer d'uns 40 metres de llargada de la mateixa amplada que els carrers de les curses (1,22m). La taula de batuda fa 0,20m 0,02 x 0,10m 0,01. La fossa de caiguda haur d'estar plena de sorra i no podr fer menys de 2,75 metres d'amplada i no podr estar ms a prop de 10 metres de la taula de batuda. El triple salt es realitza en les mateixes installacions que el salt de llargada, amb un nic canvi: en competicions internacionals la batuda es situa a 13 metres de la fossa en els cas dels homes i a 11 en el de les dones. El salt d'alada es fa en un passads semicircular amb un mnim de 20 metres de radi i un matals d'un mnim de 3 x 5 metres. El llist s una barra feta de metall, fusta o fibra de vidre amb els extrems plans per obtenir una major estabilitat als suports. L'objectiu del saltador s saltar per sobre el llist sense fer-lo caure. Pot pesar, com a mxim 2 kg i fa 4 metres de llargria. El salt amb perxa compta amb un carrer d'uns 40 metres x 1,22, un caixet on posar la perxa i un matals de caiguda de 6,50m x 5m.

Llanaments
El llanament de pes es desenvolupa en un cercle de llanament de 2,135 metres, un contenidor d'1,22 m. 0,01 x 0,112 x 0,10 m. 0,02 i el sector de caiguda de 25 metres de radi i 17,10 de corda. El llanament de disc compta amb un cercle de llanament de 2,50m, una gbia protectora i un sector de caiguda de 80 metres de radi i 54,72 de corda.* La installaci del llanament de javelina consisteix en un passads de 30 a 36,50 metres amb una amplada de 4, un arc amb un radi de 8m i un sector de caiguda de 100 metres de radi i 50 de corda.* La installaci del llanament de martell s un cercle de llanament de 2,135 de dimetre, gbia protectora i un sector de caiguda de 90 metres de radi i 61,56 de corda. Estranya vegada alguns d'aquests llanaments poden desenvolupar-se a descampats adjacents a la pista, normalment per no fer malb la gespa de l'interior, que molts cops s'utilitza com a camp de futbol, rugbi o hoquei sobre herba.

Pista coberta
Tamb pot ser que es desenvolupi a pistes cobertes, on la recta fa noms 50 metres, la meitat d'una pista normal, no s'hi poden fer proves com el llanament de disc o javelina per l'escs

espai del qual es disposa. Una caracterstica d'aquestes pistes s que a l'interior no hi ha gespa i que just a la meitat hi ha una recta per desenvolupar-hi els 60 metres llisos.

Exteriors
Tot i aix hi ha proves com els crossos, algunes curses de marxa i les maratons que es desenvolupen a camins o carreteres. Les maratons molts cops acaben fent una volta a la pista.

Equipament i material
El material necessari s molt variat segons la prova que es vulgui fer. En les curses de velocitat s imprescindible disposar dels tacs de sortida (tamb anomenats estrebs o starting). En el salt amb perxa i el d'alada es necessita un matals per aturar les caigudes. En els llanaments, lgicament es necessiten els artefactes que es llanaran. Totes les pistes, a ms han de comptar amb tanques i obstacles per poder desenvolupar les proves. El material que han de portar els jutges tamb varia segons la prova i segons el paper que tenen. Per exemple en un salt de llargada, uns s'encarregaran d'allisar la sorra, uns altres de mesurar, i uns altres de verificar que el salt s vlid. Per tant s molt difcil fer una llista de tot el material que es pot necessitar a l'hora de fer de jutge. L'equipament de roba consisteix en un conjunt format per una samarreta i uns pantalons curts o unes malles i el calat corresponent, que en les curses i salts consisteix en unes botes de claus, aquestes poden tenir claus noms a la part davantera (per curses) o a tota la planta (per alguns salts), si es fan llanaments les botes no tenen claus, excepte en el de javelina, sin que tenen una sola llisa per poder lliscar pel cercle de llanament.

Proves ms importants
El Campionat del Mn l'organitza la Federaci Internacional d'Atletisme (IAAF) des de 1983. En un principi es disputava cada quatre anys, per degut al gran ress meditic i econmic que tingu la competici, a partir de la seva tercera edici, el 1991, es pass a disputar cada dos anys. Els Jocs Olmpics d'estiu sn un competici internacional multiesportiva disputada cada quatre anys i organitzada pel Comit Olmpic Internacional. Es tracta d'una de les competicions ms prestigioses i amb ms audincia arreu del mn. Els competidors hi participen representant el seu Comit Olmpic Nacional respectiu, que solen representar estats independents, tot i que tamb hi prenen part diverses nacions sense estat.

La Golden League s una srie de competicions anuals que organitza la Federaci Internacional d'Atletisme (IAAF) des de 1983. Aquesta competici es va formar per millorar l'eficincia de les millors competicions atltiques. Els atletes que guanyen en les sis competicions comparteixen un premi d'un mili de dlars.

La Copa del Mn d'Atletisme, que s una competici internacional de seleccions continentals de proves en pista.

El Campionat d'Europa d'Atletisme s un esdeveniment atltic organitzat per l'Associaci Europea d'Atletisme (EAA), i que se celebra cada quatre anys a una ciutat diferent, prviament designada. La primera edici es va celebrar el 1934 a la ciutat de Tor, Itlia, i fins el 2006 s'han disputat en 19 edicions. nicament es va deixar de disputar l'edici del 1942 a causa de la Segona Guerra Mundial.