You are on page 1of 292

Num. 5562 / 24.07.

2007

30110

Conselleria dEducaci
DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana. [2007/9730] LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, disposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regulaci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larticle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques que, dacord amb lapartat 1) de larticle 81 daquella, el despleguen, de les facultats que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1) de larticle 149 de la Constituci Espanyola i de lalta inspecci necessria per al seu compliment i garantia. La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que t carcter bsic, en larticle 6.2, establix que el Govern ha de fixar els aspectes bsics del currculum que constituxen les ensenyances mnimes. Les ensenyances mnimes determinen els aspectes essencials del currculum en relaci amb els objectius, les competncies bsiques, els continguts i els criteris davaluaci, de manera que asseguren una formaci comuna a tot lalumnat i garantisquen la validesa dels ttols corresponents al sistema educatiu espanyol. En larticle 6.4, la mencionada llei disposa que les administracions educatives competents han destablir el currculum de les distintes ensenyances regulades en esta, del qual han de formar part els aspectes bsics assenyalats en els apartats anteriors. Aix mateix, en els articles 18 i 19, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i Ensenyament del Valenci, disposa que sha dincorporar a les rees prescrites per a lEducaci Primria pel Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes de lEducaci Primria, lensenyana del valenci, per tal que en finalitzar esta etapa lalumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valenci en igualtat amb el castell. Correspon al Consell, en s de les seues competncies, establir el currculum o pla de estudis desta etapa educativa, dacord amb el que disposa el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes de lEducaci Primria. Per tal de desplegar este mandat, el present decret fixa a la Comunitat Valenciana els objectius, els continguts i els criteris davaluaci corresponents al conjunt de letapa i a cada una de les rees que la integren o configuren. En cada rea es descriu la manera com contribux al desplegament de les competncies bsiques o aprenentatges que es consideren imprescindibles, els seus objectius, els continguts organitzats per cicles i distributs en blocs, i els criteris davaluaci, procurant que en totes les rees saborden coneixements de carcter instrumental, lingstic, matemtic, cientfic i tecnolgic. Aix mateix, el decret ha dassentar les bases per a un projecte de futur en la nostra escola, la de la Comunitat Valenciana, per tal de convertir-la en mbit privilegiat per a potenciar el coneixement i ls del valenci i del castell. A la nostra comunitat, laprenentatge escolar de les dos llenges cooficials es considera, en el currculum, com a element bsic de la nostra cultura, com a instrument daprenentatge dins del marc del programa o programes deducaci plurilinge que apliquen els centres, danlisi i busca de la realitat, dadquisici duna conscincia didentitat, de pertinena a una cultura i dassumpci dunes normes i duns valors compartits. Es regula, aix mateix, una avaluaci de diagnstic en finalitzar el segon cicle de leducaci primria, de carcter orientador i formatiu, a fi de facilitar lxit escolar. Letapa de leducaci primria, que amb leducaci secundria obligatria constitux lensenyana bsica, s especialment important, ja que inicia lescolaritzaci obligatria i posa les bases de tot laprenentatge posterior. Per aix, el present decret, encara que fa referncia especialment a les capacitats, habilitats i destreses que lalumnat ha dadquirir en finalitzar letapa, oferix els instruments necessaris perqu

Conselleria de Educacin
DECRETO 111/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Primaria en la Comunitat Valenciana. [2007/9730] El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regulacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes Orgnicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1) del artculo 149 de la Constitucin Espaola, y de la alta inspeccin necesaria para su cumplimiento y garanta. La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que tiene carcter bsico, en su artculo 6.2, establece que el Gobierno fijar los aspectos bsicos del currculo que constituyen las enseanzas mnimas. Las enseanzas mnimas determinan los aspectos esenciales del currculo en relacin con los objetivos, las competencias bsicas, los contenidos y los criterios de evaluacin, de modo que aseguren una formacin comn a todo el alumnado y garanticen la validez de los ttulos correspondientes al sistema educativo espaol. En el artculo 6.4, la mencionada Ley dispone que las administraciones educativas competentes establecern el currculo de las distintas enseanzas reguladas en la misma, del que formarn parte los aspectos bsicos sealados en los apartados anteriores. Asimismo, en los artculos 18 y 19, la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de Uso y Enseanza del Valenciano, dispone que se incorporar a las reas prescritas para la educacin primaria por el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria, la enseanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado est capacitado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Corresponde al Consell, en uso de sus competencias, establecer el currculo o plan de estudios de esta etapa educativa, de acuerdo con lo dispuesto en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto fija en la Comunitat Valenciana los objetivos, los contenidos y los criterios de evaluacin correspondientes al conjunto de la etapa y a cada una de las reas que la integran o configuran. En cada rea se describe el modo en que contribuye al desarrollo de las competencias bsicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, sus objetivos, los contenidos organizados por ciclos y distribuidos en bloques, y los criterios de evaluacin, procurando que en todas las reas se aborden conocimientos de carcter instrumental, lingstico, matemtico, cientfico y tecnolgico. Asimismo, el Decreto ha de sentar las bases para un proyecto de futuro en nuestra escuela, la de la Comunitat Valenciana, convirtindola en mbito privilegiado para potenciar el conocimiento y el uso del valenciano y del castellano. En nuestra Comunitat, el aprendizaje escolar de las dos lenguas cooficiales se considera, en el currculo, como elemento bsico de nuestra cultura, como instrumento de aprendizaje dentro del marco del programa o programas de educacin plurilinge que apliquen los centros, de anlisis y bsqueda de la realidad, de adquisicin de una conciencia de identidad, de pertenencia a una cultura y de asuncin de unas normas y de unos valores compartidos. Se regula, asimismo, una evaluacin de diagnstico al finalizar el segundo ciclo de la educacin primaria de carcter orientador y formativo con el fin de facilitar el xito escolar. La etapa de la educacin primaria, que con la educacin secundaria obligatoria constituye la enseanza bsica, es especialmente importante, ya que en ella se inicia la escolarizacin obligatoria y se ponen las bases de todo el aprendizaje posterior. Para ello, el presente decreto, aunque hace referencia especialmente a las capacidades, habilidades y destrezas que el alumnado ha de haber adquirido al finalizar

Num. 5562 / 24.07.2007

30111

les mestres i els mestres, en la seua tasca de concreci del currculum, aconseguisquen la formaci integral de les xiquetes i dels xiquets. Els reptes dels canvis tecnolgics i socials als quals haur denfrontar-se lalumnat fan necessari en leducaci primria, posar a la seua disposici fonaments slids que lestimulen a mantindre lafany daprendre durant tota la vida. Rau ac la transcendncia dafavorir linters per la lectura, lescriptura i els diferents llenguatges, incloent el coneixement dalmenys una llengua estrangera, fonamental en el context europeu. Letapa de leducaci primria ha de proporcionar els lmits de cada disciplina, els seus parmetres bsics i els seus principis vertebradors. La instrucci en les distintes rees haur destar, lgicament, condicionada per ledat i les possibilitats de cada alumna i alumne, per sense renunciar a facilitar-los la informaci necessria per a garantir el procs educatiu. Els continguts, fins i tot partint de lentorn ms prxim, no sn, per tant, complets, si no sinserixen en el seu context nacional, europeu i universal. Cal donar, per tant, carta de naturalesa a uns continguts interessants i motivadors per a lalumnat. Tot aix, per tal que lalumnat senta els seus avantatges i avanos i shi veja recompensat, de manera que incorpore al seu mn de valors els principis de treball i de mrit consagrats per la Constituci Espanyola de 1978. La creaci en les aules i en tot el centre dun clima de treball, de respecte envers els altres, dinters per la cultura, de tasques compartides, datenci a tots, facilitar la convivncia i augmentar lestima per la mestra i el mestre com a representants deixa cultura que es pretn adquirir i emular, i oferir a lalumnat referncies tiques i models positius sobre els quals dirigir la seua prpia construcci personal. Els valors que la nostra societat exigix per als seus membres seran, aix, el resultat duna prctica, duna educaci en lesfor, de la generositat intellectual i de la responsabilitat. La configuraci del currculum, per tant, ha de desenrotllar-se amb la suficient flexibilitat perqu els centres, en ls de la seua autonomia, puguen concretar-lo en el seu projecte educatiu, per tal que la intervenci educativa tinga com a principi la diversitat de lalumnat. Desta manera, es garantix el desenrotllament personal de tot lalumnat, al mateix temps que una atenci individualitzada en funci de les necessitats de cada alumna i alumne. Aix, els centres de la Comunitat Valenciana donaran resposta a les expectatives de la ciutadania, oferint una educaci de qualitat que haur de ser til al llarg de tota la vida i que permetr a lalumnat afrontar els reptes del nou context social. Amb esta finalitat, en este decret es configuren els elements organitzatius suficients perqu els equips docents adopten les decisions relatives a la distribuci dels continguts i dels criteris davaluaci en el cicle, aix com la seqenciaci i lestructuraci en unitats didctiques, que quedaran reflectides en les programacions docents. Per tot aix, amb linforme previ del Consell Escolar Valenci, a proposta del conseller dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 20 de juliol de 2007, DECRETE Article 1. Objecte i mbit daplicaci 1. El present decret constitux el desplegament per a leducaci primria del que disposa el ttol I, captol II, de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com larticle 5 del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes de lEducaci Primria. 2. A lefecte del que disposa este decret, sentn per currculum de leducaci primria el conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci desta etapa educativa. 3. Este decret sha daplicar als centres docents pblics i privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyances deducaci primria.

la etapa, ofrece los instrumentos necesarios para que las maestras y los maestros, en su tarea de concrecin del currculo, consigan la formacin integral de las nias y los nios. Los retos de los cambios tecnolgicos y sociales a los que habr de enfrentarse el alumnado hacen necesario en la educacin primaria, poner a su disposicin fundamentos slidos que lo estimulen a mantener el afn de aprender durante toda la vida. Radica aqu la trascendencia de favorecer el inters por la lectura, la escritura y los diferentes lenguajes, incluyendo el conocimiento de al menos una lengua extranjera, fundamental en el contexto europeo. La etapa de la educacin primaria ha de proporcionar los lmites de cada disciplina, sus parmetros bsicos y sus principios vertebradores. La instruccin en las distintas reas habr de estar, lgicamente, condicionada por la edad y las posibilidades de cada alumna y alumno, pero sin renunciar a facilitarles la informacin necesaria para garantizar el proceso educativo. Los contenidos, aun partiendo del entorno ms prximo, no sern completos, por tanto, si no se insertan en su contexto nacional, europeo y universal. Hay que dar, por tanto, carta de naturaleza a unos contenidos interesantes y motivadores para el alumnado. Todo ello, para que el alumnado sienta sus ventajas y avances y se vea recompensado por ellos, incorporando a su mundo de valores los principios de trabajo y de mrito consagrados por la Constitucin Espaola de 1978. La creacin en las aulas y en todo el centro de un clima de trabajo, de respeto hacia los dems, de inters por la cultura, de tareas compartidas, de atencin a todos, facilitar la convivencia y aumentar el aprecio por la maestra y el maestro como representantes de esa cultura que se pretende adquirir y emular, y ofrecer al alumnado referencias ticas y modelos positivos sobre los que dirigir su propia construccin personal. Los valores que nuestra sociedad exige para sus miembros sern, as, el resultado de una prctica, de una educacin en el esfuerzo, de la generosidad intelectual y de la responsabilidad. La configuracin del currculo, por tanto, debe desarrollarse con la suficiente flexibilidad para que los centros, en el uso de su autonoma, puedan concretarlo en su proyecto educativo, para que la intervencin educativa contemple como principio la diversidad del alumnado. De esta manera, se garantiza el desarrollo personal de todo el alumnado, al mismo tiempo que una atencin personalizada en funcin de las necesidades de cada alumna y alumno. As, los centros de la Comunitat Valenciana darn respuesta a las expectativas de la ciudadana, ofreciendo una educacin de calidad que deber ser til a lo largo de toda la vida y que permitir afrontar al alumnado los retos del nuevo contexto social. Con esta finalidad, en este decreto se configuran los elementos organizativos suficientes para que los equipos docentes adopten las decisiones relativas a la distribucin de los contenidos y de los criterios de evaluacin en el ciclo, as como la secuenciacin y la estructuracin en unidades didcticas, que quedarn reflejadas en las programaciones docentes. Por todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, a propuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Consell, en la reunin del da 20 de julio de 2007, DECRETO Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin 1. El presente decreto constituye el desarrollo para la educacin primaria de lo dispuesto en el ttulo I, captulo II, de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como en el artculo 5 del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria. 2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto, se entiende por currculo de la educacin primaria el conjunto de objetivos, competencias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y criterios de evaluacin de esta etapa educativa. 3. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicos y privados de la Comunitat Valenciana que, debidamente autorizados, impartan enseanzas de educacin primaria.

Num. 5562 / 24.07.2007

30112

Article 2. Principis generals 1. Leducaci primria forma part de lensenyana bsica. Per tant, dacord amb el que establix larticle 27.4 de la Constituci Espanyola, t carcter obligatori i gratut. 2. Esta etapa educativa comprn sis cursos acadmics, que shan de cursar ordinriament entre els sis i els dotze anys dedat i sorganitza en tres cicles de dos anys acadmics de duraci cada un. Cada cicle constitux la unitat de programaci i avaluaci en leducaci primria. 3. Lalumnat sincorporar ordinriament al primer curs de leducaci primria lany natural en qu complisca sis anys. 4. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el cas, el currculum de leducaci primria establit en el present decret i en les normes que el despleguen. El resultat desta concreci formar part del projecte educatiu del centre. 5. Lacci educativa en esta etapa ha de procurar la integraci de les distintes experincies i aprenentatges de lalumnat i sha dadaptar al seu ritme de treball. Per aix, sha de posar especial mfasi en latenci a la diversitat de lalumnat, en latenci individualitzada, en la prevenci de les dificultats daprenentatge i en la posada en marxa de mecanismes de refor tan prompte com es detecten estes dificultats. La conselleria competent en matria deducaci establir les mesures necessries per a atendre tot lalumnat i, en particular, aquell que presente necessitats especfiques de suport educatiu. 6. La conselleria competent en matria deducaci afavorir lelaboraci de projectes dinnovaci, aix com de models de programaci docent i de materials didctics que faciliten al professorat el desplegament del currculum. 7. La conselleria competent en matria deducaci establir lhorari setmanal per a cada una de les rees de leducaci primria, respectant lhorari que figura en lannex III del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Este horari ha de garantir el dret de tot lalumnat a rebre lensenyana del valenci i en valenci, tal com disposa larticle 6.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 8. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destar integrades en totes les rees del currculum, dacord amb el que disposa larticle 19.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Article 3. Finalitat 1. Dacord amb el que establix larticle 2 del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, leducaci primria t la finalitat de proporcionar a lalumnat una educaci que li permeta refermar el seu desenrotllament personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats culturals bsiques relatives a lexpressi i comprensi oral, a la lectura i a lescriptura en valenci i en castell, aix com els relatius al clcul; tamb tracta de desenrotllar habilitats socials, hbits de treball i estudi, el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat. 2. Leducaci primria tamb tindr com a finalitat preparar lalumnat per a cursar amb aprofitament leducaci secundria obligatria, amb la qual constitux leducaci bsica, per a facilitar la continutat del procs educatiu de lalumnat. Article 4. Objectius de letapa Leducaci primria ha de contribuir a desenrotllar en lalumnat les capacitats que li permeten: a) Conixer i apreciar els valors i les normes de convivncia, aprendre a obrar dacord amb estes, preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania, respectant i defenent els drets humans, aix com el pluralisme propi duna societat democrtica. b) Desenrotllar hbits de treball individual i dequip, desfor i de responsabilitat en lestudi, aix com actituds de confiana en si mateix, sentit crtic, iniciativa personal, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacci de la tasca ben feta. c) Desenrotllar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, laprenentatge i

Artculo 2. Principios generales 1. La educacin primaria forma parte de la enseanza bsica. Por tanto, de acuerdo con lo establecido en el artculo 27.4 de la Constitucin Espaola, tiene carcter obligatorio y gratuito. 2. Esta etapa educativa comprende seis cursos acadmicos, que se cursarn ordinariamente entre los seis y los doce aos de edad y se organiza en tres ciclos de dos aos acadmicos de duracin cada uno. Cada ciclo constituye la unidad de programacin y evaluacin en la educacin primaria. 3. El alumnado se incorporar ordinariamente al primer curso de la educacin primaria en el ao natural en el que cumpla seis aos. 4. Los centros docentes desarrollarn y desarrollarn y completarn, en su caso, el currculo de la educacin primaria establecido en el presente decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado de esta concrecin formar parte del proyecto educativo del centro. 5. La accin educativa en esta etapa procurar la integracin de las distintas experiencias y aprendizajes del alumnado y se adaptar a sus ritmos de trabajo. Por ello, se pondr especial nfasis en la atencin a la diversidad del alumnado, en la atencin individualizada, en la prevencin de las dificultades de aprendizaje y en la puesta en marcha de mecanismos de refuerzo tan pronto como se detecten estas dificultades. La conselleria competente en materia de educacin establecer las medidas necesarias para atender a todo el alumnado y, en particular, al que presente necesidades especficas de apoyo educativo. 6. La conselleria competente en materia de educacin favorecer la elaboracin de proyectos de innovacin, as como de modelos de programacin docente y de materiales didcticos que faciliten al profesorado el desarrollo del currculo. 7. La conselleria competente en materia de educacin establecer el horario semanal para cada una de las reas de la educacin primaria, respetando el horario que figura en el anexo III del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre. Dicho horario garantizar el derecho de todo el alumnado a recibir la enseanza del valenciano y en valenciano, tal como dispone el artculo 6.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 8. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin estarn integradas en todas las reas del currculo, de acuerdo con lo dispuesto en el artculo 19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Artculo 3. Finalidad 1. De acuerdo con lo establecido en el artculo 2 del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, la educacin primaria tiene la finalidad de proporcionar al alumnado una educacin que le permita afianzar su desarrollo personal y su propio bienestar, adquirir las habilidades culturales bsicas relativas a la expresin y comprensin oral, a la lectura y a la escritura en valenciano y en castellano, as como los relativos al clculo; tambin trata de desarrollar habilidades sociales, hbitos de trabajo y estudio, el sentido artstico, la creatividad y la afectividad. 2. La educacin primaria tambin tendr como finalidad preparar al alumnado para cursar con aprovechamiento la educacin secundaria obligatoria, con la que constituye la educacin bsica, para facilitar la continuidad del proceso educativo del alumnado. Artculo 4. Objetivos de la etapa La educacin primaria contribuir a desarrollar en el alumnado las capacidades que les permitan: a) Conocer y apreciar los valores y las normas de convivencia, aprender a obrar de acuerdo con ellas, prepararse para el ejercicio activo de la ciudadana respetando y defendiendo los derechos humanos, as como el pluralismo propio de una sociedad democrtica. b) Desarrollar hbitos de trabajo individual y de equipo, de esfuerzo y responsabilidad en el estudio, as como actitudes de confianza en s mismo, sentido crtico, iniciativa personal, curiosidad, inters y creatividad en el aprendizaje, con los que descubrir la satisfaccin de la tarea bien hecha. c) Desarrollar una actitud responsable y de respeto por los dems que favorezca un clima propicio para la libertad personal, el aprendi-

Num. 5562 / 24.07.2007

30113

la convivncia, aix com fomentar actituds que promoguen la convivncia en els mbits escolar, familiar i social. d) Conixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilitzaci, les diferncies culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats dhmens i dones, i la no-discriminaci de persones amb discapacitat. e) Conixer i utilitzar de manera apropiada el valenci i el castell, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacional. Desenrotllar, aix mateix, hbits de lectura com a instrument essencial per a laprenentatge de la resta de les rees. f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competncia comunicativa bsica que permeta a lalumnat expressar i comprendre missatges senzills i moures en situacions quotidianes. g) Desenrotllar les competncies matemtiques bsiques i iniciarse en la resoluci de problemes que requerisquen la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, aix com ser capaos daplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana. h) Conixer els fets ms rellevants de la histria dEspanya, amb especial referncia als relatius a la Comunitat Valenciana, aix com de la histria universal. i) Conixer i valorar lentorn natural, social, econmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, aix com les possibilitats dacci i cura deste. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, dEspanya i universal. j) Iniciar-se en les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i desenrotllar un esperit crtic davant dels missatges que reben i elaboren. k) Valorar la higiene i la salut, conixer i respectar el cos hum, i utilitzar leducaci fsica i lesport com a mitjans per a afavorir el desenrotllament personal i social. l) Comunicar-se a travs dels mitjans dexpressi verbal, corporal, visual, plstica, musical i matemtica; desenrotllar la sensibilitat esttica, la creativitat i la capacitat per a disfrutar de les obres i les manifestacions artstiques. m) Conixer el patrimoni cultural dEspanya, participar en la seua conservaci i millora, i respectar-ne la diversitat lingstica i cultural. n) Conixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context histric, social i lingstic propi, aix com participar en la seua conservaci i millora. o) Desenrotllar tots els mbits de la personalitat, aix com una actitud contrria a la violncia i als prejus de qualsevol tipus. p) Conixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que nafavorisquen latenci. q) Fomentar leducaci viria i el respecte a les normes per a previndre els accidents de trnsit. Article 5. Competncies bsiques Les competncies bsiques, com a elements integrants del currculum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Encara que estes competncies shan dadquirir en finalitzar lensenyana bsica, leducaci primria ha de contribuir a la consecuci destes a travs de les distintes rees en qu sorganitza. Article 6. rees de coneixement 1. Les rees que shan de cursar en tots els cicles desta etapa sn les segents: a) Coneixement del medi natural, social i cultural b) Educaci artstica c) Educaci fsica d) Castell: llengua i literatura e) Valenci: llengua i literatura f) Llengua estrangera g) Matemtiques

zaje y la convivencia, as como fomentar actitudes que promuevan la convivencia en los mbitos escolar, familiar y social. d) Conocer, comprender y respetar los valores de nuestra civilizacin, las diferencias culturales y personales, la igualdad de derechos y oportunidades de hombres y mujeres, y la no discriminacin de personas con discapacidad. e) Conocer y utilizar de manera apropiada el valenciano y el castellano, oralmente y por escrito. Valorar las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia de la Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su patrimonio cultural, as como las posibilidades comunicativas del castellano como lengua comn de todas las espaolas y espaoles y de idioma internacional. Desarrollar, asimismo, hbitos de lectura como instrumento esencial para el aprendizaje del resto de las reas. f) Adquirir en, al menos una lengua extranjera, la competencia comunicativa bsica que permita al alumnado expresar y comprender mensajes sencillos y desenvolverse en situaciones cotidianas. g) Desarrollar las competencias matemticas bsicas e iniciarse en la resolucin de problemas que requieran la realizacin de operaciones elementales de clculo, conocimientos geomtricos y estimaciones, as como ser capaces de aplicarlos a las situaciones de su vida cotidiana. h) Conocer los hechos ms relevantes de la historia de Espaa, con especial referencia a los relativos a la Comunitat Valenciana, as como de la historia universal. i) Conocer y valorar el entorno natural, social, econmico y cultural de la Comunitat Valenciana, situndolo siempre en su contexto nacional, europeo y universal, as como las posibilidades de accin y cuidado del mismo. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento de la geografa de la Comunitat Valenciana, de Espaa y universal. j) Iniciarse en las tecnologas de la informacin y la comunicacin, y desarrollar un espritu crtico ante los mensajes que reciben y elaboran. k) Valorar la higiene y la salud, conocer y respetar el cuerpo humano, y utilizar la educacin fsica y el deporte como medios para favorecer el desarrollo personal y social. l) Comunicarse a travs de los medios de expresin verbal, corporal, visual, plstica, musical y matemtica; desarrollar la sensibilidad esttica, la creatividad y la capacidad para disfrutar de las obras y las manifestaciones artsticas. m) Conocer el patrimonio cultural de Espaa, participar en su conservacin y mejora, y respetar su diversidad lingstica y cultural. n) Conocer y valorar el patrimonio natural, social y cultural de la Comunitat Valenciana, dentro del contexto histrico, social y lingstico propio, as como participar en su conservacin y mejora. o) Desarrollar todos los mbitos de la personalidad, as como una actitud contraria a la violencia y a los prejuicios de cualquier tipo. p) Conocer y valorar los animales y plantas, y adoptar modos de comportamiento que favorezcan su cuidado. q) Fomentar la educacin vial y el respeto a las normas para prevenir los accidentes de trfico. Artculo 5. Competencias bsicas Las competencias bsicas, como elementos integrantes del currculo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre. Aunque dichas competencias se deben adquirir al finalizar la enseanza bsica, la educacin primaria ha de contribuir a su consecucin a travs de las distintas reas en que se organiza. Artculo 6. reas de conocimiento 1. Las reas que se cursarn en todos los ciclos de esta etapa sern las siguientes: a) Conocimiento del medio natural, social y cultural b) Educacin artstica c) Educacin fsica d) Castellano: lengua y literatura e) Valenciano: lengua y literatura f) Lengua extranjera g) Matemticas

Num. 5562 / 24.07.2007

30114

2. Lensenyana de la religi sha dimpartir en tots els cursos de ltapa i sha dajustar al que establix la disposici addicional segona del present decret. 3. En el quint curs, a ms de les rees incloses en els apartats 1 i 2, simpartir lrea dEducaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es prestar especial atenci a la igualtat de drets i deures entre hmens i dones. 4. Els centres docents podran impartir, tamb, en el tercer cicle, una segona llengua estrangera, dacord amb el que dispose la conselleria competent en matria deducaci. 5. Les rees de Valenci: llengua i literatura; de Castell: llengua i literatura, aix com de Matemtiques, atenent el seu carcter instrumental per a ladquisici daltres coneixements, han de rebre una especial consideraci. 6. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la informaci i la comunicaci shan de treballar en totes les rees. 7. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha de potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de conflictes. 8. Lorganitzaci dels continguts en rees sha dentendre sense perju del carcter global i integrador de letapa. Article 7. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les rees El currculum de les rees de leducaci primria per als centres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen part les ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, s el que figura en lannex del present decret, en el qual sestablixen els objectius, els continguts i els criteris davaluaci de cada rea en els diferents cicles, aix com la contribuci de cada rea al desenrotllament de les competncies bsiques. Article 8. Avaluaci dels aprenentatges 1. Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ha de ser contnua i global, i tindre en compte el seu progrs en el conjunt de les rees del currculum. 2. Les mestres i els mestres han davaluar lalumnat tenint en compte els objectius especfics i els coneixements adquirits en cada una de les rees, segons els criteris davaluaci de les rees establits en el currculum, els quals seran referents fonamentals per a valorar el grau dadquisici de les competncies bsiques. 3. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alumna o alumne no siga ladequat, shan destablir mesures de refor educatiu. Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del cicle, tan prompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el procs educatiu. 4. La conselleria competent en matria deducaci establir els criteris sobre el procs davaluaci de lalumnat i sobre les decisions que sen deriven deste procs. Aix mateix, concretar els documents davaluaci corresponents, dacord amb el que establix larticle 12 del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. 5. Les mestres i els mestres han davaluar, a ms dels processos daprenentatge de lalumnat, els processos densenyana i la seua prpia prctica docent. Article 9. Promoci 1. En finalitzar cada un dels cicles i, com a conseqncia del procs davaluaci, el professorat del grup ha dadoptar les decisions corresponents sobre la promoci de lalumnat, prenent-se especialment en consideraci la informaci i el criteri de la mestra o mestre tutor. 2. Lalumnat accedir al cicle segent sempre que es considere, dacord amb els criteris davaluaci de les diferents rees, que ha aconseguit el desenrotllament corresponent de les competncies bsiques i ladequat grau de maduresa.

2. La enseanza de la religin se impartir en todos los cursos de la etapa y se ajustar a lo establecido en la disposicin adicional segunda del presente Decreto. 3. En el quinto curso, adems de las reas incluidas en los apartados 1 y 2, se impartir el rea de Educacin para la ciudadana y los derechos humanos, en la que se prestar especial atencin a la igualdad de derechos y deberes entre hombres y mujeres. 4. Los centros docentes podrn impartir, tambin, en el tercer ciclo, una segunda lengua extranjera, de acuerdo con lo que disponga la conselleria competente en materia de educacin. 5. Las reas de Valenciano: lengua y literatura; Castellano: lengua y literatura, as como de Matemticas, dado su carcter instrumental para la adquisicin de otros conocimientos, recibirn una especial consideracin. 6. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita, la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la informacin y la comunicacin se trabajarn en todas las reas. 7. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, se potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educacin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolucin de conflictos. 8. La organizacin de los contenidos en reas se entender sin perjuicio del carcter global e integrador de la etapa. Artculo 7. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de las reas El currculo de las reas de la educacin primaria para los centros docentes de la Comunitat Valenciana, del que forman parte las enseanzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, es el que figura en el anexo del presente decreto, en el que se establecen los objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de cada rea en los diferentes ciclos, as como la contribucin de cada rea al desarrollo de las competencias bsicas. Artculo 8. Evaluacin de los aprendizajes 1. La evaluacin de los procesos de aprendizaje del alumnado ser continua y global y tendr en cuenta su progreso en el conjunto de las reas del currculo. 2. Las maestras y maestros evaluarn al alumnado teniendo en cuenta los objetivos especficos y los conocimientos adquiridos en cada una de las reas, segn los criterios de evaluacin de las reas establecidos en el currculo, que sern referentes fundamentales para valorar el grado de adquisicin de las competencias bsicas. 3. En el proceso de evaluacin continua, cuando el progreso de una alumna o alumno no sea el adecuado, se establecern medidas de refuerzo educativo. Estas medidas se adoptarn en cualquier momento del ciclo, tan pronto como se detecten las dificultades, y estarn dirigidas a la adquisicin de los aprendizajes imprescindibles para continuar el proceso educativo. 4. La conselleria competente en materia de educacin establecer los criterios sobre el proceso de evaluacin del alumnado y sobre las decisiones que se deriven de dicho proceso. Asimismo, concretar los documentos de evaluacin correspondientes, de acuerdo con lo establecido en el artculo 12 del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre. 5. Las maestras y maestros evaluarn, adems de los procesos de aprendizaje del alumnado, los procesos de enseanza y su propia prctica docente. Artculo 9. Promocin 1. Al finalizar cada uno de los ciclos y, como consecuencia del proceso de evaluacin, el profesorado del grupo adoptar las decisiones correspondientes sobre la promocin del alumnado, tomndose especialmente en consideracin la informacin y el criterio de la maestro o maestro tutor. 2. El alumnado acceder al ciclo siguiente siempre que se considere, de acuerdo con los criterios de evaluacin de las diferentes reas, que ha alcanzado el desarrollo correspondiente de las competencias bsicas y el adecuado grado de madurez.

Num. 5562 / 24.07.2007

30115

3. Aix mateix, accedir al cicle segent lalumnat amb avaluaci negativa en alguna de les rees, sempre que els aprenentatges no aconseguits no li impedisquen seguir amb aprofitament el cicle nou. 4. Lalumnat que accedisca a un cicle amb avaluaci negativa en alguna de les rees del cicle o cicles precedents, rebr els suports necessaris per a la recuperaci destes. A este efecte, les programacions didctiques han dincloure activitats destinades a ladquisici destos aprenentatges, amb la indicaci del professorat responsable. 5. Quan no es complisquen les condicions assenyalades en els apartats 2 i 3 del present article, sha destar un any ms en el mateix cicle. Esta mesura es pot adoptar una sola vegada al llarg de leducaci primria i haur danar acompanyada dun pla especfic de refor o recuperaci. 6. Saccedir a leducaci secundria obligatria si sha aconseguit el desenrotllament corresponent de les competncies bsiques i ladequat grau de maduresa. Saccedir, aix mateix, sempre que els aprenentatges no aconseguits no impedisquen seguir amb aprofitament la nova etapa. Quan no es complisquen les condicions assenyalades en el pargraf anterior, no es podr promocionar a letapa segent si no shan esgotat les mesures previstes en els articles 8.3 i 9.4 del present decret. 7. De conformitat amb el que establix larticle 4.2 en la lletra e), de la Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a lEducaci, les mares, els pares o tutors hauran de participar i donar suport en levoluci del procs educatiu de les seues filles, fills o tutelats, aix com conixer les decisions relatives a lavaluaci i promoci, i collaborar en les mesures de suport o refor que adopten els centres per a facilitar el seu progrs educatiu. 8. La conselleria competent en matria deducaci establir els criteris sobre la promoci al cicle o etapa segent o la permanncia en el mateix cicle, aix com els relatius al pla de refor o recuperaci a qu es referix lapartat 5 del present article, que haur dorganitzar cada centre. Article 10. Informe daprenentatge Dacord amb el que establix larticle 20.5 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, quan finalitze letapa, els centres han delaborar per a cada alumna i alumne un informe sobre el grau dadquisici dels aprenentatges, especialment els que condicionen ms el seu progrs educatiu i sobre aquells altres aspectes que es consideren rellevants per a garantir una atenci individualitzada, segons el model que elabore la conselleria competent en matria deducaci. Cal garantir la confidencialitat desta informaci en determinar les caracterstiques dels informes i en els mecanismes de coordinaci que sestablisquen amb leducaci secundria obligatria. Article 11. Tutoria 1. En leducaci primria, les tutores i els tutors han dorientar el procs educatiu individual i collectiu de lalumnat. 2. La tutora o el tutor coordinar el treball del grup del professorat corresponent i mantindr una relaci permanent amb la famlia a fi de facilitar lexercici dels drets reconeguts en larticle 4.1 d) i g) de la Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a lEducaci. Article 12. Autonomia dels centres 1. Dacord amb el que disposa larticle 120 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en matria deducaci facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres, afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitat investigadora. A ms, vetlar perqu el professorat reba el tracte, la consideraci i el respecte dacord amb la importncia social de la seua professi i la realitat de la seua tasca diria. 2. Els centres docents han de desplegar i completar el currculum establit en este decret, aix com les mesures datenci a la diversitat establides per la conselleria competent en matria deducaci, adaptant-les a les caracterstiques de lalumnat, a fi datendre tant el que t dificultats daprenentatge com el de major capacitat o motivaci per

3. Asimismo, acceder al ciclo siguiente el alumnado con evaluacin negativa en alguna de las reas, siempre que los aprendizajes no alcanzados no le impidan seguir con aprovechamiento el nuevo ciclo. 4. El alumnado que acceda a un ciclo con evaluacin negativa en alguna de las reas del ciclo o ciclos precedentes, recibir los apoyos necesarios para la recuperacin de stas. A estos efectos, las programaciones didcticas incluirn actividades destinadas a la adquisicin de dichos aprendizajes, con indicacin del profesorado responsable. 5. Cuando no se cumplan las condiciones sealadas en los apartados 2 y 3 del presente artculo, se permanecer un ao ms en el mismo ciclo. Esta medida se podr adoptar una sola vez a lo largo de la educacin primaria y deber ir acompaada de un plan especfico de refuerzo o recuperacin. 6. Se acceder a la educacin secundaria obligatoria si se ha alcanzado el desarrollo correspondiente de las competencias bsicas y el adecuado grado de madurez. Se acceder, asimismo, siempre que los aprendizajes no alcanzados no impidan seguir con aprovechamiento la nueva etapa. Cuando no se cumplan las condiciones sealadas en el prrafo anterior, no se podr promocionar a la etapa siguiente si no se han agotado las medidas previstas en los artculos 8.3 y 9.4 del presente decreto. 7. De conformidad con lo establecido en el artculo 4.2 en su letra e), de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educacin, las madres, los padres o tutores debern participar y apoyar la evolucin del proceso educativo de sus hijas, hijos o tutelados, as como conocer las decisiones relativas a la evaluacin y promocin, y colaborar en las medidas de apoyo o refuerzo que adopten los centros para facilitar su progreso educativo. 8. La conselleria competente en materia de educacin establecer los criterios acerca de la promocin al ciclo o etapa siguiente o la permanencia en el mismo ciclo, as como los relativos al plan de refuerzo o recuperacin al que se refiere el apartado 5 del presente artculo, que deber organizar cada centro. Artculo 10. Informe de aprendizaje De acuerdo con lo establecido en el artculo 20.5 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, al finalizar la etapa, los centros elaborarn para cada alumna y alumno un informe sobre el grado de adquisicin de los aprendizajes, especialmente los que condicionen ms su progreso educativo y sobre aquellos otros aspectos que se consideren relevantes para garantizar una atencin individualizada, segn el modelo que elabore la conselleria competente en materia de educacin. Se garantizar la confidencialidad de esta informacin al determinar las caractersticas de los informes y en los mecanismos de coordinacin que se establezcan con la educacin secundaria obligatoria. Artculo 11. Tutora 1. En la educacin primaria, las tutoras y tutores orientarn el proceso educativo individual y colectivo del alumnado. 2. La tutora o tutor coordinar el trabajo del grupo del profesorado correspondiente y mantendr una relacin permanente con la familia, a fin de facilitar el ejercicio de los derechos reconocidos en el artculo 4.1.d) y g) de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educacin. Artculo 12. Autonoma de los centros 1. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 120 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la conselleria competente en materia de educacin facilitar la autonoma pedaggica y organizativa de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado y su actividad investigadora. Adems, velar para que el profesorado reciba el trato, la consideracin y el respeto acordes con la importancia social de su profesin y la realidad de su tarea diaria. 2. Los centros docentes desarrollarn y completarn el currculo establecido en este decreto, as como las medidas de atencin a la diversidad establecidas por la conselleria competente en materia de educacin, adaptndolos a las caractersticas del alumnado, con el fin de atender tanto al que tiene dificultades de aprendizaje como al

Num. 5562 / 24.07.2007

30116

a aprendre. Esta concreci sha dincorporar al projecte educatiu de centre. 3. Amb la finalitat de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les famlies en esta etapa, els centres hi han de cooperar estretament i han destablir mecanismes per a afavorir la seua participaci destes en el procs educatiu de les seues filles i fills, donant suport a lautoritat del professorat. 4. Per tal dafavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre i lequip directiu propiciaran un clima ordenat i cooperatiu entre tots els membres de la comunitat educativa. 5. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliaci de lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria competent en matria deducaci, sense que, en cap cas, simposen aportacions de les famlies ni exigncies per a la mateixa conselleria. Article 13. Avaluaci de letapa 1. Lavaluaci de diagnstic, regulada en larticle 21 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que ha de realitzar tot lalumnat en finalitzar el segon cicle de leducaci primria, no t efectes acadmics, t carcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa. 2. La conselleria competent en matria deducaci, dacord amb el seu propi pla davaluaci, podr realitzar avaluacions externes a tot lalumnat en finalitzar qualsevol dels cicles de leducaci primria. 3. Els centres utilitzaran els resultats de les avaluacions que es realitzen, per a, entre altres fins, organitzar les mesures de refor dirigides a garantir que tot lalumnat aconseguisca les corresponents competncies bsiques. 4. Les avaluacions de letapa permetran analitzar, valorar i reorientar, si s el cas, les distintes actuacions educatives. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en llenges estrangeres 1. La conselleria competent en matria deducaci podr autoritzar la implantaci de programes deducaci plurilinge, que permetr als centres docents impartir una part de les rees del currculum en llengua estrangera, sense que aix supose modificaci dels aspectes bsics del currculum regulats en el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Aix mateix, facilitar la corresponent formaci al professorat dels centres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de letapa lalumnat ha dadquirir la terminologia bsica de les rees en les llenges del programa. 2. Els centres que impartisquen una part de les rees del currculum en llenges estrangeres han daplicar, en tot cas, per a ladmissi de lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de la Comunitat Valenciana. Segona. Ensenyana de la religi 1. Lensenyana de la religi sha dajustar al que establix la disposici addicional segona de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci. 2. La conselleria competent en matria deducaci ha de garantir que, a linici de letapa, les mares, pares o tutors puguen manifestar la voluntat que les seues filles i fills reben o no ensenyances de religi. Esta decisi pot ser modificada al principi de cada curs acadmic. Aix mateix, sha de garantir que estes ensenyances simpartisquen en horari lectiu i en condicions de no-discriminaci horria. 3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que determine la conselleria competent en matria deducaci, aplicaran les mesures organitzatives perqu lalumnat, les mares, els pares o els tutors dels quals no hagen optat per les ensenyances de religi, reben la deguda atenci educativa, de manera que lelecci duna o altra opci

de mayor capacidad o motivacin para aprender. Esta concrecin se incorporar al proyecto educativo de centro. 3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad fundamental de las familias en esta etapa, los centros cooperarn estrechamente con ellas y establecern mecanismos para favorecer su participacin en el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la autoridad del profesorado. 4. Para favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, el claustro y el equipo directivo propiciar un clima ordenado y cooperativo entre todos los miembros de la comunidad educativa. 5. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adoptar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin o ampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la conselleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso, se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para la propia conselleria. Artculo 13. Evaluacin de la etapa 1. La evaluacin de diagnstico, regulada en el artculo 21 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que realizar todo el alumnado al finalizar el segundo ciclo de la educacin primaria, no tendr efectos acadmicos, tendr carcter formativo y orientador para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. 2. La conselleria competente en materia de educacin, conforme a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones externas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los ciclos de la educacin primaria. 3. Los centros utilizarn los resultados de las evaluaciones que se realicen para, entre otros fines, organizar las medidas de refuerzo dirigidas a garantizar que todo el alumnado consiga las correspondientes competencias bsicas. 4. Las evaluaciones de la etapa permitirn analizar, valorar y reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas. DISPOSICIONES ADICIONALES Primera. Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en lenguas extranjeras 1. La conselleria competente en materia de educacin podr autorizar la implantacin de programas de educacin plurilinge, que permitir a los centros docentes impartir una parte de las reas del currculo en lengua extranjera, sin que ello suponga modificacin de los aspectos bsicos del currculo regulados en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre. Asimismo, facilitar la correspondiente formacin al profesorado de los centros sostenidos con fondos pblicos. A lo largo de la etapa el alumnado adquirir la terminologa bsica de las reas en las lenguas del programa. 2. Los centros que impartan una parte de las reas del currculo en lenguas extranjeras aplicarn, en todo caso, para la admisin del alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como la normativa propia de la Comunitat Valenciana. Segunda. Enseanza de la religin 1. La enseanza de la religin se ajustar a lo establecido en la disposicin adicional segunda de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. 2. La conselleria competente en materia de educacin garantizar que, al inicio de la etapa, las madres, padres o tutores puedan manifestar la voluntad de que sus hijas e hijos reciban o no enseanzas de religin. Dicha decisin podr ser modificada al principio de cada curso acadmico. Asimismo se garantizar que dichas enseanzas se impartan en horario lectivo y en condiciones de no discriminacin horaria. 3. Los centros docentes, de conformidad con los criterios que determine la conselleria competente en materia de educacin, desarrollarn las medidas organizativas para que el alumnado cuyas madres, padres o tutores b no hayan optado por las enseanzas de religin reciba la debida atencin educativa, de modo que la eleccin de una

Num. 5562 / 24.07.2007

30117

no supose cap discriminaci. Estes mesures shan dincloure en el projecte educatiu del centre per tal que siguen conegudes per la comunitat educativa. DISPOSICI TRANSITRIA nica. Calendari dimplantaci 1. El currculum establit en este decret simplantar en el primer cicle a partir del curs acadmic 2007-2008; en el segon cicle, a partir del curs acadmic 2008-2009, i en el tercer cicle, a partir del curs acadmic 2009-2010. 2. Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci primria, dacord amb el que disposa el punt anterior, les ensenyances desta etapa es regixen pel que disposa el Decret 20/1992, de 17 de febrer, del Consell, pel qual establix el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana, aix com pel que disposa el Reial Decret 2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de la Religi, en all que es referix a esta etapa educativa. DISPOSICI DEROGATRIA nica. Derogaci normativa 1. Queda derogat el Decret 20/1992, de 17 de febrer, del Consell, pel qual establix el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana, dacord amb el que establix la disposici transitria nica deste decret. 2. Queden derogades les altres normes del mateix rang o dun rang inferior que soposen al que establix este decret. DISPOSICIONS FINALS Primera. Desplegament normatiu Sautoritza la conselleria competent en matria deducaci per a dictar totes les disposicions que siguen necessries per a la interpretaci, aplicaci i desplegament deste decret. Segona. Entrada en vigor El present decret entrar en vigor lendem de la seua publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 20 de juliol de 2007.
El President de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ. El Conseller dEducaci, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN.

u otra opcin no suponga discriminacin alguna. Las mencionadas medidas se incluirn en el proyecto educativo del centro para que sean conocidas por la comunidad educativa. DISPOSICIN TRANSITORIA nica. Calendario de implantacin 1. El currculo establecido en este decreto se implantar en el primer ciclo a partir del curso acadmico 2007-2008; en el segundo ciclo, a partir del curso acadmico 2008-2009; en el tercer ciclo, a partir del curso acadmico 2009-2010. 2. Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la educacin primaria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto anterior, las enseanzas de esta etapa se regirn por lo dispuesto en el Decreto 20/1992, de 17 de febrero, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Primaria en la Comunitat Valenciana, as como por lo dispuesto en el Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula la Enseanza de la Religin, en lo relativo a esta etapa educativa. DISPOSICIN DEROGATORIA nica. Derogacin normativa 1. Queda derogado el Decreto 20/1992, de 17 de febrero, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Primaria en la Comunitat Valenciana, de acuerdo con lo establecido en la disposicin transitoria nica de este decreto. 2. Quedan derogadas las dems normas de igual o inferior rango que se opongan a lo establecido en este decreto. DISPOSICIONES FINALES Primera. Desarrollo normativo Se autoriza a la conselleria competente en materia de educacin para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin, aplicacin y desarrollo de este decreto. Segunda. Entrada en vigor El presente Decreto entrar en vigor al da siguiente de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, a 20 de julio de 2007.
El President de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ. El Conseller de Educacin, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN.

VALENCI: LLENGUA I LITERATURA CASTELL: LLENGUA I LITERATURA La finalitat de laprenentatge de llenges s dotar les xiquetes i els xiquets duna competncia plurilinge i pluricultural. Esta estar constituda per una competncia elevada en els dos idiomes cooficials de la Comunitat Valenciana i per un domini funcional de lidioma estranger, per mitj dels quals podr relacionar-se, entendre millor el mn i apropiar-se dels conceptes, normes i valors de la prpia cultura, al mateix temps que construx i referma la seua identitat personal i social. Ara b, encara que els currculums de les diferents llenges sn linstrument privilegiat per a fer progressar estes capacitats, algunes exigiran reafirmar-se en la resta drees no lingstiques on la llengua sutilitza com a vehicle de comunicaci i construcci de coneixements. Leducaci relativa al llenguatge i a la comunicaci s un dels eixos fonamentals en lEducaci Primria, ja que permet a lalumnat comunicar-se de manera eficient oralment i per escrit, expressar i compartir idees, percepcions i sentiments, apropiar-se dels continguts culturals, regular la conducta prpia i la dels altres, exercir el seu sentit crtic, adoptar una postura creativa i construir, en definitiva, la prpia

CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA La finalidad del aprendizaje de lenguas es dotar a las nias y a los nios de una competencia plurilinge y pluricultural. sta estar constituida por una competencia elevada en los dos idiomas cooficiales de la Comunitat Valenciana y por un dominio funcional del idioma extranjero, mediante los que podr relacionarse, entender mejor el mundo y apropiarse de los conceptos, normas y valores de la propia cultura, a la vez que construye y afianza su identidad personal y social. Ahora bien, aun cuando los currculos de las diferentes lenguas son el instrumento privilegiado para hacer progresar estas capacidades, algunas exigirn reafirmarse en el resto de reas no lingsticas donde la lengua se utiliza como vehculo de comunicacin y construccin de conocimientos. La educacin relativa al lenguaje y a la comunicacin es uno de los ejes fundamentales en la Educacin Primaria, puesto que permite al alumnado comunicarse de manera eficiente oralmente y por escrito, expresar y compartir ideas, percepciones y sentimientos, apropiarse de los contenidos culturales, regular la conducta propia y la de los dems, ejercer su sentido crtico, adoptar una postura creativa y construir, en

Num. 5562 / 24.07.2007

30118

visi del mn. Al llarg desta etapa, les xiquetes i els xiquets han de comenar a adquirir un saber reflexiu sobre les prctiques comunicatives necessries per a viure en la societat del segle XXI. Aix, lensenyana i laprenentatge en esta rea t com a objecte desenrotllar les habilitats lingstiques: parlar, escoltar i conversar, llegir i escriure. Tamb, i de manera especfica, pretn apropar a la lectura i a la comprensi de textos literaris. Situar lensenyana i laprenentatge de la llengua en el marc de la competncia comunicativa significa que el currculum se centra a aprendre les destreses discursives, el domini de les quals requerix de procediments i coneixements explcits sobre el funcionament del llenguatge en totes les seues dimensions: tant els elements formals com les normes sociolingstiques que presidixen els intercanvis; la planificaci i lestructuraci dels textos, larticulaci dels enunciats per mitj de procediments de cohesi i lorganitzaci de les oracions dacord amb regles lexicosintctiques. Aprendre llengua significa, per tant, assolir la competncia necessria per a tindre xit en les diferents situacions de la vida, inclosa lescolar. Els textos acadmics per a aprendre continguts daltres rees ocupen en este currculum un lloc destacat. Esta educaci lingstica sha dimpartir a alumnat de procedncia molt diversa. A comporta, dentrada, unes competncies desiguals respecte a les llenges que configuren el currculum. Les alumnes i els alumnes arriben a lescola amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experincies culturals diferents, que han anat adquirint en les seues interaccions amb altres parlants a casa o en lentorn immediat. Aix mateix, tenen un coneixement en potncia sobre els diferents tipus de discursos o textos, divers en cada cas, segons el major o menor contacte amb lalfabetitzaci o amb els mitjans de comunicaci en el seu entorn social de procedncia. Desta manera arribar als primers cursos de lEducaci Primria alumnat bilinge, monolinge i plurilinge, tant nascut a la nostra Comunitat, com procedent de llenges o cultures diferents. El paper de lEducaci Primria ser ampliar esta competncia lingstica i comunicativa inicial de manera que siguen capaos dinteractuar en els diversos mbits socials en qu es voran immersos. Destos shan seleccionat aquells que sestimen ms apropiats per al treball escolar: el de les relacions socials que conformen la vida quotidiana en laula i en el centre, el dels mitjans de comunicaci, el literari i, de manera privilegiada, lmbit acadmic. En tals mbits sinterpreten i produxen els distints textos i s ac on shan de desenrotllar les diferents habilitats lingstiques. Els objectius de laprenentatge de llenges, propis de leducaci plurilinge, han de ser comuns per a totes les alumnes i els alumnes, independentment de la seua procedncia geogrfica, lingstica i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famlies. Per a lxit destos objectius comuns de leducaci plurilinge i pluricultural cal partir de les caracterstiques especfiques de lalumnat plurilinge que volem formar, la competncia global del qual no s la suma de les competncies independents en cada una de les llenges sin una competncia especfica amb caracterstiques prpies, diferents de les de la persona monolinge. Estes caracterstiques de lalumnat plurilinge, de les quals partim i a les quals volem arribar, ens obliguen a un tractament especfic de les llenges del currculum que denominem enfocament integrat. Este plantejament integrat consistix en una educaci lingstica unitria, aconseguida per mitj de la participaci conjunta de les tres llenges del currculum. Per esta coexistncia en el currculum de Primria podria comportar un excs de temps curricular dedicat a les llenges, per aix cal abordar alguns continguts, especialment els que fan referncia al llenguatge acadmic, units a ls vehicular en les rees no lingstiques, per mitj dun tractament integrat de les llenges i els continguts. Quan parlem densenyana i aprenentatge de ms duna llengua des duna perspectiva integrada, hem de tindre en compte dos factors: duna banda, que hi ha unes competncies comunes conceptuals, cognitives i estratgiques(en les diferents llenges, que es podran construir a partir de qualsevol destes llenges i tot seguit ser recuperades i reutilitzades per totes i cada una de les altres; i, duna altra, que hi ha

definitiva, la propia visin del mundo. A lo largo de esta etapa, las nias y los nios deben empezar a adquirir un saber reflexivo sobre las prcticas comunicativas necesarias para vivir en la sociedad del siglo XXI. As pues, la enseanza y el aprendizaje en esta rea tiene como objeto desarrollar las habilidades lingsticas: hablar, escuchar y conversar, leer y escribir. Tambin, y de manera especfica, pretende acercar a la lectura y comprensin de textos literarios. Situar la enseanza y el aprendizaje de la lengua en el marco de la competencia comunicativa significa que el currculo se centra en aprender las destrezas discursivas, cuyo dominio requiere de procedimientos y conocimientos explcitos acerca del funcionamiento del lenguaje en todas sus dimensiones: tanto los elementos formales como las normas sociolingsticas que presiden los intercambios; la planificacin y estructuracin de los textos, la articulacin de los enunciados mediante procedimientos de cohesin y la organizacin de las oraciones de acuerdo con reglas lxico-sintcticas. Aprender lengua significa, por tanto, alcanzar la competencia necesaria para tener xito en las diferentes situaciones de la vida, incluida la escolar. Los textos acadmicos para aprender contenidos de otras reas ocupan en este currculo un lugar destacado. Esta educacin lingstica tiene que impartirse a alumnado de procedencia muy diversa. Esto comporta, de entrada, unas competencias desiguales con respecto a las lenguas que configuran el currculo. Las alumnas y los alumnos llegan a la escuela con una lengua familiar o habitual, con un repertorio verbal y con unas experiencias culturales diferentes, que han ido adquiriendo en sus interacciones con otros hablantes en casa o en el entorno inmediato. Asimismo, tienen un conocimiento en ciernes sobre los diferentes tipos de discursos o textos, diverso en cada caso, segn el mayor o menor contacto con la alfabetizacin o con los medios de comunicacin en su entorno social de procedencia. De esta manera llegarn a los primeros cursos de la Educacin Primaria alumnas y alumnos bilinges, monolinges y plurilinges, tanto nacidos en nuestra Comunitat, como procedentes de lenguas o culturas diferentes. El papel de la Educacin Primaria ser ampliar esta competencia lingstica y comunicativa inicial de modo que sean capaces de interactuar en los diversos mbitos sociales en los que se van a ver inmersos. De stos se han seleccionado aquellos que se estiman ms apropiados para el trabajo escolar: el de las relaciones sociales que conforman la vida cotidiana en el aula y en el centro, el de los medios de comunicacin, el literario y, de manera privilegiada, el mbito acadmico. En dichos mbitos se interpretan y producen los distintos textos y all mismo se deben desarrollar las diferentes habilidades lingsticas. Los objetivos del aprendizaje de lenguas, propios de la educacin plurilinge, tienen que ser comunes para todas las alumnas y los alumnos, independientemente de su procedencia geogrfica, lingstica y cultural, y del nivel social y cultural de sus familias. Para el logro de estos objetivos comunes de la educacin plurilinge y pluricultural hace falta partir de las caractersticas especficas del alumnado plurilinge que queremos formar, cuya competencia global no es la suma de las competencias independientes en cada una de las lenguas sino una competencia especfica con caractersticas propias, diferentes de las de la persona monolinge. Estas caractersticas del alumnado plurilinge, de las cuales partimos y a las cuales queremos llegar, nos obligan a un tratamiento especfico de las lenguas del currculo al que llamamos enfoque integrado. Este planteamiento integrado consiste en una educacin lingstica unitaria, lograda mediante la participacin conjunta de las tres lenguas del currculo. Pero esta coexistencia en el currculo de Primaria podra comportar un exceso de tiempo curricular dedicado a las lenguas, por ello hay que abordar algunos contenidos, especialmente los que hacen referencia al lenguaje acadmico, unidos al uso vehicular en las reas no lingsticas, mediante un tratamiento integrado de las lenguas y los contenidos. Cuando hablamos de enseanza y aprendizaje de ms de una lengua desde una perspectiva integrada, hemos de tener en cuenta dos factores: por una parte, que hay unas competencias comunes conceptuales, cognitivas y estratgicas(en las diferentes lenguas, que se podrn construir a partir de cualquiera de ellas y acto seguido ser recuperadas y reutilizadas por todas y cada una de las dems; y, por otra,

Num. 5562 / 24.07.2007

30119

unes competncies lingstiques superficials, especfiques de cada una de les llenges i que han de ser apreses de manera independent en cada una, cosa que pot ocasionar processos de transferncies i dinterferncies que caldr tindre en compte. Per fer un tractament integrat en el centre docent el professorat ha dadoptar uns criteris comuns i compartits: consideraci de la llengua com objecte daprenentatge, coneixement dels principis globals que regulen ladquisici i laprenentatge de llenges i lenfocament metodolgic per a totes en com i per a cada una en particular. A partir destos criteris comuns, sestablir un tractament diferenciat per a les llenges que simpartixen, segons siga la L1, L2 o L3 de lalumnat, dacord amb lestatus sociolingstic, la presncia en lactivitat social i en el currculum del centre i dacord tamb amb les caracterstiques concretes de lalumnat (competncies lingstiques i culturals, usos lingstics a la llar, facilitat o dificultat en ladquisici...). Finalment, sarticularan els continguts de la competncia comuna per a les tres llenges, perqu saconseguisquen de la manera ms efica i econmica, evitant incongruncies i repeticions innecessries; i realitzaran les actuacions necessries per a construir les competncies especfiques en cada llengua promovent les transferncies positives i evitant o corregint progressivament les inevitables interferncies. Respecte a laplicaci del tractament integrat de les llenges i els continguts, s necessria una perspectiva unitria sobre quins sn els continguts lingstics que shan daconseguir per mitj de ls vehicular de les llenges. A ms sha de diversificar el tractament deste s vehicular, especialment quan es tracta duna llengua segona o duna llengua estrangera. En este cas, els continguts especfics de les rees no lingstiques shan de vehicular a travs duna llengua en la qual les alumnes i els alumnes no tenen una competncia idntica a la que possexen en la primera llengua. En este cas haur de realitzar-se un tractament metodolgic que contemple eixa situaci: el denominat s vehicular protegit. Al mateix temps, caldr articular les mesures necessries per a distribuir ls vehicular de les diferents llenges entre els continguts de les rees no lingstiques, dacord amb el projecte de cada centre. Quant a la metodologia, per a la perspectiva integrada, sn vlids tant els principis comunicatius com les aportacions ms recents de lensenyana de llenges. Des duna perspectiva global i atenent el major progrs metalingstic que sol experimentar lalumnat plurilinge, el considerarem: com a comunicador i com a investigador de la llengua. Com a comunicador, el treball de llengua es basar a adquirir competncies a partir de la seua activitat comunicativa oral i escrita en situacions rellevants i significatives; com a investigador, saprofitar la seua capacitat de reflexi per a prendre conscincia de com funcionen les llenges, i per a ampliar i perfeccionar la seua competncia comunicativa en cada una destes a travs dactivitats intralingstiques i interlingstiques. Dins deste marc comunicatiu i de construcci del coneixement, la lectura i lescriptura shan dentendre com a activitats cognoscitives complexes. El seu aprenentatge no es pot reduir al fet que les i els alumnes siguen capaos destablir relacions entre el codi oral i el codi escrit. Ha de comportar, a ms, que siguen capaos dinterpretar i de produir tota classe de gneres textuals i de discursos al seu abast, i que dominen els conceptes i les estratgies que els permeten construirlos i usar-los tant en la comunicaci com en laprenentatge. A ms, la llengua escrita ha de permetre descobrir les possibilitats que oferixen la lectura i lescriptura com a font de plaer, de fantasia, dinformaci i de saber. Aix mateix, en este nivell la literatura afavorir lexpressi personal i la creativitat i permetr el coneixement i el gaudi tant del llegat tradicional com de les produccions contempornies ms rellevants, adequades als seus interessos i capacitats. El tractament del valenci en el currculum de les rees lingstiques ha de tindre unes caracterstiques especfiques, tant si es tracta dalumnat valencianoparlant com si no. Les competncies de lalumnat valencianoparlant estan relacionades, generalment, amb el discurs colloquial familiar i amb les competncies formals adquirides en Educaci Infantil. Durant lEducaci Primria cal enriquir els recursos expressius i la competncia oral: sha de depurar la llengua de barba-

que existen unas competencias lingsticas superficiales, especficas para cada una de las lenguas y que tienen que aprenderse de manera independiente en cada una de ellas, lo que puede ocasionar procesos de transferencias y de interferencias que habr que tener en cuenta. Para realizar un tratamiento integrado en el centro docente, el profesorado ha de adoptar unos criterios comunes y compartidos: consideracin de la lengua como objeto de aprendizaje, conocimiento de los principios globales que regulan la adquisicin y el aprendizaje de lenguas y el enfoque metodolgico para todas ellas en comn y para cada una en particular. A partir de estos criterios comunes, se establecer un tratamiento diferenciado para las lenguas que se imparten, segn sea la L1, L2 o L3 del alumnado, de acuerdo con su estatus sociolingstico, su presencia en la actividad social y en el currculo del centro y de acuerdo tambin con las caractersticas concretas del alumnado (competencias lingsticas y culturales, usos lingsticos en el hogar, facilidad o dificultad en la adquisicin...). Finalmente, se articularn los contenidos de la competencia comn para las tres lenguas, para que se logren de la manera ms eficaz y econmica, evitando incongruencias y repeticiones innecesarias; y se realizarn las actuaciones necesarias para construir las competencias especficas en cada lengua promoviendo las transferencias positivas y evitando o corrigiendo progresivamente las inevitables interferencias. Con respecto a la aplicacin del tratamiento integrado de las lenguas y los contenidos, es necesaria una perspectiva unitaria sobre cules son los contenidos lingsticos que han de lograrse mediante el uso vehicular de las lenguas. Adems, debe diversificarse del tratamiento de este uso vehicular, especialmente cuando se trata de una lengua segunda o de una lengua extranjera. En este caso, los contenidos especficos de las reas no lingsticas tienen que vehicularse a travs de una lengua en la cual las alumnas y los alumnos no tienen una competencia idntica a la que poseen en la primera lengua. En este caso deber realizarse un tratamiento metodolgico que contemple esa situacin: el llamado uso vehicular protegido. Al mismo tiempo, har falta articular las medidas necesarias para distribuir del uso vehicular de las diferentes lenguas entre los contenidos de las reas no lingsticas, de acuerdo con el proyecto de cada centro. En cuanto a la metodologa, para la perspectiva integrada, son vlidos tanto los principios comunicativos como las aportaciones ms recientes de la enseanza de lenguas. Desde una perspectiva global y atendiendo al mayor progreso metalingstico que suele experimentar el alumnado plurilinge, lo consideraremos como comunicador y como investigador de la lengua. Como comunicador, el trabajo de lengua se basar en adquirir competencias a partir de su actividad comunicativa oral y escrita en situaciones relevantes y significativas; como investigador, se aprovechar su capacidad de reflexin para tomar conciencia de cmo funcionan las lenguas, y para ampliar y perfeccionar su competencia comunicativa en cada una de ellas a travs de actividades intralingsticas y interlingsticas. Dentro de este marco comunicativo y de construccin del conocimiento, la lectura y la escritura tienen que entenderse como actividades cognoscitivas complejas. Su aprendizaje no se puede reducir a que las alumnas y los alumnos sean capaces de establecer relaciones entre el cdigo oral y el cdigo escrito. Debe comportar, adems, que sean capaces de interpretar y producir toda clase de gneros textuales y de discursos a su alcance, y que dominen los conceptos y las estrategias que les permitirn construirlos y usarlos tanto en la comunicacin como en el aprendizaje. Asimismo, la lengua escrita tiene que permitir descubrir las posibilidades que ofrecen la lectura y la escritura como fuente de placer, de fantasa, de informacin y de saber. Igualmente, en este nivel, la literatura favorecer la expresin personal y la creatividad y permitir el conocimiento y goce tanto del legado tradicional como de las producciones contemporneas ms relevantes, adecuadas a sus intereses y capacidades. El tratamiento del valenciano en el currculo de las reas lingsticas ha de tener unas caractersticas especficas, tanto si se trata de alumnado valencianohablante como si no. Las competencias del alumnado valencianohablante estn relacionadas, generalmente, con el discurso coloquial familiar y con las competencias formales adquiridas en Educacin Infantil. Durante la Educacin Primaria har falta enriquecer los recursos expresivos y la competencia oral: se debe depurar la

Num. 5562 / 24.07.2007

30120

rismes i de formes incorrectes i substituir-les per les formes correctes i genunes, i han dincorporar el llenguatge propi dels usos formals tant orals com escrits. Si el valenci no s la llengua primera de lalumnat, cal seguir el mateix procs progressi del llenguatge colloquial al formal(per utilitzant un plantejament propi de segones llenges. Leducaci plurilinge i pluricultural exigix, a ms del tractament curricular de les llenges, considerar lestatus de cada una dins la societat, per a quines funcions les utilitzen els parlants, com les valoren i quines actituds tenen cap a unes i altres, i finalment quins valors han de configurar una societat tolerant, solidria i integradora. El Currculum sarticula al voltant dun eix que s ls social de la llengua en els diferents contextos: privats i pblics, familiars i escolars. La configuraci del Currculum en diferents blocs i la seua seqncia per cicles responen a les finalitats educatives i a lobjectiu fonamental de les rees lingstiques que s dotar lalumnat de competncia comunicativa. Leducaci lingstica ha de tindre en compte tres aspectes fonamentals que intervenen en qualsevol acte ds de la llengua: els components del context comunicatiu, amb les regles que permeten adequar el discurs a la situaci; el coneixement i ls reflexiu del codi lingstic oral i escrit(en els nivells de paraula, doraci i de text; i el manteniment dactituds que eradiquen ls de determinats prejus sociolingstics que transmet el llenguatge. La divisi dels continguts en blocs no constitux una ordenaci seqencial ni una jerarquitzaci, sin una manera despecificar la complexitat de les competncies que shan dadquirir. Les activitats dadquisici-aprenentatge articularan estos continguts amb criteris comunicatius i didctics dacord amb la tasca i la situaci de comunicaci. Els continguts shan classificat en sis blocs que responen a diferents aspectes relacionats amb la complexitat de la funci comunicativa de la llengua: Bloc 1. Les llenges i els parlants Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar Bloc 3. Llegir i escriure 3.1 Comprensi de textos escrits 3.2 Composici de textos escrits Bloc 4. Educaci literria Bloc 5. Coneixement de la llengua Bloc 6. La llengua com a instrument daprenentatge El bloc 1 t un marcat carcter actitudinal i, per tant, els seus continguts afecten la resta. Els blocs 2, 3, 4 i 6 es referixen a laprenentatge de la llengua en diferents mbits ds, a ms tenen un marcat carcter procedimental que fomenta actituds favorables al funcionament de la comunicaci i requerixen de la reflexi i la conceptualitzaci en relaci amb les activitats de producci i danlisi del discurs. El bloc 5 es referix a lactivitat reflexiva de lalumnat a partir de lobservaci i manipulaci de models i de les produccions prpies i dels altres, cosa que permet a lalumna i a lalumne enriquir les seues possibilitats expressives, millorar el seu coneixement de la llengua i descobrir i verbalitzar les regles de funcionament que ja coneix de forma implcita. Bloc 1. Les llenges i els parlants Al llarg de lEducaci Primria, i alhora que es produx el procs de socialitzaci de lalumnat, van produint-se diferents situacions de comunicaci on coneixer lexistncia de la varietat lingstica i cultural que els envolta i que configura la societat en qu viu. La realitat lingstica a la Comunitat Valenciana es caracteritza per la cooficialitat de dos idiomes, el valenci i el castell, que lalumnat haur de dominar i al voltant dels quals anir formant-se uns criteris, unes actituds i uns valors, sempre de respecte i valoraci de la diversitat lingstica i, alhora, compromesos amb la recuperaci dels usos del valenci. El respecte i linters per conixer qu pensen i com sexpressen els parlants de les altres llenges ser fonamental per a eliminar els possibles prejus i usos discriminatoris de les llenges per raons socials, lingstiques, culturals, tniques o de gnere.

lengua de barbarismos y formas incorrectas y sustituirlos por las formas correctas y genuinas, y tienen que incorporar el lenguaje propio de los usos formales tanto orales como escritos. Si el valenciano no es la lengua primera del alumnado, har falta seguir el mismo proceso progresin del lenguaje coloquial al formal(pero utilizando un planteamiento propio de segundas lenguas. La educacin plurilinge y pluricultural exige, adems del tratamiento curricular de las lenguas, considerar el estatus de cada una dentro de la sociedad, para qu funciones las utilizan sus hablantes, cmo las valoran y qu actitudes tienen hacia unas y otras, y finalmente, qu valores tienen que configurar una sociedad tolerante, solidaria e integradora. El currculo se articula alrededor de un eje que es el uso social de la lengua en los diferentes contextos: privados y pblicos, familiares y escolares. La configuracin del currculo en diferentes bloques y su secuencia por ciclos responden a las finalidades educativas y al objetivo fundamental de las reas lingsticas que es dotar al alumnado de competencia comunicativa. La educacin lingstica debe tener en cuenta tres aspectos fundamentales que intervienen en cualquier acto de uso de la lengua: los componentes del contexto comunicativo, con las reglas que permiten adecuar el discurso a la situacin; el conocimiento y el uso reflexivo del cdigo lingstico oral y escrito(en los niveles de palabra, de oracin y de texto; y el mantenimiento de actitudes que erradican el uso de determinados prejuicios sociolingsticos que transmite el lenguaje. La divisin de los contenidos en bloques no constituye una ordenacin secuencial ni una jerarquizacin, sino una manera de especificar la complejidad de las competencias que se deben adquirir. Las actividades de adquisicin-aprendizaje articularn estos contenidos con criterios comunicativos y didcticos de acuerdo con la tarea y la situacin de comunicacin. Los contenidos se han clasificado en seis bloques que responden a diferentes aspectos relacionados con la complejidad de la funcin comunicativa de la lengua: Bloque 1. Las lenguas y los hablantes Bloque 2. Hablar, escuchar y conversar Bloque 3. Leer y escribir 3.1 Comprensin de textos escritos 3.2 Composicin de textos escritos Bloque 4. Educacin literaria Bloque 5. Conocimiento de la lengua Bloque 6. La lengua como instrumento de aprendizaje El bloque 1 tiene un marcado carcter actitudinal y, por lo tanto, sus contenidos afectan al resto. Los bloques 2, 3, 4 y 6 se refieren al aprendizaje de la lengua en diferentes mbitos de uso, adems tienen un marcado carcter procedimental que fomenta actitudes favorables al funcionamiento de la comunicacin y requieren de la reflexin y la conceptualizacin en relacin con las actividades de produccin y anlisis del discurso. El bloque 5 se refiere a la actividad reflexiva del alumnado a partir de la observacin y manipulacin de modelos y de las producciones propias y de los dems, lo que permite a la alumna y al alumno enriquecer sus posibilidades expresivas, mejorar su conocimiento de la lengua y descubrir y verbalizar las reglas de funcionamiento que ya conoce de forma implcita. Bloque 1. Las lenguas y los hablantes A lo largo de la Educacin Primaria, y al tiempo que se produce el proceso de socializacin del alumnado, van producindose diferentes situaciones de comunicacin donde conocer la existencia de la variedad lingstica y cultural que les rodea y que configura la sociedad en la que vive. La realidad lingstica en la Comunitat Valenciana se caracteriza por la cooficialidad de dos idiomas, el valenciano y el castellano, que el alumnado tendr que dominar y alrededor de los cuales ir formndose unos criterios, unas actitudes y unos valores, siempre de respeto y valoracin de la diversidad lingstica y, al mismo tiempo, comprometidos con la recuperacin de los usos del valenciano. El respeto y el inters por conocer qu piensan y cmo se expresan los hablantes de las dems lenguas ser fundamental para eliminar los posibles prejuicios y usos discriminatorios de las lenguas por razones sociales, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.

Num. 5562 / 24.07.2007

30121

Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar i bloc 3. Llegir i escriure Hi ha dos blocs de continguts referits a les habilitats lingstiques, el bloc 2, Escoltar, parlar i conversar i el bloc 3, Llegir i escriure. Apareixen en el Currculum separats a fi dabordar de forma especfica els aspectes essencials en cada tipus de discurs. No obstant aix, ls oral formal i lescrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificaci del contingut, sintaxi i lxic, subjecci a una norma estndard...) i hi ha nombroses situacions de comunicaci que combinen diversos usos i permeten relacionar ambds aprenentatges i donar suport un en un altre. Laprenentatge deste nivell formal es realitza, bviament, en les situacions dinteracci comunicativa que oferix el context de laula i del centre escolar. Ls oral informal ls espontani entre interlocutors amb tracte freqent i familiar(s objecte dobservaci i danlisi a fi de reconixer les normes sociocomunicatives que regixen lintercanvi, per a observar les estratgies que posen en funcionament els parlants amb el propsit daconseguir una comunicaci satisfactria i per a reconixer i criticar estereotips i prejus, tant socials com sociolingstics, especialment en el final de letapa. En definitiva lalumnat ha daprendre a usar la llengua per la qual cosa s fonamental: parlar de si mateix i de les seues necessitats, aconseguir que els altres lentenguen, planificar els seus actes, solucionar problemes, demanar i donar la informaci que els interessa. Ha daprendre, dacord amb les seues possibilitats, a relatar, explicar, argumentar, formular hiptesis, predir, preguntar, aclarir, opinar... Tots estos usos de la llengua oral es treballaran de manera sistemtica inserint-los en la vida quotidiana de laula i en lactivitat social i acadmica. La llengua escrita sha dentendre com a objecte de coneixement diferent del de la llengua oral. Ambds sn representacions diferents del llenguatge verbal que tenen un repartiment divers dusos, encara que en alguns casos vagen estretament unides. Este fet permet situar laprenentatge de la lectura i de lescriptura en ladquisici de determinats procediments estratgies de comprensi i procs de construcci del text escrit(i no en la simple traducci del codi oral a lescrit. Per tot a, lensenyana de la lectura no acaba en el primer cicle de Primria, ja que no es pot considerar ladquisici inicial del codi com una culminaci. En conseqncia, fa falta treballar, ni que fora fins a la finalitzaci de lescolaritat obligatria, tot el conjunt de coneixements i dhabilitats que aporten cada vegada un major domini tant interpretatiu com de comprensi de la llengua escrita. Quant a ls escrit, laprenentatge de la lectura i de la composici, presenta progressivament nivells de complexitat en la planificaci i lestructuraci dels textos i una major diversificaci en els contextos. Molt especialment, sha de consolidar en esta etapa el domini de les tcniques grfiques, la relaci so-grafia, les normes ortogrfiques convencionals i la disposici del text en la pgina, tenint en compte que la incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci no ha dobviar laprenentatge dels rudiments descriptura autnoms socialment rellevants i valorats. Bloc 4. Educaci Literria La lectura i interpretaci de textos literaris requerixen unes competncies especfiques per al desenrotllament de les quals el currculum selecciona els continguts que agrupa el bloc 4, Educaci Literria. Leducaci literria es concep com una aproximaci a la literatura des de les seues expressions ms senzilles. La lectura, lexploraci de lescriptura, el recitat, la prctica de jocs retrics o lescolta de textos propis de la literatura oral, han de contribuir al desenrotllament de la competncia literria, com a integrant de la competncia comunicativa, i com un acostament a lexpressi artstica i al valor patrimonial de les obres literries. A ms, no podem oblidar que a travs de la lectura hem doferir a lalumnat una autntica educaci literria que facilite el contacte amb tots aquells textos en qu es fa patent la identitat cultural i lingstica del nostre poble i de la humanitat en general. La lectura literria ha daportar una visi de la llengua com a font de fruci, de goig i de diversi. La literatura possex caracterstiques prpies i convencions especfiques que shan de conixer perqu la lectora o el lector puga crear el context adequat. En esta etapa el Currculum se centra a afavorir

Bloque 2. Hablar, escuchar y conversar y bloque 3. Leer y escribir Hay dos bloques de contenidos referidos a las habilidades lingsticas: el bloque 2, Escuchar, hablar y conversar y el bloque 3, Leer y escribir. Aparecen en el currculo separados con el fin de abordar de forma especfica los aspectos esenciales en cada tipo de discurso. No obstante, el uso oral formal y el escrito tienen muchos aspectos comunes (tema prefijado, planificacin del contenido, sintaxis y lxico, sujecin a una norma estndar...) y hay numerosas situaciones de comunicacin que combinan varios usos y permiten relacionar ambos aprendizajes y apoyar uno en otro. El aprendizaje de este nivel formal se realiza, obviamente, en las situaciones de interaccin comunicativa que ofrece el contexto del aula y del centro escolar. El uso oral informal el uso espontneo entre interlocutores con trato frecuente y familiar(es objeto de observacin y anlisis con el fin de reconocer las normas socio-comunicativas que rigen el intercambio, para observar las estrategias que ponen en funcionamiento los hablantes con el propsito de lograr una comunicacin satisfactoria y para reconocer y criticar estereotipos y prejuicios, tanto sociales como sociolingsticos, especialmente en el final de la etapa. En definitiva, el alumnado ha de aprender a usar la lengua para lo que es fundamental: hablar de s mismo y de sus necesidades, conseguir que los dems le atiendan, planificar sus actos, solucionar problemas, pedir y dar la informacin que les interesa. Ha de aprender, de acuerdo con sus posibilidades, a relatar, explicar, argumentar, formular hiptesis, predecir, preguntar, aclarar, opinar... Todos estos usos de la lengua oral se trabajarn de manera sistemtica insertndolos en la vida cotidiana del aula y en la actividad social y acadmica. La lengua escrita se debe entender como objeto de conocimiento distinto al de la lengua oral. Ambas son representaciones diferentes del lenguaje verbal que tienen un reparto diverso de usos, aun cuando en algunos casos vayan estrechamente unidas. Este hecho permite situar el aprendizaje de la lectura y de la escritura en la adquisicin de determinados procedimientos estrategias de comprensin y proceso de construccin del texto escrito(y no en la simple traduccin del cdigo oral al escrito. Por esto, la enseanza de la lectura no acaba en el primer ciclo de Primaria, puesto que no se puede considerar la adquisicin inicial del cdigo como una culminacin. En consecuencia, hace falta trabajar, siquiera hasta la finalizacin de la escolaridad obligatoria, todo el conjunto de conocimientos y habilidades que aportan cada vez un mayor dominio tanto interpretativo como de comprensin de la lengua escrita. En cuanto al uso escrito, el aprendizaje de la lectura y de la composicin, presenta progresivamente niveles de complejidad en la planificacin y estructuracin de los textos y una mayor diversificacin en los contextos. Muy especialmente, se ha de consolidar en esta etapa el dominio de las tcnicas grficas, la relacin sonido-grafa, las normas ortogrficas convencionales y la disposicin del texto en la pgina, teniendo en cuenta que la incorporacin de las tecnologas de la informacin y la comunicacin no debe obviar el aprendizaje de los rudimentos de escritura autnomos socialmente relevantes y valorados. Bloque 4. Educacin Literaria La lectura e interpretacin de textos literarios requieren unas competencias especficas para cuyo desarrollo el currculo selecciona los contenidos que agrupa el bloque 4, Educacin literaria. La educacin literaria se concibe como una aproximacin a la literatura desde sus expresiones ms sencillas. La lectura, la exploracin de la escritura, el recitado, la prctica de juegos retricos o la escucha de textos propios de la literatura oral, deben contribuir al desarrollo de la competencia literaria, como integrante de la competencia comunicativa, y como un acercamiento a la expresin artstica y al valor patrimonial de las obras literarias. Adems, no podemos olvidar que a travs de la lectura tenemos que ofrecer al alumnado una autntica educacin literaria que facilite el contacto con todos aquellos textos en los que se hace patente la identidad cultural y lingstica de nuestro pueblo y de la humanidad en general. La lectura literaria debe aportar una visin de la lengua como fuente de fruicin, de gozo y de diversin. La literatura posee caractersticas propias y convenciones especficas que se deben conocer para que la lectora o el lector puedan crear el contexto adecuado. En esta etapa el currculo se centra en favorecer

Num. 5562 / 24.07.2007

30122

experincies plaents amb la lectura i la recreaci de textos literaris. Acosta xiquetes i xiquets a la representaci i interpretaci simblica, tant de lexperincia interior com de la collectiva, per a crear hbit lector. Els continguts deste bloc es referixen, duna banda, al coneixement de les convencions literries bsiques, especialment relacionades amb la poesia i la narraci, i, duna altra, a laplicaci dinformacions sobre el context lingstic, histric i cultural en qu les obres literries shan produt, en la mesura que estes dades siguen significatives per a la interpretaci del text i dacord amb les expectatives dun lector desta etapa escolar. Bloc 5. Coneixement de la llengua El bloc 5, Coneixement de la llengua integra els continguts relacionats amb la reflexi lingstica. En lEducaci Primria, els docents han de continuar i perfeccionar el procs dadquisici de la llengua per part de lalumnat, promovent interaccions i situacions ds que possibiliten un millor i major domini deste instrument. Per, a ms, han de fomentar en els aprenents un s reflexiu, proposant, progressivament, activitats dobservaci, danlisi i de manipulaci de les prpies produccions, que afavorisquen la conceptualitzaci i lxit duns coneixements lingstics i duna terminologia bsica per a utilitzar-los amb ms propietat. La reflexi gramatical a estes edats nicament t sentit si es fa amb una doble finalitat: duna part, aconseguir que les nostres alumnes i els nostres alumnes facen explcits els coneixements implcits que sobre el funcionament de la llengua, que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants, a fi de corregir-los o perfeccionar-los; i duna altra, ampliar les seues possibilitats dexpressi; s a dir, millorar la seua competncia comunicativa. En la reflexi sistemtica sobre el llenguatge i les seues condicions ds es proposa que xiquetes i xiquets comencen a elaborar un sistema conceptual bsic i un metallenguatge que facilite la comunicaci en laula durant el procs daprenentatge i que servisca de suport per a aprendre altres llenges. La reflexi sobre les unitats del sistema lingstic, sempre ajustada als coneixements i possibilitats dabstracci destes edats, es planteja en relaci amb les condicions ds i com un requisit imprescindible per a incorporar lavaluaci i la correcci de les prpies produccions orals i escrites, a fi dafavorir laprenentatge autnom. Aix, els continguts deste bloc no es plantegen de manera autnoma, sin com linici per a construir els coneixements imprescindibles sobre la llengua en un millor s i una comunicaci ms efica. El bloc de continguts sobre la reflexi lingstica seguix un fil conductor que sinicia amb lanlisi del context i dels elements que intervenen en qualsevol situaci comunicativa; continua amb lobservaci dels modes en qu sarticulen els discursos, les diferents estructures que presenten i els elements que els donen coherncia i cohesi; i acaba amb lestudi dels elements lingstics ms simples: loraci simple i els seus components, en el nivell sintctic, i la paraula i la seua articulaci, en el nivell lxic, fonolgic i ortogrfic. Bloc 6. La llengua com a instrument daprenentatge El paper del llenguatge en el coneixement cientfic s fonamental en tota leducaci. Aprendre una llengua no s nicament apropiar-se dun sistema de signes, sin tamb aprendre els significats culturals que eixos signes transmeten i, amb eixos significats, fer propis els modes dentendre o dintrepretar la realitat per part de les persones de lentorn. La competncia acadmica, no sadquirix de forma automtica, s necessria una adequada intervenci didctica que ajude lalumnat a anar adquirint les estratgies necessries per a comprendre i produir textos, orals i escrits, relacionats amb el discurs acadmic, base de laprenentatge en totes les rees, alhora que es reflexiona sobre el llenguatge especfic de cada una destes. Hi ha algunes estratgies relacionades amb el treball sobre continguts, que poden i shan de tractar amb ms propietat en les rees curriculars no lingstiques: estratgies cognitivolingstiques com justificar, descriure, definir, resumir, demos-

experiencias placenteras con la lectura y la recreacin de textos literarios. Acerca a nias y nios a la representacin e interpretacin simblica, tanto de la experiencia interior como de la colectiva, para crear hbito lector. Los contenidos de este bloque se refieren, por una parte, al conocimiento de las convenciones literarias bsicas, especialmente relacionadas con la poesa y la narracin, y, por otra, a la aplicacin de informaciones acerca del contexto lingstico, histrico y cultural en el que las obras literarias se han producido, en la medida en que estos datos sean significativos para la interpretacin del texto y de acuerdo con las expectativas de un lector de esta etapa escolar. Bloque 5. Conocimiento de la lengua El bloque 5, Conocimiento de la lengua integra los contenidos relacionados con la reflexin lingstica. En la Educacin Primaria, los docentes tienen que continuar y perfeccionar el proceso de adquisicin de la lengua por parte de las alumnas y de los alumnos, promoviendo interacciones y situaciones de uso que posibilitan un mejor y mayor dominio de este instrumento. Pero, adems, tienen que fomentar en los aprendices un uso reflexivo, proponiendo, progresivamente, actividades de observacin, anlisis y manipulacin de las propias producciones, que favorezcan la conceptualizacin y el logro de unos conocimientos lingsticos y de una terminologa bsica para utilizarlos con ms propiedad. La reflexin gramatical a estas edades nicamente tiene sentido si se hace con una doble finalidad: de una parte, conseguir que nuestras alumnas y alumnos hagan explcitos los conocimientos implcitos sobre el funcionamiento de la lengua que han adquirido en las interacciones con los dems hablantes, con el fin de corregirlos o perfeccionarlos; y de otra, ampliar sus posibilidades de expresin; es decir, mejorar su competencia comunicativa. En la reflexin sistemtica sobre el lenguaje y sus condiciones de uso se propone que nias y nios comiencen a elaborar un sistema conceptual bsico y un metalenguaje que facilite la comunicacin en el aula durante el proceso de aprendizaje y que sirva de apoyo para aprender otras lenguas. La reflexin sobre las unidades del sistema lingstico, siempre ajustada a los conocimientos y posibilidades de abstraccin de estas edades, se plantea en relacin con las condiciones de uso y como un requisito imprescindible para incorporar la evaluacin y la correccin de las propias producciones orales y escritas, con el fin de favorecer el aprendizaje autnomo. As pues, los contenidos de este bloque no se plantean de manera autnoma, sino como el inicio para construir los conocimientos imprescindibles sobre la lengua en un mejor uso y una comunicacin ms eficaz. El bloque de contenidos sobre la reflexin lingstica sigue un hilo conductor que se inicia con el anlisis del contexto y de los elementos que intervienen en cualquier situacin comunicativa; contina con la observacin de los modos en que se articulan los discursos, las diferentes estructuras que presentan y los elementos que les dan coherencia y cohesin; y acaba con el estudio de los elementos lingsticos ms simples: la oracin simple y sus componentes, en el nivel sintctico, y la palabra y su articulacin, en el nivel lxico, fonolgico y ortogrfico. Bloque 6. La lengua como instrumento de aprendizaje El papel del lenguaje en el conocimiento cientfico es fundamental en toda la educacin. Aprender una lengua no es nicamente apropiarse de un sistema de signos, sino tambin aprehender los significados culturales que esos signos transmiten y, con esos significados, hacer propios los modos de entender o interpretar la realidad por parte de las personas. La competencia acadmica, no se adquiere de forma automtica, es necesaria una adecuada intervencin didctica que ayude al alumnado a ir adquiriendo las estrategias necesarias para comprender y producir textos, orales y escritos, relacionados con el discurso acadmico, base del aprendizaje en todas las reas, al tiempo que se reflexiona sobre el lenguaje especfico de cada una de stas. Sin embargo hay algunas estrategias relacionadas con el trabajo sobre contenidos, que pueden y deben tratarse con ms propiedad en las reas curriculares no lingsticas: estrategias cognitivolingsticas como justificar, describir, definir, resumir, demostrar... y estrategias de procesamiento de la informacin

Num. 5562 / 24.07.2007

30123

trar... i estratgies de processament de la informaci com localitzar-la, seleccionar-la, valorar-la, organitzar-la i comunicar-la. Lalumnat ha de progressar en les destreses bsiques de lectura i descriptura en contextos el ms significatius possible. Este aprenentatge lajudar a comprendre les explicacions cientfiques sobre el mn, li permetr la construcci de les prpies explicacions i a situar-se en la realitat concreta de manera personal i activa. Desta manera, les habilitats bsiques de lectura i descriptura es desenrotllaran simultniament, realitzant aprenentatge i construint coneixement. En sntesi, leix de leducaci lingstica en este Currculum sn els procediments encaminats a desenrotllar les habilitats dexpressi i de comprensi oral i escrita, en contextos socials significatius, aix com en lmbit de la comunicaci literria, tenint en compte que un procs dalfabetitzaci cultural s sempre de llarga duraci. Per aix, el plantejament del currculum en esta etapa ha de prolongar-se en lEducaci Secundria Obligatria. Les diferncies entre una etapa i una altra residixen en la selecci dels discursos que sanalitzen i produxen (que atn a la complexitat destos en les situacions de comunicaci), en la profunditat de la reflexi lingstica i literria, en la selecci de continguts de reflexi sobre la llengua i en el grau de sistematitzaci que tot aix ha daconseguir. CONTRIBUCI DE LREA AL DESENROTLLAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES La prpia concepci del currculum desta rea, al posar lmfasi en ls social de la llengua en diferents contextos comunicatius, fa evident la seua contribuci directa al desenrotllament de tots els aspectes que conformen la competncia en comunicaci lingstica. Cal tamb destacar que les estratgies que constituxen la competncia comunicativa sadquirixen des duna llengua determinada, per no es referixen exclusivament a saber usar esta llengua, sin a ls del llenguatge en general. Esta caracterstica de laprenentatge lingstic t una gran importncia, ja que els aprenentatges que sefectuen en una llengua sapliquen a laprenentatge daltres, el coneixement de les quals contribux, al seu torn, a acrixer esta competncia sobre ls del llenguatge en general. Laccs al saber i a la construcci de coneixements per mitj del llenguatge es relaciona directament amb les competncies bsiques daprendre a aprendre, i amb la competncia dautonomia i iniciativa personal. El llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de representaci del mn i est en la base del pensament i del coneixement, permet comunicar-se amb un mateix, analitzar problemes, elaborar plans i mamprendre processos de decisi. En definitiva, regula i orienta la prpia activitat amb progressiva autonomia. Per aix el desenrotllament i la millora des de lrea contribux a organitzar el pensament, a comunicar afectes i sentiments, a regular emocions i afavorir el desenrotllament de les dos competncies. Lrea de llengua s un mbit privilegiat per a desenrotllar lhabilitat dinterpretar i dexpressar amb claredat i precisi informacions, dades i argumentacions i, aix, collaborar en la construcci de la competncia matemtica de qu lhabilitat mencionada forma part. La lectura atenta i la comprensi literal i inferencial denunciats formen part del procs de resoluci de problemes, motiu pel qual lrea de llengua tamb contribux a desenrotllar esta competncia. Al tractament de la informaci i competncia digital, lrea contribux en quant que proporciona coneixements i destreses per a la recerca, selecci, tractament de la informaci i comunicaci, en especial, per a comprendre la dita informaci, la seua estructura i organitzaci textual, i per a la seua utilitzaci en la producci oral i escrita. El Currculum de lrea inclou ls de suports electrnics en la composici de textos. A significa alguna cosa ms que un canvi de suport, ja que afecta les operacions mateixes que intervenen en el procs descriptura (planificaci, execuci del text, revisi) i que constituxen un dels continguts bsics desta rea. Per aix, en la mesura que sutilitzen sest millorant, al mateix temps, la competncia digital i el tractament de la informaci. Per, a ms, els nous mitjans de comunicaci digitals que sorgixen contnuament, impliquen un s social i collaboratiu de lescriptura, la qual cosa permet concebre laprenentatge de la llengua escrita en el marc dun vertader intercanvi comunicatiu.

como localizar informacin, seleccionarla, valorarla, organizarla y comunicarla. El alumnado tiene que progresar en las destrezas bsicas de lectura y escritura en contextos lo ms significativos posible. Este aprendizaje le ayudar a comprender las explicaciones cientficas sobre el mundo, le permitir la construccin de las propias explicaciones y a situarse en la realidad concreta de manera personal y activa. De este modo, las habilidades bsicas de lectura y de escritura se desarrollarn simultneamente, realizando aprendizaje y construyendo conocimiento. En sntesis, el eje de la educacin lingstica en este currculo son los procedimientos encaminados a desarrollar las habilidades de expresin y comprensin oral y escrita, en contextos sociales significativos, as como en el mbito de la comunicacin literaria, teniendo en cuenta que un proceso de alfabetizacin cultural es siempre de larga duracin. Por ello, el planteamiento del currculo en esta etapa debe prolongarse en la Educacin Secundaria Obligatoria. Las diferencias entre una etapa y otra residen en la seleccin de los discursos que se analizan y producen (que atiende a la complejidad de stos en las situaciones de comunicacin), en la profundidad de la reflexin lingstica y literaria, en la seleccin de contenidos de reflexin sobre la lengua y en el grado de sistematizacin que todo ello debe lograr. CONTRIBUCIN DEL REA AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BSICAS La propia concepcin del currculo de esta rea, al poner el nfasis en el uso social de la lengua en diferentes contextos comunicativos, hace evidente su contribucin directa al desarrollo de todos los aspectos que conforman la competencia en comunicacin lingstica. Cabe tambin destacar que las estrategias que constituyen la competencia comunicativa se adquieren desde una lengua determinada, pero no se refieren exclusivamente a saber usar esta lengua, sino al uso del lenguaje en general. Esta caracterstica del aprendizaje lingstico tiene una gran importancia, ya que los aprendizajes que se efectan en una lengua se aplican al aprendizaje de otras, cuyo conocimiento contribuye, a su vez, a acrecentar esta competencia sobre el uso del lenguaje en general. El acceso al saber y a la construccin de conocimientos mediante el lenguaje se relaciona directamente con las competencias bsicas de aprender a aprender, y con la competencia de autonoma e iniciativa personal. El lenguaje, adems de instrumento de comunicacin, es un medio de representacin del mundo y est en la base del pensamiento y del conocimiento, permite comunicarse con uno mismo, analizar problemas, elaborar planes y emprender procesos de decisin. En suma, regula y orienta nuestra propia actividad con progresiva autonoma. Por ello su desarrollo y su mejora desde el rea contribuye a organizar el pensamiento, a comunicar afectos y sentimientos, a regular emociones y favorecer el desarrollo de ambas competencias. El rea de lengua es un mbito privilegiado para desarrollar la habilidad de interpretar y expresar con claridad y precisin informaciones, datos y argumentaciones y, as, colaborar en la construccin de la competencia matemtica de la que la habilidad mencionada forma parte. La lectura atenta y la comprensin literal e inferencial de enunciados forman parte del proceso de resolucin de problemas, motivo por el cual el rea de lengua tambin contribuye a desarrollar esta competencia Al tratamiento de la informacin y competencia digital, el rea contribuye en cuanto que proporciona conocimientos y destrezas para la bsqueda, seleccin, tratamiento de la informacin y comunicacin, en especial, para comprender dicha informacin, su estructura y organizacin textual, y para su utilizacin en la produccin oral y escrita. El currculo del rea incluye el uso de soportes electrnicos en la composicin de textos. Esto significa algo ms que un cambio de soporte, ya que afecta a las operaciones mismas que intervienen en el proceso de escritura (planificacin, ejecucin del texto, revisin) y que constituyen uno de los contenidos bsicos de esta rea. Por ello, en la medida en que se utilicen, se est mejorando, a la vez, la competencia digital y el tratamiento de la informacin. Pero, adems, los nuevos medios de comunicacin digitales que surgen continuamente, implican un uso social y colaborativo de la escritura, lo que permite concebir el aprendizaje de la lengua escrita en el marco de un verdadero intercambio comunicativo.

Num. 5562 / 24.07.2007

30124

Lassertivitat, lempatia, aix com la lectura i lanlisi crtica dels missatges informatius i publicitaris sn elements que des de lrea de llengua contribuxen al desenrotllament de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic. La llengua contribux poderosament al desenrotllament de la competncia social i ciutadana, entesa com a habilitats i destreses per a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones, ja que necessriament la seua adquisici requerix ls de la llengua com a base de la comunicaci. Aprendre llengua s, abans que res, aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que estos transmeten, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres. Daltra banda en la mesura en qu una educaci lingstica satisfactria valora totes les llenges com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicaci i de representaci, analitza els modes per mitj dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte de contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris del llenguatge sest contribuint al desenrotllament desta competncia. A ms de reconixer la prpia llengua com a element cultural de primer orde, en esta rea la lectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribuxen al desenrotllament de la competncia artstica i cultural. OBJECTIUS Lensenyana del Valenci i del Castell en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: 1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crtic. 2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de lactivitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicaci i per a explorar camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i lesttica. 3. Conixer i valorar la riquesa lingstica dEspanya com a patrimoni cultural com. 4. Apreciar lexistncia i la importncia de la llengua castellana com a llengua comuna de tots els espanyols i les extraordinries possibilitats de comunicaci universal que aix suposa. 5. Apreciar lexistncia i la importncia de lidioma valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians. 6. Apreciar la necessitat de ls dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valenci i castell, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els usos personals com a instrument de comunicaci, dexperincia esttica, dinformaci i daprenentatge. 7. Participar en diverses situacions de comunicaci i utilitzar la llengua oral de manera adequada en lactivitat social i cultural, aplicar les regles bsiques de la comunicaci oral i adoptar una actitud de cooperaci i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres. 8. Utilitzar les diverses classes descrits que servixen per a comunicar-se amb les institucions pbliques o privades, en situacions relacionades amb lescola i la seua activitat. 9. Usar els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la informaci per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i daprenentatge. 10. Utilitzar les destreses bsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficament en lactivitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informaci, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de lmbit acadmic amb iniciativa, responsabilitat i esfor. 11. Llegir amb fludesa i entonaci adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a ledat, i utilitzar la lectura com a mitj per a ampliar el vocabulari i fixar lortografia correcta. 12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i dinformaci, considerar-la com un mitj daprenentatge i denriquiment personal, i acostarse a les obres de la tradici literria per a desenrotllar hbits de lectura.

La asertividad, la empata, as como la lectura y el anlisis crtico de los mensajes informativos y publicitarios son elementos que desde el rea de lengua contribuyen al desarrollo de la competencia en el conocimiento e interaccin con el mundo fsico. La lengua contribuye poderosamente al desarrollo de la competencia social y ciudadana, entendida como habilidades y destrezas para la convivencia, el respeto y el entendimiento entre las personas, ya que necesariamente su adquisicin requiere el uso de la lengua como base de la comunicacin. Aprender lengua es, ante todo, aprender a comunicarse con los otros, a comprender lo que stos transmiten, a tomar contacto con distintas realidades y a asumir la propia expresin como modalidad fundamental de apertura a los dems. Por otra parte en la medida en que una educacin lingstica satisfactoria valora todas las lenguas como igualmente aptas para desempear las funciones de comunicacin y de representacin, analiza los modos mediante los que el lenguaje trasmite y sanciona prejuicios e imgenes estereotipadas del mundo, con el objeto de contribuir a la erradicacin de los usos discriminatorios del lenguaje se est contribuyendo al desarrollo de esta competencia. Adems de reconocer la propia lengua como elemento cultural de primer orden, en esta rea la lectura, comprensin y valoracin de las obras literarias contribuyen al desarrollo de la competencia artstica y cultural. OBJETIVOS La enseanza del Valenciano y del Castellano en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Comprender discursos orales y escritos en los diversos contextos de la actividad social y cultural, y analizarlos con sentido crtico. 2. Expresarse oralmente y por escrito de forma adecuada en los diversos contextos de la actividad social y cultural, para satisfacer necesidades de comunicacin y explorar cauces que desarrollen la sensibilidad, la creatividad y la esttica. 3. Conocer y valorar la riqueza lingstica de Espaa como patrimonio cultural comn. 4. Apreciar la existencia y la importancia de la lengua castellana como lengua comn de todos los espaoles y las extraordinarias posibilidades de comunicacin universal que ello supone. 5. Apreciar la existencia y la importancia del idioma valenciano como lengua propia de la Comunitat Valenciana y como parte fundamental del patrimonio cultural de todas las valencianas y valencianos. 6. Apreciar la necesidad del uso de los dos idiomas oficiales de la Comunitat Valenciana, valenciano y castellano, adoptar una actitud positiva hacia su aprendizaje y ampliar los usos personales como instrumento de comunicacin, de experiencia esttica, de informacin y de aprendizaje. 7. Participar en diversas situaciones de comunicacin y utilizar la lengua oral de manera adecuada en la actividad social y cultural, aplicar las reglas bsicas de la comunicacin oral y adoptar una actitud de cooperacin y respeto con los sentimientos, ideas, opiniones y conocimientos de los dems. 8. Utilizar las diversas clases de escritos mediante los que se produce la comunicacin con las instituciones pblicas o privadas, en situaciones relacionadas con la escuela y su actividad. 9. Usar los medios de comunicacin social y las tecnologas de la informacin para obtener, interpretar y valorar informaciones de diversos tipos y opiniones diferentes, y como instrumentos de trabajo y aprendizaje. 10. Utilizar las destrezas bsicas de la lengua (escuchar, hablar, leer, escribir y conversar) eficazmente en la actividad escolar tanto para buscar, recoger, procesar informacin, elaborar y memorizar conceptos, como para escribir textos propios del mbito acadmico con iniciativa, responsabilidad y esfuerzo. 11. Leer con fluidez y entonacin adecuadas, comprender distintos tipos de textos adaptados a la edad y utilizar la lectura como medio para ampliar el vocabulario y fijar la ortografa correcta. 12. Utilizar la lectura como fuente de placer y de informacin, considerarla como un medio de aprendizaje y de enriquecimiento personal, y acercarse a las obras de la tradicin literaria para desarrollar hbitos de lectura.

Num. 5562 / 24.07.2007

30125

13. Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica i complexitat, aix com iniciar-se en els coneixements de les convencions especfiques del llenguatge literari. 14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de ls lingstic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant lestructura del text, els aspectes normatius, la calligrafia, lorde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits. 15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llenges per a evitar els estereotips lingstics que suposen jus de valor i prejus de tot tipus. 16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propsits comunicatius i utilitzar simultniament les llenges del currculum com a eines dinformaci i daprenentatge tenint en compte la competncia que es t en cada una. 17. Saber aprofitar, en ladquisici duna llengua, certes competncies conceptuals i estratgiques ja apreses en el procs dadquisici de les altres llenges, aix com usar les semblances i diferncies dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de lestructura, del significat o de ls.

13. Comprender textos literarios de gneros diversos adecuados en cuanto a temtica y complejidad, as como iniciarse en los conocimientos de las convenciones especficas del lenguaje literario. 14. Usar los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para escribir y hablar de forma adecuada, coherente y correcta (cuidando la estructura del texto, los aspectos normativos, la caligrafa, el orden y la limpieza), y para comprender textos orales y escritos. 15. Reflexionar sobre los diferentes usos sociales de las lenguas para evitar los estereotipos lingsticos que suponen juicios de valor y prejuicios de todo tipo. 16. Interpretar y traducir textos breves en situaciones que lo exijan y con varios propsitos comunicativos y utilizar simultneamente las lenguas del currculo como herramientas de informacin y de aprendizaje teniendo en cuenta la competencia que se tiene en cada una. 17. Saber aprovechar, en la adquisicin de una lengua, ciertas competencias conceptuales y estratgicas ya aprendidas en el proceso de adquisicin de las dems lenguas, as como usar las semejanzas y diferencias de los cdigos para clarificar algn punto conflictivo de la estructura, del significado o del uso.

PRIMER CICLE CONTINGUTS

Num. 5562 / 24.07.2007

Els continguts de la competncia comuna apareixen en la columna central de la taula dels continguts i els especfics de cada llengua en la columna lateral corres-

ponent. Els continguts que shan de treballar en cada llengua sn la suma dels continguts de la columna especfica i els de la competncia comuna.

Bloc 1. Les llenges i els parlants

Castell

Valenci

1 Reconeixement del valenci com a llengua prpia del nostre poble i element fonamental de la nostra cultura.

2 Inters per conixer i per assolir competncia en els dos idiomes cooficials de la Comunitat Valenciana.

3 Inters per utilitzar el valenci en els usos personals i per a tota funci comunicativa.

4 Conscincia de les variants lingstiques de

les diferents llenges presents en el context

social i escolar.

5 Actitud positiva davant dels usos de les llenges, evitant qualsevol acte de discriminaci.

30126

6 Inters per les sensacions, les experincies i

les idees expressades pels parlants daltres

llenges.

7 s dun llenguatge no discriminatori i res-

Num. 5562 / 24.07.2007

pectus amb les diferncies.

30127

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar

Castell

Valenci

1. Participaci activa i cooperadora en interac-

1. Participaci activa i cooperadora en interaccions espontnies prpies de la vida quotidiana i de lactivitat daula (avisos, instruccions, converses, planificaci duna activitat...) i en altres ms formals i dirigides (assemblees, dilegs, explicacions, regles de joc...), amb actitud de respecte en situacions daprenentatge compartit, amb inters per expressar-se amb entonaci i pronunciaci adequades utilitzant un discurs cronolgic o lgic i un orde espacial, a fi darreplegar i intercanviar informaci, resoldre conflictes, arribar a acords, manifestar les prpies opinions o planificar accions conjuntes; en grups grans o xicotets.

cions espontnies prpies de la vida quotidiana

i de lactivitat daula (avisos, instruccions,

converses, planificaci duna activitat...) i en

altres ms formals i dirigides (assemblees, situacions

dilegs, explicacions, regles de joc...), amb

actitud

de

respecte

en

daprenentatge compartit, amb inters per ex-

pressar-se amb entonaci i pronunciaci ade-

quades utilitzant un discurs cronolgic o lgic

i un orde espacial, a fi darreplegar i intercan-

viar informaci, resoldre conflictes, arribar a

acords, manifestar les prpies opinions o pla-

nificar accions conjuntes; en grups grans o

xicotets.

30128

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

2. Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu com a instrument de comunicaci: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula, a travs de la participaci i les aportacions, del control de la impulsivitat, el manteniment del tema de conversa i amb atenci a les frmules de cortesia i de relaci social.

3. Comprensi i valoraci de textos orals, pro-

3. Comprensi i valoraci de textos orals, procedents dels mitjans de comunicaci (pellcules i documentals), amb seqncies narratives, descriptives i informatives, captant el sentit global del text i la informaci rellevant i irrellevant, permetent lampliaci de vocabulari.

cedents

dels

mitjans

de

comunicaci

(pellcules i documentals), amb seqncies

narratives, descriptives i informatives, captant

el sentit global del text i la informaci relle-

vant i irrellevant, permetent lampliaci de

vocabulari.

30129

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

4. Comprensi i producci de textos orals per

4. Comprensi i producci de textos orals per a aprendre, tant de carcter quotidi (explicacions de classe, converses entre iguals) com de carcter ms formal i didctic (descripcions senzilles de persones, animals i objectes, resums orals de textos populars) amb diferents propsits: organitzar el treball de classe, enumerar, sollicitar i donar informaci, narrar situacions o experincies personals i realitzar breus exposicions de coneixements.

a aprendre, tant de carcter quotidi (explica-

cions de classe, converses entre iguals) com de

carcter ms formal i didctic (descripcions

senzilles de persones, animals i objectes, re-

sums orals de textos populars) amb diferents

propsits: organitzar el treball de classe, enu-

merar, sollicitar i donar informaci, narrar

situacions o experincies personals i realitzar

breus exposicions de coneixements.

5. s adequat dels elements lingstics i dels elements no lingstics en les produccions orals. Comprensi i expressi de missatges verbals i no verbals.

6. Valoraci de lescolta com a mitj per a adquirir informaci i per a aprendre.

30130

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc

3. Llegir i escriure

3.1. Comprensi de textos escrits

Castell

Valenci

1. Comprensi de textos de la vida quotidiana,

1. Comprensi de textos de la vida quotidiana, prxims a lexperincia infantil, amb una correcta correspondncia entre fonemes i grafies (cartells, horaris, normes, catlegs, fullets dinstruccions senzills, receptes, invitacions, felicitacions, notes, avisos...) i dels mitjans de comunicaci (notcies) per a identificar la informaci rellevant, tant la de carcter general com la concreta, i aplicar-la en contextos de lectures significatives.

prxims a lexperincia infantil, amb una co-

rrecta correspondncia entre fonemes i grafies

(cartells, horaris, normes, catlegs, fullets

dinstruccions senzills, receptes, invitacions,

felicitacions, notes, avisos...) i dels mitjans de

comunicaci (notcies) per a identificar la in-

formaci rellevant, tant la de carcter general

com la concreta, i aplicar-la en contextos de

lectures significatives.

2. Introducci progressiva a ls destratgies per a la comprensi: elaboraci i comprovaci dhiptesis, realizaci dinferncies sobre el text a partir dels coneixements i experincies prvies, presa de mesures correctores necessries si falla la comprensi (relectura), i resum dels elements o aspectes ms destacats o visibles.

30131

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

3. Introducci al coneixement funcional dels elements bsics dels discursos narratius (identificaci de les parts elementals de lestructura narrativa lineal, i dels personatges principals), potics (introducci als recursos expressius bsics) i teatrals (identificaci dels textos dels diferents personatges per la tipografia diversa per als noms i els seus parlaments), i aplicaci destos coneixements a la comprensi i interpretaci dels textos.

4. Presentaci dels elements bsics dels textos illustrats els lbums com a introducci posterior al cmic: conjunci entre els textos i els dibuixos, seqenciaci de la histria... i aplicaci destos coneixements a la comprensi i interpretaci de les produccions.

5. Integraci de coneixements i informacions procedents de diferents suports: llibres, rdio, televisi, premsa.

6. Adquisici de les convencions del codi es-

6. Adquisici de les convencions del codi escrit.

crit.

30132

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

7. Introducci dels elements bsics dels textos descriptius i de les exposicions senzilles de temes diversos i adequats a ledat, i aplicaci destos coneixements a la comprensi i interpretaci dels textos.

8. Identificaci de sentits figurats senzills en els textos, com tamb aspectes no explcits evidents, especialment en els mitjans de comunicaci, i adopci duna actitud crtica i participativa davant dels missatges que transmeten.

9. Iniciaci a la utilitzaci dirigida de les TIC i de les biblioteques, de manera que es mostre respecte per les seues normes de funcionament, per a obtindre informaci i models per a la composici escrita.

10. Inters per expressar-se oralment amb la

10. Inters per expressar-se oralment amb la pronncia i lentonaci adequades.

pronncia i lentonaci adequades.

11. Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit.

30133

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

12. Lectura comprensiva i memoritzaci de

12. Lectura comprensiva i memoritzaci de textos que contenen jocs amb el llenguatge on sexercite la pronncia, la comprensi del significat i el coneixement gramatical aix com la imaginaci i la creativitat, llegits en veu alta i en silenci, a partir de textos populars breus (endevinalles, embarbussaments, acudits...) i cultes (sopes de lletres senzilles, jeroglfics i calligrames apropiats a ledat...).

textos que contenen jocs amb el llenguatge on

sexercite la pronncia, la comprensi del sig-

nificat i el coneixement gramatical aix com la

imaginaci i la creativitat, llegits en veu alta i

en silenci, a partir de textos populars breus

(endevinalles, embarbussaments, acudits...) i

cultes (sopes de lletres senzilles, jeroglfics i

calligrames apropiats a ledat...).

13. Familiaritzaci amb llibres i diferents fonts dinformaci que els ajuden en la localitzaci de conceptes i temes dinters per a la formaci i laprenentatge (diccionaris dimatges, fitxes dortografia, llibres de divulgaci, revistes).

30134

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc

3. Llegir i escriure

3.2. Composici de textos escrits

Castell

Valenci

1. Coneixement i s del codi escrit per a pro-

1. Coneixement i s del codi escrit per a produir textos breus que ajuden a comunicar coneixements, experincies o necessitats (llistes, notes, avisos...).

duir textos breus que ajuden a comunicar co-

neixements, experincies o necessitats (llistes,

notes, avisos...)

2. Coneixement i s dels elements bsics dels textos (suport textual, silueta, variacions tipogrfiques, presncia dillustracions...) i la seua aplicaci en la comprensi i en la producci.

3. Producci de textos escrits propis de la vida

3. Producci de textos escrits propis de la vida social de laula, com a consolidaci del sistema de lectoescriptura, per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (invitacions, felicitacions, notes, cartes, avisos...) de forma que utilitzen les caracterstiques usuals deixos gneres.

social de laula, com a consolidaci del siste-

ma de lectoescriptura, per a comunicar co-

neixements, experincies i necessitats (invita-

cions, felicitacions, notes, cartes, avisos...) de

forma que utilitzen les caracterstiques usuals

deixos gneres.

30135

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

4. Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci social (titulars, peus de foto, notcies breus) sobre esdeveniments prxims a lexperincia infantil, a travs de suports adequats a lmbit escolar (murals, peridics escolars, revistes).

4. Composici de textos propis dels mitjans de

comunicaci social (titulars, peus de foto, no-

tcies breus) sobre esdeveniments prxims a

lexperincia infantil, a travs de suports ade-

quats a lmbit escolar (murals, peridics esco-

lars, revistes).

5. Creaci de textos relacionats amb lmbit

5. Creaci de textos relacionats amb lmbit escolar per mitj de llenguatge verbal i no verbal (illustracions, imatges, grfics...) per a obtindre, organitzar i comunicar informaci: cartells, murals, qestionaris, descripcions, explicacions simples, llistats utilitzats com a resum o esquema.

escolar per mitj de llenguatge verbal i no ver-

bal (illustracions, imatges, grfics...) per a

obtindre, organitzar i comunicar informaci:

cartells, murals, qestionaris, descripcions,

explicacions simples, llistats utilitzats com a

resum o esquema.

6. s de les estratgies i normes bsiques en la producci de textos: planificaci (observaci de models, funci, destinatari, tipus de text, estructura), redacci de lesborrany, avaluaci i revisi del text per a millorar-lo amb ajuda de la professora o del professor i dels companys (reescriptura).

30136

Castell

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

7. Iniciaci al coneixement dels elements bsics dels discursos narratius, explicatius, descriptius i informatius, i la seua aplicaci en la comprensi i en la producci.

8. Coneixement i inters de les normes or-

8. Coneixement i inters de les normes ortogrfiques (el punt i les seues conseqncies en relaci amb lortografia, utilitzaci correcta de majscules i minscules, identificaci i s dels signes dinterrogaci i dexclamaci). s de lortografia natural.

togrfiques (el punt i les seues conseqncies

en relaci amb lortografia, utilitzaci correcta

de majscules i minscules, identificaci i s

dels signes dinterrogaci i dexclamaci). s

de lortografia natural.

9. Atenci a lorde, la calligrafia i la presentaci dels textos propis i els dels altres com a mitj per a garantir una comunicaci fluida i clara, i com a eina de recerca dexpressivitat i de creativitat.

10. Iniciaci progressiva a la valoraci de les-

10. Iniciaci progressiva a la valoraci de lescriptura com a eina de comunicaci, font dinformaci i daprenentatge, i com a mitj dorganitzar-se i per a resoldre problemes de la vida quotidiana.

criptura com a eina de comunicaci, font din-

formaci i daprenentatge, i com a mitj dor-

ganitzar-se i per a resoldre problemes de la

vida quotidiana.

11. Iniciaci a ls de programes informtics de processament de textos.

30137

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 4. Educaci Literria

Castell

Valenci

1. Coneixement i identificaci de textos de la fantil, apropiats a ledat.

1. Coneixement i identificaci de textos de la literatura tradicional oral i de la literatura in-

literatura tradicional oral i de la literatura in-

fantil, apropiats a ledat.

2. Lectura guiada i autnoma, silenciosa i en

2. Lectura guiada i autnoma, silenciosa i en veu alta, dalguns textos literaris de carcter popular (endevinalles, refranys rimats, canons de triar, faules, retafiles, etc.) adequats a ledat deste alumnat, als seus interessos comunicatius i a les seues necessitats de formaci.

veu alta, dalguns textos literaris de carcter

popular (endevinalles, refranys rimats, canons

de triar, faules, retafiles, etc.) adequats a ledat

deste alumnat, als seus interessos comunica-

tius i a les seues necessitats de formaci.

3. Foment de lhbit lector tant per laudici

3. Foment de lhbit lector tant per laudici de textos, literaris o no, llegits per la professora o el professor, com per la lectura individualitzada de llibres i fragments de literatura infantil propis de ledat de lalumnat i estimulaci de criteris i gustos personals en la selecci de textos que propicien lautonomia i la voluntarietat de la prctica lectora.

de textos, literaris o no, llegits per la professo-

ra o el professor, com per la lectura individua-

litzada de llibres i fragments de literatura in-

fantil propis de ledat de lalumnat i estimula-

ci de criteris i gustos personals en la selecci

de textos que propicien lautonomia i la volun-

tarietat de la prctica lectora.

30138

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

4. Valoraci de lautonomia lectora, inters per lelecci de temes i de textos i per la comunicaci de les preferncies personals; apreciaci del text literari com a recurs de gaudi personal.

5. Audici, comprensi, memoritzaci i recitat lentonaci adequades.

5. Audici, comprensi, memoritzaci i recitat de poemes, amb el ritme, la pronunciaci i

de poemes, amb el ritme, la pronunciaci i

lentonaci adequades.

6. s de la biblioteca daula, de centre i pbli-

6. s de la biblioteca daula, de centre i pblica, incloent documents videogrfics i sonors, com a mitj dapropar-se a la literatura.

ca, incloent documents videogrfics i sonors,

com a mitj dapropar-se a la literatura.

7. Producci de textos dintenci literria ade-

7. Producci de textos dintenci literria adequats a ledat (narracions, poemes, endevinalles, refranys...), a partir de lexploraci de les possibilitats expressives de la llengua a travs de lobservaci i de lanlisi de textos models (histries o contes narrats per la professora o professor) i lajuda de distints recursos i jocs que estimulen la imaginaci i la creativitat.

quats a ledat (narracions, poemes, endevina-

lles, refranys...), a partir de lexploraci de les

possibilitats expressives de la llengua a travs

de lobservaci i de lanlisi de textos models

(histries o contes narrats per la professora o

professor) i lajuda de distints recursos i jocs

que estimulen la imaginaci i la creativitat.

8. Dramatitzaci de textos literaris (poemes,

8. Dramatitzaci de textos literaris (poemes, canons, contes...) i de situacions de la vida quotidiana.

canons, contes...) i de situacions de la vida

quotidiana.

30139

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

9. Reflexi i explicitaci dels sentiments i de les emocions que transmeten els textos literaris; identificaci i crtica dels missatges i valors transmesos pels textos, de manera que es tinga en compte ledat de lalumnat i la senzillesa de les conclusions que puguen ser assimilades.

Bloc 5. Coneixement de la llengua

Castell

Valenci

1. Reconeixement del paper de les situacions socials com a factor condicionant de la producci i interpretaci dels intercanvis comunicatius. Identificaci de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals. Observaci de les diferncies entre llengua oral i escrita i dels registres ms adequats per a cada situaci.

30140

Castell

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

2. Identificaci dels contextos en qu la comunicaci es produx a travs de textos escrits i valoraci de la importncia en lescriptura en determinats mbits. Anlisi de la importncia del context en el text escrit i identificaci dels principals components de les situacions comunicatives que requerixen ls de lescriptura.

2. Identificaci dels contextos en qu la comu-

nicaci es produx a travs de textos escrits i

valoraci de la importncia en lescriptura en

determinats mbits. Anlisi de la importncia

del context en el text escrit i identificaci dels

principals components de les situacions comu-

nicatives que requerixen ls de lescriptura.

3. Observaci en les seqncies textuals de les

3. Observaci en les seqncies textuals de les formes lingstiques que fan el missatge adequat a la situaci comunicativa.

formes lingstiques que fan el missatge ade-

quat a la situaci comunicativa.

4. Consideraci de la coherncia i de la coheper a si

4. Consideraci de la coherncia i de la cohetextual com imprescindibles per a lorganitzaci del discurs. Reconeixement de lestructura dels textos ms habituals a travs dels elements textuals i paratextuals.

si

textual

com

imprescindibles

lorganitzaci del discurs. Reconeixement de

lestructura dels textos ms habituals a travs

dels elements textuals i paratextuals.

5. Observaci i reconeixement de les unitats

5. Observaci i reconeixement de les unitats que formen una frase o enunciat. Separaci de paraules en la frase. Anlisi i exploraci de les dites unitats per a captar i conixer les normes dortografia ms senzilles. Ortografia natural. s de la majscula. Ortografia preventiva de les paraules ds ms freqent.

que formen una frase o enunciat. Separaci de

paraules en la frase. Anlisi i exploraci de les

dites unitats per a captar i conixer les normes

dortografia ms senzilles. Ortografia natural.

s de la majscula. Ortografia preventiva de

les paraules ds ms freqent.

30141

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

6. Inici en la reflexi gramatical a partir dactivitats didentificaci i ds dalguns termes com ara: Enunciat, paraula i sllaba. Classes del noms: propis i comuns. Nmero: singular i plural. Gnere: mascul i femen.

6 Inici en la reflexi gramatical a partir dacti-

vitats didentificaci i ds dalguns termes

com ara:

Enunciat, paraula i sllaba.

Classes del noms: propis i comuns.

Nmero: singular i plural.

Gnere: mascul i femen.

7. Consolidaci de nocions gramaticlas, lxi-

7. Consolidaci de nocions gramaticlas, lxiques, fonolgiques i ortogrfiques. Descobriment i noves incorporacions. Aplicaci destos coneixements a la prpia producci discursiva.

ques, fonolgiques i ortogrfiques. Descobri-

ment i noves incorporacions. Aplicaci destos

coneixements a la prpia producci discursiva.

8. Identificaci de la paraula com a unitat bsi-

8. Identificaci de la paraula com a unitat bsica amb significat i observaci del seu funcionament dins de loraci. Exploraci de lestructura morfolgica de les paraules per mitj dalgunes operacions per a descobrir les formes, significats i usos bsics. Concordana de gnere i nombre. Observaci del significat de les paraules: vocabulari, camps semntics, famlies de paraules, sinnims i antnims. La polismia dalgunes paraules.

ca amb significat i observaci del seu funcio-

nament dins de loraci. Exploraci de

lestructura morfolgica de les paraules per

mitj dalgunes operacions per a descobrir les

formes, significats i usos bsics. Concordana

de gnere i nombre. Observaci del significat

de les paraules: vocabulari, camps semntics,

famlies de paraules, sinnims i antnims. La

polismia dalgunes paraules.

30142

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

9. Manipulaci de frases i denunciats per a

9. Manipulaci de frases i denunciats per a observar com sexpressen les accions i la seua temporalitat. Distinci dels temps verbals: present, passat i futur.

observar com sexpressen les accions i la seua

temporalitat. Distinci dels temps verbals:

present, passat i futur.

10. Reconeixement de la relaci so i grafia en el sistema de la llengua.

10. Reconeixement de la relaci so i grafia en

el sistema de la llengua.

11. Descobriment de larticulaci de les parau-

11. Descobriment de larticulaci de les paraules en sllabes. Reconeixement de les sllabes dins de les paraules. Labecedari. Iniciaci a lorde alfabtic.

les en sllabes. Reconeixement de les sllabes

dins de les paraules. Labecedari. Iniciaci a

lorde alfabtic.

12. Observaci de semblances i diferncies en valenci i en castell per a aclarir determinades formes, significats i usos.

13. Valoraci de la reflexi sobre la llengua com a mitj denriquiment dels recursos lingstics personals per a assolir una bona comprensi i una expressi correcta, apropiada i genuna. Acceptaci, respecte i valoraci positiva de les normes i convencions lingstiques bsiques.

30143

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 6. La llengua como a instrument daprenentatge

Castell

Valenci

1. Comprensi i producci de textos orals, tant

1. Comprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi com de carcter ms formal, per a aprendre i per a informar-se. Participaci, com a oient i com a ponent, en intervencions orals formals.

de carcter quotidi com de carcter ms for-

mal, per a aprendre i per a informar-se. Parti-

cipaci, com a oient i com a ponent, en inter-

vencions orals formals.

2. Valoraci dels mitjans de comunicaci social com a instrument per a aprendre i accedir a informacions i experincies daltres persones.

3. Identificaci, comprensi, classificaci i

3. Identificaci, comprensi, classificaci i comparaci dinformacions procedents de diferents suports audiovisuals de forma que sestablisquen relacions entre els coneixements i les informacions per a donar sentit als aprenentatges.

comparaci dinformacions procedents de di-

ferents suports audiovisuals de forma que

sestablisquen relacions entre els coneixements

i les informacions per a donar sentit als apre-

nentatges.

4. Iniciaci a ls destratgies elementals adequades en una exposici oral formal (saludar, mirar linterlocutor...)

30144

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

5. Comprensi de textos molt vinculats a lexperincia, produts amb finalitat didctica o ds social (fullets, descripcions, instruccions i explicacions), per a aprendre i per a informarse, comparant, identificant i classificant els coneixements i les informacions per a ampliar els aprenentatges.

5. Comprensi de textos molt vinculats a lex-

perincia, produts amb finalitat didctica o

ds social (fullets, descripcions, instruccions i

explicacions), per a aprendre i per a informar-

se, comparant, identificant i classificant els

coneixements i les informacions per a ampliar

els aprenentatges.

6. Inters pels textos escrits com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies i de regulaci de la convivncia.

7. Familiaritzaci amb llibres i amb diferents fonts dinformaci que ens ajudaran en la localitzaci de conceptes i temes dinters per a la formaci i laprenentatge (diccionaris dimatges, fitxes dortografia, llibres de divulgaci, revistes).

8. Producci guiada de textos explicatius rela-

8. Producci guiada de textos explicatius relacionats amb lmbit escolar per a organitzar i comunicar informaci.

cionats amb lmbit escolar per a organitzar i

comunicar informaci.

30145

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

9. Iniciaci progressiva a la valoraci de lescolta, la lectura i lescriptura com a eines de comunicaci, fonts dinformaci i daprenentatge.

30146

Num. 5562 / 24.07.2007

PRIMER CICLO CONTENIDOS

Los contenidos de la competencia comn aparecen en la columna central de la tabla de los contenidos y los especficos de cada lengua en la columna lateral co-

rrespondiente. Los contenidos para trabajar en cada lengua son la suma de los contenidos de la columna especfica y los de la competencia comn.

Bloque 1. Las lenguas y los hablantes

Castellano

Valenciano

1. Reconocimiento del valenciano como lengua propia de nuestro pueblo y elemento fundamental de nuestra cultura.

2. Inters por conocer y por tener competencia en los dos idiomas cooficiales de la Comunitat Valenciana.

3. Inters por utilizar el valenciano en los usos personales y para toda funcin comunicativa.

4. Conciencia de las variantes lingsticas de

las diferentes lenguas presentes en el contexto

social y escolar.

5. Actitud positiva ante los usos de las lenguas, evitando cualquier acto de discriminacin.

30147

Num. 5562 / 24.07.2007

6. Inters por las sensaciones, las experiencias

y las ideas expresadas por los hablantes de

otras lenguas.

7. Uso de un lenguaje no discriminatorio y

respetuoso con las diferencias.

30148

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 2. Hablar, escuchar y conversar

Castellano

Valenciano

1. Participacin activa y cooperadora en inter-

1. Participacin activa y cooperadora en interacciones espontneas propias de la vida cotidiana y de la actividad de aula (avisos, instrucciones, conversaciones, planificacin de una actividad...) y en otras ms formales y dirigidas (asambleas, dilogos, explicaciones, reglas de juego...), con actitud de respeto en situaciones de aprendizaje compartido, con inters por expresarse con entonacin y pronunciacin adecuadas utilizando un discurso cronolgico o lgico y un orden espacial, con el fin de recoger e intercambiar informacin, resolver conflictos, llegar a acuerdos, manifestar las propias opiniones o planificar acciones conjuntas; en grupos grandes o pequeos.

acciones espontneas propias de la vida coti-

diana y de la actividad de aula (avisos, instruc-

ciones, conversaciones, planificacin de una

actividad...) y en otras ms formales y dirigi-

das (asambleas, dilogos, explicaciones, reglas

de juego...), con actitud de respeto en situacio-

nes de aprendizaje compartido, con inters por

expresarse con entonacin y pronunciacin

adecuadas utilizando un discurso cronolgico

o lgico y un orden espacial, con el fin de re-

coger e intercambiar informacin, resolver

conflictos, llegar a acuerdos, manifestar las

propias opiniones o planificar acciones con-

juntas; en grupos grandes o pequeos.

30149

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

2. Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio comunicativo como instrumento de comunicacin: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra, mediante la participacin y las aportaciones, el control de la impulsividad, el mantenimiento del tema de conversacin y con atencin a las frmulas de cortesa y de relacin social.

3. Comprensin y valoracin de textos orales,

3. Comprensin y valoracin de textos orales, procedentes de los medios de comunicacin (pelculas y documentales), con secuencias narrativas, descriptivas e informativas, captando el sentido global del texto y la informacin relevante e irrelevante, permitiendo la ampliacin de vocabulario.

procedentes de los medios de comunicacin

(pelculas y documentales), con secuencias

narrativas, descriptivas e informativas, captan-

do el sentido global del texto y la informacin

relevante e irrelevante, permitiendo la amplia-

cin de vocabulario.

30150

Castellano

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

4. Comprensin y produccin de textos orales para aprender, tanto de carcter cotidiano (explicaciones de clase, conversaciones entre iguales) como de carcter ms formal y didctico (descripciones sencillas de personas, animales y objetos, resmenes orales de textos populares) con diferentes propsitos: organizar el trabajo de clase, enumerar, solicitar y dar informacin, narrar situaciones o experiencias personales y realizar breves exposiciones de conocimientos.

4. Comprensin y produccin de textos orales

para aprender, tanto de carcter cotidiano (ex-

plicaciones de clase, conversaciones entre

iguales) como de carcter ms formal y didc-

tico (descripciones sencillas de personas, ani-

males y objetos, resmenes orales de textos

populares) con diferentes propsitos: organizar

el trabajo de clase, enumerar, solicitar y dar

informacin, narrar situaciones o experiencias

personales y realizar breves exposiciones de

conocimientos.

5. Uso adecuado de los elementos lingsticos y de los elementos no lingsticos en las producciones orales. Comprensin y expresin de mensajes verbales y no verbales.

6. Valoracin de saber escuchar como medio para adquirir informacin y para aprender.

Bloque 3. Leer y escribir

3.1 Comprensin de textos escritos

Castellano

30151

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

1. Comprensin de textos de la vida cotidiana,

1. Comprensin de textos de la vida cotidiana, prximos a la experiencia infantil, con una correcta correspondencia entre fonemas y grafas (carteles, horarios, normas, catlogos, folletos de instrucciones sencillos, recetas, invitaciones, felicitaciones, notas, avisos...) y de los medios de comunicacin (noticias) para identificar la informacin relevante, la de carcter general y la concreta, y aplicarla en contextos de lecturas significativas.

prximos a la experiencia infantil, con una

correcta correspondencia entre fonemas y gra-

fas (carteles, horarios, normas, catlogos, fo-

lletos de instrucciones sencillos, recetas, invi-

taciones, felicitaciones, notas, avisos...) y de

los medios de comunicacin (noticias) para

identificar la informacin relevante, la de ca-

rcter general y la concreta, y aplicarla en con-

textos de lecturas significativas.

2. Introduccin progresiva al uso de estrategias para la comprensin: elaborar y comprobar hiptesis, inferir sobre el texto a partir de sus conocimientos y experiencias previas, emplear medidas correctoras necesarias si falla la comprensin (relectura), y resumir los elementos o aspectos ms destacados o visibles.

30152

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

3. Introduccin al conocimiento funcional de los elementos bsicos de los discursos narrativos (identificacin de las partes elementales de la estructura narrativa lineal y de los personajes principales) poticos (introduccin a los recursos expresivos bsicos y teatrales (identificacin de los textos de los diversos personajes por la tipografa diferente para los nombres y sus parlamentos), y aplicacin de estos conocimientos a la comprensin e interpretacin de los textos.

4. Presentacin de los elementos bsicos de los textos ilustrados los lbumes como introduccin posterior al cmic: conjuncin entre los textos y los dibujos, secuenciacin de la historia..., y aplicacin de estos conocimientos a la comprensin e interpretacin de las producciones.

5. Integracin de conocimientos e informaciones procedentes de diferentes soportes: libros, radio, televisin, prensa.

30153

Castellano

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

6. Adquisicin de las convenciones del cdigo escrito.

6. Adquisicin de las convenciones del cdigo

escrito.

7. Introduccin de los elementos bsicos de los textos descriptivos y de las exposiciones sencillas de temas diversos y adecuados a la edad, y aplicacin de estos conocimientos a la comprensin e interpretacin de los textos.

8. Identificacin de sentidos figurados sencillos en los textos, como tambin aspectos no explcitos evidentes, especialmente en los medios de comunicacin, y adopcin de una actitud crtica y participativa ante los mensajes que transmiten.

9. Iniciacin a la utilizacin dirigida de las TIC y de las bibliotecas, de modo que se muestre respeto por sus normas de funcionamiento, para obtener informacin y modelos para la composicin escrita.

10. Inters por expresarse oralmente con pro-

10. Inters por expresarse oralmente con pronunciacin y entonacin adecuadas.

nunciacin y entonacin adecuadas.

11. Actitud de cooperacin y respeto en situaciones de aprendizaje compartido.

30154

Castellano

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

12. Lectura comprensiva y memorizacin de textos que contienen juegos con el lenguaje donde se ejercite la pronunciacin, la comprensin del significado y el conocimiento gramatical, as como la imaginacin y la creatividad, ledos en voz alta y en silencio a partir de textos populares breves (adivinanzas, trabalenguas, chistes...) y cultos (sopas de letras sencillas, jeroglficos y caligramas apropiados a la edad...).

12. Lectura comprensiva y memorizacin de

textos que contienen juegos con el lenguaje

donde se ejercite la pronunciacin, la com-

prensin del significado y el conocimiento

gramatical, as como la imaginacin y la crea-

tividad, ledos en voz alta y en silencio a partir

de textos populares breves (adivinanzas, traba-

lenguas, chistes...) y cultos (sopas de letras

sencillas, jeroglficos y caligramas apropiados

a la edad...).

13. Familiarizacin con libros y diferentes fuentes de informacin que ayudarn en la localizacin de conceptos y temas de inters para la formacin y el aprendizaje (diccionarios de imgenes, fichas de ortografa, libros de divulgacin, revistas).

Bloque 3. Leer y escribir

3.2 Composicin de textos escritos

Castellano

Valenciano

30155

Castellano

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

1. Conocimiento y uso del cdigo escrito para producir textos breves que ayudan a comunicar conocimientos, experiencias o necesidades (listas, notas, avisos...).

1. Conocimiento y uso del cdigo escrito para

producir textos breves que ayudan a comunicar

conocimientos, experiencias o necesidades

(listas, notas, avisos...)

2. Conocimiento y uso de los elementos bsicos de los textos (soporte textual, silueta, variaciones tipogrficas, presencia de ilustraciones...) y su aplicacin en la comprensin y en la produccin.

3. Produccin de textos escritos propios de la

3. Produccin de textos escritos propios de la vida social del aula, como consolidacin del sistema de lectoescritura, para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades (invitaciones, felicitaciones, notas, cartas, avisos...) de forma que utilicen las caractersticas usuales de esos gneros.

vida social del aula, como consolidacin del

sistema de lectoescritura, para comunicar co-

nocimientos, experiencias y necesidades (invi-

taciones, felicitaciones, notas, cartas, avisos...)

de forma que utilicen las caractersticas usua-

les de esos gneros.

4. Composicin de textos propios de los me-

4. Composicin de textos propios de los medios de comunicacin social (titulares, pies de foto, breves noticias) sobre acontecimientos prximos a la experiencia infantil, a travs de soportes adecuados al mbito escolar (murales, peridicos escolares, revistas).

dios de comunicacin social (titulares, pies de

foto, breves noticias) sobre acontecimientos

prximos a la experiencia infantil, a travs

soportes adecuados al mbito escolar (murales,

peridicos escolares, revistas).

30156

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

5. Creacin de textos relacionados con el m-

5. Creacin de textos relacionados con el mbito escolar mediante lenguaje verbal y no verbal (ilustraciones, imgenes, grficos...) para obtener, organizar y comunicar informacin: carteles, murales, cuestionarios, descripciones, explicaciones simples, listados utilizados como resumen o esquema.

bito escolar mediante lenguaje verbal y no

verbal (ilustraciones, imgenes, grficos...)

para obtener, organizar y comunicar informa-

cin: carteles, murales, cuestionarios, descrip-

ciones, explicaciones simples, listados utiliza-

dos como resumen o esquema.

6. Uso de las estrategias y normas bsicas en la produccin de textos: planificacin (observacin de modelos, funcin, destinatario, tipo de texto, estructura), redaccin del borrador, evaluacin y revisin del texto para mejorarlo con ayuda de la profesora o profesor y de los compaeros (reescritura).

7. Iniciacin al conocimiento de los elementos bsicos de los discursos narrativos, explicativos, descriptivos e informativos, y su aplicacin en la comprensin y en la produccin.

30157

Castellano

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

8. Conocimiento e inters de las normas ortogrficas (el punto y sus consecuencias en relacin con la ortografa, utilizacin correcta de maysculas y minsculas, identificacin y uso de los signos de interrogacin y exclamacin). Uso de la ortografa natural.

8. Conocimiento e inters de las normas orto-

grficas (el punto y sus consecuencias en rela-

cin con la ortografa, utilizacin correcta de

maysculas y minsculas, identificacin y uso

de los signos de interrogacin y exclamacin).

Uso de la ortografa natural.

9. Cuidado en el orden, la caligrafa y la presentacin de los textos propios y los de los dems como medio para garantizar una comunicacin fluida y clara, y como herramienta de bsqueda de expresividad y de creatividad.

10. Iniciacin progresiva a la valoracin de la

10. Iniciacin progresiva a la valoracin de la escritura como herramienta de comunicacin, fuente de informacin y de aprendizaje, y como medio de organizarse y para resolver problemas de la vida cotidiana.

escritura como herramienta de comunicacin,

fuente de informacin y de aprendizaje, y co-

mo medio de organizarse y para resolver pro-

blemas de la vida cotidiana.

11. Iniciacin al uso de programas informticos de procesamiento de texto.

Bloque 4. Educacin literaria

Castellano

30158

Valenciano

Num. 5562 / 24.07.2007

1. Conocimiento e identificacin de textos de la literatura de tradicin oral y de la literatura infantil, apropiados a la edad.

1. Conocimiento e identificacin de textos de

la literatura de tradicin oral y de la literatura

infantil, apropiados a la edad.

2. Lectura guiada y autnoma, silenciosa y en

2. Lectura guiada y autnoma, silenciosa y en voz alta, de algunos textos literarios de carcter popular (adivinanzas, refranes rimados, canciones de elegir, fbulas, retahlas, etc.) adecuados a la edad de estas alumnas y alumnos, a sus intereses comunicativos y a sus necesidades de formacin.

voz alta, de algunos textos literarios de carc-

ter popular (adivinanzas, refranes rimados,

canciones de elegir, fbulas, retahlas, etc.)

adecuados a la edad de estas alumnas y alum-

nos, a sus intereses comunicativos y a sus ne-

cesidades de formacin.

3. Fomento del hbito lector tanto por la audi-

3. Fomento del hbito lector tanto por la audicin de textos, literarios o no, ledos por la profesora o el profesor, como por la lectura individualizada de libros y fragmentos de literatura infantil propios de la edad del alumnado y estimulacin de criterios y gustos personales en la seleccin de textos que propicien la autonoma y la voluntariedad de la prctica lectora.

cin de textos, literarios o no, ledos por la

profesora o el profesor, como por la lectura

individualizada de libros y fragmentos de lite-

ratura infantil propios de la edad del alumnado

y estimulacin de criterios y gustos personales

en la seleccin de textos que propicien la auto-

noma y la voluntariedad de la prctica lectora.

4. Valoracin de la autonoma lectora, inters por la eleccin de temas y textos y por la comunicacin de las preferencias personales; apreciacin del texto literario como recurso de disfrute personal.

30159

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

5. Audicin, comprensin, memorizacin y ciacin y la entonacin adecuados.

5. Audicin, comprensin, memorizacin y recitado de poemas, con el ritmo, la pronun-

recitado de poemas, con el ritmo, la pronun-

ciacin y la entonacin adecuados.

6. Uso de la biblioteca de aula, de centro y

6. Uso de la biblioteca de aula, de centro y pblica, incluyendo documentos videogrficos y sonoros, como medio de acercarse a la literatura.

pblica, incluyendo documentos videogrficos

y sonoros, como medio de acercarse a la litera-

tura.

7. Produccin de textos de intencin literaria

7. Produccin de textos de intencin literaria adecuados a la edad (narraciones, poemas, adivinanzas, refranes...), a partir de la exploracin de las posibilidades expresivas de la lengua mediante la observacin y anlisis de textos modelos (historias o cuentos narrados por la profesora o el profesor) y la ayuda de distintos recursos y juegos que estimulan la imaginacin y la creatividad.

adecuados a la edad (narraciones, poemas,

adivinanzas, refranes...), a partir de la explora-

cin de las posibilidades expresivas de la len-

gua mediante la observacin y anlisis de tex-

tos modelos (historias o cuentos narrados por

la profesora o el profesor) y la ayuda de distin-

tos recursos y juegos que estimulan la imagi-

nacin y la creatividad.

8. Dramatizacin de textos literarios (poemas,

8. Dramatizacin de textos literarios (poemas, canciones, cuentos...) y de situaciones de la vida cotidiana.

canciones, cuentos...) y de situaciones de la

vida cotidiana.

30160

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

9. Reflexin y explicitacin de los sentimientos y de las emociones que transmiten los textos literarios; identificacin y crtica de los mensajes y valores transmitidos por los textos, de modo que se tenga en cuenta la edad del alumnado y la sencillez de las conclusiones que puedan ser asimiladas.

Bloque 5. Conocimiento de la lengua

Castellano

Valenciano

1. Reconocimiento del papel de las situaciones sociales como factor condicionante de la produccin e interpretacin de los intercambios comunicativos. Identificacin de diferentes tipos de situaciones comunicativas, informales y formales. Observacin de las diferencias entre lengua oral y escrita y de los registros ms adecuados para cada situacin.

30161

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

2. Identificacin de los contextos en los que la

2. Identificacin de los contextos en los que la comunicacin se produce mediante textos escritos y valoracin de la importancia en la escritura en determinados mbitos. Anlisis de la importancia del contexto en el texto escrito e identificacin de los principales componentes de las situaciones comunicativas que requieren el uso de la escritura.

comunicacin se produce mediante textos es-

critos y valoracin de la importancia en la es-

critura en determinados mbitos. Anlisis de la

importancia del contexto en el texto escrito e

identificacin de los principales componentes

de las situaciones comunicativas que requieren

el uso de la escritura.

3. Observacin en las secuencias textuales de

3. Observacin en las secuencias textuales de las formas lingsticas que hacen el mensaje adecuado a la situacin comunicativa.

las formas lingsticas que hacen el mensaje

adecuado a la situacin comunicativa.

4. Consideracin de la coherencia y la cohe-

4. Consideracin de la coherencia y la cohesin textual como imprescindibles para la organizacin del discurso. Reconocimiento de la estructura de los textos ms habituales a travs de los elementos textuales y paratextuales.

sin textual como imprescindibles para la or-

ganizacin del discurso. Reconocimiento de la

estructura de los textos ms habituales a travs

de los elementos textuales y paratextuales.

30162

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

5. Observacin y reconocimiento de las unidades que forman una frase o enunciado. Separacin de palabras en la frase. Anlisis y exploracin de dichas unidades para captar y conocer las normas de ortografa ms sencillas. Ortografa natural. Uso de la mayscula. Ortografa preventiva de las palabras de uso ms frecuente.

5. Observacin y reconocimiento de las unida-

des que forman una frase o enunciado. Separa-

cin de palabras en la frase. Anlisis y explo-

racin de dichas unidades para captar y cono-

cer las normas de ortografa ms sencillas.

Ortografa natural. Uso de la mayscula. Orto-

grafa preventiva de las palabras de uso ms

frecuente.

6. Inicio en la reflexin gramatical, mediante

6. Inicio en la reflexin gramatical, mediante actividades de identificacin y uso de los siguientes trminos: Enunciado, palabra y slaba. Clases de nombres: propios y comunes. Nmero: singular y plural. Gnero: masculino y femenino

actividades de identificacin y uso de los si-

guientes trminos:

Enunciado, palabra y slaba.

Clases de nombres: propios y comunes.

Nmero: singular y plural.

Gnero: masculino y femenino

7. Consolidacin de nociones gramaticales,

7. Consolidacin de nociones gramaticales, lxicas, fonolgicas y ortogrficas. Descubrimiento y nuevas incorporaciones. Aplicacin de estos conocimientos a la propia produccin discursiva.

lxicas, fonolgicas y ortogrficas. Descubri-

miento y nuevas incorporaciones. Aplicacin

de estos conocimientos a la propia produccin

discursiva.

30163

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

8. Identificacin de la palabra como unidad bsica con significado y observacin de su funcionamiento dentro de la oracin. Exploracin de la estructura morfolgica de las palabras mediante algunas operaciones para descubrir las formas, significados y usos bsicos. Concordancia de gnero y nmero. Observacin del significado de las palabras: vocabulario, campos semnticos, familias de palabras, sinnimos y antnimos. La polisemia de algunas palabras

8. Identificacin de la palabra como unidad

bsica con significado y observacin de su

funcionamiento dentro de la oracin. Explora-

cin de la estructura morfolgica de las pala-

bras mediante algunas operaciones para des-

cubrir las formas, significados y usos bsicos.

Concordancia de gnero y nmero. Observa-

cin del significado de las palabras: vocabula-

rio, campos semnticos, familias de palabras,

sinnimos y antnimos. La polisemia de algu-

nas palabras

9. Manipulacin de frases y enunciados para

9. Manipulacin de frases y enunciados para observar cmo se expresan las acciones y su temporalidad. Distincin de los tiempos verbales: presente, pasado y futuro.

observar cmo se expresan las acciones y su

temporalidad. Distincin de los tiempos verba-

les: presente, pasado y futuro.

10. Reconocimiento de la relacin sonido y

10. Reconocimiento de la relacin sonido y grafa en el sistema de la lengua.

grafa en el sistema de la lengua.

11. Descubrimiento de la articulacin de las

11. Descubrimiento de la articulacin de las palabras en slabas. Reconocimiento de las slabas dentro de las palabras. El abecedario. Iniciacin al orden alfabtico.

palabras en slabas. Reconocimiento de las

slabas dentro de las palabras. El abecedario.

Iniciacin al orden alfabtico.

30164

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

12. Observacin de parecidos y diferencias en valenciano y castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos.

13. Valoracin de la reflexin sobre la lengua como medio de enriquecimiento de los recursos lingsticos personales en el logro de una buena comprensin y de una expresin correcta, apropiada y genuina. Aceptacin, respeto y valoracin positiva de las normas y convenciones lingsticas bsicas.

Bloque 6. La lengua como instrumento de aprendizaje

Castellano

Valenciano

1. Comprensin y produccin de textos orales,

1. Comprensin y produccin de textos orales, tanto de carcter cotidiano como de carcter ms formal, para aprender y para informarse. Participacin, como oyente y como ponente, en intervenciones orales formales.

tanto de carcter cotidiano como de carcter

ms formal, para aprender y para informarse.

Participacin, como oyente y como ponente,

en intervenciones orales formales.

30165

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

2. Valoracin de los medios de comunicacin social como instrumento para aprender y acceder a informaciones y experiencias de otras personas.

3. Identificacin, comprensin, clasificacin y

3. Identificacin, comprensin, clasificacin y comparacin de informaciones procedentes de diferentes soportes audiovisuales de forma que se establezcan relaciones entre los conocimientos e informaciones para dar sentido a los aprendizajes.

comparacin de informaciones procedentes de

diferentes soportes audiovisuales de forma que

se establezcan relaciones entre los conocimien-

tos e informaciones para dar sentido a los

aprendizajes.

4. Iniciacin al uso de estrategias elementales adecuadas en una exposicin oral formal (saludar, mirar al interlocutor...).

5. Comprensin de textos muy vinculados a la

5. Comprensin de textos muy vinculados a la experiencia, producidos con finalidad didctica o de uso social (folletos, descripciones, instrucciones y explicaciones), para aprender y para informarse, comparando, identificando y clasificando los conocimientos y las informaciones para ampliar los aprendizajes.

experiencia, producidos con finalidad didcti-

ca o de uso social (folletos, descripciones, ins-

trucciones y explicaciones), para aprender y

para informarse, comparando, identificando y

clasificando los conocimientos y las informa-

ciones para ampliar los aprendizajes.

30166

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

6. Inters por los textos escritos como fuente de informacin y aprendizaje y como medio de comunicacin de experiencias y de regulacin de la convivencia.

7. Familiarizacin con libros y diferentes fuentes de informacin que ayudarn en la localizacin de conceptos y temas de inters para la formacin y el aprendizaje (diccionarios de imgenes, fichas de ortografa, libros de divulgacin, revistas).

8. Produccin guiada de textos explicativos

8. Produccin guiada de textos explicativos relacionados con el mbito escolar para organizar y comunicar informacin.

relacionados con el mbito escolar para orga-

nizar y comunicar informacin.

9. Iniciacin progresiva a la valoracin de la escucha, la lectura y la escritura como herramientas de comunicacin, fuentes de informacin y de aprendizaje.

30167

Num. 5562 / 24.07.2007

30168

CRITERIS DAVALUACI 1. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, amb les companyes i els companys i la professora o el professor, respectant les normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar, mirar linterlocutor, mantindre el tema. 2. Expressar-se de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciaci correcta i orde en les idees. 3. Comprendre el sentit global dels textos orals, identificant la informaci ms rellevant. 4. Llegir en silenci i en veu alta, memoritzar i reproduir textos senzills. 5. Donar sentit als textos escrits prxims a lexperincia infantil, utilitzant les estratgies de comprensi lectora i relacionant la informaci que contenen amb les prpies vivncies i idees i mostrar la comprensi a travs de la lectura en veu alta. 6. Redactar i reescriure diferents textos relacionats amb lexperincia infantil atenint-se a models clars, utilitzant la planificaci i revisi dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogrfiques ms senzilles i la calligrafia, lorde i la presentaci. 7. Llegir ben sovint per prpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradici oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conixer alguns aspectes formals simples de la narraci i de la poesia i per a facilitar lescriptura de tals textos. 8. Utilitzar les estratgies de la comprensi lectora per a localitzar informaci concreta, realitzar inferncies i comprendre el sentit global dels textos llegits. 9. Usar la biblioteca de laula i del centre, conixer alguns mecanismes dorganitzaci i de funcionament, i accedir amb soltesa als materials especfics del seu cicle. 10. Identificar de forma guiada per mitj de segmentacions, canvis en lorde, supressions i insercions, els canvis que es produxen en les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensi i lexpressi oral i escrita. 11. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingstica bsica en les activitats relacionades amb la producci i comprensi de textos. 12. Conixer i apreciar la diversitat lingstica del seu entorn. 13. Estimar el valenci, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. 14. Familiaritzar-se amb programes informtics educatius senzills.

CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espontneas, con las compaeras y compaeros y la profesora o el profesor, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra, escuchar, mirar al interlocutor, mantener el tema. 2. Expresarse de forma oral con vocabulario adecuado, pronunciacin correcta y orden en las ideas. 3. Comprender el sentido global de los textos orales, identificando la informacin ms relevante. 4. Leer en silencio y en voz alta, memorizar y reproducir textos sencillos. 5. Dar sentido a los textos escritos prximos a la experiencia infantil, utilizando las estrategias de comprensin lectora y relacionando la informacin contenida en ellos con las propias vivencias e ideas y mostrar la comprensin a travs de la lectura en voz alta. 6. Redactar y reescribir diferentes textos relacionados con la experiencia infantil atenindose a modelos claros, utilizando la planificacin y revisin de los textos, cuidando las normas gramaticales y ortogrficas ms sencillas y la caligrafa, el orden y la presentacin. 7. Leer con frecuencia por propia iniciativa como fuente de placer textos literarios de la tradicin oral y de la literatura infantil adecuados al ciclo, para conocer algunos aspectos formales simples de la narracin y de la poesa y para facilitar la escritura de dichos textos. 8. Utilizar las estrategias de la comprensin lectora para localizar informacin concreta, realizar inferencias y comprender el sentido global de los textos ledos. 9. Usar la biblioteca del aula y del centro, conocer algunos mecanismos de organizacin y de funcionamiento, y acceder con soltura a los materiales especficos de su ciclo. 10. Identificar de forma guiada mediante segmentaciones, cambios en el orden, supresiones e inserciones, los cambios que se producen en las palabras, los enunciados y los textos para mejorar la comprensin y la expresin oral y escrita. 11. Comprender y utilizar la terminologa gramatical y lingstica bsica, en las actividades relacionadas con la produccin y comprensin de textos. 12. Conocer y apreciar la diversidad lingstica de su entorno. 13. Estimar el valenciano, estar motivado hacia su dominio y usarlo progresivamente en situaciones informales y formales, para comunicarse y para aprender. 14. Familiarizarse con programas informticos educativos sencillos.

SEGON CICLE CONTINGUTS

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 1. Les llenges i els parlants


Castell
1. Consideraci del valenci com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura.
2. Acceptaci de la convenincia i la necessitat dassolir competncia en les llenges cooficials de la Comunitat Valenciana.
3. Inters per incorporar, de manera gradual, el valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a tota funci comunicativa, en un procs dimplicaci personal en la recuperaci cultural i de normalitat lingstica.
4. Conscincia positiva de la varietat lingstica i cultural existent en el context social i escolar com una manifestaci enriquidora a la
qual saporta i de la qual es participa.

Valenci

30169

Num. 5562 / 24.07.2007

5. Coneixement de les llenges dEspanya, la


seua localitzaci en les diferents comunitats
autnomes i valoraci positiva davant desta
riquesa lingstica, de forma que seviten els
prejus sobre les llenges i els seus parlants.
6. Inters i respecte per les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres
llenges.
7. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere.

30170

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar


Castell
1. Participaci activa en interaccions espontnies prpies de la vida quotidiana i de lactivitat daula (conversaci, planificaci duna activitat...) i en altres ms formals i dirigides (consell de classe, assemblees, debats, entrevistes, explicacions...), respectant lorde espacial, cronolgic o lgic en el discurs, amb actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit, amb inters per expressar-se amb entonaci i pronunciaci adequades; a fi darreplegar i intercanviar informaci, resoldre conflictes, arribar a acords, manifestar les prpies opinions o planificar accions conjuntes.

Valenci

1. Participaci activa en interaccions espont-

nies prpies de la vida quotidiana i de

lactivitat daula (conversaci, planificaci

duna activitat...) i en altres ms formals i

dirigides (consell de classe, assemblees, de-

bats, entrevistes, explicacions...), respectant

lorde espacial, cronolgic o lgic en el dis-

curs, amb actitud de cooperaci i de respecte

en situacions daprenentatge compartit, amb

inters per expressar-se amb entonaci i pro-

nunciaci adequades; a fi darreplegar i inter-

canviar informaci, resoldre conflictes, arri-

bar a acords, manifestar les prpies opinions

o planificar accions conjuntes.

30171

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
2. Coneixement i s de les estratgies i de les normes per a lintercanvi comunicatiu com a instrument de comunicaci: escolta atenta, exposici clara i respecte del torn de paraula; a travs de la participaci i les aportacions, el control de la impulsivitat, amb respecte amb les sensacions, experincies, idees, opinions i coneixements dels altres, amb atenci a les frmules de cortesia i de relaci social.
3. Comprensi de textos orals amb seqncies narratives, descriptives, informatives i persuasives, procedents dels mitjans de comunicaci o dInternet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundries, alhora que es reconeixen les idees no explcites i es valoren els continguts transmesos.

Valenci

3. Comprensi de textos orals amb seqncies

narratives, descriptives, informatives i per-

suasives, procedents dels mitjans de comuni-

caci o dInternet, captant el sentit global del

text i les idees principals i secundries, alhora

que es reconeixen les idees no explcites i es

valoren els continguts transmesos.

30172

Castell
4. Comprensi i producci de textos orals, en prosa o en vers, tant de carcter quotidi (explicacions de classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i converses entre iguals) com de carcter ms formal (narracions dexperincies personals, resums orals de textos, exposicions de coneixements i opinions, contes populars i descripcions senzilles) per a aprendre i per a informar-se
5. s adequat dels elements lingstics i no lingstics en les produccions orals: gest, ritme i entonaci. Comprensi i expressi de missatges verbals i no verbals.
6. Valoraci de lescolta com a mitj per a adquirir informaci i per a aprendre.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

4. Comprensi i producci de textos orals, en

prosa o en vers, tant de carcter quotidi (ex-

plicacions de classe, treballs en equip, docu-

mentals, entrevistes, debats i converses entre

iguals) com de carcter ms formal (narra-

cions dexperincies personals, resums orals

de textos, exposicions de coneixements i opi-

nions, contes populars i descripcions senzi-

lles) per a aprendre i per a informar-se

Bloc 3. Llegir i escriure.

3.1. Comprensi de textos escrits


Castell

Valenci

30173

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
1. Comprensi de textos de la vida quotidiana amb una correspondncia correcta entre fonemes i grafies (cartells, horaris, reglaments senzills, regles de joc, catlegs, fullets dinstruccions, receptes...) i dels mitjans de comunicaci social (webs infantils, notcies, cartes al director), per a buscar informaci, amb identificaci dels aspectes rellevants i la creaci duna opini prpia respecte dels continguts exposats en cada un dels textos.
2. s destratgies per a la comprensi: elaboraci i comprovaci dhiptesis, realitzaci dinferncies dinformaci sobre el text a partir dels coneixements i de les experincies prvies, consulta al diccionari, utilitzaci de mesures correctores necessries si falla la comprensi (relectura) i resum de les idees bsiques dels textos llegits o dels aspectes ms destacats.

Valenci

1. Comprensi de textos de la vida quotidiana amb

una correspondncia correcta entre fonemes i gra-

fies (cartells, horaris, reglaments senzills, regles de

joc, catlegs, fullets dinstruccions, receptes...) i

dels mitjans de comunicaci social (webs infantils,

notcies, cartes al director), per a buscar informa-

ci, amb identificaci dels aspectes rellevants i la

creaci duna opini prpia respecte dels continguts

exposats en cada un dels textos.

30174

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
3. Coneixement funcional dels elements bsics dels discursos narratius (estructura narrativa lineal, personatges principals i secundaris, missatge de la histria, narraci en primera i tercera persona), potics (longitud dels versos, introducci als recursos expressius bsics del llenguatge potic, rima, formaci de les estrofes ms senzilles i habituals) i teatrals (divisi del text en escenes, estructura de la histria en: plantejament, nuc i desenlla, tipografia diferent per als noms dels personatges, els seus parlaments i les acotacions) i aplicaci destos coneixements a la comprensi i la interpretaci dels textos.
4. Estudi i anlisi dels elements caracterstics del cmic: concepte, elements (text i dibuix), vinyeta, globus, onomatopeies... i aplicaci destos coneixements a la comprensi i la interpretaci de les produccions.

Valenci

30175

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
5. Estudi i anlisi dels elements bsics dels textos expositius i argumentatius i aplicaci destos coneixements a la comprensi i a la interpretaci dels textos.
6. Explicaci de sentits figurats i de significats no explcits en els textos, especialment en els dels mitjans de comunicaci; adopci dactituds crtiques elementals cap a les perspectives ideolgiques que transmeten.
7. Utilitzaci dirigida de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i dels diferents tipus de biblioteques (daula i de centre), i mostrar respecte per les normes de funcionament, amb la finalitat dobtindre informaci i models per a la composici escrita.

Valenci

30176

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
8. Lectura comprensiva, en veu alta i en silenci, i memoritzaci de textos que contenen jocs lingstics, fontics, semntics o gramaticals, tant de carcter popular (endevinalles, embarbussaments, acudits, dites...) com cultes (mots encreuats senzills, sopes de lletres, jeroglfics, calligrames...) llegits amb fludesa i entonaci adequades.
9. Utilitzaci dirigida de llibres i diferents fonts dinformaci que ajudaran en la localitzaci de conceptes i temes dinters per a la formaci i laprenentatge (diccionaris dimatges, fitxes dortografia, llibres de divulgaci, revistes).

Valenci

8. Lectura comprensiva, en veu alta i en silenci, i

memoritzaci de textos que contenen jocs lings-

tics, fontics, semntics o gramaticals, tant de

carcter popular (endevinalles, embarbussaments,

acudits, dites...) com cultes (mots encreuats sen-

zills, sopes de lletres, jeroglfics, calligrames...)

llegits amb fludesa i entonaci adequades.

Bloc 3. Llegir i escriure

3.2. Composici de textos escrits


Castell

Valenci

30177

Castell
1. Coneixement i s dels elements bsics dels textos (silueta, organitzaci i recursos lingstics especfics) i la seua aplicaci en la comprensi i en la producci.
2. Producci de textos escrits propis de la vida social de laula, com a consolidaci del sistema lectoescriptor per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (normes, notes, cartes, avisos, sollicituds...), dacord amb les caracterstiques prpies destos gneres.
3. Composici de textos dinformaci i dopini propis dels mitjans de comunicaci social sobre esdeveniments que resulten significatius, amb especial incidncia en la notcia i en les cartes al director, per mitj de suports de lmbit escolar i alguns mitjans de premsa local.
4. Producci de textos que utilitzen llenguatge verbal i no verbal (illustracions, tipografia, grfics...) amb intenci informativa: cartells publicitaris, cmics...

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

2. Producci de textos escrits propis de la vida so-

cial de laula, com a consolidaci del sistema lec-

toescriptor per a comunicar coneixements, expe-

rincies i necessitats (normes, notes, cartes, avisos,

sollicituds...), dacord amb les caracterstiques

prpies destos gneres.

3. Composici de textos dinformaci i dopini

propis dels mitjans de comunicaci social sobre

esdeveniments que resulten significatius, amb es-

pecial incidncia en la notcia i en les cartes al di-

rector, per mitj de suports de lmbit escolar i

alguns mitjans de premsa local.

4. Producci de textos que utilitzen llenguatge ver-

bal i no verbal (illustracions, tipografia, grfics...)

amb intenci informativa: cartells publicitaris,

cmics...

30178

Castell
5. s de les estratgies i normes bsiques en la producci de textos: planificaci (funci comunicativa i del destinatari, selecci de la informaci rellevant, del tipus de text, de lestructura del contingut...), redacci de lesborrany, i avaluaci i revisi del text en el procs descriptura per a millorar-lo.
6. Coneixement dels elements bsics dels discursos narratius, explicatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenci...) i la seua aplicaci en la comprensi i en la producci.
7. Valoraci i s de les normes ortogrfiques (conixer i usar les correspondncies regulars entre so i lletra: r o rr entre vocals, c, , g, j, q, dgrafs...); les que regulen laccentuaci grfica, lapstrof, els signes de puntuaci i laccentuaci de paraules freqents, per mitj del dictat, dentre altres tcniques, per a escriure correctament, des del punt de vista ortogrfic, paraules ds habitual.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

7. Valoraci i s de les normes ortogrfiques (co-

nixer i usar les correspondncies regulars entre so

i lletra: r o rr entre vocals, c, , g, j, q, dgrafs...);

les que regulen laccentuaci grfica, lapstrof,

els signes de puntuaci i laccentuaci de paraules

freqents, per mitj del dictat, dentre altres tcni-

ques, per a escriure correctament, des del punt de

vista ortogrfic, paraules ds habitual.

30179

Castell
8. Atenci en la qualitat, orde, calligrafia i presentaci dels textos propis i els dels altres com a mitj per a garantir una comunicaci fluida, clara, i com a eina de recerca dexpressivitat i de creativitat.
9. Valoraci de lescriptura com a eina de comunicaci, font dinformaci i daprenentatge i com a mitj dorganitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.
10. Iniciaci a ladjectivaci com a recurs fonamental en la descripci i a la transposici de textos (dramatitzaci dun relat, conversi dun relat en cmic, recitaci dun poema amb acompanyament musical).
11. Utilitzaci guiada de programes informtics de processament de text i dels mitjans informtics per a la producci de textos senzills amb especial atenci als estils de lletra, ttols i subttols, puntuaci
12. Manipulaci de procediments per a lobtenci directa dinformaci: participaci en entrevistes i enquestes.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

9. Valoraci de lescriptura com a eina de comuni-

caci, font dinformaci i daprenentatge i com a

mitj dorganitzar-se i resoldre problemes de la

vida quotidiana.

10. Iniciaci a ladjectivaci com a recurs fona-

mental en la descripci i a la transposici de textos

(dramatitzaci dun relat, conversi dun relat en

cmic, recitaci dun poema amb acompanyament

musical).

30180

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 4. Educaci Literria


Castell
1. Coneixement, identificaci i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral (rondalles, faules, contalles, llegendes, canons, auques, retafiles...); adaptacions dobres clssiques o mostres de literatura infantil o actual del gnere narratiu (contes, biografies, relats) i daltres gneres (el teatre, el cmic o la poesia), tant en suport escrit com audiovisual.
2. Prctica de diferents tipus daudici i de lectura dobres adequades a ledat i als interessos de lalumnat: escolta guiada, lectura guiada, lectura personal i silenciosa i lectura en veu alta.
3. Foment de la lectura per mitj dactivitats danimaci que estimulen lhbit lector, com ara, el contacte amb autors que visiten el centre, les presentacions de llibres adequats a ledat de lalumnat o la recollida dinformaci de les portades de publicacions diverses, que promoguen la formaci de criteris i gustos personals.

Valenci

1. Coneixement, identificaci i lectura guiada de

diferents mostres de textos literaris: literatura tra-

dicional oral (rondalles, faules, contalles, llegen-

des, canons, auques, retafiles...); adaptacions

dobres clssiques o mostres de literatura infantil o

actual del gnere narratiu (contes, biografies, re-

lats) i daltres gneres (el teatre, el cmic o la

poesia), tant en suport escrit com audiovisual.

2. Prctica de diferents tipus daudici i de lectura

dobres adequades a ledat i als interessos de la-

lumnat: escolta guiada, lectura guiada, lectura per-

sonal i silenciosa i lectura en veu alta.

3. Foment de la lectura per mitj dactivitats da-

nimaci que estimulen lhbit lector, com ara, el

contacte amb autors que visiten el centre, les pre-

sentacions de llibres adequats a ledat de lalumnat

o la recollida dinformaci de les portades de pu-

blicacions diverses, que promoguen la formaci de

criteris i gustos personals.

30181

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
4. Valoraci del text literari com a font de plaer, de joc, dentreteniment, de coneixement daltres mons, temps i cultures, daprenentatge i com a mitj dorganitzar-se i de resoldre problemes de la vida quotidiana.
5. Audici, comprensi i memoritzaci de diferents textos, recitaci de poemes, dramatitzaci de textos teatrals adequats a ledat i de producci prpia, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci adequades.
6. Dramatitzaci de textos literaris no teatrals adequats a ledat i de produccions prpies.
7. Iniciaci al coneixement actiu de la biblioteca del centre i participaci en activitats literries (premis, murals, colloquis amb autors...) en laula i en el centre.

Valenci

5. Audici, comprensi i memoritzaci de dife-

rents textos, recitaci de poemes, dramatitzaci de

textos teatrals adequats a ledat i de producci

prpia, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci

adequades.

6. Dramatitzaci de textos literaris no teatrals ade-

quats a ledat i de produccions prpies.

7. Iniciaci al coneixement actiu de la biblioteca

del centre i participaci en activitats literries

(premis, murals, colloquis amb autors...) en laula

i en el centre.

30182

Castell
8. Producci de textos dintenci literria per a comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records (narracions, poemes, dilegs escenificats, descripcions, cmics, redaccions...), a partir de lexploraci de les possibilitats expressives de la llengua per mitj de lobservaci i de lanlisi de textos models (com histries o contes narrats per la professora o professor) i de lajuda de distints recursos i jocs que estimulen la imaginaci i la creativitat.
9. Reflexi i explicitaci dels aprenentatges extraliteraris que sadquirixen a travs de la lectura: interrelaci de les experincies exposades amb les prpies del lector i manifestaci de lopini personal sobre lanlisi i crtica dels missatges i valors transmesos pels textos.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

8. Producci de textos dintenci literria per a

comunicar sentiments, emocions, estats dnim o

records (narracions, poemes, dilegs escenificats,

descripcions, cmics, redaccions...), a partir de

lexploraci de les possibilitats expressives de la

llengua per mitj de lobservaci i de lanlisi de

textos models (com histries o contes narrats per

la professora o professor) i de lajuda de distints

recursos i jocs que estimulen la imaginaci i la

creativitat.

Bloc 5. Coneixement de la llengua


Castell

Valenci
30183

Castell
1. Reconeixement de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals.
2. Reconeixement de les diferncies entre llengua oral i escrita i dels registres ms adequats per a cada situaci.
3. Anlisi de la situaci comunicativa i identificaci dels seus components.
4. Reconeixement dels elements del context comunicatiu com a factors que incidixen en la selecci de les formes orals o escrites de lintercanvi comunicatiu. Exploraci de seqncies textuals per a localitzar les marques lingstiques que representen els elements del context.
5. Observaci en les seqncies textuals de les formes lingstiques que fan el missatge adequat a la situaci comunicativa i exploraci denunciats, frases i seqncies textuals per a identificar les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives senzilles i per a descobrir les formes i marques lingstiques que sadopten en cada acte de parla. Tot aix amb la finalitat de millorar la comprensi i la composici.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

3. Anlisi de la situaci comunicativa i identifica-

ci dels seus components.

4. Reconeixement dels elements del context co-

municatiu com a factors que incidixen en la selec-

ci de les formes orals o escrites de lintercanvi

comunicatiu. Exploraci de seqncies textuals

per a localitzar les marques lingstiques que re-

presenten els elements del context.

5. Observaci en les seqncies textuals de les

formes lingstiques que fan el missatge adequat a

la situaci comunicativa i exploraci denunciats,

frases i seqncies textuals per a identificar les

estructures narratives, instructives, descriptives i

explicatives senzilles i per a descobrir les formes i

marques lingstiques que sadopten en cada acte

de parla. Tot aix amb la finalitat de millorar la

comprensi i la composici.

30184

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
6. Consideraci de la coherncia i la cohesi textual (addici, causa, oposici, contradicci) com imprescindibles per a lorganitzaci del discurs.
7. Reconeixement de lestructura textual dels textos ms habituals. Descobriment dels recursos lingstics bsics per a mantindre el referent i fer progressar el tema, especialment la inserci i coordinaci doracions.
8. Coneixement de les normes bsiques de lortografia apreciant el seu valor social i la utilitzaci constant en els propis escrits. Aplicaci de les regles ortogrfiques bsiques en les paraules ds freqent. s dels principals signes de puntuaci. Preocupaci per consultar dubtes i paraules dortografia difcil.

Valenci

6. Consideraci de la coherncia i la cohesi tex-

tual (addici, causa, oposici, contradicci) com

imprescindibles per a lorganitzaci del discurs.

7. Reconeixement de lestructura textual dels tex-

tos ms habituals. Descobriment dels recursos lin-

gstics bsics per a mantindre el referent i fer

progressar el tema, especialment la inserci i

coordinaci doracions.

8. Coneixement de les normes bsiques de lorto-

grafia apreciant el seu valor social i la utilitzaci

constant en els propis escrits. Aplicaci de les re-

gles ortogrfiques bsiques en les paraules ds

freqent. s dels principals signes de puntuaci.

Preocupaci per consultar dubtes i paraules dorto-

grafia difcil.

30185

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
9. Observaci de formes lxiques, ortogrfiques i sintctiques a partir de lanlisi, la manipulaci i la transformaci de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinaci de pronoms, lellipsi, la inserci, supressi, canvi dorde, segmentaci. Sistematitzaci de les observacions realitzades.

Valenci

9. Observaci de formes lxiques, ortogrfiques i

sintctiques a partir de lanlisi, la manipulaci i la

transformaci de fragments de textos senzills uti-

litzant pronoms i combinaci de pronoms,

lellipsi, la inserci, supressi, canvi dorde, seg-

mentaci. Sistematitzaci de les observacions rea-

litzades.

30186

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
10. Explicitaci de coneixements gramaticals que es dominen implcitament. s i definici intutiva de la terminologia segent en les activitats dinterpretaci i producci: Enunciat, paraula i sllaba Classes de paraules: nom, verb, adjectiu qualificatiu, article i pronom personal Classes de noms: propis, comuns, individuals, collectius i gentilicis Gnere: mascul i femen Nmero: singular i plural Determinants: article i quantificadors Verb: dindicatiu) Tipus denunciats: declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu i exhortatiu.
11. Consolidaci de nocions gramaticals, lxiques, fonolgiques i ortogrfiques. Descobriment i noves incorporacions. Aplicaci destos coneixements a la prpia producci discursiva.

Valenci

10. Explicitaci de coneixements gramaticals que

es dominen implcitament. s i definici intutiva

de la terminologia segent en les activitats dinter-

pretaci i producci:

Enunciat, paraula i sllaba

Classes de paraules: nom, verb, adjectiu qualifi-

catiu, article i pronom personal

Classes de noms: propis, comuns, individuals,

collectius i gentilicis

Gnere: mascul i femen

Nmero: singular i plural

Determinants: article i quantificadors

Verb: temps (present, passat i futur dindicatiu)

temps

(present,

passat

futur

Tipus denunciats: declaratiu, interrogatiu, ex-

clamatiu, imperatiu i exhortatiu.

11. Consolidaci de nocions gramaticals, lxiques,

fonolgiques i ortogrfiques. Descobriment i no-

ves incorporacions. Aplicaci destos coneixe-

ments a la prpia producci discursiva.

30187

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
12. Exploraci de lestructura morfolgica de les paraules, per a descobrir les formes, significats i usos bsics en la flexi, la composici i la derivaci aix com en el significat (sinnims i antnims): les marques que representen el femen i el plural i lestructura de les paraules (larrel, els prefixos i els sufixos). Augmentatius i diminutius. Paraules simples i compostes; primitives i derivades.
13. Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oraci com a unitat de significat. Manipulaci doracions senzilles per a identificar les funcions bsiques (subjecte i predicat) i descobrir alguns papers semntics del subjecte (agent i pacient).
14. Ampliaci del domini del vocabulari a travs de laprenentatge incidental en la lectura, la discussi collectiva i ls efica del diccionari. Lordenaci alfabtica de paraules.

Valenci

12. Exploraci de lestructura morfolgica de les

paraules, per a descobrir les formes, significats i

usos bsics en la flexi, la composici i la deriva-

ci aix com en el significat (sinnims i antnims):

les marques que representen el femen i el plural i

lestructura de les paraules (larrel, els prefixos i

els sufixos). Augmentatius i diminutius. Paraules

simples i compostes; primitives i derivades.

13. Descobriment de les diferents formes que pot

presentar una oraci com a unitat de significat.

Manipulaci doracions senzilles per a identificar

les funcions bsiques (subjecte i predicat) i desco-

brir alguns papers semntics del subjecte (agent i

pacient).

14. Ampliaci del domini del vocabulari a travs

de laprenentatge incidental en la lectura, la dis-

cussi collectiva i ls efica del diccionari.

Lordenaci alfabtica de paraules.

30188

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
15. Comparaci, manipulaci (per mitj dampliacions, supressions, annexions o coordinacions) i transformaci destructures sintctiques elementals i de frases o enunciats per a observar la seua equivalncia semntica o possibles canvis de significat, per a millorar la composici escrita i per a explorar les possibilitats dusar diferents enllaos (addici, causa, oposici i contradicci).
16. Observaci i anlisi de descripcions senzilles: ladjectiu qualificatiu. Funcions. Prctica de ladjectivaci com a recurs fonamental en la descripci. La concordana de gnere i nombre.
17. Observaci de larticulaci de les paraules i dels fenmens sillbics. La sllaba tnica i tona. Paraules tniques i paraules tones. Classificaci de paraules segons la posici de la sllaba tnica. Observaci de les normes daccentuaci grfica en paraules agudes, planes i esdrixoles. La diresi en casos usuals.

Valenci

15. Comparaci, manipulaci (per mitj damplia-

cions, supressions, annexions o coordinacions) i

transformaci destructures sintctiques elemen-

tals i de frases o enunciats per a observar la seua

equivalncia semntica o possibles canvis de sig-

nificat, per a millorar la composici escrita i per a

explorar les possibilitats dusar diferents enllaos

(addici, causa, oposici i contradicci).

16. Observaci i anlisi de descripcions senzilles:

ladjectiu qualificatiu. Funcions. Prctica de lad-

jectivaci com a recurs fonamental en la descrip-

ci. La concordana de gnere i nombre.

17. Observaci de larticulaci de les paraules i

dels fenmens sillbics. La sllaba tnica i tona.

Paraules tniques i paraules tones. Classificaci

de paraules segons la posici de la sllaba tnica.

Observaci de les normes daccentuaci grfica en

paraules agudes, planes i esdrixoles. La diresi en

casos usuals.

30189

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
18. Descobriment de com funciona la llengua a partir de lobservaci i manipulaci denunciats o textos senzills. Formulaci i comprovaci dhiptesi per a identificar estructures morfolgiques i sintctiques simples en la parla habitual i en les expressions ms usuals.

Valenci

19. Adquisici i automatitzaci de formes genu-

nes que fa falta preservar: s dels pronoms adver-

bials en i hi, haver de + infinitiu per a indicar obli-

gaci.

20. Prctica constant de la pronunciaci correcta

de certs elements (consonants sonores, emmudi-

ments...) relacionant-los amb la seua realitzaci


21. Observaci de semblances i diferncies en valenci i en castell per a aclarir determinades formes, significats i usos.

grfica.

30190

Castell
22. Valoraci de la reflexi sobre la llengua com a mitj denriquiment dels recursos lingstics personals en lxit duna bona comprensi i duna expressi correcta, apropiada i genuna. Acceptaci, respecte i valoraci positiva de les normes i convencions lingstiques bsiques.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

Bloc 6. La llengua como a instrument daprenentatge


Castell
1. Comprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi com de carcter ms formal per a aprendre i per a informar-se.
2. Participaci com a oient i com a ponent en situacions daula per a la construcci del coneixement: treballs en grup, posades en com, explicacions de la mestra o el mestre.
3. Valoraci dels mitjans de comunicaci social com a instrument per a aprendre i per a accedir a informacions i experincies daltres persones.

Valenci

1. Comprensi i producci de textos orals, tant de

carcter quotidi com de carcter ms formal per a

aprendre i per a informar-se.

2. Participaci com a oient i com a ponent en si-

tuacions daula per a la construcci del coneixe-

ment: treballs en grup, posades en com, explica-

cions de la mestra o el mestre.

30191

Castell
4. s de documents videogrfics i sonors com a mitj dobtindre, seleccionar i relacionar informacions rellevants. Comprensi, identificaci, classificaci i comparaci de la informaci seleccionada.
5. Prctica i aplicaci de les estratgies adequades en una exposici oral formal (salutaci, exposici i conclusi) amb ajuda dun gui.
6. Comprensi de textos de lmbit escolar, produts amb finalitat didctica o ds social (fullets, descripcions, instruccions i explicacions) per a aprendre i per a informar-se, i de la utilitzaci de la comparaci, la classificaci, la identificaci i la interpretaci dels coneixements i de les informacions per a ampliar els aprenentatges.
7. Utilitzaci dirigida de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci i dels diferents tipus de biblioteques (daula i de centre), de forma que es mostre respecte per les seues normes de funcionament, amb la finalitat dobtindre informaci i models per a la composici escrita.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

4. s de documents videogrfics i sonors com a

mitj dobtindre, seleccionar i relacionar informa-

cions rellevants. Comprensi, identificaci, classi-

ficaci i comparaci de la informaci seleccionada.

6. Comprensi de textos de lmbit escolar, pro-

duts amb finalitat didctica o ds social (fullets,

descripcions, instruccions i explicacions) per a

aprendre i per a informar-se, i de la utilitzaci de la

comparaci, la classificaci, la identificaci i la

interpretaci dels coneixements i de les informa-

cions per a ampliar els aprenentatges.

30192

Castell
8. Inters pels textos escrits com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies i de regulaci de la convivncia.
9. s destratgies per a la localitzaci de la informaci continguda en textos documentals (enciclopdies, diccionaris, llibres de divulgaci) i reestructuraci de la informaci localitzada per mitj de notes, esquemes, resums, mapes conceptuals, croquis i frases mnemotcniques.
10. Coneixement de lestructura dels textos propis de lmbit acadmic (qestionaris, resums, informes, descripcions, explicacions) i aplicaci destos coneixements a la seua comprensi.
11. Producci guiada de treballs relacionats amb lmbit escolar per a organitzar informaci i per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (murals, treballs monogrfics, explicacions dexperiments...).
12. Valoraci de lescolta, la lectura i lescriptura com a eina de comunicaci, font dinformaci i daprenentatge.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

11. Producci guiada de treballs relacionats amb

lmbit escolar per a organitzar informaci i per a

comunicar coneixements, experincies i necessitats

(murals, treballs monogrfics, explicacions dexpe-

riments...).

30193

SEGUNDO CICLO CONTENIDOS

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 1. Las lenguas y los hablantes


Castellano
1. Consideracin del valenciano como idioma propio de nuestro pueblo, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura.
2. Aceptacin de la conveniencia y necesidad de alcanzar competencia en las lenguas cooficiales de la Comunitat Valenciana.
3. Inters por incorporar, de manera gradual, el valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de implicacin personal en la recuperacin cultural y de normalidad lingstica.
4. Conciencia positiva de la variedad lingstica y cultural existente en el contexto social y
escolar como una manifestacin enriquecedora
a la cual se aporta y de la cual se participa.

Valenciano

30194

Num. 5562 / 24.07.2007

5. Conocimiento de las lenguas de Espaa, su


localizacin en las diferentes Comunidades
Autnomas y valoracin positiva ante esta
riqueza lingstica, de forma que se eviten los
prejuicios sobre las lenguas y sus hablantes.
6. Inters y respeto por las sensaciones, las
experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de
otras lenguas.
7. Uso de un lenguaje no discriminatorio y
respetuoso con las diferencias lingsticas,
culturales, tnicas o de gnero.

30195

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 2. Hablar, escuchar y conversar


Castellano
1. Participacin activa en interacciones espontneas propias de la vida cotidiana y de la actividad de aula (conversacin, planificacin de una actividad...) y en otras ms formales y dirigidas (consejo de clase, asambleas, debates, entrevistas, explicaciones...), respetando el orden espacial, cronolgico o lgico en el discurso, con actitud de cooperacin y respeto en situaciones de aprendizaje compartido, con inters por expresarse con entonacin y pronunciacin adecuadas; con el fin de recoger e intercambiar informacin, resolver conflictos, llegar a acuerdos, manifestar las propias opiniones o planificar acciones conjuntas.

Valenciano

1. Participacin activa en interacciones es-

pontneas propias de la vida cotidiana y de la

actividad de aula (conversacin, planificacin

de una actividad...) y en otras ms formales y

dirigidas (consejo de clase, asambleas, deba-

tes, entrevistas, explicaciones...), respetando

el orden espacial, cronolgico o lgico en el

discurso, con actitud de cooperacin y respeto

en situaciones de aprendizaje compartido, con

inters por expresarse con entonacin y pro-

nunciacin adecuadas; con el fin de recoger e

intercambiar informacin, resolver conflictos,

llegar a acuerdos, manifestar las propias opi-

niones o planificar acciones conjuntas.

30196

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
2. Conocimiento y uso de las estrategias y de las normas para el intercambio comunicativo como instrumento de comunicacin: escucha atenta, exposicin clara y respeto del turno de palabra; mediante la participacin y las aportaciones, el control de la impulsividad, con respeto a las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de los dems y con atencin a las frmulas de cortesas y de relacin social.
3. Comprensin de textos orales con secuencias narrativas, descriptivas, informativas y persuasivas, procedentes de los medios de comunicacin o de Internet, captando el sentido global del texto y las ideas principales y secundarias, al tiempo que se reconocen las ideas no explcitas y se valoran los contenidos transmitidos.

Valenciano

3. Comprensin de textos orales con secuen-

cias narrativas, descriptivas, informativas y

persuasivas, procedentes de los medios de

comunicacin o de Internet, captando el sen-

tido global del texto y las ideas principales y

secundarias, al tiempo que se reconocen las

ideas no explcitas y se valoran los contenidos

transmitidos.

30197

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
4. Comprensin y produccin de textos orales, en prosa o en verso, tanto de carcter cotidiano (explicaciones de clase, trabajos en equipo, documentales, entrevistas, debates y conversaciones entre iguales) como de carcter ms formal (narraciones de experiencias personales, resmenes orales de textos, exposiciones de conocimientos y opiniones, cuentos populares y descripciones sencillas) para aprender y para informarse.
5. Uso adecuado de los elementos lingsticos y no lingsticos en las producciones orales: gesto, ritmo y entonacin. Comprensin y expresin de mensajes verbales y no verbales.
6. Valoracin de saber escuchar como medio para adquirir informacin y para aprender.

Valenciano

4. Comprensin y produccin de textos ora-

les, en prosa o en verso, tanto de carcter co-

tidiano (explicaciones de clase, trabajos en

equipo, documentales, entrevistas, debates y

conversaciones entre iguales) como de carc-

ter ms formal (narraciones de experiencias

personales, resmenes orales de textos, expo-

siciones de conocimientos y opiniones, cuen-

tos populares y descripciones sencillas) para

aprender y para informarse.

30198

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 3. Leer y escribir

3.1 Comprensin de textos escritos


Castellano
1. Comprensin de textos de la vida cotidiana con una correcta correspondencia entre fonemas y grafas (carteles, horarios, reglamentos sencillos, reglas de juego, catlogos, folletos de instrucciones, recetas...) y de los medios de comunicacin social (webs infantiles, noticias, cartas al director), para buscar informacin, con identificacin de los aspectos relevantes y la creacin de una opinin propia respecto de los contenidos expuestos en cada uno de los textos.

Valenciano

1. Comprensin de textos de la vida cotidiana

con una correcta correspondencia entre fone-

mas y grafas (carteles, horarios, reglamentos

sencillos, reglas de juego, catlogos, folletos

de instrucciones, recetas...) y de los medios de

comunicacin social (webs infantiles, noticias,

cartas al director), para buscar informacin,

con identificacin de los aspectos relevantes y

la creacin de una opinin propia respecto de

los contenidos expuestos en cada uno de los

textos.

30199

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
2. Uso de estrategias para la comprensin: elaboracin y comprobacin de hiptesis, realizacin de inferencias de informacin sobre el texto a partir de sus conocimientos y experiencias previas, consulta al diccionario, utilizacin de las medidas correctoras necesarias si falla la comprensin (relectura) y resumen de las ideas bsicas de los textos ledos o de los aspectos ms destacados.

Valenciano

30200

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
3. Conocimiento funcional de los elementos bsicos de los discursos narrativos (estructura narrativa lineal, personajes principales y secundarios, mensaje de la historia, narracin en primera y tercera persona), poticos (longitud de los versos, introduccin a los recursos expresivos bsicos del lenguaje potico, rima, formacin de las estrofas ms sencillas y habituales) y teatrales (divisin del texto en escenas, estructura de la historia en: planteamiento, nudo y desenlace, tipografa diferente para los nombres de los personajes, sus parlamentos y las acotaciones) y aplicacin de estos conocimientos a la comprensin e interpretacin de los textos.
4. Estudio y anlisis de los elementos caractersticos del cmic: concepto, elementos (texto y dibujo), vieta, globo, onomatopeyas... y aplicacin de estos conocimientos a la comprensin e interpretacin de las producciones.

Valenciano

30201

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
5. Estudio y anlisis de los elementos bsicos de los textos expositivos y argumentativos y aplicacin de estos conocimientos a la comprensin e interpretacin de los textos.
6. Explicacin de sentidos figurados y de significados no explcitos en los textos, especialmente en los de los medios de comunicacin; adopcin de actitudes crticas elementales hacia las perspectivas ideolgicas que transmiten.
7. Utilizacin dirigida de las tecnologas de la informacin y la comunicacin y de los diferentes tipos de bibliotecas (de aula y de centro), mostrando respeto por sus normas de funcionamiento, con la finalidad de obtener informacin y modelos para la composicin escrita.

Valenciano

30202

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
8. Lectura comprensiva, en voz alta y en silencio, y memorizacin de textos que contengan juegos lingsticos, fonticos, semnticos o gramaticales, tanto de carcter popular (trabalenguas, burlas, adivinanzas, chistes, retahlas...) como culto (crucigramas sencillos, sopas de letras, jeroglficos, caligramas...), ledos con fluidez y entonacin adecuadas.
9. Utilizacin de libros y diferentes fuentes de informacin que ayudarn en la localizacin de conceptos y temas de inters para la formacin y el aprendizaje (diccionarios de imgenes, fichas de ortografa, libros de divulgacin, revistas).

Valenciano

8. Lectura comprensiva, en voz alta y en silen-

cio, y memorizacin de textos que contengan

juegos lingsticos, fonticos, semnticos o

gramaticales, tanto de carcter popular (traba-

lenguas, burlas, adivinanzas, chistes, retah-

las...) como culto (crucigramas sencillos, sopas

de letras, jeroglficos, caligramas...), ledos

con fluidez y entonacin adecuadas.

30203

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 3. Leer y escribir

3.2. Composicin de textos escritos


Castellano
1. Conocimiento y uso de los elementos bsicos de los textos (silueta, organizacin y recursos lingsticos especficos) y su aplicacin en la comprensin y en la produccin.
2. Produccin de textos escritos propios de la vida social del aula, como consolidacin del sistema lectoescritor para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades (normas, notas, cartas, avisos, solicitudes...), de acuerdo con las caractersticas propias de estos gneros.
3. Composicin de textos de informacin y opinin propios de los medios de comunicacin social sobre acontecimientos que resulten significativos, con especial incidencia en la noticia y en las cartas al director, mediante soportes del mbito escolar y algunos medios de prensa local.

Valenciano

2. Produccin de textos escritos propios de la

vida social del aula, como consolidacin del

sistema lectoescritor para comunicar conoci-

mientos, experiencias y necesidades (normas,

notas, cartas, avisos, solicitudes...), de acuerdo

con las caractersticas propias de estos gne-

ros.

3. Composicin de textos de informacin y

opinin propios de los medios de comunica-

cin social sobre acontecimientos que resulten

significativos, con especial incidencia en la

noticia y en las cartas al director, mediante

soportes del mbito escolar y algunos medios

de prensa local.

30204

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
4. Produccin de textos que utilicen lenguaje verbal y no verbal (ilustraciones, tipografa, grficos...) con intencin informativa: carteles publicitarios, cmics...
5. Uso de las estrategias y normas bsicas en la produccin de textos: planificacin (funcin comunicativa y del destinatario, seleccin de la informacin relevante, del tipo de texto, de la estructura del contenido...), redaccin del borrador, y evaluacin y revisin del texto en el proceso de escritura para mejorarlo.
6. Conocimiento de los elementos bsicos de los discursos narrativos, explicativos, descriptivos, informativos y persuasivos (estructura, sentido global, intencin...) y su aplicacin en la comprensin y en la produccin

Valenciano

4. Produccin de textos que utilicen lenguaje

verbal y no verbal (ilustraciones, tipografa,

grficos...) con intencin informativa: carteles

publicitarios, cmics...

30205

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
7. Valoracin y uso de las normas ortogrficas (conocer y usar las correspondencias regulares entre sonido y letra: r o rr entre vocales, c, , g, j, q, letras dobles...); las que regulan la acentuacin grfica, el apstrofo, los signos de puntuacin y la acentuacin de palabras frecuentes, mediante el dictado, entre otras tcnicas, para escribir correctamente, desde el punto de vista ortogrfico, palabras de uso habitual.
8. Cuidado en la calidad, orden, caligrafa y presentacin de los textos propios y los de los dems como medio para garantizar una comunicacin fluida, clara, y como herramienta de bsqueda de expresividad y de creatividad.
9. Valoracin de la escritura como herramienta de comunicacin, fuente de informacin y de aprendizaje, y como medio de organizarse y resolver problemas de la vida cotidiana.

Valenciano

7. Valoracin y uso de las normas ortogrficas

(conocer y usar las correspondencias regulares

entre sonido y letra: r o rr entre vocales, c, , g,

j, q, letras dobles...); las que regulan la acen-

tuacin grfica, el apstrofo, los signos de

puntuacin y la acentuacin de palabras fre-

cuentes, mediante el dictado, entre otras tcni-

cas, para escribir correctamente, desde el pun-

to de vista ortogrfico, palabras de uso habi-

tual.

9. Valoracin de la escritura como herramienta

de comunicacin, fuente de informacin y de

aprendizaje y como medio de organizarse y

resolver problemas de la vida cotidiana.

30206

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
10. Iniciacin a la adjetivacin como recurso fundamental en la descripcin y a la transposicin de textos (dramatizacin de un relato, conversin de un relato en cmic, recitacin de un poema con acompaamiento musical...).
11. Utilizacin guiada de programas informticos de procesamiento de texto y de los medios informticos para la produccin de textos sencillos con especial atencin a los estilos de letra, ttulos y subttulos, puntuacin
12. Manipulacin de procedimientos para la obtencin directa de informacin: participacin en entrevistas y encuestas.

Valenciano

10. Iniciacin a la adjetivacin como recurso

fundamental en la descripcin y a la transposi-

cin de textos (dramatizacin de un relato,

conversin de un relato en cmic, recitacin de

un poema con acompaamiento musical...).

30207

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 4. Educacin Literaria


Castellano
1. Conocimiento, identificacin y lectura guiada de diferentes muestras de textos literarios: literatura tradicional oral (fbulas, leyendas, canciones, auques, retahlas...); adaptaciones de obras clsicas o muestras de literatura infantil o actual del gnero narrativo (cuentos, biografas, relatos) y de otros gneros (el teatro, el cmic o la poesa), tanto en soporte escrito como audiovisual.
2. Prctica de diferentes tipos de audicin y de lectura de obras adecuadas a la edad y a los intereses del alumnado: escucha guiada, lectura guiada, lectura personal y silenciosa y lectura en voz alta.

Valenciano

1. Conocimiento, identificacin y lectura guiada

de diferentes muestras de textos literarios: lite-

ratura tradicional oral (fbulas, leyendas, can-

ciones, auques, retahlas...); adaptaciones de

obras clsicas o muestras de literatura infantil o

actual del gnero narrativo (cuentos, biografas,

relatos) y de otros gneros (el teatro, el cmic

o la poesa), tanto en soporte escrito como au-

diovisual.

2. Prctica de diferentes tipos de audicin y de

lectura de obras adecuadas a la edad y a los in-

tereses del alumnado: escucha guiada, lectura

guiada, lectura personal y silenciosa y lectura en

voz alta.

30208

Castellano
3. Fomento de la lectura mediante actividades de animacin que estimulen el hbito lector, tales como el contacto con autores que visiten el centro, presentaciones de libros adecuados a la edad del alumnado o recogida de informacin de las portadas de publicaciones diversas, que promuevan la formacin de criterios y gustos personales.
4. Valoracin del texto literario como fuente de placer, de juego, de entretenimiento, de conocimiento de otros mundos, tiempos y culturas, de aprendizaje y como medio de organizarse y resolver problemas de la vida cotidiana.
5. Audicin, comprensin y memorizacin de diferentes textos, recitacin de poemas, dramatizacin de textos teatrales adecuados a la edad y de produccin propia, con el ritmo, la pronunciacin y la entonacin adecuadas.
6. Dramatizacin de textos literarios no teatrales adecuados a la edad y de producciones propias.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

3. Fomento de la lectura mediante actividades

de animacin que estimulen el hbito lector,

tales como el contacto con autores que visiten el

centro, presentaciones de libros adecuados a la

edad del alumnado o recogida de informacin

de las portadas de publicaciones diversas, que

promuevan la formacin de criterios y gustos

personales.

5. Audicin, comprensin y memorizacin de

diferentes textos, recitacin de poemas, drama-

tizacin de textos teatrales adecuados a la edad

y de produccin propia, con el ritmo, la pronun-

ciacin y la entonacin adecuadas.

6. Dramatizacin de textos literarios no teatrales

adecuados a la edad y de producciones propias.

30209

Castellano
7. Iniciacin al conocimiento activo de la biblioteca del centro y participacin en actividades literarias (premios, murales, coloquios con autores...) en el aula y en el centro.
8. Produccin de textos de intencin literaria para comunicar sentimientos, emociones, estados de nimo o recuerdos (narraciones, poemas, dilogos escenificados, descripciones, cmics, redacciones...), a partir de la exploracin de las posibilidades expresivas de la lengua mediante la observacin y anlisis de textos modelos (historias o cuentos narrados por la profesora o el profesor) y de la ayuda de distintos recursos y juegos que estimulan la imaginacin y la creatividad.
9. Reflexin y explicitacin de los aprendizajes extraliterarios que se adquieren a travs de la lectura: interrelacin de las experiencias expuestas con las propias del lector y manifestacin de la opinin personal sobre el anlisis y crtica de los mensajes y valores transmitidos por los textos.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

7. Iniciacin al conocimiento activo de la bi-

blioteca del centro y participacin en activida-

des literarias (premios, murales, coloquios con

autores...) en el aula y en el centro.

8. Produccin de textos de intencin literaria

para comunicar sentimientos, emociones, estados

de nimo o recuerdos (narraciones, poemas, di-

logos escenificados, descripciones, cmics, re-

dacciones...), a partir de la exploracin de las

posibilidades expresivas de la lengua mediante la

observacin y anlisis de textos modelos (como

historias o cuentos narrados por la profesora o el

profesor) y de la ayuda de distintos recursos y

juegos que estimulan la imaginacin y la creati-

vidad.

30210

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 5. Conocimiento de la lengua


Castellano
1. Reconocimiento de diferentes tipos de situaciones comunicativas, informales y formales.
2. Reconocimiento de las diferencias entre lengua oral y escrita y de los registros ms adecuados para cada situacin.
3. Anlisis de la situacin comunicativa e identificacin de sus componentes.
4. Reconocimiento de los elementos del contexto comunicativo como factores que inciden en la seleccin de las formas orales o escritas del intercambio comunicativo. Exploracin de secuencias textuales para localizar las marcas lingsticas que representan los elementos del contexto.

Valenciano

3. Anlisis de la situacin comunicativa e

identificacin de sus componentes.

4. Reconocimiento de los elementos del con-

texto comunicativo como factores que inciden

en la seleccin de las formas orales o escritas

del intercambio comunicativo. Exploracin de

secuencias textuales para localizar las marcas

lingsticas que representan los elementos del

contexto.

30211

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
5. Observacin en las secuencias textuales de las formas lingsticas que hacen el mensaje adecuado a la situacin comunicativa y exploracin de enunciados, frases y secuencias textuales para identificar las estructuras narrativas, instructivas, descriptivas y explicativas sencillas y para descubrir las formas y marcas lingsticas que se adoptan en cada acto de habla. Todo ello, con la finalidad de mejorar la comprensin y la composicin.
6. Consideracin de la coherencia y la cohesin textual (adicin, causa, oposicin, contradiccin) como imprescindibles para la organizacin del discurso.
7. Reconocimiento de la estructura textual de los textos ms habituales. Descubrimiento de los recursos lingsticos bsicos para mantener el referente y hacer progresar el tema, especialmente la insercin y coordinacin de oraciones.

Valenciano

5. Observacin en las secuencias textuales de

las formas lingsticas que hacen el mensaje

adecuado a la situacin comunicativa y explo-

racin de enunciados, frases y secuencias tex-

tuales para identificar las estructuras narrati-

vas, instructivas, descriptivas y explicativas

sencillas y para descubrir las formas y marcas

lingsticas que se adoptan en cada acto de

habla. Todo ello, con la finalidad de mejorar la

comprensin y la composicin.

6. Consideracin de la coherencia y la cohe-

sin textual (adicin, causa, oposicin, contra-

diccin) como imprescindibles para la orga-

nizacin del discurso.

7. Reconocimiento de la estructura textual de

los textos ms habituales. Descubrimiento de

los recursos lingsticos bsicos para mantener

el referente y hacer progresar el tema, espe-

cialmente la insercin y coordinacin de ora-

ciones.

30212

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
8. Conocimiento de las normas bsicas de la ortografa apreciando su valor social y la utilizacin constante en los propios escritos. Aplicacin de las reglas ortogrficas bsicas en las palabras de uso frecuente. Uso de los principales signos de puntuacin. Preocupacin por consultar dudas y palabras de ortografa difcil.
9. Observacin de formas lxicas, ortogrficas y sintcticas a partir del anlisis, la manipulacin y la transformacin de fragmentos de textos sencillos utilizando pronombres y combinacin de pronombres, la elipsis, la insercin, supresin, cambio de orden, segmentacin. Sistematizacin de las observaciones realizadas.

Valenciano

8. Conocimiento de las normas bsicas de la

ortografa apreciando su valor social y la utili-

zacin constante en los propios escritos. Apli-

cacin de las reglas ortogrficas bsicas en las

palabras de uso frecuente. Uso de los principa-

les signos de puntuacin. Preocupacin por

consultar dudas y palabras de ortografa difcil.

9. Observacin de formas lxicas, ortogrficas

y sintcticas a partir del anlisis, la manipula-

cin y la transformacin de fragmentos de tex-

tos sencillos utilizando pronombres y combi-

nacin de pronombres, la elipsis, la insercin,

supresin, cambio de orden, segmentacin.

Sistematizacin de las observaciones realiza-

das.

30213

Castellano
10. Explicitacin de conocimientos gramaticales que se dominan implcitamente. Uso y definicin intuitiva de la terminologa siguiente en las actividades de interpretacin y produccin: Enunciado, palabra y slaba Clases de palabras: nombre, verbo, adjetivo calificativo, artculo y pronombre personal Clases de nombres: propios, comunes, individuales, colectivos y gentilicios Gnero: masculino y femenino Nmero: singular y plural Determinantes: artculo y cuantificadores Verbo: tiempo (presente, pasado y futuro de indicativo) Tipos de enunciados: declarativo, interrogativo, exclamativo, imperativo y exhortativo.
11. Consolidacin de nociones gramaticales, lxicas, fonolgicas y ortogrficas. Descubrimiento y nuevas incorporaciones. Aplicacin de estos conocimientos a la propia produccin discursiva.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

10. Explicitacin de conocimientos gramatica-

les que se dominan implcitamente. Uso y de-

finicin intuitiva de la terminologa siguiente

en las actividades de interpretacin y produc-

cin:

Enunciado, palabra y slaba

Clases de palabras: nombre, verbo, adjetivo

calificativo, artculo y pronombre personal

Clases de nombres: propios, comunes, indi-

viduales, colectivos y gentilicios

Gnero: masculino y femenino

Nmero: singular y plural

Determinantes: artculo y cuantificadores

Verbo: tiempo (presente, pasado y futuro de

indicativo)

Tipos de enunciados: declarativo, interroga-

tivo, exclamativo, imperativo y exhortativo.

11. Consolidacin de nociones gramaticales,

lxicas, fonolgicas y ortogrficas. Descubri-

miento y nuevas incorporaciones. Aplicacin

de estos conocimientos a la propia produccin

discursiva.

30214

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
12. Exploracin de la estructura morfolgica de las palabras, para descubrir las formas, significados y usos bsicos en la flexin, la composicin y la derivacin as como en el significado (sinnimos y antnimos): las marcas que representan el femenino y el plural y la estructura de las palabras (la raz, los prefijos y los sufijos). Aumentativos y diminutivos. Palabras simples y compuestas; primitivas y derivadas.
13. Descubrimiento de las diferentes formas que puede presentar una oracin como unidad de significado. Manipulacin de oraciones sencillas para identificar las funciones bsicas (sujeto y predicado) y descubrir algunos papeles semnticos del sujeto (agente y paciente)
14. Ampliacin del dominio del vocabulario a travs del aprendizaje incidental en la lectura, la discusin colectiva y el uso eficaz del diccionario. La ordenacin alfabtica de palabras.

Valenciano

12. Exploracin de la estructura morfolgica

de las palabras, para descubrir las formas, sig-

nificados y usos bsicos en la flexin, la com-

posicin y la derivacin as como en el signifi-

cado (sinnimos y antnimos): las marcas que

representan el femenino y el plural y la estruc-

tura de las palabras (la raz, los prefijos y los

sufijos). Aumentativos y diminutivos. Palabras

simples y compuestas; primitivas y derivadas.

13. Descubrimiento de las diferentes formas

que puede presentar una oracin como unidad

de significado. Manipulacin de oraciones

sencillas para identificar las funciones bsicas

(sujeto y predicado) y descubrir algunos pape-

les semnticos del sujeto (agente y paciente).

14. Ampliacin del dominio del vocabulario a

travs del aprendizaje incidental en la lectura,

la discusin colectiva y el uso eficaz del dic-

cionario. La ordenacin alfabtica de palabras.

30215

Castellano
15. Comparacin, manipulacin (mediante ampliaciones, supresiones, anexiones o coordinaciones) y transformacin de estructuras sintcticas elementales y de frases o enunciados para observar su equivalencia semntica o posibles cambios de significado, para mejorar la composicin escrita y para explorar las posibilidades de usar diferentes enlaces (adicin, causa, oposicin y contradiccin).
16. Observacin y anlisis de descripciones sencillas: el adjetivo calificativo. Funciones. Prctica de la adjetivacin como recurso fundamental en la descripcin. La concordancia de gnero y nmero.
17. Observacin de la articulacin de las palabras y de los fenmenos silbicos. La slaba tnica y tona. Palabras tnicas y palabras tonas. Clasificacin de palabras segn la posicin de la slaba tnica. Observacin de las normas de acentuacin grfica en palabras agudas, llanas y esdrjulas. La diresis en casos usuales.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

15. Comparacin, manipulacin (mediante

ampliaciones, supresiones, anexiones o coor-

dinaciones) y transformacin de estructuras

sintcticas elementales y de frases o enuncia-

dos para observar su equivalencia semntica o

posibles cambios de significado, para mejorar

la composicin escrita y para explorar las po-

sibilidades de usar diferentes enlaces (adicin,

causa, oposicin y contradiccin).

16. Observacin y anlisis de descripciones

sencillas: el adjetivo calificativo. Funciones.

Prctica de la adjetivacin como recurso fun-

damental en la descripcin. La concordancia

de gnero y nmero.

17. Observacin de la articulacin de las pala-

bras y de los fenmenos silbicos. La slaba

tnica y tona. Palabras tnicas y palabras

tonas. Clasificacin de palabras segn la po-

sicin de la slaba tnica. Observacin de las

normas de acentuacin grfica en palabras

agudas, llanas y esdrjulas. La diresis en ca-

sos usuales.

30216

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
18. Descubrimiento de cmo funciona la lengua a partir de la observacin y manipulacin de enunciados o textos sencillos. Formulacin y comprobacin de hiptesis para identificar estructuras morfolgicas y sintcticas simples en el habla habitual y en las expresiones ms usuales.

Valenciano

19. Adquisicin y automatizacin de formas

genuinas que hace falta preservar: uso de los

pronombres adverbiales en e hi, haver de +

infinitiu para indicar obligacin.

20. Prctica constante de la pronunciacin co-

rrecta de ciertos elementos (consonantes sono-

ras, enmudecimientos...) relacionndolos con


21. Observacin de parecidos y diferencias en valenciano y castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos.

su realizacin grfica.

30217

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
22. Valoracin de la reflexin sobre la lengua como medio de enriquecimiento de los recursos lingsticos personales en el logro de una buena comprensin y de una expresin correcta, apropiada y genuina. Aceptacin, respeto y valoracin positiva de las normas y convenciones lingsticas bsicas.

Valenciano

30218

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 6. La lengua como instrumento de aprendizaje


Castellano
1. Comprensin y produccin de textos orales, tanto de carcter cotidiano como de carcter ms formal para aprender y para informarse.
2. Participacin como oyente y como ponente en situaciones de aula para la construccin del conocimiento: trabajo en grupo, puesta en comn, explicaciones de la maestra o el maestro.
3. Valoracin de los medios de comunicacin social como instrumento para aprender y acceder a informaciones y experiencias de otras personas.
4. Uso de documentos videogrficos y sonoros como medio de obtener, seleccionar y relacionar informaciones relevantes. Comprensin, identificacin, clasificacin y comparacin de la informacin seleccionada.

Valenciano

1. Comprensin y produccin de textos orales,

tanto de carcter cotidiano como de carcter

ms formal para aprender y para informarse.

2. Participacin como oyente y como ponente

en situaciones de aula para la construccin del

conocimiento: trabajo en grupo, puesta en co-

mn, explicaciones de la maestra o el maestro.

4. Uso de documentos videogrficos y sonoros

como medio de obtener, seleccionar y relacio-

nar informaciones relevantes. Comprensin,

identificacin, clasificacin y comparacin de

la informacin seleccionada.

30219

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
5. Prctica y aplicacin de las estrategias adecuadas en una exposicin oral formal (saludo, exposicin y conclusin) con ayuda de un guin.
6. Comprensin de textos del mbito escolar, producidos con finalidad didctica o de uso social (folletos, descripciones, instrucciones y explicaciones) para aprender y para informarse, y de la utilizacin de la comparacin, la clasificacin, la identificacin y la interpretacin de los conocimientos y de las informaciones para ampliar los aprendizajes.
7. Utilizacin dirigida de las tecnologas de la informacin y la comunicacin y de los diferentes tipos de bibliotecas (de aula y de centro), de forma que se muestre respeto por sus normas de funcionamiento, con la finalidad de obtener informacin y modelos para la composicin escrita.

Valenciano

6. Comprensin de textos del mbito escolar,

producidos con finalidad didctica o de uso

social (folletos, descripciones, instrucciones y

explicaciones) para aprender y para informar-

se, y de la utilizacin de la comparacin, la

clasificacin, la identificacin y la interpreta-

cin de los conocimientos y de las informacio-

nes para ampliar los aprendizajes.

30220

Castellano
8. Inters por los textos escritos como fuente de informacin y aprendizaje y como medio de comunicacin de experiencias y de regulacin de la convivencia.
9. Uso de estrategias para la localizacin de la informacin contenida en textos documentales (enciclopedias, diccionarios, libros de divulgacin) y reestructuracin de la informacin localizada mediante notas, esquemas, resmenes, mapas conceptuales, croquis y frases nemotcnicas.
10. Conocimiento de la estructura de los textos propios del mbito acadmico (cuestionarios, resmenes, informes, descripciones, explicaciones) y aplicacin de estos conocimientos a su comprensin.
11. Produccin guiada de trabajos relacionados con el mbito escolar para organizar informacin y para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades (murales, trabajos monogrficos, explicaciones de experimentos...).

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

11. Produccin guiada de trabajos relacionados

con el mbito escolar para organizar informa-

cin y para comunicar conocimientos, expe-

riencias y necesidades (murales, trabajos mo-

nogrficos, explicaciones de experimentos...).

30221

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
12. Valoracin de la escucha, la lectura y la escritura como herramienta de comunicacin, fuente de informacin y de aprendizaje.

Valenciano

30222

Num. 5562 / 24.07.2007

30223

CRITERIS DAVALUACI 1. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat i entonar adequadament. 2. Expressar-se de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicaci, vocabulari, entonaci i ritme adequats, i una estructura narrativa coherent. 3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundries. 4. Llegir en silenci valorant el progrs i la velocitat lectores, memoritzar i reproduir textos senzills. 5. Interpretar i integrar les idees prpies amb la informaci continguda en els textos ds escolar i social, i mostrar la comprensi a travs de la lectura en veu alta amb lentonaci i fludesa adequades. 6. Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificaci i revisi dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogrfiques i la calligrafia, lorde i la presentaci. 7. Llegir ben sovint i per prpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradici oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conixer les caracterstiques bsiques de la narraci i de la poesia i per a facilitar lescriptura de tals textos. 8. Utilitzar estratgies (de lectura i descriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informaci, realitzar inferncies, captar el sentit global, les idees principals i secundries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes. 9. Usar la biblioteca de laula i del centre, conixer els mecanismes dorganitzaci i de funcionament i les possibilitats que oferix. 10. Observar per mitj dinsercions, supressions, canvis dorde, segmentacions o recomposicions, les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensi i lexpressi. 11. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingstica prpia del cicle en les activitats de producci i de comprensi de textos. 12. Conixer i valorar la diversitat lingstica de la Comunitat Valenciana i dEspanya. 13. Estimar el valenci, estar motivat cap al seu domini, i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. 14. Interpretar i traduir textos breus en situacions en qu el destinatari del missatge no coneix la llengua del text. 15. Utilitzar textos de les diferents llenges del currculum, dacord amb la seua competncia, per a elaborar un xicotet treball en una destes llenges. 16. Utilitzar programes informtics per a lelaboraci i presentaci de textos.

CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espontneas, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra, escuchar, exponer con claridad y entonar adecuadamente. 2. Expresarse de forma oral, utilizando diferentes funciones de comunicacin, vocabulario, entonacin y ritmo adecuados, y una estructura narrativa coherente. 3. Comprender el sentido global de los textos orales, reconociendo las ideas principales y secundarias. 4. Leer en silencio valorando el progreso y la velocidad lectoras, memorizar y reproducir textos sencillos. 5. Interpretar e integrar las ideas propias con la informacin contenida en los textos de uso escolar y social, y mostrar la comprensin a travs de la lectura en voz alta con la entonacin y fluidez adecuadas. 6. Redactar, reescribir y resumir diferentes textos significativos en las situaciones cotidianas y escolares, de forma ordenada y adecuada, utilizando la planificacin y revisin de los textos, cuidando las normas gramaticales y ortogrficas y la caligrafa, el orden y la presentacin. 7. Leer con frecuencia y por propia iniciativa como fuente de placer textos literarios de la tradicin oral y de la literatura infantil adecuados al ciclo, para conocer las caractersticas bsicas de la narracin y de la poesa y para facilitar la escritura de dichos textos. 8. Utilizar estrategias (de lectura y de escritura) para planificar trabajos, localizar y recuperar informacin, realizar inferencias, captar el sentido global, las ideas principales y secundarias, resumir los textos ledos y realizar esquemas. 9. Usar la biblioteca del aula y del centro, conocer los mecanismos de organizacin y de funcionamiento y las posibilidades que ofrece. 10. Observar mediante inserciones, supresiones, cambios de orden, segmentaciones o recomposiciones, las palabras, los enunciados y los textos para mejorar la comprensin y la expresin. 11. Comprender y utilizar la terminologa gramatical y lingstica propia del ciclo en las actividades de produccin y comprensin de textos. 12. Conocer y valorar la diversidad lingstica de la Comunitat Valenciana y de Espaa. 13. Estimar el valenciano, estar motivado hacia su dominio, y usarlo progresivamente en situaciones informales y formales, para comunicarse y para aprender. 14. Interpretar y traducir textos breves en situaciones que el destinatario del mensaje no conoce la lengua del texto. 15. Utilizar textos de las diferentes lenguas del currculo, de acuerdo con su competencia, para elaborar un pequeo trabajo en una de estas lenguas. 16. Utilizar programas informticos para la elaboracin y presentacin de textos.

Num. 5562 / 24.07.2007

TERCER CICLE CONTINGUTS

Bloc 1. Les llenges i els parlants


Castell
1. Consideraci del valenci com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura.
2. Acceptaci de la convenincia i necessitat dassumir competncia en les llenges cooficials de la Comunitat Valenciana.
3. Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a tota funci comunicativa, en un procs dintegraci personal en la recuperaci cultural i de normalitat lingstica.
4. Conscincia positiva de la varietat lingstica i cultural existent en el context social i escolar com una manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual es participa.

Valenci

30224

Num. 5562 / 24.07.2007

5. Coneixement de les llenges dEspanya, la seua localitzaci en les diferents comunitats autnomes i valoraci positiva davant desta riquesa lingstica, evitant els prejus sobre les llenges i els seus parlants.
6. Respecte per les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges.
7. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere.

30225

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar


Castell
1. Participaci activa i cooperadora en interaccions espontnies prpies de la vida quotidiana i de lactivitat daula (conversaci, discussi informal, planificaci duna activitat...) i en altres ms formals i dirigides (assemblea, debat, dilema moral, enquesta, entrevista...), a travs dun discurs ordenat i coherent, amb actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit, amb inters per expressar-se amb entonaci i pronunciaci adequades; amb la finalitat darreplegar i dintercanviar informaci, resoldre conflictes, arribar a acords, manifestar les seues prpies opinions o planificar accions conjuntes.

Valenci

1. Participaci activa i cooperadora en interaccions

espontnies prpies de la vida quotidiana i de lactivi-

tat daula (conversaci, discussi informal, planifica-

ci duna activitat...) i en altres ms formals i dirigi-

des (assemblea, debat, dilema moral, enquesta, entre-

vista...), a travs dun discurs ordenat i coherent, amb

actitud de cooperaci i de respecte en situacions da-

prenentatge compartit, amb inters per expressar-se

amb entonaci i pronunciaci adequades; amb la fina-

litat darreplegar i dintercanviar informaci, resoldre

conflictes, arribar a acords, manifestar les seues

prpies opinions o planificar accions conjuntes.

30226

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
2. Coneixement, s i respecte de les estratgies i de les normes per a lintercanvi comunicatiu com a instrument de comunicaci: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula, per mitj de la participaci i les aportacions, el control de la impulsivitat, el comentari oral, el ju personal i el respecte per les sensacions, experincies, idees, opinions i coneixements dels altres i amb atenci a les frmules de cortesia.
3. Comprensi de textos orals amb seqncies narratives, descriptives, informatives i persuasives (com notcies, entrevistes, reportatges infantils, debats o comentaris dactualitat) procedents dels mitjans de comunicaci o dInternet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundries, reconeixent les idees no explcites i valorant els continguts transmesos distingint informaci dopini. Producci de tals textos per a oferir i compartir informaci i opini.

Valenci

3. Comprensi de textos orals amb seqncies narrati-

ves, descriptives, informatives i persuasives (com

notcies, entrevistes, reportatges infantils, debats o

comentaris dactualitat) procedents dels mitjans de

comunicaci o dInternet, captant el sentit global del

text i les idees principals i secundries, reconeixent les

idees no explcites i valorant els continguts transme-

sos distingint informaci dopini. Producci de tals

textos per a oferir i compartir informaci i opini.

30227

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
4. Comprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi (explicacions de classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i converses entre iguals) com de carcter ms formal (narracions dexperincies personals, resums orals de textos, exposicions de coneixements i opinions, contes populars i descripcions senzilles) per a aprendre i per a informar-se.
5. s adequat delements lingstics i no lingstics en les produccions orals: gest, ritme i entonaci. Comprensi i expressi de missatges verbals i no verbals.
6. Valoraci de saber escoltar com a mitj per a adquirir informaci i aprenentatge.
7. Esfor per utilitzar les formes correctes i genunes de la llengua oral tant en les situacions formals com informals.

Valenci

4. Comprensi i producci de textos orals, tant de

carcter quotidi (explicacions de classe, treballs en

equip, documentals, entrevistes, debats i converses

entre iguals) com de carcter ms formal (narracions

dexperincies personals, resums orals de textos, ex-

posicions de coneixements i opinions, contes populars

i descripcions senzilles) per a aprendre i per a infor-

mar-se.

7. Esfor per utilitzar les formes correctes i genunes

de la llengua oral tant en les situacions formals com

informals.

30228

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 3. Llegir i escriure

3.1. Comprensi de textos escrits


Castell
1. Comprensi de textos de la vida quotidiana amb una correcta correspondncia entre fonemes i grafies (cartells, horaris, reglaments, catlegs, fullets dinstruccions, correspondncia, normes, convocatries, plans de treball, receptes...) i dels mitjans de comunicaci (webs infantils i juvenils, notcies, reportatges, cartes al director, entrevistes...) per a buscar informaci, crear-se una opini o actuar de forma adequada, amb atenci a la informaci rellevant, a la situaci i a la intenci comunicativa, i amb independncia que es presenten en suport digital o en paper.

Valenci

1. Comprensi de textos de la vida quotidiana amb

una correcta correspondncia entre fonemes i grafies

(cartells, horaris, reglaments, catlegs, fullets dins-

truccions, correspondncia, normes, convocatries,

plans de treball, receptes...) i dels mitjans de comu-

nicaci (webs infantils i juvenils, notcies, reportat-

ges, cartes al director, entrevistes...) per a buscar

informaci, crear-se una opini o actuar de forma

adequada, amb atenci a la informaci rellevant, a la

situaci i a la intenci comunicativa, i amb inde-

pendncia que es presenten en suport digital o en

paper.

30229

Castell
2. s destratgies per a la comprensi lectora: elaboraci i comprovaci dhiptesis, realitzaci dinferncies sobre el text, descobriment del significat de paraules a partir del context, del suport de la informaci paratextual (divisi en captols, ttols, dels subttols, illustracions) i de laplicaci dels coneixements i experincies prvies; consulta al diccionari, mesures correctores necessries si falla la comprensi (relectura) i resum final.
3. Coneixement dels elements bsics dels discursos narratius (estructura, personatges principals i secundaris, missatge de la histria, retrospeccions, narraci en primera i tercera persona, recursos estilstics usats), potics (longitud dels versos, recursos expressius i fenmens interns del vers, rima, estrofes, llenguatge potic) i teatrals (divisi del text en escenes, estructura de la histria en plantejament, nuc i desenlla, tipografia diferent per als noms dels personatges, els seus parlaments i les acotacions, aspectes relacionats amb el muntatge i la representaci del text escrit) i aplicaci destos coneixements a la comprensi i la interpretaci dels textos.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

30230

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

4. Estudi i anlisi dels elements caracterstics del cmic: concepte, temes, elements formals (text i dibuix), vinyeta, globus, onomatopeies, signes convencionals, temtica... i aplicaci destos coneixements a la comprensi i la interpretaci de les produccions.

5. Estudi i anlisi dels elements bsics del discurs dassaig o literatura dopini: lexposici didees, largumentaci... i aplicaci destos coneixements a la comprensi i interpretaci dels textos.

6. Utilitzaci dirigida de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (buscadors, frums, pgines infantils i juvenils) com a instrument de treball per a localitzar, seleccionar i organitzar la informaci.

7. s de diferents tipus de biblioteques (daula, de centre, de barri o de localitat, virtuals) per a obtindre informaci i models per a la producci escrita. Coneixement i respecte per les normes de funcionament, que promouen un s cada vegada ms autnom y responsable.

30231

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell

Valenci

8. Interpretaci de sentits figurats i de significats no explcits en els textos, especialment en els dels mitjans de comunicaci. Actitud crtica cap a les perspectives ideolgiques que suposen qualsevol tipus de discriminaci.

9. Jocs motivadors amb la llengua que faciliten la

9. Jocs motivadors amb la llengua que faciliten la comprensi lectora i la memoritzaci de textos llegits en veu alta o en silenci, a partir de textos populars (endevinalles, embarbussaments, acudits, dites i refranys...) i cultes (sopes de lletres, mots encreuats, jeroglfics, calligrames...) llegits amb fludesa i entonaci adequades.

comprensi lectora i la memoritzaci de textos lle-

gits en veu alta o en silenci, a partir de textos popu-

lars (endevinalles, embarbussaments, acudits, dites i

refranys...) i cultes (sopes de lletres, mots encreuats,

jeroglfics, calligrames...) llegits amb fludesa i en-

tonaci adequades.

10. Localitzaci de la informaci en textos documentals (enciclopdies, diccionaris, catlegs, fullets dinstruccions) i reelaboraci de la informaci (sntesi, fitxes, notes, esquemes, mapes conceptuals, resums) per a la seua utilitzaci posterior.

30232

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 3. Llegir i escriure

3.2. Composici de textos escrits


Castell
1. Coneixement i s dels elements bsics dels textos (silueta, organitzaci, recursos lingstics especfics...) i la seua aplicaci en la comprensi i en la producci.
2. Producci de textos escrits propis de la vida social de laula, com a consolidaci del sistema lectoescriptor per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (normes, notes, cartes, notcies, treballs daula...) dacord amb les caracterstiques prpies destos gneres.
3. Composici de textos dinformaci i dopini propis dels mitjans de comunicaci social (en particular la premsa local) sobre fets i esdeveniments que resulten significatius amb especial incidncia en la notcia, lentrevista, la ressenya de llibres o de msica, la carta al director, en mitjans de lmbit escolar i de la premsa local, en situacions reals o simulades.

Valenci

2. Producci de textos escrits propis de la vida social

de laula, com a consolidaci del sistema lectoescrip-

tor per a comunicar coneixements, experincies i

necessitats (normes, notes, cartes, notcies, treballs

daula...) dacord amb les caracterstiques prpies

destos gneres.

3. Composici de textos dinformaci i dopini pro-

pis dels mitjans de comunicaci social (en particular

la premsa local) sobre fets i esdeveniments que re-

sulten significatius amb especial incidncia en la

notcia, lentrevista, la ressenya de llibres o de msi-

ca, la carta al director, en mitjans de lmbit esco-

lar i de la premsa local, en situacions reals o simula-

des.

30233

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
4. Elaboraci de textos per mitj de llenguatge verbal i no verbal (illustracions, imatges, grfics...) amb intenci informativa: cartells, cmics, anuncis...
5. Coneixement de lestructura dels textos propis de lmbit acadmic, social, cultural i dinterrelaci amb lentorn (qestionaris, enquestes, resums, esquemes, informes, descripcions, explicacions) i aplicaci de tals coneixements a la comprensi i composici de textos.
6. s de les estratgies bsiques en la producci de textos: planificaci (concreci de la intenci comunicativa i del destinatari, del tipus de text, de lorganitzaci del contingut...), redacci de lesborrany i avaluaci i revisi del text per a millorar-lo.
7. Coneixement dels elements bsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenci...) i la seua aplicaci en la comprensi i en la producci.

Valenci

4. Elaboraci de textos per mitj de llenguatge verbal

i no verbal (illustracions, imatges, grfics...) amb

intenci informativa: cartells, cmics, anuncis...

5. Coneixement de lestructura dels textos propis de

lmbit acadmic, social, cultural i dinterrelaci

amb lentorn (qestionaris, enquestes, resums, es-

quemes, informes, descripcions, explicacions) i

aplicaci de tals coneixements a la comprensi i

composici de textos.

30234

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
8. Aplicaci de les normes ortogrfiques; les que regulen laccentuaci grfica i ls dels signes de puntuaci i dentonaci, per mitj del dictat, entre altres tcniques.
9. Atenci en la qualitat, orde, calligrafia i presentaci dels textos propis i dels altres com a mitj per a garantir una comunicaci fluida, clara, i com a eina de recerca dexpressivitat i de creativitat.
10. Transposici de textos (dramatitzaci dun relat, conversi dun relat en cmic, prctica del pas destil directe a indirecte en la narraci...)
11. s de processadors de textos i dels mitjans informtics per al coneixement, la interpretaci i la producci de textos, amb especial atenci als signes de puntuaci, cos i estil en la jerarquia dinformacions, ttols, subttols, paraules clau, conceptes
12. Elaboraci de procediments per a lobtenci directa dinformaci: qestionaris, entrevistes, enquestes

Valenci

8. Aplicaci de les normes ortogrfiques; les que

regulen laccentuaci grfica i ls dels signes de

puntuaci i dentonaci, per mitj del dictat, entre

altres tcniques.

10. Transposici de textos (dramatitzaci dun relat,

conversi dun relat en cmic, prctica del pas destil

directe a indirecte en la narraci...).

30235

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 4. Educaci Literria


Castell
1. Coneixement, identificaci i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, canons populars, auques...); adaptacions dobres clssiques o mostres de literatura actual o de literatura infantil, tant del gnere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novella realista, daventures, de misteri, de cincia-ficci, de fantasia) com daltres gneres com el teatre o la poesia, en paper i en suport audiovisual i informtic.
2. Foment de la lectura i del desig de compartir els sentiments i les emocions que esta produx, per mitj dactivitats danimaci que consoliden lhbit lector, com ara el contacte amb autors i autores que visiten el centre, presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, interpretaci de ressenyes, etc. i que contribusquen a formar preferncies personals, amb sentit crtic, en la selecci de llibres.

Valenci

1. Coneixement, identificaci i lectura guiada de dife-

rents mostres de textos literaris: literatura tradicional

oral i escrita (faules, llegendes, canons populars,

auques...); adaptacions dobres clssiques o mostres

de literatura actual o de literatura infantil, tant del

gnere narratiu (contes, biografies, autobiografies,

novella realista, daventures, de misteri, de cincia-

ficci, de fantasia) com daltres gneres com el teatre

o la poesia, en paper i en suport audiovisual i in-

formtic.

2. Foment de la lectura i del desig de compartir els

sentiments i les emocions que esta produx, per mitj

dactivitats danimaci que consoliden lhbit lector,

com ara el contacte amb autors i autores que visiten

el centre, presentacions de llibres, sessions de lli-

brefrum, interpretaci de ressenyes, etc. i que con-

tribusquen a formar preferncies personals, amb sen-

tit crtic, en la selecci de llibres.

30236

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
3. Coneixement i valoraci del text literari com a font de comunicaci, de plaer, de joc, dentreteniment, de coneixement daltres mons, temps i cultures, daprenentatge i com a mitj dorganitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.
4. Audici, comprensi, memoritzaci i recitaci de diferents textos potics adequats a ledat i de producci prpia, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci adequades.
5. Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte el coneixement de les convencions literries (gneres, figures...) i la presncia de certs temes i motius recurrents.
6. s actiu de la biblioteca del centre i participaci en activitats literries (premis, murals, colloquis amb autors...) en laula, en el centre i en la comunitat.

Valenci

4. Audici, comprensi, memoritzaci i recitaci de

diferents textos potics adequats a ledat i de produc-

ci prpia, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci

adequades.

5. Lectura comentada de poemes, relats i obres tea-

trals tenint en compte el coneixement de les conven-

cions literries (gneres, figures...) i la presncia de

certs temes i motius recurrents.

6. s actiu de la biblioteca del centre i participaci en

activitats literries (premis, murals, colloquis amb

autors...) en laula, en el centre i en la comunitat.

30237

Castell
7. Producci de textos dintenci literria per a comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records (contes, poemes, xicotetes peces teatrals, descripcions, cmics, redaccions...) a partir de lexploraci de les possibilitats expressives de la llengua per mitj de lobservaci i anlisi de textos model (histries o contes narrats per la professora o professor) i lajuda de distints recursos i jocs que estimulen la imaginaci i la creativitat.
8. Prctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris adequats a ledat i als interessos de lalumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva, escenificada...
9. Dramatitzaci i lectura dramatitzada de textos literaris dautors de la Comunitat Valenciana.
10. Reflexi i explicitaci dels aprenentatges extraliteraris que sadquirixen a travs de la lectura: formaci i enriquiment de la personalitat del lector, creaci duna visi individualitzada del mn, creixement i transformaci de les prpies experincies grcies a lopini, interpretaci i valoraci crtica dels missatges i valors transmesos pels textos llegits, etc.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

7. Producci de textos dintenci literria per a co-

municar sentiments, emocions, estats dnim o rede

cords (contes, poemes, xicotetes peces teatrals, des-

cripcions,

cmics,

redaccions...)

partir

lexploraci de les possibilitats expressives de la

llengua per mitj de lobservaci i lanlisi de textos

model (histries o contes narrats per la professora o

professor) i lajuda de distints recursos i jocs que

estimulen la imaginaci i la creativitat.

8. Prctica de diferents tipus de lectura amb obres i

textos literaris adequats a ledat i als interessos de

lalumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura

expressiva, escenificada...

9. Dramatitzaci i lectura dramatitzada de textos lite-

raris dautors de la Comunitat Valenciana.

30238

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 5. Coneixement de la Llengua


Castell
1. Identificaci de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals i de les relacions entre els elements del context de situaci i les formes lingstiques en qu es manifesten en els discursos orals i escrits.
2. Reconeixement dels registres ms adequats per a cada situaci i adequaci de la prpia expressi.
3. Anlisi de la importncia del context en el discurs (oral i escrit) i identificaci dels components de la situaci comunicativa; exploraci de seqncies textuals per a localitzar les marques lingstiques que representen estos components i per a reconixer les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives, tant en la comprensi com en la composici.
4. Observaci i comparaci en les seqncies textuals de les formes lingstiques i de les estructures sintctiques que fan el missatge adequat a la situaci comunicativa.

Valenci

3. Anlisi de la importncia del context en el discurs

(oral i escrit) i identificaci dels components de la

situaci comunicativa; exploraci de seqncies tex-

tuals per a localitzar les marques lingstiques que

representen estos components i per a reconixer les

estructures narratives, instructives, descriptives i ex-

plicatives, tant en la comprensi com en la composi-

ci.

4. Observaci i comparaci en les seqncies textuals

de les formes lingstiques i de les estructures sintc-

tiques que fan el missatge adequat a la situaci co-

municativa.

30239

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
5. Reconeixement dels diferents significats, equivalncies i alteracions del significat.
6. Consideraci de la coherncia i la cohesi textual (causa, conseqncia, finalitat, contradicci, condici) com imprescindibles per a lorganitzaci del discurs. Descobriment i domini dels mecanismes i recursos lingstics bsics per a assegurar-les, especialment la inserci i coordinaci doracions en el text explicatiu.
7. Sistematitzaci de lortografia, amb lapreci del seu valor social i la utilitzaci constant en els propis escrits. s dels signes de puntuaci per a cohesionar el text i superar el llenguatge enumeratiu.

Valenci

5. Reconeixement dels diferents significats, equi-

valncies i alteracions del significat.

6. Consideraci de la coherncia i la cohesi textual

(causa, conseqncia, finalitat, contradicci, condi-

ci) com imprescindibles per a lorganitzaci del

discurs. Descobriment i domini dels mecanismes i

recursos lingstics bsics per a assegurar-les, espe-

cialment la inserci i coordinaci doracions en el

text explicatiu.

7. Sistematitzaci de lortografia, amb lapreci del

seu valor social i la utilitzaci constant en els propis

escrits. s dels signes de puntuaci per a cohesionar

el text i superar el llenguatge enumeratiu.

30240

Castell
8. Observaci de formes lxiques, ortogrfiques i sintctiques a partir de lanlisi, la manipulaci i la transformaci de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinaci de pronoms, lellipsi, la inserci, supressi, canvi dorde, segmentaci i recomposici. Sistematitzaci de les observacions realitzades per a facilitar el desenrotllament dels conceptes lingstics i del metallenguatge i per a observar lequivalncia semntica o els canvis de significat
9. Explicitaci de coneixements gramaticals que es dominen implcitament. Consolidaci de nocions gramaticals, lxiques, fonolgiques i ortogrfiques adquirides en cicles anteriors. Descobriment i noves incorporacions. Aplicaci destos coneixements a la prpia producci discursiva. Classes de paraules: nom (individuals, collectius, concrets i abstractes), verb i adjectiu. Enllaos: preposici, adverbi, conjunci, pronoms, articles i interjeccions. Tipus denunciats: declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu i exhortatiu.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

8. Observaci de formes lxiques, ortogrfiques i

sintctiques a partir de lanlisi, la manipulaci i la

transformaci de fragments de textos senzills utilit-

zant pronoms i combinaci de pronoms, lellipsi, la

inserci, supressi, canvi dorde, segmentaci i re-

composici. Sistematitzaci de les observacions rea-

litzades per a facilitar el desenrotllament dels concep-

tes lingstics i del metallenguatge i per a observar

lequivalncia semntica o els canvis de significat

9. Explicitaci de coneixements gramaticals que es

dominen implcitament. Consolidaci de nocions

gramaticals, lxiques, fonolgiques i ortogrfiques

adquirides en cicles anteriors. Descobriment i noves

incorporacions. Aplicaci destos coneixements a la

prpia producci discursiva.

Classes de paraules: nom (individuals, collectius,

concrets i abstractes), verb i adjectiu. Enllaos: pre-

posici, adverbi, conjunci, pronoms, articles i inter-

jeccions.

Tipus denunciats: declaratiu, interrogatiu, excla-

matiu, imperatiu i exhortatiu.

30241

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
10. Observaci, per comparaci i contrast, i classificaci de les paraules en primitives, derivades i compostes dacord amb la seua estructura morfolgica per a la generalitzaci de normes ortogrfiques.
11. Exploraci del lxic general de la llengua per a descobrir les particularitats del vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homnimes i les paraules polismiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes i significats.
12. Observaci, anlisi i creaci de paraules noves per mitj de: la derivaci (els augmentatius i els diminutius) i la composici.
13. Observaci de les relacions entre una paraula genrica i les paraules especfiques corresponents; les paraules que configuren una famlia lxica i un camp lxic; paraules sinnimes i antnimes; tot a com a mitj per a consolidar ladquisici i facilitar el seu s.

Valenci

10. Observaci, per comparaci i contrast, i classifi-

caci de les paraules en primitives, derivades i com-

postes dacord amb la seua estructura morfolgica

per a la generalitzaci de normes ortogrfiques.

11. Exploraci del lxic general de la llengua per a

descobrir les particularitats del vocabulari: els ar-

caismes, els neologismes i els estrangerismes; les

paraules homnimes i les paraules polismiques, les

locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes i

significats.

12. Observaci, anlisi i creaci de paraules noves

per mitj de: la derivaci (els augmentatius i els di-

minutius) i la composici.

13. Observaci de les relacions entre una paraula

genrica i les paraules especfiques corresponents; les

paraules que configuren una famlia lxica i un camp

lxic; paraules sinnimes i antnimes; tot a com a

mitj per a consolidar ladquisici i facilitar el seu s.

30242

Castell
14. Ampliaci del domini del vocabulari a travs de laprenentatge incidental en la lectura, la discussi collectiva i ls efica del diccionari.
15. Exploraci de lestructura morfolgica de les paraules a fi de descobrir les formes, significats i usos bsics en la flexi i la derivaci i daplicarles a la prpia producci discursiva: La persona gramatical Singular i plural Mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs regulars i irregulars ms freqents Temps verbal: pretrit indefinit, imperfet i pretrit perfet, simple i compost.
16. Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oraci simple i manipulaci doracions senzilles per a identificar les funcions bsiques (subjecte i predicat) i descobrir els elements i lorganitzaci dels grups que realitzen estes funcions (complements del nom i del verb). Paper semntic del subjecte (agent, pacient i causa).

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

14. Ampliaci del domini del vocabulari a travs de

laprenentatge incidental en la lectura, la discussi

collectiva i ls efica del diccionari.

15. Exploraci de lestructura morfolgica de les

paraules a fi de descobrir les formes, significats i

usos bsics en la flexi i la derivaci i daplicar-les a

la prpia producci discursiva:

La persona gramatical

Singular i plural

Mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs

regulars i irregulars ms freqents

Temps verbal: pretrit indefinit, imperfet i pretrit

perfet, simple i compost.

30243

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
17. Observaci de fenmens sillbics. La sllaba tnica i tona, diftong i hiat. Separaci duna paraula en sllabes. Classificaci de paraules segons la sllaba tnica. Les regles daccentuaci grfica (paraules monosllabes, interrogatius i hiats). Laccent diacrtic. Utilitzaci en els propis escrits.
18. Transformaci doracions dactiva en passiva i viceversa, amb la finalitat de construir els conceptes dagent i objecte per a comprendre determinats textos.
19. Inserci, coordinaci i enlla doracions com a procediments propis de lexplicaci, per a practicar el pas destil directe a estil indirecte en la narraci i per a explorar les possibilitats del seu s en lexpressi de causa, conseqncia, finalitat o condici al compondre els textos.

Valenci

17. Observaci de fenmens sillbics. La sllaba

tnica i tona, diftong i hiat. Separaci duna paraula

en sllabes. Classificaci de paraules segons la

sllaba tnica. Les regles daccentuaci grfica (pa-

raules monosllabes, interrogatius i hiats). Laccent

diacrtic. Utilitzaci en els propis escrits.

18. Transformaci doracions dactiva en passiva i

viceversa, amb la finalitat de construir els conceptes

dagent i dobjecte per a comprendre determinats

textos.

19. Inserci, coordinaci i enlla doracions com a

procediments propis de lexplicaci, per a practicar el

pas destil directe a estil indirecte en la narraci i per

a explorar les possibilitats del seu s en lexpressi

de causa, conseqncia, finalitat o condici al com-

pondre els textos.

30244

Castell

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenci

20. Inventari, adquisici i automatitzaci de formes

genunes valencianes en referncia al gnere de certes

paraules, formes de plural, de partitiu, els quantifica-

tius, les preposicions, s dels pronoms adverbials en i

hi, deure + infinitiu per a indicar probabilitat, haver

de + infinitiu per a indicar obligaci, usos bsics dels

verbs ser i estar.

21. Observaci i sistematitzaci dels usos bsics de

lapstrof, el gui i la diresi, i aplicaci a les prpies

produccions escrites.

22. Prctica constant de la pronunciaci correcta de

certs elements (consonants sonores, emmudiments,

geminacions, enllaos fnics, elisions...) relacionant23. Reflexi sobre semblances i diferncies en Valenci i Castell per a aclarir determinades formes, significats i usos.
24. Valoraci de la reflexi sobre la llengua com a mitj denriquiment dels recursos lingstics personals en lxit duna bona comprensi i duna expressi correcta, apropiada i genuna.

los amb la realitzaci grfica.

30245

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
25. Acceptaci, respecte i valoraci positiva de les normes i convencions lingstiques bsiques. Valoraci de la qualitat i efectivitat dels textos propis i dels altres respecte a ladequaci, la coherncia i la correcci.

Valenci

Bloc 6. La llengua como a instrument daprenentatge


Castell
1. Comprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi com de carcter ms formal per a aprendre i per a informar-se.
2. Participaci com a oient en intervencions orals
formals (exposicions de la mestra o mestre, xarrada dun visitant expert, visita duna autora o autor...) amb la finalitat de rebre informacions
dinters o conixer les opinions dun personatge.

Valenci

1. Comprensi i producci de textos orals, tant de

carcter quotidi com de carcter ms formal per a

aprendre i per a informar-se.

2. Participaci com a oient en intervencions orals

formals (exposicions de la mestra o mestre, xarrada

dun visitant expert, visita duna autora o autor...)

amb la finalitat de rebre informacions dinters o de

conixer les opinions dun personatge.

30246

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
3. s de les estratgies adequades en situaci descolta especfiques del llenguatge oral com a instrument daprenentatge: mantindre latenci, comportar-se de manera adequada durant lexposici, prendre notes i dades i participar activament en el
colloqui.
4. Participaci com a ponent en intervencions
orals formals que exigixen una planificaci prvia
i una organitzaci del discurs (breus exposicions
orals, debats...) per a exposar els resultats duna
xicoteta investigaci o treball, discutir punts de
vista, manifestant la seua opini o emetent jus de
valor.
5. s de les estratgies adequades en una exposici
oral formal: amb atenci a les diferents parts de lexposici (salutaci, introducci del tema, organitzaci
de la intervenci, desenrotllament de lexposici,
conclusi, avaluaci i comiat) amb ajuda dun gui
ms o menys extens.

Valenci

4. Participaci com a ponent en intervencions orals

formals que exigixen una planificaci prvia i una

organitzaci del discurs (breus exposicions orals,

debats...) per a exposar els resultats duna xicoteta

investigaci o treball, discutir punts de vista, mani-

festant la seua opini o emetent jus de valor.

30247

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
6. Valoraci dels mitjans de comunicaci social com
a instrument per a aprendre i per a accedir a informacions i experincies daltres persones i com a
instrument bsic en la formaci com a ciutadans.
7. s de documents videogrfics i sonors com a mitj dobtindre, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar els aprenentatges.
8. Comprensi de textos de lmbit escolar produts amb finalitat didctica o ds social per a aprendre i per a informar-se.
9. s de les tecnologies de la informaci i de la biblioteca daula i de centre com a llocs privilegiats per a laprenentatge i per a la recerca i consulta de fonts dinformaci i elaboraci de treballs personals, respectant les normes ds.
10. Coneixement de les normes ortotipogrfiques senzilles usades en els textos i s deste coneixement en la interpretaci de textos i en la producci amb un processador de textos.

Valenci

7. s de documents videogrfics i sonors com a mitj

dobtindre, seleccionar i relacionar amb progressiva

autonomia, informacions rellevants per a ampliar els

aprenentatges.

8. Comprensi de textos de lmbit escolar produts

amb finalitat didctica o ds social per a aprendre i

per a informar-se.

30248

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
11. Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies i de regulaci de la convivncia.
12. s destratgies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges: localitzar, comparar, classificar, identificar i interpretar i reelaborar els coneixements i les informacions (grfics i esquemes, taules, mapes conceptuals i altres illustracions).
13. Coneixement de lestructura dels textos propis de lmbit acadmic (qestionaris, enquestes, resums, esquemes, informes, descripcions, explicacions) i aplicaci destos coneixements a la seua comprensi.
14. Producci de treballs per a organitzar la comunicaci i per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (murals, informes dexperiments, investigacions, treballs en grup, presentacions multimdia...).

Valenci

14. Producci de treballs per a organitzar la comuni-

caci i per a comunicar coneixements, experincies i

necessitats (murals, informes dexperiments, investi-

gacions, treballs en grup, presentacions multim-

dia...).

30249

Num. 5562 / 24.07.2007

Castell
15. s de les estratgies bsiques en la producci de
textos: planificaci (concreci del tipus de text i del
destinatari, recerca dinformaci i organitzaci dels
continguts, decisi sobre les illustracions...), redacci de lesborrany i avaluaci i revisi del text per a
la seua millora.
16. Valoraci de lescolta, la lectura i lescriptura
com a eina de comunicaci, font dinformaci i daprenentatge, i com a mitj dorganitzar-se i resoldre
problemes de la vida quotidiana.

Valenci

30250

TERCER CICLO CONTENIDOS

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 1. Las lenguas y los hablantes


Castellano
1. Consideracin del valenciano como idioma propio de nuestro pueblo, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo necesario de cultura.
2. Aceptacin de la conveniencia y necesidad de alcanzar competencia en las lenguas cooficiales de la Comunitat Valenciana.
3. Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de integracin personal en la recuperacin cultural y de normalidad lingstica.
4. Conciencia positiva de la variedad lingstica y cultural existente en el contexto social y escolar como una manifestacin enriquecedora a la cual se aporta y de la cual se participa.

Valenciano

30251

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
5. Conocimiento de las lenguas de Espaa, su localizacin en las diferentes Comunidades Autnomas y valoracin positiva ante esta riqueza lingstica, evitando los prejuicios sobre las lenguas y sus hablantes.
6. Respeto por las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras lenguas.
7. Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.

Valenciano

30252

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 2. Hablar, escuchar y conversar


Castellano
1. Participacin activa y cooperadora en interacciones espontneas propias de la vida cotidiana y de la actividad de aula (conversacin, discusin informal, planificacin de una actividad...) y en otras ms formales y dirigidas (asamblea, debate, dilemas morales, encuesta, entrevista...), a travs de un discurso ordenado y coherente, con actitud de cooperacin y respeto en situaciones de aprendizaje compartido, con inters por expresarse con entonacin y pronunciacin adecuadas; con la finalidad de recoger e intercambiar informacin, resolver conflictos, llegar a acuerdos, manifestar sus propias opiniones o planificar acciones conjuntas.

Valenciano

1. Participacin activa y cooperadora en inter-

acciones espontneas propias de la vida coti-

diana y de la actividad de aula (conversacin,

discusin informal, planificacin de una acti-

vidad...) y en otras ms formales y dirigidas

(asamblea, debate, dilemas morales, encuesta,

entrevista...), a travs de un discurso ordenado

y coherente, con actitud de cooperacin y res-

peto en situaciones de aprendizaje compartido,

con inters por expresarse con entonacin y

pronunciacin adecuadas; con la finalidad de

recoger e intercambiar informacin, resolver

conflictos, llegar a acuerdos, manifestar sus

propias opiniones o planificar acciones conjun-

tas.

30253

Castellano
2. Conocimiento, uso y respeto de las estrategias y de las normas para el intercambio comunicativo como instrumento de comunicacin: escucha atenta, exposicin clara, respeto del turno de palabra, mediante la participacin y las aportaciones, el control de la impulsividad, el comentario oral y juicio personal y el respeto a las sensaciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de los otros, con atencin a las frmulas de cortesa.
3. Comprensin de textos orales con secuencias narrativas, descriptivas, informativas y persuasivas (como noticias, entrevistas, reportaje infantil, debates o comentarios de actualidad) procedentes de los medios de comunicacin o de Internet, captando el sentido global del texto y las ideas principales y secundarias, reconociendo las ideas no explcitas y valorando los contenidos transmitidos distinguiendo informacin de opinin. Produccin de dichos textos para ofrecer y compartir informacin y opinin.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

3. Comprensin de textos orales con secuen-

cias narrativas, descriptivas, informativas y

persuasivas (como noticias, entrevistas, repor-

taje infantil, debates o comentarios de actuali-

dad) procedentes de los medios de comunica-

cin o de Internet, captando el sentido global

del texto y las ideas principales y secundarias,

reconociendo las ideas no explcitas y valoran-

do los contenidos transmitidos distinguiendo

informacin de opinin. Produccin de dichos

textos para ofrecer y compartir informacin y

opinin.

30254

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
4. Comprensin y produccin de textos orales, tanto de carcter cotidiano (explicaciones de clase, trabajos en equipo, documentales, entrevistas, debates y conversaciones entre iguales) como de carcter ms formal (narracin de experiencias personales, resumen oral de textos, exposicin de conocimientos y opiniones, cuentos populares y descripciones sencillas) para aprender y para informarse.
5. Uso adecuado de elementos lingsticos y no lingsticos en las producciones orales: gesto, ritmo y entonacin. Comprensin y expresin de mensajes verbales y no verbales.
6. Valoracin de saber escuchar como medio para adquirir informacin y para aprender.
7. Esfuerzo por utilizar las formas correctas y genuinas de la lengua oral tanto en las situaciones formales como informales.

Valenciano

4. Comprensin y produccin de textos orales,

tanto de carcter cotidiano (explicaciones de

clase, trabajos en equipo, documentales, entre-

vistas, debates y conversaciones entre iguales)

como de carcter ms formal (narracin de

experiencias personales, resumen oral de tex-

tos, exposicin de conocimientos y opiniones,

cuentos populares y descripciones sencillas)

para aprender y para informarse.

7. Esfuerzo por utilizar las formas correctas y

genuinas de la lengua oral tanto en las situa-

ciones formales como informales.

30255

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 3. Leer y escribir.

3.1 Comprensin de textos escritos


Castellano
1. Comprensin de textos de la vida cotidiana con una correcta correspondencia entre fonemas y grafas (carteles, horarios, reglamentos, catlogos, folletos de instrucciones, correspondencia, normas, convocatorias, planes de trabajo, recetas...) y de los medios de comunicacin (webs infantiles y juveniles, noticias, reportajes, cartas al director, entrevistas...) para buscar informacin, crearse una opinin o actuar de forma adecuada, con atencin a la informacin relevante, a la situacin y a la intencin comunicativa, y con independencia de que se presenten en soporte digital o en papel.

Valenciano

1. Comprensin de textos de la vida cotidiana

con una correcta correspondencia entre fone-

mas y grafas (carteles, horarios, reglamentos,

catlogos, folletos de instrucciones, corres-

pondencia, normas, convocatorias, planes de

trabajo, recetas...) y de los medios de comuni-

cacin (webs infantiles y juveniles, noticias,

reportajes, cartas al director, entrevistas...)

para buscar informacin, crearse una opinin o

actuar de forma adecuada, con atencin a la

informacin relevante, a la situacin y a la

intencin comunicativa, y con independencia

de que se presenten en soporte digital o en

papel.

30256

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
2. Uso de estrategias para la comprensin lectora: elaboracin y comprobacin de hiptesis, realizacin de inferencias sobre el texto que descubran el significado de las palabras a partir del contexto, y se apoyen en la informacin paratextual (divisin en captulos, ttulos, subttulos, ilustraciones) y en sus conocimientos y experiencias previas; consulta al diccionario, medidas correctoras necesarias si falla la comprensin (relectura) y resumen final.

Valenciano

30257

Castellano
3. Conocimiento de los elementos bsicos de los discursos narrativos (estructura, personajes principales y secundarios, mensaje de la historia, retrospecciones, narracin en primera y tercera persona, recursos estilsticos usados), poticos (longitud de los versos, recursos expresivos y fenmenos internos del verso, rima, estrofas, lenguaje potico) y teatrales (divisin del texto en escenas, estructura de la historia en planteamiento, nudo y desenlace, tipografa diferente para los nombres de los personajes, sus parlamentos y las acotaciones, aspectos relacionados con el montaje y la representacin del texto escrito) y aplicacin de estos conocimientos a la comprensin e interpretacin de los textos.
4. Estudio y anlisis de los elementos caractersticos del cmic: concepto, temas, elementos formales (texto y dibujo), vieta, globo, onomatopeyas, signos convencionales, temtica... y aplicacin de estos conocimientos a la comprensin e interpretacin de las producciones.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

30258

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
5. Estudio y anlisis de los elementos bsicos del discurso de ensayo o literatura de opinin: la exposicin de ideas, la argumentacin... y aplicacin de estos conocimientos a la comprensin e interpretacin de los textos.
6. Utilizacin dirigida de las tecnologas de la informacin y la comunicacin (buscadores, foros, pginas infantiles y juveniles) como instrumento de trabajo para localizar, seleccionar y organizar la informacin.
7. Uso de diferentes tipos de bibliotecas (de aula, de centro, de barrio o de localidad, virtuales) para obtener informacin y modelos para la produccin escrita. Conocimiento y respeto por sus normas de funcionamiento, que promuevan un uso cada vez ms autnomo y responsable.

Valenciano

30259

Castellano
8. Interpretacin de sentidos figurados y de significados no explcitos en los textos, especialmente en los de los medios de comunicacin. Actitud crtica hacia las perspectivas ideolgicas que supongan cualquier tipo de discriminacin.
9. Juegos motivadores con la lengua que faciliten la comprensin lectora y la memorizacin de textos ledos en voz alta o en silencio, a partir de textos populares (adivinanzas, trabalenguas, chistes, dichos y refranes...) y cultos (sopas de letras, crucigramas, jeroglficos, caligramas...) ledos con fluidez y entonacin adecuadas.
10. Localizacin de la informacin en textos documentales (enciclopedias, diccionarios, catlogos, folletos de instrucciones) y reelaboracin de la informacin (sntesis, fichas, notas, esquemas, mapas conceptuales, resmenes) para su utilizacin posterior.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

9. Juegos motivadores con la lengua que facili-

ten la comprensin lectora y la memorizacin

de textos ledos en voz alta o en silencio, a

partir de textos populares (adivinanzas, traba-

lenguas, chistes, dichos y refranes...) y cultos

(sopas de letras, crucigramas, jeroglficos, ca-

ligramas...) ledos con fluidez y entonacin

adecuadas.

30260

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 3. Leer y escribir

3.2 Composicin de textos escritos


Castellano
1. Conocimiento y uso de los elementos bsicos de los textos (silueta, organizacin, recursos lingsticos especficos...) y su aplicacin en la comprensin y en la produccin.
2. Produccin de textos escritos propios de la vida social del aula, como consolidacin del sistema lectoescritor para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades (normas, notas, cartas, noticias, trabajos de aula...) de acuerdo con las caractersticas propias de estos gneros.

Valenciano

2. Produccin de textos escritos propios de la

vida social del aula, como consolidacin del

sistema lectoescritor para comunicar conoci-

mientos, experiencias y necesidades (normas,

notas, cartas, noticias, trabajos de aula...) de

acuerdo con las caractersticas propias de estos

gneros.

30261

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
3. Composicin de textos de informacin y opinin propios de los medios de comunicacin social (en particular la prensa local) sobre hechos y acontecimientos que resulten significativos con especial incidencia en la noticia, la entrevista, la resea de libros o de msica, la carta al director, en medios del mbito escolar y de la prensa local, en situaciones reales o simuladas.
4. Elaboracin de textos mediante lenguaje verbal y no verbal (ilustraciones, imgenes, grficos...) con intencin informativa: carteles, cmics, anuncios...
5. Conocimiento de la estructura de los textos propios del mbito acadmico, social, cultural y de interrelacin con el entorno (cuestionarios, encuestas, resmenes, esquemas, informes, descripciones, explicaciones) y aplicacin de dichos conocimientos a la comprensin y composicin de textos.

Valenciano

3. Composicin de textos de informacin y

opinin propios de los medios de comunica-

cin social (en particular la prensa local) sobre

hechos y acontecimientos que resulten signifi-

cativos con especial incidencia en la noticia, la

entrevista, la resea de libros o de msica, la

carta al director, en medios del mbito esco-

lar y de la prensa local, en situaciones reales o

simuladas.

4. Elaboracin de textos mediante lenguaje

verbal y no verbal (ilustraciones, imgenes,

grficos...) con intencin informativa: carteles,

cmics, anuncios...

5. Conocimiento de la estructura de los textos

propios del mbito acadmico, social, cultural

y de interrelacin con el entorno (cuestiona-

rios, encuestas, resmenes, esquemas, infor-

mes, descripciones, explicaciones) y aplica-

cin de dichos conocimientos a la compren-

sin y composicin de textos.

30262

Castellano
6. Uso de las estrategias bsicas en la produccin de textos: planificacin (concrecin de la intencin comunicativa y del destinatario, del tipo de texto, de la organizacin del contenido...), redaccin del borrador y evaluacin y revisin del texto para mejorarlo.
7. Conocimiento de los elementos bsicos de los discursos narrativos, explicativos, argumentativos, descriptivos, informativos y persuasivos (estructura, sentido global, intencin...) y su aplicacin en la comprensin y en la produccin.
8. Aplicacin de las normas ortogrficas; las que regulan la acentuacin grfica y el uso de los signos de puntuacin y entonacin, mediante el dictado, entre otras tcnicas.
9. Cuidado en la calidad, orden, caligrafa y presentacin de los textos propios y de los dems como medio para garantizar una comunicacin fluida, clara, y como herramienta de bsqueda de expresividad y de creatividad.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

8. Aplicacin de las normas ortogrficas; las

que regulan la acentuacin grfica y el uso de

los signos de puntuacin y entonacin, me-

diante el dictado, entre otras tcnicas.

30263

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
10. Transposicin de textos (dramatizacin de un relato, conversin de un relato en cmic, prctica del paso de estilo directo a indirecto en la narracin...).
11. Uso de procesadores de textos y de los medios informticos para el conocimiento, la interpretacin y la produccin de textos, con especial atencin a los signos de puntuacin, cuerpo y estilo en la jerarqua de informaciones, ttulos, subttulos, palabras clave, conceptos
12. Elaboracin de procedimientos para la obtencin directa de informacin: cuestionarios, entrevistas, encuestas

Valenciano

10. Transposicin de textos (dramatizacin de

un relato, conversin de un relato en cmic,

prctica del paso de estilo directo a indirecto

en la narracin...).

30264

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 4. Educacin Literaria


Castellano
1. Conocimiento, identificacin y lectura guiada de diferentes muestras de textos literarios: de literatura tradicional oral y escrita (fbulas, leyendas, canciones populares, auques...); adaptaciones de obras clsicas o muestras de literatura actual y de literatura infantil, tanto del gnero narrativo (cuentos, biografas, autobiografas, novela realista, de aventuras, de misterio, de ciencia ficcin, de fantasa) y de otros gneros como el teatro o la poesa, en papel y en soporte audiovisual e informtico.

Valenciano

1. Conocimiento, identificacin y lectura guia-

da de diferentes muestras de textos literarios:

de literatura tradicional oral y escrita (fbulas,

leyendas, canciones populares, auques...);

adaptaciones de obras clsicas o muestras de

literatura actual y de literatura infantil, tanto

del gnero narrativo (cuentos, biografas, au-

tobiografas, novela realista, de aventuras, de

misterio, de ciencia ficcin, de fantasa) y de

otros gneros como el teatro o la poesa, en

papel y en soporte audiovisual e informtico.

30265

Castellano
2. Fomento de la lectura y del deseo de compartir los sentimientos y las emociones que sta produce, mediante actividades de animacin que consoliden el hbito lector, tales como el contacto con autores y autoras que visiten el centro, presentaciones de libros, sesiones de librofrum, interpretacin de reseas, etc. y que contribuyan a formar preferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros.
3. Conocimiento y valoracin del texto literario como fuente de comunicacin, de placer, de juego, de entretenimiento, de conocimiento de otros mundos, tiempos y culturas, de aprendizaje y como medio de organizarse y resolver problemas de la vida cotidiana.
4. Audicin, comprensin, memorizacin y recitacin de diferentes textos poticos adecuados a la edad y de produccin propia, con el ritmo, la pronunciacin y la entonacin adecuadas.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

2. Fomento de la lectura y del deseo de com-

partir los sentimientos y las emociones que

sta produce, mediante actividades de anima-

cin que consoliden el hbito lector, tales co-

mo el contacto con autores y autoras que visi-

ten el centro, presentaciones de libros, sesiones

de librofrum, interpretacin de reseas, etc. y

que contribuyan a formar preferencias perso-

nales, con sentido crtico, en la seleccin de

libros.

4. Audicin, comprensin, memorizacin y

recitacin de diferentes textos poticos ade-

cuados a la edad y de produccin propia, con

el ritmo, la pronunciacin y la entonacin ade-

cuadas.

30266

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
5. Lectura comentada de poemas, relatos y obras teatrales teniendo en cuenta el conocimiento de las convenciones literarias (gneros, figuras...) y la presencia de ciertos temas y motivos recurrentes.
6. Uso activo de la biblioteca del centro y participacin en actividades literarias (premios, murales, coloquios con autores...) en el aula, en el centro y en la comunidad.
7. Produccin de textos de intencin literaria para comunicar sentimientos, emociones, estados de nimo o recuerdos (cuentos, poemas, pequeas piezas teatrales, descripciones, cmics, redacciones...) a partir de la exploracin de las posibilidades expresivas de la lengua mediante la observacin y anlisis de textosmodelo (historias o cuentos narrados por la profesora o el profesor) y la ayuda de distintos recursos y juegos que estimulen la imaginacin y la creatividad.

Valenciano

5. Lectura comentada de poemas, relatos y

obras teatrales teniendo en cuenta el conoci-

miento de las convenciones literarias (gneros,

figuras...) y la presencia de ciertos temas y

motivos recurrentes.

6. Uso activo de la biblioteca del centro y par-

ticipacin en actividades literarias (premios,

murales, coloquios con autores...) en el aula,

en el centro y en la comunidad.

7. Produccin de textos de intencin literaria

para comunicar sentimientos, emociones, esta-

dos de nimo o recuerdos (cuentos, poemas,

pequeas piezas teatrales, descripciones, c-

mics, redacciones...) a partir de la exploracin

de las posibilidades expresivas de la lengua

mediante la observacin y anlisis de textos-

modelo (historias o cuentos narrados por la

profesora o el profesor) y la ayuda de distintos

recursos y juegos que estimulen la imagina-

cin y la creatividad.

30267

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
8. Prctica de diferentes tipos de lectura con obras y textos literarios adecuados a la edad y a los intereses del alumnado: lectura silenciosa y en voz alta, lectura expresiva, escenificada...
9. Dramatizacin y lectura dramatizada de textos literarios de autores de la Comunitat Valenciana.
10. Reflexin y explicitacin de los aprendizajes extraliterarios que se adquieren a travs de la lectura: formacin y enriquecimiento de la personalidad del lector, creacin de una visin individualizada del mundo, crecimiento y transformacin de las propias experiencias gracias a la opinin, interpretacin y valoracin crtica de los mensajes y valores transmitidos por los textos ledos, etc.

Valenciano

8. Prctica de diferentes tipos de lectura con

obras y textos literarios adecuados a la edad y

a los intereses del alumnado: lectura silenciosa

y en voz alta, lectura expresiva, escenificada...

9. Dramatizacin y lectura dramatizada de

textos literarios de autores de la Comunitat

Valenciana.

30268

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 5. Conocimiento de la lengua


Castellano
1. Identificacin de diferentes tipos de situaciones comunicativas, informales y formales y de las relaciones entre los elementos del contexto de situacin y las formas lingsticas en que se manifiestan en los discursos orales y escritos.
2. Reconocimiento de los registros ms adecuados para cada situacin y adecuacin de la propia expresin.
3. Anlisis de la importancia del contexto en el discurso (oral y escrito) e identificacin de los componentes de la situacin comunicativa; exploracin de secuencias textuales para localizar las marcas lingsticas que representan estos componentes y para reconocer las estructuras narrativas, instructivas, descriptivas y explicativas, tanto en la comprensin como en la composicin.

Valenciano

3. Anlisis de la importancia del contexto en el

discurso (oral y escrito) e identificacin de los

componentes de la situacin comunicativa;

exploracin de secuencias textuales para loca-

lizar las marcas lingsticas que representan

estos componentes y para reconocer las estruc-

turas narrativas, instructivas, descriptivas y

explicativas, tanto en la comprensin como en

la composicin.

30269

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
4. Observacin y comparacin en las secuencias textuales de las formas lingsticas y de las estructuras sintcticas que hacen el mensaje adecuado a la situacin comunicativa.
5. Reconocimiento de los diferentes significados, equivalencias y alteraciones del significado.
6. Consideracin de la coherencia y la cohesin textual (causa, consecuencia, finalidad, contradiccin, condicin) como imprescindibles para la organizacin del discurso. Descubrimiento y dominio de los mecanismos y recursos lingsticos bsicos para asegurarlas, especialmente la insercin y coordinacin de oraciones en el texto explicativo.
7. Sistematizacin de la ortografa, con el aprecio de su valor social y la utilizacin constante en los propios escritos. Uso de los signos de puntuacin para cohesionar el texto y superar el lenguaje enumerativo.

Valenciano

4. Observacin y comparacin en las secuen-

cias textuales de las formas lingsticas y de

las estructuras sintcticas que hacen el mensaje

adecuado a la situacin comunicativa.

5. Reconocimiento de los diferentes significa-

dos, equivalencias y alteraciones del significa-

do.

6. Consideracin de la coherencia y la cohe-

sin textual (causa, consecuencia, finalidad,

contradiccin, condicin) como imprescin-

dibles para la organizacin del discurso. Des-

cubrimiento y dominio de los mecanismos y

recursos lingsticos bsicos para asegurarlas,

especialmente la insercin y coordinacin de

oraciones en el texto explicativo.

7. Sistematizacin de la ortografa, con el

aprecio de su valor social y la utilizacin cons-

tante en los propios escritos. Uso de los signos

de puntuacin para cohesionar el texto y su-

perar el lenguaje enumerativo.

30270

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
8. Observacin de formas lxicas, ortogrficas y sintcticas a partir del anlisis, la manipulacin y la transformacin de fragmentos de textos sencillos utilizando pronombres y combinacin de pronombres, la elipsis, la insercin, supresin, cambio de orden, segmentacin y recomposicin. Sistematizacin de las observaciones realizadas para facilitar el desarrollo de los conceptos lingsticos y del metalenguaje y para observar la equivalencia semntica o los cambios de significado

Valenciano

8. Observacin de formas lxicas, ortogrficas

y sintcticas a partir del anlisis, la manipula-

cin y la transformacin de fragmentos de tex-

tos sencillos utilizando pronombres y combi-

nacin de pronombres, la elipsis, la insercin,

supresin, cambio de orden, segmentacin y

recomposicin. Sistematizacin de las obser-

vaciones realizadas para facilitar el desarrollo

de los conceptos lingsticos y del metalengua-

je y para observar la equivalencia semntica o

los cambios de significado

30271

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
9. Explicitacin de conocimientos gramaticales que se dominan implcitamente. Consolidacin de nociones gramaticales, lxicas, fonolgicas y ortogrficas adquiridas en ciclos anteriores. Descubrimiento y nuevas incorporaciones. Aplicacin de estos conocimientos a la propia produccin discursiva. Clases de palabras: nombre (individuales, colectivos, concretos y abstractos), verbo y adjetivo. Enlaces: preposicin, adverbio, conjuncin, pronombres, artculos e interjecciones. Tipos de enunciados: declarativo, interrogativo, exclamativo, imperativo y exhortativo.
10. Observacin, por comparacin y contraste, y clasificacin de las palabras en primitivas, derivadas y compuestas de acuerdo con su estructura morfolgica para la generalizacin de normas ortogrficas.

Valenciano

9. Explicitacin de conocimientos gramatica-

les que se dominan implcitamente. Consolida-

cin de nociones gramaticales, lxicas, fono-

lgicas y ortogrficas adquiridas en ciclos an-

teriores. Descubrimiento y nuevas incorpora-

ciones. Aplicacin de estos conocimientos a la

propia produccin discursiva.

Clases de palabras: nombre (individuales,

colectivos, concretos y abstractos), verbo y

adjetivo. Enlaces: preposicin, adverbio, con-

juncin, pronombres, artculos e interjeccio-

nes.

Tipos de enunciados: declarativo, interroga-

tivo, exclamativo, imperativo y exhortativo.

10. Observacin, por comparacin y contraste,

y clasificacin de las palabras en primitivas,

derivadas y compuestas de acuerdo con su

estructura morfolgica para la generalizacin

de normas ortogrficas.

30272

Castellano
11. Exploracin del lxico general de la lengua para descubrir las particularidades del vocabulario: los arcasmos, los neologismos y los extranjerismos; las palabras homnimas y las palabras polismicas, las locuciones y frases hechas. Estudio de sus formas y significados.
12. Observacin, anlisis y creacin de palabras nuevas mediante: la derivacin (los aumentativos y los diminutivos) y la composicin.
13. Observacin de las relaciones entre una palabra genrica y las palabras especficas correspondientes; las palabras que configuren una familia lxica y un campo lxico; palabras sinnimas y antnimas; todo ello como medio para consolidar la adquisicin y facilitar su uso.
14. Ampliacin del dominio del vocabulario a travs del aprendizaje incidental en la lectura, la discusin colectiva y el uso eficaz del diccionario.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

11. Exploracin del lxico general de la lengua

para descubrir las particularidades del vocabu-

lario: los arcasmos, los neologismos y los

extranjerismos; las palabras homnimas y las

palabras polismicas, las locuciones y frases

hechas. Estudio de sus formas y significados.

12. Observacin, anlisis y creacin de pala-

bras nuevas mediante: la derivacin (los au-

mentativos y los diminutivos) y la composi-

cin.

13. Observacin de las relaciones entre una

palabra genrica y las palabras especficas

correspondientes; las palabras que configuren

una familia lxica y un campo lxico; palabras

sinnimas y antnimas; todo ello como medio

para consolidar la adquisicin y facilitar su

uso.

14. Ampliacin del dominio del vocabulario a

travs del aprendizaje incidental en la lectura,

la discusin colectiva y el uso eficaz del dic-

cionario.

30273

Castellano
15. Exploracin de la estructura morfolgica de las palabras con el fin de descubrir las formas, significados y usos bsicos en la flexin y la derivacin y de aplicarlos a la propia produccin discursiva: La persona gramatical Singular y plural Modo imperativo, indicativo y subjuntivo de los verbos regulares e irregulares ms frecuentes Tiempos verbales: pretrito indefinido, imperfecto y pretrito perfecto, simple y compuesto.
16. Descubrimiento de las diferentes formas que puede presentar una oracin simple y manipulacin de oraciones sencillas para identificar las funciones bsicas (sujeto y predicado) y descubrir los elementos y la organizacin de los grupos que realicen estas funciones (complementos del nombre y del verbo). Papel semntico del sujeto (agente, paciente y causa).

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

15. Exploracin de la estructura morfolgica

de las palabras con el fin de descubrir las for-

mas, significados y usos bsicos en la flexin

y la derivacin y de aplicarlos a la propia pro-

duccin discursiva:

La persona gramatical

Singular y plural

Modo imperativo, indicativo y subjuntivo de

los verbos regulares e irregulares ms frecuen-

tes

Tiempos verbales: pretrito indefinido, im-

perfecto y pretrito perfecto, simple y com-

puesto.

30274

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
17. Observacin de fenmenos silbicos. La slaba tnica y tona, diptongo e hiato. Separacin de una palabra en slabas. Clasificacin de palabras segn la slaba tnica. Las reglas de acentuacin grfica (palabras monoslabas, interrogativos e hiatos). El acento diacrtico. Utilizacin en los propios escritos.
18. Transformacin de oraciones de activa en pasiva y viceversa, con la finalidad de construir los conceptos de agente y objeto para comprender determinados textos.
19. Insercin, coordinacin y enlace de oraciones como procedimientos propios de la explicacin, para practicar el paso de estilo directo a estilo indirecto en la narracin y para explorar las posibilidades de su uso en la expresin de causa, consecuencia, finalidad o condicin al componer los textos.

Valenciano

17. Observacin de fenmenos silbicos. La

slaba tnica y tona, diptongo e hiato. Separa-

cin de una palabra en slabas. Clasificacin

de palabras segn la slaba tnica. Las reglas

de acentuacin grfica (palabras monoslabas,

interrogativos e hiatos). El acento diacrtico.

Utilizacin en los propios escritos.

18. Transformacin de oraciones de activa en

pasiva y viceversa, con la finalidad de cons-

truir los conceptos de agente y objeto para

comprender determinados textos.

19. Insercin, coordinacin y enlace de ora-

ciones como procedimientos propios de la ex-

plicacin, para practicar el paso de estilo direc-

to a estilo indirecto en la narracin y para ex-

plorar las posibilidades de su uso en la expre-

sin de causa, consecuencia, finalidad o condi-

cin al componer textos.

30275

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano

Valenciano

20. Inventario, adquisicin y automatizacin

de formas genuinas valencianas en lo que se

refiere al gnero de ciertas palabras, formas de

plural, de partitivo, los cuantificativos, las pre-

posiciones, uso de los pronombres adverbiales

en e hi, deure + infinitivo para indicar probabi-

lidad, haver de + infinitivo para indicar obliga-

cin, usos bsicos de los verbos ser y estar.

21. Observacin y sistematizacin de los usos

bsicos del apstrofe, el guin y la diresis, y

aplicacin a las propias producciones escritas.

22. Prctica constante de la pronunciacin co-

rrecta de ciertos elementos (consonantes sono-

ras, enmudecimientos, geminaciones, enlaces

fnicos, elisiones...) relacionndolos con su


23. Reflexin sobre parecidos y diferencias en valenciano y castellano para aclarar determinadas formas, significados y usos.

realizacin grfica.

30276

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
24. Valoracin de la reflexin sobre la lengua como medio de enriquecimiento de los recursos lingsticos personales en el logro de una buena comprensin y de una expresin correcta, apropiada y genuina.
25. Aceptacin, respeto y valoracin positiva de las normas y convenciones lingsticas bsicas. Valoracin de la calidad y efectividad de los textos propios y de los dems con respecto a la adecuacin, la coherencia y la correccin.

Valenciano

30277

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 6. La lengua como instrumento de aprendizaje


Castellano
1. Comprensin y produccin de textos orales, tanto de carcter cotidiano como de carcter ms formal para aprender y para informarse.
2. Participacin como oyente en intervenciones orales formales (exposiciones de la maestra o del maestro, charla de un visitante experto, visita de una autora o autor...) con la finalidad de recibir informaciones de inters o conocer las opiniones de un personaje.
3. Uso de las estrategias adecuadas en situacin de escucha especficas del lenguaje oral
como instrumento de aprendizaje: mantener la
atencin, comportarse de manera adecuada
durante la exposicin, tomar notas y datos y
participar activamente en el coloquio.

Valenciano

1. Comprensin y produccin de textos orales,

tanto de carcter cotidiano como de carcter

ms formal para aprender y para informarse.

2. Participacin como oyente en intervencio-

nes orales formales (exposiciones de la maes-

tra o del maestro, charla de un visitante exper-

to, visita de una autora o autor...) con la finali-

dad de recibir informaciones de inters o co-

nocer las opiniones de un personaje.

30278

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
4. Participacin como ponente en intervenciones orales formales que exigen una planificacin previa y una organizacin del discurso
(breves exposiciones orales, debates...) para
exponer los resultados de una pequea investigacin o trabajo, discutir puntos de vista, manifestando su opinin o emitiendo juicios de
valor.
5. Uso de las estrategias adecuadas en una exposicin oral formal: con atencin a las diferentes partes de la exposicin (saludo, introduccin del tema, organizacin de la intervencin, desarrollo de la exposicin, conclusin,
evaluacin, y despedida) con ayuda de un
guin ms o menos extenso.
6. Valoracin de los medios de comunicacin
social como instrumento para aprender y para
acceder a informaciones y experiencias de
otras personas y como instrumento bsico en
la formacin como ciudadanos.

Valenciano

4. Participacin como ponente en intervencio-

nes orales formales que exigen una planifica-

cin previa y una organizacin del discurso

(breves exposiciones orales, debates...) para

exponer los resultados de una pequea investi-

gacin o trabajo, discutir puntos de vista, ma-

nifestando su opinin o emitiendo juicios de

valor.

30279

Castellano
7. Uso de documentos videogrficos y sonoros como medio de obtener, seleccionar y relacionar con progresiva autonoma, informaciones relevantes para ampliar los aprendizajes.
8. Comprensin de textos del mbito escolar, producidos con finalidad didctica o de uso social, para aprender y para informarse.
9. Uso de las tecnologas de la informacin y de la biblioteca de aula y de centro como lugares privilegiados para el aprendizaje y para la bsqueda y consulta de fuentes de informacin y elaboracin de trabajos personales, respetando las normas de uso.
10. Conocimiento de las normas ortotipogrficas sencillas usadas en los textos y uso de este conocimiento en la interpretacin de textos y en la produccin con un procesador de textos.
11. Inters por los textos escritos como fuente de informacin y aprendizaje y como medio de comunicacin de experiencias y de regulacin de la convivencia.

Num. 5562 / 24.07.2007

Valenciano

7. Uso de documentos videogrficos y sonoros

como medio de obtener, seleccionar y relacio-

nar con progresiva autonoma, informaciones

relevantes para ampliar los aprendizajes.

8. Comprensin de textos del mbito escolar,

producidos con finalidad didctica o de uso

social, para aprender y para informarse.

30280

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
12. Uso de estrategias para ampliar y dar sentido a los aprendizajes: localizar, comparar, clasificar, identificar e interpretar y reelaborar los conocimientos y las informaciones (grficos y esquemas, tablas, mapas conceptuales y otras ilustraciones).
13. Conocimiento de la estructura de los textos propios del mbito acadmico (cuestionarios, encuestas, resmenes, esquemas, informes, descripciones, explicaciones) y aplicacin de estos conocimientos a su comprensin
14. Produccin de trabajos para organizar la
comunicacin y para comunicar conocimientos, experiencias y necesidades (murales, informes de experimentos, investigaciones, trabajos en grupo, presentaciones multimedia...)

Valenciano

14. Produccin de trabajos para organizar la

comunicacin y para comunicar conocimien-

tos, experiencias y necesidades (murales, in-

formes de experimentos, investigaciones, tra-

bajos en grupo, presentaciones multimedia...)

30281

Num. 5562 / 24.07.2007

Castellano
15. Uso de las estrategias bsicas en la produccin de textos: planificacin (concrecin
del tipo de texto y del destinatario, bsqueda
de informacin y organizacin de los contenidos, decisin sobre las ilustraciones...), redaccin del borrador y evaluacin y revisin del
texto para su mejora.
16. Valoracin de la escucha, la lectura y la
escritura como herramienta de comunicacin,
fuente de informacin y de aprendizaje y como
medio de organizarse y resolver problemas de
la vida cotidiana.

Valenciano

30282

Num. 5562 / 24.07.2007

30283

CRITERIS DAVALUACI 1. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les normes de la comunicaci: respetar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 2. Expressar-se de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precs i una estructura coherent. 3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundries i identificant idees o valors no explcits. 4. Llegir en silenci valorant el progrs en la velocitat i la comprensi, memoritzar i reproduir textos. 5. Interpretar i integrar les idees prpies amb les contingudes en els textos, comparant i contrastant informacions diverses, i mostrar la comprensi a travs de la lectura en veu alta amb lentonaci i la fludesa adequades. 6. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada, adequada, relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificaci i revisi dels textos aix com les normes gramaticals i ortogrfiques i tenint cura amb la calligrafia, lorde i la presentaci. 7. Llegir per prpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradici oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conixer les caracterstiques de la narraci i de la poesia i per a facilitar lescriptura de tals textos. 8. Utilitzar estratgies (de lectura i descriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informaci, realitzar inferncies, esquemes. Resumir els textos llegits reflectint lestructura i les idees principals i secundries. 9. Utilitzar textos cientfics en diferents suports per a arreplegar informaci, ampliar coneixements i aplicar-los en treballs personals. 10. Usar i manejar amb soltesa les biblioteques, videoteques, etc. i comprendre els mecanismes i procediments dorganitzaci i selecci dobres i altres materials. Collaborar en latenci i millora dels materials bibliogrfics i altres documents disponibles en laula i en el centre. 11. Identificar canvis que es produxen en les paraules, els enunciats i els textos en realitzar segmentacions, canvis en lorde, supressions i insercions que fan millorar la comprensi i lexpressi oral i escrita. 12. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingstica prpia del cicle en les activitats de producci i comprensi de textos. 13. Conixer i valorar la diversitat lingstica de la Comunitat Valenciana i dEspanya. 14. Estimar el valenci, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. 15. Usar habilitats lingstiques i estratgiques relacionades amb les rees no lingstiques per a construir coneixements, processar informaci i exposar conclusions i resultats per mitj de textos orals i escrits. 16. Interpretar i traduir textos breus en situacions en qu el destinatari del missatge no coneix la llengua del text. 17. Utilitzar textos de les diferents llenges del currculum, dacord amb la seua competncia, per a elaborar un xicotet treball en una destes llenges. 18. Utilitzar programes informtics per a lelaboraci i presentaci de textos. CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL Lobservaci, la comprensi i lanlisi dels fenmens que succexen en la naturalesa, i lacci humana que sexercix sobre ella, en les seues coordenades espaciotemporals, contribuxen, sens dubte, a construir una visi global i organitzada del mn. Des desta perspectiva, entenem el medi com el conjunt delements, successos, factors i pro-

CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espontneas, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra, organizacin del discurso, escucha e incorporacin de las intervenciones de los dems. 2. Expresarse de forma oral para transmitir hechos, conocimientos y opiniones o para llevar a cabo las diferentes funciones comunicativas, utilizando un vocabulario preciso y una estructura coherente. 3. Comprender el sentido global de los textos orales, reconociendo las ideas principales y secundarias e identificando ideas o valores no explcitos. 4. Leer en silencio valorando el progreso en la velocidad y la comprensin, memorizar y reproducir textos. 5. Interpretar e integrar las ideas propias con las contenidas en los textos, comparando y contrastando informaciones diversas, y mostrar la comprensin a travs de la lectura en voz alta con la entonacin y la fluidez adecuadas. 6. Narrar, explicar, describir, resumir y exponer opiniones e informaciones en textos relacionados con situaciones cotidianas y escolares, de forma ordenada, adecuada, relacionando los enunciados entre s, usando de forma habitual los procedimientos de planificacin y revisin de los textos as como las normas gramaticales y ortogrficas y cuidando la caligrafa, el orden y la presentacin. 7. Leer por propia iniciativa como fuente de placer textos literarios de la tradicin oral y de la literatura infantil adecuados al ciclo, para conocer las caractersticas de la narracin y de la poesa y para facilitar la escritura de dichos textos. 8. Utilizar estrategias (de lectura y de escritura) para planificar trabajos, localizar y recuperar informacin, realizar inferencias, esquemas. Resumir los textos ledos reflejando la estructura y las ideas principales y secundarias. 9. Utilizar textos cientficos en diferentes soportes para recoger informacin, ampliar conocimientos y aplicarlos en trabajos personales. 10. Usar y manejar con soltura las bibliotecas, videotecas, etc. y comprender los mecanismos y procedimientos de organizacin y seleccin de obras y otros materiales. Colaborar en el cuidado y mejora de los materiales bibliogrficos y otros documentos disponibles en el aula y en el centro. 11. Identificar cambios que se producen en las palabras, los enunciados y los textos al realizar segmentaciones, cambios en el orden, supresiones e inserciones que hacen mejorar la comprensin y la expresin oral y escrita. 12. Comprender y utilizar la terminologa gramatical y lingstica propia del ciclo en las actividades de produccin y comprensin de textos. 13. Conocer y valorar la diversidad lingstica de la Comunitat Valenciana y de Espaa. 14. Estimar el valenciano, estar motivado hacia su dominio y usarlo progresivamente en situaciones informales y formales, para comunicarse y para aprender. 15. Usar habilidades lingsticas y estratgicas relacionadas con las reas no lingsticas para construir conocimientos, procesar informacin y exponer conclusiones y resultados mediante textos orales y escritos. 16. Interpretar y traducir textos breves en situaciones en las que el destinatario del mensaje no conoce la lengua del texto. 17. Utilizar textos de las diferentes lenguas del currculo, de acuerdo con su competencia, para elaborar un pequeo trabajo en una de estas lenguas. 18. Utilizar programas informticos para la elaboracin y presentacin de textos. CONOCIMIENTO DEL MEDIO NATURAL, SOCIAL Y CULTURAL La observacin, la comprensin y el anlisis de los fenmenos que acontecen en la naturaleza, y la accin humana que se ejerce sobre ella, en sus coordenadas espacio-temporales, contribuyen, sin duda, a construir una visin global y organizada del mundo. Desde esta perspectiva, entendemos el medio como el conjunto de elementos, sucesos,

Num. 5562 / 24.07.2007

30284

cessos diversos que tenen lloc en lentorn de les persones i on, al seu torn, la seua vida i actuaci adquirixen significat. Lentorn es referix a all que la xiqueta o el xiquet pot conixer millor perqu s fruit de les seues experincies sensorials directes o indirectes, perqu li s familiar i perqu est prxim en el temps o en lespai. Aix, lespai familiar, escolar, el barri i la localitat configuren lentorn de lalumnat de Primria, de la mateixa manera que la Comunitat Valenciana constitux el seu marc geopoltic ms prxim. El currculum desta rea ha datendre al desenrotllament evolutiu fsic, sensorial i psquic de lalumnat, al pensament concret de la xiqueta o del xiquet de sis a dotze anys, a la seua mplia capacitat i linters per aprendre a lestablir relacions amb els elements del seu entorn i, tamb, a la necessitat diniciar-lo en el pensament abstracte al final de letapa. Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural pot articular-se i ajudar a comprendre la realitat del mn que ens rodeja i les transformacions a qu est sotms; donant a conixer que tant els fenmens com els esdeveniments succets o produts en un espai i un temps no sn fruit de la casualitat, sin de la resposta duna societat a una situaci concreta, en un moment determinat. Els continguts desta rea permeten conixer millor la condici natural del ser hum com a part de la naturalesa i les seues lleis, aix com la interacci dels sers humans amb el seu entorn natural i social. Lenfocament interdisciplinari de lrea permet adquirir, des de diferents perspectives, una millor comprensi desta realitat. Els continguts shan agrupat en blocs que permeten identificar els principals mbits que componen lrea. La seua organitzaci no obex a cap tipus dorde ni jerrquic ni en el tractament de continguts, per la qual cosa no ha dentendres com una proposta dorganitzaci didctica. Es desenrotllaran continguts que permeten comprendre aspectes lligats a la vida, a la salut, als recursos naturals i al medi ambient aix com el desenrotllament dactituds responsables cap als dits aspectes. s tamb necessari, que les xiquetes i els xiquets adquirisquen slids fonaments duna cultura cientfica, que els permeta conixer i comprendre el paper de la cincia i dels coneixements cientfics en el progrs de la humanitat. En este nivell educatiu ha dintroduir-se lestudi dels mtodes propis de la cincia, aprofitant la curiositat de les alumnes i dels alumnes per conixer el medi que els envolta i linters per explorar-lo. Per aix les seues aportacions caminen en diverses direccions, les que permeten conixer el cos hum, els hbits saludables que afavorisquen la bona alimentaci, la higiene i latenci personal; la matria i les seues propietats; les mquines i aparells construts per lhome; lestructura de la Terra i la importncia de laigua i de laire; i, finalment lestudi, lanlisi i la classificaci dels sers vius. Els continguts de lrea proporcionaran tamb a lalumnat, coneixements de la dimensi espacial per mitj de la localitzaci i la interpretaci dels fenmens que se succexen en lentorn fsic i social, en funci de la seua proximitat i llunyania, de manera que es permeta la comprensi organitzada del mn i de la societat, a partir de lanlisi dorganitzacions prximes, com les institucions valencianes, espanyoles i europees. A ms, lestudi de les diferents societats ha de servir perqu lalumnat sidentifique amb la seua prpia, i comprenga lexistncia simultnia dunes altres diferents a les quals tamb pertany, com la Uni Europea i Occident. Els continguts relatius a la poblaci, a lestudi de lorganitzaci social, poltica i territorial de la Comunitat Valenciana i dEspanya, tamb seran estudiats, i es concedir especial atenci al fenomen immigratori, a les seues causes i a les seues repercussions espacials i socials. Es considera tamb lestudi del medi fsic, la incidncia de lhome en ell, aix com la conservaci i la millora del medi ambient. Els continguts de lrea subratllaran, a ms, lestudi de la successi dels esdeveniments en el temps com a base essencial de la seua comprensi i tamb es destacar el coneixement daquelles persones que ms han contribut al progrs dels sers humans en distints camps. s necessari aprofundir progressivament en la dimensi temporal: primer, a travs del coneixement del transcurs del temps en lentorn de la xiqueta o del xiquet; desprs, introduint-lo en la cronologia histrica;

factores y procesos diversos que tienen lugar en el entorno de las personas y donde, a su vez, su vida y actuacin adquieren significado. El entorno se refiere a aquello que la nia o el nio puede conocer mejor porque es fruto de sus experiencias sensoriales directas o indirectas, porque le es familiar y porque est prximo en el tiempo o en el espacio. As, el espacio familiar, escolar, el barrio y la localidad configuran el entorno del alumnado de Primaria, de la misma forma que la Comunitat Valenciana constituye su marco geopoltico ms prximo. El currculo de esta rea ha de atender al desarrollo evolutivo fsico, sensorial y psquico del alumnado, al pensamiento concreto de la nia o del nio de seis a doce aos, a su amplia capacidad e inters por aprender al establecer relaciones con los elementos de su entorno y, tambin, a la necesidad de iniciarlo en el pensamiento abstracto al final de la etapa. El rea de Conocimiento del medio natural, social y cultural puede articularse y ayudar a comprender la realidad del mundo que nos rodea y las transformaciones a las que est sometido; dando a conocer que tanto los fenmenos como los acontecimientos sucedidos o producidos en un espacio y un tiempo no son fruto de la casualidad, sino de la respuesta de una sociedad a una situacin concreta, en un momento determinado. Los contenidos de esta rea permiten conocer mejor la condicin natural del ser humano como parte de la naturaleza y sus leyes, as como la interaccin de los seres humanos con su entorno natural y social. El enfoque interdisciplinar del rea permite adquirir, desde diferentes perspectivas, una mejor comprensin de esta realidad. Los contenidos se han agrupado en bloques que permiten identificar los principales mbitos que componen el rea. Su organizacin no obedece a ningn tipo de orden ni jerrquico ni en el tratamiento de contenidos, por lo que no debe entenderse como una propuesta de organizacin didctica. Se desarrollarn contenidos que permitan comprender aspectos ligados a la vida, a la salud, a los recursos naturales y al medio ambiente as como el desarrollo de actitudes responsables hacia dichos aspectos. Es tambin necesario, que las nias y los nios adquieran slidos fundamentos de una cultura cientfica, que les permita conocer y comprender el papel de la ciencia y de los conocimientos cientficos en el progreso de la humanidad. En este nivel educativo debe introducirse el estudio de los mtodos propios de la ciencia, aprovechando la curiosidad de las alumnas y de los alumnos por conocer el medio que les rodea y el inters por explorarlo. Por ello sus aportaciones caminan en varias direcciones, las que permitan conocer el cuerpo humano, los hbitos saludables que favorezcan la buena alimentacin, la higiene y el cuidado personal; la materia y sus propiedades; las mquinas y aparatos construidos por el hombre; la estructura de la Tierra y la importancia del agua y del aire; y, finalmente el estudio, el anlisis y la clasificacin de los seres vivos. Los contenidos del rea proporcionarn tambin al alumnado, conocimientos de la dimensin espacial mediante la localizacin e interpretacin de los fenmenos que se suceden en el entorno fsico y social, en funcin de su proximidad y lejana, de forma que se permita la comprensin organizada del mundo y de la sociedad, a partir del anlisis de organizaciones prximas, como las instituciones valencianas, espaolas y europeas. Adems, el estudio de las diferentes sociedades ha de servir para que el alumnado se identifique con la suya propia, y comprenda la existencia simultnea de otras diferentes a las que tambin pertenece, como la Unin Europea y Occidente. Los contenidos relativos a la poblacin, al estudio de la organizacin social, poltica y territorial de la Comunitat Valenciana y de Espaa, tambin sern estudiados, y se conceder especial atencin al fenmeno inmigratorio, a sus causas y a sus repercusiones espaciales y sociales. Se contempla tambin el estudio del medio fsico, la incidencia del hombre en l, as como la conservacin y mejora del medio ambiente. Los contenidos del rea subrayarn, adems, el estudio de la sucesin de los acontecimientos en el tiempo como base esencial de su comprensin y tambin se destacar el conocimiento de aquellas personas que ms han contribuido al progreso de los seres humanos en distintos campos. Es necesario profundizar progresivamente en la dimensin temporal: primero, a travs del conocimiento del transcurso del tiempo en el entorno de la nia o del nio; despus, introducin-

Num. 5562 / 24.07.2007

30285

i, finalment, a travs de la caracteritzaci dalgunes societats, de fets i personatges rellevants dels diferents perodes de la Prehistria i la Histria de la Comunitat Valenciana i dEspanya, fins a la seua integraci en la Uni Europea. Des desta visi global i organitzada del mn, de la societat i de la cultura, simpulsar no sols lestudi dels continguts propis, sin ladquisici de valors que han destar sempre presents en laprenentatge de lalumnat, i que aix apareixen en els objectius de lrea. Mereixen especial atenci aquells que perseguixen estimular i potenciar el gust per la lectura, linters per cuidar i millorar el medi ambient, ladquirir comportaments que permeten la conservaci i millora del patrimoni tant paisatgstic com artstic i cultural, el crear un esperit tolerant i solidari sobre la base de valors i drets universals compartits i, en definitiva, el desenrotllar actituds que ens permeten conviure harmnicament en una societat intercultural. La didctica de lrea ha de tindre present que la progressi educativa de lalumnat en este nivell partix dall subjectiu (global i indiferenciat), basat en les experincies viscudes, fins a aconseguir representacions ms objectives i racionals (diferenciades i mltiples) a travs del desenrotllament destratgies comunicatives (dilegs, enquestes, entrevistes o debats) i, de lobservaci, descripci i representaci daspectes relacionats amb el medi natural i la societat, per mitj de locupaci de diferents codis (verbal, escrit o icnic) i lanlisi de testimonis, informacions o documents. Ats les caracterstiques tant de lrea com de lalumnat, sutilitzaran en tots els cicles de lEducaci Primria, de forma sistemtica i progressiva, els procediments de busca, selecci i anlisi de la informaci, a travs de les fonts tradicionals i ls de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci. Aix mateix, es fomentar lactitud investigadora per a explorar la realitat a travs de diferents activitats i, entre elles, les que impliquen un treball de camp. Per a la seua consecuci s important organitzar laula amb els recursos bibliogrfics, cartogrfics, audiovisuals i multimdia de forma que permeten a lalumnat construir progressivament els coneixements. Lrea fomenta la capacitat de treball individual i en equip, a ms de lesfor com a elements essencials del procs daprenentatge. Resulta imprescindible que lalumnat adquirisca el nivell dexpressi oral i escrita i de comprensi lectora que li permeta assimilar i transmetre estos coneixements. Els criteris davaluaci es relacionen amb els objectius i els continguts ja indicats, atenent sempre al desenrotllament mental de lalumnat i a la seua evoluci psicopedaggica. Els procediments es plantegen amb carcter general, estan oberts a una concreci posterior i, per ser objecte daprenentatge, tamb hauran de ser avaluats, atenent fonamentalment a la capacitat de saber fer eficament. CONTRIBUCI DE LREA AL DESENROTLLAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES El carcter global de lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural fa que contribusca en alguna mesura, al desenrotllament de la majoria de les competncies bsiques. Respecte a la competncia social i ciutadana, lrea ho fa directament en tots els aspectes que la configuren i molt especialment en dos mbits de realitzaci personal: el de les relacions ms prximes (famlia, amics, companys,...) i el de lobertura a relacions ms allunyades (el barri, el municipi, la comarca, la Comunitat Valenciana, lEstat, la Uni Europea, etc.). En este sentit, el currculum pretn aprofundir, a ms de en els aspectes conceptuals, en el desenrotllament de destreses, habilitats i, sobretot, actituds, que ens permeten assentar les bases duna ciutadania mundial, solidria, participativa, democrtica i intercultural. A ms, lrea contribux a la comprensi dels canvis produts en el temps i, desta manera, a adquirir pautes per anar acostant-se a les arrels histriques de les societats actuals. Lrea contribux molt directament tamb a la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, ja que molts dels apre-

dole en la cronologa histrica; y, finalmente, a travs de la caracterizacin de algunas sociedades, de hechos y personajes relevantes de los diferentes perodos de la Prehistoria y la Historia de la Comunitat Valenciana y de Espaa, hasta su integracin en la Unin Europea. Desde esta visin global y organizada del mundo, de la sociedad y de la cultura, se impulsar no slo el estudio de los contenidos propios, sino la adquisicin de valores que deben estar siempre presentes en el aprendizaje del alumnado, y que as aparecen en los objetivos del rea. Merecen especial atencin aquellos que persiguen estimular y potenciar el gusto por la lectura, el inters por cuidar y mejorar el medio ambiente, el adquirir comportamientos que permitan la conservacin y mejora del patrimonio tanto paisajstico como artstico y cultural, el crear un espritu tolerante y solidario sobre la base de valores y derechos universales compartidos y, en definitiva, el desarrollar actitudes que nos permitan convivir armnicamente en una sociedad intercultural. La didctica del rea debe tener presente que la progresin educativa del alumnado en este nivel parte de lo subjetivo (global e indiferenciado), con base en las experiencias vividas, hasta alcanzar representaciones ms objetivas y racionales (diferenciadas y mltiples) a travs del desarrollo de estrategias comunicativas (dilogos, encuestas, entrevistas o debates) y, de la observacin, descripcin y representacin de aspectos relacionados con el medio natural y la sociedad, mediante el empleo de diferentes cdigos (verbal, escrito o icnico) y el anlisis de testimonios, informaciones o documentos. Considerando las caractersticas tanto del rea como del alumnado, se utilizarn en todos los ciclos de la Educacin Primaria, de forma sistemtica y progresiva, los procedimientos de bsqueda, seleccin y anlisis de la informacin, a travs de las fuentes tradicionales y el uso de las tecnologas de la informacin y de la comunicacin. Asimismo, se fomentar la actitud investigadora para explorar la realidad a travs de diferentes actividades y, entre ellas, las que impliquen un trabajo de campo. Para su consecucin es importante organizar el aula con los recursos bibliogrficos, cartogrficos, audiovisuales y multimedia de tal forma que permitan al alumnado construir progresivamente los conocimientos. El rea fomenta la capacidad de trabajo individual y en equipo, adems del esfuerzo como elementos esenciales del proceso de aprendizaje. Resulta imprescindible que el alumnado adquiera el nivel de expresin oral y escrita y de comprensin lectora que le permita asimilar y transmitir estos conocimientos. Los criterios de evaluacin se relacionan con los objetivos y los contenidos ya indicados, atendiendo siempre al desarrollo mental del alumnado y a su evolucin psicopedaggica. Los procedimientos se plantean con carcter general, estn abiertos a una concrecin posterior y, por ser objeto de aprendizaje, tambin debern ser evaluados, atendiendo fundamentalmente a la capacidad de saber hacer eficazmente. CONTRIBUCIN DEL REA AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BSICAS El carcter global del rea de Conocimiento del medio natural, social y cultural hace que contribuya en alguna medida, al desarrollo de la mayora de las competencias bsicas. Respecto a la competencia social y ciudadana, el rea lo hace directamente en todos los aspectos que la configuran y muy especialmente en dos mbitos de realizacin personal: el de las relaciones ms prximas (familia, amigos, compaeros,...) y el de la apertura hacia relaciones ms alejadas (el barrio, el municipio, la comarca, la Comunitat Valenciana, el Estado, la Unin Europea, etc.). En este sentido, el currculo pretende profundizar, adems de en los aspectos conceptuales, en el desarrollo de destrezas, habilidades y, sobre todo, actitudes, que nos permitan asentar las bases de una ciudadana mundial, solidaria, participativa, democrtica e intercultural. Adems, el rea contribuye a la comprensin de los cambios producidos en el tiempo y, de este modo, a adquirir pautas para ir acercndose a las races histricas de las sociedades actuales. El rea contribuye muy directamente tambin a la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico, ya que muchos

Num. 5562 / 24.07.2007

30286

nentatges que integra estan totalment centrats en la interacci del ser hum amb el mn que el rodeja. Pel que fa a la competncia en el Tractament de la Informaci i competncia digital, i la competncia en comunicaci lingstica, en bona part dels aprenentatges de lrea, sutilitzen procediments que requerixen diferents codis, formats i llenguatges per a la seua comprensi (lectura de mapes, interpretaci de grfics i icones, utilitzaci de fonts histriques, etc.). Aix mateix, la utilitzaci bsica de lordinador, i la busca guiada en Internet, contribuxen tamb, de forma decisiva, al desenrotllament desta competncia. La claredat en lexposici en els intercanvis comunicatius, lestructura del discurs, ls del debat, la capacitat de sntesi i laugment significatiu de la riquesa en el vocabulari especfic de lrea, contribuxen molt especialment a la competncia en comunicaci lingstica. Esta rea oferix moltes possibilitats per a contribuir al desenrotllament de la competncia per a aprendre a aprendre, ja que molts dels seus continguts es poden articular al voltant de propostes globalitzadores com els projectes de treball, que faciliten laccs al coneixement de la realitat per mitj destratgies que afavorixen lautonomia en laprenentatge: formulaci autnoma dels objectius de la investigaci, elaboraci de guions de treball, busca, selecci i processament de la informaci, aprenentatge cooperatiu i distribuci de tasques, elaboraci de conclusions o informes, exposicions orals, etc., que requeriran de lalumnat el desenrotllament de tcniques per a aprendre, per a organitzar, memoritzar i recuperar la informaci, com ara resums, esquemes o mapes mentals que resulten especialment tils en els processos daprenentatge desta rea. El coneixement de les manifestacions culturals, la valoraci de la seua diversitat i el reconeixement daquelles que formen part del patrimoni cultural contribuxen especficament a la competncia artstica i cultural. Esta rea inclou continguts directament relacionats amb el desenrotllament dautonomia i iniciativa personal, a lensenyar a prendre decisions, tant en lmbit escolar com en la planificaci de forma autnoma i creativa dactivitats doci. La utilitzaci de tcniques i ferramentes matemtiques en contextos significatius ds, com a escales, taules, representacions grfiques, percentatges, etc., propicia, finalment, el desenrotllament de la competncia matemtica. OBJECTIUS Lensenyana del Coneixement del medi natural, social i cultural en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: 1. Adquirir i utilitzar correctament de forma oral i escrita, el vocabulari especfic de lrea que permeta el desenrotllament de la lectura comprensiva a travs de textos cientfics, histrics i geogrfics. 2. Conixer i valorar la important aportaci de la cincia i la investigaci per a millorar la qualitat de vida i benestar dels sers humans. 3. Comportar-se dacord amb els hbits de salut i atenci personal que es deriven del coneixement del cos hum, respectant les diferncies. 4. Adquirir i desenrotllar habilitats socials que afavorisquen la participaci en activitats de grup adoptant un comportament responsable, constructiu i solidari, respectant els principis bsics del funcionament democrtic. 5. Conixer la pertinena plural i compartida a ms duna realitat social, histrica i cultural. Aix, la pertinena a la Comunitat Valenciana, amb els seus municipis, comarques i provncies, a Espanya, a Europa i al mn. 6. Reforar els llaos de pertinena al poble valenci a travs del coneixement i valoraci de les seues peculiaritats mediambientals, histriques i culturals. 7. Reconixer les diferncies i semblances entre grups i valorar lenriquiment que suposa el respecte per les diverses cultures, que integren el mn sobre la base duns valors i drets universals compartits.

de los aprendizajes que integra estn totalmente centrados en la interaccin del ser humano con el mundo que le rodea. En lo que se refiere a la competencia en el Tratamiento de la Informacin y competencia digital, y la competencia en comunicacin lingstica, en buena parte de los aprendizajes del rea, se utilizan procedimientos que requieren diferentes cdigos, formatos y lenguajes para su comprensin (lectura de mapas, interpretacin de grficos e iconos, utilizacin de fuentes histricas, etc.). As mismo, la utilizacin bsica del ordenador, y la bsqueda guiada en Internet, contribuyen tambin, de forma decisiva, al desarrollo de esta competencia. La claridad en la exposicin en los intercambios comunicativos, la estructura del discurso, el uso del debate, la capacidad de sntesis y el aumento significativo de la riqueza en el vocabulario especfico del rea, contribuyen muy especialmente a la competencia en comunicacin lingstica. Esta rea ofrece muchas posibilidades para contribuir al desarrollo de la competencia para aprender a aprender, puesto que muchos de sus contenidos se pueden articular alrededor de propuestas globalizadoras como los proyectos de trabajo, que facilitan el acceso al conocimiento de la realidad mediante estrategias que favorecen la autonoma en el aprendizaje: formulacin autnoma de los objetivos de la investigacin, elaboracin de guiones de trabajo, bsqueda, seleccin y procesamiento de la informacin, aprendizaje cooperativo y distribucin de tareas, elaboracin de conclusiones o informes, exposiciones orales, etc. que requerirn del alumnado el desarrollo de tcnicas para aprender, para organizar, memorizar y recuperar la informacin, tales como resmenes, esquemas o mapas mentales que resultan especialmente tiles en los procesos de aprendizaje de esta rea. El conocimiento de las manifestaciones culturales, la valoracin de su diversidad y el reconocimiento de aquellas que forman parte del patrimonio cultural contribuyen especficamente a la competencia artstica y cultural. Esta rea incluye contenidos directamente relacionados con el desarrollo de autonoma e iniciativa personal, al ensear a tomar decisiones, tanto en el mbito escolar como en la planificacin de forma autnoma y creativa de actividades de ocio. La utilizacin de tcnicas y herramientas matemticas en contextos significativos de uso, como escalas, tablas, representaciones grficas, porcentajes, etc., propicia, finalmente, el desarrollo de la competencia matemtica. OBJETIVOS La enseanza del Conocimiento del medio natural, social y cultural en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Adquirir y utilizar correctamente de forma oral y escrita, el vocabulario especfico del rea que permita el desarrollo de la lectura comprensiva a travs de textos cientficos, histricos y geogrficos. 2. Conocer y valorar la importante aportacin de la ciencia y la investigacin para mejorar la calidad de vida y bienestar de los seres humanos. 3. Comportarse de acuerdo con los hbitos de salud y cuidado personal que se derivan del conocimiento del cuerpo humano, respetando las diferencias. 4. Adquirir y desarrollar habilidades sociales que favorezcan la participacin en actividades de grupo adoptando un comportamiento responsable, constructivo y solidario, respetando los principios bsicos del funcionamiento democrtico. 5. Conocer la pertenencia plural y compartida a ms de una realidad social, histrica y cultural. As, la pertenencia a la Comunitat Valenciana, con sus municipios, comarcas y provincias, a Espaa, a Europa y al mundo. 6. Reforzar los lazos de pertenencia al pueblo valenciano a travs del conocimiento y valoracin de sus peculiaridades medioambientales, histricas y culturales. 7. Reconocer las diferencias y semejanzas entre grupos y valorar el enriquecimiento que supone el respeto por las diversas culturas, que integran el mundo sobre la base de unos valores y derechos universales compartidos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30287

8. Analitzar algunes manifestacions de la intervenci humana en el medi, valorar-la crticament i adoptar un comportament en la vida quotidiana de defensa i recuperaci de lequilibri ecolgic. 9. Identificar els principals elements de lentorn natural, social i cultural, analitzar la seua organitzaci, les seues caracterstiques i interaccions i progressar en el domini dmbits espacials cada vegada ms complexos. 10. Reconixer en el medi natural, social i cultural, canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps i indagar algunes relacions de simultanetat i successi per a aplicar estos coneixements a la comprensi daltres moments histrics. 11. Conixer i valorar el patrimoni natural, histric i cultural de la Comunitat Valenciana, aix com el dEspanya, respectar la seua diversitat i desenrotllar la sensibilitat artstica i linters per collaborar activament en la seua conservaci i millora. 12. Interpretar, expressar i representar fets, conceptes i processos del medi natural, social i cultural per mitj de codis numrics, grfics, cartogrfics i daltres. 13. Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i qestions relacionades amb elements significatius de lentorn, utilitzant estratgies de busca i tractament de la informaci, formulaci de conjectures, posada a prova destes, exploraci de solucions alternatives i reflexi sobre el propi procs daprenentatge. 14. Planificar i realitzar projectes, dispositius i aparells senzills amb la finalitat de conixer les caracterstiques i funcions dalgunes mquines, utilitzant el coneixement de les propietats elementals dalguns materials, substncies i objectes. 15. Utilitzar les TIC per a obtindre informaci i com a instrument per a aprendre i compartir coneixements i valorar la seua contribuci a la millora de les condicions de vida. PRIMER CICLE CONTINGUTS Bloc 1. Geografia. Lentorn i la seua conservaci Els astres Les estreles, el Sol, la Terra i la Lluna. La successi del dia i la nit. Laigua Composici, caracterstiques i importncia per als sers vius. s responsable de laigua en la vida quotidiana. Riscos de contaminaci. Laire Composici, caracterstiques i importncia per als sers vius. Riscos de contaminaci. El sl Caracterstiques i importncia per als sers vius. Riscos de contaminaci. Lentorn natural prxim Ecosistemes: observaci, exploraci, arreplega dinformaci i inici de xicotets treballs. Observaci i percepci dalguns aspectes del paisatge (relleu, vegetaci, fauna, intervenci humana). La conservaci del medi ambient. Els espais naturals protegits. El temps atmosfric Observaci dalguns fenmens atmosfrics. La successi estacional. Primeres formes de representaci. Nocions bsiques dorientaci espacial. Bloc 2. Cincies. La diversitat dels sers vius Diferncies entre sers vius i objectes inerts. Els sers vius: Principals grups danimals i plantes. Caracterstiques i formes de vida de distints tipus danimals. Parts constituents i principals funcions de les plantes. Els sers vius de lentorn natural prxim.

8. Analizar algunas manifestaciones de la intervencin humana en el medio, valorarla crticamente y adoptar un comportamiento en la vida cotidiana de defensa y recuperacin del equilibrio ecolgico. 9. Identificar los principales elementos del entorno natural, social y cultural, analizar su organizacin, sus caractersticas e interacciones y progresar en el dominio de mbitos espaciales cada vez ms complejos. 10. Reconocer en el medio natural, social y cultural, cambios y transformaciones relacionados con el paso del tiempo e indagar algunas relaciones de simultaneidad y sucesin para aplicar estos conocimientos a la comprensin de otros momentos histricos. 11. Conocer y valorar el patrimonio natural, histrico y cultural de la Comunitat Valenciana, as como el de Espaa, respetando su diversidad y desarrollando la sensibilidad artstica y el inters por colaborar activamente en su conservacin y mejora. 12. Interpretar, expresar y representar hechos, conceptos y procesos del medio natural, social y cultural mediante cdigos numricos, grficos, cartogrficos y otros. 13. Identificar, plantearse y resolver interrogantes y cuestiones relacionadas con elementos significativos del entorno, utilizando estrategias de bsqueda y tratamiento de la informacin, formulacin de conjeturas, puesta a prueba de las mismas, exploracin de soluciones alternativas y reflexin sobre el propio proceso de aprendizaje. 14. Planificar y realizar proyectos, dispositivos y aparatos sencillos con la finalidad de conocer las caractersticas y funciones de algunas mquinas, utilizando el conocimiento de las propiedades elementales de algunos materiales, sustancias y objetos. 15. Utilizar las TIC para obtener informacin y como instrumento para aprender y compartir conocimientos y valorar su contribucin a la mejora de las condiciones de vida. PRIMER CICLO CONTENIDOS Bloque 1. Geografa. El entorno y su conservacin Los astros Las estrellas, el Sol, la Tierra y la Luna. La sucesin del da y la noche. El agua Composicin, caractersticas e importancia para los seres vivos. Uso responsable del agua en la vida cotidiana. Riesgos de contaminacin. El aire Composicin, caractersticas e importancia para los seres vivos. Riesgos de contaminacin. El suelo Caractersticas e importancia para los seres vivos. Riesgos de contaminacin. El entorno natural prximo Ecosistemas: observacin, exploracin, recogida de informacin e inicio de pequeos trabajos Observacin y percepcin de algunos aspectos del paisaje (relieve, vegetacin, fauna, intervencin humana). La conservacin del medio ambiente. Los espacios naturales protegidos. El tiempo atmosfrico Observacin de algunos fenmenos atmosfricos. La sucesin estacional. Primeras formas de representacin. Nociones bsicas de orientacin espacial. Bloque 2. Ciencias. La diversidad de los seres vivos Diferencias entre seres vivos y objetos inertes. Los seres vivos: Principales grupos de animales y plantas. Caractersticas y formas de vida de distintos tipos de animales. Partes constituyentes y principales funciones de las plantas. Los seres vivos del entorno natural prximo.

Num. 5562 / 24.07.2007

30288

Les relacions dels sers humans amb plantes i animals. Hbits de respecte envers els sers vius, cures que necessiten per a viure, especialment, els ms prxims al ser hum. Bloc 3. Cincies. La salut i el desenrotllament personal El cos hum. Principals caracterstiques. Parts del cos. Acceptaci de les diferncies, possibilitats i limitacions. La respiraci com a funci vital. Exercicis per a la seua correcta realitzaci. Els aliments: la seua funci en lorganisme. Hbits dalimentaci saludables: la dieta equilibrada. Prevenci dels trastorns alimentaris. Alguns aspectes bsics de la seguretat alimentria. Salut i malaltia. Les prctiques saludables. Normes dhigiene i neteja personal. Hbits de prevenci de malalties i accidents domstics. Valoraci de la higiene personal, el descans, la bona utilitzaci del temps lliure i latenci al propi cos. Bloc 4. Persones, cultures i organitzaci social La famlia. Relacions entre els seus membres. Repartiment equilibrat i adquisici de responsabilitats en tasques domstiques. Formes dorganitzaci social en lentorn prxim: lescola i el municipi. Introducci al coneixement de les responsabilitats i tasques de les dites institucions. Activitat laboral i professional. Medi rural i medi urb: caracterstiques i diferncies. Manifestacions culturals presents en lentorn (tradicions, festes, jocs, canons, danses, etc.). La cultura com a riquesa. Els mitjans de comunicaci i de transport. Responsabilitat en el compliment de les normes bsiques com a vianants i usuaris. Importncia de la mobilitat en la vida quotidiana. Bloc 5. Histria. El canvi en el temps Les nocions bsiques de temps (abans-desprs, passat-presentfutur, duraci) i unitats de mesura (dia, setmana, mes, any). El transcurs del temps en lentorn de lalumna o de lalumne: famlia i localitat. s del calendari per a assenyalar fets de la vida quotidiana. La riquesa histrica de lentorn prxim. Construccions civils i religioses. Atenci i conservaci. Aproximaci a la histria: alguns esdeveniments rellevants del passat. Bloc 6. Matria i energia La matria i les seues propietats. Tipus de materials. Classificaci segons criteris elementals. Iniciaci prctica a la cincia. Aproximaci experimental a algunes qestions elementals (forces, magnetisme, reaccions qumiques). La percepci del so. La transmissi del so en diferents mitjans. El soroll i la contaminaci acstica. Reducci, reutilitzaci i reciclatge dobjectes i substncies. Estalvi energtic i protecci del medi ambient. Bloc 7. Objectes, mquines i noves tecnologies Mquines i aparells. Observaci de mquines i aparells i del seu funcionament. Muntatge i desmuntatge dobjectes simples. Identificaci i descripci doficis en funci dels materials, ferramentes i mquines que utilitzen. s adequat i cuidads de materials, substncies i ferramentes. Seguretat personal. Importants descobriments i invents tecnolgics que faciliten la vida diria de les persones Identificaci dels components bsics dun ordinador. Iniciaci en el seu s. Atenci dels mitjans informtics.

Las relaciones de los seres humanos con plantas y animales. Hbitos de respeto hacia los seres vivos, cuidados que necesitan para vivir, especialmente, los ms prximos al ser humano. Bloque 3. Ciencias. La salud y el desarrollo personal El cuerpo humano. Principales caractersticas. Partes del cuerpo. Aceptacin de las diferencias, sus posibilidades y limitaciones. La respiracin como funcin vital. Ejercicios para su correcta realizacin. Los alimentos: su funcin en el organismo. Hbitos de alimentacin saludables: la dieta equilibrada. Prevencin de los trastornos alimentarios. Algunos aspectos bsicos de la seguridad alimentaria. Salud y enfermedad. Las prcticas saludables. Normas de higiene y aseo personal. Hbitos de prevencin de enfermedades y accidentes domsticos. Valoracin de la higiene personal, el descanso, la buena utilizacin del tiempo libre y la atencin al propio cuerpo. Bloque 4. Personas, culturas y organizacin social La familia. Relaciones entre sus miembros. Reparto equilibrado y adquisicin de responsabilidades en tareas domsticas. Formas de organizacin social en el entorno prximo: la escuela y el municipio. Introduccin al conocimiento de las responsabilidades y tareas de dichas instituciones. Actividad laboral y profesional. Medio rural y medio urbano: caractersticas y diferencias. Manifestaciones culturales presentes en el entorno (tradiciones, fiestas, juegos, canciones, danzas, etc.). La cultura como riqueza. Los medios de comunicacin y de transporte. Responsabilidad en el cumplimiento de las normas bsicas como peatones y usuarios. Importancia de la movilidad en la vida cotidiana. Bloque 5. Historia. El cambio en el tiempo Las nociones bsicas de tiempo (antes-despus, pasado-presentefuturo, duracin) y unidades de medida (da, semana, mes, ao). El transcurso del tiempo en el entorno de la alumna o del alumno: familia y localidad. Uso del calendario para sealar hechos de la vida cotidiana. La riqueza histrica del entorno prximo. Construcciones civiles y religiosas. Cuidado y conservacin. Aproximacin a la historia: algunos acontecimientos relevantes del pasado. Bloque 6. Materia y energa La materia y sus propiedades. Tipos de materiales. Clasificacin segn criterios elementales. Iniciacin prctica a la ciencia. Aproximacin experimental a algunas cuestiones elementales (fuerzas, magnetismo, reacciones qumicas). La percepcin del sonido. La transmisin del sonido en diferentes medios. El ruido y la contaminacin acstica. Reduccin, reutilizacin y reciclaje de objetos y sustancias. Ahorro energtico y proteccin del medio ambiente. Bloque 7. Objetos, mquinas y nuevas tecnologas Mquinas y aparatos. Observacin de mquinas y aparatos y de su funcionamiento. Montaje y desmontaje de objetos simples. Identificacin y descripcin de oficios en funcin de los materiales, herramientas y mquinas que utilizan. Uso adecuado y cuidadoso de materiales, sustancias y herramientas. Seguridad personal. Importantes descubrimientos e inventos tecnolgicos que facilitan la vida diaria de las personas. Identificacin de los componentes bsicos de un ordenador. Iniciacin en su uso. Cuidado de los medios informticos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30289

CRITERIS DAVALUACI 1. Posar exemples delements i recursos fonamentals del medi fsic (sol, aigua, aire), i la seua relaci amb la vida de les persones i prendre conscincia tant de la necessitat del seu s responsable com de ladopci de mesures de protecci del medi. 2. Reconixer i classificar amb criteris elementals (grandria, color, forma de desplaar-se) els animals i plantes ms rellevants de lentorn, aix com algunes altres espcies conegudes per la informaci obtinguda a travs de diversos mitjans. 3. Posar exemples associats a la higiene, lalimentaci equilibrada, lexercici fsic i el descans com a formes de mantindre la salut, el benestar i el bon manteniment del cos. 4. Reconixer, identificar i exemplificar de forma senzilla la importncia de les diferents professions i responsabilitats que exercixen les persones de lentorn. 5. Reconixer diferents manifestacions culturals presents en el centre escolar, en lmbit local i en la Comunitat Valenciana i valorar la seua diversitat i riquesa. 6. Identificar els mitjans de transport ms comuns en lentorn i conixer les normes bsiques com a vianants i usuaris dels mitjans de locomoci. 7. Ordenar temporalment alguns fets rellevants de la vida familiar o de lentorn prxim, utilitzant mtodes senzills dobservaci i unitats de mesura temporals bsiques (dia, setmana, mes, any). 8. Identificar propietats fsiques observables dels materials (olor, sabor, textura, pes/massa, color, duresa, estat o capacitat de dissoluci en laigua), relacionant algunes delles amb els seus usos, i reconixer efectes visibles de les forces sobre els objectes. 9. Muntar i desmuntar objectes i aparells simples i descriure el seu funcionament i la forma dutilitzar-los amb precauci. 10. Realitzar preguntes adequades per a obtindre informaci sobre una observaci, utilitzar correctament alguns instruments i fer registres clars. 11. Realitzar un resum oral o escrit utilitzant diferents tcniques de comprensi lectora aplicades a textos de carcter cientfic, geogrfic o histric. 12. Enumerar invents que hagen contribut decisivament a la millora de la qualitat de vida actual en relaci amb generacions anteriors (en la llar, en el transport i les comunicacions, en loci) SEGON CICLE Bloc 1. Geografia. Lentorn i la seua conservaci El planeta Terra. Caracterstiques fsiques. La representaci de la Terra: el globus terraqi, mapes i imatges. Els moviments de la Terra i les fases de la Lluna. Les estacions de lany. El cicle de laigua. Els rius ms importants de la Comunitat Valenciana i de la Pennsula Ibrica. Ls de laigua i el seu estalvi. Exemples de bones prctiques en ls de laigua. Latmosfera. El temps atmosfric: temperatura, humitat, vent i precipitacions. s daparells meteorolgics. Arreplega, representaci i anlisi de dades relacionats amb temperatures i precipitacions. Minerals i roques. Identificaci de minerals i roques. El paisatge. Formes de relleu i accidents geogrfics. Localitzaci dels ms rellevants en lentorn prxim, a la Comunitat Valenciana i a Espanya. Observaci i descripci de distints tipus de paisatge: elements naturals i humans, la seua interacci.

CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Poner ejemplos de elementos y recursos fundamentales del medio fsico (sol, agua, aire), y su relacin con la vida de las personas y tomar conciencia tanto de la necesidad de su uso responsable como de la adopcin de medidas de proteccin del medio. 2. Reconocer y clasificar con criterios elementales (tamao, color, forma de desplazarse) los animales y plantas ms relevantes de su entorno, as como algunas otras especies conocidas por la informacin obtenida a travs de diversos medios. 3. Poner ejemplos asociados a la higiene, la alimentacin equilibrada, el ejercicio fsico y el descanso como formas de mantener la salud, el bienestar y el buen mantenimiento del cuerpo. 4. Reconocer, identificar y ejemplificar de forma sencilla sobre la importancia de las diferentes profesiones y responsabilidades que desempean las personas del entorno. 5. Reconocer diferentes manifestaciones culturales presentes en el centro escolar, en el mbito local y en la Comunitat Valenciana, valorando su diversidad y riqueza. 6. Identificar los medios de transporte ms comunes en el entorno y conocer las normas bsicas como peatones y usuarios de los medios de locomocin. 7. Ordenar temporalmente algunos hechos relevantes de la vida familiar y/o del entorno prximo, utilizando mtodos sencillos de observacin y unidades de medida temporales bsicas (da, semana, mes, ao). 8. Identificar propiedades fsicas observables de los materiales (olor, sabor, textura, peso/masa, color, dureza, estado o capacidad de disolucin en agua), relacionando algunas de ellas con sus usos, y reconocer efectos visibles de las fuerzas sobre los objetos. 9. Montar y desmontar objetos y aparatos simples y describir su funcionamiento y la forma de utilizarlos con precaucin. 10. Realizar preguntas adecuadas para obtener informacin sobre una observacin, utilizar correctamente algunos instrumentos y hacer registros claros. 11. Realizar un resumen oral o escrito utilizando diferentes tcnicas de comprensin lectora aplicadas a textos de carcter cientfico, geogrfico o histrico. 12. Enumerar inventos que hayan contribuido decisivamente a la mejora de la calidad de vida actual en relacin con generaciones anteriores (en el hogar, en el trasporte y las comunicaciones, en el ocio) SEGUNDO CICLO Bloque 1. Geografa. El entorno y su conservacin El planeta Tierra. Caractersticas fsicas. La representacin de la Tierra: el globo terrqueo, mapas e imgenes. Los movimientos de la Tierra y las fases de la Luna. Las estaciones del ao. El ciclo del agua. Los ros ms importantes de la Comunitat Valenciana y de la Pennsula Ibrica. El uso del agua y su ahorro. Ejemplos de buenas prcticas en el uso del agua. La atmsfera. El tiempo atmosfrico: temperatura, humedad, viento y precipitaciones. Uso de aparatos meteorolgicos. Recogida, representacin y anlisis de datos relacionados con temperaturas y precipitaciones. Minerales y rocas. Identificacin de minerales y rocas. El paisaje. Formas de relieve y accidentes geogrficos. Localizacin de los ms relevantes en el entorno prximo, en la Comunitat Valenciana y en Espaa. Observacin y descripcin de distintos tipos de paisaje: elementos naturales y humanos, su interaccin.

Num. 5562 / 24.07.2007

30290

Orientaci en lespai. Els punts cardinals i la brixola. s de croquis, plnols i mapes. Utilitzaci significativa dalguns topnims de lentorn immediat, de la Comunitat Valenciana i del territori espanyol. Relacions entre els elements dels ecosistemes, factors de deteriorament i regeneraci. Defensa i millora del medi ambient. Espais i espcies protegides de la Comunitat Valenciana. Procediments de conservaci dels espais naturals i espcies. Bloc 2. Cincies. La diversitat dels sers vius Plantes: herbes, arbustos i arbres. Caracterstiques, reconeixement i classificaci. Animals: vertebrats i invertebrats. Aus, mamfers, rptils, peixos, amfibis. Caracterstiques, reconeixement i classificaci. La nutrici, relaci i reproducci danimals i plantes. Classificaci danimals i plantes en relaci amb les funcions vitals. Observaci directa i indirecta de sers vius amb instruments apropiats i a travs de ls de mitjans audiovisuals i tecnolgics. Lagricultura. Estudi dalguns cultius. La ramaderia. Estudi de la cria dalgunes espcies Inters per lobservaci i lestudi de tots els sers vius. Actitud activa en el seu estudi. Hbits de respecte i atenci als sers vius, especialment, els ms prxims al ser hum. Bloc 3. Cincies. La salut i el desenrotllament personal El cos hum. La morfologia externa del cos. Els canvis en les diferents etapes de la vida. Els sentits: rgans i funcions. Hbits dhigiene dels rgans dels sentits. La relaci amb lexterior. Els aliments. Classificaci dels aliments segons la funci que complixen en una dieta equilibrada. Salut i malaltia. Hbits saludables (alimentaci, higiene, exercici fsic, descans, utilitzaci del temps lliure). Prevenci i detecci de riscos per a la salut. Crtica de les prctiques no saludables. El desenrotllament personal. Les activitats prpies i la participaci en les dndole collectiva. La responsabilitat individual. Bloc 4. Persones, cultures i organitzaci social La famlia en la societat actual. Adquisici de responsabilitats en la famlia. La vida escolar. Participaci i intervenci positiva en les activitats del centre. Les normes de convivncia i el seu compliment. Correlaci de drets i deures. Les administracions i el seu paper al servici dels interessos generals. Els servicis pblics. La importncia de la contribuci ciutadana al funcionament de les institucions. Lorganitzaci social, poltica i territorial dEspanya. Lestat. Les comunitats i ciutats autnomes. LAdministraci Pblica a la Comunitat Valenciana. La Generalitat. La poblaci. Observaci i descripci dalguns trets demogrfics. Zones urbanes i rurals de la Comunitat Valenciana. Comarques i densitat de poblaci. Els sectors de producci i lactivitat econmica, en lentorn ms prxim, la Comunitat Valenciana i Espanya. Festes i activitats culturals de la Comunitat Valenciana. Jocs de la Comunitat Valenciana. Bns i servicis per a satisfer les necessitats humanes. El consum. Lactivitat comercial. La publicitat. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Obtenci de la informaci i valoraci de continguts. Els esdeveniments relacionats amb la localitat, la comarca i la Comunitat Valenciana en els mitjans de comunicaci. Iniciaci en la valoraci de les informacions obtingudes.

Orientacin en el espacio. Los puntos cardinales y la brjula. Uso de croquis, planos y mapas. Utilizacin significativa de algunos topnimos del entorno inmediato, de la Comunitat Valenciana y del territorio espaol. Relaciones entre los elementos de los ecosistemas, factores de deterioro y regeneracin. Defensa y mejora del medio ambiente. Espacios y especies protegidas de la Comunitat Valenciana. Procedimientos de conservacin de los espacios naturales y especies. Bloque 2. Ciencias. La diversidad de los seres vivos Plantas: hierbas, arbustos y rboles. Caractersticas, reconocimiento y clasificacin. Animales: vertebrados e invertebrados. Aves, mamferos, reptiles, peces, anfibios. Caractersticas, reconocimiento y clasificacin. La nutricin, relacin y reproduccin de animales y plantas. Clasificacin de animales y plantas en relacin con las funciones vitales. Observacin directa e indirecta de seres vivos con instrumentos apropiados y a travs del uso de medios audiovisuales y tecnolgicos. La agricultura. Estudio de algunos cultivos. La ganadera. Estudio de la cra de algunas especies. Inters por la observacin y el estudio de todos los seres vivos. Actitud activa en su estudio. Hbitos de respeto y cuidado hacia los seres vivos, especialmente, los ms prximos al ser humano. Bloque 3. Ciencias. La salud y el desarrollo personal El cuerpo humano. La morfologa externa del cuerpo. Los cambios en las diferentes etapas de la vida. Los sentidos: rganos y funciones. Hbitos de higiene de los rganos de los sentidos. La relacin con el exterior. Los alimentos. Clasificacin de los alimentos segn la funcin que cumplen en una dieta equilibrada. Salud y enfermedad. Hbitos saludables (alimentacin, higiene, ejercicio fsico, descanso, utilizacin del tiempo libre). Prevencin y deteccin de riesgos para la salud. Crtica de las prcticas no saludables. El desarrollo personal. Las actividades propias y la participacin en las de ndole colectiva. La responsabilidad individual. Bloque 4. Personas, culturas y organizacin social La familia en la sociedad actual. Adquisicin de responsabilidades en la familia. La vida escolar. Participacin e intervencin positiva en las actividades del centro. Las normas de convivencia y su cumplimiento. Correlacin de derechos y deberes. Las administraciones y su papel al servicio de los intereses generales. Los servicios pblicos. La importancia de la contribucin ciudadana al funcionamiento de las instituciones. La organizacin social, poltica y territorial de Espaa. El Estado. Las Comunidades y Ciudades Autnomas. La Administracin Pblica en la Comunitat Valenciana. La Generalitat. La poblacin. Observacin y descripcin de algunos rasgos demogrficos. Zonas urbanas y rurales de la Comunitat Valenciana. Comarcas y densidad de poblacin. Los sectores de produccin y la actividad econmica, en el entorno ms cercano, la Comunitat Valenciana y Espaa. Fiestas y actividades culturales de la Comunitat Valenciana. Juegos de la Comunitat Valenciana. Bienes y servicios para satisfacer las necesidades humanas. El consumo. La actividad comercial. La publicidad. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Obtencin de la informacin y valoracin de contenidos. Los acontecimientos relacionados con la localidad, la comarca y la Comunitat Valenciana en los medios de comunicacin. Iniciacin en la valoracin de las informaciones obtenidas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30291

cis.

La responsabilitat individual en ls dels transports i altres servi-

La responsabilidad individual en el uso de los transportes y otros servicios. Bloque 5. Historia. El cambio en el tiempo Introduccin a la cronologa histrica. Utilizacin de unidades de medida temporal (dcada, siglo) e iniciacin al manejo de las nociones de sucesin, ordenacin y simultaneidad. Las grandes civilizaciones y sus aportaciones al progreso de la humanidad. Rasgos diferenciales de las sociedades a travs del tiempo. Cambios y permanencias. Acontecimientos histricos y vida cotidiana. Testimonios y herencias del pasado. Introduccin a los estilos artsticos. Grandes artistas de la Comunitat Valenciana y de Espaa. La riqueza artstica de la Comunitat Valenciana. Reconocimiento y valoracin de su patrimonio artstico. Acontecimientos y personas relevantes en la historia de Espaa, con especial referencia a la Comunitat Valenciana. Bloque 6. Materia y energa La materia y sus propiedades. Tipos de materiales: naturales y artificiales. Clasificacin segn criterios elementales. Identificacin de fuerzas conocidas que hacen que los objetos se muevan o se deformen. Fuerzas de atraccin o repulsin. Cambios fsicos: cambios de estado. Cambios qumicos: la combustin. Algunos avances, productos y materiales que han sido importantes para la sociedad. La energa y los cambios. Fuentes y usos de la energa. Intervencin de la energa en la vida cotidiana. El uso responsable de las fuentes de energa en el planeta. El ahorro energtico. Identificacin de mezclas. Comportamiento de los cuerpos ante la luz. Reflexin y refraccin. Descomposicin de la luz blanca. El color. Identificacin de los colores bsicos. La produccin de residuos, la contaminacin y el impacto ambiental. Desarrollo de actitudes, individuales y colectivas, frente a determinados problemas medioambientales. Bloque 7. Objetos, mquinas y nuevas tecnologas Mquinas y aparatos. Conocimiento de algunos operadores mecnicos (eje, rueda, polea, plano inclinado, engranaje, freno, etc.) y de la funcin que realizan. La palanca. Funcionamiento, tipos de palancas y sus diferentes usos y aplicaciones ms frecuentes. Planificacin y realizacin de algn objeto o mquina de construccin sencilla. La ciencia y la sociedad. Importancia de los grandes avances cientficos para mejorar las condiciones de vida. La importancia del uso de aplicaciones tecnolgicas respetuosas con el medio ambiente. Informtica. Utilizacin bsica de tratamiento de textos. Presentacin de los trabajos en papel o soporte digital. Bsqueda guiada de informacin en Internet. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Reconocer y explicar, recogiendo datos y utilizando aparatos de medida, las relaciones entre algunos factores del medio fsico (relieve, suelo, clima, vegetacin...) y las formas de vida y actuaciones de las personas (tipo de vivienda, cultivos, paisaje, vestimenta, etc.), as como valorar las actitudes de respeto por el equilibrio ecolgico. 2. Identificar y clasificar, segn criterios cientficos, animales y plantas (rgimen alimentario, forma de reproducirse o morfologa). 3. Identificar segn criterios cientficos (dureza, exfoliacin o brillo) rocas y minerales. 4. Identificar y explicar las consecuencias para la salud y el desarrollo personal de determinados hbitos de alimentacin, higiene, ejercicio fsico y descanso. 5. Identificar, a partir de ejemplos de la vida diaria, algunos de los principales usos que las personas hacen de los recursos naturales y sealar ventajas e inconvenientes.

Bloc 5. Histria. El canvi en el temps Introducci a la cronologia histrica. Utilitzaci dunitats de mesura temporal (dcada, segle) i iniciaci al maneig de les nocions de successi, ordenaci i simultanetat. Les grans civilitzacions i les seues aportacions al progrs de la humanitat. Trets diferencials de les societats a travs del temps. Canvis i permanncies. Esdeveniments histrics i vida quotidiana. Testimonis i herncies del passat. Introducci als estils artstics. Grans artistes de la Comunitat Valenciana i dEspanya. La riquesa artstica de la Comunitat Valenciana. Reconeixement i valoraci del seu patrimoni artstic Esdeveniments i persones rellevants en la histria dEspanya, amb especial referncia a la Comunitat Valenciana. Bloc 6. Matria i energia La matria i les seues propietats. Tipus de materials: naturals i artificials. Classificaci segons criteris elementals. Identificaci de forces conegudes que fan que els objectes es moguen o es deformen. Forces datracci o repulsi. Canvis fsics: canvis destat. Canvis qumics: la combusti. Alguns avanos, productes i materials que han sigut importants per a la societat. Lenergia i els canvis. Fonts i usos de lenergia. Intervenci de lenergia en la vida quotidiana. Ls responsable de les fonts denergia en el planeta. Lestalvi energtic. Identificaci de mescles. Comportament dels cossos davant de la llum. Reflexi i refracci. Descomposici de la llum blanca. El color. Identificaci dels colors bsics. La producci de residus, la contaminaci i limpacte ambiental. Desenrotllament dactituds, individuals i collectives, enfront de determinats problemes mediambientals Bloc 7. Objectes, mquines i noves tecnologies Mquines i aparells. Coneixement dalguns operadors mecnics (eix, roda, corriola, pla inclinat, engranatge, fre, etc.) i de la funci que realitzen. La palanca. Funcionament, tipus de palanques i els seus diferents usos i aplicacions ms freqents. Planificaci i realitzaci dalgun objecte o mquina de construcci senzilla. La cincia i la societat. Importncia dels grans avanos cientfics per a millorar les condicions de vida. La importncia de ls daplicacions tecnolgiques respectuoses amb el medi ambient. Informtica. Utilitzaci bsica de tractament de textos. Presentaci dels treballs en paper o suport digital. Busca guiada dinformaci en Internet. CRITERIS DAVALUACI 1. Reconixer i explicar, arreplegant dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi fsic (relleu, sl, clima, vegetaci...) i les formes de vida i actuacions de les persones (tipus de vivenda, cultius, paisatge, vestimenta, etc.), aix com valorar les actituds de respecte per lequilibri ecolgic. 2. Identificar i classificar, segons criteris cientfics, animals i plantes (rgim alimentari, forma de reproduir-se o morfologia). 3. Identificar segons criteris cientfics (duresa, exfoliaci o brillantor) roques i minerals. 4. Identificar i explicar les conseqncies per a la salut i el desenrotllament personal de determinats hbits dalimentaci, higiene, exercici fsic i descans. 5. Identificar, a partir dexemples de la vida diria, alguns dels principals usos que les persones fan dels recursos naturals i assenyalar avantatges i inconvenients.

Num. 5562 / 24.07.2007

30292

6. Assenyalar algunes funcions de les administracions i de les organitzacions diverses i la seua contribuci al funcionament de la societat i valorar la importncia de la participaci personal en les responsabilitats collectives. 7. Reconixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, historico-artstic i cultural de la Comunitat Valenciana, tot indicant accions que contribusquen a la seua protecci. 8. Utilitzar les nocions espacials i la referncia als punts cardinals per a situar-se en lentorn, per a localitzar i descriure la situaci dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plnols i mapes amb escala grfica per a orientar-se i desplaar-se. 9. Explicar amb exemples concrets, levoluci dalgun aspecte de la vida quotidiana relacionat amb fets histrics rellevants de la Comunitat Valenciana i dEspanya, aix com identificar les nocions de duraci, successi i simultanetat. 10. Identificar fonts denergia comuna i procediments i mquines per a obtindre, posar exemples dusos prctics de lenergia i valorar la importncia de fer un s responsable de les fonts denergia del planeta. 11. Assenyalar les parts principals dobjectes i mquines. Indicar les funcions de cada una delles, planificar i realitzar un procs senzill de construcci dalgun objecte. Mostrar actituds de cooperaci en el treball en equip i latenci per la seguretat. 12. Obtindre informaci rellevant sobre fets o fenmens prviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i socials. Integrar dades dobservaci directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (tot manejant imatges, taules, grfics, esquemes, resums, etc.). 13. Produir un text de forma ordenada arreplegant les idees principals a partir de fonts escrites de carcter cientfic, geogrfic i histric. 14. Identificar algunes de les aplicacions de la cincia en la creaci de materials i productes ds quotidi. TERCER CICLE CONTINGUTS Bloc 1. Geografia. Lentorn i la seua conservaci LUnivers. El sistema solar. Les capes de la Terra: atmosfera, hidrosfera, escora, manto i nucli. Distribuci de laigua en la Terra. Aiges subterrnies i superficials. Catstrofes naturals: volcans, terratrmols i inundacions. Identificaci i classificaci de minerals i roques. Els paisatges. La Comunitat Valenciana i la seua diversitat paisatgstica. Espanya i la seua diversitat paisatgstica. La diversitat paisatgstica del mn. Valoraci de la diversitat i riquesa dels paisatges de la Comunitat Valenciana i del territori espanyol. Aspectes fsics i humans. El clima. Elements meteorolgics i factors geogrfics. Diferncia entre temps i clima. Seguiment, lectura i interpretaci del temps atmosfric en distintes representacions. Els principals climes a Espanya i les seues caracterstiques bsiques. Trets propis que definixen i identifiquen el clima mediterrani. Influncia en el paisatge i en lactivitat humana. Percepci i representaci a escala despais coneguts. Utilitzaci i interpretaci de diferents representacions sobre un mateix espai (plnols, fotografies aries i altres mitjans tecnolgics). Planificaci ditineraris. Identificaci i localitzaci en diferents representacions cartogrfiques delements rellevants de geografia fsica i poltica del mn.

6. Sealar algunas funciones de las administraciones y de las organizaciones diversas y su contribucin al funcionamiento de la sociedad y valorar la importancia de la participacin personal en las responsabilidades colectivas. 7. Reconocer, identificar y poner ejemplos del patrimonio natural, histrico-artstico y cultural de la Comunitat Valenciana, as como indicar acciones que contribuyan a su proteccin. 8. Utilizar las nociones espaciales y la referencia a los puntos cardinales para situarse en el entorno, para localizar y describir la situacin de los objetos en espacios delimitados, y utilizar planos y mapas con escala grfica para orientarse y desplazarse. 9. Explicar con ejemplos concretos, la evolucin de algn aspecto de la vida cotidiana relacionado con hechos histricos relevantes de la Comunitat Valenciana y de Espaa, as como identificar las nociones de duracin, sucesin y simultaneidad. 10. Identificar fuentes de energa comunes y procedimientos y mquinas para obtenerla, poner ejemplos de usos prcticos de la energa y valorar la importancia de hacer un uso responsable de las fuentes de energa del planeta. 11. Sealar las partes principales de objetos y mquinas. Indicar las funciones de cada una de ellas, planificar y realizar un proceso sencillo de construccin de algn objeto. Mostrar actitudes de cooperacin en el trabajo en equipo y el cuidado por la seguridad. 12. Obtener informacin relevante sobre hechos o fenmenos previamente delimitados. Hacer predicciones sobre sucesos naturales y sociales. Integrar datos de observacin directa e indirecta a partir de la consulta de fuentes bsicas y comunicar los resultados de forma oral y escrita (manejando imgenes, tablas, grficos, esquemas, resmenes, etc.). 13. Producir un texto de forma ordenada recogiendo las ideas principales a partir de fuentes escritas de carcter cientfico, geogrfico e histrico. 14. Identificar algunas de las aplicaciones de la ciencia en la creacin de materiales y productos de uso cotidiano. TERCER CICLO CONTENIDOS Bloque 1. Geografa. El entorno y su conservacin El Universo. El sistema solar. Las capas de la Tierra: atmsfera, hidrosfera, corteza, manto y ncleo. Distribucin del agua en la Tierra. Aguas subterrneas y superficiales. Catstrofes naturales: volcanes, terremotos e inundaciones. Identificacin y clasificacin de minerales y rocas. Los paisajes. La Comunitat Valenciana y su diversidad paisajstica. Espaa y su diversidad paisajstica. La diversidad paisajstica del mundo. Valoracin de la diversidad y riqueza de los paisajes de la Comunitat Valenciana y del territorio espaol. Aspectos fsicos y humanos. El clima. Elementos meteorolgicos y factores geogrficos. Diferencia entre tiempo y clima. Seguimiento, lectura e interpretacin del tiempo atmosfrico en distintas representaciones. Los principales climas en Espaa y sus caractersticas bsicas. Rasgos propios que definen e identifican el clima mediterrneo. Influencia en el paisaje y en la actividad humana. Percepcin y representacin a escala de espacios conocidos. Utilizacin e interpretacin de diferentes representaciones sobre un mismo espacio (planos, fotografas areas y otros medios tecnolgicos). Planificacin de itinerarios. Identificacin y localizacin en diferentes representaciones cartogrficas de elementos relevantes de geografa fsica y poltica del mundo.

Num. 5562 / 24.07.2007

30293

Els sers humans i el medi ambient. La intervenci humana en la naturalesa i les seues conseqncies. Espais Naturals protegits a Espanya. Bloc 2. Cincies. La diversitat dels sers vius Lestructura i fisiologia de les plantes. La fotosntesi i la seua importncia per a la vida en el planeta. Estructura dels sers vius: cllules, descripci de la seua estructura; teixits: tipus; rgans: principals caracterstiques i funcions; aparells i sistemes: components i funcionament. s de la lupa binocular i daltres mitjans tecnolgics. Nivells de classificaci en la matria viva. Virus, bacteris i organismes unicellulars complexos. Fongs. Les relacions entre els sers vius. Cadenes alimentries. Poblacions, comunitats i ecosistemes. Caracterstiques i components dun ecosistema. Actuacions de lhome que modifiquen el medi natural. Els principals ecosistemes de la Comunitat Valenciana. Respecte de les normes ds, de seguretat i de manteniment dels instruments dobservaci i dels materials de treball. Inters per lobservaci i lestudi rigors de tots els sers vius. Hbits de respecte i atenci als sers vius, especialment, als ms prxims al ser hum. Bloc 3. Cincies. La salut i el desenrotllament personal El cos hum i el seu funcionament. Anatomia i fisiologia. Aparells i sistemes. Les funcions vitals en lespcie humana: Nutrici (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor). Relaci (rgans dels sentits, sistema nervis). Reproducci (aparell reproductor). Salut i malaltia. Principals malalties que afecten els aparells i sistemes de lorganisme hum. Hbits saludables per a previndre malalties. La conducta responsable. Efectes nocius del consum de drogues. Avanos de la cincia que milloren la salut i lalimentaci (medicaments, potabilitzaci de laigua, additius). Coneixement dactuacions bsiques de primers auxilis per a saber ajudar-se i ajudar als altres. La identitat i lautonomia personals. Lobertura i relaci amb els altres. La presa de decisions: criteris i conseqncies. Bloc 4. Persones, cultures i organitzaci social Organitzaci social, poltica i territorial dEspanya. Institucions de govern municipals, autonmiques (amb referncia especfica a la Comunitat Valenciana), i de lEstat. Espanya a Europa. La Uni Europea. Les seues institucions, competncies i responsabilitats. La poblaci a la Comunitat Valenciana, a Espanya i a la Uni Europea. Moviments naturals i migratoris. La importncia demogrfica, cultural i econmica de les migracions en el mn actual. El fenomen de la immigraci a la Comunitat Valenciana, a Espanya i a la Uni Europea. La diversitat cultural i lingstica dEspanya. El patrimoni cultural i lingstic de la Comunitat Valenciana. Desenrotllament dactituds de protecci i respecte a la llengua prpia de la Comunitat Valenciana i a la seua cultura. Economia. La producci de bns i servicis. Lactivitat i funcions de lempresa. El consum en la societat contempornia. La publicitat i el consum. La funci de les comunicacions i els mitjans de transport en les activitats personals, econmiques i socials. Els esdeveniments relacionats amb la Comunitat Valenciana i amb Espanya en els mitjans de comunicaci. Selecci i comentari de notcies.

Los seres humanos y el medio ambiente. La intervencin humana en la naturaleza y sus consecuencias. Espacios Naturales protegidos en Espaa. Bloque 2. Ciencias. La diversidad de los seres vivos La estructura y fisiologa de las plantas. La fotosntesis y su importancia para la vida en el planeta. Estructura de los seres vivos: clulas, descripcin de su estructura; tejidos: tipos; rganos: principales caractersticas y funciones; aparatos y sistemas: componentes y funcionamiento. Uso de la lupa binocular y de otros medios tecnolgicos. Niveles de clasificacin en la materia viva. Virus, bacterias y organismos unicelulares complejos. Hongos. Las relaciones entre los seres vivos. Cadenas alimentarias. Poblaciones, comunidades y ecosistemas. Caractersticas y componentes de un ecosistema. Actuaciones del hombre que modifican el medio natural. Los principales ecosistemas de la Comunitat Valenciana. Respeto de las normas de uso, de seguridad y de mantenimiento de los instrumentos de observacin y de los materiales de trabajo. Inters por la observacin y el estudio riguroso de todos los seres vivos. Hbitos de respeto y cuidado hacia los seres vivos, especialmente, hacia los ms prximos al ser humano. Bloque 3. Ciencias. La salud y el desarrollo personal El cuerpo humano y su funcionamiento. Anatoma y fisiologa. Aparatos y sistemas. Las funciones vitales en la especie humana: Nutricin (aparatos respiratorio, digestivo, circulatorio y excretor). Relacin (rganos de los sentidos, sistema nervioso). Reproduccin (aparato reproductor). Salud y enfermedad. Principales enfermedades que afectan a los aparatos y sistemas del organismo humano. Hbitos saludables para prevenir enfermedades. La conducta responsable. Efectos nocivos del consumo de drogas. Avances de la ciencia que mejoran la salud y la alimentacin (medicamentos, potabilizacin del agua, aditivos). Conocimiento de actuaciones bsicas de primeros auxilios para saber ayudarse y ayudar a los dems. La identidad y la autonoma personales. La apertura y relacin con los dems. La toma de decisiones: criterios y consecuencias. Bloque 4. Personas, culturas y organizacin social Organizacin social, poltica y territorial de Espaa. Instituciones de gobierno municipales, autonmicas (con referencia especfica a la Comunitat Valenciana), y del Estado. Espaa en Europa. La Unin Europa. Sus instituciones, competencias y responsabilidades. La poblacin en la Comunitat Valenciana, en Espaa y en la Unin Europea. Movimientos naturales y migratorios. La importancia demogrfica, cultural y econmica de las migraciones en el mundo actual. El fenmeno de la inmigracin en la Comunitat Valenciana, en Espaa y en la Unin Europea. La diversidad cultural y lingstica de Espaa. El patrimonio cultural y lingstico de la Comunitat Valenciana. Desarrollo de actitudes de proteccin y respeto a la lengua propia de la Comunitat Valenciana y a su cultura. Economa. La produccin de bienes y servicios. La actividad y funciones de la empresa. El consumo en la sociedad contempornea. La publicidad y el consumo. La funcin de las comunicaciones y los medios de transporte en las actividades personales, econmicas y sociales. Los acontecimientos relacionados con la Comunitat Valenciana y con Espaa en los medios de comunicacin. Seleccin y comentario de noticias.

Num. 5562 / 24.07.2007

30294

Bloc 5. Histria. El canvi en el temps Convencions de dataci i de perioditzaci (a. C., d. C.; edat). Tcniques per a localitzar en el temps i en lespai fets del passat, per a percebre la duraci, la simultanetat i la relaci entre esdeveniments. Aspectes bsics de la Histria dEspanya, amb especial referncia a la Comunitat Valenciana: Prehistria i Edat Antiga a la Comunitat Valenciana i a Espanya. La romanitzaci. Espanya en lEdat Mitjana: processos de formaci i integraci poltica. La Reconquesta. Art i cultura dels regnes cristians i dAlAndalus. LEdat Mitjana a la Comunitat Valenciana: Jaume I i la formaci del Regne de Valncia. Espanya en lEdat Moderna. La monarquia dels Reis Catlics. Els grans descobriments geogrfics. Renaixement, Segle dOr i Illustraci. La Comunitat Valenciana entre els segles XV-XVIII: el Decreto de Nueva Planta i labolici dels furs. Grans figures de lart espanyol, amb especial referncia a la Comunitat Valenciana. Espanya en lEdat Contempornia. La Comunitat Valenciana en els segles XIX-XX. El desenrotllament industrial. La nostra histria recent. LEspanya de les Autonomies. LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Espanya a Europa. Coneixement, valoraci i respecte per manifestacions culturals i artstiques ms rellevants del patrimoni histric i cultural de la Comunitat Valenciana i dEspanya. Bloc 6. Matria i energia Estudi i classificaci dalguns materials per les seues propietats. Utilitat dalguns avanos, productes i materials per al progrs de la societat. Diferents procediments per a la mesura de la massa i el volum dun cos. Explicaci de fenmens fsics observables en termes de diferncies de densitat. La flotabilitat en un mitj lquid. Predicci de canvis en el moviment o en la forma dels cossos per efecte de les forces. Concepte denergia. Diferents formes denergia. Fonts denergia i matries primeres. El seu origen. Energies renovables i no renovables. Beneficis i riscos relacionats amb la utilitzaci de lenergia: esgotament, pluja cida, radioactivitat. Desenrotllament sostenible. Planificaci i realitzaci dexperincies senzilles per a estudiar les propietats de materials ds com i el seu comportament davant dels canvis energtics. La llum com a font denergia. Electricitat: el corrent elctric. Circuits elctrics. Magnetisme: el magnetisme terrestre. Limant: la brixola. Separaci de components duna mescla per mitj de destillaci, filtraci, evaporaci o dissoluci. Reaccions qumiques: la combusti, loxidaci i la fermentaci. Planificaci i realitzaci dexperincies diverses per a estudiar les propietats de materials ds com i el seu comportament davant de la llum, el so, la calor, la humitat i lelectricitat. Observaci dalguns fenmens de naturalesa elctrica i els seus efectes (llum i calor). Atracci i repulsi de crregues elctriques. Materials elaborats a laplicar les noves investigacions cientfiques al desenrotllament tecnolgic: paper, pintures, fibres, plstics, cermiques i aliatges. Principals usos i aplicacions en distintes activitats de la societat actual. Bloc 7. Objectes, mquines i noves tecnologies Mquines i aparells. Tipus de mquines en la vida quotidiana i la seua utilitat. Anlisi doperadors i utilitzaci en la construcci dun aparell. Beneficis i riscos de les noves tecnologies i productes. Mesures de prevenci. Primers auxilis. Construcci destructures senzilles que complisquen una funci o condici per a resoldre un problema a partir de peces modulades (pont, tobogan, escala, etc.).

Bloque 5. Historia. El cambio en el tiempo Convenciones de datacin y de periodizacin (a.C., d.C.; edad). Tcnicas para localizar en el tiempo y en el espacio hechos del pasado, para percibir la duracin, la simultaneidad y la relacin entre acontecimientos. Aspectos bsicos de la Historia de Espaa, con especial referencia a la Comunitat Valenciana: Prehistoria y Edad Antigua en la Comunitat Valenciana y en Espaa. La Romanizacin. Espaa en la Edad Media: procesos de formacin e integracin poltica. La Reconquista. Arte y cultura de los reinos cristianos y de Al-Andalus. La Edad Media en la Comunitat Valenciana: Jaime I y la formacin del Reino de Valencia. Espaa en la Edad Moderna. La monarqua de los Reyes Catlicos. Los grandes descubrimientos geogrficos. Renacimiento, Siglo de Oro e Ilustracin. La Comunitat Valenciana entre los siglos XV-XVIII: el Decreto de Nueva Planta y la abolicin de los fueros. Grandes figuras del arte espaol, con especial referencia a la Comunitat Valenciana. Espaa en la Edad Contempornea. La Comunitat Valenciana en los siglos XIX-XX. El desarrollo industrial. Nuestra historia reciente. La Espaa de las Autonomas. El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Espaa en Europa Conocimiento, valoracin y respeto por manifestaciones culturales y artsticas ms relevantes del patrimonio histrico y cultural de la Comunitat Valenciana y de Espaa. Bloque 6. Materia y energa Estudio y clasificacin de algunos materiales por sus propiedades. Utilidad de algunos avances, productos y materiales para el progreso de la sociedad. Diferentes procedimientos para la medida de la masa y el volumen de un cuerpo. Explicacin de fenmenos fsicos observables en trminos de diferencias de densidad. La flotabilidad en un medio lquido. Prediccin de cambios en el movimiento o en la forma de los cuerpos por efecto de las fuerzas. Concepto de energa. Diferentes formas de energa. Fuentes de energa y materias primas. Su origen. Energas renovables y no renovables. Beneficios y riesgos relacionados con la utilizacin de la energa: agotamiento, lluvia cida, radiactividad. Desarrollo sostenible. Planificacin y realizacin de experiencias sencillas para estudiar las propiedades de materiales de uso comn y su comportamiento ante los cambios energticos. La luz como fuente de energa. Electricidad: la corriente elctrica. Circuitos elctricos. Magnetismo: el magnetismo terrestre. El imn: la brjula. Separacin de componentes de una mezcla mediante destilacin, filtracin, evaporacin o disolucin. Reacciones qumicas: la combustin, la oxidacin y la fermentacin. Planificacin y realizacin de experiencias diversas para estudiar las propiedades de materiales de uso comn y su comportamiento ante la luz, el sonido, el calor, la humedad y la electricidad. Observacin de algunos fenmenos de naturaleza elctrica y sus efectos (luz y calor). Atraccin y repulsin de cargas elctricas. Materiales elaborados al aplicar las nuevas investigaciones cientficas al desarrollo tecnolgico: papel, pinturas, fibras, plsticos, cermicas y aleaciones. Principales usos y aplicaciones en distintas actividades de la sociedad actual. Bloque 7. Objetos, mquinas y nuevas tecnologas Mquinas y aparatos. Tipos de mquinas en la vida cotidiana y su utilidad. Anlisis de operadores y utilizacin en la construccin de un aparato. Beneficios y riesgos de las nuevas tecnologas y productos. Medidas de prevencin. Primeros auxilios. Construccin de estructuras sencillas que cumplan una funcin o condicin para resolver un problema a partir de piezas moduladas (puente, tobogn, escalera, etc.).

Num. 5562 / 24.07.2007

30295

Lelectricitat en el desenrotllament de les mquines. Circuits elctrics senzills. Efectes de lelectricitat. Conductors i allants. La relaci entre electricitat i magnetisme. Construcci dun electroimant. Importants descobriments i invents que han fet avanar la humanitat. Grans investigadors, inventors i cientfics. Lectura de biografies. La cincia. Present i futur de la societat. La cincia en: La cultura i loci (el llibre paper, tecnologia informtica-); lart (pintures i colorants); la msica (cintes i discos compactes); el cine (fotografia, vdeo i DVD); lesport (materials ms flexibles i aerodinmics). La llar i la vida diria: electrodomstics, aliments; residus, fibres txtils. El transport: lautombil (materials lleugers i resistents, coix de seguretat). La informtica i les telecomunicacions: xips, CD-ROM i altres suports magntics, i fibra ptica. La construcci: materials allants i vernissos. La medicina: coneixement del genoma hum, trasplantaments, nous medicaments i vacunes. Informtica. s autnom del tractament de textos. Busca guiada dinformaci en la xarxa. Control del temps i s responsable de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. CRITERIS DAVALUACI 1. Concretar exemples en qu el comportament hum influsca de manera positiva o negativa sobre el medi ambient. Descriure alguns efectes de contaminaci sobre les persones, animals, plantes i els seus entorns, assenyalant alternatives per a previndre o reduir-la, aix com exemples de malbaratament de recursos. 2. Caracteritzar els principals paisatges de la Comunitat Valenciana i dEspanya i establir comparacions entre ells; analitzar alguns agents fsics i humans que els conformen; posar exemples de limpacte de les activitats humanes en el territori i de la importncia de la seua conservaci. 3. Identificar i explicar les conseqncies per a la salut i el desenrotllament personal de determinats hbits dalimentaci, higiene, exercici fsic i descans. 4. Analitzar alguns canvis que han suposat les comunicacions, els mitjans de transport i la introducci de noves activitats econmiques, relacionades amb la producci de bns i servicis per a la vida humana i per a lentorn. 5. Conixer els principals rgans de govern i les funcions del municipi, de la Comunitat Valenciana, de lEstat Espanyol i de la Uni Europea, i valorar linters de la gesti dels servicis pblics per a la ciutadania i la importncia de la participaci democrtica. 6. Utilitzar i interpretar representacions grfiques de lespai, tenint en compte els signes convencionals i lescala grfica. 7. Identificar aspectes bsics de la Histria dEspanya, amb especial referncia a la Comunitat Valenciana, en els diferents perodes: Prehistria, Edat Antiga, Edat Mitjana, Edat Moderna i Edat Contempornia. 8. Reconixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, historico-artstic i cultural de la Comunitat Valenciana i dEspanya. 9. Planificar i realitzar senzilles investigacions, per mitj duna aproximaci al mtode cientfic, per a estudiar el comportament dels cossos davant de la llum, lelectricitat, la calor o el so i saber comunicar els resultats. 10. Planificar la construcci dobjectes i aparells amb una finalitat prvia, utilitzant fonts energtiques, operadors i materials apropiats, i realitzar-la, combinant el treball individual i en equip. 11. Presentar un informe de forma ordenada i clara, utilitzant suport paper i digital, sobre qestions senzilles; arreplegar informaci de diferents fonts (directes, llibres, Internet), seguint un pla de treball i expressar conclusions. 12. Elaborar informes seguint un gui establit que supose la busca, selecci i organitzaci de la informaci de textos de carcter cientfic, geogrfic o histric.

La electricidad en el desarrollo de las mquinas. Circuitos elctricos sencillos. Efectos de la electricidad. Conductores y aislantes. La relacin entre electricidad y magnetismo. Construccin de un electroimn. Importantes descubrimientos e inventos que han hecho avanzar a la humanidad. Grandes investigadores, inventores y cientficos. Lectura de biografas. La ciencia. Presente y futuro de la sociedad. La ciencia en: La cultura y el ocio (el libro papel, tecnologa informtica-); el arte (pinturas y colorantes); la msica (cintas y discos compactos); el cine (fotografa, vdeo y DVD); el deporte (materiales ms flexibles y aerodinmicos). El hogar y la vida diaria: electrodomsticos, alimentos; residuos, fibras textiles. El transporte: el automvil (materiales ligeros y resistentes, airbag). La informtica y las telecomunicaciones: chips, CD-ROM y otros soportes magnticos, y fibra ptica. La construccin: materiales aislantes y barnices. La medicina: conocimiento del genoma humano, trasplantes, nuevos medicamentos y vacunas. Informtica. Uso autnomo del tratamiento de textos. Bsqueda guiada de informacin en la red. Control del tiempo y uso responsable de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Concretar ejemplos en los que el comportamiento humano influya de manera positiva o negativa sobre el medioambiente. Describir algunos efectos de contaminacin sobre las personas, animales, plantas y sus entornos, sealando alternativas para prevenirla o reducirla, as como ejemplos de derroche de recursos. 2. Caracterizar los principales paisajes de la Comunitat Valenciana y de Espaa estableciendo comparaciones entre ellos; analizar algunos agentes fsicos y humanos que los conforman; poner ejemplos del impacto de las actividades humanas en el territorio y de la importancia de su conservacin. 3. Identificar y explicar las consecuencias para la salud y el desarrollo personal de determinados hbitos de alimentacin, higiene, ejercicio fsico y descanso. 4. Analizar algunos cambios que han supuesto las comunicaciones, los medios de transporte y la introduccin de nuevas actividades econmicas, relacionadas con la produccin de bienes y servicios para la vida humana y para el entorno. 5. Conocer los principales rganos de gobierno y las funciones del municipio, de la Comunitat Valenciana, del Estado Espaol y de la Unin Europea, valorando el inters de la gestin de los servicios pblicos para la ciudadana y la importancia de la participacin democrtica. 6. Utilizar e interpretar representaciones grficas del espacio, teniendo en cuenta los signos convencionales y la escala grfica. 7. Identificar aspectos bsicos de la Historia de Espaa, con especial referencia a la Comunitat Valenciana, en los diferentes perodos: Prehistoria, Edad Antigua, Edad Media, Edad Moderna y Edad Contempornea. 8. Reconocer, identificar y poner ejemplos del patrimonio natural, histrico-artstico y cultural de la Comunitat Valenciana y de Espaa. 9. Planificar y realizar sencillas investigaciones, mediante una aproximacin al mtodo cientfico, para estudiar el comportamiento de los cuerpos ante la luz, la electricidad, el calor o el sonido y saber comunicar los resultados. 10. Planificar la construccin de objetos y aparatos con una finalidad previa, utilizando fuentes energticas, operadores y materiales apropiados, y realizarla, combinando el trabajo individual y en equipo. 11. Presentar un informe de forma ordenada y clara, utilizando soporte papel y digital, sobre cuestiones sencillas; recoger informacin de diferentes fuentes (directas, libros, Internet), siguiendo un plan de trabajo y expresar conclusiones. 12. Elaborar informes siguiendo un guin establecido que suponga la bsqueda, seleccin y organizacin de la informacin de textos de carcter cientfico, geogrfico o histrico.

Num. 5562 / 24.07.2007

30296

13. Assenyalar laportaci dalguns avanos de la cincia i la investigaci en la societat, fonamentalment en estos camps: cultura i oci, llar, transport, informtica i telecomunicacions, construcci i medicina. EDUCACI ARTSTICA Les diferents manifestacions artstiques tenen una presncia constant en la vida de les persones. Per aix, lEducaci Primria s letapa ms adequada per a desenrotllar en les xiquetes i els xiquets els coneixements, les experincies i els hbits que formen lrea dEducaci artstica. Seguint la lnia prpia dEducaci Infantil, sha davanar a partir de jocs fins a plantejaments ms reflexius. LEducaci artstica organitza aquells continguts que orienten i desenrotllen els recursos expressius grfics, corporals, rtmics i musicals(que les xiquetes i els xiquets manifesten des dels primers anys de vida i que servixen de base per a ladquisici dels llenguatges artstics. Esta rea est integrada per diverses manifestacions artstiques agrupades en Plstica i Msica, que com a llenguatges, (utilitzen codis, mitjans i procediments propis amb carcter representatiu i normatiu), es relacionen i enriquixen entre si i amb el llenguatge verbal. Lalumnat de Primria aprendr a utilitzar i a entendre la Plstica i la Msica, involucrant aix, el sensorial, lintellectual, lemocional, el social, lexpressiu, lafectiu i lesttic de la seua persona. A millorar latenci, lestimulaci de la percepci, la intelligncia (memria a curt i a llarg termini), la imaginaci i la creativitat, que desenrotllaran el sentit de lorde, la participaci, la cooperaci i la comunicaci, que aconseguisquen la formaci duna personalitat completa i equilibrada. Els sers humans han sigut autors i protagonistes de la seua cultura, al llarg del temps i de lespai. I una destes, la de la Comunitat Valenciana, amb la seua histria, els seus trets definitoris i el seu art, forma part duna cultura mediterrnia, espanyola, europea i occidental. La histria ens ha deixat abundants produccions plstiques, dels nostres avantpassats que ens han llegat les seues obres. Conixer-les, amar-les i conservar-les s un important contingut duna plstica educativa culturalment arrelada. No obstant aix, tamb hem dobservar lespai esttic que aporta lactual mn intercultural, per a obrir-se a altres codis, respectant-los i integrant-los. Les ciutadanes i ciutadans de la Comunitat Valenciana vivim en una societat que, sense deixar de costat el seu passat, t les seues caracterstiques prpies, entre les quals i per la seua implicaci plstica, cal destacar les avantguardes i el disseny, aix com limportantssim mn de la imatge tecnolgica i la publicitat en el si de la societat de consum. Daltra banda, al parlar deducaci musical a la Comunitat Valenciana cal prendre com a punt de partida lentorn cultural, social i histric, en el qual trobem conformada una infraestructura, b des de les institucions o des diniciatives populars, que marca i predisposa la vida local cap al gaudi i la participaci directa en el fet musical, en tots els estils, des de la msica universal a compositors prxims, des de lortodxia a lavantguarda. Este fet suposa diferenciar sensiblement el context sonor valenci, com a significatiu amb pes especfic en la msica. Lescola ha descoltar-lo i al mateix temps rendibilitzar-lo des del punt de vista pedaggic, garantint una formaci dacord. La nostra realitat sinserix a ms en un arc mediterrani que comprn cultures en constant intercanvi dels seus trets, que donen lloc a un mestissatge fructfer que traspassa fronteres. En els ritmes i melodies, en les lletres de les canons, en la manera dadornar-les, en les cadncies, en les danses, en els instruments, ens reconeixem i rehabilitem una memria que corre el risc de perdres en una excessiva globalitzaci desttiques, productes i formes de vida. Al mateix temps, el futur sintux intercultural, els centres docents de la nostra comunitat sn un exemple palpable, i, en este sentit, la msica pot actuar delement catalitzador, amb uns ciutadans i ciutadanes formats musicalment des de lescola. A pesar que el llenguatge plstic i el musical constituxen mbits artstics especfics amb caracterstiques prpies, ats que la producci i la comprensi en ambds tenen aspectes comuns, en letapa dEdu-

13. Sealar la aportacin de algunos avances de la ciencia y la investigacin en la sociedad, fundamentalmente en estos campos: cultura y ocio, hogar, transporte, informtica y telecomunicaciones, construccin y medicina. EDUCACIN ARTSTICA Las diferentes manifestaciones artsticas tienen una presencia constante en la vida de las personas. Por ello, la Educacin Primaria es la etapa ms adecuada para desarrollar en las nias y los nios los conocimientos, las experiencias y los hbitos que forman el rea de Educacin artstica. Siguiendo la lnea propia de Educacin Infantil, se debe avanzar a partir de juegos hasta planteamientos ms reflexivos. La Educacin artstica organiza aquellos contenidos que orientan y desarrollan los recursos expresivos grficos, corporales, rtmicos y musicales(que las nias y los nios manifiestan desde los primeros aos de vida y que sirven de base para la adquisicin de los lenguajes artsticos. Esta rea est integrada por diversas manifestaciones artsticas agrupadas en Plstica y Msica, que como lenguajes, (utilizan cdigos, medios y procedimientos propios con carcter representativo y normativo), se relacionan y enriquecen entre s y con el lenguaje verbal. El alumnado de Primaria aprender a utilizar y a entender la Plstica y la Msica, involucrando as, lo sensorial, lo intelectual, lo emocional, lo social, lo expresivo, lo afectivo y lo esttico de su persona. Esto mejorar la atencin, la estimulacin de la percepcin, la inteligencia (memoria a corto y a largo plazo), la imaginacin y la creatividad, que desarrollarn el sentido del orden, la participacin, la cooperacin y la comunicacin, que consigan la formacin de una personalidad completa y equilibrada. Los seres humanos han sido autores y protagonistas de su cultura, a lo largo del tiempo y del espacio. Y una de ellas, la de la Comunitat Valenciana, con su historia, sus rasgos definitorios y su arte, forma parte de una cultura mediterrnea, espaola, europea y occidental. La historia nos ha dejado abundantes producciones plsticas, de nuestros antepasados que nos han legado sus obras. Conocerlas, amarlas y conservarlas es un importante contenido de una plstica educativa culturalmente enraizada. Sin embargo, tambin hemos de observar el espacio esttico que aporta el actual mundo intercultural, para abrirse a otros cdigos, respetndolos e integrndolos. Las ciudadanas y ciudadanos de la Comunitat Valenciana vivimos en una sociedad que, sin dejar de lado su pasado, tiene sus caractersticas propias, entre las cuales y por su implicacin plstica, cabe destacar las vanguardias y el diseo, as como el importantsimo mundo de la imagen tecnolgica y la publicidad en el seno de la sociedad de consumo. Por otro lado, al hablar de educacin musical en la Comunitat Valenciana hay que tomar como punto de partida el entorno cultural, social e histrico, en el que encontramos conformada una infraestructura, bien desde las instituciones o desde iniciativas populares, que marca y predispone la vida local hacia el disfrute y la participacin directa en el hecho musical, en todos los estilos, desde la msica universal a compositores cercanos, desde la ortodoxia a la vanguardia. Este hecho supone diferenciar sensiblemente el contexto sonoro valenciano, como significativo con peso especfico en la msica. La escuela debe escucharlo y al mismo tiempo rentabilizarlo desde el punto de vista pedaggico, garantizando una formacin en consonancia. Nuestra realidad se inserta adems en un arco mediterrneo que abarca culturas en constante intercambio de sus rasgos, que dan lugar a un mestizaje fructfero que traspasa fronteras. En los ritmos y melodas, en las letras de las canciones, en la manera de adornarlas, en las cadencias, en las danzas, en los instrumentos, nos reconocemos y rehabilitamos una memoria que corre el riesgo de perderse en una excesiva globalizacin de estticas, productos y formas de vida. Al mismo tiempo, el futuro se intuye intercultural, los centros docentes de nuestra comunidad son un ejemplo palpable, y, en este sentido, la msica puede actuar de elemento catalizador, con unos ciudadanos y ciudadanas formados musicalmente desde la escuela. A pesar de que el lenguaje plstico y el musical constituyen mbitos artsticos especficos con caractersticas propias, dado que la produccin y la comprensin en ambos tienen aspectos comunes,

Num. 5562 / 24.07.2007

30297

caci Primria queden inclosos en una sola rea per a possibilitar un enfocament globalitzat que tinga en compte les estretes connexions entre els distints modes dexpressi i representaci artstica. Per esta mateixa ra, i, a pesar de lespecial menci de la msica i lexpressi plstica, sincorporen tamb dins de lrea continguts de la dansa i el teatre. Ambds llenguatges, plstic i visual, sarticulen al seu torn en dos eixos, percepci i expressi. El primer inclou tots aquells aspectes relacionats amb el desenrotllament de capacitats de reconeixement sensorial, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les distintes manifestacions artstiques, aix com el coneixement i gaudi de diferents produccions plstiques i musicals. El segon es referix a lexpressi didees i sentiments per mitj del coneixement i la utilitzaci de codis i tcniques artstiques. La percepci es referix a lobservaci dels elements plstics i a laudici musical. Lobservaci ha de centrar-se en la interpretaci, indagaci i anlisi de lentorn natural i de les creacions humanes. Per la seua banda, laudici se centra en el desenrotllament de discriminaci auditiva i audici comprensiva tant en creacions musicals com en audicions de peces gravades o en directe. Per aix, al treballar la percepci atenta, visual i auditiva en Educaci artstica, que constitux la base de tots els aprenentatges, permet una aplicaci simultnia a la resta de les rees. Lexpressi remet a lexploraci dels elements propis del llenguatge plstic i visual, al tractament dels materials i a les diverses possibilitats dexpressar el que percep i sentit durant el procs. Tamb alludix a la interpretaci musical desenrotllant habilitats tcniques i capacitats vinculades amb la interpretaci vocal i instrumental i lexpressi corporal i la dansa. Amb ambds llenguatges sestimula la invenci i la creaci de produccions plstiques o musicals. LEducaci artstica tamb afavorix els processos de comprensi, perqu permet alimentar de manera racional el component imaginari de les xiquetes i dels xiquets. s necessari estimular la imaginaci en una dimensi en la qual lart oferix noves possibilitats dorganitzaci de la intelligncia i per a facilitar el seu correcte s i incrementar la seua capacitat de concentraci i afavorir la resoluci de problemes de qualsevol rea. Shan distribut els continguts en quatre blocs a partir dels dos grans eixos en qu sarticula lrea percepci i expressi. El bloc 1, Observaci plstica i el bloc 3, Escolta integren el que es referix a la percepci per als llenguatges plstic i musical, respectivament. El bloc 2, Expressi i creaci plstica i el bloc 4, Interpretaci i creaci musical inclouen els continguts relacionats amb lexpressi en ambds llenguatges. Esta distribuci de continguts entorn de dos eixos sorienta a organitzar els coneixements de forma coherent. La vinculaci sobre els continguts dambds s summament estreta, per la qual cosa alguns sinclouen tant en la percepci com en lexpressi, s el cas del color, el ritme o la forma. Una cosa semblant succex amb els blocs. Emmarcar els continguts en grups diferenciats servix per a definir amb ms claredat quins aprenentatges bsics han dabordar-se. Esta manera destructurar el conjunt de continguts de lrea no suposa que hagen de desenrotllarse independentment uns daltres, al comprovar-se la interrelaci que existix entre estos. El bloc Observaci plstica se centra en la interpretaci, indagaci i anlisi de lentorn natural i de lactivitat i creacions humanes. Saborden qestions espacials i altres relatives a la interpretaci del significat de les imatges i a lanlisi dels missatges icnics. Estos mateixos continguts, centrats en la percepci, nodrixen el bloc Expressi i creaci plstica, en qu es cont lexploraci dels elements propis del llenguatge plstic i visual i el tractament dels materials, i sexposen diverses possibilitats dexpressar all que sha percebut, ajustant-se a una planificaci en el procs delaboraci. En el bloc Escolta, els continguts se centren a desenrotllar capacitats de discriminaci auditiva i daudici comprensiva, mentres que en Interpretaci i creaci musical saborda el desenrotllament dhabilitats

en la etapa de Educacin Primaria quedan incluidos en una sola rea para posibilitar un enfoque globalizado que contemple las estrechas conexiones entre los distintos modos de expresin y representacin artstica. Por esta misma razn, y, a pesar de la especial mencin de la msica y la expresin plstica, se incorporan tambin dentro del rea contenidos de la danza y el teatro. Ambos lenguajes, plstico y visual, se articulan a su vez en dos ejes, percepcin y expresin. El primero incluye todos aquellos aspectos relacionados con el desarrollo de capacidades de reconocimiento sensorial, auditivo y corporal, que ayudan a entender las distintas manifestaciones artsticas, as como el conocimiento y disfrute de diferentes producciones plsticas y musicales. El segundo se refiere a la expresin de ideas y sentimientos mediante el conocimiento y la utilizacin de cdigos y tcnicas artsticas. La percepcin, se refiere a la observacin de los elementos plsticos y a la audicin musical. La observacin debe centrarse en la interpretacin, indagacin y anlisis del entorno natural y de las creaciones humanas. Por su parte, la audicin se centra en el desarrollo de discriminacin auditiva y audicin comprensiva tanto en creaciones musicales como en audiciones de piezas grabadas o en vivo. Por ello, al trabajar la percepcin atenta, visual y auditiva en Educacin artstica, que constituye la base de todos los aprendizajes, permite una aplicacin simultnea al resto de las reas. La expresin remite a la exploracin de los elementos propios del lenguaje plstico y visual, al tratamiento de los materiales y a las diversas posibilidades de expresar lo que percibe y siente durante el proceso. Tambin alude a la interpretacin musical desarrollando habilidades tcnicas y capacidades vinculadas con la interpretacin vocal e instrumental y la expresin corporal y la danza. Con ambos lenguajes se estimula la invencin y la creacin de producciones plsticas o musicales. La Educacin artstica tambin favorece los procesos de comprensin, porque permite alimentar de manera racional el componente imaginario de las nias y de los nios. Es necesario estimular la imaginacin en una dimensin en la cual el arte ofrece nuevas posibilidades de organizacin de la inteligencia y para facilitar su correcto uso e incrementar su capacidad de concentracin y favorecer la resolucin de problemas de cualquier rea. Se han distribuido los contenidos en cuatro bloques a partir de los dos grandes ejes en que se articula el rea Percepcin y Expresin. El bloque 1, Observacin plstica y el bloque 3, Escucha integran lo relativo a la percepcin para los lenguajes plstico y musical respectivamente. El bloque 2, Expresin y creacin plstica y el bloque 4, Interpretacin y creacin musical incluyen los contenidos relacionados con la expresin en ambos lenguajes. Esta distribucin de contenidos en torno a dos ejes se orienta a organizar los conocimientos de forma coherente. La vinculacin sobre los contenidos de ambos es sumamente estrecha, por lo que algunos se incluyen tanto en la percepcin como en la expresin, es el caso del color, el ritmo o la forma. Algo similar sucede con los bloques. Enmarcar los contenidos en grupos diferenciados sirve para definir con mayor claridad qu aprendizajes bsicos han de abordarse. Esta manera de estructurar el conjunto de contenidos del rea no supone que deban desarrollarse independientemente unos de otros, al comprobarse la interrelacin que existe entre ellos. El bloque Observacin plstica se centra en la interpretacin, indagacin y anlisis del entorno natural y de la actividad y creaciones humanas. Se abordan cuestiones espaciales y otras relativas a la interpretacin del significado de las imgenes y al anlisis de los mensajes icnicos. Estos mismos contenidos, centrados en la percepcin, nutren el bloque Expresin y creacin plstica en el que se contiene la exploracin de los elementos propios del lenguaje plstico y visual y el tratamiento de los materiales, y se exponen diversas posibilidades de expresar lo percibido, ajustndose a una planificacin en el proceso de elaboracin. En el bloque Escucha, los contenidos se centran en desarrollar capacidades de discriminacin auditiva y de audicin comprensiva mientras que en Interpretacin y creacin musical se aborda el desa-

Num. 5562 / 24.07.2007

30298

tcniques i capacitats vinculades amb la interpretaci i sestimula la invenci a travs de la improvisaci i la creaci de distintes produccions musicals resultants de lexploraci, la selecci i la combinaci de moviments i sons. Els elements de la msica i els seus referents culturals mai es dissocien desta i, per tant, estan implcits en el repertori usat en els distints blocs. Per aix, els continguts del llenguatge musical i els referits a la msica com a expressi cultural, es troben de forma transversal en els dos blocs. Per mitj dels objectius i els continguts de lrea es pretn desenrotllar la creativitat individual i collectiva i fer que es gaudisca del plaer esttic. Lalumnat ser el protagonista actiu en el procs de sensibilitzaci, apreciaci i creaci artstiques. El desenrotllament destes capacitats dependr, en gran manera, de lintercanvi comunicatiu amb les seues companyes i companys, i del professorat, que ser bsic per a donar sentit artstic al coneixement i als recursos individuals del grup. Per aix, se suggeriran a les alumnes i als alumnes, de forma progressiva, models artstics, a fi dampliar les seues possibilitats de valoraci de les manifestacions artstiques reconegudes per la cultura i sutilitzaran tecnologies de la informaci i de la comunicaci com a instruments vlids per a provocar situacions creatives i dampliaci del coneixement. Lexploraci de materials instrumentals de qualsevol tipus permetr a les xiquetes i als xiquets adquirir una srie de conceptes bsics que els facilitaran una lectura coherent dimatges i de sons, i sentir les emocions sorgides de tota expressi artstica. Haur de fomentar-se el treball en equip, afavorir-se la creativitat, la reflexi, la comprensi i la valoraci de les obres dart i mostrar-se a lalumnat els mateixos criteris que els artistes utilitzen en els processos creatius de les seues obres. En conjunt, lEducaci artstica ha de permetre a lalumnat percebre i interactuar amb els elements visuals i sonors de la realitat que lenvolta. Sorgix aix la necessitat dabordar els conceptes, els procediments i les actituds des duna perspectiva integrada i no desarticulada. Per a facilitar este procs, en la major part dels procediments sexpliciten els conceptes i les actituds. CONTRIBUCI DE LREA AL DESENROTLLAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES Lrea dEducaci artstica contribux al desenrotllament de distintes competncies bsiques. Al desenrotllament de la competncia cultural i artstica contribux lrea dEducaci artstica en tots els aspectes que la configuren. En esta etapa es posa lmfasi en el coneixement de diferents codis artstics i en la utilitzaci de les tcniques i els recursos que els sn propis, ajudant lalumnat a iniciar-se en la percepci i la comprensi del mn que lenvolta i a ampliar les seues possibilitats dexpressi i comunicaci amb els altres. La possibilitat de representar una idea de forma personal, valent-se dels recursos que els llenguatges artstics proporcionen, promou la iniciativa, la imaginaci i la creativitat, al mateix temps que ensenya a respectar altres formes de pensament i expressi. Lrea, al propiciar lacostament a diverses manifestacions culturals i artstiques, tant de lentorn ms prxim com daltres pobles, dota les alumnes i els alumnes dinstruments per a valorar-les i per a formular opinions cada vegada ms fonamentades en el coneixement. Desta manera, poden anar configurant criteris vlids en relaci amb els productes culturals i ampliar les seues possibilitats doci. En fer de lexploraci i la indagaci els mecanismes apropiats per a definir possibilitats, buscar solucions i adquirir coneixements, es promou de forma rellevant lautonomia i iniciativa personal. El procs que porta a la xiqueta i al xiquet des de lexploraci inicial fins al producte final requerix duna planificaci prvia i demana un esfor per aconseguir resultats originals, no estereotipats. Daltra banda, exigix lelecci de recursos segons la intencionalitat expressiva del producte que es desitja aconseguir i la revisi constant dall que sha aconseguit en cada fase del procs amb la idea de millorar-lo, si fra neces-

rrollo de habilidades tcnicas y capacidades vinculadas con la interpretacin y se estimula la invencin a travs de la improvisacin y la creacin de distintas producciones musicales resultantes de la exploracin, la seleccin y la combinacin de movimientos y sonidos. Los elementos de la msica y sus referentes culturales nunca se disocian de ella y, por tanto, estn implcitos en el repertorio usado en los distintos bloques. Por ello, los contenidos del lenguaje musical y los referidos a la msica como expresin cultural, se encuentran de forma transversal en los dos bloques. Mediante los objetivos y los contenidos del rea se pretende desarrollar la creatividad individual y colectiva y hacer que se disfrute del placer esttico. El alumnado ser el protagonista activo en el proceso de sensibilizacin, apreciacin y creacin artsticas. El desarrollo de estas capacidades depender, en gran medida, del intercambio comunicativo con sus compaeras y compaeros, y del profesorado, que ser bsico para dar sentido artstico al conocimiento y a los recursos individuales del grupo. Por eso, se sugerirn a las alumnas y a los alumnos, de forma progresiva, modelos artsticos, con el fin de ampliar sus posibilidades de valoracin de las manifestaciones artsticas reconocidas por la cultura y se utilizarn tecnologas de la informacin y de la comunicacin como instrumentos vlidos para provocar situaciones creativas y de ampliacin del conocimiento. La exploracin de materiales instrumentales de todo tipo permitir a las nias y a los nios adquirir una serie de conceptos bsicos que les facilitarn una lectura coherente de imgenes y de sonidos, y sentir las emociones surgidas de toda expresin artstica. Tendr que fomentarse el trabajo en equipo, favorecerse la creatividad, la reflexin, la comprensin y la valoracin de las obras de arte y mostrarse al alumnado los mismos criterios que los artistas utilizan en los procesos creativos de sus obras. En conjunto, la Educacin artstica debe permitir al alumnado percibir e interactuar con los elementos visuales y sonoros de la realidad que le rodea. Surge as la necesidad de abordar los conceptos, los procedimientos y las actitudes desde una perspectiva integrada y no desarticulada. Para facilitar este proceso, en la mayor parte de los procedimientos se explicitan los conceptos y las actitudes. CONTRIBUCIN DEL REA AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BSICAS El rea de Educacin artstica contribuye al desarrollo de distintas competencias bsicas. Al desarrollo de la competencia cultural y artstica contribuye el rea de Educacin artstica en todos los aspectos que la configuran. En esta etapa se pone el nfasis en el conocimiento de diferentes cdigos artsticos y en la utilizacin de las tcnicas y los recursos que les son propios, ayudando al alumnado a iniciarse en la percepcin y la comprensin del mundo que le rodea y a ampliar sus posibilidades de expresin y comunicacin con los dems. La posibilidad de representar una idea de forma personal, valindose de los recursos que los lenguajes artsticos proporcionan, promueve la iniciativa, la imaginacin y la creatividad, al tiempo que ensea a respetar otras formas de pensamiento y expresin. El rea, al propiciar el acercamiento a diversas manifestaciones culturales y artsticas, tanto del entorno ms prximo como de otros pueblos, dota a las alumnas y alumnos de instrumentos para valorarlas y para formular opiniones cada vez ms fundamentadas en el conocimiento. De este modo, pueden ir configurando criterios vlidos en relacin con los productos culturales y ampliar sus posibilidades de ocio. Al hacer de la exploracin y la indagacin los mecanismos apropiados para definir posibilidades, buscar soluciones y adquirir conocimientos, se promueve de forma relevante la autonoma e iniciativa personal. El proceso que lleva a la nia y al nio desde la exploracin inicial hasta el producto final requiere de una planificacin previa y demanda un esfuerzo por alcanzar resultados originales, no estereotipados. Por otra parte, exige la eleccin de recursos segn la intencionalidad expresiva del producto que se desea lograr y la revisin constante de lo logrado en cada fase del proceso con la idea de mejorarlo,

Num. 5562 / 24.07.2007

30299

sari. La creativitat exigix actuar amb autonomia, prendre iniciatives, remenar possibilitats i solucions diverses. El procs contribux a loriginalitat, a la busca de formes innovadores, i tamb genera flexibilitat perqu, davant dun mateix supsit, poden donar-se diferents respostes. Lrea s tamb un bon vehicle per a desenrotllar la competncia social i ciutadana. En lmbit de lEducaci artstica, la interpretaci i la creaci suposen, moltes vegades, un treball en equip. Esta circumstncia exigix cooperaci, assumpci de responsabilitats, seguiment de normes i instruccions, atenci i conservaci de materials i instruments, aplicaci de tcniques concretes i utilitzaci despais de manera apropiada. El seguiment destos requisits forma en el comproms amb els altres, en lexigncia que t la realitzaci en grup i en la satisfacci que proporciona un producte que s fruit de lesfor com. En definitiva, expressar-se buscant lacord posa en marxa actituds de respecte, acceptaci i enteniment, la qual cosa situa lrea com un bon vehicle per a desenrotllar esta competncia. Pel que fa a la competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic, lrea contribux a apreciar lentorn a travs del treball perceptiu amb sons, formes, colors, lnies, textures, llum o moviment presents en els espais naturals i en les obres i realitzacions humanes. Lrea se servix del mitj com a pretext per a la creaci artstica, lexplora, el manipula i lincorpora recreant-lo per a donar-li una dimensi que proporcione gaudi i contribusca a lenriquiment de la vida de les persones. Aix mateix, t en compte una altra dimensi igualment important, la que competix a les agressions que deterioren la qualitat de vida, com ara la contaminaci sonora o les solucions esttiques poc afortunades despais, objectes o edificis, i a ajudar les xiquetes i els xiquets a prendre conscincia de la importncia de preservar un entorn fsic agradable i saludable. A la competncia per a aprendre a aprendre es contribux en la mesura que safavorisca la reflexi sobre els processos en la manipulaci dobjectes, lexperimentaci amb tcniques i materials i lexploraci sensorial de sons, textures, formes o espais, a fi que els coneixements adquirits doten xiquetes i xiquets dun bagatge suficient per a utilitzar-los en situacions diferents. El desenrotllament de la capacitat dobservaci planteja la convenincia destablir pautes que la guien, amb lobjecte que lexercici dobservar proporcione informaci rellevant i suficient. En este sentit, lrea fa competent a aprendre en proporcionar protocols dindagaci i planificaci de processos susceptibles dutilitzar-se en altres aprenentatges. A la competncia en comunicaci lingstica es pot contribuir, com des de totes les rees, a travs de la riquesa dels intercanvis comunicatius que es generen, de ls de les normes que els regixen, de lexplicaci dels processos que es desenrotllen i del vocabulari especfic que lrea aporta. De forma especfica, canons o senzilles dramatitzacions sn un vehicle propici per a adquirir nou vocabulari i per a desenrotllar capacitats relacionades amb la parla, com la respiraci, la dicci o larticulaci. Es fomenta, aix mateix, esta competncia en la descripci de processos de treball, en largumentaci sobre les solucions donades o en la valoraci de lobra artstica. Al tractament de la informaci i la competncia digital es contribux a travs de ls de la tecnologia com a ferramenta per a mostrar processos relacionats amb la msica i les arts visuals i per a acostar lalumnat a la creaci de produccions artstiques i a lanlisi de la imatge i el so i dels missatges que estos transmeten. Tamb es desplega la competncia en la busca dinformaci sobre manifestacions artstiques per al seu coneixement i gaudi, per a seleccionar i intercanviar informacions referides a mbits culturals del passat i del present, prxims o daltres pobles. OBJECTIUS Lensenyana de lEducaci artstica en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: 1. Indagar en les possibilitats del so, la imatge i el moviment com a elements de representaci i comunicaci i utilitzar-les per a expres-

si fuera preciso. La creatividad exige actuar con autonoma, tomar iniciativas, barajar posibilidades y soluciones diversas. El proceso contribuye a la originalidad, a la bsqueda de formas innovadoras, y tambin genera flexibilidad pues, ante un mismo supuesto, pueden darse diferentes respuestas. El rea es tambin un buen vehculo para desarrollar la competencia social y ciudadana. En el mbito de la Educacin artstica, la interpretacin y la creacin suponen, en muchas ocasiones, un trabajo en equipo. Esta circunstancia exige cooperacin, asuncin de responsabilidades, seguimiento de normas e instrucciones, cuidado y conservacin de materiales e instrumentos, aplicacin de tcnicas concretas y utilizacin de espacios de manera apropiada. El seguimiento de estos requisitos forma en el compromiso con los dems, en la exigencia que tiene la realizacin en grupo y en la satisfaccin que proporciona un producto que es fruto del esfuerzo comn. En definitiva, expresarse buscando el acuerdo, pone en marcha actitudes de respeto, aceptacin y entendimiento, lo que sita el rea como un buen vehculo para desarrollar esta competencia. En lo que se refiere a la competencia en el conocimiento e interaccin con el mundo fsico, el rea contribuye a apreciar el entorno a travs del trabajo perceptivo con sonidos, formas, colores, lneas, texturas, luz o movimiento presentes en los espacios naturales y en las obras y realizaciones humanas. El rea se sirve del medio como pretexto para la creacin artstica, lo explora, lo manipula y lo incorpora recrendolo para darle una dimensin que proporcione disfrute y contribuya al enriquecimiento de la vida de las personas. Asimismo, tiene en cuenta otra dimensin igualmente importante, la que compete a las agresiones que deterioran la calidad de vida, como la contaminacin sonora o las soluciones estticas poco afortunadas de espacios, objetos o edificios, y ayudar a las nias y a los nios a tomar conciencia de la importancia de preservar un entorno fsico agradable y saludable. A la competencia para aprender a aprender se contribuye en la medida en que se favorezca la reflexin sobre los procesos en la manipulacin de objetos, la experimentacin con tcnicas y materiales y la exploracin sensorial de sonidos, texturas, formas o espacios, con el fin de que los conocimientos adquiridos doten a nias y nios de un bagaje suficiente para utilizarlos en situaciones diferentes. El desarrollo de la capacidad de observacin plantea la conveniencia de establecer pautas que la guen, con el objeto de que el ejercicio de observar proporcione informacin relevante y suficiente. En este sentido, el rea hace competente en aprender al proporcionar protocolos de indagacin y planificacin de procesos susceptibles de utilizarse en otros aprendizajes. A la competencia en comunicacin lingstica se puede contribuir, como desde todas las reas, a travs de la riqueza de los intercambios comunicativos que se generan, del uso de las normas que los rigen, de la explicacin de los procesos que se desarrollan y del vocabulario especfico que el rea aporta. De forma especfica, canciones o sencillas dramatizaciones son un vehculo propicio para adquirir nuevo vocabulario y para desarrollar capacidades relacionadas con el habla, como la respiracin, la diccin o la articulacin. Se fomenta, asimismo, esta competencia en la descripcin de procesos de trabajo, en la argumentacin sobre las soluciones dadas o en la valoracin de la obra artstica. Al tratamiento de la informacin y la competencia digital se contribuye a travs del uso de la tecnologa como herramienta para mostrar procesos relacionados con la msica y las artes visuales y para acercar al alumnado a la creacin de producciones artsticas y al anlisis de la imagen y el sonido y de los mensajes que stos transmiten. Tambin se desarrolla la competencia en la bsqueda de informacin sobre manifestaciones artsticas para su conocimiento y disfrute, para seleccionar e intercambiar informaciones referidas a mbitos culturales del pasado y del presente, prximos o de otros pueblos. OBJETIVOS La enseanza de la Educacin artstica en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Indagar en las posibilidades del sonido, la imagen y el movimiento como elementos de representacin y comunicacin y utilizarlas

Num. 5562 / 24.07.2007

30300

sar vivncies, idees i sentiments, contribuint amb aix a lequilibri afectiu i a la relaci amb els altres. 2. Desenrotllar la capacitat dobservaci i la sensibilitat per a apreciar les qualitats esttiques, visuals i sonores de lentorn. 3. Aprendre a expressar i comunicar amb autonomia i iniciativa emocions i vivncies a travs dels processos propis de la creaci artstica en la seua dimensi plstica i musical. 4. Explorar i conixer materials i instruments diversos, tenint en compte els tradicionals de la Comunitat Valenciana, aix com adquirir codis i tcniques especfiques dels diferents llenguatges artstics per a utilitzar-los amb fins expressius i comunicatius. 5. Aplicar els coneixements artstics en lobservaci i lanlisi de situacions i objectes de la realitat quotidiana i de diferents manifestacions del mn de lart i la cultura per a comprendrels millor i formar un gust propi. 6. Mantindre una actitud de busca personal o collectiva, articulant la percepci, la imaginaci, la indagaci, la sensibilitat junt amb la reflexi a lhora de realitzar i gaudir de diferents produccions artstiques. 7. Aprendre a posar-se en situaci de viure la msica: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composici de les seues prpies experincies creatives amb manifestacions de distints estils, temps i cultures. 8. Iniciar-se en la prctica dun instrument. 9. Conixer algunes de les possibilitats dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci en qu intervenen la imatge i el so. Descobrir significats dinters expressiu i esttic i utilitzar-los com a recursos per a lobservaci, la busca dinformaci i lelaboraci de produccions prpies, ja siga de forma autnoma o en combinaci amb altres mitjans i materials. 10. Conixer i valorar diferents manifestacions artstiques del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, dEspanya i de la Uni Europea, collaborant en la conservaci i renovaci de les formes dexpressi locals i estimant lenriquiment que suposa lintercanvi amb persones de diferents cultures que compartixen un mateix entorn. 11. Desenrotllar una relaci dautoconfiana amb la producci artstica personal, respectant les creacions prpies i les dels altres a ms de saber rebre i expressar crtiques i opinions. 12. Planificar i realitzar produccions artstiques, delaboraci prpia o ja existents, individualment i de forma cooperativa, assumir distintes funcions i collaborar en la resoluci dels problemes que es presenten per a aconseguir un producte final satisfactori. 13. Conixer algunes de les professions dels mbits artstics, msica i plstica, interessar-se per les caracterstiques del treball dels artistes i gaudir, com a pblic, de les seues produccions. Assistir a museus i a concerts. PRIMER CICLE CONTINGUTS Bloc 1. Observaci plstica Observaci i exploraci sensorial dels elements presents en lentorn natural, artificial i artstic. Descripci verbal de sensacions i observacions. Comentari dobres plstiques i visuals presents en lentorn i en exposicions o museus. Curiositat per descobrir les possibilitats artstiques que oferix lentorn. Coneixement i observana de les normes de comportament en exposicions. Descripci dimatges presents en contextos prxims: historietes, cmics, illustracions, fotografies, etiquetes, cromos, cartells, adhesius, dibuixos animats, marques, propaganda, cine. Exploraci de distncies, recorreguts i situacions dobjectes i persones en relaci amb lespai. Observaci de diferents maneres de presentar lespai. Percepci visual i tctil del volum.

para expresar vivencias, ideas y sentimientos, contribuyendo con ello al equilibrio afectivo y a la relacin con los dems. 2. Desarrollar la capacidad de observacin y la sensibilidad para apreciar las cualidades estticas, visuales y sonoras del entorno. 3. Aprender a expresar y comunicar con autonoma e iniciativa emociones y vivencias a travs de los procesos propios de la creacin artstica en su dimensin plstica y musical. 4. Explorar y conocer materiales e instrumentos diversos, teniendo en cuenta los tradicionales de la Comunitat Valenciana, as como adquirir cdigos y tcnicas especficas de los diferentes lenguajes artsticos para utilizarlos con fines expresivos y comunicativos. 5. Aplicar los conocimientos artsticos en la observacin y el anlisis de situaciones y objetos de la realidad cotidiana y de diferentes manifestaciones del mundo del arte y la cultura para comprenderlos mejor y formar un gusto propio. 6. Mantener una actitud de bsqueda personal o colectiva, articulando la percepcin, la imaginacin, la indagacin, la sensibilidad junto con la reflexin a la hora de realizar y disfrutar de diferentes producciones artsticas. 7. Aprender a ponerse en situacin de vivir la msica: cantar, escuchar, inventar, danzar e interpretar, basndose en la composicin de sus propias experiencias creativas con manifestaciones de distintos estilos, tiempos y culturas. 8. Iniciarse en la prctica de un instrumento. 9. Conocer algunas de las posibilidades de los medios audiovisuales y las tecnologas de la informacin y la comunicacin en los que intervienen la imagen y el sonido. Descubrir significados de inters expresivo y esttico. Y utilizarlos como recursos para la observacin, la bsqueda de informacin y la elaboracin de producciones propias, ya sea de forma autnoma o en combinacin con otros medios y materiales. 10. Conocer y valorar diferentes manifestaciones artsticas del patrimonio cultural de la Comunitat Valenciana, de Espaa y de la Unin Europea, colaborando en la conservacin y renovacin de las formas de expresin locales y estimando el enriquecimiento que supone el intercambio con personas de diferentes culturas que comparten un mismo entorno. 11. Desarrollar una relacin de autoconfianza con la produccin artstica personal, respetando las creaciones propias y las de los otros adems de saber recibir y expresar crticas y opiniones. 12. Planificar y realizar producciones artsticas, de elaboracin propia o ya existentes, individualmente y de forma cooperativa, asumir distintas funciones y colaborar en la resolucin de los problemas que se presenten para conseguir un producto final satisfactorio. 13. Conocer algunas de las profesiones de los mbitos artsticos, msica y plstica, interesarse por las caractersticas del trabajo de los artistas y disfrutar, como pblico, de sus producciones. Asistir a museos y a conciertos. PRIMER CICLO CONTENIDOS Bloque 1. Observacin plstica Observacin y exploracin sensorial de los elementos presentes en el entorno natural, artificial y artstico. Descripcin verbal de sensaciones y observaciones. Comentario de obras plsticas y visuales presentes en el entorno y en exposiciones o museos. Curiosidad por descubrir las posibilidades artsticas que ofrece el entorno. Conocimiento y observancia de las normas de comportamiento en exposiciones. Descripcin de imgenes presentes en contextos prximos: historietas, cmics, ilustraciones, fotografas, etiquetas, cromos, carteles, adhesivos, dibujos animados, marcas, propaganda, cine. Exploracin de distancias, recorridos y situaciones de objetos y personas en relacin con el espacio. Observacin de diferentes maneras de presentar el espacio. Percepcin visual y tctil del volumen.

Num. 5562 / 24.07.2007

30301

Introducci al mn artstic per mitj de lobservaci i lectura dobres dart. Autonomia en lobservaci, la distinci, la selecci i la interpretaci dall que s percebut. Valoraci esttica de lentorn natural i urb. Tradicions populars de la Comunitat Valenciana. Bloc 2. Expressi i creaci plstica Experimentaci de les possibilitats expressives del tra espontani i amb intencionalitat, de les lnies que delimiten contorns i de lespai que definix la forma. Experimentaci de mescles i taques de color amb diferents tipus de pintura i sobre suports diversos. Busca sensorial de textures naturals i artificials i de les qualitats i possibilitats de materials orgnics i inorgnics. Elaboraci de dibuixos, pintures, collages, estampacions, illustracions, volums, modelatge i plegat de formes. Manipulaci i transformaci dobjectes per al seu s en representacions teatrals. Composicions plstiques a travs de fotografies. Gaudi en la manipulaci i exploraci de materials. s progressiu i adequat de termes referits a materials, instruments o aspectes de la composici artstica. Organitzaci progressiva del procs delaboraci de manera que es concrete el tema sorgit des de la percepci sensorial, la imaginaci, la fantasia o la realitat, que prevegen els recursos necessaris per a la realitzaci, explorant les possibilitats de materials i instruments, i que es mostre confiana en les possibilitats de creaci. Exploraci de recursos digitals per a la creaci dobres artstiques. Anlisi de la representaci bidimensional i del volum. Realitzaci de produccions on sutilitze la tcnica de la composici. Utilitzaci de lenquadrament en la realitzaci dobres artstiques prpies. Desinhibici en la creaci dobres prpies. Inici en la utilitzaci dun vocabulari especfic . Actitud crtica davant de les diferents obres artstiques. Bloc 3. Escolta Identificaci i representaci corporal de les qualitats de sons de lentorn natural i social ms prxim o motivador. Audici activa i reconeixement duna selecci de peces musicals breus, de distints estils i cultures. Audici de peces vocals i identificaci de veus femenines, masculines i infantils. Reconeixement visual, auditiu i denominaci dalguns instruments musicals de laula o de lentorn de lalumnat. Identificaci de la repetici (AA) i el contrast (AB) en canons i obres musicals senzilles. Curiositat per descobrir sons de lentorn i gaudi amb laudici dobres musicals de distints estils i cultures. Coneixement i observana de les normes de comportament en audicions i altres representacions musicals. Valoraci del silenci com a element indispensable per a lexercici de latenci. Identificaci visual i auditiva dels diferents instruments. Bloc 4. Interpretaci i creaci musical Interpretaci Exploraci dels recursos i les possibilitats sonores de la veu, el cos i els objectes. Interpretaci i memoritzaci de tirallongues i canons a lunson. Inters i respecte per les manifestacions produdes pels altres. Utilitzaci de la veu, la percussi corporal i els instruments com a recursos per a lacompanyament de textos recitats, canons i danses. Lectura de partitures senzilles amb grafies no convencionals.

Introduccin al mundo artstico mediante la observacin y lectura de obras de arte. Autonoma en la observacin, la distincin, la seleccin y la interpretacin de aquello que es percibido. Valoracin esttica del entorno natural y urbano. Tradiciones populares de la Comunitat Valenciana. Bloque 2. Expresin y creacin plstica Experimentacin de las posibilidades expresivas del trazo espontneo y con intencionalidad, de las lneas que delimitan contornos y del espacio que define la forma. Experimentacin de mezclas y manchas de color con diferentes tipos de pintura y sobre soportes diversos. Bsqueda sensorial de texturas naturales y artificiales y de las cualidades y posibilidades de materiales orgnicos e inorgnicos. Elaboracin de dibujos, pinturas, collages, estampaciones, ilustraciones, volmenes, modelado y plegado de formas. Manipulacin y transformacin de objetos para su uso en representaciones teatrales. Composiciones plsticas a travs de fotografas. Disfrute en la manipulacin y exploracin de materiales. Uso progresivo y adecuado de trminos referidos a materiales, instrumentos o aspectos de la composicin artstica. Organizacin progresiva del proceso de elaboracin de forma que se concrete el tema surgido desde la percepcin sensorial, la imaginacin, la fantasa o la realidad, que prevean los recursos necesarios para la realizacin, explorando las posibilidades de materiales e instrumentos y que se muestre confianza en las posibilidades de creacin. Exploracin de recursos digitales para la creacin de obras artsticas. Anlisis de la representacin bidimensional y del volumen. Realizacin de producciones donde se utilice la tcnica de la composicin. Utilizacin del encuadre en la realizacin de obras artsticas propias. Desinhibicin en la creacin de obras propias. Inicio en la utilizacin de un vocabulario especfico. Actitud crtica ante las diferentes obras artsticas. Bloque 3. Escucha Identificacin y representacin corporal de las cualidades de sonidos del entorno natural y social ms prximo o motivador. Audicin activa y reconocimiento de una seleccin de piezas musicales breves, de distintos estilos y culturas. Audicin de piezas vocales e identificacin de voces femeninas, masculinas e infantiles. Reconocimiento visual, auditivo y denominacin de algunos instrumentos musicales del aula o del entorno del alumnado. Identificacin de la repeticin (AA) y el contraste (AB) en canciones y obras musicales sencillas. Curiosidad por descubrir sonidos del entorno y disfrute con la audicin de obras musicales de distintos estilos y culturas. Conocimiento y observancia de las normas de comportamiento en audiciones y otras representaciones musicales. Valoracin del silencio como elemento indispensable para el ejercicio de la atencin. Identificacin visual y auditiva de los diferentes instrumentos. Bloque 4. Interpretacin y creacin musical Interpretacin Exploracin de los recursos y las posibilidades sonoras de la voz, el cuerpo y los objetos. Interpretacin y memorizacin de retahlas y canciones al unsono. Inters y respeto por las manifestaciones producidas por los dems. Utilizacin de la voz, la percusin corporal y los instrumentos como recursos para el acompaamiento de textos recitados, canciones y danzas. Lectura de partituras sencillas con grafas no convencionales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30302

Gaudi amb lexpressi vocal, instrumental i corporal. Interpretaci i producci de melodies senzilles. Prctica de tcniques bsiques del moviment i jocs motors acompanyats de seqncies sonores, canons i peces musicals i interpretaci de danses senzilles. Creaci musical Construcci dinstruments senzills amb objectes ds quotidi. Improvisaci desquemes rtmics i meldics de quatre temps. Selecci de sons vocals, objectes i instruments per a la sonoritzaci de situacions, relats breus i imatges. Confiana en les prpies possibilitats de producci musical. Interpretaci, individual o collectiva, de canons infantils o populars, amb especial atenci a les canons tradicionals de la Comunitat Valenciana. Atenci, inters i participaci en la interpretaci de canons. Creaci i repertori de danses senzilles. Improvisaci de moviments com a resposta a diferents estmuls sonors. Interpretaci de danses i jocs dansats, en especial els de la Comunitat Valenciana. Valoraci de lesttica expressiva del moviment. Criteris davaluaci 1. Descriure qualitats i caracterstiques de materials, objectes i instruments presents en lentorn natural i artificial. 2. Usar termes senzills per a comentar les obres plstiques i musicals observades i escoltades. 3. Identificar i expressar a travs de diferents llenguatges alguns dels elements (timbre, velocitat, intensitat, carcter) duna obra musical. 4. Reproduir esquemes rtmics i meldics amb la veu, el cos i els instruments i patrons de moviment. 5. Seleccionar i combinar sons produts per la veu, el cos, els objectes i els instruments per a sonoritzar relats o imatges. 6. Conixer i interpretar canons, danses i jocs tradicionals de la Comunitat Valenciana. 7. Identificar diferents formes de representaci de lespai. 8. Provar en produccions prpies, les possibilitats que adopten les formes, textures i colors. 9. Realitzar composicions plstiques que representen el mn imaginari, afectiu i social.

Disfrute con la expresin vocal, instrumental y corporal. Interpretacin y produccin de melodas sencillas. Prctica de tcnicas bsicas del movimiento y juegos motores acompaados de secuencias sonoras, canciones y piezas musicales e interpretacin de danzas sencillas. Creacin musical Construccin de instrumentos sencillos con objetos de uso cotidiano. Improvisacin de esquemas rtmicos y meldicos de cuatro tiempos. Seleccin de sonidos vocales, objetos e instrumentos para la sonorizacin de situaciones, relatos breves e imgenes. Confianza en las propias posibilidades de produccin musical. Interpretacin, individual o colectiva, de canciones infantiles o populares, con especial atencin a las canciones tradicionales de la Comunitat Valenciana. Atencin, inters y participacin en la interpretacin de canciones. Creacin y repertorio de danzas sencillas. Improvisacin de movimientos como respuesta a diferentes estmulos sonoros. Interpretacin de danzas y juegos danzados, en especial los de la Comunitat Valenciana. Valoracin de la esttica expresiva del movimiento. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Describir cualidades y caractersticas de materiales, objetos e instrumentos presentes en el entorno natural y artificial. 2. Usar trminos sencillos para comentar las obras plsticas y musicales observadas y escuchadas. 3. Identificar y expresar a travs de diferentes lenguajes algunos de los elementos (timbre, velocidad, intensidad, carcter) de una obra musical. 4. Reproducir esquemas rtmicos y meldicos con la voz, el cuerpo y los instrumentos y patrones de movimiento. 5. Seleccionar y combinar sonidos producidos por la voz, el cuerpo, los objetos y los instrumentos para sonorizar relatos o imgenes. 6. Conocer e interpretar canciones, danzas y juegos tradicionales de la Comunitat Valenciana. 7. Identificar diferentes formas de representacin del espacio. 8. Probar en producciones propias, las posibilidades que adoptan las formas, texturas y colores. 9. Realizar composiciones plsticas que representen el mundo imaginario, afectivo y social.

SEGON CICLE CONTINGUTS Bloc 1. Observaci plstica Classificaci de textures i tonalitats i apreciaci de formes naturals i artificials explorades des de diferents angles i posicions. Establiment dun orde o pauta per a seguir el procediment dobservaci. Observaci dels materials utilitzats en les obres plstiques. Respecte i atenci de lentorn, de les obres que constituxen el patrimoni cultural, de les produccions prpies i de les dels altres. Inters per buscar informaci sobre produccions artstiques i per comentar-les. Interpretaci i valoraci de la informaci que proporcionen les imatges en el context social i comunicaci de les apreciacions obtingudes. Observaci delements de lentorn per a lestudi de les escales i proporcions entre els objectes. Indagaci sobre diferents maneres de representar lespai. Valoraci de la importncia de la comunicaci i de lexpressi plstica en el context de les relacions interpersonals.

SEGUNDO CICLO CONTENIDOS Bloque 1. Observacin plstica Clasificacin de texturas y tonalidades y apreciacin de formas naturales y artificiales exploradas desde diferentes ngulos y posiciones. Establecimiento de un orden o pauta para seguir el procedimiento de observacin. Observacin de los materiales empleados en las obras plsticas. Respeto y cuidado del entorno, de las obras que constituyen el patrimonio cultural, de las producciones propias y de las de los dems. Inters por buscar informacin sobre producciones artsticas y por comentarlas. Interpretacin y valoracin de la informacin que proporcionan las imgenes en el contexto social y comunicacin de las apreciaciones obtenidas. Observacin de elementos del entorno para el estudio de las escalas y proporciones entre los objetos. Indagacin sobre diferentes maneras de representar el espacio. Valoracin de la importancia de la comunicacin y de la expresin plstica en el contexto de las relaciones interpersonales.

Num. 5562 / 24.07.2007

30303

Bloc 2. Expressi i creaci plstica Experimentaci amb lnies diverses i formes en diferents posicions. Representaci de repertoris formals senzills. Busca de les possibilitats del color en contrastos, variacions i combinacions, mesclant diverses classes de pintura i apreciant els resultats sobre diferents suports. Indagaci sobre les qualitats dels materials, tractaments no convencionals destos i s que pot fer-se de les textures en la representaci. Elaboraci dimatges usant taques cromtiques, tonalitats i gammes en cmics, historietes, cartells, murals, mosaics, tapissos i impressions. Construcci de mbils, estructures, maquetes, joguets, volums exempts o en relleu. Construcci de decorats i mscares i elaboraci de maquillatges per a la representaci teatral. Realitzaci de fotografies: enfocament i plans. Aplicaci, en produccions prpies, daspectes observats en obres artstiques. Valoraci del coneixement de diferents codis artstics com a mitjans dexpressi de sentiments i idees. Inters per ajustar el procs de creaci o en grup a les intencions previstes. Seleccionar apropiadament els materials segons les seues possibilitats plstiques, usar responsablement instruments, materials i espais, assumint les tasques i respectant les normes que, si s el cas, el grup establisca. Utilitzaci de recursos digitals per a lelaboraci de produccions artstiques. Iniciaci a la composici abstracta. Manipulaci dels colors primaris per a crear-ne altres diferents. Selecci i utilitzaci de diverses mescles de colors. Bloc 3. Escolta Discriminaci auditiva, denominaci i representaci grfica de les qualitats dels sons. Audici activa duna selecci de peces musicals de distints estils i cultures, del passat i del present, i reconeixement dalguns trets caracterstics. Audici dobres vocals i identificaci de distintes agrupacions (solista, duo, trio, cor). Reconeixement visual i auditiu i denominaci dalguns instruments de lorquestra i del folklore, de la msica popular urbana i de la daltres cultures. Classificaci dels instruments musicals per famlies (corda, vent fusta, vent metall i percussi). Identificaci de frases musicals i de parts que es repetixen, contrasten i retornen (forma ternria i rond). Comentari i valoraci de concerts i representacions musicals. Inters pel descobriment dobres musicals de distintes caracterstiques. Actitud atenta i silenciosa i respecte a les normes de comportament durant laudici musical. Bloc 4. Interpretaci i creaci musical Interpretaci Prctica de jocs per al desenrotllament de la tcnica vocal i instrumental. Sensacions vibratries segons els diferents sons emesos. Exploraci de les possibilitats sonores i expressives de la veu, el cos, els objectes i els instruments. Seguiment dhbits i normes per a cuidar la veu, el cos i els instruments. Interpretaci i memoritzaci de canons a lunson, cnons i peces instrumentals senzilles. Coordinaci i sincronitzaci individual i collectiva en la interpretaci vocal i/o instrumental: simultanetat, successi i alternana. Interpretaci dacompanyaments per a peces musicals gravades.

Bloque 2. Expresin y creacin plstica Experimentacin con lneas diversas y formas en diferentes posiciones. Representacin de repertorios formales sencillos. Bsqueda de las posibilidades del color en contrastes, variaciones y combinaciones, mezclando diversas clases de pintura y apreciando los resultados sobre diferentes soportes. Indagacin sobre las cualidades de los materiales, tratamientos no convencionales de los mismos y uso que puede hacerse de las texturas en la representacin. Elaboracin de imgenes usando manchas cromticas, tonalidades y gamas en cmics, historietas, carteles, murales, mosaicos, tapices e impresiones. Construccin de mviles, estructuras, maquetas, juguetes, volmenes exentos o en relieve. Construccin de decorados y mscaras y elaboracin de maquillajes para la representacin teatral. Realizacin de fotografas: enfoque y planos. Aplicacin, en producciones propias, de aspectos observados en obras artsticas. Valoracin del conocimiento de diferentes cdigos artsticos como medios de expresin de sentimientos e ideas. Inters por ajustar el proceso de creacin o en grupo a las intenciones previstas. Seleccionar apropiadamente los materiales segn sus posibilidades plsticas, usar responsablemente instrumentos, materiales y espacios, asumiendo las tareas y respetando las normas que, en su caso, el grupo establezca. Utilizacin de recursos digitales para la elaboracin de producciones artsticas. Iniciacin a la composicin abstracta. Manipulacin de los colores primarios para crear otros diferentes. Seleccin y utilizacin de diversas mezclas de colores. Bloque 3. Escucha Discriminacin auditiva, denominacin y representacin grfica de las cualidades de los sonidos. Audicin activa de una seleccin de piezas musicales de distintos estilos y culturas, del pasado y del presente, y reconocimiento de algunos rasgos caractersticos. Audicin de obras vocales e identificacin de distintas agrupaciones (solista, do, tro, coro). Reconocimiento visual y auditivo y denominacin de algunos instrumentos de la orquesta y del folclore, de la msica popular urbana y de la de otras culturas. Clasificacin de los instrumentos musicales por familias (cuerda, viento madera, viento metal y percusin). Identificacin de frases musicales y de partes que se repiten, contrastan y retornan (forma ternaria y rond). Comentario y valoracin de conciertos y representaciones musicales. Inters por el descubrimiento de obras musicales de distintas caractersticas. Actitud atenta y silenciosa y respeto a las normas de comportamiento durante la audicin musical. Bloque 4. Interpretacin y creacin musical Interpretacin Prctica de juegos para el desarrollo de la tcnica vocal e instrumental. Sensaciones vibratorias segn los diferentes sonidos emitidos. Exploracin de las posibilidades sonoras y expresivas de la voz, el cuerpo, los objetos y los instrumentos. Seguimiento de hbitos y normas para cuidar la voz, el cuerpo y los instrumentos. Interpretacin y memorizacin de canciones al unsono, cnones y piezas instrumentales sencillas. Coordinacin y sincronizacin individual y colectiva en la interpretacin vocal y/o instrumental: simultaneidad, sucesin y alternancia. Interpretacin de acompaamientos para piezas musicales grabadas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30304

Memoritzaci i interpretaci dun repertori de danses i seqncies de moviments fixats i inventats. Lectura i interpretaci de canons i peces instrumentals senzilles amb distints tipus de grafies. Inters i responsabilitat en les activitats dinterpretaci i respecte a les normes. El sentit musical a travs del control corporal. Interpretaci en grup de canons infantils tradicionals de la Comunitat Valenciana. Interpretaci de danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. Creaci musical Improvisaci desquemes rtmics i meldics sobre bases musicals interpretades pel docent o gravades. Creaci dacompanyaments per a canons i peces instrumentals per mitj de ls dostinati rtmics i meldics, bordons i efectes de so. Creaci de peces musicals a partir de la combinaci delements donats. Invenci de coreografies per a canons i peces musicals breus. Construcci dinstruments originals i semblants a altres existents. Inters per ajustar el procs de creaci musical a les intencions inicialment previstes. Gravaci en laula com a recurs creatiu: puzles i collages sonors. Utilitzaci de la dansa com a mitj dexpressi de diferents sentiments i emocions. Msica tradicional de la Comunitat Valenciana. CRITERIS DAVALUACI 1. Descriure les caracterstiques delements presents en lentorn i les sensacions que les obres artstiques provoquen. 2. Usar adequadament alguns dels termes propis del llenguatge plstic i musical en contextos precisos, intercanvis comunicatius, descripci de processos i argumentacions. 3. Utilitzar distints recursos plstics i grfics durant laudici duna pea musical. 4. Memoritzar i interpretar un repertori bsic de canons, peces instrumentals i danses. 5. Explorar, seleccionar, combinar i organitzar idees musicals dins destructures musicals senzilles. 6. Interpretar el contingut dimatges i representacions de lespai presents en lentorn. 7. Utilitzar instruments, tcniques i materials adequats al producte artstic que es pretn. 8. Classificar textures, formes i colors atenent a criteris de similitud o diferncia. 9. Participar en lexecuci de danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. 10. Conixer i identificar produccions musicals de la Comunitat Valenciana, a travs de concerts i audicions prviament treballades. TERCER CICLE CONTINGUTS Bloc 1. Observaci plstica Indagaci sobre les possibilitats plstiques i expressives delements naturals i de les estructures geomtriques. Elaboraci i seguiment de protocols de forma oral i escrita per a lobservaci daspectes, qualitats i caracterstiques notries i subtils delements naturals i artificials. Exploraci de les caracterstiques, elements, tcniques i materials que les obres artstiques oferixen i suggerixen per a la recreaci destes i creaci dobres noves. Documentaci, registre i valoraci de formes artstiques i artesanals representatives de lexpressi cultural de les societats.

Memorizacin e interpretacin de un repertorio de danzas y secuencias de movimientos fijados e inventados. Lectura e interpretacin de canciones y piezas instrumentales sencillas con distintos tipos de grafas. Inters y responsabilidad en las actividades de interpretacin y respeto a las normas. El sentido musical a travs del control corporal. Interpretacin en grupo de canciones infantiles tradicionales de la Comunitat Valenciana. Interpretacin de danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana. Creacin musical Improvisacin de esquemas rtmicos y meldicos sobre bases musicales interpretadas por el docente o grabadas. Creacin de acompaamientos para canciones y piezas instrumentales mediante el uso de ostinati rtmicos y meldicos, bordones y efectos sonoros. Creacin de piezas musicales a partir de la combinacin de elementos dados. Invencin de coreografas para canciones y piezas musicales breves. Construccin de instrumentos originales y similares a otros existentes. Inters por ajustar el proceso de creacin musical a las intenciones inicialmente previstas. Grabacin en el aula como recurso creativo: puzzles y collages sonoros. Utilizacin de la danza como medio de expresin de diferentes sentimientos y emociones. Msica tradicional de la Comunitat Valenciana. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Describir las caractersticas de elementos presentes en el entorno y las sensaciones que las obras artsticas provocan. 2. Usar adecuadamente algunos de los trminos propios del lenguaje plstico y musical en contextos precisos, intercambios comunicativos, descripcin de procesos y argumentaciones. 3. Utilizar distintos recursos plsticos y grficos durante la audicin de una pieza musical. 4. Memorizar e interpretar un repertorio bsico de canciones, piezas instrumentales y danzas. 5. Explorar, seleccionar, combinar y organizar ideas musicales dentro de estructuras musicales sencillas. 6. Interpretar el contenido de imgenes y representaciones del espacio presentes en el entorno. 7. Utilizar instrumentos tcnicas y materiales adecuados al producto artstico que se pretende. 8. Clasificar texturas, formas y colores atendiendo a criterios de similitud o diferencia. 9. Participar en la ejecucin de danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana. 10. Conocer e identificar producciones musicales de la Comunitat Valenciana, a travs de conciertos y audiciones previamente trabajadas. TERCER CICLO CONTENIDOS Bloque 1. Observacin plstica Indagacin sobre las posibilidades plsticas y expresivas de elementos naturales y de las estructuras geomtricas. Elaboracin y seguimiento de protocolos de forma oral y escrita para la observacin de aspectos, cualidades y caractersticas notorias y sutiles de elementos naturales y artificiales. Exploracin de las caractersticas, elementos, tcnicas y materiales que las obras artsticas ofrecen y sugieren para la recreacin de las mismas y creacin de obras nuevas. Documentacin, registro y valoracin de formas artsticas y artesanales representativas de la expresin cultural de las sociedades.

Num. 5562 / 24.07.2007

30305

Valoraci i apreciaci de lobra artstica com a instrument de comunicaci personal i de transmissi de valors culturals. Anlisi i valoraci de la intenci comunicativa de les imatges en els mitjans i tecnologies de la informaci i comunicaci. Anlisi de les formes de representaci de volums en el pla segons el punt de vista o la situaci en lespai. Comparaci entre les formes que la representaci de lespai adopta en diferents rees o mbits. Bloc 2. Expressi i creaci plstica Experimentaci de formes obertes i tancades i de lnies segons la seua forma, direcci i situaci espacial. Representaci de repertoris formals complexos. Aplicaci de colors complementaris, oposats i tonalitats de forma intencionada. Exploraci i investigaci dels canvis que experimenten els volums i espais per la incidncia de la llum: ombres xineses, teatre negre. Manipulaci de materials per a concretar la seua adequaci al contingut i inters per aplicar a les representacions plstiques les troballes obtingudes. s de textures per a caracteritzar objectes i imatges. Elaboraci dobres a travs de tcniques mixtes. Construcci destructures i transformaci despais per mitj de nocions mtriques i de perspectiva visual. Representaci directa de la realitat. Creaci dambients per a la representaci teatral. s de les tecnologies de la informaci i comunicaci per al tractament dimatges, disseny i animaci, i per a la difusi dels treballs elaborats. Composici de peces i recreaci daspectes dobres artstiques analitzades. Preparaci de documents propis de la comunicaci artstica com a cartells, guies o programes de m. Disposici a loriginalitat, espontanetat, plasmaci didees, sentiments i vivncies de forma personal i autnoma en la creaci duna obra artstica. Constncia i exigncia progressiva en el procs de realitzaci en aplicar estratgies creatives en la composici, assumir responsabilitats en el treball cooperatiu i establir moments de revisi, respectant les aportacions dels altres i resolent les discrepncies amb arguments. Iniciaci al disseny i al missatge publicitari: dibuix dideaci. Bloc 3. Escolta Audici activa i comentari de msiques de distints estils i cultures, del passat i del present, usades en diferents contextos com a gravacions, concerts, publicitat, videoclips o dibuixos animats. Reconeixement i classificaci dinstruments acstics i electrnics, de diferents registres de la veu adulta (soprano, contralt, tenor i baix) i dalgunes de les agrupacions vocals i instrumentals ms comunes en laudici de peces musicals. Identificaci de formes amb repeticions iguals i temes amb variacions. Gravaci i comentari de la msica interpretada en laula. Busca dinformaci, en suport paper i digital, sobre instruments, compositors i compositores, intrprets i esdeveniments musicals. Valoraci i inters per la msica de diferents poques i cultures. Identificaci dagressions acstiques i contribuci activa a la seua disminuci i al benestar personal i collectiu. Comentari i valoraci de concerts i representacions musicals. Bloc 4. Interpretaci i creaci musical Interpretaci Prctica dexercicis per al desenrotllament de la tcnica vocal i instrumental.

Valoracin y apreciacin de la obra artstica como instrumento de comunicacin personal y de transmisin de valores culturales. Anlisis y valoracin de la intencin comunicativa de las imgenes en los medios y tecnologas de la informacin y comunicacin. Anlisis de las formas de representacin de volmenes en el plano segn el punto de vista o la situacin en el espacio. Comparacin entre las formas que la representacin del espacio adopta en diferentes reas o mbitos. Bloque 2. Expresin y creacin plstica Experimentacin de formas abiertas y cerradas y de lneas segn su forma, direccin y situacin espacial. Representacin de repertorios formales complejos. Aplicacin de colores complementarios, opuestos y tonalidades de forma intencionada. Exploracin e investigacin de los cambios que experimentan los volmenes y espacios por la incidencia de la luz: sombras chinas, teatro negro. Manipulacin de materiales para concretar su adecuacin al contenido e inters por aplicar a las representaciones plsticas los hallazgos obtenidos. Uso de texturas para caracterizar objetos e imgenes. Elaboracin de obras a travs de tcnicas mixtas. Construccin de estructuras y transformacin de espacios por medio de nociones mtricas y de perspectiva visual. Representacin directa de la realidad. Creacin de ambientes para la representacin teatral. Empleo de las tecnologas de la informacin y comunicacin para el tratamiento de imgenes, diseo y animacin, y para la difusin de los trabajos elaborados. Composicin de piezas y recreacin de aspectos de obras artsticas analizadas. Preparacin de documentos propios de la comunicacin artstica como carteles, guas o programas de mano. Disposicin a la originalidad, espontaneidad, plasmacin de ideas, sentimientos y vivencias de forma personal y autnoma en la creacin de una obra artstica. Constancia y exigencia progresiva en el proceso de realizacin al aplicar estrategias creativas en la composicin, asumir responsabilidades en el trabajo cooperativo y establecer momentos de revisin, respetando las aportaciones de los dems y resolviendo las discrepancias con argumentos. Iniciacin al diseo y al mensaje publicitario: dibujo de ideacin. Bloque 3. Escucha Audicin activa y comentario de msicas de distintos estilos y culturas, del pasado y del presente, usadas en diferentes contextos como grabaciones, conciertos, publicidad, videoclips o dibujos animados. Reconocimiento y clasificacin de instrumentos acsticos y electrnicos, de diferentes registros de la voz adulta (soprano, contralto, tenor y bajo) y de algunas de las agrupaciones vocales e instrumentales ms comunes en la audicin de piezas musicales. Identificacin de formas con repeticiones iguales y temas con variaciones. Grabacin y comentario de la msica interpretada en el aula. Bsqueda de informacin, en soporte papel y digital, sobre instrumentos, compositores y compositoras, intrpretes y eventos musicales. Valoracin e inters por la msica de diferentes pocas y culturas. Identificacin de agresiones acsticas y contribucin activa a su disminucin y al bienestar personal y colectivo. Comentario y valoracin de conciertos y representaciones musicales. Bloque 4. Interpretacin y creacin musical Interpretacin Prctica de ejercicios para el desarrollo de la tcnica vocal e instrumental.

Num. 5562 / 24.07.2007

30306

Exploraci de les possibilitats sonores i expressives de diferents instruments i dispositius electrnics al servici de la interpretaci musical. Interpretaci de peces vocals i instrumentals de diferents poques i cultures per a distints agrupaments (solista, duo, xicotet i gran grup) i en distints escenaris. Interpretaci de peces vocals o instrumentals sobre acompanyaments gravats. Realitzaci de moviments fixats o inventats utilitzant diferents tipus destmuls: visuals, verbals, sonors i musicals. Lectura i interpretaci de canons i peces instrumentals en grau creixent de dificultat. Aproximaci a la histria de la msica. Msiques de les cultures mediterrnies. Assumpci de responsabilitats en la interpretaci en grup i respecte a les aportacions dels altres i a la persona que assumisca la direcci. Interpretaci de danses de distints estils, amb especial atenci a les de la Comunitat Valenciana (tradicionals, didctiques i histriques) i de coreografies en grup. Creaci musical Utilitzaci dinstruccions per a la construcci dinstruments. Improvisaci vocal, instrumental i corporal en resposta a estmuls musicals i extramusicals. Creaci dintroduccions, interludis i codes i dacompanyaments per a canons i peces instrumentals. Utilitzaci de mitjans audiovisuals i recursos informtics per a la creaci de peces musicals i per a la sonoritzaci dimatges i de representacions dramtiques, a partir de la combinaci de patrons rtmics i meldics. Creaci dobres musicals sobre situacions i paisatges sonors. Sons ambientals. Utilitzaci de diferents grafies (convencionals i no convencionals) per a registrar i conservar la msica inventada. Actitud de constncia i de progressiva exigncia en la realitzaci de produccions musicals. Prctica dexercicis per al desenrotllament de la tcnica vocal i instrumental. Aportacions de la msica tnica a la veu. Indagaci sobre les possibilitats plstiques i expressives delements naturals i de les estructures geomtriques. Elaboraci i seguiment de protocols de forma oral i escrita per a lobservaci daspectes, qualitats i caracterstiques notries i subtils delements naturals i artificials. Exploraci de les caracterstiques, elements, tcniques i materials que les obres artstiques oferixen i suggerixen per a la recreaci de destes i creaci dobres noves. Documentaci, registre i valoraci de formes artstiques i artesanals, representatives de lexpressi cultural de les societats. Valoraci i apreciaci de lartstic com a instrument de comunicaci personal i de transmissi de valors culturals. Anlisi i valoraci de la intenci comunicativa de les imatges en els mitjans i tecnologies de la informaci i comunicaci. Anlisi de les formes de representaci de volums en el pla segons el punt de vista o la situaci en lespai. Comparaci entre les formes que la representaci de lespai adopta en diferents rees o mbits. Muntatges de coreografies com a interioritzaci de la forma de la msica. Aproximaci histrica a la dansa. Invenci de coreografies per a canons i peces musicals de diferents estils. CRITERIS DAVALUACI 1. Buscar, seleccionar i organitzar informacions sobre manifestacions artstiques del patrimoni cultural propi i daltres cultures, esdeveniments, creadors i professionals relacionats amb les arts plstiques i la msica. 2. Formular opinions sobre les manifestacions artstiques a qu saccedix demostrant el coneixement que es t destes i una inclinaci personal per a satisfer el gaudi i omplir el temps doci.

Exploracin de las posibilidades sonoras y expresivas de diferentes instrumentos y dispositivos electrnicos al servicio de la interpretacin musical. Interpretacin de piezas vocales e instrumentales de diferentes pocas y culturas para distintos agrupamientos (solista, do, pequeo y gran grupo) y en distintos escenarios. Interpretacin de piezas vocales o instrumentales sobre acompaamientos grabados. Realizacin de movimientos fijados o inventados utilizando diferentes tipos de estmulos: visuales, verbales, sonoros y musicales. Lectura e interpretacin de canciones y piezas instrumentales en grado creciente de dificultad. Aproximacin a la historia de la msica. Msicas de las culturas mediterrneas. Asuncin de responsabilidades en la interpretacin en grupo y respeto a las aportaciones de los dems y a la persona que asuma la direccin. Interpretacin de danzas de distintos estilos, con especial atencin a las de la Comunitat Valenciana (tradicionales, didcticas e histricas) y de coreografas en grupo. Creacin musical Utilizacin de instrucciones para la construccin de instrumentos. Improvisacin vocal, instrumental y corporal en respuesta a estmulos musicales y extramusicales. Creacin de introducciones, interludios y codas y de acompaamientos para canciones y piezas instrumentales. Utilizacin de medios audiovisuales y recursos informticos para la creacin de piezas musicales y para la sonorizacin de imgenes y de representaciones dramticas, a partir de la combinacin de patrones rtmicos y meldicos. Creacin de obras musicales sobre situaciones y paisajes sonoros. Sonidos ambientales. Utilizacin de diferentes grafas (convencionales y no convencionales) para registrar y conservar la msica inventada. Actitud de constancia y de progresiva exigencia en la realizacin de producciones musicales. Prctica de ejercicios para el desarrollo de la tcnica vocal e instrumental. Aportaciones de la msica tnica a la voz. Indagacin sobre las posibilidades plsticas y expresivas de elementos naturales y de las estructuras geomtricas. Elaboracin y seguimiento de protocolos de forma oral y escrita para la observacin de aspectos, cualidades y caractersticas notorias y sutiles de elementos naturales y artificiales. Exploracin de las caractersticas, elementos, tcnicas y materiales que las obras artsticas ofrecen y sugieren para la recreacin de las mismas y creacin de obras nuevas. Documentacin, registro y valoracin de formas artsticas y artesanales, representativas de la expresin cultural de las sociedades. Valoracin y apreciacin de lo artstico como instrumento de comunicacin personal y de transmisin de valores culturales. Anlisis y valoracin de la intencin comunicativa de las imgenes en los medios y tecnologas de la informacin y comunicacin. Anlisis de las formas de representacin de volmenes en el plano segn el punto de vista o la situacin en el espacio. Comparacin entre las formas que la representacin del espacio adopta en diferentes reas o mbitos. Montajes de coreografas como interiorizacin de la forma de la msica. Aproximacin histrica a la danza. Invencin de coreografas para canciones y piezas musicales de diferentes estilos. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Buscar, seleccionar y organizar informaciones sobre manifestaciones artsticas del patrimonio cultural propio y de otras culturas, acontecimientos, creadores y profesionales relacionados con las artes plsticas y la msica. 2. Formular opiniones acerca de las manifestaciones artsticas a las que se accede demostrando el conocimiento que se tiene de las mismas y una inclinacin personal para satisfacer el disfrute y llenar el tiempo de ocio.

Num. 5562 / 24.07.2007

30307

3. Reconixer msiques del medi social i cultural propi i daltres poques i cultures. 4. Ajustar la prpia acci a la dels altres membres del grup en la interpretaci de peces musicals i de danses a dos o ms parts. 5. Registrar la msica creada utilitzant distints tipus de grafies. 6. Realitzar representacions plstiques de forma cooperativa que impliquen organitzaci espacial, s de materials diversos i aplicaci de diferents tcniques. 7. Comprovar les possibilitats de materials, textures, formes i colors aplicats sobre diferents suports. 8. Representar de forma personal idees, accions i situacions, valent-se dels recursos que el llenguatge plstic i visual proporciona. 9. Utilitzar de manera adequada distintes tecnologies de la informaci i la comunicaci per a la creaci de produccions plstiques i musicals senzilles. 10. Participar en lexecuci de danses de distints estils, amb especial referncia a les de la Comunitat Valenciana. 11. Conixer i identificar produccions musicals mediterrnies, a travs de concerts i audicions prviament treballats. EDUCACI FSICA La societat actual planteja la necessitat dincorporar a leducaci aquells coneixements, destreses i capacitats relacionades amb el cos i la seua activitat motriu que contribuxen al desenrotllament integral de la persona i a la millora de la seua qualitat de vida. Hi ha una demanda social deducaci en latenci del cos i de la salut, en la millora de la imatge corporal i la forma fsica, aix com en la utilitzaci constructiva de loci per mitj dactivitats recreatives i esportives. La nostra societat est conscienciada que la nostra corporetat s una font daprenentatge, de benestar, de salut, de plaer, descampament i que, per aix, s necessari donar-li una deguda atenci en leducaci. Esta rea, que t en el cos i en la motricitat humana els elements essencials de la seua acci educativa, sorienta, en primer lloc, a desenrotllar les capacitats vinculades a lactivitat motriu i a ladquisici delements de cultura corporal que contribusquen al desenrotllament personal i a una millor qualitat de vida. No obstant aix, el currculum de lrea va ms enll de ladquisici i el perfeccionament de les conductes motrius. Lrea dEducaci fsica es mostra sensible als accelerats canvis experimentats per la societat i pretn respondre, a travs de les seues intencions educatives, a aquelles necessitats, individuals i collectives, que condusquen al benestar personal i a promoure una vida saludable. Lensenyana de lEducaci fsica en estes edats ha de fomentar especialment ladquisici de capacitats que permeten reflexionar sobre el sentit i els efectes de lactivitat fsica i, al mateix temps, assumir actituds i valors adequats amb referncia a la gesti del cos i a la conducta motriu. Actualment se sap que lestrs s un dels desencadenants de molts problemes sanitaris i que lactivitat fsica s un dels millors mtodes per a previndrel. s important que lalumnat entenga este fet i integre en la seua vida la prctica de lactivitat fsica com a mtode per a restablir lequilibri fsic i psquic. En este sentit, lrea sorienta a crear hbits de prctica saludable, regular i continuada al llarg de la vida, aix com a sentir-se b amb el propi cos, la qual cosa constitux una valuosa ajuda per a millorar lautoestima. Daltra banda, incloure el vessant ldic i dexperimentaci de noves possibilitats motrius pot contribuir a establir les bases duna adequada educaci per a loci. Les relacions interpersonals que es generen al voltant de lactivitat fsica permeten incidir en lassumpci de valors com ara el respecte, lacceptaci o la cooperaci, transferibles al quefer quotidi, amb la voluntat dencaminar lalumnat a establir relacions constructives amb les altres persones. El joc i les activitats fisicoesportives sn tils com a ferramenta dintegraci social i de reeducaci de problemtiques socials greus. De la mateixa manera, les possibilitats expressives del cos i de lactivitat motriu potencien la creativitat i ls de llenguatges corporals per a transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.

3. Reconocer msicas del medio social y cultural propio y de otras pocas y culturas. 4. Ajustar la propia accin a la de los otros miembros del grupo en la interpretacin de piezas musicales y de danzas a dos o ms partes. 5. Registrar la msica creada utilizando distintos tipos de grafas. 6. Realizar representaciones plsticas de forma cooperativa que impliquen organizacin espacial, uso de materiales diversos y aplicacin de diferentes tcnicas. 7. Comprobar las posibilidades de materiales, texturas, formas y colores aplicados sobre diferentes soportes. 8. Representar de forma personal ideas, acciones y situaciones, valindose de los recursos que el lenguaje plstico y visual proporciona. 9. Utilizar de manera adecuada distintas tecnologas de la informacin y la comunicacin para la creacin de producciones plsticas y musicales sencillas. 10. Participar en la ejecucin de danzas de distintos estilos, con especial referencia a las de la Comunitat Valenciana. 11. Conocer e identificar producciones musicales mediterrneas, a travs de conciertos y audiciones previamente trabajados. EDUCACIN FSICA La sociedad actual plantea la necesidad de incorporar a la educacin aquellos conocimientos, destrezas y capacidades relacionadas con el cuerpo y su actividad motriz que contribuyen al desarrollo integral de la persona y a la mejora de su calidad de vida. Existe una demanda social de educacin en el cuidado del cuerpo y de la salud, en la mejora de la imagen corporal y la forma fsica, as como en la utilizacin constructiva del ocio mediante actividades recreativas y deportivas. Nuestra sociedad est concienciada de que nuestra corporeidad es una fuente de aprendizaje, de bienestar, de salud, de placer, de esparcimiento y que, por ello, es preciso darle una debida atencin en la educacin. Esta rea, que tiene en el cuerpo y en la motricidad humana los elementos esenciales de su accin educativa, se orienta, en primer lugar, a desarrollar las capacidades vinculadas a la actividad motriz y a la adquisicin de elementos de cultura corporal que contribuyan al desarrollo personal y a una mejor calidad de vida. No obstante, el currculo del rea va ms all de la adquisicin y el perfeccionamiento de las conductas motrices. El rea de Educacin fsica se muestra sensible a los acelerados cambios experimentados por la sociedad y pretende responder, a travs de sus intenciones educativas, a aquellas necesidades, individuales y colectivas, que conduzcan al bienestar personal y a promover una vida saludable. La enseanza de la Educacin fsica en estas edades debe fomentar especialmente la adquisicin de capacidades que permitan reflexionar sobre el sentido y los efectos de la actividad fsica y, a la vez, asumir actitudes y valores adecuados con referencia a la gestin del cuerpo y a la conducta motriz. Actualmente se sabe que el estrs es uno de los desencadenantes de muchos problemas sanitarios y que la actividad fsica es uno de los mejores mtodos para prevenirlo. Es importante que el alumnado entienda este hecho e integre en su vida la prctica de la actividad fsica como mtodo para restablecer el equilibrio fsico y psquico. En este sentido, el rea se orienta a crear hbitos de prctica saludable, regular y continuada a lo largo de la vida, as como a sentirse bien con el propio cuerpo, lo que constituye una valiosa ayuda para mejorar la autoestima. Por otra parte, incluir la vertiente ldica y de experimentacin de nuevas posibilidades motrices puede contribuir a establecer las bases de una adecuada educacin para el ocio. Las relaciones interpersonales que se generan alrededor de la actividad fsica permiten incidir en la asuncin de valores como el respeto, la aceptacin o la cooperacin, transferibles al quehacer cotidiano, con la voluntad de encaminar al alumnado a establecer relaciones constructivas con las dems personas. El juego y las actividades fsico-deportivas son tiles como herramienta de integracin social y de reeducacin de problemticas sociales graves. De la misma manera, las posibilidades expresivas del cuerpo y de la actividad motriz potencian la creatividad y el uso de lenguajes corporales para transmitir sentimientos y emociones que humanizan el contacto personal.

Num. 5562 / 24.07.2007

30308

De la gran varietat de formes culturals en qu ha derivat la motricitat: activitats expressives, jocs, balls tradicionals, etc., lesport s una de les ms acceptades i difoses en el nostre entorn social. La complexitat del fenomen esportiu exigix en el currculum una selecci daquells aspectes que motiven i contribusquen a la formaci de lalumnat, tant des de la perspectiva de lespectador com des de la dels que els practiquen. La prctica esportiva, tal com sentn socialment, correspon a plantejaments competitius, selectius, restrictius, que no sempre sn compatibles amb la intenci educativa del currculum. Per a poder compatibilitzar-la s necessari donar-li un carcter obert per a tots, desvinculat de diferncies de gnere, nivell dhabilitat i daltres factors de discriminaci, i entendre que s un mitj per a adquirir uns valors diferents dels que se li atribuxen. Tamb s necessari relativitzar els resultats obtinguts: marcadors, puntuacions, etc., de manera que constitusquen un factor de motivaci i no una finalitat en si mateixos. Per tot aix, a ms de considerar les millores que lactivitat fsica i esportiva aporta en altres aspectes, sha datendre especialment a esta faceta social que afecta aspectes tan transcendentals com ara la capacitat de cooperaci, de treball en equip, de responsabilitat, de respecte als adversaris, dacceptaci de normes, etc. Cal ressaltar la importncia de ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a lestabliment de relacions amb alumnat daltres centres docents, sobretot, en lmbit de lescola rural. Finalment, lrea dEducaci fsica, especialment a travs del joc, ha de complir una funci integradora i inclusiva de la diversitat de lalumnat. Lestructuraci dels continguts reflectix cada un dels eixos que donen sentit a lEducaci fsica en lEducaci Primria: el desenrotllament de les capacitats cognitives, fsiques, emocionals i relacionals vinculades a la motricitat; ladquisici de formes socials i culturals de la motricitat; i leducaci en valors i leducaci per a la salut. Des deste plantejament, lrea sha estructurat en cinc blocs. El desenrotllament de les capacitats vinculades a la motricitat, saborda prioritriament en els tres primers. Els blocs tercer i quint es relacionen ms directament amb ladquisici de formes culturals de la motricitat, mentres que leducaci per a la salut i leducaci en valors tenen gran afinitat amb els blocs quart i quint, respectivament. El bloc 1, El cos imatge i percepci, correspon als continguts que permeten el desenrotllament de les capacitats perceptiu-motrius. Est especialment dirigit a adquirir un coneixement i un control del propi cos que resulta determinant tant per al desenrotllament de la prpia imatge corporal com per a ladquisici de posteriors aprenentatges motors. El bloc 2, Habilitats motrius, reunix aquells continguts que permeten lalumnat moures amb eficcia. Es veuran implicades per tant adquisicions relatives al domini i control motor. Destaquen els continguts que faciliten la presa de decisions per a ladaptaci del moviment a noves situacions. En el bloc 3, Activitats fsiques artisticoexpressives, es troben incorporats els continguts dirigits a fomentar lexpressivitat a travs del cos i el moviment. La comunicaci per mitj del llenguatge corporal sha tingut tamb en compte ac. El bloc 4, Activitat fsica i salut, est constitut per aquells coneixements necessaris perqu lactivitat fsica resulte saludable. A ms, sincorporen continguts per a ladquisici dhbits dactivitat fsica al llarg de la vida, com a font de benestar. La inclusi dun bloc que reunix els continguts relatius a la salut corporal des de la perspectiva de lactivitat fsica pretn emfatitzar la necessria adquisici duns aprenentatges que bviament sinclouen transversalment en tots els blocs. Finalment, el bloc 5, Jocs i esports, presenta continguts relatius al joc i a les activitats esportives, entesos com a manifestacions culturals de la motricitat humana. Independentment que el joc puga utilitzar-se com a estratgia metodolgica, tamb es fa necessria la seua consideraci com a contingut pel seu valor antropolgic i cultural. Daltra

De la gran variedad de formas culturales en las que ha derivado la motricidad: actividades expresivas, juegos, bailes tradicionales, etc., el deporte es una de las ms aceptadas y difundidas en nuestro entorno social. La complejidad del fenmeno deportivo exige en el currculo una seleccin de aquellos aspectos que motiven y contribuyan a la formacin del alumnado, tanto desde la perspectiva del espectador como desde la de quienes los practican. La prctica deportiva, tal como se entiende socialmente, corresponde a planteamientos competitivos, selectivos, restrictivos, que no siempre son compatibles con la intencin educativa del currculo. Para poder compatibilizarlo es necesario darle un carcter abierto para todos, desvinculado de diferencias de gnero, nivel de habilidad y de otros factores de discriminacin, y entender que es un medio para adquirir unos valores diferentes a los que se le atribuyen. Tambin es necesario relativizar los resultados obtenidos: marcadores, puntuaciones, etc., de forma que constituyan un factor de motivacin y no una finalidad en s mismos. Por todo ello, adems de considerar las mejoras que la actividad fsica y deportiva aporta en otros aspectos, se ha de atender especialmente a esta faceta social que afecta aspectos tan transcendentales como la capacidad de cooperacin, de trabajo en equipo, de responsabilidad, de respecto a los adversarios, de aceptacin de normas, etc. Cabe resaltar la importancia del uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para el establecimiento de relaciones con alumnado de otros centros docentes, sobre todo, en el mbito de la Escuela Rural. Por ltimo, el rea de Educacin fsica, especialmente a travs del juego, debe cumplir una funcin integradora e inclusiva de la diversidad del alumnado. La estructuracin de los contenidos refleja cada uno de los ejes que dan sentido a la Educacin fsica en la Educacin Primaria: el desarrollo de las capacidades cognitivas, fsicas, emocionales y relacionales vinculadas a la motricidad; la adquisicin de formas sociales y culturales de la motricidad; y la educacin en valores y la educacin para la salud. Desde este planteamiento, el rea se ha estructurado en cinco bloques. El desarrollo de las capacidades vinculadas a la motricidad, se aborda prioritariamente en los tres primeros. Los bloques tercero y quinto se relacionan ms directamente con la adquisicin de formas culturales de la motricidad, mientras que la educacin para la salud y la educacin en valores tienen gran afinidad con los bloques cuarto y quinto, respectivamente. El bloque 1, El cuerpo imagen y percepcin, corresponde a los contenidos que permiten el desarrollo de las capacidades perceptivomotrices. Est especialmente dirigido a adquirir un conocimiento y un control del propio cuerpo que resulta determinante tanto para el desarrollo de la propia imagen corporal como para la adquisicin de posteriores aprendizajes motores. El bloque 2, Habilidades motrices, rene aquellos contenidos que permiten al alumnado moverse con eficacia. Se vern implicadas por tanto adquisiciones relativas al dominio y control motor. Destacan los contenidos que facilitan la toma de decisiones para la adaptacin del movimiento a nuevas situaciones. En el bloque 3, Actividades fsicas artstico-expresivas, se hallan incorporados los contenidos dirigidos a fomentar la expresividad a travs del cuerpo y el movimiento. La comunicacin por medio del lenguaje corporal se ha tenido tambin en cuenta aqu. El bloque 4, Actividad fsica y salud, est constituido por aquellos conocimientos necesarios para que la actividad fsica resulte saludable. Adems, se incorporan contenidos para la adquisicin de hbitos de actividad fsica a lo largo de la vida, como fuente de bienestar. La inclusin de un bloque que rene los contenidos relativos a la salud corporal desde la perspectiva de la actividad fsica pretende enfatizar la necesaria adquisicin de unos aprendizajes que obviamente se incluyen transversalmente en todos los bloques. Finalmente, el bloque 5, Juegos y deportes, presenta contenidos relativos al juego y a las actividades deportivas, entendidos como manifestaciones culturales de la motricidad humana. Independientemente de que el juego pueda utilizarse como estrategia metodolgica, tambin se hace necesaria su consideracin como contenido por su

Num. 5562 / 24.07.2007

30309

banda, la importncia que, en este tipus de continguts, adquirixen els aspectes de relaci interpersonal fa destacable ac la proposta dactituds dirigides cap a la solidaritat, la cooperaci i el respecte a les altres persones. Els diferents blocs, la finalitat dels quals no s una altra que la destructurar els coneixements de lEducaci fsica, seleccionats per a esta etapa educativa, presenten de forma integrada conceptes, procediments i actituds. Cal destacar que establir una prioritat de continguts en Educaci fsica requerix respectar la doble polaritzaci entre continguts procedimentals i actitudinals. Els primers permetran a xiquetes i xiquets sentir-se competents en el pla motor. Els segons els permetran afrontar, des duna perspectiva tica, les nombroses i complexes situacions que envolten lactivitat fsica i esportiva, aix com les relatives a la cultura corporal. Daltra banda, ladquisici de conceptes, incls estant supeditada als anteriors tipus de continguts, facilitar la comprensi de la realitat corporal i de lentorn fsic i social. CONTRIBUCI DE LREA AL DESENROTLLAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES Lrea dEducaci fsica contribux essencialment a desenrotllar la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, per mitj de la percepci i interacci apropiada del propi cos, en moviment o en reps, en un espai determinat millorant les seues possibilitats motrius. Es contribux tamb per mitj del coneixement, la prctica i la valoraci de lactivitat fsica com a element indispensable per a preservar la salut. Esta rea s clau perqu xiquetes i xiquets adquirisquen hbits saludables i de millora i manteniment de la condici fsica que els acompanyen durant lescolaritat i, el que s ms important, al llarg de la vida. En la societat actual, que progressa cap a loptimitzaci de lesfor intellectual i fsic, es fa imprescindible la prctica de lactivitat fsica per, sobretot, el seu aprenentatge i valoraci com a mitj dequilibri psicofsic, com a factor de prevenci de riscos derivats del sedentarisme i, tamb, com a alternativa docupaci del temps doci. Aix mateix, lrea contribux de forma essencial a desenrotllar la competncia social i ciutadana. Les caracterstiques de lEducaci fsica, sobretot les relatives a lentorn en qu es du a terme i a la dinmica de les classes, la fan propcia per a leducaci dhabilitats socials, quan la intervenci educativa incidix en este aspecte. Les activitats fsiques i en especial les que es realitzen collectivament sn un mitj efica per a facilitar la relaci, la integraci i el respecte, al mateix temps que contribuxen al desenrotllament de la cooperaci i la solidaritat. LEducaci fsica ajuda a aprendre a conviure, fonamentalment pel que fa a lelaboraci i acceptaci de regles per al funcionament collectiu, des del respecte fins a lautonomia personal, la participaci i la valoraci de la diversitat. Les activitats dirigides a ladquisici de les habilitats motrius requerixen la capacitat dassumir les diferncies, aix com les possibilitats i limitacions prpies i alienes. El compliment de les normes que regixen els jocs collabora en lacceptaci de codis de conducta per a la convivncia. Les activitats fsiques competitives poden generar conflictes en qu s necessria la negociaci, basada en el dileg, com a mitj per a la seua resoluci. Finalment, cal destacar que es contribux a conixer la riquesa cultural, a travs de la prctica de diferents jocs i danses. Esta rea contribux, dalguna manera, a ladquisici de la competncia cultural i artstica. A lexpressi didees o sentiments de manera creativa contribux per mitj de lexploraci i utilitzaci de les possibilitats i recursos del cos i del moviment. A lapreciaci i comprensi del fet cultural, i a la valoraci de la seua diversitat, ho fa per mitj del reconeixement i lapreciaci de les manifestacions culturals especfiques de la motricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activitats expressives o la dansa i la seua consideraci com a patrimoni dels pobles. En un altre sentit, lrea afavorix un acostament al fenomen esportiu com a espectacle per mitj de lanlisi i la reflexi crtica davant

valor antropolgico y cultural. Por otro lado, la importancia que, en este tipo de contenidos, adquieren los aspectos de relacin interpersonal hace destacable aqu la propuesta de actitudes dirigidas hacia la solidaridad, la cooperacin y el respeto a las dems personas. Los diferentes bloques, cuya finalidad no es otra que la de estructurar los conocimientos de la Educacin fsica seleccionados para esta etapa educativa, presentan de forma integrada conceptos, procedimientos y actitudes. Cabe destacar que establecer una prioridad de contenidos en Educacin fsica requiere respetar la doble polarizacin entre contenidos procedimentales y actitudinales. Los primeros permitirn a nias y nios sentirse competentes en el plano motor. Los segundos les permitirn afrontar, desde una perspectiva tica, las numerosas y complejas situaciones que envuelven la actividad fsica y deportiva, as como las relativas a la cultura corporal. Por otra parte, la adquisicin de conceptos, aun estando supeditada a los anteriores tipos de contenidos, facilitar la comprensin de la realidad corporal y del entorno fsico y social. CONTRIBUCIN DEL REA AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BSICAS El rea de Educacin fsica contribuye esencialmente a desarrollar la competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico, mediante la percepcin e interaccin apropiada del propio cuerpo, en movimiento o en reposo, en un espacio determinado mejorando sus posibilidades motrices. Se contribuye tambin mediante el conocimiento, la prctica y la valoracin de la actividad fsica como elemento indispensable para preservar la salud. Esta rea es clave para que nias y nios adquieran hbitos saludables y de mejora y mantenimiento de la condicin fsica que les acompaen durante la escolaridad y, lo que es ms importante, a lo largo de la vida. En la sociedad actual que progresa hacia la optimizacin del esfuerzo intelectual y fsico, se hace imprescindible la prctica de la actividad fsica pero, sobre todo, su aprendizaje y valoracin como medio de equilibrio psicofsico, como factor de prevencin de riesgos derivados del sedentarismo y, tambin, como alternativa de ocupacin del tiempo de ocio. Asimismo, el rea contribuye de forma esencial a desarrollar la competencia social y ciudadana. Las caractersticas de la Educacin fsica, sobre todo las relativas al entorno en el que se desarrolla y a la dinmica de las clases, la hacen propicia para la educacin de habilidades sociales, cuando la intervencin educativa incide en este aspecto. Las actividades fsicas y en especial las que se realizan colectivamente son un medio eficaz para facilitar la relacin, la integracin y el respeto, a la vez que contribuyen al desarrollo de la cooperacin y la solidaridad. La Educacin fsica ayuda a aprender a convivir, fundamentalmente en lo que se refiere a la elaboracin y aceptacin de reglas para el funcionamiento colectivo, desde el respeto a la autonoma personal, la participacin y la valoracin de la diversidad. Las actividades dirigidas a la adquisicin de las habilidades motrices requieren la capacidad de asumir las diferencias as como las posibilidades y limitaciones propias y ajenas. El cumplimiento de las normas que rigen los juegos colabora en la aceptacin de cdigos de conducta para la convivencia. Las actividades fsicas competitivas pueden generar conflictos en los que es necesaria la negociacin, basada en el dilogo, como medio para su resolucin. Finalmente, cabe destacar que se contribuye a conocer la riqueza cultural, a travs de la prctica de diferentes juegos y danzas. Esta rea contribuye en alguna medida a la adquisicin de la competencia cultural y artstica. A la expresin de ideas o sentimientos de forma creativa contribuye mediante la exploracin y utilizacin de las posibilidades y recursos del cuerpo y del movimiento. A la apreciacin y comprensin del hecho cultural, y a la valoracin de su diversidad, lo hace mediante el reconocimiento y la apreciacin de las manifestaciones culturales especficas de la motricidad humana, tales como los deportes, los juegos tradicionales, las actividades expresivas o la danza y su consideracin como patrimonio de los pueblos. En otro sentido, el rea favorece un acercamiento al fenmeno deportivo como espectculo mediante el anlisis y la reflexin crtica

Num. 5562 / 24.07.2007

30310

de la violncia en lesport o altres situacions contrries a la dignitat humana que shi produxen. LEducaci fsica ajuda a la consecuci de lautonomia i iniciativa personal en la mesura que invita lalumnat a prendre decisions amb progressiva autonomia en situacions en qu ha de manifestar autosuperaci, perseverana i actitud positiva. Tamb ho fa, si se li dna protagonisme a lalumnat en aspectes dorganitzaci individual i collectiva de les activitats fsiques, esportives i expressives. Lrea contribux, en menor grau, a la competncia daprendre a aprendre per mitj del coneixement de si mateix i de les prpies possibilitats i carncies com a punt de partida de laprenentatge motor, desenrotllant un repertori variat que facilite la seua transferncia a tasques motrius ms complexes. Aix permet lestabliment de metes abastables la consecuci de les quals genera autoconfiana. Al mateix temps, els projectes comuns en activitats fsiques collectives faciliten adquirir recursos de cooperaci. Daltra banda, esta rea collabora, des dedats primerenques fins a la valoraci crtica dels missatges referits al cos, procedents dels mitjans dinformaci i comunicaci, que poden danyar la prpia imatge corporal. Des desta perspectiva es contribux, en certa manera, a la competncia sobre el tractament de la informaci i la competncia digital. Lrea tamb contribux, com la resta dels aprenentatges, a ladquisici de la competncia en comunicaci lingstica, a loferir gran varietat dintercanvis comunicatius, de ls de les normes que els regixen i del vocabulari especfic de lrea. OBJECTIUS Lensenyana de lEducaci fsica en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: 1. Conixer i valorar el seu cos i lactivitat fsica com a mitj dexploraci i gaudi de les seues possibilitats motrius, de relaci amb els altres i com a recurs per a organitzar el temps lliure. 2. Apreciar lactivitat fsica per al benestar, manifestant una actitud responsable cap a un mateix i les altres persones, i reconeixent els efectes de lexercici fsic, de la higiene, de lalimentaci i dels hbits posturals sobre la salut. 3. Utilitzar les seues capacitats fsiques, habilitats motrius i el seu coneixement de lestructura i funcionament del cos per a adaptar el moviment a les circumstncies i condicions de cada situaci. 4. Adquirir, triar i aplicar principis i regles per a resoldre problemes motors i actuar de manera efica i autnoma en la prctica dactivitats fsiques, esportives i artisticoexpressives. 5. Realitzar de forma autnoma activitats fisicoesportives que exigisquen un nivell desfor, habilitat o destresa, posant lmfasi en lesfor. 6. Regular i dosificar lesfor, arribant a un nivell dautoexigncia dacord amb les seues possibilitats i la naturalesa de la tasca, i desenrotllant actituds de tolerncia i respecte a les possibilitats i les limitacions dels altres. 7. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment, de manera esttica creativa i autnoma, comunicant sensacions, emocions i idees. 8. Desenrotllar la iniciativa individual i lhbit de treball en equip, acceptant les normes i regles que prviament sestablisquen. 9. Participar en activitats fsiques compartint projectes, establint relacions de cooperaci per a aconseguir objectius comuns, resolent per mitj del dileg els conflictes que puguen sorgir i evitant discriminacions per caracterstiques personals, de gnere, socials i culturals. 10. Conixer i valorar la diversitat dactivitats fsiques, ldiques i esportives com a elements culturals, mostrant una actitud crtica tant des de la perspectiva de participant com despectador. 11. Realitzar activitats en el medi natural de forma creativa i responsable, coneixent el valor del medi natural i la importncia de contribuir a la seua protecci i millora. 12. Fomentar la comprensi lectora com a mitj de busca i intercanvi dinformaci i comprensi de les normes del joc.

ante la violencia en el deporte u otras situaciones contrarias a la dignidad humana que en l se producen. La Educacin fsica ayuda a la consecucin de la autonoma e iniciativa personal en la medida en que emplaza al alumnado a tomar decisiones con progresiva autonoma en situaciones en las que debe manifestar autosuperacin, perseverancia y actitud positiva. Tambin lo hace, si se le da protagonismo al alumnado en aspectos de organizacin individual y colectiva de las actividades fsicas, deportivas y expresivas. El rea contribuye, en menor medida, a la competencia de aprender a aprender mediante el conocimiento de s mismo y de las propias posibilidades y carencias como punto de partida del aprendizaje motor desarrollando un repertorio variado que facilite su transferencia a tareas motrices ms complejas. Ello permite el establecimiento de metas alcanzables cuya consecucin genera autoconfianza. Al mismo tiempo, los proyectos comunes en actividades fsicas colectivas facilitan adquirir recursos de cooperacin. Por otro lado, esta rea colabora, desde edades tempranas, a la valoracin crtica de los mensajes referidos al cuerpo, procedentes de los medios de informacin y comunicacin, que pueden daar la propia imagen corporal. Desde esta perspectiva se contribuye en cierta medida a la competencia sobre el tratamiento de la informacin y la competencia digital. El rea tambin contribuye, como el resto de los aprendizajes, a la adquisicin de la competencia en comunicacin lingstica, al ofrecer gran variedad de intercambios comunicativos, del uso de las normas que los rigen y del vocabulario especfico del rea. OBJETIVOS La enseanza de la Educacin fsica en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Conocer y valorar su cuerpo y la actividad fsica como medio de exploracin y disfrute de sus posibilidades motrices, de relacin con los dems y como recurso para organizar el tiempo libre. 2. Apreciar la actividad fsica para el bienestar, manifestando una actitud responsable hacia uno mismo y las dems personas y reconociendo los efectos del ejercicio fsico, de la higiene, de la alimentacin y de los hbitos posturales sobre la salud. 3. Utilizar sus capacidades fsicas, habilidades motrices y su conocimiento de la estructura y funcionamiento del cuerpo para adaptar el movimiento a las circunstancias y condiciones de cada situacin. 4. Adquirir, elegir y aplicar principios y reglas para resolver problemas motores y actuar de forma eficaz y autnoma en la prctica de actividades fsicas, deportivas y artstico-expresivas. 5. Realizar de forma autnoma actividades fsico-deportivas que exijan un nivel de esfuerzo, habilidad o destreza, poniendo el nfasis en el esfuerzo. 6. Regular y dosificar el esfuerzo, llegando a un nivel de autoexigencia acorde con sus posibilidades y la naturaleza de la tarea y desarrollando actitudes de tolerancia y respeto a las posibilidades y limitaciones de los dems. 7. Utilizar los recursos expresivos del cuerpo y el movimiento, de forma esttica creativa y autnoma, comunicando sensaciones, emociones e ideas. 8. Desarrollar la iniciativa individual y el hbito de trabajo en equipo, aceptando las normas y reglas que previamente se establezcan. 9. Participar en actividades fsicas compartiendo proyectos, estableciendo relaciones de cooperacin para alcanzar objetivos comunes, resolviendo mediante el dilogo los conflictos que pudieran surgir y evitando discriminaciones por caractersticas personales, de gnero, sociales y culturales. 10. Conocer y valorar la diversidad de actividades fsicas, ldicas y deportivas como elementos culturales, mostrando una actitud crtica tanto desde la perspectiva de participante como de espectador. 11. Realizar actividades en el medio natural de forma creativa y responsable, conociendo el valor del medio natural y la importancia de contribuir a su proteccin y mejora. 12. Fomentar la comprensin lectora como medio de bsqueda e intercambio de informacin y comprensin de las normas del juego.

Num. 5562 / 24.07.2007

30311

13. Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a recurs de suport a lrea. 14. Conixer i practicar jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb especial referncia a la pilota valenciana, com a elements per a conixer la seua histria i costums. PRIMER CICLE CONTINGUTS Bloc 1. El cos: imatge i percepci Estructura corporal. Utilitzaci, percepci, identificaci i representaci del propi cos. Parts del cos i la seua intervenci en el moviment. Coordinaci dinmica general i segmentria. Possibilitats sensorials (vista, oda, tacte). Experimentaci, exploraci i discriminaci de les sensacions. Presa de conscincia del propi cos en relaci amb la tensi, la relaxaci i la respiraci. Experimentaci de postures corporals diferents. Afirmaci de la lateralitat. Experimentaci de situacions dequilibri i desequilibri esttic i dinmic: sense objectes, sobre objectes estables, portant un objecte en situacions simples. Nocions associades a relacions espacials i temporals. Percepci espaciotemporal. Orientaci en lespai i en el temps. Apreciaci de dimensions espacials i temporals. Acceptaci i valoraci de la prpia realitat corporal que augmenta la confiana en les seues possibilitats: autonomia i autoestima. Bloc 2. Habilitats motrius Formes i possibilitats del moviment. Experimentaci de diferents formes dexecuci i control de les habilitats motrius bsiques. Desenrotllament de la marxa, carrera, salt i girs duna forma harmoniosa i natural. Destresa i resoluci de problemes motors senzills en el maneig dobjectes i en la manipulaci dinstruments habituals en la vida quotidiana i en les activitats daprenentatge escolar. Desenrotllament i control de la motricitat fina i la coordinaci. Disposici favorable a participar en activitats diverses, acceptant lexistncia de diferncies en el nivell dhabilitat. Autonomia i confiana en les prpies habilitats motrius en situacions habituals. Preparaci i realitzaci dalguna activitat fora del recinte escolar, per a apredre a conixer, valorar, disfrutar i respectar el medi natural. Bloc 3. Activitats fsiques artisticoexpressives Descobriment, exploraci i experimentaci de les possibilitats expressives del cos i del moviment. Millora de lespontanetat i de la creativitat en el moviment expressiu. Sincronitzaci del moviment amb pulsacions i estructures rtmiques senzilles. Exterioritzaci democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment, amb desinhibici. Imitaci de personatges, objectes i situacions. Utilitzaci del teatre i la mmica com a mitjans per a desenrotllar lexpressi corporal i lexpressi no verbal. Gaudi per mitj de lexpressi a travs del propi cos. Valoraci dels recursos expressius i comunicatius del cos, propis i dels companys/es. Possibilitats expressives amb objectes i materials. Participaci i respecte davant de situacions que suposen comunicaci corporal. Reconeixement de les diferncies en la manera dexpressar-se. Bloc 4. Activitat fsica i salut Inters i gust per latenci del cos.

13. Utilizar las tecnologas de la informacin y la comunicacin como recurso de apoyo al rea. 14. Conocer y practicar juegos y deportes tradicionales y populares de la Comunitat Valenciana, con especial referencia a la pelota valenciana, como elementos para conocer su historia y costumbres. PRIMER CICLO CONTENIDOS Bloque 1. El cuerpo: imagen y percepcin Estructura corporal. Utilizacin, percepcin, identificacin y representacin del propio cuerpo. Partes del cuerpo y su intervencin en el movimiento. Coordinacin dinmica general y segmentaria. Posibilidades sensoriales (vista, odo, tacto). Experimentacin, exploracin y discriminacin de las sensaciones. Toma de conciencia del propio cuerpo en relacin con la tensin, la relajacin y la respiracin. Experimentacin de posturas corporales diferentes. Afirmacin de la lateralidad. Experimentacin de situaciones de equilibrio y desequilibrio esttico y dinmico: sin objetos, sobre objetos estables, llevando un objeto en situaciones simples. Nociones asociadas a relaciones espaciales y temporales. Percepcin espacio-temporal. Orientacin en el espacio y en el tiempo. Apreciacin de dimensiones espaciales y temporales. Aceptacin y valoracin de la propia realidad corporal que aumente la confianza en sus posibilidades, autonoma y autoestima. Bloque 2. Habilidades motrices Formas y posibilidades del movimiento. Experimentacin de diferentes formas de ejecucin y control de las habilidades motrices bsicas. Desarrollo de la marcha, carrera, salto y giros de una forma armoniosa y natural. Destreza y resolucin de problemas motores sencillos en el manejo de objetos y en la manipulacin de instrumentos habituales en la vida cotidiana y en las actividades de aprendizaje escolar. Desarrollo y control de la motricidad fina y la coordinacin. Disposicin favorable a participar en actividades diversas aceptando la existencia de diferencias en el nivel de habilidad. Autonoma y confianza en las propias habilidades motrices en situaciones habituales. Preparacin y realizacin de alguna actividad fuera del recinto escolar, para aprender a conocer, valorar, disfrutar y respetar el medio natural. Bloque 3. Actividades fsicas artstico-expresivas Descubrimiento, exploracin y experimentacin de las posibilidades expresivas del cuerpo y del movimiento. Mejora de la espontaneidad y de la creatividad en el movimiento expresivo. Sincronizacin del movimiento con pulsaciones y estructuras rtmicas sencillas. Exteriorizacin de emociones y sentimientos a travs del cuerpo, el gesto y el movimiento, con desinhibicin. Imitacin de personajes, objetos y situaciones. Utilizacin del teatro y la mmica como medios para desarrollar la expresin corporal y la expresin no verbal. Disfrute mediante la expresin a travs del propio cuerpo. Valoracin de los recursos expresivos y comunicativos del cuerpo, propios y de los compaeros/as. Posibilidades expresivas con objetos y materiales. Participacin y respeto ante situaciones que supongan comunicacin corporal. Reconocimiento de las diferencias en el modo de expresarse. Bloque 4. Actividad fsica y salud Inters y gusto por el cuidado del cuerpo.

Num. 5562 / 24.07.2007

30312

Adquisici dhbits bsics dhigiene corporal, alimentaris i posturals relacionats amb lactivitat fsica. Relaci de lactivitat fsica amb el benestar. Mobilitat corporal orientada a la salut. Respecte i valoraci de les normes ds de materials i espais en la prctica dactivitat fsica, per mitj de mesures bsiques de seguretat i prevenci daccidents. Valoraci de lesfor per a aconseguir una major autoestima i autonomia. Adopci dhbits dhigiene corporal i postural. Gaudi de lactivitat fsica amb relaci a la salut. Bloc 5. Jocs i esports El joc com a activitat comuna a totes les cultures. Realitzaci de jocs lliures i organitzats en els quals sutilitzen les habilitats bsiques. Descobriment de la cooperaci i loposici amb relaci a les regles de joc. Acceptaci de distints rols en el joc. Reconeixement, valoraci i acceptaci cap a les persones que participen en el joc. Actitud de collaboraci, tolerncia, no-discriminaci i resoluci de conflictes de manera pacfica en la realitzaci dels jocs. Comprensi i compliment de les normes de joc. Confiana en les prpies possibilitats i esfor personal en els jocs. Valoraci del joc com a exercici de lactivitat fsica, com a mitj de gaudi, de relaci amb els altres i docupaci del temps lliure. Coneixement i gaudi dels jocs tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb especial referncia a la pilota valenciana, com a element per a conixer els nostres costums i la nostra histria. CRITERIS DAVALUACI 1. Reaccionar corporalment davant destmuls visuals, auditius i tctils, donant respostes motrius que sadapten a les caracterstiques dels dits estmuls. 2. Desplaar-se, girar i saltar de forma diversa, variant punts de suport, amplituds i freqncies, amb coordinaci i bona orientaci en lespai. 3. Realitzar llanaments i recepcions i altres habilitats que impliquen maneig dobjectes, amb coordinaci dels segments corporals i situant el cos de forma apropiada. 4. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensi, la relaxaci i la respiraci. 5. Participar i disfrutar en jocs, especialment els tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, ajustant la seua actuaci, tant pel que fa a aspectes motors com a aspectes de relaci amb les companyes i companys. 6. Reproduir corporalment o amb instruments una estructura rtmica. 7. Simbolitzar personatges i situacions per mitj del cos i el moviment amb desinhibici i desimboltura en lactivitat. 8. Mostrar inters per complir les normes referents a cura del cos amb relaci a la higiene i a la conscincia del risc en lactivitat fsica. 9. Comportar-se respectuosament amb el medi natural i utilitzar les tcniques de seguretat adequades en lexercici dactivitats fsiques en la naturalesa. SEGON CICLE CONTINGUTS Bloc 1. El cos: imatge i percepci Possibilitats perceptives. Exploraci de les capacitats perceptives i la seua relaci amb el moviment. Descobriment dels elements organicofuncionals relacionats amb el moviment. Percepci i interioritzaci de la independncia i relaci existent entre els segments corporals. Coordinaci dinmica general i segmentria.

Adquisicin de hbitos bsicos de higiene corporal, alimentarios y posturales relacionados con la actividad fsica. Relacin de la actividad fsica con el bienestar. Movilidad corporal orientada a la salud. Respeto y valoracin de las normas de uso de materiales y espacios en la prctica de actividad fsica por medio de medidas bsicas de seguridad y prevencin de accidentes. Valoracin del esfuerzo para lograr una mayor autoestima y autonoma. Adopcin de hbitos de higiene corporal y postural. Disfrute de la actividad fsica con relacin a la salud. Bloque 5. Juegos y deportes El juego como actividad comn a todas las culturas. Realizacin de juegos libres y organizados en los que se utilicen las habilidades bsicas. Descubrimiento de la cooperacin y la oposicin con relacin a las reglas de juego. Aceptacin de distintos roles en el juego. Reconocimiento, valoracin y aceptacin hacia las personas que participan en el juego. Actitud de colaboracin, tolerancia, no discriminacin y resolucin de conflictos de forma pacfica en la realizacin de los juegos. Comprensin y cumplimiento de las normas de juego. Confianza en las propias posibilidades y esfuerzo personal en los juegos. Valoracin del juego como desarrollo de la actividad fsica, como medio de disfrute, de relacin con los dems y de empleo del tiempo libre. Conocimiento y disfrute de los juegos tradicionales y populares de la Comunitat Valenciana, con especial referencia a la pelota valenciana, como elemento para conocer nuestras costumbres e historia. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Reaccionar corporalmente ante estmulos visuales, auditivos y tctiles, dando respuestas motrices que se adapten a las caractersticas de dichos estmulos. 2. Desplazarse, girar y saltar de forma diversa, variando puntos de apoyo, amplitudes y frecuencias, con coordinacin y buena orientacin en el espacio. 3. Realizar lanzamientos y recepciones y otras habilidades que impliquen manejo de objetos, con coordinacin de los segmentos corporales y situando el cuerpo de forma apropiada. 4. Equilibrar el cuerpo adoptando diferentes posturas, con control de la tensin, la relajacin y la respiracin. 5. Participar y disfrutar en juegos, especialmente los tradicionales y populares de la Comunitat Valenciana, ajustando su actuacin, tanto en lo que se refiere a aspectos motores como a aspectos de relacin con las compaeras y compaeros. 6. Reproducir corporalmente o con instrumentos una estructura rtmica. 7. Simbolizar personajes y situaciones mediante el cuerpo y el movimiento con desinhibicin y soltura en la actividad. 8. Mostrar inters por cumplir las normas referentes al cuidado del cuerpo con relacin a la higiene y a la conciencia del riesgo en la actividad fsica. 9. Comportarse respetuosamente con el medio natural y utilizar las tcnicas de seguridad adecuadas en el desarrollo de actividades fsicas en la naturaleza. SEGUNDO CICLO CONTENIDOS Bloque 1. El cuerpo: imagen y percepcin Posibilidades perceptivas. Exploracin de las capacidades perceptivas y su relacin con el movimiento. Descubrimiento de los elementos orgnico-funcionales relacionados con el movimiento. Percepcin e interiorizacin de la independencia y relacin existente entre los segmentos corporales. Coordinacin dinmica general y segmentaria.

Num. 5562 / 24.07.2007

30313

Conscincia i control del cos en relaci amb la tensi, la relaxaci i la respiraci. Representaci del propi cos i el dels altres. Adequaci de la postura a les necessitats expressives i motrius. Consolidaci de la lateralitat i la seua projecci en lespai. Equilibri esttic i dinmic. Organitzaci i relaci espaciotemporal. Orientaci espacial en relaci a si mateix, als altres i als objectes orientats. Percepci i estructuraci de lespai en relaci amb el temps. Millora de lorientaci espacial i lateralitat a travs de ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i de la dels altres, per a augmentar la confiana en les seues possibilitats: autonomia i autoestima. Bloc 2. Habilitats motrius Formes i possibilitats del moviment. Ajust i consolidaci dels elements fonamentals en lexecuci de les habilitats motrius bsiques. Utilitzaci efica de les habilitats bsiques en mitjans i situacions estables i conegudes. Control motor i domini corporal en els mecanismes dexecuci. Millora de les qualitats fsiques bsiques de forma genrica i orientada a lexecuci motriu. Destresa en el maneig dobjectes i en la manipulaci dinstruments habituals en la vida quotidiana i en els propis de lrea. Millora de la marxa, carrera, salt i gir com a elements fonamentals per a un bon desenrotllament. Inters per millorar la competncia motriu. Autonomia i confiana en les prpies habilitats motrius en situacions habituals amb entorns desconeguts. Disposici favorable a participar en activitats diverses. Acceptan les diferncies individuals en el nivell dhabilitat i valorar lesfor personal. Preparaci i realitzaci dalguna activitat fora del recinte escolar, per a aprendre a conixer, valorar, disfrutar i respectar el medi natural. Bloc 3. Activitats fsiques artisticoexpressives El cos i el moviment com a instruments dexpressi i comunica-

Conciencia y control del cuerpo en relacin con la tensin, la relajacin y la respiracin. Representacin del propio cuerpo y del de los dems. Adecuacin de la postura a las necesidades expresivas y motrices. Consolidacin de la lateralidad y su proyeccin en el espacio. Equilibrio esttico y dinmico. Organizacin y relacin espacio-temporal. Orientacin espacial en relacin a s mismo, a los dems y a los objetos orientados. Percepcin y estructuracin del espacio en relacin con el tiempo. Mejora de la orientacin espacial y lateralidad a travs del uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Valoracin y aceptacin de la propia realidad corporal y de la de los dems, para aumentar la confianza en sus posibilidades, autonoma y autoestima. Bloque 2. Habilidades motrices Formas y posibilidades del movimiento. Ajuste y consolidacin de los elementos fundamentales en la ejecucin de las habilidades motrices bsicas. Utilizacin eficaz de las habilidades bsicas en medios y situaciones estables y conocidas. Control motor y dominio corporal en los mecanismos de ejecucin. Mejora de las cualidades fsicas bsicas de forma genrica y orientada a la ejecucin motriz. Destreza en el manejo de objetos y en la manipulacin de instrumentos habituales en la vida cotidiana y en los propios del rea. Mejora de la marcha, carrera, salto y giro como elementos fundamentales para un buen desarrollo. Inters por mejorar la competencia motriz. Autonoma y confianza en las propias habilidades motrices en situaciones habituales con entornos desconocidos. Disposicin favorable a participar en actividades diversas. Aceptar las diferencias individuales en el nivel de habilidad y valorar el esfuerzo personal. Preparacin y realizacin de alguna actividad fuera del recinto escolar, para aprender a conocer, valorar, disfrutar y respetar el medio natural. Bloque 3. Actividades fsicas artstico-expresivas El cuerpo y el movimiento como instrumentos de expresin y comunicacin. Exploracin y experimentacin de las posibilidades y recursos expresivos del propio cuerpo, teniendo en cuenta sus partes, los sentidos, el ritmo y el espacio. Mejora de la espontaneidad y de la creatividad en el movimiento expresivo. Adecuacin del movimiento a estructuras espacio-temporales y ejecucin de bailes y coreografas simples. Expresin de emociones y sentimientos a travs del cuerpo, el gesto y el movimiento. Recreacin de personajes reales y ficticios y sus contextos dramticos. Utilizacin de los objetos y materiales y sus posibilidades en la expresin. Disfrute mediante la expresin y comunicacin a travs del propio cuerpo. Valoracin de los recursos expresivos y comunicativos del cuerpo, propios y de las compaeras y compaeros. Participacin y respeto ante situaciones que supongan comunicacin corporal. Valoracin y respeto en las diferencias en el modo de expresarse. Bloque 4. Actividad fsica y salud Inters y gusto por el cuidado del cuerpo de manera responsable. Adquisicin de hbitos posturales y alimentarios saludables relacionados con la actividad fsica y el trabajo intelectual que se realiza diariamente en el aula, junto a la consolidacin de hbitos de higiene corporal.

ci.

Exploraci i experimentaci de les possibilitats i recursos expressius del propi cos, tenint en compte les seues parts, els sentits, el ritme i lespai. Millora de lespontanetat i de la creativitat en el moviment expressiu. Adequaci del moviment a estructures espaciotemporals i execuci de balls i coreografies simples. Expressi democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment. Recreaci de personatges reals i ficticis i els seus contextos dramtics. Utilitzaci dels objectes i materials i les seues possibilitats en lexpressi. Gaudi per mitj de lexpressi i comunicaci a travs del propi cos. Valoraci dels recursos expressius i comunicatius del cos, propis i de les companyes i els companys. Participaci i respecte davant de situacions que suposen comunicaci corporal. Valoraci i respecte en les diferncies en la manera dexpressar-se. Bloc 4. Activitat fsica i salut Inters i gust per latenci del cos de manera responsable. Adquisici dhbits posturals i alimentaris saludables relacionats amb lactivitat fsica i el treball intellectual, que es realitza diriament a laula, junt amb la consolidaci dhbits dhigiene corporal.

Num. 5562 / 24.07.2007

30314

Relaci de lactivitat fsica amb la salut i el benestar. Reconeixement dels beneficis de lactivitat fsica en la salut. Millora de forma genrica de la condici fsica orientada a la salut. Actitud favorable cap a lactivitat fsica i reconeixement de la importncia de la prctica habitual de lexercici en relaci a la salut. Seguretat en la prpia prctica de lactivitat fsica. Calfament, dosificaci de lesfor i relaxaci. Reconeixement i valoraci de les mesures bsiques de seguretat i de prevenci daccidents en la prctica de lactivitat fsica, amb relaci a lentorn. s correcte i respectus de materials i espais. Valoraci de lesfor per a aconseguir una major autoestima i autonomia. Bloc 5. Jocs i esports El joc i lesport com a elements de la realitat social. Participaci en jocs i iniciaci a la prctica dactivitats esportives. Aplicaci de les habilitats bsiques en les situacions de joc. Descobriment de les estratgies bsiques de joc relacionades amb la cooperaci, loposici i la cooperaci/oposici. Respecte, tolerncia i collaboraci cap a les persones que participen en el joc i rebuig cap als comportaments antisocials. Comprensi, acceptaci i compliment de les normes de joc i actitud responsable amb relaci a les estratgies establides. Acceptaci, dins de lequip, del paper que correspon a un com a jugador i de la necessitat dintercanvi de papers perqu totes i tots experimenten diferents responsabilitats. Valoraci del joc com a mitj de gaudi, de relaci i docupaci del temps doci i de lesfor en els jocs i activitats esportives. Participaci en jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, especialment en les modalitats ms senzilles de pilota valenciana. CRITERIS DAVALUACI 1. Desplaar-se i saltar, combinant ambdues habilitats de forma coordinada i equilibrada, ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions de lactivitat. 2. Llanar, passar i rebre pilotes o altres mbils, sense perdren el control, adequant els moviments a les trajectries. 3. Girar sobre leix longitudinal i transversal, diversificant les posicions segmentries i millorant les respostes motrius en les prctiques corporals que ho requerisquen. 4. Actuar de manera coordinada i cooperativa per a resoldre reptes o per a oposar-se a un o ms adversaris en un joc collectiu. 5. Participar del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb coneixement de les normes i mostrant una actitud dacceptaci cap als altres. 6. Proposar estructures rtmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments. 7. Utilitzar els recursos expressius del cos i implicar-se en el grup per a la comunicaci didees, sentiments i representaci de personatges i histries, reals o imaginries. 8. Mantindre conductes actives acords amb el valor de lexercici fsic per a la salut. Mostrar inters en latenci del cos. 9. Utilitzar les tcniques bsiques de les activitats que es realitzen en el medi natural i adoptar una actitud datenci i conservaci del dit medi. TERCER CICLE CONTINGUTS Bloc 1. El cos: imatge i percepci Utilitzaci, representaci, interioritzaci i organitzaci del propi cos: estructuraci de lesquema corporal. Elements organicofuncionals relacionats amb el moviment. Coordinaci dinmica general i segmentria.

Relacin de la actividad fsica con la salud y el bienestar. Reconocimiento de los beneficios de la actividad fsica en la salud. Mejora de forma genrica de la condicin fsica orientada a la salud. Actitud favorable hacia la actividad fsica y reconocimiento de la importancia de la prctica habitual del ejercicio en relacin a la salud. Seguridad en la propia prctica de la actividad fsica. Calentamiento, dosificacin del esfuerzo y relajacin. Reconocimiento y valoracin de las medidas bsicas de seguridad y de prevencin de accidentes en la prctica de la actividad fsica, con relacin al entorno. Uso correcto y respetuoso de materiales y espacios. Valoracin del esfuerzo para lograr una mayor autoestima y autonoma. Bloque 5. Juegos y deportes El juego y el deporte como elementos de la realidad social. Participacin en juegos e iniciacin a la prctica de actividades deportivas. Aplicacin de las habilidades bsicas en las situaciones de juego. Descubrimiento de las estrategias bsicas de juego relacionadas con la cooperacin, la oposicin y la cooperacin/oposicin. Respeto, tolerancia y colaboracin hacia las personas que participan en el juego y rechazo hacia los comportamientos antisociales. Comprensin, aceptacin y cumplimiento de las normas de juego y actitud responsable con relacin a las estrategias establecidas. Aceptacin, dentro del equipo, del papel que le corresponde a uno como jugador y de la necesidad de intercambio de papeles para que todas y todos experimenten diferentes responsabilidades. Valoracin del juego como medio de disfrute, de relacin y de empleo del tiempo de ocio y del esfuerzo en los juegos y actividades deportivas. Participacin en juegos y deportes tradicionales y populares de la Comunitat Valenciana, especialmente en las modalidades ms sencillas de pelota valenciana. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Desplazarse y saltar, combinando ambas habilidades de forma coordinada y equilibrada, ajustando los movimientos corporales a diferentes cambios de las condiciones de la actividad. 2. Lanzar, pasar y recibir pelotas u otros mviles, sin perder el control de los mismos, adecuando los movimientos a las trayectorias. 3. Girar sobre el eje longitudinal y transversal, diversificando las posiciones segmentarias y mejorando las respuestas motrices en las prcticas corporales que lo requieran. 4. Actuar de forma coordinada y cooperativa para resolver retos o para oponerse a uno o varios adversarios en un juego colectivo. 5. Participar del juego y las actividades deportivas, especialmente las tradicionales y populares de la Comunitat Valenciana, con conocimiento de las normas y mostrando una actitud de aceptacin hacia los dems. 6. Proponer estructuras rtmicas sencillas y reproducirlas corporalmente o con instrumentos. 7. Utilizar los recursos expresivos del cuerpo e implicarse en el grupo para la comunicacin de ideas, sentimientos y representacin de personajes e historias, reales o imaginarias. 8. Mantener conductas activas acordes con el valor del ejercicio fsico para la salud. Mostrar inters en el cuidado del cuerpo. 9. Utilizar las tcnicas bsicas de las actividades que se realicen en el medio natural y adoptar una actitud de cuidado y conservacin de dicho medio. TERCER CICLO CONTENIDOS Bloque 1. El cuerpo: imagen y percepcin Utilizacin, representacin, interiorizacin y organizacin del propio cuerpo: estructuracin del esquema corporal. Elementos orgnico-funcionales relacionados con el movimiento. Coordinacin dinmica general y segmentaria.

Num. 5562 / 24.07.2007

30315

Conscincia, representaci, utilitzaci i control del cos en reps i en moviment. Aplicaci del control tnic i de la respiraci al control motor. Adequaci de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma econmica i equilibrada. Utilitzaci adequada de la discriminaci selectiva destmuls i de lanticipaci perceptiva. Execuci de moviments duna certa dificultat amb els segments corporals no dominants. Equilibri esttic i dinmic en situacions complexes. Percepci i estructuraci espaciotemporal en accions i situacions motrius complexes. Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres, mostrant una actitud crtica cap al model esteticocorporal socialment vigent. s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a mitj per a demanar informaci, elaborar documents i fomentar un esperit crtic amb relaci a lrea. Bloc 2. Habilitats motrius Adaptaci de lexecuci de les habilitats motrius a contextos de prctica de complexitat creixent, amb eficincia i creativitat. Domini motor i corporal des dun plantejament previ a lacci per mitj dels mecanismes de decisi i control. Condicionament fsic orientat a la millora de lexecuci amb autonomia i confiana de les habilitats motrius. Valoraci del treball ben executat des del punt de vista motor. Manipulaci correcta i destresa en el maneig dobjectes propis de lentorn escolar i extraescolar. Autonomia i confiana en les prpies habilitats motrius en situacions noves o entorns desconeguts. Adquisici duna major confiana i independncia motriu. Disposici favorable a participar en activitats individuals i de grup diverses, acceptant lexistncia de diferncies en el nivell dhabilitat. Valoraci, gaudi i respecte conscient del medi ambient a travs de la realitzaci dactivitats en el medi natural. s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a mitj per a demanar informaci, elaborar documents i fomentar un esperit crtic amb relaci a lrea. Bloc 3. Activitats fsiques artisticoexpressives El cos i el moviment. Exploraci i conscincia de les possibilitats i recursos del llenguatge corporal amb espontanetat i creativitat. Millora de lespontanetat i de la creativitat en el moviment expressiu. Composici de moviments a partir destmuls rtmics i musicals. Elaboraci de balls i coreografies simples. Exploraci i experimentaci de les possibilitats i recursos expressius del propi cos a travs de la dansa, la mmica i la dramatitzaci. Expressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides a travs del cos, el gest i el moviment. Representacions i improvisacions artstiques amb el llenguatge corporal i amb lajuda dobjectes i materials. Valoraci dels usos expressius i comunicatius del cos, propis i de les companyes i els companys. Valoraci de la iniciativa individual. Participaci i respecte davant de situacions que suposen comunicaci corporal. Desenrotllament de la capacitat de cooperaci i treball en grup. s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a mitj per a demanar informaci, elaborar documents i fomentar un esperit crtic amb relaci a lrea. Bloc 4. Activitat fsica i salut Inters i gust per latenci del cos de manera responsable.

Conciencia, representacin, utilizacin y control del cuerpo en reposo y en movimiento. Aplicacin del control tnico y de la respiracin al control motor. Adecuacin de la postura a las necesidades expresivas y motrices de forma econmica y equilibrada. Utilizacin adecuada de la discriminacin selectiva de estmulos y de la anticipacin perceptiva. Ejecucin de movimientos de cierta dificultad con los segmentos corporales no dominantes. Equilibrio esttico y dinmico en situaciones complejas. Percepcin y estructuracin espacio-temporal en acciones y situaciones motrices complejas. Valoracin y aceptacin de la propia realidad corporal y la de los dems, mostrando una actitud crtica hacia el modelo esttico-corporal socialmente vigente. Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin como medio para recabar informacin, elaborar documentos y fomentar un espritu crtico con relacin al rea. Bloque 2. Habilidades motrices Adaptacin de la ejecucin de las habilidades motrices a contextos de prctica de complejidad creciente, con eficiencia y creatividad. Dominio motor y corporal desde un planteamiento previo a la accin mediante los mecanismos de decisin y control. Acondicionamiento fsico orientado a la mejora de la ejecucin con autonoma y confianza de las habilidades motrices. Valoracin del trabajo bien ejecutado desde el punto de vista motor. Manipulacin correcta y destreza en el manejo de objetos propios del entorno escolar y extraescolar. Autonoma y confianza en las propias habilidades motrices en situaciones nuevas o entornos desconocidos. Adquisicin de una mayor confianza e independencia motriz. Disposicin favorable a participar en actividades individuales y grupales diversas aceptando la existencia de diferencias en el nivel de habilidad. Valoracin, disfrute y respeto consciente del medio ambiente a travs de la realizacin de actividades en el medio natural. Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin como medio para recabar informacin, elaborar documentos y fomentar un espritu crtico con relacin al rea. Bloque 3. Actividades fsicas artstico-expresivas El cuerpo y el movimiento. Exploracin y conciencia de las posibilidades y recursos del lenguaje corporal con espontaneidad y creatividad. Mejora de la espontaneidad y de la creatividad en el movimiento expresivo. Composicin de movimientos a partir de estmulos rtmicos y musicales. Elaboracin de bailes y coreografas simples. Exploracin y experimentacin de las posibilidades y recursos expresivos del propio cuerpo a travs de la danza, la mmica y la dramatizacin. Expresin y comunicacin de sentimientos y emociones individuales y compartidas a travs del cuerpo, el gesto y el movimiento. Representaciones e improvisaciones artsticas con el lenguaje corporal y con la ayuda de objetos y materiales. Valoracin de los usos expresivos y comunicativos del cuerpo, propios y de las compaeras y compaeros. Valoracin de la iniciativa individual. Participacin y respeto ante situaciones que supongan comunicacin corporal. Desarrollo de la capacidad de cooperacin y trabajo en grupo. Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin como medio para recabar informacin, elaborar documentos y fomentar un espritu crtico con relacin al rea. Bloque 4. Actividad fsica y salud Inters y gusto por el cuidado del cuerpo de manera responsable.

Num. 5562 / 24.07.2007

30316

Adquisici dhbits posturals i alimentaris saludables i autonomia en la higiene corporal. Reconeixement dels efectes beneficiosos de lactivitat fsica en la salut i identificaci de les prctiques poc saludables. Millora de la condici fsica orientada a la salut. Prevenci de lesions en lactivitat fsica. Calfament, dosificaci de lesfor i presa de conscincia de la recuperaci i la relaxaci. Reconeixement i valoraci de les mesures de seguretat i de prevenci daccidents en la prctica de lactivitat fsica amb relaci a lentorn. s correcte i respectus de materials i espais. Valoraci de lesfor per a aconseguir una major autoestima i autonomia. Autonomia en els hbits dhigiene corporal i postural. Valoraci de les situacions de riscos que es deriven de lactivitat fsica. Valoraci de lactivitat fsica per al manteniment i la millora de la salut, i com a alternativa als hbits nocius per a la salut. s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a mitj per a demanar informaci, elaborar documents i fomentar un esperit crtic amb relaci a lrea. Bloc 5. Jocs i esports El joc i lesport com a fenmens socials i culturals. Iniciaci a lesport adaptat a lespai, el temps i els recursos. Tipus de jocs i activitats esportives. Realitzaci de jocs i dactivitats esportives de diverses modalitats i dificultat creixent, amb especial referncia a les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, com ara la Pilota Valenciana. s adequat de les habilitats i estratgies bsiques de joc relacionades amb la cooperaci, loposici i la cooperaci/oposici. Acceptaci i respecte cap a les normes, regles, estratgies i persones que participen en el joc. Elaboraci i compliment dun codi de joc net. Valoraci de lesfor personal i collectiu en els diferents tipus de jocs i activitats esportives al marge de preferncies i prejus. Organitzaci, participaci i estima del joc i les activitats recreatives o esportives com a mitj de gaudi, de relaci i docupaci satisfactori del temps doci. Acceptaci del paper que corresponga exercir com a jugador dins de lequip, independentment de la seua capacitat motriu. Identificaci dels valors fonamentals del joc: lesfor personal, la relaci amb els altres i lacceptaci de resultat. s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a mitj per a demanar informaci, elaborar documents i fomentar un esperit crtic amb relaci a lrea. CRITERIS DAVALUACI 1. Adaptar els desplaaments i salts a diferents tipus dentorns que puguen ser desconeguts i presenten cert grau dincertesa. 2. Llanar, passar i rebre pilotes o altres mbils, sense perdren el control en els jocs i activitats motrius que ho requerisquen, amb ajust correcte a la situaci en el terreny de joc, a les distncies i a les trajectries. 3. Actuar de manera coordinada i cooperativa per a resoldre reptes o per a oposar-se a un o ms adversaris en un joc collectiu, ja siga com a atacant o com a defensor. 4. Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i la prctica dactivitats esportives, lesfor personal i les relacions que sestablixen amb el grup i actuar dacord amb estos. 5. Opinar coherentment i crticament amb relaci a les situacions conflictives sorgides en la prctica de lactivitat fsica i lesport. 6. Mostrar conductes actives per a incrementar globalment la condici fsica, ajustant la seua actuaci al coneixement de les prpies possibilitats i limitacions corporals i de moviment.

Adquisicin de hbitos posturales y alimentarios saludables y autonoma en la higiene corporal. Reconocimiento de los efectos beneficiosos de la actividad fsica en la salud e identificacin de las prcticas poco saludables. Mejora de la condicin fsica orientada a la salud. Prevencin de lesiones en la actividad fsica. Calentamiento, dosificacin del esfuerzo y toma de conciencia de la recuperacin y la relajacin. Reconocimiento y valoracin de las medidas de seguridad y de prevencin de accidentes en la prctica de la actividad fsica con relacin al entorno. Uso correcto y respetuoso de materiales y espacios. Valoracin del esfuerzo para lograr una mayor autoestima y autonoma. Autonoma en los hbitos de higiene corporal y postural. Valoracin de las situaciones de riesgos que se derivan de la actividad fsica. Valoracin de la actividad fsica para el mantenimiento y la mejora de la salud, y como alternativa a los hbitos nocivos para la salud. Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin como medio para recabar informacin, elaborar documentos y fomentar un espritu crtico con relacin al rea. Bloque 5. Juegos y deportes El juego y el deporte como fenmenos sociales y culturales. Iniciacin al deporte adaptado al espacio, el tiempo y los recur-

sos.

Tipos de juegos y actividades deportivas. Realizacin de juegos y de actividades deportivas de diversas modalidades y dificultad creciente, con especial referencia a las tradicionales y populares de la Comunitat Valenciana, como la pelota valenciana. Uso adecuado de las habilidades y estrategias bsicas de juego relacionadas con la cooperacin, la oposicin y la cooperacin/oposicin. Aceptacin y respeto hacia las normas, reglas, estrategias y personas que participan en el juego. Elaboracin y cumplimiento de un cdigo de juego limpio. Valoracin del esfuerzo personal y colectivo en los diferentes tipos de juegos y actividades deportivas al margen de preferencias y prejuicios. Organizacin, participacin y aprecio del juego y las actividades recreativas o deportivas como medio de disfrute, de relacin y de empleo satisfactorio del tiempo de ocio. Aceptacin del papel que corresponda desempear como jugador dentro del equipo, independientemente de su capacidad motriz. Identificacin de los valores fundamentales del juego: el esfuerzo personal, la relacin con los dems y la aceptacin de resultado. Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin como medio para recabar informacin, elaborar documentos y fomentar un espritu crtico con relacin al rea. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Adaptar los desplazamientos y saltos a diferentes tipos de entornos que puedan ser desconocidos y presenten cierto grado de incertidumbre. 2. Lanzar, pasar y recibir pelotas u otros mviles, sin perder el control de los mismos en los juegos y actividades motrices que lo requieran, con ajuste correcto a la situacin en el terreno de juego, a las distancias y a las trayectorias. 3. Actuar de forma coordinada y cooperativa para resolver retos o para oponerse a uno o varios adversarios en un juego colectivo, ya sea como atacante o como defensor. 4. Identificar, como valores fundamentales de los juegos y la prctica de actividades deportivas, el esfuerzo personal y las relaciones que se establecen con el grupo y actuar de acuerdo con stos. 5. Opinar coherente y crticamente con relacin a las situaciones conflictivas surgidas en la prctica de la actividad fsica y el deporte. 6. Mostrar conductas activas para incrementar globalmente la condicin fsica, ajustando su actuacin al conocimiento de las propias posibilidades y limitaciones corporales y de movimiento.

Num. 5562 / 24.07.2007

30317

7. Construir composicions de grup en interacci amb les companyes i els companys, utilitzant els recursos expressius del cos i partint destmuls musicals, plstics o verbals. 8. Identificar algunes de les relacions que sestablixen entre la prctica correcta i habitual de lexercici fsic i la millora de la salut, i actuar dacord amb estes. 9. Participar del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb coneixement de les normes i mostrant una actitud dacceptaci cap als altres. 10. Realitzar recorreguts seguint les tcniques dorientaci en el medi natural, aprendre a moures en ell i comprometres a la seua cura i conservaci. 11. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relacionada amb lEducaci fsica, i per a establir intercanvi dopinions amb lalumnat daltres centres docents. EDUCACI PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS Les democrcies modernes no poden dependre exclusivament dun sistema jurdic garantista i de les altres institucions que conformen un Estat de dret, per molt important que tot a puga ser. s fonamental que les ciutadanes i els ciutadans donen suport activament a les institucions i que exercisquen els seus drets no sols passivament, per mitj del seu vot, sin activament, participant en els debats pblics, informant-se i exigint les responsabilitats a qu, en algun cas, hi haja lloc. Laugment de la diversitat i el pluralisme en les nostres societats han fet encara ms peremptria la necessitat dun acord bsic sobre quins sn els nostres drets i les nostres llibertats, quines les nostres formes de govern i les nostres lleis. Ja no podem donar per suposat el consens social en estes qestions. Els organismes internacionals, Nacions Unides, el Consell dEuropa o la Uni Europea han insistit en la necessitat de fomentar la ciutadania responsable en una societat democrtica com a frmula per a aconseguir la cohesi social i una identitat europea comuna. Totes les ciutadanes i ciutadans estan cridats a esta labor de pedagogia democrtica, per sn les escoles, junt amb les llars, les que conformaran la futura ciutadania del nostre pas. I els poders pblics han de vetlar perqu leducaci comuna de tots els nostres estudiants siga compatible amb lextensi dels valors cvics. Seria injust no reconixer que els centres educatius espanyols ja fa molts anys que han incorporat els valors democrtics a les seues prctiques quotidianes. En la mesura de les seues possibilitats, les professores i els professors es preocupen de que, des dels primers nivells del sistema escolar, les alumnes i els alumnes deixen arrere les prctiques discriminatries, respecten la diferncia, utilitzen el dileg o cooperen entre ells. Junt amb els hbits democrtics que shan anat adquirint en la formaci escolar, cap una assignatura que permeta abordar tant els continguts bsics duna educaci ciutadana, com la posada en prctica de mtodes i activitats que inicien les alumnes i els alumnes en la vida democrtica. Estos sn els fins de lEducaci per a la ciutadania en el tercer cicle de Primria. Les professores i els professors encarregats dimpartir-la hauran devitar, duna banda, el relativisme del tot val, que mina finalment la convivncia democrtica i destruix els valors que la sostenen; i, dun altre, la temptaci de ladoctrinament en aquelles idees que, per molt legtimes que puguen ser, depenen de leducaci dels pares i de les opcions futures del xiquet mateix. Els objectius i continguts de lrea, en sintonia amb la Recomanaci (2002) 12 del Consell de Ministres del Consell dEuropa, partixen de lmbit personal i de lentorn ms prxim: de lautonomia personal, de la formaci de la voluntat i lautoestima prpies i del reconeixement dels altres com a part necessria dels nostres projectes de vida; insistint-hi en el valor de lamistat. En eixe joc entre la vida prpia i el reconeixement dels altres sarticulen els conceptes de llibertat i de responsabilitat. De lmbit personal i immediat es passa a la convivncia, la participaci i la vida en com en els grups prxims. Finalment, saborden la convivncia social que establixen la Constituci i lEs-

7. Construir composiciones grupales en interaccin con las compaeras y compaeros utilizando los recursos expresivos del cuerpo y partiendo de estmulos musicales, plsticos o verbales. 8. Identificar algunas de las relaciones que se establecen entre la prctica correcta y habitual del ejercicio fsico y la mejora de la salud, y actuar de acuerdo con ellas. 9. Participar del juego y las actividades deportivas, especialmente las tradicionales y populares de la Comunitat Valenciana, con conocimiento de las normas y mostrando una actitud de aceptacin hacia los dems. 10. Realizar recorridos siguiendo las tcnicas de orientacin en el medio natural, aprender a desenvolverse en l y comprometerse a su cuidado y conservacin. 11. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma cooperativa y con sentido crtico para obtener informacin relacionada con la Educacin fsica, y para establecer intercambio de opiniones con el alumnado de otros centros docentes. EDUCACIN PARA LA CIUDADANA Y LOS DERECHOS HUMANOS Las democracias modernas no pueden depender exclusivamente de un sistema jurdico garantista y de las dems instituciones que conforman un Estado de derecho, por muy importante que todo esto pueda ser. Es fundamental que sus ciudadanas y ciudadanos respalden activamente sus instituciones y ejerzan sus derechos no slo pasivamente, mediante su voto, sino activamente, participando en los debates pblicos, informndose y exigiendo las responsabilidades a las que, en algn caso, haya lugar. El aumento de la diversidad y el pluralismo en nuestras sociedades han hecho an ms perentoria la necesidad de un acuerdo bsico en cules son nuestros derechos y nuestras libertades, cules nuestras formas de gobierno y nuestras leyes. Ya no podemos dar por supuesto el consenso social en estas cuestiones. Los organismos internacionales, Naciones Unidas, el Consejo de Europa o la Unin Europea han insistido en la necesidad de fomentar la ciudadana responsable en una sociedad democrtica como frmula para lograr la cohesin social y una identidad europea comn. Todas las ciudadanas y ciudadanos estn llamados a esta labor de pedagoga democrtica, pero son las escuelas, junto con los hogares, las que van a conformar la futura ciudadana de nuestro pas. Y los poderes pblicos tienen que velar porque la educacin comn de todos nuestros estudiantes sea compatible con la extensin de los valores cvicos. Sera injusto no reconocer que los centros educativos espaoles ya hace muchos aos que han incorporado los valores democrticos a sus prcticas cotidianas. En la medida de sus posibilidades, las profesoras y los profesores se preocupan de que, desde los primeros niveles del sistema escolar, las alumnas y los alumnos dejen atrs las prcticas discriminatorias, respeten la diferencia, utilicen el dilogo o cooperen entre s. Junto a los hbitos democrticos que se han ido adquiriendo en la formacin escolar, cabe una asignatura que permita abordar tanto los contenidos bsicos de una educacin ciudadana, como la puesta en prctica de mtodos y actividades que inicien a las alumnas y alumnos a la vida democrtica. stos son los fines de la Educacin para la ciudadana en el tercer ciclo de Primaria. Las profesoras y los profesores encargados de impartirla tendrn que evitar, por un lado, el relativismo del todo vale, que mina finalmente la convivencia democrtica destruyendo los valores que la sostienen; y, por otro, la tentacin del adoctrinamiento en aquellas ideas que, por muy legtimas que puedan ser, dependen de la educacin de los padres y de las opciones futuras del propio nio. Los objetivos y contenidos del rea, en sintona con la Recomendacin (2002)12 del Consejo de Ministros del Consejo de Europa, parten de lo personal y del entorno ms prximo: de la autonoma personal, la formacin de la propia voluntad y la autoestima al reconocimiento de los otros como parte necesaria de nuestros proyectos de vida, con especial hincapi en la amistad. En ese juego entre la vida propia y el reconocimiento de los dems se articulan los conceptos de libertad y de responsabilidad. De lo personal e inmediato se pasa a la convivencia, la participacin y la vida en comn en los grupos prximos. Finalmente, se abordan la convivencia social que establecen la

Num. 5562 / 24.07.2007

30318

tatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, aix com els drets i la responsabilitat de lindividu davant de si mateix i davant dels altres. Per tant, el recorregut proposat va de lindividu a la societat. Els continguts sorganitzen en tres blocs en qu els conceptes, els procediments i les actituds saborden des duna perspectiva integrada. El bloc 1, Individus i relacions interpersonals i socials, tracta els aspectes personals: lalumnat ha daprendre que la seua autonomia com a individu no es basa en lassumpci acrtica del propi desig, sin que ha danar forjant una voluntat que ajude a donar forma a un projecte personal de vida. Lautoestima noms pot ser el resultat deixa lluita entre les tendncies contradictries dels desitjos i lacci finalment assumida per lexercici de la voluntat. Es proposa un model de relacions basat en el reconeixement de la dignitat de totes les persones, del respecte a laltre, encara que mantinga opinions i creences diferents de les prpies, i de la diversitat i els drets de les persones. En este context es mou la vida dels sers humans, i noms aix sha plantejar la relaci entre llibertat i responsabilitat. El bloc 2, La vida en comunitat, tracta de la convivncia en les relacions amb lentorn, de la forma dabordar la convivncia i el conflicte en els grups de pertinena (famlia, centre escolar, amics, localitat), de lexercici dels drets i deures que corresponen a cada persona en el si deixos grups, i de com identificar-hi la diversitat, rebutjar la discriminaci i valorar-hi la participaci i les seues vies. Des del reconeixement de la pluralitat del propi entorn cal assumir el pluralisme valoratiu que caracteritza les societats democrtiques. Finalment, el bloc 3, Viure en societat, proposa un plantejament social ms ampli: el de la necessitat i el coneixement de les normes i els principis de convivncia establits per la Constituci i lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, del coneixement i la valoraci dels servicis pblics i dels bns comuns, aix com de les obligacions de les administracions pbliques i dels ciutadans en el seu manteniment. Especialment, en este context s on shan de desenrotllar hbits cvics en aquells espais que sn de tots i davant daquells problemes que ens afecten a tots. Alguns dels servicis pblics i dels bns comuns reben un tractament especfic adequat a ledat de lalumnat, s el cas de la protecci civil, la seguretat i la defensa nacional. Per el curs estaria incomplet si lalumnat no transcendix lmbit nacional. s necessari insistir en el principi que totes les persones tenen la mateixa dignitat. Ensenyar les nocions bsiques dels drets humans a fi que, en primer lloc, seduquen en el rebuig a la discriminaci per ra de naixement, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social; i, en segon lloc, que entenguen que el rebuig de la discriminaci exigix la igualtat de drets en el mn laboral i social. CONTRIBUCI DE LREA AL DESENROTLLAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES LEducaci per a la ciutadania contribux a desenrotllar la competncia social i ciutadana. Lrea afronta lmbit personal i pblic que hi ha implcit: propicia ladquisici dhabilitats i virtuts cviques per a viure en societat i per a exercir la ciutadania democrtica. Aix, lrea pretn el desenrotllament de lalumnat com a persones dignes i ntegres, la qual cosa exigix reforar lautonomia, lautoestima i lafany de superaci, i afavorir lesperit crtic per a ajudar a la construcci de projectes personals de vida. Tamb es contribux a millorar les relacions interpersonals en la mesura que lrea afavorix la utilitzaci sistemtica del dileg. Per a aix, lrea inclou continguts especfics relatius a la convivncia, la participaci, al coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminaci i injustcia, que han de permetre consolidar-hi les virtuts cviques necessries per a una societat democrtica. Aix mateix, lrea contribux a adquirir el coneixement dels fonaments i les maneres dorganitzaci de les societats democrtiques, a valorar positivament la conquista dels drets humans i a rebutjar els conflictes entre els grups humans i les situacions dinjustcia. Sn continguts especfics de lrea els principis continguts en la Decla-

Constitucin y el Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, as como los derechos y la responsabilidad del individuo ante s mismo y ante los dems. Por tanto, el recorrido propuesto va del individuo a la sociedad. Los contenidos se organizan en tres bloques en los que los conceptos, los procedimientos y las actitudes se abordan desde una perspectiva integrada. El bloque 1, Individuos y relaciones interpersonales y sociales, trata los aspectos personales: el alumnado debe aprender que su autonoma como individuo no se basa en la asuncin acrtica del propio deseo, sino que debe ir forjando una voluntad que ayude a dar forma a un proyecto personal de vida. La autoestima slo puede ser el resultado de esa lucha entre las tendencias contradictorias de los deseos y la accin finalmente asumida por el ejercicio de la voluntad. Se propone un modelo de relaciones basado en el reconocimiento de la dignidad de todas las personas, del respeto al otro, aunque mantenga opiniones y creencias distintas a las propias, de la diversidad y los derechos de las personas. En este contexto se mueve la vida de los seres humanos, y slo ah cabe plantear la relacin entre libertad y responsabilidad. El bloque 2, La vida en comunidad, trata de la convivencia en las relaciones con el entorno, de la forma de abordar la convivencia y el conflicto en los grupos de pertenencia (familia, centro escolar, amigos, localidad), del ejercicio de los derechos y deberes que corresponden a cada persona en el seno de esos grupos, identificando la diversidad, rechazando la discriminacin y valorando la participacin y sus cauces. Desde el reconocimiento de la pluralidad del propio entorno cabe asumir el pluralismo valorativo que caracteriza a las sociedades democrticas. Finalmente, el bloque 3, Vivir en sociedad, propone un planteamiento social ms amplio: la necesidad y el conocimiento de las normas y principios de convivencia establecidos por la Constitucin y el Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, el conocimiento y la valoracin de los servicios pblicos y de los bienes comunes, as como las obligaciones de las administraciones pblicas y de los ciudadanos en su mantenimiento. Especialmente en este contexto es donde cabe desarrollar hbitos cvicos en aquellos espacios que son de todos y ante aquellos problemas que nos afectan a todos. Algunos de los servicios pblicos y de los bienes comunes reciben un tratamiento especfico adecuado a la edad de estas alumnas y alumnos, es el caso de la proteccin civil, la seguridad y la defensa nacional. Pero el curso estara incompleto si las alumnas y alumnos no trascendiesen el mbito nacional. Es necesario insistir en la igual dignidad de todas las personas. Ensear las nociones bsicas de los derechos humanos con el fin de que, en primer lugar, se eduquen en el rechazo a la discriminacin por razn de nacimiento, raza, sexo, religin, opinin o cualquier otra condicin o circunstancia personal o social; y, en segundo lugar, que entiendan que el rechazo a la discriminacin exige la igualdad de derechos en el mundo laboral y social. CONTRIBUCIN DEL REA AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BSICAS La Educacin para la ciudadana contribuye a desarrollar la competencia social y ciudadana. El rea afronta el mbito personal y pblico implcito en ella: propicia la adquisicin de habilidades y virtudes cvicas para vivir en sociedad y para ejercer la ciudadana democrtica. As, el rea pretende el desarrollo de las alumnas y los alumnos como personas dignas e ntegras, lo que exige reforzar la autonoma, la autoestima y el afn de superacin, y favorecer el espritu crtico para ayudar a la construccin de proyectos personales de vida. Tambin se contribuye a mejorar las relaciones interpersonales en la medida que el rea favorece la utilizacin sistemtica del dilogo. Para ello, el rea incluye contenidos especficos relativos a la convivencia, la participacin, al conocimiento de la diversidad y de las situaciones de discriminacin e injusticia, que deben permitir consolidar las virtudes cvicas necesarias para una sociedad democrtica. Asimismo, el rea contribuye a adquirir el conocimiento de los fundamentos y los modos de organizacin de las sociedades democrticas, a valorar positivamente la conquista de los derechos humanos y a rechazar los conflictos entre los grupos humanos y las situaciones de injusticia. Son contenidos especficos del rea los principios conteni-

Num. 5562 / 24.07.2007

30319

raci Universal dels Drets Humans, la Convenci sobre els Drets del Xiquet, la Constituci Espanyola i lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, aix com la seua aplicaci per part de les diverses institucions. La identificaci dels deures ciutadans i lassumpci i lexercici dhbits i virtuts cviques adequades a cada edat en lentorn escolar i social, permetr que els futurs ciutadans sinicien en la construcci de societats ms cohesionades, lliures, prsperes, equitatives i justes. Al desenrotllament de la competncia per a aprendre a aprendre es contribux en la mesura que lrea proposa estimular les virtuts i habilitats socials, i impulsar el treball en equip, la participaci i ls sistemtic de largumentaci, que es requerix a lhora de desenrotllar dun pensament propi. La sntesi de les idees prpies i alienes, la presentaci raonada del criteri propi i la confrontaci ordenada i crtica de coneixement, informaci i opini afavorixen tamb els aprenentatges posteriors. Des de lrea safavorix la competncia dautonomia i la iniciativa personal, en la mesura que shi posen en prctica iniciatives de planificaci, presa de decisions, participaci, organitzaci i assumpci de responsabilitats. Lrea entrena en el dileg i el debat, en la participaci, en laproximaci respectuosa a les diferncies socials, culturals i econmiques, i en la valoraci crtica destes diferncies aix com de les idees. El currculum atn a la construcci dun pensament propi, i a ladopci de postures sobre problemes i les seues possibles solucions. Amb aix, senfortix lautonomia de lalumnat per a analitzar, valorar i decidir, des de la confiana en si mateixos i el respecte a les altres persones. A la competncia en comunicaci lingstica es contribux a partir del coneixement i de ls de termes i conceptes propis de lrea. A ms, ls sistemtic del debat, procediment imprescindible en esta rea, contribux especficament a esta competncia, perqu exigix exercitar-se en lescolta, lexposici i largumentaci. OBJECTIUS Lensenyana de lEducaci per a la ciutadania i els drets humans en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: 1. Desenrotllar lautoconeixement i lafany de superaci. 2. Desenrotllar lautoestima i lafectivitat en les seues relacions amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, els estereotips i els prejus. 3. Mostrar respecte pels costums i les formes de vida de poblacions diferents de la prpia, en tot all que tinguen denriquidor. 4. Conixer i apreciar els valors i les normes de convivncia i aprendre a obrar-hi dacord. 5. Identificar i rebutjar situacions en qu falla la convivncia, dinjustcia i de discriminaci. 6. Desenrotllar habilitats emocionals, comunicatives i socials per a actuar amb autonomia en la vida quotidiana i participar activament en les relacions de grup; mostrant-hi actituds generoses i constructives. 7. Reconixer els drets humans arreplegats en les declaracions universals, aix com els drets i llibertats que arrepleguen la Constituci Espanyola i lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 8. Descriure lorganitzaci, la forma delecci i les principals funcions dalguns rgans de govern del municipi, de la Comunitat Valenciana i de lEstat. Identificar els deures ms rellevants associats a estos. 9. Conixer i respectar les normes bsiques que regulen la circulaci vial, especialment aquelles que tenen a veure amb la seguretat. CONTINGUTS Bloc 1. Individus i relacions interpersonals i socials Autonomia, voluntat i autoestima. Reconeixement de les altres i els altres com a base de la convivncia. Lamistat. Llibertat i responsabilitat.

dos en la Declaracin Universal de los Derechos Humanos, la Convencin sobre los Derechos del Nio, la Constitucin espaola y el Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, as como su aplicacin por parte de diversas instituciones. La identificacin de los deberes ciudadanos y la asuncin y ejercicio de hbitos y virtudes cvicas adecuadas a su edad en el entorno escolar y social, permitir que los futuros ciudadanos se inicien en la construccin de sociedades ms cohesionadas, libres, prsperas, equitativas y justas. Al desarrollo de la competencia para aprender a aprender se contribuye en la medida en que el rea propone el estmulo de las virtudes y habilidades sociales, el impulso del trabajo en equipo, la participacin y el uso sistemtico de la argumentacin, que requiere el desarrollo de un pensamiento propio. La sntesis de las ideas propias y ajenas, la presentacin razonada del propio criterio y la confrontacin ordenada y crtica de conocimiento, informacin y opinin favorecen tambin los aprendizajes posteriores. Desde el rea se favorece la competencia de autonoma e iniciativa personal, en la medida en que se desarrollan iniciativas de planificacin, toma de decisiones, participacin, organizacin y asuncin de responsabilidades. El rea entrena en el dilogo y el debate, en la participacin, en la aproximacin respetuosa a las diferencias sociales, culturales y econmicas y en la valoracin crtica de estas diferencias as como de las ideas. El currculo atiende a la construccin de un pensamiento propio, y a la toma de postura sobre problemas y sus posibles soluciones. Con ello, se fortalece la autonoma de las alumnas y de los alumnos para analizar, valorar y decidir, desde la confianza en s mismos y el respeto a las dems personas. A la competencia en comunicacin lingstica se contribuye a partir del conocimiento y del uso de trminos y conceptos propios del rea. Adems, el uso sistemtico del debate, procedimiento imprescindible en esta rea, contribuye especficamente a esta competencia, porque exige ejercitarse en la escucha, la exposicin y la argumentacin. OBJETIVOS La enseanza de la Educacin para la ciudadana y los derechos humanos en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Desarrollar el autoconocimiento y el afn de superacin. 2. Desarrollar la autoestima y la afectividad en sus relaciones con los dems, as como una actitud contraria a la violencia, los estereotipos y prejuicios. 3. Mostrar respeto por las costumbres y modos de vida de poblaciones distintas a la propia, en lo que tengan de enriquecedor. 4. Conocer y apreciar los valores y normas de convivencia y aprender a obrar de acuerdo con ellas. 5. Identificar y rechazar situaciones de quiebra de la convivencia, de injusticia y de discriminacin. 6. Desarrollar habilidades emocionales, comunicativas y sociales para actuar con autonoma en la vida cotidiana y participar activamente en las relaciones de grupo, mostrando actitudes generosas y constructivas. 7. Reconocer los derechos humanos recogidos en las declaraciones universales, as como los derechos y libertades que recogen la Constitucin espaola y el Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 8. Describir la organizacin, la forma de eleccin y las principales funciones de algunos rganos de gobierno del municipio, de la Comunitat Valenciana y del Estado. Identificar los deberes ms relevantes asociados a ellos. 9. Conocer y respetar las normas bsicas que regulan la circulacin vial, especialmente aquellas que tienen que ver con la seguridad. CONTENIDOS Bloque 1. Individuos y relaciones interpersonales y sociales Autonoma, voluntad y autoestima. Reconocimiento de las otras y los otros como base de la convivencia. La amistad. Libertad y responsabilidad.

Num. 5562 / 24.07.2007

30320

Bloc 2. La vida en comunitat La convivncia en la famlia, el collegi, el barri, la localitat. Convivncia, dileg i conflicte. El dret i el deure de participar. Les vies de participaci. El pluralisme i els valors cvics en la societat democrtica. Bloc 3. Viure en societat La vida en societat. Necessitat de les normes per a conviure. Els principis de convivncia en la Constituci Espanyola i en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Drets i llibertats en la Constituci. Els drets de les valencianes i els valencians en lEstatut dAutonomia. El paper dels ajuntaments, de les Comunitats Autnomes i de lEstat en lorganitzaci poltica espanyola. Servicis pblics i bns comuns. La contribuci de les ciutadanes i els ciutadans a travs dels impostos. Hbits cvics. Els espais pblics, la protecci civil i el medi ambient. La defensa nacional com un comproms ciutad. La idea de dignitat humana. Drets humans i drets de la infncia. Relacions entre drets i deures. La universalitat dels drets humans. La no-discriminaci per ra de naixement, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. La igualtat de drets en el mn laboral i social. Seguretat viria. Els principals senyals de circulaci. Normes de comportament dels ciutadans. CRITERIS DAVALUACI 1. Mostrar un adequat nivell de coneixement dels propis lmits i virtuts. 2. Identificar i respectar les diferncies i caracterstiques dels altres. 3. Assumir responsablement les conseqncies de les accions personals. 4. Argumentar i defendre les opinions prpies. 5. Escoltar i respectar crticament les opinions dels altres. 6. Acceptar i practicar les normes de convivncia. 7. Participar en la presa de decisions del grup. 8. Utilitzar el dileg per a afavorir els acords. 9. Assumir obligacions i responsabilitats. 10. Conixer el paper dels ajuntaments, les Comunitats Autnomes i lEstat en lordenament poltic espanyol. 11. Conixer i valorar els drets reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constituci Espanyola i en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 12. Conixer el significat i la importncia dels principals senyals de circulaci i reconixer les normes bsiques de seguretat viria. LLENGUA ESTRANGERA El coneixement de llenges estrangeres s cada vegada ms important i necessari per a viure en un mn que, a causa dels progressius avanos en els camps tecnolgics i informtics, ens porta a una societat on la comunicaci a travs daltres llenges obri enormes possibilitats de progrs i llibertat, a ms de contribuir a lenteniment i respecte entre les distintes cultures i els seus parlants. El nostre pas, a ms, com a membre de la Uni Europea, i tal com es recull en un dels objectius de lEstratgia de Lisboa, est comproms en el foment del coneixement de les llenges comunitries. Per la seua banda, el Consell dEuropa, en el Marc Europeu Com de Referncia per a laprenentatge de llenges estrangeres, establix directrius respecte daix i indica que lltim objectiu s que les alumnes i els alumnes siguen capaos daconseguir progressivament graus de competncia lingstica. Conseqentment, els coneixements adquirits per les xiquetes i els xiquets al final de lEducaci Primria tindran continutat en lEducaci Secundria Obligatria. El currculum de la Comunitat Valenciana t unes caracterstiques especfiques per la convivncia del valenci i el castell, la qual cosa fa que la llengua estrangera siga la tercera llengua de les alumnes i els alumnes. Esta situaci ha de comportar un tractament integrat de les

Bloque 2. La vida en comunidad La convivencia en la familia, el colegio, el barrio, la localidad. Convivencia, dilogo y conflicto. El derecho y el deber de participar. Los cauces de participacin. El pluralismo y los valores cvicos en la sociedad democrtica. Bloque 3. Vivir en sociedad La vida en sociedad. Necesidad de las normas para convivir. Los principios de convivencia en la Constitucin espaola y en el Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Derechos y libertades en la Constitucin. Los derechos de las valencianas y valencianos en el Estatuto de Autonoma. El papel de los ayuntamientos, de las Comunidades Autnomas y del Estado en la organizacin poltica espaola. Servicios pblicos y bienes comunes. La contribucin de las ciudadanas y los ciudadanos a travs de los impuestos. Hbitos cvicos. Los espacios pblicos, la proteccin civil y el medio ambiente. La defensa nacional como un compromiso ciudadano. La idea de dignidad humana. Derechos humanos y derechos de la infancia. Relaciones entre derechos y deberes. La universalidad de los derechos humanos. La no discriminacin por razn de nacimiento, raza, sexo, religin opinin o cualquier otra condicin o circunstancia personal o social. La igualdad de derechos en el mundo laboral y social. Seguridad vial. Las principales seales de trfico. Normas de comportamiento de los ciudadanos. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Mostrar un adecuado nivel de conocimiento de los propios lmites y virtudes. 2. Identificar y respetar las diferencias y caractersticas de los dems. 3. Asumir responsablemente las consecuencias de las acciones personales. 4. Argumentar y defender las propias opiniones. 5. Escuchar y respetar crticamente las opiniones de los dems. 6. Aceptar y practicar las normas de convivencia. 7. Participar en la toma de decisiones del grupo. 8. Utilizar el dilogo para favorecer los acuerdos. 9. Asumir obligaciones y responsabilidades. 10. Conocer el papel de los ayuntamientos, Comunidades Autnomas y Estado en el ordenamiento poltico espaol. 11. Conocer y valorar los derechos reconocidos en las declaraciones internacionales, en la Constitucin espaola y en el Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 12. Conocer el significado e importancia de las principales seales de trfico y reconocer las normas bsicas de seguridad vial. LENGUA EXTRANJERA El conocimiento de lenguas extranjeras es cada vez ms importante y necesario para vivir en un mundo que, debido a los progresivos avances en los campos tecnolgicos e informticos, nos lleva a una sociedad donde la comunicacin a travs de otras lenguas abre enormes posibilidades de progreso y libertad, adems de contribuir al entendimiento y respeto entre las distintas culturas y sus hablantes. Nuestro pas, adems, como miembro de la Unin Europea, y tal como se recoge en uno de los objetivos de la Estrategia de Lisboa, est comprometido en el fomento del conocimiento de las lenguas comunitarias. Por su parte, el Consejo de Europa, en el Marco Comn de Referencia Europeo para el aprendizaje de lenguas extranjeras, establece directrices al respecto e indica que el ltimo objetivo es que las alumnas y los alumnos sean capaces de alcanzar progresivamente grados de competencia lingstica. Consecuentemente, los conocimientos adquiridos por las nias y los nios al final de la Educacin Primaria tendrn continuidad en la Educacin Secundaria Obligatoria. El currculo de la Comunitat Valenciana tiene unas caractersticas especficas por la convivencia del valenciano y el castellano, lo que hace que la lengua extranjera sea la tercera lengua de las alumnas y los alumnos. Esta situacin debe comportar un tratamiento integrado

Num. 5562 / 24.07.2007

30321

llenges, de manera que estes contribusquen a la construcci duna competncia plurilinge, especfica per a cada alumna o alumne. Dac que esta competncia comprenga capacitats comunicatives i expressives que han de desenrotllar-se en el conjunt dels aprenentatges lingstics. Ladquisici destes competncies ha de tindre en compte les caracterstiques especials de lalumnat que les ha dadquirir. Les alumnes i els alumnes desta edat sn vitals i aprenen mentres juguen, es mouen i realitzen activitats que els agraden, ja que la seua motivaci per a aprendre la llengua estrangera prov de linters de la tasca i no de la utilitat futura destes ensenyances. Generalment, sn ms oberts i desinhibits que els aprenents majors i sanimen fcilment en lactivitat encara que la seua capacitat per a mantindre latenci centrada en una mateixa tasca s considerablement limitada. Les alumnes i els alumnes desta edat necessiten un clima relaxat i agradable a laula que desenrotlle la seua autoestima. Per aix, potser almenys en els primers moments, necessiten que lactivitat estiga molt estructurada a fi de sentir-se segurs per a treballar i comunicar-se. Tot i aix, el factor ms important per a motivar-los s la seua relaci amb la mestra o el mestre a laula. La Llengua estrangera, quant a lEducaci Primria, haur de ser impartida de manera natural i adequada al procs de maduraci de les alumnes i els alumnes. s important la immersi en aquella des de linici del seu estudi, ja que la majoria de les oportunitats per a laprenentatge es donen noms en lentorn escolar. Normalment, i fins i tot tenint en compte la recent arribada a la Comunitat Valenciana de ciutadans daltres nacionalitats i idiomes, s la situaci concreta de la classe de Llengua estrangera lnic lloc en qu la comunicaci en les dites llenges pot dur-se a terme, sobretot, en estos nivells inicials. Esta circumstncia fa necessria la inclusi de continguts que incorporen contextos distints de lacadmic, especialment, els de les relacions socials, els mitjans de comunicaci i, amb les lgiques adaptacions, el literari. Per aix, lensenyana de la Llengua estrangera durant lEducaci Primria ha de respectar un dels principis bsics de lenfocament comunicatiu, una llengua saprn quan susa, s a dir, quan lalumna o lalumne la utilitza per a realitzar activitats interessants i motivadores; per tamb ha de seguir el principi bsic dels nous enfocaments de la integraci de llengua i continguts, una llengua saprn millor quan susa per a aprendre, s a dir, per a adquirir informaci i coneixements rellevants, especialment, aquells relacionats amb els continguts de les diverses disciplines acadmiques. Prcticament des del principi sutilitzaran coneixements ja apresos en les diferents rees no lingstiques, com a escenari o context per a ladquisici de la llengua estrangera, fins que en el tercer cicle puga plantejar-se ja la consolidaci, ampliaci i adquisici dalguns continguts nous, fcilment localitzables en un context, corresponents a diferents rees no lingstiques. Aix, leix de lrea de Llengua estrangera en este currculum el constituxen els procediments dirigits a la consecuci duna competncia comunicativa efectiva oral i escrita que comprenga tots els usos i registres possibles. Els continguts shan agrupat en blocs relacionats amb sis centres datenci especfics: el llenguatge oral; el llenguatge escrit; els elements constitutius del sistema lingstic, el seu funcionament i relacions; la llengua com a instrument daprenentatge; la dimensi social i cultural de la nova llengua i les Noves Tecnologies. El bloc 1, Escoltar, parlar i conversar adquirix, en esta etapa, especial rellevncia. La limitada presncia de la llengua estrangera en el context social, fa que el model lingstic aportat per lescola siga la primera font de coneixement i aprenentatge de lidioma. El dit model haur darreplegar la varietat de discursos, expressions usuals, matisos fontics i prosdics propis de les diferents situacions reals de comunicaci, amb el suport dels mitjans audiovisuals convencionals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Els discursos utilitzats a laula sn al mateix temps vehicle i objecte daprenentatge, per la qual cosa el currculum ha ats tant al coneixement dels elements lingstics com a la capacitat dutilitzar-los per a lexercici de tasques comunicatives.

de las lenguas, de manera que stas contribuyan a la construccin de una competencia plurilinge, especfica para cada alumna o alumno. De ah que esta competencia abarque capacidades comunicativas y expresivas que han de desarrollarse en el conjunto de los aprendizajes lingsticos. La adquisicin de estas competencias ha de tener en cuenta las caractersticas especiales del alumnado que las ha de adquirir. Las alumnas y los alumnos de esta edad son vitales y aprenden mientras juegan, se mueven y realizan actividades que les gustan, puesto que su motivacin para aprender la lengua extranjera proviene del inters de la tarea y no de la utilidad futura de estas enseanzas. Por lo general, son ms abiertos y desinhibidos que los aprendices mayores y se animan fcilmente en la actividad aun cuando su capacidad para mantener la atencin centrada en una misma tarea es considerablemente limitada. Las alumnas y los alumnos de esta edad necesitan un clima relajado y agradable en el aula que desarrolle su autoestima. Por esto, quizs al menos en los primeros momentos, necesitan que la actividad est muy estructurada con el fin de sentirse seguros para trabajar y comunicarse. Todava as, el factor ms importante para motivarlos es su relacin con la maestra o el maestro en el aula. La Lengua extranjera, en lo relativo a la Educacin Primaria, deber ser impartida de manera natural y adecuada al proceso de maduracin de las alumnas y los alumnos. Es importante la inmersin en la misma desde el inicio de su estudio, ya que la mayora de las oportunidades para el aprendizaje se da slo en el entorno escolar. Normalmente, y aun teniendo en cuenta la reciente llegada a la Comunitat Valenciana de ciudadanos de otras nacionalidades e idiomas, es la situacin concreta de la clase de Lengua extranjera el nico lugar en el que la comunicacin en dichas lenguas puede llevarse a cabo, sobre todo, en estos niveles iniciales. Esta circunstancia hace necesaria la inclusin de contenidos que incorporen contextos distintos del acadmico, especialmente, los de las relaciones sociales, los medios de comunicacin y, con las lgicas adaptaciones, el literario. Por ello, la enseanza de la Lengua extranjera durante la Educacin Primaria tiene que respetar uno de los principios bsicos del enfoque comunicativo, una lengua se aprende cuando se usa, es decir, cuando la alumna o el alumno la utiliza para realizar actividades interesantes y motivadoras; pero tambin tiene que seguir el principio bsico de los nuevos enfoques de la integracin de lengua y contenidos, una lengua se aprende mejor cuando se usa para aprender, es decir, para adquirir informacin y conocimientos relevantes, especialmente, aquellos relacionados con los contenidos de las diversas disciplinas acadmicas. Prcticamente desde el principio se utilizarn conocimientos ya aprendidos en las diferentes reas no lingsticas, como escenario o contexto para la adquisicin de la lengua extranjera, hasta que en el tercer ciclo pueda plantearse ya el afianzamiento, ampliacin y adquisicin de algunos contenidos nuevos, fcilmente localizables en un contexto, correspondientes a diferentes reas no lingsticas. As pues, el eje del rea de Lengua extranjera en este currculo, lo constituyen los procedimientos dirigidos a la consecucin de una competencia comunicativa efectiva oral y escrita que abarque todos los usos y registros posibles. Los contenidos se han agrupado en bloques relacionados con seis centros de atencin especficos: el lenguaje oral; el lenguaje escrito; los elementos constitutivos del sistema lingstico, su funcionamiento y relaciones; la lengua como instrumento de aprendizaje; la dimensin social y cultural de la nueva lengua y las Nuevas Tecnologas. El bloque 1, Escuchar, hablar y conversar adquiere, en esta etapa, especial relevancia. La limitada presencia de Lengua extranjera en el contexto social, hace que el modelo lingstico aportado por la escuela sea la primera fuente de conocimiento y aprendizaje del idioma. Dicho modelo deber de recoger la variedad de discursos, expresiones usuales, matices fonticos y prosdicos propios de las diferentes situaciones reales de comunicacin, con el apoyo de los medios audiovisuales convencionales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Los discursos utilizados en el aula son al mismo tiempo vehculo y objeto de aprendizaje, por lo que el currculo ha atendido tanto al conocimiento de los elementos lingsticos como a la capacidad de utilizarlos para el desempeo de tareas comunicativas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30322

El bloc 2, Llegir i escriure, en coherncia amb lanterior, pretn el coneixement de la llengua escrita. Ls progressiu del llenguatge escrit dependr del grau de coneixement de les formes orals i de la progressiva seguretat en la representaci grfica dels sons deixa llengua, normalment, diferent de la prpia. A fi de superar esta falta de seguretat, es recomana ls de diccionaris i altres mitjans de consulta, convencionals o digitals, per a la comprensi i composici de qualsevol tipus de textos. El bloc 3, Coneixement de la llengua, inclou tant coneixements lingstics com continguts de reflexi sobre laprenentatge. El punt de partida ser les situacions ds que fomenten ladquisici de regles sobre el funcionament de la llengua, de manera que les alumnes i els alumnes puguen establir quins elements de la llengua estrangera es comporten com en les llenges que coneix, de manera que es desenrotlle la confiana en la seua capacitat per a servir-se daquella. El bloc 4, La llengua com a instrument daprenentatge, pretn que lalumnat puga anar adquirint de forma progressiva continguts de les matries curriculars no lingstiques. Es partir de la realitzaci de projectes senzills, experiments i activitats manipulatives i contextualitzades, en les quals es reprenguen, refermen o eixamplen continguts de les rees no lingstiques, amb poca demanda cognitiva, i que ja hagen sigut adquirits en la L1 o L2. Els continguts del bloc 5, Aspectes socioculturals i conscincia intercultural, contribuxen que les xiquetes i els xiquets coneguen costums, formes de relaci social, trets i particularitats dels pasos en qu es parla la llengua estrangera; en definitiva, formes de vida diferents de les prpies. Este coneixement promour el respecte i linters de les diferents realitats socials i culturals. Bloc 6, Tecnologia de la informaci i de la comunicaci. s potser en esta rea on la Tecnologia de la informaci i de la comunicaci aconseguix la seua pertinncia mxima. La possibilitat de treballar directament amb textos reals, accedir a productes culturals ja elaborats (canons, contes, pellcules...), comunicar-se amb parlants de la mateixa edat o participar en projectes conjunts, a ms de latracci intrnseca que tenen per als jvens aprenents, fan de les TIC un context global que atorga inters i rellevncia a tot un conjunt dactivitats que poden ser realitzades fcilment en la classe de llengua. CONTRIBUCI DE LREA AL DESENROTLLAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES Lestudi duna llengua estrangera contribux al desenrotllament de la competncia en comunicaci lingstica duna manera directa, en el mateix sentit en qu ho fa la primera llengua. Laprenentatge duna llengua estrangera es rendibilitza enormement si shi inclou la reflexi sobre este, de manera que cada alumna i alumne identifique com aprn millor. Eixa s la ra de la introducci dun apartat especfic de reflexi sobre el propi aprenentatge, que aix contribux a la competncia daprendre a aprendre. Esta reflexi afavorix igualment lautonomia i iniciativa personal, ja que prepara les alumnes i els alumnes per a avanar per si mateixos en el coneixement i s deixa llengua. Les competncies esmentades estan en lactualitat en relaci directa amb la competncia en tractament de la informaci i competncia digital. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci oferixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb qualsevol part del mn i tamb laccs senzill i immediat a un flux dinformaci que augmenta cada dia. El coneixement duna llengua estrangera dna loportunitat daccedir a eixa universalitat de la informaci i la comunicaci, imprescindible per a la plenitud duna realitzaci personal plena i lexercici dels seus drets ciutadans. Aix, esta rea contribux en gran manera al desenrotllament de la competncia social i ciutadana. Aprendre una llengua estrangera implica conixer les diferents comunitats de parlants desta. Este aprenentatge, ben orientat des de lescola, ha de traduir-se en un inters per descobrir altres cultures i per relacionar-se amb altres persones, parlants o aprenents deixa llengua, de manera que safavorisca el respecte i la integraci.

El bloque 2, Leer y escribir, en coherencia con el anterior, pretende el conocimiento de la lengua escrita. El uso progresivo del lenguaje escrito depender del grado de conocimiento de las formas orales y de la progresiva seguridad en la representacin grfica de los sonidos de esa lengua, normalmente, distinta de la propia. Con el fin de superar esta falta de seguridad, se recomienda el uso de diccionarios y otros medios de consulta, convencionales o digitales, para la comprensin y composicin de todo tipo de textos. El bloque 3, Conocimiento de la lengua, incluye tanto conocimientos lingsticos como contenidos de reflexin sobre el aprendizaje. El punto de partida ser las situaciones de uso que fomenten la adquisicin de reglas sobre el funcionamiento de la lengua, de modo que las alumnas y los alumnos puedan establecer qu elementos de la lengua extranjera se comportan como en las lenguas que conoce, desarrollando la confianza en su capacidad para servirse de ella. El bloque 4, La lengua como instrumento de aprendizaje, pretende que el alumnado pueda ir adquiriendo de forma progresiva contenidos de las materias curriculares no lingsticas. Se partir de la realizacin de proyectos sencillos, experimentos y actividades manipulativas y contextualizadas, en las que se reanuden, afiancen o ensanchen contenidos de las reas no lingsticas, con poca demanda cognitiva, y que ya hayan sido adquiridos en la L1 o L2. Los contenidos del bloque 5, Aspectos socioculturales y consciencia intercultural, contribuyen a que las nias y los nios conozcan costumbres, formas de relacin social, rasgos y particularidades de los pases en los que se habla la lengua extranjera; en definitiva, formas de vida diferentes a las propias. Este conocimiento promover el respeto y el inters de las diferentes realidades sociales y culturales. Bloque 6, Tecnologa de la informacin y de la comunicacin. Es quiz en esta rea donde la Tecnologa de la informacin y de la comunicacin consigue su pertinencia mxima. La posibilidad de trabajar directamente con textos reales, acceder a productos culturales ya elaborados (canciones, cuentos, pelculas...), comunicarse con hablantes de la misma edad o participar en proyectos conjuntos, adems de la atraccin intrnseca que tienen para los jvenes aprendices, hacen de las TIC un contexto global que otorga inters y relevancia a todo un conjunto de actividades que pueden ser realizadas fcilmente en la clase de lengua. CONTRIBUCIN DEL REA AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BSICAS El estudio de una lengua extranjera contribuye al desarrollo de la competencia en comunicacin lingstica de una manera directa, en el mismo sentido en que lo hace la primera lengua. El aprendizaje de una lengua extranjera se rentabiliza enormemente si se incluye la reflexin sobre el mismo, de manera que cada alumna y alumno identifique cmo aprende mejor. Esa es la razn de la introduccin de un apartado especfico de reflexin sobre el propio aprendizaje, que as contribuye a la competencia de aprender a aprender. Esta reflexin favorece igualmente la autonoma e iniciativa personal, puesto que prepara a las alumnas y alumnos para avanzar por s mismos en el conocimiento y uso de esa lengua. Las competencias citadas estn en la actualidad en relacin directa con la competencia en tratamiento de la informacin y competencia digital. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin ofrecen la posibilidad de comunicarse en tiempo real con cualquier parte del mundo y tambin el acceso sencillo e inmediato a un flujo de informacin que aumenta cada da. El conocimiento de una lengua extranjera da la oportunidad de acceder a esa universalidad de la informacin y la comunicacin, imprescindible para la plenitud de una realizacin personal plena y el ejercicio de sus derechos ciudadanos. As pues, esta rea contribuye en buena medida al desarrollo de la competencia social y ciudadana. Aprender una lengua extranjera implica conocer las diferentes comunidades de hablantes de la misma. Este aprendizaje, bien orientado desde la escuela, debe traducirse en un inters por descubrir otras culturas y por relacionarse con otras personas, hablantes o aprendices de esa lengua, favoreciendo el respeto y la integracin.

Num. 5562 / 24.07.2007

30323

Finalment, i encara que en menor grau, esta rea collabora en el desenrotllament de la competncia artstica i cultural a travs de la introducci dels textos i models literaris, adaptats a este nivell, en tant que suposen lexcellncia en ls de la llengua. OBJECTIUS Lensenyana de la Llengua estrangera en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: 1. Escoltar i comprendre missatges, servint-se de les informacions transmeses per a la realitzaci de tasques relacionades amb la seua experincia. 2. Expressar-se oralment en situacions senzilles i habituals, utilitzant procediments verbals i no verbals i adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci. 3. Escriure textos amb finalitats variades sobre temes prviament tractats a laula i amb lajuda de models. 4. Llegir de forma comprensiva com a font de plaer i satisfacci personal i per a extraure informaci dacord amb una finalitat prvia. 5. Aprendre a utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les noves tecnologies, per a obtindre informaci i per a comunicar-se en la llengua estrangera. 6. Usar progressivament la llengua estrangera per a afirmar i ampliar continguts de les rees no lingstiques ja apresos i per a aprendre uns altres de nous. 7. Valorar la llengua estrangera, i les llenges en general, com a mitj de comunicaci i enteniment entre persones de procedncies i cultures diverses i com a ferramenta daprenentatge de distints continguts. 8. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i ds de la llengua estrangera. 9. Utilitzar els coneixements i les experincies prvies amb altres llenges per a una adquisici ms rpida, efica i autnoma de la llengua estrangera. 10. Utilitzar indistintament les llenges del currculum com a ferramentes dinformaci i daprenentatge, tenint en compte la competncia que es t en cada una. 11. Identificar aspectes fontics, de ritme, accentuaci i entonaci, aix com estructures lingstiques i aspectes lxics de la llengua estrangera i usar-los com a elements bsics de la comunicaci.

Por ltimo, y aunque en menor medida, esta rea colabora en el desarrollo de la competencia artstica y cultural a travs de la introduccin de los textos y modelos literarios, adaptados a este nivel, en tanto que suponen la excelencia en el uso de la lengua. OBJETIVOS La enseanza de la Lengua extranjera en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Escuchar y comprender mensajes, sirvindose de las informaciones transmitidas para la realizacin de tareas relacionadas con su experiencia. 2. Expresarse oralmente en situaciones sencillas y habituales, utilizando procedimientos verbales y no verbales y adoptando una actitud respetuosa y de cooperacin. 3. Escribir textos con finalidades variadas sobre temas previamente tratados en el aula y con la ayuda de modelos. 4. Leer de forma comprensiva como fuente de placer y satisfaccin personal y para extraer informacin de acuerdo con una finalidad previa. 5. Aprender a utilizar con progresiva autonoma todos los medios a su alcance, incluidas las nuevas tecnologas, para obtener informacin y para comunicarse en la lengua extranjera. 6. Usar progresivamente la lengua extranjera para afirmar y ampliar contenidos de las reas no lingsticas ya aprendidos y para aprender otros nuevos. 7. Valorar la lengua extranjera, y las lenguas en general, como medio de comunicacin y entendimiento entre personas de procedencias y culturas diversas y como herramienta de aprendizaje de distintos contenidos. 8. Manifestar una actitud receptiva, interesada y de confianza en la propia capacidad de aprendizaje y de uso de la lengua extranjera. 9. Utilizar los conocimientos y las experiencias previas con otras lenguas para una adquisicin ms rpida, eficaz y autnoma de la lengua extranjera. 10. Utilizar indistintamente las lenguas del currculo como herramientas de informacin y de aprendizaje, teniendo en cuenta la competencia que se tiene en cada una. 11. Identificar aspectos fonticos, de ritmo, acentuacin y entonacin, as como estructuras lingsticas y aspectos lxicos de la lengua extranjera y usarlos como elementos bsicos de la comunicacin.

Num. 5562 / 24.07.2007

PRIMER CICLE CONTINGUTS

Respecte al tractament integrat de llenges, sha distingit els continguts curriculars que corresponen a les competncies i estratgies comunes dels continguts que

necessiten ser tractats independentment en cada una de les llenges. Els continguts relatius a les competncies i estratgies comunes a totes les llenges es poden

haver treballat ja en alguna de les llenges del currculum. Estos continguts sn els que apareixen en la columna de lesquerra.

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar 1. Comprensi de missatges orals senzills i prxims a la realitat de les alumnes i dels alumnes per a lelaboraci de tasques a laula. 2. Escolta atenta i comprensi de textos orals breus i molt senzills procedents de distints suports audiovisuals i informtics. 3. Participaci en intercanvis orals reals o simulats relacionats amb actes de parla ritualitzats, a travs de respostes verbals i no verbals facilitats per rutines de comunicaci, per a realitzar activitats daula en contextos comunicatius. 4. Reproducci de missatges orals per a expressar necessitats bsiques dins de laula. 5. Escolta atenta i comprensi de textos molt breus i senzills, relacionats amb activitats daula significatives i produts en distintes situacions de comunicaci.

30324

Num. 5562 / 24.07.2007

6. Reproducci de textos orals breus prviament treballats a travs de canons, rimes, dramatitzacions i relats molt senzills amb suports visuals o gestuals.

7. Desenrotllament destratgies bsiques de comunicaci, per a donar su-

port a la comprensi i expressi oral: s del context visual i no verbal (ex-

pressi, gest, mim, sons, imatges, etc.), repetici, coneixements previs so8. Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a comunicar-se.

bre el tema o la situaci transferits des de les llenges que coneix.

Bloc

2. Llegir i escriure

2.1. Animaci a la lectura 1. Lectura de paraules i frases molt senzilles (presentades dins dun context i prviament conegudes) en interaccions orals reals o simulades, en distintes situacions comunicatives o ldiques, com a part de la realitzaci duna tasca o per gust i inters per llegir.

2. Iniciaci en ls destratgies bsiques de lectura: s del context visual i

verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situaci transferits des

de les llenges que coneix.

30325

Num. 5562 / 24.07.2007

2.2. Iniciaci en lescriptura 1. Escriptura dirigida de vocabulari bsic i frases molt senzilles, conegudes prviament per lalumnat en el nivell oral, en distintes situacions comunicatives o ldiques, i/o com a part duna tasca o amb intenci ldica.

2. s de les estratgies de comprensi bsiques fonamentals per a facilitar

la comprensi escrita (usar els elements del context visual i verbal), i dels 3. Coneixement de diferents textos propis de la comunicaci literria (contes, canons, poemes...) i la aplicaci destos en la comprensi i la producci en llengua estrangera.

coneixements previs sobre el tema.

4. Iniciaci en la utilitzaci de programes informtics educatius per a llegir

i escriure missatges senzills.

5. Inters per latenci i la presentaci dels textos.

30326

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc

3. Coneixement de la llengua

3.1. Coneixements lingstics

3.1.1. Usos de la llengua

1. Coneixement de la possibilitat de donar i obtindre informaci, expressar

sentiments i desitjos o donar ordes i instruccions, per mitj dels recursos 2. s de les funcions lingstiques bsiques en intercanvis comunicatius senzills, utilitzant per a cada una les estructures lingstiques adequades ms senzilles: Saludar i acomiadar-se. Identificar-se i presentar-se. Expressar sentiments, gustos i habilitats. Respondre a instruccions senzilles i a preguntes per a donar informaci sobre localitzaci dobjectes, persones i animals 3. Prctica de diversos usos lingstics contextualitzats en situacions comunicatives reals o simulades, utilitzant els elements lingstics adequats: Identificar colors i objectes. Expressar quantitat. Reconixer grandries. Reconixer les caracterstiques del temps atmosfric

lingstics apropiats a la situaci comunicativa.

30327

Num. 5562 / 24.07.2007

3.1.2. Reflexi sobre la llengua 1. Iniciaci i s dalguns aspectes fontics, del ritme, accentuaci i entonaci de la llengua estrangera com a estratgia de comprensi i models per a la producci oral.

2. Presa de conscincia de determinades formes i estructures prpies de la

llengua estrangera per a reutilitzar-les en lexpressi en distintes situacions 3. Acostament a pautes de ritme, accentuaci i entonaci caracterstiques, per mitj de rutines, canons i tirallongues. 4. Reconeixement i s dalgunes formes i estructures habituals prpies de la llengua estrangera prviament utilitzades. 5. Associaci global de grafia, pronunciaci i significat a partir de models escrits que representen expressions orals conegudes per lalumnat. 6. Familiaritzaci amb ls destratgies senzilles en la producci de textos, partint sempre dun model i/o comparant amb les tcniques que utilitza en la seua prpia llengua. 7. Inters per utilitzar la llengua estrangera en situacions variades.

de comunicaci.

30328

Num. 5562 / 24.07.2007

3.2. Reflexi sobre laprenentatge

1. s de les estratgies, habilitats i procediments (repetici, memoritzaci,

relaci de paraules amb imatges, organitzaci de vocabulari al voltant dun

tpic, observaci de models...) per a ladquisici de lxic i estructures ele2. Utilitzaci progressiva de mitjans grfics de consulta i informaci (diccionaris dimatges, vocabularis temtics...), que donen suport al treball de llengua, el reforcen i el complementen. 3. s progressiu de les noves tecnologies de la informaci i comunicaci per a introduir i reforar els aprenentatges de la llengua estrangera.

mentals de la llengua o per a la consolidaci dels ja adquirits.

4. s gradual de tcniques bsiques encaminades a fomentar una bona or-

ganitzaci del treball i a afavorir un aprenentatge cada vegada ms aut5. Actitud positiva i de confiana en la prpia capacitat per a aprendre una llengua estrangera i gust pel treball cooperatiu.

nom.

6. Control del propi procs daprenentatge (reflexi sobre el propi aprenen-

tatge, organitzaci del propi treball, recerca docasions per a usar i practicar

la llengua, autocorrecci...).

7. Comparaci entre formes i usos de la llengua estrangera amb la L1 i la 8. Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a fer i aprendre.

L2 per a adquirir-los o aclarir-los.

30329

Num. 5562 / 24.07.2007

9. Valoraci del propi procs daprenentatge refermant la confiana en si

mateix i lautoestima.

Bloc 4. La llengua com a instrument daprenentatge 1. Desenrotllament del vocabulari i temes relacionats amb lentorn immediat de lalumnat, els seus interessos i experincies, partint de conceptes adquirits ja en la L1 o la L2. 2. Realitzaci dactivitats contextualitzades en llengua estrangera reprenent continguts amb poca demanda cognitiva, de les rees no lingstiques ja adquirits en L1 o L2.

3. Utilitzaci destratgies dorganitzaci de la informaci per a 4. Valoraci de la llengua estrangera com un instrument ms per a aprendre, organitzar-se i pensar.

lelaboraci de murals, lbums..., que sistematitzen els resultats.

Bloc 5. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural

1. Curiositat, respecte i inters per altres llenges i cultures diferents de les 2. Reconeixement i s dexpressions i frmules bsiques de relaci social: saludar-se, acomiadar-se, agrair, demanar per favor en situacions de comunicaci concretes.

prpies.

30330

Num. 5562 / 24.07.2007

3. Actitud receptiva cap a les persones que parlen una altra llengua i tenen 4. Realitzaci dactivitats de carcter sociocultural representatives de lidioma estranger estudiat.

una cultura diferent de la prpia.

5. Valoraci de la cultura prpia com a conseqncia del coneixement 6. Valoraci de la importncia de la llengua estrangera com a instrument de comunicaci.

daltres cultures distintes.

Bloc 6. Tecnologia de la informaci i de la comunicaci

1. s dels mitjans tecnolgics bsics (casset, vdeo...) per a laccs a un

input oral i escrit de qualitat en la llengua estrangera, amb el propsit de

facilitar laplicaci de les prpies estratgies daprenentatge (repetici,

prctica de fragments...) o per a ser utilitzats en les produccions prpies

(gravacions de canons o dilegs, filmacions de xicotetes dramatitzaci-

ons).

30331

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar 1. Comprensin de mensajes orales sencillos y cercanos a la realidad de las alumnas y alumnos para la elaboracin de tareas en el aula. 2. Escucha atenta y comprensin de textos orales breves y muy sencillos procedentes de distintos soportes audiovisuales e informticos. 3. Participacin en intercambios orales reales o simulados relacionados con actos del habla ritualizados, a travs de respuestas verbales y no verbales facilitados por rutinas de comunicacin, para realizar actividades de aula en contextos comunicativos. 4. Reproduccin de mensajes orales para expresar necesidades bsicas dentro del aula. 5. Escucha atenta y comprensin de textos muy breves y sencillos, relacionados con actividades de aula significativas y producidos en distintas situaciones de comunicacin. 6. Reproduccin de textos orales breves previamente trabajados a travs de canciones, rimas, dramatizaciones y relatos muy sencillos con soportes visuales o gestuales.

7. Desarrollo de estrategias bsicas de comunicacin, para apoyar la com-

prensin y expresin oral: uso del contexto visual y no verbal (expresin,

gesto, mimo, sonidos, imgenes etc.), repeticin, conocimientos previos 8. Valoracin de la lengua extranjera como instrumento para comunicarse.

sobre el tema o la situacin transferidos desde las lenguas que conoce.

30332

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 2. Leer y escribir

2.1. Animacin a la lectura 1. Lectura de palabras y frases muy sencillas (presentadas dentro de un contexto y previamente conocidas) en interacciones orales reales o simuladas, en distintas situaciones comunicativas o ldicas, como parte de la realizacin de una tarea o por gusto e inters por leer.

2. Iniciacin en el uso de estrategias bsicas de lectura: uso del contexto

visual y verbal y de los conocimientos previos sobre el tema o la situacin

transferidos desde las lenguas que conoce.

2.2. Iniciacin en la escritura 1. Escritura dirigida de vocabulario bsico y frases muy sencillas, conocidas previamente por el alumnado en el nivel oral, en distintas situaciones comunicativas o ldicas, y/o como parte de una tarea o con intencin ldica.

2. Uso de las estrategias de comprensin bsicas fundamentales para faci-

litar la comprensin escrita (usar los elementos del contexto visual y ver-

bal), y de los conocimientos previos sobre el tema.

30333

Num. 5562 / 24.07.2007

3. Conocimiento de diferentes textos propios de la comunicacin literaria (cuentos, canciones, poemas...) y su aplicacin en la comprensin y la produccin en lengua extranjera.

4. Iniciacin en la utilizacin de programas informticos educativos para

leer y escribir mensajes sencillos.

5. Inters por el cuidado y la presentacin de los textos.

30334

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 3. Conocimiento de la lengua

3.1. Conocimientos lingsticos

3.1.1. Usos de la lengua

1. Conocimiento de la posibilidad de dar y obtener informacin, expresar

sentimientos y deseos o dar rdenes e instrucciones, mediante los recursos 2. Uso de las funciones lingsticas bsicas en intercambios comunicativos sencillos, utilizando para cada una las estructuras lingsticas adecuadas ms sencillas: Saludar y despedirse. Identificarse y presentarse. Expresar sentimientos, gustos y habilidades. Responder a instrucciones sencillas y a preguntas para dar informacin sobre localizacin de objetos, personas y animales 3. Prctica de varios usos lingsticos contextualizados en situaciones comunicativas reales o simuladas, utilizando los elementos lingsticos adecuados: Identificar colores y objetos. Expresar cantidad. Reconocer tamaos. Reconocer las caractersticas del tiempo atmosfrico

lingsticos apropiados a la situacin comunicativa.

30335

Num. 5562 / 24.07.2007

3.1.2. Reflexin sobre la lengua 1. Iniciacin y uso de algunos aspectos fonticos, del ritmo, acentuacin y entonacin de la lengua extranjera como estrategia de comprensin y modelos para la produccin oral.

2. Toma de conciencia de determinadas formas y estructuras propias de la

lengua extranjera para reutilizarlas en la expresin en distintas situaciones 3. Acercamiento a pautas de ritmo, acentuacin y entonacin caractersticas, mediante rutinas, canciones y retahlas. 4. Reconocimiento y uso de algunas formas y estructuras habituales propias de la lengua extranjera previamente utilizadas. 5. Asociacin global de grafa, pronunciacin y significado a partir de modelos escritos que representen expresiones orales conocidas por el alumnado. 6. Familiarizacin con el empleo de estrategias sencillas en la produccin de textos, partiendo siempre de un modelo y/o comparando con las tcnicas que utiliza en su propia lengua. 7. Inters por utilizar la lengua extranjera en situaciones variadas.

de comunicacin.

30336

Num. 5562 / 24.07.2007

3.2. Reflexin sobre el aprendizaje

1. Uso de las estrategias, habilidades y procedimientos (repeticin, memo-

rizacin, relacin de palabras con imgenes, organizacin de vocabulario

alrededor de un tpico, observacin de modelos...) para la adquisicin de

lxico y estructuras elementales de la lengua o para la consolidacin de 2. Utilizacin progresiva de medios grficos de consulta e informacin (diccionarios de imgenes, vocabularios temticos...), que apoyan al trabajo de lengua, lo refuerzan y lo complementan. 3. Uso progresivo de las nuevas tecnologas de la informacin y comunicacin para introducir y reforzar los aprendizajes de la lengua extranjera.

los ya adquiridos.

4. Empleo gradual de tcnicas bsicas encaminadas a fomentar una buena

organizacin del trabajo y a favorecer un aprendizaje cada vez ms aut5. Actitud positiva y de confianza en la propia capacidad para aprender una lengua extranjera y gusto por el trabajo cooperativo.

nomo.

6. Control del propio proceso de aprendizaje (reflexin sobre el propio

aprendizaje, organizacin del propio trabajo, bsqueda de ocasiones para

usar y practicar la lengua, autocorreccin...).

7. Comparacin entre formas y usos de la lengua extranjera con la L1 y la

L2 para adquirirlos o clarificarlos.

30337

Num. 5562 / 24.07.2007

8. Valoracin de la lengua extranjera como instrumento para hacer y aprender.

9. Valoracin del propio proceso de aprendizaje afianzando la confianza

en s mismo y la autoestima.

30338

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 4. La lengua como instrumento de aprendizaje 1. Desarrollo del vocabulario y temas relacionados con el entorno inmediato del alumnado, sus intereses y experiencias, partiendo de conceptos adquiridos ya en la L1 o la L2. 2. Realizacin de actividades contextualizadas en lengua extranjera retomando contenidos con poca demanda cognitiva, de las reas no lingsticas ya adquiridos en L1 o L2.

3. Utilizacin de estrategias de organizacin de la informacin para la 4. Valoracin de la lengua extranjera como un instrumento ms para aprender, organizarse y pensar.

elaboracin de murales, lbumes..., que sistematicen los resultados.

Bloque 5. Aspectos socioculturales y consciencia intercultural

1. Curiosidad, respeto e inters por otras lenguas y culturas diferentes a 2. Reconocimiento y uso de expresiones y frmulas bsicas de relacin social: saludarse, despedirse, agradecer, pedir por favor en situaciones de comunicacin concretas.

las propias.

3. Actitud receptiva hacia las personas que hablan otra lengua y tienen

una cultura diferente a la propia.

30339

Num. 5562 / 24.07.2007

4. Realizacin de actividades de carcter sociocultural representativas del idioma extranjero estudiado.

5. Valoracin de la cultura propia como consecuencia del conocimiento 6. Valoracin de la importancia de la lengua extranjera como instrumento de comunicacin.

de otras culturas distintas.

Bloque 6. Tecnologa de la informacin y de la comunicacin

1. Uso de los medios tecnolgicos bsicos (cassette, vdeo...) para el acce-

so a un input oral y escrito de calidad en la lengua extranjera, con el pro-

psito de facilitar la aplicacin de las propias estrategias de aprendizaje

(repeticin, prctica de fragmentos...) o para ser utilizados en las produc-

ciones propias (grabaciones de canciones o dilogos, filmaciones de pe-

queas dramatizaciones).

30340

Num. 5562 / 24.07.2007

30341

CRITERIS DAVALUACI 1. Captar la idea global i identificar alguns elements especfics en textos orals, amb ajuda delements lingstics i no lingstics relacionats amb activitats de laula i de lentorn de lalumna i de lalumne. 2. Llegir i identificar paraules i frases senzilles presentades prviament de manera oral sobre temes familiars i dinters, a travs dactivitats ldiques i comunicatives, i amb el suport delements visuals, gestuals i verbals. 3. Escriure paraules i expressions utilitzades oralment o conegudes per lalumnat, a partir de models i amb una finalitat especfica. 4. Participar en activitats daula i en interaccions orals molt dirigides sobre temes coneguts, en situacions de comunicaci fcilment predicibles o relacionades amb necessitats de comunicaci immediates, com ara: saludar, parlar de gustos, expressar sentiments i necessitats bsiques. 5. Reconixer i reproduir alguns aspectes sonors de ritme, accentuaci i entonaci dexpressions que apareixen en contextos comunicatius o en activitats de lectura en veu alta, sempre a partir de models. 6. Usar algunes estratgies bsiques per a aprendre a aprendre, com: demanar ajuda, acompanyar la comunicaci amb gestos, utilitzar diccionaris visuals i identificar alguns aspectes personals que lajuden a aprendre millor. 7. Valorar ladquisici duna certa autonomia en ls espontani de formes i estructures senzilles i quotidianes. 8. Mostrar inters i curiositat per aprendre la llengua estrangera i reconixer la diversitat lingstica com a element enriquidor.

CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Captar la idea global e identificar algunos elementos especficos en textos orales, con ayuda de elementos lingsticos y no lingsticos relacionados con actividades del aula y del entorno de la alumna y del alumno. 2. Leer e identificar palabras y frases sencillas presentadas previamente de forma oral sobre temas familiares y de inters, a travs de actividades ldicas y comunicativas, y con el apoyo de elementos visuales, gestuales y verbales. 3. Escribir palabras y expresiones utilizadas oralmente o conocidas por el alumnado, a partir de modelos y con una finalidad especfica. 4. Participar en actividades de aula y en interacciones orales muy dirigidas sobre temas conocidos, en situaciones de comunicacin fcilmente predecibles o relacionadas con necesidades de comunicacin inmediatas, tales como: saludar, hablar de gustos, expresar sentimientos y necesidades bsicas. 5. Reconocer y reproducir algunos aspectos sonoros de ritmo, acentuacin y entonacin de expresiones que aparecen en contextos comunicativos o en actividades de lectura en voz alta, siempre a partir de modelos. 6. Usar algunas estrategias bsicas para aprender a aprender como: pedir ayuda, acompaar la comunicacin con gestos, utilizar diccionarios visuales e identificar algunos aspectos personales que le ayuden a aprender mejor. 7. Valorar la adquisicin de cierta autonoma en el uso espontneo de formas y estructuras sencillas y cotidianas. 8. Mostrar inters y curiosidad por aprender la lengua extranjera y reconocer la diversidad lingstica como elemento enriquecedor.

Num. 5562 / 24.07.2007

SEGON CICLE CONTINGUTS

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar 1. Participaci en diferents intercanvis lingstics orals lligats a actes de
parla ritualitzats, en situacions reals o simulades, en els quals es donen respostes verbals i no verbals a preguntes senzilles, per a manifestar necessi-

tats immediates i/o realitzar activitats daula en contextos comunicatius.

2. s de les estratgies de comunicaci bsiques, verbals i no verbals (ex-

pressi, gest, mim, sons, imatges, usar una paraula semblant o ms general,

etc.), que permeten suplir les deficincies del coneixement lingstic per a
3. Escolta i comprensi dinstruccions i missatges orals breus, per a obtindre informaci global i especfica, produts en diferents situacions de comunicaci (narracions i explicacions de la mestra o del mestre, parla collaborativa, gravaci en vdeo o DVD...) relacionats amb necessitats comunicatives immediates, interessos propis o activitats daula.

participar en intercanvis lingstics orals.

4. s de les estratgies de comprensi i expressi oral bsiques (fixar-se en

la informaci rellevant del missatge, usar els elements del context visual i

no verbal) i dels coneixements previs sobre el tema o la situaci, transferits

des de les llenges que coneix a la llengua estrangera.

30342

Num. 5562 / 24.07.2007

5. Interacci oral en situacions reals o simulades per a donar respostes verbals o no verbals, en contextos progressivament menys dirigits.
6. Producci de textos orals, coneguts prviament a travs de la participaci activa en canons, dramatitzacions, recitacions i interaccions dirigides, o b
preparats per mitj dun treball previ, amb ajudes i models, que mostren

inters per expressar-se en activitats orals i grupals.

7. s de les estratgies de producci bsiques verbals i no verbals (ritme,


8. Escolta i extracci dinformaci concreta procedent de gravacions multimdia i interaccions orals dirigides per a comunicar-se i/o completar determinades tasques.
9. Reproducci de missatges orals per a expressar necessitats immediates a laula.
10. Inters per expressar-se oralment en activitats individuals i de grup.
11. Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a comunicarse.

entonaci, expressi, gest, mim) per a millorar la producci oral.

Bloc

2. Llegir i escriure

2.1. Animaci a la lectura

30343

Num. 5562 / 24.07.2007

1. Lectura i comprensi de textos molt senzills i variats (cartes, notes entre companys, contes, cartells, fullets, receptes, normes daula, instruccions per a jocs...), en suport paper i digital, per a identificar i obtindre informaci global i especfica, a fi de gaudir duna experincia lectora en llengua estrangera o com a part duna tasca o projecte.

2. s guiat de les estratgies bsiques de lectura fonamentals per a millorar

la comprensi (fixar-se en la informaci rellevant del missatge, rellegir,

usar els elements del context visual i verbal) i dels coneixements previs
3. Acostament als contes, cmics, diccionaris dimatges i altres tipus de llibres o textos adequats i motivadors, a fi diniciar un hbit lector.
4. Lectura dactivitats realitzades per la mateixa alumna o alumne (felicitacions, notes, avisos, fullets) cada vegada ms elaborades, amb un fi ldic i/o comunicatiu.

sobre el tema o la situaci transferits des de les llenges que coneix.

30344

Num. 5562 / 24.07.2007

2.2. Desenrotllament de lescriptura 1. Escriptura dirigida de textos breus i senzills ja treballats i aconseguits en el nivell oral, com a part de la realitzaci duna tasca o projecte (cartes, notes entre companys, cmics, cartells, fullets variats, reglaments, lbums) en una situaci comunicativa o ldica determinada.

2. s de les estratgies bsiques en la producci de textos: decisi sobre els

elements bsics de la situaci denunciaci (destinatari, propsit i contin-

gut) planificaci, redacci de lesborrany, avaluaci i revisi del text per a

millorar-lo.

3. Coneixement de diferents textos propis de la comunicaci prctica (no-

tes, invitacions, targetes...), literria (contes, canons, poemes...) i de les

rees no lingstiques; coneixement dels diferents tipus de discurs que con-

tenen (narratiu, descriptiu, explicatiu...), per a ajudar-se en la comprensi i

la producci.

4. Utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a

llegir, escriure i transmetre informaci.

5. Inters per latenci i la presentaci dels textos escrits.

30345

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc

3. Coneixement de la llengua

3.1. Coneixements lingstics

3.1.1. Usos de la llengua.

1. Coneixement de la possibilitat de donar i obtindre informaci, expressar

sentiments i desitjos o donar ordes i instruccions, per mitj dels recursos


2. s de les funcions lingstiques bsiques en intercanvis comunicatius senzills, utilitzant per a cada una les estructures lingstiques adequades ms senzilles:
Demanar i donar informaci personal. Preguntar per persones i identificar-les. Preguntar i expressar caracterstiques fsiques de persones, animals i objectes. Donar i demanar informaci sobre localitzaci de persones, animals o

lingstics apropiats a la situaci comunicativa.

coses.
Parlar sobre gustos i habilitats. Preguntar i dir lhora.

30346

Num. 5562 / 24.07.2007

3. Prctica de diversos usos lingstics contextualitzats en situacions comunicatives reals o simulades, utilitzant els elements lingstics adequats:
Expresar all que ocorre en el moment. Expressar quantitat. Expressar possessi. Descriure llocs. Identificar i anomenar els dies de la setmana i els mesos de lany. Parlar de rutines diries. Descriure estats dnim. Descriure el temps atmosfric.

3.1.2. Reflexi sobre la llengua 1. Repetici i imitaci de determinats aspectes sonors, rtmics, daccentuaci i dentonaci a travs de textos orals prxims a lalumnat: tirallongues, relats i canons.
2. Reconeixement i s dalgunes formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera prviament utilitzades i comparaci amb les que utilitza en les llenges que coneix.
3. Associaci de grafia, pronunciaci i significat que partisquen de models escrits i expressions orals prviament treballades.

30347

4. Iniciaci al coneixement i s de les estratgies bsiques de la producci de textos (elecci del destinatari, propsit, planificaci, redacci de lesborrany, revisi del text i versi final) a partir de models molt estructurats i/o comparant amb les tcniques que utilitza en la seua prpia llengua.

Num. 5562 / 24.07.2007

5. Inters per utilitzar la llengua de forma concreta i correcta en situacions

variades.

3.2. Reflexi sobre laprenentatge

1. Desenrotllament dhabilitats i procediments senzills que faciliten la co-

municaci i laprenentatge autnom: associaci de paraules i expressions

amb elements gestuals i visuals, relaci, classificaci, repetici, memorit-

zaci, lectura de textos, observaci de models i s de suports multimdia.

2. Reflexi sobre el propi aprenentatge i acceptaci de lerror com a part


3. s progressiu de mitjans grfics de consulta i de les noves tecnologies de la informaci i comunicaci per a reforar i ampliar els aprenentatges de la llengua estrangera.

del procs.

4. Control del propi procs daprenentatge (reflexi sobre el propi aprenen-

tatge, organitzaci del propi treball, recerca docasions per a usar i practicar

la llengua, autocorrecci...).

5. Comparaci entre formes i usos de la llengua estrangera amb la L1 i la

L2 per a adquirir-los o aclarir-los.

30348

6. Confiana en la prpia capacitat per a aprendre una llengua estrangera i valoraci del treball cooperatiu.
7. s dinstruments de consulta i informaci (diccionaris dequivalncies, dimatges, de definicions; vocabularis temtics...), que donen suport al treball de llengua, el reforcen i el complementen.
8. Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a fer, organitzar i aprendre.

Num. 5562 / 24.07.2007

9. Valoraci del propi procs daprenentatge en qu es referme la confiana

en si mateix i lautoestima.

Bloc 4. La llengua com a instrument daprenentatge 1. Desenrotllament del vocabulari relacionat amb els interessos i experincies de lalumnat, partint, majoritriament, de conceptes adquirits ja en la L1 o la L2.
2. Realitzaci de projectes senzills i/o desenrotllament de llions sobre temes relacionats amb els interessos i experincies de lalumnat, en els quals es reprenguen, refermen o eixamplen continguts de les rees no lingstiques amb poca demanda cognitiva.

3. Utilitzaci destratgies de consulta, selecci i organitzaci de la infor-

maci, per a lelaboraci de xicotets textos que sistematitzen els resultats


4. Valoraci de la llengua estrangera com un instrument per a aprendre, organitzar-se i pensar.

(murals, lbums...).

30349

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 5. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural

1. Motivaci per a aprendre llenges, adquirir informaci sobre els pasos

on es parlen i les persones que hi viuen; conixer les peculiaritats de la cul-

tura que en sn prpies.


3. Inters i curiositat per conixer informaci sobre les persones i la cultura dels pasos on es parla la llengua estrangera.
4. Coneixement dalgunes semblances i diferncies ms caracterstiques en els costums quotidians i en ls dalgunes formes bsiques de relaci social entre el nostre pas i aquells on es parle oficialment lidioma estranger.
5. Reconeixement i s de frmules i expressions bsiques per a la relaci social (demanar coses, demanar perms, demanar ajuda...) en situacions de comunicaci concretes.
6. Valoraci de la llengua estrangera com a instrument de comunicaci.
7. Realitzaci dactivitats de carcter sociocultural relatives a lidioma estranger estudiat.
8. Coneixement dalgunes semblances i diferncies ms caracterstiques en els costums quotidians i en ls dalgunes formes bsiques de relaci social, entre el nostre pas i aquells on es parle oficialment lidioma estranger.

2. Valoraci de la cultura prpia.

9. Actitud receptiva cap a les persones que parlen una altra llengua i tenen

una cultura diferent de la prpia.

30350

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 6. Tecnologia de la informaci i de la comunicaci

1. s dels mitjans tecnolgics bsics (casset, vdeo...) per a laccs a un

input de qualitat oral i escrit en la llengua estrangera, amb el propsit de

facilitar laplicaci de les prpies estratgies daprenentatge (repetici,

prctica de fragments...) o ser utilitzats en les produccions prpies (grava-

cions de canons o dilegs, filmacions de xicotetes dramatitzacions).

2. Inters per una progressiva utilitzaci personal de les tecnologies de la

informaci i comunicaci com a mitj de contacte amb altres cultures i par-

lants, daccs a la informaci en altres llenges i dautoaprenentatge.

30351

SEGUNDO CICLO CONTENIDOS

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar


1. Participacin en diferentes intercambios lingsticos orales ligados a actos de habla ritualizados, en situaciones reales o simuladas, en los que se den respuestas verbales y no verbales a preguntas sencillas, para manifestar necesidades inmediatas y/o realizar actividades de aula en contextos comunicativos.

2. Uso de las estrategias de comunicacin bsicas, verbales y no verbales

(expresin, gesto, mimo, sonidos, imgenes, emplear una palabra parecida

o ms general, etc.), que permiten suplir las deficiencias del conocimiento


3. Escucha y comprensin de instrucciones y mensajes orales breves, para obtener informacin global y especfica, producidos en diferentes situaciones de comunicacin (narraciones y explicaciones de la maestra o el maestro, habla colaborativa, grabacin en vdeo o DVD...) relacionados con necesidades comunicativas inmediatas, intereses propios o actividades de aula.

lingstico para participar en intercambios lingsticos orales.

4. Uso de las estrategias de comprensin y expresin oral bsicas (fijarse

en la informacin relevante del mensaje, usar los elementos del contexto

visual y no verbal) y de los conocimientos previos sobre el tema o la si-

tuacin, transferidos desde las lenguas que conoce a la lengua extranjera.

30352

Num. 5562 / 24.07.2007

5. Interaccin oral en situaciones reales o simuladas para dar respuestas verbales o no verbales, en contextos progresivamente menos dirigidos.
6. Produccin de textos orales, conocidos previamente a travs de la participacin activa en canciones, dramatizaciones, recitaciones e interacciones dirigidas o bien preparados mediante un trabajo previo, con ayudas y modelos, que muestren inters por expresarse en actividades orales y grupales.

7. Uso de las estrategias de produccin bsicas verbales y no verbales

(ritmo, entonacin, expresin, gesto, mimo) para mejorar la produccin


8. Escucha y extraccin de informacin concreta procedente de grabaciones multimedia e interacciones orales dirigidas para comunicarse y/o completar determinadas tareas.
9. Reproduccin de mensajes orales para expresar necesidades inmediatas en el aula.
10. Inters por expresarse oralmente en actividades individuales y de grupo.
11. Valoracin de la lengua extranjera como instrumento para comunicarse.

oral.

30353

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 2. Leer y escribir

2.1. Animacin a la lectura 1. Lectura y comprensin de textos muy sencillos y variados (cartas, notas entre compaeros, cuentos, carteles, folletos, recetas, normas de aula, instrucciones para juegos...), en soporte papel y digital, para identificar y obtener informacin global y especfica, con el fin de disfrutar de una experiencia lectora en lengua extranjera o como parte de una tarea o proyecto.

2. Uso guiado de las estrategias bsicas de lectura fundamentales para

mejorar la comprensin (fijarse en la informacin relevante del mensaje,

releer, usar los elementos del contexto visual y verbal) y de los conoci-

mientos previos sobre el tema o la situacin transferidos desde las lenguas


3. Acercamiento a los cuentos, cmics, diccionarios de imgenes y otros tipos de libros o textos adecuados y motivadores, con el fin de iniciar un hbito lector.
4. Lectura de actividades realizadas por la propia alumna o alumno (felicitaciones, notas, avisos, folletos) cada vez ms elaboradas, con un fin ldico y/o comunicativo.

que conoce.

30354

Num. 5562 / 24.07.2007

2.2. Desarrollo de la escritura 1. Escritura dirigida de textos breves y sencillos ya trabajados y logrados en el nivel oral, como parte de la realizacin de una tarea o proyecto (cartas, notas entre compaeros, cmics, carteles, folletos variados, reglamentos, lbumes) en una situacin comunicativa o ldica determinada.

2. Uso de las estrategias bsicas en la produccin de textos: decisin sobre

los elementos bsicos de la situacin de enunciacin (destinatario, prop-

sito y contenido) planificacin, redaccin del borrador, evaluacin y revi-

sin del texto para mejorarlo.

3. Conocimiento de diferentes textos propios de la comunicacin prctica

(notas, invitaciones, tarjetas...), literaria (cuentos, canciones, poemas...) y

de las reas no lingsticas; conocimiento de los diferentes tipos de dis-

curso que contienen (narrativo, descriptivo, explicativo...), para ayudarse

en la comprensin y la produccin.

4. Utilizacin de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para

leer, escribir y transmitir informacin.

5. Inters por el cuidado y la presentacin de los textos escritos.

30355

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 3. Conocimiento de la lengua

3.1. Conocimientos lingsticos.

3.1.1. Usos de la lengua.

1. Conocimiento de la posibilidad de dar y obtener informacin, expresar

sentimientos y deseos o dar rdenes e instrucciones, mediante los recursos


2. Uso de las funciones lingsticas bsicas en intercambios comunicativos sencillos, utilizando para cada una las estructuras lingsticas adecuadas ms sencillas: Pedir y dar informacin personal. Preguntar por personas e identificarlas. Preguntar y expresar caractersticas fsicas de personas, animales y objetos. Dar y pedir informacin sobre localizacin de personas, animales o cosas. Hablar sobre gustos y habilidades. Preguntar y decir la hora.

lingsticos apropiados a la situacin comunicativa.

30356

Num. 5562 / 24.07.2007

3. Prctica de varios usos lingsticos contextualizados en situaciones comunicativas reales o simuladas, utilizando los elementos lingsticos adecuados: Expresar aquello que ocurre en el momento. Expresar cantidad. Expresar posesin. Describir lugares. Identificar y nombrar los das de la semana y los meses del ao. Hablar de rutinas diarias. Describir estados de nimo. Describir el tiempo atmosfrico.

3.1.2. Reflexin sobre la lengua 1. Repeticin e imitacin de determinados aspectos sonoros, rtmicos, de acentuacin y de entonacin a travs de textos orales cercanos al alumnado: retahlas, relatos y canciones.
2. Reconocimiento y uso de algunas formas y estructuras bsicas propias de la lengua extranjera previamente utilizadas y comparacin con las que utiliza en las lenguas que conoce.
3. Asociacin de grafa, pronunciacin y significado que partan de modelos escritos y expresiones orales previamente trabajadas.

30357

4. Iniciacin al conocimiento y uso de las estrategias bsicas de la produccin de textos (eleccin del destinatario, propsito, planificacin, redaccin del borrador, revisin del texto y versin final) a partir de modelos muy estructurados y/o comparando con las tcnicas que utiliza en su propia lengua.

Num. 5562 / 24.07.2007

5. Inters por utilizar la lengua de forma concreta y correcta en situacio-

nes variadas.

3.2. Reflexin sobre el aprendizaje

1. Desarrollo de habilidades y procedimientos sencillos que faciliten la

comunicacin y el aprendizaje autnomo: asociacin de palabras y expre-

siones con elementos gestuales y visuales, relacin, clasificacin, repeti-

cin, memorizacin, lectura de textos, observacin de modelos y uso de

soportes multimedia.

2. Reflexin sobre el propio aprendizaje y aceptacin del error como parte


3. Uso progresivo de medios grficos de consulta y de las nuevas tecnologas de la informacin y comunicacin para reforzar y ampliar los aprendizajes de la lengua extranjera.

del proceso.

4. Control del propio proceso de aprendizaje (reflexin sobre el propio

aprendizaje, organizacin del propio trabajo, bsqueda de ocasiones para

usar y practicar la lengua, autocorreccin...).

30358

Num. 5562 / 24.07.2007

5. Comparacin entre formas y usos de la lengua extranjera con la L1 y la


6. Confianza en la propia capacidad para aprender una lengua extranjera y valoracin del trabajo cooperativo.
7. Uso de instrumentos de consulta e informacin (diccionarios de equivalencias, de imgenes, de definiciones; vocabularios temticos...), que apoyan el trabajo de lengua, lo refuerzan y lo complementan.
8. Valoracin de la lengua extranjera como instrumento para hacer, organizar y aprender.

L2 para adquirirlos o clarificarlos.

9. Valoracin del propio proceso de aprendizaje en la que se afiance la

confianza en s mismo y la autoestima.

30359

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 4. La lengua como instrumento de aprendizaje


1. Desarrollo del vocabulario relacionado con los intereses y experiencias del alumnado, partiendo, mayoritariamente, de conceptos adquiridos ya en la L1 o la L2.
2. Realizacin de proyectos sencillos y/o desarrollo de lecciones acerca de temas relacionados con los intereses y experiencias del alumnado, en los que se retomen, afiancen o ensanchen contenidos de las reas no lingsticas con poca demanda cognitiva.

3. Utilizacin de estrategias de consulta, seleccin y organizacin de la

informacin, para la elaboracin de pequeos textos que sistematicen los


4. Valoracin de la lengua extranjera como un instrumento para aprender, organizarse y pensar.

resultados (murales, lbumes...).

Bloque 5. Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural

1. Motivacin para aprender lenguas, adquirir informacin sobre los pa-

ses dnde se hablan y las personas que viven; conocer las peculiaridades

de la cultura que les son propias.


3. Inters y curiosidad por conocer informacin sobre las personas y la cultura de los pases donde se habla la lengua extranjera.

2. Valoracin de la cultura propia.

30360

Num. 5562 / 24.07.2007

4. Conocimiento de algunas semejanzas y diferencias ms caractersticas en las costumbres cotidianas y en el uso de algunas formas bsicas de relacin social entre nuestro pas y aquellos donde se hable oficialmente el idioma extranjero.
5. Reconocimiento y uso de frmulas y expresiones bsicas para la relacin social (pedir cosas, pedir permiso, pedir ayuda...) en situaciones de comunicacin concretas.
6. Valoracin de la lengua extranjera como instrumento de comunicacin.
7. Realizacin de actividades de carcter sociocultural relativas al idioma extranjero estudiado.
8. Conocimiento de algunas semejanzas y diferencias ms caractersticas en las costumbres cotidianas y en el uso de algunas formas bsicas de relacin social, entre nuestro pas y aquellos donde se hable oficialmente el idioma extranjero.

9. Actitud receptiva hacia las personas que hablan otra lengua y tienen

una cultura diferente a la propia.

30361

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 6. Tecnologa de la informacin y de la comunicacin

1. Uso de los medios tecnolgicos bsicos (cassette, vdeo...) para el acce-

so a un input de calidad oral y escrito en la lengua extranjera, con el pro-

psito de facilitar la aplicacin de las propias estrategias de aprendizaje

(repeticin, prctica de fragmentos...) o ser utilizados en las producciones

propias (grabaciones de canciones o dilogos, filmaciones de pequeas

dramatizaciones).

2. Inters por una progresiva utilizacin personal de las tecnologas de la

informacin y comunicacin como medio de contacto con otras culturas y

hablantes, de acceso a la informacin en otras lenguas y de autoaprendiza-

je.

30362

Num. 5562 / 24.07.2007

30363

CRITERIS DAVALUACI 1. Captar el sentit global i identificar informaci especfica en textos orals, relacionats amb activitats de laula i de lentorn de lalumnat, amb suport delements lingstics i no lingstics presents en la comunicaci. 2. Llegir i captar el sentit global i algunes informacions especfiques de textos variats i senzills, adequats a la seua competncia comunicativa, sobre temes coneguts, amb ajuda destratgies bsiques i amb una finalitat concreta. 3. Participar en activitats daula i en interaccions orals dirigides sobre temes coneguts, en situacions de comunicaci quotidianes, predicibles, simulades o relacionades amb necessitats de comunicaci immediates (parlar sobre habilitats i gustos, demanar perms), respectant les normes bsiques de lintercanvi, com escoltar i mirar a qui parla. 4. Escriure frases i diversos textos curts significatius en situacions quotidianes i escolars, a partir de models, amb una finalitat determinada i un format establit, tant en suport paper com digital. 5. Usar formes i estructures prpies de la llengua estrangera que continguen aspectes sonors (de ritme, accentuaci i entonaci) dins de diferents contextos comunicatius de manera significativa, en activitats de lectura en veu alta i on participen activament de manera oral. 6. Usar algunes estratgies per a aprendre a aprendre: demanar aclariments, observar models, acompanyar la comunicaci amb gestos, realitzar associacions, utilitzar diccionaris visuals i bilinges, recuperar, buscar i recopilar informaci sobre temes coneguts en diferents suports i identificar alguns aspectes personals que lajuden a aprendre millor. 7. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci amb altres persones i mostrar curiositat i inters cap a les que parlen la llengua estrangera. 8. Identificar alguns aspectes de la vida quotidiana, costums i celebracions dels pasos on es parla la llengua estrangera, i comparar-los amb els propis.

CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Captar el sentido global e identificar informacin especfica en textos orales, relacionados con actividades del aula y del entorno del alumnado, con apoyo de elementos lingsticos y no lingsticos presentes en la comunicacin. 2. Leer y captar el sentido global y algunas informaciones especficas de textos variados y sencillos, adecuados a su competencia comunicativa, sobre temas conocidos, con ayuda de estrategias bsicas y con una finalidad concreta. 3. Participar en actividades de aula y en interacciones orales dirigidas sobre temas conocidos, en situaciones de comunicacin cotidianas, predecibles, simuladas o relacionadas con necesidades de comunicacin inmediatas (hablar sobre habilidades y gustos, pedir permiso), respetando las normas bsicas del intercambio, como escuchar y mirar a quien habla. 4. Escribir frases y diversos textos cortos significativos en situaciones cotidianas y escolares, a partir de modelos, con una finalidad determinada y un formato establecido, tanto en soporte papel como digital. 5. Usar formas y estructuras propias de la lengua extranjera que contengan aspectos sonoros (de ritmo, acentuacin y entonacin) dentro de diferentes contextos comunicativos de forma significativa, en actividades de lectura en voz alta y donde participen activamente de forma oral. 6. Usar algunas estrategias para aprender a aprender: pedir aclaraciones, observar modelos, acompaar la comunicacin con gestos, realizar asociaciones, utilizar diccionarios visuales y bilinges, recuperar, buscar y recopilar informacin sobre temas conocidos en diferentes soportes e identificar algunos aspectos personales que le ayudan a aprender mejor. 7. Valorar la lengua extranjera como instrumento de comunicacin con otras personas y mostrar curiosidad e inters hacia las que hablan la lengua extranjera. 8. Identificar algunos aspectos de la vida cotidiana, costumbres y celebraciones de los pases donde se habla la lengua extranjera, y compararlos con los propios.

Num. 5562 / 24.07.2007

TERCER CICLE CONTINGUTS

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar 1. Escolta i comprensi dinstruccions, explicacions, interaccions orals dirigides i altres missatges orals de progressiva complexitat per a lobtenci dinformaci global i especfica.
2. Escolta, comprensi i extracci dinformaci concreta procedent de gravacions en suport audiovisual i informtic per a realitzar diverses tasques.
3. Participaci en intercanvis orals corresponents a situacions reals o simulades relacionades amb actes del parla ritualitzats, a travs de respostes verbals i no verbals facilitades per rutines de comunicaci, per a expressar necessitats bsiques o per a realitzar activitats daula en contextos comunicatius.

4. s de les estratgies de comunicaci bsiques, verbals i no verbals (ex-

pressi, gest, mim, sons, imatges, etc.), per a participar en intercanvis lin5. Escolta atenta i comprensi de textos molt breus i senzills, relacionats amb activitats daula significatives, i produts en distintes situacions de comunicaci.
6. Producci de missatges orals correctes adequats a la seua edat amb progressiva autonomia, eficcia i complexitat de les expressions utilitzades.
30364

gstics orals en contextos comunicatius.

Num. 5562 / 24.07.2007

7. Desenrotllament destratgies bsiques fonamentals per a donar suport a

la comprensi i expressi oral: s del context visual i no verbal i dels co-

neixements previs sobre el tema o la situaci transferits des de les llenges


8. Transferncia destratgies de comunicaci de les llenges que coneix com a ajuda per a superar les dificultats prpies de la comunicaci oral.
9. Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a comunicar-se.

que coneix a la llengua estrangera.

30365

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc

2. Llegir i escriure

2.1. Animaci a la lectura 1. Lectura i comprensi tant global com especfica de textos escrits diversos, en suport paper i digital (cartes, correus electrnics, missatges entre companys, contes, cartells, prospectes, mens i horaris, receptes, normes daula, instruccions per a jocs, pgines web...), adaptats a la competncia lingstica de lalumnat i relacionats amb les seues experincies i interessos, per a desenrotllar una tasca o projecte.
2. Lectura i comprensi de textos escrits variats provinents o no de textos autntics senzills o adaptats, per a buscar informaci, gaudir duna experincia lectora en llengua estrangera o com a part duna tasca, projecte, investigaci, etc.

3. s progressivament autnom destratgies de lectura (utilitzaci dels

elements del context visual i dels coneixements previs sobre el tema o la

situaci, transferits des de les llenges que coneix), per les quals identifique

la informaci ms important, dedusca el significat de paraules i expressi4. Lectura de contes, cmics i altres tipus de llibres o textos adequats (en suport paper o informtic), a fi de fomentar lhbit lector.

ons no conegudes, i utilitze diccionaris.

5. Maneig del diccionari com a element de consulta, per a conixer el signi-

ficat de les paraules i per a aprendren de noves.


30366

6. Lectura de textos elaborats per lalumnat per a comunicar-se o com a


producte final dun conjunt de tasques realitzades a laula. 7. Valoraci de la lectura dun idioma estranger com a instrument daprenentatge.

Num. 5562 / 24.07.2007

2.2. Desenrotllament de lescriptura 1. Composici prpia de textos escrits variats (cartes, correus electrnics, missatges entre companys, textos descriptius i narratius simples, textos instructius senzills, cmics, cartells, fullets variats, reglaments, s daplicacions informtiques per a tractament de textos), preparats prviament amb la finalitat concreta de comunicar coneixements, experincies i necessitats o amb intenci literria, i/o dins duna situaci de comunicaci determinada i progressivament ms extensos i rics en lxic i estructures.

2. s de les estratgies bsiques en la producci de textos: decisi sobre els

elements bsics de la situaci denunciaci (destinatari, propsit i contin-

gut) planificaci, redacci de lesborrany, avaluaci i revisi del text per a


3. Coneixement de diferents textos propis de la comunicaci prctica (notes, invitacions, targetes...), literria (contes, canons, poemes...) i de les rees no lingstiques, i dels diferents tipus de discurs que contenen (narratiu, descriptiu, explicatiu...), per a ajudar-se en la comprensi i la producci.

millorar-lo.

30367

Num. 5562 / 24.07.2007

4. Utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a

produir textos i presentacions i per a transmetre informaci.

5. Inters per latenci, elaboraci, presentaci i organitzaci dels textos

escrits i valoraci del paper que exercixen per a satisfer les necessitats de
6. Valoraci de lescriptura en un idioma estranger com a instrument de comunicaci.

comunicaci.

Bloc

3. Coneixement de la llengua

3.1. Coneixements lingstics

3.1.1. Usos de la llengua

1. Coneixement de la possibilitat de donar i obtindre informaci, expressar

sentiments i desitjos, o donar ordes i instruccions, per mitj dels recursos

lingstics apropiats a la situaci comunicativa.

30368

2. s de les funcions lingstiques bsiques en intercanvis comunicatius senzills, per mitj de les estructures lingstiques adequades ms simples:
Interrogar i respondre sobre la procedncia de les persones, les seues pro-

Num. 5562 / 24.07.2007

fessions i llocs de treball.


Demanar i donar adreces. Parlar de gustos i habilitats dels altres, i de fets del passat. Preguntar i parlar sobre pertinncies, dates, hores, hbits i clima. Preguntar i parlar sobre plans en un futur immediat. Formular suggeriments i respondre. 3. Prctica de diversos usos lingstics contextualitzats en situacions comunicatives reals o simulades, utilitzant els elements lingstics adequats:
Descriure persones, llocs i objectes. Parlar de processos senzills de manera seqenciada. Fer comparacions.

3.1.2. Reflexi sobre la llengua 1. Pronunciaci cuidada, ritme, entonaci i accentuaci adequats; tant en la interacci i expressi oral, com en la recitaci, dramatitzaci i lectura en veu alta.
2. Pronunciaci acurada i discriminaci dels fonemes ms caracterstics de lidioma estranger.

30369

3. Reconeixement de ls i funcionalitat dalgunes formes i estructures prpies de la llengua estrangera per a reutilitzar-les en lexpressi en les distin-

Num. 5562 / 24.07.2007

tes situacions de comunicaci.


4. Relaci entre pronunciaci i representaci grfica de vocabulari conegut i expressions de la llengua.

5. Utilitzaci de les estratgies bsiques en la producci de textos (elecci

del destinatari, propsit, planificaci, redacci de lesborrany, revisi del


6. Inters per utilitzar la llengua estrangera de manera correcta en situacions variades de progressiva extensi atenent a la correcci i a ladequaci de les expressions.
7. Comparaci i reflexi sobre el funcionament de la llengua estrangera a
partir de les llenges que coneix.

text i versi final), a partir de models molt estructurats.

3.2. Reflexi sobre laprenentatge

1. s dhabilitats i procediments que faciliten la comunicaci i

laprenentatge autnom: associaci, relaci, classificaci, memoritzaci,

organitzaci, lectura i/o consulta de textos, observaci de models i s de

suports multimdia per a ladquisici delements lingstics nous o per a la

consolidaci dels ja adquirits.

2. Control i reflexi sobre el propi aprenentatge (organitzaci del propi

treball, recerca docasions per a usar i practicar la llengua...).

30370

3. Implicaci en el propi procs educatiu a travs de lautocorrecci i autoavaluaci. Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge.
4. Valoraci del treball cooperatiu, necessari per a dur a terme determinades activitats, tasques, dramatitzacions i projectes dins de la classe didioma.
5. s dinstruments de consulta i informaci (diccionaris dequivalncies, dimatges, de definicions; vocabularis temtics, manuals de gramtica adequats...), que donen suport al treball de llengua, el reforcen i el complementen.
6. Confiana en la prpia capacitat per a aprendre un idioma estranger.
7. Maneig de les noves tecnologies de la informaci i comunicaci per a reforar i ampliar els aprenentatges de la llengua estrangera

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloc 4. La llengua com a instrument daprenentatge 1. Desenrotllament del vocabulari relacionat amb els interessos i experincies de lalumnat, partint, majoritriament, de conceptes adquirits ja en la L1 o la L2.
2. Realitzaci de tasques, xicotets projectes i investigacions i desenrotllament de tpics, sobre temes relacionats amb els interessos i experincies de lalumnat, o reprenent, refermant o eixamplant continguts ja adquirits en L1 o L2 i/o continguts amb poca demanda cognitiva de les rees no lingstiques.

30371

3. Desenrotllament de tasques, xicotets projectes, investigacions i tpics, al voltant de continguts senzills de les rees no lingstiques no tractats encara, complementant el currculum impartit en la L1 o L2.

Num. 5562 / 24.07.2007

4. Utilitzaci destratgies de consulta, selecci i organitzaci de la infor-

maci, per a lelaboraci de xicotets textos que sistematitzen els resultats


5. Valoraci de la llengua estrangera com un instrument ms per a aprendre, organitzar-se i pensar.

(murals, lbums...).

Bloc 5. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural

1. Motivaci per a aprendre llenges, adquirir informaci sobre els pasos

on es parlen i les persones que hi viuen, i conixer les peculiaritats de la


2. Inters per establir comunicaci amb altres parlants amb ajuda de les noves tecnologies de la comunicaci.
3. Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a conixer altres cultures, per a tindre accs a informacions noves i com a mitj per a comunicar-se i relacionar-se amb companyes i companys daltres pasos.
4. Coneixement de costums i s de formes de relaci social daltres pasos on es parla oficialment la llengua estrangera.
5. Actitud receptiva, positiva i tolerant cap a persones que parlen un idioma estranger i/o tenen una cultura diferent de la prpia.

cultura que en sn prpies.

30372

Num. 5562 / 24.07.2007

6. Realitzaci dactivitats de carcter sociocultural relatives a lidioma estranger estudiat.


7. Coneixement i s de frmules dinteracci social (salutacions i comiats, normes de cortesia, tractaments...) genunes, que faciliten les relacions interpersonals en situacions de comunicaci concretes, de manera que sutilitzen a laula en els moments i contextos adequats.

Bloc 6. Tecnologia de la informaci i de la comunicaci

1. s dels mitjans tecnolgics bsics (casset, vdeo...) per a laccs a un

input de qualitat oral i escrit en la llengua estrangera, amb el propsit de

facilitar laplicaci de les prpies estratgies daprenentatge (repetici,

prctica de fragments...) o ser utilitzats en les produccions prpies (grava-

cions de canons o dilegs, filmacions de xicotetes dramatitzacions).

2. Utilitzaci de diversos suports i recursos informtics (enciclopdies o

altres documents multimdia, Internet...) com a font dinformaci en el

treball per tpics o tasques i en lelaboraci de projectes senzills.

3. Coneixement i s del programari adequat per al tractament de textos

(planificaci, textualitzaci, avaluaci i revisi), la incorporaci de textos i

imatges al document, i la publicaci destos en paper o en algun programa

de presentaci multimdia.

30373

Num. 5562 / 24.07.2007

4. s del correu electrnic per a la comunicaci i intercanvi dexperincies amb companyes i companys que parlen o estudien la llengua estrangera, i la collaboraci amb estos en la planificaci i posada en prctica de projectes comuns.
5. Inters per una progressiva utilitzaci personal de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a mitj de contacte amb altres cultures i
parlants, com a accs a informaci en altres llenges i com a ferramenta

dautoaprenentatge .

30374

TERCER CICLO CONTENIDOS

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar


1. Escucha y comprensin de instrucciones, explicaciones, interacciones orales dirigidas y otros mensajes orales de progresiva complejidad para la obtencin de informacin global y especfica.
2. Escucha, comprensin y extraccin de informacin concreta procedente de grabaciones en soporte audiovisual e informtico para realizar diversas tareas.
3. Participacin en intercambios orales correspondientes a situaciones reales o simuladas relacionadas con actos del habla ritualizados, a travs de respuestas verbales y no verbales facilitadas por rutinas de comunicacin, para expresar necesidades bsicas o para realizar actividades de aula en contextos comunicativos.

4. Uso de las estrategias de comunicacin bsicas, verbales y no verbales

(expresin, gesto, mimo, sonidos, imgenes, etc.), para participar en inter5. Escucha atenta y comprensin de textos muy breves y sencillos, relacionados con actividades de aula significativas, y producidos en distintas situaciones de comunicacin.
6. Produccin de mensajes orales correctos adecuados a su edad con progresiva autonoma, eficacia y complejidad de las expresiones utilizadas.

cambios lingsticos orales en contextos comunicativos.

30375

Num. 5562 / 24.07.2007

7. Desarrollo de estrategias bsicas fundamentales para apoyar la com-

prensin y expresin oral: uso del contexto visual y no verbal y de los

conocimientos previos sobre el tema o la situacin transferidos desde las


8. Transferencia de estrategias de comunicacin de las lenguas que conoce como ayuda para superar las dificultades propias de la comunicacin oral.
9. Valoracin de la lengua extranjera como instrumento para comunicarse.

lenguas que conoce a la lengua extranjera.

30376

Bloque 2. Leer y escribir

Num. 5562 / 24.07.2007

2.1. Animacin a la lectura 1. Lectura y comprensin tanto global como especfica de textos escritos diversos, en soporte papel y digital (cartas, correos electrnicos, mensajes entre compaeros, cuentos, carteles, prospectos, mens y horarios, recetas, normas de aula, instrucciones para juegos, pginas web...), adaptados a la competencia lingstica del alumnado y relacionados con sus experiencias e intereses, para desarrollar una tarea o proyecto.
2. Lectura y comprensin de textos escritos variados provenientes o no de textos autnticos sencillos o adaptados, para buscar informacin, disfrutar de una experiencia lectora en lengua extranjera o como parte de una tarea, proyecto, investigacin, etc.

3. Uso progresivamente autnomo de estrategias de lectura (utilizacin de

los elementos del contexto visual y de los conocimientos previos sobre el

tema o la situacin, transferidos desde las lenguas que conoce), por las

que identifique la informacin ms importante, deduzca el significado de


4. Lectura de cuentos, cmics y otros tipos de libros o textos adecuados (en soporte papel o informtico), con el fin de fomentar el hbito lector.

palabras y expresiones no conocidas, y utilice diccionarios.

5. Manejo del diccionario como elemento de consulta, para conocer el

significado de las palabras y para aprender nuevas.

30377

6. Lectura de textos elaborados por el alumnado para comunicarse o como producto final de un conjunto de tareas realizadas en el aula.
7. Valoracin de la lectura de un idioma extranjero como instrumento de aprendizaje.

Num. 5562 / 24.07.2007

2.2. Desarrollo de la escritura 1. Composicin propia de textos escritos variados (cartas, correos electrnicos, mensajes entre compaeros, textos descriptivos y narrativos simples, textos instructivos sencillos, cmics, carteles, folletos variados, reglamentos, uso de aplicaciones informticas para tratamiento de textos), preparados previamente con la finalidad concreta de comunicar conocimientos, experiencias y necesidades o con intencin literaria, y/o dentro de una situacin de comunicacin determinada y progresivamente ms extensos y ricos en lxico y estructuras.

2. Uso de las estrategias bsicas en la produccin de textos: decisin sobre

los elementos bsicos de la situacin de enunciacin (destinatario, prop-

sito y contenido) planificacin, redaccin del borrador, evaluacin y revi3. Conocimiento de diferentes textos propios de la comunicacin prctica (notas, invitaciones, tarjetas...), literaria (cuentos, canciones, poemas...) y de las reas no lingsticas, y de los diferentes tipos de discurso que contienen (narrativo, descriptivo, explicativo...), para ayudarse en la comprensin y la produccin.

sin del texto para mejorarlo.

30378

Num. 5562 / 24.07.2007

4. Utilizacin de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para

producir textos y presentaciones y para transmitir informacin.

5. Inters por el cuidado, elaboracin, presentacin y organizacin de los

textos escritos y valoracin del papel que desempean para satisfacer las
6. Valoracin de la escritura en un idioma extranjero como instrumento de comunicacin.

necesidades de comunicacin.

30379

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 3. Conocimiento de la lengua

3.1. Conocimientos lingsticos.

3.1.1. Usos de la lengua

1. Conocimiento de la posibilidad de dar y obtener informacin, expresar

sentimientos y deseos, o dar rdenes e instrucciones, mediante los recur2. Uso de las funciones lingsticas bsicas en intercambios comunicativos sencillos, mediante las estructuras lingsticas adecuadas ms simples: Interrogar y responder sobre la procedencia de las personas, sus profesiones y puestos de trabajo. Pedir y dar direcciones. Habla de gustos y habilidades de los dems, y de hechos del pasado. Preguntar y hablar sobre pertinencias, fechas, horas, hbitos y clima. Preguntar y hablar sobre planes en un futuro inmediato. Formular sugerencias y responder.
3. Prctica de varios usos lingsticos contextualizados en situaciones comunicativas reales o simuladas, utilizando los elementos lingsticos adecuados: Describir personas, lugares y objetos. Hablar de procesos sencillos de forma secuenciada. Hacer comparaciones.

sos lingsticos apropiados a la situacin comunicativa.

30380

Num. 5562 / 24.07.2007

3.1.2. Reflexin sobre la lengua 1. Pronunciacin cuidada, ritmo, entonacin y acentuacin adecuados; tanto en la interaccin y expresin oral, como en la recitacin, dramatizacin y lectura en voz alta.
2. Pronunciacin esmerada y discriminacin de los fonemas ms caractersticos del idioma extranjero.
3. Reconocimiento del uso y funcionalidad de algunas formas y estructuras propias de la lengua extranjera para reutilizarlas en la expresin en las distintas situaciones de comunicacin.
4. Relacin entre pronunciacin y representacin grfica de vocabulario conocido y expresiones de la lengua.

5. Utilizacin de las estrategias bsicas en la produccin de textos (elec-

cin del destinatario, propsito, planificacin, redaccin del borrador,


6. Inters por utilizar la lengua extranjera de forma correcta en situaciones variadas de progresiva extensin atendiendo a la correccin y a la adecuacin de las expresiones.
7. Comparacin y reflexin sobre el funcionamiento de la lengua extranjera a partir de las lenguas que conoce.

revisin del texto y versin final), a partir de modelos muy estructurados.

30381

Num. 5562 / 24.07.2007

3.2. Reflexin sobre el aprendizaje

1. Uso de habilidades y procedimientos que faciliten la comunicacin y el

aprendizaje autnomo: asociacin, relacin, clasificacin, memorizacin,

organizacin, lectura y/o consulta de textos, observacin de modelos y

uso de soportes multimedia para la adquisicin de elementos lingsticos

nuevos o para la consolidacin de los ya adquiridos.

2. Control y reflexin sobre el propio aprendizaje (organizacin del pro3. Implicacin en el propio proceso educativo a travs de la autocorreccin y autoevaluacin. Aceptacin del error como parte del proceso de aprendizaje.
4. Valoracin del trabajo cooperativo, necesario para llevar a cabo determinadas actividades, tareas, dramatizaciones y proyectos dentro de la clase de idioma.
5. Uso de instrumentos de consulta e informacin (diccionarios de equivalencias, de imgenes, de definiciones; vocabularios temticos, manuales de gramtica adecuados...), que apoyan el trabajo de lengua, lo refuerzan y lo complementan.
6. Confianza en la propia capacidad para aprender un idioma extranjero.
7. Manejo de las nuevas tecnologas de la informacin y comunicacin para reforzar y ampliar los aprendizajes de la lengua extranjera

pio trabajo, bsqueda de ocasiones para usar y practicar la lengua...).

30382

Num. 5562 / 24.07.2007

Bloque 4. La lengua como instrumento de aprendizaje


1. Desarrollo del vocabulario relacionado con los intereses y experiencias del alumnado, partiendo, mayoritariamente, de conceptos adquiridos ya en la L1 o la L2.
2. Realizacin de tareas, pequeos proyectos e investigaciones y desarrollo de tpicos, acerca de temas relacionados con los intereses y experiencias del alumnado, o retomando, afianzando o ensanchando contenidos ya adquiridos en L1 o L2 y/o contenidos de las reas no lingsticas.
3. Desarrollo de tareas, pequeos proyectos, investigaciones y tpicos, alrededor de contenidos sencillos de las reas no lingsticas no tratados todava, complementando el currculo impartido en la L1 o L2.

con poca demanda cognitiva

4. Utilizacin de estrategias de consulta, seleccin y organizacin de la

informacin, para la elaboracin de pequeos textos que sistematizan los


5. Valoracin de la lengua extranjera como un instrumento ms para aprender, organizarse y pensar.

resultados (murales, lbumes...).

Bloque 5. Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural

1. Motivacin para aprender lenguas, adquirir informacin sobre los pa-

ses donde se hablan y las personas que viven, y conocer las peculiaridades

de la cultura que les son propias.

30383

Num. 5562 / 24.07.2007

2. Inters por establecer comunicacin con otros hablantes con ayuda de las nuevas tecnologas de la comunicacin.
3. Valoracin de la lengua extranjera como instrumento para conocer otras culturas, para tener acceso a informaciones nuevas y como medio para comunicarse y relacionarse con compaeras y compaeros de otros pases.
4. Conocimiento de costumbres y uso de formas de relacin social de otros pases donde se habla oficialmente la lengua extranjera.
5. Actitud receptiva, positiva y tolerante hacia personas que hablan un idioma extranjero y/o tienen una cultura diferente a la propia.
6. Realizacin de actividades de carcter sociocultural relativas al idioma extranjero estudiado.
7. Conocimiento y uso de frmulas de interaccin social (saludos y despedidas, normas de cortesa, tratamientos...) genuinas, que facilitan las relaciones interpersonales en situaciones de comunicacin concretas, de forma que se utilicen en el aula en los momentos y contextos adecuados.

Bloque 6. Tecnologa de la informacin y de la comunicacin

30384

Num. 5562 / 24.07.2007

1. Uso de los medios tecnolgicos bsicos (cassette, vdeo...) para el acce-

so a un input de calidad oral y escrito en la lengua extranjera, con el pro-

psito de facilitar la aplicacin de las propias estrategias de aprendizaje

(repeticin, prctica de fragmentos...) o ser utilizados en las producciones

propias (grabaciones de canciones o dilogos, filmaciones de pequeas

dramatizaciones).

2. Utilizacin de varios apoyos y recursos informticos (enciclopedias u

otros documentos multimedia, Internet...) como fuente de informacin en

el trabajo por tpicos o tareas y en la elaboracin de proyectos sencillos.

3. Conocimiento y uso del software adecuado para el tratamiento de textos

(planificacin, textualizacin, evaluacin y revisin), la incorporacin de

textos e imgenes al documento, y su publicacin en papel o algn pro4. Uso del correo electrnico para la comunicacin e intercambio de experiencias con compaeras y compaeros que hablan o estudian la lengua extranjera, y la colaboracin con stos en la planificacin y puesta en prctica de proyectos comunes.
5. Inters por una progresiva utilizacin personal de las tecnologas de la informacin y la comunicacin como medio de contacto con otras culturas y hablantes, como acceso a informacin en otras lenguas y como herramienta de autoaprendizaje .

grama de presentacin multimedia.

30385

Num. 5562 / 24.07.2007

30386

CRITERIS DAVALUACI 1. Captar el sentit global i identificar informacions especfiques en textos orals variats emesos en diferents situacions de comunicaci. 2. Llegir, de manera silenciosa i en veu alta, diferents textos amb vocabulari cada vegada ms extens i expressions de major complexitat, amb ajuda de les estratgies bsiques, per a obtindre informaci explcita i extraure inferncies directes. 3. Mantindre conversacions quotidianes i familiars sobre temes coneguts en situacions de comunicaci predicibles, respectant les normes bsiques de lintercanvi, com escoltar i mirar a qui parla. 4. Elaborar diferents tipus de textos escrits partint de models, tant en suport paper o digital, prestant especial atenci a les fases de producci: planificaci, textualitzaci i revisi. 5. Reconixer i reproduir amb major correcci, aspectes sonors, de ritme, accentuaci i entonaci, en diferents contextos comunicatius, i dins de ls de formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera. 6. Usar algunes estratgies que afavorisquen el procs daprenentatge com: s de recursos visuals i gestuals, fer preguntes pertinents per a obtindre informaci, demanar aclariments, utilitzar diccionaris bilinges i monolinges, buscar, recopilar i organitzar informaci en diferents suports, utilitzar les tecnologies de la informaci i comunicaci per a contrastar i comprovar informaci, i identificar alguns aspectes que lajuden a aprendre millor. 7. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci amb altres persones i com a ferramenta daprenentatge, i mostrar curiositat cap a les que parlen la llengua estrangera i inters per establir relacions personals amb lajuda de les noves tecnologies. 8. Identificar alguns trets, costums i tradicions de pasos on es parla la llengua estrangera, relacionant-los i comparant-los amb els propis per a desenrotllar una conscincia intercultural. MATEMTIQUES Les matemtiques sn un conjunt de coneixements associats en una primera aproximaci als nombres i les formes, que van completant-se progressivament fins a constituir una manera valuosa danalitzar situacions variades. Permeten estructurar el coneixement que sobt de la realitat, analitzar-la i aconseguir una informaci nova per a conixer-la millor, valorar-la i prendre decisions. La major complexitat de les ferramentes matemtiques que un siga capa dutilitzar permet, al seu torn, el tractament duna gran varietat de situacions i una informaci ms rica. Per aix, al llarg de lescolaritat bsica, laprenentatge desta disciplina ha danar dirigit a enriquir les possibilitats dutilitzarla. Sentenen aix les matemtiques com un conjunt didees i formes dactuar que comporten no sols utilitzar quantitats i formes geomtriques, sin, i sobretot, fer-se preguntes, obtindre models i identificar relacions i estructures, de manera que, a lanalitzar els fenmens i les situacions que es presenten en la realitat, es puguen obtindre informacions i conclusions que inicialment no hi apareixien explcites. Concebudes desta manera, les matemtiques incorporen les caracterstiques que els han sigut tradicionalment assignades i que sidentifiquen amb la deducci, la precisi, el rigor, la seguretat, etc.; per sn i aporten molt ms del que es dedux destos termes. Tamb sn inducci, estimaci, aproximaci, probabilitat i temptativa, i milloren la capacitat denfrontar-se a situacions obertes, sense una soluci nica i tancada. Tot aix es reflectix en la doble funci que es dna a laprenentatge escolar de les matemtiques i que mant la seua validesa, encara que amb una interpretaci ms mplia: saprn matemtiques perqu s til en altres mbits (en la vida quotidiana, en el mn laboral, per a aprendre altres coses, etc.) i, tamb, per tot all que el seu aprenentatge aporta a la formaci intellectual general, en concret les destreses susceptibles de ser utilitzades en una mplia gamma de casos particulars, i que contribuxen, per si mateixes, a potenciar capacitats cognitives de xiquetes i xiquets. En lEducaci Primria es busca aconseguir una efica alfabetitzaci numrica, entesa com la capacitat per a enfrontar-se amb xit a situacions en qu intervinguen els nombres i les seues relacions,

CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Captar el sentido global e identificar informaciones especficas en textos orales variados emitidos en diferentes situaciones de comunicacin. 2. Leer, de forma silenciosa y en voz alta, diferentes textos con vocabulario cada vez ms extenso y expresiones de mayor complejidad, con ayuda de las estrategias bsicas, para obtener informacin explcita y extraer inferencias directas. 3. Mantener conversaciones cotidianas y familiares sobre temas conocidos en situaciones de comunicacin predecibles, respetando las normas bsicas del intercambio, como escuchar y mirar a quien habla. 4. Elaborar diferentes tipos de textos escritos partiendo de modelos, tanto en soporte papel o digital, prestando especial atencin a las fases de produccin: planificacin, textualizacin y revisin. 5. Reconocer y reproducir con mayor correccin, aspectos sonoros, de ritmo, acentuacin y entonacin, en diferentes contextos comunicativos, y dentro del uso de formas y estructuras bsicas propias de la lengua extranjera. 6. Usar algunas estrategias que favorezcan el proceso de aprendizaje como: uso de recursos visuales y gestuales, hacer preguntas pertinentes para obtener informacin, pedir aclaraciones, utilizar diccionarios bilinges y monolinges, buscar, recopilar y organizar informacin en diferentes soportes, utilizar las tecnologas de la informacin y comunicacin para contrastar y comprobar informacin, e identificar algunos aspectos que le ayuden a aprender mejor. 7. Valorar la lengua extranjera como instrumento de comunicacin con otras personas y como herramienta de aprendizaje, y mostrar curiosidad hacia las que hablan la lengua extranjera e inters por establecer relaciones personales con la ayuda de las nuevas tecnologas. 8. Identificar algunos rasgos, costumbres y tradiciones de pases donde se habla la lengua extranjera, relacionndolos y comparndolos con los propios para desarrollar una conciencia intercultural. MATEMTICAS Las matemticas son un conjunto de conocimientos asociados en una primera aproximacin a los nmeros y las formas, que se van progresivamente completando hasta constituir un modo valioso de analizar situaciones variadas. Permiten estructurar el conocimiento que se obtiene de la realidad, analizarla y lograr una informacin nueva para conocerla mejor, valorarla y tomar decisiones. La mayor complejidad de las herramientas matemticas que uno sea capaz de utilizar permite, a su vez, el tratamiento de una gran variedad de situaciones y una informacin ms rica. Por ello, a lo largo de la escolaridad bsica, el aprendizaje de la disciplina ha de ir dirigido a enriquecer sus posibilidades de utilizacin. Se entienden as las matemticas como un conjunto de ideas y formas de actuar que conllevan no slo utilizar cantidades y formas geomtricas, sino, y sobre todo, hacerse preguntas, obtener modelos e identificar relaciones y estructuras, de modo que, al analizar los fenmenos y situaciones que se presentan en la realidad, se puedan obtener informaciones y conclusiones que inicialmente no estaban explcitas. Concebidas de esta forma, las matemticas incorporan las caractersticas que les han sido tradicionalmente asignadas y que se identifican con la deduccin, la precisin, el rigor, la seguridad, etc., pero son y aportan mucho ms de lo que se deduce de estos trminos. Tambin son induccin, estimacin, aproximacin, probabilidad y tentativa, y mejoran la capacidad de enfrentarse a situaciones abiertas, sin solucin nica y cerrada. Todo ello se refleja en la doble funcin que se viene dando al aprendizaje escolar de las matemticas y que mantiene su validez, aunque con una interpretacin ms amplia: se aprende matemticas porque son tiles en otros mbitos (en la vida cotidiana, en el mundo laboral, para aprender otras cosas, etc.) y, tambin, por lo que su aprendizaje aporta a la formacin intelectual general, en concreto las destrezas susceptibles de ser utilizadas en una amplia gama de casos particulares, y que contribuyen, por s mismas, a potenciar capacidades cognitivas de nias y nios. En la Educacin Primaria se busca alcanzar una eficaz alfabetizacin numrica, entendida como la capacidad para enfrentarse con xito a situaciones en las que intervengan los nmeros y sus relaciones, per-

Num. 5562 / 24.07.2007

30387

capacitat que permeta obtindre una informaci efectiva, directament o a travs de la comparaci, lestimaci i el clcul mental o escrit. s important ressaltar que per a aconseguir una verdadera alfabetitzaci numrica no noms shan de dominar els algoritmes de clcul escrit, fa falta tamb, i principalment, actuar amb confiana davant dels nombres i les quantitats, utilitzar-los sempre que siga pertinent i identificar les seues relacions bsiques. Mostrar laspecte ldic de les matemtiques s una faceta a vegades oblidada, per que caldr tindre en compte, ja que a travs del joc podem introduir lalumnat en la resoluci de problemes, enigmes, endevinalles i/o jocs, duna manera ms motivadora i gratificant. No oblidem, per tant, que lxit en laprenentatge, linters, lesfor i la curiositat que les matemtiques desperten, dependr, en gran part, del disseny de les activitats que es plantegen, de la motivaci i de lactitud positiva que siguen capaos de suscitar. Al mateix temps, shaur devitar la competitivitat, afavorir la cooperaci i el treball en equip i donar als errors una consideraci positiva, com aquells aspectes que cal reforar o assolir per a poder continuar avanant en el refermament de nous continguts. El sentit desta rea en lEducaci Primria s eminentment empric; els continguts daprenentatge prenen com a referncia el que resulta familiar i prxim a lalumnat, i saborden en contextos de resoluci de problemes i de contrast de punts de vista. Les xiquetes i els xiquets han daprendre matemtiques utilitzant-les en contextos relacionats amb situacions de la vida diria, per a adquirir progressivament coneixements ms complexos a partir de les experincies i els coneixements previs. Els processos de resoluci de problemes constituxen un dels eixos principals de lactivitat matemtica i han de ser font i suport principal de laprenentatge matemtic al llarg de letapa, ja que constituxen la pedra angular de leducaci matemtica. En la resoluci dun problema es requerixen i sutilitzen moltes de les capacitats bsiques: llegir comprensivament, reflexionar, establir-hi un pla de treball que es va revisant durant la resoluci, modificar-ne el pla si s necessari, comprovar-ne la soluci si sha trobat, fins que sarriba a comunicar-ne els resultats. Els continguts shan organitzat en quatre blocs que responen al tipus dobjectes matemtics que es manegen en cada un: Nombres i operacions, Mesura, Geometria i Tractament de la informaci, latzar i la probabilitat. Aix mateix, en cada cicle shan incls uns continguts comuns a tots els blocs, que es referixen bsicament a ladquisici dactituds. Sha dadvertir que esta agrupaci s noms una forma dorganitzar-ne els continguts, que hauran dabordar-se de manera relacionada. Lensenyana de les Matemtiques atendr a la configuraci cclica dels continguts que estan sempre relacionats i es construxen uns sobre altres. La resoluci de problemes actua com a eix vertebrador que recorre transversalment tots els blocs i per aix sinclou amb especial rellevncia en cada bloc. El bloc 1, Nombres i operacions, pretn essencialment el desenrotllament del sentit numric, ents com el domini reflexiu de les relacions numriques que es pot expressar en capacitats com: habilitat per a descompondre nombres de forma natural, comprendre i utilitzar lestructura del sistema de numeraci decimal, utilitzar les propietats de les operacions i les relacions entre estes per a realitzar-hi mentalment clculs. Els nombres han de ser usats en diferents contextos, sabent que la comprensi dels processos desenrotllats i el significat dels resultats s un contingut previ i prioritari en relaci a la destresa en el clcul. Interessa, principalment, lhabilitat per al clcul amb diferents procediments i la decisi sobre quin s el ms adequat en cada cas. Al llarg de letapa, es pretn que lalumnat calcule amb fludesa i faa estimacions raonables, tractant daconseguir un equilibri entre comprensi conceptual i competncia en el clcul. Els continguts del bloc 2, La mesura: estimaci i clcul de magnituds, busquen facilitar la comprensi dels missatges en qu es quantifiquen magnituds, i shi informa sobre situacions reals que les xiquetes i els xiquets han darribar a interpretar correctament. A partir del coneixement de diferents magnituds es passa a la realitzaci de mesuraments i a la utilitzaci dun nombre progressivament ms gran

mitiendo obtener informacin efectiva, directamente o a travs de la comparacin, la estimacin y el clculo mental o escrito. Es importante resaltar que para lograr una verdadera alfabetizacin numrica no basta con dominar los algoritmos de clculo escrito, se precisa tambin, y principalmente, actuar con confianza ante los nmeros y las cantidades, utilizarlos siempre que sea pertinente e identificar las relaciones bsicas que se dan entre ellos. Mostrar el aspecto ldico de las matemticas es una faceta a veces olvidada pero que habr que tener en cuenta, ya que a travs del juego podemos introducir al alumnado en la resolucin de problemas, enigmas, acertijos y/o juegos, de forma ms motivadora y gratificante. No olvidemos pues, que el xito en el aprendizaje, el inters, el esfuerzo y la curiosidad que las matemticas despierten, depender, en gran parte, del diseo de las actividades que se planteen, de la motivacin y de la actitud positiva que sean capaces de suscitar. Al mismo tiempo, se deber evitar la competitividad, favorecer la cooperacin y el trabajo en equipo y dar a los errores una consideracin positiva, como aquellos aspectos que hay que reforzar o asentar para poder seguir avanzando en el afianzamiento de nuevos contenidos. El sentido de esta rea en la Educacin Primaria es eminentemente emprico; los contenidos de aprendizaje toman como referencia lo que resulta familiar y cercano al alumnado, y se abordan en contextos de resolucin de problemas y de contraste de puntos de vista. Las nias y los nios deben aprender matemticas utilizndolas en contextos relacionados con situaciones de la vida diaria, para adquirir progresivamente conocimientos ms complejos a partir de las experiencias y los conocimientos previos. Los procesos de resolucin de problemas constituyen uno de los ejes principales de la actividad matemtica y deben ser fuente y soporte principal del aprendizaje matemtico a lo largo de la etapa, puesto que constituyen la piedra angular de la educacin matemtica. En la resolucin de un problema se requieren y se utilizan muchas de las capacidades bsicas: leer comprensivamente, reflexionar, establecer un plan de trabajo que se va revisando durante la resolucin, modificar el plan si es necesario, comprobar la solucin si se ha encontrado, hasta la comunicacin de los resultados. Los contenidos se han organizado en cuatro bloques que responden al tipo de objetos matemticos que se manejan en cada uno de ellos: Nmeros y operaciones, Medida, Geometra y Tratamiento de la informacin, azar y probabilidad. Asimismo, en cada ciclo se han incluido unos contenidos comunes a todos los bloques, que se refieren bsicamente a la adquisicin de actitudes. Es preciso advertir que esta agrupacin es slo una forma de organizar los contenidos, que habrn de abordarse de manera relacionada. La enseanza de las Matemticas atender a la configuracin cclica de los contenidos que estn siempre relacionados y se construyen unos sobre otros. La resolucin de problemas acta como eje vertebrador que recorre transversalmente todos los bloques y por ello se incluye con especial relevancia en cada uno de ellos. El bloque 1, Nmeros y operaciones, pretende esencialmente el desarrollo del sentido numrico, entendido como el dominio reflexivo de las relaciones numricas que se puede expresar en capacidades como: habilidad para descomponer nmeros de forma natural, comprender y utilizar la estructura del sistema de numeracin decimal, utilizar las propiedades de las operaciones y las relaciones entre ellas para realizar mentalmente clculos. Los nmeros han de ser usados en diferentes contextos, sabiendo que la comprensin de los procesos desarrollados y el significado de los resultados es un contenido previo y prioritario frente a la destreza de clculo. Interesa principalmente la habilidad para el clculo con diferentes procedimientos y la decisin en cada caso sobre el que sea ms adecuado. A lo largo de la etapa, se pretende que el alumnado calcule con fluidez y haga estimaciones razonables, tratando de lograr un equilibrio entre comprensin conceptual y competencia en el clculo. Los contenidos del bloque 2, La medida: estimacin y clculo de magnitudes, buscan facilitar la comprensin de los mensajes en los que se cuantifican magnitudes y se informa sobre situaciones reales que las nias y los nios deben llegar a interpretar correctamente. A partir del conocimiento de diferentes magnitudes se pasa a la realizacin de mediciones y a la utilizacin de un nmero progresivamente mayor

Num. 5562 / 24.07.2007

30388

dunitats. Ha de considerar-se la necessitat del mesurament, manejar la mesura en situacions diverses i establir els mecanismes per a efectuar-la: elecci dunitat, relacions entre unitats i grau de fiabilitat. Es pot partir, per a aix, dunitats corporals (pam, peu, etc.), arbitrries (cordes, vares, etc.), i utilitzar les unitats tradicionals de la Comunitat Valenciana, per a passar a les mesures normalitzades, que sorgixen com a superaci de les anteriors. A travs de lestudi dels continguts del bloc 3, Geometria, lalumnat aprendr sobre formes i estructures geomtriques. La geometria s descriure, analitzar propietats, classificar i raonar, i no sols definir. Laprenentatge de la geometria requerix pensar i fer, i ha doferir contnues oportunitats per a classificar, construir, dibuixar, modelitzar i mesurar, i desplegar la capacitat per a visualitzar relacions geomtriques. Tot aix saconseguix establint relacions constants amb la resta dels blocs de lrea i amb altres mbits com el mn de lart o de la cincia, per tamb assignant un paper rellevant a la part manipulativa a travs de ls de materials (geoplans i mecanos, trames de punts, llibres despills, material per a formar poliedres, etc.) i de lactivitat personal (realitzant plegats, construccions, etc.) per a arribar al concepte a travs de models reals. A este mateix fi pot contribuir ls de programes informtics de geometria dinmica. Els continguts del bloc 4, Tractament de la informaci, latzar i la probabilitat, adquirixen el seu ple significat quan es presenten en connexi amb activitats que impliquen altres rees de coneixement. Igualment, el treball ha dincidir de forma significativa en la comprensi de les informacions dels mitjans de comunicaci, per a suscitar linters pels temes i per a ajudar a valorar els avantatges que els coneixements estadstics proporcionen en la presa de decisions, normalment sobre qestions que estudien altres rees. Tenen importncia en els continguts que afavorixen la presentaci de les dades de forma ordenada i grfica, i permeten descobrir que les matemtiques faciliten la resoluci de problemes de la vida diria. Al seu torn, els continguts deste bloc han de ser un inici en ls crtic de la informaci rebuda pels diferents mitjans. Ls de la calculadora anir introduint-shi com a instrument de suport per al clcul mental, la busca de regularitats, la comprovaci o lestimaci de resultats, aix com a ferramenta economitzadora de temps en processos en qu interesse ms valorar les estratgies i els mecanismes utilitzats en la resoluci, que en el resultat mateix. No considerar-la com a substituta de processos logicomatemtics, els quals shauran de fer-se sense calculadora. Tamb haurem de tindre en compte els grans avanos tecnolgics que en poc de temps shan produt en la nostra societat i que, en gran part, afecten leducaci i, com no, les matemtiques. Per la qual cosa, en la mesura que corresponga, sinclouran o incorporaran a lensenyana-aprenentatge de les matemtiques com a suport tecnolgic de primer orde i com a ferramenta daprenentatge motivadora al mateix temps que prctica. Al mateix temps, estos avanos fan que la informaci arribe amb gran celeritat i en abundncia, ra per la qual haur de ser analitzada i seleccionada des duna perspectiva crtica. Finalment, de manera general, ha de garantir-se que lalumnat que acaba lEducaci Primria ha assolit un domini acceptable del clcul el que es coneix com les quatre regles, una comprensi de la lectura que li permet entendre lenunciat dun problema: la informaci que rep i les preguntes que se li plantegen, un coneixement suficient del sistema mtric decimal i del sistema de mesurament del temps, un llenguatge geomtric mnim per a referir-se amb propietat al mn que el rodeja i, finalment, els coneixements estadstics imprescindibles per a entendre la informaci que li arriba pels mitjans de comunicaci. Tot aix permetr la seua promoci a la segent etapa de leducaci bsica en condicions adequades per a cursar amb aprofitament la matria homnima en lEducaci Secundria Obligatria. CONTRIBUCI DE LREA AL DESENROTLLAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES Els continguts de lrea sorienten de manera prioritria a garantir el desenrotllament ms ptim de la competncia matemtica en tots i cada un dels seus aspectes, la qual cosa inclou la majoria dels conei-

de unidades. Debe considerarse la necesidad de la medicin, manejando la medida en situaciones diversas, y estableciendo los mecanismos para efectuarla: eleccin de unidad, relaciones entre unidades y grado de fiabilidad. Se puede partir, para ello, de unidades corporales (palmo, pie, etc.), arbitrarias (cuerdas, varas, etc.) y utilizar las unidades tradicionales de la Comunitat Valenciana, para pasar a las medidas normalizadas, que surgen como superacin de las anteriores. A travs del estudio de los contenidos del bloque 3, Geometra, el alumnado aprender sobre formas y estructuras geomtricas. La geometra es describir, analizar propiedades, clasificar y razonar, y no slo definir. El aprendizaje de la geometra requiere pensar y hacer, y debe ofrecer continuas oportunidades para clasificar, construir, dibujar, modelizar y medir, desarrollando la capacidad para visualizar relaciones geomtricas. Todo ello se logra estableciendo relaciones constantes con el resto de los bloques del rea y con otros mbitos como el mundo del arte o de la ciencia, pero tambin asignando un papel relevante a la parte manipulativa a travs del uso de materiales (geoplanos y mecanos, tramas de puntos, libros de espejos, material para formar poliedros, etc.) y de la actividad personal (realizando plegados, construcciones, etc.) para llegar al concepto a travs de modelos reales. A este mismo fin puede contribuir el uso de programas informticos de geometra dinmica. Los contenidos del bloque 4, Tratamiento de la informacin, azar y probabilidad, adquieren su pleno significado cuando se presentan en conexin con actividades que implican a otras reas de conocimiento. Igualmente el trabajo ha de incidir de forma significativa en la comprensin de las informaciones de los medios de comunicacin, para suscitar el inters por los temas y para ayudar a valorar las ventajas que los conocimientos estadsticos proporcionan en la toma de decisiones, normalmente sobre cuestiones que estudian otras reas. Tienen importancia en los contenidos que favorecen la presentacin de los datos de forma ordenada y grfica, y permiten descubrir que las matemticas facilitan la resolucin de problemas de la vida diaria. A su vez, los contenidos de este bloque deben iniciar en el uso crtico de la informacin recibida por diferentes medios. El uso de la calculadora se ir introduciendo como instrumento de apoyo para el clculo mental, bsqueda de regularidades, comprobacin o estimacin de resultados, as como herramienta economizadora de tiempo en procesos en los que interese ms valorar las estrategias y mecanismos utilizados en la resolucin, que en el mismo resultado. No considerndola como sustituta de procesos lgico-matemticos, que debern hacerse sin ella. Tambin deberemos tener en cuenta los grandes avances tecnolgicos que en poco tiempo se han producido en nuestra sociedad y que en gran parte afectan a la educacin y, como no, a las matemticas. Por lo que en la medida que corresponda se incluirn o incorporarn a la enseanza-aprendizaje de las matemticas como soporte tecnolgico de primer orden y como herramienta de aprendizaje motivadora a la vez que prctica. Al mismo tiempo, estos avances hacen que la informacin llegue con gran celeridad y en abundancia por lo que deber ser analizada y seleccionada desde una perspectiva crtica. Por ltimo, de modo general, debe garantizarse que el alumnado que termina la Educacin Primaria posee un dominio aceptable del clculo, lo que se conoce como las cuatro reglas, una comprensin de la lectura que le permita entender el enunciado de un problema: la informacin que recibe y las preguntas que se le plantean, un conocimiento suficiente del sistema mtrico decimal y del sistema de medicin del tiempo, un lenguaje geomtrico mnimo para referirse con propiedad al mundo que le rodea y, finalmente, los conocimientos estadsticos imprescindibles para entender la informacin que le llega por los medios de comunicacin. Todo ello permitir su promocin a la siguiente etapa de la educacin bsica en condiciones adecuadas para cursar con aprovechamiento la materia homnima en la Educacin Secundaria Obligatoria. CONTRIBUCIN DEL REA AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BSICAS Los contenidos del rea se orientan de manera prioritaria a garantizar el mejor desarrollo de la competencia matemtica en todos y cada uno de sus aspectos, lo que incluye la mayor parte de los conocimien-

Num. 5562 / 24.07.2007

30389

xements i de les destreses imprescindibles per a aix. s necessari subratllar, no obstant aix, que la contribuci a la competncia matemtica saconseguix en la mesura que laprenentatge dels dits continguts va dirigit precisament a utilitzar-lo a lhora denfrontar-se a les mltiples ocasions en qu les xiquetes i els xiquets empren les matemtiques fora de laula. El desenrotllament del pensament matemtic contribux a la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic perqu fa possible una comprensi ms bona i una descripci ms ajustada de lentorn. En primer lloc, amb el desenrotllament de la visualitzaci (concepci espacial), les xiquetes i els xiquets milloren la seua capacitat per a fer construccions i manipular mentalment figures en el pla i en lespai, la qual cosa els ser de gran utilitat en ls de mapes, la planificaci de rutes, el disseny de plans, lelaboraci de dibuixos, etc. En segon lloc, a travs de la mesura saconseguix un millor coneixement de la realitat i saugmenten les possibilitats dinteractuar-hi i de transmetre informacions cada vegada ms precises sobre aspectes quantificables de lentorn. Finalment, la destresa en la utilitzaci de representacions grfiques per a interpretar la informaci aporta una ferramenta molt valuosa per a conixer i analitzar millor la realitat. Les Matemtiques contribuxen al tractament de la informaci i a la competncia digital en diversos sentits. Duna banda perqu proporcionen destreses associades a ls dels nombres, com ara la comparaci, laproximaci o les relacions entre les diferents formes dexpressar-los, facilitant aix la comprensi dinformacions que incorporen quantitats o mesures. Duna altra, a travs dels continguts del bloc homnim es contribux a la utilitzaci dels llenguatges grfic i estadstic, essencials per a interpretar la informaci sobre la realitat. En una escala ms menuda, la iniciaci en ls de calculadores i daltres tecnologies per a facilitar la comprensi de continguts matemtics est tamb unida al desenrotllament de la competncia digital. Els continguts associats a la resoluci de problemes constituxen laportaci principal que des de lrea es pot fer a lautonomia i la iniciativa personal. La resoluci de problemes t, almenys, tres vessants complementaris associats al desenrotllament desta competncia: la planificaci, la gesti dels recursos i la valoraci dels resultats. La planificaci est ac associada a la comprensi en detall de la situaci plantejada per a traar un pla i buscar-hi estratgies i, en definitiva, per a prendre decisions; la gesti dels recursos inclou loptimitzaci dels processos de resoluci; per la seua banda, lavaluaci peridica del procs i la valoraci dels resultats permet fer front a altres problemes o situacions amb ms possibilitats dxit. En la mesura que lensenyana de les matemtiques incidisca en estos processos i shi plantegen situacions obertes es millorar la contribuci de lrea a esta competncia. Actituds associades a la confiana en la prpia capacitat per a enfrontar-se amb xit a situacions incertes estan incorporades a travs de diferents continguts del currculum. El carcter instrumental duna part important dels continguts de lrea proporciona valor per al desenrotllament de la competncia per a aprendre a aprendre. Sovint s un requisit per a laprenentatge la possibilitat dutilitzar-hi les ferramentes matemtiques bsiques o comprendre informacions que utilitzen suports matemtics. Per al desenrotllament desta competncia s necessari incidir tamb, des de lrea, en els continguts relacionats amb lautonomia, la perseverana i lesfor per a abordar situacions de creixent complexitat, la sistematitzaci, la mirada crtica i lhabilitat per a comunicar amb eficcia els resultats del propi treball. Finalment, la verbalitzaci del procs seguit en laprenentatge ajuda a la reflexi sobre qu sha aprs, qu falta per aprendre, com i per a qu; reflexi que potencia el desenrotllament destratgies que faciliten aprendre a aprendre. Per a fomentar el desenrotllament de la competncia en comunicaci lingstica des de lrea de Matemtiques sha dinsistir en dos aspectes. Duna banda, la incorporaci de lessncia del llenguatge matemtic a lexpressi habitual i ladequada precisi en el seu s. Daltra banda, s necessari incidir en els continguts associats a la descripci verbal dels raonaments i dels processos. Es tracta tant de facilitar lexpressi com de propiciar lescolta de les explicacions dels

tos y de las destrezas imprescindibles para ello. Es necesario subrayar, sin embargo, que la contribucin a la competencia matemtica se logra en la medida en que el aprendizaje de dichos contenidos va dirigido precisamente a su utilidad para enfrentarse a las mltiples ocasiones en las que las nias y los nios emplean las matemticas fuera del aula. El desarrollo del pensamiento matemtico contribuye a la competencia en el conocimiento e interaccin con el mundo fsico porque hace posible una mejor comprensin y una descripcin ms ajustada del entorno. En primer lugar, con el desarrollo de la visualizacin (concepcin espacial), las nias y los nios mejoran su capacidad para hacer construcciones y manipular mentalmente figuras en el plano y en el espacio, lo que les ser de gran utilidad en el empleo de mapas, planificacin de rutas, diseo de planos, elaboracin de dibujos, etc. En segundo lugar, a travs de la medida se logra un mejor conocimiento de la realidad y se aumentan las posibilidades de interactuar con ella y de transmitir informaciones cada vez ms precisas sobre aspectos cuantificables del entorno. Por ltimo, la destreza en la utilizacin de representaciones grficas para interpretar la informacin aporta una herramienta muy valiosa para conocer y analizar mejor la realidad. Las Matemticas contribuyen al tratamiento de la informacin y competencia digital en varios sentidos. Por una parte porque proporcionan destrezas asociadas al uso de los nmeros, tales como la comparacin, la aproximacin o las relaciones entre las diferentes formas de expresarlos, facilitando as la comprensin de informaciones que incorporan cantidades o medidas. Por otra, a travs de los contenidos del bloque homnimo se contribuye a la utilizacin de los lenguajes grfico y estadstico, esenciales para interpretar la informacin sobre la realidad. En menor escala, la iniciacin al uso de calculadoras y de herramientas tecnolgicas para facilitar la comprensin de contenidos matemticos, est tambin unida al desarrollo de la competencia digital. Los contenidos asociados a la resolucin de problemas constituyen la principal aportacin que desde el rea se puede hacer a la autonoma e iniciativa personal. La resolucin de problemas tiene, al menos, tres vertientes complementarias asociadas al desarrollo de esta competencia: la planificacin, la gestin de los recursos y la valoracin de los resultados. La planificacin est aqu asociada a la comprensin en detalle de la situacin planteada para trazar un plan y buscar estrategias y, en definitiva, para tomar decisiones; la gestin de los recursos incluye la optimizacin de los procesos de resolucin; por su parte, la evaluacin peridica del proceso y la valoracin de los resultados permite hacer frente a otros problemas o situaciones con mayores posibilidades de xito. En la medida en que la enseanza de las matemticas incida en estos procesos y se planteen situaciones abiertas se mejorar la contribucin del rea a esta competencia. Actitudes asociadas con la confianza en la propia capacidad para enfrentarse con xito a situaciones inciertas estn incorporadas a travs de diferentes contenidos del currculo. El carcter instrumental de una parte importante de los contenidos del rea proporciona valor para el desarrollo de la competencia para aprender a aprender. A menudo es un requisito para el aprendizaje la posibilidad de utilizar las herramientas matemticas bsicas o comprender informaciones que utilizan soportes matemticos. Para el desarrollo de esta competencia es tambin necesario incidir desde el rea en los contenidos relacionados con la autonoma, la perseverancia y el esfuerzo para abordar situaciones de creciente complejidad, la sistematizacin, la mirada crtica y la habilidad para comunicar con eficacia los resultados del propio trabajo. Por ltimo, la verbalizacin del proceso seguido en el aprendizaje ayuda a la reflexin sobre qu se ha aprendido, qu falta por aprender, cmo y para qu, lo que potencia el desarrollo de estrategias que facilitan el aprender a aprender. Para fomentar el desarrollo de la competencia en comunicacin lingstica desde el rea de Matemticas se debe insistir en dos aspectos. Por una parte la incorporacin de lo esencial del lenguaje matemtico a la expresin habitual y la adecuada precisin en su uso. Por otra parte, es necesario incidir en los contenidos asociados a la descripcin verbal de los razonamientos y de los procesos. Se trata tanto de facilitar la expresin como de propiciar la escucha de las explicaciones de

Num. 5562 / 24.07.2007

30390

altres, la qual cosa desenrotlla la prpia comprensi, lesperit crtic i la millora de les destreses comunicatives. Les Matemtiques contribuxen a la competncia cultural i artstica des de la consideraci del coneixement matemtic com a contribuci al desenrotllament cultural de la humanitat. Aix mateix, el reconeixement de les relacions i formes geomtriques ajuda en lanlisi de determinades produccions artstiques. Laportaci a la competncia social i ciutadana es referix, com en altres rees, al treball en equip, que en Matemtiques adquirix una dimensi singular si saprn a acceptar els altres punts de vista diferents del propi, en particular a lhora dutilitzar estratgies personals de resoluci de problemes. OBJECTIUS Lensenyana de les Matemtiques en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: 1. Utilitzar el coneixement matemtic per a comprendre, valorar i produir informacions i missatges sobre fets i situacions de la vida quotidiana, i reconixer el seu carcter instrumental per a altres camps de coneixement. 2. Reconixer situacions del seu medi habitual per a la comprensi o el tractament de les quals es requerisquen operacions elementals de clcul, formular-les per mitj de formes senzilles dexpressi matemtica o resoldre-les utilitzant els algoritmes corresponents, valorar el sentit dels resultats i explicar oralment i per escrit els processos seguits. 3. Apreciar el paper de les matemtiques en la vida quotidiana, disfrutar amb el seu s i reconixer el valor dactituds com lexploraci de distintes alternatives, la convenincia de la precisi o la perseverana en la busca de solucions, i lesfor i inters pel seu aprenentatge. 4. Conixer, valorar i adquirir seguretat en les prpies habilitats matemtiques per a afrontar situacions diverses, que permeten disfrutar dels aspectes creatius, esttics o utilitaris i confiar en les seues possibilitats ds. 5. Elaborar i utilitzar instruments i estratgies personals de clcul mental i mesura, aix com procediments dorientaci espacial, en contextos de resoluci de problemes, i decidir, en cada cas, els avantatges del seu s i valorar-ne la coherncia dels resultats. 6. Conixer i utilitzar les unitats de mesura tradicionals de la Comunitat Valenciana. 7. Utilitzar de forma adequada els mitjans tecnolgics tant en el clcul com en la busca, tractament i representaci dinformacions diverses, aix com per a lampliaci dels continguts matemtics i la seua relaci amb altres de les distintes rees del currculum. 8. Identificar formes geomtriques de lentorn natural i cultural, utilitzant el coneixement dels seus elements i propietats per a descriure la realitat, i desenrotllar noves possibilitats dacci. 9. Utilitzar tcniques elementals darreplega de dades per a obtindre informaci sobre fenmens i situacions del seu entorn; representarla de forma grfica i numrica i formar-sen un ju. 10. Resoldre i plantejar problemes matemtics usant un llenguatge correcte i els procediments adequats de clcul, mesura, estimaci i comprovaci de resultats. 11. Inventar i formular problemes matemtics usant de forma lgica i creativa la comunicaci oral, la comprensi lectora i lexpressi escrita. 12. Emprar adequadament el llenguatge matemtic per a identificar relacions i conceptes apresos i per a comprendre i anomenar-ne uns altres de nous. 13. Fomentar la utilitzaci del llenguatge propi del camp cientfic amb precisi, tant de les Matemtiques com del conjunt de les cincies. 14. Comprendre la necessitat de largumentaci per mitj de raonaments lgics en lestudi de les Matemtiques. 15. Desenrotllar estratgies de comprensi lectora en els missatges transmesos pels textos escrits utilitzats en lrea. 16. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari especfic de les matemtiques, en lexposici i la resoluci de problemes.

los dems, lo que desarrolla la propia comprensin, el espritu crtico y la mejora de las destrezas comunicativas. Las Matemticas contribuyen a la competencia cultural y artstica desde la consideracin del conocimiento matemtico como contribucin al desarrollo cultural de la humanidad. Asimismo, el reconocimiento de las relaciones y formas geomtricas ayuda en el anlisis de determinadas producciones artsticas. La aportacin a la competencia social y ciudadana se refiere, como en otras reas, al trabajo en equipo que en Matemticas adquiere una dimensin singular si se aprende a aceptar otros puntos de vista distintos al propio, en particular a la hora de utilizar estrategias personales de resolucin de problemas. OBJETIVOS La enseanza de las Matemticas en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Utilizar el conocimiento matemtico para comprender, valorar y producir informaciones y mensajes sobre hechos y situaciones de la vida cotidiana y reconocer su carcter instrumental para otros campos de conocimiento. 2. Reconocer situaciones de su medio habitual para cuya comprensin o tratamiento se requieran operaciones elementales de clculo, formularlas mediante formas sencillas de expresin matemtica o resolverlas utilizando los algoritmos correspondientes, valorar el sentido de los resultados y explicar oralmente y por escrito los procesos seguidos. 3. Apreciar el papel de las matemticas en la vida cotidiana, disfrutar con su uso y reconocer el valor de actitudes como la exploracin de distintas alternativas, la conveniencia de la precisin o la perseverancia en la bsqueda de soluciones, y el esfuerzo e inters por su aprendizaje. 4. Conocer, valorar y adquirir seguridad en las propias habilidades matemticas para afrontar situaciones diversas, que permitan disfrutar de los aspectos creativos, estticos o utilitarios y confiar en sus posibilidades de uso. 5. Elaborar y utilizar instrumentos y estrategias personales de clculo mental y medida, as como procedimientos de orientacin espacial, en contextos de resolucin de problemas, decidiendo, en cada caso, las ventajas de su uso y valorando la coherencia de los resultados. 6. Conocer y utilizar las unidades de medida tradicionales de la Comunitat Valenciana. 7. Utilizar de forma adecuada los medios tecnolgicos tanto en el clculo como en la bsqueda, tratamiento y representacin de informaciones diversas, as como para la ampliacin de los contenidos matemticos y su relacin con otros de las distintas reas del currculo. 8. Identificar formas geomtricas del entorno natural y cultural, utilizando el conocimiento de sus elementos y propiedades para describir la realidad y desarrollar nuevas posibilidades de accin. 9. Utilizar tcnicas elementales de recogida de datos para obtener informacin sobre fenmenos y situaciones de su entorno; representarla de forma grfica y numrica y formarse un juicio sobre la misma. 10. Resolver y plantear problemas matemticos usando un lenguaje correcto y los procedimientos adecuados de clculo, medida, estimacin y comprobacin de resultados. 11. Inventar y formular problemas matemticos usando de forma lgica y creativa la comunicacin oral, la comprensin lectora y la expresin escrita. 12. Emplear adecuadamente el lenguaje matemtico para identificar relaciones y conceptos aprendidos y para comprender y nombrar otros nuevos. 13. Fomentar la utilizacin del lenguaje propio del campo cientfico con precisin, tanto de las Matemticas como del conjunto de las ciencias. 14. Comprender la necesidad de la argumentacin mediante razonamientos lgicos en el estudio de las Matemticas. 15. Desarrollar estrategias de comprensin lectora en los mensajes transmitidos por los textos escritos utilizados en el rea. 16. Utilizar un lenguaje correcto, con el vocabulario especfico de las matemticas, en la exposicin y resolucin de problemas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30391

PRIMER CICLE CONTINGUTS CONTINGUTS COMUNS A TOTS ELS BLOCS Disposici per a utilitzar els nombres, les seues relacions i les operacions per a obtindre i expressar informaci, per a la interpretaci de missatges i per a resoldre problemes en situacions reals. Gust per la presentaci ordenada i neta dels clculs i els seus resultats. Curiositat per conixer i utilitzar la mesura dalguns objectes i temps familiars i inters per la interpretaci de missatges que continguen informacions sobre mesures, fent-hi una especial referncia a les prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana. Atenci en la realitzaci de mesures. Inters i curiositat per la identificaci de les formes i els seus elements caracterstics. Confiana en les prpies possibilitats, i curiositat, inters i constncia en la busca de solucions. Participaci i collaboraci activa en el treball en equip i en laprenentatge organitzat a partir de la investigaci sobre situacions reals. Respecte pel treball dels altres. Bloc 1. Nombres i operacions Nombres naturals Xifres i nombres. Els nombres naturals menors que mil: lectura, escriptura i ordenaci segons distints criteris (major/menor que, igual, anterior, posterior). Expressi de quantitats en situacions de la vida quotidiana. Orde numric. Utilitzaci dels nombres ordinals. Comparaci de nombres en contextos familiars. El Sistema de Numeraci Decimal: valor posicional de les xifres. Operacions Operacions amb nombres naturals: addici i sostracci. Comprovaci de la propietat commutativa de la suma. La multiplicaci com a suma de sumands iguals i viceversa. Les taules de multiplicar. Expressi oral de les operacions i el clcul. Estratgies de clcul Escriptura de sries ascendents i descendents de cadncia 3, 4, 5, 10 o 100 a partir dun nombre donat, i de cadncia 25 o 50 a partir dun nombre acabat en 0 o en 5. Continuaci, oral o mental, de sries de cadncia 1, 2 i 10 a partir dun nombre donat, i de cadncia 5 a partir dun nombre acabat en 0 o en 5, tant de forma ascendent com descendent. Descomposicions additives de nombres menors que 1.000, atenent al valor posicional de les seues xifres. Identificaci de nombres parells i imparells en una llista de nombres menors que 1.000. Construcci i memoritzaci de les taules de multiplicar. Desenrotllament destratgies de clcul mental per a la busca del complement dun nombre a la desena immediatament superior, per al clcul de dobles i mitats de quantitats i per a resoldre problemes de sumes i restes. Clcul aproximat. Estimaci i arredoniment del resultat dun clcul fins a la desena ms prxima, elegint entre diverses solucions i valorant les respostes raonables. Resoluci de problemes que impliquen fer clculs, explicar oralment el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes. Bloc 2. La mesura: estimaci i clcul de magnituds Longitud, capacitat i pes Comparaci dobjectes segons la longitud, la capacitat o el pes, de manera directa (sense mesuraments). Unitats de mesura: el metre, el centmetre, el litre i el quilogram. Comparaci entre els mltiples i submltiples duna mateixa unitat principal del Sistema Mtric Decimal.

PRIMER CICLO CONTENIDOS CONTENIDOS COMUNES A TODOS LOS BLOQUES Disposicin para utilizar los nmeros, sus relaciones y operaciones para obtener y expresar informacin, para la interpretacin de mensajes y para resolver problemas en situaciones reales. Gusto por la presentacin ordenada y limpia de los clculos y sus resultados. Curiosidad por conocer y utilizar la medida de algunos objetos y tiempos familiares e inters por la interpretacin de mensajes que contengan informaciones sobre medidas, con especial referencia a las propias y tradicionales de la Comunitat Valenciana. Cuidado en la realizacin de medidas. Inters y curiosidad por la identificacin de las formas y sus elementos caractersticos. Confianza en las propias posibilidades, y curiosidad, inters y constancia en la bsqueda de soluciones. Participacin y colaboracin activa en el trabajo en equipo y el aprendizaje organizado a partir de la investigacin sobre situaciones reales. Respeto por el trabajo de los dems. Bloque 1. Nmeros y operaciones Nmeros naturales Cifras y nmeros. Los nmeros naturales menores que mil: lectura, escritura y ordenacin segn distintos criterios (mayor/menor que, igual, anterior, posterior). Expresin de cantidades en situaciones de la vida cotidiana. Orden numrico. Utilizacin de los nmeros ordinales. Comparacin de nmeros en contextos familiares. El Sistema de Numeracin Decimal: valor posicional de las cifras. Operaciones Operaciones con nmeros naturales: adicin y sustraccin. Comprobacin de la propiedad conmutativa de la suma. La multiplicacin como suma de sumandos iguales y viceversa. Las tablas de multiplicar. Expresin oral de las operaciones y el clculo. Estrategias de clculo Escritura de series ascendentes y descendentes de cadencia 3, 4, 5, 10 100 a partir de un nmero dado, y de cadencia 25 50 a partir de un nmero acabado en 0 o en 5. Continuacin, oral o mental, de series de cadencia 1, 2 y 10 a partir de un nmero dado, y de cadencia 5 a partir de un nmero acabado en 0 o en 5, tanto de forma ascendente como descendente. Descomposiciones aditivas de nmeros menores que 1.000, atendiendo al valor posicional de sus cifras. Identificacin de nmeros pares e impares en una lista de nmeros menores que 1.000. Construccin y memorizacin de las tablas de multiplicar. Desarrollo de estrategias de clculo mental para la bsqueda del complemento de un nmero a la decena inmediatamente superior, para el clculo de dobles y mitades de cantidades y para resolver problemas de sumas y restas. Clculo aproximado. Estimacin y redondeo del resultado de un clculo hasta la decena ms cercana escogiendo entre varias soluciones y valorando las respuestas razonables. Resolucin de problemas que impliquen la realizacin de clculos, explicando oralmente el significado de los datos, la situacin planteada, el proceso seguido y las soluciones obtenidas. Bloque 2. La medida: estimacin y clculo de magnitudes Longitud, capacidad y peso Comparacin de objetos segn longitud, capacidad o peso, de manera directa (sin mediciones). Unidades de medida: el metro, el centmetro, el litro y el kilogramo. Comparacin entre los mltiplos y submltiplos de una misma unidad principal del Sistema Mtrico Decimal.

Num. 5562 / 24.07.2007

30392

Mesurament amb instruments i estratgies no convencionals. Utilitzaci dunitats usuals i instruments convencionals per a mesurar objectes i distncies de lentorn. s de les mesures prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana. Estimaci de resultats de mesures (distncies, grandries, pesos, capacitats...) en contextos familiars. Explicaci oral del procs seguit i de lestratgia utilitzada en el mesurament. Resoluci de problemes de mesura explicant el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes. Mesura del temps Unitats de mesura del temps: minut, hora, dia, setmana, mes i any. Lectura del rellotge convencional: les hores senceres i les mitges. Selecci i utilitzaci de la unitat apropiada per a determinar la duraci dun interval de temps. Introducci al sistema monetari de la Uni Europea. Valor de les diferents monedes i bitllets, amb leuro com a unitat principal, i comparaci entre ells. Utilitzaci de preus darticles quotidians. Bloc 3. Geometria La situaci en lespai Localitzaci elemental dobjectes en lespai: dins de, fora de, damunt de, davall de, a la dreta de, a lesquerra de, entre, etc. Descripci de la posici dobjectes de lentorn respecte de si mateix: davant-darrere de mi, damunt-davall de mi, a la meua dretaesquerra. Lnies obertes i tancades; rectes i corbes. s de vocabulari geomtric per a descriure itineraris. Interpretaci i descripci verbal de croquis ditineraris i elaboraci destos. Formes planes i espacials Aproximaci intutiva als conceptes de punt, recta i pla. Distinci intutiva entre superfcie plana i superfcie corba. Identificaci de figures planes en objectes i mbits quotidians: triangles, quadrilters, cercles i quadrats. Elements geomtrics bsics: costat, vrtex, interior, exterior, frontera. Identificaci dels cossos geomtrics en objectes familiars: cubs, ortoedre, prismes, pirmides, cilindres i esferes. Descripci de les formes geomtriques utilitzant el vocabulari geomtric bsic. Classificaci de figures i cossos geomtrics amb criteris elementals. Formaci de figures planes i cossos geomtrics a partir daltres per composici i descomposici. Construcci i dibuix a m alada de triangles i quadrilters, en particular rectangles. Regularitats i simetries Busca delements de regularitat en figures i cossos a partir de la manipulaci dobjectes. Interpretaci de missatges que continguen informacions sobre relacions espacials. Resoluci de problemes geomtrics explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes. Bloc 4. Tractament de la informaci, atzar i probabilitat Grfics estadstics Descripci verbal, obtenci dinformaci qualitativa i interpretaci delements significatius de grfics senzills relatius a fenmens prxims. Utilitzaci de tcniques elementals per a larreplega i ordenaci de dades en contextos familiars i prxims. Carcter aleatori dalgunes experincies Experincies el resultat de les quals depn de la sort. Utilitzaci, en el llenguatge habitual, dexpressions relacionades amb la probabilitat.

Medicin con instrumentos y estrategias no convencionales. Utilizacin de unidades usuales e instrumentos convencionales para medir objetos y distancias del entorno. Uso de las medidas propias y tradicionales de la Comunitat Valenciana. Estimacin de resultados de medidas (distancias, tamaos, pesos, capacidades,...) en contextos familiares. Explicacin oral del proceso seguido y de la estrategia utilizada en la medicin. Resolucin de problemas de medida explicando el significado de los datos, la situacin planteada, el proceso seguido y las soluciones obtenidas. Medida del tiempo Unidades de medida del tiempo: minuto, hora, da, semana, mes y ao. Lectura del reloj convencional: las horas enteras y las medias. Seleccin y utilizacin de la unidad apropiada para determinar la duracin de un intervalo de tiempo. Introduccin al sistema monetario de la Unin Europea. Valor de las diferentes monedas y billetes, con el euro como unidad principal, y comparacin entre ellos. Manejo de precios de artculos cotidianos. Bloque 3. Geometra La situacin en el espacio Localizacin elemental de objetos en el espacio: dentro de, fuera de, encima de, debajo de, a la derecha de, a la izquierda de, entre, etc. Descripcin de la posicin de objetos del entorno respecto de s mismo: delante-detrs de m, encima-debajo de m, a mi derechaizquierda. Lneas abiertas y cerradas; rectas y curvas. Uso de vocabulario geomtrico para describir itinerarios. Interpretacin y descripcin verbal de croquis de itinerarios y elaboracin de los mismos. Formas planas y espaciales Aproximacin intuitiva a los conceptos de punto, recta y plano. Distincin intuitiva entre superficie plana y superficie curva. Identificacin de figuras planas en objetos y mbitos cotidianos: tringulos, cuadrilteros, crculos y cuadrados. Elementos geomtricos bsicos: lado, vrtice, interior, exterior, frontera. Identificacin de los cuerpos geomtricos en objetos familiares: cubos, ortoedros, prismas, pirmides, cilindros y esferas. Descripcin de las formas geomtricas utilizando el vocabulario geomtrico bsico. Clasificacin de figuras y cuerpos geomtricos con criterios elementales. Formacin de figuras planas y cuerpos geomtricos a partir de otras por composicin y descomposicin. Construccin y dibujo a mano alzada de tringulos y cuadrilteros, en particular rectngulos. Regularidades y simetras Bsqueda de elementos de regularidad en figuras y cuerpos a partir de la manipulacin de objetos. Interpretacin de mensajes que contengan informaciones sobre relaciones espaciales. Resolucin de problemas geomtricos explicando oralmente y por escrito el significado de los datos, la situacin planteada, el proceso seguido y las soluciones obtenidas. Bloque 4. Tratamiento de la informacin, azar y probabilidad Grficos estadsticos Descripcin verbal, obtencin de informacin cualitativa e interpretacin de elementos significativos de grficos sencillos relativos a fenmenos cercanos. Utilizacin de tcnicas elementales para la recogida y ordenacin de datos en contextos familiares y cercanos. Carcter aleatorio de algunas experiencias Experiencias cuyo resultado depende de la suerte. Utilizacin en el lenguaje habitual, de expresiones relacionadas con la probabilidad.

Num. 5562 / 24.07.2007

30393

CRITERIS DAVALUACI 1. Llegir, escriure i ordenar nombres naturals de fins a tres xifres, i indicar el valor posicional de les xifres segons distints criteris (major/ menor que, igual, anterior, posterior). 2. Formular problemes senzills en qu es necessite comptar, llegir i escriure nombres fins al 999. 3. Comparar quantitats xicotetes dobjectes, fets o situacions familiars, i interpretar i expressar els resultats de la comparaci, aix com arredonir-los fins a la desena ms prxima. 4. Calcular mentalment sumes i restes de nombres menors que deu. 5. Calcular sumes i restes, assegurant-se, per mitj dalgun tipus destimaci, que el resultat obtingut no s absurd. 6. Conixer i memoritzar les taules de multiplicar de tots els nombres, de l1 al 10. 7. Calcular mentalment el doble dun nombre de dos xifres significatives menors que cinc i la mitat dun nombre de dos xifres parell, diferents de 0. A ms, fer mentalment clculs de sumes i restes sense portar-ne. 8. Resoldre problemes de la vida quotidiana, de forma raonada, per mitj de laddici, la sostracci i la multiplicaci. 9. Formular oralment un enunciat de la vida real i una pregunta que es corresponga amb una suma o resta de dos nombres qualssevol menors o iguals que deu. 10. Identificar els distints tipus de monedes i bitllets de curs legal. 11. Ordenar segons el valor les monedes i els bitllets de curs legal i saber a quantes monedes del rang immediatament inferior equival una moneda o bitllet de fins a 20 euros. 12. Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats de mesura no convencionals (pams, passos, taulells, etc.) i convencionals (quilogram; metre, centmetre; litre; dia i hora), utilitzant els instruments al seu abast ms adequats en cada cas. Utilitzar tamb les unitats de mesura prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana (fanecada, arrova, tafulla, etc.). 13. Expressar correctament la localitzaci dun objecte en lespai. 14. Descriure el desplaament dun objecte en lespai en relaci a si mateix, utilitzant els conceptes desquerra-dreta, davant-darrere, damunt-davall, prop-lluny i prxim-lluny. 15. Identificar figures planes en imatges oferides en distints suports i en materials i objectes de lentorn, reconeixent-ne els seus elements bsics. 16. Identificar cossos geomtrics senzills: cubs, ortoedre, prismes, pirmides, cilindres i esferes. I rebre i emetre informaci de forma oral o escrita. 17. Obtindre informaci i comunicar oralment la informaci obtinguda a partir de grfics senzills. 18. Formular i resoldre problemes senzills en qu intervinga la lectura de grfics. 19. Resoldre problemes senzills relacionats amb objectes, fets i situacions de la vida quotidiana, seleccionant les operacions de suma i resta i utilitzant els algoritmes bsics corresponents o altres procediments de resoluci. Explicar el procs seguit per a resoldre un problema. 20. Utilitzar estratgies de comprensi lectora en els missatges transmesos pels diferents textos. 21. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari especfic de les matemtiques, en lexposici de situacions amb contingut matemtic i en la resoluci de problemes. SEGON CICLE CONTINGUTS CONTINGUTS COMUNS A TOTS ELS BLOCS Confiana en les prpies possibilitats i constncia per a utilitzar els nombres, les seues relacions i operacions per a obtindre i expressar informacions, i manifestar iniciativa personal en els processos de resoluci de problemes de la vida quotidiana.

CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Leer, escribir y ordenar nmeros naturales de hasta tres cifras, indicando el valor posicional de sus cifras segn distintos criterios (mayor/menor que, igual, anterior, posterior). 2. Formular problemas sencillos en los que se precise contar, leer y escribir nmeros hasta el 999. 3. Comparar cantidades pequeas de objetos, hechos o situaciones familiares, interpretando y expresando los resultados de la comparacin, as como redondear hasta la decena ms cercana. 4. Calcular mentalmente sumas y restas de nmeros menores que diez. 5. Calcular sumas y restas, asegurndose, mediante algn tipo de estimacin, de que el resultado obtenido no es disparatado. 6. Conocer y memorizar las tablas de multiplicar de todos los nmeros, del 1 al 10. 7. Calcular mentalmente el doble de un nmero de dos cifras significativas menores que cinco y la mitad de un nmero de dos cifras pares, distintas de cero. Adems, realizar mentalmente clculos de sumas y restas sin llevar. 8. Resolver problemas de la vida cotidiana, de forma razonada, mediante la adicin, la sustraccin y la multiplicacin. 9. Formular oralmente un enunciado de la vida real y una pregunta que se corresponda con una suma o resta de dos nmeros cualesquiera menores o iguales a diez. 10. Identificar los distintos tipos de monedas y billetes de curso legal. 11. Ordenar segn su valor las monedas y billetes de curso legal y saber a cuntas monedas del rango inmediatamente inferior equivale una moneda o billete de hasta 20 euros. 12. Medir objetos, espacios y tiempos familiares con unidades de medida no convencionales (palmos, pasos, baldosas, etc.) y convencionales (kilogramo; metro, centmetro; litro; da y hora), utilizando los instrumentos a su alcance ms adecuados en cada caso. Utilizar tambin las unidades de medida propias y tradicionales de la Comunitat Valenciana (hanegada, arroba, taulla, etc.). 13. Expresar correctamente la localizacin de un objeto en el espacio. 14. Describir el desplazamiento de un objeto en el espacio en relacin a s mismo, utilizando los conceptos de izquierda-derecha, delante-detrs, arriba-abajo, cerca-lejos y prximo-lejano. 15. Identificar figuras planas en imgenes ofrecidas en distintos soportes y en materiales y objetos de su entorno, reconociendo sus elementos bsicos. 16. Identificar cuerpos geomtricos sencillos: cubos, ortoedros, prismas, pirmides, cilindros y esferas. Y recibir y emitir informacin de forma oral o escrita. 17. Obtener informacin y comunicar oralmente la informacin obtenida a partir de grficos sencillos. 18. Formular y resolver problemas sencillos en los que intervenga la lectura de grficos. 19. Resolver problemas sencillos relacionados con objetos, hechos y situaciones de la vida cotidiana, seleccionando las operaciones de suma y resta y utilizando los algoritmos bsicos correspondientes u otros procedimientos de resolucin. Explicar el proceso seguido para resolver un problema. 20. Utilizar estrategias de comprensin lectora en los mensajes transmitidos por los diferentes textos. 21. Utilizar un lenguaje correcto, con el vocabulario especfico de las matemticas, en la exposicin de situaciones con contenido matemtico y en la resolucin de problemas. SEGUNDO CICLO CONTENIDOS CONTENIDOS COMUNES A TODOS LOS BLOQUES Confianza en las propias posibilidades y constancia para utilizar los nmeros, sus relaciones y operaciones para obtener y expresar informaciones, manifestando iniciativa personal en los procesos de resolucin de problemas de la vida cotidiana.

Num. 5562 / 24.07.2007

30394

Inters per la presentaci neta, ordenada i clara dels clculs i dels seus resultats. Disposici per a desenrotllar aprenentatges autnoms en relaci amb els nombres, les seues relacions i operacions. Confiana en les prpies possibilitats i per compartir amb els altres els processos que utilitzen la mesura per a obtindre i expressar informacions i per a resoldre problemes en situacions reals. Inters per la presentaci neta i ordenada del procs i lexpressi de mesures. Inters per lelaboraci i per la presentaci cuidadosa de les construccions geomtriques. Confiana en les prpies possibilitats i constncia per a utilitzar les construccions geomtriques i els objectes i les relacions espacials. Confiana en les prpies possibilitats, i curiositat, inters i constncia en la interpretaci de dades presentats de forma grfica. Gust per compartir els processos de resoluci i els resultats obtinguts. Collaboraci activa i responsable en el treball en equip. Bloc 1. Nombres i operacions Nombres naturals, decimals i fraccions. Els nombres naturals menors que el mili: lectura i escriptura. El Sistema de Numeraci Decimal: valor posicional de les xifres. Orde entre els nombres. Notaci. Arredoniment de nombres naturals a les desenes i centenes. Concepte de fracci com a relaci entre les parts i el tot. Fraccions prpies. Representaci grfica. Fraccions equivalents a una fracci prpia. Ordenaci de fraccions senzilles. Iniciaci al nombre decimal: dcimes i centsimes. Escriptura decimal i fraccionria dun nombre no natural. Operacions Operacions amb nombres naturals: addici, sostracci, multiplicaci i divisi entera per un nombre de dos xifres. Identificaci i s dels termes propis de la multiplicaci: factors, multiplicand, multiplicador i producte. Utilitzaci en situacions familiars de la multiplicaci per a efectuar recomptes, en disposicions rectangulars i en problemes combinatoris en qu interv la llei del producte. Identificaci i s dels termes propis de la divisi: dividend, divisor, quocient i resta. Utilitzaci en contextos reals de la divisi per a repartir i per a agrupar. s de la relaci que hi ha entre dividend, divisor, quocient i resta com a prova de la divisi, en casos senzills. Utilitzaci dels nombres i el clcul numric per a resoldre problemes en situacions reals, explicant oralment i per escrit els processos de resoluci i els resultats obtinguts. Estratgies de clcul Descomposici, de forma additiva i de forma additiu-multiplicadora, de nombres menors que un mili, atenent el valor posicional de les seues xifres. Construcci de sries numriques de cadncies 2, 10, 100 a partir de qualsevol nombre i de cadncies 5, 25 i 50 a partir de mltiples de 5, 25 i 50 respectivament, tant ascendents com descendents. Utilitzaci dels algoritmes estndard, en contextos de resoluci de problemes, de suma, resta, multiplicaci i divisi per una xifra. Elaboraci i s destratgies de clcul mental. Estimaci de resultats, assegurant-se, per mitj dalgun tipus destratgia, que el resultat obtingut s raonable. Utilitzaci de la calculadora en la resoluci de problemes de la vida quotidiana quan, a ju del mestre, ho aconselle la complexitat dels clculs. Bloc 2. La mesura: estimaci i clcul de magnituds Longitud, capacitat, pes i superfcie Unitats del Sistema Mtric Decimal i equivalncies.

Inters por la presentacin limpia, ordenada y clara de los clculos y de sus resultados. Disposicin para desarrollar aprendizajes autnomos en relacin con los nmeros, sus relaciones y operaciones. Confianza en las propias posibilidades y por compartir con los dems los procesos que utilizan la medida para obtener y expresar informaciones y para resolver problemas en situaciones reales. Inters por la presentacin limpia y ordenada del proceso y la expresin de medidas. Inters por la elaboracin y por la presentacin cuidadosa de las construcciones geomtricas. Confianza en las propias posibilidades y constancia para utilizar las construcciones geomtricas y los objetos y las relaciones espaciales. Confianza en las propias posibilidades, y curiosidad, inters y constancia en la interpretacin de datos presentados de forma grfica. Gusto por compartir los procesos de resolucin y los resultados obtenidos. Colaboracin activa y responsable en el trabajo en equipo. Bloque 1. Nmeros y operaciones Nmeros naturales, decimales y fracciones. Los nmeros naturales menores que el milln: lectura y escritu-

ra.

El Sistema de Numeracin Decimal: valor posicional de las cifras. Orden entre los nmeros. Notacin. Redondeo de nmeros naturales a las decenas y centenas. Concepto de fraccin como relacin entre las partes y el todo. Fracciones propias. Representacin grfica. Fracciones equivalentes a una fraccin propia. Ordenacin de fracciones sencillas. Iniciacin al nmero decimal: dcimas y centsimas. Escritura decimal y fraccionaria de un nmero no natural. Operaciones Operaciones con nmeros naturales: adicin, sustraccin, multiplicacin y divisin entera por un nmero de dos cifras. Identificacin y uso de los trminos propios de la multiplicacin: factores, multiplicando, multiplicador y producto. Utilizacin en situaciones familiares de la multiplicacin para efectuar recuentos, en disposiciones rectangulares y en problemas combinatorios en los que interviene la ley del producto. Identificacin y uso de los trminos propios de la divisin: dividendo, divisor, cociente y resto. Utilizacin en contextos reales de la divisin para repartir y para agrupar. Uso de la relacin que existe entre dividendo, divisor, cociente y resto como prueba de la divisin, en casos sencillos. Utilizacin de los nmeros y el clculo numrico para resolver problemas en situaciones reales, explicando oralmente y por escrito los procesos de resolucin y los resultados obtenidos. Estrategias de clculo Descomposicin, de forma aditiva y de forma aditivo-multiplicativa, de nmeros menores que un milln, atendiendo al valor posicional de sus cifras. Construccin de series numricas de cadencias 2, 10, 100 a partir de cualquier nmero y de cadencias 5, 25 y 50 a partir de mltiplos de 5, 25 y 50 respectivamente, tanto ascendentes como descendentes. Utilizacin de los algoritmos estndar, en contextos de resolucin de problemas, de suma, resta, multiplicacin y divisin por una cifra. Elaboracin y uso de estrategias de clculo mental. Estimacin de resultados, asegurndose, mediante algn tipo de estrategia, de que el resultado obtenido es razonable. Utilizacin de la calculadora en la resolucin de problemas de la vida cotidiana cuando, a juicio de la maestra o del maestro, lo aconseje la complejidad de los clculos. Bloque 2. La medida: estimacin y clculo de magnitudes Longitud, capacidad, peso y superficie Unidades del Sistema Mtrico Decimal y equivalencias.

Num. 5562 / 24.07.2007

30395

Expressi en forma simple duna mesura de longitud, capacitat o pes donada en forma complexa i viceversa. Sumar i restar mesures de longitud, capacitat, pes i superfcie donades en forma simple. Elaboraci de mesuraments usant instruments i unitats de mesura convencionals en contextos quotidians, utilitzant tamb les unitats de mesura prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana. Elecci de la unitat ms adequada per a lexpressi duna mesura. Comparaci i ordenaci dunitats i quantitats duna mateixa magnitud. Elaboraci i utilitzaci destratgies per a mesurar. Estimaci de mesures dobjectes de la vida quotidiana. Explicaci oral i escrita del procs seguit i de lestratgia utilitzada en el mesurament. Inters per conixer i utilitzar la mesura i per expressar els resultats numrics dels mesuraments, manifestar les unitats utilitzades i explicar oralment i per escrit el procs seguit. Mesura del temps Lectura correcta en rellotges analgics i digitals. Utilitzaci de mesures de temps (segon, minut, hora, dia i any). Equivalncies entre diferents unitats de temps. Expressi en minuts i segons duna quantitat de temps donada en forma complexa. Clcul de lhora abans o desprs dun interval de temps donat. Sistema monetari de la Uni Europea Unitat principal: leuro. Mltiples i submltiples de la unitat principal. Equivalncies entre monedes i bitllets. Bloc 3. Geometria La situaci en lespai Localitzaci precisa delements en lespai. Representaci elemental despais coneguts: plans i maquetes. Descripci de posicions i moviments en un context topogrfic. Localitzaci de punts, donat un sistema de referncia ortonormal, utilitzant coordenades cartesianes. Interpretaci de croquis i plans senzills. Lnies rectes i corbes. Rectes paralleles, perpendiculars i obliqes. Relaci entre el concepte dangle i el de gir. Formes planes i espacials Figures geomtriques. Elements bsics: costat, vrtex, base, diagonal, angle, eixos de simetria. La circumferncia i el cercle. Elements bsics: centre, radi, dimetre, corda i arc. Cossos geomtrics: reconeixement de prismes, pirmides i cossos redons. Elements bsics de poliedres: cares, vrtexs i arestes. Classificaci de figures i cossos geomtrics utilitzant diversos criteris. Identificaci de figures planes i espacials en la vida quotidiana. Descripci de la forma dobjectes utilitzant el vocabulari geomtric bsic. Construcci de figures geomtriques planes a partir de dades i de cossos geomtrics a partir dun desenrotllament. Exploraci de formes geomtriques elementals. Comparaci i classificaci dangles: rectes, aguts, obtusos, plans, majors de 180 i complets. Regularitats i simetries Transformacions mtriques: translacions, girs i simetries. Identificaci de translacions, girs i simetries en lentorn familiar i en la naturalesa. Bloc 4. Tractament de la informaci, atzar i probabilitat Grfics i taules Arreplega i registre de dades sobre objectes, fenmens i situacions familiars utilitzant tcniques elementals denquesta, observaci i mesurament.

Expresin en forma simple de una medida de longitud, capacidad o peso dada en forma compleja y viceversa. Sumar y restar medidas de longitud, capacidad, peso y superficie dadas en forma simple. Realizacin de mediciones usando instrumentos y unidades de medida convencionales en contextos cotidianos, utilizando tambin las unidades de medida propias y tradicionales de la Comunitat Valenciana. Eleccin de la unidad ms adecuada para la expresin de una medida. Comparacin y ordenacin de unidades y cantidades de una misma magnitud. Elaboracin y utilizacin de estrategias para medir. Estimacin de medidas de objetos de la vida cotidiana. Explicacin oral y escrita del proceso seguido y de la estrategia utilizada en la medicin. Inters por conocer y utilizar la medida y por expresar los resultados numricos de las mediciones manifestando las unidades utilizadas y explicando oralmente y por escrito el proceso seguido. Medida del tiempo Lectura correcta en relojes analgicos y digitales. Utilizacin de medidas de tiempo (segundo, minuto, hora, da y ao). Equivalencias entre diferentes unidades de tiempo. Expresin en minutos y segundos de una cantidad de tiempo dada en forma compleja. Clculo de la hora antes o despus de un intervalo de tiempo dado. Sistema monetario de la Unin Europea Unidad principal: el euro. Mltiplos y submltiplos de la unidad principal. Equivalencias entre monedas y billetes. Bloque 3. Geometra La situacin en el espacio Localizacin precisa de elementos en el espacio. Representacin elemental de espacios conocidos: planos y maquetas. Descripcin de posiciones y movimientos en un contexto topogrfico. Localizacin de puntos, dado un sistema de referencia ortonormal, utilizando coordenadas cartesianas. Interpretacin de croquis y planos sencillos. Lneas rectas y curvas. Rectas paralelas, perpendiculares y oblicuas. Relacin entre el concepto de ngulo y el de giro. Formas planas y espaciales Figuras geomtricas. Elementos bsicos: lado, vrtice, base, diagonal, ngulo, ejes de simetra. La circunferencia y el crculo. Elementos bsicos: centro, radio, dimetro, cuerda y arco. Cuerpos geomtricos: reconocimiento de prismas, pirmides y cuerpos redondos. Elementos bsicos de poliedros: caras, vrtices y aristas. Clasificacin de figuras y cuerpos geomtricos utilizando diversos criterios. Identificacin de figuras planas y espaciales en la vida cotidiana. Descripcin de la forma de objetos utilizando el vocabulario geomtrico bsico. Construccin de figuras geomtricas planas a partir de datos y de cuerpos geomtricos a partir de un desarrollo. Exploracin de formas geomtricas elementales. Comparacin y clasificacin de ngulos: rectos, agudos, obtusos, llanos, mayores de 180 y completos. Regularidades y simetras Transformaciones mtricas: traslaciones, giros y simetras. Identificacin de traslaciones, giros y simetras en el entorno familiar y en la naturaleza. Bloque 4. Tratamiento de la informacin, azar y probabilidad Grficos y tablas Recogida y registro de datos sobre objetos, fenmenos y situaciones familiares utilizando tcnicas elementales de encuesta, observacin y medicin.

Num. 5562 / 24.07.2007

30396

Lectura, interpretaci i elaboraci de taules de doble entrada ds habitual en la vida quotidiana. Construcci de taules de freqncies absolutes. Interpretaci i descripci verbal delements significatius de grfics senzills relatius a fenmens familiars. Realitzaci de grfiques senzilles: pictogrames, diagrames de barres. Disposici a lelaboraci i presentaci de grfics i taules de forma ordenada i clara. Carcter aleatori dalgunes experincies Valoraci dels resultats dexperincies en qu interv la sort, per a apreciar que hi ha successos ms o menys probable i la impossibilitat de predir un resultat concret. Introducci al llenguatge de latzar. CRITERIS DAVALUACI 1. Llegir, escriure i ordenar nombres naturals de fins a sis xifres, indicant el valor posicional de les seues xifres. 2. Calcular sumes, restes i productes, i dividir un nombre de fins a sis xifres per un altre nombre de dos xifres, comprovant aritmticament la correcci del resultat obtingut. 3. Multiplicar un nombre per la unitat seguida de zeros i per desenes i centenes completes. 4. Intercalar nombres naturals, decimals i fraccions entre dos nombres donats. 5. Fer mentalment clculs senzills sobre les quatre operacions. 6. Efectuar la divisi de dos nombres, i expressar la igualtat que relaciona dividend, divisor, quocient i resta. 7. Resoldre problemes de la vida quotidiana per mitj duna o de dos operacions aritmtiques i comprovar que els resultats obtinguts sn raonables. 8. Assegurar-se, per mitj dalgun tipus destimaci, que els resultats obtinguts en la resoluci de problemes de la vida quotidiana sn raonables i donar-los amb laproximaci adequada. 9. Formular, de manera congruent, enunciats de la vida real i preguntes que es corresponguen amb una suma, una resta, una multiplicaci o una divisi senzilles. 10. Llegir, escriure i representar fraccions el denominador del qual siga un nombre menor que deu, aix com ordenar fraccions del mateix denominador. 11. Reconixer si es pot o no adquirir un article qualsevol, comparar el preu que marca amb una quantitat de monedes de curs legal, llegir, escriure i ordenar els nombres que marquen diferents preus, amb notaci decimal fins als cntims, si s necessari. 12. Triar adequadament la unitat de mesura, segons la quantitat de magnitud que es mesure, en situacions de la vida real, i establir equivalncies, amb nombres positius, entre la unitat triada i altres unitats deixa magnitud: longitud (quilmetre, metre, decmetre, centmetre); capacitat (litre, decilitre, centilitre); pes (quilogram i gram); temps (any, mes, dia, hora, minut, segon). 13. Fer, en contextos reals, estimacions i mesuraments triant, entre les unitats i instruments de mesura usuals, els que millor sajusten a la grandria i la naturalesa de lobjecte que sha de mesurar, tenint en compte les unitats de mesura prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana. 14. Situar i expressar correctament la localitzaci dun element en un croquis o en un pla senzill. 15. Distingir en el pla: recta, semirecta i segment. 16. Mesurar angles amb el transportador. Classificar, anomenar i comparar angles. 17. Identificar figures planes i cossos geomtrics, i anomenar i reconixer els seus elements bsics (costats, vrtexs, cares, arestes, angles, diagonals i eixos de simetria). 18. Classificar figures planes i utilitzar la quadrcula per a expressar la mesura de la superfcie de quadrats, rectangles i triangles rectangles.

Lectura, interpretacin y elaboracin de tablas de doble entrada de uso habitual en la vida cotidiana. Construccin de tablas de frecuencias absolutas. Interpretacin y descripcin verbal de elementos significativos de grficos sencillos relativos a fenmenos familiares. Realizacin de grficas sencillas: pictogramas, diagramas de barras. Disposicin a la elaboracin y presentacin de grficos y tablas de forma ordenada y clara. Carcter aleatorio de algunas experiencias Valoracin de los resultados de experiencias en las que interviene la suerte, para apreciar que hay sucesos ms o menos probables y la imposibilidad de predecir un resultado concreto. Introduccin al lenguaje del azar. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Leer, escribir y ordenar nmeros naturales de hasta seis cifras, indicando el valor posicional de sus cifras. 2. Calcular sumas, restas y productos, y dividir un nmero de hasta seis cifras por otro nmero de dos cifras, comprobando aritmticamente la correccin del resultado obtenido. 3. Multiplicar un nmero por la unidad seguida de ceros y por decenas y centenas completas. 4. Intercalar nmeros naturales, decimales y fracciones entre dos nmeros dados. 5. Realizar mentalmente clculos sencillos sobre las cuatro operaciones. 6. Efectuar la divisin entera de dos nmeros, expresando la igualdad que relaciona dividendo, divisor, cociente y resto. 7. Resolver problemas de la vida cotidiana mediante una o dos operaciones aritmticas y comprobar que los resultados obtenidos son razonables. 8. Asegurarse, mediante algn tipo de estimacin, de que los resultados obtenidos en la resolucin de problemas de la vida cotidiana son razonables y darlos con la aproximacin adecuada. 9. Formular, de manera congruente, enunciados de la vida real y preguntas que se correspondan con una suma, una resta, una multiplicacin o una divisin sencillas. 10. Leer, escribir y representar fracciones cuyo denominador sea un nmero menor que diez, as como ordenar fracciones de igual denominador. 11. Reconocer si se puede o no adquirir un artculo cualquiera, comparando el precio que marca con una cantidad de monedas de curso legal, leyendo, escribiendo y ordenando los nmeros que marcan distintos precios, con notacin decimal hasta los cntimos, si es necesario. 12. Elegir adecuadamente la unidad de medida, segn la cantidad de magnitud que se mida, en situaciones de la vida real, estableciendo equivalencias, con nmeros positivos, entre la unidad elegida y otras unidades de esa magnitud: longitud (kilmetro, metro, decmetro, centmetro); capacidad (litro, decilitro, centilitro); peso (kilogramo y gramo); tiempo (ao, mes, da, hora, minuto, segundo). 13. Realizar, en contextos reales, estimaciones y mediciones escogiendo, entre las unidades e instrumentos de medida usuales, los que mejor se ajusten al tamao y naturaleza del objeto a medir, teniendo en cuenta las unidades de medida propias y tradicionales de la Comunitat Valenciana. 14. Situar y expresar correctamente la localizacin de un elemento en un croquis o en un plano sencillo. 15. Distinguir en el plano: recta, semirrecta y segmento. 16. Medir ngulos con el transportador. Clasificar, nombrar y comparar ngulos. 17. Identificar figuras planas y cuerpos geomtricos, nombrando y reconociendo sus elementos bsicos (lados, vrtices, caras, aristas, ngulos, diagonales y ejes de simetra). 18. Clasificar figuras planas y utilizar la cuadrcula para expresar la medida de la superficie de cuadrados, rectngulos y tringulos rectngulos.

Num. 5562 / 24.07.2007

30397

19. Utilitzar les nocions bsiques de moviments geomtrics, per a descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per a valorar expressions artstiques. 20. Construir taules senzilles darreplega de dades, proporcionats des de diversos mitjans (premsa, llibres, informtics), reconeixent i indicant la freqncia absoluta deixes dades, i expressar el resultat de forma grfica. 21. Obtindre i comunicar informaci, de forma clara i ordenada, a partir de lestudi i la representaci de pictogrames i diagrames de barres senzills. 22. Resoldre problemes relacionats amb lentorn que exigisquen certa planificaci, aplicant dos operacions amb nombres naturals com a mxim, aix com els continguts bsics de geometria o tractament de la informaci i utilitzant estratgies de resoluci. 23. Entendre els missatges dels diferents textos que descriuen situacions amb contingut matemtic. 24. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari especfic de les matemtiques, en lexposici de situacions amb contingut matemtic i en la resoluci de problemes. TERCER CICLE CONTINGUTS CONTINGUTS COMUNS A TOTS ELS BLOCS Capacitat per a formular raonaments i per a argumentar sobre la validesa duna soluci, i identificar, si s el cas, els errors. Utilitzaci del mesurament i les mesures per a resoldre problemes, comprendre i transmetre informacions. Inters per utilitzar amb atenci i precisi diferents instruments de mesura i ferramentes tecnolgiques, i per utilitzar unitats adequades. Inters per la precisi en la descripci i representaci de formes geomtriques. Disposici a lelaboraci i presentaci de grfics i taules de forma ordenada i clara. Obtenci i utilitzaci dinformaci per a la realitzaci de grfics. Valoraci de la necessitat de reflexi, raonament i perseverana per a superar les dificultats implcites en la resoluci de problemes. Confiana en les prpies possibilitats i inters per utilitzar les ferramentes tecnolgiques en la comprensi dels continguts funcionals. Collaboraci activa i responsable en el treball en equip, manifestant iniciatives per a resoldre problemes que impliquen laplicaci dels continguts estudiats. Bloc 1. Nombres i operacions Nombres enters, decimals i fraccions s en situacions reals del nom i grafia dels nombres de ms de sis xifres. Equivalncies entre els elements del Sistema de Numeraci Decimal: unitats, desenes, centenes, etc. Arredoniment de nombres naturals a les desenes, centenes i milers. Estimaci de resultats, i assegurar-se, per mitj dalgun tipus destratgia, que el resultat obtingut no s absurd. Comprovaci de resultats per mitj destratgies aritmtiques. Iniciaci a la divisibilitat: mltiples, divisors, nombres primers i nombres compostos. Criteris de divisibilitat per 2, 3, 5, 9 i 10. Las fraccions: fraccions equivalents, reducci de dos o ms fraccions a com denominador. Ordenaci de conjunts de nombres de tipus diferents. Els nombres decimals: valor de posici. s dels nombres decimals en la vida quotidiana. Arredoniment de nombres decimals a la dcima, centsima o millsima ms prxima.

19. Utilizar las nociones bsicas de movimientos geomtricos, para describir y comprender situaciones de la vida cotidiana y para valorar expresiones artsticas. 20. Construir tablas sencillas de recogida de datos, proporcionados desde distintos medios (prensa, libros, informticos), reconociendo e indicando la frecuencia absoluta de esos datos, y expresar el resultado de forma grfica. 21. Obtener y comunicar informacin, de forma clara y ordenada, a partir del estudio y la representacin de pictogramas y diagramas de barras sencillos. 22. Resolver problemas relacionados con el entorno que exijan cierta planificacin, aplicando dos operaciones con nmeros naturales como mximo, as como los contenidos bsicos de geometra o tratamiento de la informacin y utilizando estrategias de resolucin. 23. Entender los mensajes de los diferentes textos que describen situaciones con contenido matemtico. 24. Utilizar un lenguaje correcto, con el vocabulario especfico de las matemticas, en la exposicin de situaciones con contenido matemtico y en la resolucin de problemas. TERCER CICLO CONTENIDOS CONTENIDOS COMUNES A TODOS LOS BLOQUES Capacidad para formular razonamientos y para argumentar sobre la validez de una solucin, identificando, en su caso, los errores. Utilizacin de la medicin y las medidas para resolver problemas, comprender y transmitir informaciones. Inters por utilizar con cuidado y precisin diferentes instrumentos de medida y herramientas tecnolgicas, y por emplear unidades adecuadas. Inters por la precisin en la descripcin y representacin de formas geomtricas. Disposicin a la elaboracin y presentacin de grficos y tablas de forma ordenada y clara. Obtencin y utilizacin de informacin para la realizacin de grficos. Valoracin de la necesidad de reflexin, razonamiento y perseverancia para superar las dificultades implcitas en la resolucin de problemas. Confianza en las propias posibilidades e inters por utilizar las herramientas tecnolgicas en la comprensin de los contenidos funcionales. Colaboracin activa y responsable en el trabajo en equipo, manifestando iniciativas para resolver problemas que implican la aplicacin de los contenidos estudiados. Bloque 1. Nmeros y operaciones Nmeros enteros, decimales y fracciones Uso en situaciones reales del nombre y grafa de los nmeros de ms de seis cifras. Equivalencias entre los elementos del Sistema de Numeracin Decimal: unidades, decenas, centenas, etc. Redondeo de nmeros naturales a las decenas, centenas y millares. Estimacin de resultados, asegurndose, mediante algn tipo de estrategia, de que el resultado obtenido no es disparatado. Comprobacin de resultados mediante estrategias aritmticas. Iniciacin a la divisibilidad: mltiplos, divisores, nmeros primos y nmeros compuestos. Criterios de divisibilidad por 2, 3, 5, 9 y 10. Las fracciones: fracciones equivalentes, reduccin de dos o ms fracciones a comn denominador. Ordenacin de conjuntos de nmeros de distinto tipo. Los nmeros decimales: valor de posicin. Uso de los nmeros decimales en la vida cotidiana. Redondeo de nmeros decimales a las dcima, centsima o milsima ms cercana.

Num. 5562 / 24.07.2007

30398

Relaci entre fracci i nombre decimal. Aplicaci a lordenaci de fraccions. Nombres positius i negatius. Utilitzaci en contextos reals. Sistemes de numeraci en cultures anteriors i influncies en lactualitat. La numeraci romana. Operacions Propietats de les operacions i relacions entre estes utilitzant nombres naturals. Potncia com a producte de factors iguals. Quadrats i cubs. Potncies de base 10. Addici i sostracci de fraccions amb el mateix denominador. Producte duna fracci per un nombre. Operacions amb nombres decimals. Jerarquia de les operacions i usos del parntesi. Explicaci oral, amb el llenguatge adequat, del procs seguit en la resoluci de problemes numrics. Percentatges i proporcionalitat Clcul de percentatges duna quantitat. Expressi de parts utilitzant percentatges. Correspondncia entre fraccions senzilles, decimals i percentatges. Augments i disminucions percentuals. Reconeixement de proporcionalitat directa, o de la seua absncia, en situacions diverses. Utilitzaci de la regla de tres en situacions de proporcionalitat directa: llei del doble, triple, mitat, Estratgies de clcul Automatitzaci dels algoritmes de les operacions i de la comprovaci dels resultats. Utilitzaci doperacions de suma, resta, multiplicaci i divisi amb distints tipus de nombres, en situacions quotidianes i en contextos de resoluci de problemes. Descomposici de nombres naturals atenent el valor posicional de les seues xifres. Utilitzaci de la taula de multiplicar per a identificar mltiples i divisors. Obtenci dels primers mltiples dun nombre donat. Obtenci de tots els divisors de qualsevol nombre menor que 100. Descomposici de nombres decimals atenent al valor posicional de les seues xifres. Clcul de tants per cent bsics en situacions reals. Estimaci del resultat dun clcul i valoraci de respostes numriques raonables. Resoluci de problemes de la vida quotidiana utilitzant estratgies de clcul mental i relacions entre els nombres, explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes. Regles ds de la calculadora. Verificaci amb la calculadora dels resultats doperacions efectuades amb llapis i paper. Bloc 2. La mesura: estimaci i clcul de magnituds Longitud, capacitat, pes, superfcie i volum Unitats del Sistema Mtric Decimal. Equivalncies entre les mesures de capacitat i volum. Expressi en forma simple dun mesurament donat en forma complexa i viceversa. Ordenaci de mesures duna mateixa magnitud. Desenrotllament destratgies per a mesurar figures de manera exacta i aproximada. Realitzaci de mesuraments usant instruments i unitats de mesura convencionals. Estimaci de longituds, capacitats, pesos, superfcies i volums dobjectes i espais coneguts; elecci de la unitat i dels instruments ms adequats per a mesurar i expressar una mesura, tenint en compte les unitats de mesura prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana i la seua equivalncia amb unitats convencionals. Explicaci oral i escrita del procs seguit i de lestratgia utilitzada en mesuraments i estimacions.

Relacin entre fraccin y nmero decimal. Aplicacin a la ordenacin de fracciones. Nmeros positivos y negativos. Utilizacin en contextos reales. Sistemas de numeracin en culturas anteriores e influencias en la actualidad. La numeracin romana. Operaciones Propiedades de las operaciones y relaciones entre ellas utilizando nmeros naturales. Potencia como producto de factores iguales. Cuadrados y cubos. Potencias de base 10. Adicin y sustraccin de fracciones con el mismo denominador. Producto de una fraccin por un nmero. Operaciones con nmeros decimales. Jerarqua de las operaciones y usos del parntesis. Explicacin oral, con el lenguaje adecuado, del proceso seguido en la resolucin de problemas numricos. Porcentajes y proporcionalidad Clculo de porcentajes de una cantidad. Expresin de partes utilizando porcentajes. Correspondencia entre fracciones sencillas, decimales y porcentajes. Aumentos y disminuciones porcentuales. Reconocimiento de proporcionalidad directa, o de su ausencia, en situaciones diversas. Utilizacin de la regla de tres en situaciones de proporcionalidad directa: ley del doble, triple, mitad, Estrategias de clculo Automatizacin de los algoritmos de las operaciones y de la comprobacin de los resultados. Utilizacin de operaciones de suma, resta, multiplicacin y divisin con distintos tipos de nmeros, en situaciones cotidianas y en contextos de resolucin de problemas. Descomposicin de nmeros naturales atendiendo al valor posicional de sus cifras. Utilizacin de la tabla de multiplicar para identificar mltiplos y divisores. Obtencin de los primeros mltiplos de un nmero dado. Obtencin de todos los divisores de cualquier nmero menor que 100. Descomposicin de nmeros decimales atendiendo al valor posicional de sus cifras. Calculo de tantos por ciento bsicos en situaciones reales. Estimacin del resultado de un clculo y valoracin de respuestas numricas razonables. Resolucin de problemas de la vida cotidiana utilizando estrategias de clculo mental y relaciones entre los nmeros, explicando oralmente y por escrito el significado de los datos, la situacin planteada, el proceso seguido y las soluciones obtenidas. Reglas de uso de la calculadora. Verificacin con la calculadora de los resultados de operaciones efectuadas con lpiz y papel. Bloque 2. La medida: estimacin y clculo de magnitudes Longitud, capacidad, peso, superficie y volumen Unidades del Sistema Mtrico Decimal. Equivalencias entre las medidas de capacidad y volumen. Expresin en forma simple de una medicin dada en forma compleja y viceversa. Ordenacin de medidas de una misma magnitud. Desarrollo de estrategias para medir figuras de manera exacta y aproximada. Realizacin de mediciones usando instrumentos y unidades de medida convencionales. Estimacin de longitudes, capacidades, pesos, superficies y volmenes de objetos y espacios conocidos; eleccin de la unidad y de los instrumentos ms adecuados para medir y expresar una medida, teniendo en cuenta las unidades de medida propias y tradicionales de la Comunitat Valenciana y su equivalencia con unidades convencionales. Explicacin oral y escrita del proceso seguido y de la estrategia utilizada en mediciones y estimaciones.

Num. 5562 / 24.07.2007

30399

Comparaci de superfcies de figures planes per superposici, descomposici i mesurament. Sumar i restar mesures de longitud, capacitat, pes, superfcie i volum en forma simple donant el resultat en la unitat determinada per endavant. Mesura del temps Unitats de mesura del temps i les seues relacions. La precisi amb els minuts i els segons. Equivalncies i transformacions entre hores, minuts i segons, en situacions reals. Clculs senzills amb mesures temporals. Clcul de lhora abans o desprs dun interval de temps donat. Sistemes monetaris. Equivalncies entre les diferents monedes i bitllets. Conversi entre leuro, el dlar i la lliura esterlina. Mesura dangles. Langle com a mesura dun gir o obertura. El sistema sexagesimal. Mesura dangles i s dinstruments convencionals per a mesurar angles. Clculs senzills amb mesures angulars. Bloc 3. Geometria La situaci en el pla i en lespai Posicions relatives de rectes i circumferncies. Angles en distintes posicions: consecutius, adjacents, oposats pel vrtex... Sistema de coordenades cartesianes, punts cardinals. Descripci de posicions i moviments per mitj de coordenades, distncies, angles, girs... La representaci elemental de lespai, escales i grfiques senzilles. Utilitzaci dinstruments de dibuix i programes informtics per a la construcci i exploraci de formes geomtriques. Formes planes i espacials Figures planes: elements, relacions i classificaci. Classificaci de triangles atenent els costats i els angles. Relacions entre costats i entre angles dun triangle. Classificaci de quadrilters atenent el parallelisme dels seus costats. Classificaci dels paralleleppedes. Concavitat i convexitat de figures planes. Identificaci i denominaci de polgons atenent el nombre de costats. Permetre i rea. La circumferncia i el cercle. Elements bsics: centre, radi, dimetre, corda, arc, tangent i sector circular. Cossos geomtrics: elements, relacions i classificaci. Poliedres. Elements bsics: vrtexs, cares i arestes. Tipus de poliedres. Cossos redons: con, cilindre i esfera. Formaci de figures planes i cossos geomtrics a partir daltres per composici i descomposici. Regularitats i simetries Reconeixement de regularitats i, en particular, de les simetries de tipus axial i de tipus especular. Traat duna figura plana simtrica duna altra respecte dun eix. Introducci a la semblana: ampliacions i reduccions. Inters i perseverana en la recerca de solucions davant de situacions dincertesa relacionades amb lorganitzaci i utilitzaci de lespai. Confiana en les prpies possibilitats per a utilitzar les construccions geomtriques i els objectes i les relacions espacials per a resoldre problemes en situacions reals. Inters per la presentaci clara i ordenada dels treballs geomtrics. Bloc 4. Tractament de la informaci, atzar i probabilitat Grfics i parmetres estadstics Recollida i classificaci de dades qualitatives i quantitatius. Construcci de taules de freqncies absolutes i relatives.

Comparacin de superficies de figuras planas por superposicin, descomposicin y medicin. Sumar y restar medidas de longitud, capacidad, peso, superficie y volumen en forma simple dando el resultado en la unidad determinada de antemano. Medida del tiempo Unidades de medida del tiempo y sus relaciones. La precisin con los minutos y los segundos. Equivalencias y transformaciones entre horas, minutos y segundos, en situaciones reales. Clculos sencillos con medidas temporales. Clculo de la hora antes o despus de un intervalo de tiempo dado. Sistemas monetarios. Equivalencias entre las distintas monedas y billetes. Conversin entre el euro, el dlar y la libra esterlina. Medida de ngulos. El ngulo como medida de un giro o abertura. El sistema sexagesimal. Medida de ngulos y uso de instrumentos convencionales para medir ngulos. Clculos sencillos con medidas angulares. Bloque 3. Geometra La situacin en el plano y en el espacio Posiciones relativas de rectas y circunferencias. ngulos en distintas posiciones: consecutivos, adyacentes, opuestos por el vrtice... Sistema de coordenadas cartesianas, puntos cardinales. Descripcin de posiciones y movimientos por medio de coordenadas, distancias, ngulos, giros... La representacin elemental del espacio, escalas y grficas sencillas. Utilizacin de instrumentos de dibujo y programas informticos para la construccin y exploracin de formas geomtricas. Formas planas y espaciales Figuras planas: elementos, relaciones y clasificacin. Clasificacin de tringulos atendiendo a sus lados y sus ngulos. Relaciones entre lados y entre ngulos de un tringulo. Clasificacin de cuadrilteros atendiendo al paralelismo de sus lados. Clasificacin de los paraleleppedos. Concavidad y convexidad de figuras planas. Identificacin y denominacin de polgonos atendiendo al nmero de lados. Permetro y rea. La circunferencia y el crculo. Elementos bsicos: centro, radio, dimetro, cuerda, arco, tangente y sector circular. Cuerpos geomtricos: elementos, relaciones y clasificacin. Poliedros. Elementos bsicos: vrtices, caras y aristas. Tipos de poliedros. Cuerpos redondos: cono, cilindro y esfera. Formacin de figuras planas y cuerpos geomtricos a partir de otras por composicin y descomposicin. Regularidades y simetras Reconocimiento de regularidades y, en particular, de las simetras de tipo axial y de tipo especular. Trazado de una figura plana simtrica de otra respecto de un eje. Introduccin a la semejanza: ampliaciones y reducciones. Inters y perseverancia en la bsqueda de soluciones ante situaciones de incertidumbre relacionadas con la organizacin y utilizacin del espacio. Confianza en las propias posibilidades para utilizar las construcciones geomtricas y los objetos y las relaciones espaciales para resolver problemas en situaciones reales. Inters por la presentacin clara y ordenada de los trabajos geomtricos. Bloque 4. Tratamiento de la informacin, azar y probabilidad Grficos y parmetros estadsticos Recogida y clasificacin de datos cualitativos y cuantitativos. Construccin de tablas de frecuencias absolutas y relativas.

Num. 5562 / 24.07.2007

30400

Iniciaci intutiva a les mesures de centralitzaci: la mitjana aritmtica, la moda i el rang. Aplicaci a situacions familiars. Realitzaci i interpretaci de grfics senzills: diagrames de barres, poligonals i sectorials. Anlisi crtica de les informacions que es presenten per mitj de grfics estadstics. Carcter aleatori dalgunes experincies. Els experiments els resultats dels quals depenen de la sort: experiments aleatoris. Iniciaci intutiva al clcul de la probabilitat dun succs en experiments realitzats per lalumnat. CRITERIS DAVALUACI 1. Llegir, escriure i ordenar nombres naturals, indicant el valor posicional de les seues xifres, i calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions; comprovant el resultat obtingut per mitj de laplicaci de propietats numriques i relacions fonamentals de les operacions aritmtiques. 2. Completar, segons corresponga, expressions numriques donades, de la forma: a+=b; a=b; a=b; ax=b; a:=b; :a=b; on a i b sn nombres naturals qualssevol menors o iguals que mil. 3. Intercalar nombres naturals, decimals i fraccions entre dos nombres qualssevol donats. 4. Llegir i escriure nombres naturals, de fins a quatre xifres, amb nombres romans. Utilitzar els nombres romans en distints contextos. 5. Expressar en forma de potncia un producte de factors iguals, i viceversa, distingint base i exponent. 6. Descompondre en factors primers un nombre menor o igual que mil, aix com obtindre mltiples i divisors dun nombre menor o igual que cent. 7. Escriure en forma de polinomi un nombre natural, de fins a sis xifres, per mitj de potncies de base deu. 8. Resoldre problemes de la vida quotidiana, per mitj de ls de les operacions aritmtiques, comprovant els resultats de manera raonada. Formular, de manera congruent i connexa, i amb llenguatge clar, enunciats de la vida real i qestions que es corresponguen amb una expressi matemtica donada, de la forma: (a+b; ab; axc; a:d), on a, b, c i d siguen nombres naturals. 9. Utilitzar la calculadora per a lestimaci, aproximaci i comprovaci de resultats numrics en les operacions matemtiques amb nombres naturals i nombres decimals. 10. Llegir, escriure, ordenar fraccions i nombres decimals. Operar amb fraccions i nombres decimals i resoldre problemes senzills en qu sutilitzen la fracci, el nombre decimal, la relaci entre estos, larredoniment i el tant per cent. 11. Resoldre i formular distintes situacions problemtiques en qu sutilitzen unitats i equivalncies del Sistema Mtric Decimal (longitud, capacitat i pes), del sistema monetari i de la magnitud temps. 12. Seleccionar, fent prviament estimacions en contextos reals, els instruments i les unitats de mesura usuals ms adequats, tenint en compte les prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana i les seues equivalncies, aix com expressar amb precisi mesures de longitud, superfcie, pes, capacitat i temps. 13. Classificar, anomenar i mesurar angles i transportar-los per a la seua addici i sostracci geomtrica. 14. Identificar en el pla posicions de dos rectes (paralleles, perpendiculars, obliqes), de dos circumferncies, i duna recta i una circumferncia. 15. Utilitzar les nocions geomtriques de parallelisme, perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie per a descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana. 16. Reconixer i traar les bases i les altures de triangles, trapezis i parallelograms. 17. Dibuixar i construir formes geomtriques en diferents suports i amb diferents instruments. 18. Descompondre un polgon qualsevol en el menor nombre de triangles, quadrats o rectangles. Calcular el permetre i lrea de figu-

Iniciacin intuitiva a las medidas de centralizacin: la media aritmtica, la moda y el rango. Aplicacin a situaciones familiares. Realizacin e interpretacin de grficos sencillos: diagramas de barras, poligonales y sectoriales. Anlisis crtico de las informaciones que se presentan mediante grficos estadsticos. Carcter aleatorio de algunas experiencias. Los experimentos cuyos resultados dependen de la suerte: experimentos aleatorios. Iniciacin intuitiva al clculo de la probabilidad de un suceso en experimentos realizados por el alumnado. CRITERIOS DE EVALUACIN 1. Leer, escribir y ordenar nmeros naturales, indicando el valor posicional de sus cifras, y calcular sumas, restas, multiplicaciones y divisiones, comprobando el resultado obtenido mediante la aplicacin de propiedades numricas y relaciones fundamentales de las operaciones aritmticas. 2. Completar, segn corresponda, expresiones numricas dadas, de la forma: a+=b; a=b; a=b; ax=b; a:=b; :a=b; donde a y b son nmeros naturales cualesquiera menores o iguales que mil. 3. Intercalar nmeros naturales, decimales y fracciones entre dos nmeros cualesquiera dados. 4. Leer y escribir nmeros naturales, de hasta cuatro cifras, con nmeros romanos. Utilizar los nmeros romanos en distintos contextos. 5. Expresar en forma de potencia un producto de factores iguales, y viceversa, distinguiendo base y exponente. 6. Descomponer en factores primos un nmero menor o igual que mil, as como obtener mltiplos y divisores de un nmero menor o igual que cien. 7. Escribir en forma de polinomio un nmero natural, de hasta seis cifras, mediante potencias de base diez. 8. Resolver problemas de la vida cotidiana, mediante el uso de las operaciones aritmticas, comprobando los resultados de forma razonada. Formular, de manera congruente y conexa, y con lenguaje claro, enunciados de la vida real y cuestiones que se correspondan con una expresin matemtica dada, de la forma: (a+b; ab; axc; a:d), donde a, b, c y d sean nmeros naturales. 9. Utilizar la calculadora para la estimacin, aproximacin y comprobacin de resultados numricos en las operaciones matemticas con nmeros naturales y nmeros decimales. 10. Leer, escribir, ordenar fracciones y nmeros decimales. Operar con fracciones y nmeros decimales y resolver problemas sencillos en los que se utilicen la fraccin, el nmero decimal, la relacin entre ellos, el redondeo y el tanto por ciento. 11. Resolver y formular distintas situaciones problemticas en las que se utilicen unidades y equivalencias del Sistema Mtrico Decimal (longitud, capacidad y peso), del sistema monetario y de la magnitud tiempo. 12. Seleccionar, haciendo previamente estimaciones en contextos reales, los instrumentos y unidades de medida usuales ms adecuados, teniendo en cuenta las propias y tradicionales de la Comunitat Valenciana y sus equivalencias, as como expresar con precisin medidas de longitud, superficie, peso, capacidad y tiempo. 13. Clasificar, nombrar y medir ngulos y transportarlos para su adicin y sustraccin geomtrica. 14. Identificar en el plano posiciones de dos rectas (paralelas, perpendiculares, oblicuas), de dos circunferencias, y de una recta y una circunferencia. 15. Utilizar las nociones geomtricas de paralelismo, perpendicularidad, simetra, permetro y superficie para describir y comprender situaciones de la vida cotidiana. 16. Reconocer y trazar las bases y las alturas de tringulos, trapecios y paralelogramos. 17. Dibujar y construir formas geomtricas en distintos soportes y con diferentes instrumentos. 18. Descomponer un polgono cualquiera en el menor nmero de tringulos, cuadrados o rectngulos. Calcular el permetro y el rea de

Num. 5562 / 24.07.2007

30401

res planes, a partir de dades o mesurant sobre el paper o sobre el terreny. 19. Interpretar una representaci espacial (croquis dun itinerari, plnol de cases i maquetes) realitzada a partir dun sistema de referncia i dobjectes o situacions familiars. 20. Saber construir taules senzilles de recollida de dades no agrupades, proporcionades des de diferents mitjans (premsa, llibres, programes informtics), per a facilitar la representaci per mitj de diagrames de barres i sectorials, calcular la mitjana aritmtica i la moda, i interpretar correctament els resultats. 21. Elaborar, llegir i interpretar representacions grfiques dun conjunt de dades relatives a lentorn immediat. 22. Determinar els resultats dun experiment aleatori senzill i alguns dels successos associats a este. 23. En un context de resoluci de problemes senzills, anticipar una soluci raonable i buscar els procediments matemtics ms adequats per a abordar el procs de resoluci. Valorar les diferents estratgies que sha de seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulaci com en la resoluci dun problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procs seguit en la resoluci de problemes. 24. Conixer les estratgies de comprensi lectora en els missatges transmesos per diferents textos. 25. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari especfic de les matemtiques, en lexposici de situacions amb contingut matemtic i en la resoluci de problemes.

figuras planas, a partir de datos o midiendo sobre el papel o sobre el terreno. 19. Interpretar una representacin espacial (croquis de un itinerario, plano de casas y maquetas) realizada a partir de un sistema de referencia y de objetos o situaciones familiares. 20. Saber construir tablas sencillas de recogida de datos no agrupados, proporcionados desde distintos medios (prensa, libros, programas informticos), para facilitar la representacin mediante diagramas de barras y sectoriales, y calcular la media aritmtica y la moda, interpretando correctamente los resultados. 21. Realizar, leer e interpretar representaciones grficas de un conjunto de datos relativos al entorno inmediato. 22. Determinar los resultados de un experimento aleatorio sencillo y algunos de los sucesos a l asociados. 23. En un contexto de resolucin de problemas sencillos, anticipar una solucin razonable y buscar los procedimientos matemticos ms adecuados para abordar el proceso de resolucin. Valorar las diferentes estrategias a seguir y perseverar en la bsqueda de datos y soluciones precisas, tanto en la formulacin como en la resolucin de un problema. Expresar de forma ordenada y clara, oralmente y por escrito, el proceso seguido en la resolucin de problemas. 24. Conocer las estrategias de comprensin lectora en los mensajes transmitidos por diferentes textos. 25. Utilizar un lenguaje correcto, con el vocabulario especfico de las matemticas, en la exposicin de situaciones con contenido matemtico y en la resolucin de problemas.

You might also like