CORRETJA

1. Definici i caracterstiques: -La seva funci s unir les politges i realitzar el movent d'elles a travs d'una energia. Les politges sn un mecanisme que serveix per a la tracci o l'elevaci formada per una roda, muntada en un eix. Tant la politja com la roda i l'eix poden considerar mquines simples que constitueixen casos especials de la palanca 2. Parts i components que la formen: -La corretja sense politja no t utilitat ninguna ja que s un tros de cinta sense moviment , al igual que una politja sense corretja no t la mateixa utilitat ja que no t res de suport per a transportar. Aquest s lelement essencial de les corretges bsicament. 3. Diferents tipus: -Corretges planes: Les corretges planes es caracteritzen per tenir per secci transversal un rectangle. Van ser el primer tipus de corretges de transmissi utilitzades, per actualment han estat substitudes per les corretges trapezodals. -Corretges multipista o estirades: Actualment estan substituint a les trapezodals, ja que en permetre passar per politges tant per la cara estriada (de treball) com per la cara plana inversa, permet recorreguts molt ms llargs i per tant arrossegar molts ms sistemes. -Corretges trapezoides: A diferncia de les planes, la seva secci transversal s un trapezi. Aquesta forma s un artifici per augmentar les forces de fricci entre la corretja i les corrioles amb qu interactuen.

4. Lleis o expressions de clcul: Pas de corretja = d1 3,1416 N/longitud de corretja 1. 5. Longitud de corretja = 2L + d1 3,1416/2 + d2 3,1416/2 2. 6. d1= dimetre de la politja conductora 3. 7. d2= dimetre de la politja conduda 4. 8. L= distancia entre centres 5. 9. N= velocitat real de gir del eix conductor

5.Aplicacions: Els seus usos poden ser variats, per a la transmissi de potncies, s'utilitzen en la indstria txtil (corretja tangencial), mquines de cardats, indstria de paper, indstria grfica, etc. Sn aptes per al treball creuat (molins), indstria txtil, blocs de tallador es de marbre, granits, paper, etc. La corretges planes compostes per goma txtil a la part superior, s'utilitzen en la petita, mitjana i alta crrega de transmissi de potncia, no sn adequades per a la transmissi d'energia, els seus usos estan adequats per a la indstria qumica, txtil, mecnica, la indstria de marbre i granit.

6.Representaci grfica:

ENGRANATGE:
1. Descripci i caracterstiques - Engranatge s una roda o cilindre dentat emprat per transmetre un moviment giratori o alternatiu des d'una part d'una mquina a una altra. -Un conjunt de dos o ms engranatges que transmet el moviment d'un eix a un altre s'anomena tren d'engranatges. 2. Elements del mecanisme Dent d'un engranatge: sn els que realitzen l'esfor d'empenta i transmeten la potncia des dels eixos motrius als eixos conduts Mdul: el mdul d'un engranatge s una caracterstica de magnitud que es defineix com la relaci entre la mesura del dimetre primitiu expressat en millmetres i el nombre de dents. en els pasos anglosaxons s'empra una altra caracterstica anomenada Diametral Pitch, que s inversament proporcional al mdul. Circumferncia primitiva: s la circumferncia al llarg de la qual engranen les dents. En relaci amb la circumferncia primitiva es determinen totes les caracterstiques que defineixen els diferents elements de les dents dels engranatges. Pas circular: s la longitud de la circumferncia primitiva corresponent a una dent i una obertura consecutius. Flanc: s la cara interior de la dent, s la seva zona de fregament. 3. Diferents tipus - Engranatges helicoidals deixos parallels: S'empra per a transmetre moviment o forces entre eixos parallels, poden ser considerats com compost per un nombre infinit d'engranatges rectes de poc gruix escalonat, el resultat ser que cada dent est inclinat al llarg de la cara com una hlix cilndrica -Engranatge helicoidals deixos creuats: Sn la forma ms simple dels engranatges les fletxes no s'intercepten tenint una acci conjugada .l'acci consisteix primordialment en una acci de cargol o de falca, resultaun alt grau de lliscament

en els flancs de la dent. -Engranatge helicoidals dobles: Els engranatges "espina de peix" sn una combinaci d'hlix dreta i esquerra. lempenta axial que absorbeixen els suports o coixinets de els engranatges helicodals s un desavantatge d'ells i aquesta s'elimina per la reacci de l'embranzida igual i oposat d'una branca simtrica d'un engrani helicodal doble.

4. Clcul de velocitats -pi*d = z*p d/z=p/pi =m El mdul (m) d'un engranatge s la relaci que existeix entre el dimetre primitiu i el nombre de dents, que s el mateix que la relaci entre el pas i pi.

5. Aplicacions -Des del minscul rellotge de polsera al motor d'un transatlntic, sn innombrables els mecanismes que compleixen la seva comesa grcies als engranatges. Sistema mecnic basat en rodes dentades que serveix per transmetre el moviment de rotaci d'un eix a un altre, invertint eventualment sentit o modificant la seva velocitat angular 6. Representaci grfica

PLA INCLINAT:
1.Definici i caracterstiques Un pla inclinat s una porci de sl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical. Si la rampa es molt llarga menor es la fora. Permet reduir la fora que sha de realitzar per elevar una crrega.

2. Parts i components que la formen El pla inclinat est compost per una rampa plana que forma un angle amb la horitzontal.

3. Diferents tipus -S'empra en forma de rampa per reduir l'esfor necessari per elevar una massa (carreteres, pujar guanyat a camions, accs a garatges subterranis, escales ...). -En forma d'hlix per convertir un moviment giratori en lineal (cargol d'Arquimedes, cargol, sens fi, hlix de vaixell, tovera ...) -En forma de falca per estrnyer (subjectar portes perqu no es tanquin, acoblar peces de fusta ...), tallar(ganivet, tisores, serra, xerrac ...) i separar o obrir (destral, arada, enformador, obrellaunes ...). 4. Lleis o expressions de clcul Fg = m g En canvi, si s'utilitza una rampa, per salvar un desnivell h, la fora F parallela al pla que s'ha de fer s: F = Fg h / s P = pes en Newtons ; Pes = m g ; h = alada en metres ;L = longitud del pla 5. Aplicacions S'utilitza per elevar objectes com per exemple les pedres de les pirmides, una cadira de rodes... amb menys esfor fsic. 5.Aplicacions S'utilitza per elevar objectes com per exemple les pedres de les pirmides, una cadira de rodes... amb menys esfor fsic. 6.Representaci grfica