Campus Virtual

Editorial

Publicaci peridica de la Universitat Oberta de Catalunya Av. Tibidabo, 3943 08035 Barcelona Tel. (93) 253 23 00 Fax (93) 417 64 95 Adrea a Internet http://www.uoc.es

15
Octubre de 2001

Noves llavors, nous fruits

a UOC ha posat en marxa un nou sistema davaluaci, amb la finalitat de millorar i reforar el model pedaggic i donar ms importn-

cia a lavaluaci continuada en el procs daprenentatge de lestudiant. Comencem el curs, doncs, amb el repte de dur a terme un model davaluaci innovador, fet que ens reafirma que som a la punta de la llana de lensenyament virtual. Pensem que el seguiment de lavaluaci continuada s el millor sistema per a aprendre en un model com el de la UOC i s per aix que apostem clarament perqu sigui el que doni substancialment la nota final a lestudiant. Aquest curs tamb hem posat en marxa tres noves llicenciatures: Cincies Poltiques i de lAdministraci (2n. cicle), Cincies del Treball (2n. cicle) i Enginyeria Superior en Informtica (2n. cicle), estudis aquests darrers que a partir daquest curs dirigeix Rafael Macau, tal com us expliquem en aquest nmero de la revista. El mes de setembre passat es va celebrar lacte de graduaci del curs 2000-01 en el qual es van graduar 211 estudiants de vuit titulacions diferents; s, per tant, la promoci en qu shan graduat ms estudiants fins ara. Lacte es va dur a terme al Teatre Bartrina de Reus, i es va caracteritzar per la titulaci dels primers estudiants en Documentaci, en Humanitats i en Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti i en Informtica de Sistemes. Tamb es va graduar el primer estudiant dels Estudis Virtuals dAndorra, iniciativa sorgida de lacord entre el govern dAndorra i la UOC. Enhorabona als recents llicenciats i diplomats i als professors, directors destudi i personal de gesti que ho han fet possible. Hem comenat un nou curs acadmic en qu, no solament sembrem llavors perqu creixin nous projectes per tal que la UOC continu essent un referent densenyament virtual arreu del mn, sin que tamb recollim els fruits dall que hem anat sembrant des que vrem iniciar el nostre trajecte com a universitat fa noms sis anys.

Millores del sistema davaluaci

Pgines 6 i 7

La UOC als telecentres

Lobjectiu de la UOC s anar ubicant els punts de suport als telecentres que es van creant arreu del territori catal.

Pgina 4

Acte de graduaci a Reus

Lltim dissabte de setembre es va celebrar lacte de graduaci del curs 2000-01 a la ciutat de Reus. En total es van graduar 211 estudiants.

Estudis dInformtica i Multimdia

Pgines 8 i 9

Pgina 5

A la UOC amb ms de 60 anys

Pgines 10 i 11

Entrevista a... Manuel Castells

Pgina 12

Novetats editorials
Pgina 11

Suplement a les pgines centrals

Campus Virtual

La UOC dia a dia

La UOC i el CGPJ consoliden la collaboraci
El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) i la UOC han signat un conveni que estableix la realitzaci conjunta dactivitats i lintercanvi dexperincies relacionades amb el model virtual de la UOC. Aquestes dues entitats organitzaran seminaris i jornades virtuals amb la participaci de jutges, magistrats i docents. Aix mateix, intercanviaran el seu fons bibliogrfic i documental i faran investigacions i publicacions conjuntes. El conveni significa un pas ms en les relacions entre el CGPJ i la Universitat Oberta, que es van iniciar fa tres anys amb la posada en marxa del campus virtual de lEscola Judicial.

Lli inaugural de Manuel Castells

El socileg i professor snior de la Universitat Oberta Manuel Castells ha estat lencarregat dimpartir la lli inaugural virtual de lactual curs acadmic 20012002 consultable a www.uoc.es. En la seva conferncia, titulada "Internet i llibertat", Castells fa una minuciosa anlisi de qu significa i quines conseqncies comporta la llibertat a Internet. Els anys anteriors les conferncies han estat pronunciades per Jos Mara Mendiluce, eurodiputat i escriptor, Emilio Botn, president del Banc de Santander, Federico Mayor Zaragoza, director general de la UNESCO, i el qui fou president de Gas Natural, Pere Duran Farell.

Els divuit estudiants graduats durant lacte celebrat al Centre de Suport del Barcelons.

La Generalitat destaca el mster Aplicacions multimdia

El mster de la UOC Aplicacions multimdia ha rebut una subvenci del Departament dUniversitats de la Generalitat de Catalunya per laprofundiment que fa en les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), en el marc del pla Form@tic. Aquest mster amb un valor de 45 crdits vol que lestudiant desenvolupi les estratgies necessries per a definir les caracterstiques de la informaci digital i conixer les possibilitats del format web i dels recursos que shi poden incloure. La Generalitat ha concedit aquesta subvenci a un total de 13 msters impartits per universitats i altres entitats catalanes.

Primers graduats en cursos de formaci superior dEnsenyament Obert

El 20 de setembre passat es va celebrar el primer acte de graduaci destudiants de cursos de formaci superior impartits per Ensenyament Obert, instituci formada per la Universitat Oberta de Catalunya i Enciclopdia Catalana. En aquesta primera promoci es van graduar un total de 18 estudiants, 12 en Secretariat i 8 en Gesti comercial i mrqueting. A lacte, realitzat al Centre de Suport del Barcelons de la UOC, hi va participar el vicerector de Poltica Acadmica de la Universitat, Josep Coll, el qual va lliurar els diplomes als estudiants de cada especialitat. Tamb hi eren presents el gerent dEnsenyament Obert, Eugeni Sender, i el director acadmic dEnsenyament Obert, Carles Comn. Ensenyament Obert est especialitzat a impartir estudis preuniversitaris seguint el model pedaggic de la UOC. A ms dels dos cursos ja esmentats, ofereix un curs de formaci superior en Administraci de sistemes informtics, el curs daccs a la UOC per a ms grans de 25 anys, el curs daccs a cicles formatius per a ms grans de 20 anys i cursos de formaci superior per a professionals. Aix mateix, ofereix un curs dangls semipresencial i cursos presencials dinformtica.

xit en lenviament de les notes al mbil

Un de cada tres estudiants de la UOC destudis homologats va rebre les notes finals del semestre acadmic passat per mitj del telfon mbil. Els estudiants que ho van sollicitar van rebre un missatge de text al telfon mbil transms amb el sistema SMS (Short Message System) per cada assignatura de qu estaven matriculats. En total es varen enviar 8.700 missatges. Respecte al primer semestre del mateix curs, les demandes del servei van augmentar un 20%.

Projectes digitals del postgrau de Periodisme digital

Els estudiants de la segona edici del postgrau de Periodisme digital, realitzat juntament amb El Peridico de Catalunya, van presentar, el 21 de juliol passat, els seus projectes digitals a la seu de la Universitat Oberta. Entre les webs presentades en destaca una de titulada Bona nit, que vol facilitar totes les eines per a dormir, des de canons de bressol fins a tipus de matalassos. El postgrau, que consta de 300 hores i 20 crdits, comenar la prxima edici l11 de novembre i durar fins al 28 de juliol de lany vinent.

La UOC, al Parlament de Catalunya

El rector de la UOC, Gabriel Ferrat, va comparixer el mes de juny passat davant la Comissi de Poltica Cultural del Parlament de Catalunya per informar de les activitats que duu a terme la Universitat, tal com estableix la Llei de reconeixement de la UOC, publicada al DOGC labril de 1995. Durant la compareixena, el rector va manifestar loportunitat que Catalunya esdevingui global grcies a la tecnologia i va oferir als parlamentaris una radiografia completa de la UOC. Va donar xifres del nombre destudiants i del seu perfil, va parlar del projecte Iberoamrica i de les darreres relacions internacionals i va informar de les lnies de recerca de lIN3. Aix mateix, va mostrar alguns exemples de materials didctics i va fer balan de les inversions de la UOC des del 1994 fins ara.

Nou llibre sobre la incgnita de leducaci a distncia

Al mes de juliol els Estudis de Psicologia i Cincies de lEducaci de la UOC van presentar el llibre La incgnita de la educacin a distancia (Universitat de Barcelona i editorial Horsori), del qual sn autors els professors de la UOC Elena Barber, Josep Maria Momin i Antoni Badia. Lacte de presentaci es va fer amb una taula rodona en qu van participar, a ms dels autors, el catedrtic de Psicologia de lEducaci de la Universitat de Barcelona, Csar Coll, i el director dels Estudis de Psicologia i Cincies de lEducaci de la UOC, Carles Sigals. El llibre presenta una srie de dubtes sobre un tema que encara s poc estudiat: leducaci a distncia. Es planteja la possibilitat que la tecnologia porti cap a una comoditat pedaggica que faci utilitzar mtodes daprenentatge molt atractius per que desenvolupin capacitats cognitives i socials superficials en els estudiants.

La UOC vista per...

VENTURA

Conseqncies dels atemptats als Estats Units, en un debat

Arran dels atemptats als Estats Units, la UOC va obrir un debat al portal www.uoc.es del 20 de setembre a l1 doctubre amb el ttol: "Cap a un nou mbit internacional?". Durant aquests onze dies hi va haver ms de 200 intervencions i 34 temes de debat diferents. El moderador va ser Mart Anglada, comentarista de poltica internacional a TV3 i Catalunya Rdio, en collaboraci amb els Serveis Informatius de Televisi de Catalunya. El debat que es pot consultar ntegrament a lespai "Societat de la informaci" del portal va ser impulsat pel Campus for Peace, la iniciativa solidria de la UOC per a fomentar una cultura de pau.

Campus Virtual

Presentaci del premi ICDE a Josep Piqu

El dia 9 doctubre el rector va presentar al ministre dAfers Estrangers, Josep Piqu, el Premi a lExcellncia a Institucions atorgat a la UOC per lInternational Council for Open and Distance Education (ICDE) el mes dabril passat com a millor universitat virtual i a distncia del mn. Lacte, celebrat a la Casa dAmrica de Madrid, es va emmarcar en la presentaci de la UOC al Cos Diplomtic acreditat a Espanya. Lacte va anar precedit duna taula rodona sobre "Lespanyol i la formaci a Internet", moderada pel vicerector de Relacions Internacionals de la UOC, Francisco Rubio, i que va comptar amb la participaci del director del Centre Virtual Cervantes, Andrs Elhazaz; el director de lAssociaci dUsuaris dInternet, Javier Sol; la secretria adjunta de lOrganitzaci dEstats Iberoamericans, M Rosario Fernndez, i el director general de la Societat de la Informaci, Borja Adsuara.

El rector de la UOC, a Xile

El rector de la UOC, Gabriel Ferrat, va ser lencarregat de pronunciar la conferncia inaugural del IX Encuentro en Informtica y Computacin en Educacin, que va tenir lloc a la Universitat de les Amriques (Xile) el mes dagost passat. El rector va aprofitar lestada a Xile per a visitar i conixer diverses universitats i institucions del pas. Entre les visites, hi va haver la reuni amb la ministra dEducaci del pas, Mariana Aylwin, amb qui havia tingut un primer contacte al mes de juliol en la visita que ella va fer a la UOC, en la qual va quedar molt impressionada del model pedaggic. El rector va explicar a la ministra els diferents projectes de futur de la Universitat Oberta. Ferrat tamb es va reunir amb els mxims responsables de la Universitat de Talca, la Universitat Catlica de Valparaso i el Centro Interuniversitario de Desarrollo (CINDA), entre altres.

1 2 3
de la Biblioteca Virtual
(curs 2000-2001) Recursos digitals disponibles a comenament de curs: a final de curs: 1.419 2.997 Els cinc recursos ms consultats 1. La Ley: Base de datos de Legislacin Vigente 2. DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (base de dades) 3. La Ley: Base de datos de Jurisprudencia La Ley 4. CSIC: Bases de datos 5. Aranzadi: Legislacin (1929-)

La xifra...

Rdio UOC es posa en marxa

La ministra dEducaci de Xile en la seva visita a la UOC.

Espai virtual de formaci ocupacional

La UOC, a petici del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, ha creat un espai virtual de formaci ocupacional anomenat eCIFO. Aquest portal s destinat a la realitzaci daccions dinformaci, comunicaci, formaci i orientaci professional per als treballadors, tant si estan a latur com si estan ocupats. Lespai seguir el model daprenentatge de la Universitat Oberta, amb una srie daules virtuals tutoritzades per experts en les matries que simpartiran. Amb aquest portal, el Departament de Treball vol obrir les portes de la formaci ocupacional a tots els ciutadans i ciutadanes darreu de Catalunya.

Taula rodona sobre noves tecnologies i desenvolupament hum

Els Estudis de Dret i Cincies Poltiques de la UOC i lInstitut Internacional de Governabilitat (IIG) van organitzar al mes de juliol una taula rodona sobre les noves tecnologies i el desenvolupament hum. Lacte es va fer en el marc de la presentaci a Madrid de lInforme de desenvolupament hum 2001, elaborat pel Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD). S'hi va destacar la participaci de Carmelo Angulo, representant resident del PNUD a lArgentina i encarregat de presentar linforme a Madrid. A lacte tamb hi van participar, entre altres, el rector de la UOC, Gabriel Ferrat, el director de lIIG i director dels Estudis de Dret i Cincies Poltiques de la UOC, Joan Prats, i el secretari per a la Societat de la Informaci de la Generalitat, Carles Martn. Durant la sessi es va debatre com les noves tecnologies influeixen en el desenvolupament hum i com incrementen laccs a la informaci i leducaci, de manera que fan possible que les persones ms pobres puguin participar en ms decisions que afecten les seves vides. El debat es va poder seguir els dies segents per mitj dun frum virtual ubicat a la web de lIIG www.iigov.org.

Aquest mes d'octubre s'ha posat en marxa Rdio UOC, la rdio de la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest nou servei, creat grcies a un acord amb WorldWide Radio (wwr.fm), t per objectiu difondre els principals continguts sonors generats en lentorn de la UOC. Mitjanant el sistema de rdio a la carta, es reprodueixen notcies, entrevistes i conferncies, que es poden consultar permanentment en un arxiu sonor. Rdio UOC es pot sintonitzar des de www.uoc.edu i tamb des de wwr.fm/radiouoc. En la seva aparici presenta una entrevista al director dels Estudis de Dret, Joan Prats; una conferncia de Joan Clos, alcalde de Barcelona, sobre Barcelona com a ciutat del coneixement, i la notcia de la conferncia inaugural del curs 2001-2002, a crrec del professor Manuel Castells.

Concurs de fons descriptori de la pantalla de lordinador

La UOC collabora en el 1r. Concurs de Fons dEscriptori, organitzat per lAjuntament de Lleida, iniciativa que vol unir art i tecnologia. El concurs premiar la millor obra utilitzada com a fons descriptori de la pantalla de lordinador. La participaci en el premi s lliure i el tema de lobra s obert. Les obres shan denviar per correu a lAjuntament de Lleida fins al 20 doctubre. El veredicte del jurat, format per persones representatives del mn de lart i del disseny, es far pblic la primera quinzena de novembre. Es pot trobar ms informaci a: www.lleida.org/concurs_escriptoris.

Convocats els Premis UOC de Creaci Virtual

Ets una persona creativa, emprenedora, a qui agraden les noves tecnologies i amb ganes de mostrar a la comunitat UOC qu ets capa de fer amb un ordinador a les mans i una mica dimaginaci? Si s aix, tens els requisits essencials per a participar en els Premis de Creaci Virtual que ha organitzat la UOC i que aquest any sn a la 3a. edici. En aquesta edici hi ha dues noves modalitats, creaci narrativa infantil i creaci de dibuix infantil, que s'afegeixen a les cinc vigents en l'edici passada: creaci potica, creaci narrativa curta, tractament dimatges, creaci de pgines web de divulgaci i creaci danimacions. A les dues modalitats infantils hi poden participar nens i nenes vinculats amb algun membre de la comunitat UOC i versaran sobre el tema "el medi ambient". Pel que fa a les obres de creaci potica i narrativa curta, tindran una valoraci especial les obres que incorporin elements grfics i de disseny i la combinaci delements multimdia. La participaci en els Premis pot ser individual o en grups i les obres shan denviar a la bstia dels Premis pvirtuals@campus.uoc.es- abans del 9 de novembre. El veredicte del jurat es far pblic el 15 de desembre. Els Premis oscillen entre 50.000 i 75.000 pessetes, segons la modalitat, i consisteixen en lots educatius en el cas de les dues modalitats infantils. En les dues edicions anteriors hi han participat 230 membres de la comunitat UOC i shan presentat gaireb 300 obres. Podeu trobar ms informaci a ladrea: http://cv.uoc.es/UOC/a/varis/premis/premis2001/index.html

Es crea lEscola virtual didiomes

La UOC duu a terme un projecte per a crear una escola didiomes on laprenentatge de les llenges simpartir per mitj dInternet. En aquesta escola es podran estudiar diferents idiomes (catal, castell, angls, francs, itali i alemany) en diversos cursos: nivell general per al mercat de masses, nivell despecialitat o per a collectius especfics, nivell per a empreses i institucions i angls per a universitaris. El projecte es posar en funcionament el mes de gener vinent amb lensenyament virtual dangls.

Dues de les obres guanyadores la passada edici dels Premis.

Campus Virtual

La UOC al territori
Televall

Nou punt de suport a Menorca

La UOC ha inaugurat aquest octubre un punt de suport a Ciutadella, municipi de lilla de Menorca, grcies al conveni signat entre el rector Ferrat i lalcalde de lAjuntament de Ciutadella. El punt de suport est situat provisionalment a la Biblioteca Ruiz i Pablo fins que pugui ser definitivament traslladat al Centre Municipal Universitari de Ciutadella, al carrer Hospital de Santa Magdalena, nmero 1. Amb aquesta iniciativa, la UOC amplia els seus serveis als ms de doscents estudiants que hi ha a les illes Balears.

Telestany

Les comissions als centres de suport ja estan en marxa

Aquest setembre shan posat en marxa les comissions de representants dels estudiants als centres de suport, constitudes el mes de juny passat amb un procs electoral virtual. En total hi ha trenta-nou representants repartits pels nou centres de suport, la funci dels quals s assessorar sobre el funcionament del centre, els serveis que shi ofereixen i les activitats que shi duen a terme. Es preveu tamb que aquest curs se celebrin les eleccions a les comissions destudi i a la comissi de Campus, amb les quals es completaran els rgans de representaci dels estudiants, segons preveuen les normes dorganitzaci i funcionament de la UOC.

Els telecentres, punt de mira de la UOC

La societat de la informaci ha causat que de mica en mica simplantin als nostres pobles i ciutats uns nous centres que permeten realitzar totes les activitats relacionades amb aquesta nova societat. Aquests espais sn els telecentres, on la UOC t la vista posada. Moreg ha destacat que "quan una poblaci ens diu que vol disposar dun punt de suport de la UOC, li suggerim la idea de crear un telecentre i lacompanyem a visitar els que ja hi ha en funcionament". En aquests moments la UOC est treballant en collaboraci amb dos telecentres que ja estan en funcionament: el de Calls (Bages) i el de Masquefa (Anoia). Aix mateix, collabora en els projectes de creaci de telecentres a Granollers (valls Oriental), a Sitges i a Vilanova i la Geltr (Garraf), a Sort (Pallars Sobir), a la Fatarella (Terra Alta), a Martorell (Baix Llobregat), a les Preses (Garrotxa) i a Tarragona (Tarragons). "Cal destacar les dificultats de telecomunicacions que hi ha a les comarques rurals i de muntanya, element que es facilita amb la posada en marxa dun telecentre", afirma Jaume Moreg. tecnologies, sin que tamb "vol facilitar a la poblaci tot el que pugui, des de vendre productes informtics fins a buscar un cangur a alg que el necessiti, organitzar un cicle de cinema o buscar un habitatge a la gent que vol venir a viure a la vall", remarca el seu responsable, Joaquim Roqu. El Televall ja fa un any que funciona, i el seu responsable ha fet una valoraci molt positiva de levoluci: "Al principi la gent era molt recia a entrar, per cada vegada ha vingut ms gent i ara tenim una mitjana de 30-40 persones diries que

Les trobades presencials a la UAB

La Universitat Oberta ha establert un acord de collaboraci amb la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) perqu totes les trobades presencials tinguin lloc a les seves installacions. ltimament totes les trobades ja shan fet al campus de la UAB, tot i que els primers anys tamb n'hi va haver a altres centres universitaris. Lacord entre aquestes dues universitats tamb estableix que els estudiants del Valls puguin fer els exmens de la Universitat Oberta a les aules de la UAB.

Tot i que els telecentres ms estesos al territori catal sn els que tenen finalitats comercials, la UOC ha posat el punt de mira en un altre tipus de telecentres, els que tenen com a principal objectiu la difusi de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) entre la poblaci. En aquests moments la UOC collabora amb dos telecentres, un a Ribes de Freser, el Televall de Ribes, i laltre a Banyoles, anomenat Telestany. Tots dos sn punts de suport de la UOC, de la vall de Ribes el primer i del Pla de lEstany el segon, i est previst que a final dany se ninauguri un altre a Vilafranca del Peneds, que tamb acollir un punt de suport. "Volem anar ubicant els nostres punts de suport als telecentres que es vagin creant a Catalunya, ja que sn espais que tenen en com amb la UOC la idea de divulgaci de les noves tecnologies entre la poblaci en general", afirma Jaume Moreg, cap de la Unitat dActivitats i Territori de la Universitat. La Secretaria per la Societat de la Informaci i el Departament de Benestar Social de la Generalitat, aquest ltim amb els anomenats punts mnia, sn els que impulsen arreu del territori la implantaci de telecentres.

Els telecentres i la UOC tenen en com la idea de divulgar les noves tecnologies entre la poblaci.
utilitzen algun dels serveis que oferim". Pel que fa al Telestany, fa sis mesos que ha comenat l'activitat; Albert Batchell ha destacat que des del primer dia han tingut ms gent de la que sesperaven i que "ha ajudat a trencar els tpics de gent que pensava que aix de les noves tecnologies era una moda i fer-los adonar que tenen ms importncia que no es pensaven". El fet que els telecentres siguin tamb punts de suport de la UOC "dna loportunitat dacostar la formaci, que considerem vital, a molta gent que potser tindria dificultats per a arribar-hi", afirma Batchell. Els responsables d'aquests dos telecentres tamb valoren molt lexperincia que els dna estar en contacte amb estudiants de la UOC, ja que els aporta coneixements sobre el treball en xarxa.

Lexperincia del Televall i el Telestany

El Televall de Ribes (www.televall.com) i el Telestany (www.telestany.com), a ms de ser punts de suport de la UOC, ofereixen altres serveis a la poblaci. Disposen dordinadors connectats a la xarxa, espais reservats a la gent que fa teletreball, sales de reunions, assessorament tcnic, organitzaci de cursos de formaci i jornades i viver dempreses, entre altres serveis. Els principals objectius dels telecentres sn acostar les noves tecnologies a la poblaci i potenciar el teletreball com a eina de reequilibri territorial. "Sn una bona eina perqu la gent investigui qu sn i com funcionen les noves tecnologies", considera Albert Batchell, responsable del Telestany. El Televall, per, per la seva situaci territorial no solament es basa en el component de noves

Cap de setmana a Reus amb el Club UOC

Aprofitant la celebraci de lacte de graduaci a Reus, el Club UOC va organitzar un cap de setmana ple dactivitats per als graduats i acompanyants. El dissabte al mat van visitar els edificis modernistes ms emblemtics de Reus, com lInstitut Pere Mata, de Llus Domnech i Montaner (1896), conduts per un guia del Patronat de Turisme. Un cop acabada la ruta, van poder gaudir dun dinar amb el menjar tpic de Reus, el menjar blanc. El diumenge lactivitat es va traslladar al parc temtic de Port Aventura, on els estudiants graduats disposaven duna entrada gratuta.

Campus Virtual

Escenari modernista per a lacte de graduaci

La modernitat, les lnies sinuoses i lestil floral sn algunes de les caracterstiques dedificis com cal Navs, cal Rull, cal Gasull, lInstitut Pere Mata, lEstaci Enolgica o lantic Escorxador Pblic de la ciutat de Reus, que ha estat escenari modernista per a lacte de graduaci del curs 2000-2001 de la UOC. Amb els 211 estudiants que shan titulat ja hi ha ms de 300 persones que han completat els estudis reglats a la Universitat Oberta des que es va crear.

acte es va celebrar el darrer dissabte de setembre el Teatre Bartrina de Reus, on un total de 211 estudiants van rebre els diplomes. La celebraci es va caracteritzar per la graduaci dels primers estudiants de les titulacions dHumanitats, Documentaci i Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes i en Informtica de Gesti, a ms de la destudiants dEmpresarials, Administraci i Direcci dEmpreses, Psicopedagogia i Dret. El padr de la promoci va ser Joan Pi Llorens, vicepresident de Serveis Financers dEuropa, Orient Mitj i frica dIBM i fill de Reus. Del total de 211 graduats, 104 corresponen a Psicopedagogia, 46 a Empresarials, 34 a Administraci i Direcci dEmpreses, 7 a Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes, 6 a Humanitats, 5 a Dret i a Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti i 4 a Documentaci. Amb aquests, ja hi ha un total de 307 estudiants graduats a la UOC des que es va crear. En representaci dels graduats, va fer un parlament Luis Esteban Soravilla, llicenciat en Humanitats, que va destacar: "La tasca de la nostra universitat s, ha de ser, volem que sigui, la de recuperar el valor del comproms personal, el valor del dileg, del pensament crtic,

de la ra i de la illustraci. Tamb la de lluitar contra la indiferncia, la ignorncia i la comoditat". Lencarregat dobrir lacte va ser lalcalde de Reus, Llus Miquel Prez, i seguidament el padr de la promoci, Joan Pi, va dirigir unes paraules als assistents: "La UOC significa un canvi en el paradigma del sistema universitari, amb tot el rigor cientfic i intellectual que aix comporta"; i va afegir que s una universitat que emplaa els estudiants a continuar aprenent, investigant i pensant. La celebraci -en la qual va assistir el director general dUniversitats, Antoni Girla va cloure el rector de la UOC, Gabriel Ferrat, que

Una de les estudiants graduades rep el ttol de mans del director general dUniversitats.

A dalt: El Teatre Bartrina va quedar petit per a les ms de 500 persones que van acudir a la celebraci. A baix: El director general dUniversitats juntament amb lalcalde de Reus, el rector de la UOC, el padr de la promoci, Joan Pi, i el rector de la Universitat dAndorra en un moment de lacte.

El portal de la UOC supera els 2 milions de visites

La web de la UOC va comenar fa un any una aposta per a abocar a la xarxa els continguts que es generaven en el si de la comunitat universitria, en una acci difusora del coneixement que es desenvolupa a la Universitat. Al llarg d'aquest any s'han publicat prop d'un centenar d'articles, amb firmes tan conegudes com Vinton Cerf, Jos Mara Mendiluce, Joan Maj, Manuel Castells, Federico Mayor Zaragoza, Jos Manuel Lara, Joan Clos, Joaquim Agut, Pierre Levy, Martha Stone, Alfons Cornella... Aquest any l'audincia de la web ha augmentat de manera important i, segons la darrera auditoria d'audincia publicada per l'OJD, corresponent al mes de juliol, va superar els 2.500.000 visites, amb puntes de fins a 160.000 visiPel que fa a activitats, durant els mesos de setembre i octubre s'han dut a terme dos grans debats virtuals: un sobre els atemptats als Estats Units, moderat pel periodista de TV3 Mart Anglada, i un altre partint de la lli inaugural de curs, impartida pel professor Manuel Castells sobre "Internet i llibertat". Tots dos debats han aportat intervencions molt qualitatives i amb un nivell daprofundiment destacable. tes en un sol dia. Actualment el portal comena a segmentar la web per mbits temtics, en "un cam que tot just iniciem i que esperem que ens porti a aconseguir un veritable gruix de continguts i serveis", assenyala Gens Roca, responsable dIniciatives Internet de la UOC.

va expressar la satisfacci de celebrar lacte a la seva ciutat natal i va destacar: "La festa la fem per a vosaltres, per acompanyar-vos en el goig darribar a la meta com a guanyadors duna cursa que us ha costat temps i esfor, en qu heu demostrat preparaci i disciplina". La presentaci de lacte de graduaci va ser a crrec del director dOna Tarragona i president de la demarcaci de Tarragona del Collegi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria rias. La celebraci tamb va ser significativa perqu hi va haver la primera graduaci dun estudiant dels Estudis Virtuals d'Andorra (iniciativa, que ara pertany a la Universitat d'Andorra, sorgida com a fruit d'un acord entre el govern d'Andorra i la UOC per a posar en marxa ensenyaments no presencials). L'estudiant andorr, de Cincies Empresarials, va rebre una doble titulaci de la m dels rectors de la UOC i de la Universitat d'Andorra, que tamb era present a lacte. Durant l'acte hi va haver intervencions musicals, al mateix teatre, del Cor Sant Esteve de Vila-seca i com a novetat es va oferir un servei de ludoteca en una sala del mateix teatre.

Campus Virtual

Lavaluaci continu
En el conjunt delements que envolten un estudiant durant el procs daprenentatge, el sistema davaluaci s un dels ms importants. Aquest semestre la Universitat Oberta ha posat en marxa un model davaluaci basat en el fet de donar ms importncia a lavaluaci continuada i, per tant, ms coherent amb el model pedaggic de la UOC.

a Universitat Oberta s una universitat especialment concebuda per a les persones que tenen dificultats per a realitzar activitats coincidents en lespai i en el temps. El model pedaggic, doncs, s pensat per a afavorir que els estudiants puguin anar estudiant les assignatures de manera estructurada. El seguiment de les assignatures a la UOC s plantejat com un procs daprenentatge al llarg del semestre, s a dir, lavaluaci s ms un procs que no pas un element final. Cada assignatura t una proposta de pla de treball que inclou elements que donen lloc a lavaluaci continuada, dacord amb les seves caracterstiques (nombre de crdits, tipologia...). "Lavaluaci continuada s el millor sistema per a aprendre i, per aix, s la base del model pedaggic de la UOC", afirma el vicerector de Metodologia i Innovaci Educativa, Francesc Vallverd.

Anlisi de la Junta dAvaluaci

No valida

Valida

Procs de validaci

AC
Avaluaci continuada

A
Encreuament de la qualificaci de lAC i de lexamen

NO

Superada

Millorar nota Suspesa No seguida

Lavaluaci continuada fins al semestre passat sempre anava acompanyada dun examen final que corroborava que shavien assolit els coneixements. Aix mateix, els estudiants que s'estimaven ms no seguir lavaluaci continuada podien anar directament a lexamen final. En aquest model, la nota final era la resultant de la combinaci de la nota de lexamen amb la de lavaluaci continuada que, en cas de ser favorable, contribua a millorar-la. Dacord amb el model que saplicava fins al semestre passat, el 85% destudiants que seguien lavaluaci continuada durant el curs aprovaven lassignatura, per la UOC havia constatat que hi havia un percentatge destudiants que, malgrat tot, no es presentaven a lexamen: "Shavia detectat que una part dels estudiants que seguien el curs correctament desprs tenien dificultats per a preparar le-

Examen presencial
"Si el nostre model es basa en lavaluaci continuada, ha de ser aquesta la que assenyali la nota a lestudiant", destaca Francesc Vallverd. I aix s exactament el que a partir daquest semestre saplicar. Aquest canvi introdueix un nou element: el procs de validaci, que substituir lexamen en tots els casos en qu shagi superat lavaluaci continuada. Tal com diu la paraula, el procs de validaci ha de servir per a validar que ha estat lestudiant mateix el qui ha seguit lavaluaci continuada. Les assignatures que encara no shan incorporat al nou sistema davaluaci, ho faran el semestre vinent.

xamen i no shi presentaven", afirma Carles Ramrez, responsable de Coordinaci i Gesti Docent de la UOC. El procs de validaci La millora de la qualitat docent i la coherncia de lavaluaci continuada amb el model pedaggic de la UOC sn dues de les raons del canvi de sistema.

Campus Virtual

ada es consolida
El procs de validaci sha plantejat com una prova presencial de curta durada (30 minuts) que no ha de representar per a lestudiant una preparaci especfica. Aquesta prova permetr "validar" o "no validar". Quan lestudiant demostri que es pot validar, la nota final ser la mateixa de lavaluaci continuada. En cas que excepcionalment no es validi, la Junta dAvaluaci de lestudi corresponent ser la que analitzar i decidir la nota final que li correspon. Amb el nou sistema davaluaci, lestudiant que hagi aprovat lavaluaci continuada per que vulgui millorar la nota podr optar a fer lexamen final. En aquest cas, la qualificaci de lassignatura es far a partir de lencreuament de les dues notes obtingudes, tal com sha fet fins ara. Sempre, llevat de no superar la prova de validaci, lestudiant t la possibilitat de fer lexamen final. Francesc Vallverd afirma que "aquest procs anir evolucionant com a resultat de lexperincia de la seva aplicaci i previsiblement es perfeccionaran o milloraran els procediments per a validar si ha estat lestudiant mateix el qui ha seguit lavaluaci continuada".

Lavaluaci acadmica a les universitats a distncia

Cada universitat, sigui presencial o virtual, segueix un procs davaluaci acadmica adaptat al seu model daprenentatge. Aquest sistema, per, no t per qu ser nic, s a dir, segons el tipus dassignatura, es poden desenvolupar diversos models davaluaci. "La finalitat del procs davaluaci no s noms saber que els estudiants han adquirit els coneixements que shan ensenyat, sin tamb que sn capaos daplicar-los", destaca Albert Sangr, responsable de lrea Acadmica de la UOC, que afegeix: "No es pot plantejar la idea que unes universitats siguin millors que les altres simplement pel tipus davaluaci que utilitzin. El que s important s que el sistema davaluaci sigui coherent amb la metodologia daprenentatge". De models davaluaci acadmica en una universitat a distncia nhi ha diversos. A continuaci us els desglossem amb exemples duniversitats darreu del mn que els segueixen: LOPEN UNIVERSITY de Gran Bretanya s una universitat a distncia en funcionament des del 1971 que actualment t 200.000 estudiants. El model davaluaci que segueix aquesta universitat depn del plantejament del pla de treball de cada assignatura. Daquesta manera, hi ha assignatures en qu hi ha un examen presencial, daltres en qu es fa una srie de prctiques davaluaci continuada (anomenades tutor marked assignments) que puntuen i la nota final s la mitjana de cada una de les notes aconseguides, i d'altres en qu se segueix tamb una avaluaci continuada amb la presentaci duna tesina al final del semestre que reuneix tot el conjunt dactivitats que shan anat fent. www.open.ac.uk LINSTITUT TECNOLGIC DE MONTERREY s una universitat de Mxic que t 92.000 estudiants. Dins lInstitut Tecnolgic hi ha una divisi dUniversitat Virtual que ha facilitat lextensi dels estudis a altres pasos de Llatinoamrica. El sistema davaluaci acadmic de la Universitat Virtual de Un altre model s el que segueix la WESTERN GOVERNORS UNIVERSITY dels Estats Units. s una universitat virtual amb la peculiaritat que ofereix una educaci basada en lavaluaci de l'adquisici de competncies, s a dir, que avalua aspectes que una persona ha anat adquirint al llarg de la carrera professional o amb lexperincia de la vida. Aquesta universitat centra el procs davaluaci en el que en angls se'n diu portfolio, que tradut podria ser dossier. Es basa en el fet que lestudiant al llarg del semestre va recopilant tots els treballs, documentaci i coneixements sobre un tema determinat i els presenta al final com un nic document. En aquest dossier es veur reflectit tot el que lestudiant sobre tema tant, i, sap aquell per avalen L'ATHABASCA UNIVERSITY s una universitat a distncia del Canad creada lany 1970. El seu model pedaggic s el tradicional, per sha anat integrant al mn de la virtualitat. Actualment t ms de 20.000 estudiants. A ms de lavaluaci amb proves davaluaci continuada i de la presentaci de projectes al final del semestre, aquesta universitat avalua assignatures amb exmens virtuals, s a dir, cada estudiant, des de casa, redacta el seu examen i lenvia per correu electrnic al consultor. www.athabascau.ca lInstitut es basa en la presentaci a cada assignatura dun projecte final que sha anat desenvolupant durant el semestre. En algunes ocasions tamb es fa un examen. www.ruv.itesm.mx www.itesm.mx

AC
TA FINAL

Altres sistemes davaluaci El model descrit ser el sistema habitual davaluaci, per hi ha algunes assignatures que, per la seva naturalesa i pel pla de treball que plantegen, seguiran altres sistemes davaluaci acadmica. Assignatures, per exemple, com Multimdia i comunicaci, els treballs finals de carrera i els prcticums noms es podran seguir amb lavaluaci continuada, sense la possibilitat dun examen final i sense haver de passar la prova de validaci. Daltra banda, assignatures com Angls I, Angls II, Francs I i Francs II es podran seguir amb avaluaci continuada o fent lexamen final presencial, sense necessitat immediata duna prova de validaci, ja que sn assignatures acumulatives i lestudiant far la prova corresponent quan cursi Angls III i Francs III.

els seus coneixements de la matria. Professors cialistes espeava-

luen el dossier i estableixen si calen activitats complementries dadquisici de coneixements. www.wgu.edu

Campus Virtual

Professionals en el s de lenginyeria info

Amb el nou director i amb la primera promoci destudiants graduats recentment, els Estudis dInformtica i Multimdia inicien el curs acadmic 2001-02 plens dillusi. A ms, deu dels dotze primers titulats en Enginyeria Tcnica que la UOC ha graduat aquest setembre continuaran lligats a la Universitat per cursar lEnginyeria Informtica Superior que ara sestrena.

atalunya s capdavantera, si es compara amb Espanya, en ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC); per, respecte a altres pasos dEuropa, encara ens falta molt cam per recrrer. Rafael Macau, el nou director dels Estudis dInformtica i Multimdia, afirma que "es necessiten iniciatives en aquest camp, tant pbliques com privades, que siguin capdavanteres a escala mundial. No hem de perdre el tren". Aquestes noves iniciatives shan de centrar en ls de les TIC en diferents sectors: "Tal com la UOC ha sabut aplicar les noves tecnologies a lensenyament superior, fa falta que a altres sectors tamb ho facin", destaca el director dels Estudis. Els ltims cinc anys el plantejament de quin paper tenien les TIC a la societat ha estat massa genric i no pensat per al pblic en general, concreta Rafael Macau: "Hem passat una primera fase en la qual tothom intua que les tecnologies serien importants per sense fer un plantejament gaire concret. Ara hem entrat a la segona fase, en qu sha de fer un replantejament global del seu s: per a qu sn, per a qu fer, com shan destructurar...". Arribats en aquest punt, s necessari formar professionals preparats per a afrontar aquesta nova fase i que estiguin adaptats a la societat de la informaci. "La UOC s una generadora de professionals, per tamb fa falta la formaci de la societat en general, element que no pot fer tan sols la universitat", afirma el director, i continua: "en aquest sentit shan fet alguns passos, per encara ens en falten; per exemple, shan posat ordinadors a les escoles, per encara no sutilitzen exactament per al que sn".

Foto: de baix a dalt i desquerra a dreta, primer escal: Josep Prieto, Ferran Gimnez, Ramon Segret, Rafael Macau, M. Jess Marco, Joan Manel Marqus segon escal: Francesc Saigi, Teresa Romeu, Montse Guitert, Elena Giner, Jordi Herrera, Enric Mor, M. ngels Rius tercer escal: Atanasi Daradoumis, Francesc Vallverd, Eugnia Santamaria, Teresa Sancho, Elena Rodrguez, Juli Minguilln, Josep Maria Marco. Tamb collaboren amb els Estudis: Antoni Marn, Asuncin Muoz, Csar Corcoles, Laura Porta, Anna Guerrero, Teresa Lloret, ngel Juan i M. Jess Martnez.

Rafael Macau, nou director dels Estudis

Rafael Macau (Barcelona, 1949) s el nou director dels Estudis dInformtica i Multimdia de la UOC a partir daquest curs acadmic, desprs de que Cristina Nogus decids empendre un nou cam professional. s llicenciat en Informtica per la Universitat Politcnica de Catalunya, llicenciat en Cincies de la Informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona i en Matemtiques per la Universitat de Barcelona. Fins a la seva incorporaci a la UOC, Macau era director de lrea Informtica del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci de la GeneHa estat professor de la Facultat dInformtica de la Universitat Politcnica de Catalunya i de lInstitut Catal de Tecnologia. Des de fa alguns anys participa en diversos frums relacionats amb les tecnologies de la informaci. ralitat de Catalunya (CTTI), on era responsable de la gesti informtica corporativa. Ha estat responsable de Sistemes Informtics del Comit Organitzador Olmpic Barcelona92 (COOB92) i membre de la comissi del Comit Olmpic Internacional, encarregada delaborar linforme INFOTECH, que resumeix lexperincia dels jocs olmpics en els aspectes tecnolgics. Tamb ha estat director de Catalunya, Arag i Balears de lempresa INDRA i director general del Centre Informtic de la Generalitat de Catalunya (CIGESA). Els Estudis dInformtica i Multimdia de la UOC sn els encarregats dimpartir la formaci a professionals en el camp de lenginyeria informtica adaptats a la societat de la informaci. Els estudis sn ms prctics que terics i donen molta importncia a la recerca de necessitats que es plantejaran a la societat a curt termini. "No pretenem que els Estudis siguin un centre del saber allat", destaca Rafael Macau. En aquesta lnia, Maria Jess Marco, directora de programa dEnginyeria Tcnica en Informtica de Gesti, destaca que "s un avantatge el fet que molts consultors dels Estudis s dediquen professionalment a la informtica; aix combinem lexperincia de docents amb la que poden aportar com a persones que es dediquen diriament a aquest sector".

Campus Virtual

sector ormtica
Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes t 1.800 estudiants; Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti, 1.200; Enginyeria Informtica (2n. cicle), 230, i Graduat Multimdia, 800. Lacte de graduaci del curs 2000-2001, celebrat el mes de setembre passat a Reus, ha estat especialment important per a aquests estudis, ja que shan graduat els primers estudiants, concretament 7 d'Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes i 5 d'Informtica de Gesti. Daquests 12 estudiants nhi ha 10 que continuen estudiant a la UOC, ara comenant el 2n. cicle: "s un bon smptoma per als Estudis i per a la UOC en general que la major part destudiants que shan graduat continun estudiant lEnginyeria Superior", destaca Ramon Segret, director de programa dEnginyeria Informtica. Les dues enginyeries tcniques en Informtica de Sistemes i en Informtica de Gesti es poden cursar en un mnim de tres anys acadmics i amb un total de 208,5 crdits cada una. Les diferncies entre elles rauen en el fet que lEnginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes forma professionals amb competncies pel que fa a la configuraci, installaci i gesti de

Qu opinen dels Estudis?

David Megas Jimnez
s consultor dels Estudis dInformtica i Multimdia de la UOC i professor ajudant del Departament dInformtica de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). s doctor en Informtica per la UAB. "Aquests estudis estan enfocats amb una visi molt prctica que reflecteix les demandes de la societat. Presenten un equilibri entre la formaci bsica indispensable daquesta branca i un conjunt de matries per a aprofundir en les rees de ms impacte en la societat actual, com ara les comunicacions i les bases de dades. A ms, lensenyament virtual de la UOC, lluny de constituir un handicap, crec que complementa laprenentatge dels futurs enginyers, posant-los en contacte amb el mitj de treball en qu desenvoluparan gran part de la seva activitat professional. En definitiva, els estudis combinen els elements formatius clssics de lenginyeria informtica amb una metodologia i un entorn de treball moderns i innovadors, basats en les comunicacions i en la xarxa".

Josep Caellas Bornas

El curs 2000-2001 sha llicenciat en Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes a la UOC. s mestre de primria a Santa Coloma de Gramenet, on, a ms, fa de coordinador informtic de la seva escola. Tamb s formador de mestres i assessor de centres de primria de la Subdirecci General de Tecnologies de la Informaci de la Generalitat de Catalunya. La meva aventura a la UOC va comenar lany 1997. Feia 13 anys que havia deixat d'estudiar formalment cap estudi reglat. Quin repte! Ara, amb els estudis acabats, madono, mirant enrere, de l'enfocament innovador dels temes tractats, com per exemple la programaci orientada a objectes o els mtodes emprats, que, lluny de caure en un aprenentatge excessivament memorstic, atorga la importncia que cal al raonament i la lgica. De dificultats tamb n'hi ha hagut. Hem estat un grup pilot i la qualitat del material docent no sempre ha estat a l'altura que correspondria (espero que les futures generacions ja gaudeixin de les nostres correccions i aportacions). El repartiment de crdits no sempre ha estat encertat: algunes assignatures presenten una quantitat excessiva de contingut que obliga a fer un esfor desproporcionat o un tractament massa superficial. Tot i aix, la rigorositat, professionalitat i flexibilitat de la majoria de consultors ens ha perms d 'arribar al final.

Carles Mart Hernndez

s estudiant dEnginyeria Tcnica en Informtica de Gesti. Treballa de funcionari i les seves principals aficions sn la histria i la informtica. El que valoro ms del plantejament que aqu es fa daquests

Tres quartes parts de les assignatures dels Estudis tenen prctiques virtuals.
sistemes operatius i les xarxes de computadors, a ms de la definici i el disseny de larquitectura que configura la infraestructura de qualsevol sistema informtic, i lEnginyeria Tcnica en Informtica de Gesti prepara professionals amb competncies en lanlisi de requisits, el disseny tcnic, la programaci i el manteniment de sistemes dinformaci i tamb en la gesti de projectes informtics per a qualsevol tipus dorganitzaci. Els estudiants poden completar la formaci assolida en aquestes dues enginyeries tcniques amb el 2n. cicle, que es pot cursar en un mnim de dos anys acadmics i consta de 120 crdits.

estudis en concret s lequidistncia entre ladquisici de coneixements terics profunds, que podrem qualificar dimmanents a la informtica al llarg del temps, per a estar preparat per a resoldre problemes de certa envergadura (penso, per exemple, en matemtica discreta), i la possibilitat que t leducand de conixer tecnologies i eines actuals (com ara, en les assignatures de programaci, lorientaci a objectes i la implementaci en Java).

Els Estudis estan formats per Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes, Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti, el Graduat Multimdia (ttol propi UOC-UPC) i el 2n. cicle dEnginyeria Informtica, llicenciatura posada en marxa aquest curs que ja t 230 estudiants. Com a novetat tamb es destaca la incorporaci del nou director dels Estudis, Rafael Macau, en substituci de Cristina Nogus.

La recerca en els Estudis est enfocada en cinc camps: el treball cooperatiu en entorns virtuals, les eines de correcci automtica, els materials interactius, la imatge digital i la mobilitat.

Els laboratoris virtuals

Una part molt important de laprenentatge dels continguts dels Estudis dInformtica i Multimdia sassoleix mitjanant les prctiques, que sn obligatries en tres quartes parts de les assignatures dels Estudis. Totes les prctiques es desenvolupen virtualment en grup per a fomentar el treball cooperatiu o individualment. Les prctiques dassignatures la base de les quals s la installaci de programari

es desenvolupen en el que sanomenen laboratoris virtuals. Aquestes prctiques sn dirigides per un consultor especfic de laboratori que s expert en el tema de qu es tracta i que es dedica a donar suport i solucions de tipus tcnic a lestudiant, des que sinstalla el programari fins al final de la prctica. En els Estudis hi ha sis laboratoris diferents de Java, Linux, xarxes o llenguatge C, entre altres en els quals, per, es dna suport a diferents assignatures. "En els laboratoris virtuals els estudiants sajuden molt els uns als altres, expliquen les seves experincies i collaboren molt entre ells. s com un banc dexperincies", afirma Josep Prieto, director de programa dEnginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes.

10

Campus Virtual

Lexperincia dels ms grans de 60 an

s lestudiant ms gran de la UOC. s de Barcelona, per ha viscut fora anys a lestranger. Des que es va jubilar que viu a lAmetlla del Valls, en una casa obra del seu oncle, larquitecte Nicolau Maria Rubi i Tudur. s presidenta de la Fundaci Rubi Tudur-Andrmaco de Menorca, fundada pel seu pare lany 1987, que t com a finalitat vetllar per la cultura de lilla.

Hem parlat amb un tutor i tres estudiants, tots ells nascuts abans de lany 1940. Sn persones que no han nascut amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) sota al bra, sin que s'han hagut danar adaptant a lanomenada societat de la informaci. Tots quatre tenen moltes coses en com: sn persones vitals, amb inquietuds, amb ganes daprendre, dinvestigar i de no estancar-se. La veritat s que ens poden donar una bona lli de la vida!

Va estudiar Biblioteconomia a lEscola de Bibliotecries de la Diputaci de Barcelona quan tenia 50 anys i seguidament va entrar a treballar a la Fonoteca Nacional de Catalunya, instituci englobada dins la Biblioteca de Catalunya, on es va jubilar. A final dels anys 80 a la Fonoteca van comenar a fer servir la informtica per a catalogar: "Tot i que era un s una mica tonto, ja que fiem el que ens manaven". El fet de deixar Barcelona per anar a viure al camp, a lAmetlla, la va fer decidir a connectar-se a Internet; era lany 1996: "Els meus nts sempre em diuen: Quina via ms connectada que tenim!". Per a la Merc, tornar a estudiar va tenir dues motivacions. Duna banda, perqu el fet de no tenir la llicenciatura li va tancar moltes portes: "A vegades per a dirigir una biblioteca, per exemple, hi havia places, per eren noms per als llicenciats". "Sempre havia dit que el dia que pogus fer la llicenciatura la faria", destaca. Daltra banda, hi va haver una ra de reciclatge continu: "Vull estar al dia per no quedar enrere professionalment perqu em pot ajudar en les feines que encara faig". Quan la UOC va comenar a impartir Documentaci, va veure que era feta per a ella. "De seguida em va cridar latenci el plantejament de la UOC i tenia la impressi que em tirava en una piscina daigua glaada". Destaca, orgullosa, que el semestre passat va treure una matrcula dhonor de lassignatura Angls II. El seu temps, a ms de dedicar-lo a la direcci de la Fundaci del seu pare, locupa fent gimnstica, tocant el piano i arreglant el jard de casa seva. Tamb s la secretria de lAssociaci per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat: "Som un grup de persones que tenim inters pels discs antics".

Merc Rubi 72 anys Estudiant de Documentaci

"Els meus nts sempre em diuen: Quina via ms connectada que tenim!"

La Merc amb el seu piano, una de les seves grans aficions.

oaqun Fernndez 74 anys Tutor dels Estudis dEconomia i Empresa

"La informtica mha interessat sempre, per no era conscient de la importncia que prendria"

ns rep a casa seva, un tic situat al barri del Guinard de Barcelona amb una vista excepcional sobre la ciutat, on viu des del 1963, tot i que s nascut a Ceuta i va viure la infncia a Jan. s casat, t tres fills i sis nts. Ha tingut una vida molt agitada: "He estat professor deducaci fsica, he dirigit teatre, he estat cap de programaci duna emissora...". Quan tenia 35 anys va perdre una bona oportunitat pel fet de no ser llicenciat i llavors va decidir posar-se a estudiar: "En aquell moment no imaginava que arribaria a catedrtic duniversitat". Es va doctorar en Cincies Poltiques, Econmiques i Empresarials. Parallelament a la tasca docent, treball a la Generalitat de Catalunya, on va ser cap del Servei de Fundacions al Departament Adjunt a la Presidncia, d'on finalment va demanar lexcedncia per tal de preparar loposici a catedrtic a lEscola Universitria dEstudis Empresarials (EUEE) de la Universitat de Barcelona i es va jubilar quan nera el director elegit per la Junta de lEscola.

"Un cop jubilat, tenia clar que havia de continuar la meva activitat", afirma. Es va presentar a la UOC lany 1997 per exercir de consultor, per finalment va entrar com a tutor. Compara la seva tasca actual amb la que exercia a la universitat presencial. "A la UOC tinc un contacte ms directe amb els estudiants. Fins i tot a vegades vnen estudiants a casa meva per tal daclarir alguns dubtes". El fet dutilitzar la informtica no limpressiona: "Aquest mn ja el coneixia. Lany 1969, quan poca gent sabia qu era la informtica, ja vaig fer un curs a IBM, i el 1984 vaig escriure un llibre sobre un programa informtic destructura econmica". "La informtica mha interessat sempre, per no era conscient de la importncia que prendria", diu. Avui encara imparteix alguns cursos a lEUEE i es dedica a investigar sobre temes destructura econmica: "Ara escric un article que magradaria publicar en una revista de molt prestigi dels Estats Units". s autor de nou llibres, ha collaborat en uns catorze ms i ha publicat ms de 30 articles.
El Joaqun a la biblioteca de casa seva, on passa moltes hores del dia.

Campus Virtual

11

"El meu primer ordinador porttil pesava nou quilos"

68 anys per encara no s jubilat, "i fins que el cos aguanti", diu. Sempre ha viscut a Barcelona, s casat i t tres fills i dos nts. Va estudiar el grau de Peritatge, de Professorat i dIntendent Mercantil a lEscola de Comer, i es doctor en Cincies Econmiques.

nys
Antoni Roca 68 anys Estudiant de Dret
LAntoni amb un dels seus nts, lEsteve, que adora.

Va treballar al departament dOrganitzaci Administrativa de diverses empreses fins que lany 1981, a causa d'una situaci laboral insostenible, ho va deixar i es va dedicar a exercir de censor jurat de comptes (auditor), feina en qu ha treballat fins ara. Lany 1988 va fundar la seva prpia empresa, que ha estat en funcionament fins a principi del 2001, i des del mes de febrer daquest any treballa de director de Control de Qualitat duna societat auditora. Recorda que lany 1965, treballant en una empresa delectrnica, tenien un ordinador que havia costat set milions de pessetes. "Cap a lany 1961, per, treballava en una altra empresa on tenem un ordinador en una habitaci tancada amb aire condicionat que per a entrar-hi ens havem de posar mscara i tot! Nosaltres ens ho mirvem des de fora i pensvem: Ostres, tu, si que ha de ser complicat!". Sempre l'ha interessat la informtica: "No mha fet mai por", diu, i pensa que actualment s una eina imprescindible. Com a usuari, per, shi va comenar a introduir lany 1988, quan es va comprar un ordinador porttil "que no era gaire porttil, perqu pesava nou quilos, i mhavia costat un mili i mig de pessetes". Lany 1996, quan va saber que a la UOC comenaven a impartir Dret, no sho va pensar dues vegades. Va ser adms al grup pilot: "Quan vaig rebre la carta del rector que deia que mhavien adms, va ser com si mhaguessin donat un premi!". En els companys destudis hi ha trobat molt afecte: "Algunes vegades, i aprofitant les trobades, ens reunim en un sopar". Li agraden tots els esports, sobretot els de pilota, i s soci del Futbol Club Barcelona des de fa 30 anys. Quan era jove havia escrit un parell de novelles: "Llavors escrivia a m o, com a mxim, amb una mquina descriure daquelles que foradaves el paper".

iu en una casa situada en una urbanitzaci propera a Lloret amb dos gossos molt cridaners i un jard fantstic. s nascut a Botarell, un poble de la vora de Reus, i tamb ha viscut a Sabadell i a Blanes. s prejubilat duna empresa hidroelctrica, casat i t quatre fills. Aquest semestre no sha matriculat de cap assignatura perqu necessita descansar, ja que ha passat lestiu treballant en el supermercat dun cmping que porta juntament amb la seva senyora. Va estudiar Enginyeria Tcnica Elctrica a lEscola Industrial, tot i que al principi no shi va dedicar professionalment. Desprs va estudiar Magisteri a la Universitat de Barcelona i va exercir de mestre. "Vaig treballar bastants anys de professor de matemtiques i de fsica; per, com que era una feina molt dura i molt mal pagada, vaig decidir canviar de sector professional". Va comenar a treballar en una empresa elctrica, on sha prejubilat com a cap de Gesti de Clients de la demarcaci de Girona. Mai no havia pensat que quan deixs de treballar es posaria a estudiar. "Un cop em vaig prejubilar em vaig plantejar qu hi faria, a casa, tot el dia. No volia deixar rovellar el cervell, almenys intellectualment, i per aix vaig decidir-me a estudiar. Per a mi la UOC s una afici ms". Va comenar estudiant Filologia Catalana a la UOC, per "sem va fer molt costa amunt, ja que el catal escrit el domino poc i vaig veure que em seria molt difcil seguir una carrera en qu el catal s la base". Llavors ho vaig deixar i vaig comenar Humanitats: "Com que tinc una formaci ms aviat tcnica, em mancava la part humanstica". El fet destudiar per mitj dInternet no li va significar cap sobreesfor: "Gaireb tota la meva vida professional ja he hagut de treballar amb ordinador. Al principi lempresa ens va facilitar la possibilitat de fer uns cursos dinformtica per a anar-nos introduint en aquest mn. I ara, si no s alguna cosa, majuden els meus fills". Fins que va comenar a estudiar a la UOC no va comenar a conixer el mn dInternet, per de mica en mica nha anat aprenent: "s qesti de posar-shi!".

"No volia deixar rovellar el cervell; per aix em vaig decidir a estudiar"

Josep Ortega 63 anys Estudiant dHumanitats

El Josep arreglant el jard de la casa on viu en una urbanitzaci de Lloret.

Novetats editorials
Ttol: Collecci: Autors: PVP: Les tecnologies del llenguatge Manuals, nm. 53 M. Antnia Mart Antonn (coordinadora) i altres 4.660 ptes. Ttol: Collecci: Autors: PVP:

www.ediuoc.es
Leducaci intercultural, una resposta a temps Biblioteca Lectus Universitria Jos Antonio Jordn Serra (coordinador) i altres 9.900 ptes.

El terme Tecnologies del Llenguatge s relativament recent, i la seva existncia s el resultat duna demanda significativa de recursos relacionats amb el llenguatge. Amb laparici de les noves tecnologies i lemergncia de la societat de la informaci sha fet necessari el desenvolupament de les tecnologies del llenguatge, terme que ajunta la lingstica terica i aplicada, la informtica i la intelligncia artificial. El llibre comprn un recull de materials didctics per a informar el lector daspectes com les diferents aplicacions de les tecnologies del llenguatge i de la parla i els processos computacionals que pressuposen.

Amb un punt de vista clar i objectiu, aquest llibre ofereix al lector una visi global del multiculturalisme. A partir de diferents conceptes, lobra recull el carcter canviant de les cultures i estableix les bases dalguns conceptes moderns com la integraci, la identitat cultural, linterculturalisme, etc. Els autors divideixen el contingut en quatre mduls en qu sexplica la realitat multicultural, els currculums interculturals i les experincies pedaggiques dutes a terme pels professors que afronten leducaci intercultural. Cada mdul presenta activitats i exercicis dautoavaluaci per a comprendre i avaluar millor els temes tractats.

12

Campus Virtual

Entrevista a...

Manuel Castells Professor snior de la UOC i president del Comit Cientfic de lIN3
El professor Manuel Castells (Helln, Albacete, 1942) sha incorporat a la UOC desprs dhaver estat vint-i-un anys a la Universitat de Califrnia (Berkeley), on era catedrtic de Sociologia i de Planificaci Urbana i Regional. Tamb s professor (en excedncia) del Consejo Superior de Investigaciones Cientficas i ha estat catedrtic i director de lInstitut de Sociologia de Noves Tecnologies de la Universitat Autnoma de Madrid i professor de Sociologia de lEscola dAlts Estudis de Pars. Durant els ltims anys ha publicat la trilogia La era de la informacin, que consta dels volums La sociedad red, El poder de la identidad i Fin de milenio, publicats en divuit llenges. Al mes de novembre presenta el seu ltim llibre, Galaxia Internet (Plaza & Jans).

"Sense innovaci no hi ha universitat, sin administracions escolars"

Quina s la tasca que desenvolupa a la UOC i a lInstitut Interdisciplinari dInternet (IN3)? Ensenyo en el doctorat, on formo part del comit de direcci, presideixo el Comit Cientfic de lIN3 i duc a terme les meves prpies investigacions, assumint, aix mateix, la direcci de projectes dinvestigaci. Tamb poso en marxa un projecte de revista acadmica virtual del ms alt nivell, en angls, copublicada per lIN3 i la London School of Economics. Vost imparteix conferncies a universitats darreu del mn. Qu opina de la universitat del seu pas de naixement comparada amb la resta? Les universitats espanyoles han progressat molt i les catalanes encara ms, per, tot i aix, no hi ha cap universitat de les nostres comparable a qualsevol de les primeres vint universitats dels Estats Units. I no s un problema de recursos, sin de gesti, de flexibilitat i dautonomia. s la burocrcia centralitzadora la que asfixia la innovaci universitria. I sense innovaci no hi ha universitat, sin administracions escolars. Quines oportunitats t Catalunya davant l"era de la informaci"? Pot fer un salt qualitatiu en economia, tecnologia, creativitat cultural i qualitat de vida. Tenim una poblaci altament educada, una gran capacitat empresarial, una cultura basada alhora en la prpia identitat i en lobertura al mn i un art de viure innat. El gran repte s que puguem articular-nos autnomament en una Europa multicultural. Qu en pensa, de lensenyament mitjanat les TIC, com s el cas del model que aplica la UOC? s als inicis, per s clar que s la nica frmula possible per a aprendre a aprendre durant tota la vida i per a estendre rpidament leducaci i la formaci al conjunt del planeta. La UOC s lavantguarda de la innovaci en aquesta forma densenyament. El gran desafiament, tot i aix, s com es pot fer que les universitats virtuals siguin veritables universitats i no solament centres de formaci contnua. Per aix s necessari potenciar la recerca i la qualitat acadmica. Vost publicava en un article fa poc que els ciutadans de ms de cinquanta anys es connecten molt menys a la xarxa que els donze anys. Qu es pot fer per a solucionar aix? Com fan a Finlndia, campanyes de difusi i alfabetitzaci dInternet, en qu, per exemple, els nts ensenyen els avis, els joves els seus pares; i difondre molt ms Internet als centres pblics i a les escoles. No nhi ha prou amb la connexi, sha dintegrar en lensenyament i en la prctica de ladministraci. En aquests moments veiem un moviment antiglobalitzaci molt potent al mn. Quins sn els passos que hem de seguir tant els ciutadans com els governs, les empreses, les universitats... perqu la globalitzaci sigui positiva? Primer, estar informats i, segon, participar-hi democrticament, pacficament, exigint als nostres representants poltics que escoltin les nostres opinions i els nostres interessos en les decisions econmiques, tecnolgiques, poltiques, sobre el medi ambient... que es prenen en lmbit internacional. Vost parla de la prdua dels vincles socials en aquesta nova societat que ve. Qu en pot dir, daquesta idea? No s una idea sin una observaci del que passa. Ara b, aquesta fragmentaci i individualitzaci de la societat xarxa no s una necessitat histrica; pot ser contrarestada per altres models de comportament, de la mateixa manera que el moviment antiglobalitzaci aconsegueix gestar un debat sobre els continguts i formes de la globalitzaci. Davant daquests grans canvis nhi ha que estan ms aviat espantats i tamb nhi ha que estan ms aviat esperanats. Quina s la millor opci que ens recomana per a viure amb tranquillitat el futur? No acostumo a recomanar res a ning, per s que la millor manera de viure amb lucidesa i tranquillitat un procs de canvi accelerat com el que caracteritza el mn actual s tenir serenitat, arribar a una certa pau interior. Quin record t del seu pas per la universitat com a estudiant? La meva universitat era una lluita contnua. El meu record de la Universitat de Barcelona s que per a poder crear, pensar i viure shavia de comenar per conquistar espais de llibertat en lluita amb la dictadura. Per tant, la poltica era central en aix, encara que a mi tamb magradava estudiar, fer teatre, escriure, i vaig mirar de fer-ho tot a la vegada. Van ser moments bonics, per bastant dramtics. I, si ara pogus tornar a la universitat, quins estudis triaria? En realitat no canviaria el que vaig fer: Dret, Econmiques i Sociologia. Tal vegada hi afegiria ms esfor en matemtiques, ms enll del que sestudia a Econmiques, perqu aquest s el llenguatge de la cincia i hauria pogut portar la meva recerca a un major nivell de rigor. Per mera impossible fer tot aix i, a ms, teatre, literatura i poltica. Aix s, el que no lamento s haver estat un activista poltic, no solament perqu era un deure tic, sin tamb perqu saprn moltssim sobre la gent, la societat i la vida.

Universitat Oberta
de Catalunya

Edici: Gabinet de Premsa UOC Direcci: Snia Perell Redacci: Nria Farrs Revisi lingstica: Servei Lingstic UOC Adrea a Internet: http://www.uoc.es Telfon dinformaci UOC: 902 141 141

Disseny general: Manel Andreu Maquetaci: disseny visual, sl Fotografies: D. Campos, A. Galeote, S. Sez Illustracions: Manel Andreu, Ventura Impressi: Giesa-Rotographik Dipsit legal: B-8554-96