La

U B

Universitat
UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Any III Nm. 9 Octubre 1999

Les installacions esportives de la UB sobren als antics alumnes Premis a lesfor empresarial en formaci i innovaci Els Serveis Cienticotcnics, en suport de la recerca

La universitat ha de ser font dinnovaci

Manuel Manuel Castells, Castells, socileg: socileg:

instituci

el nou Consell Social

Es constitueix
El president de Banca Catalana Pere Fontana substitueix Josep Maria Puig Salellas com a president de lorganisme

l passat 1 de juliol va tenir lloc a la Sala de Juntes del Rectorat lacte de constituci del nou Consell Social de la UB. El president de Banca Catalana Pere Fontana, nomenat pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, en ser el president, en substituci de Josep Maria Puig Salellas, que ocupava el crrec des de la creaci el desembre de 1985 del Consell Social, com a rgan de participaci de la societat a la Universitat. Nous membres del Consell seran Rafael Donat, en representaci de les organitzacions empresarials; Benet Llebaria i Francesc Costabella, en representaci del Govern de la Generalitat; Rafael Romero, Carles Mund, Xavier Mulleras i Maria Eugnia Cuenca, en representaci del Parlament de Catalunya; Joan Fuster, com a representant de lAjuntament de Barcelona, i un membre pendent de nomenament en representaci dels ens locals. Seguiran com a integrants Els integrants del Consell Social poc desprs de lacte de constituci del Consell Social Rafel Fo-

guet, Juan Jos Lpez Burniol i Antoni Vila Casas (Govern de la Generalitat), Francesc Ravents (Parlament de Catalunya), Salvador Piera (organitzacions empresarials), Jaume Graells i Ramon Plandiura (organitzacions sindicals de treballadors) i Josena Cambra (collegis professionals de Catalunya), com tamb el rector Antoni Caparrs, la secretaria general Anna Roig i el gerent de la UB Josep Escolano (membres nats) i, en representaci de la Junta de Govern, els vicerectors Enric Canela, Miquel Martnez i Antoni Mirambell i la degana Carme Panchn (professorat), Eva Ingls, Roger Soriano, Carles Perdiguero i Guillem Claps

(estudiants) i Joan Miquel Oliver (PAS). Continua com a secretari del Consell Social Jordi Cams. Pel que fa al nou president Pere Fontana (Barcelona, 1952) s llicenciat per ESADE i va estudiar a lescola de negocis de la Universitat de Harvard. Es va iniciar en el sector bancari al Banco de Bilbao com a assessor financer i posteriorment ha estat director general de la Banca Mas Sard, conseller delegat de la cadena hotelera NH i director general doperacions del COOB. Nomenat president de Banca Catalana lany 1994, ha estat tamb president del Cercle dEconomia

La Universitat UB

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa de la UB Gerent: Susanna Vendrell Revista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB, Directora de Mrqueting i Patrocini de la UB: ngela Jover. SLU per als antics alumnes. Redacci, Gabinet de Premsa: Nria Quintana (coordinadora), Consell editorial: Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martnez. Antoni Caparrs, rector. Tel. 93 403 55 44 e-mail: premsa@gpre.ub.es Enric I. Canela, vicerector dEconomia i Organitzaci. Producci i publicitat: Josep Escolano, gerent. BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40 Antonio Prez-Portabella, Banco Santander Distribuci: Interpas, Associaci Ginesta. Imprs en Dipsit legal: B-19682-97 paper ecolgic

Atenci antics alumnes i subscripcions: Susanna Vendrell Edicions UB Balmes, 25, 2n 2a - 08007 Barcelona Telfon 93 403 55 30 - Fax 93 403 55 31 e-mail: eub-revista@org.ub.es Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

ensenyaments

Universitaris de cine
LEscola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, adscrita a la UB, ha iniciat un procs dampliaci amb noves installacions

L
4

Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), adscrita a la UB, imparteix des del curs 1994-1995 el ttol propi de graduat superior en Cinema i Audiovisuals. El centre, actualment ubicat al centre Calassan de lEscola Pia de Sarri, ha iniciat un procs per ampliar les seves installacions en un futur a ledici anomenat La Farinera, a Terrassa. Es tracta duna antiga construcci industrial de 6.000 metres quadrats on simpartiran les classes del ttol propi alhora que el centre mantindr una presncia a Barcelona organitzant activitats com ara postgraus, tallers o reciclatges. Aquest any es llicencia la segona promoci de lESCAC, els alumnes del qual es poden especialitzar en producci, gui, direcci, imatge, muntatge/edici, so i direcci artstica. El director del centre, Josep Maixenchs, ens explica el present i les perspectives de lESCAC i fa algunes reexions sobre els sectors del cinema i laudiovisual El trasllat a Terrassa vol dir que necessiteu ampliar, tenir ms alumnat...? Probablement shaur dampliar alumnat per fer viable el projecte. Aleshores caldr reestructurar molt b la losoa. Hi ha una cosa que no falla i que no varia, i variar-la pot ser molt arriscat. Si tenim present que nosaltres busquem la credibilitat del projecte, no solament la formaci, a mi em preocupa molt la inserci laboral. Aquest s un

camp que a causa de lextraordinria tecnicaci que t, resulta que per molt que creixi no vol dir que aquest creixement lacompanyi un creixement de persones al darrere. Per tant sha de ser relativament escrupols. Abans, per muntar una televisi, per cada cmera que hi havia es necessitava un personatge que la fes anar, un enginyer que ajusts tota la tecnologia de la cmera... Hi havia una quantitat de personal que amb la millora de la tecnologia i lentrada a lpoca de la digitalitzaci sha redut molt. s veritat que hi ha molta demanda de formaci en aquest sector, entre daltres coses perqu t molt de glamour dedicar-se a la comunicaci de la manera que sigui. Quina opci fem? Formem molta gent i que sapanyi o fem un sistema possiblement ms elitista per menys frustrant, segurament ms car? s el sistema que diu si el mercat nabsorbeix 50, formem-ne 100, per no ms de 100. De la primera promoci ja tenim el 80 % de gent inserida. Aix s molt important. I ara hem rmat un protocol amb una empresa que s capdavantera de la producci audiovisual a Catalunya, Filmax, perqu alumnes de

lescola sincorporin als nous projectes de la casa. Aix estem segurs que una vintena dalumnes comenar a treballar aquest any.

En tres anys es gastaran 5.000 milions de pessetes en cinema a Catalunya

Lexistncia de lESCAC contribueix a impulsar a Barcelona una indstria ubicada majoritriament a Madrid? s evident que aix impulsar la indstria daqu des del moment que els empresaris vagin canviant el xip. Dins el mn audiovisual hi ha tres grans segments clssics: la publicitat, el cinema i la televisi. El cinema a Catalunya est absolutament encallat i trigar a tirar endavant. Jo crec que ho far perqu hi haur un grup de gent que no noms tcnicament ser bona (que aix ja existeix ara) sin que no estaran viciats per la cultura de la subvenci. En el cinema hi

El centre Calassan de lEscola Pia de Sarri, seu de lESCAC

ensenyaments
5

a poc a poc es pot garantir que no senfonsin. Nosaltres el que necessitem abans de ser un centre que irradi pensament s que la gent ens identiqui clarament. Aix saconsegueix a la manera de la formigueta, que la gent vegi que hi ha una coherncia total en el pla de formaci que fas, la gent que surt professional i amb uns continguts que poden aportar coses.

La televisi a Catalunya t una fora important i s la innovadora del segment a Espanya

Com veieu les mesures protectores en cinema, tant a nivell de Catalunya (doblatge) com en el debat entre cine dEuropa i dEstats Units? Ha dhaver-hi unes mesures poltiques que permetin que en igualtat de circumstncies els productes autctons puguin ser consumits i siguin competitius, a lestil del que fa Frana. Som estpids si permetem que pellcules de srie C americana que no valen res vinguin aqu, tinguin exhibici comercial, les doblem, els fem 50.000 favors... i en canvi hi hagi pellcules de fora ms inters que ni tan sols sestrenin. Per sobretot em sembla un disbarat invertir diners grossos perqu es doblin pellcules americanes que ja tenen la clientela assegurada. El fet que jo hi dediqui centenars de milions de pessetes i no els doni per a la producci industrial del propi pas, em sembla un despropsit. Prefereixo que no es doni res. Les sales de cinema ja estan en mans de les multinacionals americanes. A ms en el futur cada cadena far les seves pellcules i la competncia ser ms ferotge. Actualment, les subvencions han canviat, no sn indiscriminades, per la mentalitat no ha canviat. Ara fa cinema gent jove perqu als grans no els dna cntims ladministraci i a ms els paguen menys. Feta la llei, feta la trampa. Ha dhaver-hi una llei que vetlli i protegeixi el cinema autcton, espanyol o catal, per no de la manera com ho estem fent. Crec que lESCAC ha de formar gent per al cinema en general (no cinema catal o espanyol), i tamb per a laudiovisual. El cinema s construir una histria. Aix dna ms qualitat que la metodologia que fa servir la televisi. Per tant, una formaci que emfasitzi el que en diem el cinematogrfic, per molt que formi per a televisi, publicitat o multimdia, t una consistncia diferent

El director de lESCAC Josep Maixenchs arma que el cinema s construir una histria

ha el senyor que lnic que fa s administrar a la seva manera un capital que ha de generar un producte determinat; lEstat s el capitalista que posa a labast duna srie de gent unes possibilitats, aquesta gent les administra, sen queda un tant per cent per a ells i fa el producte que els dna la gana. Aix no t gens de competitivitat. Amb aquesta base han funcionat les poqussimes productores que hi havia. Desprs, hi ha una srie dempreses que jo anomeno manufactureres. Sn petites empreses que van projecte per projecte i on normalment produeix i dirigeix el projecte la mateixa persona. Desprs hi ha els que tenien les grans ambicions i en els quals les institucions catalanes van dipositar molta conana i que ara estan en una gran fallida tcnica. En tres anys es gastaran 5.000 milions de pessetes en cinema a Catalunya. Necessriament aix ha de reotar o el cinema sen va a la porra per sempre ms. Noms que donin pas a 14 o 15 nous realitzadors i que en surtin dos que realment valguin la pena ja s una obertura. El ressuscitar el cinema a Madrid va ser aix. La televisi t una fora molt important a Catalunya, s la innovadora del segment a Espanya. Per curiosament la concentraci de seus centrals a Madrid fa que el pes espe-

cc estigui all. En comptes de tenir un centre de producci i un de pensament, el que hem fet a Catalunya s desplaar moltes ocines a Madrid. Madrid ha creat la ciutat de la imatge i aquesta concentraci fa que el focus de difusi estigui all. La producci, per, est ms repartida i de fet els programes de televisi vnen molt marcats per coses catalanes, sobretot la postproducci. La publicitat comena a anar a Madrid per el fort est a Barcelona. I la sort de la publicitat s que mant en vigor els tcnics cinematogrcs, lelabora la gent de cinema bsicament. El cinema t un atur de creaci, per no un atur tcnic. LESCAC fa una srie dactivitats de projecci social, com ara cicles de debats. Us voleu convertir en un centre de reexi, de referent? En aquests moments ja tenim la sensaci que fem massa coses; a mi em sembla que ens anirem arrelant a poc a poc. Evidentment en el moment que es comenci a parlar seriosament sobre poltica cinematogrca i Catalunya, no es podr fer si no en diem alguna paraula. Fem els dimarts a lESCAC, oberts a tothom, per que sn ms aviat debats de cultiu erudit. Noms fent les coses

actualitat

Aprovat el pressupost per a lany 1999

Arriba als 37.234 milions de pessetes, un 3,4 % superior a lexercici anterior
Lincrement dels ingressos procedents de la Generalitat de Catalunya i la moderada reducci de la despesa corrent han perms el tancament del pressupost per a aquest any, que arriba als 37.234 milions de pessetes, un 3,4 % superior a lexercici anterior. Daquest total, 33.515 milions de pessetes sn ingressos corrents, mentre que 3.716 milions corresponen a ingressos de capital. El pressupost denguany inclou, per primera vegada, en el captol de transferncies corrents, els ingressos derivats del contracteprograma (439 milions de pessetes) que la UB signar properament amb la Generalitat, amb lobjectiu de pactar un seguit de millores i que el compliment dels indicadors corresponents afecti la subvenci nominativa

l Consell Social de la UB, reunit el 22 de juliol sota la presidncia de Pere Fontana, va aprovar el pressupost de la Universitat de Barcelona per a lany 1999, desprs que la Junta de Govern hagus donat la seva aprovaci a la proposta presentada el 29 de juny.

Hi ha hagut una moderada reducci de despesa corrent

La UB en el III Pla Estratgic de Barcelona

Lobjectiu s potenciar lrea metropolitana de la ciutat

l rector de la UB Antoni Caparrs va participar el passat mes de maig en la reuni del Consell General de lAssociaci Pla Estratgic de Barcelona, on va aprovar-se el tercer Pla Estratgic Econmic i Social de Barcelona, que t com a objectiu potenciar lrea metropolitana de la ciutat. El Consell est integrat per les 202 entitats, institucions, associacions i empreses ms signicatives de lrea metropolitana. El tercer Pla, que t com a previsi assolir els seus objectius lany 2005, proposa cinc grans lnies dacci per potenciar: locupaci, la regi metropolitana, la qualitat de vida, la participaci dels ciutadans, i el rol de Barcelona i la seva rea en lmbit internacional. Tamb suggereix actuacions puntuals en camps com ara les infraestructures (ample de via, el port...), lensenyament, la formaci, la recerca, la no exclusi social, lhabitatge i el transport pblic

La reuni va tenir lloc al Sal de Cent de lAjuntament de Barcelona

societat

Estiu a la Universitat
Increment de cursos i matriculats a Els Juliols

ls cursos destiu de la UB Els Juliols van revalidar enguany lxit de convocatria dedicions anteriors. Del 5 al 23 de juliol van impartir-se a lEdici Histric de la Universitat 42 cursos (10 ms que lany passat) amb prop de 2.500 inscrits (gaireb un miler ms que en ledici anterior). Els Juliols van estructurar-se en quatre grans rees: recerca interdisciplinria, noves rees i temes destudi, actualitzaci de coneixements, i lObservatori Geopoltic de la UB. Participants en el debat sobre el Tibet en el marc dEls Juliols, desquerra a dreta: el president de la Casa del Tibet de Barcelona, Thubten Wangchen, el professor Melvyn Goldstein de la Case Western University (EUA) i El conjunt de cursos va la seva esposa, i el president del Comit Legislatiu de lAssemblea Popular tibetana de Lhasa, Pasang Norbu donar cabuda a les temtiques ms diverses fent cursos nhi ha hagut que han tingut com a pals un cop ms el seu objectiu de propos- del Conservatori Superior Municipal de objectiu prioritari lanlisi del model de gesta interdisciplinar. Alguns exemples de cur- Msica de Barcelona, amb audicions en ti de la ciutat de Barcelona, els seus espais sos sn el dedicat al centenari del naixe- directe centrades en lanlisi de lentorn pblics o la seva memria histrica, els orienment de Borges o limpartit pels catedrtics musical de Chopin i Mompou. Entre els tats al mn econmic, cientcs (els lsers en qumica, bioqumica i medicina, lestudi mediambiental dAznalcllar, laventura cientca de lAntrtida, les sorpreses quntiDe Menorca a Sarajevo ques del segle o les malalties neurodegeneratives), socials (la famlia i les seves transforLoferta acadmica de la UB aquest estiu sha vist ampliada per dues iniciatives ms. macions, els estils de vida a lespai mediteEls ms de tres-cents inscrits van marcar el passat mes de setembre la plena consolidarrani llat) i poltics (Constituci i Estatut, ci dels cursos destiu de la UIMIR (Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei) Internet i poltica, la situaci actual a les organitzats el mes de setembre i fruit de lestreta collaboraci entre lAjuntament de societats africanes al sud del Shara, de CoMa, la Universitat de Barcelona, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat lmbia i del Tibet, i els nacionalismes a EsJaume I, amb el suport del Consell Insular de Menorca. Daltra banda, la iniciativa propanya). Daltra banda, Formaci Continuadaposada amb el naixement dEls Juliols, ara fa tres anys, de portar els cursos destiu de Les Heures va organitzar el mes de juliol 21 la UB a Sarajevo sha vist enguany, nalment, materialitzada. Ms dun centenar cursos i seminaris de formaci continuada en dalumnes de la UB i 100 ms inscrits a Sarajevo van tenir loportunitat, del 20 al 24 la sisena edici de la Barcelona European de setembre, de participar en la primera convocatria de la Joint Summer University, Universities Summer School, seguida per 400 impulsada amb la voluntat dajudar a la reconstrucci del sistema educatiu universitaalumnes. La Unitat dEstudis Hispnics va ri a Bsnia i Hercegovina, i de potenciar lintercanvi destudiants i professors en un oferir tamb a lestiu cursos de llengua context de solidaritat i cooperaci. espanyola per a estrangers

estudiants

Comena el curs
La UB rep enguany 13.000 nous estudiants

a UB comena aquest curs amb 13.000 estudiants de nou ingrs, dels quals un 80 % es va matricular del 20 al 26 de juliol en els ensenyaments que havien triat en primera opci, mentre que la resta destudiants, admesos en altres opcions sollicitades, ho va fer del 2 al 8 de setembre. Un any ms, la UB s la universitat amb ms alumnes de nou ingrs, dels 40.000 al conjunt de les universitats pbliques catalaLa UB s la universitat catalana on ingressen els millors expedients nes, que enguany han rebut ms de 47.000 sollicituds han coordinat els mesos de juliol i setembre de preinscripci. La UB ha rebut enguany un nes veurem que els que accedeixen a la UB tot un seguit de sessions informatives orga20 % ms de sollicituds dingrs de les que tenen en conjunt millors qualicacions. nitzades pels responsables de cada facultat o El nou curs acadmic es va iniciar a la UB ha pogut admetre. A la UB hi accedeixen escola. Els mesos de juliol i agost es va fer cada any la majoria dels estudiants amb entre el 16 i el 23 de setembre, segons els una campanya telefnica per informar persomillors expedients acadmics respecte a les centres. Per facilitar la incorporaci dels nalment els alumnes del calendari daquestes altres universitats catalanes. s a dir, si com- nous estudiants, agilitzar el procs de matrsessions. parem, per exemple, els 50 alumnes que cula, i donar orientaci sobre cada ensenyaEnguany sofereix als estudiants de la UB ingressen amb millor expedient a un ense- ment, la Secci dAccs dAlumnes i el la possibilitat de donar suport a algun comnyament en les diverses universitats catala- Gabinet dOrientaci Universitria de la UB pany amb alguna discapacitat i obtenir en contraprestaci un ajut econmic. La convocatria per cobrir aquestes places valorar les Els estudis de nutrici i diettica, ttol homologat necessitats dels estudiants amb discapacitats i les caracterstiques dels que solliciten acomAquest curs la UB ofereix per primer cop el ttol homologat de Diplomatura en Nutrici panyar-los. Es tindr en compte si caldran Humana i Diettica, impartit pel Centre dEnsenyament Superior de Nutrici i Diettiactuacions dins lmbit de la intimitat de la ca (CESNID), adscrit a la UB. Aquest ensenyament neix a partir de la transformaci del persona amb discapacitat, els recursos econttol propi de Graduat en Diettica i Alimentaci Humana. mics de lestudiant acompanyant, i fonamenEntre els objectius de lensenyament hi gura proporcionar una formaci cientca en talment la similitud ditinerari curricular totes les facetes relacionades amb les cincies de la nutrici i dels aliments i donar als dambds. Per aquest darrer motiu el prografuturs professionals de la nutrici aplicada amplis coneixements en cincies bsiques, ma rep el nom de Matrcula en Parallel. nutrici i diettica, salut pblica i educaci nutricional, organitzaci i gesti, idiomes i La iniciativa forma part del Projecte Proaltres matries complementries. grama per a la No Exclusi dEstudiants amb El CESNID considera que ha iniciat una nova etapa en la seva relaci amb la UB. El Discapacitat dirigit pel professor de Mtodes desembre de lany passat va signar un nou conveni dadscripci i de collaboraci acaddInvestigaci i Diagnstic en Educaci Felimica que contempla la pertinena de la Fundaci del CESNID al grup UB, potencia la ciano Castillo, que s tamb director del coherncia dels plantejaments estratgics entre ambdues institucions, i estableix els vinCREI-Sants (centre organitzat i patrocinat cles de collaboraci que permetran incrementar lestabilitat i el valor afegit de ladsper la Divisi V de Cincies de lEducaci cripci del centre a la Universitat. Aquest conveni tamb xa que en la nova diplomatucom a servei dajut a persones amb diferents ra una part de les classes limparteixin professors de les diverses divisions de la UB. tipus dhandicap)

exposici

1939. Barcelona: Any zero

Dos professors de la Facultat dHistria, comissaris duna exposici sobre la caiguda de la ciutat sota les tropes franquistes

ls professors del Departament dHistria Contempornia Manel Risques i Ricard Vinyes han estat els comissaris, conjuntament amb el professor de la UAB Francesc Vilanova, de lexposici 1939. Barcelona: Any zero que es va inaugurar el 21 dabril al Museu dHistria de la Ciutat amb motiu de la commemoraci del seixant aniversari de lacabament de la Guerra dEspanya i de locupaci de Catalunya i Barcelona per les tropes franquistes. Lexposici, organitzada per lAjuntament

i que es podr veure ns al 10 de gener, retrata la vida dels ciutadans, la ruptura i substituci violenta del rgim democrtic republic que es produ amb locupaci de Barcelona i Catalunya per les tropes franquistes el 26 de gener de 1939. El 30 dagost lexposici ja havia rebut 24.000 visitants. A les dues plantes de la Casa Padells, seu del Museu dHistria de la Ciutat, shi exposen entre daltres materials, alguns dells indits, el document original del sumari del consell de guerra al president Companys, una llista de 50 personatges que van erigir-se en la nova classe dirigent de la Catalunya venuda, cartilles de racionament, la banda sonora del comunicat ocial de la de la guerra, un audiovisual itali sobre la destrucci del port de Barcelona per part de laviaci de Mussolini i un mapa de la ciutat on un quintacolumnista va marcar els domicilis de persones desquerres per denunciar-los. Lexposici inclou apartats sobre temes com

ara la fugida i exili, la vida pblica i la cultura de consum popular, la subsistncia i el treball, i la repressi i espanyolitzaci. Lexposici ha suposat un any i mig de feina, consultant i recopilant documents a desenes darxius dinstitucions pbliques i privades i material donat per ciutadans particulars, com per exemple lltima carta dun condemnat a mort a la seva dona escrita en paper de fumar o el testimoni del capell de la pres Model, per on van passar 130.000 persones. Lexposici, rica en informaci estadstica i elements visuals, es complementa amb una visita al refugi antiaeri del Poble Sec. Aix mateix, sha programat un cicle parallel de conferncies i sha editat un llibre-catleg amb articles, entre daltres, de Josep Benet, Monserrat Iniesta, Francesc Vilanova, Borja de Riquer i Hilari Raguer. Membres de lAssociaci Catalana dEx-Presos Poltics i de lAssociaci de Dones del 36 shan ofert a donar el seu testimoni personal en visites concertades
9

Els professors Manel Risques i Ricard Vinyes davant del cartell de lexposici

histria

El passat sota el mar

La UB imparteix una assignatura pionera en arqueologia subaqutica

l curs 1998-99 el Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia va oferir per primer cop lassignatura quadrimestral optativa de segon cicle Arqueologia Nutica i Subaqutica, impartida pel director del Centre dArqueologia Subaqutica de Catalunya Xavier Nieto. La iniciativa va gaudir dun considerable xit, ja que shi van matricular un total de 78 alumnes (a ms de cinc oients). Aquests estudis, dmplia tradici a les universitats europees (a la Gran Bretanya sn una especialitat de la carrera darqueologia), es donen per primer cop de forma reglada en una universitat espanyola. A lassignatura es tracten matries com ara la introducci a les

fonts dinformaci (textos clssics, vies nutiques de lantiguitat, etc.); metodologia de lexcavaci submarina (aspiradors, orientaci a travs de GPS); arquitectura naval (construcci de vaixells, tecnologia emprada, viatges i periples de lantiguitat); organitzaci del comer, fent especial esment a lpoca romana; infraestructura terrestre (ports) i oficis vinculats, i assegurances navals. Per ltim sestudien els aspectes ms lligats a la gesti i protecci del patrimoni, com ara legislaci, normativa, conservaci i restauraci del material arqueolgic trobat. Lassignatura tamb preveu una part prctica consistent en el treball directe als jaciments amb Xavier Nieto com a director i a bord del vaixell Thetis del Centre dArqueologia Subaqutica de la Generalitat, ancorat al port de Palams. Val a dir que el curs 19981999 no van poder fer-se les prctiques a causa de problemes amb una normativa del govern central. Enguany s que sespera

poder dur a terme aquests continguts prctics. En aquests moments, el Centre dArqueologia Subaqutica de la Generalitat t tres grans projectes endegats: el poblat neoltic de La Draga a lestany de Banyoles, lexcavaci del port rom dEmpries i la gesti i protecci del patrimoni existent. Xavier Nieto es va llicenciar en Histria Antiga a la UAB lany 1973, i es va iniciar en el camp de larqueologia submarina lany 1979. Format amb el pare daquesta disciplina a Europa, el professor Andr Techernia a la Universitat dAix-en-Provence i al Centre de Recerques Subaqutiques de Marsella, va comenar a treballar al Servei Tcnic dArqueologia de la Diputaci de Girona lany 1981, posteriorment traspassat a la Generalitat. s autor de Introduccin a la arqueologa subacutica (1983) i de Le navegation a lantiguit (VV.AA., 1998), a ms de nombrosos articles a publicacions especialitzades

10

Prospecci arqueolgica a les restes del vaixell medieval Culip VI, dinicis del segle XIV, a Cadaqus (Font: Centre dArqueologia Subaqutica de Catalunya)

collaboraci

Nous patrocinis
Correu electrnic a travs del telfon mbil per a estudiants
Lempresa Airtel est collaborant amb la UB en el projecte de posar a disposici dels alumnes de la Universitat un sistema de correu electrnic combinat amb telefonia mbil. Lalumne podr llegir gratutament tots els correus que li arribin tant des de lordinador com des del seu mbil, el qual emet un senyal davs en rebre un correu electrnic. Igualment es poden enviar correus electrnics des del telfon mbil. Per apuntar-se gratutament a aquest servei cal disposar dun mbil Airtel. En el cas dalumnes que no en tinguin, sels ofereix la possibilitat dadquirir-ne un a preu redut. Pel que fa als alumnes de la UB que no tenen correu electrnic, sels en facilitar una adrea. A ms, els estudiants rebran a la seva adrea de correu una srie de missatges de docents, centres i departaments de la Universitat, tant sobre temes dinters general per a tot el collectiu dalumnes com sobre aspectes que noms interessin a grups destudiants ms concrets (per exemple els que cursen una determinada assignatura). Airtel, patrocinador dhonor de la UB, tamb ha collaborat en equipar tecnolgicament diversos departaments i serveis perqu puguin enviar correus electrnics als estudiants. Tot aquest projecte sha fet a travs de la Unitat de Mrqueting i Patrocini en coordinaci amb el Vicerectorat de Docncia i Estudiants. Airtel tamb s patrocinador del cicle de tertlies El Parc de 7 a 9 i de la futura carpeta de la imatge corporativa de la UB

Ms informaci al telfon 670 411 411 i a ladrea dInternet www.ub.es/airtel/estudiants.htm

12

El telfon mbil emet un senyal davs en rebre un correu electrnic

Programaci del Cicle de Msica per al primer trimestre

q Dijous, 7 doctubre: Concert de les corals de lEsquerra de lEixample (Coral Encs, Coral Polifnica Industrial, Cor Vivaldi). q Dijous 21 doctubre: Concert del Cor Gospel Barcelona. q Dijous, 11 de novembre: Concert a crrec del Trio Occitnia (Flix Ferrer al viol, Sandrine Robillard al violoncel, Jordi Armengol al piano). q Dijous 25 de novembre: Concert de Santa Ceclia. q Dimecres, 22 de desembre: Concert de Nadal. Telfon dinformaci sobre el Cicle de Msica: 93 403 53 43

Ajut al Cicle de Msica

General ptica, a ms doferir a la comunitat universitria una srie de productes i serveis a preus especials, patrocina enguany el Cicle de Msica a la Universitat, que arriba a la tretzena edici. Daquesta manera collabora amb una iniciativa que cada curs inclou concerts de diverses formacions (orquestres, corals...) i solistes. Lassistncia sempre s gratuta i normalment se superen amb escreix les 500 localitats del Paranimf o les 600 del Pati de Lletres, amb cues a lentrada de ledici per agafar lloc. A tot el material de difusi dels concerts hi gurar, arran daquest patrocini, el logotip de General ptica. Enguany, el primer trimestre del Cicle de Msica comptar amb actuacions de diverses corals, del Cor Gospel, del Trio Occitnia (amb viol, violoncel i piano) i els tradicionals concerts de Santa Ceclia i de Nadal

El Cicle de Msica inclou concerts de diversos gneres

prctiques

els resultats electorals

Alumnes de la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials van fer un sondeig de la intenci de vot a les eleccions municipals del 13 de juny molt proper a la distribuci nal de regidors a Barcelona
Lxit daquests alumnes de lassignatura de Mostreig Estadstic II, de segon curs de la diplomatura dEstadstica, s el resultat dun treball pioner en lmbit universitari de tot lEstat, fet amb el suport dels professors Jaume Llopis i Esteban Vegas del Departament dEstadstica adscrit a la Facultat de Biologia. Es tracta, diu el professor Jaume Llopis, de transmetre als alumnes la idea dorganitzaci i fer que senfrontin a situacions i problemes reals que han de solucionar. Amb les eleccions municipals en el punt de mira, durant els ltims mesos es van organitzar en grups de treball de carcter autnom, per dissenyar i elaborar lurna, les paperetes i tot el procs de lenquesta; seleccionar la mostra i analitzar la histria recent de les eleccions municipals a Barcelona; donar suport informtic i logstic, i establir contactes amb els principals partits poltics i mitjans de comunicaci. Arribat el diumenge 13 de juny, es van distribuir en 12 collegis electorals de tot Barcelona, i ns a les 17 h van fer ms de 4.200 consultes a ciutadans que ja havien votat. Es feia servir un sistema que garantia la total privacitat de la resposta del votant i afavoria la collaboraci ciutadana.

Els estudiants encerten

Es tractava que els alumnes senfrontessin a situacions i problemes del treball real
A les 19.30 h, tal com feien les empreses de sondejos, van facilitar als partits poltics i mitjans de comunicaci una aproximaci molt acurada dels resultats que ms tard conrmarien les urnes. Segons lestudiant Cristian Tebe, portaveu del grup, tot aix ens ha servit molt per veure que lestadstica s molt ms que els nombres, que hi ha una tasca important al darrere. Per nosaltres ha estat una gran experincia a nivell de treball de coordinaci i dequip, i hem pogut culminar amb xit una feina complicada

l 13 de juny va ser un dia de treball intens per a una cinquantena dalumnes de la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials, que van dur a terme un sondeig de la intenci de vot durant aquella jornada electoral. Amb un grau dencert superior a daltres sondejos dempreses especialitzades, abans del tancament dels collegis electorals els alumnes ja anunciaven que el Partit Socialista de Catalunya tornava a ser la fora majoritria en el nou consistori barcelon, amb una previsi dentre 19 i 20 regidors, seguits de Convergncia i Uni que nobtindria entre 10 i 11, el Partit Popular amb 5 o 6 regidors, Iniciativa per Catalunya-Els Verds que en tindria 3 i Esquerra Republicana amb una franja dentre 2 i 3 representants. Aquestes dades sajusten extraordinriament al resultat real dels comicis: 20 regidors per al PSC, 10 per a CiU, 6 per al PP, 3 per a ERC i 2 per a IC-Els Verds. Pere Carles, Cristian Tebe i Georgia Escarams, tres dels alumnes que van treballar en els sondejos

13

docents

la poltica catalana
Els professors del Departament de Dret Constitucional i Cincia Poltica de la UB Miquel Caminal i Jordi Matas han coordinat el llibre El sistema poltic catal, publicat en coedici entre Tecnos, el servei de publicacions de la UAB i Edicions UB
i probablement aix t a veure amb el fet que Convergncia i Uni governa Catalunya des del 1980, i va fer-ho amb majoria absoluta de 1984 ns a 1995. Caldria afegir que loposici tampoc no ha estat dura en el seu paper. Normalment tamb es diu que els principals lders dels partits poltics catalans van actuar bra a bra en la lluita contra el franquisme. Daqu vindria una certa complicitat que probablement no trobem ni en lmbit estatal ni en el de moltes comunitats autnomes. Miquel Caminal: En el captol sobre cultura poltica del llibre es pot deduir que entre la poblaci espanyola i catalana en els darrers anys del franquisme linters per la poltica era baixssim, fins i tot hi havia una imatge negativa que el sistema shavia encarregat de propagar. En canvi, en la transici i els primers anys de la democrcia linters puja substancialment. Al llarg dels anys 80 i 90 es produeix un procs duna banda destabilitzaci del sistema democrtic i daltra banda es dna un inters baix i fins i tot desinters envers la poltica. Potser avui la imatge no s la negativa que es tenia en el franquisme, per shan ajuntat el desinters creixent i laspecte negatiu que han generat els casos de corrupci.

Investigadors de

Sobre lestabilitat de la societat catalana, cal subratllar que sha produt una integraci sense conflictes dordre lingstic i cultural rellevants, en els processos migratoris entre els anys 40 i 70. En lactualitat un de cada tres catalans ha nascut fora de Catalunya. Els partits busquen cada cop ms el centre i sescurcen les diferncies entre ells. Com es tradueix aix en lmbit catal? M.C.: El fenomen que el que est al centre guanya eleccions porta temps produint-se; els partits se situen segons el mercat i hi ha una borsa de votants al centre que dirimeix qui guanya les eleccions. En el cas de lelectorat catal aquest punt se situa en el centre-esquerra, daqu que tant CiU com el PSC shi hagin orientat. Aix conflueix amb un altre fet: hi ha hagut una distribuci de papers traduda en que, segons el tipus deleccions, guanya un partit o un altre. A ms el sistema de partits aqu t altres variacions importants respecte a Espanya: el PP a Catalunya t el sostre de ser, amb dificultats, el tercer partit, i daltra banda els partits petits saguanten (ERC, Iniciativa-Verds). Tamb sha de pensar que el principal partit de loposici en el Parlament de Catalunya va estar implicat en el govern de lEstat fins que el PSOE va perdre les eleccions. J.M.: Estic completament dacord amb la tendncia ideolgica centrpeta dels partits poltics i en una tendncia electoral tamb centrpeta. Trobem el gruix de lelectorat en el centre-esquerra catalanista. Els partits poltics es trepitgen, sobretot CiU, que en anteriors eleccions autonmiques ha aconseguit exelectors del PP, del PSC, dERC i ns i tot dIniciativa per Catalunya. Quins dficits trobarem en la imbricaci de les diverses administracions catalanes? Caldria un major pes dels municipis? J.M.: Si ens xem en els diversos nivells institucionals hi ha molts aspectes que grinyolen. Duna banda tenim les diputacions, que tenen fora recursos econmics i gaireb

14

obra cont textos de professors de Cincia Poltica, Sociologia, Hisenda Pblica i Dret Constitucional de la UB, la UAB, la UPF i la URV. En aquesta entrevista els professors Caminal i Matas passen revista a alguns aspectes analitzats al llibre. Molt cops es diu que el sistema poltic catal s molt estable i poc donat a extrems, ns i tot avorrit. Jordi Matas: Aqu hi ha una calma poltica

Miquel Caminal i Jordi Matas davant la seva facultat

docents
15

no s tant per la feina que ning no sap per a qu serfan, sin per la legitimaci i veixen. Hi ha un dficit el procs que condueix a encara potser ms important lexercici del crrec. La que sn els consells comarlegitimaci del poltic ve cals; una administraci per eleccions i la dun alt intermdia amb pocs recurcrrec per designaci o per sos i poques competncies i la mateixa carrera funcionaque s una de les assignaturial. En els sistemes actuals, res pendents. Daltra banda, els parlaments continuen potser tamb caldria una sent vitals per legitimar major descentralitzaci en per per comprendre el funles administracions locals: cionament de presa de decims recursos econmics i sions cal mirar el govern i ms competncies. ladministraci. M.C.: s clar que tots els partits llevat del PP coinciCom sha de situar el deixen que lautogovern no nacionalisme catal danoms s insucient sin vant la realitat europea? que hi ha un aspecte que la M.C.: La UE s un fet Constituci no ha resolt: la incontestable i aix resitua distinci entre nacionalitats el discurs de tots els nacioi regions. Daix sen denalismes. Pensant en els dueixen uns defectes pel partits poltics catalans, no que fa a la qualitat i singulaes pot deduir el principi ritat de lautogovern. Un ortegui que Espanya s el altre aspecte s que des problema i Europa la soludun punt de vista dorgaci. Europa s aqu i aix nitzaci de relacions interobliga a un discurs nacionagovernamentals i dorganitlista dual interdependent: a zaci territorial, a CataluEuropa i a Espanya. Per s nya shan mantingut les bastant clar que el problema diputacions no noms per de lautogovern sha de derivaci de la Constituci, continuar resolent en el sin perqu els partits les marc de lEstat espanyol. han acceptat i han descobert Aix ve enfortit perqu si que a la prctica no els va Jordi Matas i Miquel Caminal analitzen la tendncia centrpeta dels partits Espanya encara est lluny malament el fet de mantedel reconeixement de la sinnir-les. Una altra qesti s gularitat nacional de Catalunya i altres el centralisme que sha produt pel que fa al seguir avanant en la seva carrera. Hi ha un nacionalitats o nacions de lEstat, no diguem govern interior de Catalunya i, relacionat altre element, els criteris que es tenen en com est la qesti a Europa. amb aix, la polmica entre les dues princi- compte per ocupar aquests alts crrecs funDaltra banda, hi ha diversos mbits territopals formacions poltiques catalanes tant en cionarials. Aqu shan deixat anar algunes rials igualment legitimats per les eleccions. la qesti de lrea metropolitana com en el crtiques en el sentit que els criteris poltics Aix implica una qesti: els ciutadans estamunicipalisme. Dos captols del llibre sn per nomenar crrecs arriben tamb als de ven acostumats a estats i capitals, on es prebastant clars en demostrar que, aix com sha caire funcionarial. No hi ha cap estudi que ho nien les decisions ms importants. Aix est de reconixer el percentatge important de hagi conrmat, per s enquestes que explicanviant en el doble procs de globalitzacirecursos que gestionen les comunitats aut- citen aquesta doble frustraci: carrera curta i regionalitzaci, per la pregunta fonamentalnomes, i particularment la Generalitat de possible polititzaci de crrecs funcionarials. ment s la mateixa: don sc jo bsicament? Catalunya, aix no ha passat en els municiEuropeu, espanyol, catal...? Per aix fa autnpis, que shan mantingut en uns percentatges El fet de la UE tic pnic a alguns estats europeus parlar de pressupostaris realment baixos. lEuropa Federal, perqu pot signicar desresitua el discurs composar la identitat que es considera fonaQuins dcits i caracterstiques sn propis dels nacionalismes mental: la de lestat. Per mi, no es pot construir de lAdministraci catalana? Europa sense descomposar els estats. J.M.: Haurem de distingir el nivell poltic J.M.: La multiplicitat dinstitucions que ens de ladministraci del funcionarial. Si ens M.C.: Eixamplant ms lmbit de la pregunafecten ha generat una desorientaci del ciuxem en el poltic haurem de concloure que ta, el que s sha produt a les democrcies tad, que no sap a qui assenyalar quan hi ha en ladministraci pblica catalana hi ha tecnocratitzades i desideologitzades a la alguna cosa que no funciona gaire b. Tot segona meitat del segle XX s un procs pel molts crrecs de designaci poltica. plegat encara sest construint, lestat de les Daltra banda, a Catalunya la carrera fun- qual, dit duna manera simple, els gerents autonomies, la UE... Esperem que daqu a cionarial s curta. A ms, a principis dels 80 fan poltica i els poltics fan de gerents. s uns anys es puguin identicar millor els respersones molt joves van ocupar crrecs dalt molt difcil descobrir la lnia fronterera entre ponsables poltics funcionari i ara tenen poques expectatives de uns i altres. Quasi podem dir que la distinci

recerca
16

La dimensi educadora de les ciutats

Lentorn urb com a gresol daccions i iniciatives en matria deducaci i formaci constitueix un dels nuclis de treball dun grup de recerca

ubratllar el valor de les ciutats com a agents educatius i com a espais de convivncia i formaci cvica dels ciutaEl professor Jaume Trilla al seu despatx al Campus Vall dHebron dans s una idea que s present des de fa anys en el discurs dalguns corrents pedadistribuci en el territori dels agents impliggics i socials clarament innovadors. nens. En aquesta obra apunta la necessitat cats en la funci educadora i aix conixer Leducaci no seria aix un fet centrat en el dadaptar les urbs als ms petits com a resla realitat i el potencial educatiu de la ciuperode dinfantesa o joventut de lindividu posta a la profunda transformaci social, tat. Tamb es vol analitzar ls real que fa la ni tampoc restringit al marc familiar o esco- arquitectnica i funcional que han experipoblaci dels recursos educatius de la ciular. Per contra, educar seria un procs din- mentat les ciutats. Es tracta de situar-se a tat, a ms danalitzar els dficits del mapa mic i sense soluci de continutat amb el lalada de la mirada dels nens que sn els educatiu en relaci a les necessitats de la conjunt dexperincies que acumula lsser ciutadans amb nivell mxim de diversitat poblaci, tasca en la qual la implicaci del hum al llarg de la seva trajectria vital, i s per tal de no perdre la perspectiva sobre cap ciutad i el debat entre els diferents agents en aquesta perspectiva global i integradora altre grup social. En sntesi, quan ms a prop socials han de ser clau a nivell metodolgic. que lmbit urb cobra un gran protagonis- dels nens estigui la ciutat, ms a prop estar me. La ciutat entesa com a gresol daccions i de tots els ciutadans. Arran de la iniciativa, iniciatives en matria deducaci i formaci alguns ajuntaments ja han incorporat a la de la ciutadania s a dir, la ciutat educado- seva funci els consells infantils, uns vehicles La recerca subratlla el ra constitueix un dels nuclis de treball del de participaci de les propostes dels nens valor de les ciutats com catedrtic Jaume Trilla i els seus collabora- sobre temtiques cviques, urbanstiques i dors al Departament de Teoria i Histria de socials, com ara lemblemtica A lescola hi a agents educatius lEducaci de la Facultat de Pedagogia. anem sols per incentivar la recuperaci de lespai urb per part de la canalla. A ms de poder fer servir la metodologia El marc teric de la ciutat educadora s La ciutat dels nens dissenyada en altres nuclis urbans, el treball tamb el rerefons de la collaboraci estavol impulsar projectes de collaboraci En aquesta lnia, el professor Trilla est blerta des del 1998 entre aquest equip del entre entitats i incidir sobre les poltiques i desenvolupant i collaborant en diferents Departament de Teoria i Histria de lEdules actuacions amb finalitats educatives. Tal recerques i programes dintervenci. Per caci i un grup de professors del Moviment i com afirma el professor Trilla, es tracta exemple, s el coordinador dun projecte que de Renovaci Educativa del Casal del Mesde fer un esfor per contribuir a fer de la la Diputaci de Barcelona impulsa en vuit tre de Santa Coloma de Gramenet a fi delaciutat un espai ms educador i humanitzaajuntaments de la provncia, inspirat en els borar el mapa educatiu daquesta poblaci. dor per a tothom treballs del pedagog itali Francesco Tonuc- Ara com ara, sest treballant en les dades ci, autor dun llibre titulat La ciutat dels recollides per fer linventari i lestudi de la

collaboraci

La UB premia lesfor empresarial

Banc Internacional dAndorra-Banca Mora, Corporaci Uriach i Laboratorios Salvat guardonats com a millors iniciatives en formaci i innovaci
Amadeu Petitb, president del Tribunal de Defensa de la Competncia. Banc Internacional dAndorra-Banca Mora va obtenir el Premi Les Heures en lapartat de Formaci. Aix es reconeix la tasca daquesta entitat per oferir estudis universitaris a la seva plantilla, per la projecci del seu treball a tot el territori nacional i en denitiva per lesfor en matria de formaci molt superior a la mitjana del sector. Corporaci Uriach i Laboratorios Salvat han obtingut ex aequo el Premi Les Cpules en Innovaci. En el primer cas el criteri fonamental ha estat la llarga tradici de collaboraci amb lmbit universitari mitjanant la contractaci de tasques de recerca i desenvolupament i la realitzaci de projectes cooperatius amb grups de recerca de disciplines cientfiques duniversitats de tot el mn, entre elles vuit despanyoles. Laboratorios Salvat han estat distingits per la seva trajectria de collaboraci amb grups dinvestigaci universitaris i per haver impulsat estudis dirigits a la creaci de nous frmacs, generats a partir de treballs de recerca fets a la universitat.

Diplomes dagrament
En el mateix acte a Les Heures es van lliurar uns diplomes dagrament, que inclouen un gravat numerat de lartista i exdeg de Belles Arts Hernndez Pijuan, a les entitats i persones individuals que van collaborar amb la Universitat durant 1998 amb aportacions en diners o en espcies a travs de la Unitat de Mrqueting i Patrocini de la UB. Aquests diplomes es van atorgar a Banco Santander, Caixa de Catalunya, Doxa, Cocacola, Picking Pack, Soteras, Iberia, Myrurgia, Enciclopdia Catalana, Banca Catalana, Doyre, Publivia, Delta, la Generalitat, lAjuntament de Barcelona, la Diputaci, El Corte Ingls, Banco Zaragozano, Caixa de Pensions, FNAC, Mundo Deportivo, SABA, Xerox, i als mecenes Jaume Bover, Rosa Maria Esteve i els hereus dOriol Martorell

anc Internacional dAndorra-Banca Mora, Corporaci Uriach i Laboratorios Salvat van ser els guanyadors de la segona edici dels Premis a la Millor Iniciativa Empresarial de Collaboraci Universitat-Empresa que concedeix la Fundaci Bosch i Gimpera. Els guardons, convocats en collaboraci amb El Peridico, van lliurar-se en el transcurs dun sopar al Palau de les Heures el 15 de juliol al qual va assistir el conseller dIndstria, Comer i Turisme, Antoni Subir. Tamb va assistir-hi

17

El director de la Fundaci Bosch i Gimpera, Francesc Santacana, el rector, Antoni Caparrs, i el conseller dIndstria, Comer i Turisme, Antoni Subir, amb personalitats del jurat i representants de les empreses guardonades

xarxes

Formaci per a directius

La Fundaci Bosch i Gimpera i Ediciones Deusto presenten lEscola Virtual de Negocis

a distncia
coneixement: administraci i nanament, management i recursos humans, mbit jurdic i fiscal, mrqueting, i producci a lempresa. Destaquen els cursos per a directius que ofereixen una formaci generalista i els que estan especcament dirigits a professionals que volen actualitzar i ampliar els seus coneixements. LEscola Virtual de Negocis integra tamb el Mster Interuniversitario a Distancia de Administracin de Empresas, el primer al mn en castell a Internet, amb titulaci conjunta de quatre universitats (UB, UPC, UAB i UOC). Una altra possibilitat s aconseguir el Diploma Superior en Administraci dEmpreses, pensat per a executius amb experincia i que no tenen titulaci universitria

l centre de Formaci Continuada-Les Heures, depenent de la Fundaci Bosch i Gimpera de la UB, i Ediciones Deusto (Grup Planeta) han posat en marxa lEscola Virtual de Negocis, dirigida a la formaci de directius dempresa. LEscola Virtual de Negocis convoca 50 cursos (de durada variable, que oscilla entre 6 i 80 hores) utilitzant les noves tecnologies multimdia i disposant dels serveis propis duna escola de negocis. LEVN la van presentar el 9 de juny a la Sala dActes del centre de Formaci Conti-

nuada-Les Heures el rector Antoni Caparrs, el director de Les Heures Mart Parellada i el conseller delegat de Planeta Corporacin Jos Manuel Lara. Lobjectiu s liderar la formaci on-line del sector tot oferint un sistema de formaci personalitzada. Aix, el seu web disposa dun sistema dautodiagnosi que permet al professional identicar immediatament les seves necessitats de formaci i triar les propostes que li semblin ms interessants per al seu cas. La metodologia es basa en un context exible i interactiu; un servei de tutories permanent a crrec dexperts, mitjanant correu electrnic, espais de debat i xat; i continguts desenvolupats per professionals experts en cadascuna de les matries. Loferta formativa de lEscola Virtual de Negocis est distribuda en cinc rees de

18

Podeu trobar informaci sobre lEscola Virtual de Negocis a Internet: www.evdn.com/ Telfon: 93 428 40 63 Correu electrnic: info@evdn.com

entrevista

Manuel Castells

La Universitat ha de ser font dinnovaci M

anuel Castells (1942) s actualment catedrtic de sociologia i planicaci urbana i regional de la Universitat de Berkeley a Califrnia i professor de sociologia del Consejo Superior de Investigaciones Cientcas (CSIC) a Barcelona en excedncia. Va estudiar Dret i Econmiques a la UB des del 1958 ns que per motius poltics va haver dexiliar-se a Pars el 1962. Sel considera una de les principals gures de la recerca en cincies socials i la seva trilogia La era de la informacin (Alianza Editorial, 1996) s ja un clssic. Lestiu passat va tornar a la seva antiga universitat, la UB, per inaugurar els cursos destiu Els Juliols. Qu hauria de fer-se en lensenyament universitari per respondre als reptes de lera de la informaci? Hi ha tantes coses per fer respecte a la transici tecnolgica, organitzativa, cultural... de les nostres societats que cal donar prioritat als nusos essencials de la cadena de transformaci perqu tota aquesta revoluci tecnolgica beneci la gent i no noms els tecnlegs. En aquest sentit, lessencial s educaci, educaci i educaci, perqu leducaci s all que crea la font de treball, que s la font essencial de productivitat en una economia informacional, on la productivitat depn de la capacitat mental dels treballadors. Al mateix temps, leducaci s el principal instrument de correcci de les desigualtats socials. En una societat on la gran disparitat social s entre els que exerceixen un treball interessant i remunerat perqu tenen la capacitat professional de fer-lo i els que no, el fet que tothom tingui accs a un alt nivell deducaci s absolutament essencial. Laltre punt s que leducaci no s un aparcament de nens i estudiants, sin el desenvolupament de les capacitats culturals, intellectuals i creatives de la gent. I, sobretot, en aquesta societat lessencial s el que anomeno capacitat dautoprogramaci, que vol dir redenir-se al llarg de la vida professional en termes de quines sn les tasques que shan dacomplir, don sextreu la informaci per fer-ho, i com sorganitza aquesta informaci i sacumula el que saprn en un circuit constant de reaprenentatge i desenvo-

Leducaci s all que crea la font de treball, arma el socileg

entrevista

lupament personal. El sistema deducaci actual no est adaptat per a aix en gaireb cap lloc del mn perqu leducaci ha estat, sobretot, educaci per donar un nivell general de formaci a la gent i mantenir-los ms o menys ocupats ns que entraven al mercat de treball. Desprs, es formaven de veritat a les empreses. Per altra banda, en el cas de formacions ms especques sensenyaven tcniques concretes, all que en aquell moment requeria el procs de treball. Tenint en compte que estem en un procs de rapidssim canvi tecnolgic que durar desenes danys, de globalitzaci de lactivitat econmica i cultural (que vol dir necessitat dadaptar-se a diferents contextos culturals) i de redefinici constant de les professions, aprendre el que avui es fa a les empreses i administracions s no saber qu es far dem, daqu a dos o cinc anys. Per tant, la capacitat dautoprogramaci i reprogramaci s all essencial. Aquesta capacitat prov del fet que la gent tingui una base de formaci general bona: matemtiques, losoa, art, sobretot llengua i literatura, que s com realment saprn a parlar i escriure, que continua sent fonamental. I, per altra banda, duna capacitat personal de pensar autnomament i datrevir-se a innovar. En la mesura que les universitats eren instruments de reproducci cultural o de formaci professional i ara han de ser fonts dinnovaci i de creaci dinnovadors, hi ha

un desfasament total entre el model organitzatiu i el producte que requereix aquesta societat, producte que daltra banda fa ms feli la gent. Aix vol dir, en termes concrets, programes diversicats, exibles, en petites unitats, petits mduls, petits grups de treball, sobre la base duna formaci de qualicaci intellectual general per a tothom.

Leducaci s el principal instrument de correcci de les desigualtats socials

Com cal imbricar la universitat presencial i leducaci a distncia? Lensenyament presencial s de ms qualitat perqu hi ha un tema dinteracci: el cervell hum continua sent el millor ordinador i, amb diferncia, s el que reacciona ms rpidament, processa ms rpidament. Un professor ben format, interessat pels seus alumnes, i uns alumnes que es poden relacionar directament amb ell o ella, constitueixen la major qualitat. Ara, aix entra en contradicci amb la massa destudiants, massa que en principi no crec que estigui malament perqu si pensem en una societat deducaci generalitzada hi haur cada cop ms estudiants universitaris, i aix est molt b. Com es com-

bina aleshores un enorme nombre destudiants, un nombre relativament limitat de recursos de professors, que es pot i que sha dampliar en termes econmics per que anir per darrere de laugment destudiants, i, daltra banda, lexigncia densenyament de qualitat on la interacci s fonamental? Aqu sha de comenar a fraccionar el que sn els ensenyaments estandarditzats que es poden automatitzar i telecomunicar i produir en vdeo, per exemple, i el que s la discussi, ladaptaci i la integraci entre professor i alumne en lassimilaci real i personalitzada daquests ensenyaments. En la meva poca destudiant els catedrtics donaven els grans cursos a 500 persones, o a 300, i els ajudants feien els treballs prctics en petites sessions. Jo de qui em recordo de veritat s dels ajudants (s cert que en tenia alguns de bons com el Jordi Sol Tura). El que em sembla fonamental s que ara es canvia en sentit invers: el que es pot donar de forma indiferenciada a 500 estudiants es pot donar per televisi i per vdeo. Per, desprs, el professor dalta qualicaci s el que ha destar en grups de 20 o 30 estudiants com a mxim, discutint a fons el que han rebut per Internet de qualsevol part del mn, el que han rebut per educaci telecomunicada o ns i tot el que el mateix professor ha pogut produir en termes audiovisuals. A Berkeley he fet un curs diniciaci per a tots els campus, totes les disciplines, sobre

21

Manuel Castells creu que la capacitat dautoprogramaci i reprogramaci s essencial

entrevista
Sempre he oscillat cap a universitats que integrin cultura, professi i mobilitzaci o inters per la societat, explica el catedrtic

22

relaci entre tecnologia de la informaci i societat. Jo vaig fer una srie de classes magistrals on es podia preguntar, per evidentment podia endinsar-me molt poc en la discussi. La universitat va fer un enregistrament en vdeo de cada classe, va dipositar els vdeos a la biblioteca i els estudiants tornaven a veure les classes i venien a la sessi segent amb moltes ms preguntes, i s aqu on jo prenia ms temps per interactuar amb ells. Era com tres cicles: el llanament didees, la seva readaptaci amb la visi en vdeo, i la seva i la meva reacci.

per seguia Econmiques a ledici de Plaa Universitat. Vaig estudiar quatre anys i en els famosos moviments socials del 62 vaig haver descapar-me a Frana. Jo era dirigent del Front Obrer de Catalunya, on tenia amics com Pasqual Maragall, Isidre Molas o Narcs Serra. Vaig haver dexiliar-me per escapar-me de la pres i la tortura que van patir alguns membres del FOC que van ser detinguts. Vaig seguir els meus estudis a Frana, i la Universitat de Pars em va commutar quatre anys de Barcelona per dos de Pars. All vaig acabar i desprs vaig fer el doctorat de Sociologia.

La dicotomia entre lensenyament a distncia i el tradicional, persona a persona, com totes aquestes dicotomies simplicades, s falsa. Larticulaci entre ambds s el canvi fonamental
La dicotomia entre lensenyament a distncia i el tradicional, persona a persona, com totes aquestes dicotomies simplicades, s falsa. Larticulaci entre ambds s el canvi fonamental. Quins records t de lpoca com a alumne de la UB, tant a nivell personal com pel que fa a la docncia? Jo vaig entrar a la universitat molt jove, als 16 anys, perqu anava dos anys avanat en el batxillerat. Vaig entrar a la UB el 58, a Dret i Econmiques. Vaig ser part de la primera generaci de la facultat de Pedralbes en Dret El que recordo amb ms estima daquella Universitat de Barcelona, primer, s que era una universitat de fora qualitat; era una universitat que no vivia en lEdat Mitjana, com en aquell moment s ho feia la Complutense (ara la Complutense s totalment una altra cosa). La UB era una universitat europea a la qual no deixaven ser totalment europea. Era una universitat democrtica, en la majoria de professors, dels estudiants, i hi havia un clima intellectual i cultural molt interessant. Jo dirigia la revista destudiants de la Facultat de Dret i el teatre universitari. Hi havia una gran activitat cultural i alhora estudi-

vem bastant i fiem fora coses. Jo era molt poltic, en aquell moment com a mxim 50 persones estvem en els grups clandestins doposici a tota la Universitat per vam fer grans moviments socials, com el del 61 contra lOpus Dei, del qual jo vaig ser un dels dirigents. El que ms em va marcar de lexperincia de la universitat va ser que era possible ser bon estudiant, treballar molt seriosament en els continguts i en la professionalitat, i estar absolutament polititzat i mobilitzat pels grans problemes de la societat, i a ms fer cultura. I es podia fer tot quan es tenien 18 anys. Per mi en el fons aquest ha estat sempre el meu model i el que he buscat. Sempre he oscillat cap a universitats daquest tipus, que no siguin noms elitistes, tecnocrtiques i tecnolgiques, sin que tinguin aquesta integraci entre cultura, professi i mobilitzaci o inters per la societat. I aix ve de la meva Universitat de Barcelona. Qu pot fer Catalunya per no perdre el tren del futur econmic i tecnolgic? Ens centrarem en dues coses que sn essencials: una sobre la condici empresarial i la condici dels recursos humans. Shauria de fer un salt qualitatiu tant en lorganitzaci com en els recursos dedicats a la universitat: encara que ha millorat notablement la situaci de les universitats catalanes, caldria fer un esfor de veure quines coses es poden millorar i quina diversicaci interna de les universitats es pot fer, quins nous programes... pensant en adaptacions tecnolgiques,

entrevista

de mercat. s a dir, un sistema constantment en situaci dinnovaci, superexible. La universitat catalana s la millor dEspanya amb diferncia, est al nivell de la francesa, per s molt inferior al que podria ser a Catalunya i no es pot comparar amb cap de les grans universitats nord-americanes. I no hi ha cap ra de base perqu concentrant recursos i intelligncia no es pugui fer un salt qualitatiu, com en el cas de Finlndia. Hi ha encara un pes excessiu de la burocratitzaci que ha patit el sistema universitari espanyol.

Seria important aconseguir una borsa de valors electrnics en la qual poguessin cotitzar petites empreses tecnolgiques
Sobre la condici empresarial, el que seria ms important seria aconseguir una borsa de valors electrnics en la qual poguessin cotitzar petites empreses tecnolgiques sense necessitat de passar pels controls actuals de les borses de valors. Que les petites i mitjanes empreses innovadores poguessin captar recursos directament per venda al pblic dins duna petita regulaci molt exible: aix multiplicaria el capital possible de tothom perqu enginyers, bilegs, etc., catalans o don sigui que sinstallin aqu, poguessin desenvolupar el seu propi sistema de nanament. Aquest s el secret fonamental de leconomia a Internet avui: que qualsevol empresa amb una idea, un producte tecnolgic, pot veure que li respon en termes doferir guanys. Daix molt poca gent en parla a Catalunya. En el sector de la comunicaci, anem cap a una concentraci del poder de la informaci o a una diversicaci dempreses molt petites? La resposta a aquesta pregunta ha de ser complexa perqu la realitat ho s. Primer, la diferncia entre Internet, televisi i mitjans audiovisuals es va perdent. El que sanomena Internet II, que s una nova frontera tecnolgica que ja est desenvolupant-se, s la fusi dordinador personal, Internet, audiovisual de tota mena, televisions, vdeo, etc. Tot aix en una xarxa interactiva de comunicaci i difusi multicanal i globalitzada. Sha acabat la televisi. Internet entra en el que sanomena multimdia, que s la integraci de tot el sistema. Aquesta integraci no duu a programes nics i centralitzats sin a una diversicaci creixent de continguts, a

centenars de canals i dexpressions diferents i enganxats a les cultures. Jo tinc una estudiant ndia que fa la tesi doctoral sobre el desenvolupament dels nous mitjans de comunicaci a lndia i mostra que lentrada de multinacionals i la globalitzaci de la comunicaci a lndia es fa no per imposici dels programes americans sin per desenvolupament de programes en tmil, en hindi, en angls, en diverses llenges regionals i amb continguts lligats a les cultures. En canvi hi ha una concentraci econmica dels grans mitjans de comunicaci. Actualment, set grans grups produeixen el 60 % de la producci audiovisual que circula internacionalment. Per tant hi ha concentraci nancera i empresarial per descentralitzaci dels sistemes de producci en multitud de petites i mitjanes empreses que contribueixen en xarxa a la producci dels continguts culturals. El control nancer i empresarial est altament oligopolitzat per la producci de productes, tant de contingut com de tecnolo-

gia, est cada cop ms diversicada en centenars i ns i tot milers de petites i mitjanes empreses que tenen una gran oportunitat de mercat. Juntament amb aix, hi ha la gran batalla tecnolgica i comercial per controlar els programes de la capseta que tindr tothom a casa i on interactuar tot aix. Microsoft i ATT estan intentant crear un nou oligopoli. Microsoft sap que ha perdut loligopoli dels programes dordinador personal perqu ha perdut lordinador personal com a centre del sistema, i est intentant reconstruir la lgica oligopolstica a nivell de la capseta multimdia. No crec que ho aconsegueixi, per per poder fer front a aquest oligopoli es constituiran sistemes alternatius tamb oligoplics. Per tant, hi haur concentraci tecnolgica i empresarial en els codis de protocol dels dos o tres sistemes de capsetes, que al nal hauran de tenir un protocol com, encara que siguin diferents

23

La universitat catalana s la millor dEspanya, diu Manuel Castells

docncia

Construcci del nou pavell docent

a Sant Joan de Du
Les aules disposaran de mitjans multimdia que permetin el seguiment en directe de les actuacions que es duguin a terme a lHospital
El nou edici, obra de larquitecte Ramon Espar, sinaugurar el primer trimestre del 2001. Constar de vuit aules, un auditori i un prquing entre daltres equipaments. Les aules disposaran de mitjans multimdia que permetin el seguiment en directe de les actuacions que es facin a lHospital, com ara intervencions quirrgiques o consultes
Edici hospitalitzaci Edici maternitat Edici consultoris Edici ampliaci Edici serveis Edici residncia Pavell docent

24

Ordre Hospitalria de Sant Joan de Du, que regenta lhospital universitari del mateix nom i que funciona en conveni amb la Facultat de Medicina de la UB, va iniciar el juliol passat la construcci dun pavell docent de 18.000 metres quadrats que acollir la recerca i la docncia dels ensenyaments de Pediatria, dObstetrcia i Ginecologia (als estudiants del Campus Bellvitge), i les assignatures dInfermeria i les prctiques clniques de Farmcia, Bioqumica i Psicologia. En el pavell tamb sinstallar lEscola Universitria dInfermeria Sant Joan de Du, adscrita a la UB i ara ubicada provisionalment al recinte Mart Codolar (Horta).

Estudiar la Mediterrnia A
mes de juny amb una campanya cientfica a ctualitzar els coneixements sobre el fa a estudis sobre la Mediterrnia. Coordibord del vaixell oceanogrfic Aegeo, des del sistema mar mediterrani des duna nat pel professor Miquel Canals del Deparport dAtenes fins a Barcelona, fent escales perspectiva pluridisciplinria que tament dEstratigrafia i Paleontologia de la a les costes de Xipre, Israel, Tunsia i lilla inclou la dinmica atmosfrica, processos Facultat de Geologia, el curs va arrencar el de Menorca. Va comptar sedimentaris, geoqumica i amb la participaci de prescirculaci de les masses tigiosos investigadors en daigua, i estudi del microgeocincies marines i, pel zooplncton, entre daltres que fa als continguts, es va continguts va ser lobjectiu fer ress del conjunt del curs Advanced Study davenos cientfics ms course on the Mediterranean significatius pel que fa a la Marine System, impartit el recerca dels ltims anys juliol passat a la Facultat de arran del programa dinvestiGeologia de la UB. gaci global Mediterranean Es tracta dun curs nic Targeted Projet (MTP), creat en lmbit de les cincies el 1993 per la Uni Eurogeomarines adreat a estupea per promoure la invesdiants de tercer cicle o tigaci oceanogrfica de joves investigadors de tot carcter interdisciplinari al lmbit internacional, i que Mediterrani i en el qual contribueix a refermar la participen 53 institucions posici de Barcelona com a Barcelona es referma com a ciutat de referncia dels estudis sobre europees ciutat de referncia pel que el Mediterrani

arqueologia

Reconstruir la dieta dels nostres avantpassats

Investigar restes humanes i materials del Museu Nacional de Knia i del Departament dAntropologia de la Universitat de Dar es Salaam a Tanznia, objectiu duna expedici dinvestigadors de la UB
ha estudiat les colleccions de restes humanes com tota la documentaci necessria (cultural i materials del Museu Nacional de Knia i del i paleoecolgica) per poder reconstruir la dieta Departament dAntropologia de la Universitat dels nostres avantpassats ms antics. de Dar es Salaam a El professor PrezTanznia. Aquestes Prez s un dels grans dues institucions conespecialistes mundials tenen les restes trobaen lestudi de les esdes, entre daltres, als triacions dentries, conjaciments dOlfuvai, juntament amb els nordTurkana i Laetoli, americans Teafod, Griconsiderades unes de ne i Ungar, amb els les ms completes quals mant contactes del mn pel que fa sovintejats. als avantpassats ms Lanlisi del patr arcaics de lhome. destriaci dentria sha Lobjectiu de lexrevelat en els ltims pedici va ser obtenir anys com una tcnica rpliques de les coromolt eca per a la canes dentries dels horacteritzaci de la dieta mnids fssils (ausi els hbits alimentaris tralopitecs i Homo) de les poblacions huque habitaven a lmanes Alejandro Prez-Prez amb el crani frica Oriental durant dun Homo habilis al Museu Nacional de Knia el plio-plistoc, aix

n equip multidisciplinari de la UB format pel professor de Biologia Humana Alejandro Prez-Prez i els investigadors Jordi Serrallonga i Victria Medina del Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia, i Jordi Galbany del Departament de Biologia Animal, tots ells pertanyents a HOMINID Grup dOrgens Humans, ha estat el primer grup dinvestigadors espanyols que

25

Arqueologia i desenvolupament

a la Bolvia amaznica E
ls investigadors del Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia Jordi Juan i M. Josefa Villalba van coordinar lestiu passat una missi arqueolgica a la Bolvia amaznica amb lobjectiu bsic de promoure el desenvolupament sostenible dels pobles indgenes a aquesta zona a partir de la recuperaci dels elements de caire cultural. La campanya, centrada en larqueologia dels sistemes de producci precolombins de tipus agrcola i aqcola, sha portat a terme a la zona de los Llanos de Moxos, dedicada preferentment a explotacions de ramaderia extensiva. La idea s subratllar el valor de larqueologia com a element de riquesa en els projectes de desenvolupament territorial, sobretot pel

que fa a lmbit turstic, i contribuir a la recuperaci duna srie de tcniques productives emprades pels pobladors abans de la colonitzaci espanyola, de gran inters en el marc dun projecte futur sobre explotaci sostenible. La missi cientca compta amb el suport del programa Araucria de lAgncia Espanyola de Cooperaci Internacional i forma part dun programa de ms abast avalat per la UNESCO. Est coordinada des del Centre dEstudis Amaznics, amb el suport del Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques (SERP) de la UB dirigit pel catedrtic Josep M. Fullola i lEscola Universitria de Turisme Euroaula de la Universitat de Girona
Imatge del mercat de Pisaq, al Per, feta en el marc de lestada del grup dinvestigadors

investigadors

El premi Nobel Edward B. Lewis a Biologia

Linvestigador americ va participar en el II Congrs de la Societat Espanyola de Biologia del Desenvolupament
ca el professor Lewis ha impulsat la recerca sobre desenvolupament de segments corporals cap a rgans especialitzats. Aquests treballs han obert noves vies en lestudi de malformacions gentiques humanes, entre daltres aspectes dinters cientc. El congrs va comptar amb destacats especialistes de la mxima projecci internacional, com ara els investigadors Michael Akam i Antonio Garca-Bellido, president de la SEBD i doctor honoris causa per la UB loctubre del 1997. Pel que fa als continguts, el frum es va centrar en els ltims avenos en aquest mbit del coneixement, amb un mfasi especial en la disciplina coneguda ja com Evo-Devo s a dir, levoluci del desenvolupament, una sntesi nova de levoluci des del punt de vista dels mecanismes del desenvolupament

investigador americ Edward B. Lewis, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina el 1995 i considerat una autoritat mundial en gentica del desenvolupament de la mosca Drosophila melanogaster, va impartir la conferncia inaugural del II Congrs de la Societat Espanyola de Biologia del Desenvolupament (SEBD), fet de l1 al 3 de juliol a la Facultat de Biologia de la UB. Al capdavant de lorganitzaci guraven el director del Departament de Gentica Jaume Bagu coordinador duna recerca que ocupava una portada de la revista Science el mar ltim i el professor Jordi Garca-Fernndez, del mateix departament, que ha contribut a la

Edward B. Lewis

descoberta dels ParaHox, un nou complex de gens relacionats amb el processos de desenvolupament. Edward B. Lewis va rebre el Premi Nobel de Medicina el 1995 pels treballs sobre mecanismes gentics de control de les fases primignies del desenvolupament embrionari. Tot fent servir la coneguda Drosophila un organisme ja clssic en la investigaci genti-

26

Tercera edici del Premi Claustre de Doctors

Un total de 59 tesis de les rees ms diverses hi concursen
camp del coneixement hum i per al progrs de la cincia, potenciant els treballs dels joves doctors de la UB i alhora per collaborar en la difusi del prestigi social del ttol de doctor, mxim grau acadmic per als estudiants formats dins de la instituci universitria

n total de 59 tesis de les rees ms diverses (belles arts, biologia, econmiques, dret, farmcia, lologia, losoa i cincies de leducaci, fsica, geograa i histria, matemtiques, medicina, psicologia i qumica) concursen enguany al III Premi del Claustre de Doctors de la UB. El termini de presentaci es va tancar el passat 31 de maig i la resoluci del jurat, constitut pels catedrtics Albert Biayna, Jaume Mascar, Nria Borrell, Antoni Prevosti, Joan Vil Valent, i Jess Gonzlez Merlo, i presidit pel rector Antoni Caparrs, es far pblica abans del 3 de desembre denguany. El Claustre de Doctors de la UB va crear aquest premi per distingir la tesi doctoral que represents una aportaci rellevant en el

El premi potencia el treball dels joves doctors

personalitat

De la losoa a
La Biblioteca de la UB acull part de la important collecci de llibres sobre cuina del lsof, matemtic i antic alumne Rudolf Grewe
versitat. Parallelament als seus estudis a la UB, va cursar especialitzacions de postgrau a lInstitut Suprieur de Philosophie i al Housserl Arxiu, a Lovaina (Blgica). A la Universitat de Mnster (Alemanya) va obtenir el postgrau en matemtiques. Lany 1959 va ser adms a la Universitat de Califrnia-Berkeley com a doctorand. Posteriorment, va ser contractat com a lector (1962) i poc desprs (1963) com a professor auxiliar, al Departament de Matemtiques. Lany 1966 va obtenir el doctorat de la Universitat de Califrnia-Los Angeles amb una tesi en lgica matemtica.

lestudi del Sent Sov

Units. Destaquen les ms prestigioses: Universitat de Califrnia-Los Angeles, Universitat de Rochester, Universitat dIllinois at Chicago Circle, City College of New York and Graduate Center (CUNY) i com a professor convidat a la Universitat de Maryland-Baltimore County Campus. Entre els cursos que va impartir destaquen els despecialitzaci en lgica matemtica i filosofia de la matemtica. Va impartir tamb cursos de filosofia antiga (Plat i Aristtil) i de filosofia medieval, racionalisme (Descartes i Leibniz), Kant i Husserl. Puntualment va ser requerit per exercir la docncia en lespecialitzaci de neurofisiologia. Posteriorment a la docncia, va exercir com a professional lliure i va treballar com a especialista en matemtiques i informtica en una empresa catalana amb seu a Nova York. Des de 1976 es va dedicar intensament als estudis sobre cuina catalana. Com a resultat va publicar una edici crtica, el 1979, del Llibre de Sent Sov. El moment de la seva mort prematura va coincidir amb letapa de major plenitud de la seva recerca especialitzada en la cuina catalana medieval, els orgens i labast de la seva inuncia en els pasos dEuropa. Conv destacar els principals treballs, estudis, comentaris i edicions crtiques de manuscrits medievals que tenia en curs i feia amb altres especialistes estrangers de reconegut prestigi internacional: manuscrits de cuina rab i hispanorabs, manuscrits nrdics (islands, dans, nord dAlemanya) i un manuscrit napolit. Tamb preparava una revisi del Sent Sov amb la incorporaci de nous textos medievals. Precisament un dels estudis ms importants que havia de nalitzar era el que feia conjuntament amb la doctora Constance Hieatt, de la srie de manuscrits que anomenava nrdics, s a dir, els que procedien del nord dEuropa

antic alumne de la UB Rudolf Grewe (1927-1994) mant la seva empremta a la Universitat a travs de la seva important collecci de llibres sobre cuina, una part dels quals t en cessi temporal lrea de reserva de la Biblioteca de la UB a lEdici Histric. La majoria sn obres de lpoca actual, per nhi ha un centenar llarg dantics dels segles XVI al XVIII sobre lart del cuinar i receptes de cuina, o els aspectes mdics de lalimentaci, lagricultura, la pastisseria, el vi i altres begudes. Entre aquests llibres hi ha obres importants i valuoses com, per exemple, el De alimentorum facultatibus de Claudi Gal, el De re culinaria de Celi Apici, el tractat de les plantes medicinals de Dioscrides, el Regimen sanitatis dArnau de Vilanova, lAgricultura de Gabriel Alonso de Herrera, Il Trinciante de Vicenzo Cervio, el Arte de cocina de Francisco Martnez Montio, lArt de bien faire les glaces dEmy, i un llibret en holands, De cierlyke voorsnydinge aller tafel-gerechten, remarcable pels gravats que cont. Aquesta collecci respon a la dedicaci de Rudolf Grewe als estudis dels orgens de la cuina catalana, activitat que va ser un dels diversos aspectes de la seva trajectria acadmica i professional. Va llicenciar-se a la UB en Filosoa i Lletres, especialitat Filosofia, el 1952 i el 1956 en Cincies Rudolf Grewe Exactes a la mateixa Uni-

Docent als Estats Units

Des de 1964 fins a 1976 va exercir la docncia en diverses universitats dels Estats

27

natura

Ms esforos per salvar

Investigadors de la UB estudien la perillositat del traat de les lnies elctriques de distribuci per proposar mesures correctores

lliga perdiguera

daix ns lelevada mortalitat que pateixen per lelectrocuci amb les lnies de distribuci del corrent elctric. Cal destacar que limpacte de les lnies elctriques afecta moltes altres espcies protegides, de tal manera que a Catalunya moren cada any per lelectrocuci prop de 3.000 aus entre les quals hi ha ligues, aligots, xoriguers, ducs, astors i altres espcies. Arran del conveni amb la Diputaci de Barcelona, en un termini de dos anys els investigadors faran un estudi per a la localitstudiar el grau de perillositat en punts zaci de les lnies ms perilloses en una rea del traat de les lnies elctriques de pilot que va del masss de Montserrat ns distribuci i proposar mesures correctoals Cingles de Bert, que ser clau per planres per reduir lelevada mortalitat de les aus tejar mesures correctores per reduir el risc per electrocuci s lobjectiu principal dels delectrocuci. Pel que fa a lempresa Elecconvenis que acaben de signar lequip tra Caldense, S.A, lacord servir per diagdestudi de lliga perdiguera de la UB amb nosticar els punts de ms perillositat del la Diputaci de Barcelona i amb lempresa traat elctric que ja elctrica catalana Eleccontempla uns certs tra Caldense, S.A, els criteris mediambientals primers establerts amb Aquesta espcie s per reduir el risc una administraci i una una de les aus dincendis forestals i companyia elctrica a limpacte paisatgstic tot Catalunya per solurapinyaires ms al llarg duna rea del cionar el greu problema representatives de mxim inters per a la de lelectrocuci daus. Integrat pels investigalrea mediterrnia conservaci de les aus segons lorganitzaci dors Joan Real, Santi Birdlife International i, Maosa i Albert Tint per primer cop a Catalunya, per corregir els del Departament de Biologia Animal, lequip trams ms perillosos per a les aus. En aquesha comptat amb el suport de la Fundaci ta lnia de recerca aplicada a la conservaci, Miquel Torres per dur a terme nombrosos tot just fa un any lequip va senyalitzar un projectes de recerca centrats en lecologia i tram de lnia dalta tensi de transport a conservaci de lliga perdiguera, una de les Vandells (Tarragona), arran dun conveni aus rapinyaires ms representatives de lrea establert amb la Red Elctrica de Espaa, mediterrnia. Ara com ara, s una espcie en responsable de la major part de la xarxa de situaci de regressi alarmant en tot el contitransport elctric del pas nent europeu, i una de les principals causes

prctiques

Boques artesanals
Els estudiants dodontologia fan prctiques preclniques abans de tractar amb pacients reals

odels de boques fabricats artesanalment a la mateixa Facultat o b comprats a cases comercials serveixen perqu estudiants de tercer curs dodontologia puguin fer prctiques preclniques abans de tractar amb pacients reals. Entre els utensilis que sutilitzen hi ha reproduccions de les dues arcades dentries que es colloquen dins unes simulacions de caps humans anomenades fantomes. Un exemple dassignatura en qu es fan aquestes prctiques preclniques s la de

Cirurgia Bucal I. Abans de comenar a treballar amb els fantomes, els alumnes ho fan amb unes teles elstiques muntades sobre taules de suro per practicar la sutura. Els estudiants hi dibuixen estructures anatmiques bucals i incideixen i suturen practicant diferents tcniques i tipus de punts. Quan lalumne t prou habilitat comena a practicar diferents tcniques quirrgiques sobre els models que simulen els maxillars, muntats en els fantomes. Aquests models disposen de dents que poden extreures, cosa que permet simular extraccions dentries i practicar les posicions i ls de linstrumental. Tamb tenen un nucli de guix que simula los maxillar i a linterior del qual samaguen diferents patologies, com queixals del seny o quists. Els alumnes practiquen extraccions simples i quirrgiques, fenestracions (exposici de dents

incloses per traccionar-les amb ortodncia), cirurgia periapical (eliminaci de lesions infeccioses als pexs de les dents) i fixacions de dents i maxillars (per estabilitzar ossos i dents desprs de traumatismes). A altres assignatures de tercer curs tamb sn comunes les prctiques preclniques. En el cas de Patologia i Teraputica Dental, se segueixen prctiques preclniques per conservar dents davant afeccions com la cries. Es fan obturacions (empastaments), i tractaments de patologia de la polpa (el nervi). Aquestes prctiques sn tils per aprendre la sistemtica de la intervenci i adquirir habilitat manual.

Sutilitzen reproduccions de les dues arcades dentries collocades dins de simulacions de caps humans
En el cas de lassignatura dAnestsia Odontolgica, els fantomes serveixen per exercitar punxades. A ms, els estudiants tamb usen uns maniquins ubicats a laulari del campus Bellvitge per a prctiques de reanimaci. En lassignatura de Prtesi susen fantomes desdentats, o b amb un dentat adient per simular la collocaci de corones o prtesis amovibles. Hi ha assignatures com la dOdontopediatria en qu es treballa amb arcades dentries especials que tenen la mida de la boca dels nens. En la matria dOrtodncia susen els fantomes tipodonto, amb base de cera per simular els moviments de les dents. En el cas de lassignatura de Periodncia tamb susen, a ms dels fantomes habituals, uns despeccs on es poden simular genives inamades. A lassignatura dOdontologia Preventiva i Comunitria no es fan prctiques preclniques, sin que sorganitzen una srie de seminaris per desprs iniciar les prctiques clniques

29

Estudiants dodontologia fent prctiques preclniques

msica
30

Deu anys dpera a la universitat

L
a UB fa deu anys que escenifica cada curs una pera com a cloenda del Cicle de Msica a la Universitat i per tal de celebrar-ho ha editat un llibre que documenta tots els muntatges representats ns ara. Lobra va presentar-se el juny passat al Pati de Lletres de lEdifici Histric, moments abans que sestrens lpera denguany, La cambiale di matrimonio, una de les primeres peces de Gioacchino Rossini. El llibre, titulat Deu anys dpera, ha estat publicat per Pags Editors, amb la collaboraci de Banco Santander i Pioneer. Inclou una anlisi de totes les representacions dutes a Imatge de la representaci de La cambiali di matrimonio terme ns ara, feta pel professor de la UB i crtic dpera Roger Alier. perqu moltes de les peres noms les he La UB, a travs del seu Vicerectorat pogut veure aqu. Les peres no sn mai una dActivitats i Promoci Culturals, s lnica realitat ns que les veus escenicades. Per, universitat dEspanya que organitza un laspecte ms lloable de tot plegat s donar espectacle operstic, per b que en edicions loportunitat als cantants joves dengegar anteriors la Universitat de Lleida ha contri- una carrera musical. Alguns dels que van but a les despeses del muntatge i lha acollit comenar a la universitat sn avui gures un cop representat a la UB. La iniciativa reconegudes en el mn de la lrica catalana. sempre ha tingut la collaboraci de lAula No han arribat encara potser a nivells interde Cant dirigida per Carmen Bustamante i nacionals, per ara ja estan en la carrera i actualment integrada en el Conservatori del alguns hi arribaran. Liceu. A continuaci, recollim lopini dels tres Com es tradueix la representaci anual de principals responsables de la histria de lpera a la universitat en un fet de projeclpera a la Universitat: Salvador Claramunt, ci social? vicerector dActivitats i Promoci Culturals, Salvador Claramunt: Des de la seva fundaci, el segle XII, la universitat ha estat semRoger Alier i Carmen Bustamante. pre vinculada al mn de la cultura i a la Qu tenen despecial les obres que es societat. Hi ha un moment en qu prcticarepresenten a la UB respecte de les de la ment no es feia ms cultura que la que sortia de la universitat i, abans, dels monestirs. De resta doferta musical a Barcelona? Roger Alier: En primer lloc, el marc. En una mica en mica, la cultura sha anat secularituniversitat dun pas com el nostre no s fre- zant i privatitzant, per les universitats antiqent que es reconegui la importncia de gues, les que tenen tradici, han mantingut lpera com a espectacle en el marc universi- orquestres, grups de teatre i han creat divertari. Aquesta iniciativa s del nivell duna ses entitats que shan vinculat amb la socieuniversitat anglesa o nord-americana. Pel tat. Lpera suposa una distensi dins del que fa al repertori escollit, sn peres molt mn universitari i una obertura al pblic del difcils de veure escenicades. Per a mi, com carrer. Hi ha pasos on el teatre ms impora crtic i universitari, aix s molt important tant duna ciutat s el de la universitat.

Nosaltres no tenim teatre encara, esperem tenir-lo dintre de poc en la nova Facultat de Filosoa i Geograa i Histria, per mentrestant utilitzem el marc magnc del claustre neoromnic i romntic del Pati de Lletres de lEdici Histric per cloure el Cicle de Msica. Qu aporta lescenicaci anual de lpera a la UB als seus intrprets, alumnes de lAula de Cant que vost dirigeix? Carmen Bustamante: El llibre que enguany sha publicat s per a mi el resultat dun treball pedaggic de deu anys. Ha estat una tasca molt maca de fer. Duna banda, perqu ha signicat portar lpera a la Universitat, i una pera molt propera al pblic: en el pati gaireb pots tocar els cantants. I, el ms important, pel treball pedaggic que sha pogut fer amb els alumnes del Conservatori. El fet de poder muntar una obra de veritat, representar-la de veritat en un espai com aquest, tan precis, amb vestuari, orquestra... no s fer un muntatge petit a casa nostra. Sortim de casa nostra, que seria el Conservatori, i posem el treball a la Universitat, que per a nosaltres s un regal. Per a ells s tot un repte, s una forma de tenir realment una responsabilitat. s una oportunitat per als alumnes que ja estan acabant

serveis

En suport de la recerca
Els Serveis Cienticotcnics de la UB posen a disposici de la recerca universitria, dempreses i institucions uns equipaments dalta tecnologia i personal especialitzat

ferir suport a la recerca, tant en el cas dinstitucions pbliques Jaume Comes i Susanna Castel, responsables de la Unitat de Citometria de Flux i Microscpia Confocal dels SCT com dempreses privades, s pus Pedralbes i es troben en procs una de les nalitats dels Serveis Cienti- tasca de servei a institucions pbliques i dampliaci mitjanant noves installacions cotcnics (SCT) de la UB. Aix, una empre- privades, els SCT donen tamb suport a la al Parc Cientfic de Barcelona. Els equips sa pot trobar soluci a les seves necessitats recerca de la mateixa UB, desenvolupen dels SCT han estat adquirits en la seva en recerca tot beneciant-se, a travs dun mtodes de recerca que siguin adequats per major part durant els tres o quatre ltims conveni o acord, de lalta tecnologia i del millorar i ampliar les prestacions dacord anys i tenen un valor aproximat de 2.500 amb les directrius de la poltica cientfica de personal especialitzat dels SCT. milions de pessetes. Seran els primers de El suport que donen els SCT pot anar des la UB i assessoren la comunitat universittot Espanya a tenir espectrmetre de resdun sistema dautoservei pensat per a ria en tot el que faci referncia al seu mbit sonncia magntica nuclear de molt alt usuaris totalment coneixedors de les tcni- dactuaci. camp (800 MHz). Pel que fa al personal, Els SCT, creats el 1987 i dirigits per ques fins a usuaris que necessiten una presels SCT compten amb prop dun centenar taci puntual i on la feina la fa majoritria- Montserrat Baucells, ocupen actualment de tcnics altament especialitzats, dels ment el personal del SCT. A ms daquesta una rea de 3.000 metres quadrats al Camquals aproximadament la meitat sn doctors o titulats superiors. Per assolir els seus objectius, els Serveis Serveis acreditats Cientificotcnics estan organitzats en tres rees Qualitat de Vida i Recursos NatuEls Serveis Cienticotcnics han estat acreditats pel Departament de Medi Ambient de rals, Tecnologia de la Producci i Medicila Generalitat de Catalunya per a lanlisi de residus (acreditaci que noms tenen nou na estructurades al seu torn en una srie laboratoris ms a tot Catalunya) i el control de la qualitat daiges marines i continendunitats o cllules bsiques de funcionatals, a ms de ser reconeguts com a laboratori danlisis agroalimentries per part de la ment que sidentifiquen amb una tcnica Generalitat. Actualment es troben en procs de reconeixement per part de lEntidad instrumental concreta o un conjunt de tcNacional de Acreditacin (ENAC), instituci auspiciada i tutelada pel Ministeri dIndsniques afins tria i Energia. A ms, el 1997 van ser distingits amb la placa Narcs Monturiol, un guard que reconeixia el servei prestat al pas. Daltra banda, la Unitat de Garantia de Qualitat (UGC) dels SCT, de la qual s responsable la doctora Carme Navarro, pot actuar com a UGC daltres entitats com un ms dels serveis dels SCT. s el cas del Servei Microanlisi del Centre dInvestigaci i DesenvoPer a ms informaci: lupament del CSIC. Aquest Servei, dirigit per Pilar Domnech, ha aconseguit lacrediPgina web: www.sct.ub.es/ taci de lENAC (normativa europea EN 45.001), la qual no t cap altre laboratori de Telfon: 93 402 16 93 microanlisi a Espanya. Correu electrnic: www@giga.sct.ub.es

31

infraestructures

Primers espais de recerca

El president de la Generalitat Jordi Pujol va inaugurar les installacions
ciplines i entorns diferents, mitjanant el seu acostament en un marc dinnovaci tecnolgica i transferncia de coneixements. A lacte van assistir-hi tamb el vicerector de recerca de la UB i vicepresident de la Fundaci Parc Cientfic de Barcelona, Mrius Rubiralta; el president del Consell Social de la UB, Pere Fontana, i el director general de Caixa Catalunya, Josep Maria Loza. El Parc Cientc de Barcelona compta ja amb un edici plenament remodelat, la torre D, amb 3.320 metres quadrats dedicats a recerca no experimental i serveis de suport. La torre D s tamb, des del passat mes de juliol, la seu de la Fundaci Bosch i Gimpera i del seu Centre dInnovaci-Les Cpules. Aix mateix, 11.471 metres quadrats de laboratoris es troben en fase avanada de construcci, amb una data de nalitzaci prevista per al juliol del 2000. Aquests espais acolliran: lampliaci dels Serveis Cienti-

al Parc Cientc
cotcnics de la UB que comptaran entre daltres amb la Unitat de Ressonncia Magntica Nuclear, que acollir a nals daquest mes el primer espectrmetre dRMN de molt alt camp de tot lEstat (data dentrada en funcionament: gener del 2000), instituts de recerca en les rees de desenvolupament de biomolcules amb activitat teraputica i biotecnologia vegetal, i empreses del sector que shi installaran com a grups independents o en projectes mixtos dinvestigaci. La inversi total prevista per a aquesta primera fase de construcci (1996-2000) s de lentorn de 4.000 milions de pessetes. El nanament amb qu es compta en data davui prov de fons europeus (Fons Europeus per al Desenvolupament Regional, FEDER) aix com tamb subvencions del Govern central i la Generalitat de Catalunya i donacions empresarials

l president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanyat del rector de la Universitat de Barcelona (UB), Antoni Caparrs, va inaugurar el 9 de setembre els primers espais de recerca del Parc Cientc de Barcelona. Aquest centre de recerca acollir en els propers mesos equips de recerca universitaris i dempreses dels sectors farmacutic i biotecnolgic. El Parc Cientc de Barcelona, iniciativa de la Universitat de Barcelona (UB) que ha comptat amb el suport de la Fundaci Bosch i Gimpera i la Caixa Catalunya, t com a objectiu potenciar la capacitat de recerca i desenvolupament de grups cientcs de dis-

33

Jordi Pujol, atent a les explicacions dels arquitectes Joan Margarit i Carles Buixad sobre els mduls ja construts del Parc Cientc de Barcelona

salut

Hem de fer que hospital i universitat simbriquin ms P

ere Gascn (Barcelona, 1949) s un investigador format a la UB que desprs de 24 anys treballant als Estats Units en la lluita contra el cncer ha tornat per fer-ho a lHospital Universitari del Clnic. Llicenciat en Medicina a la UB el 1974, va marxar als Estats Units, on va cursar lespecialitat. En aquest mateix pas va fer la tesi doctoral per va llegir-la a la UB, i es va doctorar per aquesta universitat el 1977. Als Estats Units ha estat en algunes de les institucions ms prestigioses del pas, com el National Institute of Health, de Bethesda, la New York University Medical Center i la Washington University-Barnes Hospital de Saint Louis. Ha estat cap dels Serveis dHematologia i dHematologiaOncologia de la New Jersey Medical School. Aquesta Facultat de Medicina va concedirli el ttol de professor vitalici, el mxim nivell docent als Estats Units. El 1995 va ser elegit millor metge de lestat de Nova Jersey. s membre de lAlfa-Omega-Alfa (AOA), lnica societat mdica dhonor dels Estats Units. En la tornada a Barcelona, ha trobat que la nostra societat estigui conscienciada respecte al cncer? Sest canviant molt en la conscienciaci de la poblaci sobre el cncer. Ja es parla del cncer, cosa que no es feia en absolut fa vint anys, quan aquesta paraula era totalment anatema i la gent deia una cosa lletja. A les noves generacions, les que tenen ara 30, 40 o ns i tot 50 anys, he trobat malalts que volen que sels expliqui tot i agafen en certa manera el control de la malaltia. Aix s molt important perqu avui el tractament del cncer s dequip i el malalt participa de les decisions mdiques. El metge s una persona amb tota la informaci de la malaltia que fa partcips daquesta informaci els malalts i familiars. Aleshores el malalt pren una decisi en funci daquesta informaci. En el cas de la gent ms gran, els lls diuen mentides piadoses. Aix als Estats Units mho trobava sobretot amb gent europea, italiana. Ho entenc per cada vegada, com que el tractament del cncer s ms sosticat, s ms difcil ajudar el malalt si no se li diu qu t. Sc de lopini que el malalt

Pere Gascn

Avui en els cncers tenim victries, arma linvestigador recentment incorporat al Clnic

34

ha de participar en el coneixement del que t. I des dun punt de vista losc s una certa estafa per a una persona que en els darrers mesos o anys no pugui prendre decisions sabent que la vida biolgica sacaba. Fa vint anys el cncer signicava la mort i sentn que els familiars tinguessin aquesta precauci de no dir-ho al malalt. Avui en els cncers tenim victries i pel que fa a la qualitat de vida del malalt hem fet moltes millores, el que es diu cures palliatives. Si el malalt no sap qu li passa s difcil que es beneci de tots aquests avenos. Actualment hi ha molts cncers que es curen si es localitzen a temps i es tracten adequadament. Cap on ens encaminen pel que fa als tractaments? Fa vint anys coneixem el comportament del cncer com a malaltia, sabem la clnica del cncer. A principis dels 80 es descobreixen els oncgens. Sabem qu passava de la cllula cap a fora i ara ho sabem de la cllula cap a dins: qu fa que una cllula amb comportament normal es converteixi en aberrant. Ara estem fent tractaments de disseny. Les companyies farmacutiques i investigadors de tot el mn ara sabem qu passa des de loncogen fins a la protena aberrant i el receptor, a ms del que succeeix fora de la cllula; s a dir, coneixem

tots els esglaons. Els propers deu anys veurem unes coses espectaculars. Ara estem provant de bloquejar diversos esglaons daquests mecanismes i veurem quin esgla s fonamental i quin no perqu la cllula segueixi multiplicant-se. Desgraciadament des que fas un descobriment bsic fins que es pugui aplicar a la clnica a vegades passen 10 anys. A certes malalties els resultats es troben abans que a altres. Hi ha cncers en qu trigarem molts anys a veure limpacte dels nous tractaments i altres en qu la biologia des de laparici del cncer fins a la mort s molt rpida i en els quals si hi ha un impacte del medicament veurem canvis molt ms rpids. Hi ha una cosa molt important: cada cncer s diferent, ns i tot un mateix cncer. Per exemple, hi ha molts tipus de cncer de mama. Actualment dins el mateix cncer i grau sabem discernir aquell 20 % de malaltes que fa 5 anys no les tractvem i que ja tenim oncgens, marcadors tumorals, per dir que aquesta malalta que abans no tractvem s daquelles que ens donaven la sorpresa al cap duns anys. Ara a aquesta malalta la tractem. En denitiva, fem drogues de disseny i tractaments personalitzats. Estem veient uns impactes que si no sn de cura s que sn de perllongament de la

salut

vida i amb bona qualitat. Quan els tractaments no sn satisfactoris, posem els malalts en protocols i es compara el tractament estndard amb lexperimental conant que lexperimental doni resultats millors. Vost ha fet durant molts anys docncia i recerca. Com senriqueixen mtuament? No hi ha bona medicina si no hi ha bona investigaci, i no hi ha bona docncia si no hi ha bona recerca. Veure malalts testimula a anar al laboratori i fer recerca, que requereix molta disciplina. Per tan important com aix s que si no ests al dia en all bsic en el comportament de la cllula no podrs fer mai el pas del laboratori al malalt.

s bo que estiguin all i que ajudin al reciclatge de la gent daqu que vagi all. Es tracta de fer la xarxa nostra aqu i all. Quines imatges li han quedat gravades dels anys com a estudiant a la UB? Jo hi entro el 68. Era una universitat turbulenta, amb ms dies de vaga que de classe. Polticament jo era absolutament innocent i arribo i el primer que em trobo s el deg que anava arrencant cartells poltics del pati. Era tamb lpoca de la universitat massiva, sense nmeros claus, i es produa la mort acadmica: a la meva promoci en vam comenar 600 i en vam quedar uns 80. Els estudiants estvem una mica deixats de la m de Du, i moltes vegades tenem la sensaci que ns i tot en algunes rotacions lintern molestava. He de dir tamb que vaig tenir grans mestres i que un dels records ms positius que tinc i potser de ms transcendncia

Vull fer una illa de recerca que suneixi a les que ja hi ha

Hi ha una cosa fonamental que als Estats Units han descobert fa anys: ha dhaver-hi una interacci absoluta, uida, entre la gent de recerca bsica, a la Facultat de Medicina, i els hospitals, interacci que aqu sembla que podria ser ms uida. Hem de fer que la universitat i lhospital simbriquin ms.

en el meu futur acadmic va ser lorganitzaci dun curs de farmacologia experimental pel professor Garca-Valdecasas el tercer any de carrera; una cosa mai feta abans i que ara retrospectivament em sembla genial. Vint estudiants vam ser seleccionats per introduirnos en el mn de la recerca. Daquells vint la majoria hem acabat treballant en el mn acadmic, molts dinvestigadors. Aix doncs i malgrat totes les decincies que tenia una universitat en aquells anys socialment tan agitats, jo diria que vam sortir ben preparats com a metges i com a ssers socials. Jo tinc un gran record del grau de companyonia i solidaritat que tenem entre tots nosaltres. La universitat que jo vaig viure era molt polaritzada, amb molta marxa per tots cantons. Una universitat on era impossible lavorriment, on es barrejaven els ensenyaments dHipcrates amb el discurs poltic. Cal dir que ara tot aix ha canviat molt

35

El seu retorn a BCN sha vist com un aspecte ms duna poltica per a la tornada dinvestigadors. La decisi de tornar no s fcil. Jo he tornat perqu el Clnic i la UB passen per ser del millor dEspanya i, daltra banda, per la gent que conec; quan creus en la gent fas una aposta per la instituci i per aquesta gent. Jo ara el que vull fer s una illa de recerca que suneixi a les illes que ja hi ha. Ara veiem la medicina i la collaboraci amb altres companys de la ciutat i del pas de manera molt positiva, mentre que fa vint anys cadasc anava pel seu cant i hi havia poca comunicaci. Veig que estan sortint publicacions de lEstat espanyol i de Barcelona a les millors revistes cientques i clniques del mn. I gent de diversos indrets de lEstat que saben que per crixer cal fer una pinya formen part dalgunes daquestes publicacions clniques. Aquesta infraestructura de recerca ja existeix, i el fet que hi hagi gent que torni fa que es vagi reforant. Tamb s un dels aspectes que fa decidir la tornada, per no s bo que torni tothom. Hi ha gent que no torna ni ha de tornar. Jo crec que la recerca que feia all la puc fer aqu, per per a altra gent es impossible. All tenen una maquineta que els funciona molt b: transgnics, knock-outs, milions del govern federal que aqu mai aconseguirien

Pere Gascn creu que veure malalts estimula a anar al laboratori i fer recerca

esport
36

El Servei dEsports sobre als antics

Fins a 500 llicenciats i diplomats universitaris podran abonar-shi

l Servei dEsports de la UB ofereix als seus socis (ms de 7.600 en el curs 1998-99) unes installacions que ocupen 129.000 metres quadrats i a les quals la Universitat ha dedicat un important esfor de millora. En els darrers cinc anys la UB ha invertit uns 550 milions de pessetes per incrementar i posar al dia loferta daquest Servei. Entre les obres ms recents que shan dut a terme destaquen la cobertura de la nova piscina i el amant edici del vestidor de la piscina i de les pistes de tennis. Ara, els antics alumnes tenen ms fcil gaudir de totes aquestes installacions i de tot el Gimns del Servei dEsports seguit de prestacions del Servei dEsports. La UB possibilita enguany que els llicen- antics alumnes que ho haguessin estat menciats i diplomats universitaris sinscriguin tre eren estudiants i no portessin ms dun com a abonats del Servei dEsports. Fins a any sense renovar la inscripci. Respecte a les installacions ms recents unes 500 persones podran apuntar-se al Servei a travs daquesta via. Abans noms de les quals poden gaudir els membres del podien ser membres del Servei dEsports els Servei dEsports, lestiu de lany passat

Quotes dinscripci per al curs 1999/2000 (*):

Collectiu (**) Opci 1 Opci 2 Aquat Llicenciats i diplomats en el curs 96/97 i posteriors 36.000 49.000 28.000 Llicenciats i diplomats anteriors al curs 96/97 43.000 56.000 28.000 LOpci 1 inclou ls de totes les installacions i activitats excepte la nova piscina coberta i la nova sala de tness. LOpci 2 inclou ls de totes les installacions i activitats abans esmentades. Aquat. La quota de 28.000 pessetes inclou ls de la piscina coberta i la sala de tness durant el perode comprs entre el mesos doctubre a maig. Tamb es poden adquirir abonaments parcials d1 a 7 mesos.
(*) Aquestes quotes corresponen a tot un curs. Si no es vol pagar tota la quantitat de cop pot abonar-se en sis o nou mesos mitjanant la sollicitud dun crdit al Banco Santander, sense interessos i amb una quota dobertura en funci de la tarifa, que caldr abonar en el moment de la inscripci (trmit dobertura i informaci al Servei dEsports). (**) Els cnjuges i lls podran gaudir de la mateixa quota que el titular.

shavien finalitzat les del nou vestidor, un edifici de tres plantes. Aquesta darrera obra va suposar una reurbanitzaci de lentorn. Es va transformar una pista de tennis al costat de la piscina en un solrium de gespa de 800 metres quadrats, es va enjardinar tot el voltant i sha reformat el front que hi havia darrere els antics vestidors per adaptar-lo a les mides reglamentries de la competici. El nou edifici consta dun soterrani amb la sala de calderes, lavabos i un gimns equipat per a exercici cardiovascular. La planta baixa consta de vestbul, lavabos i vestidors per a les pistes de tennis i poliesportives; la superior est destinada als vestidors de la piscina. Ledifici compleix totes les mesures daccessibilitat i sanitat, amb un ascensor a linterior i una rampa exterior de la planta superior fins a la platja de la piscina. La cobertura de la piscina permet al Servei dEsports seguir oferint els serveis daquesta installaci durant els mesos dhivern. La piscina es va cobrir mitjanant un globus presosttic que es pot desmuntar amb larribada de lestiu.

esport

alumnes
Installacions
1 piscina descoberta amb solrium i bar 1 piscina coberta 10 pistes de tennis 1 front 2 camps de futbol 1 pista datletisme 1 camp de rugbi 4 poliesportius descoberts 1 pavell poliesportiu 1 gimns per a musculaci 1 sala de tness 1 sala de gimnstica 1 bar restaurant

Per a ms informaci podeu adrear-vos a la secretaria del Servei dEsports: Av. Diagonal, 695/701, 08028 Barcelona Tel: 93 333 83 04 Fax: 93.333.68.09 e-mail: admin@esports.ub.es
Pistes de tennis amb la piscina coberta i el nou edici del vestuari al fons

37

A ms de totes aquestes installacions, els usuaris del Servei dEsports tamb disposen duna mplia oferta anual dactivitats dirigides (23 en total), que sumen 170 hores de prctica esportiva a la setmana assistida individual o collectivament per un monitor i amb carcter gratut per als abonats. Tamb existeix com a installaci complementria el Centre de Valoraci Funcional i Assistencial de lEscola Catalana de Medi-

cina de lEducaci Fsica i lEsport, que ofereix assistncia sanitria i un ampli ventall de revisions mdiques amb importants descomptes per als abonats del Servei. Amb tots aquests equipaments el Servei dEsports t des del seu naixement el 1952 els objectius de dirigir, fomentar i oferir tot tipus de possibilitats esportives a diversos nivells i modalitats entre els membres de la comunitat universitria.

Aix, a partir del curs 1995-96 els alumnes de la UB poden obtenir ns a 18 crdits de lliure elecci durant el seu ensenyament cursant alguna de les diverses assignatures esportives que els ofereix el Servei. Aquesta iniciativa, ms la consolidaci dun sistema de beques esportives, ha fet que la prctica de lesport a la UB augments un 20 % el curs passat

Els millors esportistes sn de la UB

Lalumne dINEFC (centre adscrit a la UB) Llus Ferrer i lalumna de lEscola Universitria dInfermeria Anabela Vinuesa van ser escollits el passat curs millors esportistes universitaris catalans per lassociaci Esport Catal Universitari (ECU), que agrupa els serveis desports de les onze universitats del Principat. Ferrer s campi dEspanya de curses dorientaci i Vinuesa ho s de tennis taula. LECU atorga aquests premis des de fa vuit anys i sempre ha resultat guardonat algun alumne de la UB. El curs passat la UB va quedar campiona de Catalunya en tots els esports dequip, excepte en futbol mascul, i va obtenir aix el dret a participar als campionats dEspanya. Tamb es van classificar lequip de volei platja mascul (van quedar segons de Catalunya) i el dhandbol femen. La UB va ser la universitat amb ms participants als campionats de Catalunya, amb 617 esportistes (342 en esports individuals i 265 per equips), i ha guanyat un total de 163 medalles (154 individuals i 9 en esports dequip). Pel que fa a la participaci en els campionats universitaris dEspanya, la UB segueix essent una de les que han guanyat ms medalles. Hi van participar un total de 319 esportistes, amb un balan de 16 medalles dor, 15 dargent i 11 de bronze.

recerca

Investigar i comunicar
Les universitats pbliques catalanes han promogut un conveni per potenciar la divulgaci de la recerca

38

s de dues-centes notcies de caire cientc, vuitanta-tres entrevistes a investigadors i ms duna vintena de reportatges sobre empreses conformen una part del balan nal de la segona temporada del programa LObservatori de RNE-Rdio 4. Es tracta dun espai radiofnic promogut des del 1997 pel conjunt de les universitats pbliques de Catalunya en el marc duna srie diniciatives adreades a potenciar la comunicaci cientca i la projecci social de la recerca universitria feta al pas. Dirigit per Josep Llus Gonzlez i coordinat per Anna Baeres, el programa ha seguit de prop el ritme de lactualitat cientca a escala internacional a travs del dileg amb investigadors que han fet arribar al pblic els ltims avenos en matries ben diverses com ara humanitats, cincies de la vida, medicina i enginyeria. En la nova singladura estrenada lltim any, lespai dedica tamb una especial atenci a la relaci entre el mn de la universitat i lempresa, que sha tradut en la presncia a lestudi de representants del sector alimentari, qumic, farmacutic i del medi ambient, entre daltres.

La plataforma institucional promoguda des del 1997 des dels vicerectorats de Recerca i Poltica Cientca de les universitats pbliques de Catalunya per projectar la imatge social de la recerca tamb ha estat el motor de la collaboraci amb Ms enll del 2000, un programa ja emblemtic de divulgaci de la informaci cienticotcnica del Canal 33 de Televisi de Catalunya. Al llarg de lltima temporada, sha ems un total de 20 reportat-

ges sobre recerca universitria de temtiques diverses (epidemiologia, biomaterials, meteorologia, conservaci del medi natural, etc.). Els reportatges, fets sempre amb la supervisi de lequip dels investigadors que centraven la notcia, anaven encapalats pel logotip de la imatge corporativa de la Recerca en les Universitats Pbliques de Catalunya, que identica lesfor com per fer arribar el missatge de la cincia al conjunt de la ciutadania

La professora Maria Casado, del Departament de Teoria Sociolgica, Filosoa del Dret i Metodologia de les Cincies Socials, en una entrevista

Universitat

Revista dels Antics Alumnes

Cognoms D.N.I. Entitat* Adrea Poblaci Provncia Llicenciat en

Nom Data de naixement Departament* Codi postal Telfon Any

* Empleneu-ho noms en el cas que es tracti duna subscripci per a una entitat o empresa

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada a La Universitat UB UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 25, 2n 2a, 08007 Barcelona Fax 93 403 55 31 Telfon 93 403 55 30 Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm i all mateix podreu emplenar-la

Teniu el dret daccs a la informaci que us afecta del nostre arxiu de dades (utilitzat per a la distribuci de la revista La Universitat UB) i a cancellar-la o recticar-la.

Podeu utilitzar aquesta butlleta per modicar les vostres dades

La